Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.39.0-wmf.26 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Discussion gadget Définition de gadget Discussion définition de gadget Reialme Unit 0 2988 2334438 2327987 2022-08-25T21:33:01Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Infobox_País |carta=cap |nom_local=<small>''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland''</small> |lenga= |nom_occitan=Reialme Unit |de= |imatge_bandièra=Flag of the United Kingdom.svg |ligam_bandièra= |imatge_blason=Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg |ligam_blason= |imatge_mapa=Europe-UK.svg |devisa= |lengas= [[]] |capitala=[[Londres]] |coordenadas_capitala={{coord|51|30|N|0|7|W|type:country()|display=inline}} | ligam_vilas= | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila | mai_granda_vila=[[Londres]] |tipe_govèrn=[[Monarquia constitucionala|Monarquia]] | títols_dirigents= [[Monarcas de Grand Bretanha|Reina]]<br />[[Lista dels primièrs ministres del Reialme Unit|Primièr Ministre]] | noms_dirigents=[[Elisabèt II del Reialme Unit|Elisabèt II]]<br />[[Boris Johnson]] |superfícia_reng=79 |superfícia_totala={{formatnum:246 690}} |percentatge_aiga={{unitat|1,3|%}} |populacion_reng=22 |populacion_totala={{formatnum:65 100 000}} |populacion_annada=2015 |densitat= |tipe_independéncia= |país_independéncia= |data_independéncia= |païses frontalièrs= |gentilici= |PIB_annada=2016 |PIB=2.629 miliard [[USD]] |PIB_categoria= |PIB_reng=5 |IDH_annada=2016 |IDH= {{aumentacion}} 0,909 |IDH_categoria= |IDH_reng=16 |còde_país=GB | moneda = | còde_moneda=GBP |fus_orari= |imne_nacional= |domeni_internet=[[.uk]] |indicatiu_telefonic= | organizacions_internacionalas= }} Lo '''Reialme Unit''' (var. '''Reiaume Unit'''), oficialament '''Reialme Unit de Grand Bretanha e Irlanda del Nòrd''' (en [[anglés]] ''United Kingdom, United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, UK'') es un estat insular del nòrd-oèst d'[[Euròpa]], compausat essencialament de l'illa de [[Grand Bretanha]], del nòrd de l'illa d'[[Irlanda]] e de qualques illas pichonas adjacentas. L'estat se compausa de quatre païses o "nacions" oficialament reconegudas : * [[Anglatèrra]] * [[Escòcia]] * lo [[País de Galas]] * l'[[Irlanda del Nòrd]] Cal notar que [[Cornoalha]] es pas reconeguda coma nacion: es oficialament una part d'Anglatèrra. En mai de las nacions çai subre, tanben lo Reialme Unit se compausa de possessions divèrsas coma [[Gibartar]] e divèrses territòris fòra Euròpa. L'[[illa de Man]] e las [[illas Normandas]] (dins las [[illas Britanicas]]) son de dependéncias de la corona e fan pas part del Reialme Unit. De sinonims inexactes de ''Reialme Unit'' son ''[[Grand Bretanha]]'' e ''[[Anglatèrra]]''. La capitala es [[Londres]]. Lo gentilici es '''britanic -a'''. === Istòria === ==== De la Preïstòria a la conquista romana ==== [[Fichièr:Illas Britanicas - Conquista romana.png|thumb|right|Conquista romana deis illas britanicas e formacion de la província de Britannia.]] Fins au milleni VI avC, èran liats au [[continent]] per una faissa terrèstra dicha [[Doggerland]]. Leis [[Illas Britanicas]] foguèron donc pobladas après la fin dau [[Periòde Glaciari de Würm]] e lei vestigis pus ancians descubèrts per leis [[arqueologia|arqueològs]] datan dau [[Paleolitic]]. Pasmens, en causa de [[Clima|condicions climaticas]] duras, la populacion deis illas demorèt pus febla que dins lei regions pus meridionalas coma lo mostra de produccions agricòla e artesenala limitadas. Lei progrès acomencèron durant lo [[Neolitic]] gràcias a un melhorament de l'agricultura que permetèt de desvolopar d'estructuras politicas o religiosas pus complèxas. Un exemple d'aqueu desvolopament foguèt la bastida de l'ensems de [[Stonehenge]] a partir de 2800 avC. Vèrs 1000 avC, de tribús [[cèltas]] vengudas dau nòrd d'[[Euròpa]] e de [[Gàllia]] s'installèron dins l'[[Archipèla]] en [[Irlanda (illa)|Irlanda]], en [[Escòcia]] e dins lo sud e l'èst d'[[Anglatèrra]]. Coma dins lo rèsta d'Euròpa cèlta, se formèt una [[civilizacion]] guerrièra dominada per una classa [[aristocràcia|aristocratica]] e caracterizada per la bastida d'[[oppidum]]s e lo desvolopament d'una [[indústria]] [[metallurgia|metallurgica]]. Gràcias ai ressorsas mineralas deis illas, l'archipèla venguèt rapidament un territòri exportador de [[metau]]s ([[estam]] en particular) au sen dau comèrci europèu [[Antiquitat|antic]]. A partir de 55 avC, lei Romans acomencèron de s'interessar au contraròtle dei ressorsas deis [[Illas Britanicas]] ambé la campanha de [[Juli Cesar]]. Pasmens, de revòutas en [[Gàllia]] l'obliguèron de se retirar sus lo continent. La conquista vertadiera se debanèt après la formacion de l'[[Empèri Roman]] durant lo rèine de l'emperaire [[Claudi (emperaire roman)|Claudi]] ([[41]]-[[53]]). En [[43]], una premiera campanha permetèt ai Romans de desbarcar dins lo sud-èst d'Anglatèrra après la [[batalha de Medway]]. Aquò representava lo començament d'una tièra de campanhas de [[43]] a [[84]] que van se turtar a una resisténcia acarnada, especialament dins lei regions [[País de Galas|galesas]] e [[Escòcia|escosesas]]. Lei premierei foguèron somesas après divèrsei campanhas de [[47]] a [[84]]. En revènge, lo nòrd de l'illa demorèt independent e maugrat d'ofensivas victoriosas dins la region, l'armada romana poguèt jamai la conquistar totalament. Au contrari, au sègle II, leis emperaires [[Adrian (emperaire)|Adrian]] ([[117]]-[[138]]) e [[Antonin lo Piós]] ([[138]]-[[161]]) ordonèron de construrre de muralhas defensivas per blocar leis atacas dei tribús cèltas dau nòrd (Picts, Scots) en direccion dei zònas romanas que formèron la província de Britannia. En fòra de la menaça dei tribús cèltas totjorn independentas, l'òrdre roman foguèt tanben contestat dins lo sud de l'illa. La revòuta pus importanta se debanèt de 60 a 61 sota la direccion de la rèina Budicca. Entraïnèt la destruccion d'unei ciutats e temples romans mai s'acabèt per una desfacha a [[Batalha de Watling Street|Watling Street]]. Per s'aparar còntra de dificultats novèlas, l'Empèri gardèt de tropas importantas (generalament quatre legions) dins l'archipèla fins au sègle V e la disparicion de la província. ==== De la província romania de Britannia a la conquista de Guilhèm de Normandia ==== [[File:Illas Britanicas (vèrs la fin dau sègle IX).png|thumb|right|Illas Britanicas vèrs la fin dau sègle IX.]] [[File:Territòris de Cnut lo Grand.png|thumb|right|Territòris de Cnut lo Grand ([[1016]]-[[1035]]).]] Coma d'una província de l'[[Empèri Roman|Empèri]], la romanizacion dau país demorèt parciala e leis elèits autoctònas foguèron integradas a l'administracion locala. Ansin, en fòra dau ret dei vilas ([[Londres]], [[York]]...) e dei rotas romanas, l'influéncia romana èra febla e lei tradicions cèltas demorèron vivas. Lo [[Cristianisme]] foguèt introduch dins l'archipèla au sègle IV. Trobèt un endrech favorable a son desvolopament car l'emperaire [[Constantin I lo Grand|Constantin I{{èr}}]] ([[306]]-[[324]]), qu'adoptèt per la seguida l'edicte de tolerància religiosa de Milan, foguèt proclamat per lei legions britanicas e demorèt popular dins la region. A partir de la fin dau sègle IV, leis ambicions dei generaus romans de venir emperaire entraïnèron un afebliment militar de la província. De [[368]] a [[370]], una campanha saunosa permetèt de replegar lei tribús cèltas irlandesas e escocesas qu'avián desbordat la [[Paret d'Adrian|muralha d'Adrian]]. Una autra guèrra se debanèt en [[383]] e s'acabèt per una victòria romana. Pasmens, en [[406]], lei frontieras continentalas de l'Empèri foguèron rompudas e l'archipèla venguèt la buta d'invasions anglas e saxonas. En [[407]], lei legions britanicas capitèron d'empachar aquelei desbarcaments e proclamèron emperaire una tièra de generaus de l'archipèla. Vèrs [[410]], totei lei legions romanas de Britannia èran estadas transferidas en Gàllia per sostenir la revendicacion imperiala de lor generau o per assaiar de replegar leis invasions barbaras. Sensa legion per assegurar sa defensa, Britannia foguèt atacada per de tribús cèltas (Scots, Picts...) e per de pòbles germanics (Saxons, Angles, Jutes). Pasmens, la disparicion de l'òrdre foguèt progressiva car una tièra de caps indigèns capitèron de formar de principats cèltas a partir dei rèstas de l'administracion romana<ref>Aqueu periòde es mau conegut. Pasmens, sembla que certaneis administracions d'origina romana foguèsson totjorn activas fins a la fin dau sègle V sota l'autoritat de caps cèltas.</ref> e rapidament un conflicte lòng acomencèt entre lei [[Cèltas]], mai o mens crestianizats, e leis Anglosaxons pagans. Maugrat una resisténcia importanta dei Cèltas (legenda dau [[Rei Artús]]), lei pòbles germanics conquistèron pauc a pauc lo sud e lo centre d'[[Anglatèrra]] onte fondèron divèrsei reiaumes. Au sègle VII, se debanèt l'evangelizacion dei pòbles germanics e, en [[825]], lo [[Reiaume de Wessex|rèi de Wessex]] [[Egbert de Wessex|Egbert lo Grand]] ([[802]]-[[839]]) capitèt d'unificar lei principats saxons sota son autoritat. Pasmens, a partir de [[865]], d'envasidors novèus, lei [[Viking]]s ataquèron la region. Wessex resistiguèt dins lo sud e l'oèst d'Anglatèrra. Dins aquò, l'autoritat de son senhor sus sei vassaus demeniguèt e lei Vikings poguèron fondar una tièra de colonias dins l'èst de l'archipèla que formèron un territòri unificat dich [[Danelaw]]. En [[878]], lo rèi [[Alfred de Wessex|Alfred lo Grand]] ([[871]]-[[899]]) bloquèt aquela invasion e Anglatèrra foguèt partejada entre Vikings e Saxons. Obtenguèt tanben la conversion au [[cristianisme]] de divèrsei caps nordics vencuts. Dins lo rèsta de l'archipèla, lei Vikings conquistèron leis illas lòng dei costats d'[[Escòcia]] e quauquei pòrts de [[País de Galas]] e d'[[Irlanda]]. Pasmens, la resisténcia dei tribús cèltas lei convenquèron de pas assaiar d'avançar mai dins lei tèrras. Au contrari, dins certanei regions (País de Galas en particular), Vikings e Cèltas formèron d'alianças còntra lei Saxons. Au sègle X, lei posicions vikingas foguèron pauc a pauc conquistadas per lei Saxons e lei dos pòbles acomencèron pauc a pauc de se mesclar. Ansin, après l'unificacion d'Anglatèrra per lo rèi [[viking]] [[Cnut lo Grand]] ([[1016]]-[[1035]]) que creèt un empèri a l'entorn de la [[Mar dau Nòrd]], un rèi saxon de l'Ostau d'Alfred lo Grand, [[Edoard lo Confessor]] ([[1044]]-[[1066]]), li succediguèt. Sa mòrt entraïnèt una crisi de successions que va entraïnar en [[1066]] la [[Guèrra de succession d'Anglatèrra]] entre caps saxons e « vikings ». ==== De la conquista per lei Normands a la presa dau poder per lei Tudors ==== [[File:Illas Britanicas - Conquista normanda d'Anglatèrra.png|thumb|Esquèma de la conquista normanda d'Anglatèrra.]] [[File:Guèrra de Cent Ans (1337-1453).png|thumb|right|Guèrra de Cent Ans (1337-1453).]] [[Fichièr:Guèrra dei Doas Ròsas - Esquèma generau.png|thumb|Esquèma generau de la [[Guèrra dei Doas Ròsas]].]] Tres senhors assaièron de succedir en [[1066]] a [[Edoard lo Confessor]]. Lo premier èra [[Harold II d'Anglatèrra|Harold II]] que foguèt elegit rèi per l'[[aristocràcia]] anglesa. Lo segond foguèt [[Harald III de Norvègia|Harald III]]. Desbarquèt amb una flòta [[viking]]a mai foguèt vencut e tuat per Harold a [[Batalha de Stamford Bridge|Stamford Bridge]]. Enfn, lo tresen foguèt lo duc de Normandia, [[Guilhèm Ièr d'Anglatèrra|Guilhèm lo Conquistaire]] que desbarquèt dins lo sud-èst d'Anglatèrra. La batalha decisiva se debanèt a [[Batalha d'Hastings|Hastings]] e s'acabèt per la desfacha e la mòrt d'Harold. Après aquela victòria, Guilhèm venguèt rèi d'Anglatèrra e acomencèt una tièra campanhas saunosas per pacificar lo país fins a [[1076]]. Per aquò, eliminèt una partida importanta dei caps saxons que foguèron remplaçats per de senhors normands e formèt un ret de [[castèl|castèu]]s per se protegir còntra lei revòutas. Après lei rèines dei dos fius dau Conquistaire, la question de la succession reiala entraïnèt una [[guèrra civila]] de [[1135]] a [[1154]] que s'acabèt per la designacion d'Enric Plantagenêt ([[1154]]-[[1189]]), senhors d'[[Anjau]] e [[Normandia]] coma rèi d'Anglatèrra. Son maridatge en [[1152]] amb [[Alienòr d'Aquitània]] li donèt un domeni continentau fòrça important que va venir una fònt de tensions e de guèrras ambé de rèis [[França|francés]] desirós de limitar la poténcia anglesa dins lo Reiaume de França. Aprofichant lei dificultats anglesas durant la [[Tresena Crosada]], [[Felip II de França]] ([[1190]]-[[1223]]) capitèt de conquistar la màger part dei fèus anglés, franc de [[Guiana]], au començament dau sègle XIII. Aquela desfacha entraïnèt una crisi intèrna grèva en [[Anglatèrra]] e la noblesa se revoutèt còntra lo rèi [[Joan I d'Anglatèrra]] ([[1199]]-[[1216]]). Vencut, lo rèi deguèt acceptar de signar en [[1215]] la ''[[Magna Carta]]'' que limitèt lo poder reiau au profiech d'un conseu de la noblesa e d'una independéncia importanta de la justícia. En [[1258]], un grop de nobles dirigit per [[Simon V de Montfòrt]], fiu dau cap crosat [[Simon IV de Montfòrt]], obtenguèt un renfòrçament d'aquelei mesuras. Pasmens, la mòrt de Montfòrt a [[Batalha d'Eversham|Eversham]] còntra lei partisans dau rèi [[Enric III d'Anglatèrra|Enric III]] ([[1216]]-[[1272]]) permetèt de restablir l'autoritat reiala maugrat lo mantenement d'un parlament. Lo rèine d'[[Edoard Ier d'Anglatèrra|Edoard I{{èr}}]] ([[1272]]-[[1307]]) marquèt lo començament d'un periòde d'expansion anglesa. [[País de Galas]] foguèt conquistat en [[1284]]. [[Escòcia]] acceptèt lo rèi anglés coma senhor en [[1291]] mai la dominacion anglesa foguèt mau acceptada per la populacion locala e, tre [[1314]], la [[batalha de Bannockburn]] s'acabèt per la restauracion de l'independéncia escocesa. En [[1337]], [[Edoard III d'Anglatèrra|Edoard III]] ([[1327]]-[[1377]]) revendiquèt la succession de [[Felip IV de França]] après la mòrt de sei tres fius. Aquò foguèt lo començament de la [[Guèrra de Cent Ans]] que marcarà prefondament lei dos país. D'efèct, lei premiereis annadas de la guèrra veguèron una tièra de victòrias anglesas a [[Batalha de Crécy (1346)|Crécy]] ([[1346]]), [[Sètge de Calais (1347)|Calais]] ([[1347]]) e [[Batalha de Peitieus (1356)|Peitius]] ([[1356]]). Pasmens, [[Carles V de França]] ([[1364]]-[[1380]]) redreicèt lo Reiaume de França e capitèt de conquistar la màger part dei [[fèu]]s continentaus anglés. Aquelei desfachas obliguèron lei rèis anglés de faciar de revòutas de païsans e d'acceptar de donar mai de poders au parlament. Una autra consequéncia d'aquelei reviradas foguèt la demenicion de l'influéncia dei senhors francés — es a dire continentaus — sus leis afaires d'Anglatèrra que favorizèt lo remplaçament progressiu dau [[francés]] per l'[[anglés]] coma lenga de govèrn. La guèrra acomencèt tornarmai durant lo rèine d'[[Enric V d'Anglatèrra|Enric V]] ([[1413]]-[[1422]]). Devesits per una guèrra civila, lei Francés foguèron esquichats a [[Batalha d'Azincourt|Azincourt]] ([[1415]]) e leis Anglés s'alièron ambé Borgonha per dominar lo nòrd e lo sud-oèst de [[França]]. Aprofichant la foliá dau rèi [[Carles VI de França]] ([[1380]]-[[1422]]), impausèt la signatura dau [[tractat de Troyes (1420)|tractat de Troyes]] que sei condicions permetián d'unificar lei dos reiaumes sota l'autoritat dau rèi d'Anglatèrra. Dins aquò, lo fiu de Carles VI refusèt aqueu tractat e contunièt la lucha a partir dau centre e dau sud dau Reiaume de França. A partir de [[1429]], prenguèt l'avantatge e acomencèt una reconquista progressiva dau territòri francés que s'acabèt per una desfacha anglesa en [[1453]]. Coma au sègle XIII, aquela desfacha entraïnèt una crisi intèrna grèva en Anglatèrra en causa de la feblessa e de la foliá dau rèi [[Enric VI d'Anglatèrra|Enric VI]] ([[1422]]-[[1461]] puei [[1470]]-[[1471]]). En [[1455]], acomencèt una guèrra civila lònga, dicha [[Guèrra de las Doas Ròsas|Guèrra dei Doas Ròsas]], entre leis Ostaus de York e de Lancastre. S'acabèt solament en [[1485]] per la presa dau poder dei Tudors que fondèron una [[dinastia]] novèla ambé l'acòrd dei York e dei Lancastre fòrça afeblits per lo conflicte. ==== Dei Tudors a la formacion dau Reiaume Unit ==== [[File:Illas Britanicas - Guèrra Civila Anglesa (1642-1651).png|thumb|right|Esquèma generau de la Guèrra Civila Anglesa (1642-1651).]] Lo sègle XVI foguèt marcat per lei tensions causadas per la politica e lei divisions de la dinastia Tudor. Pasmens, maugrat aquelei dificultats, la poténcia anglesa capitèt de se renfòrçar durant aqueu periòde. D'efèct, après lo rèine d'[[Enric VII d'Anglatèrra|Enric VII]] ([[1485]]-[[1509]]), [[Enric VIII d'Anglatèrra|Enric VIII]] ([[1509]]-[[1547]]) prenguèt una tièra de decisions fondamentalas. La premiera d'Enric VIII foguèt la separacion religiosa ambé la [[Glèisa Catolica Romana]] e la creacion de l'[[Anglicanisme]] en [[1533]]. Permetèt au rèi de divorciar e de prendre lo contraròtle d'una partida dei bens dau clergat anglés. La segonda decision foguèt l'adopcion de l'[[Acte d'Union (1536)|Acte d'Union]] de [[1536]] entre [[Anglatèrra]] e lo [[País de Galas]]. Aquò renforcèt l'integracion entre lei doas regions e foguèt la premiera etapa de la fondacion dau Reiaume Unit. Puei, en partida gràcias au tesaur confiscat dins lei monastèris, decidiguèt de fondar la premiera flòta anglesa permanenta per s'aparar còntra lei naviris dau rèi [[Escòcia|escocés]] aliat ai Francés. Enfin, en [[1541]], prenguèt tanben lo títol de rèi d'[[Irlanda]] après l'extension de la dominacion anglesa sus tota l'illa en [[1494]]<ref>La politica de colonizacion anglesa acomencèt dins lei regions occidentalas de l'illa au sègle XII sota lei rèis normands. S'estendèt pauc a pauc en direccion de l'èst mais demorèt fòrça contestada.</ref>. La segonda mitat dau sègle XVI foguèt marcada per lei rèines de tres enfants d'Enric VIII. Foguèt un periòde de crisi religiosa car [[Maria I d'Anglatèrra|Maria I{{èra}}]] ([[1553]]-[[1558]]) assaièt de restablir lo [[Glèisa Catolica Romana|Catolicisme]] mentre qu'[[Edoard VI d'Anglatèrra|Edoard VI]] ([[1547]]-[[1553]]) e [[Elisabeta I d'Anglatèrra|Elisabeta I{{èra}}]] ([[1558]]-[[1603]]) renforcèron la [[reforma]] anglicana. Lo rèine d'aquela darriera foguèt l'apogèu de la [[Renaissença]] anglesa e permetèt d'estabilizar pauc a pauc la societat anglesa. Pasmens, a partir de [[1585]], una [[Guèrra Angloespanhòla (1585-1604)|guèrra malaisada]] còntra [[Espanha]] entraïnèt de dificultats financieras e s'acabarà en [[1604]] per un resultat indecís. D'autra part, la mòrt sensa eiretier dirèct de la rèina causèt la fin de la dinastia. Son successor foguèt lo rèi d'[[Escòcia]] [[Jaume Stuart]] ([[1567]]-[[1625]]) sota un regime d'union personala dei dos reiaumes. Coma lei periòdes precedents, lei rèines de premiers sobeirans Stuart foguèron marcats per de tensions religiosas. Pasmens, conjugadas ai temptativas de renfòrçament de l'absolutisme reiau, la situacion s'agravèt rapidament e entraïnèt una tièra de guèrras civilas de [[1642]] a [[1651]] entre lo rèi e lo parlament. Après un començament relativament equilibrat fins a [[1644]], lei fòrças parlementària aprofichèron lei reformas d'[[Oliver Cromwell]] per prendre l'avantatge e esquichar totei leis aliats dau rèi [[Carles Ier d'Anglatèrra|Carles I{{èr}}]] ([[1625]]-[[1649]]) que foguèt executat. Après sa victòria, Cromwell venguèt lo Lord Protector d'un govèrn republican dich [[Commonwealth d'Angletèrra]] e impausèt la dominacion anglesa ais Escocés e ais Irlandés. Renforcèt tanben la politica de colonizacion anglesa d'Irlanda que va venir la fònt d'unei conflictes fins au sègle XX. Pasmens, lo [[Commonwealth d'Angletèrra]] subrevisquèt pas a la mòrt de son fondator e la monarquia foguèt restaurada après la mòrt de Cromwell segon un sistèma de monarquia parlementària. En particular, en [[1679]], lo Parlament adoptèt l'''[[Habeas corpus]]'', jalon major de l'istòria dau [[drech]], que permetèt de renfòrçar la [[Separacion dels poders|separacion dei poders]]. Lo periòde foguèt tanben marcat per l'extension, sostenguda per la creissença dau [[comèrci triangular]], de l'empèri coloniau anglés dins lei [[Cariba]]s e en [[America del Nòrd|America dau Nòrd]]. A la mòrt de [[Carles II d'Anglatèrra|Carles II]] ([[1660]]-[[1685]]), son fraire catolic [[Jaume II d'Anglatèrra|Jaume II]] ([[1685]]-[[1688]]) li succediguèt. Sei temptativas de restablir l'absolutisme reiau entraïnèron una [[guèrra civila]] que s'acabèt per sa desfacha e son exil. [[Guilhèm III d'Aurenja Nassau]] lo remplacèt e adoptèt en [[1689]] una declaracion dei drechs que limitèt d'un biais definitiu lei poders dau rèi au profiech dau Parlament. Capitèt tanben d'estabilizar la situacion religiosa e de demenir pauc a pauc lei tensions entre lei diferentei glèisas. Pasmens, leis acòrds negociats ambé lei Catolics irlandés en [[1691]] foguèron pas respectats. Enfin, en [[1707]], l'[[Acte d'Union (1707)|Acte d'Union]] permetèt d'unificar lei reiaumes d'[[Escòcia]] e d'[[Anglatèrra]] dins un ensems administratiu unic. ==== La lucha còntra lo Reiaume de França per la dominacion mondiala ==== [[File:Guèrra de Sèt Ans (1756-1763) - Teatre d'America dau Nòrd.png|thumb|Teatre d'America dau Nòrd de la Guèrra de Sèt Ans (1756-1763).]] A partir de la fin dau sègle XVII, [[Londres]] venguèt lo poténcia emergenta d'[[Euròpa]]. En particular, la rivalitat ambé [[França]] acomencèt tornarmai en causa dei tensions colonialas en [[America]] e en [[Índia]] entre lei dos país e de l'oposicion anglesa ais ambicions continentalas de [[París]]. Ansin, de [[1688]] a [[1815]], [[França]] e lo Reiaume Unit foguèron dins un estat de guèrra quasi permanent. Lo conflicte decisiu foguèt la [[Guèrra de Sèt Ans]] ([[1756]]-[[1763]]) que s'acabèt per la conquista de la màger part de l'empèri coloniau francés e faguèt dau Reiaume Unit la premiera poissança mondiala. Maugrat una desfacha durant la [[Guèrra d'Independéncia dels Estats Units d'America|Guèrra d'Independéncia deis Estats Units d'America]] ([[1775]]-[[1783]]) e la pèrda dei colonias estatsunidencas, lo Reiaume Unit gardèt aquela posicion fins a la [[Premiera Guèrra Mondiala]] e va fondar lo [[Empèri Britanic|premier empèri coloniau mondiau]]. Durant aqueu periòde, lo Reiaume Unit conoguèt un desvolopament economic important que preparèt la [[Revolucion industriala]] dau sègle XIX. Ansin, la valor deis importacions passèt de 6 a 24 milions de liuras entre 1701 e 1798, aquela deis exportacions de 4,5 a 18 milions e aquela dei reexportacions de 2,1 a 12 milions. Un [[Banca|sistèma bancari]] modèrn e eficaç (4% còntra generalament 10% sus lo continent) e l'aumentacion dau nivèu tecnologic permetèron de sostenir aquela evolucion gràcias a de taus febles e au melhorament deis otís de produccion. ==== Lei guèrras revolucionàrias e napoleonencas ==== [[File:Trafalgar-Auguste Mayer.jpg|thumb|right|Pintura de [[1836]] representant la [[batalha de Trafalgar]] que venguèt lo simbòl de la supremàcia navala anglesa au sègle XIX.]] [[Fichièr:Euròpa après Congrès de Viena 1815.png|thumb|right|Euròpa e Reiaume Unit après lo [[Congrès de Viena]] en [[1815]].]] La [[Revolucion Francesa]] e l'[[Napoleon Bonaparte|Empèri Napoleonenc]] foguèron una menaça majora per la posicion anglesa que desirava empachar l'emergéncia d'una nacion dominanta sus lo continent. Ansin, maugrat una simpatia iniciala per la monarquia parlementària francesa, lo Reiaume Unit venguèt rapidament l'enemic pus acarnat de [[França]] e lei dos [[estat]]s foguèron en guèrra permanenta de [[1793]] a [[1814]] franc d'una trèva en [[1802]]-[[1803]]. En [[1815]], formèt tanben la fòrça principala que s'opausèt au retorn de l'emperaire a [[Batalha de Waterloo|Waterloo]]. Protegida per sa posicion insulara e ais victòrias de l'amirau [[Horatio Nelson]] a [[Batalha navala d'Abokir|Abokir]], a [[Batalha de Copenaga (1801)|Copenaga]] e a [[Batalha de Trafalgar|Trafalgar]]. En [[1807]], aquò foguèt completat per la destruccion dau rèsta de la flòta danesa durant la [[Batalha de Copenaga (1807)|segonda batalha de Copenaga]] e per d'atacas còntra lei colonias francesas. En revènge, sus lo continent, Londres aguèt de dificultats per formar una armada vertadiera e preferiguèt finançar leis esfòrç de guèrra deis autrei poténcias colonialas coma [[Prússia]], [[Àustria]] e [[Russia]]. En [[1808]], lo començament de la [[guèrra d'Espanha]] foguèt l'occasion per lei Britanics de desbarcar pauc a pauc de fòrças importantas sus lo continent e d'avançar vèrs lei Pirenèus. Pasmens, lei desfachas francesas decisivas foguèron infligidas per lei [[Russia|Rus]], leis [[Àustria|Austrians]], lei [[Prússia|Prussians]] e lei [[Suècia|Suedés]] a [[Batalha de Leipzig|Leipzig]] en [[1813]] e durant la [[campanha de França (1814)|campanha de França]] en [[1814]]. Durant lei negociacions de patz, lo Reiaume Unit aguèt un ròtle primordiau que foguèt renfòrçat per la victòria dau [[Arthur Wellesley|duc de Wellington]] a [[Batalha de Waterloo|Waterloo]] en [[1815]] e la captura britanica de [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]]. En particular, lo Reiaume Unit reprenguèt lo contraròtle de Hanovre, conquistèt Heligoland, Malta e leis Illas Ionianas e establiguèt un protectorat sus la partida [[Euròpa|europèa]] de [[Portugal]]. De mai, capitèt de limitar l'afebliment de [[França]] per restaurar la basa deis equilibris continentaus de la fin dau sègle XVIII. Ansin, Londres venguèt l'arbitre dei relacions europèas fins a la formacion de l'[[Empèri alemand]] dirigit per lo cancelièr [[Otto von Bismarck]]. Enfin, en [[1800]], s'acabèt la formacion dau Reiaume Unit quand [[Irlanda]] i foguèt integrada après la revirada d'una revòuta en [[1796]]. ==== Dau Congrès de Viena a la Premièra Guèrra Mondiala ==== Après la victòria còntra [[Napoleon Bonaparte|Napoleon I{{èr}}]], lo Reiaume Unit perdèt rapidament sei posicions principalas sus lo continent e [[Londres]] deguèt se contentar de sa posicion d'arbitre. Se concentrèt donc subretot sus lo mantenement dau ''statu quo'', son desvolopament economic e l'extension de son [[Empèri Britanic|empèri coloniau]]. Ansin, en [[1820]], una revòuta portuguesa entraïnèt la fin dau protectorat britanic. Puei, en [[1837]], lei règlas de succession diferentas dau Reiaume Unit e dau Reiaume de Hanovre entraïnèron la separacion dei dos [[estat]]s sota lei direccions respectivas de [[Victòria I dau Reiaume Unit|Victòria I{{èra}}]] ([[1837]]-[[1901]]) e d'[[Ernest August Ier de Hanovre|Ernest August I{{èr}} de Hanovre]] ([[1837]]-[[1851]])<ref>La [[Lei salica|lèi salica]] enebissiá l'accession d'una frema sus lo tròne de Hanovre.</ref>. En fòra d'aquelei pèrdas territòrialas, lo Reiaume Unit participèt a la formacion de [[Belgica]], de [[Grècia]] e a l'emergéncia de nacions novèlas dins lei [[Balcans]] dins lei províncias europèas de l'[[Empèri Otoman]]. Pasmens, maugrat aqueu sostèn, Londres empachèt la disparicion de l'[[Empèri Otoman]] e s'opausèt militarament ais ambicions russas dins la region deis Estrechs durant la [[Guèrra de Crimèa]] ([[1853]]-[[1856]]). Acceptèt tanben leis unificacions d'[[Itàlia]] e d'[[Alemanha]] dins leis annadas 1860 e 1870. Aqueleis evolucions entraïnèron quauquei cambiaments territòriaus : leis [[Illas Ionianas]] foguèron balhadas a [[Grècia]] en [[1864]], [[Chipre]] foguèt ocupada en [[1878]] en cambi dau pagament d'una [[redevença]] anuala ais Otomans e [[Heligoland]] foguèt cambiada còntra [[Zanzibar]] en [[1890]]. L'acòrd de cambi entre Heligoland e Zanzibar mostrava l'evolucion de la poténcia britanica dins lo corrent dau sègle XIX. D'efèct, en causa de l'extension de son empèri coloniau, son centre de gravitat se desplacèt pauc a pauc dau continent europèu vèrs lo rèsta dau mond, especialament vèrs lo continent asiatic onte lei Britanics formèron l'[[Raj Britanic|Empèri deis Índias Britanicas]] en [[1858]]. Ansin, au començament dau sègle XX, Londres contrarotlèt [[Canadà]], divèrseis illas americanas, la mitat orientala d'Africa, lo sud de la [[Peninsula Aràbia]], [[Índia]], la màger part dau sud-èst asiatic e la màger part d'[[Oceania]], compres [[Austràlia]] e [[Nòva Zelanda]]. ==== Lei dos conflictes mondiaus e l'afebliment britanic ==== [[File:British Empire 1921.png|thumb|right|L'[[Empèri Britanic]] a son apogèu en [[1921]].]] Après la desmission de [[Otto von Bismarck|Bismarck]] en [[1890]], la politica [[Alemanha|alemanda]] cambièt d'orientacion e adoptèt una politica expansionista que s'opausèt ais interés britanics. En particular, lo modernizacion e l'aumentacion numerica de la flòta alemanda èra una menaça per lo [[Reiaume Unit]] que sa marina èra pus nombrosa mai dispersada per protegir lei linhas d'avitalhament de l'[[Empèri Britanic|Empèri]]. Ansin, au començament dau sègle XX, Londres formèt una aliança ambé [[França]], segonda poissança coloniala mondiala e enemiga acarnada d'[[Alemanha]] dempuei [[1871]], e [[Russia]], subretot opausada au govèrn de Viena qu'èra l'aliat deis Alemands. La rivalitat entre aquelei blòts foguèt la causa de la [[Primièra Guèrra Mondiala|Premiera Guèrra Mondiala]] ([[1914]]-[[1918]]). Sensa armada vertadiera au començament dau conflicte, lei Britanics utilizèron sei naviris per blocar lei liasons maritimas amb Alemanha e formèron pauc a pauc una armada terrèstra per participar a la guèrra continentala. Lei colonias qu'avián de còps de fòrças terrèstras pus importantas que la metropòli en [[1914]] participèron a l'esfòrç de guèrra e ataquèron lei colonias alemandas o lei territòris [[Empèri Otoman|otomans]]. Fins a [[1914]], lei tropas britanicas perdiguèron {{formatnum:890000}} soudats tuats mai la guèrra s'acabèt per una victòria. L'[[Empèri Rus]], rivau dei Britanics en Asia Centrala, dispareguèt e la conquista d'una partida dei colonias alemandas permetèt a l'[[Empèri Britanic]] d'agantar son apogèu territòriau e economic dins leis annadas 1920 e 1930. Pasmens, tre la fin dei combats, lei premiers indicis de declin apareguèron. Premier, lo còst èra estat important e Londres perdiguèt sa posicion de premiera plaça bancàriaau profiech de [[Nòva York]]. Puei, la dificultat dei combats aviá començat de crear un sentiment nacionau au sen de certanei regions de l'Empèri. Ansin, l'autonòmia dei dominions aumentèt pauc a pauc e, en [[1923]], lo drech de [[Canadà]] e de [[Sud-Africa]] d'aver una politica estrangiera differenta dau Reiaume Unit foguèt reconegut. Dins lei zònas, de movements de contestacion se formèron tanben per revendicar l'independéncia. Per exemple, foguèt lo cas d'[[Índia]] a partir de [[1922]]. Pasmens, en [[Irlanda]], lo movement nacionalista esperèt pas la fin de la guèrra e una insureccion armada acomencèt en [[1916]]. S'acabèt en [[1921]] per l'independéncia de l'illa franc de la region d'Ulster au nòrd-èst. La [[Segonda Guèrra Mondiala]] ([[1939]]-[[1945]]) foguèt l'eveniment decisiu qu'afebliguèt lo govèrn centrau e entraïnèt la desintegracion de l'Empèri. D'efèct, sei desfachas còntra leis Alemands en [[1940]] e subretot còntra lei Japonés en [[1941]] ([[batalha de Singapor]]) entrainèron la disparicion dau mite de l'invinsibilitat britanica e encoratjèron la formacion d'insureccions independentistas après la guèrra. De mai, lei bombardaments alemands avián causat de destruccions importants sus lo territòri britanic e, en [[1945]], lo Reiaume Unit èra dependent de l'ajuda economica [[Estats Units d'America|estatsunidenca]]. ==== Lo Reiaume Unit contemporanèu ==== [[Fichièr:Descolonizacion d'Africa (1945-1991).png|thumb|right|Descolonizacion d'Africa.]] Après la Segonda Guèrra Mondiala, lo [[plan Marshall]] permetèt de redreiçar l'economia britanica e lo país participèt ai reünions ambé lei Sovietics per assaiar de reglar lei consequéncias dau conflicte. Après la rompedura entre lei venceires, intrèt dins l'[[OTAN]] tre sa fondacion en [[1949]] e desvolopèt l'[[arma nucleara]] en [[1952]]. Pasmens, aquelei succès empachèron pas la desintegracion de l'Empèri a partir de [[1947]] ambé l'independéncia d'[[Índia]], de [[Birmania]] e la retirada dau mandat de [[Palestina]]. En [[1956]], la revirada de l'expedicion de Suèz e leis atacas estatsunidencas còntra la moneda britanica mostrèron l'estenduda de la pèrda de poissança dau Reiaume Unit e entraïnèt un renfòrçament dei movements anticolonialistas. Conjugats ambé lei guèrras d'independéncia lòngas e acarnadas dins leis empèris coloniaus francés e portugués, aquò ecidiguèt lo govèrn britanic d'acceptar e de favorizar l'independéncia de sei colonias. Ansin, dins leis annadas 1960, la màger part de l'Empèri dispareguèt au profiech d'estats independents novèus. Lei darrierei colonialas importantas foguèron abandonadas en [[1981]] fins a la restitucion de Hong Kong en [[1997]] que marquèt la fin de l'Empèri. Una autra consequéncia de la revirada de Suèz foguèt l'abandon d'una politica estrangiera independenta d'aquela deis Estats Units e Londres venguèt l'aliat pus fidèu e pus pròche de Washington. La disparicion de l'Empèri obliguèt lo Reiaume Unit de reorientar sa politica en direccion d'[[Euròpa]] e d'[[America del Nòrd|America dau Nòrd]]. En [[1973]], venguèt donc memebre de la Comunautat Economica Europèa. Pasmens, Londres deguèt tanben faciar un conflicte novèu en Irlanda dau Nòrd menat per lei nacionalistas irlandés de l'IRA a partir deis annadas 1960. En [[1979]], l'eleccion de [[Margaret Thatcher]] entraïnèt un cambiament major de la politica economica britanica qu'adoptèt un modèl fòrça liberau. Maugrat de grèvas importantas organizadas per lei sindicats, especialament en [[1984]]-[[1985]] per leis obriers de l'indústria miniera, capitèt d'aumentar lei taus d'interés, de demenir leis [[impòst]]s dirècts au profiech dei taxas indirèctas, de limitar l'inflacion e de privatizar unei companhiás nacionalas. Aquò causèt una desindustralizacion importanta dau país (-30% d'emplechs dins lo sector de [[1979]] a [[1984]]). En revènge, permetèt l'emergéncia dau premier centre financièr europèu a [[Londres]] que venguèt la basa de l'economia dau Reiaume Unit. L'eleccion dau trabalhista [[Tony Blair]] de 1997 a 2007 cambièt pas aquela orientacion de diminucion dau ròtle de l'estat dins leis afaires economics (independéncia de la Banca d'Anglatèrra). En revènge, Tony Blair capitèt de reglar lo conflicte nòrd-irlandés ambé lo desarmament de l'IRA e la participacion dei partits catolics ais institucions d'Ulster. === Politica === Lo Reialme Unit es una [[monarquia constitucionala]] onte lo [[poder executiu]] es presidit en representacion del monarca pel [[Lista dels primièrs ministres del Reialme Unit|primièr ministre]] e los autres membres del gabinet. Lo gabinet, que compren lo primièr ministre, e los autres ministres constituisson lo Govèrn de Sa Majestat. Los ministres provenon del [[Parlament]], lo còrs legislatiu, considerat coma organisme {{cita|suprèm}} (es a dire, que pòt legiferar de quin tèma que siá e es pas limitat per las decisions de los sieus predecessors). Lo Reialme Unit es actualament un dels paucs estats del mond qu'an pas cap de [[constitucion]] codificada, mas qu'es regulat per las tradicions e las leis constitucionalas divèrsas e separadas. Lo Reialme Unit compta amb un [[parlamentarisme|govèrn parlamentari]], basat en lo [[sistèma de Westminster]], qu'es estat emulat a l'entorn del mond; lo monarca es lo [[cap d'Estat]] e a teoricament tot lo poder executiu, lo primièr ministre es lo [[cap de govèrn]]. Lo parlament del Reialme Unit que s'amassa al [[Palais de Westminster]] a doas cambras: la Cambra dels Comuns (elegida pel pòble) e la Cambra dels ''Lords''. Tota lei aprovada pel Parlament requerís lo consentiment real per venir una lei. Lo fach que lo parlament descentralizat en Escòcia e las assembladas en [[Irlanda del Nòrd]] e [[País de Galas]] son pas d'organs sobeirans e pòdon èsser abolits pel parlament britanic, fa qu'aqueste darrièr siá l'organ legislatiu pus important del país. Lo primièr ministre actual es [[Theresa May]], dempuèi [[2016]]. Los ministres, totun, an pas l'obligacion legala de provenir del Parlament; es una costuma recenta. Al Reialme Unit, lo monarca a de poders executius vastes, mas teorics, que son ròtle es principalament, mas pas exclusivament, ceremonial. Lo monarca es part integrala del Parlament (coma la "Corona dins lo Parlament") e dona teoricament l'autorizacion al Parlament per s'amassar e per legiferar. Un Acte del Parlament pòt pas venir una lei s'es pas signat pel monarca (accion coneguda coma l'Aprovacion Reiala), e mai se cap de monarca a pas refusat las actas aprovadas pel Parlament dempuèi los tempses de la [[Anna Ièra de la Grand Bretanha|reina Anna]], lo [[1708]]. Per signar la lei, lo monarca utiliza la formula {{cita|Le Roi/La Reine le veut}} (en [[francés]]: {{cita|Lo Rei/La Reina o vòl}}). E mai se s'es prepausat l'abolicion de la monarquia, la siá popularitat es encara nauta. Lo supòrt al sistèma republican fluctua entre 15 e 25% de la populacion, amb 10% d'indiferents. Lo monarca actual es la reina [[Elisabeta II del Reialme Unit|Elisabeta II]] que pugèt al tròn en [[1952]] e foguèt coronada en [[1953]]. === Geografia === ''Veire tanben: [[Anglatèrra]], [[Escòcia]], [[País de Galas]], [[Irlanda del Nòrd]]''. [[Fichièr:BenNevis2005.jpg|thumb|[[Ben Nevis]], en Escòcia, es lo punt pus naut del Reialme Unit.]] La [[aira|superfícia]] totala del Reialme Unit es d'aperaquí {{unitat|243610|km|2}} <ref name=factbook>[https://web.archive.org/web/20190107065049/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/uk.html CIA ''The World Factbook - United Kingdom'' (2010)]</ref> que comprenon l'illa de [[Grand Bretanha]] e la part nòrd-orientala de l'[[Irlanda|illa d'Irlanda]] ([[Irlanda del Nòrd]]) e d'autras illas mai pichonas<ref name=factbook/>. Lo país se tròba entre l'[[ocean Atlantic]] e la [[mar del Nòrd]], a 35 quilomètres de la còsta nòrd-oèst de [[França]], que se'n tròba separada per la [[Marga (mar)|Marga]]<ref name=factbook/>. La Grand Bretanha se tròba entre las [[latitud]]s 49° e 59° N (las [[Illas Shetland]] s'estendon gaireben als 61° N) e las [[longitud]]s 8° O a 2° E. L'[[Observatòri de Greenwich]], en Londres, es lo punt de definicion pel [[meridian de Greenwich]]. Quand se mesura dirèctament del nòrd al sud, la Grand Bretanha mesura un pauc mai de 1100 quilomètres de longor e un pauc mens de 500 quilomètres dins la siá part pus larga. Malgrat aiçò, la màger distància entre dos punts dins l'illa es de 1350 quilomètres entre la fin de la tèrra en [[Cornoalha]] (près de [[Penzance]]) e [[John o' Groats]] en [[Caithness]] (près de [[Thurso]]). [[Irlanda del Nòrd]] parteja una frontièra de tèrra de {{unitat|360|km}} amb la [[Republica d'Irlanda]] <ref name=factbook/>. === Economia === :''De veire: [[Economia del Reialme Unit]]'' L'[[economia]] del [[Reialme Unit]] seguís lo modèl anglosaxon: liberalizacion economica, liure mercat, [[impòst]]s e regulacions minimas. Basat sus la mesura del [[produch interior brut]] en taxa de cambiament del mercat, lo Reialme Unit es la cinquena economia del mond e la segonda d'[[Euròpa]] après [[Alemanha]]; es la seisena economia del mond en PIB en [[paritat de poder adquisitiu]]. Los britanics foguèron los primièrs dins lo mond a dintrar dins la [[Revolucion industriala]] e coma la rèsta dels estats en industrializacion d'alavetz, la siá economia èra concentrada dins l'industria pesuga: bastison navala, minas, produccion d'[[acièr]] e textils. L'[[Empèri Britanic]] creèt un mercat mondial pels produches britanics, en permetent que lo Reialme Unit dominèsse lo comèrci internacional al sègle XIX, un avantatge unic que conservèt fins a l'industrializacion d'autras nacions europèas e nòrd-americanas. L'industria pesuga demeniguèt en importància al cors del [[sègle XX]], del temps que lo sector dels servicis a crescut substancialament e representa a l'ora d'ara 73% del PIB. Lo sector dels servicis es dominat per las entrepresas financièras. [[Londres]] es un dels centres financièrs pus grands del mond. L'[[agricultura]] representa unicament 1% del [[PIB]] e es fòrtament mecanizada. Dins l'[[industria]], las principalas activitats son la maquinària, lo material de transpòrt ([[veïcul]]s, [[camin de fèrre]]s e [[aeronautica]]) e los produches quimics. Dins l'insdustria minièra, las minas de [[carbon]] situadas en [[Yorkshire]], [[País de Galas]], [[Escòcia]] e [[Lancashire]] provesiguèron a las centralas termicas britanicas l'energia necessària pel desvolopament economic. Mercés al [[petròli]] descobèrt en [[1970]] en [[mar del Nòrd]], lo Reialme Unit es lo segond productor europèu après [[Norvègia]]. Lo sector de servicis es lo qu'apòrta mai al PIB del país. Cal senhalar la [[borsa]], los servicis financièrs de la [[banc (entrepresa)|banc]] e las [[assegurança|companhiás d'asseguranças]]. La moneda del Reialme Unit es la [[liura esterlina]], representada amb lo simbòl £. Lo Banc d'Anglatèrra es lo banc central de l'Estat encargat de l'emission de la moneda, e mai se los bancs d'Escòcia e Irlanda del Nòrd conservan lo drech d'emetre de bilhets subjèctes a la retenguda de pro bilhets del Banc d'Anglatèrra per ne realizar l'emission. Al cors de l'istòria la liura esterlina s'es mantenguda coma una de las devisas mai establas e fòrtas del mond. Lo Reialme Unit foguèt un dels tres Estats que s'integrèron pas a la [[eurozona|zòna èuro]] en 2002, e mai se lo govèrn s'es engatjat a realizar un [[referendum]] se las "cinc condicions economicas" per l'integracion se complisson. La majoritat de la populacion, segon las darrièras enquèstas, s'i opausan, çò que los critics an nomenat l' "euroscepticisme". === Defensa === ==== Alianças e cooperacions militaras ==== Lo Reiaume Unit es una poténcia militara majora que fa partida de divèrseis organizacions militaras. La principala es l'[[OTAN]] que lo país n'es membre fondador. Entre lei membres d'aquela organizacion, tèn de relacions fòrça pròchas amb los Estats Units e certaneis aliats europèus coma França. D'acòrds existisson egalament per l'utilizacion de basas o l'obtencion de facilitats ambé de país coma Austràlia, Paquistan o Arabia Saudita. Enfin, dispausa de territòris vestigis de l'Empèri Britanic que pòdon èsser utilizats per sei fòrças armadas. ==== Fòrças armadas ==== [[Fichièr:Trident boat.jpg|thumb|right|Sota-marin nuclear britanic de classa ''Vanguard''.]] ''De veire: [[Fòrças armadas dau Reiaume Unit]]'' Lei fòrças armadas britanicas son devesidas entre tres còrs principaus que son : * l'Armada Britanica (''British Army'') que gropa l'ensems dei fòrças terrèstras. * la Fòrça Aeriana Reiala (''Royal Air Force'') qu'es compausada per leis unitats aerianas. * la Flòta Reialia (''Royal Navy'') que gropa lei fòrças navalas. En 2008, lo budget militar èra situat entre 2,3 e 2,5% dau PIB per {{formatnum:230000}} òmes. Es un nivèu entre lei pus auts d'Euròpa Occidentala ambé [[França]] e [[Grècia]]. De mai, l'armada britanica fa partida dei fòrças pus modèrnas de la planeta. Enfin, lo país es un dei cinc possessors oficiaus de l'[[arma nucleara]]. Ansin, en 2008, lei fòrças terrèstras èran devesidas entre 2 divisions e 8 bregadas activas. Seis equipaments principaus èran 345 carris de combats [[Challenger 2]], 325 carris leugiers, aperaquí 4500 veïculs de combat o de transpòrt de tropas, 304 canons d'artilhariá e 42 MLRS. L'aviacion dei fòrças terrèstras se compausava de 218 aparelhs que 206 son d'elicoptèrs. L'aviacion militara dispausava de son caire de 988 aparelhs que 220 èran de combats. Enfin, la flòta britanica èra capabla d'alinhar 79 naviris que certanei fan partida dei naviris europèus pus importants. === Referéncias e nòtas === === Bibliografia === * '''(en)''' Chandler, David (2003), ''The Oxford History of the British Army'', Oxford Paperbacks (ISBN 0-19-280311-5). * '''(en)''' ''A History of Britain: At the Edge of the World, 3500 BC - 1603 AD'', Simon Schama, Hyperion Books, 2000 (ISBN 0-7868-6675-6). * '''(en)''' ''A History of Britain, Volume 2: The Wars of the British 1603-1776'', Simon Schama, Hyperion Books, 2001 (ISBN 0-7868-6675-6). * '''(en)''' ''A History of Britain III: The Fate of Empire 1776-2000'', Simon Schama. * '''(en)''' ''The British Isles: A History of Four Nations'', Hugh Kearney, Cambridge University Press 2nd edition 2006, (ISBN 978-0-521-84600-4). * '''(en)''' ''The Isles, A History'', Norman Davies, Oxford University Press, 1999, (ISBN 0-19-513442-7). * '''(en)''' ''Shortened History of England'', G. M. Trevelyan Penguin Books (ISBN 0-14-023323-7). * '''(en)''' ''This Sceptred Isle: 55BC-1901'', Christopher Lee Penguin Books (ISBN 0-14-026133-8). * '''(en)''' ''The Reduced History of Britain'', Chas Newkey-Burden. === Vejatz tanben === === Ligams extèrnes === {{Païses d'Euròpa (COE)}} === Nòtas & referéncias === <references /> {{Portal del Reialme Unit}} [[Categoria:Reialme Unit|*]] hdc0jdv6dz9cs8wwflnegt59trgz7ij Departament d'Òut e Garona 0 3068 2334499 2276861 2022-08-26T10:02:12Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Òut e Garona]] cap a [[Departament d'Òut e Garona]] wikitext text/x-wiki {{Infobox Departament de França | carta = oc | departament = d'Òut e Garona | insee =47 | escut = Blason_département_fr_Lot-et-Garonne2.svg | lògo = | loc = [[Fichièr:Òlt e Garona en França (2015).svg|250px|Localizacion d'Òut e Garona en França]] | ist = [[Agenés]] ({{Guiana}})<br />{{Gasconha}} | region = {{Nòva Aquitània}} | Prefectura = [[Agen]] | Sosprefecturas = [[Marmanda]]<br />[[Nerac]]<br />[[Vilanuèva d'Òut|Vilanuèva]] | sup =5361 | circonscripcions =3 | intercomun =12 | president = [[Sophie Borderie]] ([[PS]]) | prefècte = Béatrice Lagarde | sit = | alt mini = | alt mej = | alt maxi = }} '''Òut e Garona''' (o ''Òlt e Garona'', fòrma roergassa) (47) es un departament [[França|francés]] de lenga [[Occitània|occitana]]. Fa partida de la region administrativa de [[Novèla Aquitània]]. Se partaja entre las regions istoricas d'[[Agenés]] (al nòrd de [[Garona]]&nbsp;; Agenés essent una part de [[Guiana]]) e de [[Gasconha]] (al sud de [[Garona]]). Lo capluèc es [[Agen]]. Las sos-prefecturas son [[Marmanda]], [[Vilanuèva d'Òut|Vilanuèva]] e [[Nerac]]. == Istòria == [[File:Map of Lot-et-Garonne Department, France, with Districts, Cantons, and Communes 1790.png|thumb|500px|left|Formacion del departament en 1790]] Lo departament d’Òut e Garona se creèt lo [[4 de març]] de [[1790]], amb [[Districtes d'Òut e Garona|9 districtes]] e [[Cantons d'Òut e Garona|72 cantons]], a partir de la màger part de l’[[Agenés]]. En [[1791]], lo capluèc se fixèt definitivament a [[Agen]] ([[Tonens]] e [[Agulhon]], mai centrals, èran candidats tanben). Lo [[21 de novembre]] de [[1808]], la creacion del departament de [[Tarn e Garona]] li faguèt pèrdre tres cantons ([[Montagut de Carcin]], [[Autvilar]] e [[Valença d'Agen|Valença]]). En [[2003]], lo Conselh general adoptèt un escut oficial fach de las armas dels quatre capluècs d'arrondiment. A la creacion de las regions, foguèt inclús dins [[Aquitània]]. En 2015 passèt dins la region granda de [[Novèla Aquitània]]. == Referéncias == <references/> ==Tanben veire== * [[Arrondiments d'Òut e Garona]] * [[Districtes d'Òut e Garona]] * [[Cantons d'Òut e Garona]] * [[Comunas d'Òut e Garona]] * [[Agropaments de comunas d'Òut e Garona]] {{OcDivDep}} {{FranceDep}} [[Categoria:Departament francés]] [[Categoria:Aquitània]] [[Categoria:Òlt e Garona]] cgl9x90k2nhq2gwtaieycbvkqhdxdp5 2334501 2334499 2022-08-26T10:03:22Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{Infobox Departament de França | carta = oc | departament = d'Òut e Garona | insee =47 | escut = Blason_département_fr_Lot-et-Garonne2.svg | lògo = | loc = [[Fichièr:Òlt e Garona en França (2015).svg|250px|Localizacion d'Òut e Garona en França]] | ist = [[Agenés]] ({{Guiana}})<br />{{Gasconha}} | region = {{Nòva Aquitània}} | Prefectura = [[Agen]] | Sosprefecturas = [[Marmanda]]<br />[[Nerac]]<br />[[Vilanuèva d'Òut|Vilanuèva]] | sup =5361 | circonscripcions =3 | intercomun =12 | president = [[Sophie Borderie]] ([[PS]]) | prefècte = Béatrice Lagarde | sit = | alt mini = | alt mej = | alt maxi = }} Lo '''departament d'Òut e Garona''' (o ''Òlt e Garona'', fòrma roergassa) es una division administrativa de l'[[França|estat francés]] complètament situada en [[Occitània]]. Fa partida de la region administrativa de [[Novèla Aquitània]]. Se partaja entre las regions istoricas d'[[Agenés]] (al nòrd de [[Garona]]&nbsp;; Agenés essent una part de [[Guiana]]) e de [[Gasconha]] (al sud de [[Garona]]). Lo capluèc es [[Agen]]. Las sos-prefecturas son [[Marmanda]], [[Vilanuèva d'Òut|Vilanuèva]] e [[Nerac]]. == Istòria == [[File:Map of Lot-et-Garonne Department, France, with Districts, Cantons, and Communes 1790.png|thumb|500px|left|Formacion del departament en 1790]] Lo departament d’Òut e Garona se creèt lo [[4 de març]] de [[1790]], amb [[Districtes d'Òut e Garona|9 districtes]] e [[Cantons d'Òut e Garona|72 cantons]], a partir de la màger part de l’[[Agenés]]. En [[1791]], lo capluèc se fixèt definitivament a [[Agen]] ([[Tonens]] e [[Agulhon]], mai centrals, èran candidats tanben). Lo [[21 de novembre]] de [[1808]], la creacion del departament de [[Tarn e Garona]] li faguèt pèrdre tres cantons ([[Montagut de Carcin]], [[Autvilar]] e [[Valença d'Agen|Valença]]). En [[2003]], lo Conselh general adoptèt un escut oficial fach de las armas dels quatre capluècs d'arrondiment. A la creacion de las regions, foguèt inclús dins [[Aquitània]]. En 2015 passèt dins la region granda de [[Novèla Aquitània]]. == Referéncias == <references/> ==Tanben veire== * [[Arrondiments d'Òut e Garona]] * [[Districtes d'Òut e Garona]] * [[Cantons d'Òut e Garona]] * [[Comunas d'Òut e Garona]] * [[Agropaments de comunas d'Òut e Garona]] {{OcDivDep}} {{FranceDep}} [[Categoria:Departament francés]] [[Categoria:Aquitània]] [[Categoria:Òlt e Garona]] ntf22p1ftul6gudr9lnd0qjaq9o50fl Toledo 0 5110 2334470 2300160 2022-08-25T23:39:45Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna d'Espanha |nommuni= ''Toledo'' |imatge=Toledo Skyline Panorama, Spain - Dec 2006.jpg |bandièra=Bandera de Toledo.svg |blason=Escudo de Toledo.svg |comauto=[[Castelha-La Mancha]] |província= [[Toledo (província)|Toledo]] |Comarca= Toledo |cp=45001-45009 |cònsol=José Manuel Molina García |mandat= [[2004]] | latitud= 39.866899 | longitud= -4.029417 |alt mej= 454 m |ectaras= |km²= 232,1 |sens= 73 485 |data-sens= [[2004]] |dens= 312 |nomab=Toledano |sitweb=[http://www.ayto-toledo.org/ www.ayto-toledo.org/] }} '''Toledo'''<ref>http://linguistica-oc.com/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf</ref>, de còps '''Toleda'''<ref>https://www.espaci-occitan.com/botiga/oc/trobadors-e-trobairitz/392-la-poesie-hispano-arabe-et-les-premiers-troubadours-d-aquitaine-alois-richard-nykl-9782951684881.html</ref> (''Toleta'' o ''Toleda''<ref>https://medmus.warwick.ac.uk/data/ec1work/duna-leu-chanso-ai-cor-quem-entremeta?id=18368&mlat=42.20&mlng=17.58&mz=4&tbc=-22689417600&tbe=-422755201&tbs=-45377884800&view=map</ref> en occitan ancian, ''Toledo'' en [[castelhan]]) es una vila que se tròba en [[Espanha]], dins lo centre, a 70&nbsp;[[Quilomètre|km]] al sud de [[Madrid]]. Es la [[capitala]] de la [[Toledo (província)|província de Toledo]] e de la [[Comunautats autonòmas d'Espanha|comunitat autonòma]] de [[Castelha-La Mancha]]. Los [[escrivan]]s [[Alfonso Martínez de Toledo]] (Archiprèire de Talavera), [[Rodrigo Cota]] e [[Garcilaso de la Vega]] n'èran originaris. [[File:Spanien ToledoPanorama3.jpg|left|690px|Toledo]] == Ficha tecnica == * Populacion : {{formatnum:70000}} abitants * Lenga : [[castelhan]] * [[Còde postal]] : 45071 * Accès : N-401 dempuèi Madrid ; N-403 dempuèi [[Castelha e Leon]] [[Fichièr:Toledo, Spain location.png|240px|thumb|]] == Art e cultura == {{UNESCO}}Lo centre istoric de la vila de Toledo es sus la lista del [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat]]. === Vila vièlha === La vila vièlha se tròba en naut d'un puèg e se pòt veire de fòrça monuments istorics coma l'[[Alcazar de Toledo|alcazar]], la [[Catedrala de Toledo|catedrala]] e lo ''Zocodover'' (de l'[[arabi]] ''Suk-al-dawab'', mercat dels bestials, lo mercat central). Toledo foguèt coneguda per sa tolerància religiosa pendent lo periòde d'[[Al Andalús]] e las comunautats josievas, musulmana e crestianas i vivián en coabitacion pacifica. Aquò cambièt amb la [[reconquista]] (de 718 a 1492) aprèp que foguèsson forabandits d'Espanha [[josieu]]s e [[musulman]]s refusant de se convertir. Pasmens, demòra à Toledo fòrça remembres d'aquela epòca coma la [[Sinagòga de Santa Maria La Blanca de Toledo|Sinagòga de Santa Maria la Blanca]], la [[Sinagòga El Transito de Toledo|Sinagòga ''del Tránsito'']] e la [[Bab Mardum|Mosqueta ''del Cristo de la Luz'']]. Toledo aculhiguèt lo pintre [[El Greco]] dins la darrièra partida de sa vida e la vila es lo tèma de qualques uns de sos quadres, coma lo celèbre ''[[Enterrament del Comte d'Orgaz]]'' expausat dins la glèisa de ''Santo Tomé''. Dins l'ostal del Greco l'ambient de la vida del pintre es reconstituit amb de mòbles e una mescla de quadres autentics e de còpias. Le [[cineasta]] [[Luis Buñuel]] i fondèt en 1923 l'[[Òrdre de Toledo]] amb [[Federico García Lorca]]. === La catedrala === La catedrala de Toledo començada en 1227 jol reialme de [[Fernando III]] a la particularitat d'èsser bastida segon l'estil gotic francés. S'acabèt pas abans la fin del sègle XV amb apondes d'estil espanhòl. La copòla que remplaça la segonda torre foguèt dessenhada per [[Jorge Manuel Theotocopouli]], filh del Greco. Se pòt veire una verge en marbre cap d'òbra d'art francés gotic. La sacristia conten d'òbras d'[[El Greco]] (Expolio), [[Titien]], [[Diego Rodríguez de Silva y Velázquez|Velazquez]], [[Morales]] e [[Caravaggio]]. === Glèisa de Santo Tomé === Aquela pichona glèisa musèu de la torre d'estil [[mudejar]] (sègle XIV) presenta lo quadre ''[[L'Enterrament del comte d'Orgaz]]'' cap d'òbra del Greco. === Musèu de Santa Cruz === Construit a l'entorn d'un ''patio'' [[plateresc]], l'espital dels enfants trobats que comandèt la Reine [[Isabèla la Catolica]] als arquitèctes [[Enrique Egas]] e [[Covarrubias]]. En mai d'una colleccion de pinturas dels sègles XVI e XVII, (Greco, Ribera, Morales) conten tanben de pèças arqueologicas e d'arts decoratius coma los [[azulejos]]. <Gallery> Fichièr:Toledo.JPG|Faciada de la catedrala de Toledo Fichièr:Gargola gaitero W.jpg|Gargolha de la catedrala de Toledo </Gallery> == Demografia == {{Demography 4col|510px|1991|1996|2001|2004| 59 000|66 006|68 382|73 485}} == Embessonatges == * {{border|[[Fichièr:Flag of France.svg|20px]]}} [[Agen]] * {{border|[[Fichièr:Flag of Germany.svg|20px]]}} [[Aquisgran]] ([[Alemanha]]) * {{border|[[Fichièr:Flag of the United States.svg|20px]]}} [[Toledo (Ohio)|Toledo]] ([[Fichièr:Flag of Ohio.svg|20px]] [[Ohio]], [[Estats Units d'America|Estats Units]]) == Ligams en castelhan == * [https://web.archive.org/web/20091026092120/http://geocities.com/toled0/ Imatges panoramics de Toledo] * [http://www.ayto-toledo.org/ Ostal de Comuna de Toledo (Site en castelhan)] * [http://www.mitoledo.com/ Mi Toledo] Información de Toledo * [http://www.leyendasdetoledo.com/ Leyendas de Toledo] Historia, leyendas, monumentos, información turística y cultural sobre la ciudad. * [http://www.toletho.com/ Guía de Toledo en sefardí] {{Portal Espanha}} {{Patrimòni Mondial de l'Unesco en Espanha}} {{Municipis de|45}} [[Categoria:Toledo (Província)]] [[Categoria:Patrimòni Mondial en Espanha]] ezo9obtxguqfv9lscd5sx8tv879h7b0 Tirana 0 6000 2334469 2281984 2022-08-25T23:38:34Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" width="290px" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+<font size="+1">''Tirana/Tiranë''</font> |- | style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" |- | align="center" width="140px" | [[Fichièr:Stema e Bashkisë Tiranë.svg|110px]] |- |} |- | [[Lista dels païses del mond|País]] | {{Albania}} |- | [[Aira|Superfícia]] | 41,8 km² |- | [[Populacion]] | 585 756 <small>([[2005]])</small> |- | [[Latitud]] |41° 19' N |- | [[Longitud]] |19° 49' È |- ! colspan="2" bgcolor="lightblue" | Localizacion de la vila en [[Albania]] |----- ! colspan="2" bgcolor="#FFFFFF" | [[Fichièr:Albanie carte.png|290px]] |} '''Tirana''' es la [[capitala]] e la principala vila d'[[Albania]]. En [[2005]], sa populacion èra oficialament de {{formatnum:585756}} abitants, mas n'i a qu'estiman que lo nombre exacte se poiriá aprochar d'un milion d'abitants. == Ligams extèrnes == {{commons|Tirana|Tirana}} * {{en}} {{sq}} [https://web.archive.org/web/20100708034503/http://www.tirana.gov.al/?cid=1,10 Sit oficial de la vila] * [https://web.archive.org/web/20051105004030/http://www.tirana-online.de/bilder/tiranakarte.gif Plan de Tirana (1,35MB)] * [https://web.archive.org/web/20070218182231/http://www.aleancafranceze.com/?fq=brenda&m=shfaqart&aid=55 Aligança francesa de Tirana] [[Fichièr:Skanderbeg_Square_in_Tirana.jpg|thumb|700px|left|Panorama de la plaça de Skanderbeg a Tirana]] [[Categoria:Vila d'Albania]] [[Categoria:Capitala europèa]] [[Categoria:Albania]] ika2l6sdrk8ihtzgkwc046xfs6a88l2 Uruguai 0 8060 2334476 2282123 2022-08-25T23:59:22Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{ortografia}} {{Infobox_País |carta=cap |nom_local=<small>''República Oriental del Uruguay''</small> |lenga= |nom_occitan=Uruguai |de= |imatge_bandièra=Flag of Uruguay.svg |ligam_bandièra=Bandièra d'Uruguai |imatge_blason=Coat_of_arms_of_Uruguay.svg |ligam_blason= |imatge_mapa=URY orthographic.svg |devisa= |lengas= [[]] |capitala=[[Montevideo]] |coordenadas_capitala={{coord|34|53|S|56|10|W|display=inline|type:city}} | | ligam_vilas= | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila | mai_granda_vila=[[Montevideo]] |tipe_govèrn= | títols_dirigents= [[Lista dels presidents d'Uruguai|president]] | noms_dirigents=[[Tabaré Vázquez]] |superfícia_reng=91 |superfícia_totala={{formatnum: 176 220}} |percentatge_aiga={{unitat|1,5|%}} |populacion_reng=127 |populacion_totala={{formatnum:3 360 148 }} |populacion_annada=2017 |densitat=19 |tipe_independéncia= |país_independéncia= [[Brasil]] |data_independéncia=[[25 d'agost]] de [[1825]] |païses frontalièrs= |gentilici= |PIB_annada= |PIB= |PIB_categoria= |PIB_reng= |IDH_annada= |IDH= |IDH_categoria= |IDH_reng= |còde_país=UY | moneda = | còde_moneda= |fus_orari= |imne_nacional= |domeni_internet=[[.uy]] |indicatiu_telefonic= | organizacions_internacionalas= }} '''Uruguai''' (pron. Orogoai, oficialament '''Republica Orientala d'Uruguai''') es un país d'[[America del Sud]], qu'es confrontat al nòrd per [[Brasil]] e a l'oèst per [[Argentina]]. Al sud es bordat per lo [[Arriu de la Plata|Riu de la Plata]] e a l'èst costejat per l'[[Ocean Atlantic]]. La capitala n’es [[Montevideo]]. Lo gentilici es '''uruguaian -a'''. == Etimologia == [[Fichièr:Toortse Rio de la Plata.png|thumb|left|Riu de la Plata, can. [[1600]].]] Lo nom d’''Uruguai'' ven del [[guaraní]], la lenga del pòble nadiu de la region, mas lo sieu sens demòra escur. Segon [[Félix d'Azara]], lo nom proven d'un pichon ausèl nomenat "urú", qu'abita a las còstas uruguaianas, e lo nom d'''uruguai'' significariá alavetz "riu del país de l'urú". Malgrat tot, un collaborador d'Azara dona una autra version en devesir lo mot en ''uruguá'', que significa "caragòl", e ''í'', que significa "riu", doncas voldriá dire "riu dels caragòls". Lo poèta [[Juan Zorrilla de San Martín]] li dona lo sens de "riu dels ausèls pintats". Durant l'epòca coloniala se coneguèt lo país coma la [[Benda Orientala]], en referéncia a la riba orientala del [[riu Uruguai]]. Dins los primièrs ans de la lucha independentista se nomenèt [[Província Orientala (istòria)|Província Orientala]], coma part de las nomenadas [[Províncias Unidas del Riu de la Plata]]. En se crear la primièra constitucion del país coma nacion independenta, que dintrèt en vigor en [[1830]], s'apondèt al nom del país la referéncia al riu d'Uruguai. Amb lo temps aquel apondi es vengut la denominacion abituala del país. Malgrat aiçò, los abitants del país an costuma de se nomenar eles meteisses ''uruguayos'' (uruguaians) o ''orientales'' (orientals) de biais indistint. == Istòria == [[Fichièr:Caseros.jpg|200px|left|thumb|Batalha de Caseros.]] Abans las exploracions [[Espanha|espanhòla]] e [[Portugau|portuguesa]], lo territòri èra poblat per qualques etnias indoamericanas nomadas, de que destacan entre el la ''[[charrúa]]'' e la [[guaraní]].<ref>John Street: ''Artigas and the Emancipation of Uruguay.'', Edicions: Cambridge University Press, o. O. 1971, ISBN 0-521-06563-1</ref> Los primièrs establiments [[Euròpa|europèus]] foguèron los de [[Soriano]], [[Colonia del Sacramento]] e [[Montevideo]]. Los espanhòls s'establiguèron a partir de [[1726]], an que se produsiguèt la fondacion de Montevideo, a causa de l'avançada de las tropas portuguesas a travèrs de l'actual territòri uruguaian e a la fondacion de vilas per aqueles. La vila de Montevideo se fondèt amb caractèr militar e mercantil, e foguèt una plaça militara importanta dels domenis reialistas de l'[[Empèri Espanhòl]] al sud al [[sègle XVIII]] e lo pòrt principal de l'estuari del [[Riu de la Plata|Plata]]. L'importància de Montevideo coma pòrt principal del Virregnat del Riu de la Plata li ocasionèt en divèrsas escasenças d'afrontaments amb la capitala del virregnat, [[Buenos Aires]]. En [[1798]] e entre [[1806]] e [[1807]] se produsisson las invasions anglesas. Las tropas de Montevideo e de Buenos Aires van repel·lir de conselhs los atacs de la flòta anglesa (la primièra comandada pel comodor Sir [[Home Riggs Popham]] e la segonda per l'amiral Sir Charles Stirling) venguda a conquistar los territòris de la region del Plata. A la Revolucion de Mai de [[1810]] e durant lo suslhèuament revolucionari de las províncias de la Plata, Montevideo se manten fisèl a las autoritats espanhòlas.<ref>Pacheco Schurmann; Sanguinetti Coolighan: ''Historia de l'Uruguay desde l'Época indigèna hasta nuestros Días.'', Edicions: Palacio del Libro, Montevideo, 1957</ref> Al començament del sègle XVIII, sorgiguèron de movements d'independéncia en l'[[America del Sud]]. Lo territòri de la [[Banda Oriental]] - jol poder de Buenos Aires -, e qu'èra l'ancian nom d'Uruguai, foguèt reclamat per l'[[Brasil|Empèri de Brasil]] influit per d'interèsses de la corona portuguesa. Brasil annexèt lo territòri lo [[1821]], après una invasion de la part de Portugal lo [[1816]], mas Uruguai ne detla independéncia en [[1825]] e [[1828]] - amb la Convencion Preliminara de Patz de [[Rio de Janeiro (ciutat)|Rio de Janeiro]] e amb d'interèsses del [[Reialme Unit]] - venguèt un país independent, jos tutèla de los sieus dos poderoses vesins fins l'an [[1830]], quand aqueriguèt la sobeiranetat plena e absoluda. Uruguai experimentèt inestabilitat politica e economica durant lo [[sègle XIX]]. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]] l'economia se saturèt en divèrsas escasenças e lo govèrn comencèt de pèrdre lo supòrt ciutadan. Los ''Tupamaros'', un grop radical d'esquèrra, reaccionèt a la crisi amb violéncia e provoquèt la repression de la part del govèrn e la suspension dels dreches individuals. Fin finala, en [[1973]], l'armada prenguèt lo poder, en donant inici a un periòde d'onze ans de dictatura militar dins un país qu'èra estat una democracia establa. En [[1984]] la democracia foguèt restaurada. [[Fichièr:Tabare Vasquez.jpeg|right|thumb|Tabaré Vázquez e lo vicepresident Rodolfo Nin Novoa.]] En las eleccions presidencialas realizadas lo [[31 d'octobre]] de [[2004]] foguèt elegit [[Tabaré Vázquez]], candidat de la coalicion d'esquèrra Union Progressista-Frent Ampla-Nòva Majoritat amb 50,6% dels vòtes, en atenhent la victòria al primièr torn e en atenhent un parlament amb de majoritats absoludas. Es lo primièr còp dins l'istòria del país qu'un partit politic pas tradicional, e d'aire [[socialisme|socialista]], accedís al Poder Executiu. En las eleccions municipalas realizadas lo [[8 de mai]] de [[2005]], lo [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] obtenguèt dètz intendéncias, l'EP-FA-nm n'obtenguèt uèch, e lo [[Partit Colorado de l'Uruguai|Partit Colorado]] n'obtenguèt una.<ref>[http://Www.equipos.com.uy/ Equipas Morisca, nivèl d'aprovacion julhet de 2006]</ref> === Politica === Uruguai es una [[republica]] presidenciala. Lo president, qu'es lo cap d'Estat e tanben lo cap del govèrn, es elegit per un periòde de cinc ans per la populacion. Lo [[Parlament]] se compausa de doas cambras: la Cambra dels Deputats (''Cámara de Diputados'') amb 99 membres, e lo Senat (''Cámara de Senadores'') amb 31 membres. == Subdivision administrativa == Uruguai se dividís en 19 departaments: <div align=center> {| class="wikitable" cellpadding=0 cellspacing=2 width=600px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5e text-align:left;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%" |colspan=4 style="background:#black; color:white;" align=center bgcolor="black"|'''Division administrativa d'Uruguai''' |- |colspan=4 align=center|[[Fichièr:Departments of Uruguay (map).png|center|450px]] {| class="wikitable sortable" cellpadding=0 cellspacing=2 width=600px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5e text-align:left;clear:all; margin-left:3px" | style="background:#e9e9e9;" align=center | '''Departament''' | style="background:#e9e9e9;" align=center | '''Capitala''' | style="background:#e9e9e9;" align=center | '''Superfícia (km²)''' | style="background:#e9e9e9;" align=center | '''Populacion (2005)''' |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament d'Artigas|Artigas]] |[[Artigas (Uruguai)|Artigas]] | align=right | {{formatnum:11928}} [[quilomètre carrat|km²]] | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:78019}} |- |[[Departament de Canelones|Canelones]] |[[Canelones (Uruguai)|Canelones]] | align=right | {{formatnum:4536}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:485240}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Cerro Largo|Cerro Largo]] |[[Melo (Uruguai)|Melo]] | align=right | {{formatnum:13648}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:86564}} |- |[[Departament de Colonia|Colonia]] |[[Colonia del Sacramento]] | align=right | {{formatnum:6106}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:119266}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Durazno|Durazno]] |[[Durazno (Uruguai)|Durazno]] | align=right | {{formatnum:11643}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:58859}} |- |[[Departament de Flores|Flores]] |[[Trinidad (Uruguai)|Trinidad]] | align=right | {{formatnum:5144}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:25104}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Florida|Florida]] |[[Florida (Uruguai)|Florida]] | align=right | {{formatnum:10417}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:68181}} |- |[[Departament de Lavalleja|Lavalleja]] |[[Minas (Uruguai)|Minas]] | align=right | {{formatnum:10016}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:60925}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Maldonado|Maldonado]] |[[Maldonado (Uruguai)|Maldonado]] | align=right | {{formatnum:4793}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:140192}} |- |[[Departament de Montevideo|Montevideo]] |[[Montevideo]] | align=right | {{formatnum:530}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:1325968}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Paysandú|Paysandú]] |[[Paysandú]] | align=right | {{formatnum:13922}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:113244}} |- |[[Departament de Río Negro|Río Negro]] |[[Fray Bentos]] | align=right | {{formatnum:9282}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:53989}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Rivera|Rivera]] |[[Rivera (Uruguai)|Rivera]] | align=right | {{formatnum:9370}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:104921}} |- |[[Departament de Rocha|Rocha]] |[[Rocha (Uruguai)|Rocha]] | align=right | {{formatnum:10551}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:69937}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Salto|Salto]] |[[Salto (Uruguai)|Salto]] | align=right | {{formatnum:14163}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:123120}} |- |[[Departament de San José|San José]] |[[San José de Mayo]] | align=right | {{formatnum:4992}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:103104}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Soriano|Soriano]] |[[Mercedes (Uruguai)|Mercedes]] | align=right | {{formatnum:9008}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:84563}} |- |[[Departament de Tacuarembó|Tacuarembó]] |[[Tacuarembó]] | align=right | {{formatnum:15438}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:90489}} |- bgcolor="#f0f0f0" |[[Departament de Treinta y Tres|Treinta y Tres]] |[[Treinta y Tres]] | align=right | {{formatnum:9529}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>49.318 |- |colspan="2"|'''Total'''¹ | align=right | {{formatnum:175016}} km² | align=right | <span style="display:none">0</span>{{formatnum:3241003}} |} ¹<small>Compren pas la soma dels lacs artificials del riu Negro (1199 km²). [https://web.archive.org/web/20131113202553/http://www.ine.gub.uy/mapas/definiciones%20para%20web.pdf]</small> |} </div> Las vilas principalas son [[Montevideo]], [[Las Piedras (Uruguai)|Las Piedras]], [[Punta del Este]], [[Ciudad de la Còsta]], [[Sauti (Uruguai)|Sauti]], [[Paysandú]] e [[Fray Bentos]]. == Geografia == [[Fichièr:Uruguay T2.png|thumb|Imatge per satellit.]] [[Fichièr:Uruguay fisico.png|thumb|Mapa fisica d'Uruguai.]] Amb una superfícia terrèstra de 176 215 km² - que 175&nbsp;016&nbsp;km² n'es la soma totala dels departaments e 1199&nbsp;km²; compren la soma dels lacs artificials del Riu Negro -, exercís de mai la siá sobeiranetat sus de divèrsas illas al [[riu Uruguai]], amb un total de 105&nbsp;km²; 16&nbsp;799&nbsp;km² d'aigas jurisdiccionalas (riu Uruguai, riu de la Plata e estanh Merín) e un airal de mar territoriala de 125&nbsp;057&nbsp;km². A lo sieu torn Uruguai manten doas disputas limítrofes amb Brasil suls territòris coneguts coma ''Ilha Brasileira'' e ''Rincón d'Artigas'', qu'ocupan un airal de 237&nbsp;km². L'airal total del territòri uruguaian compren 318&nbsp;413&nbsp;km²;<ref>[https://web.archive.org/web/20061011003307/http://www.ejercito.mil.uy/cal/sgm/iust.htm Servici Geografic Militar - Uruguai: superfícia territoriala.] {{es}}</ref>. Lo relèu es ligat en la part sud dins las tèrras de [[las Pampas]] e es constituit per vastes de planas onduladas e solcadas per de tucs d'escassa elevacion coneguts coma ''cuchillas''. Las pus importantas son las qu'apertenon a la ''Cuchilla de Haedo'' e a la ''Cuchilla Grande''. Lo sieu ponch mai elevat es lo tuc Catedrala, amb 514 [[altitud|msnm]]. La conca idrografica pus importanta es la del riu Uruguai, lo que s'utiliza coma via de comunicacion envèrs los autres païses vesins. La conca del [[Arriu de la Plata|Riu de la Plata]] es formada de rius de cors cort. La conca de la [[estanh Merín]] l'intègran los rius [[Riu Yaguarón|Yaguarón]], [[riu Tacuarí|Tacuarí]] e d'autres. Lo [[clima]] es temperat al sud e subtropical al nòrd de país, las pluèjas son abondosas e se repartisson entre prima-estiu e tardor. 75% del territòri es terren de pasturas. Los bòsques son escasses (25% del territòri). === Idrografia === La ret de rius e riuets que s'estendon per tot lo país noirís la tèrra e provesís a las culturas, en mai de favorizar lo creissement de pastura idonèa per la cria de bestial e autres animals de granja.<ref>[https://web.archive.org/web/20120529021949/http://www.discoveruruguay.com/about_uruguay_geography_climate_transportation.htm Geografia de l'Uruguai] {{en}}</ref> Lo [[riu Uruguai]], que servís de limit natural amb la vesina Argentina, al bòrd del [[Arriu de la Plata|Riu de la Plata]], lo [[riu Santa Lucía (Uruguai)|riu Santa Lucía]] e lo [[riu Negro (Uruguai)|riu Negro]], representan las fonts d'aiga pus importantas del territòri nacional. En lo cas del Riu de la Plata, que separa lo país de Buenos Aires, constituissi en se meteis un atractiu toristic. S'estend dempuèi la còsta de Colonia del Sacramento fins a Punta de l'Aquel, al [[departament de Maldonado]], en comprenent una estenduda aproximada de 300&nbsp;km de plajas e pòrts fluvials, entre eles, lo de Montevideo. Lo riu Sant Lucía, que nais al [[departament de Lavalleja]], e s'estend per [[departament de Florida|Florida]], [[departament de Canelones|Canelones]], [[departament de Montevideo|Montevideo]] e [[departament de San José|San José]] dins un airal de {{unitat|14200|km²}}; servís de limit natural entre aqueles dos darrièrs departaments e provesís d'aiga potabla e energia electrica gaireben mièg país. Es una via aquatica que passan per el embarcacions e de cargas amb destinacion dins las principalas vilas uruguaianas, e es ric en fauna marina, que causa la [[pesca per el]] es abituala a lo sieu dragatge. [[Fichièr:Balneario Iporá lago 02.jpg|right|thumb|Iporá, Tacuarembó.]] D'autra banda, lo riu Negro, que dividís Uruguai en doas parts, se caracteriza per la siá color escura, per la siá prigondor e per la siá amplor. Per el se lèvan de ponts d'entre 1 e 2 quilomètres de longor, que crosan d'una près a una autra del país. Lo riu Negro banha las còstas de, e servís de limit natural entre, lo [[departament de Río Negro|departament omonim]], Tacuarembó, [[departament de Cerro Largo|Cerro Largo]], [[departament de Durazno|Durazno]], Soriano e [[departament de Flores|Flores]]. Es un riu navegable, idonèu per la pesca esportiua e lo banh, dins de zònas nautas. Nais al limit amb lo Brasil e desboca al riu Uruguai, cap a la frontièra amb la província de [[Entre Ríos]], en l'Argentina. I a d'autras rises que, e mai se de mendre importància, son d'[[afluent]]s importants. Un exemple es lo riu San José, que connècta amb lo de Santa Lucía al sud del país. Lo Cebollatí, lo Yaguarón, l'estanh Merín, al limit de Rocha e [[departament de Treinta y Tres|Treinta y Tres]] amb l'estat brasilian de [[Rio Grande do Sul]]; lo [[riu Yi|Yi]], a Durazno; lo Queguay, lo [[riu Daymán|Daymán]], l'Arapey, lo Guaviyú, e lo [[riu Cuareim|Cuareim]] (o Quaraí), a Sauti, [[departament de Paysandú|Paysandú]] e [[departament d'Artigas|Artigas]]; e lo Porongos, a Flores, son qualqu'uns dels mai destacats. Lo riu Uruguai, que recep a fòrça d'aqueles afluents, a una paissièra idroelectrica - la de Sauti Grande - que provesís gaireben tot lo territòri uruguaian e part dels departaments argentins vesins. Fin finala, Uruguai a aperaquí 500 quilomètres de còsta maritima, 300 que n'apertenon al Riu de la Plata e los autres 200 al [[ocean Atlantic]] - de departaments de Maldonado e Rocha.<ref>[http://www.cicplata.org/?id=lc_hidro&s=ec428138462e244e357b8bbd4a6e9e11 Hidrografia de la Conca del Plata] {{es}}</ref> === Orografia === [[Fichièr:Penitente 00.jpg|thumb|right|Sauti del Penitente.]] La tèrra uruguaià es [[Las Pampes|pampeà]], leugièrament ondulat e de grandas pastius e de zònas pantanoses. Existisson pas de grandas nautors, que causa se pòt per el dire que gaireben tot lo terren se tròba situat sul nivèl de la mar, es a dire, de 0 a 10 m. Malgrat aiçò, al centre del país, se lèvan altiplans moderats e qualques cadenas de tucs coneguts coma ''cuchillas''. La ''cuchilla'' de Haedo, la Grande e la de Santa Ana, son las mai importantas. Ambedoas presentan una capa de pèiras solidas, argilenca e amb vegetacion a lo sieu en virant.<ref>[http://Www.tutiempo.net/Tierra/Orografia/Uruguay/UY.htm Orografia de l'Uruguai (castelhan)]</ref> Lo tuc mai naut es la Catedrala, amb 500 mètres, mas destacan tanben lo de San Antonio, lo Brau, e lo Pan d'Azúcar, en Maldonado; lo Sauti del Penitentre e las sèrras de [[Minas (Uruguai)|Minas]], a Lavalleja; lo Batoví, prèp a l'Iporá, a Tacuarembó; las Sèrras de Mahoma, a San José; e lo Tuc de Montevideo, amb la siá fortalesa istorica, e del que se supausa deriva lo nom de la vila. La franja orientala del país es clarament argilenca e se presta a la cultura de [[ris]], farratge e de grans. Lo litoral sud, d'autra banda, lo plan e de sablas blancas e finas. A l'extrèm nòrd se pòdon trobar qualques jaciments de pèiras semipreciosas (cossí amatistes, per exemple), sustot a Artigas e Sauti, aital coma un influx d'aigas termalas qu'emergeixen dempuèi la prigondor de la tèrra.<ref>[https://web.archive.org/web/20181110120304/http://www.cideiber.com/infopaises/Uruguay/uru0102.html Topografia uruguaiana (en castelhan)]</ref> === Flòra e fauna === [[Fichièr:Quero-quero (REFON).JPG|left|thumb|Tero.]] [[Fichièr:Erythrina crista-galli2.jpg|thumb|left|Arbre de ceibo, simbòl nacional.]] La [[fauna]] autoctòna se caracteriza per una granda quantitat d'aus de banhat e corral. [[Atahualpa]], Lo primièr crioll nascut en America, introdusiguèt lo bestial dins la Banda Orientala, a la fin del [[sègle XVI]]. Los fraires Goes, arribats d'Euròpa, joguèron tanben un ròtle decisiu en la cria de caps de [[bestial]] ovin e bovin, en introdusir de nòus exemplars. Dins lo grop de las [[au]]s de plomatge, destacan la galineta granda (''Aramides ypecaha'') e lo ''chiricote'' o crespó pichon (''A. cajanea''), Doas de las espècias mai conegudas del país. Son comuns, de mai, la ''Pardirallus'', o gallineta de bèc roge e blau (''P. sanguinolentus'') E la tacada (''P. maculatus''). De parièra importància es tanben lo burrito d'anedas rojas (''Laterallus leucophyrrus'') e lo d'anedas verdas (''L. metanophaius''), De la meteissa forma que d'espècias de mesura inferiora coma lo burrito de pitrau jaune (''Porzana flavivente''), lo d'alas clapades (''P. spilotera'') E fin finala lo burrito pintat (''Cotumicops notata'')<ref>[https://web.archive.org/web/20071105015122/http://www.mundomatero.com/florayfauna/aves-baniado.html Aus de banhat] {{es}}</ref> [[Fichièr:Kew.gardens.sugar.cane.arp.jpg|150px|right|thumb|Cana de sucre (''[[Saccharum officinarum]]'').]] [[Fichièr:Common rhea.jpg|150px|right|thumb|''Rhea americana'', conegut coma lo nyandú.]] Çò [[tero]] (''Vanellus chilensis'') Se tròba estendut per tot lo territòri e se caracteriza per la siá velocitat e lo sieu cant, que ne recep lo nom vulgar de "''teru teru''". D'autra banda, lo [[nyandú]] (''Rhea americana'') se tròba en proporcion establa e en los darrièrs ans la siá carn es estada comercializada dins de mercats estrangièrs, que causa s'es mesa per el de mòda la cria d'aquela espècia jos de suenhs especiales<ref>[https://web.archive.org/web/20120304023303/http://www.turismodeluruguay.com.uy/espanol/paseos_turisticos/reservas/pan_de_azucar.htm Resèrva autoctòna naturala Pan d'Azúcar, a Piriápolis] {{es}}</ref> Lo cardenal (''Cardinalis cardinalis''), present en tot lo continent american, e d'autras espècias coma la cotorra argentina, lo papagai, lo fornerus (o ''hornero''), lo gal sauvatge, lo [[cicne]], l'anet, lo pavon, l'agró, la [[gavina]] e l'oreneta, aital coma lo [[pelican]], lo venteveo, lo corb gris, la grua, e l'[[agla]] de montanha, son aus presentas al long del territòri uruguaian. Per çò qu'es dels quadrupèdes cal destacar, entre autres, lo [[puma]], lo gat salvatge (gato montés), lo guillot gris, la lèbre, lo can "''cimarrón''" (exemplar autoctòn), l'ossa rentadora, la ''mulita'', lo tatú (''Dasypodidae''), e lo chajá (''Chauna torcuata''). Dins dels animals aquatics, Uruguai dispausa d'una diversitat considerabla a causa de la siá ampla còsta oceanica sus l'Atlantic, als sieus rius cabalosos, e una seria de lacs naturals e artificials. A las plajas de [[Punta de l'Aquel]], per exemple, abita lo lop de mar, que s'alimenta de peisses e representa una menaça pels pescadors de la zona. En plen ivèrn, es a dire, de junh a setembre, es possible de trobar a la còsta de Montevideo qualqu'una [[balena]] e, quitament, [[pingüins]]. Se crei que dins lo país i a mai de 200 espècias de reptils, la majoritat d'eles inofensius per l'èsser uman; las serps verinosas se tròban al nòrd, als departaments de [[departament d'Artigas|Artigas]], [[departament de Rivera|Rivera]], [[departament de Sauti|Sauti]] e [[departament de Tacuarembó|Tacuarembó]]. Per çò qu'es de la vegetacion, Uruguai lòtja lo bòsc d'ombús (l'arbre de la [[bellaombra]] o ''Phytolacca dioica'') mai granda del mond, plaçat al [[departament de Rocha]], al limit amb Brasil. Autras espècias forestalas son la [[eucaliptus]] (introdusit dempuèi [[Austràlia]]), lo pin, l'araucària, lo gessamí, lo roure, lo cedre sant, lo salze ploraner, lo beç, lo garrofer, lo romaní, lo hibisc, lo ficus, lo cactus, l'[[èdra]], la [[tacuara]], los arbres fruiters (cítrics, guaiaba, pomera, figuera, èca.), lo cep, lo palmièr, ''Platanus hispanica'' (o localament conegut coma ''plátano''), de joncs, de plantas enfiladisses, la [[cana de sucre]] e d'autras espècias. Fin finala, lo [[ceibo]], arbre e emblèma nacional amb la siá caracteristica flor de color roja, es fòrça comun en l'interior del país. === Frontièras === ==== Amb Argentina ==== {| align="right" border="2" cellspacing="0" cellpadding="4" rules="all" style="margin:0 0 1em 1em; border:solid 1px #AAAAAA; border-collapse:collapse; background-color:#F9F9F9; font-size:95%; empty-cells:show; white-space: nowrap;" ! País !! Frontièra |- | {{Argentina}} || align="right" | 579&nbsp;km |- | {{Brasil}} || align="right" | 985&nbsp;km |- | <small>'''total'''</small> || align="right" | '''1.564&nbsp;km''' |- |} Uruguai a de limits amb Brasil e Argentina. Amb aquela darrièra, pel [[riu Uruguai]], dempuèi l'Ilha Brasileira fins al nòrd de l'Ayuí se seguís la linha mejana de la llera del riu (segon la configuracion qu'aviá abans lo bastiment de Sauti Grande). Dempuèi l'Ayuí fins a l'[[archipèla]] davant de la localitat de Nuevo Berlin, lo limit seguís lo canal de navegacion fins a la bifurcacion d'aquel dins lo canal de la Filomena e lo canal del Medio. A la bifurcacion entre ambedós de canals existís dos tipes de limits: a) per las aigas, lo canal de la Filomena e b) per las illas, lo canal del Medio. Dempuèi la confluéncia d'ambedós de canals fins al parallèl que passa per Punta Gorda (desbocadura del riu Uruguai) se repren lo canal de navegacion. Dempuèi lo [[Arriu de la Plata|Riu de la Plata]], pel parallel de Punta Gorda fins a la linha que jonh Punta Espinillo amb Punta Piedas (Argentina), es lo canal de navegacion. E dempuèi aquel fins a la linha que jonh Punta de l'Aquel amb Punta del Cabi San Antonio (Argentina) s'establiguèt la linha mièja. Fin finala, pel [[ocean Atlantic]] se fixèt una linha convencionala del Riu de la Plata fins a las 200 de milas. ==== Amb Brasil ==== [[Fichièr:Mar revuelto en Montevideo.jpg|250px|thumb|right|Còsta nordest del [[Arriu de la Plata|Riu de la Plata]], en Montevideo.]] [[Fichièr:Río Uruguay en Bella Unión.jpg|250px|thumb|right|[[Riu Uruguai]], al nòrd del país, entre l'Argentina e lo Brasil.]] [[Fichièr:Frontbrasilurug.jpg|250px|thumb|right|Frontièra Brasil-Uruguai.]] * '''Zona 1''': [[Riu Cuareim]]: - A la confluéncia dels rius Uruguai e Cuareim, dins lo sector de l'Ilha Brasileira, existís pas d'acòrd total, entre ambedós païses ("limit respondut").[https://web.archive.org/web/20180423032814/http://www.rau.edu.uy/uruguay/geografia/Uy.geo.htm Geografia d'Uruguai] - Sul '''riu Cureim''', dempuèi l'Ilha Brasileira fins a la desbocadura del riuet de la Hivernada, las aigas son comunas. En lo sector comprés entre los riuets de la Hivernada, Maneco e Cuchilla Negra, es "limit respondut". * '''Zona 2''': Cuchilla Negra: - Sus las Cuchilla Negra e Santa Ana (fins a la La Cañada del Cementerio) se seguís la divisòria d'aigas, exceptadas al tram comprés entre lo marc Sobradinhio e lo Cerro de las Piedras, es a dire, entre las vilas de [[Rivera (Uruguai)|Rivera]] e Santana don Livramento, s'es marcat aicí una linha convencionala (una carrièra). * '''Zona 3''': La Cañada del Cementerio - [[Riu Yaguarón]]: - Dempuèi la ''La Cañada del Cementerio'' fins a la confluéncia amb La Cañada de la Cerrillada s'utiliza coma limit comun; seguís una linha drecha fins a la part nòrd del riuet San Luis. Al sector de la banhada s'es establida una linha convencionala fins al riuet San Luis. - Dempuèi la barra del riuet '''San Luis''' fins a las naixents del '''riuet de la Mina''', a la '''Cuchilla Grande''', s'a demarcat una linha drecha convencionala. - Al riuet de la Mina s'utiliza lo limit comun, del temps qu'al riuet Yaguarón Chico, dempuèi que desboca en el lo riuet de la Mina, fins a la siá desbocadura en lo riu Yaguarón e en aquel riu fins a abans qu'aboque las siás aigas en l'estanh Merín, lo limit s'establís sus la linha mejana. Al bas Yaguarón, per èsser navegable, lo critèri càmbia e se regís pel ''talweg''. * '''Zona 4''': [[Estanh Merín]] - Arroyo Chuy: - Dempuèi la desbocadura del riu Yaguarón a l'estanh Merín s'establís una linha convencionala drecha, fins a un ponch situat davant de Punta Muniz; entre aquel ponch e Punta Parobé, es lo talweg. - Dempuèi Punta Parobé fins a Punta Rabotieso es una linha rota convencionala. E dempuèi aicí fins a la barra del riuet San Miguel, se seguís la linha mejana, inclusivament en lo riuet, fins al luòc nomenat Paso Real del San Miguel. Dempuèi aquel passatge fins al Paso Real del riuet Chuy, lo limit es una linha drecha convencionala que separa a lo sieu torn las localitats [[Chuy]] (Uruguai) de \[[Chui]] (Brasil): es aicí una carrièra. - Dempuèi lo riuet Chuy fins a la siá desbocadura en l'ocean Atlantic, se considèran las aigas comunas. * '''Zona 5''': Ocean Atlantic: - Lo limit lateral maritima paissièra coma referéncia la linha que partís del far Chuy en forma perpendicular a la linha de còsta. Aquela linha forma un angle de 128º amb lo meridian que passa pel far. S'estend fins a las 200 milas. === Economia === ''De veire: [[Economia d'Uruguai]].'' === Cultura === La musica uruguaia per excelléncia es lo [[tango]], e la siá sòr mendre, la [[milonga]]. Mas Uruguai possedís en mai de ritmes que li son a l'ora d'ara exclusius, coma lo [[candombe]] e la [[murga|murga uruguaiana]], qu'an lo sieu punt maxim en las ''llamadas'' de [[Carnaval]] (en lo cas del candombe) e en lo meteis [[Carnaval en Uruguai|Carnaval]], en lo cas de la murga. Lo [[rock]] uruguaian sofrís tanben qualque influéncia dels genres pròpris del país, coma lo tango, la milonga, la murga e lo candombe. Qualqu'uns dels mai coneguts grops de rock del país son los Buitres, Hereford, [[Los Iracundos]], Vinilo e Gasoil. == Referéncias == {{Reflist}} === Vejatz tanben === * [[Occitans d'Argentina e d'Uruguai]] === Ligams extèrnes === * [http://portal.gub.uy/ Portal del Estado Uruguayo] {{Clr}} {{boita de navigacion Estats membres OAS}} {{America del Sud}} {{Païses d'America}} [[Categoria:Uruguai|*]] d6nujzcjmkj06g7rsf6eeyk8knsqb7w Republica Populara de China 0 9063 2334440 2131201 2022-08-25T21:35:25Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki <!-- Article redigit en provençau -->{{Infobox País | carta = zh | nom_occitan = Republica Populara de China | de = | nom_local = 中华人民共和国 | lenga = zh | prononciacion = | transliteracion = Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó | lenga2 = | prononciacion2 = | bandièra = Flag of the People's Republic of China.svg | legenda bandièra = | blason = National Emblem of the People's Republic of China.svg | legenda blason = | devisa = | mapa = People's Republic of China (orthographic projection).svg | lengas oficialas = '''[[chinés]]''' | lengas regionalas = '''[[mongòl]]'''<br />'''[[tibetan]]'''<br />'''[[oigor]]'''<br />e nombrosas outras | capitala = '''[[Pequin]]''' | coordenadas_capitala = {{coord|39.916667|116.383333}} | mai_granda_vila = '''[[Shanghai]]''' | coordenadas mai granda = {{coord|31.2|121.5}} | tipe_govèrn = | títols_dirigents = | noms_dirigents = | superfícia_totala = 9596961 | superfícia_reng = 4 | percentatge_aiga = 0.28 | populacion_totala = 1357380000 | populacion_annada = 2013 | populacion_reng = 1 | densitat = 145 | tipe_independéncia = | país_independéncia = | data_independéncia = | gentilici = chinés, chinesa | IDH = | IDH_annada = | IDH_categoria = | IDH_reng = | còde_país = CN | fus_orari = +8 | imne_nacional = | domeni_internet = .cn | indicatiu_telefonic = 86 | organizacions_internacionalas = | nòtas = }} La '''Republica Populara de China''', generalament dicha '''China''' e de còps '''China Populara''', es un país d'[[Asia]] Orientala enviroutat per [[Russia]], [[Mongolia]], la [[Corèa del Nòrd|Corèa dau Nòrd]], [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmania]], [[Índia]], [[Botan]], [[Nepal]], [[Paquistan]], [[Afganistan]], [[Tatgiquistan]], [[Quirguizstan]] e [[Cazacstan]]. A tanben de frontieras maritimas ambé [[Japon]], [[Corèa del Sud|Corèa dau Sud]] e [[Taiwan]]. Es lo tresen país pus estendut amb una superficia de {{formatnum:9596961}} {{km²}}<ref>La superficia totala dei territòris contraròtlats per la Republica Populara de China, compres lei territòris que l'annexion fuguèt jamai reconeguda, es egala a {{formatnum:9640011}} {{km²}}. Segon lei metòdes de calcul, lo tresen país pus estendut pòu tanben èstre leis [[Estats Units d'America]]. Enfin, leis autoritats chinesas apondon de còps la superficia de certanei territòris revendicats per [[Pequin]], coma [[Taiwan]], dins lo calcul.</ref> e lo país pus grand situat totalament sus lo [[continent]] asiatic. China es tanben lo país pus poblat de la [[Tèrra|planeta]] amb una populacion egala a 1,3 miliards d'abitants. Sa capitala es [[Pequin]]. La Republica Populara de China fuguèt solament proclamada lo 1{{èr}} d'octòbre de 1949 après la victòria comunista durant la [[Guèrra Civila Chinesa]]. Pasmens, la China Populara es l'estat successor de la Republica de China, de l'Empèri Chinés, estat entre lei pus ancians de l'Istòria umana, e de la civilizacion chinesa apareguda a la fin dau milleni IV avC. == Istòria == === La Preïstòria chinesa === Segon lei recèrcas scientificas, lo poblament de China acomencèt i a un milion d'annadas e fuguèt inicialament format per de populacions d' ''[[Homo erectus]]''. L'arribada d' ''[[Homo sapiens]]'' se debanèt i a {{formatnum:75000}} ans e, a partir de {{formatnum:7500}} avC, se desvolopèt una societat agricòla basada sus la cultura de [[milh]] e lo norrigatge de [[Sus scrofa domesticus|pòrc]], de [[Canis lupus familiaris|chin]] e de polet. Existiguèt divèrsei culturas neoliticas coma lei de [[Cultura de Yangshao|Yangshao]] (millennis V-IV avC), de [[Cultura de Dawenkou|Dawenkou]] (millennis V-IV avC) e de [[Cultura de Longshan|Longshan]] (milleni III avC). Pauc a pauc, lei tecnicas se melhorèron e apareguèron lo norrigatge de [[Ovis aries|moton]] e de [[Bos taurus|buòus]], la cultura de [[blat]] e de [[ris]] e la produccion de [[terralha]]. Au millenni II avC, aquelei progrès tecnologics donèron naissença a la civilizacion chinesa de l'[[Edat del Bronze]]. === Lei premierei dinastias chinesas === {{veire|Dinastia Xia}} Segon l'istòria chinesa tradicionala, la [[dinastia Xia]] fuguèt la premiera [[dinastia]] chinesa de la fin dau sègle XXIII avC a la mitat dau sègle XVII avC. Pasmens, en causa de la manca de vestigis descubèrts e de documents escrichs, son existéncia es encara mau segura e lei dètz-e-sèt sobeirans Xia an un aspèct fòrça legendari. {{veire|Dinastia Shang}} La dinastia Shang fuguèt la segonda dinastia chinesa tradicionala e la premiera que son existéncia es demostrada per de vestigis arqueologics. Reinèt de 1750 a 1040 avC. Èra basat sus la cultura de milh e desvolopèt divèrsei trachs caracteristics de la societat chinesa dei periòdes seguents coma lo culte deis ancians e una ierarquia estricta. Lo rèi dominava la societat gràcias a sei foncions [[religion|religiosas]]. Existiá una [[aristocràcia]] qu'èra cargada de la guèrra còntra lei populacions estrangieras e, de còps, entre elei. {{veire|Dinastia Zhou}} La [[dinastia Zhou]] èra originària de la valada de [[Wei (riu)|Wei]] e fasiá partida de la noblesa chinesa. Vèrs la mitat dau sègle XI avC, se revoutèt còntra la [[dinastia Shang]] e prenguèt lo poder vèrs [[-1046|1046 avC]]. Reorganizèt l'organizacion de l'estat ambé l'installacion d'una novèla capitala a [[Hao]] e legitimèt son còp d'estat gràcias a la nocion novèla de mandat celestiau que serà per la seguida adoptada per totei lei dinastias imperialas chinesas. Estendiguèt son poder militar en direccion dau nòrd-oèst e dau sud. Pasmens, la dinastia fuguèt pas capabla d'administrar dirèctament aquelei conquistas e deguèt lei fisar a de vassaus que formèron pauc a pauc de principats independentas. D'autra part, en [[-771|771 avC]], en causa d'[[Empèris nomadas|atacas nomadas]], lei Zhou deguèron transferir sa capitala de Hao a Luo. Aquò marquèt la fin dei Zhou Occidentaus e lo començament dei Zhou Orientaus que fuguèron rapidament afeblits e perdiguèron la posicion dominanta de la dinastia vèrs [[-722|722 avC]]. [[File:Periòde dei Primas e deis Autonas (sègle V avC).png|thumb|Periòde dei Primas e deis Autonas (sègle V avC).]] {{veire|Periòde dei Primas e deis Autonas}} Afeblits, lei Zhous Orientaus poguèron pas empachar l'emergéncia de senhors locaus poderós e la division dau país entre una dotzena de principats. Aqueu periòde acomencèt en [[-722|722 avC]] e se finiguèt en [[-481|481 avC]]. Lo domeni reiau dei Zhou e lei principats centraus de Zheng, de Wei, de Chen, de Song e de Lu formèron lo país centrau que gardèron lei tradicions chinesas. En revènge, lei principats perifericas de Yan, de Jin, de Qin, de Chu, de Wu e de Qi desvolopèron de trachs culturaus novèus au contact d'autrei culturas. Pasmens, lei cambis entre leis elèits de cada Cort permetèron de gardar l'unitat de la civilizacion chinesa e mai d'una idèa novèla apareguèt durant aqueu periòde. En particular, [[Confuci]] ([[-551|551]] - [[-479|479 avC]]) desvolopèt seis idèas sus l'òrdre politic, sus lo sobeiran e la moralitat de dirigir l'estat segon leis interès dau pòble que gardèron una influéncia majora sus la filosofia chinesa. D'autrei, coma [[Shang Yang]] (vèrs [[-390|390]] - [[-338|338 avC]]), defendiguèron la creacion d'un estat basat sus l'eficacitat e un sistèma codificat de recompensas e de castigaments. Enfin, apareguèt lo [[taoïsme]] qu'èra a l'origina una [[filosofia]] basada sus la necessitat per l'òme de respectar lei lèis de la natura. Va evolucionar, en reaccion au [[confucianisme]] e ai sistèmas codificats, vèrs un modèl d'individualisme e va inspirar divèrsei rites religiós populars. [[Fichièr:Reiaumes Combatents vèrs 260 avC.png|thumb|right|Lei Reiaumes Combatents vèrs [[-260|260 avC]].]] {{veire|Periòde dei Reiaumes Combatents}} Lo Periòde dei Reiaumes Combatents se debanèt de [[-481|481 avC]] a [[-221|221 avC]]. La data de la transicion ambé lo Periòde dei Primas e deis Autonas es tradicionala. Pasmens, lei progrès tecnologics e politics de l'[[Edat dau Fèrre]] chinés au sègle VI avC — melhorament dei tecnicas agricòlas e aumentacion consecutiva de la demografia, generalizacion d'armas novèlas coma d'[[espasa]]s de [[fèrre]] ò d'[[aubaresta]]s, bastida dei premierei muralhas, conscripcion d'armadas fòrça importantas — entraïnèron d'evolucions majoras e la societat chinesa dau començament dau sègle V avC èra fòrça diferenta de la dau començament dau sègle VI avC. Lo sègle V avC fuguèt tanben caracterizat per la division dau reiaume de Jin entre leis estats de Han, de Wei e de Zhao. Au sègle seguent, sèt principats se partejavan lo territòri chinés. Lei rèis de Wei dominèron lo país fins a una desfacha còntra lei senhors de Qi en [[-341|341 avC]]. Aprofichant sa victòria, lo reiaume de Qi conquistèt l'estat de Yue dins leis annadas 330 avC. Pasmens, l'evolucion decisiva dau periòde fuguèt l'adopcion dau modèl legista per lo reiaume de Qin que poguèt alora organizar una armada fòrça eficaç. Ansin, en [[-284|284 avC]], lo reiaume de Qi perdiguèt son egemonia après una desfacha còntra una coalicion dirigida per lei Qin. Puei, en [[-278|278 avC]], lei Qin conquistèron la màger part dau reiaume de Chu e, en [[-256|256 avC]], aprofichèron una crisi de succession per destrurre lei vestigis dau domeni reiau dei Zhou Orientaus. Enfin, a partir deis annadas 220 avC : totei leis armadas chinesas fuguèron esquichadas per lei fòrças de [[Qin Shi Huang]] ([[-259]] - [[-210|210 avC]]) que conquistèt totei lei principats de [[-230|230]] a [[-221|221]] avC e se proclamèt emperaire. === Lei dinastias Qin e Han === [[File:Qinshihuang.jpg|thumb|right|Representacion de [[Qin Shi Huang]], fondator de l'Empèri Chinés en [[-220|220 avC]].]] {{veire|Dinastia Qin}} Après sa victòria, [[Qin Shi Huang]] formèt un estat centralizat e poderós. Per limitar lo risc de revòuta, obliguèt lei subrevivents de l'aristocràcia dei principats ancians de s'installar dins sa capitala e fisèt la direccion locala de sei territòris a una administracion novèla formada de foncionaris. Un ret de rotas fuguèt tanben bastit entre lei vilas principalas e l'[[escritura]], leis [[Sistèma Internacionau d'Unitats|unitats de mesura]] e la [[moneda]] fuguèron uniformizadas. Enfin, a partir de [[-213|213 avC]], l'emperaire ordonèt la destruccion deis archius istorics per escafar la remembrança deis estats ancians fins a sa mòrt en [[-210|210 avC]]. Son mausolèu e sa tomba, descubèrts en [[1974]], son fòrça famós gràcias a la preséncia d'una armada de soudats d'argiela de 6 000 òmes supausats protegir lo còrs de l'emperaire còntra leis esperits marrits. Après lo decès de son fondator, la dinastia s'afondrèt rapidament en causa de complòts au sen dau govèrn e dispareguèt en [[-207|207 avC]]. [[File:China - Començament dau sègle I.png|thumb|Empèri Han au començament dau sègle I.]] {{veire|Dinastia Han}} Lo modèl imperiau establit per Qin Shi Huang demorèt e la division dau país fuguèt brèva. En [[-206|206 avC]], [[Gaozu]] ([[-202|202]] - [[-195|195 avC]]) fondèt la dinastia Han e eliminèt totei sei rivaus en [[-202|202 avC]] après quauqueis annadas de guèrras intèrnas. Lo periòde Han fuguèt fondamentala per China car leis institucions e la legitimitat de l'empèri i fuguèron renfòrçadas. De mai, au nivèu religiós, la demenicion de l'importància donada au sistèma juridic poderós de la dinastia Qin favorizèt lo desvolopament dau [[confucianisme]] a partir dau sègle II avC. Aquela poissança novèla permetèt ais emperaires de sostenir una politica militara ofensiva e d'estendre l'influéncia chinesa vèrs lo sud en direccion de [[Vietnam]] e vèrs la [[peninsula]] de Corèa. En revènge, lei campanhas nordicas còntra lei Xiongnu aguèron mens de succès e venguèron un problema major de la dinastia. En 9, lei sobeirans Han, afeblits après d'annadas de declin au sègle I avC, fuguèron rebutats per [[Wang Mang]]. Assaièt d'adoptar una politica de reformas mai l'oposicion de la màger part de l'aristocràcia entraïnèt son assassinat en [[23]] e la restauracion dei Han. Pasmens, la dinastia demorèt afeblida. {{veire|Xiongnu}} Lei [[Xiongnu]] èran un [[Empèris nomadas|pòble de norriguiers nomadas]] de l'[[estèpa]] [[asia]]tica. A la fin dau sègle III avC, federèron unei tribús e prenguèron lo contraròtle de l'Asia Centrala<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 64.</ref>. Venguèron alora una menaça quasi permanenta per la dinastia Han<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 62.</ref>. [[Gaozu]] preferiguèt negociar amb elei mai la trèva durèt gaire e divèrsei conflictes frontaliers se debanèron. De [[-120|120]] a [[-110|110 avC]], l'emperaire [[Wudi]] ([[-141|141]] - [[-87|87 avC]]) assaièt de prendre l'ofensiva mai seis atacas aguèron ges de resultat decisiu maugrat d'avançadas provisòrias lòng de la [[Rota de la Seda]]. D'ofensivas ponctualas, de negociacions ambé lo don de donas, d'intrigas per devesir lei tribús entre elei e lo renfòrçament de la [[Granda Muralha de China|Granda Muralha]] venguèron la basa dei relacions de la [[dinastia Han]] — e tanben de dinastias seguentas — ambé lei nomadas [[asia]]tics<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), pp. 64-65.</ref>. La menaça xiongu dispareguèt a partir dau sègle I quand la federacion acomencèt de se dissòuvre<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 69.</ref>. Certanei tribú se sedentarizèron lòng de la frontiera chinesa e d'autrei migrèron en Asia e fuguèron integradas per de pòbles turcs. Aquò permetèt ai Chinés d'establir divèrsei [[protectorat]]s dins lo centre d'Asia. Pasmens, aquela menaça fuguèt rapidament remplaçada per la de la confederacion [[Xianbei]] au sègle II. [[File:Confucius Tang Dynasty.jpg|thumb|right|Representacion chinesa de Confuci realizada au sègle VIII.]] {{veire|Confucianisme}} Regardant lei questions religiosas, lo periòde Han fuguèt caracterizat per una renaissença dau [[confucianisme]] que venguèt una basa fondamentala dei tradicions e de la cultura chinesa. En particular, cinc tèxtes — lo ''Yjeng'' (subre la [[divinacion]]), lo ''Shujing'' (subre l'[[istòria]]), lo ''Shijing'' (subre la [[poesia]]), lo ''Chunqiu'' (subre lo [[Periòde dei Primas e deis Autonas]]) e lo ''Liji'' (subre lei rites dau culte deis ancians) — conoguèron un succès fòrça important e venguèron lei « Cinc Classics » que son estudi fuguèt d'ara endavant la basa de l'educacion deis elèits. Ansin, lo confucianisme venguèt la religion oficiala dei servitors de l'estat chinés. D'autra part, au sen de la societat, lo confucianisme aguèt de consequéncias importantas sus lei relacions entre individús. Encoratjèt la pietat filiala ò lo desvolopament de divèrsei relacions d'obligacions entre superiors e inferiors (paire e fiu, senhor e ministre, fiu ainat e fiu cadet...). Aquò permetèt de renfòrçar lo respèct de la legalitat ò la leiautat dei foncionaris e i apondiguèt d'obligacions [[morala]]s, compres per l'emperaire cargat de mostrar l'exemple e de dirigir lo país au profiech de l'interès generau. Lo periòde Han permetèt de definir e de legitimar leis institucions imperialas que demorèron la basa dau poder chinés fins au començament dau sègle XX. Se desvolopèt una administracion centralizada servida per de foncionaris nombrós. Aquò permetèt d'equilibrar lo poder absolut de l'emperaire en causa de l'influéncia dau confucianisme dins l'administracion e de la longor de la ierarquia. Se desvolopèt tanben la nocion de « mandat celestiau » que permetèt de legitimar lo poder imperiau. [[File:Three Brothers during the Yellow Turban Rebellion.jpg|thumb|Representacion chinesa dei combats de la Revòuta dei Turbants Jaunes.]] {{veire|Revòuta dei Turbants Jaunes}} La dinastia Han declinèt pauc a pauc a partir dau sègle I en causa de la multiplicacion dei complòts au sen de la Cort entre lei diferentei brancas de l'Ostau imperiau, de la reconstitucion dau poder deis aristocràcias localas capablas de s'opausar a la fiscalitat dau govèrn centrau e d'organizar d'armadas privadas e d'una tièra de revòutas regionalas. A la fin dau sègle II, la demenicion de l'autoritat imperiala s'afondrèt durant la [[Revòuta dei Turbants Jaunes]] ([[184]] - [[192]]). La dinastia gardèt un poder nominau fins a sa disparicion finala en [[220]]. Pasmens, tre [[208]], dispareguèt l'unitat chinesa ambé la division dau país e lo començament dau [[Periòde dei Tres Reiaumes]]. === Leis invasions dei sègles III-V === La casuda de la [[dinastia Han]] entraïnèt una division de China que va durar fins au sègle VI. Durant aqueu periòde, lo nòrd e lo sud dau país conoguèron d'evolucions istoricas diferentas. Lo nòrd veguèt l'installacion de divèrsei pòbles nomadas asiatics qu'adoptèron rapidament lei tradicions chinesas e formèron de dinastias poderosas que participèron d'un biais decisiu a l'unificacion novèla de China. Lo sud fuguèt relativament esparnhada per aqueleis invasions. En revènge, veguèt de migracions de Chinés meridionaus en direccion de la region bassa dau fluvi Iang Tsé que venguèt lo centre de l'economia chinesa. [[File:China - Tres Reiaumes (vèrs 250).png|thumb|Division de China vèrs 250 durant lo Periòde dei Tres Reiaumes.]] {{veire|Periòde dei Tres Reiaumes}} Lo periòde dei Tres Reiaumes se debanèt de [[220]] a [[265]]. Tres reiaumes se formèron après l'afondrament finau dei Han. Au nòrd, se fondèt lo reiaume de Wei a l'iniciativa de [[Cao Pi]] ([[220]]-[[226]]), ancian premier ministre dei Han. En [[221]], un prince Han dich [[Liu Bei]] ([[221]]-[[223]]) formèt lo reiaume de Shu au sud-oèst de China e, en [[222]], [[Sun Quan]] ([[222]]-[[252]]) fondèt lo reiaume de Wu. L'administracion imperiala dispareguèt e la [[feudalitat|feodalitat]] dominèt leis institucions dei tres reiaumes. {{veire|Dinastia Jin (265-420)}} Lo reiaume de Wei capitèt de resistir e de blocar leis atacas dei [[Xiangbei]]. Puei, en [[263]], annexèt lo reiaume de Shu. En [[265]], una revolucion intèrna i entraïnèt la presa dau poder per la [[Dinastia Jin (265-420)|dinastia Jin]]. Aquela dinastia capitèt en [[280]] de conquistar lo reiaume de Wu. Pasmens, en causa de la poissança de l'aristocràcia locala, aquela unificacion fuguèt gaire reconeguda e demorèt teorica. En [[316]], lei [[Xiongnu]]s Meridionaus installats lòng de la [[frontiera]] e vassalizats per lei Han, se revoutèron e ataquèron lo nòrd de China e ne'n prenguèron lo contraròtle<ref name="Les empires nomades 70">'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 70.</ref>. Lei Jin se retirèron dins la region bassa de Iang Tsé. Aquò renforcèt la division entre lo nòrd e lo sud chinés fins au sègle VI. [[File:China vèrs 440.png|thumb|Division de China vèrs 440 entre lei Wei e lei Song dau Sud.]] {{veire|Periòde dei Dinastias dau Nòrd e dau Sud}} Lo [[Periòde dei Dinastias dau Nòrd e dau Sud]] se debanèt de la disparicion dei Jin en [[420]] a l'unificacion de China per la [[dinastia Sui]] en [[589]]. Lo nòrd fuguèt lo teatre d'una tièra d'invasions nomadas entraïnadas per la destabilizacion prefondas dei pòbles asiatics ai sègles III-V. Ansin au sègle IV, maugrat divèrsei temptativas dei Jin per restaurar sa dominacion dins la region, [[Setze Reiaumes|divèrseis estats]] gaire estables se formèron e conoguèron de periòdes brèus de dominacion e un afondrament rapide<ref name="Les empires nomades 70"/>. Aquela instabilitat s'acabèt a partir de [[386]] quand lei Toba, un pòble d'origina turca, acomencèt la conquista deis autrei principats per unificar tornarmai lo nòrd de China en [[439]]. Lei Toba prenguèron lo nom de dinastia Wei dau Nòrd e luchèron còntra la confederacion nomada dei Ruanruan<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gérard Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 72.</ref>. De [[523]] a [[524]], fuguèron afeblits per una guèrra civila intèrna entre lei Toba aguent adoptat lei tradicions e lei qu'èran demorats fidèus ai tradicions turcas. Lo conflicte se finiguèt per la division dau nòrd entre lei dos camps que formèron respectivament lei Wei Occidentaus e lei Wei Orientaus. Vèrs [[550]], lei premiers installèron sa capitala a Chang'an e formèron un estat poderós basat sus lei tradicions administrativas chinesas e lei tecnicas militaras dei pòbles nomadas. En [[553]], annexèron lo Sichuan actuau e prenguèron lo nom dinastia de Zhou dau Nòrd. En [[577]], conquistèron lei territòris tenguts per lei Wei Orientaus venguts Qi dau Nòrd d'aqueu temps. Pasmens, en [[581]], lei Zhou dau Nòrd fuguèron rebutats per lei Sui qu'acabèron la reünificacion de China. Enterin, lo sud de China fuguèt dirigit per diferentei dinastias que se succediguèron ai sègles IV-V : lei Jin Orientaus ([[316]]-[[419]]), lei Song dau Sud ([[420]]-[[479]]), lei Qi dau Sud ([[480]]-[[502]]), lei Liang ([[502]]-[[556]]) e lei Chen ([[557]]-[[588]]). Franc de la region bassa de Iang Tsé, la mitat sud de China èra gaire poblada, dominada per de senhors locaus e de tribús localas autonòma. Lei dinastias dau sud èran donc feblas que sa capitala èra Nankin. Pasmens, protegidas deis invasions nomadas per la resisténcia deis estats dau nòrd ò la rivalitat entre principats nomadas, conoguèron un periòde de patz relativa e veguèron l'arribada progressiva d'abitants dau nòrd. {{veire|Bodisme}} Un eveniment religiós important se debanèt durant aqueu periòde quand, au sègle II, lo [[bodisme]] arribèt en China per la [[Rota de la Seda]]. Aprofichant lo declin dei Han e dau confucianisme de la Cort imperiala, se desvolopèt gràcias a la conversion de certaneis envaïsseires au sègle IV. Permetèt de renfòrçar certaneis estats novèus e fuguèt finalament adoptat per de Chinés. En particular, a partir dei victòrias dei Toba, se multipliquèt lei monastèris bodistas. Enfin, au sègle VI, lei Sui permetèron son expansion vèrs lo sud dau país. === Lei dinastias Sui e Tang === {{veire|Dinastia Sui}} Lei Zhou dau Nòrd fuguèron rebutats en [[581]] per [[Yang Jian]] ([[581]]-[[604]]) que fondèt la [[dinastia Sui]]. En [[589]], finiguèt de reünificar lo país après la conquista dau sud de China levat de la region dau Yunnan actuau que formèt lo reiaume de Nanzhao au sègle VIII a partir de tribús d'origina [[Tailàndia|tai]]. Durant son rèine e lo de son fiu [[Yangdi]] ([[604]]-[[618]]), una administracion centralizada poderosa fuguèt restaurada e divèrsei chantiers permetèron de redreiçar l'economia e de restaurar la poissança de l'estat coma la bastida de doas capitalas novèlas e lo cavament dau Grand Canau, la restauracion de la Granda Muralha. D'ofensivas militaras fuguèron tanben organizadas còntra lei nomadas Tujue, venguts lo pòble pus poderós de l'[[estèpa]] au sègle VI, e en Corèa. Pasmens, una tièra de [[Catastròfa naturala|catastròfas naturalas]] e de desfachas militaras<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 73.</ref>, especialament en Corèa, demeniguèt lo prestigi de la dinastia e l'afebliguèt. Yangdi fuguèt assassinat en [[618]] e lei Sui fuguèron rebutats per una revòuta dirigida per [[Tang Gaozu|Gaozu]] ([[618]]-[[626]]), fondator de la dinastia Tang. [[File:Empèri Tang.png|thumb|[[Dinastia Tang|Empèri Tang]] (618-907).]] {{veire|Dinastia Tang}} La [[dinastia Tang]] dirigiguèt lo país fins a la fin dau sègle IX amb un apogèu de sa poissança au sègle VIII. Durant aqueu periòde, va restaurar lo prestigi de l'Empèri e estendre la dominacion e l'influéncia chinesas vèrs l'Asia Centrala. En fòra de son fondator, dos sobeirans aguèron un ròtle important dins lo desvolopament de la dinastia. [[Tang Taizong|Taizong]] ([[626]]-[[649]]) dirigiguèt divèrsei campanhas militaras e capitèt d'establir unei protectorats lòng de la Rota de la Seda. [[Tang Xuanzong|Xuanzong]] ([[712]]-[[756]]) conoguèt un rèine fòrça prospèr, marcat per una produccion culturala remarcabla, fins a la [[Revòuta d'An Lushan]]. Ansin, en [[630]], lei Tang fuguèron venceires dei Tujue <ref name="Les empires nomades 74">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 74.</ref> e leis armadas chinesas poguèron tornarmai s'avançar lòng de la Rota de la Seda. Conquistèron lo [[Bacin de Tarim]] e installèron quatre [[garnison]]s dins la region. Dins leis annadas 650, lei Tujue Orientaus fuguèron tornarmai desfachs e lei Chinés agantèron Bactriana e Sogdiana<ref name="Les empires nomades 74"/>. En 660, Corèa fuguèt atacada e après de campanhas malaisadas, venguèt un estat tributari dei Tang. Pasmens, tre leis annadas 670, lei Chinés deguèron aparar aquelei conquistas còntra lei [[Tibet]]ans e còntra d'atacas novèlas dei Tujue<ref name="Les empires nomades 74">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), pp. 74-75.</ref>. En [[744]], lei Tujue fuguèron definitivament eliminats per una aliança entre Chinés e Oigors. Pasmens, aquela victòria durèt gaire. En [[751]], lei Chinés fuguèron desfachs a la [[batalha de Talas]] per leis armadas aràbias e la [[Revòuta d'An Lushan]] a partir de 755 empachèt d'organizar una contraofensiva. {{veire|Revòuta d'An Lushan}} D'efèct, la [[Revòuta d'An Lushan]] ([[755]]-[[763]]) entraïnèt l'abandon de l'Asia Centrala e de destruccions importantas dirèctament sus lo territòri chinés. [[An Lushan]] èra un generau d'origina sogdiana e turca en carga de la principala armada chinesa. Se revoutèt dins la region de [[Pequin]] e ocupèt lei capitalas imperialas de Luoyang e de Chang'an. Maugrat son assassinat en [[756]], lei combats contunièron e lo govèrn demandèt l'ajuda deis Oigors<ref name="Les empires nomades 76">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 76.</ref> que pilhèron Luoyang. La Rota de la Seda passèt alora sota lo contraròtle deis Oigors e dei Tibetans fins au sègle IX mai lei Tang, d'ara endavant en declin, poguèron pas aprofichar lei dificultats de sei rivaus per restablir lei [[protectorat]]s chinés. La fin de la revòuta permetèt ai Tang de restaurar l'autoritat imperiala dins lei regions. L'origina turca d'An Lushan i entraïnèt una reaccion còntra leis influéncias estrangieras. Après la casuda de l'Empèri Oigor vèrs [[840]], lei cultes estrangiers fuguèron defenduts e, en [[845]], de mesuras fuguèron adoptadas còntra lo [[bodisme]], son [[clergat]] e sei monastèris. Pasmens, aquò empachèt pas la corrupcion e lei dificultats economicas de rosigar lo poder centrau. A partir de la fin dau sègle IX, divèrsei revòutas entraïnèron l'afondrament de l'autoritat imperiala e quand la dinastia Tang dispareguèt oficialament en [[907]], l'unitat de l'Empèri aviá ja disparegut dempuei d'annadas. === Lo periòde Song === {{veire|Periòde dei Cinc Reiaumes e dei Dètz Dinastias}} L'afondrament de la [[dinastia Tang]] entraïnèt la division de China entre un dotzenau de principats dirigits per de caps militars. Dins la mitat nòrd, se succediguèt de [[907]] a [[960]], cinc dinastias basadas a [[Kaifeng]] ò a [[Luoyang]] : lei Hou Liang ([[907]]-[[923]]), lei Hou Tang ([[923]]-[[936]]), lei Hou Jin ([[936]]-[[946]]), lei Hou Han ([[947]]-[[950]]) e lei Hou Zhou ([[951]]-[[959]]). Dins la mitat sud, dètz estats, dich reiaumes, apareguèron e se partejèron la region. Lei pòbles tributaris dei Tang venguèron tornarmai totalament independents coma lei Vietnamians. Enfin, una autra evolucion importanta fuguèt lo desplaçament, tre la fin dau periòde Tang, dau centre demografic de China dau nòrd vèrs lo sud. {{veire|Khitan}} {{veire|Dinastia Liao}} Divèrsei pòbles nomadas aprofichèron la fin dei Tang per migrar vèrs lei regions septentrionalas dau país<ref name="Les empires nomades 78">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 78.</ref>. Lo pus important fuguèt lei Khitan, installats au nòrd de China que prenguèron lo contraròtle de la region de Pequin en [[936]]. En [[947]], fondèron la [[dinastia Liao]] que va adoptar lo [[bodisme]] coma [[religion]]<ref name="Les empires nomades 79">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 79.</ref>. Fins a [[960]], dominèt tanben lo sud de China. Sa poissança militara declinèt a partir de [[1125]] e lei Liao fuguèron rapidament eliminats per lei [[Jurchen]] en [[1130]]<ref name="Les empires nomades 79"/>. Un estat jurchen se fondèt alora en plaça de l'estat Liao e una partida dei Khitans quitèt la region per fondar l'estat dei Kara Khitai en Asia Centrala<ref name="Les empires nomades 79-80">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), pp. 79-80.</ref>. {{veire|Dinastia Song}} En [[960]], lo sud de China se revoutèt sota la direccion dau generau [[Song Taizu|Zhao Kuangyin]] ([[960]]-[[976]]) que fondèt la dinastia Song e installèt sa capitala a [[Kaifeng]]. Reorganizèt l'administracion centrala e capitèt d'unificar la mitat sud après la conquista dau Sichuan actuau en 965. Son successor contunièt aquela òbra e ocupèt lo reiaume de Wu Yue en [[978]]. Pasmens, lei Song fuguèron pas capables de reconquistar lo nòrd. Au contrari de [[1004]] a [[1044]], deguèron negociar d'acòrds de patz ambé lei Liao e lei Tanguts — pòble installat lòng de la Rota de la Seda — e acceptar lo pagament de tribúts<ref name="Les empires nomades 78">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 78.</ref>. Coma leis autrei pòbles nomadas asiaticas ocupant una partida de China, lei Tanguts adoptèron rapidament lei tradicions chinesas e formèron la [[dinastia dei Xia Occidentaus]]. Lo periòde Song, maugrat la demenicion de la superficia de l'Empèri Chinés, fuguèt un periòde de prosperitat per China gràcias a una tièra de progrès tecnologics en metallurgia, en construccion navala, en armament ([[polvera]]...) e en engenhariá, au desvolopament de l'economia e au desvolopament de la cultura gràcias a l'aparicion de l'[[estampariá]] e dau [[papièr]]. Pasmens, maugrat sa tecnologia militara avançada, la dinastia Song organizèt pas d'armada nacionala poderosa. Au contrari, fisèt sa defensa a d'unitats de mercenaris estrangiers aborrits per la populacion. Ansin, maugrat sa poissança economica, l'Empèri Song demorèt — relativament — feble au nivèu militar e fuguèt jamai en estat de conquistar lei territòris meridionaus ocupats per lei nomadas. [[File:China vèrs 1200.png|thumb|Division politica de China vèrs 1200 entre lei dinastias Song, Jin e Xia.]] {{veire|Dinastia Jin}} Lei Jurchen èran un pòble altaïc vassau dei Liao. Encoratjats e sostenguts per lei Song, se revoutèron còntra lei Khitan sota lo comandament d'[[Jin Taizu|Aguda]] fondator de la [[dinastia Jin]]. Lei Liao fuguèron vencuts en [[1125]] e dispareguèron rapidament. Pasmens, lei Jin ataquèron lo rèsta de China tre [[1126]]. Conquistèron Kaifeng e capturèron l'emperaire Song mai la dinastia capitèt de se retirar vèrs lo sud fins a un tractat de patz signat en [[1142]]<ref name="Les empires nomades 80">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 80.</ref>. Aquela patz fuguèt provisòria e una guèrra novèla se debanèt de [[1161]] a [[1165]] fins a una patz definitiva entre lei doas dinastias<ref name="Les empires nomades 80">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 80.</ref>. Puei, lei Jin adoptèron una partida de la cultura chinesa. Desvolopèron un estat basat sus lo modèl administratiu chinés ambé lo mantenement de trachs nomadas (lenga jurchena)que demeniguèron pauc a pauc<ref name="Les empires nomades 80">'''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006), p. 80.</ref>. === Lo periòde mongòl === {{veire|Genghis Khan}} Unificadas per [[Genghis Khan]] en [[1206]], lei tribús mongòlas ataquèron rapidament leis estats chinés. Tre [[1209]], lei Xia deguèron acceptar sa senhoriá. Puei, acomencèt una tièra d'invasions còntra lei Jin que s'acabèron solament en [[1234]] après la destruccion totala de la dinastia dau nòrd de China. Enterin, una guèrra novèla entre Mongòls e Jin de [[1223]] a [[1227]] entraïnèt la disparicion de l'estat tangut e sa conquista. {{veire|Empèri Mongòl}} Après la conquista de l'estat Jin, lei Mongòls contunièron sa politica agressiva dins la region e acomencèron la conquista de l'Empèri Song a partir de [[1251]]. Pasmens, la cavalariá mongola èra gaire adaptada ai combats dins de regions montanhosas e leis armadas Song capitèron de resistir sota la direccion de premiers ministres energics. Ansin, lei Mongòls deguèron adoptar pauc a pauc lei tacticas chinesas e menar una guèrra lònga que s'acabèt solament en [[1275]] per la destruccion de la dinastia Song. {{veire|Dinastia Yuan}} En [[1271]], lei Mongòls fondèron la dinastia Yuan per legitimar lo poder novèu dei conquistaires. Estabilizèron la situacion politica dau país e permetèron de restablir l'activitat economica e lei cambis entre lo nòrd e lo sud dau país. Pasmens, se lei Mongòls adoptèron divèrsei tradicions chinesas, l'assimilacion fuguèt jamai totala e la màger part dei Chinés i èran ostils. Après la mòrt de Kubilai Khan en [[1295]], de complòts intèrns acomencèron d'afeblir la Cort dei Yuan e, dins leis annadas 1350, una rebellion fòrça important se formèt dins la region bassa de Iang Tsé. Una capitala novèla i fuguèt fondada a Nankin e l'estat novèu se proclamèt successor dei Song. Puei, en [[1368]], [[Ming Hongwu|Zhu Yuangzhang]], vengut cap dei rebèls après divèrsei luchas intèrnas, se proclamèt emperaire e fondèt la [[dinastia Ming]] que prenguèt rapidament lo contraròtle de la màger part dau territòri chinés. === La dinastia Ming === {{veire|Dinastia Ming}} La [[dinastia Ming]] se presentèt coma l'eiretiera de la [[dinastia Han]] per legitimar son poder. Ansin, desvolopèt una economia basada sus l'agricultura e se maufisèt dei marchands. De mai, mai d'un emperaire Ming se maufisèt tanben de son administracion e preferiguèt formar de conseus ò de policiás mai ò mens privats e secrèts per contraròtlar lei decisions importantas e susvelhar leis activitats de la Cort. Aquela maufisança motivèt egalament un cambiament de capitala en [[1421]] de Nankin, region fòrça comerciala, a [[Pequin]]. Pasmens, lo periòde marquèt l'apogèu de l'avança tecnologica de la China Imperiala que fuguèt illustrada per lei viatges d'exploracion de la flòta de Zheng He durant lo rèine de [[Ming Yongle|Yongle]] ([[1402]]-[[1424]]). Au nivèu militar, lei premiereis emperaires Ming deguèron contuniar la lucha còntra lei Mongòls. Inicialament venceires, les Chinés fuguèron tornarmai menaçats après la reünificacion dei Mongòls per la tribú deis Oïrats dins leis annadas 1430. En [[1449]], una armada chinesa fuguèt esquichada e l'emperaire capturat entraïnant l'invasion e lo pilhatge dau nòrd de l'Empèri. Après una pausa causada per l'afondrament de l'autoritat deis Oïrats, un cap novèu, Dayan Khan, unifiquèt tornarmai lei Mongòls. Vèrs 1550, son felen arribèt dins la region de Pequin après una tièra de victòrias e obtenguèt la signatura d'un tractat fòrça avantatjós en [[1574]]. Una autra eveniment important per l'Empèri Chinés durant lo periòde Ming fuguèt l'arribada deis Europèus — lei Portgués — en [[1514]]. Assaièron de negociar un tractat comerciau ambé China mai l'intervencion diplomatica d'estats dau sud-èst asiatic, especialament la dau sultanat de Malacca atacat per lei Portugués en [[1511]], entraïnèt la revirada dei discussions. Au contrari, lo comèrci ambé leis Europèus fuguèt enebit. Pasmens, lei Portugués aprofichèron la situacion militara malaisada dei regions maritimas chinesas menaçadas per de piratas asiatics (subretot japonés e chinés) per conquistar Macao en [[1535]] e i installar una colonia dins leis annadas 1550. De mai, se desvolopèt un comèrci clandestin ambé lei regions dau sud. Lo refús de contacte ambé l'estrangier decidida per la Cort agravèt aquelei dificultats en causa de l'abandon de sa politica navala e de flòta per l'Empèri après lei viatges de Zheng He. Maugrat aqueu declin, l'Empèri Ming èra encara pron poderós per defendre victoriosament son vassau corean còntra lei temptativas de conquistas japonesas durant la [[Guèrra Imjin]] ([[1592]]-[[1598)]]. Pasmens, fòrça saunòs e malaisat per l'armada Ming, aqueu conflicte aguèt un còst important. D'aumentacions d'impòst fuguèron decididats mai la Cort èra afeblida per de complòts intèrns entre leis eunucs. Aquò favorizèt donc divèrsei revòutas regionalas e, a partir de 1627, lo caòs politic èra quasi generau fins a la disparicion de la dinastia Ming en [[1643]] après la conquista de la capitala per [[Li Zicheng]]. === Lei premiers sègles de la dinastia Qing === {{veire|Dinastia Qing}} Dins leis annadas 1590, un cap manchós dich [[Nurhachi]] capitèt d'unificar divèrsei clans de son pòble e d'organizar una armada poderosa. En [[1616]], prenguèt lo títol de khan e ataquèt lei Ming en [[1618]]. Capitèt d'ocupar una partida dau nòrd dau país gràcias au caòs de l'Empèri menaçat per d'autrei conflictes. Après sa mòrt, son fiu [[Huang Taiji]] contunièt son òbra e capitèt de sometre de tribús mongòlas qu'acceptèron d'intrar a son servici. En particular, après sa victòria sus lei Chakar, obtenguèt lo sagèu imperiau de la dinastia Yuan e poguèt venir grand khan dei Mongòls. En [[1636]], [[Huang Taiji]] proclamèt la fondacion de la [[dinastia Qing]]. La conquista dau rèsta de China se debanèt de [[1644]] a [[1683]]. Au començament, l'ajuda dei Manchós fuguèt demandada per un usurpator chinés enemic de [[Li Zicheng]]. Pasmens, aquela intervencion permetèt ai Manchós d'ocupar pauc a pauc lo país. Pequin fuguèt conquistada tre [[1644]] e lei grandei revòutas de la fin dau periòde Ming pauc a pauc vencudas. De [[1646]] a [[1661]], lei Ming e sei partisans fuguèron tanben vencudas e lei darrierei fòrças ostilas a la dinastia novèla fuguèron anientadas en [[1683]] sus l'illa de Formosa après un respiech causat per la revòuta de vassaus dau nòrd de l'Empèri Qing. Lei Qing fondèron un estat basat sus lei tradicions administrativas e politicas chinesas e lei tradicions manchósa car èran desirós de gardar una partida de son identitat. Ansin, leis institucions chinesas e la tradicion confucianista fuguèron aisament adoptadas permetent d'obtenir lo sostèn deis elèits. En revènge, l'obligacion de portar la trenèla tradicionala dei Manchós fuguèt mau acceptada e demorèt una fònt d'ostilitat fins a la fin de la dinastia per la màger part dei Chinés. Lo manchó fuguèt tanben adoptada coma lenga oficiala ambé lo chinés e lo mongòl. Enfin, lei maridatges entre Chinés e Manchós fuguèron defenduts per assegurar la « puretat » dei Manchós. Ansin, au contrari deis envaisseires dei sègles precedents, lei Manchós fuguèron jamai totalament sinizats per la societat chinesa. Aquò aguèt per consequéncia l'adopcion d'una politica fòrça conservatritz que causèt e aumentèt pauc a pauc lo declin de l'Empèri Chinés. Pasmens, fins au sègle XIX, lei Qing demorèron poderós e fuguèron d'estendre l'Empèri vèrs lo nòrd e lo sud. En particular, èran desirós d'empachar lei [[Russia|Rus]] d'intervenir dins leis afaires mongòls e d'intrar en [[Manchória]]. Ansin, en [[1689]], fuguèt signat lo [[tractat de Nerchinsk]] que permetèt d'arrestar leis escaramochas entre unitats Qing e russas dins la region gràcias a la definicion d'una frontiera entre lei dos empèris. Dins lei regions occidentalas, lei soudats Qing fuguèron venceires dei Dzongars après una tièra de conflictes fins ais annadas 1750. Aquò permetèt ai Qing d'agantar la region de Xinjiang e d'intervenir dins leis afaires de Tibet menaçat de [[1717]] a [[1720]] per lei Dzongars. Vèrs la fin dau sègle XVIII, divèrsei revòutas se debanèron còntra la dinastia coma lei dei Chinés musulmans de Gansu e de la secta dau Lotus Blanc. Marquèron un afebliment de la dinastia Qing que seis armadas fuguèron desfachas mai d'un còp per de revòutas de païsans. Lei regions perifericas fuguèron tanben una fònt de dificultats permanentas car èran pobladas de tribús non chinesas desirosas de tornar venir independentas, especialament dins lei zònas turcas de Xinjiang. De mai, durant aqueu periòde, lei complòts e la corrupcion de la Cort imperiala acomencèron de demenir l'eficacitat dau govèrn. D'aqueu temps, l'Empèri fuguèt marcat per una expansion demografica fòrça importanta. De [[1750]] a [[1800]], passèt de 150 milions a 300 milions d'abitants gràcias au mantenement de la patz au sen de l'Empèri, dau desvolopament dau comèrci e dau melhorament dei tecnicas agricòlas. Pasmens, l'aumentacion de la produccion fuguèt rapidament limitada en causa de la manca de zònas agricòlas. En revènge, l'aumentacion demografica contunièt entraïnant au sègle XIX de dificultats economicas importantas que van participar au declin de l'Empèri Chinés. === La penetracion deis imperialismes europèus === De [[1692]] a [[1724]], lei relacions ambé leis Europèus se melhorèron e lo crestianisme fuguèt autorizat per leis autoritats gràcias a l'òbra de dos jesuitas que fuguèron leis autors principaus dei negociacions dau tractat de Nertchink. Pasmens, en causa de la reaccion ostila deis autrei cultes chinés, aquela autorizacion fuguèt rapidament suprimida e lei contactes venguèron tornarmai marrits. De mai, leis emperaires successius refusèron la signatura d'acòrds comerciaus ambé leis estats europèus maugrat la multiplicacion dei missions diplomaticas e solament lo pòrt de Canton fuguèt dubèrt ais Europèus en [[1759]]. Au sègle XVIII, aquelei relacions èran fòrça favorablas ai Chinés car leis exportacions (subretot de seda e de tè) èran importantas e leis importacions feblas car leis abitants de l'Empèri èran gaire interessats per lei produchs europèus. De mai, lei marchands europèus èran obligats de pagar ambé d'[[argent (metal)|argent]]. Per redurre aquelei dificultats, lei Britanics desvolopèron la cultura de [[Papaver somniferum|pavòt]] en [[Índia]] per produrre d'[[Òpi|òpi]] destinat au mercat chinés. Aquò entraïnèt pauc a pauc una crisi sociala dins lo sud de l'Empèri en causa de l'aumentacion de consomacion de [[dròga]], especialament au sen de la classa dei foncionaris de l'administracion imperiala, e un reequilibratge dei cambis monetaris. [[File:Destroying Chinese war junks, by E. Duncan (1843).jpg|thumb|right|Pintura de la [[segonda batalha de Chuenpee]] ont una flòta chinesa fuguèt anientada per una flòta britanica durant la [[Premiera guèrra de l'òpi]] lo 7 de genier de 1841.]] {{veire|Premiera guèrra de l'òpi}} Dins leis annadas 1830, lei dos país èran donc fòrça maucontents de sei relacions comercialas. En [[1839]], lo govèrn decidiguèt de destrurre de cargaments d'òpi dins lo pòrt de Canton. Lei Britanics reagiguèron e una guèrra vertadiera, dicha [[Premiera guèrra de l'òpi]], acomencèt. Una flòta britanica ataquèt divèrseis endrechs de la costat chinesa e eliminèt aisament lei temptativas de resisténcia d'una flòta chinesa tròp vièlha per menaçar de naviris modèrns. Lei Britanics capitèron finalament de conquistar Shangai entraïnant la fin de la guèrra e la signatura dau tractat de Nankin en [[1842]]. Lei condicions d'aquelei tractats autorizèron la dubertura de cinc pòrts au comèrci britanic, donèt un regim d'extraterritorialitat ai marchands britanics e limitèt la taxacion sus lei produchs britanics importats a 5%. De mai, lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] annexèt [[Hong Kong]]. En [[1845]], de tractats similars fuguèron signats ambé leis [[Estats Units d'America]] e ambé [[França]]. {{veire|Revòuta Taiping}} Aquela premiera desfacha dei Qing en fàcia d'una armada europèa demeniguèt lo prestigi de la dinastia. Dins leis annadas 1840, una secta s'organizèt dins la region de Canton sota la direccion de Hong Xiuquan. En [[1851]], organizèt una insureccion majora dicha [[Revòuta Taiping]]. Lei rebèls prenguèron lo contraròtle de Nankin, creèron un estat dins sa region e organizèron una armada importanta. Fins a [[1864]], lei regions occidentalas de l'Empèri venguèron donc lo teatre d'un conflicte fòrça murtrier (entre 20 e 30 milions de mòrts) que va grèvament afeblir lei Qing. En fòra dau movement Taiping, quatre autrei revòutas importantas se debanèron au sud e au centre de l'Empèri de [[1850]] a [[1874]]. La repression fuguèt fòrça malaisada e permetèt ais Europèus de renfòrçar sei posicions. [[File:Empèri Qing (sègle XIX).png|thumb|Empèri Qing e imperialismes europèus e japonés au sègle XIX.]] [[File:Looting of the Yuan Ming Yuan by Anglo French forces in 1860.jpg|thumb|right|Pilhatge dau Palais d'Estiu deis emperaires Qing per lei tropas francoanglesas en [[1860]].]] {{veire|Tractats inegaus}} D'efèct, en [[1854]], una doana imperiala — en fach dirigit per d'Europèus — fuguèt creada a Shangai. Puei, de [[1856]] a [[1858]], se debanèt la [[Segonda guèrra de l'òpi]] entre lei Qing e una aliança francobritanica. La guèrra s'acabèt per una desfacha chinesa e la signatura dau tractat de Tianjin que permetèt l'installacion de missions diplomaticas europèas a [[Pequin]], la dubertura de desenaus de pòrts chinés au comèrci internacionau e la circulacion liura dei marchands e dei missionaris au sen de l'Empèri. Aprofichant lei dificultats Qing, lei Rus impausèron una frontiera sus lo fluvi Amor entre lei dos empèris. A partir d'aquela desfacha, lei « tractats inegaus » se multipliquèron e la sobeiranetat chinesa fuguèt menaçada. Ansin, en [[1860]], una expedicion francobritanica novèla entraïnèt lo pilhatge dau Palais d'Estiu de l'emperaire après una temptativa chinesa de refusar d'aplicar lei condicions dau tractat de Tianjin. Totjorn en [[1860]], lei Rus annexèron divèrsei territòris au sud d'Amor fins a la frontiera nòrd de Corèa e lei Britanics obtenguèron una aumentacion dau territòri de Hong Kong. A partir de [[1861]], la Cort Imperiala assaièt de reagir e sota la direccion de l'imperatritz Cixi, un grop de reformators prepausèt divèrsei reformas. De mai, après lei succès de 1858 e 1860, leis Europèus èran lèsts a sostenir una dinastia capabla d'assegurar lo mantenement de sei privilègis comerciaus. Ansin, fins a 1874, l'autoritat imperiala fuguèt pauc a pauc restaurada e leis insureccions regionalas esquichadas. Pasmens, en causa de resisténcias intèrnas, compres au sen dau govèrn, lei reformas se limitèron finalament subretot a la modernizacion d'una partida de l'armada chinesa. Pasmens, aquela restauracion empachèt la contuniacion de la penetracion deis imperialismes dins l'Empèri. De [[1881]] a [[1885]], lo refús chinés d'acceptar lo protectorat francés sus [[Vietnam]] entraïnèt una guèrra novèla còntra França que s'acabèt per una desfacha novèla. Dins aquò, lo perilh principau per l'independéncia chinesa apareguèt quand Japon acabèt sa modernizacion començada après la [[Restauracion Meiji]] ([[1868]]-[[1869]]). Desirós de formar un empèri coloniau asiatic, l'Empèri Japonés ataquèt la peninsula coreana, protectorat Qing, en [[1894]] e la flòta chinesa fuguèt destrucha a [[Batalha de Weihai|Weihai]]. En [[1895]], China perdiguèt Corea e Formosa e deguèt pagar una indemnitat de guèrra importanta. Aquò entraïnèt l'interès dei poissanças europèas demoradas en arrier. Per exemple, en [[1896]], leis [[Alemanha|Alemands]] « demandèron » la cession d'un territòri maritim dins la baia de Jioazhou per 50 ans. França, Reiaume Unit e Russia aprofichèron tanben aqueleis exigéncias per aumentar sei possessions e concessions. {{veire|Reforma dei Cent Jorns}} {{veire|Revòuta dei Boxers}} En fàcia d'aqueleis umiliacions, la revirada dei reformators entraïnèt l'aparicion de movements pus radicaus. En [[1898]], l'emperaire Guangxu formèt un govèrn dirigit per un cap radicau. Fuguèt l'experiéncia dei Cent Jorns. Lo govèrn assaièt d'impausar divèrsei reformas radicalas per modernizar lo país sus lo modèl occidentau. Pasmens, l'oposicion de la populacion e dei reformators de la generacion precendentas, sostenguts per Cixi, causèt la revirada dei reformas e una aumentacion dau maucontentament de la populacion encara renfòrçat a la fin de l'annada per lo partiment de China en zònas d'influéncia. En [[1899]], acomencèt la [[Revòuta dei Boxers]] ([[1899]]-[[1901]]) còntra la preséncia estrangiera. Lei Qing assaièron d'encoratjar l'insureccion mai fuguèron rapidament obligats de se sometre après la conquista de la capitala per l'[[Aliança deis Uech Nacions]] ([[Japon]], [[Russia]], lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]], leis [[Estats Units d'America|Estats Units]], [[Alemanha]], [[Itàlia]] e [[Àustria-Ongria]]) e participar a la repression. === La fin de l'Empèri === [[File:Foreign armies in Beijing during Boxer Rebellion.jpg|thumb|right|Armadas estrangieras dins [[Pequin]] après la conquista de la vila durant la repression de la [[Revòuta dei Boxers]].]] A partir de [[1901]], lei reviradas e leis umiliacions dau sègle XIX entraïnèron l'adopcion d'un programa de reformas inspiradas de l'exemple japonés per lo govèrn imperiau. En particular, l'ensenhament e lei fòrças armadas fuguèron modernizadas e de chambras de comèrci creadas per redreiçar l'activitat economica. Pasmens, la mòrt de Cixi e de l'emperaire Guangxu en [[1908]] donèron lo poder a un enfant e causèron l'afebliment de l'autoritat imperiala. Ansin, tre [[1909]], d'assembladas provincialas fuguèron elegits au sufragi universau. De movements nacionalistas, opausats ais estrangiers e ai Manchós, assaièron d'aprofichar la situacion per s'organizar e trobar de sostèns au sen de l'administracion e de l'armada. Lo movement de [[Sun Yat-sen]] (lo Tongmenhui) aguèt un ròtle primordiau dins l'aparicion d'aquela oposicion amb un programa basat sus tres ponchs : l'independéncia dau pòble (còntra la dominacion estrangiera), la sobeiranetat dau pòble (creacion d'una republica) e lo benèstre dau pòble. Seis idèas capitèron de sedurre un nombre important d'exilats chinés, d'organizacions opausats ai Qing e d'oficièrs de l'Armada Novèla creada dins lo corrent dei reformas dau començament dau sègle XX. Après divèrsei temptativas d'insureccions que mau capitèron, la revolucion decisiva acomencèt lo 10 d'octòbre quand la garnison de Wuchan se revoutèt. L'assemblada provinciala sostenguèt l'insureccion e d'autrei províncias la jonhèt dins lei setmanas seguentas. Lo generau [[Yuan Shikai]] e l'Armada Novèla refusèron de defendre l'Empèri e l'emperaire [[Puyi]] ([[1908]]-[[1912]]) abdiquèt lo 12 febrier de [[1912]]. === La revirada de la Republica Chinesa === [[File:Sunyatsen1.jpg|thumb|right|Retrach de [[Sun Yat-sen]].]] {{veire|Sun Yat-sen}} Après la disparicion de l'Empèri, la formacion dau govèrn republican fuguèt l'objèct de negociacions malaisadas entre lei partisans de Sun Yat-sen, que representan lei faccions pus radicalas de la populacion, leis assembladas províncialas, de tendància conservatritz e subretot desirosas d'empachar de revòutas ruralas, e lo generau Yuan Shikai, cap dei principalei fòrças armadas chinesas. D'eleccions se debanèron a la fin de [[1912]] e s'acabèron per la victòria larga dei partisans de Sun Yat-sen gropats au sen dau [[Partit politic|partit]] [[Guomindang]]. [[File:Yuan shikai.jpg|thumb|right|Retrach de [[Yuan Shikai]].]] {{veire|Yuan Shikai}} Pasmens, [[Yuan Shikai]] refusèt d'abandonar lo poder e organizèt un còp d'estat ambé lo sostèn de la màger part dei captaus provínciaus en març de 1913. Ordonèt l'assassinat de [[Song Jiaoren]], artesan de la victòria dau Guomindang ais eleccions de 1912, enebiguèt son partit, dispersèt lo Parlament e nomèt de governadors militars per dirigir lei províncias. Cinc províncias assaièron de resistir e de far secession mai aquela revòuta fuguèt vencuda en setembre e Sun Yat-sen deguèt s'enfugir dins l'[[archipèla]] [[japon]]és. Puei, [[Yuan Shikai]] adoptèt una constitucion autoritària per assegurar son poder e assaièt de restaurar l'Empèri a son profiech. Pasmens, la resisténcia de certanei províncias e sa mòrt subita en junh de 1916 empachèron la capitada d'aqueu projèct. Aqueu caòs e la mobilizacion dei fòrças europèas sus lei teatres de la [[Primièra Guèrra Mondiala|Granda Guèrra]] ([[1914]]-[[1918]]) permetèt ai Japonés d'estendre sa dominacion en China. Ansin, en [[1914]], [[Toquio]] declarèt la guèrra a l'Empèri Alemand e ataquèt lei territòris alemands en Asia. Puei, en [[1915]], un ultimatum fuguèt adreiçat a Yuan Shikai per lo govèrn japonés per obtenir una tièra de concessions novèlas ([[Vint unen demandas]]), compres lo contraròtle de certanei regions coma [[Manchoria]]. Yuan Shikai acceptèt lei revendicacions japonesas en mai de 1915. Pasmens, aquò entraïnèt una reaccion nacionalista e una agitacion quasi permanenta durant la fin deis annadas 1910. Enterin, la mòrt de Yuan Shikai entraïnèt l'afondrament de l'autoritat centrala au profiech dei caps militars provínciaus que venguèron de « senhors de guèrra » autonòms. Ansin, la restauracion d'un govèrn republican per Sun Yat-sen a Canton en [[1917]] poguèt pas unificar tornarmai lo país. Durant la conferéncia de Versalhas en [[1919]], Japon aprofichèt aquelei divisions per conservar seis aquisicions de la guèrra. En revènge, entraïnèt una repòsta deis Estats Units e dau Reiaume Unit d'ara endavant preocupats de limitar l'influéncia japonesa. En [[1918]], aquelei rivalitats venguèron visiblas que Washington decidiguèt de limitar l'ofensiva japonesa en Siberia Orientala durant la [[Guèrra Civila Russa]]. Puei, durant la conferéncia de Washington de [[1921]]-[[1922]], leis Estatsunidencs sostenguèron lei demandas chinesas de retirament japonés dau territòri chinés. Obtenguèron parcialament satisfaccion e Japon abandonèt en particular lo nòrd de Manchoria. Dins aquò, seis interès fuguèron confirmats dins lo sud de Manchoria e dins la peninsula de Guangdong. Lo mantenement dau privilègi d'extraterritorialitat per lei concessions estrangieras fuguèt tanben confirmat per la conferéncia. En [[1921]], [[Li Dazhao]] e [[Chen Duxiu]] fondèron lo [[Partit Comunista Chinés]] que venguèt rapidament una poissança politica importanta dins lei vilas obrieras chinesas coma Shangai ò Canton. En [[1923]], formèt una aliança ambé lo [[Guomindang]] de Sun Yat-sen, vengut lo cap d'un govèrn installat a Canton. Rivau dau govèrn militar de Pequin, lo govèrn de Canton obtenguèt un sostèn [[URSS|sovietic]] per organizar una academia militara. [[Chiang Kaishek]] ne venguèt lo cap. [[File:Chiang Kai-shek(蔣中正).jpg|thumb|right|Fotografia de Chiang Kaishek, cap principau dei nacionalistas chinés.]] {{veire|Chiang Kaishek}} La mòrt de Sun Yat-sen en [[1925]] entraïnèt l'aparicion de tensions entre la gaucha, que son cap principau èra lo cap dau partit, e la drecha, que son cap principau èra Chiang Kaishek, dau Guomindang. En julhet de 1926, Chiang Kaishek, vengut cap de l'Armada Nacionala Revolucionària dau govèrn de Canton, organizèt una ofensiva còntra lei senhors de guèrra dau nòrd de China. Sostenguda per divèrsei guerilhas comunistas, aquela ofensiva prenguèt Changsa e Wuhan en [[1926]] puei Shangai en [[1927]]. Pasmens, l'oposicion creissenta deis Occidentaus ai progrès d'un movement nacionalista aliat ai [[communisme|communistas]] entraïnèt un cambiament d'aliança entre Chiang Kaishek e lo PCC. Tre la presa de Shangai, lei fòrças fidèlas a Chiang Kaishek ataquèron lei comunistas e lei sindicalistas mentre que lo govèrn de Canton, installat a Wuhan dempuei 1926, fuguèt dispersat. Un govèrn novèu dirigit per Chiang Kaishek e lei nacionalistas dau Guomindang fuguèt installat a Nankin. Après aqueu succès, lo govèrn de Nankin contunièt sa lucha còntra lei senhors de guèrra. Conquistèt Pequin en [[1928]] e obtenguèt finalament la somission dau senhor de [[Manchoria]] e, finalament, de divèrsei senhors de guèrra dins lo rèsta dau país. Sa politica fuguèt compausada d'una actitud modernista per leis afaires estrangiers e conservatritz per la gestion deis afaires intèrns. A partir de la [[crisi economica de 1929]], acomencèt tanben de s'inspirar dau [[faissisme]]. Enfin, de [[1933]] a [[1934]], lei fòrças nacionalistas capitèron d'eliminar lei basas ruralas dau PCC entraïnant una lònga retirada dei fòrças comunistas. {{veire|Lònga Marcha}} D'efèct, après sa desfacha de [[1927]], lo PCC se retirèt dins sei bastions ruraus protegits per sei fòrças militaras. En [[1931]], fuguèt fondada una Republica dei Soviets Chinesa mai de divisions intèrnas entre comunistas e leis ofensivas nacionalistas entraïnèron sa disparicion en [[1934]]. Lei subrevivents acomencèron una retirada lònga dicha la [[Lònga Marcha]]. En [[1935]], se dirigiguèron vèrs Guizhou mai fuguèron rebutats per lei tropas dau senhor de guèrra de Yunnan. Agantèron finalament la region de Shaanxi a la fin de l'annada e i installèron una capitala a Yan'an en [[1936]]. Aquela retirada permetèt a [[Mao Zedong]] de renfòrçar son autoritat au sen dau partit e de crear una elèit unida formada dei veterans de la Lònga Marcha. {{veire|Incident de Mukden}} D'aqueu temps, lei Japonés avián tornarmai estendut son influéncia en Manchoria. Per aquò, organizèron en setembre de 1931 l'[[incident de Mukden]] — un sabotatge dau camin de fèrre dau sud de Manchoria — per atacar lo senhor de guèrra ocupant de Manchoria. Abandonada per lo govèrn de Nankin, la region fuguèt ocupada en aost de [[1932]] e un estat nominalament independent, dich [[Manchokuò]], fuguèt proclamat per lei Japonés ambé [[Puyi]], darrier emperaire Qing, coma cap d'estat. Puei, a la fin de l'annada, l'armada japonesa ataquèt en direccion de [[Pequin]] e prenguèt lo contraròtle de Jehol que fuguèt annexat per Manchokuò. En mai de [[1933]], una trèva fuguèt finalament signada ambé lo govèrn de Nankin. Aquelei desfachas, l'inquietud [[URSS|sovietica]] en fàcia dei progrès dau [[faissisme]], la desaprovacion de la populacion chinesa còntra la contuniacion de la guèrra civila entre nacionalistas e comunistas e la fin de la trèva en [[1935]] entraïnèron lo començament de negociacions entre Guomindang e PCC per formar un frònt comun còntra Japon. Pasmens, ni Mao ni Chiang Kaishek èran desirós de formar una tala aliança. Ansin, fins a l'[[incident de Xi'an]], ges d'acòrd fuguèt trobat. La captura de Chiang Kaishek per lei tropas de l'ancian senhor de guèrra de Manchoria lo 12 de decembre de 1936 a Xi'an e seis existéncias (fin de la guèrra intèrna, union còntra Japon) permetèron a [[Zhou Enlai]] de prepausar sa mediacion per signar un acòrd en abriu de 1937 e organizar la resisténcia en fàcia dei Japonés. === La Segonda Guèrra Mondiala e la fin de la Guèrra Civila === [[File:Segonda Guèrra Mondiala - Teatre chinés.png|thumb|Teatre chinés de la Segonda Guèrra Mondiala (1937-1945).]] [[File:Guèrra Civila Chinesa (1946-1950).png|thumb|Progrès e victòria dei comunistas durant lo darrier periòde de la Guèrra Civila Chinesa ([[1946]]-[[1950]]).]] {{veire|Dusau Guèrra Mondiau}} La [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]] acomencèt en [[1937]] sus lo teatre chinés car l'aliança entre nacionalistas, comunistas e certanei senhors de guèrra fuguèt considerada coma una menaça per lei Japonés. En julhet de 1937, rompèron una trèva fragila observada dempuei [[1935]] per conquistar [[Pequin]]. Lo 26 de julhet, lei Japonés prenguèron l'iniciativa d'acomençar d'operacions importantas. Conquistèron Shangai en octòbre e Nankin en decembre. Una partida de la populacion de la capitala fuguèt massacrada ([[sac de Nankin]]). En [[1938]], prenguèron lo contraròtle de la region de Canton. Ocupant lei regions economicas pus importantas dau país, lei Japonés arrestèron seis ofensivas en [[1939]] e lo frònt demorèt relativament estable fins a [[1944]]. Blocats dins lei zònas montanhosas de China, lei nacionalistas aprofichèron lei sentiments nacionalistas e antijaponés de la populacion per resistir. Pasmens, isolat deis autrei poissanças aliadas, lo govèrn de [[Chiang Kaishek]] deguèt faciar de dificultats economicas grèvas e contentar lei mitans conservadors dei regions totjorn tengudas per sei fòrças. Venguèt donc pus autoritari e seis exigéncias entraïnèron pauc a pauc l'ostilitat dei païsans en causa dei requisicions mai e mai importantas. Lei problemas majors dau regim nacionalistas (inflacion, corrupcion...) s'agravèron donc durant la guèrra. D'autra part, lei relacions entre lo Guomindang e lo PCC se degradèron e la guèrra civila entre lei dos acomencèt tornarmai en genier de [[1941]]. Vencuts dins la region d'Anhui, lei comunistas deguèron se retirar. Pasmens, lei nacionalistas fuguèron pas capables d'organizar d'ofensivas vertadieras còntra lei Japonés. Au contrari, en [[1942]], perdiguèron lo contraròtle de la rota vèrs Birmania e fuguèron esquichats en [[1944]] dins la region de Henan. Lo PCC aprofichèt aquelei reviradas per se renfòrçar a partir de [[1942]] après l'adopcion de divèrsei mesuras estrictas (pression, menaças...) per limitar lei divisions au sen dau partit. De mai, a partir de [[1943]], leis ofensivas japonesas pus importantas fuguèron dirigidas còntra lei nacionalistas. La declaracion de guèrra sovietica en aost de [[1945]] e lo doble jòc de l'URSS — oficialament aliada ai nacionalistas mai favorizant lei comunistas dins lei regions ocupadas per l'Armada Roja — permetèt au PCC d'ocupar lo nòrd dau país e d'aquistar d'armaments abandonats per l'armada japonesa. Après la fin de la guèrra, [[Manchoria]] fuguèt l'enjòc principau entre lei dos camps. Lei comunistas i prenguèron lo contraròtle dei zònas ruralas e lei nacionalistas lo dei vilas ambé l'ajuda logistica de l'armada estatsunidenca desbarcada a Pequin e Tianjin. Après la revirada d'una mediacion estatsunidenca en genier de 1946, lei comunistas formèron l'Armada de Liberacion Populara en mai de [[1946]] e lei combats acomencèron tornarmai còntra lei nacionalistas. Lei fòrças dau Guomindang aguèron inicialament l'avantatge e conquistèron Yan'an en març de [[1947]] puei lei posicions comunistas dins lo nòrd de la region de Jiangsu. Pasmens, lei victòrias e avançadas nacionalistas entraïnèron un alongament de sei linhas d'avitalhament dins de zònas ruralas ostilas. Lei dificultats economicas persistentas finiguèron de minar la legitimitat dau Guomindang que perdiguèt lo sostèn de la màger part deis elèits. De son caire, lo PCC capitèt de se renfòrçar e de gropar sei fòrças. En mai de [[1947]], una tièra d'ofensivas comunistas s'acabèt per l'enceuclament e la destruccion dei fòrças nacionalistas dins lei vilas de Manchoria. Puei, l'APL ataquèt en direccion dau sud. Lei vilas pus importantas coma Pequin fuguèron tanben enceucladas e de negociacions acomencèron entre lei comunistas e lei garnisons nacionalistas. A la fin de [[1948]], lei linhas defensivas nacionalistas au nòrd de Nankin fuguèron rompudas e lei posicions nacionalistas dins lo sud de China s'afondrèron en [[1949]] e lei darrierei fòrças de [[Chiang Kaishek]] se retirèron sus l'illa de Formosa. === La China de Mao === [[File:PRCFounding.jpg|thumb|right|Proclamacion de la Republica Populara de China per [[Mao Zedong]] lo 1{{èr}} d'octòbre de [[1949]].]] La Republica Populara de China fuguèt proclamada per [[Mao Zedong]] lo 1{{èr}} d'octòbre de [[1949]] e, en [[1950]], China èra tornarmai unificada après de decennis de division e de guèrra. Aquò permetèt de fondar la legitimat dau poder novèu que fuguèt renfòrçada gràcias ai mesuras permetent de contraròtlar l'inflacion. La formacion dau regim comunista chinés acomencèt tanlèu ambé l'instauracion d'una reforma agricòla dins lo sud dau país (colllectivizacion, eliminacion dei païsans « riches »), la participacion de l'APL a la [[Guèrra de Corèa]] ([[1950]]-[[1953]]), lo renfòrçament de l'autoritat locala dau PCC e la formacion d'unitats de produccion gropant lei païsans per esplechar lei tèrras collectivizadas. Aquela politica causèt unei milions de mòrts en causa de la repression, dei combats ò dei crisis alimentaras mai permetèt de mobilizar la màger part de la populacion au profiech deis objectus de desvolopaments accelerats de Mao. {{veire|Campanha dei Cent Flors}} La [[Campanha dei Cent Flors]] se debanèt en [[1956]]-[[1957]] e fuguèt la premiera experiéncia de Mao per obtenir lo sostèn deis intellectuaus chinés. Son objectiu oficiau èra donc de permetre lo desvolopament de divèrsei corrents intellectuaus favorables a la Revolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 67-68.</ref>. Dins aquò, après un començament timid, la liberacion de la paraula entraïnèt de criticas duras còntra lo PCC e la fin de la Campanha en [[1957]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 68-70.</ref>. Una campanha fuguèt alora organizada còntra la drecha dau PCC e sa burocràcia e de milièrs de Chinés fuguèron deportats per restablir l'òrdre<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 70-71.</ref>. [[File:Backyard furnace4.jpg|thumb|right|Païsans trabalhant a la produccion d'[[acièr]] a partir de fornèus artesanaus durant lo Grand Bomb en Avans.]] {{veire|Grand Bomb en Avans}} Pasmens, la revirada de la Campanha dei Cent Flors empachèt pas la contuniacion d'una politica volontària per favorizar lo desvolopament dau país e de la Revolucion. Ansin, en [[1957]], Mao ordonèt la mobilizacion de la populacion per permetre la bastida de divèrseis infrastructuras (aigatge...), l'aumentacion de la productivitat e la creacion d'indústrias localas. Dicha [[Grand Bomb en Avans]], aquela politica se debanèt en [[1958]]-[[1959]] e deviá tanben permetre d'arrestar l'estanhacion de la produccion observada a partir de la mitat deis annadas 1950<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 76-81.</ref>. Pasmens, maugrat l'estrambòrd collectiu, lo Grand Bomb en Avans s'acabèt per una catastròfa economica. La màger part de la produccion industriala èra d'una qualitat tròp febla e èra donc inutila. Pièger, la produccion agricòla fuguèt negligida entraïnant una famina (entre 20 e 30 milions de mòrts) agravada per una recòlta marrida e lo mantenement deis objectius oficiaus en [[1959]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 82-83.</ref> <ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 100-105.</ref>. Aquela crisi entraïnèt la fin de l'unitat au sen deis elèits dau PCC après l'aparicion d'una oposicion menada per [[Peng Dehuai]] en [[1959]]. Mao fuguèt venceire gràcias au sostèn dau Partit mai, en [[1960]], deguèt reconóisser la revirada de sa politica e abandonar una partida dau poder a la drecha dau Partit que restaurèt pauc a pauc la situacion economica. {{veire|Rompedura Sinosovietica}} Lo periòde de la fin deis annadas 1950 veguèt tanben la degradacion dei relacions entre China e l'[[URSS|Union Sovietica]]. D'efèct, en causa de sa poissança, la plaça de China au sen dau blòt sovietic èra ambigua car lo país èra tròp feble per revendicar l'egalitat dins la gestion deis afaires comunistas e tròp poderós per èstre solament un estat satellit suplementari de [[Moscòu]]. De mai, tre leis annadas 1930, lei relacions entre comunistas chinés e lo Komintern èran marridas e [[Ïosif Stalin|Stalin]] sostenguèt jamai totalament lei fòrças de Mao. Pasmens, de [[1950]] a [[1957]], la cooperacion entre Chinés e Sovietics fuguèt corala e de conselhiers fuguèron mandats per l'URSS per ajudar lo desvolopament economic e militar de China. La crisi acomencèt a partir de [[1956]] quand [[Nikita Khrushchov]] denoncièt lo stalinisme e adoptèt una politica novèla, pus liberala, criticada per Mao<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), p. 89.</ref>. De son caire, Khrushchov critiquèt la politica dau Grand Bomb en Avans e s'opausèt a d'atacas de l'APL còntra [[Taiwan]] per assegurar sa politica de [[Coexisténcia Pacifica]] ambé lo blòt estatsunidenc<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 90-92.</ref>. En [[1959]], la question entraïnèron divèrsei confrontacions intèrnas au sen dau Partit Comunista Chinés causant l'eliminacion de certanei generaus prosovietics<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 92-94.</ref>. Ansin, en [[1960]], quand lei Sovietics retirèron sei conselhiers tecnics de China per obligar Pequin de negociar e reconóisser la direccion sovietica sus lo blòt comunista, lei projèctes de Moscó mau capitèron e la rompedura venguèt definitiva en [[1963]]. Per la seguida, de combats frontaliers se debanèron entre l'APL e l'Armada Roja e China se raprochèt deis Estats Units a partir de [[1970]]. {{veire|Revolucion Culturala}} La Revolucion Culturala acomencèt en [[1966]]. Fuguèt la darriera temptativa de Mao de s'opausar ai faccions de la drecha dau PCC e d'eliminar una burocràcia jutjada favorabla ai revisionistas dau Partit<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 119-121.</ref>. Ambé lo sostèn de l'APL, bastion dei maoïstas, e deis estudiants de la capitala<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 121-122.</ref>, Mao preparèt donc un movement per la destrurre — un eslogan fuguèt « Bombardatz lo Quartier Generau » — que s'estendiguèt rapidament ai províncias chinesas sota la forma d'organizacions d'estudiants e d'obriers dich [[Gardes Roges]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 123-124.</ref>. A la fin de [[1966]], lei caps principaus de la drecha dau PCC (Liu Shaoqi, Deng Xiaoping...), leis intellectuaus e lei foncionaris fuguèron atacats per lei Gardas Roges. Pasmens, au començament de [[1967]], l'unitat dei Gardas Roges dispareguèt e lo país fuguèt devesit entre faccions rivalas sostengudas per lei fòrças militaras províncialas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 125-128.</ref>. En [[1968]], Mao deguèt donc arrestar lo movement e utilizar lei fòrças militaras nacionalas per restaurar l'òrdre e eliminar lei faccions de Gardas Roges rebèls<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 135-136.</ref>. La Revolucion Culturala s'acabèt en [[1969]]. La burocràcia èra estada destrucha dins mai d'una region e l'influéncia de l'armada e dei maoïstas èra fòrça renfòrçada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 139-137.</ref>. Pasmens, lei caps maoïstas fuguèron pas capables de dirigir lo país e s'afebliguèron en causa de luchas intèrnas per la succession de Mao. Ansin, lei subrevivents de la burocràcia dau Partit poguèron s'organizar a l'entorn de Zhou Enlai e de Deng Xiaoping. En [[1975]], organizèron una campanha de modernizacion de l'economia chinesa<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 146-147.</ref> mai la mòrt de Zhou Enlai entraïnèt un cambiament de politica fins a la mòrt de Mao en [[1976]]. === La China actuala === A la mòrt de [[Mao Zedong]], [[Hua Guofeng]] i succediguèt. Vengut Numerò Dos dau PCC en [[1976]] gràcias a sa manca de sostèn popular e a un compromés entre lei diferentei faccions, aguèt lo sostèn dei maoïstas moderats. Ambé l'ajuda de la drecha dau Partit, capitèt rapidament d'eliminar lei maoïstas radicaus de la succession ambé l'arrestacion de la Banda dei Quatre<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 160-161.</ref>. Assaièt tanben d'adoptar una politica de modernizacion economica e d'acomençar la desmaoïzacion dau país. Pasmens, nomat per Mao quauquei setmanas avans sa mòrt, [[Hua Guofeng]] poguèt jamai desfaire lo modèl fondat per son predecessor sensa minar sa legitimat<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), p. 162.</ref>. Au contrari, la drecha dau Partit menada per Deng Xiaoping èra pas blocada per aquelei problemas e la posicion de Guofeng fuguèt pauc a pauc atacada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), p. 164.</ref>. En [[1978]], perdiguèt la màger part de sei poders e Deng Xiaoping venguèt lo cap vertadier de China. A partir de [[1979]], adoptèt una politica centrada sus lei reformas economicas e la desmaoïzacion. Ansin, lo Partit reconoguèt seis errors durant lo periòde maoïsta e condamnèt certaneis errors de Mao, especialament lei de la Revolucion Culturala<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 166-172.</ref>. L'agricultura fuguèt lo premier domeni economic regardat per lei reformas permetent una aumentacion importanta de la produccion dins leis annadas 1980<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 173-175.</ref>. Lei reformas fuguèron pus malaisadas dins l'indústria mai un desvolopament important se debanèt a partir de [[1984]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 175-179.</ref>. Pasmens, lo govèrn capitèt de crear de « zònas economicas especialas » per autorizar l'installacion de companhiás estrangieras e favorizar de transferiments de tecnologia. Dins aquò, aquela politica causèt lo desvolopament de la corrupcion au sen de l'administracion en causa de la demenicion dau contraròtle dau Partit. [[File:Shanghaihectorgarcia.jpg|thumb|right|Quartier de Pudong dins la vila de Shangai, simbòl de la plaça novèla de la Republica Populara de China dins l'economia mondiala.]] {{veire|Manifestacions de la plaça Tian'anmen}} Aquelei reformas economicas e l'afondrament simultanèu dau blòt sovietic a la fin deis annadas 1980 entraïnèron una onda d'agitacion dins lei mitans universitaris dau país. Lo movement s'estendiguèt a d'autrei classas socialas e, en mai de 1989, de manifestacions gropant unei centenaus de milièrs de personas se debanèron sus la plaça Tian'anmen a [[Pequin]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), pp. 217-221.</ref>. Fòrça devesida<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000), p. 222.</ref>, la direccion dau Partit finiguèt per chausir una solucion militara per restablir l'òrdre e refusar lei revendicacions de liberalizacion de la manifestacion. Lei 3 e 4 de junh, l'armada conquistèt donc la plaça e reprimiguèt lo movement provocant un grand nombre de victimas civilas (de qualques centenas a detz mila segon las fònts), e de nombrosas arrestacions dins lei mes seguents . Après aquela repression, [[Jiang Zeming]] venguèt lo cap dau Partit e [[Li Peng]] Premier Ministre. Pasmens, [[Deng Xiaoping]] gardèt lo poder sus lei fòrças armadas fins a sa mòrt en [[1997]]. La politica de reformas fuguèt contuniada e China conois alora un desvolopament fòrça important dempuei leis annadas 1990. La liberalizacion economica contunia e lo país venguèt la segonda poissança economica mondiala au començament dau sègle XXI. De mai, lo país renfòrça tanben sa poissança dins lei domenis diplomatic, culturau e militar e sa capacitat a rivalizar ambé leis Estats Units d'America coma segonda superpoissança mondiala. == Geografia == === La geografica fisica === [[File:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumb|right|Carta topografica de China.]] La topografia de China es fòrça variada. Pasmens, en causa de l'altitud auta de la màger part dau territòri chinés, lei relèus associats ai regions montanhósas coma lei [[montanha]]s (33%), lei platèus (26%) e lei còlas (10%) son dominants e representan aperaquí 70% de la superficia. Lei plans bas (12%) e lei bacins plans (19%) representan lo rèsta. Se pòu devesir aqueu territòri en cinc regions principalas que son la China Orientala (devesida entre lo plan dau nòrd-èst, lo plan septentrionau e lei còlas meridionalas), la region de Xinjiang-Mongòlia e la region de Tibet. Lo plan dau nòrd-èst se situa en [[Manchoria]] entre lei montanhas Hinggan e Changbai. Es liat a la Mar Jauna per una faissa plana mens importanta. Lo plan septentrionau se situa entre l'[[Ocean Pacific]], lo riu [[Fluvi Blau|Yangzi]] (Fluvi Blau) e lei [[Monts Taihang]]. A una forma triangulara que sei ponchs son [[Pequin]] au nòrd, Shangai au sud-èst e Yichang au sud-oèst. Es format per lei depaus sedimentaris dei Fluvis [[Fluvi Jaune|Jaune]] e [[Fluvi Blau|Blau]]. Enfin, lei còlas meridionaus son situadas entre lo plan tibetan e l'Ocean Pacific. Es una region fòrça agricòla caracterizada caracterizada per una altitud mejana egala a 500 m que pòu localament agantar {{formatnum:3000}} [[mètre]]s ò formar de bacins enviroutats de [[montanha]]s. La region de Xinjiang-Mongòlia s'estend au nòrd-oèst e au nòrd de China. Se pòu devesir entre tres sosregions. Au nòrd-oèst, es dominada per de relèus desertics coma lo [[Bacin de Tarim]], la Depression de Hami-Turpan (-154 m) e lo Bacin de Jungar. Aquela ariditat es causada per lei monts enviroutant la region e l'alunchament ambé lei regions maritimas. Au nòrd, es dominada per lei monts Altun-Shan e Qilian, lo Bacin de Qaidam, lo [[Corredor de Hexi]] e lo plan de Mongòlia Interiora (900-{{formatnum:1500}} m). Enfin, se fau nòtar la preséncia dau Plan de Loess qu'es lo platèu d'altitud ({{formatnum:1000}}-{{formatnum:1500}} m) pus estendut dau monde. La region dau plan tibetan se situa au sud-oèst de China. Es caracterizada per un plan d'altitud mejana auta (aperaquí {{formatnum:4000}} m) e per la preséncia dei cadenas de montanhas pus autas de la planeta ([[Imalaia]], [[Karakorum]], [[Pamir]], [[Tian Shan]]). Ansin, onze cimas entre lei dètz e sèt montanhas pus autas son situadas dins aquela region, compres lo [[Mont Everest]] ({{formatnum:8848}} m) e lo [[K2]] {{formatnum:8611}} m). ===Lei vilas=== {| class="wikitable" style="text-align:center; width:95%; margin-right:10px; font-size:90%" ! align=center colspan=11 | Pus grandas vilas de China |- ! rowspan=23 width:150|<br /> [[Shanghai]]<br />[[Fichièr:Pano6.jpg|135px|Shanghai]]<br /> [[Hong Kong]]<br />[[Fichièr:Hong Kong Skyline Restitch - Dec 2007.jpg|135px|Hong Kong]]<br /> [[Nanjing]]<br />[[Fichièr:Nanjing skyline.jpg|135px|Nanjing]]<br /> [[Dalian]]<br />[[Fichièr:Aerial view of Dalian, China.JPG|135px|Dalian]] ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Reng ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Vila ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Division ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Populacion ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Reng agl. ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Populacion agl. ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Region ! rowspan=23 width:150| [[Pequin]]<br />[[Fichièr:View from Beijing TV Tower 3(2007-07)( small).JPG|135px|Pequin]]<br /> [[Tianjin]]<br />[[Fichièr:Tianjin-chengli.JPG|135px|Tianjin]]<br /> [[Chongqing]]<br />[[Fichièr:CHONGQING.jpg|135px|Chongqing]]<br /> [[Wuhan]]<br />[[Fichièr:Morning view of Wuhan City.JPG|135px|Wuhan]] |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 1 ||align=left | '''[[Shanghai]]''' ||align=left | [[Shanghai|Municipalitat de Shanghai]] || {{formatnum:23019148}} | 1 || {{formatnum:52756900}} ||align=left | Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 2 ||align=left | '''[[Pequin]]''' ||align=left | [[Pékin|Municipalitat de Pequin]] || {{formatnum:20693000}} | 2 || {{formatnum:33560300}} ||align=left | Nòrd |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 3 ||align=left | '''[[Canton (China)|Canton]]''' ||align=left | [[Guangdong|Província de Guangdong]] || {{formatnum:11810000}} | 4 || {{formatnum:15720000}} ||align=left | Sud |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 4 ||align=left | '''[[Shenzhen]]''' ||align=left | [[Guangdong|Província de Guangdong]] || {{formatnum:11710000}} | 5 || {{formatnum:13300000}} ||align=left | Sud |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 5 ||align=left | '''[[Dongguan]]''' ||align=left | [[Guangdong|Província de Guangdong]] || {{formatnum:7650000}} | 19 || {{formatnum:7950000}} ||align=left | Sud |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 6 ||align=left | '''[[Tianjin]]''' ||align=left | [[Tianjin|Municipalitat de Tianjin]] || {{formatnum:7200000}} | 6 || {{formatnum:12800000}} ||align=left | Nòrd |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 7 ||align=left | '''[[Hong Kong]]''' ||align=left | [[Hong Kong|RAS de Hong Kong]] || {{formatnum:7587600}} | 20 || {{formatnum:7587600}} ||align=left | Sud |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 8 ||align=left | '''[[Wuhan]]''' ||align=left | [[Hubei|Província de Hubei]] || {{formatnum:5240000}} | 15 || {{formatnum:9400000}} ||align=left | Centre |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 9 ||align=left | '''[[Shenyang]]''' ||align=left | [[Liaoning|Província de Liaoning]] || {{formatnum:4560000}} | 22 || {{formatnum:7500000}} ||align=left | Nòrd-Èst |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 10 ||align=left | '''[[Nanjing]]''' ||align=left | [[Jiangsu|Província de Jiangsu]] || {{formatnum:4150000}} | 27 || {{formatnum:7100000}} ||align=left | Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 11 || align=left | '''[[Chongqing]]''' ||align=left | [[Chongqing|Municipalitat de Chongqing]] || {{formatnum:4150000}} | 3 || {{formatnum:31442300}} ||align=left | Sud-Oèst |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 12 ||align=left | '''[[Chengdu]]''' ||align=left | [[Sichuan|Província de Sichuan]] || {{formatnum:3860000}} | 8 || {{formatnum:11300000}} ||align=left | Sud-Oèst |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 13 ||align=left | '''[[Hangzhou]]''' ||align=left | [[Zhejiang|Província de Zhejiang]] || {{formatnum:3410000}} | 29 || {{formatnum:7000000}} ||align=left | Èst |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 14 ||align=left | '''[[Xi'an]]''' ||align=left | [[Shaanxi|Província de Shaanxi]] || {{formatnum:3340000}} | 11 || {{formatnum:10500000}} ||align=left | Nord-Ouest |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 15 ||align=left | '''[[Qingdao]]''' ||align=left | [[Shandong|Província de Shandong]] || {{formatnum:3330000}} | 18 || {{formatnum:8000000}} ||align=left | Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 16 ||align=left | '''[[Harbin]]''' ||align=left | [[Heilongjiang|Província de Heilongjiang]] || {{formatnum:2980000}} | 12 || {{formatnum:8499000}} ||align=left | Nord-Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 17 ||align=left | '''[[Changchun]]''' ||align=left | [[Jilin|Província de Jilin]] || {{formatnum:2440000}} | 25 || {{formatnum:7400000}} ||align=left | Nord-Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 18 ||align=left | '''[[Changsha]]''' ||align=left | [[Hunan|Província de Hunan]] || {{formatnum:2390000}} | 38 || {{formatnum:6103000}} ||align=left | Centre |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 19 ||align=left | '''[[Nanchang]]''' ||align=left | [[Jiangxi|Província de Jiangxi]] || {{formatnum:2310000}} | 50 || {{formatnum:4507000}} ||align=left | Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" rowspan=2| 20 ||align=left | '''[[Shijiazhuang]] ||align=left | [[Hebei|Província de Hebei]] || {{formatnum:2270000}} | 14 || {{formatnum:9500000}} ||align=left | Nord |- |align=left | '''[[Dalian]]''' ||align=left | [[Liaoning|Província de Liaoning]] || {{formatnum:2270000}} | 36 || {{formatnum:6200000}} ||align=left | Nord-Est |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 22 ||align=left | '''[[Jinan]]''' ||align=left | [[Shandong|Província de Shandong]] || {{formatnum:2230000}} | 35 || {{formatnum:6300000}} ||align=left | Est |- | colspan="11" align=center style="background:#f5f5f5;" | Chifras actualizadas en 2008 |} === Idrografia === China se pòu devesir entre una zòna [[endoreïsme|endoreïca]] — es a dire amb una idrografia que demora continentala — a l'oèst que representa un tèrç de son territòri e una zòna [[Exoreïsme|exoreïca]] — es a dire amb una idrografia que va dei regions continentalas fins a l'ocean — a l'èst que representa lo rèsta. I existís {{formatnum:50000}} rius amb un bacin idrografic superior a 100 km² e {{formatnum:2800}} lacs amb una superficia superiora a 1 km². La region endoreïca a tres bacins principaus que lo Bacin de Xinjiang ({{formatnum:2000000}} km²), lo Bacin d'Aut Tibet ({{formatnum:1000000}} km²) e lo Bacin mongòl occidentau ({{formatnum:400000}} km²). Maugrat aquelei superficias importantas, lei rius locaus son febles, e de còps solament provisòris, car aquelei bacins continentaus son alunchats deis oceans e isolats dei massas d'èr oceanicas per de montanhas importantas. La zòna exoreïca es tanben caracterizada per l'existéncia d'unei bacins importants. Lei principaus son lo Bacin de Heilong Jiang ({{formatnum:1000000}} km²), lo Bacin de China dau Nòrd ({{formatnum:650000}} km²), lo Bacin mongòl orientau ({{formatnum:450000}} km²) e lo ret dau sud-èst ({{formatnum:200000}} km²). Lei fluvis son generalament caracterizats per un debit important, d'itineraris relativament dirècts fins a la mar, una erosion fòrça importanta e de vengudas deis aigas frequentas dins lo corrent de la sason de la mosson ò de la fonda de la nèu. Lei rius principaus son lo [[Fluvi Blau]] (Yangzi) que va de [[Tibet]] fins a la [[Mar de China Orientala]] après un camin de {{formatnum:6300}} quilomètres. Son bacin idrografic totau fa {{formatnum:1800000}} km² e es a l'origina de la formacion de regions agricòlas drudas au centre dau país. Permet tanben la navigacion sus de distàncias importantas e la poissança de son debit es tanben utilizada per produrre d'[[electricitat]] ([[Restanca de las Tres Gòrjas]]...). Lo [[Fluvi Jaune]] (Huang He) es lo segond fluvi pus important dau país ({{formatnum:5464}} km amb un bacin idrografic totau de {{formatnum:750000}} km²) e va de Tibet fins au nòrd de China. Es tanben a l'origina de regions agricòlas drudas — que fuguèron lo centre dei premiereis estats chinés — e permet la navigacion. === Lo clima === [[File:China - Clima.png|thumb|Zònas climaticas principalas de China.]] Lo [[clima]] chinés es pron variat e evoluciona de tropicau au sud dau país a subartic au nòrd e montanhard au sud-oèst. Lei factors principaus permetent de depintar l'evolucion dau clima chinés son l'influéncia de la mosson d'estiu (pus importanta au sud-èst dau país) qu'es la fònt majora de precipitacions, l'influéncia de l'anticiclòn de Siberia durant lei mes d'ivèrn (generalament secs e fregs), l'altitud, l'alunchament entre zònas continentalas e oceans e enfin, la preséncia de montanhas importantas que son capablas d'isolar una region dei precipitacions. Ansin, la quantitat de precipitacions evoluciona de 20 mm dins certanei regions de Xinjiang a mai de {{formatnum:2000}} mm dins lei províncias de Guangdong, Guangxi e Hainan. La distància ambé l'ocean entraïna una aumentacion de l'amplitud termica durant la jornada e durant l'annada. Per exemple, au nòrd de Manchoria, la temperatura mejana anuala evoluciona de -30 a +18°C còntra +10 e +28°C dins la region maritima de Guangdong. Ansin, China se pòu devesir entre cinc zònas climaticas principalas. Lo quart sud-èst, magerament lo plan tibetan, es dominat per un clima montanhard freg d'altitud auta e de precipatacions limitadas en causa de l'isolament de la region per lei [[montanha]]s. Una zòna sud-èst es dominat per un clima subtropicau umid tota l'annada. Entre la zòna tibetan e aquela region umida, existís una zòna centrala dominada per un clima subtropicau marcat per un ivèrn sec. Au nòrd, s'estend de climas desertics e estepics fregs e, enfin, au nòrd-èst, lo clima es puslèu de tipe continentau amb un ivèrn sec. === Riscs naturaus === Lei riscs naturaus principaus sus lo territòri chinés son lei [[tèrratrem]]s e lei vengudas deis aigas. Lo premier risc es limitat ai regions sismicas, magerament situadas au sud dau país. Pòu entraïnar un nombre important de victimas ({{formatnum:240000}} en [[1976]] a Tangshan, {{formatnum:60000}} en [[2008]] dins la província de Sichuan) en causa de la demografia importanta e de la feblessa dei bastiments còntra leis ondas sismicas. Lo segond risc es important dins lo corrent de la sason de la mosson e dins lo corrent de la sason ciclonica. Lo nombre de mòrts pòu agantar de centenaus de victimas e lei destruccions de desenaus de miliards de dolars (26 miliards en 1998, 41 miliards de destruccion en 2010) en causa de la concentracion de la populacion lòng de rius importants (180 milions de victimas en 1998). == Organizacion politica e territòriala == === Forma de l'Estat === [[Fichièr:ForbiddenCity MaoZedongPortrait (pixinn.net).jpg|thumb|200px|Retrach de [[Mao Zedong]], plaça [[Tian'anmen]].]] La Republica Populara de China es organizada per una constitucion adoptada en [[1982]]. Es un estat organizat segon un modèl autoritari de tipe sovietic. Pasmens, dempuei lo començament dei reformas a partir deis annadas 1980, una proporcion creissenta de [[capitalisme]] es introducha dins lo sistèma politic chinés. Ansin, China se presenta coma una « economia socialista de mercat ». Dins aquò, lei trachs dominants son encara de tipe sovietic amb una influéncia e un contraròtle fòrça importants dau Partit sus l'aparelh d'estat. De mai, un autre trach important de l'estructura politica chinesa es l'autonòmia politica estenduda dei fòrças armadas chinesas. === Lo Partit Comunista Chinés === Lo Partit Comunista Chinés es ''de facto'' lo [[partit politic]] unic de la Republica Populara de China<ref>Existís uech partits minoritaris que son autorizats dempuei 1950 ([[Comitat revolucionari de Guomindang]], [[Liga democratica de China]], [[Associacion de construccion nacionala democratica de China]], [[Associacion chinesa per la promoccion de la democracia]], [[Partit democratic dei païsans e trabalhadors chinés]], [[Partit chinés per l'interès public]], [[Societat dau 3 de setembre]] (ò Societat Jiusan) e [[Liga per l'autoadministracion de Taiwan]]). Leis activitats d'aquelei partits son contraròtladas per la Comission dau Frònt Unit dau PCC e son organizadas per leis empachar de rivalizar ambé lo PCC. Pasmens, an una representacion minimala assegurada au sen deis institucions.</ref> e l'organ pus important dau sistèma politic chinés. Son ròtle es primordiau car lo Partit decidís leis orientacions generalas de la politica chinesa e contraròtla ò dirigís lei decisions politicas localas ai diferents nivèus (província, municipalitats, companhiás...). Ansin, dins cada estructura, lei comitats dau Partit son sovent leis organs pus importants. En particular, l'influéncia e lo poder dau Partit es fòrça important au sen dau govèrn, de l'administracion e dins lei zònas urbanas, industrialas e culturalas pus importantas. Far partida dau Partit es tanben un mejan de promoccion sociala. Lo Congrès dau Partit es, en teoria, l'organ suprèm dau partit. Dèu èstre reünit au mens un còp totei lei cinc annadas e dins lei fachs, lo relambi entre dos congrès es mens important mai irregular. En teoria, es cargat de decidir deis orientacions pus importantas de la Revolucion chinesa. Pasmens, en realitat, aquelei decisions son preparadas e adoptadas dins lo corrent dei reünions de preparacion dau Congrès. Ansin, la reünion oficiala dau Congrès es un organ d'enregistrament e d'anóncia dei decisions dau Partit. La gestion quotidiana deis afaires pus importants dau Partit es assegurada per una tièra d'organs de direccion. Aqueleis organs e institucions representan lei centres de decision principaus dau Partit entre doas preparacions de Congrès : * lo Secretari Generau es lo cap oficiau dau Partit. Franc dei periòdes de transicion entre doas equipas de direccion, aqueu pòste es sovent reünit ambé aqueu de cap de l'Estat. * lo Burèu Politic es compausat de 19-25 personas chausits entre lei caps deis administracions civilas ò militaras. Prepausan au Partit lei nominacions ai pòstes pus importants e leis orientacions politicas generalas. * lo Comitat Permanent dau Burèu Politic es compausat d'un nombre limitat de membres dau Burèu Politic. Es cargat de la direccion quotidiana de la Republica Populara, en particular auprès dei seccions províncialas dau Partit. * lo Secretariat dau Partit es compausat de la burocràcia dau Partit. Forma un ret administratiu parallèl au ret estatic. Es dirigit per lo Secretari Generau e son ròtle principau es d'assegurar e de contraròtlar lei promoccions au sen dau Partit e de l'administracion civila. * la Comission Militara Centrala es lo comandament suprèm dei fòrças armadas chinesas. Es compausat de militars en servici levat dau president de la Comission qu'es chausit entre lei secretaris generaus actuaus ò ancians. La presidéncia d'aquela Comission fa partida dei pòstes pus importants au sen deis institucions de la Republica Populara. * la Comission d'Inspeccion Disciplinària Centrala es cargada de la lucha còntra la corrupcion au sen dau Partit. === Leis organs de l'Estat === L'Estat chinés a de poders teoricament importants que son limitats per l'influéncia dau Partit e dei fòrças armadas. Ansin, dins lei fachs, leis organs de l'Estat son pas en estat de s'opausar ai decisions dau Partit e l'armada dispausa de la sieuna ierarquiá totalament independenta dau govèrn e dau President. De mai, autre factor de limitacion dau poder de l'Estat, sei caps son designats per lo Partit sovent au sen de seis institucions superioras. ==== Lo President de la Republica ==== Lo President de la Republica es lo cap nominau de la Republica Populara. Es elegit per l'Assemblada Nacionala Populara per un mandat de cinc annadas mai, dins lei fachs, lo candidat elegit es totjorn un candidat unic prepausat per leis institucions superioras dau Partit. Son ròtle es subretot ceremoniau e sei poders limitats. Pasmens, lo President es sovent un personatge ja important au sen deis institucions e dotat de poders estenduts coma lo Secretari Generau dau Partit. ==== L'Assemblada Nacionala Populara ==== L'Assemblada Nacionala Populara es una assemblada elegit au sufragi indirèct d'aperaquí {{formatnum:3000}} deputats que se reünisson cada annada per una session unica d'un desenau de jorns. La durada d'un mandat es de cinc annadas. Sei poders son teoricament estenduts car es cargada d'elegir lo President de la Republica, lo Premier Ministre, lo Comitat de l'Assemblada nacionala Nacionala Populara, que tèn lo poder legislatiu, e a lo drech de modificar la Constitucion de la Republica. Pasmens, en realitat, l'Assemblada pòu pas s'opausar ai decisions dau Partit e lei candidats elegits per lei deputats son de candidats unics ja designats per leis institucions superioras dau Partit. ==== Lo Conseu deis Afaires de l'Estat ==== Lo Conseu deis Afaires de l'Estat es acceptat per l'Assemblada Nacionala Populara e presidit per lo Premier Ministre. Es compausat d'un cinquantenau de personas (ministres e caps dei principaleis agéncias estaticas) e es lo govèrn de la Republica Populara. Es fòrça liat au Partit e son ròtle es d'adoptar lei mesuras administrativas, de participar a l'adopcion dei decisions, de prepausar lei lèis a l'Assemblada Populara Nacionala ò a son Comitat Permanent, de preparar lo plan e de preparar lo budget. === Organizacion territòriala === [[File:China - Subdivisions.png|thumb|Subdivisions territòrialas de la Republica Populara de China.]] {{veire|Organizacion territòriala de la Republica Populara de China}} Lo territòri de la Republica Populara de China es devesit entre 33 divisions principalas que compausan 22 [[Províncias de la Republica Populara de China|províncias]], 4 [[Municipalitat (Republica Populara de China)|municipalitats]], 5 [[Region autonòma de la Republica Populara de China|regions autonòmas]] e 2 [[Region administrativa especiala|regions administrativas especialas]]. Una província a un govèrn de província dirigida un comitat provínciau dau Partit Comunista. Lo comitat provínciau es dirigit per un secretari provínciau qu'es lo personatge pus important de l'administracion de la província e qu'es responsable de la província auprès deis autoritats nacionalas. En particular, lo governador de la província, maugrat son títol, es inferior au secretari dau PCC de la província. La municipalitat es un estatut similar a una província e reservada ai vilas pus importantas. Lei regions autonòmas son associadas amb una minoritat etnica segon lo modèl sovietic d'autonòmia dei minoritats nacionalas (Tibetans, Oigors, Hui, Mongòls e Zhuang). En teoria, lei regions autonòmas an mai de drechs legislatius, financiers e administratius qu'una província classica. De mai, lo governador d'una region autonòma dèu far partida de la minoritat etnica majoritària dins la region. Enfin, lei regions administrativas especialas correspondon ai territòris de [[Macau]] e de [[Hong Kong]], reintegrats au sen de China en [[1999]] après de decennis ò de sègles de poder europèu. Aquelei regions an donc gardat una autonòmia locala fòrça importanta. Lo govèrn nacionau s'ocupa en teoria solament deis afaires estrangiers e de la defensa d'aquelei territòris. === Lengas === [[File:China - Carta lingüistica.png|thumb|Carta lingüistica de China au començament dau sègle XXI.]] La lenga oficiala de China es lo [[mandarin]]. En fòra dau mandarin, 55 lengas minoritàrias an un estatut oficiau ai nivèus regionaus ò provínciau e son de còps sostengudas per lo govèrn chinés. En causa de la demografia e dei distàncias importantas — e dins certanei de periòdes de separacion politica mai ò mens lòngas —, lei lengas parladas sus lo territòri chinés presentan sovent un nombre important de dialèctes e de sosdialèctes. Lei lengas chinesas son parladas per l'etnia Han que representa 92% de la populacion. La màger part d'aquelei lengas son considerats coma un ensems unic per lo govèrn centrau e, franc dei regions autonòmas au nivèu lingüistic coma [[Macau]] ò [[Hong Kong]], an ges d'estatut oficiau. Pasmens, dins lei fachs, lei lengas chinesas dau sud son fòrça diferentas dau mandarin. Après aquelei lengas, lei grops de lengas principaus son lo grop zhuang dong (1,8%), lo grop tibetobirman (1,2%), lo grop turc (0,7%), lo grop miao yao (0,5%), lo grop manchó (0,5%) e lo grop mongòl (0,3%). Lei minoritats lingüisticas son generalament situadas dins lei regions perifericas e sud dau país. En fòra dei lengas oficialament reconegudas e dei lengas chinesas pus importantas, existís un nombre variable d'autrei lengas sensa estatut. Lo nombre d'aquelei lengas es mau conegut e varia entre 30 e 200 segon leis autors. == Afaires estrangiers e defensa == === Afaires estrangiers === La Republica Populara de China es una poissança diplomatica que fa partida dei principaleis institucions internacionalas coma l'[[Organizacion de las Nacions Unidas|ONU]] ò l'[[Organizacion Mondiala del Comèrci|OMC]]. Seis afaires estrangiers an diferentei dimensions que son la reconoissança dei revendicacions territòrialas chinesas en [[Asia]], lo respèct dau principi d'una China unica, lo sostèn de sa creissença comerciala e de seis axes comerciaus, la defensa de son modèl sociau e lo respèct de sa sobeiranetat. Ansin, China revendica divèrsei territòris asiatics coma Taiwan e dèu faciar de movements independentistas dins certanei regions coma Tibet. Aquelei revendicacions son regularament la fònt de tensions ambé d'estats asiatics aliats ò ambé leis Estats Units d'America. En particular, una pression fòrça importanta es exercida per empachar la reconoissança diplomatica de Taiwan per d'autreis estats. Lo besonh de sostenir sa creissença economica importanta entraïna una dubertura novèla de Pequin per assegurar l'esplecha de matèria premiera ò favorizar l'aumentacion de seis exportacions. Per exemple, es lo cas d'acòrds ambé d'estats africans permetent d'esplechar mai d'un jaciment en cambi d'investiments locaus. D'acòrds similars son tanben pauc a pauc signats ambé d'estats asiatics ò americans. Enfin, la defensa de son modèl sociau es caracterizada per una repression intèrna de movements favorables ai drechs de l'Òme ò de movements religiós que son la fònt de tensions ambé d'estats estrangiers. Aquel aspèct es de còps conjugat amb aqueu dau respèct de la sobeiranetat. Pasmens, aqueu darrier ponch es tanben motivat per lo periòde d'umiliacion còntra leis imperialismes europèus au sègle XIX. En consequéncia, la Chine modèrna es rarament favorabla ais intervencions internacionalas dins leis afaires intèrns d'un estat. === Revendicacions territòrialas === La Republica Populara de China es implicada dins divèrsei contenciós territòriaus ambé leis estats vesins. Lo pus important es la question de [[Republica de China (Taiwan)|Taiwan]], refugi dei nacionalistas vencuts en 1949 e formant totjorn oficialament la Republica de China. Fòrça marridas durant la [[Guèrra Freja]], lei relacions entre Pequin e Taipei se melhoran pauc a pauc mai lei tensions demoran importantas. De negociacions se debanan per assaiar de definir una reünificacion capablas de contentar lei dos camps, belèu a partir dau modèl de Hong Kong. La question deis illas Diaoyu (ò Senkaku per lei [[Japon]]és) es lo segond conflicte territòriau pus important. Opausa [[Pequin]] a [[Tòquio]]. Lei tensions son a l'ora d'ara importantas ambé de demonstracions militaras e una aumentacion dei sentiments nacionalas au sen dei dos país. Lei dos autrei conflictes son mai ò mens gelats en causa de l'implicacion de mai de dos país. China revendica una partida de Cachemire mai Índia refusèt d'acceptar aquelei revendicacions. D'un biais pus generau, la frontiera entre China e Índia es encara mau definida dins certaneis endrechs. Enfin, China es tanben implicada dins la lucha per lo contraròte deis illas Spratley e Paracel ambé [[Vietnam]], [[Brunei]], [[Taiwan]], [[Filipinas]] e [[Malàisia]]. === Fòrças armadas === [[File:China Military Budget 2012.png|thumb|right|Aumentacion dau budget militar de la Republica Populara de China en miliards dolars de 1989 a 2012.]] [[File:PLA ballistic missiles range.jpg|thumb|right|Portada dei missils estrategics chinés.]] Lei fòrças armadas de la Republica Populara de China son dichas Armada Populara de Liberacion (APL). Fuguèron formadas a partir dei tropas dei guerilhas comunistas aparegudas dins lo corrent dau caòs politic dei premiereis annadas dau periòde republican. Après la victòria de [[1949]], èran basadas segon un modèl d'armada de conscripcion que demorèt fins ais annadas 1990. Durant aqueu periòde, lo nombre e la quantitat fuguèron privilegiats. Pasmens, dempuei la fin de la [[Guèrra Freja]], l'armada es en cors de professionalizacion e la qualitat deis armaments es melhorada. Son budget conoguèt d'aumentacions fòrça importantas au sègle XXI de 14,1 miliards de dolars en [[2000]] a 114 miliards en [[2013]]. En [[2005]], lei fòrças chinesas alinhavan 2,3 milions de militars (3,1 milions en 1990) devesits entre una fòrça terrèstra, una fòrça aeriana, una fòrça navala e un còrs cargat deis armaments estrategics : * lei fòrças terrèstras èran compausadas de 1,6 milions d'òmes equipats de {{formatnum:6000}} [[carri de combat|carris de combat]], {{formatnum:2200}} veïculs de combat d'infantariá, {{formatnum:5500}} veïculs blindats, {{formatnum:10000}} pèças d'artilhariá, {{formatnum:1200}} sistèmas de missils balistics e de 800 [[elicoptèr]]s. Totei leis unitats chinesas son en cors de mecanizacion e de modernizacion. * lei fòrças navalas èran compausadas de {{formatnum:250000}} òmes. La marina chinesa aguèt un ròtle segondari durant la [[Guèrra Freja]] que fuguèt limitat a la proteccion dei regions maritimas e a l'organizacion d'una ataca còntra Taiwan. Pasmens, dempuei lo començament dau sègle XXI, d'esfòrç importants son realizats per desvolopar una flòta oceanica. Ansin, la flòta chinesa es venguda la segonda flòta mondiala en tèrme de nombre de naviris amb un pòrta-aeronaus, 3 naviris d'assaut amfibi, 26 destroyers, 46 [[fregata]]s, 61 [[sosmarin]]s, 1 corveta, 122 naviris leugiers equipats de missils, 231 patrolhaires, 107 naviris de guèrras dei minas, 450 aeronaus (290 de combat) e divèrsei naviris de sostèn. Lo nivèu tecnologic d'aquelei naviris es desconegut mai supausat inferior ai naviris dei principalei flòtas occidentalas. * lei fòrças aerianas èran compausadas de {{formatnum:300000}} òmes e de {{formatnum:2500}} aeronaus que {{formatnum:1600}} èran destinats au combat. Coma au sen deis autrei branca de l'APL, leis equipaments son en cors de modernizacion. * lei fòrças estrategicas èran compausadas de {{formatnum:100000}} òmes. Lo nombre d'ogivas nuclearas chinesas èra estimat a aperaquí 400 ogivas. Aqueu nombre es supausat en cors d'aumentacion. Son magerament cargadas dins de missils basats dins d'installacions terrèstras. Pasmens, la marina aguèt un [[sosmarin]] armat de missils nuclears de 1980 a 2004 e dempuei 2009, d'assais son en cors per desvolopar una classa novèla de sosmarins nuclears capables d'assegurar un ròtle de dissuasion. Aquelei fòrças son plaçadas sota l'autoritat de la Comission militara centrala qu'es un organ dau Partit Comunista Chinés. En causa dau ròtle politic primordiau dau Partit au sen de la vida politica e dau govèrn chinés, aquela comission es sovent considerada coma l'organ pus important dau poder chinés. Existís tanben un Ministèri de la Defensa que son ròtle es de s'ocupar dei relacions ambé leis armadas estrangieras. A ges de ròtle de remarca dins lo comandament de l'APL. == Economia == ''De veire: [[Economia de la Republica Populara de China]]'' === Generalitats === China fuguèt la premiera poissança economica mondiala durant la màger part dei vint darriers sègles<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Carl, J. Dahlman e Jean-Eric Aubert, ''China and the Knowledge Economy: Seizing the 21st Century'', World Bank Publications (2001), [http://www.eric.ed.gov/ERICWebPortal/search/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=ED460052&ERICExtSearch_SearchType_0=no&accno=ED460052]</ref> <ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Rekacewicz, ''Du XVIe au XVIIIe siècle, quand l’Orient était le centre manufacturier du monde'', ''Le Monde Diplomatique'', octòbre de 2004.</ref>. Avans lo començament de la [[Revolucion industriala]], China aviá tanben lo nivèu de vida pus importanta de la [[planeta]]. Divèrsei causas èran a l'origina d'aquelei succès coma la posicion estrategica dau país quasiment a l'origina de la Rota de la Seda, sei ressorsas importantas e sa demografia. Mai d'un sobeiran encoratjèt tanben lo desvolopament d'infrastructuras favorablas ai cambis economics e lo mantenement de la patz per assegurar la circulacion dei marchands e dei produchs. Per exemple, la [[Empèri Mongòl|dinastia mongòla Yuan]] aguèt un ròtle major dins la restauracion dau sistèma de rotas asiatic e dins la pacificacion deis itineraris comerciaus. Pasmens, a partir de la fin dau sègle XVIII, China conoguèt un periòde de declin economic fins a la fin dau periòde Mao Zedong. Aqueu declin s'acabèt a la fin de 1978 quand [[Deng Xiaoping]] decidiguèt d'abandonar la politica de quasi autarcia de Mao au profiech d'una dubertura progressiva dau país au comèrci internacionau. Aquò permetèt un desvolopament economic fòrça important. Ansin, en [[2010]], China èra la segonda poissança economica mondiala, lo premier país exportator<ref>Taiwan èra la 24{{a}} poissança economica mondiala.</ref> e fa partida de l'[[Organizacion Mondiala del Comèrci|Organizacion Mondiala dau Comèrci]] dempuei [[2001]]. Durant lei dos darriers decennis, la creissença economica chinesa agantèt una valor mejana de 10%/an maugrat una demenicion leugiera dempuei la crisi economica de 2008. En particular, entre [[1980]] e [[2007]], lo [[Produch interior brut|PIB]] chinés fuguèt multiplicat per 12,7<ref>'''[[francés|(fr)]]''' GEO, març de 2010, p. 29.</ref>. Lei basas d'aqueu desvolopament son leis investiments estrangiers e leis exportacions (textil, [[tractor]], [[relòtge]], [[joguina]], aparelh fotografic, [[ordinator]], [[television]], [[acièr]]) vèrs l'[[Union Europèa]], leis [[Estats Units d'America]], [[Hong Kong]] e [[Japon]]. L'installacion d'aquelei companhiás estrangieras son a l'origina de transformacions prefondas dau territòri chinés. D'efèct, son magerament installadas dins lei regions maritimas orientalas e meridionalas entraïnant de desplaçaments importants de man d'òbra e l'aparicion d'inegalitats importantas entre regions liadas au comèrci internacionau, subretot situadas lòng dau litorau, e regions isoladas, subretot situadas en China interiora. D'autra, l'aumentacion dei besonhs de l'economia chinesa en matèria premiera es tanben a l'origina d'una politica estrangiera chinesa novèla basada sus la recèrca de ressorsas ambé l'establiment d'acòrds ambé d'autrei país, especialament en Africa, per esplechar certanei jaciments ò ambé la bastida d'un ret d'oleoduc e de gazoduc en direccion de China. La gestion d'aquelei dificultats es venguda un objectiu important dau Partit Comunista que permet de reglar ò de demenir la tension sus de subjèctes pus ancians venguts mens importants coma la definicion dei frontieras sinoindianas (conclusion d'un acòrd sus Sikkim entre 2003 e 2006... etc.). === L'agricultura e lei ressorsas naturalas === L'agricultura chinesa es un sector important de l'economia nacionala car representava en [[2012]] 10,1% de son [[Produch interior brut]] e 34,8% de seis emplechs<ref name="CIA Factbook">'''[[anglés|(en)]]''' CIA Factbook [https://web.archive.org/web/20161011073205/https://www.cia.gov/library//publications/the-world-factbook/geos/ch.html]</ref>. Lo mòde de produccion es de tipe semiprivat e centrat sus de tenements pichons. D'efèct, en causa dau relèu montanhós dau país, lei superficias favorablas a l'[[agricultura]] son limitadas. Lo segond factor limitant l'extension dei tenements es lo nombre important de païsans qu'entraïna una division important dei tèrras entre lei diferentei familhas. Lei tenements son generalament la proprietat de collectivitats localas mai son arrendadas ai païsans per de duradas lòngas (generalament trenta annadas). Pasmens, existís encara de tenements pus gròs dirèctament tenguts per de collectivitats territòrialas d'un nivèu superior ò per l'Estat. La produccion agricòla chinesa ocupa lo premier reng mondiau. Lei culturas principalas son aquelei de [[ris]], de [[blat]], de [[Solanum tuberosum|trufa]], de [[sorgo]], de [[cacauèt]], de [[tè]], de [[milh]], d'[[Òrdi|òrdi]], de [[coton]], de plantas utilizadas per la produccion d'òli, de [[Sus scrofa domesticus|pòrc]] e de [[Peis|peison]]. Totei lei produccions de carn son en aumentacion importanta en causa de l'aumentacion dau revengut mejan de la populacion. Lo sector minièr es mau conegut en causa de la manca de donadas fisablas. En [[2002]], èra supausat representar 0,9% deis emplechs e 5,3% de la produccion chinesa. Divèrsei jaciments de mineraus ò de rocas existisson sus lo territòri chinés. En [[2004]], lei produccions principalas èran lo [[carbon]] (2 miliards de tonas), lei mineraus de [[fèrre]] (310 milions de tonas), lo [[petròli]] (175 milions de tonas), lo gas naturau (41 milions de m<sup>3</sup>), lei mineraus d'[[antimòni]] ({{formatnum:110000}} t), lei mineraus d'[[estam]] ({{formatnum:110000}} t), lei mineraus de [[niquèl]] ({{formatnum:64000}} t), lei mineraus de [[tungstèn]] ({{formatnum:67000}} t), lei mineraus de [[vanadi]] ({{formatnum:40000}} t), lei mineraus de [[molibdèn]] ({{formatnum:29000}}), l'[[argent (metal)|argent]] ({{formatnum:2450}} t) e l'[[aur]] ({{formatnum:215}} t). === L'indústria === En [[2012]], l'indústria chinesa representava 45,3% dau PIB dau país e 29,5% de sa populacion activa<ref name="CIA Factbook"/>. Totei lei tipes d'indústria existisson en China qu'es venguda la destinacion premiera dei movements de deslocalizacion. Una partida importanta de la produccion es donc destinada a l'exportacion. Una autra partida importanta permet d'assegurar lo mantenement de la creissença economica chinesa que necessita de quantitats importantas de produchs industriaus, especialament de produchs eissits de la metallurgia. Lo desvolopament de l'indústria e sa modernizacion son donc una prioritat importanta dau govèrn. Divèrsei modèls de companhiás existisson en China. Genalarament, leis indústrias pesucas ò estrategicas son tengudas per l'Estat. Pasmens, la proprietat privada se desvolopa — e es venguda importanta — dins l'indústria leugiera. Se fau tanben nòtar la preséncia d'indústrias pesucas tengudas de companhiás estrangieras e installadas dins lei zònas economicas especialas. Una autra evolucion, dempuei lo començament de la liberalizacion economica dau país, es la demenicion de la concentracion de l'indústria qu'èra inicialament gropada a l'entorn dei centres urbans pus importants. === Lei servicis === Lo sector dei servicis conois una creissença fòrça importanta dempuei lo començament de la liberalizacion de l'economia dau país a partir dau començament deis anndas 1980. Ansin, en [[2012]], representava 44,6% dau PIB e 35,7% de la populacion activa<ref name="CIA Factbook"/>. Es devesit entre l'administracion publica encara importanta e un sector privat en expansion, especialament dins lei domenis comerciaus e toristics. == Demografia == {{veire|Lista de las etnias de la Republica populara de China}} La populacion chinesa èra estimada a {{formatnum:1349586000}} en [[2013]]<ref name="CIA Factbook"/> e China es donc lo país pus pòblat de la [[Tèrra|planeta]]. La populacion es oficialament devesit entre 55 « nacionalitats » que son en realitat d'etnias diferentas<ref>Lo tèrme es inspirat dau sistèma sovietic d'autonòmia locala donada a certaneis etnias localas e que parlava tanben de nacionalitat per lei designar.</ref>. Aqueleis etnias an de drechs d'autonòmia locala e, de còps, un nombre de plaças assegurat au sen deis institucions. Lei Han representan l'etnia pus importanta (91,5% en 2000) e ocupan la màger part dei pòstes importants au sen dau Partit e de l'Estat. Pasmens, forman en realitat un grop relativament eterogenèa en causa de l'existéncia de diferéncias relgiosas ò linguisticas importantas. En particular, au nivèu lingüistic, lei lengas chinesas dau sud — fòrça diferentas dau mandarin — son consideradas coma de dialèctes de valor segondària per leis autoritats. Dins aquò, lei Han son liats per una cultura comuna eissida deis estats chinés successius. En fòra dei Han, existís divèrsei minoritats importantas au nivèu geografic, demografic ò culturau. Ansin, lei Hui son una etnia de lenga chinesa e de religion [[islam|musulmana]]. Aquela etnia a la sieuna region autonòma (Ningxia) onte representava un tèrç de la populacion a la fin deis annadas 1990. Lei Manchós son estimats a dètz milions de personas mai lei populacions e culturas Han e Manchó son d'ara endavant fòrça mescladas franc de quauquei regions frontalieras au nòrd de Manchória. Ansin, divèrsei trachs culturaus manchós, coma la lenga [[manchó|manchosa]], son en declin accelerats. Lei Mongòls son estimats a cinc milions<ref>La populacion mongòla de China es pus importanta que la populacion mongòla de [[Mongolia]].</ref> e an una region autonòma (Mongòlia Interiora) onte representan 20% de la populacion. Lei Tibetans son estimats entre cinc e sièis milions. Ocupan una region fòrça estenduda, magerament dins la region autonòma de Tibet. Una partida importanta d'aquela populacion contesta la preséncia chinesa sus lo plan tibetan e demanda l'independéncia ò una autonòmia fòrça importanta. La situacion es similara dins la region autonòma de Xinjiang onte divèrsei populacions localas, especialament leis Oigors, son opausats a la preséncia chinesa. Enfin, lo sud de China assosta un nombre fòrça important de minoritats (18 milions de personas au totau). En causa de sa populacion fòrça importanta, China adoptèt de mesuras per limitar lo desvolopament de sa populacion a partir deis annadas 1970. La mesura principala es dicha « politica de l'enfant unic ». Capitèt de limitar l'aumentacion de la populacion mai son aplicacion causa divèrsei problemas. Premier, es sovent mau aplicada dins lei regions ruralas. Puei, coma la màger part dei familhas son desirosas d'aver un fiu e non una filha, a entraïnat l'aparicion d'un escart demografic important dins certanei regions entre lei populacions masculina e femenina (130 òmes per 100 fremas dins certanei províncias). Enfin, en causa dei lèis d'autonòmia dei minoritats etnicas, aquela politica regarda solament l'etnia Han que representa d'ara endavant solament la mitat dei naissenças chinesas. == Bibliografia == * '''[[francés|(fr)]]''' Marie-Claire Bergère, ''La Chine de 1949 à nos jours'', Edicions Armand Colin (2000). * '''[[francés|(fr)]]''' Bernard Brizay, ''Le Sac du Palais d'Eté : Seconde Guerre de l'Opium'', Éditions du Rocher (2003). * '''[[francés|(fr)]]''' Georges Chaliand, ''Les empires nomades'', Edicions Perrin (2006). * '''[[francés|(fr)]]''' Philip Short, ''Mao Tsé-Toung'', Edicions Fayard (2005). == Vejatz tanben == * [[Dinastia Han]] * [[Dinastia Tang]] * [[Dinastia Ming]] * [[Dinastia Qing]] == Ligams extèrnes == == Nòtas & referéncias == <references/> {{païses d'Asia}} [[Categoria:Republica Populara de China| ]] 2fn64riannry8y22xaiml6im3skpvw8 Sierra Leone 0 9067 2334464 2160473 2022-08-25T23:04:35Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Entèsta tablèu país | nom_local=Republic of Sierra Leone| imatge_bandièra=Flag of Sierra Leone.svg| ligam_bandièra= bandièra | imatge_blason=Coat of arms of Sierra Leone.svg | ligam_blason= blason | imatge_carta= LocationSierraLeone.svg | devisa=Unity, Freedom, Justice| }} |- | [[Capitala]]<br /><small>populacion (an)</small> | [[Freetown]]<br /><small> 1 070 200 abitants ([[2006]])</small> |- | Autras vilas | Bo, Kenema, [[Koidu-Sefadu]] |- | [[Aira|Superfícia]] | 71 740&nbsp;km² |- | [[Populacion]]<br />[[Densitat de populacion|Densitat]] | 6 294 774<ref>[https://web.archive.org/web/20151016034059/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sl.html CIA - The World Factbook - Sierra Leone]</ref> <small>([[2008]])</small><br />83/km² |- | [[Independéncia]]<br /> - Jorn | (del [[Reialme Unit]])<br /> [[27 d'abril]] de [[1961]] |- | Còde telefonic | + 232 |} '''Sierra Leone''' es un país situat dins l'oèst d'[[Africa]]. Confronta al nòrd e a l'èst amb [[Guinèa]], al sud-èst amb [[Libèria]], e al sud-oèst es bordat per l'[[Ocean Atlantic]]. == Geografia == == Istòria == {{veire|Istòria de Sierra Leone}} === Periòde precoloniau === Fins au sègle XV e l'arribada de marchands arabis e de navegaires [[Portugal|portugués]], l'istòria anciana de Sierra Leone es quasi desconeguda. Lo país èra alora poblat per de [[temne]], de [[loko]] e de [[sherbro]]. Dins lo corrent dau sègle XVI, de migracions de [[lengas mande|mandes]] dins la region entraïnèron de conflictes que venguèron de fònts de presoniers qu'alimentèron la tracha negriera. Au sègle XVII, lei temnes venguèron la poissança dominanta de la region mentre que [[França|Francés]], [[Províncias Unidas|Olandés]] e [[Anglatèrra|Anglés]] luchavan per establir de comptadors lòng dau [[litorau]]. === Periòde coloniau === [[File:Africa de l'Oèst en 1875.png|thumb|L'Africa de l'Oèst en [[1875]].]] [[File:Colonizacion de l'Africa Occidentala.png|thumb|Colonizacion de l'Africa Occidentala entre [[1882]] e [[1914]].]] Dins lo corrent dau sègle XVIII, leis [[Anglatèrra|Anglés]] capitèron d'eliminar la concurréncia francoolandesa. En [[1787]], d'abolicionistas britanics fondèron la [[vila]] de [[Freetown]] e i installèron d'[[esclavatge|esclaus]] liberats e de prostituidas blancas. Pasmens, foguèron rapidament decimats per lei [[malautiá]]s e per lei [[Temnés]]. Après aquela revirada, [[Londres]] decidèt de crear una companhiá marchanda (la Sierra Leone Company) per introdurre la cultura de [[cafè]] e de [[coton]] dins la region. Son esplecha foguèt fisada ai Temnés e a d'esclaus liberats d'[[America]] mai la companhiá faguèt finalament falhida. Après l'abolicion dau comèrci negrier, [[Londres]] transformèt l'establiment en [[colonialisme|colonia]] [[Reialme Unit|britanica]] en [[1808]]. Lo poblament dau territòri foguèt assegurat per l'installacion novèla d'esclaus liberats. Dins lo corrent dau sègle XIX, lei [[malautiá]]s e l'insalubritat dau [[clima]] contunièron de causar un nombre important de victimas mai empachèron pas la formacion d'una elèit creòla. En [[1885]] e en [[1895]], d'acòrds ambé [[Libèria]] e [[França]] permetèron de fixar lei limits de la [[colonialisme|colonia]] e lei regions interioras foguèron plaçadas sota [[protectorat]] en [[1896]]. En [[1898]], una revòuta indigèna foguèt reprimida per lei crèoles e lei [[Reialme Unit|Britanics]] mai lo movement entraïnèt un cambiament de la politica coloniala que favorizèt d'ara endavant lei populacions dau [[protectorat]] au detriment dei crèoles. En [[1924]], una [[constitucion]] creèt un conseu legislatiu ambé de representents de la [[colonialisme|colonia]], dau [[protectorat]] e dau [[govèrn]] [[Reialme Unit|britanic]]. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], lei [[Reialme Unit|Britanics]] encoratjèron alora l'unificacion dau protectorat e de la [[colonialisme|colonia]] per formar un ensems politic coerent. En [[1947]], foguèt modificada e donèt la majoritat ais elegits dau [[protectorat]] maugrat l'oposicion dei crèoles. Lei caps dau [[protectorat]] formèron alora lo [[Partit dau Pòble de Sierra Leone]] ([[Partit dau Pòble de Sierra Leone|SLPP]]) e ganhèron leis eleccions de [[1951]]. Son cap [[Milton Margai]] venguèt Premier Ministre e menèt pauc a pauc lo país a l'[[independéncia]] (lo 27 d'abriu de [[1961]]) ambé l'acòrd de [[Londres]]. === La Sierra Leone independenta === ==== De Milton Margai a Joseph Momoh ==== Après l'[[independéncia]], [[Milton Margai]] dirigiguèt lo país fins a sa [[mòrt]] en [[1964]]. Foguèt remplaçat per son fraire [[Albert Margai]] qu'assaièt de demenir lei privilègis dei crèoles. Pasmens, deguèt tanben faciar una desgradacion de la situacion economica, çò que maucontentèt la populacion. En [[1967]], foguèt batut per [[Siaka Stevens]] que venguèt rapidament autoritari. En [[1978]], instaurèt un regime de [[partit politic|partit]] unic qu'empachèt pas de violéncias grèvas en [[1982]]. Puei, demissionèt en [[1985]], a 80 ans, e laissèt lo poder au [[generau]] [[Joseph Momoh]]. ==== La guèrra civila ==== {{veire|Guèrra civila de Sierra Leone}} La desgradacion de la situacion economica entraïnèt en [[1991]] la fondacion per [[Foday Sankoh]] dau [[Frònt Revolucionari Unit]] ([[Frònt Revolucionari Unit|RUF]]) e una guèrra civila fòrça [[sang|saunosa]] qu'anava durar fins a [[2002]]. L'objectiu dau [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]], sostengut per lo [[Libèria]] de [[Charles Taylor]], èra de prendre lo contraròtle dei jaciments de [[diamant]]s. Contrarotlava l'èst de Sierra Leone en [[1992]]. Dins lo rèsta dau país, lei militars reversèron [[Joseph Momoh]] que foguèt remplaçat per un crèole dich [[Valentine Strasser]]. Pasmens, lei fòrças armadas mau capitèron de vencre lo [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]]. En [[1996]], [[Valentine Strasser|Strasser]] foguèt a son torn reversat per lo [[generau]] [[Julius Maade Bio]] qu'organizèt d'eleccions ganhadas per [[Ahmed Tejan Kabbah]] ([[Partit dau Pòble de Sierra Leone|SLPP]]). Pasmens, [[Ahmed Tejan Kabbah|Kabbah]] foguèt reversat per una junta militara en mai de [[1997]]. Se refugièt en [[Guinèa]] e sei partisans, sostenguts per lei fòrças africanas de l'[[ECOMOG]], luchèron còntra la junta que s'alièt ambé lo [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]]. Restaurat en març de [[1998]], lo president [[Ahmed Tejan Kabbah|Kabbah]] deguèt faciar un lòng sètge de [[Freetown]] per lo [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]] en [[1999]] avans de trobar un acòrd ambé lei rebèls. [[Foday Sankoh]] foguèt nomat vice-president e l'ECOMOG foguèt remplaçada per una fòrça dei [[ONU|Nacions Unidas]]. Pasmens, en mai de [[2000]], lo [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]] rompèt l'acòrd e capturèt plusors soudats internacionaus entraïnant una intervencion dirècta de l'anciana poissança coloniala. Lei [[Reialme Unit|Britanics]] destruguèron rapidament lo [[Frònt Revolucionari Unit|RUF]]. Son cap foguèt capturat en [[2002]] marcant la fin dau conflicte qu'aviá causat la mòrt de {{formatnum:50000}} personas e lo desplaçament de 2,5 milions d'abitants. ==== Sierra Leone dempuei 2002 ==== Dempuei [[2002]], lo país es en cors de reconstruccion e de [[democracia|democratizacion]]. Lei fòrças internacionalas quitèron lo país en [[2005]]. [[Ahmed Tejan Kabbah]] foguèt tornat elegit en [[2002]] avans d'èsser remplaçat en [[Ernest Bai Koroma]] ([[Congrès de Tot lo Pòble]], APC) en [[2007]]. Pasmens, en despiech dau renfòrçament deis institucions democraticas, la situacion economica dau país es totjorn catastrofica e contunia de se desgradar amb una demenicion de l'[[IDH]] entre [[2007]] e [[2011]]. == Politica == Sierra Leone es una [[republica]] qu'es considerada ara una democracia constitucionala. La [[Constitucion]] data de l'an [[1991]], mai s'es estada reformada divèrses còps. Lo sufragi es universal tre los 18 d'ans d'edat. Sierra Leone possedís un [[Presidencialismo|sistèma presidencialista]]. Lo [[cap d'Estat]] e [[cap de govèrn]] es lo president. [[Ernest Bai Koroma]], del APC es lo president actual dempuèi lo [[17 de setembre]] de [[2007]]. Los ministres son designats pel president amb l'aprovacion del [[parlament]], aquestes son responsables davant lo president. Lo president es elegit per un periòde de cinc ans. L'exercici de la presidéncia es limitat a dos periòdes de cinc ans per president. == Economia == {{veire|Economia de Sierra Leone}} == Cultura == == Liames intèrnes == === Ligams extèrnes === * {{en}} [http://www.statehouse-sl.org/ The Republic of Sierra Leone] - Sit oficial del país. == Bibliografia == == Nòtas & referéncias == <references/> {{Commons|Sierra Leone|Sierra Leone}} {{païses d'Africa}} [[Categoria:Sierra Leone| ]] 6djbhtv1obvr1s6jgxq5rhwu0xqaw2h Montenegro 0 10901 2334377 2303475 2022-08-25T14:32:24Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Territòri |carta= | nom_local=Република Црна Гора<br />Republika Crna Gora | imatge_bandièra=[[Fichièr:Flag of Montenegro.svg|150px|Bandièra del Montenegro]] [[Fichièr:Coat of arms of Montenegro.svg|90px|Blason del Montenegro]] | imatge_mapa=[[Fichièr:Europe_location_MNE.png|290px]]<br /><small>''Mapa de localizacion de Montenegro'' </small> | lengas=[[sèrbe]] | estatut=Republica | capitala=[[Podgorica]] | tipe_govèrn=Republica | títols_dirigents=[[Lista dels Presidents de Montenegro|President]]<br />&nbsp;- [[Lista dels Primièrs ministres de Montenegro|Primièr ministre]] | noms_dirigents=[[Milo Đukanović]] <br /> [[Zdravko Krivokapić]] | superfícia=13 812 | populacion_totala=684 736 | populacion_annada=2007 | densitat=45 | moneda=[[Euro]]&nbsp;{{refl|1}} | fus_orari=+1&nbsp;{{refl|2}} | domeni_internet=.me | nòtas={{refa|1}} Adopcion unilaterala; Montenegro es pas un membre formal de la [[Zòna Èuro]].<br />{{refa|2}}UTC+2 a l'[[ora d'estiu]]. }} {{omon|Montanha Negra (omonimia)}} '''Montenegro'''<ref name="RT">http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf</ref> (nom d'origina [[Venècia|veneciana]] significant « montanha negra », en [[sèrbe]] ''Crna Gora = Црна Гора'', en [[albanés]] ''Mali i zi'') es una republica e un estat dels [[Balcans]]. Es en riba de la [[mar Adriatica]] a l'oèst e confronta los estats de [[Croàcia]], [[Bòsnia e Ercegovina]], [[Serbia]], [[Kosova]] e [[Albania]]. A una superfícia de {{unitat|13812|km|2}} e una populacion de {{formatnum:684736}} estatjants. Sa capitala es [[Podgorica]]. Lo gentilici es '''montenegrin -a'''<ref name="RT"/>. == Istòria == === De la formacion de Montenegro a 1918 === Montenegro es eissit dau pichon reiaume eslau de [[Dioclea]] que se formèt dins lo corrent dei sègles VI e VII ambé l'afondrament de l'[[Empèri Roman]]. Nominalament somes a sei vesins pus poderós ([[Bulgaria|Bulgars]], [[Empèri Bizantin|Bizantins]]... etc.), aqueu reiaume aprofichèt son relèu montanhós per mantenir son autonòmia. En [[1077]], son prince, [[Mihailo de Voislav]], obtenguèt un títol reiau de part dau [[papa]] [[Gregòri VII]] ([[1073]]-[[1085]]) e capitèt de conquistar leis enclavas bizantinas isoladas de la region ([[Dubrovnik|Ragusa]], [[Kotor]], [[Bar]] e [[Ulcinj]]). Pasmens, dins lo corrent dau sègle XII, aquel estat declinèt e foguèt conquistat per lo còmte de [[Rascia]] [[Stefan Nemanja]] ([[1166]]-[[1196]]). Durant aqueu sègle, lo nom de la region cambièt e [[Dioclea]] foguèt remplaçat per [[Zeta]]. La region retrobèt son autonòmia au sègle XIV gràcias au declin de la dinastia [[Nemanjic]]. Puei, lo prince [[Ivan lo Negre]] ([[1465]]-[[1490]]), un senhor batut per lei [[Empèri Otoman|Turcs]] e obligat de se refugiar a [[Cetinje]], i fondèt un pichon principat protegit per lei [[montanha]]s. Dich « Crna Goria » (« Montanha Negra » en [[occitan]]), son estat foguèt a l'origina dau tèrme [[Republica de Venècia|venecian]] « Montenegro ». Pasmens, sa dinastia gardèt pas lo poder lòngtemps car foguèt remplaçat en [[1516]] per l'evesque de [[Cetinje]]. Lei princes-evesques de Montenegro capitèron de mantenir l'independéncia dau principat maugrat mai d'una temptativa [[Empèri Otoman|otomana]] per li impausar lo pagament duradís d'un [[tribut]]. Durant lo rèine de [[Danilo Scepcev Petrović Njegos]] ([[1697]]-[[1735]]), Montenegro establiguèt de liames ambé [[Russia]] que sostenguèt d'ara endavant regularament lei finanças montenegrinas. Autra evolucion dau rèine de l'evesque [[Danilo Petrović Njegos|Danilo]], la dinastia [[Petrović Njegos]] capitèt de gardar lo contraròtle dau pòste de prince-evesque. En [[1851]], lo prince [[Danilo Petrović Njegos]] ([[1852]]-[[1860]]) reformèt l'organizacion dau principat. Gardèt solament la foncion de prince e abandonèt aquela d'evesque. Puei, en [[1858]], sei tropas arrestèron una novèla temptativa d'invasion turca a la [[batalha de Grahovo]]. En [[1875]], Montenegro participèt a la guèrra balcanica còntra l'[[Empèri Otoman]] e son independéncia foguèt oficialament reconeguda per la comunautat internacionala au [[Congrès de Berlin]] en [[1878]]. En mai d'aquò, obtenguèt un accès a la mar ambé la cession d'[[Antivari]] e la crompa, en [[1881]], d'[[Ulcinj]]. En [[1912]], Montenegro participèt ai crisis balcanicas dins lo camp de [[Serbia]]. I ganhèt la mitat sud dau sandjak de [[Novi Pazar]] e la region de [[Peć]]. Puei, fidèu a l'aliança sèrbe, participèt a la [[Premiera Guèrra Mondiala]] dins lo camp de l'Entenduda. Son armada se destrièt en [[1915]] ambé d'accions permetent d'alentir la progression [[Àustria|austriana]] que menaçava la retirada de l'armada e dau pòble sèrbes vèrs lo [[litorau]]. Puei, evacuat en decembre de [[1915]], lo país foguèt liberat per lei còntra-ofensivas [[França|franco]]-[[Serbia|sèrbas]] de [[1918]]. === Lo periòde iogoslau === {{veire|Iogoslavia}} En decembre de [[1918]], la màger part deis abitants de Montenegro chausiguèt de ragantar l'estat deis Eslaus dau Sud en formacion. Un vòte confirmèt aquela desirança e devesiguèt lo país entre « Blancs » partisans de [[Iogoslavia]] e « Verds » partisans dau mantenement d'un Montenegro independent. Lo 4 de genier de [[1919]], una insureccion dei « Verds » prenguèt lo contraròtle de [[Cetinje]] mai foguèt reprimida per lei tropas [[França|francesas]] presentas dins la region. Una guerilha « verda » ocupèt una partida dau territòri montenegrin mai deguèt finalament abandonar lo combat en [[1924]]. Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]], Montenegro foguèt ocupat per [[Itàlia]] que voliá restaurar una monarquia montenegrina sota contraròtle italian. Pasmens, lo prince eiretier dei [[Petrović Njegos]] refusèt. En [[1943]], de tropas alemandas remplacèron lei fòrças italianas e lo país foguèt liberat per la guerilha [[comunisme|comunista]] organizada per [[Tito]]. Après la guèrra, en [[1945]], una [[Republica socialista de Montenegro|Republica Socialista de Montenegro]] foguèt creada e venguèt una republica constituva de la Federacion de [[Iogoslavia]]. Pasmens, republica iogoslava pus pichona e mens poblada, la [[Republica socialista de Montenegro|RS de Montenegro]] èra pas la prioritat de [[Belgrad]] e, franc de la region de [[Podgorica]], demorèt un endrech pauc desvolopat. === Lo periòde de Serbia e Montenegro === {{veire|Serbia e Montenegro}} En [[1991]], au contrari deis autrei republicas iogoslavas, Montenegro, dirigit per [[Momir Bulatović]], chausiguèt de demorar au sen de la Federacion. De tropas montenegrinas participèron donc ai [[Guèrras de Iogoslavia]] e Montenegro deguèt faciar un embarg internacionau a partir de [[1993]]. Lo país comencèt de se democratizar après la desfacha sèrba ambé la desfacha electorala de [[Momir Bulatović|Bulatović]] ais eleccions presidencialas de [[1997]]. Foguèt remplaçat per lo reformator (èx-comunista) [[Milo Djukanović]]. Sostengut per una partida dei sòcis de l'ancian partit comunista iogoslau, per de sociaus-democratas, per leis electors de tradicion « verda » e per lei minoritats nacionalas, [[Milo Djukanović|Djukanović]] rompèt pauc a pauc totei lei liames entre [[Serbia]] e Montenegro (abandon de la moneda comuna, ajudas financieras occidentalas, sostèn a l'oposicion sèrba... etc.) e assaièt de demorar neutre durant la [[Guèrra de Kosova]] ([[1998]]-[[1999]]). Lo reversament de [[Slobodan Milosević]] cambièt pas aquela situacion e lei tensions aumentèron entre lei doas republicas. En [[2003]], un compromés foguèt negociat per establir una union provisòria que prenguèt lo nom de [[Serbia e Montenegro]] e donar la possibilitat a cada republica d'organizar un referendum d'autodeterminacion. Dins aquò, l'union entre Sèrbes e Montenegrins èra fòrça limitada car lei doas republicas gardèron de monedas diferentas, de sistèmas bancaris e fiscaus separats ò una [[diplomacia]] distinta. === Montenegro dempuei 2006 === En [[2006]], leis autoritats montenegrinas organizèron lo referendum d'autodeterminacion previst per l'acòrd de [[2003]]. Après una campanha dura, l'[[independéncia]] foguèt votada per 55,5% dei sufragis exprimits<ref>Per aqueleis eleccions, un lindau de 55% dei sufragis exprimits èra necessari per proclamar l'independéncia.</ref>e oficialament proclamada lo 3 de junh. Dempuei aquela annada, Montenegro es a assegurar son apartenéncia au blòt occidentau amb una adesion a l'[[OTAN]] en [[2015]] e una candidatura en cors a l'[[Union Europèa]]. [[Milo Djukanović]] gardèt lo poder fins a [[2005]] avans de lo laissar a [[Zeljko Sturanović]]. Pasmens, gardèt la direccion dau partit majoritari e venguèt tornarmai Premier Ministre en [[2012]] après la [[mòrt]] de son predecessor. Son regime dèu a l'ora d'ara faciar de criticas importantas de part de l'[[Union Europèa|UE]] en causa de la manca de libertat politica. == Politica == == Geografia == == Economia == ''Vejatz tanben: [[Economia de Montenegro]]''. == Cultura == [[Fichièr:Cetinje palace.jpg|thumb|left|230px|Façana principala del palais dels princes, puèi dels reis de Montenegro a [[Cetinje]]]] == Bibliografia == == Vejatz tanben == {{Commons|Montenegro|Montenegro}} == Ligams extèrnes == * [http://www.president.me/ Sit del president de la Republica] * [http://www.skupstina.me/ Sit del parlament de Montenegro] * [https://web.archive.org/web/20100208104905/http://www.vlada.me/ Sit del govèrn de Montenegro] {{Paleta Païses d'Euròpa (COE)}} == Nòtas & referéncias == <references> [[Categoria:Montenegro|*]] 5fgz4hi1s5vzgk2g1n026wx0hodxjxt Wikipèdia 0 12597 2334480 2312104 2022-08-26T04:30:03Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Wikiccionari|texte=Wikipèdia|2={{PAGENAME}}}} {{Infobox sit web | nom = Wikipèdia | lògo = [[Fichièr:Wikipedia-v2-logo.svg|frameless|alt= Eth simbèu dera Wikipèdia ei ua esfèra formada de pèces de copacap. Letres de diferents alfabets son dessenhades ena superficia de cada pèça.]]<br />[[Fichièr:Wikipedia wordmark.svg|120px|Wikipedia wordmark]] | logocaption = Er emblèma wikipedian simbolize un mond que, maugrat era diferéncia lingüistica, trabalhe amassa entà méter eth coneishement universau ar avitalh de toti. | screenshot = [[Fichièr:www.wikipedia.org screenshot.png|border|300px|alt=Pagina de Wikipèdia damb era tièra de lengües collaboradores e eth sòn ligam corresponent.]] | caption = Era Wikipèdia s'aufrís en mès de 270 lengües : se non i è era tua, hè-la! | collapsible = òc | caption = Acuèlh deth portau multilingüe Wikipèdia | url = [http://wikipedia.org/ Wikipedia.org] | type of organization = [[Organizacion sense anim de lucre]] | location = [[Miami]], [[Florida]] | tipe = Projècte d'enciclopèdia en linha | language = Actuaument s'aufrís en 276 lengües, 19 des quaus son en tot entamenar. | registrament = Er enregistratge ei opcionau, mès arrecomanable. Non ei necessari sonque en certans pretzhèts coma editar articles restringidi, crear naui articles o cargar archius. | owner = [[Fondacion Wikimèdia]] | author = [[Jimmy Wales]], [[Larry Sanger]]<ref name=Sidener>{{Cite news|url=http://www.signonsandiego.com/uniontrib/20041206/news_mz1b6encyclo.html|author=Jonathan Sidener|title=Everyone's Encyclopedia|work=[[The San Diego Union-Tribune]]|accessdate=2006-10-15}}</ref> | launch date = {{Start date and years ago|mf=yes|2001|1|15}} | commercial = Non | alexa = {{decrease}} 7 ({{As of|2010|12|alt=December 2010}})<ref name="AlexaStats" /> | estatut = Actiu | slogan = Era enciclopèdia liura que cadun pòt editar. | content license = {{nobr|[[Licéncia Creative Commons/<br />Share-Alike]] 3.0}} (era màger part deth tèxte ei colicenciada damb [[GFDL]])<br /> }} '''Wikipèdia''' (prononciat [''[[lengadocian|lg.]]/[[gascon|ga.]]'' wikiˈpɛðjɔ/bikiˈpɛðjɔ, ''[[provençau|pr.]]'' wikiˈpɛdjɔ/vikiˈpɛdjɔ, ''[[niçard|ni.]]/[[vivaroaupenc|va.]]'' wikiˈpɛdja/vikiˈpɛdja, ''[[auvernhat|au.]]'' wikjiˈpedjɔ/vjikjiˈpedjɔ, ''[[lemosin (dialècte)|lm.]] ''wikiˈpedjɔ/vikiˈpedjɔ], en tot realizar eth ''w'' com en [[anglés]] o ben adaptar-la ath son deth ''v'' baish e, en çò que tanh ar a finau, com en toti es casi, era pronóncia vàrie segontes eth lòc) ei ua [[basa de donades]] dreçada sus [[Internet]] e eth projècte cooperatiu que s'encargue d'aumplir-la en tot crear ua enciclopèdia liura e multilingüa. Des deth començament, ei emparada pera [[Fondacion Wikimèdia]], ua associacion sense [[anim de lucre]] qu'amie endeuant d'autri projèctes coma eth [[wikinòves]], eth [[wikispècies]], o eth [[wikiccionari]]. Eth sòn objectiu ei amassar tot eth coneishement universau e méter-lo ar avitalh de toti. Malurosament, pas toti pòden accedir ad aguest coneishement, pr'amor qu'ena planeta i a fòrça persones damb pògui recorsi e non a an eth benastre de dispausar d'un ordenador damb accès a Internet. Ath delà, fòrça govèrns an blocat er accès ara Wikipèdia. « Imaginatz un mond ont cadun auesse accès liure a tota era sabença umana. Aquerò ei çò que hèm » '''Jimmy Wales e Larry Sanger, fondadors dera Wikipèdia''' En totau a dejà mès de 19 milions d'articles, mès de tres milions des quaus son en anglés, era lengua que ne possedís mès, e {{NUMBEROFARTICLES}} son en [[occitan]], era 51au lengua damb mès articles. Es lengües wikipedianes son dejà 276. Era enciclopèdia s'escriu damb era aportacion que hèn cada dia milions de volontaris de tot eth mond. Cada dia receb mès de cinquanta milions de visites. Era Wikipèdia siguec enprincipiada en 2001 per [[Jimmy Wales]] e [[Larry Sanger]]<ref name=MiliardWho>[http://www.cityweekly.net/utah/article-5129-feature-wikipediots-who-are-these-devoted-even-obsessive-contributors-to-wikipedia.html Qui son aguesti collaboradors consagradi, e autantplan obsessius dera Wikipèdia ?], lo {{data|1|2|2008}}</ref><ref name=Tancer>[https://web.archive.org/web/20120803185245/http://www.time.com/time/business/article/0,8599,1595184,00.html Guarda qui ei en tot liéger era Wikipèdia], lo {{data|1|5|2007}}</ref><ref name=Woodson>[http://www.reuters.com/article/internetNews/idUSN0819429120070708 Wikipedia remains go-to site for online news], lo {{data|8|7|2007}}, « Era enciclopèdia en linha Wikipèdia recebec apuprètz 20 milions de visites ath long der an passat e s'a plaçat atau entre es mielhors hònts d'informacion e nòves segontes »</ref> e ara era sua escaduda ei indiscutible. Aucupe era setau posicion laguens des pagines mès liejudes der hilat ena classificacion d'[[Alexa]]<ref name="AlexaStats">[https://web.archive.org/web/20220124042758/https://www.alexa.com/siteinfo/wikipedia.org?range=5y Estadistiques de visites ara Wikipèdia]</ref> damb mès de 365 milions liegedors.<ref>[https://web.archive.org/web/20110811144431/http://www.alexa.com/siteinfo/wikipedia.org?p=&r= Wikipedia.org Informacion sus eth portau]</ref><ref name="365M">[https://web.archive.org/web/20160409215246/https://upload.wikimedia.org/wikipedia/meta/3/3a/TED2010,_Stuart_West_full_presentation_updated_with_January_data.pdf ''Er impacte flagrant dera Wikipèdia''], de Stuart West, presentat en TED2010</ref> e a devengut un trabalh de referéncia mondiau. Des deth [[2007]] ei era enciclopèdia mès longa deth mond. '''Era Wikipèdia occitana a''' : <div align=left style="font-size:12px; color:#271836"> Pagines : '''{{NUMBEROFPAGES}}'''<br /> Articles : '''{{NUMBEROFARTICLES}}'''<br /> Fichièrs : '''{{NUMBEROFFILES}}'''<br /> Edicions : '''{{NUMBEROFEDITS}}'''<br /> Visualizacions : '''{{NUMBEROFVIEWS}}'''<br /> Utilizaires : '''{{NUMBEROFUSERS}}'''<br /> Utilizaires actius : '''{{NUMBEROFACTIVEUSERS}}'''<br /> Robòts : '''{{NUMBERINGROUP:bot}}'''<br /> Sysops : '''{{NUMBERINGROUP:sysop}}'''<br /> Burocrates : '''{{NUMBERINGROUP:bureaucrat}}''' </div> [[Fichièr:HNL Wiki Wiki Bus.jpg|thumb|Eth mot hawaiian ''wiki'' a dat nòm ara Wikipèdia, que vòu èster ua enciclopèdia entà cercar causes de forma rapida e briventa. Ar imatge se pòt veire eth Wiki-Wiki Bus ar aeropòrt d'[[Honolulu]], era capitau d'[[Hawaii]].]] Eth nòm ''Wikipèdia'', encunhat pes creadors dera enciclopèdia, ei fruit d'un crotzament entre eth [[mot]] ''enciclopèdia'' e era paraula [[hawaiian]]a ''[[Wikt:wiki#Hawaiian|wiki]]'', que vòu díder “brivent”/“rapid”, qu'a passat a designar ua tecnologia entara creacion de pagines [[web]] cooperatiues damb era quau ei basada era Wikipèdia. Damb aguest plantejament, cadun pòt enregistrar-se damb un nòm conegut per toti e un senhau que sonque coneisherà er usatgèr. Un còp hèt, ja pòt collaborar en projècte. Bèths utilizaires an er estatus d'administrators, es quaus an eth déuer de moderar eth projècte e intervier en casi de [[vandalisme]], pagines prepausades tà escafar e d'autri conflictes. Arron, es diuèrsi volontaris se pòden coordinar, discutir e compartir coneishements a trauèrs d'espacis de comunicacion coma era [[Wikipèdia:Tavèrna|Tavèrna]] e es pagines de discussion. Amiar endeuant un projècte cooperatiu damb volontaris de tot eth mond que non se coneishen entre eri non ei un shantièr bric aisit. Pòden aparéisher faussades e cau revisar contunhadament era [[informacion]] e apraiar aqueres causes que bères persones agen hèt per error o ben damb mala idèia, que passe sovent. A despient des mesures que met en practica era Wikipèdia tà garantir-ne era veracitat e era neutralitat deth punt d'enguarda, diuèrsi critics l'acusen sistematicament de contier errances e incoeréncies en tot sajar de hèr-le pèrder credibilitat<ref>http://many.corante.com/archives/2005/01/04/academia_and_wikipedia.php|title=Acadèmia e Wikipèdia|work=Many 2 Many: A Group [[Blog|Weblog]] on Social Software|publisher=Corante |date=4 de gèr de 2005|accessdate=Revisat eth 18 de deceme de 2008|quote=[Era autora, Danah Boyd, se descriu ad era madeisha coma ua saberuda des recorsi sociaus, [...] ua estudianta de doctorat dera School of Information dera Universitat Berkeley de Califòrnia, e ua persona proplèua ara Universitat de Harvard e deth Berkman Center for Internet & Society dera Harvard Law School]}}</ref>. Autres critiques se fondamenten en problèma deth vandalisme<ref name="Who">{{cite web | url = http://www.guardian.co.uk/technology/2004/oct/26/g2.onlinesupplement | title = Qui ac sap ? | accessdate = Campat er 11 de hereuèr de 2007|author=Simon Waldman|work=[[Guardian.co.uk]]|date=26 d'octobre de 2004}}</ref> e enes informacions ahijudes sense era seguretat que siguen totaument veraies<ref name="DeathByWikipedia">{{cite web |title=Mòrt per Wikipèdia: Es croniques deth Kenneth Lay |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/07/08/AR2006070800135.html |accessdate=Campat eth prumèr d'octobre de 2006 |first=Frank |last=Ahrens |publisher=The Washington Post |date=9 de junhsèga de 2007 }}</ref> . Pasmens, d'autres arrecèrques an demostrat qu'eth vandalisme se pòt combàter<ref name="MIT_IBM_study">{{cite journal|author=Fernanda B. Viégas, Martin Wattenberg, e Kushal Dave|url=http://alumni.media.mit.edu/~fviegas/papers/history_flow.pdf|title=Studying Cooperation and Conflict between Authors with History Flow Visualizations|journal=Proceedings of the [[CHI (conference)|ACM Conferéncia sus factors umans en sistèmes operatius (CHI)]]|publisher=[[ACM]] [[SIGCHI]]|id=ISBN 1-58113-702-8|pages=575–582|location=[[Vienna, Austria]]|year=2004|format=[[PDF]]|accessdate=Campat eth 24 de gèr de 2007}}</ref><ref name="CreatingDestroyingAndRestoringValue">{{cite journal|author=Reid Priedhorsky, Jilin Chen, Shyong (Tony) K. Lam, Katherine Panciera, Loren Terveen, e John Riedl (GroupLens Research, Department of Computer Science and Engineering, [[Universitat de Minnesota]])|title =Creacion, destruccion e valor restauradors ena Wikipèdia|journal =[[Association for Computing Machinery]] GROUP '07 conference proceedings|location =[[Ièrla de Sanibel]], [[Florida]]|date=4 d'octobre de 2007|url =http://www-users.cs.umn.edu/~reid/papers/group282-priedhorsky.pdf|format=[[PDF]]|accessdate=Campat eth 13 d'octobre de 2007}}</ref>. Jonathan Dee, deth jornau ''[[The New York Times]]'',<ref name=Dee>{{cite news | url = http://www10.nytimes.com/2007/07/01/magazine/01WIKIPEDIA-t.html?_r=5&pagewanted=print&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin | title = All the News That's Fit to Print Out|author=Jonathan Dee|publisher = The New York Times Magazine|date=1 de junhsèga de 2007accessdate=Campat eth prumèr de deceme de 2007}}</ref> e Andrew Lih, en ''5au Simpòsi Internacionau sus eth Jornalisme en Linha'',<ref name=Lih>{{cite journal|author=Andrew Lih|title=Era Wikipèdia coma jornalisme participatiu : recorsi fiables ? Manières d'evaluar es recorsi informatius enes projèctes collaboratius|journal=5au Simpòsi Internacionau sus eth Jornalime en Linha|location=[[University of Texas – Austin]]|date=16 d'abriu de 2004|url=http://jmsc.hku.hk/faculty/alih/publications/utaustin-2004-wikipedia-rc2.pdf|format=[[PDF]]|accessdate=Consultat eth 13 d'octubre de 2007}}</ref> mentèren era imporatància dera Wikipèdia, non sonque coma referéncia enciclopedica, senon tanben coma hònt de nòves actualizades damb freqüéncia. Coneishètz era Wikipèdia en ua menuta liegent er article [[desplegant Wikipèdia]]. Eth nòstre projècte ei crear era enciclopèdia en lengua occitana, çò que hèm dempús eth 13 de deceme de 2003. Campatz aciu es estadistiques deth projècte en occitan [http://stats.wikimedia.org/EN/TablesWikipediaOC.htm en grilhes] e [https://web.archive.org/web/20120119040131/http://www.wikistatistics.net/wiki/oc/articles/full en grafiques]. === Antecedents === Era Wikipèdia ei ua version [[electronica]] des enciclopèdies en [[papièr]], es que des de hè fòrça ans son emplegades a molti endrets deth mond entà eternizar eth coneishement. Enes prumèrs tempsi, es enciclopèdies èren escrites a man en [[papir]] o [[pergamin]]. Non siguec enquia mès tard que s'utilizèc eth papièr, mès er auenç mès important en camp des enciclopèdies e des libres en generau ei, solide, era invencion dera [[impremta]], en sègle xv. Es prumèrs passi entar emplec d'utís automatics que siguessen mielhors qu'era impremta com a miei mès brivent e practic d'accès as contengudi enciclopedics aueren luòc enes anades trenta deth sègle xx estimuladi en granda mesura peth roman de ficcion ''[[Eth cervèth deth Mond]]'' (1937), de [[H. G. Wells]]. Tanben i prenec partida era vision futurista Memex de [[Vannevar Bush]]. Aguesti pensaments se basauen en emplegar [[microfilme]]s tath magasinatge dera informacion mès arremarcable d'ua persona. Aguesta idèia tanben siguec expausada posteriorament per [[Ted Nelson]] en sòn projècte ''[[Xanadu]]'' ([[1960]]). Damb eth desrotlament d'Internet s'han produsit fòrça temptegi de crear d'enciclopèdies en linha. Eth mèstre deth movement deth [[logiciau liure]], [[Richard Stallman]], prepausèc en [[1999]] era creacion d'ua ''Enciclopèdia Liura e Universau'' e, mès tard, recebec plan emocionat era nòva dera naishença dera Wikipèdia. Des deth portau dera Fondacion deth logiciau liure se convida as usatgèrs a visitar e contribuir damb era Wikipèdia. == Istòria == [[Fichièr:Nupedia logo and wordmark.png|thumb|alt=Er emblèma de Nupèdia damb er eslogan "Nupedia.com era enciclopèdia liura" de color blua. Wikipèdia ei era hilha de Nupèdia, un autre projècte enciclopedic que moric en 2003.]] Era Wikipèdia comencèc coma un projècte complementari de [[Nupèdia]], ua enciclopèdia liura en linha escrita en anglés. Era Nupèdia siguec fondada eth [[9 de març]] deth [[2000]] e ère ua seccion deth portau dera entrepresa Bomis Inc. Era Nupèdia siguec constituida cossent damb era Licéncia de Liura Documentacion deth projècte [[GNU]] e es sòns collaboradors èren saberuts causidi pera direccion dera enciclopèdia. Larry Sanger e Jimmy Wales idièren ua naua faiçon de hèr foncionar era enciclòpedia e decidèren de desestacar era Wikipèdia dera Nupèdia eth [[10 de gèr]] de [[2001]]. Com que çò que volien ère ua enciclopèdia universau entà toti, pensèren qu'era mielhor manièra ère perméter que totes es persones i poguessen collaborar volontàriament sense èster escuelhudes per arrés. Ath delà, lancèren era possibilitat de desvolopar-la en d'autres lengües. Siguèren es catalans es que demanèren insistentament que volien editar era enciclopèdia ena sua lengua, es quaus an apostat plan per era enquia auei. Dus mesi dempús neishec era prumèra Wikipèdia en ua autra lengua: era enciclopèdia en [[catalan]], entamenada eth [[21 de març]] de [[2001]]. Ei ua des edicions damb mès usatgèrs actius, mès de mila sèt cents trenta, e ei arremarcable eth ritme de creacion que pòrte. Ara a {{variables|ca|NUMBEROFARTICLES}} articles e recep ua mejana de sèt visites per segon, se place atau ara tretzau posicion. Era administracion dera enciclopèdia recebec demandes de fòrça persones que se comprometien a entamenar ua Wikipèdia ena sua lengua. Siguec tan atau qu'a finaus deth 2001 era enciclopèdia s'aufrie en dètz-e-ueit lengües diferentes. Fòrça collaboradors de Nupèdia se passèren ara Wikipèdia enes proplèus ans e anèc creishent tant en nombre d'articles coma en lengües aufertades. D'aguesta faiçon, en 2002 ère en vint-e-sies lengües, quaranta sies a finaus deth 2003 e cent seishanta ua a finaus de 2004. Encara ara se daurissen moltes edicions en naues lengües, tostemp damb eth consentiment dera direccion de Wikipèdia. [[Fichièr:EnglishWikipediaArticleCountGraph linear.png|thumb|left|alt=Grafica que mòstre era creishuda deth nombre d'articles, que se doblaue cada an enquiath 2006 e artenhec un rècord mondiau en 2007.|Ath dejós : grafica que se cèntre ena creishuda d'articles en lengua anglesa, era edicion que entesta era tièra dempús es sòns inicis.]] Es baishes en Nupèdia aumentèren enquia que despareishec completament en 2003. Toti es sòs articles se sauvèren e sigueren incorporadi ara Wikipèdia en madeish an. Eth [[20 de seteme]] de [[2004]] era Wikipèdia auie un milion d'articles en cent lengües. Cada viatge auie mès escaduda e eth [[9 de seteme]] de [[2007]] s'artenhec era chifra istorica des dus milions d'articles en anglés en tot consagrar-se coma era enciclopèdia mès longa deth mond. Superèc era [[Yongle Encyclopedia]] ([[1407]]), considerada enquia alavetz coma era mès extensa dera istòria. Curiosament siguec exactament sies cents ans dempús dera sua publicacion. Quand era revista [[Time (revista)|Time]] autregèc eth prèmi "Persona dera annada 2006" a "You", reconeishec era escaduda dera colaboracion en linha e mentèc era Wikipèdia coma un des tres exemples des servicis "Web 2.0" amassa damb es portaus [[YouTube]] e [[MySpace]]<ref name=Time2006>{{cite news| date=[[2006-12-13]]| url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1569514,00.html |title= Time arreconeish You coma persona dera annada 2006 |work=[[Time (magazine)|Time]]|format=[[World Wide Web|Web]]|publisher=Time, Inc}}</ref>. S'an emprincipiat diuersi projèctes en sistèma ''wiki'', que permet er ahigement d'informacion de faiçon dubèrta. Eth sistèma ''wiki'' ei tot simplament aquerò e era filosofia dera dubertura e eth modèu editoriau deth punt d'enguarda neutrau son uns elements pes quaus apòsten bona partida d'aguesti projèctes, mès non son pas caracteristiques intrinsiques deth ''wiki''. Per exemple, [[Wikinfo]] ei un portau web ''wiki'' que non requesís un punt d'enguarda neutrau e permet atau era arrecèrca originau. Autri projèctes inspiradi ena Wikipèdia son [[Citizendium]], [[Scholarpedia]], [[Conservapedia]], i [[Knol]] de [[Google]]<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/7144970.stm Google entamena un projècte de sapientat], [[BBC News]], 15-12-2007. {{en}}</ref>. Se pòt comprovar en aguesti luòcs com quauqui des aspèctes fondamentaus ena Wikipèdia son abordadi de distinta faiçon, coma es politiques de revision, era arrecèrca originau e era inclusion de publicitat comerciau. Era Wikipèdia, en cambi, non met pas publicitat e sonque se manten damb dons economics desinteressadi. == Era equipa informatica == [[Fichièr:Floridaserversfront1.jpg|thumb|220px|Servidors dera Wikipèdia en [[Florida]].]] Era informacion dera Wikipèdia a besonh d'un espaci a ont magasinar-se. Es servidors son es ordinadors ont se sauve era informacion der hilat. Enquia [[2004]] era Wikipèdia emplegaue un solet servidor. Era escaduda deth projècte hec que non n'i auesse pro damb un e era chifra anèc en cheishuda, de sòrta qu'en gèr de [[2005]] n'auie trenta nau, toti plaçats en [[Florida]] ([[EUA]]). Es [[servidor]]s dera Wikipèdia empleguen eth sistèma operatiu [[Linux]] (principaument [[Ubuntu]]<ref>{{cite news|url=http://www.computerworld.com/action/article.do?command=viewArticleBasic&taxonomyName=Servers+and+Data+Center&articleId=9116787&taxonomyId=154&pageNumber=1 |title=Era Wikipèdia simplifica era sua infraestructura informatica en tot emplegar Linux|publisher=Computerworld.com |author=Todd R. Weiss |date=9 d'octobre de 2008 (Computerworld) |accessdate=Consultat eth prumèr de noveme de 2008}}</ref><ref>{{ligam web | url = http://arstechnica.com/news.ars/post/20081009-wikipedia-adopts-ubuntu-for-its-server-infrastructure.html| títol = Era Wikipèdia adòpte Ubuntu entath sòn còrpus computacionau| campada = 1-11-2008| editor = Arstechnica.com }}</ref>), damb bèths [[OpenSolaris]] per [[ZFS]]. En hereuèr de 2008 i auie tres-cents servidors plaçats en [[Florida]], vint-e-sies en [[Amsterdam]] ([[Païsi Baishi]]), vint-e-tres servidors dera entrepresa [[Yahoo!]] en [[Seol]]<ref name="servers">{{cite web|url=http://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_servers|title=Servidors de Wikimèdia a wikimedia.org|accessdate=Campat eth 16 de hereuèr de 2008}}</ref> ([[Corèa deth Sud]]). Era Wikipèdia recep entre {{formatnum:25000}} e {{formatnum:60000}} peticions cada segon, depenent dera ora deth dia<ref>"[https://web.archive.org/web/20080528011038/http://toolserver.org/~leon/stats/reqstats/reqstats-monthly.png Estadistiques wikipedianes]", Wikimèdia. Campat eth [[31 d'octobre]] de [[2008]].</ref>. Es servidors mès grandi son plaçadi enes Païsi Baishi e en Corèa e receben actuaument bona partida deth transit. Eth foncionament dera Wikipèdia depen de [[MediaWiki]], un [[logiciau]] liure e de codificacion dubèrta escrit en lengatge [[PHP]] e bastit sus ua basa de donades [[MySQL]]<ref>{{ligam web | url = http://www.nedworks.org/~mark/presentations/san/Wikimedia%20architecture.pdf| títol = Wikimedia Architecture| consulta = 27-6-2008| autor = Mark Bergman| format = PDF| editor = Wikimedia Foundation Inc. }}</ref>. Eth logiciau incorpore diuerses caracteristiques de programacion coma era possibilitat d'includir ligams, que li proporcionen eth sòn caractèr interactiu, e modèls preestablits, que permeten presentar eth contengut de faiçon egauitària. MediWiki ei jos era Licéncia publica generau ([[GPL]]) de [[GNU]] e se hè servir en toti es projèctes dera Fondacion Wikimèdia e en quaqui autri projèctes ''wiki''. === Inicicis dera basa de donades === Iniciaument ère executada damb eth [[logiciau]] [[UseModWiki]], que siguec escrit en lengatge [[Perl]] per [[Clifford Adams]]. Aguest prumèr sistèma informatic dera Wikipèdia ei çò qu'òm nomente fasa I. Abans requesie eth programa [[Case]], que permetie era inclusion des ligams laguens deth tèxte. Après siguec incorporat un sistèma mès aisit tà hèr aguesta foncion que convertís en ligam eth tèxte mercat ara debuta e ara fin per dus [[gafin]]s. === Cambiaments ath logiciau === En gèr de 2002 se comencèren a efectuar diuerses mielhores en sistèma informatic dera Wikipèdia que ne cambièren completament era configuracion, ei çò qu'aperam era fasa II. Era nauetat principau d'aguesta fasa siguec er escambi de UseModWiki, eth logiciau qu'administraue era basa de donades, per [[Wiki PHP]], un programa plan diferent deth qu'i auie, atau madeish èren escrits en lengatges informatics diferenti, eth prumèr en Perl e eth nau en PHP. Era basa de donades ère alavetz de sòrta MySQL, un sistèma qu'actuaument empleguen fòrça logiciaus de bases de donades coma [[Open Office]]. En madeish an òm escambièc eth programa Wiki PHP per Media Wiki, creat per Magnus Manske. Aguest nau logiciau ère escrit en madeish còde e incorporaue diuerses mielhores en çò que hè ar autre. En junhsèga [[Lee Daniel Crocker]] mielhorèc eth logiciau Media Wiki entà hèr créisher eth sòn rendement, ua causa que fòrça usatgèrs credien de besonh. === Er emblèma === [[Fichièr:Wiki logo Nupedia.jpg|thumb|200px|Eth "Wiki logo Nupedia", prumèr emblèma dera Wikipèdia, siguec emplegat dempús es prumères setmanes deth projècte enquiath hereuèr de 2002.]] Ara debuta er imatge dera Wikipèdia ère eth [[drapèu]] nòrd-american. Era vertat ei que non s'auie decidit encara com serie aguest simbèu e er internauta Jimbo Wales metec eth drapèu sense cap d'intencion que devenguesse er emblèma deth projècte. Ara ben, aguest hèt generèc bères critiques e s'acusèc era Wikipèdia d'èster [[etnocentrisme|etnocentrica]]. Pògui dies dempús, se dessenhèc eth prumèr emblèma dera Wikipèdia, coneishut coma eth ''Wiki logo Nupedia''. Er autor deth [[dessenh]] non s'a podut identificar. S'installèc ena pagina dera enciclopèdia en [[març]] de [[2001]]. Eth dessenh en question cònste dera suberposicion d'ua frasa der escrivan e matematician anglés [[Lewis Carroll]] sus un cercle, en tot emplegar er efècte de [[uelh]] de [[peish]] tà simular ua [[esfèra]]. Era frasa ei ua mencion prenuda de ''Euclid and his Modern Rivals'' (Euclides e es sòns rivaus modèrnes) de Lewis Carroll (Prefàcia, pagina X), que ditz : {{mencion|D'un biais, aguest libre ei ua experiéncia que va sajar de comprovar ua faussada : voi díder que non considerè de besonh de mantier ath long deth libre era grauetat d'estil qu'es escrivans scientifics son avedadi a emplegar, e que de quauqua faiçon siguec vist coma un « accident inseparable » der ensenhament scientific. Jamès podí veire era racionalitat d'aguesta lei memoriau : i a de tèmes que son, bensè, tròp seriosi en esséncia tà adméter quinsevolhe tractament arretengut, mès non pògui arreconéisher era Geometria coma un d'eri. Totun, espèri que se descorbirà que m'è permetut de percéber eth costat comic des causes sonque en moments apropriadi, quand er alassat liegedor pòt molt ben desirar un moment d'alend, e non en quinsevolha ocasion que pogue méter en perilh eth contunhament dera linha argumentau.|[[Lewis Carrol]]<ref>Oracion textuau:<br /><br />In one respect this book is an experiment, and may chance to prove a failure: I mean that I have not thought it necessary to maintain throughout the gravity of style which scientific writers usually affect, and which has somehow come to be regarded as an ‘inseparable accident’ of scientific teaching. I never could quite see the reasonableness of this immemorial law: subjects there are, no doubt, which are in their essence too serious to admit of any lightness of treatment – but I cannot recognise Geometry as one of them. Nevertheless it will, I trust, be found that I have permitted myself a glimpse of the comic side of things only at fitting seasons, when the tired reader might well crave a moment’s breathing-space, and not on any occasion where it could endanger the continuity of the line of argument. '''''Lewis Carroll'''''</ref>}} « D'un biais, aguest libre ei ua experiéncia que va sajar de comprovar ua faussada : voi díder que non considerè de besonh de mantier ath long deth libre era grauetat d'estil qu'es escrivans scientifics son avedadi a emplegar, e que de quauqua faiçon siguec vist coma un « accident inseparable » der ensenhament scientific. Jamès podí veire era racionalitat d'aguesta lei memoriau : i a de tèmes que son, bensè, tròp seriosi en esséncia tà adméter quinsevolhe tractament arretengut, mès non pògui arreconéisher era Geometria coma un d'eri. Totun, espèri que se descorbirà que m'è permetut de percéber eth costat comic des causes sonque en moments apropriadi, quand er alassat liegedor pòt molt ben desirar un moment d'alend, e non en quinsevolha ocasion que pogue méter en perilh eth contunhament dera linha argumentau. » '''[[Lewis Carroll]]'''<ref>Oracion textuau:<br /><br />In one respect this book is an experiment, and may chance to prove a failure: I mean that I have not thought it necessary to maintain throughout the gravity of style which scientific writers usually affect, and which has somehow come to be regarded as an ‘inseparable accident’ of scientific teaching. I never could quite see the reasonableness of this immemorial law: subjects there are, no doubt, which are in their essence too serious to admit of any lightness of treatment – but I cannot recognise Geometry as one of them. Nevertheless it will, I trust, be found that I have permitted myself a glimpse of the comic side of things only at fitting seasons, when the tired reader might well crave a moment’s breathing-space, and not on any occasion where it could endanger the continuity of the line of argument. '''''Lewis Carroll'''''</ref> [[Fichièr:Wikipedia-logo.png|thumb|200px|Element grafic tiengut dempús eth maig de 2010.]] En 2003 òm acuelhec per miei d'ua votacion internacionau er usatge d'un nau emblèma. Conegut coma wikiesfèra, se tracte d'ua esfèra incompleta compausada de pèces d'un copacap damb brigalhons d'escritura de diuèrses lengües, en tot simbolizar era condicion d'obratge en construccion permanenta qu'a era Wikipèdia<ref>[http://www.nytimes.com/2007/06/25/technology/25wikipedia.html Quauques errances enes simbèus d'escritura : er emblèma dera Wikipèdia maumet eth sànscrit], [[New York Times]]. Campat eth 8 d'octobre de 2010. {{en}}</ref>. Posteriorament, òm hec bères modificacions en dessenh, coma era substitucion des brigalhons d'escritura per letres e d'autri signes de diferenti alfabèts. Òm recebec fòrça denóncies de diuèrses errances e incorreccions enes simbèus ahijudi ena wikiesfèra. Aguest hèt impulsèc diuersi editors dera Wikipèdia a daurir un debat sus era possibilitat de crear un nau imatge animada o fotorealista. Era creacion deth nau emblèma siguec ua collaboracion entre fòrça persones. Siguec remplaçat er an 2010 e ei er emblèma que coneishem ara. Era esfèra actuau ei tridimensionau e a pèces construsides damb un grand realisme. Es signes de cada pèça se comprovèren ben abans de dar er imatge per fenit. Ath delà, se cambièc era sòrta de letra dera devisa deth dejós que ditz « Wikipèdia, l'enciclopèdia liura » per ua letra Linux Libertine<ref>[https://web.archive.org/web/20110728180225/http://wikimedia-es.blogspot.com/2010/06/wikipedia-renueva-su-apariencia.html Era Wikipèdia renauís era sua aparença]. 8 de junh de 2010. Blog de Wikimedia España. {{es}}</ref><ref>Jay Walsh. [http://blog.wikimedia.org/blog/2010/05/13/wikipedia-in-3d/ Era Wikipèdia en 3D]. Blòt dera Fundacion Wikimèdia. Revisat eth 8 d'octobre de 2010. {{en}}</ref>. Es dreits dera wikiesfèra apertien ara Fondacion Wikimèdia. == Caracteristiques == [[Fichièr:Wikipedia growth.png|thumb|250px|Era creishuda dera Wikipèdia aumente de mès en mès.]] [[Fichièr:Wikipedia content by subject.png|thumb|250px|Classificacion des contengudi majoritaris dera Wikipèdia en anglés en 2008.]] [[Fichièr:Comparison of percentage of edit number - IP user and registered user.png|thumb|right|240px|Comparança dera quantitat d'edicions segontes vien d'usatgèrs enregistradi o pas. Podem constatar qu'eth nombre de contribucions anomines (en blu) son mens qu'es contribucions des usatgèrs enregistradi (en iranja).]] Era devisa dera Wikipèdia ei « Era enciclopèdia liura que cadun pòt editar ». En mots deth sòn cofondador Jimmy Wales : « Eth projècte constituís un esfòrç entà crear e distribuir ua enciclopèdia liura dera mès nauta qualitat possible a totes es persones ena sua lengua. D'aguesta faiçon poiram arténher un mond ont totes es persones dera planeta agen accès liure ar ensemble de tota era sabença dera umanitat »<ref>Slashdot (2004). [http://interviews.slashdot.org/article.pl?sid=04/07/28/1351230 « Eth fondador dera Wikipèdia Jimmy Wales respond» ]. Campat eth 3 d'octobre de 2010 {{en}}</ref>. Se debana en tot hèr-se servir un logiciau ''wiki'' e compde damb un libre d'estil ont s'expausen es directritzes a seguir tà mantier ua certana qualitat e coeréncia enes articles. Ua d'aguestes directritzes ei, per exemple, qu'eth títol der artícle a d'aparéisher en gras ara prumèra frasa deth madeish. Quand cau establir naues directritzes, es utilizaires prepausen es diferentes possibilitats e ne parlen enquia arribar tà un consent. Alara, era naua decision s'includís en libre d'estil. Un estudi realizat pera revista [[Nature]] en 2007 afirmaue qu'era Wikipèdia capitaue era [[Enciclopèdia Britanica]] en qualitat<ref>Jim Giles (Deceme de 2005). [http://www.nature.com/nature/journal/v438/n7070/full/438900a.html «Es enciclopèdies d'Internet mielhoren de mès en mès»]. [[Nature]] 438 (7070): pp. 900–901. doi:10.1038/438900a. PMID 16355180 {{en}}</ref>. Era Enciclopèdia Britanica arrefusèc aguesta manièra com era revista valoraue eth contengut des dues enciclopèdies<ref>[http://corporate.britannica.com/britannica_nature_response.pdf Pèca marrida: En tot valorar eth recent estudi sus era precision enciclopedica realizat pera revista Nature], març de 2006 {{en}}</ref>. Era revista, peth sòn biais, arresponec qu'eth sistèma de valoracion s'auie expausat esclaridament : estudiants independents analisèren ua seleccion d'articles e ne causiguèren es mielhors sense saber-ne era procedéncia<ref>[http://www.nature.com/press_releases/Britannica_response.pdf?item «Encyclopaedia Britannica and Nature: a response».] Campat eth 3 d'octobre de 2010 {{en}}</ref>. Encara i a plan de polemica sus aguest ahèr. Eth projècte Wikipèdia a tres caracteristiques clau que ne definissen eth sòn ròtle sus eth web: # Ei ua enciclopèdia : ei a díder, un supòrt de recopilacion, magasinatge e transmission dera informacion de forma estructurada. # Ei ua ''wiki'' : atau que, damb pichones excepcions, pòt èster editada per quisevolha persona. # Eth sòn contengut ei dubèrt a toti. Eth logiciau dera Wikipèdia magazina automaticament totes es estadistiques relatiues ath sòn foncionament. Atau s'a podut comprovar qu'es contribucions anonimes son pògues en comparacion damb es que hèn es usatgèrs enregistradi. Aguest hèt ei considerat un bon senhau, pr'amor que mos indique qu'era gent s'implique en projècte sense pòur e decidís entrar en jòc. Era Universitat Carnegie Mellon e eth Palo Alto Research Center realizèren un estudi sus es grandi caletres d'articles ara Wikipèdia en anglés dempús junhsèga de 2006 enquiath mai de 2010, es resultats sigueren es que seguissen<ref name=english>Kittur, A., Chi, E. H., and Suh, B. 2009. [https://web.archive.org/web/20160413130503/http://www-users.cs.umn.edu/~echi/papers/2009-CHI2009/p1509.pdf Què i a ena Wikipèdia ? Grandi tèmes e conflictes aparegudi en tot emplegar era estructura deth caletre sociaument remercat] En marc dera 27au Conferéncia sus es Factors Umans ena Informatica (Boston, Estats Units, deth 4 ath 9 d'abriu de 2009). CHI '09. ACM, New York, NY, 1509–1512.</ref> : * [[Cultura]] e [[art]] : '''30%''' * [[Biografia|Biografies]] e personatges : '''15%''' * [[Geografia]] e luòcs : '''14%''' * [[Sociologia]] : '''12%''' * [[Istòria]] e eveniments : '''11%''' * [[Natura]] e [[psicologia]] : '''9%''' * [[Tecnologia]] i [[sciéncies aplicades]] : '''4%''' * [[Religion]] : '''2%''' * [[Santat]] : '''2%''' * [[Matematiques]] : '''1%''' * [[Pensada]] e [[filosofia]] : '''1%''' Quaqui projèctes, coma eth dera ''Stanford Encyclopedia of Philosophy'', o eth dera [[Nupedia]], ara abandonada, an emplegat politiques editoriaus tradicionaus e era autoria des articles sonque ère en mans de saberuts. Ocasionaument, òm trape luòcs web coma [[h2g2]] o [[everything2]] que seguissen ues normes preestablides ont es articles pòden èster redigidi sonque per cada persona de faiçon individuau. Projèctes coma eth [[Wikispècies]], [[Susning.nu]] e [[Wikinòves]] son ''wikis'' ont es articles son debanadi per nombrosi autors e non i a cap de critèri abituau de revision. Mès a diferéncia de moltes autres, eth contengut dera Wikipèdia ei jos ua licéncia liura : cadun ei autorizat a préner-lo, modificar-lo e distribuir-lo. === Contengut grafic e sonor === Eth contengut grafic e sonor dera Wikipèdia ei partejat damb es autri projèctes dera [[Fondacion Wikimèdia]], pera aguesta arrason se sauve ena pagina web de [[Wikimèdia Commons]]. S'òm vòu includir un imatge, ua musica o un vidèo en quinsevolhe des articles de Wikipèdia, Wikispècies, Wikinòves, eca, non cau sonque apondre entre cladators ''Imatge:'' e eth nòm der archiu en question. Òm pòt cercar aguest contengut laguens era pagina de Wikimèdia Commons, a ont ei classificat per categories e i a un motor d'arrecèrca entà que sigue mès facil de trapar çò qu'auetz de besonh. Ei important qu'es imatges e es enregistraments agen ua licéncia liura, pr'amor qu'era Wikipèdia non pòt botar arren que sigue proprietat de quauqu'un. Ça que la, en bèths projèctes de Wikimèdia coma era Wikipèdia anglesa, ei permetut er usatge d'illustracions damb dreits d'autor gràcies ath ''fair use'' (emplec arrasonable), arrecuelhut ena legislacion des Estats Units<ref name=fairuse>[http://meta.wikimedia.org/wiki/Resolution:Licensing_policy Politiques sus es contenguts non liures de cada Wikipèdia], ''meta.wikimedia.org'' {{en}}</ref>. === Es lengües dera Wikipèdia === Era Wikipèdia represente un espaci d'expression entà fòrça lengües deth mond que per diuerses arrasons non son presentes en molti encastres. A ues lor permet mantier-se víues, e en cas d'autres autantplan recuperar-les. Actuaument era Wikipèdia s'aufrís en 276 lengües des mès de cinc mil qu'i a en mond. Cada lengua possedís ua edicion pròpria que trabalhe de faiçon independenta e sonque li cau respectar es normes basiques. Totes es Wikipèdies an d'èster : * De franc e sense publicitat * Damb volontaris que s'ajuden e trabalhen amassa * Objectives, serioses e damb un punt d'enguarda neutrau * Veraces e an d'auer ua informacion contrastada * De contengut liure, sense dreits d'autor (aciu i pòden auer d'excepcions) S'ua persona coneish ben ua lengua que non ei ena Wikipèdia e a eth temps e eth compromés de construsir-la, ac pòt sollicitar a [http://meta.wikimedia.org/wiki/Meta:Language_proposal_policy aciu]. Era administracion dera Wikimèdia ac tendrà en compde e decidirà se crea-la o non. Certanament, s'an dat casi en qu'era decision a resultat negatiua. Vejatz es [http://meta.wikimedia.org/wiki/Requests_for_new_languages peticions de dubertura de projèctes wiki en naues lengües]. Pr'amor qu'ath long des ans s'an anat enprincipiant edicions en d'autres lengües e cada ua d'eres a un nombre diferent de collaboradors, totes son en estats de desvolopament ben diuersi. D'aguest biais, n'i a ues coma era anglesa, era [[alemand]]a e era [[francés|francesa]], qu'an mès d'un milion d'articles e d'autres, coma era Wikipèdia en [[chaktow]] o en [[chamoru]], qu'encara son lonh d'artenher aguesta chifra. Totun, çò mès important ei que totes es Wikipèdies trabalhen peth coneishement universau, siguen escrites ena lengua que sigue. [http://meta.wikimedia.org/wiki/Llista_de_Viquipèdies Aciu] auetz ua tièra de totes es lengües wikipedianes damb eth sòn nombre d'articles e d'usatgèrs enregistradi. === Edicion === Coma norma generau, toti es articles se pòden modificar. Ei plan aisit : sonque cau sarrar eth boton ''modifica'' plaçat ena partida superiora dera pagina. Entà crear un nau article se n'a de cercar eth nòm e, quand s'informe que encara non i a arren escrit, cau sarrar eth boton ''article'' damb letres vermelhes. Es cambiaments realizats en un article se hèn visibles de manièra instantanèa, per çò qu'ei important d'auer-lo ben revisat abans de sauva-lo. Entà començar a editar podètz consultar [http://oc.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Primi%C3%A8rs_passes Prumèrs passi]. Se non sabetz qué editar e auetz besonh idèies, podètz anar a [[Especial:Darrièrs cambiaments]]. Ei en tot estudiar-se com estrénher era edicion d'articles entà forbingar casi de vandalisme. Ua forma ei era proteccion. Quand se considère qu'un article ei pro bon e extens, es administradors pòden protegir-lo<ref>[http://lists.wikimedia.org/pipermail/wikide-l/2008-December/021594.html &#91;Wikide-l&#93; Bericht Gesichtete Versionen], ''lists.wikimedia.org'' {{de}}</ref> de biais que s'age de pelodir permís entà modificar-lo<ref>[http://blog.wikimedia.org/blog/2009/08/26/a-quick-update-on-flagged-revisions/ A quick update on Flagged Revisions], ''blog.wikimedia.org'' {{en}}</ref><ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Flagged_protection_and_patrolled_revisions#cite_ref-7 Flagged protection and patrolled revisions], ''[[Wikipèdia en anglés]]''</ref>. Ua autra solucion que se contemple ei de proïbir era edicion as utilizaires que non s'an enregistrat. Era Wikipèdia anglesa, per exemple, non permet era creacion de naus articles ad aguesti usatgèrs<ref>[http://www.bbc.co.uk/news/10312095 Era Wikipèdia introdusís eth mecanisme d'edicion entàs sues pagines], [[BBC]], 15 de junh de 2010. {{en}}</ref>. Er istoric permet de visualizar es cambiaments que s'an produsit ath long deth temps en un article determinat : s'i especifique era persona que l'a hèt e era data. Se pòt consultar exactament çò que s'a cambiat, comparar cambiaments de diferenti dies e revertir-los se siguesse de besonh. Ath delà, i a ligams tàs pagines de discussion des autors a fin de poder-s'i comunicar. A viatges se cambie eth nòm der article o se trapassa era informacion tà un autre. En aguesti casi, non se poirà veire qui ac a escrit, senon qui n'a cambiat eth nòm, car er istoric mòstre sonque es cambiaments realizats en un article nomentat d'ua manièra determinada e es renomentades escafen er istoric. Se nomente mantienença er ensemble de pretzhèts que s'encarguen de corregir es errances ortografiques, d'apraiar es tèxtes tà dar-los coeréncia, classificar-los en categories, fosionar-los, eca. Cadun pòt hèr mantienença, non cau èster administrador. Cada usatgèr dispause d'un apartat de contribucions, ont se mòstre ua tièra de totes es edicions qu'a hèt dempús que s'enregistrèc. Damb quantitats mès eleuades d'edicions òm artenh de mès en mès pruvelèges ena comunautat, coma eth dreit de vòte o d'èster escuelhut administrador. Nomentam guèrra d'edicions quand dus o mès collaboradors an de concepcions diferentes de com abordar certans articles. Alavetz, aguesti usatgèrs entren en conflicte de manièra qu'un realize un cambiament e sistematicament un autre lo revertís. Aguest fenomèn ei plan comun ena Wikipèdia e se produsís normaument en articles sus tèmes polemics coma [[China]], [[Israèl]], [[crisi economica]], [[sectarisme]], [[religion]], [[sionisme]], eca. En cas que persistisse es administradors an eth déuer de moderar-lo e cau que protegiscan er article de forma que non se poga modificar mès. Ath delà, ei comun de sauvar es dues versions de manièra qu'eth liegedor trigue la que mès li agrada. I a diuersi biaisi de collaborar ena Wikipèdia e cadun pòt hèr çò que le vage mielhor eth temps que li volgue dedicar, car es volontaris non an cap de pretzhèt assignat ne son obligadi ad arren. Òm pòt començar en tot cercar un tèma qu'agrade ath volontari. Un còp assegurat que non i a arren d'escrit sus aquerò pòt començar a cercar d'informacion en libres e, dempús, redigir eth tèma en un papièr. Ei important de non publicar'c enquia que non sigue ben revisat. Pasmens, ua faiçon fòrça efectiua de trabalhar amassa ei júnher-se en projèctes comuns : es nomentadi wikiprojèctes. Persones damb es madeishi interessi e damb talents de participar ena Wikipèdia se mèrquen quauqui objectius e se coordinen entà elaborar d'articles d'un tèma determinat. Per exemple, escríuer es articles de totes es contellacions, de toti es elements quimics, o dilhèu, de totes es sòrtes de musica. D'aguesta faiçon, era enciclopèdia se complete e creish ordenadament. Shantièrs qu'òm pòt realizar ena Wikipèdia : * Crear d'articles des deth començament : encara que non s'apregonda, damb articles cuerti ei ua bona forma d'entamenar, dempús se pòden amplir. I a gent qu'a hèt molts articles e d'autra que n'a hèt pògui mès ben hèts e enronadi d'informacion. * Amplir articles dejà existenti : tostemp i a de causes tà ahíger, completar e detalhar. {{esbòs}} Aguest bendèl se pòt méter en tot ahíger <nowiki>{{esbòs}}</nowiki>. Servís entà indicar qu'un article ei massa cuert e demanar se quauquarrés lo poderie amplir. Er article en question serà classificat automaticament ena categoria des articles tà amplir ([http://oc.wikipedia.org/wiki/Categoria:Wikip%C3%A8dia:esb%C3%B2s Categoria:Wikipèdia:esbòs]). * Corregir lingüisticament e conceptuaument : ei important que tot sigue ben escrit e sense faussades. {{Metabendèl d'avertiment | nivèl = moderat | icòna = To validate.svg | títol = L’ortografia e/o la gramatica d'aqueste article es de verificar. | tèxt = Podètz [{{SERVER}}{{localurl:{{PAGENAME}}|action=edit}} corregir] o <span class="plainlinks">[{{fullurl:{{TALKPAGENAME}}|action=edit&section=new&preload=Mod%C3%A8l:Inicializar_P%C3%A0V}} crear la discussion]. }}<includeonly>{{#ifeq:{{{nocat|}}}|||}}</includeonly><noinclude> * Apraiar er estil e er orde : era disposicion deth tèxte, es paragrafs, es seccions e era tipografia a viatges se pòden apraiar * Fusionar : de còps un madeish tèma ei debanat en dus articles diferents e serie apropriat d'amassar-los. Aperam fosion eth hèt de trigar un nòm avient per article, amassar tota era informacion de manièra coerenta e escafar es articles originaus. * Categoritzar, ahíger d'imatges e méter ligams. * [[Projècte:Traduccion/*/Demandas|Arrevirar]] articles bons escrits en autres lengües. {{Projècte:Traduccion/Lògo|Demandar una traduccion}} * [[Wikipèdia:Reciclatge|Reciclar]] : i a articles damb ua qualitat que pòt èster amplament melhorada en tot organizar-los e esclarir-los. {{De reciclar}} Es articles listats dins era categoria Wikipèdia:Reciclatge son pagines sus es quaus eth bendèl de reciclatge ei estat apausat. Hèr un reciclatge significa remodelar'c tot ath hons: ortografia, redaccion, tipografia, orde, concèptes, eca. == Normes == Era Wikipèdia quauques normes establides pes madeishi participants deth projècte. Cada edicion dera Wikipèdia adopte es sues pròpies normes, maugrat que beres ues son comunes en totes eres. Tira d'arténher un acòrd sus era aplicacion d'ua norma, toti es editors son obligadi a respectar-la. Quauques d'aguestes normes son: [[Fichièr:Wikipedia scale of justice.png|thumb|225px|]] # Encausa dera diuersitat e nombre de participants e ideologies, provientes de toti es endrets deth mond, era Wikipèdia saja de construsir es sòns articles deth biais mès exaustiu possible. Er objectiu non ei d'escríuer d'articles des d'un sol punt d'enguarda, senon de presentar dubertament totes es posicions sus un tèma determinat. # Òm seguís un ensemble de convencions en çò que tanh ath nomentament d'articles, en tot causir preferentament era version mès comunament emplegada ena pròpia lengua. # Es discussions sus eth contengut e edicion d'un article s'an de hèr enes pagines de discussion e non sus eth madeish article. # I a un seguit de tèmes que son excludidi dera Wikipèdia, pr'amor que non constituissen concèptes estrictament enciclopedics. Per exemple, non pòt contier de definicions de diccionari (coma ara vèrbs, adjectius, eca), qu'òc se poirien trapar en [[Wikionari]]. === Neutralitat deth contengut === Era Wikipèdia non preten expressar opinions, vòu transméter eth coneishement de faiçon objectiua. Non vòu tanpòc que bères persones se senten escornades pr'amor de posicionaments politics o punts d'enguarda que contrasten damb es sues opinions formades. Per açò, en moment d'escríuer s'a d'èster çò mès concís, respectuós e objectiu possible. Se se tracte d'un tèma controvertit cau expausar totes es posicions en tot mentar hònts fiables, forbingar opinions personaus e esclarir qu'ei çò mès acceptat e es ipotèsis non provades === Licéncia des contenguts === [[Fichièr:CC BY-SA icon.svg|thumb|150px|Icona de [[CC-BY-SA]], que simbolize eth programa entà compartir era licéncia ''Creative Commons Atribution Share-Alike''.]] Era Wikipèdia ei un producte de distribucion gratuita e sense restriccions. Eth contengut textuau ei jos es licéncies [[GNU]] e [[Creative Commons]], era darrièra version dera quau s'actualizèc e aprovèc per miei d'ua votacion entre eth 12 d'abriu e eth 3 de mai de 2009<ref>[http://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Licensing_update/Result/ca&uselang=ca Resultats sus era actualizacion dera licéncia]. [[Fundació Wikimedia]]. Verificat eth 10 d'octobre de 2010.</ref>. Tot eth tèxte ei proprietat dera Fondacion Wikimèdia e non pòt contier arren que sigue proprietat intellectuau d'ua autra persona. === Proteccion de donades === Era Wikipèdia ei un espaci que toti pòden consultar e tostemp i a d'informacions que son tròp personaus e cau evitar de méter-les : fotografies de persones víues, adrèices personaus, nòms de familhars, eca. Certanament, era privacitat dera informacion ei autant importanta coma era prevencion deth vandalisme<ref>{{ligam web|url=http://wikimediafoundation.org/wiki/Pol%C3%ADtica_de_privacidad |título=Politica de privacitat |autor=Fundacion Wikimèdia |fechaacceso=11 d'agost de 2010}} {{es}}</ref>. Creative Commons non pòt grantir toti es dreits d'imatge e violar-los representarie ua infraccion legau<ref>{{ligam web|url=http://wiki.creativecommons.org/Frequently_Asked_Questions#When_are_publicity_rights_relevant.3F |título=Quand son arremarcables es dreits publicitaris ? |autor=Creative Commons |idioma=anglés |fechaacceso=11 d'agost de 2010}} {{Citació|Com controlam eth contengut dera enciclopèdia de biais que non se violen es dreits d'imatge des persones ?}}</ref>. Es dreits d'imatge son mausapiosi d'èster violadi en quinsevolh trabalh que contengue de tèmes umans. Cau forbingar ahíger fotografies, votz, vidèos, entretens, pèces de teatre e cançons. Entà trasméter aguesta sòrta de contengut que non vos apartengue, cau demanar permís as persones corresponentes. Aguesta ei ua obligacion diferenta e independenta dera obtenguda dera licéncia de dreits d'autor pes sòns obratges, mès pas pes subjèctes. Es licéncies Creative Commons non afècten as dreits de privacitat des subjèctes, senon des proprietaris. Un autre des shantièrs de mantienença dera Wikipèdia ei sajar d'eliminar contengut mausapiós de non respectar es dreits d'imatge<ref>{{ligam web|url=http://meta.wikimedia.org/wiki/Oversight/es|título=Oversight |autor=Fundación Wikimedia |fechaacceso=11 de agosto de 2010 |idioma=múltiples idiomas}}</ref>. == Critiques == Es critiques que recep contunhadament era Wikipèdia se fondamenten enes punts que seguissen: * Fisabilitat des sòns contenguts : era informacion ahijuda apareish de faiçon instantanèa e es errances demòren enquia que bèth utilizaire les detècte e rectifique<ref>Villapadierna, Ramiro (2006). [«Era Wikipèdia a es pès de hanga» http://www.abc.es/hemeroteca/historico-20-11-2006/abc/Tecnologia/wikipedia-tiene-los-pies-de-barro_15351787377.html]. Comprovat eth 2 d'octobre de 2010. {{es}}</ref>. Se non se detècten de tira, ua autra persona les pòt liéger e considerar-les coma veraies. Per açò fòrça persones méten un punt d'interrogacion s'era hònt ei era Wikipèdia. * Vandalisme : pr'amor que cadun pòt editar-la des de casa sua, tostemp i a de persones damb mala idèia que escriuen messorgues e qu'escafen talhucs de tèxte. Aguest ei un verai problèma dera Wikipèdia e se produsís de manièra contunhada. Ua des dificultats entà combáter eth vandalisme ei que cau conéisher ben eth tèma entà detectar-ne un cas : fòrça viatges passa desapercebut. Un exemple recent e paradigmatic de vandalisme massiu se produsic encausa d'ua emission dera television nòrd-americana. Eth reputat omorista [[Stephen Colbert]], animador deth programa ''The Colbert Report'', en ua seccion d'aguest programa aperada ''Wikiality''<ref>spring.newsvine.com (2006). [«Stephen Colbert causa un embolh ena Wikipèdia» http://spring.newsvine.com/_news/2006/08/01/307864-stephen-colbert-causes-chaos-on-wikipedia-gets-blocked-from-site]. Campat eth 2 d'octobre de 2010. {{en}}</ref> hè arrepresentacions a ont presenta era possibilitat de realizar diuersi cambiaments de blaga ena enciclopèdia en linha. Hec un apèl as espectaires entà cambiar er emplaçament d'estats e païsi enes definicions dera Wikipèdia, modificar era entrada ''elefant'' entà que constesse que, en torn de demenudar, era poblacion d'elefants africans s'auie triplicat. Eth resultat immediat siguec qu'es administradors auèren de blocar ua vintea d'entrades dera Wikipèdia pr'amor qu'i auien detectat modificacions inapropiades. == Qualitat == Er objectiu dera Wikipèdia ei d'auançar en quantitat de contenguts, mès tanben sustot en qualitat. Aquerò vòu díder qu'ei mès important mielhorar e completar çò qu'ei dejà escrit qu'ahíger naues informacions. Eth sagèth de qualitat wikipediana se crochete enes articles que se considèren mès complets, estructuradi, esclaridors e en definitiua ben hèts e acabats. Açò permet d'identificar-los, arrecomanar-n lectura e demostrar era qualitat dera wikipèdia ath mond. S'un wikipedian pènse qu'un article aurie d'èster considerat de qualitat pòt hèr ua proposicion d'article de qualitat. Per miei d'ua discussion e, puish, d'ua votacion òm pren ua decision. Vejatz es articles de qualitat dera Wikipèdia occitana en [[Wikipèdia:Articles de qualitat]] Meta-Wiki causic mil concèptes que considère fondamentaus ena coneishença universau, coma [[mamifer]], [[America deth Nòrd]], [[Diego Velázquez]], [[oelha]], [[Cristòu Colomb]], [[nombre]], [[Voltaire]], [[escultura]], [[adondança]], [[arc]], [[spècie miaçada]] e [[Tim Berners-Lee]]. Alavetz compde quina quantitat i a d'aguesti articles en cada edicion e concludís que wikipèdies coma era alemanda, era anglesa e era catalana los an toti. == Trabalhadors == Milenats de persones de tot eth mond editen era Wikipèdia de faiçon contunhada. I a tres sòrtes de trabalhadors : * Utilizaires anomins : entà collaborar non ei de besonh enregistrar-se. Per aguesta arrason, es collaboradors que non s'enregistren, aperadi usatgèrs anonims, apareishen identificadi pera sua [[adreiça IP]], un numèro que depen der ordenador qu'utlilizen. Coma nòrma generau, es usatgèrs anonims non an dreit de vòte ne pòden esdevier administradors. Çò mès arrecomanable ei de trabalhar enregistrat perque a fòrça auantatges. En bères edicions dera Wikipèdia lor estrenhen mès es possibilitats. Ena Wikipèdia anglesa, per exemple, non pòden crear naui articles e tant ena [[francés|francesa]] coma ena [[galèc|galèga]] non ne pòden editar. * Emplegats dera Fondacion Wikimèdia : ara madeish i a trenta-nau persones que trabalhen per Wikimèdia de manièra remunerada<ref>[https://web.archive.org/web/20110514000627/http://wikimediafoundation.org/wiki/Empleados Emplegats dera Fondacion Wikimèdia] {{en}}{{fr}}{{es}}</ref>. * [[Wikipedians]] : actuen tostemp de manièra desinteressada<ref>[https://web.archive.org/web/20200422180325/http://www.tiempodehoy.com/default.asp?idpublicacio_PK=50&idioma=CAS&idnoticia_PK=58063&idseccio_PK=614&h=090807 «Wikipèdia : era ora dera vertat»], article dera revista ''Tiempo'' (28/08/09). {{es}}</ref>. I a tres sòrtes de wikipedians : utilizaires enregistradi, bòts e administradors. === Utilizaires enregistradi === Entà esdevier wikipedian cau enregistrar-se ath projècte dera Wikipèdia. Tà hèr'c cau, en prumèr luòc, sarrar eth ligam ''crear un compte o se connectar'' plaçat ena partida superiora der ecran. Va apareisher era pagina d'identificacion ara partida superiora dera quau ditz ''encara non sètz membre ?'' Alavetz cau sarrar eth ligam ''enregistratz-vos'' plaçat a continuacion. Va aparéisher un formulari que cau aumplir damb eth nòm, aperat àlies, e causir un senhau pròpri e secrèt. Cada viatge qu'òm vòu dintrar cau identificar-se damb eth nòm e eth senhau. Er usatgèr enregistrat dispause d'un plafon ara partida superiora der ecran tà accedir a diuersi espacis : * Pagina d'utilizaire : pagina pròpria ont poirà presentar-se, descríuer eth sòn pretzhèt ena Wikipèdia e botar tota era informacion que desire. S'edite dera madeisha faiçon qu'es articles normaus. * Discussion : servís entà comunicar-se damb es autri usatgèrs. Òm pòt accedir ara discussion dera persona damb qui se volgue comunicar e pòt ahíger un comentari en tot sarrar eth boton ''+'' o eth ''modifica'' dera seccion que volgue contunhar. Se comunica ar usatgèr quand a de messatges naus. Es articles tanben dispausen d'ua pagina de discussion. S'ulitilize entà comunicar es questions relacionades damb era edicion, discutir-les e partatjar-les damb es autri volontaris. S'es letres deth boton ''discussion'' apareishen en vermelh, significa que non i a de comentaris. * Preferéncies * Contribucions : en aguest apartat i a ua tièra de totes es edicions qu'a hèt damb era ora, era data e eth nòm der article modificat. * Gésser : quand vòu partir, per seguretat le cau sarrar eth boton ''desconnectar''. De totes manières, dempús de quinze menutes d'inactivitat eth compde se barre automaticament. Damb eth temps e es edicions hètes, eth prestigi de cada usatgèr aumente de mès en mès. A partir d'un certan nombre d'edicions se les autrege eth dreit ath vòte, eth quau aumente de valor damb era antiquitat. As que pòrten dejà un certan temps sense problèmes òm les assigne era categoria d'utilizaires autoconfirmadi, çò que garantís ua confidança per part des autri usatgèrs. Atau madeish, es sues edicions apareishen ena pagina des [[Especial:Darrièrs cambiaments|darrièrs cambiaments]] damb un distintiu especiau. Ei ua mesura d'economizacion des esfòrci pes usatgèrs que se dediquen a combàter eth vandalisme de biais que poguen focalizar eth sòn shantièr en d'autres edicions. Es usatgèrs pòden crear Wikiprojèctes, grops d'editors interessadi en un tèma especific damb er objectiu de coordinar es esfòrci entà mielhorar-ne es articles entà espartir eth trabalh. Auei, i a {{NUMBEROFUSERS}} usatgèrs registradi ena Wikipèdia en occitan, ua chifra que mos pòt semblar erronèament nauta, car ei un hèt generalizat en totes es Wikipèdies que s'enregistre fòrça gent, mès ara ora dera vertat pògui i collaboren. Ei mès, s'a podut constatar qu'era majoritat non s'i inscriuen damb era intencion de participar-i, senon de profietar era pagina d'utilizaire tà introdusir d'informacion qu'ahavorise as pròpris interessi. Aguesti compdes se nomenten compdes de cogit particular<ref>{{ligam web|url=http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Cuenta_de_prop%C3%B3sito_particular |autor=Fundación Wikimedia |título=Wikipèdia : Compde de cogit particular|fechaacceso=11 de junhsèga de 2010 |idioma=diuerses lengües}}</ref>. Campatz quini usatgèrs son capables d'escríuer en occitan: [http://oc.wikipedia.org/wiki/Categoria:Utilizaire_oc wikipedians natius], [http://oc.wikipedia.org/wiki/Categoria:Utilizaire_oc-4 wikipedians damb nivèu plan bon], [http://oc.wikipedia.org/wiki/Categoria:Utilizaire_oc-3 nivèu auançat]. Se considèren utilizaires actius aguesti qu'an realizat aumens ua edicion es darrièrs trenta dies. En març de 2011 i auie {{NUMBEROFACTIVEUSERS}} collaboradors actius en occitan. Toti es usatgèrs pòden intervier enes prenudes de decision, autantplan es anonims. Aqueri que pòrten dejà un certan temps en tot collaborar an dreit de vòte. Cada usatgèr non a dreit sonque a un vòte per cada prenuda de decision. Per açò, beths uns decidissen de daurir autri compdes entà poder votar mès d'un còp. Coneishem aguesti compdes coma usatgèrs mariòta. Açò ei considerat ua manipulacion e ei completament illegau. Eth passat [[29 de noveme]] de 2009, eth jornau espanhòu ''[[El País]]'' publiquèc un article qu'afirmaue qu'era Wikipèdia auie subit ua amendrida notable d'editors en totes es versions lingüistiques pendent er an 2009 segontes es analisis der arrecercaire espanhòu [[Felipe Ortega]], deth grop ''Libresoft'', dera [[Universitat Rey Juan Carlos]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/investigador/espanol/centro/debate/futuro/Wikipedia/elpeputec/20091127elpeputec_5/Tes Un arrecercaire espanhòu, en cèntre deth debat sus eth futur dera Wikipèdia] Es donades de Felipe Ortega demòstren qu'era enciclopèdia subís ua amendrida notable d'editors. Era premsa internacionau los recuelh. Wikipèdia assegure qu'es donades son consistentes, mès aufrís ua analisi mès optimista. Tomás Delclós a ''[[El País]]'', 29/11/2009 {{es}}</ref> Aguesta informacion encara ei discutida e Jimmy Wales la desmentic<ref>[http://www.telegraph.co.uk/technology/wikipedia/6660646/Wikipedias-Jimmy-Wales-denies-site-is-losing-thousands-of-volunteer-editors.html Jimmi Wales desmentís qu'era Wikipèdia sigue en tot pèrder milenats d'editors volontaris], Telegraph, 26-11-2009 {{en}}</ref>. Era vertat ei qu'era Wikipèdia creish e mielhora de mès en mès e açò ei possible gràcies as volontaris. === Bòts === Es bòts son es robòts dera enciclopèdia, usatgèrs automatics qu'òm pòt crear entara realizacion de diuersi shantièrs ena edicion dera wikipèdia. Cada bòt ei associat a un utilizaire, eth quau ei responsable deth sòn foncionament. Es bòts pòden corregir faussades ortografiques, méter ligams ara version d'un article en d'autres lengües, revisar edicions, fosionar articles e tota sòrta de causes. I a bòts que se dediquen ara creacion massiua d'articles, normaument esbòci<ref>[http://meta.wikimedia.org/wiki/Bot_policy Era metuda en foncionament de bòts]</ref>. Ara i a {{NUMBERINGROUP:bot}} bòts trabalhan peth projècte occitan. === Administradors === Es administradors son usatgèrs enregistradi qu'an obtengut bèths pruvelètges e s'encarguen dera administracion d'ua edicion determinada dera Wikipèdia<ref>[http://meta.wikimedia.org/wiki/User_groups Sòrtes d'usatgèrs]</ref>. Es administradors an eth déuer de susvelhar es autri utilizaires e es edicions qu'amien endeuant, controlar era estructura e er orde en projècte e moderar es conflictes. Es administradors son eth guidon deth projècte s'an d'assegurar, en definitiua, que tot vage ben. Es edicions de mès activitat an besonh de mès administradors. Per exemple, era Wikipèdia anglesa se servís de mès de 1780 administradors, era italiana de 103, era occitana de 5, era chinesa de 74 e era aragonesa 6 e era zulu non a cap. S'un usatgèr a besonh de qu'un administrador intervengue en bèth ahèr ac pòt demanar a [[Wikipèdia:Requèsta als administrators]]. [[Wikipèdia:Lista dels administrators|Aciu]] auez toti es administradors dera Wikipèdia occitana. Entà saber-ne mès sus es administradors, anatz a [[Wikipèdia:Administrator]] En quauques edicions, sustot enes mès ingentes o damb mès activitat, es administradors s'especializen en pretzhèts determinadi entà agudizar eth rendement dera equipa. En aguesti casi, es administradors non assoliden pas totes es competéncies, senon bères ues depenent d'a ont focaliziguen eth sòn shantièr. Segontes era sua foncion o competéncies, podèm classificar-los en quate grops : ==== Burocrates ==== En moment de crear ua naua edicion dera Wikipèdia, apareishen uns prumèrs usatgèrs : es burocrates. Aguesta sòrta d'utilizaires an totes es competéncies possibles e es sues actuacions son es que mèrquen çò que s'a de seguir. Son es unics administradors que pòden autrejar poderatge d'administrador as usatgèrs. Es burocrates pòden cercar gent escadenta entà incorporar-se ara equipa d'administracion. A despient d'aquerò, es utilizaires enregistradi s'i pòden aufrir a [[Wikipèdia:Candidatura al pòst d'administrator]]. Coma norma generau, es naus administradors se triguen de manièra democratica, coma se prenen era majoritat de decisions ena Wikipèdia. Alavetz pòden votar totes es persones damb dreit de vòte, que s'artenh a partir d'un certan nombre d'edicions. Entà esdevier administrador cau auer un an d'antiquitat. ==== Mautaires ==== Es mautaires s'encarguen de cercar irreguraritats e maus usatges deth projècte. An eth pruvelètge de mautar es adrèices IP, ei a díder es identitats des usatgèrs, e saber d'a ont provien e se corresponen damb autres edicions o actuacions realizades aparentament per autri perfils. D'aguest biais, es mautaires pòden detectar casi de vandalisme, de chicana enes votacions e d'utilizaires mariòta. Quand detecten bèth problèma, avertissen un autre administrador entà qu'actue. ==== Escafaires ==== Es escafaires son administradors dedicadi a revertir edicions inescadentes e escafar tèxtes o articles sancers. Son totaument justificadi a hèr aguestes actuacions e an era competéncia d'escafar articles, çò qu'es autri usatgèrs no pòden hèr. Normaument, era propòsta d'eliminacion d'un article se pòt discutir e, per tant, non s'elimine pas enquia qu'era comunautat a prenut ua decision : arron actuen es escafaires. A viatges apareishen articles clarament inapropriadi o repetidi en un autre nòm e cau, alavetz, escafar-los de tira sense dar pas a cap de discussion. ==== Bibliotecaris ==== Es bibliotecaris son capables de blocar es usatgèrs que non respècten es normes de foncionament o hèr-los pas aptes entà certanes accions, coma per exemple treir-le eth dreit de vòte. Ath delà, en casi extrèms pòden eliminar-los dera Wikipèdia. Es bibliotecaris, coma es escafaires, pòden eliminar articles == Wikiamassades == Es Wikiamassades son amassades qu'organizen es wikipedians tà assemblar-se, coneisher-se, e celebrar era escaduda deth projècte Wikipèdia. Damb eth desau aniversari dera Wikipèdia a aumentat era organizacion d'aguesta sòrta d'activitats. S'amien endeuant explicacions didactiques de difusion e guida d'usatge. Atau pòden arténher que mès gent s'ahisca ath projècte e passar bons moments ath madeish temps. === Wikiamassades celebrades === * [[19 de junhsèga]] de [[2008]] en [[Barcelona]]. * [[Octobre]] de [[2010]] en [[Badalona]]. * [[19 de decembre|19 de deceme]] de 2010 en [[Londres]]. * [[15 de genièr|15 de gèr]] de [[2011]] en [[Cuelleredo]]. * 15 de gèr de 2011 en [[Ribadeo]]. == Accès == === Wikipèdia ath mobil === Era Wikipèdia compde damb ua version web consultable a trauèrs deth [[telefòn mobil]] : [http://oc.m.wikipedia.org]. Aquerò sonque foncione damb portables damb accès tà Internet. [[Wapaedia]] ei un logiciau tà mobils que servís entà consultar e manipular era Wikipèdia de faiçon mès aisida. Ua naua apòsta dera Fondacion Wikimèdia entà dubrir-se as naues tecnologies dera comunicacion siguec eth lançament en [[agost de 2009]] d'un logiciau oficiau dera Wikipèdia entà [[iPhone]] e [[Ipod touch]]. Aguest programa ei liure, gratuit e foncione damb [[iPhone|iPhone 3 g]] o versions mès recentes<ref>[http://latercera.com/contenido/739 170866 9.shtml Wikipèdia lance un logiciau oficiau entà iPhone], lo {{data|19|agost|2009}}</ref>. Òm pòt descargar-lo en [[App Store]]. === Wikipèdia dehòra deth hilat === [[Fichièr:Kiwix 0.9 alpha1 screenshot en.png|thumb|Un article mostrat peth logicièl [[Kiwix]].]] Era Fondacion Wikimèdia distribuic era Wikipèdia en supòrt [[CD]] en [[2003]] e en [[DVD]] en [[2005]], ont s'includien es versions en [[alemand]], [[polonés]], [[portugués]] e [[anglés]]. Era organizacion de logiciau liure [[Kiwix]] s'encarguèc dera distribucion d'aguest darrièr. Atau madeish, es ordenadors sense accès a Internet pòden consultar era enciclopèdia damb era interactivitat que caracterize era Wikipèdia<ref>[http://meta.wikimedia.org/wiki/wikipedia_on_CD/DVD Era Wikipèdia en CD e DVD], sul site de [[Wikimedia]]</ref>. === Censura === Coma ei sabut, era censura a Internet ei ua realitat en fòrça païsi damb regims politics autoritaris. Era Wikipèdia non ei cap d'excepcion en aguest ahèr : non pòt èster consultada des de toti es endrets dera planeta. En bèri estats non ei permetuda era connexion a Internet, en d'autri era Wikipèdia ei barrada e bèths estats an decidit de censurar quauqui articles concrèts. En [[octubre]] de 2005 eth [[RPC|Govèrn Chinés]] bloquèc er accès ara Wikipèdia<ref>[https://archive.is/20120703174226/www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec15242.htm Era Wikipèdia ei dejà accessible ena China dempús d'un an de blocatge], lo {{data|17|noveme|2006}}</ref>. Un an dempús, siguec desblocada ara màger part deth territòri chinés. Encara ei blocada en [[Tibet]] e [[Falun Gong]], ues zònes ont eth regim exercís un contròu mès estricte<ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/10/12/sociedad/s-05104.htm Era Wikipèdia sense censura ara China], lo {{data|12|octobre|2006}}</ref>. === Projèctes fraires === Era Wikipèdia a diuersi projèctes fraires que complementen era enciclopèdia. Toti aguesti son tanben multilingües, liures, apiejadi ena tecnologia ''wiki'' e administradi pera Fondacion Wikimèdia. Aguesti son es autri projèctes dera Wikimèdia : * '''''[[Wikionari]]''''' : ei eth projècte dera Fondacion Wikimèdia entath bastiment d'un [[diccionari]] liure. Cada article ei destinat a un mot diferent a ont s'includís era definicion, exemples de frases que lo contenguen, arrepervèris, frases hètes, era etimologia e d'autri aspectes sus era paraula en era madeisha. A ua foncion complementària ara Wikipèdia, pr'amor qu'un grand nombre d'articles son destinadi ath diccionari peth sòn caractèr non enciclopedic. En fòrça lengües deth mond eth Wikionari arrepresente fòrça mès qu'aquerò, pr'amor que non dispausen de cap mès diccionari o ben es qu'an non son cap autant complets coma era informacion dejà sauvada en Wikionari. Per totes aguestes lengües eth Wikionari arrepresente ua oportunitat d'amassar e coordinar es parlants entara creacion deth sòn prumèr diccionari de faiçon dubèrta e cooperatiua. * '''''[[Wikilibres]]''''' : a coma objectiu méter ara disposicion de quinsevolha persona [[libre de tèxte|libres de tèxte]], [[Wikionari:OC:manual|manuaus]], [[caièrs]] e d'autri tèxtes [[pedagogia|pedagogics]] de contengut liure e d'accès gratuit. * '''''[[Wikiversitat]]''''' : emparada en projècte precedent, se prepausa coma ua plataforma educatiua en linha, liura e gratuita, ont ei possible de crear projèctes d'aprentissatge a quinsevolhe nivèu educatiu, participar en un grop d'aprentissatge e crear contenguts didactics coma examèns, exercicis, practiques, eca. * '''''[[Wikiarrepervèris]]''''' : ei un compendi dubèrt en linha d'arrepervèris, frases celebres, breçairòles, frases hètes e rambalhs de mots en totes es lengües includint-ne es hònts se son conegudes. * '''''[[Wikinòves]]''''' : ei ua hònt de nòves de contengut liure. * '''''[[Wikitèxti]]''''' : ei ua [[bibliotèca]] en linha a ont se trapen tota sòrta de poèmes, relats, ensagi, cançons, croniques e reportatges entà passar bons moments en tot liéger, emocionar-se e apréner. Cadun pòt ahíger tèxti dera madeisha manièra qu'enes autri projèctes. Es tèxti, totun, cau que siguen originaus e anomins o, s'an autor, an d'auer estat publicadi damb ua [[licéncia GFDL]] o trapar-se en domeni public. * '''''[[Wikimèdia Commons]]''''' : combine es mots anglesi ''media'', mediàs e ''commons'', comuns. Ei un depaus comun d'imatges e enregistraments sonors des projèctes de Wikimèdia. Abans dera sua existéncia, entà botar un archiu (imatge o son) en ua pagina d'un projècte de Wikimèdia calie cargar-la en cada ua des pagines ont auie de gésser, per çò que demoraue repetida un milenat de viatges. Wikimèdia Commons a ajudat plan a mielhorar eth rendement e er orde de Wikimèdia ath delà que permet trapar imatges e sons de mès facilitat. Tà saber-ne mès, liegètz [[Desplegant commons]]. * '''''[[Meta-Wiki]]''''' : ei un luòc de supòrt entàs projèctes dera Fondacion Wikimèdia. * '''''[[Wikiespèces]]''''' : ei un catalòg dubèrt e liure d'espècies biologiques. == Nòms alternatiui == Cada lengua a sues particularitats e eth nòm ''Wikipèdia'' (deth mot hawaiian ''wiki'') apareish en un modelhon de formes distintes. Vejatz quin an adaptat ''Wikipèdia'' es autres lengües wikipedianes : <div class="references-small" style="-moz-column-count:2; column-count:2;"> * Bichipedia - [[:sc:|sarde]] * Biquipedia - [[:an:|aragonés]] * Uichipedia - [[:roa-rup:|aromanés]] * Uikipedias - [[:jbo:|lojban]] * Uikuepitiu - [[:cr:|cree]] * Uiquipedia - [[:ast:|asturian]] * Vicipaedia - [[:la:|latin]] * Vicipéid - [[:ga:|irlandés]] * Vichipedie - [[:fur:|furlan]] * Vikipedėjė- [[:bat-smg:|samogités]] * Vikipedio - [[:eo:|esperanto]] * Vikipedi (en majuscules VİKİPEDİ) - [[:tr:|turc]] * Vikipedija - [[:lt:|lituan]] * Vikipēdija - [[:lv:|leton]] * Vikipediya (en majuscules VİKİPEDİYA) - [[:az:|azèri]], [[:uz:|ozbèc]] * Vikipeedia - [[:et:|estonian]] * Vikipeediä - [[:fiu-vro:|võro]] * Viquipèdia - [[:ca:|catalan]] * Vuiquipèdia - [[:frp:|francoprovençau]] * Vitipetia - [[:ty:|tahitian]] * Vükiped - [[:vo:|volapük]] * WicipÆdia - [[:ang:|anglosaxon]] * Wicipedia - [[:cy:|galés]] * Wikanpodia - [[:om:|oromo]] * Wikiibíídiiya - [[:nv:|navajo]] * Wikipédia - [[:fr:|francés]], [[:pt:|portugués]], [[:hu:|ongarés]], [[:sk:|eslovac]], [[:su:|sondanés]], [[:jv:|javanés]] * Wikipedia - [[:sq:|albanés]], [[:de:|aleman]], [[:en:|anglés]], [[:eu:|basco]], [[:nds:|baish saxon]], [[:br:|breton]], [[:es:|espanhòu]], [[:co:|còrs]], [[:da:|danés]], [[:fo:|feroés]], [[:tl:|filipin]], [[:fi:|finés]], [[:gd:|gaelic escocés]], [[:gl:|galèc]], [[:nl:|neerlandés]], [[:ilo:|ilokano]], [[:id:|indonesian]], [[:ia:|interlingua]], [[:is:|islandés]], [[:it:|italian]], [[:lb:|luxemborgés]], [[:na:|nauruan]], [[:no:|norvegian]], [[:pl:|polonés]], [[:ro:|romanés]], [[:scn:|sicilian]], [[:so:|somalian]], [[:sv:|suedés]], [[:sw:|swahili]], [[:wa:|valon]], [[:chy:|cheiène]], [[:vi:|vietnamian]] * Wikipedija - [[:bs:|bosnian]], [[:hr:|croat]], [[:lt:|lituan]], [[:mt:|maltés]], [[:sh:|sèrbocroat]], [[:sl:|eslovèn]] * Wikipèdia - [[occitan]] * Wîkipediä (en majúscules WİKİPEDİÄ) - [[:tt:|tartar]] * Wikipedie - [[:cs:|chèc]], [[:nds-nl:|nedersaksisch]] * Wikipedio - [[:io:|ido]] * Wîkîpediya - [[:ku:|curd]] * Wikipediya - [[:diq:|zazaki]] * Wikipediyaa - [[:wo:|wolof]] * Wikipedy - [[:fy:|frison]] * Wikipedya - [[:ceb:|cebuano]] * Wikipesija - [[:tokipona:|toki pòna]] * wIqIpe'DIya - [[:tlh:|klingon]] * Wikipediija - [[:se:|saami septentrionau]] * Wikipēdija - [[:lv:|leton]] * Wikipedije - [[:csb:|kashubian]] * Wikipiɖia - [[:ee:|ewe]] * Wikipidiya - [[:qu:|quíchua]] * Wikkipedija - [[:ksh:|ripuarian]] * Βικιπαίδεια (Vikipaideia /vikiˈpɛðia/) - [[:el:|grèc]] * Waikipaidja [[:got:|gotic]] * ВИКИПЕДЇѬ (Vikipediia) [[:cu:|antic eslau eclesiastic]] * Википеди - (Vikipjedi) [[:os:|ossèt]], [[:cv:|txuvaix]] * Википедиja (Vikipedija) - [[:mk:|macedonian]], [[:sr:|sèrbe]] * Википедия (Vikipiediya) - [[:ru:|rus]], [[:kk:|kasakh]] * Википидийа/Vikipedija - [[:ce:|chechèn]] * Вікіпедія (Vikipediya) - [[:uk:|ucraïnés]] * Вікіпэдыя (Vikipiedia) - [[:be:|bielorús]] * Уикипедия (Uikipediya) - [[:bg:|bulgar]], [[:ky:|kirguís]] * ვიკიპედია (vikipedia) - [[:ka:|georgian]] * Վիքիպեդիա (vik'ipedia) - [[:hy:|armèni]] * ويكيبيديا (wīkībīdyā) - [[:ar:|arab]] * ویکیپدیا (wikipdya) - [[:fa:|persan]] * ویـکـیـپـیـڈ یـا (wikipidya) - [[:ur:|ordo]] * ܘܝܟܝܦܕܝܐ(wīkīpidyā) - [[:arc:|aramèu]] * ויקיפדיה (wikipdya) - [[:he:|ebrieu]] * ויקיפעדיע (wikipedya) - [[:yi:|jiddisch]] * ויקיפידיה(wikipidya) - [[:lad:|ladin]] * วิกิพีเดีย (wikipidiya) - [[:th:|tailandés]] * વિકિપીડિયા (vikipīḍiyā) [[:gu:|gujarati]] * ವಿಕಿಪೀಡಿಯ (vikipīḍiyā) - [[:kn:|canarés]] * ވިކިޕީޑިއ - [[:dv:|divehi]] * விக்கிபீடியா - [[:ta:|tamil]] * विकिपीडिया (vikipīḍiyā) - [[:hi:|indi]], [[:mr:|maratin]], [[:sa:|sanscrit]] * వికిపీడియా (vikipīḍiyā) - [[:te:|telugu]] * উইকিপিডিয়া (uikipiḍiyā) - [[:bn:|bengalin]], [[:bpy:|Bishnupriya Manipuri]] * വിക്കിപീഡിയ (vikkipīḍia) - [[:ml:|malai]] * ဝိကိပိဒိယ (wīkīpidiya) - [[:my:|birman]] * ᏫᎩᏇᏗᏯ (wigiquediya) - [[:chr:|cherokee]] * ウィキペディア (uikipedeia) - [[:ja:|japonés]] * 위키백과 (wikibaekgwa) - [[:ko:|corean]] * ਵਿਕਿਪੀਡਿਆ (wikipīḍiā)- [[:pa:|punjabin]] * 维基百科 / Wéijībǎikē - [[:zh:|chinés]] * 維基百科 - [[:zh-yue:|cantonés]] * 維基大典 - [[:zh-classical:|chinés classic]] </div> == Vejatz tanben == {{meta|Tièra de Wikipèdies}} {{Spoken Wikipedia|Wikipedia.ogg|2005-06-25}} * [[Interpedia]], un prumèr cogit entara enciclopèdia cooperatiua sus Internet * [[GNUPèdia]] * [[Nupèdia]] * [[Tièra d'enciclopèdies en linha]] {{clear}} * {{intitle|Wikipèdia}} * {{lookfrom|Wikipèdia}} == Arremèrques == {{reflist|colwidth=30em}} == Entà saber-ne mès == ;Estudis academics * {{Cite journal|first=Finn|last=Nielsen|url=http://www.firstmonday.org/issues/issue12_8/nielsen/index.html|title=Scientific Citations in Wikipedia|journal=[[First Monday (journal)|First Monday]]|volume=12 |issue=8|month=August|year=2007|accessdate=2008-02-22}} * {{Cite journal|unused_data=DUPLICATE DATA: page=88|last=Pfeil|first=Ulrike|year=2006|title=Cultural Differences in Collaborative Authoring of Wikipedia|journal=Journal of Computer-Mediated Communication|volume=12|issue=1|url=http://jcmc.indiana.edu./vol12/issue1/pfeil.html |accessdate=2008-12-26|doi=10.1111/j.1083-6101.2006.00316.x|page=88|coauthors=Panayiotis Zaphiris and Chee Siang Ang}} * Priedhorsky, Reid, Jilin Chen, Shyong (Tony) K. Lam, Katherine Panciera, Loren Terveen, and John Riedl. [http://portal.acm.org/citation.cfm?doid=1316624.1316663 "Creating, Destroying, and Restoring Value in Wikipedia"]. Proc. GROUP 2007, doi: 1316624.131663. * {{Cite conference | first = Joseph | last = Reagle | title = Do as I Do: Authorial Leadership in Wikipedia | booktitle = WikiSym '07: Proceedings of the 2007 International Symposium on Wikis | publisher = ACM | year = 2007| location = Montreal, Canada | url = http://reagle.org/joseph/2007/10/Wikipedia-Authorial-Leadership.pdf | accessdate = 2008-12-26}} * {{Cite journal|url=http://www.firstmonday.org/issues/issue12_4/wilkinson/index.html |title=Assessing the Value of Cooperation in Wikipedia |first=Dennis M.|last=Wilkinson |journal=First Monday|volume=12|issue=4|month=April|year=2007| accessdate=2008-02-22 |coauthor=Bernardo A. Huberman}} * {{Cite journal|url=http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1458162## |title=Wikipedia’s Labor Squeeze and its Consequences |first=Eric |last=Goldman |year=2010 |journal=Journal of Telecommunications and High Technology Law |volume=8}} ([http://blog.ericgoldman.org/archives/2010/02/catching_up_wit.htm a blog post by the autor]) ;Libres * {{Cite book|author=Phoebe Ayers, Charles Matthews, and Ben Yates|title=How Wikipedia Works: And How You Can Be a Part of It |publisher=No Starch Press |location=San Francisco |month=September |year=2008 |isbn=978-1-59327-176-3 |accessdate=2008-12-26}} * {{Cite book|last=Broughton |first=John|title=[[Wikipedia - The Missing Manual]] |publisher=O'Reilly Media |location= |month= |year=2008 |isbn=0-596-51516-2 |accessdate=2008-12-26}} (See book rev. by Baker, as listed below.) * {{Cite book| last = Broughton | first = John | title = Wikipedia Reader's Guide | publisher = Pogue Press | location = Sebastopol | year = 2008 | isbn = 059652174X }} * {{Cite book| last = Lih | first = Andrew | authorlink = Andrew Lih | title = [[The Wikipedia Revolution|The Wikipedia Revolution: How a Bunch of Nobodies Created the World's Greatest Encyclopedia]] | publisher = Hyperion | location = New York | year = 2009 | isbn = 978-1-4013-0371-6 }} * {{Cite book| last = Dalby | first = Andrew | authorlink = Andrew Dalby |title = [[The World and Wikipedia|The World and Wikipedia: How We are Editing Reality]] | publisher = Siduri | year = 2009 | isbn = 978-0956205209 }} * {{Cite book| last = Reagle | first = Joseph Michael Jr. | title = Good Faith Collaboration: The Culture of Wikipedia | publisher = The MIT Press | location = Cambridge, MA | year = 2010 | isbn = 978-0-262-01447-2 }} ;Articles publicadi en revistes * [[L. Gordon Crovitz|Crovitz, L. Gordon]]. [http://online.wsj.com/article/SB123897399273491031.html "Wikipedia's Old-Fashioned Revolution: The online encyclopedia is fast becoming the best."] (Originally published in [[Wall Street Journal|''Wall Street Journal'' online]]&nbsp;– April 6, 2009, 8:34&nbsp;A.M. ET) * [[Nicholson Baker|Baker, Nicholson]]. [http://www.nybooks.com/articles/21131 "The Charms of Wikipedia"]. ''[[The New York Review of Books]]'', March 20, 2008. Accessed December 17, 2008. (Book rev. of ''The Missing Manual'', by John Broughton, as listed above.) * [[Roy Rosenzweig|Rosenzweig, Roy]]. [https://web.archive.org/web/20090430201444/http://chnm.gmu.edu/resources/essays/d/42 Can History be Open Source? Wikipedia and the Future of the Past]. (Originally published in ''[[Journal of American History]]'' 93.1 (June 2006): 117–46.) ;Recorsi d'aprentissatge * [[v:wikipedia#Learning resources|Wikiversity list of learning resources]]. (Includes related courses, [[Web conferencing|Web-based seminars]], slides, lecture notes, text books, quizzes, glossaries, etc.) ;Recorsi grafics * {{Cite news|url=http://www.nytimes.com/2007/07/01/magazine/01WIKIPEDIA-t.html?_r=1&ref=magazine&oref=slogin |title=All the News That's Fit to Print Out|first=Jonathan |last=Dee|work=The New York Times Magazine |publisher=The New York Times Company |date=2007-07-01|accessdate=2008-02-22}} * {{Cite news|last name=Balke|first name=Jeff|url=http://blogs.chron.com/brokenrecord/2008/03/for_music_fans_wikipedia_myspa.html|title=For Music Fans: Wikipedia; MySpace|work=[[Houston Chronicle]] ([[Blog]])|date=March 2008|accessdate=2008-12-17}} * {{Cite news|first=Sarah|last=Freeman|url=http://www.yorkshirepost.co.uk/highlights?articleid=3115718 |title=Can We Really Trust Wikipedia?|date=2007-08-16|work=[[Yorkshire Post]]|publisher=yorkshirepost.co.uk|accessdate=2008-09-20}} * {{Cite news|first=Jim |last=Giles|title=Wikipedia 2.0&nbsp;– Now with Added Trust |url=http://www.newscientist.com/article/mg19526226.200|date=2007-09-20|work=[[New Scientist]] |accessdate=2008-01-14}} * {{Cite news|first=Mike |last=Miliard|title=Wikipedia Rules |url=http://thephoenix.com/Boston/Life/52864-Wikipedia-rules/|publisher=[[The Phoenix (newspaper)|The Phoenix]]|date=2007-12-02|accessdate=2008-02-22}} * {{Cite news|first=Marshall|last=Poe|authorlink=Marshall Poe|url=http://www.theatlantic.com/doc/200609/wikipedia|title=The Hive|work=[[The Atlantic|The Atlantic Monthly]]|date=September 2006|accessdate=2008-03-22}} * {{Cite news|first=Chris|last=Taylor|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1066904-1,00.html|title=It's a Wiki, Wiki World|date=2005-05-29|work=[[Time (magazine)|Time]]|publisher=Time, Inc|accessdate=2008-02-22}} * {{Cite news|url=http://www.economist.com/science/tq/displaystory.cfm?story_id=11484062 |title=Technological Quarterly: Brain Scan: The Free-knowledge Fundamentalist|work=[[The Economist|The Economist Web]] and [[Magazine|Print]]|date=2008-06-05|accessdate=2008-06-05|quote=Jimmy Wales changed the world with Wikipedia, the hugely popular online encyclopedia that anyone can edit. What will he do next? [leader].}} * [https://web.archive.org/web/20090331223832/http://www.independent.co.uk/life-style/gadgets-and-tech/features/is-wikipedia-cracking-up-1543527.html Is Wikipedia Cracking Up?, The Independent, February 3, 2009] * {{Cite news|first=David|last=Runciman|url=http://www.lrb.co.uk/v31/n10/runc01_.html |title=Like Boiling a Frog|date=2009-05-28|work=London Review of Books|accessdate=2009-06-03}} * {{Cite news|first=Michael S.|last=Rosenwald|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/10/22/AR2009102204715.html?hpid=topnews |title=Gatekeeper of D.C.'s entry: Road to city's Wikipedia page goes through a DuPont Circle bedroom|date=2009-10-23|work=The Washington Post|accessdate=2009-10-22}} == Ligams extèrnes == {{Ligams als projèctes fraires}} * [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia]&nbsp;– portau multilingüe (conten toti es ligams entàs edicions dera Wikipedia en d'autres lengües) ** [[Wikipèdia:Press coverage|Press coverage of Wikipedia]] * {{Twitter|Wikipedia}} * [http://www.dmoz.org/Computers/Open_Source/Open_Content/Encyclopedias/Wikipedia/ Wikipedia] at the [[Open Directory Project]] * [http://www.nytimes.com/info/wikipedia/ Wikipedia] sus era Wikipèdia en ''[[The New York Times]]'' * [http://www.ted.com/index.php/talks/jimmy_wales_on_the_birth_of_wikipedia.html Vidèo der entreten damb Jimmy Wales en aniversari dera Wikipèdia] * [http://www.econtalk.org/archives/2009/03/wales_on_wikipe.html Entreten audible damb Jimmy Wales sus era Wikipèdia en generau] * [http://www.stanford.edu/class/ee380/Abstracts/020116.html Wikipedia and why it matters]&nbsp;– Ua expausada de Larry Sanger ena [[Universitat de Stanford]] en 2002 sus era Wikipèdia. [https://web.archive.org/web/20121221140312/http://stanford-online.stanford.edu/courses/ee380/020116-ee380-100.asx fichièr de vidèo] e [[meta:Wikipedia and why it matters|transcripcion dera expausada]] * {{youtube|id=cqOHbihYbhE|title="Intelligence in Wikipedia" Google TechTalk}}, ua recèrca sus eth desrotlament dera intelligéncia emplegant era Wikipèdia {{Template group |list = {{Wikipedia}} {{Wikimedia Foundation}} {{Wikipedias}} }} {{Paleta|Wikimedia Foundation|Wikipèdia per nombre d'articles}} [[Categoria:Wikipèdia:esbòs]] [[Categoria:Utilizaire oc-M|Collaboradors natius]] [[Categoria:Utilizaire oc-4|Collaboradors damb plan bon nivèu d'occitan]] [[Categoria:Utilizaire oc-3|Collaboradors damb nivèu auançat]] [[Categoria:Wikipèdia]] [[Categoria:Wikimèdia]] p1gz009claqhg6u85xbpbq12163sscf Francés 0 17034 2334404 2334291 2022-08-25T19:12:59Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats revolucionàrias e republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Istòria === En [[Occitània]], lo francés es pas una lenga autoctòna, pasmens s{{'}}es impausat dins la pus granda part d{{'}}Occitània dempuei lo sègle XX, au detriment de l{{'}}[[occitan]], amb una situacion de fòrta [[diglossia]]. Lo francés a penetrat dins l{{'}}Occitània politicament francesa coma lenga de cultura e de poder, en i fasent concurréncia a l{{'}}[[occitan]], a partir de la fin dau sègle XV (e tre lo sègle XIII dins lo [[Creissent]]). Dins l{{'}}usatge dei cadajorns, l{{'}}occitan restava pasmens la sola lenga dau pòble dins au començament dau sègle XX. Lo francés es vengut la lenga majoritària de la populacion occitana durant la primiera mitat dau sègle XX, sustot entre leis ans 1920 e 1940, au pus fòrt de la repression lingüistica escolara (1882-1940) que l{{'}}estat francés organizava còntra l{{'}}[[occitan]], qualificat de «patés». Vejatz lo fenomèn de la [[vergonha (lingüicidi)]]. Lo prestigi dau francés a contribuit tanben a marginalizar e a desvalorizar l{{'}}occitan, ja que lo francés es la lenga dau poder politic dempuei la fin dau sègle XV, es la sola lenga oficiala de l{{'}}estat francés dempuei l{{'}}[[Edicte de Villers-Cotterêts]] en [[1539]] e es la lenga dei mèdias dominants que se concentran a París. Dins lo principat de [[Mónegue]], la lenga oficiala dins lei fachs foguèt lontemps l{{'}}[[italian]]. Venguèt lo francés a partir deis ans 1850, sota l{{'}}influéncia de la [[diglossia]] tala coma foncionava ja dins lei territòris adjacents a Mónegue, situats dins l{{'}}estat francés. Lei dos territòris d{{'}}Occitània ont lo francés es pas una lenga dominanta son lei [[Valadas Occitanas]] dins l{{'}}[[estat italian]] e la [[Val d'Aran|Vau d{{'}}Aran]] dins l{{'}}[[estat espanhòu]]. === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats revolucionàrias e republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo [[francés]]. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] dj9jdipzb670vuz6s0cpl9dn11t24sh 2334508 2334404 2022-08-26T10:21:20Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats revolucionàrias e republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Istòria === En [[Occitània]], lo francés es pas una lenga autoctòna, pasmens s{{'}}es impausat dins la pus granda part d{{'}}Occitània dempuei lo sègle XX, au detriment de l{{'}}[[occitan]], amb una situacion de fòrta [[diglossia]]. Lo francés a penetrat dins l{{'}}Occitània politicament francesa coma lenga de cultura e de poder, en i fasent concurréncia a l{{'}}[[occitan]], a partir de la fin dau sègle XV (e tre lo sègle XIII dins lo [[Creissent]]). Dins l{{'}}usatge dei cadajorns, l{{'}}occitan restava pasmens la sola lenga dau pòble dins au començament dau sègle XX. Lo francés es vengut la lenga majoritària de la populacion occitana durant la primiera mitat dau sègle XX, sustot entre leis ans 1920 e 1940, au pus fòrt de la repression lingüistica escolara (1882-1940) que l{{'}}estat francés organizava còntra l{{'}}[[occitan]], qualificat de «patés». Vejatz lo fenomèn de la [[vergonha (lingüicidi)]]. Lo prestigi dau francés a contribuit tanben a marginalizar e a desvalorizar l{{'}}occitan, ja que lo francés es la lenga dau poder politic dempuei la fin dau sègle XV, es la sola lenga oficiala de l{{'}}estat francés dempuei l{{'}}[[Edicte de Villers-Cotterêts]] en [[1539]] e es la lenga dei mèdias dominants que se concentran a París. Dins lo principat de [[Mónegue]], la lenga oficiala dins lei fachs foguèt lontemps l{{'}}[[italian]]. Venguèt lo francés a partir deis ans 1850, sota l{{'}}influéncia de la [[diglossia]] tala coma foncionava ja dins lei territòris adjacents a Mónegue, situats dins l{{'}}estat francés. Lei dos territòris d{{'}}Occitània ont lo francés es pas una lenga dominanta son lei [[Valadas Occitanas]] dins l{{'}}[[estat italian]] e la [[Val d'Aran|Vau d{{'}}Aran]] dins l{{'}}[[estat espanhòu]]. === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] 07lzw326vv9xduoq2u9ev719su85yzf 2334511 2334508 2022-08-26T10:28:09Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Istòria === En [[Occitània]], lo francés es pas una lenga autoctòna, pasmens s{{'}}es impausat dins la pus granda part d{{'}}Occitània dempuei lo sègle XX, au detriment de l{{'}}[[occitan]], amb una situacion de fòrta [[diglossia]]. Lo francés a penetrat dins l{{'}}Occitània politicament francesa coma lenga de cultura e de poder, en i fasent concurréncia a l{{'}}[[occitan]], a partir de la fin dau sègle XV (e tre lo sègle XIII dins lo [[Creissent]]). Dins l{{'}}usatge dei cadajorns, l{{'}}occitan restava pasmens la sola lenga dau pòble dins au començament dau sègle XX. Lo francés es vengut la lenga majoritària de la populacion occitana durant la primiera mitat dau sègle XX, sustot entre leis ans 1920 e 1940, au pus fòrt de la repression lingüistica escolara (1882-1940) que l{{'}}estat francés organizava còntra l{{'}}[[occitan]], qualificat de «patés». Vejatz lo fenomèn de la [[vergonha (lingüicidi)]]. Lo prestigi dau francés a contribuit tanben a marginalizar e a desvalorizar l{{'}}occitan, ja que lo francés es la lenga dau poder politic dempuei la fin dau sègle XV, es la sola lenga oficiala de l{{'}}estat francés dempuei l{{'}}[[Edicte de Villers-Cotterêts]] en [[1539]] e es la lenga dei mèdias dominants que se concentran a París. Dins lo principat de [[Mónegue]], la lenga oficiala dins lei fachs foguèt lontemps l{{'}}[[italian]]. Venguèt lo francés a partir deis ans 1850, sota l{{'}}influéncia de la [[diglossia]] tala coma foncionava ja dins lei territòris adjacents a Mónegue, situats dins l{{'}}estat francés. Lei dos territòris d{{'}}Occitània ont lo francés es pas una lenga dominanta son lei [[Valadas Occitanas]] dins l{{'}}[[estat italian]] e la [[Val d'Aran|Vau d{{'}}Aran]] dins l{{'}}[[estat espanhòu]]. === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus activas foguèron tanben mesas en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] ad4m0kc7srvtd1vcrb8ykfd71qx3731 2334516 2334511 2022-08-26T10:32:50Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Istòria === En [[Occitània]], lo francés es pas una lenga autoctòna, pasmens s{{'}}es impausat dins la pus granda part d{{'}}Occitània dempuei lo sègle XX, au detriment de l{{'}}[[occitan]], amb una situacion de fòrta [[diglossia]]. Lo francés a penetrat dins l{{'}}Occitània politicament francesa coma lenga de cultura e de poder, en i fasent concurréncia a l{{'}}[[occitan]], a partir de la fin dau sègle XV (e tre lo sègle XIII dins lo [[Creissent]]). Dins l{{'}}usatge dei cadajorns, l{{'}}occitan restava pasmens la sola lenga dau pòble dins au començament dau sègle XX. Lo francés es vengut la lenga majoritària de la populacion occitana durant la primiera mitat dau sègle XX, sustot entre leis ans 1920 e 1940, au pus fòrt de la repression lingüistica escolara (1882-1940) que l{{'}}estat francés organizava còntra l{{'}}[[occitan]], qualificat de «patés». Vejatz lo fenomèn de la [[vergonha (lingüicidi)]]. Lo prestigi dau francés a contribuit tanben a marginalizar e a desvalorizar l{{'}}occitan, ja que lo francés es la lenga dau poder politic dempuei la fin dau sègle XV, es la sola lenga oficiala de l{{'}}estat francés dempuei l{{'}}[[Edicte de Villers-Cotterêts]] en [[1539]] e es la lenga dei mèdias dominants que se concentran a París. Dins lo principat de [[Mónegue]], la lenga oficiala dins lei fachs foguèt lontemps l{{'}}[[italian]]. Venguèt lo francés a partir deis ans 1850, sota l{{'}}influéncia de la [[diglossia]] tala coma foncionava ja dins lei territòris adjacents a Mónegue, situats dins l{{'}}estat francés. Lei dos territòris d{{'}}Occitània ont lo francés es pas una lenga dominanta son lei [[Valadas Occitanas]] dins l{{'}}[[estat italian]] e la [[Val d'Aran|Vau d{{'}}Aran]] dins l{{'}}[[estat espanhòu]]. === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] o9jfgz68s72jjks0iif8ib9d8zmax7e 2334517 2334516 2022-08-26T10:43:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Istòria === En [[Occitània]], lo francés es pas una lenga autoctòna, pasmens s{{'}}es impausat dins la pus granda part d{{'}}Occitània dempuei lo sègle XX, au detriment de l{{'}}[[occitan]], amb una situacion de fòrta [[diglossia]]. Lo francés a penetrat dins l{{'}}Occitània politicament francesa coma lenga de cultura e de poder, en i fasent concurréncia a l{{'}}[[occitan]], a partir de la fin dau sègle XV (e tre lo sègle XIII dins lo [[Creissent]]). Dins l{{'}}usatge dei cadajorns, l{{'}}occitan restava pasmens la sola lenga dau pòble dins au començament dau sègle XX. Lo francés es vengut la lenga majoritària de la populacion occitana durant la primiera mitat dau sègle XX, sustot entre leis ans 1920 e 1940, au pus fòrt de la repression lingüistica escolara (1882-1940) que l{{'}}estat francés organizava còntra l{{'}}[[occitan]], qualificat de «patés». Vejatz lo fenomèn de la [[vergonha (lingüicidi)]]. Lo prestigi dau francés a contribuit tanben a marginalizar e a desvalorizar l{{'}}occitan, ja que lo francés es la lenga dau poder politic dempuei la fin dau sègle XV, es la sola lenga oficiala de l{{'}}estat francés dempuei l{{'}}[[Edicte de Villers-Cotterêts]] en [[1539]] e es la lenga dei mèdias dominants que se concentran a París. Dins lo principat de [[Mónegue]], la lenga oficiala dins lei fachs foguèt lontemps l{{'}}[[italian]]. Venguèt lo francés a partir deis ans 1850, sota l{{'}}influéncia de la [[diglossia]] tala coma foncionava ja dins lei territòris adjacents a Mónegue, situats dins l{{'}}estat francés. Lei dos territòris d{{'}}Occitània ont lo francés es pas una lenga dominanta son lei [[Valadas Occitanas]] dins l{{'}}[[estat italian]] e la [[Val d'Aran|Vau d{{'}}Aran]] dins l{{'}}[[estat espanhòu]]. === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] odixcs61dnvvp2ed1p1wbltk5xkopi0 2334518 2334517 2022-08-26T10:43:32Z Nicolas Eynaud 6858 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] lj0cy6sgq7zvziv0uas1hzcwjj9so8e 2334520 2334518 2022-08-26T11:01:27Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lo francés modèrne */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== Lo francés modèrne es aparegut durant lo sègle XVIII. Pasmens, dempuei aquela epòca, a conegut fòrça evolucions. Au nivèu internacionau, demorèt la lenga deis elèits fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Uei, es largament remplaçat per l'[[anglés]] dins aqueu ròtle. Pasmens, en despiech dau declin continú de la poissança francesa dins lo mond, garda un estatut important sus la [[planeta]]. Au nivèu dau lexic, la difusion vèrs d'autrei regions e la concurréncia amb l'[[anglés]] favorizèt l'adopcion d'emprunts a plusors lengas. Per exemple, ''pastis'' ò ''pitchoun'' vènon de l'[[occitan]]. Dins aquò, la lenga premiera deis emprunts es l'[[anglés]] en causa dau ròtle centrau d'aquela lenga dins la [[cultura]] mondialas e lei [[sciéncia]]s modèrnas (''software'', ''cool'', ''basket''...). Au nivèu de la [[gramatica]], la lenga contunia de se simplificar amb la disparicion dau [[l'imperfach dau subjonctiu]] dins la lenga orala e la [[Cicle de Jespersen|disparicion en cors]] de la particula negativa ''ne'' dins la lenga orala. === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] nnnoc44t62ua1h6j4nq3l7v8q019nwl 2334523 2334520 2022-08-26T11:36:21Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lo francés modèrne */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== Lo francés modèrne es aparegut durant lo sègle XVIII. Pasmens, dempuei aquela epòca, a conegut fòrça evolucions. Au nivèu internacionau, demorèt la lenga deis elèits fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Uei, es largament remplaçat per l'[[anglés]] dins aqueu ròtle. Pasmens, en despiech dau declin continú de la poissança francesa dins lo mond, garda un estatut important sus la [[planeta]]. Au nivèu dau lexic, la difusion vèrs d'autrei regions e la concurréncia amb l'[[anglés]] favorizèt l'adopcion d'emprunts a plusors lengas. Per exemple, ''pastis'' ò ''pitchoun'' vènon de l'[[occitan]]. Dins aquò, la lenga premiera deis emprunts es l'[[anglés]] en causa dau ròtle centrau d'aquela lenga dins la [[cultura]] mondialas e lei [[sciéncia]]s modèrnas (''firewall'', ''software'', ''cool'', ''show'', ''star'', ''basket''...). Au nivèu de la [[gramatica]], la lenga contunia de se simplificar amb la disparicion dau [[l'imperfach dau subjonctiu]] dins la lenga orala e la [[Cicle de Jespersen|disparicion en cors]] de la particula negativa ''ne'' dins la lenga orala. === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] 8husqc4c9cmjt0nwdd9ay5ejjg72gby 2334524 2334523 2022-08-26T11:37:49Z Nicolas Eynaud 6858 /* La politica lingüistica deis autoritats republicanas */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== [[Fichièr:Petit-larousse-1905.jpg|thumb|right|[[Diccionari]] francés de [[1905]].]] La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== Lo francés modèrne es aparegut durant lo sègle XVIII. Pasmens, dempuei aquela epòca, a conegut fòrça evolucions. Au nivèu internacionau, demorèt la lenga deis elèits fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Uei, es largament remplaçat per l'[[anglés]] dins aqueu ròtle. Pasmens, en despiech dau declin continú de la poissança francesa dins lo mond, garda un estatut important sus la [[planeta]]. Au nivèu dau lexic, la difusion vèrs d'autrei regions e la concurréncia amb l'[[anglés]] favorizèt l'adopcion d'emprunts a plusors lengas. Per exemple, ''pastis'' ò ''pitchoun'' vènon de l'[[occitan]]. Dins aquò, la lenga premiera deis emprunts es l'[[anglés]] en causa dau ròtle centrau d'aquela lenga dins la [[cultura]] mondialas e lei [[sciéncia]]s modèrnas (''firewall'', ''software'', ''cool'', ''show'', ''star'', ''basket''...). Au nivèu de la [[gramatica]], la lenga contunia de se simplificar amb la disparicion dau [[l'imperfach dau subjonctiu]] dins la lenga orala e la [[Cicle de Jespersen|disparicion en cors]] de la particula negativa ''ne'' dins la lenga orala. === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] li2p7bxfj2tb85o8r0vgqe4kn7q17fd 2334525 2334524 2022-08-26T11:39:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== [[Fichièr:Petit-larousse-1905.jpg|thumb|right|[[Diccionari]] francés de [[1905]].]] La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== Lo francés modèrne es aparegut durant lo sègle XVIII. Pasmens, dempuei aquela epòca, a conegut fòrça evolucions. Au nivèu internacionau, demorèt la lenga deis elèits fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Uei, es largament remplaçat per l'[[anglés]] dins aqueu ròtle. Pasmens, en despiech dau declin continú de la poissança francesa dins lo mond, garda un estatut important sus la [[planeta]]. Au nivèu dau lexic, la difusion vèrs d'autrei regions e la concurréncia amb l'[[anglés]] favorizèt l'adopcion d'emprunts a plusors lengas. Per exemple, ''pastis'' ò ''pitchoun'' vènon de l'[[occitan]]. Dins aquò, la lenga premiera deis emprunts es l'[[anglés]] en causa dau ròtle centrau d'aquela lenga dins la [[cultura]] mondialas e lei [[sciéncia]]s modèrnas (''firewall'', ''software'', ''cool'', ''show'', ''star'', ''basket''...). Au nivèu de la [[gramatica]], la lenga contunia de se simplificar amb la disparicion dau [[l'imperfach dau subjonctiu]] dins la lenga orala e la [[Cicle de Jespersen|disparicion en cors]] de la particula negativa ''ne'' dins la lenga orala. === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Jacobinisme]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] e00dth14ekxrv5qc2jf8lvuaensfu1f 2334528 2334525 2022-08-26T11:52:29Z Nicolas Eynaud 6858 /* Estatut e preséncia dins lo mond */ wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Provençau}} {{article en construccion}} {{Infobox Lenga | lenga = Français | en occitan = Francés | país = '''[[França]]'''<br />'''[[Canadà]]'''<br />'''[[Belgica]]'''<br />'''[[Soïssa]]'''<br />e 52 autreis estats | regions = '''[[Euròpa Occidentala]]'''<br />'''[[Africa]]'''<br />'''[[Asia]]'''<br />'''[[America]]''' | personas = 274 milions de | n = 11 | tipologia = {{SVO}} {{Tipologia Caen|FRN}} {{Lenga flexionala}} - {{Lenga sillabica}} | familha = [[lengas indoeuropèas]]<br />&nbsp;[[lengas romanicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[galloromanic]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[francés]] / [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]] | status = [[França]], [[Soïssa]], 23 autreis estats, l{{'}}[[ONU|Organizacion de las Nacions Unidas]], e l{{'}}[[Union Europèa]] | academia = [[Académie française]],<br />[[DGLF|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]],<br />[[Service de la langue française]] (Belgica),<br />[[Office québécois de la langue française]],<br />les Conseils supérieurs de la langue française de France,<br />de Belgique<br />e du Québec | iso-1 = fr | iso-B = fre | iso-T = fra | iso-3 = fra | iso-6 = fra | iso-6P = grnn | grop = [[lengas indoeuropèas|indoeuropèu]] | mòstra = '''<center>Article primier de<br />la Declaracion dei Drechs Umans.</center>''' <br /> '''<center>Article premier</center>''' Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. | espandida = I (lenga individuala) | tipe = L (lenga viva) }} Lo '''francés''' (nom autoctòn: ''français'' {{IPA|/fʁɑ̃sɛ/}}) es una [[lenga romanica]]. Es la [[lenga]] oficiala de [[França]] e es una dei lengas oficialas de [[Belgica]] ([[Valonia]], [[Brussèlas]]), de [[Canadà]], de [[Soïssa]]. Tanben es lenga oficiala dins certaneis estats non europèus que foguèron a passat temps de colònias francesas o belgas, especialament en [[Africa]]. == Definicions == Dins la classificacion dei lengas romanicas, lo tèrme «francés» pòt prene dos sens completament diferents: * Siá lo '''francés''' es un sinonim de la '''[[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lenga d{{'}}oïl]]''' (au singular). Es la concepcion de la romanistica tradicionala. Dins aquela vision, lo francés o lenga d{{'}}oïl es una lenga romanica situada au nòrd dei domenis occitan e francoprovençau. Ansin, lo territòri d{{'}}origina de la lenga francesa compren quasi la mitat nòrd de l{{'}}estat francés (sens lei domenics lingüistics dau [[breton]], de l{{'}}[[alemand]] e dau [[neerlandés]]), la Belgica francofòna ([[Valonia]]), un tròç dau canton de [[Jura (canton)|Jura]] en Soïssa e leis [[illas Normandas]] (possession britanica). * Siá lo '''francés''' es una lenga originària de l{{'}}[[Illa de França]] e fa partida de la familha dei «lengas d{{'}}oïl» (au plurau). Es una concepcion que certanei lingüistas defendon dempuei leis ans 1970. Dins aquela vision, lo francés englobariá pas leis autrei «lengas d{{'}}oïl». == L{{'}}imposicion dau francés en Occitània == === Varietats === Lo francés parlat en Occitània coneis de varietats diferentas<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1984) ''Pour retrousser la diglossie'', ''Lengas'' 15 [reeditat dins: LAFONT Robert (1997) ''Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie'', coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, pp. 189-223]</ref>: * Lo [[francitan]] es una varietat de francés popular que conten fòrça elements d{{'}}origina occitana dins la fonetica («accent» occitan), lo lexic e la sintaxi. * Lo [[francés meridionau]] es una varietat de francés estandard que se distinguís solament per una fonetica d{{'}}origina occitana («accent» occitan) e per una lectura occitanizada e artificiala de l{{'}}ortografia francesa. En particular, consistís a prononciar {{IPA|[ə]}} la letra finala ''-e'', qu{{'}}es normalament muda dins la fonetica francesa d{{'}}origina. * Lo [[francés colloquiau importat]] es lo francés popular importat de la zona d{{'}}origina dau francés: a ges de traças d{{'}}occitan. * Lo [[francés oficiau]] es la varietat pus estandard, pus formala e pus academica dau francés, amb una fonetica francesa normala, sens «accent» occitan. Dempuei lo sègle XX, lo francitan e lo francés meridionau recuelan progressivament e laissan de mai en mai de plaça au francés colloquiau importat e au francés oficiau. Aquò mena lei practicas lingüisticas en Occitània vèrs una uniformizacion creissenta au profiech dau francés estandard e vèrs una pèrda dei traças de l{{'}}occitan. [[image:Map-Francophone World.svg|thumb|right|250px|'''La lenga francesa dins lo mond''' '''''Legenda:''''' <br />Blau encre: lenga de la majoritat de la populacion;<br /> Blau: lenga administrativa ;<br /> Blau clar: lenga de cultura ;<br /> Verd: minoritats francofònas.]] == Generalitats == === Istòria === {{veire|Istòria dau francés}} ==== Leis originas dau francés ==== La formacion dau francés vièlh es un procès que sembla durar de la [[Guèrra dei Gàllias|conquista romana]] dau nòrd de [[Gàllia]] au [[sègle X]]. Son element centrau es l'adopcion dau [[latin]] per lei populacions [[Cèltas|celticas]] d'aquel espaci entre la fin dau [[sègle I avC]] e lo [[sègle V apC]]. Aquò donèt naissença a de [[latin vulgar|latins « vulgars »]] e entraïnèt la disparicion dei lengas celticas. Pasmens, aquelei parlars venguèron un [[substrat (lingüistica)|substrat]] dau francés. Ansin, quauquei desenaus de [[mot]]s dau francés modèrne son dirèctament d'origina cèlta<ref>Per exemple, es lo cas de « bouc », « cervoise », « chemin », « chêne », « mouton » ò « ruche ».</ref>. Lei lengas celticas son tanben probablament a l'origina de l'aparicion de la [[vocala]] [y]. Pus tard, après l'afondrament de l'[[Empèri Roman d'Occident]], de [[lengas germanicas]] influencièron aqueu latin popular. Aperaquí 400 mots dau lexic actuau son d'origina germanica<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Sandrine Zufferey e Jacques Moeschler, ''Initiation à la linguistique française'', Armand Colin, 2015.</ref>. Regardan principalament de tèrmes institucionaus, militars e de la vida vidanta<ref>Per exemple, « ban », « chambellan », « étrier », « maréchal », « trève », « fauteuil », « gaufre » ò « jardin ».</ref>. En parallèl, entraïnèron l'adopcion dau son [g], probablament au [[sègle VI]]. D'un biais pus generau, lo [[francic]], la lenga dei [[Francs Salians]], auriá fòrça influenciat la prononciacion dau protofrancés. La [[lenga romanica]] utilizada dins lei [[Juraments d'Estrasborg]] es sovent considerada coma la premiera traça escricha d'aqueu protofrancés<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Bernard Cerquiglini, ''La naissance du français'', Presses universitaires de France, 1991.</ref>. ==== Lo francés vièlh ==== {{veire|Francés vièlh}} [[Fichièr:Ludwigslied Manuscript Valenciennes p. 1+2.jpg|thumb|right|Manuscrit de la ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'' redigit au sègle XIV.]] Lo passatge dau protofrancés au [[francés vièlh]] es pas conegut. Se debanèt probablament durant lo [[sègle IX]] ò lo [[sègle X]] dins lo quadre de la separacion creissenta entre lei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|parlars d'oïl]] e lo rèsta dei [[lengas romanicas]]. La ''[[Sequéncia de Santa Eulàlia]]'', un tèxte [[religion|religiós]] de la fin dau [[sègle IX]], es un exemple d'aquela diferenciacion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Xavier Darcos, ''Histoire de la littérature française'', Hachette, coll. « Faire le point », 1992, p. 25.</ref>. Lo francés vièlh foguèt parlat fins au [[sègle XIII]] ò [[sègle XIV|XIV]]. Conoguèt tres evolucions majoras. La premiera es una evolucion fonetica. Ansin, plusors grops de [[consonanta]]s a l'interior ò a la fin dei [[mot]]s dispareguèron ò se transformèron. Per exemple, lo t intervocalic e lo s interior davant consonanta dispareguèron<ref>Per exemple, ''vita'' venguèt ''vie'' e ''festa'' venguèt ''fete''.</ref>. Per lei [[vocala]]s, son evolucion despendeguèt de la plaça de l'[[accent tonic]] dins lo [[mot]]. Dins la màger part dei cas, aquò menèt a la disparicion dei vocalas finalas que portavan pas l'accent<ref>Per exemple, ''murus'' venguèt ''mur''.</ref>. Aquelei transformacions fonologicas aguèron de consequéncias importantas sus la sintaxi. D'efiech, la disparicion dei vocalas e dei consonantas finalas entraïnèt la disparicion de la marca dei cas, es a dire de la basa dei declinasons. Lo nombre de cas passèt donc de sièis (en [[latin]]) a dos : un cas « subjècte » que correspondiá au nominatiu e au vocatiu dau [[latin]] e un cas « regim », eissit de l'accusatiu, que podiá s'aplicar a totei leis autrei cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998), pp. 20-21.</ref>. Per compensar aquela alteracion de la [[gramatica]] latina, l'utilizacion d'[[article (gramatica)|articles]] e de [[preposicion (gramatica)|preposicions]] se generalizèt pauc a pauc per indicar lei foncions. Ansin, l'òrdre dei [[mot]]s dins la [[frasa]] evolucionèt lentament per privilegiar l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte. Enfin, es durant aqueu periòde que la [[negacion]] ''ne'' comencèt d'èsser doblada per ''pas'' ò ''point''. La tresena evolucion importanta dau periòde de desvolopament dau [[francés vièlh]] es la fragmentacion de l'espaci lingüistic dei [[Lenga d'oïl - lengas d'oïl|lengas d'oïl]]. Aquò es una consequéncia de la fragmentacion de la societat durant la premiera partida de l'èra [[feudalitat|feudala]]. Pasmens, a l'escala dei fèus pus importants, existiá de factors d'unitat coma lo poder senhorau (lo rèi dei Francs dins lo cas de [[París]] e d'[[Orleans]]), la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] e la [[borgesiá]] naissenta. Aquò permetèt probablament l'unificacion dau parlar de [[París]] e de sa region. De mai, donèt un certan prestigi a la [[lenga]] coma o mòstra son utilizacion per [[Marco Polo]] dins la redaccion dau ''[[Lo Libre dei Meravilhas|Libre dei Meravilhas]]''<ref>D'efiech, l'escrivan [[Rustichello da Pisa]], que metèt en forma lei racòntes de [[Marco Polo]], escriviá en francés</ref>. ==== Lo francés mejan ==== [[Fichièr:Villers-Cot.jpg|thumb|right|Premiera pagina de l'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]].]] {{veire|Francés mejan}} Lo [[francés mejan]] es la forma dau francés parlat entre lei sègles XIV e XVI. Es marcat per l'abandon totau dau sistèma de declinason, evolucion que renforcèt lo ròtle dei [[preposicion (gramatica)|preposicions]] e l'adopcion de l'òrdre subjècte-vèrbe-objècte dins la construccion de la [[frasa]]. Pasmens, lei transformacions pus importantas d'aqueu periòde regardèron lo vocabulari. D'efiech, per enrichir la [[lenga]], de letruts coma leis autors de la [[Pleïada]] imaginèron de [[mot]]s novèus en empruntant de tèrmes eissits dau [[latin]], dau [[grèc]] e dei lengas vesinas (autrei lengas d'oïl, [[occitan]]...). L'[[ortografia]] dei mots comencèt de se fixar e l'influéncia dau [[latin]] entraïnèt la restauracion de [[consonanta]]s [[etimologia|etimologicas]] abandonadas per lo [[francés vièlh]]<ref>Per exemple, ''bele'' venguèt ''belle'' (latin ''bella''), ''flama'' venguèt ''flamme'' (latin ''flamma'').</ref>. Lo h iniciau foguèt tanben apondut per destriar certanei mots començant per una u ò una v<ref>Per exemple, ''huître'' e ''vitre''.</ref>. D'efiech, aquelei letras èran encara relativament pròchas, çò qu'entraïna de riscs de confusion. Enfin, a la fin dau sègle XVI, apareguèt la [[cedilha]] e leis accents<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Auguste Bernard, « Du premier emploi dans l’imprimerie et dans la langue française, de l’apostrophe, de l’accent et de la cédille », ''Bulletin du bibliophile belge'', 1837.</ref>. Lo periòde dau [[francés mejan]] foguèt tanben aqueu dau començament de sa difusion organizada a l'ensemble dau territòri francés per leis autoritats centralas. L'[[Ordonança de Villers-Cotterêts]], signada en [[1539]], es l'eveniment fondator d'aquela [[politica]]. Ordonèt d'utilizar lo francés dins totei lei tèxtes oficiaus e juridics. Se la feblessa dau poder reiau limitèt son aplicacion efectiva, l'ordonança marquèt lo començament dau declin de l'usatge dau [[latin]], de l'[[occitan]] e deis autrei parlars d'oïl dins leis afaires dau Reiaume. D'un biais pus marginau, la [[Reforma]] favorizèt egalament aquela evolucion car lo francés foguèt la lenga privilegiada per lei [[Protestantisme|protestants]]. ==== L'estructuracion dau francés per la monarquia ==== Durant lei sègles XVII e XVIII, lo francés foguèt l'objècte d'una importanta activitat de codificacion encoratjada per la [[monarquia]]. Coma durant l'epòca dau [[francés mejan]], leis escrivans tenguèron un ròtle centrau dins aqueleis evolucions. Pasmens, lo [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] creèt en [[1643]] una institucion [[estat]]ala, l'[[Acadèmia Francesa]], per leis enquadrar. En parallèl, de letruts, coma [[François de Malherbe]] ([[1555]]-[[1628]]) e [[Nicolas Boileau]] ([[1636]]-[[1711]]), estudièron l'estile de la [[lenga]] e prepausèron de formas per eliminar lei [[mot]]s jutjats « bas » ò « vulgars »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Marcel Hervier, ''L'Art Poétique de Boileau, étude et analyse'', Chefs-d'œuvre de la littérature expliqués, Mellottée, 1948, pp. 213-219.</ref>. Plusors [[diccionari]]s e [[gramatica]]s foguèron tanben publicats a partir de la fin dau sègle XVII. Gràcias au prestigi e au poder dau rèi de [[Reiaume de França|França]], lo francés se difusèt aisament dins lei corts deis autreis [[Estat]]s [[Euròpa|europèus]]. Venguèt ansin la [[lenga]] deis elèits occidentaus fins au sègle XX. ==== La politica lingüistica deis autoritats republicanas ==== [[Fichièr:Petit-larousse-1905.jpg|thumb|right|[[Diccionari]] francés de [[1905]].]] La [[Revolucion Francesa]] aguèt d'efiechs majors sus lo francés. D'efiech, après quauqueis esitacions<ref>Au començament dau periòde revolucionari, plusors tèxtes foguèron [[traduccion|traduchs]] dins plusors lengas parladas dins lo Reiaume.</ref>, lei revolucionaris decidèron d'adoptar lo francés coma la [[lenga]] de la [[republica]] segon una vision novèla de la relacion entre la [[lenga]], la [[Nacion]] e lo [[pòble]]. Ansin, se metèt pauc a pauc en plaça una [[politica]] [[centralisme|centralista]] de difusion dau francés dins l'ensemble dau territòri francés. Lo desvolopament de l'[[escòla]] foguèt un instrument major d'aquela [[politica]]. Privada d'usatges oficiaus dempuei de sègles, lei [[lenga regionala|lengas « regionalas »]] comencèron de declinar en despiech de son utilizacion per mai d'un movement antirevolucionari (en particular, la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]). Pasmens, aquela evolucion foguèt lenta. Dins son discors dau 6 de junh de [[1794]], l'[[abat Grégoire]] presentèt ansin una carta lingüistica de [[França]] marcada per la diversitat dei parlars. De mai, segon son estimacion, solament tres milions de Francés parlavan corrèctament la lenga de la republica (sus una populacion totala de 25 milions)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michèle Perret, ''La langue de la liberté, éloge de l'abbé Grégoire, Mémoire de la société néophilologique de Helsinki (LXXVII), Du côté des langues romanes, mélanges en l'honneur de Juhani Härmä'', 2009, pp. 221-232.</ref>. A partir de la segonda mitat dau sègle XIX, la lucha per impausar lo francés venguèt un enjòc centrau dins lo modernizacion dau [[país]] per leis elèits de la III{{a}} Republica. L'ensenhament public, laïc e obligatòri e la [[conscripcion]] foguèron dos deis elements decisius d'aqueu combat. De còps, per rompre lei resisténcias pus fòrtas, de metòdes de repression lingüistica pus actius foguèron tanben més en plaça (qualificacion de « patés », fenomèn de [[vergonha (lingüicidi)|vergonha]], diccionaris de « regionalismes » erronèus en francés... etc.<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Labouysse dins ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'', IEO Editions, pp. 90–92.</ref>). Ansin, entre [[1880]] e [[1940]], la màger part dei Francés adoptèron lo francés coma lenga de la vida vidanta. En parallèl, la [[colonialisme|colonizacion]] difusèt lo francés au sen d'una partida deis elèits [[Africa|africans]] e [[Indochina|indochinés]]. ==== Lo francés modèrne ==== Lo francés modèrne es aparegut durant lo sègle XVIII. Pasmens, dempuei aquela epòca, a conegut fòrça evolucions. Au nivèu internacionau, demorèt la lenga deis elèits fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Uei, es largament remplaçat per l'[[anglés]] dins aqueu ròtle. Pasmens, en despiech dau declin continú de la poissança francesa dins lo mond, garda un estatut important sus la [[planeta]]. Au nivèu dau lexic, la difusion vèrs d'autrei regions e la concurréncia amb l'[[anglés]] favorizèt l'adopcion d'emprunts a plusors lengas. Per exemple, ''pastis'' ò ''pitchoun'' vènon de l'[[occitan]]. Dins aquò, la lenga premiera deis emprunts es l'[[anglés]] en causa dau ròtle centrau d'aquela lenga dins la [[cultura]] mondialas e lei [[sciéncia]]s modèrnas (''firewall'', ''software'', ''cool'', ''show'', ''star'', ''basket''...). Au nivèu de la [[gramatica]], la lenga contunia de se simplificar amb la disparicion dau [[l'imperfach dau subjonctiu]] dins la lenga orala e la [[Cicle de Jespersen|disparicion en cors]] de la particula negativa ''ne'' dins la lenga orala. === Estatut e preséncia dins lo mond === ==== Dialèctes e nombre de locutors ==== Dins leis [[ans 2010]], lo francés èra parlat per 321 milions de personas dins lo mond<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Organisation internationale de la francophonie, La langue française dans le monde 2015-2018, Gallimard, 2019, p. 38.</ref>. Cinquena [[lenga]] pus parlada après l'[[anglés]], lo [[mandarin]], l'[[indi (lenga)|indi]] e lo [[espanhòu|castelhan]], èra una lenga en creissenta fòrta gràcias au dinamisme [[demografia|demografic]] dei populacions francofònas d'[[Africa]]. Segon d'estimacions, lo nombre de locutors deuriá se situar entre 368 milions e 1,2 miliards en [[2060]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Un milliard de francophones en 2060 », ''Le Figaro'', 20 de març de 2013.</ref>. ==== Estatut dins lo mond ==== === Organismes de regulacion === == La fonetica e l'escritura == === La fonetica e la fonologia === === L'ortografia === ==== L'alfabet ==== ==== La pontuacion ==== == La frasa simpla == === Generalitats === ==== La frasa ==== ==== Leis elements de la frasa simpla ==== ==== Lei tipes de frasas ==== === Lo nom e lo grop nominau === ==== Lo grop nominau ==== ==== Lei determinants ==== ==== Lo nom ==== ==== Lei pronoms ==== === Lo vèrbe e lo grop verbau === ==== Lei vèrbes ==== ==== Lo classement dei vèrbes ==== ==== La conjugason ==== ==== Lei mòdes e lei temps ==== === L'adjectiu e lo grop adjectivau === ==== Leis adjectius ==== ==== Lo grop adjectivau ==== === Leis elements invariables === ==== Leis advèrbis ==== ==== Lei preposicions ==== ==== Lei conjoncions ==== == La frasa complèxa == === Generalitats === === La relacion d'associacion === === La relacion de dependéncia-subordinacion === == La morfologia e la semantica lexicalas == === L'origina dau lexic === === Elements de morfologia lexicala === === Elements de semantica lexicala === == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[França]]. * [[Francés mejan]]. * [[Francés vièlh]]. * [[Francic]]. * [[Jacobinisme]]. * [[Literatura francesa]]. * [[Ordonança de Villers-Cotterêts]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Ménard, ''Syntaxe de l'ancien français'', Editions Bière, 1994 (1998). * '''[[francés|(fr)]]''' Gaston Zink, ''Le Moyen français (XIVe et XVe siècles)'', Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1990. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:frances}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga romanica]] [[Categoria:Lenga d'Argeria|Francés]] [[Categoria:Lenga de las Antilhas francesas]] [[Categoria:Lenga de Belgica|Francés]] [[Categoria:Lenga de Burkina Faso|Frances]] [[Categoria:Lenga de Canadà|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Republica Democratica de Còngo|Frances]] [[Categoria:Lenga de Còsta d'Evòri|Francés]] [[Categoria:Lenga de Jiboti|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Haití|Francés]] [[Categoria:Lenga d'Itàlia|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mali|Francés]] [[Categoria:Lenga de Luxemborg|Francés]] [[Categoria:Lenga de Marròc|Francés]] [[Categoria:Lenga de Maurici|Francés]] [[Categoria:Lenga de Mónegue|Francés]] [[Categoria:Lenga de Nòva Caledònia]] [[Categoria:Lenga de Polinesia Francesa]] [[Categoria:Lenga de Senegal|Francés]] [[Categoria:Lenga de Soïssa|Francés]] [[Categoria:Lenga de Chad|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tògo|Francés]] [[Categoria:Lenga de Tunisia|Francés]] [[Categoria:Lenga francesa|*]] [[Categoria:Lenga oficiala de l'Union Europèa|Francés]] [[Categoria:Lenga flexionala|Francés]] [[Categoria:Lenga SVO|Francés]] [[Categoria:Francofonia|Francés]] [[Categoria:Valonia]] saitvpg6o9f448x7qsgapeumyt2pyxq Nissa d'Ausseruna 0 17949 2334398 2280962 2022-08-25T18:18:45Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Nissa d'Ausseruna | nom2 = ''Nissan-lez-Enserune'' | lògo = | imatge = F3440-Nissan-20090501-19.jpg | descripcion = La glèisa de Sant Saturnin. | escut = Blason ville fr Nissan-lez-Ensérune (Hérault).svg | ist = {{Lengadòc}} | parçan = |region = {{Ocreg}} | departament = {{Erau}} | arrondiment = [[Arrondiment de Besièrs]] | canton = [[Canton de Besièrs-1|Besiers-1]], <small>ancianament de [[Canton de Cabestanh|Cabestanh]]</small> | insee = 34183 | cp = 34440 | cònsol = Pierre Cros | mandat = [[2020]]-[[2026]]| | intercom = [[Comunautat de comunas de la Domícia]] | longitud = 3.1294 | latitud = 43.2892 | gentilici = | alt mej = | alt mini = 0 | alt maxi = 122 | ectaras = | km² = 29.74 |}} '''Nissa d'Ausseruna'''<ref>[https://web.archive.org/web/20090729230650/http://www.geocities.com/Athens/7156/clo-sintesi.pdf Preconizacions graficas unitàrias del C L O, pagina 42]</ref> o correntament '''Nissa''' (''Nissan-lez-Ensérune'' en [[francés]]) es una comuna [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo departament d'[[Erau (departament)|Erau]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== Nissa es un vilatge nisat dins un terrador de puèges terciaris entre las vals d'Òrb a l'èst e d'Aude a l'oèst. Fa partida del canton de [[Cabestanh]] dins Erau, e se situa a la bòrna del departament d'Aude. Los puèges, sovent incultes del temps que sèm, son propicis a la cultura de la vinha que los coloniza tornamai (contradiccion). La diminucion de l'elevatge de moton a permés lo reboscament d'una partida del puèges, ofrissent aital de luòcs de passejadas vastes. La cultura de la [[vinha]] a marcat fòrça lo territòri. A l'epòca romana, la vinha s'espandiguèt al còp en plana e suls travèrses. Mas lo desvolopament massis d'aquela monocultura data de la fin del sègle XIX, las cartas anterioras e la toponimia atèstan l'espandiment de las autras culturas, particularament de las cerealas dins las zònas de planas pendent los periòdes mai ancians. La viticultura a marcat l'abitat tanben. Los ostals ancians al centre del vilatge, coma dins totes los vilatges lengadocians, an sovent lor cava e lor remesa que lotjavan un còp èra las pipas en fust e lo caval. Pendent la primièra mitat del sègle XX, lo movement de las cooperativas viticòlas ajudèt a manténer en activitat plan de pichons proprietaris de vinhas. D'ara enlà, la cooperativa de Nissa fa partida de l'un dels agropaments de cavas los mai vastes e los mai actius del departament, los ''Vinhairons del Pais d'Ausseruna'' (''Vignerons du Pays d'Ensérune'' en francés). Nissa beneficièt tre l'installacion del camin de fèrre d'una gara situada prèp del vilatge que a l'entorn d'ela se desvolopèt una pichona zòna d'activitat, particularament una usina de condicionament e d'expedicion de chuc de fruch que trabalhèt sus Euròpa tota. La preséncia de la "rota reiala", un grand axe desvolopat a l'epòca de [[Loís XIV]] a fin de facilitar las communicacions entre [[Besièrs]] e [[Narbona]], e lo traucament del [[canal del Miègjorn]] ajudèron a faire viure lo vilatge, e mai se sonque los vilatges long del canal (coma Colombièrs, Pòlhas o Cabestanh per exemple) profitan de son atrach toristic a l'ora d'ara. Dempuèi 1970, lo vilatge s'es desvolopat fòrça vèrs lo sud amb l'apparicion de lotejaments nòvels e l'installacion d'una populacion de trabalhaires urbans (Besièrs se situa a 10kms, e Narbona a 15kms). Lo nombre d'abitants concernits directament per la viticultura a plan diminuit. Mas qualques proprietats relevan lo desfís de la produccion de vins de qualitat e participan a l'expansion nòvela de la viticultura meridionala. ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Niça d'Ausseruna | nord = [[Montadin]] <br> [[Colombièrs (Erau)|Colombièrs]] | nord-est = | est = [[Lespinhan]] | sud-est = [[Fluris]] <br /><small>([[Aude (departament)|Aude]])</small> <small>quadripunt</small> | sud = [[Corçan]] <br /><small>([[Aude (departament)|Aude]])</small> <br> [[Salas d'Aude]] <br /><small>([[Aude (departament)|Aude]])</small> | sud-ouest = [[Cucçac d'Aude]] <br /><small>([[Aude (departament)|Aude]]) <small>quintipunt</small> | ouest = [[Cabestanh]] <br> [[Montelhs (Erau)|Montelhs]] <small>quintipunt</small> | nord-ouest = [[Pòlhas]] }} ==Toponimia== * '''Niça''' es atestat en 1199, en latin, ''Anicianum''. Son nom ven d'un nom latin d'òme ''Anicius'', amb lo sufixe latin ''-anum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 497</ref>. Dempuèi la data de l'atestacion, que daissa percebre una fòrma occitana ''*Aniça(n)'', lo nom a conegut d'un biais definitiu (auriá poscut començar abans) l'aferèsi de l'iniciala (''*Aniçan'' > ''Niçan'') e lo reculament de l'accent tonic, fenomèn frequent a l'èst del [[lengadocian]] (''Niça(n)'' > ''Níça(n)'', grafiat ''Niça''). * '''Ausseruna'''. Las fòrmas ancianas son ''Anseduna'', en 899 <ref>''Bulletin de la Société nationale des antiquaires de France'', page 153</ref>, ''Anseruna'' en 1216, ''Amsuzena'' en 1298 et 1346, ''Ensérune'' en 1585{{refnec}}. Los Féniés descompausan lo nom en un prefixe ''an-'' e un element ''*set/seduna'', qu'auriá lo sens de « nautor » e que qualifican de preceltic <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 119</ref>. Xavier Delamarre, especialista del gallés, supausa, amb prudéncia, un ''*Antia-duna'', de ''anto-'', « limit, bòla », e (implicitament) ''dunon'', « fortalesa ». Seriá donc un « fòrt del cap » e [[Saüna]] , ''Anseduna'' en 1284, seriá lo meteis nom <ref>Xavier Delamarre, ''Dictionnaire de la Langue gauloise'', ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 50</ref>. ''Ausseruna'' e ''Saüna'' son pas los sols cases que se rencontran ''dunon'' (o sa latinizacion, pus coneguda, ''dunum'') amb una finala en ''-a'' e doncas, se supausa, al femenin. I a per exemple [[Dunas]], en [[Tarn e Garona]]. Siá la fòrma en ''-a'' èra dejà gallesa (acòrdi amb l'element ''*Antia-'', s'es pas al revèrs), siá es una femenizacion posteriora jos l'influéncia de ''villa'' agropat al nom (mas perqué un tal accident, puslèu rar, justament dins los dos ''Anseduna'' ?). L'evolucion de ''Ausseruna'' mòstra autres dos accidents : la rotacizacion de ''-d-'' intervocalic ([-ð]), que faguèt passar lo nom d'''Anseduna'' a ''Anseruna'', e la vocalizacion, pus tardiva, de ''-n-'' davant ''-s-'', frequenta en [[Albigés]] e [[Besierenc]] (cf. [[Confolèuç]] < ''*Confolenç''), que donèt ''Ausseruna'' d'una fòrma ''Anseruna'' precedenta. La metatèsi vocalica, perceptibla dins las atestacions de 1298 e 1346, s'es pas mantenguda. ===La grafia del nom=== Lo CLO escriu : « Se manten las grafias d’Alibèrt quand son confòrmas a l’etimologia: Niça amb ç (< lat. Nicæa < gr. Nikaia, fr. “Nice”)... Se desconselha las grafias non etimologicas coma Nissa*... S’accèpta una grafia non etimologica solament quand s’es socializada de manièra indefugibla: ... Nissa d’Ausseruna (fr.“Nissan-lez-Ensérune”)» <ref>[https://web.archive.org/web/20090729230650/http://www.geocities.com/Athens/7156/clo-sintesi.pdf Preconizacions graficas unitàrias del C L O, pagina 42]</ref>. Lo tèxte explica pas que la grafia ''Nissa d’Ausseruna'' s’es mai socializada que la de ''Nissa'' ([[Aups Maritims]]) o, fòra d'aquel punt, de tot autre toponime qu'a ''-ss-'' en francés e ''-ç/c-'' en occitan. Es una question de fe. ==Istòria== Nissa d'Ausseruna se desvolopèt progressivament a comptar del despòblament de l'[[oppidum d'Ausseruna]], luòc principal d'abitacion fins al sègle I abans JC. A l'origina del vilatge se troba probablament una granda ''villa'' romana que son proprietari s'apelava benlèu "Anicius". L'origina gallo-romana del nom del vilatge seriá ''(Villa'' d')''Anicius''. De ''villas'' coma aquò son frequentas a l'entorn e fórman un abitat dispersat caracteristic de l'Empèri roman. Per exemple an mes al clar sul territòri de la comuna una ''villa'' granda al sud, long de l'estanh de Vèndres (rèstas de murs, estucs penches) e tanben un pichon establiment termal dins la campanha a l'entorn. De vestigis dispersats de l'epòca son estats retrobats empr'aqui. Las capèlas e los oratòris mòstran l'expansion del cristianisme a comptar del sègle V. Lo periòde perilhós de la nauta [[Edat Mejana]] menèt probablament los abitants a se refugiar dins lo vilatge que naissiá a l'abric de muralhas fortificadas. Aquel nòu vilatge es atestat al sègle XI. Imbert e Bernat de Nissa plaidejèron en 1105 per la possession d'una partida del castèl de Montadin. Bernat de Nissa engatgèt lo castèl de Nissa e son fièu de Lespinhan a Bernat Pons de Colombièrs per 2000 sòls (moneda de l'epòca). Lo [[7 d'agost]] de [[1178]], Berenguièr e sos fraires Pèire e Bernat de Nissa vendèron de tèrras del temps de la profession religiosa de Berenguièr a l'[[abadiá de Fontcauda]]. Un autre Bernat de Nissa participèt activament a la defensa de las tèrras del Miègjorn contra los Crosats de [[Simon de Montfòrt]] del temps de la [[crosada contra los Albigeses]]. Aprèp la presa de Besièrs pels Crosats, los senhors d'aquels vilatges de plana, dificilament defensables, se retròban demest los defensors de Menèrba. Bernat de Nissa moriguèt en combatent prèp del castèl de Ventenac. Los templièrs possedissián de bens al mas de Periès. Al moment de las guèrras de religion, [[Enric II de Montmorency]], nomenat governador de [[Lengadòc]] en [[1563]], faguèt mai d'un sejorn a Besièrs a partir de [[1576]], en ensajant de negociar amb los sòcis de la Liga Catolica del duc de Juèsa. Mantunas trèvas, en [[1584]], [[1586]], [[1592]] e [[1595]], seràn conclusas, lo mai sovent a Nissa. Nissa es mencionat pendent un dels episòdis de la pèsta de la fin del sègle XVIII, per relatar que las autoritats prenon la decision de n'interdire l'accès als estrangièrs per tota la durada de l'epidèmia. Mai recentament, per decret del 22 d'agost de 1950, ''Nissan'' cambièt son nom en ''Nissan-lez-Enserune''. ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 34183 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Pierre Cros|Partit=[[Partit Radical d’Esquèrra|PRG]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat=Jean-Claude Galan <ref>http://www.annuaire-mairie.fr/ville-nissan-lez-enserune.html</ref> |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Cabestanh]]; es ara del canton de [[Besièrs]]-1. ==Demografia== {{Demografia |insee= 34183 |1793=1100 |1800=1077 |1806=1248 |1821=1415 |1831=1537 |1836=1639 |1841=1644 |1846=1658 |1851=1740 |1856=1651 |1861=1862 |1866=2019 |1872=1901 |1876=2216 |1881=2572 |1886=2296 |1891=2540 |1896=2764 |1901=2855 |1906=2608 |1911=2547 |1921=2705 |1926=2541 |1931=2649 |1936=2569 |1946=2507 |1954=2525 |1962=2570 |1968=2450 |1975=2251 |1982=2519 |1990=2835 |1999=2907 |2006=3278 |2007= |2008= |2011=3779 |2014=3926 |cassini=25048 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== *[[Oppidum d'Ausseruna]] : Situat prèp de la ''Via Domitia'', foguèt ocupat del sègle VI al sègle I abans JC. Fondat per de populacions celtibèras, es la pròva d'una activitat d'escambis intenses amb l'ensem del bacin mediterranèu. Aquò explica la riquesa de las ceramicas retrobadas dins las abitacions e la necròpoli, en particular de ceramicas estruscas e aticas excepcionalas que se pòdon veire al musèu creat sul site. Dempuèi l'oppidum, la vista s'espandís dins totas las direccions fins a la mar, als contrafòrts de la Montanha Negra e las Pirenèus. Podèm observar al nòrd los vestígis de l'estanh de Montadin, assecat al sègle XII per un sistèma de canals radiants. Enbàs del puèg, remarcam lo complèx de Malpàs ont lo Canal del Miègjorn, lo canal d'atèrrament de l'estanh de Montadin, lo tunèl del camin de fèrre e la rota se superpausan. * Capèla Nòstra-Dòna-de-la-Misericòrdia : Pichon oratòri isolat dins una val luènh del vilatge. Data probablament del sègle V. * Capèla Sant-Cristòl : Restaurada recentament, es la pròva d'un pichon establiment monastic actiu fins al sègle XVII. D'escavaments an permés de desencombrar lo bastiment que las partidas las mai ancianas datan del sègle V, e de rendre visible lo portal ornat de colomnas que podèm datar del sègle XVI. ==Personalitats ligadas amb la comuna== *[[Emili Barta]], (escrivan e òme de teatre). ==Veire tanben== * [[Comunas d'Erau]] ==Ligams extèrnes== == Nòtas == <References /> ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Erau}} [[Categoria:Comuna d'Erau]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] g8n8ymi6vv8xwp7vnvggxhkhl1v923y Tèrra 0 19940 2334474 2300025 2022-08-25T23:53:33Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki <!-- Article redigit en lengadocian -->{{Veire omonims|Tèrra (omonimia)}} {{Infobox Planeta | nom = Tèrra | carta = tèrra | simbòl astronomic = Earth symbol (bold).svg | imatge = Earth as seen on July 6, 2015 from a distance of one million miles by DSCOVR's EPIC scientific camera.jpg | legenda = La '''Tèrra''' vista dempuèi la sonda DSCOVR,<br />6 de julhet de 2015. <!-- Caracateristicas orbitalas --> | afèli = 151930000 | afèli ua = 1.01559 | perièli = 147095000 | perièli ua = 0.9832687 | semiaxe major = 149598261 | semiaxe major ua = 1.00000261 | excentricitat = 0.01671123 | circonferéncia orbitala = | circonferéncia orbitala ua = | periòde de revolucion = 365.256363004 | periòde de revolucion alt = 1.00001742096 [[annada|y]] | periòde sinodic = | velocitat orbitala mejana = 29.78 | velocitat orbitala maximala = | velocitat orbitala minimala = | inclinason = 7.155 | nos ascendent = 11.26064 | argument del perièli = 102.94719 | satellits = '''[[Luna]]''' <!-- Caracteristicas fisicas --> | rai eqüatorial = 6371.0 | rai polar = 6356.8 | perimètre eqüatorial = | superfícia = 510072000 | volum = 1.08321 {{x10|12}} | massa = 5.97219 {{x10|24}} | massa volumica = | gravitat = 9.807 | gravitat g = 1 | velocitat de liberacion = 11.186 | periòde de rotacion = 0.99726968 | periòde de rotacion alt = 23h 56m 4.100s | velocitat de rotacion = 1674.4 | inclinason de l'axe = 23 deg 26 min 21.4119 s | albedo = 0.367 geometric<br />0.306 Bond | temp min = 184 K (–89.2 °C) | temp mej = 288 K (15 °C) | temp max = 330 K (56.7 °C) <!-- Caracteristicas de l’atmosfèra --> | pression atmosferica = 101.325 {{abbr|kPa|quilopascal}} | compausant1 = [[Diazòt]] : {{fchim|N|2}} | tenor1 = 78.08 % | compausant2 = [[Oxigèn]] : {{fchim|O|2}} | tenor2 = 20.95 % | compausant3 = [[Argon]] : {{fchim|Ar}} | tenor3 = 0.930 % | compausant4 = [[Dioxid de carbòni]] : {{fchim|CO|2}} | tenor4 = 0.039 % }} La '''Tèrra''' es la tresena [[planeta]] del [[Sistèma Solar]] per çò qu'es de sa proximitat al [[Soleu|Solelh]] e la cinquena per son [[diamètre]]. Fa partida de las [[planeta terrèstra|planetas terrèstras]] o telluricas e es lo solet còrs celèst ont es confirmada la preséncia de [[vida]]. Vira a l'entorn del Solelh long d'una [[orbita]] pas gaire [[excentricitat|excentrica]] (una [[ellipsa]] que sembla una [[circonferéncia]]) a una distància mejana de {{unitat|149600000|[[km]]}} (1 [[UA]]) e a una velocitat de 29,8&nbsp;[[km/s]]. Vira sus se e a un [[periòde de rotacion]] de 23&nbsp;h 56&nbsp;min 3,5&nbsp;s, movement que determina lo jorn e la nuèch. Son diamètre eqüatorial es de {{unitat|12756|km}}. A sonque un [[satellit natural]], la [[Luna]]. == Caracteristicas fisicas == La Tèrra fa partida dei quatre planetas rocassosas dau Sistèma Solar ambé [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Vènus (planeta)|Vènus]] e [[Mart (planeta)|Mart]] coma o indica sa densitat importanta egala a 5,515. Es la pus granda de categoria e tèn egalament la densitat la pus auta deis planetas dau Sistèma Solar. Sa massa es egala a {{unitat|5.9736·10<sup>24</sup>|[[quilograma|kg]]}} e a una forma quasi esferica. === Composicion === La composicion de la Tèrra es en massa: {| cellpadding=0 cellspacing=0 | [[fèrre]]: | align="right" | 34,6 | % |- | [[oxigèn]]: | align="right" | 29,5 | % |- | [[silici]]: | align="right" | 15,2 | % |- | [[magnèsi]]: | align="right" | 12,7 | % |- | [[niquèl]]: | align="right" | 2,4 | % |- | [[sofre]]: | align="right" | 1,9 | % |- | [[titani]]: | align="right" | 0,05 | % |- | autres elements: | align="right" | 3,65 | % |} === Estructura intèrna === [[Fichièr:Tèrra - Estructura intèrna 2.png|thumb|right|Estructura intèrna de la Tèrra.]] La Tèrra se compausa de jaces divèrses qu'an de composicions quimicas e un compòrtament geologic diferents: * [[Escòrça terrèstra|escòrça]]: es lo jaç superficial. A una prigondor que varia entre 12&nbsp;km, dins los oceans, fins a 80&nbsp;km dins los [[cratons]] (las porcions pus ancianas dels nuclèus continentals). Se compausa de [[basalte]] dins las concas oceanicas e de [[granit]] dins los continents. * [[Mantèl (geologia)|mantèl]]: es un jaç intermediari entre l'escòrça e lo nuclèu. Arriba fins a una prigondor de 2900&nbsp;km. Se compausa de [[peridotita]]. * [[litosfèra]]: es la partida superficiala qu'a un foncionar elastic. A una espessor de 250&nbsp;km e compren l'escòrça e la porcion superiora del mantèl. * [[astenosfèra]]: es la porcion del mantèl que se compòrta d'un biais fluid. * [[Nuclèu terrèstre|nuclèu]]: es lo jaç mai fonzut de la planeta e a una espessor de 3475&nbsp;km. Se compausa d'un aliatge de [[fèrre]] e de [[niquèl]] e es dins aquesta partida qu'es generat lo [[camp magnetic]] terrèstre. Lo nuclèu se sosdevesís el tanben en nuclèu intèrne, qu'es solid, e nuclèu extèrne, qu'es liquid. Cal saber a mai que l'escòrça e una partida del mantèl superior forman la litosfèra. === L'idrosfèra === {{veire|Idrosfèra}} La Tèrra es la sola planeta del [[Sistèma Solar]] nòstre qu'a una [[Superfícia (matematicas)|superfícia]] liquida. L'[[aiga]] cobrís aperaquí 71% de la superfícia de la Tèrra (que 97% n'es d'aiga de mar e 3% d'aiga doça). Forma cinc [[ocean]]s e sèt [[continent]]s. La Tèrra es realament a la distància del Solelh adeqüada per aver d'aiga liquida a sa superfícia. Pasmens, sens l'[[efièch de sèrra]], l'aiga se gelariá sus Tèrra. Al començament lo Solelh emetiá mens de radiacion que ara, mas los oceans se gelèron pas perque l'atmosfèra primitiva de la Tèrra aviá fòrça mai de CO<sub>2</sub> e per consequent un efècte de sèrra pus important. Dins d'autras planetas, coma [[Vènus (planeta)|Vènus]], l'aiga desapareguèt perque la radiacion solara [[radiacion ultravioleta|ultravioleta]] copa la molecula e l'[[ion (atòm)|ion]] [[idrogèn]], qu'es leugièr, s'escapa de l'atmosfèra. Aqueste efècte es lent, mas inexorable. Aquò es una ipotèsi qu'explica perqué Vènus a pas d'aiga. Dins l'atmosfèra de la Tèrra, un jaç tèune d'[[ozòn]] dins l'estratosfèra absorbís la màger part de la radiacion ultravioleta en redusent l'efècte. L'ozòn apara la bioesfèra de l'efècte perniciós de la radiacion ultravioleta. La [[magnetosfèra]] tanben es un escut que nos apara del vent solar. La massa totala de l'idrosfèra es aperaquí de {{unitat|1.4 {{x10|21}}|[[quilograma|kg]]}}. === Geologia de la superficia === ==== Activitat tectonica ==== [[Fichièr:Tectonic plates (empty).svg|thumb|Representacion dei placas diferentas de la superficia terrèstra.]] [[Fichièr:San Andreas Fault Aerial View.gif|thumb|Frontiera entre doas placas au nivèu de la falha de San Andreas.]] La Tèrra a una activitat tectonica importanta causada per lo movement de partidas de la [[litosfèra]] dichas placas. Aquelei movements son liats ambé lei movements de conveccion dau mantèu terrèstre mai an luòc de maniera divèrsa per lei diferentei placas<ref>Seligman, Courtney (2008). "The Structure of the Terrestrial Planets". Online Astronomy eText Table of Contents.</ref>. En consequéncia, tres tipes d'interaccions existisson ai frontieras de placas : * lei zonas de convergéncia o de subduccion onte doas placas se rintran dedins. Generalament, un placa passa en dessota de l'autra e cabussa dins lo mantèu terrèstre. * lei zonas de divergéncia onte doas placas s'alunchan. I a generalament un apòrt de matèria entre lei doas placas. * lei zonas transformantas onte doas placas esquilhan lateralament. La velocitat mejana dei movements tectonics principaus varia segon lei placas entre 9,5 mm/an per la [[placa eurasiatica]] e 75 mm/an per la [[placa dei Cocos]]<ref>Meschede, M.; Udo Barckhausen, U. (2000-11-20). "Plate Tectonic Evolution of the Cocos-Nazca Spreading Center". Proceedings of the Ocean Drilling Program. Texas A&M University. [http://www-odp.tamu.edu/publications/170_SR/chap_07/chap_07.htm]</ref>. De mai, l'activitat tectonica es la fònt de la màger part dau volcanisme terrèstre, dei [[Tèrratrem|tèrratrems]], de la formacion dei [[montanha]]s o dei fòssas oceanicas<ref>Kious, W. J.; Tilling, R. I. (1999-05-05). "Understanding plate motions". USGS. [http://pubs.usgs.gov/gip/dynamic/understanding.html]</ref>. L'activitat tectonica de la Tèrra permet lo renovelament constant de la crosta oceanica. D'efèct, la crosta oceanica es facha de materiaus venent dei dorsalas oceanicas que dispareisson tornarmai dins lo mantèu au nivèu dei zonas de subduccion. Ansin, lo periòde de la crosta oceanica es generalament inferior a 100 milions d'annadas e lo pus ancian es d'environ 200 milions d'annadas<ref>Duennebier, Fred (1999-08-12). "Pacific Plate Motion". University of Hawaii. [http://www.soest.hawaii.edu/GG/ASK/plate-tectonics2.html]</ref> <ref>Mueller, R.D.; Roest, W.R.; Royer, J.-Y.; Gahagan, L.M.; Sclater, J.G. (2007-03-07). "Age of the Ocean Floor Poster". NOAA. [http://www.ngdc.noaa.gov/mgg/fliers/96mgg04.html]</ref>. En revenge, lo renovelament de la crosta dei continents es pus lent e son periòde pòu montar a 4,03 miliards d'annadas<ref>Bowring, Samuel A.; Williams, Ian S. (1999). "Priscoan (4.00–4.03 Ga) orthogneisses from northwestern Canada". Contributions to Mineralogy and Petrology 134: 3. doi:10.1007/s004100050465</ref>. ==== Continents e oceans ==== Environ 70,8% de la superficia de la Tèrra es recubèrta per d'oceans d'aiga. Lo rèsta de la superficia forma lei continents que son lei relèus pus auts de la planeta. Dos tipes de crosta existisson entre lei zonas oceanicas e continentalas. D'efèct, la crosta oceanica es principalament facha de basalte, una ròca densa, e a una espessor mejana de sièis quilomètres. De son caire, la crosta continentala es pus espessa, entre 30 e 50 quilomètres, mai compausada de materiaus pus leugiers coma lo granite. Lei relèus oceanics principaus son lei dorsalas, lei fòssas, lei plans abissaus e lei ribas continentaus. Lei dorsalas son de zonas de divergéncia entre doas placas. Tènon un volcanisme actiu que crea de partidas novèlas de crosta oceanica. A l'invèrs, lei fòssas son situadas dins lei regions de subduccion ont una placa dispareis dins lo mantèu. Son lei ponchs pus bas de la planeta. Lei plans abissaus son lei regions relativament platas au fons deis oceans. Enfin, lei ribas continentaus forman la basa immergida dei continents. Sus lei continents, lei relèus principaus son lei plans, lei platèus e lei cadenas de montanhas. Lei plans son de regions relativament platnests e situadas a una altitud febla. Lei planestèus son tanben de regions platas mai lor altitud es generalament pus auta. Son generalament la transicion entre lei plans e lei montanhas. Aquelei son lei ponchs pus auts de la planeta. ==== Circulacion d'aiga e erosion ==== [[Fichièr:Cicle de l'aiga - Cicle naturau de l'aiga.png|thumb|Esquèma generau dau [[cicle de l'aiga|cicle naturau]] de l'[[aiga]] terrèstra.]] Una caracteristica importanta e unica de la Tèrra dins lo [[Sistèma Solar]] es l'existéncia d'[[aiga]] sus leis estats gasós, liquid e solid. Ansin, tota la superficia terrèstra es somesa a una erosion importanta entraïnada per la circulacion d'aiga liquid. Aqueu fenomèn d'erosion, egalament renforçat per lo vent, causa la formacion de ròcas sedimentàrias que cuerbon la màger part dei superficias oceanicas e continentalas. 97,5% de l'aiga es salada amb una valor mejana egala a 35 g.L<sup>-1</sup> <ref>DOE (1994). "5". In A.G. Dickson & C. Goyet. Handbook of methods for the analysis of the various parameters of the carbon dioxide system in sea water. 2. ORNL/CDIAC-74. https://web.archive.org/web/20110525155035/http://cdiac.esd.ornl.gov/ftp/cdiac74/chapter5.pdf.</ref>. La circulacion d'aiga forma un circuit dich [[cicle de l'aiga]] entre lei quatre sèrvas terrèstres que son : * leis oceans e lei mars. * lei fluvis, lei rius e lei lacs. * lei [[glacièr]]s e lei calòtas polaras. * l'aiga atmosfèrica. La descripcion simplificada d'aqueu cicle pòu acomençar ambé l'evaporacion de l'aiga deis oceans caufada per lo raionament ultraviolet dau Soleu. Puei, aquela evaporacion causa la formacion de nívols e, après, de precipitacions. Enfin, l'aiga dei precipitacions regola a la superficia fins ais oceans. ==== Montanhas ==== La Tèrra tèn divèrsei cadenas de montanhas. Lor formacion es generalament entraïnada per l'activitat tectonica a l'entorn d'una zona de subduccion entre doas placas coma per l'[[Imalaia]]. Dins aquò, la formacion es possibla a l'entorn dei frontieras entre lei placas dins lei zonas transformantas o de divergéncia. Enfin, lo volcanisme pòu egalament formar de montanhas importantas coma lo Mauna Kea. ==== Volcans ==== La Tèrra tèn un volcanisme actiu que pren de formas diferentas segon lei mitans oceanics e continentaus. Lo volcanisme pus actiu es aqueu dau mitan oceanic, especialament a l'entorn dei dorsalas sota-marina. 75% dei materiaus volcanics son emés per lei [[dorsala]]s. Lor lava es fluida. Existís tanben de volcans sota-marins au dessús d'un ponch caud coma lo [[Loihi]]. Enfin, lo rèsta dei volcans sota-marins son de volcans de zona de subduccion coma lo [[Kick-'em-Jenny]]. Lei volcans terrèstres son mens nombrós e lei proporcions entre lei volcans de zonas de divergéncia, de zonas de subduccion e de ponchs cauds son diferents. D'efèct, lei volcans de zonas de divergéncia son pus rars et principalament situats dins lei regions onte una dorsala es presenta au dessús deis oceans. Per exemple, es lo cas en [[Islàndia]]. Lo volcanisme de ponch caud es egalament relativament visible ambé d'erupcions importantas dins lei regions continentaus (Deccan) e d'illas dins leis oceans coma leis illas Kerguelen. Un nombre fòrça important dei volcans terrèstres son de volcans de zonas de subduccion, especialament a l'entorn de l'ocean Pacific. Certanei volcans dei zonas de subduccion an d'erupcions explosiva importanta acompanhadas per de plumachos de cendres e d'autrei manifestacions coma de lahars. Enfin, existís una categoria de volcans particulars e mau coneguts que son dichs super-volcans. Aquelei son de caldeiras o de volcans fòrça importanta coma lo [[Yellowstone]] o lo [[Cantal (montanha)|Cantal]] que pòdon entraïnar d'erupcions colossalas amb un periòde d'unei miliers d'annadas. ==== Cratèr d'impacte ==== [[Fichièr:Manicouagan-EO.JPG|thumb|Cratèr d'impacte dau lac Manicouagan (72 km de diamètre).]] [[Fichièr:Kaali main crater on 2005-08-10.3.jpg|thumb|Cratèr principau de Kaali (110 m de diamètre) envaït per un lac e per la vegetacion.]] Lo nombre de cratèrs d'impacte importants sus la Tèrra es relativament feble en causa de l'erosion, dau renovelament de la superficia per lo volcanisme, de la vida especialament la vegetacion qu'escond lei traças d'impactes e de la preséncia d'aiga per amportir lo tuert sus 71% de la superficia de la planeta. Lo nombre de cratèrs de talha pichona es egalament limitat per la preséncia d'una atmosfèra espessa. La màger part dei cratèrs foguèron descubèrts dempuei l'invencion dei satellits. D'efèct, pòdon senhalar pus facilament lei vestigis d'un cratèr. Lo pus important e pus ancian es lo [[cratèr de Vredefort]] qu'a una estructura en anèus multiples d'un diamètre de 300 quilomètres e un periòde superior a 2 miliards d'annadas. === Geografia === [[Fichièr:Altitud terrèstra.jpg|left|350px|Altitud dei continents e deis oceans de la Tèrra.]] La Tèrra tèn sièis continents e quatre oceans principaus. Lo continent pus important es [[Eurasia]] dins l'emisfèri nòrd. [[Africa]] se situa au sud-oèst d'aqueu continent e [[Oceania]] au sud-èst. L'[[Antartida]] es localizat a l'entorn dau pòl sud de la planeta. Enfin, leis autreis continets son l'[[America del Nòrd]] e l'[[America del Sud]]. Entre lei continents, leis oceans son l'[[ocean Atlantic]] entre Eurasia, Africa e America, l'[[ocean Pacific]] entre America, Eurasia e Oceania, l'Ocean Indian au sud d'Eurasia entre Africa e Oceania e l'[[Ocean Artic]] a l'entorn dau pòl nòrd. === Atmosfèra === ==== Composicion ==== [[Fichièr:Atmosphere gas proportions.svg|thumb|Composicion de l{{'}}atmosfèra.]] La composicion de l{{'}}atmosfèra tèn principalament tres gas que son l{{'}}[[azòt]] (78,1 %), l{{'}}[[oxigèn]] (20,9 %) e l{{'}}[[argon]] (0,93 %). I a de traças de [[dioxid de carbòni]] (386 ppm), de [[neon]] (18,2 ppm), d{{'}}[[èli]] (5,2 ppm), de [[metan]] (1,7 ppm) e de [[cripton]] (1,1 ppm). La proporcion d{{'}}aiga pòu variar considerablament mai es generalament situada entre 1 e 4 %. ==== Estructura ==== L'estructura de l'atmosfèra terrèstra tèn cinc jaç principaus que son<ref>Staff (8 d'octòvre de 2003). "Earth's Atmosphere". NASA. [http://www.nasa.gov/audience/forstudents/9-12/features/912_liftoff_atm.html]</ref> : * la [[troposfèra]] entre la superficia e una altitud egala a 8-15 quilomètres. * l'[[estratosfèra]] entre 8-15 e 50 quilomètres d'altitud. * la [[mesosfèra]] entre 50 e 80 km. * la [[termosfèra]] entre 80 e 350-800 km. * l'[[exosfèra]] fins a {{unitat|50000|km}}. De mai, tèn egalament una [[ionosfèra]]. ===== Troposfèra ===== La troposfèra es la region bassa de l'atmosfèra. Son espessor varia entre 8 km ai pòls e 15 km dins lei regions equätorialas<ref>Geerts, B.; Linacre, E. (November 1997). "The height of the tropopause". Resources in Atmospheric Sciences. University of Wyoming. [http://www-das.uwyo.edu/~geerts/cwx/notes/chap01/tropo.html]</ref>. Tèn 80 a 90% de la massa dei gas atmosferics e quasi la totalitat dei vapors d'[[aiga]]. Sa temperatura mejana varia de {{unitat|20|°C}} a la superficia fins a {{unitat|-50|°C}}. la pression demenís egalament ambé l'altitud. Enterin, la pression mejana passa de {{unitat|101325|Pa}} a {{unitat|22632|Pa}}. La frontiera entre l'[[estratosfèra]] e la [[troposfèra]] es dicha [[tropopausa]]. ===== Estratosfèra ===== L'estratosfèra es lo jaç situat entre la troposfèra e la mesosfèra. Sei frontieras son donc entre 8-15 km per lei regions bassas e 40-60 km per lei regions autas. Aqueleis altituds varian principalament ambé la latitud. La temperatura de l'estratosfèra varia de {{unitat|-50|°C}} au limit ambé la troposfèra a quasi {{unitat|0|°C}} vèrs lo començament de la mesosfèra. La pression es environ egala a {{unitat|5474.9|Pa}} a {{formatnum:20000}} mètres d'altitud e {{unitat|868.02|Pa}} a {{formatnum:32000}} mètres. De movements de gas e de reaccions quimicas an luòc de maniera importanta dins l'estratosfèra. ===== Jaç d'ozòn ===== Lo jaç d'ozòn fa partida de l'estratosfèra mai es generalament considerada coma un jaç especiau. D'efèct, sa composicion quimica es diferenta d'aqula dau rèsta de l'[[estratosfèra]] car assosta lei reaccions de sintèsi de l'ozòn. Aquela [[molecula]] es importanta per la vida terrèstra car apara la superficia de la màger part dei rais ultraviolets dau Soleu<ref>''The ozone lauyser'', [[NASA]], [http://www.nas.nasa.gov/About/Education/Ozone/ozonelayer.html]</ref>. ===== Mesosfèra ===== La mesosfèra es lo jaç situat entre 50 e 80 km a respèct de la superficia de la Tèrra. Tèn la temperatura pus freja de la Tèrra amb una valor egala a {{unitat|-100|°C}} e una valor mejana de {{unitat|-85|°C}} <ref>States, Robert J.; Gardner, Chester S. (January 2000), "Thermal Structure of the Mesopause Region (80–105 km) at 40°N Latitude. Part I: Seasonal Variations", Journal of the Atmospheric Sciences 2000 57: 66–77.</ref>. Es tanben la region onte lei meteorits son generalement brutlats e destruchs per lei fretaments atmosferics. ===== Termosfèra ===== La termosfèra es lo jaç pus bas de l'atmosfèra exteriora onte la composicion es plus unifòrma. Acomença vèrs 90-100 km d'altitud mai son espessor varia dins lo temps. L'activitat solara a generalament una influéncia sus l'evolucion d'aquela espessor. La temperatura varia entre 300 e {{unitat|1600|°C}}. L'origina d'aquelei temperaturas depend de l'absorcion de radiacions ultravioletas de longors d'onda situadas entre 100 e {{unitat|200|nm}}. Ansin, lei [[molecula]]s de [[dioxigèn]] son rompudas. L'oxigèn atomic es donc lo compausat principau de la termosfèra. ===== Ionosfèra ===== L'ionosfèra es la region atmosferica ionizada per lei radiacions solaras. Se situa entre 50 e {{unitat|1000|km}} d'altitud, d'escambarlons sus la termosfèra e l'exosfèra. Es tanben la partida inferiora de la magnetosfèra. Sa composicion varia entre lo jorn e la nuech. Lei principaus jaç son : * lo jaç D, entre 60 e 90 km, existís solament de jorn. Sa ionizacion es relativament febla e principalament causada per l'accion dei radiacions ultravioletas de {{unitat|121.5|nm}} sus lei moleculas d'[[oxid d'azòt]] NO. * lo jaç E, entre 90 e 120 km, a una ionizacion febla dei moleculas de dioxigèn entraïnada per lei radiacions X e ultravioletas entre lei longors d'onda {{unitat|1-10|nm}}. Aqueu jaç existís de nuech e de jorn. * lo jaç F, entre 200 e 500 km, tèn una ionizacion importanta deis [[atòm]]s d'[[oxigèn]] sus l'accion dei radiacions ultravioletas entre 10 e {{unitat|100|nm}}. L'estructura dau jaç F evoluciona ambé l'esclairatge solar. D'efèct, tèn un jaç principau de nuech e dos de jorn dichs F<sub>1</sub> e F<sub>2</sub>. ===== Exosfèra ===== L'exosfèra es lo jaç superior de l'atmosfèra onte lei collisions entre lei particulas son raras e negligiblas. Es la transicion entre l'atmosfèra e lo mitan interplanetari. S'estend fins a {{unitat|50000|km}} de la superficia. ==== Clima ==== {{Article principal|Clima}} [[Fichièr:Climat de Köppen.jpg|thumb|450px|Climas terrèstres.]] Lo clima terrèstre varia segon lei regions. La classificacion principala es dicha [[classificacion de Köppen]]<ref>Berger, Wolfgang H. (2002). "The Earth's Climate System". University of California, San Diego. [http://earthguide.ucsd.edu/virtualmuseum/climatechange1/cc1syllabus.shtml]</ref>. Tèn tres nivèus per descriure lei climas diferents en foncion de la temperatura mejana, de la pluviositat e de variacions de temperatura<ref>McKnight, Tom L; Hess, Darrel (2000). "Climate Zones and Types: The Köppen System". Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. pp. 200–1. ISBN 0-13-020263-0.</ref>. Ansin, per la temperatura mejana, existís cinc categorias principalas : * A per lei climas tropicaus. Son caracterizats per una temperatura mejana egala a {{unitat|18|°C}} cada mes, l'abséncia d'ivèrn e de precipitacions fòrça importantas e superioras a l'evaporacion naturala. * B per lei climas secs. Son caracterizats per l'abséncia de corrents d'aiga permanents e per una evaporacion naturala pus importanta que lei precipitacions. * C per lei climas subtropicaus. Son caracterizats per una temperatura situada entre {{unitat|-3|°C}} e {{unitat|18|°C}} per lei tres mes pus fregs, una temperatura mejana superiora a {{unitat|10|°C}} per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits. * D per lei climas temperats. Son caracterizats per una temperatura mejana pus bassa que {{unitat|-3|°C}} que lo mes pus freg, una temperatura pus auta que {{unitat|10|°C}} per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits. * E per lei climas polars. Son caracterizats per una temperatura mejana inferiora a {{unitat|10|°C}} per lo mes pus caud e d'estius quasi absents. La pluviositat es devesida entre nòu nivèus : * S per lei climas d'[[estèpa]]s ambé de precipitacions entre 380 e 760 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B. * W per lei climas desertics ambé de precipitacions inferioras a 250 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B. * f per lei climas umids ambé de precipitacions cada mese sensa sason seca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D. * w per lei climas amb una sason seca d'ivèrn. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D. * s per lei climas amb una sason seca d'estiu. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D. * m per lei climas de monson ambé de precipitacions annualas pus importantas que {{unitat|1500|mm}} e superioras a {{unitat|60|mm}} per lo mes pus sec. S'aplica unicament ai climas dau tipe A. * T per lei climas amb una temperatura mejana entre {{unitat|0|°C}} e {{unitat|10|°C}} per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E. * F per lei climas amb una temperatura mejana inferiora a {{unitat|0|°C}} per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E. * M per lei climas ambé de precipitacions importantas e una temperatura mejana dau mes pus greg superiora a {{unitat|-10|°C}}. S'aplica unicament ai climas dau tipe E. Enfin, sièis nivèus depintan lei variacions de temperatura : * a per lei climas amb un estiu caud, es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es superiora a {{unitat|22|°C}}. S'aplica ai climas dei tipes C e D. * b per lei climas amb un estiu temperat. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es inferiora a {{unitat|22|°C}} mai que quatre mes an de mejanas superioras a {{unitat|10|°C}}. S'aplica ai climas dei tipes C e D. * c per lei climas amb un estiu cort e freg. Es similara au tipe b aqueu clima tèn mens de quatre mes amb una temperatura superiora a {{unitat|10|°C}} e lo mes pus freg amb una mejana pus auta que {{unitat|-38|°C}}. S'aplica ai climas dei tipes C e D. * d per lei climas amb un ivèrn fòrça freg. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus freg es pus bassa que {{unitat|-38|°C}}. S'aplica unicament ai climas dau tipe D. * h per lei climas secs e cauds amb una temperatura mejana annuala pus auta que {{unitat|18|°C}}. S'aplica ai climas dau tipe D. * k per lei climas secs e fregs amb una temperatura mejana annuala pus bassa que {{unitat|18|°C}}. S'aplica ai climas dau tipe D. === Camp magnetic e magnetosfèra === La Tèrra tèn un camp magnetic causat per lei movements de conveccion dau nuclèu. A l'ora d'ara, lei pòls d'aqueu camp son situats pròches dei [[pòl]]s geografics. Dins aquò, la localizacion dei pòls magnetics pòu variar car lei movements de conveccion dau nuclèu son generalament caotics. Ansin, lei pòls magnetics pòdon s'inversar unei còps per milion d'annadas<ref>Campbell, Wallace Hall (2003). Introduction to Geomagnetic Fields. New York: Cambridge University Press. p. 57. ISBN 0-521-82206-8.</ref> <ref>Fitzpatrick, Richard (16 de febrier de 2006). "MHD dynamo theory". NASA WMAP. [http://farside.ph.utexas.edu/teaching/plasma/lectures/node69.html]</ref>. L'intensitat dau camp es actualament egala a 30 µT en [[America del Sud]] e de 60 µT dins certanei regions de [[Canadà]] vesinas dau pòl magnetic nòrd. L'interaccion entre lo vent solar e lo camp magnetic terrèstre entraïna la formacion d'una magnetosfèra a l'entorn de la planeta que para la Tèrra contra lei particulas solaras. Un arc de tuert se situa entre la Tèrra e lo Soleu puei lo vent solar estira la magnetosfèra. De mai, lo vent solar a una influéncia preponderanta sus la densitat e l'orientacion de la magnetosfèra terrèstra. Enfin, aquela es responsabla de la formacion d'auròras polaras<ref>Stern, David P. (8 de julhet de 2005). "Exploration of the Earth's Magnetosphere". NASA. [http://www-spof.gsfc.nasa.gov/Education/wmap.html]</ref>. == Orbita e rotacion == [[Fichièr:Rotating earth (large).gif|vinheta|250px|La rotacion de la Tèrra]] === Rotacion === Lo periòde de rotacion de la Tèrra a l'entorn de son axe a respèct dau Soleu es quasi {{formatnum:86400}} [[segonda]]s<ref>McCarthy, Dennis D.; Hackman, Christine; Nelson, Robert A. (November 2008). "The Physical Basis of the Leap Second". The Astronomical Journal 136 (5): 1906–1908. doi:10.1088/0004-6256/136/5/1906</ref>. Sa durada aumenta progressivament en causa dei fòrças de marèia. En consequéncia, lei segondas calculadas sus la rotacion terrèstra son fòrça leugierament pus longas que lei segondas dau sistèma SI. A respèct deis estèlas fixas dins lo cèu, la rotacion de la Tèrra, dicha ''jorn estellar'', es egala a quasi {{formatnum:86164}} segondas. Aqueu movement de rotacion es visible per l'observacion dei meteorits dins l'atmosfèra, per lei satellits en orbita bassa e subretot per lo movement aparent, de nuech, deis estèlas. Sa velocitat es d'environ 15°/h. === Orbita === La Tèrra orbita a l'entorn dau Soleu a una distància mejana de quasi 150 milions de quilomètres amb un periòde de 365,2564 jorns. Sa velocitat orbita es environ {{unitat|30|km/h}}. La zona d'influéncia gravitacionala de la Tèrra a un rai de 1,5 milions de quilomètres<ref>Vázquez, M.; Montañés Rodríguez, P.; Palle, E. (2006). "The Earth as an Object of Astrophysical Interest in the Search for Extrasolar Planets" (PDF). Instituto de Astrofísica de Canarias. [http://www.iac.es/folleto/research/preprints/files/PP06024.pdf]</ref>. === Axe de rotacion e sasons === L'enclinason de l'axe de rotacion de la Tèrra es egala a 23,44°. Aquela enclinason entraïna l'aparicion de sasons marcadas per una partida importanta dei regions terrèstras. Aquelei sasons son definidas per lei [[solstici]]s e leis [[equinòcci]]s : * equinòcci de prima lo 21 de març. * solstici d'estiu lo 21 de junh. * equinòcci d'autona lo 21 de setembre. * solstici d'ivèrn lo 21 de decembre. L'enclinason es relativament constanta mai existís un movement de variacions feblas amb un periòde de 18,6 annadas. == Satellits == [[Fichièr:FullMoon2010.jpg|thumb|Foto de la [[Luna]].]] [[Fichièr:The Earth & Moon by Galileo Orbiter.tif|thumb|La Tèrra e la Luna vistas de la sonda ''Galileo''.]] La Tèrra a un satellit naturau qu'es la [[Luna]]. Aqueu satellit es un còrs dau tipe terrèstre amb un diamètre mejan de {{formatnum:3475}} quilomètres. A respèct de sa planeta, es lo pus grand satellit dau [[Sistèma Solar]]. Orbita a l'entorn de la Tèrra en 27 jorns 7 oras e 43,7 minutas a una distància mejana de {{formatnum:384400}} quilomètres. Existisson de fòrças de marèia importantas entre lei dos còrs e la rotacion de la Tèrra a l'entorn de son axe es alentida per l'influéncia lunara. Ansin, fa 410 milions d'annadas, lo jorn terrèstre durava solament 21,8 oras e l'annada durava 400 jorns<ref>Poropudas, Hannu K. J. (1991-12-16). "Using Coral as a Clock". Skeptic Tank. [https://web.archive.org/web/20181005185529/http://www.skepticfiles.org/origins/coralclo.htm]</ref>. La Tèrra tèn egalament dos satellits coorbitaus, dichs 3753 Cruithne e 2002 AA<sub>29</sub>, e dos [[quasi-satellit]]s 2001 GO<sub>2</sub> et (164207) 2004 GU<sub>9</sub>. Entre 2006 e 2007, la Tèrra tenguèt un segond satellit naturau provisòri dich 2006 RH<sub>120</sub>. == Formacion == {{article detalhat|Istòria de la Tèrra}} Lo periòde dau [[Sistèma Solar]] es estimat a 4,5672 miliards d'annadas e aqueu de la formacion dei planetas a 4,54 miliards<ref>Bowring, S.; Housh, T. (1995). "The Earth's early evolution". Science 269 (5230): 1535. doi:10.1126/science.7667634</ref> <ref>Dalrymple, G.B. (1991). The Age of the Earth. California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1569-6.</ref> <ref>Dalrymple, G. Brent (2001). "The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved". Geological Society, London, Special Publications 190: 205–221. doi:10.1144/GSL.SP.2001.190.01.14</ref>. La premiera fasa de la formacion de la Tèrra foguèt la fasa d'accrecion que durèt probablament 10 e 20 milions d'annadas. Lei materiaus formant la Tèrra foguèron inicialament en fusion. Puei, i a 4,53 miliards d'annadas, la Luna se formèt probablament après un impacte fòrça important sus la Tèrra<ref>Canup, R.; Asphaug, E. (2001). "Origin of the Moon in a giant impact near the end of the Earth's formation". Nature 412 (6848): 708–712. doi:10.1038/35089010</ref> <ref>Canup, R. M.; Asphaug, E. (Fall Meeting 2001). "An impact origin of the Earth-Moon system". Abstract #U51A-02</ref>. Lei desgatjaments volcanics entraïnèron la formacion de l'atmosfèra primitiva. L'aiga dei gas volcanics foguèt adonc probablament completada per lei quantitats portadas per lei [[cometa]]s e leis [[asteroïde]]s per formar lei premiers oceans<ref>Morbidelli, A.; Chambers, J.; Lunine, J. I.; Petit, J. M.; Robert, F.; Valsecchi, G. B.; Cyr, K. E. (2000). "Source regions and time scales for the delivery of water to Earth". Meteoritics & Planetary Science 35 (6): 1309–1320. doi:10.1111/j.1945-5100.2000.tb01518.x</ref>. Lei gas a [[Efièch de sèrra|efèct de sèrra]] e l'activitat solara empachèron l'aiga de gelar<ref>Guinan, E. F.; Ribas, I. "Our Changing Sun: The Role of Solar Nuclear Evolution and Magnetic Activity on Earth's Atmosphere and Climate". In Benjamin Montesinos, Alvaro Gimenez and Edward F. Guinan. ASP Conference Proceedings: The Evolving Sun and its Influence on Planetary Environments. San Francisco: Astronomical Society of the Pacific. ISBN 1-58381-109-5. [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002ASPC..269...85G]</ref>. Enfin, lo camp magnetic terrèstre se metèt en plaça fa 3,5 miliards d'annadas. == Existéncia de la vida == Una planeta onte la vida existís es dicha abitabla. Ansin, la Tèrra es l'unica planeta coneguda que tèn lei condicions necessàrias per permetre lo desvolopament de [[molecula]]s organicas complèxas e fornir l'energia requesida per lo foncionament dau [[metabolisme]]<ref>Staff (September 2003). "Astrobiology Roadmap". NASA, Lockheed Martin. [https://web.archive.org/web/20070410163451/http://astrobiology.arc.nasa.gov/roadmap/g1.html]</ref>. La distància a respèct dau Solelh, l'excentricitat de l'orbita, la velocitat de rotacion, l'enclinason de l'axe de rotacion, una atmosfèra permanenta e un camp magnetic sufisent per parar la planeta dau vent solar fan partida dei condicions supausadas d'existéncia de la vida terrèstra<ref>Dole, Stephen H. (1970). Habitable Planets for Man (2nd ed.). American Elsevier Publishing Co. ISBN 0-444-00092-5. [http://www.rand.org/pubs/reports/R414/]</ref>. Leis espècias viventas de la planeta forman la [[biosfèra]]. Son periòde seriá d'environ 3,5 miliards d'annadas. Es devesida entre de [[biòma]]s diferents abitats per d'espècias similaras. Lei biòmas son generalament definits per sei condicions d'umiditat, sa latitud e son altitud. Quasi totei lei regions terrèstras tènon de formas de vida. La màger part es situada dins lei regions eqüatorialas umidas<ref>Hillebrand, Helmut (2004). "On the Generality of the Latitudinal Gradient". American Naturalist 163 (2): 192–211. doi:10.1086/381004</ref>. Dins aquò, d'organismes vivents son estats detectats prefondament dins la crosta terrèstra o, a l'invèrs, dins lei jaç bas de l'estratosfèra<ref>States, Robert J.; Gardner, Chester S. (January 2000), "Thermal Structure of the Mesopause Region (80–105 km) at 40°N Latitude. Part I: Seasonal Variations", Journal of the Atmospheric Sciences 2000 57: 66–77.</ref> <ref>Thomas Alerstam, David A. Christie, Astrid Ulfstrand. Bird Migration (1990). Page 276.</ref>. == Provèrbis == * {{cita|Tèrra negra fa bon blat, tèrra blanca lo fa gamat}}. == Referéncias == <references/> {{SistèmaSolar}} {{1000 fondamentals}} [[Categoria:Tèrra|*]] 3rk4lmovfs2qb8lgw7stbgbh2ep14h0 Rabastens 0 21166 2334437 2281334 2022-08-25T21:26:27Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{confusion|Rabastens (de Bigòrra)}} {{infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rabastens | nom2 = ''Rabastens'' | lògo = cap|150px | imatge = 81 - Rabastens vu de Coufouleux.jpg|290px | descripcion = | escut = Blason ville fr Rabastens (Tarn).svg|290px | parçan = {{País d'Albi}} | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[canton de Rabastens|Rabastens]] | insee = 81220 | cp = 81800 | cònsol = Nicolas Géraud | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Galhac Graulhet Aglomeracion]] | longitud = 1.72583333333 | latitud = 43.8230555556 | alt mej = 117 | alt mini = 95 | alt maxi = 252 | ectaras = 6 629 | gentilici = <br/> rabastinhòl, rabastinhòla | km² = 66.29 | sit = [http://www.mairie-rabastens-tarn.fr/ www.mairie-rabastens-tarn.fr/] }} '''Rabastens'''{{RepTopMP}} (''Rabastens '' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == La comuna es desservida per la [[Gara de Rabastens-Confolèuç]]. de las linhas '''Tolosa - Rodés''' via '''Albi''', e '''Tolosa - Capdenac''', via '''Tessonièra''' La [[aira|superfícia]] de la comuna (6629 ectaras) ne fa una de las pus grandas del departament. En 1832, [[Grasac]] alara masatge venguèt comuna distinta <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=28524</ref>. == Istòria == === Las originas anticas === [[Fichièr:81 - Mosaïque de la villa gallo-romaine de Las Peyras - Musée du Pays rabastinois.jpg|thumb|right|130px|Mosaïca - vila galloromana a Las Pèiras]] Dempuèi l'Antiquitat, las costièras de Rabastens èran pobladas coma ne testimònian los vestigis (a 1 km de la vila) d'una vila galloromana a Las Pèiras. Una primièra campanha d'excavacion, de 1840 per [[Gustave de Clausade]] descobriguèt una mosaïca e de tambors de colomnas de marbre esculptadas d'escènas de cabals (expausadas al [[Musèu de Sant Ramon]] de Tolosa). Una segonda campanha dins los ans 1970 descobriguèt una fòrça bèla mosaïca expausada dempuèi al [[Musèu del País Rabastinés]]. Los abitants de la vila galloromana se serián refugiats sul caire rocassut constituit pels rius Rotavolp e Tarn al moment de l'arribada dels [[visigòts]] e la destruccion de la vila. Lo refugi faguèt pauc a pauc lo primièr ''castrum'', quartièr nomenat uèi ''lo castèl''. Lo ''castrum'' permetiá de contrarotlar un ga sus la rota de Tolosa a Lion. === Crosada dels Albigeses === Al començament del sègle XII, la ciutat foguèt dirigida par una cosenhoriá. La familha de Rabastens èra aliada amb los Comtes de Tolosa: Ramon de Rabastens èra evesque de Tolosa de 1200 a 1205 e Pèire Ramon èran dins lo conselh de [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]]. En 1210 los cosenhors abandonèron lors dreches de justícia al comte de Tolosa qu'aparava los abitants. Lor balhèt libertats e privilègis. Situada prèp de [[Lauragués]], epicentre del catarisme, Rabastens aviá la reputacion d'èsser un "nis d'eretics". La fidelitat de Rabastens pels Comtes de Tolosa, subretot de [[Pelfòrt de Rabastens]], li costarà car. En aplicacion del [[Tractat de París (1229)]], la ciutat deguèt destruire los barris. La ciutat venguèt un consulat pendent aquel periòde. === La prosperitat === Quand la patz tornèt, Rabastens coneguèt al fin del sègle XIII un periòde astrat mercé al [[Galhac (vin)|vinhal de Galhac]], alara mai espandit del galhaqués. La qualitat del vin de Rabastens èra estimada. Las [[Gabarra|gabarras]], naus de fons plan, descendián [[Tarn (riu)|Tarn]] amb de barricas de Rabastens fins a Bordèu. A l'epòca, l'urbanisme se desvelopèt segon lo dessenh de las bastidas. La ciutat de Rabastens s'organiza doncas a l'entorn del Borg Mejan. La glèisa de Nòstra Dòna del Borg foguèt fortificada entre 1230 e 1260 e patronizada pels monges benedictins de Moissac, presents al priorat al sègle XII. Es de nau unica e vasta, rectangulara, de quatre travadas voltadas d'ogivas e tota de [[brica (material)|bricas]] segon lo modèl de la Catedrala de Sant Estève de Tolosa. Al sègle XIV, lo prior Bernart La Torre decidèt d'apondre a la nau un còr poligonal. Essent situada sul [[Camin de Sant Jaume|camins de pelegrinatge]] del [[Lo Puèi de Velai|Puèi de Velai]] cap a [[Compostèla]], la glèisa profeitèt. La vila de Rabastens èra estapa pels pelegrins: l'espital de Sant Jaume e lo patrimòni de la vila ne testimònian. === La Guèrra de Cent Ans === Qualques ans aprèp lo començament de la [[Guèrra de Cent Ans]] (1337), los pastorèls ataquèron las comunautats josievas. En 1381, de milièrs d'òmes foguèron massacrats dins Rabastens per [[Gaston III de Fois-Bearn|Gaston Febus]], Comte de Fois e Bearn. Es aquela vision qu'auriá provocat las revelacions de Constança de Rabastens. Los degalhs de la [[Pèsta]] Negra de 1348 s'ajustèron a los de la guèrra. === La Renaissença === En 1450, es la fin de la Guèrra de Cent Ans. La cultura del [[pastèl]] faguèt la prosperitat d'Albigés e de Lauragués. Le pastèl èra l'objècte d'un comèrci important en Euròpa. L'[[indigòt]], pus economic, lo remplacèt al sègle XVI. Le pastèl faguèt la riquesa dels negociants albigeses que se faguèron bastir de bèls ostals de familha. En 1561, pendent la primièra guèrra de religion, los protestants prenguèron Rabastens e tuèron de franciscans. En 1562, los catolics, jol cap de Blasi de Monluc, tornèron contrarotlar la vila aprèp un brèu sètge e de memòria ont foguèron tirats prèp de uèi cent còps de canon contra la punta extrèma de la ciutat -nomenada lo ''castèl''- e qu'èra separada de la vila per un valat prigond e de defensas eficaças. L'assalt es contat en detalh dins los ''Comentaris'' de Monluc que foguèt gravament ferit al visatge d'un còp d'arcabusa. Benlèu per venjar lor prestigiós – mas vielhissent – cap que pensavan ferit a mòrt, los soldats de Monluc, un còp mèstres del ''castèl'', getèron pel naut d'una de las torres una partida dels defensors. Las femnas, perque avián participat a la defensa, foguèron passadas per l'espasa. E lo cap dels protestants, ''Francés Delhèrm'', foguèt menat a Tolosa per èsser penjat. La [[edicte d'Amboise|patz d'Amboise]] (19 març de 1563) acabèt provisòriament lo conflicte. Un [[Chaple de Sant Bertomieu]] (24 d'agost de 1572 a París) tanben se faguèt a Rabastens lo 5 d'octòbre<ref>[[Miquel, Guerres de religion]], p 287</ref>. Una epidèmia de pèsta fragilizèt la populacion en 1631. Per isolar la vila, los pestiferats son lotjats dins lo barri de Murèl, o quartièr dels pestiferats. Pendent de sègles los mercants rics s'aucèron dins la societat. E al sègle XVII e XVIII. Venguèron "avocats e conselhièrs del rei" al [[Parlament de Tolosa]] fins a [[Capitol|Capitols]]. Foguèron anoblits. Mantenguèron o bastiguèron d'ostals rics a Rabastens. Al començament del sègle XIX: Rabastens prenguèt son aspècte d'uèi: los valts foguèron aterrats per ne far de passejadas e Liças, un pont suspendut foguèt bastit sus [[Tarn (riu)|Tarn]] en 1835 e la faciada de Nòstra Dòna del Borg foguèt acabada amb l'apond d'una segonda torre. Los tèissiers e cordonièrs de l'Edat Mejana balhèron la plaça als ebenistas e fabricants de mòbles. La cava cooperativa creada en 1953 dinamizèt l'economia de Rabastens. ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 81220 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Nicolas Géraud <ref>https://www.lejournaldici.com/actualite/a-la-une/nicolas-g%C3%A9raud-officiellement-intronis%C3%A9-maire</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Pierre Verdier|Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Alain Brest|Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2004]] |Fin= 2008 |Identitat= André Coudé du Foresto |Partit= Divèrs drecha |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2002]] |Fin= 2004 |Identitat= Michel Bressoles |Partit= Divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2002 |Identitat= Alain Brest |Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 1995 |Identitat= Fernand Fargues |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 1989 |Identitat= Jean Marty |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1977]] |Fin= 1983 |Identitat= Fernand Fargues |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1975]] |Fin= 1977 |Identitat= Jean Marty |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1971]] |Fin= 1975 |Identitat= Georges Raynal |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1971 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 81220 |1793=5930 |1800=6076 |1806=6330 |1821=6872 |1831=6966 |1836=5677 |1841=5794 |1846=5426 |1851=5551 |1856=5419 |1861=5441 |1866=5391 |1872=5317 |1876=5161 |1881=5093 |1886=4985 |1891=4788 |1896=4821 |1901=4593 |1906=4553 |1911=4249 |1921=3622 |1926=3858 |1931=3866 |1936=3819 |1946=3892 |1954=4012 |1962=4133 |1968=4307 |1975=4182 |1982=3806 |1990=3825 |1999=4176 |2004=4621 |2006=4621 |2007= |2008= |2009=4965 |2015=5448 |cassini=28524 |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == * Ostal de vila, ancian priorat. Torreta del sègle XVI. * [[Musèu del País Rabastenés]] dins l'ostal de la familha La Fita de Pèlapòrc de Gordasdel. * Lo campanar, situat a la sortida de la vila, dins un pargue * Ostal de la Castanha (actuala escòla liura Puègsegur). Ancian ostal del Comte [[Loís Pèire de Castanet de Puègsegur]]. * Glèisa dels penitents blancs <center>[[Imatge:Panorama_rabastens.jpg|500px|Rabastens]]</center> === Glèisas === La comuna, perque es espandida, compta fòrça parròquias del Regim Ancian: * {{UNESCO}} Nòstra Dòna del Borg, Patrimòni Mondial de l'UNESCO dins lo quadre dels [[Camin de Sant Jaume|Camins de Sant Jaume]]. Naut luòc del patrimòni jaumèire, la glèisa conten de frescas qu'illustran diferents episòdis de la vida, reala o legendària, de [[Sant Jacme lo Màger]]</br> <br/> * Nòstra Dòna del castèl * Sant Pèire dels Penitents blancs * Sant Amans * Sant Joan de Puègcabal * Sant Andrèu de Marèus * Sant Genest de Lausefan * Sant Jòrdi de Sant Jèri * Sant Joan de Blonac * Sant Martin de Guiddal * Sant Martin (Sant Estève) de Teissoda * Sant Martin de Mors * Sant Massal (annèxe de Raust) * Sant Miquèl * Sant Pèire de Raust * Sant Pèire de Sant Caprés * Sant Pèire de Vertus * Sant Robèrt de las Filhas * Sant Salvi de Bèlmontet (o de la Recòsta) * Sant Jòrdi de Meserac * Nòstra Dama de la Recòsta * Sant Sinforian de Laden e mai las parròquias de l'actuala comuna de [[Grasac]] == Personatges celèbres de Rabastens == * [[Augièr Galhard]], escrivan occitan del sègle XVI == Vejatz tanben == === Articles connèxes === * [[Comunas de Tarn]] === Nòtas e referéncias === <references /> * Elie-A. Rossignol, ''Monographies communales ou Étude statistique, historique et monumentale du département du Tarn. Tome IV, Canton de Rabastens'', Toulouse, Delboy, 1864 * Raymond Picou, ''Aperçus préhistoriques sur Rabastens, sa région et le menhir de Vieux en Albigeois'', 1924 * ''L'Écho de Rabastens'', organe des veillées rabastinoises, 1948- * La toponimia de Rabastens foguèt estudiada per l'abat [[Ernèst Negre|Negre]] (''Toponymie du canton de Rabastens'', [[1959]]). === Ligams extèrnes === * [https://web.archive.org/web/20061126111601/http://www.cc-paysrabastinois.fr/ Comunautat de comunas] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Rabastens sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20110507042057/http://www.visites-panoramiques.com/eglise_rabastens_tarn.html Fotografia panoramica de la glèisa de Nòstra Dama del borg a Rabastens] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} {{commonscat|Rabastens}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] 9jx4npqryjk4bsl3prhvdzsr3ld48e2 Puèglaurenç 0 21175 2334435 2281295 2022-08-25T21:19:02Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Puèglaurenç (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puèglaurenç | nom2 = ''Puylaurens'' | imatge = Puylaurens-château.JPG|290px | descripcion = Lo castèl de Puèglaurenç. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Puylaurens (Tarn).svg|60px | escais = | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> [[Imatge:Blason Languedoc.svg|20px]] | ist = {{Lengadòc}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Castras|Castras]] | canton = [[Canton de Puèglaurenç|Puèglaurenç]] | insee = 81219 | cp = 81700 | cònsol = Jean Louis Hormière | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Comunautat de comunas del País de Cocanha]] | longitud = 2.01277777778 | latitud = 43.5727777778 | alt mej = | alt mini = 147 | alt maxi = 372 | km² = 81.82 | gentilici = |}} '''Puèglaurenç'''{{RepTopMP}} o Puèg-Laurenç ([pèlljaurens] localament) (en "[[francés]]" ''Puylaurens'') es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Puèglaurenç domina de 375 m de naut la plana de [[Lauragués]], a las pòrtas de la [[Montanha Negra]]. Situada a 50 km a l'èst de [[Tolosa]] e 25 km a l'oèst de [[Castras]]. Cap al nòrd, la val d'[[Agot]] e cap al sud, La Montanha Negra e los [[Pirenèus]]. Coma las vesinas [[Sant Felitz de Lauragués]], [[Montjuèi]] o [[Sant Julian]], lo vilatge es bastit sus un puèg. Lo vilatge es accessible per un malhum de carrièras de camp, venent de l'epòca ont los noiriguièrs e maquinhons de la region anavan a la grand plaça, lo dimècres matin, pel mercat de bestial. Un contorn de Puèglaurenç es dubèrt dempuèi 2008. == Istòria == L'edificacion del castèl Cap de Castèl, que la fin de construccion data de 1258, foguèt fisada als corrògs catars sus òrdre de [[Loís IX de França|Sant Loís]], que sos parents Blanca de Castelha e Loís VIII aurián passat per Puèglaurenç. Aquel bastit de [[brica (material)|bricas]] (monument istoric) situat al cap de vilatge serviguèt los interèsses convergents de Roma e de París dins la repression dels Catars. Aviá doas foncions parallèlas, politica e religiosa: capèla e preson del vilatge. Es uèi integrat a l'ostalariá que pòrta son nom. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=81219 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Jean Louis Hormière |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abrial [[2018]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Patricia Rosenthal |Partit=divèrs centre |Qualitat= biologista retirada }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= abrial 2018 |Identitat= Anne Laperrouze |Partit=[[Union per la Democracia Francesa|UDF]] puèi [[Movement Democrata|MoDem]], puèi Aliança Centrista, puèi divèrs centre |Qualitat= Directritz de projècte, deputada europèa (2004 → 2009), conselhièra generala (2001 → 2015), puèi departamentala (2015 → ) }} {{Elegit |Debuta= març [[1983]] |Fin= 2001 |Identitat= Louis Fournès |Partit= [[PS]] |Qualitat= ensenhaire, conselhièr general (1988 → 1994) }} {{Elegit |Debuta= març [[1971]] |Fin= 1983 |Identitat= Louis Maruéjouls |Partit= Centre Democrata puèi UDF |Qualitat= artesan, conselhièr general (1970 → 1988) }} {{Elegit |Debuta= octobre [[1947]] |Fin= 1971 |Identitat= Léopold Raynaud |Partit=[[Seccion Francesa de l'Internacionala Obrièra - SFIO|SFIO]] |Qualitat= artesan, conselhièr general (1951 → 1970) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1947 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=81219 |1793=5109 |1800=5648 |1806=6003 |1821=6112 |1831=6160 |1836=6280 |1841=6095 |1846=6094 |1851=6178 |1856=5899 |1861=5940 |1866=5649 |1872=5511 |1876=5141 |1881=5012 |1886=4945 |1891=4585 |1896=4372 |1901=4103 |1906=4124 |1911=4078 |1921=3473 |1926=3482 |1931=3506 |1936=3368 |1946=3245 |1954=3207 |1962=3088 |1968=2936 |1975=2782 |1982=2778 |1990=2708 |1999=2792 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Personas ligadas a la comuna == * [[Antoine de l'Age]] * [[Georges Frêche]] (1938-2010), president del [[Conselh regional (França)|Conselh Regional]] de la region de [[Lengadòc-Rosselhon]], president de la [[Comunautat d'Aglomeracion de Montpelhièr Aglomeracion|Comunautat d'Aglomeracion de Montpelhièr]] e conselhièr municipal de [[Montpelhièr]]. * [[Mariana (simbòl republican)|Mariana]], vilatge bèrç de la Mariana republicana. == Nòtas e referéncias == <references /> == Veire tanben == === Articles connèxes === * [[Comunas de Tarn]] === Ligams extèrnes === * [http://www.puylaurens.fr Site de la vila] * [http://fetes.de.puylaurens.free.fr/ Site del comitat de las fèstas] * https://web.archive.org/web/20081213023709/http://association.marianna.free.fr/ a per objectiu de promòure Mariana e son vilatge natal Puèglaurenç * [https://web.archive.org/web/20110903004559/http://www.puylaurens.com/ fotos de Puèglaurenç] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Puèglaurenç sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] 4hy1ua56nms7slk66i3ix3wofmma4wf Che Guevara 0 21285 2334371 2334359 2022-08-25T14:22:34Z Toku 7678 /* Presa de consciéncia e accion revolucionàrias */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === [[Fichièr:Che on Mule in Las Villas Nov 1958.jpg|thumb|350 px|right|... a ''[[Las Villas]]'' [[Cuba]] en ''[[1958]]''... ]] Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] 11u5nq6acscma3ngxfxjfy9in2rbrwh 2334373 2334371 2022-08-25T14:27:18Z Toku 7678 /* Presa de consciéncia revolcionària */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== [[Fichièr:Che on Mule in Las Villas Nov 1958.jpg|thumb|350 px|right|... a ''[[Las Villas]]'' [[Cuba]] en ''[[1958]]''... ]] Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] cj7hmfy90hq0rwc1petpagtzal6wlwg 2334374 2334373 2022-08-25T14:30:48Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panama (país)|Panama]], [[Costa Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] 6q3awbt5lws1tzgporgwgdos9y7ft0c 2334375 2334374 2022-08-25T14:31:20Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] lnisozmds3az20pu9vsatvpjgao1b66 2334378 2334375 2022-08-25T14:33:29Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. En [[Bolívia]], participèt brèvament a la revolucion dau [[Movement Nacionalista Revolucionari]] (MNR) de l'estiu de 1953. Pasmens, s'alunchèt rapidament dau movement en causa de seis inegalitats racialas. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] njap5oe1e911le5xcqhl480sqvnyyvp 2334379 2334378 2022-08-25T14:34:59Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. En [[Bolívia]], participèt brèvament a la revolucion dau [[Movement Nacionalista Revolucionari]] (MNR) de l'estiu de 1953. Pasmens, s'alunchèt rapidament dau movement en causa de seis [[racisme|inegalitats racialas]]. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] tsfk1vei973if7hqbr9om4cjjvvy6ly 2334380 2334379 2022-08-25T14:40:39Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. En [[Bolívia]], participèt brèvament a la revolucion dau [[Movement Nacionalista Revolucionari]] (MNR) de l'estiu de 1953. Pasmens, s'alunchèt rapidament dau movement en causa de seis [[racisme|inegalitats racialas]]. Arribèt en [[Guatemala]] en decembre de 1953. A aquela epòca, lo país èra dirigit per [[Jacobo Arbenz Guzmán]]. Cap d'un [[govèrn]] [[populisme|populista]], èra engatjat dins de reformas socialas importantas. En particular, èra a assaiar de metre en plaça una reforma agrària destinat a redurre l'importància dau sistèma de latifundium. Pasmens, aquò l'opausèt a la companhiá estatsunidenca [[United Fruit Company]] (UFCO) qu'èra lo proprietat terrenc pus important dau país. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] 9c5x62gi8cy60taj6090mm5iu8v0sxv 2334383 2334380 2022-08-25T14:42:30Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. En [[Bolívia]], participèt brèvament a la revolucion dau [[Movement Nacionalista Revolucionari]] (MNR) de l'estiu de 1953. Pasmens, s'alunchèt rapidament dau movement en causa de seis [[racisme|inegalitats racialas]]. Arribèt en [[Guatemala]] en decembre de 1953. A aquela epòca, lo país èra dirigit per [[Jacobo Arbenz Guzmán]]. Cap d'un [[govèrn]] [[populisme|populista]], èra engatjat dins de reformas socialas importantas. En particular, èra a assaiar de metre en plaça una reforma agrària destinat a redurre l'importància dau sistèma de latifundium. Pasmens, aquò l'opausèt a la companhiá estatsunidenca [[United Fruit Company]] (UFCO) qu'èra lo proprietari terrenc pus important dau país. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] 1vjkguud51bngrh9lxdmyhrthgkogs3 2334386 2334383 2022-08-25T14:53:06Z Toku 7678 /* Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala */ wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} '''Ernesto Guevara''' (nascut a [[Rosario, Santa Fe|Rosario]] en [[Argentina]], en [[1928]] - mòrt assassinat a [[La Higuera]] en [[Bolívia]], en [[1967]]) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'. == Biografia == === Jovença e formacion === ==== Enfança ==== [[File:Chefamily.jpg|thumb|left|La familha Guevara en 1941. De senèstra a drecha : Ernesto, sa maire Celia, sa sòrre Celia, Roberto, Juan Martín, son paire Ernesto e Ana María.]] Ernesto Guevara de la Serna nasquèt lo 14 de junh de 1928 dins la vila de [[Rosario]] en [[Argentina]]<ref>Fòrça elements indican qu'aquela data es faussa car tròp pròcha dau [[maridatge]] dei [[parent]]s. La data de naissença vertadiera d'Ernesto Guevara seriá lo 14 de mai de 1928 (Pacho O'Donnell, ''Che — La vida por un mundo mejor'', Random House Mondadori, 2003, p. 23.).</ref>. Èra l'ainat de cinc [[enfant]]s, doas filhas e tres dròlles. Son [[paire]] es Ernesto Guevara Lynch, que trabalhava coma [[arquitectura|arquitècte]], e sa [[maire]] es Celia de la Serna y Llosa. Sei dos parents èran d'origina [[aristocracia|aristocratica]], especialament sa maire qu'èra descendenta de [[José de la Serna e Hinojosa]], lo darrier vice-rèi espanhòu de [[Peró]]. Pasmens, lo nivèu de vida de la [[familha]] correspondiá mai a aqueu dei [[classas mejanas]]. Leis idèas politicas de sa familha èran progressistas amb de variacions importantas. Sei parents èran favorables ai movements antiautoritaris e èran donc gaire favorables au [[peronisme]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 24.</ref> En revènge, sa [[tanta]] èra [[comunisme|comunista]]. Ernesto Guevara recebèt una bòna educacion amb un accès rapide a l'[[escòla]]. I estudièt abòrd de disciplinas coma la [[filosofia]], lei [[matematicas]], l'[[engenhariá]], la [[sociologia]], l'[[istòria]] e l'[[arqueologia]]<ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', Grove Press, 1997, p. 28.</ref>. A 3 ans, aprenguèt tanben a jogar ais [[escacs]] e participèt a de tornegs a partir de 12 ans. Sa maire li ensenhèt tanben lo [[francés]]<ref>David Sandison, ''The Life & Times of Che Guevara'', 1996, p. 10.</ref>. Pasmens, son enfança e sa jovença foguèron tanben marcadas per de crisis regularas d'[[asma]]. Per faciar aqueu problema, Guevera s'entraïnèt fisicament e venguèt jogaire de [[rugbi]]. Joguèt quauquei mes dins un club de premiera division, [[San Isidro Club]]. Pasmens, a la demanda de son paire, acceptèt de jogar dins de divisions inferioras per redurre lei riscs per sa [[santat]]<ref>Jorge Búsico, « La passion ovale de Che Guevara », ''Courrier international'',‎ 8 de setembre de 2009.</ref>. ==== Estudis e premier viatge en America ==== [[File:Che Guevara-Granado - Mapa 1er viaje - 1952.jpg|thumb|Viatge d'Ernesto Guevara e d'Alberto Granado en 1952.]] En 1948, Guevara comencèt d'estudis de [[medecina]] a [[Buenos Aires]]. Tres ans pus tard, son amic [[Alberto Granado]] li prepausèt de prendre una annada sabatica per realizar un viatge en [[America Latina]]. Dins de condicions malaisadas, visitèron [[Chile]], [[Peró]], [[Colómbia]], [[Veneçuèla]] e [[Miami]]. Durant aqueu trajècte, Guevara descurbiguèt la pauretat dei classas popularas e lei similituds entre lei populacions de cada país. Influenciat per lo [[marxisme]], comencèt de considerar l'[[America dau Sud]] coma una entitat economica e culturala unica. A son retorn en [[Argentina]], Guevara acabèt seis estudis. Obtenguèt son diplòma lo 12 de junh de 1953<ref>Carlos Ferrer (traduccion de Sarah L. Smith), ''Becoming Che: Guevara's Second and Final Trip through Latin America'', Marea Editorial, 2006, p. 75.</ref><ref>Jon Lee Anderson, ''Che Guevara: A Revolutionary Life'', 1997, Grove Press, p. 98.</ref>. === Presa de consciéncia revolcionària === ==== Lo còp d'Estat de 1954 en Guatemala ==== Tre lo 7 de julhet de 1953, Ernesto Guevara comencèt un segond viatge en [[America]] que lo menèt en [[Bolívia]], en [[Peró]], en [[Eqüator (país)|Eqüator]], en [[Panamà (país)|Panamà]], [[Còsta Rica]], [[Nicaragua]], en [[Honduras]], en [[Salvador]] e, finalament, en [[Guatemala]]. En [[Bolívia]], participèt brèvament a la revolucion dau [[Movement Nacionalista Revolucionari]] (MNR) de l'estiu de 1953. Pasmens, s'alunchèt rapidament dau movement en causa de seis [[racisme|inegalitats racialas]]. Arribèt en [[Guatemala]] en decembre de 1953. A aquela epòca, lo país èra dirigit per [[Jacobo Arbenz Guzmán]]. Cap d'un [[govèrn]] [[populisme|populista]], èra engatjat dins de reformas socialas importantas. En particular, èra a assaiar de metre en plaça una reforma agrària destinat a redurre l'importància dau sistèma de latifundium. Pasmens, aquò l'opausèt a la companhiá estatsunidenca [[United Fruit Company]] (UFCO) qu'èra lo proprietari terrenc pus important dau país<ref>40% dei tèrras de l'UFCO èran menaçadas per la reforma prepausada per Arbenz (Lars Shoultz, ''Beneath the United States'', Harvard University Press, 1998, p. 137).</ref>. Dins la capitala guatemaltèca, Guevara rescontrèt l'economista peruviana [[Hilda Gadea Acosta]]. Personalitat coneguda de l'[[Aliança Populara Revolucionària Americana]] (APRA), li presentèt de caps dau govèrn Arbenz, de grops d'[[exili]]ats [[cuba]]ns dau [[Movement dau 26 de julhet]] de [[Fidel Castro]] e de responsables de l'[[espitau]] locau que luchavan còntra lo [[paludisme]]. Dins una situacion financiera precària, Guevara participèt a de trafecs de venda d'objèctes religiós amb de partisans de Castro. Es tanben durant aqueu periòde que ganhèt son subrenom « Che » que significava « l'Argentin »<ref>Lo tèrme èra pejoratiu en [[Mexic]] e en [[America Centrala]].</ref>. Estudièt puèi la [[medecina]], passèt per [[Guatemala]] ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país [[Jacobo Arbenz]], que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a [[Mexic]]. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per [[Fidel Castro]]. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e [[Camilo Cienfuegos]] foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de [[1959]]). Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'[[Instituto Nacional de la Reforma Agraria]]. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al [[Departamento de Industrias]] e foguèt ademai nomenat president del [[Banco Nacional de Cuba]]. Foguèt lo simbòl de l'[[internacionalisme]] cuban, e lo de la defensa de la [[solidaritat antiimperialista]] dels païses d'[[America]], d'[[Africa]] e d'[[Asia]], que demòra rebatuda en lo sieu discors a [[Argièr]] ([[1963]]). === retorn a la lucha revolucionària === [[Fichièr:CheinCongo2.gif|thumb|300 px|left|... a [[Còngo]]... ]] En [[1965]] susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del [[Còngo]]. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en [[Bolívia]] ([[1966]]). Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la [[CIA]], foguèt assassinat. En [[1997]] sa despolha, descobèrta en [[1995]], foguèt enterrada a [[Cuba]] amb de ceremoniás plan importantas. === un eròi absolut del sègle XX === [[Fichièr:Che guevara.jpg|thumb|300 px|right|...''[[1959]]'']] Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma ''Hasta siempre comandante Che Guevara'' de [[Carlos Puebla]] o jos la version de [[Boikot]], e ''Canción del elegido'' de [[Silvio Rodríguez]]. == L'eiretatge universal == [[Fichièr:Latuff_che.png|thumb|300 px|right|... ]] [[Fichièr:Vitoria - Graffiti & Murals 0176.JPG|thumb|300 px|left|... [[Vitoria - Gasteiz]] [[Euzcadi]]... ]] == Bibliografia == * [[Fichièr:Accessories-text-editor.png|120 px]] [[Fichièr:CheGuevaraSignature.svg|120 px]] === Òbras del Che === [[Fichièr:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|350 px|right|...''[[Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960]]''... ]] [[Fichièr:Chedriving.jpg|thumb|320 px|left|... amb n' [[Aleida March]] la siá segonda molhèr... ]] [[Fichièr:Ministry of the Interior of Cuba with flag.jpg|thumb|350 px|right|...'''[[Ministèri de l'Interior de Cuba]]'''... ]] * ''Diccionario Filosófico'' ([[1946]] - [[1957]])... parcialament publicat * ''Índice literario'' ([[1946]] - [[1957]])... inedit * ''La angustia'' [[1951]] (conte publicat per ''[[Página/12]]'' [[1992]] * ''Diarios de motocicleta''... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge... * ''Aquí va un soldado de las Américas''... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire * '''''La guerra de guerillas''''' [[1960]] * '''''Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana''''' [[1963]] * ''La duda''... conte cort escrich al Còngo * ''La piedra''... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire * '''''Diario del Che en Bolivia''''' [[1968]] (publicat en [[Argentina]] [[Buenos Aires]] [[Legasa]] [[1994]] * '''''[[Òbras Completas]]'''''... amb tèxtes inedits [[1997]] * ''Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos''... Letra publicada per la revista cubana [[Contracorriente]] en [[1997]]... * ''Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo'' [[1999]] [http://chehasta-narod.ru/indice/htm] * ''Otra vez''... jornal inedit del sieu segond viatge en per l'America Latina tota ([[1953]]-[[1956]]... [[2000]] * ''Apuntes críticos a la economía política''... [[L'Avana]] [[2006]] * ''Diario de un combatiente''... inedit * ''Poema'' d'Ernesto Guevara per n' [[Aleida March]] la siá molhèr (çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta...) ** Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo [[Centro de Estudios Che Guevara|Centre d'Estudis Che Guevara]] es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que là. === òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra === [[Fichièr:Che Guevara June 2, 1959.jpg|350 px|thumb|... en ''[[1959]]''...]] * [[Fichièr:Wikisource logo suggestion - curved books.png|120 px]] * [[Inti Peredo Leigue]]: ''Mi campaña con el Che''... [[El Umbral]] [[Chile]] [[1971]] * [[Hilda Gadea]]: ''Che Guevara: los años decisivos''... [[Aguilar Editor]] [[Ciutat de Mexic]] [[1972]] * [[Ernesto Guevara Lynch]]: '''''Mi hijo el "Che"'''''... Edicions [[Arte y Literatura]] [[L'Avana]] [[1988]] * [[Roberto Massari]]: '''''Che Guevara.Pensamiento y política de la utopía''''' [[Tafalla]] [[Txalaparta]] [[1992]] * [[Alberto Granado Jiménez]]: ''Con el Che Guevara.De Córdoba a la Habana''''' [[Córdoba]] [[Argentina]] [[1995]] * [[Paco Ignacio Taibo II]]: ''Ernesto Guevara, también conocido como el Che'' [[Planeta/Joaquín Mortiz]] [[Ciutat de Mexic]] [[1996]] * [[Harry Villegas Tamayo]]: '''''Pombo, un hombre de la guerrilla del Che'''''... [[Editora Política]] [[L'Avana]] [[1996]] * [[Dariel "Benigno" Alarcón Ramírez]]: ''Memorias de un soldado cubano.Vida y muerte de la Revolución''... [[Tusquets Editors]] [[Barcelona]] [[1997]] * [[Jon Lee Anderson]]: ''Che Guevara.Una vida revolucionaria''... [[Anagrama]] idem [[id]] * [[Jorge G. Castañeda]]: ''Compañero: vida y muerte del Che Guevara''... [[Espasa]] [[Buenos Aires]] (id) * [[Pierre Kalfon]]: ''Che.Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo''... [[Plaza y Janes]] [[Barcelona]] (id) * [[Eusebio Tapia Aruni]]: '''''Piedras y espinas en las arenas de Ñancaguazǘ ( testimonio de un guerrillero boliviano )''''' [[Edición propia]] [[Bolívia]] (id) * [[Orlando Borrego]]: ''Che: el camino del fuego''... [[Díaz Ediciones Imagen Contemporánea]] [[L'Abana]] [[2001]] * [[Froilán González]] & [[Reyes Cupull]]: ''Amor revolucionario.Celia, la madre del Che''... [[Tafalla]] [[Txalaparata]] [[2004]] * [[Fernando Díaz Villanueva]]: '''''[[Ernesto "Che" Guevara]]''''' [[Dastin]] [[2004]] * [[Carlos "Calica" Ferrer]]: ''De Ernesto al Che.El segundo y último viaje de Guevara por Latinoamérica''... [[Marea]] [[Buenos Aires]] [[2006]] * [[Elisa Ávalos]] & [[Mercedes Gudiño]]: ''Huellas del "Che" en Córdoba'' [[Universidad de Córdoba]] [[Argentina]] (id) * [[José Manuel Mayo]]: '''''En la guerrilla junto al Che (Testimonio de Urbano)'''''... [[Gente Nueva]] [[L'Abana]] [[2007]] == Filmografia == [[Fichièr:100 4578.JPG|thumb|400 px|right|Monument al Che a [[La Higuera]] [[Bolívia]]... ]] [[Fichièr:El Che Vive - Argentina - Marcha 25-May-06 - 2.jpg|thumb|300 px|left|... '''''[[Lo Che viu !]]'''''... Passacarrièra en Argentina... [[Mai de 2006]]...]] * [[Fichièr:CinematographeProjection.png|120 px]] === ficcions === * [[Paolo Heusch]]: ''El "Che" Guevara''... amb en [[Francisco Rabal]]... basat subre lo libre d'en [[Franco La Guidara]] ''Un amore più forte della vita - Guerriglia con Che' Guevara'' [[Itàlia]] [[1968]] * Richard Fleischer: ''Che!'' ... d'un òrre orràs filme ianquí de propaganda anticubana e antirevolucionària... que l' Omar el Sharif se ne desonorèt per sempre en acceptar aquel ròtle... USA 1969 * [[David Attwood]]: ''Fidel e lo Che'' amb en [[Gael García Bernal]]... (107') [[2002]] * [[Walter Salles]]: '''''Jornals de motocicleta'''''... amb en [[Gael García Bernal]] (c/126')[[Argentina]] - [[USA]] [[2004]] * [[Josh Evans]]: ''Che Guevara''... amb n' [[Eduardo Noriega]] [[USA]] [[2005]] * [[Steven Soderbergh]]: '''''Che'''''... ''Che - L'argentin'' & ''Che - Guerrilha''... filme de doas parts amb en [[Benicio del Toro]] dins lo ròtle del Che... (c/134') & (b&n/c /135') [[Espanha]] - [[França]] - [[USA]] [[2008]] === documentaris === [[Fichièr:Che por Jim Fitzpatrick.svg|thumb|300 px|right|...''[[Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick]]''...]] * [[Fichièr:Icon Camera.svg|100 px]] * [[Roberto Savio]]: ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Nascita di un guerrigliero]) [[Itàlia]] [[1972]] ... idem ... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento''... id id ... id... ''Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero''... id id * [[Pierre Richard]]: ''Parlatz-me del Che''... documentari produsit e realizat a Cuba en [[1987]] * [[Richard Dindo]]: '''''Ernesto Che Guevara - Lo jornal de Bolívia'''''... (b&n/c) [[Soïssa]] [[1994]] * [[Maurice Dugowson]]: ''El Che''... documentari istoric (b&n/c /83') [[França]] [[1997]] * [[Ferruccio Valerio]]: ''Che Guevara: hasta la victoria siempre''... documentari amb imatges d'archiu (b&n/c /55') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Romano Scavolini]]: ''Le ultime ore del Che / Las darrièras oras del Che''... (b&n/c /60') [[Itàlia]] [[2005]] * [[Stefano Missio]] & [[Raffaele Brunetti]]:''Che Guevara - Il corpo e il mito''... (b&n/c /52') [[Itàlia]] [[2007]] == Vejatz tanben == * [[Fichièr:Loupe.svg|50 px]] [[Fichièr:Che Guevara - Grab in Santa Clara, Kuba.jpg|thumb|450 px|right|... Mausolèu del Che a [[Santa Clara]] [[Cuba]]... ]] * [[Fidel Castro]] * [[Cuba]] == Ligams extèrnes == * [[Fichièr:Www.gif|75 px]] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20160305123304/http://cheguevara.cubasi.cu/ Centre d'Estudis Che Guevara] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Index.htm Lo Che Guida e exemple] * {{es}} [https://web.archive.org/web/20060520072317/http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/che/Galeria1.HTM Fòtos]...& {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/canciones.htm Cançons] * {{es}} [http://www.sancristobal.cult.cu/sitios/Che/Videos.HTM Videos] * {{ca}} {{es}} [http://www.marxists.org/catala/guevara/ Paginas sus Ernesto Che Guevara... ''Arxiu Virtual dels Marxistes''... & ligam integrat immediat amb ''Archivo de Obras de Ernesto Che Guevara''... en castelhan...] [[Archiu Internet del Marxisme]] == Ligams videografics == * [[Fichièr:Video.jpg|75 px]] * [http://youtube.com] ** sus '''[[YouTube]]'''... mai de ''[[17 400]]'' documents subre n' '''[[Ernesto Che Guevara]]''' en picar coma clau ''[[Ernesto Che Guevara]]'' == Nòtas & referéncias == <references> {{portal Argentina}} {{Commons | Category:Che_Guevara | Che Guevara}} [[Categoria:Personalitat argentina|Guevara]] [[Categoria:Personalitat politica cubana|Guevara]] [[Categoria:Marxista|Guevara]] [[Categoria:Mòrt assassinat|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Naissença en 1928|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Decès en 1967|Guevara, Ernesto]] [[Categoria:Comunista|Guevara, Ernesto]] 5j7qzb8cztf94rzrpnuzmgv57f59vmn Nazaret (Palestina) 0 29703 2334489 2009290 2022-08-26T09:34:22Z 2A02:8440:4341:5303:D5D6:DA85:D04E:A978 correccion erros de transcripcion / na'sira/ > oc Nasira wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!-- Article redigit en lengadocian --> [[Fichièr:Nazrat.jpg|thumb|200px|right|Nazaret]] '''Nasira''' en [[ebrieu]] '''נָצְרַת''', en [[arabi]] '''الناصرة''' es una vila de [[Galilèa]] en [[Israèl]]. Es uèi la capitala e la pus granda vila (64 800 abitants) del Districte nòrd d'[[Israèl]]. Lo gentilici es '''nasirenc -enca'''. Dins lo [[Bíblia|Novèl Testament]], es descrita coma lo luòc de l'enfança de [[Jèsus de Nazaret]], e es un luòc sant e un centre de pelegrinatge crestian. Nasira, es tanben la pus importanta comunautat aràbia d'[[Israèl]]. {{commons|Category:Nazareth}} [[Categoria:Vila d'Israèl]] mzmawyfiijoubqrtj1xfowij85xhiek 2334490 2334489 2022-08-26T09:35:58Z Pèire2 41243 Pèire2 a desplaçat la pagina [[Nazaret]] cap a [[Nasira]] : error de transcripcion, se liegue /na'sira/ wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!-- Article redigit en lengadocian --> [[Fichièr:Nazrat.jpg|thumb|200px|right|Nazaret]] '''Nasira''' en [[ebrieu]] '''נָצְרַת''', en [[arabi]] '''الناصرة''' es una vila de [[Galilèa]] en [[Israèl]]. Es uèi la capitala e la pus granda vila (64 800 abitants) del Districte nòrd d'[[Israèl]]. Lo gentilici es '''nasirenc -enca'''. Dins lo [[Bíblia|Novèl Testament]], es descrita coma lo luòc de l'enfança de [[Jèsus de Nazaret]], e es un luòc sant e un centre de pelegrinatge crestian. Nasira, es tanben la pus importanta comunautat aràbia d'[[Israèl]]. {{commons|Category:Nazareth}} [[Categoria:Vila d'Israèl]] mzmawyfiijoubqrtj1xfowij85xhiek 2334493 2334490 2022-08-26T09:57:06Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Nasira]] cap a [[Nazaret (Palestina)]] wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!-- Article redigit en lengadocian --> [[Fichièr:Nazrat.jpg|thumb|200px|right|Nazaret]] '''Nasira''' en [[ebrieu]] '''נָצְרַת''', en [[arabi]] '''الناصرة''' es una vila de [[Galilèa]] en [[Israèl]]. Es uèi la capitala e la pus granda vila (64 800 abitants) del Districte nòrd d'[[Israèl]]. Lo gentilici es '''nasirenc -enca'''. Dins lo [[Bíblia|Novèl Testament]], es descrita coma lo luòc de l'enfança de [[Jèsus de Nazaret]], e es un luòc sant e un centre de pelegrinatge crestian. Nasira, es tanben la pus importanta comunautat aràbia d'[[Israèl]]. {{commons|Category:Nazareth}} [[Categoria:Vila d'Israèl]] mzmawyfiijoubqrtj1xfowij85xhiek 2334495 2334493 2022-08-26T09:57:49Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}}{{Infobox |tematica= |carta= }} <!-- Article redigit en lengadocian --> [[Fichièr:Nazrat.jpg|thumb|200px|right|Nazaret]] '''Nazaret''' (en [[ebrieu]] '''נָצְרַת''', en [[arabi]] '''الناصرة''', Nasira) es una vila de [[Galilèa]] en [[Israèl]]. Es uèi la capitala e la pus granda vila (64 800 abitants) del Districte nòrd d'[[Israèl]]. Lo gentilici es '''nasarenc -enca'''. Dins lo [[Bíblia|Novèl Testament]], es descrita coma lo luòc de l'enfança de [[Jèsus de Nazaret]], e es un luòc sant e un centre de pelegrinatge crestian. Nasira, es tanben la pus importanta comunautat aràbia d'[[Israèl]]. {{commons|Category:Nazareth}} [[Categoria:Vila d'Israèl]] g8lncihqmofs3jhoeaudqwwnvinlq8e Mikheil Saakashvili 0 30488 2334363 2233921 2022-08-25T12:27:59Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Cap d'estat o govèrn | Nom= Mikheil Saakashvili | Imatge= [[Imatge:President of Georgia Mikheil Saakashvili in Tbilisi, March 22, 2008.jpg|250px]] |legenda=Mikheil Saakashvili en 2008. | Títol_politic=President de | Nacion= {{Georgia}} | Periòde_govèrn1= entre lo [[25 de genièr]] de [[2004]] e lo [[25 de novembre]] de [[2007]] | Predecessor1= [[Nino Burjanadze]] | Successor1= [[Nino Burjanadze]] | Periòde_govèrn2= [[20 de genièr]] de [[2008]]-[[17 de novembre]] de [[2013]] | Predecessor2= [[Nino Burjanadze]] | Successor2=[[Giorgi Margvelachvili]] | Jorn_Naissença= [[21 de decembre]] de [[1967]] | Luòc_Naissença= [[Tbilissi]], [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], [[Union Sovietica]] | Maridat_amb= Sandra E. Roelofs | Profession= avocat e politician | Partit= ''Ertiani Nazionaluri Modsraoba'' }} '''Mikheil Saakashvili''' (en [[georgian]]: მიხეილ სააკაშვილი; en [[ucraïnian]]: '''Міхеіл Саакашвілі'''; [[Tbilissi]], [[21 de decembre]] de [[1967]]) es un avocat e politician [[Georgia (Caucàs)|georgian]]o[[Ucraïna|ucraïnian]]. Foguèt dos còps president de [[Georgia]] e tanben president interin del país entre [[2004]] e [[2007]]. Lo 30 de mai de 2015 foguèt nomenat governador de l'Oblast d'Odessa ([[Ucraïna]]) pel president [[Petrò Poroshenko]], per tal de luchar contra la corrupcion endemica de la region e a l'encòp d'i evitar la pression separatista exercida pel govèrn del president rus [[Vladímir Pótin]] e mai los actes terroristas pro-russes. En [[2016]] demissionèt de son pòst de governador, fondèt un partit politic, puèi foguèt decasut de sa nationalitat ucrainiana per lo president Poroshenko, venent aital [[apatrida]]. Dempuèi decembre de 2017 Saakashvili es suspectat (per lo [[Procuror General d'Ucraïna]]) d'aver recebut un finançament d'un "grop criminal" ligat a l'ancian president ucraïnian [[Víktor Ianokòvych]].<ref>[http://www.bbc.com/news/world-europe-42289481 Saakashvili: Ex-Georgia leader detained by police in Kiev], [[BBC News]] (8 December 2017)</ref> Lo 12 de febrièr de 2018 Saakashvili foguèt forabandit en Polonha puèi relocalizat als [[Païses Basses]].<ref name=guardian-20180212>{{Ligam web |url=https://www.theguardian.com/world/2018/feb/12/mikheil-saakashvili-georgia-former-president-seized-by-armed-men-in-kiev |title=Georgia's former president deported from Ukraine to Poland |last=Bennetts |first=Marc |newspaper=The Guardian |date=12 February 2018 |accessdate=12 February 2018}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20180215024248/http://www.xinhuanet.com/english/2018-02/14/c_136976284.htm Former Georgian president arrives in Netherlands after Ukraine deportation], Xinhua, 14 February 2018</ref> ==Referéncias== <references /> {{clr}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Nino Burjanadze]]|aprèp= [[Nino Burjanadze]] |nom=[[Fichièr:Flag of the President of Georgia.png|40px]] <br /> [[Lista dels presidents de Georgia|President de Georgia]] <br /> [[25 de genièr]] de [[2004]] - [[25 de novembre]] de [[2007]]}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Nino Burjanadze]]|aprèp= [[Giorgi Margvelachvili]] |nom=[[Imatge:Flag of the President of Georgia.png|40px]] <br /> [[Lista dels presidents de Georgia|President de Georgia]] <br /> [[20 de genièr]] de [[2008]]-[[17 de novembre]] de [[2013]]}} == Vejatz tanben == * [[Lista dels dirigents actuals]] {{DEFAULTSORT:Saakachvili}} [[Categoria:President de Georgia]] [[Categoria:Naissença en 1967]] r6r66ffdk5lrlsfj0k00kv1y5628dyp Saüc negre 0 40106 2334455 2061363 2022-08-25T22:41:14Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Taxobox debuta | vegetal | ''Sambucus nigra'' | Sambucus nigra 004.jpg | ''Sambucus nigra'' en plena florison | classificacion=APGIII }} {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }} {{Taxobox | division | Magnoliophyta }} {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }} {{Taxobox | sosclassa | Asteridae }} {{Taxobox | òrdre | Dipsacales }} {{Taxobox | familha |caprifoliacées}} {{Taxobox | genre | Sureau|Sambucus }} {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Sambucus nigra | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }} {{Taxobox fin}} Lo '''saüc negre''' (''Sambucus nigra'')<ref name="diec"> [http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=sa%FCc&operEntrada=0 Saüc] al [[DIEC]]{{ca}}</ref> (var. '''sambuc negre''', '''saüquèr negre''', '''suec negre''', '''soec negre''', '''suecau negre''', '''suaüc negre''', '''suecal negre''') es un [[arbust]] [[caducifòli]] del [[Genre (biologia)|genre]] ''[[Sambucus]]'', que tradicionalament s'assignava a la familha [[Caprifoliaceae]] mas que las recercas geneticas fan classar a l'ora d'ara dins la familha [[Adoxaceae]]. Sambucus ven del grèc ''sambuke''<ref name="etimologia"> Etimologia del nom scientific de genres e espècias[http://www.calflora.net/botanicalnames/]{{en}}</ref>, un instrument fach de fusta de saüc, e ''nigra''<ref name="etimologia" /> ven del [[latin]] e vòl dire {{cita|negre}} (se referissent a la color dels seus [[fruch]]es madurs). L’espècia ''Sambucus nigra'' la trobam unicament en [[Euròpa]], especialament pròche la [[Mediterranèa]]. == Descripcion == Planta arbustiva entre 2 m e 5 m de nautor, de brancatge dens e arredondit. === Organs vegetatius === La raiç es formada d'una part principala espessa e ben desvolopada amb d’autras pus primas que sòrton de la principala. La tija a una ramificacion [[simpodica]] amb consisténcia lenhosa. Las brancas mai joves an una medolha blanquinosa fòrça desvolopada. Las fuèlhas son compausadas, e contenon 5-7 foliòlas de forma [[ellipsa|elliptica]]. Aquestas foliòlas presentan una extremitat aguda e una basa atenuada, en mai d’un marge serrat. La textura de les fuèlhas es coriacia e presentan una certa lusor e una odor pauc agradiva. === Organs reproductors === [[Imatge:Sambucus nigra0.jpg|thumb|left|detalh de las flors]] Lo sambucus nigra porta d'[[estamina]]s e un [[ginecèu]], e es un arbust [[ermafrodita]]. L'[[inflorescéncia]] es cimosa e corimbiforma <ref name="diec" />. Lo [[periant]] presenta un calici sodat a l'ovari. Es ovoïde e pòrta cinc dents pichonas. La [[coròlla]] es d'una sola pèça, amb cinc lobuls dubèrts en estela. L’androcèu se caracteriza per d'estaminas extèrnas e al ginecèu trobam un ovari [[epigin]] que conten una croncrescéncia pluricarpellara. Lo fruch es una [[baia]] arredondida de color negra carnosa de 6-8&nbsp;mm de diamètre. Es un fruch comestible quand es madur, mas dins lo cas contrari pòt aver d'efièches toxics. == Farmacologia == === Composicion quimica === * [[Flavonoïdes]]: flavonòls (camferòl, quercetina), quercetina glicosids (1,5-3,0%), entre los quals s’incluson iperosid, isoquercitrina e rutina. * [[terpen|Triterpens]]: amirina, acids oleanolic e ursolic. * Sals mineralas: Sals potassicas * [[Òlis essencials]] (0,3%): 66% [[acid gras|acids grasses]] (principalament linoleïc, linolenic e palmitic) e 7% [[alcan|d’alcans]]. S'es identificat fòrça autres constituents, [[estèr|eters]] e [[oxid]]s, [[cetona]]s, [[aldeïd]]s, [[alcòl]]s e [[estèr]]s. * Autres constituents : acid clorogenic, [[tanins]], mucilag, plastocianina (proteïna) [[pectina]] e [[sucre]]. == Referéncias e ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20090120085304/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?32994 Germplasm Resources Information Network: ''Sambucus nigra''] {{en}} * [http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/natural/patient-elder.html National Institute of Health - Medline page on ''Sambucus nigra'' L.] {{en}} * [http://en.wikipedia.org/wiki/Sambucus Sambucus from wikipedia] {{en}} * [http://www.botanical-online.com/medicinalssauco.htm Botanical-online ''Sambucus nigra''] {{es}} * [http://www.plantasnet.com/ Diccionari de las plantas medicinalas]{{es}} * [http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/natural/patient-elder.html MedlinePlus herbs and supplements ''Elder''] {{en}} <references /> <references/> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)|Saüc]] kiop671a520pzsxpmq001zujxo55t9g Organisme modificat geneticament 0 40125 2334420 2248743 2022-08-25T20:20:47Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} Un '''organisme modificat geneticament''' es un organisme viu que son patrimòni genetic foguèt modificat per [[engenhariá genetica]], siá per accentuar d'unas de sas caracteristicas o per li ne'n balhar de nòvas consideradas coma desirablas, siá al contrari per demesir, e mai eliminar de caracteristicas consideradas coma indesirablas<ref>Definicion de la ''Comission de l’etica de la sciéncia e de la tecnologia de [[Québec]]'' : {{fr}} ''Per una gestion etica dels OGM'', Comission de l’etica de la sciéncia e de la tecnologia de Quebec, vejaire adoptat a la 10ena amassada de la Comission de l’etica de la sciéncia e de la tecnologia lo 16 d'octobre de 2003 (ISBN 2-550-41769-6), 4en trimèstre de 2003 {{legir en linha|lien=http://www.ethique.gouv.qc.ca/IMG/pdf/CESTAvisOGMfinal.pdf}}</ref>. Aquesta modificacion genetica se fa per [[transgenèsi]], es a dire insercion dins lo [[genòma]] d’un o mai d'un [[gèn]]s nòus, jos forma de porcions d'[[ADN]] eissidas d’un autre organisme, los gèns inserits podent dins qualques cases remplaçar de gèns originals (mecanisme d’invalidation de gèn)<ref>[https://web.archive.org/web/20071014023236/http://www.snv.jussieu.fr/vie/documents/KO/KO.htm#comment exemple d'invalidation d'un gèn], sit internet de l’[[Universitat Pierre-et-Marie-Curie]]</ref>. Un organisme transgenic, tèrme que designa los organismes que contenon dins son genòma de gèns "estrangièrs", es doncas sempre un organisme modificat geneticament, l'invèrs essent pas sempre verai. == Nòtas == {{Referéncias}} [[Categoria:Organisme geneticament modificat]] [[Categoria:Genetica]] mqj1w4rz78ckzvlemvvcm3fkdk57x0m Sant Estève d'en Tiniá 0 45028 2334449 2289063 2022-08-25T22:27:27Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Estève d'en Tiniá | nom2 = ''Saint-Étienne-de-Tinée'' | imatge = Saint Etienne de Tinée.jpg|290px | descripcion = Vista generala de Sant Estève de Tinèa. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Saint-Etienne-de-Tinée (Alpes-Maritimes).svg|60px | region = {{Provença-Aups-Còsta d'Azur}} | ist = {{Comtat de Niça}} | parçan = {{Val de Tiniá}} | departament = {{Aups Maritims}} | arrondiment = [[Arrondiment de Niça|Niça]] | canton = [[Canton de Sant Estève de Tinèa|Sant Estève de Tinèa]] | insee = 06120 | sitweb = | cp = 06660 | gentilici = los estèves <ref>http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http://ccocpaisnissart.chez-alice.fr/ccocpn/AlpesMaritimes.htm </ref> | cònsol = Thérèse Fabron | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas dei estacions de Mercantor]] | longitud = 6.9253 | latitud = 44.2578 | alt mini = 949 | alt mej = 1 142 | alt maxi = 3027 | km² = 173.81 |}} '''Sant Estève d'en Tiniá''' <ref>http://archive.wikiwix.com/cache/20151004204031/http://ccocpaisnissart.chez-alice.fr/ccocpn/AlpesMaritimes.htm ; lo gentilici donat permet de corregir la vocala tonica</ref> (o ''Sant Estève de Tinèa'', varianta arcaïca <ref>Diccionari provençau-francés, CREO-ESCOMESSA</ref>) (''Saint-Étienne-de-Tinée'' en [[francés]]) es una comuna [[Occitània|occitana]] dau [[Comtat de Niça]] situada dins lo departament dei [[Aups Maritims]] e la region de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]]. ==Geografia== ==Istòria== {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=06120 |Títol= Lista dei cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Thérèse Fabron|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=06120 |1793=1450 |1800=1689 |1806=1795 |1821=2104 |1831= |1836=2338 |1841= |1846=2175 |1851= |1856=2128 |1861=2106 |1866=2150 |1872=2152 |1876=2147 |1881=2121 |1886=1966 |1891=1857 |1896=1858 |1901=1789 |1906=1858 |1911=1824 |1921=1528 |1926=1545 |1931=1518 |1936=1605 |1946=1504 |1954=1503 |1962=1505 |1968=1549 |1975=1700 |1982=1780 |1990=1783 |1999=1528 |2004= |2005= |2006=1 323 |2007=1 320 |2008=1 324 |2009=1 311 |cassini=31633 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== == Personalitats liadas ambé la comuna == == Veire tanben == == Liames extèrnes == == Nòtas == {{reflist}} {{Portal Comtat de Niça}} {{Comunas dei Aups Maritims}} [[Categoria:Comuna de Val de Tiniá]] [[Categoria:Comuna dei Aups Maritims]] [[Categoria:Comuna dau Comtat de Niça]] dx4ukajw1ccqd4r0z11sof3mrqftlar Paul Jozef Crutzen 0 45148 2334424 2303794 2022-08-25T20:40:07Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Nobel}} {{Infobox Identitat | carta = nl | nom = Paul Jozef Crutzen | nomdebateg = | imatge = Paul Jozef Crutzen 128.jpg | legenda = | profession = [[Quimia|Quimista]] |tematica = nobel | datadenaissença = [[3 de decembre]] de [[1933]] | luòcdenaissença = [[Amsterdam]], [[Païses Basses]] | datadedecès = | luòcdedecès = | paísdorigina = {{Païses Basses}} | títol1 = | distincions = [[Prèmi Nobel de Quimia]] en [[1995]] | omenatge = | autrasfoncions = | paire = | maire = | conjunt = | enfants = }} '''Paul Jozef Crutzen''' (n. en [[1933]]) es un quimista e meteorològ [[Païses Basses|neerlandés]] que recebèt lo [[Prèmi Nobel de Quimia]] en [[1995]] amb [[Mario J. Molina]] e [[Frank Sherwood Rowland]] per sos trabalhs sus la quimia de l'atmosfèra, especialament per çò que tòca la formacion e la decomposicion de l'[[ozòn]]<ref name=laureat_nobel_1995>{{Ligam web Nobel |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1995/ |titre=The Nobel Prize in Chemistry 1995 |auteur=Personnel de rédaction |année= 2010 |éditeur=[[Fondation Nobel]] |citation=for their work in atmospheric chemistry, particularly concerning the formation and decomposition of ozone |consulté le= 30 août 2010}}.</ref>. En 2000, popularizèt amb lo biologista american [[Eugene F. Stoermer]] lo tèrme « [[Antropocèn]] »<ref>{{en}} Paul J. Crutzen et Eugene F. Stoermer, « {{Lang|en|texte=The “Anthropocene”}} », [https://web.archive.org/web/20131104224129/http://www.igbp.net/download/18.316f18321323470177580001401/1316517410973/NL41.pdf ''{{Lang|en|texte=Global Change}}'', ''{{Langue|en|texte=NewsLetter}}'', {{Numéro|41}}], {{p.|17-18}}. {{Lang|en|texte={{abr|IGBP|International Geosphere–Biosphere Programme}}}}, 2000.</ref>, per designar un novèl [[periòde (geologia)|periòde]] geologic qu'auriá debutat al sègle XIX amb la [[revolucion industriala]] e durant loqual l’influéncia de l’òme sus l'[[ecosfèra]] terrèstra seriá venguda predominanta. L'invencion de la [[maquina de vapor]] en [[1784]] seriá lo marcaire de la modificacion per l'òme de son mitan de vida responsable del [[rescalfament climatic]]<ref>Thomas Gomart, ''L'Affolement du Monde'', Tallandier 2019 {{p.|53}}</ref>. Lo concèpte d'Antropocèn es totjorn discutit per la comunautat scientifica En 2006, plada per l'intensificacion de la recerca sus l'injeccion d'[[aerosols]] de [[sulfat]] dins l'[[estratosfèra]] per aumentar son [[albedo]]. Considera d'efièch aquel metòde de [[geoingenhariá]] coma prometós per arestar rapidament lo [[rescalfament climatic]] dins lo cas que vendriá incontrarotlable. Mas desira que sia pas envisatjat que coma darrièr recors, e non pas per paliar las insufisenças de las politicas de reduccion de las emissions de [[gas d'efièch de sèrra|gases d'efièch de sèrra]] (GES) que considera indispensablas<ref>{{pdf}} {{article |langue=en |auteur1=Paul J. Crutzen |titre=Albedo enhancement by stratospheric sulfur injections |périodique=[[Climatic Change (revue)|Climatic Change]] |volume=77 |numéro=3-4 |jour=25 |mois=juillet |année=2006 |pages=211-219 |lire en ligne=http://download.springer.com/static/pdf/321/art%253A10.1007%252Fs10584-006-9101-y.pdf?auth66=1424949999_dc61b19857db033e15cbf36828be62ba&ext=.pdf}}.</ref>. {{Paleta Prèmi Nobel de Quimia}} {{Portal quimia}} {{Portal dels Païses Basses}} {{DEFAULTSORT:Crutzen, Paul}} [[Categoria:quimista neerlandés]] [[Categoria:fisician neerlandés]] [[Categoria:Laureat del Prèmi Nobel de Quimia]] [[Categoria:Prèmi Nobel neerlandés]] [[Categoria:Naissença en 1933]] 7jps7ztqefx6i5fo8oepwykrjy1qche Sent Melhon 0 49767 2334461 2271804 2022-08-25T22:54:36Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |carta=oc |nom2= Saint-Émilion |nom=Sent Melhon |lògo= |imatge=Saint_Emilion_003.jpg |descripcion= Plaça màger de la vila, vinhau per darrèir |escut=Blason ville fr Saint-Émilion (Gironde).svg |ist={{Guiana}} [[Bordalés]] |parçan= | region = [[Novèla Aquitània]], <small>ancianament d'[[Aquitània (region)|Aquitània]]</small> | arrondiment= [[Arrondiment de Liborna|Liborna]] |departament= {{Gironda}} | canton = Los Tuquets de Dordonha, <small>ancianament de [[Liborna]]</small> | intercom = Comunautat de comunas deu Grand Sent Melhonés (SIREN : 200 035 533) |insee= 33394 |cp= 33330 |cònsol= Bernard Lauret |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud = -0.154722222222 |latitud = 44.8936 |alt mini= 3 |alt mej= |alt maxi= 107 |km²= 27.02 |gentilici= Saint-Émilionnais (en [[francés]]) |}} {{UNESCO}} ''Sent Milion''<ref>[http://www.in-oc.org/fr/presentation-inoc/nos-services/langue/toponymie/49-liste-des-communes-de-gironde Lista de las comunas de Gironda suu site de l'Institut Occitan]</ref> o puslèu '''Sent Melhon''', eventualament ''Sent Milhon'' [semi'ʎuŋ]/[seme'ʎuŋ] (''Saint-Émilion'' en [[francés]] ) es una [[comuna]] [[Gascon|gascona]], en [[Guiana]] e en [[Bordalés]], administrada per lo [[departament francés|departament]] de [[Gironda (departament)|Gironda]] de la [[region francesa|region]] de [[Novèla Aquitània]], <small>ancianament d'[[Aquitània (region)|Aquitània]]</small>. ==Geografia== ===Perimètre deu territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Sent Melhon | nord = | nord-est = [[Montanha (Gironda)|Montanha]] | est = [[Sent Cristòfe de Bardas|Sent Cartòfle]] | sud-est = [[Sent Laurenç de las Comas|Sent Laurenç dei Combas]] | sud = [[Sent Sulpici de Faleirens]], [[Vinhonet]] | sud-ouest = [[Molon]] <small>''Dordonha delà''</small> | ouest = [[Liborna]] | nord-ouest = [[Néac|Niat]] <small>''per un qüadripunt''</small>, [[Pomirau|Pomeiròu]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son ''Sanctus Emilionus'', ''Sanctus Milionus'', en latin, aus sègles XI-XIII, ''S. Milionem'', en latin, en 1228, ''S. Emilianum'', en latin, en 1242, ''Sanctum-Emilianum'', en latin, en 1273, ''de Sancto Emiliano'', en latin, en 1274, ''Sancto Milione'', en latin, en 1279, ''Sancti Emiliani'', en latin, en 1288, ''Petrus de Sancto Emilione'', en latin, en 1299, ''VIlla, honor...Sanctus Emilianus'', en latin, en 1307-1317, ''Emilio, Milio'', en latin, en 1307-1317, ''Seint Melion'', en 1363-1364 <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Gironde'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 283</ref>. Lo sent onorat dens lo nom de la comuna seré ''AEmilianus'', avesque de [[Nantas]] au sègle VIII <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 596</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Gironde'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 283</ref>. Pr'aquò [[Ernèst Negre]], citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, aima mèi un monge, Emilion. L'aferèsi (''Emilion'' > ''Milion'') apareis tanlèu l'[[Edat Mejana]] dens los tèxtes. Bénédicte Boyrie-Fénié causís la fòrma improbabla de ''*Sent Milion'' e una prononciacion, impossibla en gascon, [semi'ʎu] e donc supausada, maugrat la fòrma de 1363-1364 <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Gironde'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 283</ref>{{,}}<ref>https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1654580/f4.image p. 6</ref>. En 1923, Pierre Bertin-Roulleau, archivista de la Societat Istorica e Arqueologica de Sent Melhon (traduccion) utiliza la fòrma ''Semelione'' <ref>https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1654580/f4.image</ref>, d'aparéncia latina. Pòt estar una fòrma atestada o simplament una latinizacion bastida d'après lo nom en occitan. Quala que sisca la solucion, es una pròva que lo nom autentic es ''Semelhon'', esquematicament [sœmœ'ʎun] (una prononciacion *[sœmœ'liun], sense palatalizacion de ''l'' davant ''i'' es impossibla dens la fonetica locala), que fau grafiar regularament e etimologicament '''Sent Melhon''' (emb ''lh'' coma dens ''Milhan'', ''Milhac''). Cf. [[Sent Bebian de Medòc]] articulat [seme'bjan]. La prononciacion [sœmi'ʎun] es pas impossibla, mes existís ? Es valabla per lo cepatge. ==Istòria== * Avant 1806, annexèren l'anciana parròpia e comuna de Sent Martin de ''Mazerat'' (''Maseirac'' ?) a Sent Melhon. Aquera comuna fut jamès recensada sola <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=33341</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 33394 |Títol= Lista dei cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= julhet [[2007]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Bernard Lauret|Partit= Partit Radicau, MRSL |Qualitat= salariat agricòla, president de la comunautat de comunas de Sent Melhon }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2007 |Identitat= Jacques Goudineau |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de [[Liborna]]; es adara deu canton des Tuquets de Dordonha. ==Demografia== {{Demografia |insee= 33394 |1793=2932 |1800=2761 |1806=2942 |1821=3004 |1831=3068 |1836=3013 |1841=2722 |1846=2900 |1851=2828 |1856=2802 |1861=3014 |1866=3019 |1872=3059 |1876=3112 |1881=3034 |1886=3155 |1891=3233 |1896=3442 |1901=3392 |1906=3546 |1911=3408 |1921=3165 |1926=3321 |1931=3367 |1936=3370 |1946=3232 |1954=3253 |1962=3471 |1968=3403 |1975=3323 |1982=3010 |1990=2799 |1999=2345 |2006=2124 |2007=2090 |2008=2020 |2009=2005 |2012=1931 |2016=1876 |cassini=31536 |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 1876 ==Lòcs e monuments== {{clear}} <gallery> Hotel de Ville de Saint-Émilion - Gironde.jpg|Ostau de Vila Saint-Emilion Eglise monolithe.jpg|Glèisa monolita Saint_Emilion_01.jpg Saint_Emilion_02.jpg Clocher de l'église mololithe de Saint Emilion.jpg|Clochèir de la glèisa monolita Saint_Emilion_006.jpg|Portau Saint_Emilion_010.jpg|Tor Saint_Emilion_013.jpg|Tor Saint_Emilion_012.jpg|Costaus a l'entorn Saint_emilion014.jpg|La plaça de la glèisa monolita Saint emilion015.jpg|Los clastres Tertre de la Tente.JPG|Androna o ruet. Vue depuis l'église monolithe.jpg|Vista dempui la glèisa monolita Ancien Palais Cardinal- Saint Emilion.jpg|Palais Cardenau SaintEmilion03.jpg|Glèisa collegiala File de coupoles de l'église collégiale de Saint-Émilion (33).JPG|L'interior de la collegiala Détail de cloître.JPG|Clastres de la glèisa collegiala Chateau Canon.JPG|Vinhau dau Castèth Canon Panorama de Saint Emilion - Gironde.jpg|Panoramà de Sent Melhon St Emilion église St Martin 7-1.JPG|Glèisa de Sent Martin de ''Mazerat'' </gallery> * En mèi de la vila : la glèisa de Sent Martin de ''Mazerat'' (''Maseirac'' ?), 1 km a l'oèst de la vila ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== == Liens externes == {{commonscat|Saint-Émilion|Sent Milion}} * [http://www.saint-emilion.org/ Sit de la vila] * [http://www.saint-emilion-tourisme.com/ Officina de torisme de la Juridiccion] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Milion sus lo sit de l'Institut geografic nacional] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> [[Image:Panorama de Saint Emilion De la tour du roi 2 - Gironde.jpg|thumb|none|upright 2.5|Sent Milion]] {{Patrimòni Mondial de l'Unesco en Occitània}} {{Portal Guiana}} {{Comunas de Gironda}} [[Categoria:Comuna de Gironda]] [[Categoria:Comuna de Guiana]] [[Categoria:Comuna d'Aquitània (Occitània)]] k19yr5y7srnzaih1qqygp3y2vjzkdjn Jalamur 0 53758 2334454 2268834 2022-08-25T22:36:59Z 77.152.53.218 densitat actualizada wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Villemur'' |nom=Jalamur | lògo= | imatge= Villemur (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | escut = Blason ville fr Villemur (65).svg | descripcion= |escais= | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp= 65230 |insee= 65475 |cònsol= Jean-Paul Lapeyre |mandat=[[2020]]-[[2026]] |gentilici= (en [[francés]]) | longitud= 0.5503 | latitud= 43.2556 |alt mini= 305 | alt mej= |alt maxi= 476 |km²= 3.71 |}} '''Jalamur''' (''Villemur'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 65475.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 65475 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Jean-Paul Lapeyre|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat=Alain Millet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Paul Lapeyre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65475 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=191 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=158 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=129 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=80 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=58 |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|475}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|475}}/3.71) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] iw9pgw0dpbc1heu0on8atmf04fa7ecp 2334487 2334454 2022-08-26T07:28:54Z 77.152.53.218 toponimia wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Villemur'' |nom=Jalamur | lògo= | imatge= Villemur (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | escut = Blason ville fr Villemur (65).svg | descripcion= |escais= | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp= 65230 |insee= 65475 |cònsol= Jean-Paul Lapeyre |mandat=[[2020]]-[[2026]] |gentilici= (en [[francés]]) | longitud= 0.5503 | latitud= 43.2556 |alt mini= 305 | alt mej= |alt maxi= 476 |km²= 3.71 |}} '''Jalamur''' (''Villemur'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65475.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [jala'mu] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Villamuro'', en latin, en 1383-1384 e 1405, ''de Villa Muro'', ''de Villamuro'', en latin, ath sègle XV, ''Gelamur'' en 1511, ''Villemur'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1286&titre=villemur</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], [[Ernèst Negre|Negre]], R. Aymard, ''Jalamur'' que vien deth latin ''villa'', « vilatge » e ''murus'', « mur (encinta, muralha de proteccion) »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 720, a ''Ville'', ''8''</ref>{{,}}<ref name = glb/>. [[Miquèu Grosclaude]] que constata eths autors precedents an rason (eth sens qu'es « vila clausa »), mes an pas parlat dera fòrma orala. Eth resultat locau de ''villa'' qu'es ''gèla'' o ''jala''<ref name = glb/>; en realitat, eth fenomèn, descobèrt per Henri Polge, qu'es mei que locau, espandit tanben a l'oèst de [[Gers (departament)|Gers]]. Véder [[Gelanava]]. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 65475 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Jean-Paul Lapeyre|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat=Alain Millet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Paul Lapeyre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65475 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=191 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=158 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=129 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=80 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=58 |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|475}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|475}}/3.71) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] ldtbu102z28sqqdnxw7y9z6ybexqxfw Puòggoson 0 63406 2334436 2311746 2022-08-25T21:19:20Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puòggoson | nom2 = ''Puygouzon'' | imatge = BusPuygouzon.jpg | descripcion = Autocarri a Puòggoson | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Puygouzon (Tarn).svg|60px | escais = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | ist = Lengadòc | parçan = Albigés | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton d'Albi Sud|Albi Sud]] | insee = 81218 | cp = 81990 | cònsol = Thierry Dufour | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de l'Albigés]]<br /> | latitud = 43.8933333333 | longitud = 2.17055555556 | alt mej = | alt mini = 182 | alt maxi = 333 | ectaras = 2096 | gentilici = | km² = 20.96 |}} '''Puòggoson'''{{RepTopMP}} (''Puygouzon'' en [[francés]]) es una [[comuna novèla]] d’[[Albigés]]. L’estat francés l’administra dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region administrativa]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. En 2016, lo prefècte de Tarn decidís l’integracion de [[La Bastida de Denat]] coma comuna delegada dins la [[comuna novèla]] de [[Puòggoson]]. Ven efectiva lo [[1èr de genièr]] de [[2017]]<ref>"Arrêté du 11 juillet 2016 portant création de la commune nouvelle de Puygouzon", ''Journal officiel de la république française'', n°0301 del 28 de decembre de 2016, tèxte n°69, [https://www.legifrance.gouv.fr/eli/arrete/2016/7/11/INTB1633993A/jo/texte en linha sul siti de ''Légifrance''].</ref>. == Geografia == Puòggoson es una pichona comuna de Tarn. D'una superfícia de {{unitat|2096|ha}}, es al tèrme al Sud-Oèst de la vila d'[[Albi]]. La commune de puèges e combas orientadas Èst/Oèst resultant de l'erosion de las partidas mai tendras d'un calcari paludenc del cretacèu, lo meteis que los bauces de [[Puègcèlsi]] e de la selva de [[Gresinha (selva)|Gresinha]]. A despart de l’anciana comuna de [[La Bastida de Denat]], las abitacions de la comuna son despartidas en lotejaments: Al Causse, Creissens, Bòsc grand, lo Masatge. La Cairiá es lo centre administratiu de la comuna. La comuna es enrodadas de las comunas de [[Salièrs]], [[Carlús]], [[Albi]] e [[Frejairòlas]]. === Comunas vesinas === <div style="position: relative; float:left; 450px; line-height:80%; width:35em;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.490|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Puòggoson]] '''Puòggoson'''}} {{Image label|x=0.262031730031|y=0.571572478598|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 760 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Salièrs]] <br/>(3,4 km)}}}} {{Image label|x=0.366993514542|y=0.238619871976|scale=400|text=[[Fichièr:Dot-yellow.svg|20px|Comuna amb 48889 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Albi]] <br/>(3,6 km)}}}} {{Image label|x=0.780135036039|y=0.383438338563|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1784 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Cambon]] <br/>(3,8 km)}}}} {{Image label|x=0.653549902238|y=0.781702643988|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 348 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Labastide-Dénat]] <br/>(3,9 km)}}}} {{Image label|x=0.192186406618|y=0.393779168845|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1570 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Lo Sequèstre]] <br/>(4,4 km)}}}} {{Image label|x=0.138031211589|y=0.607913359429|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 649 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Carluç (Albigés)|Carluç]] <br/>(5,0 km)}}}} {{Image label|x=0.830706575621|y=0.24401121781|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1341 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Cunac]] <br/>(5,2 km)}}}} {{Image label|x=0.896850562937|y=0.664129209017|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1230 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Frejairòlas]] <br/>(5,4 km)}}}} {{Image label|x=0.458723077129|y=0.94971502286|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 401 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Milhariá]] <br/>(5,7 km)}}}} </div><br clear=left> == Istòria == Las primièras abitacions del masatge vièlh de Puòggoson son del sègle XIII mai o mens, e l'installacion umana sul site es fòrça mai anciana. En efèit, las gents trobèron de rèstes de terralhas d'estíl galloroman. La tèrra roja e fòrça argilosa de la comuna foguèt escavada e utilizada per la fabricacion de [[terralha]]s, [[brica (material)|bricas]] e d'autres pèças de tèrra cuècha dins de temps fòrça alunhats. Annèxa la comuna de Montsalvi en 1827 e [[La Bastida de Denat]] en 2017. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=81218 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Thierry Dufour |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= professor del segondari }} {{Elegit |Debuta= març [[1971]] |Fin= 2008 |Identitat= Marcel Couliou |Partit= |Qualitat= geomètre }} {{Elegit |Debuta= [[1953]] |Fin= 1971 |Identitat=Aimé Cathala |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin=1953 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=81218 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=587 |1968=722 |1975=1408 |1982=1993 |1990=2585 |1999=2725 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Economia == Sa posicion privilegiada tenent a la vila d'Albi faguèt qu'una larga zona industriala se desvelopèt lo long de la N112 cap a Castras. == Luòcs e monuments == I a doas glèisas sus la comuna. Aquela de Sant Genièst, la mai anciana, se situa al sud de la comuna entre l'anciana D71 e la novèla N112 de 1967. La segonda, Creissens, pus recenta, es sus un puèg a unas centenas de mètres del masatge vièlh, centre istoric del vilatge. == Personas ligadas a la comuna == * [[Joan Francés de La Peirosa]], possedissiá une bòria dins la comuna. == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]]. == Ligam extèrne == * [http://www.puygouzon.fr Site de la vila] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Puòggoson sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] cpbdoar9ax3kva3vc6z87ubnidpe8mi Rofiac (Tarn) 0 63407 2334441 2276964 2022-08-25T21:44:38Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Rofiac (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rofiac | nom2 = ''Rouffiac'' | imatge = 006 Rouffiac ( 81150 ).JPG|290px | descripcion = Lo borg de Rofiac. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton d'Albi Sud|Albi Sud]] | insee = 81232 | cp = 81150 | cònsol = Michel Trébosc | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de l'Albigés]]<br /> | latitud = 43.8839 | longitud = 2.0689 | alt mej = | alt mini = 165 | alt maxi = 271 | ectaras = 1113 | gentilici = | km² = 11.13 |}} '''Rofiac'''{{RepTopMP}} (''Rouffiac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81232 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Trébosc |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81232 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=233 |1968=255 |1975=255 |1982=388 |1990=477 |1999=521 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Rofiac sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] dy28aa6gmniva3jkjmhu24omyv67nbp Wikipèdia:Paginas de suprimir 4 67690 2334521 2334336 2022-08-26T11:08:10Z Nikolai Kurbatov 47060 /* Conclusion */ wikitext text/x-wiki <!---{{Infobox |tematica= |carta= }}---> {| | width="170" valign="top" | __TOC__ | width="*" valign="top" | {{/Entèsta}} |} ==Vòtes== <!-- Òrdre cronologic IMPERATIU, senon los debats ancians tot en bas demoraràn indefinidament dins l'oblit. Incitam la gent a votar pels debats ancians, que nos en desbarrassem enfin...--> <!----------------------------------------------------------------------> <!------------- Escriure pas res en dejós d'aqueste blòt.---------------> <!----------------- RAMPÈL : los imatges es pas aquí ! -----------------> <!----------------------------------------------------------------------> ==Setembre de 2009== 3 de setembre de 2009: de suprimir [[troyes]] (corregit en "tròias"). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 3 setembre de 2009 a 17.06 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Mertyl|Mertyl]] ([[Discussion Utilizaire:Mertyl|d]]) 3 setembre de 2009 a 23.09 (UTC) 4 de setembre de 2009: de suprimir [[dictatura]] (gramatica e redaccion). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 4 setembre de 2009 a 12.03 (UTC) 9 de setembre de 2009: de suprimir las entradas [[alesbes]], [[artzentales]], [[karrantza]], [[turtzioz]], [[lapoblación]], [[uharte Garazi]], [[erriberri]] e [[ainhize-Monjolose]] (tornar nomenats "villafranca (navarra)", "arcentales", "carranza", "trucios", "la poblacion", "uhart de cisa", "olite" e "aniça-montgelós") e [[darrèr discors de Manuel Azaña]] e [[rapòrt del Comissari als dreches de l'òme del Conselh d'Euròpa sus la Comunautat Autonòma Basca (2001)]] (articles inconcluses). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 9 setembre de 2009 a 16.22 (UTC) 12 de seteme de 2009: de suprimir [[vergonha (psicologia)]] (esbós non enciclopedic). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 12 setembre de 2009 a 19.04 (UTC) 21 de setembre de 2009: de suprimir las entradas [[La Bastida-Clarença]] e [[Discutir:La Bastida-Clarença]] (corregit en "La Bastida de Clarença" segon lo nom ancian e un panèu a Baiona) e [[Urraul Ekialdekoa]], [[Doneztebe]] e [[Villafranca (Navarra)]], (corregits en "Vath Arromançada d'Urraul", "Sent Estève (Hauta Navarra)" e "Vilafranca (Navarra)"). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 21 setembre de 2009 a 18.17 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 21 setembre de 2009 a 19.00 (UTC) 25 de setembre de 2009: de suprimir las entradas [[Aguilar Kodes]], [[Allin]], [[Cascante]], [[Castejón]], [[Deikaztelu]], [[Elo]], [[Gazteluberri]], [[Lerin]], [[Luzaide]], [[Mues]], [[Murchante]], [[Murillo el Cuende]], [[Olite]], [[Piedramillera]], [[Pitillas]], [[Puiu]], [[Ribaforada]], [[San Adrián]], [[San Martin Unx]], [[Uharte]], [[Uharte-Arakil]], [[Urrotz]], [[Urrotz (Malerreka)]], [[Valtierra]], [[Villamayor de Monjardín]], [[Zangoza]], [[Zarrakaztelu]] (articles tornar nomenats) e [[Vila Màger de Mont Jardín]] e [[Villa Màger de Mont Jardín]] (èrrors). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 25 setembre de 2009 a 07.37 (UTC) {{fach}} [[Utilizaire:Mertyl|Mertyl]] ([[Discussion Utilizaire:Mertyl|d]]) 25 setembre de 2009 a 18.31 (UTC) 30 de setembre de 2009: de suprimir [[Centre Nacionau d'Entresenha (Espanha)]] e las paginas de redireccion [[Centre Nacional d'Entresenha]] e [[Centre Nacionau d'Entresenha]] (non enciclopedic en l'estat, l'article fornissent d'entresenhas non confrontadas). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 30 setembre de 2009 a 22.32 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 1 octobre de 2009 a 10.21 (UTC) ==Octobre de 2009== 2 d'octobre de 2009: de suprimir [[Servici d'entresenha]] (gramatica e redaccion), las paginas de redireccion [[Rensenhament]] e [[Espionatge]] e la pagina de discussion [[Discutir:Servici d'entresenha]] e de suprimir [[Companhia deu Camin de Hèr de Tudèla a Bilbao]] (esbòs). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 2 octobre de 2009 a 08.30 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 2 octobre de 2009 a 09.12 (UTC) 8 d'octobre de 2009: de suprimir las entradas [[Sant Sebastian (Guipuscoa)]], [[Hondarribia]], [[Cautarès]], [[Discutir:Cautarès]], [[Andosilla]], [[Hiriberri (Aezkoa)]] e [[La Guarda de Navarra]] (èrrors divèrsas) e [[Còp d'Estat]] (esbòs non enciclopedic). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 8 octobre de 2009 a 19.07 (UTC) 17 d'octobre de 2009: de suprimir [[Lo comte Lucanor]] e [[carnaval]] (esbòsses), [[Erronkari]], [[Noain (Elortzibar)]] (tornar nomenats "Roncal" e "Noain (Vath d'Elortz)"), [[Sant Joan Pè de Pòrt]] ("Sent Joan Pè de Pòrt" forma tipica en gascon) e [[Labord]], [[Baisha Navarra]], [[Bassa Navarra]], [[Sola]], [[La Bastida de Clarença]] e [[Sent Sebastian (Guipuscoa)]] (redaccion: de refar per d'occitanofòns). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 17 octobre de 2009 a 19.00 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 18 octobre de 2009 a 09.16 (UTC) 20 d'octobre de 2009: de suprimir los esbòsses sus [[Patxi Zabaleta]], [[Patxi López]], [[Josu Jon Imaz]], [[Fernando Puras]], [[José Antonio Santano]], [[José Antonio Santano Clavero]] e [[Uxue Barkos]]. [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 20 octobre de 2009 a 07.20 (UTC) :{{fach}} fach ! [[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 20 octobre de 2009 a 18.24 (UTC) ::Demandi tamben la supression de las entradas [[Hont Arràbia]] e [[Irun]]. [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 20 octobre de 2009 a 18.54 (UTC) 21 d'octobre de 2009: de suprimir l'entrada [[Ziortza-Bolibar]]. [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 21 octobre de 2009 a 15.13 (UTC) :{{fach}} fach ! ==Març de 2010== 1èr de març de 2010: de suprimir, se siatz consents, la pagina "Florença", qu'es venguda una pagina de redireccion. L'explicacion es [[Discutir:Florença|aicí]]. [[Utilizaire:Vivarés|Vivarés]] ([[Discussion Utilizaire:Vivarés|d]]) 1 març de 2010 a 14.48 (UTC) :Fach. La pagina "Florença" correspònde ara a la vila de Toscana. Grandmercé Mertyl. [[Utilizaire:Vivarés|Vivarés]] ([[Discussion Utilizaire:Vivarés|d]]) 3 març de 2010 a 22.47 (UTC) 1èr de març de 2010: de suprimir lei categorias vuejas, qu'ai remplaçadas per de rasons de tipografia o de formulacion de son nom (cf. [[:Categoria:Pagina prepausada a la supression]]). [[Utilizaire:Vivarés|Vivarés]] ([[Discussion Utilizaire:Vivarés|d]]) 1 març de 2010 a 14.53 (UTC) :{{fach}}--[[Utilizaire:Jfblanc|Jblanc (Joan Francés Blanc)]] ([[Discussion Utilizaire:Jfblanc|d]]) 8 març de 2010 a 08.41 (UTC) 30 de març de 2010: de suprimir los portaus e los modèus de Lemosin e de Perigòrd (paginas d'assag de refar en considerant d'autres punts de vista). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 30 març de 2010 a 14.00 (UTC) :{{contra}} Sembla qu'as cambiat d'idèa. --[[Utilizaire:Jfblanc|Jfblanc (Joan Francés Blanc)]] ([[Discussion Utilizaire:Jfblanc|d]]) 31 març de 2010 a 06.58 (UTC) ==Agost de 2010== 16 d'agost de 2010, diluns: de suprimir ''[[Ertzaña]]'' (esbos non enciclopedic; entresenha mancanta). [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 16 agost de 2010 a 09.18 (UTC) :{{fach}} Hèit ! --— [[User:Jfblanc|J. F. B.]] <sup><small>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</small></sup> 16 agost de 2010 a 09.29 (UTC) ==Març de 2011== De suprimir, se vos plai, lo [[modèl:utilizaire Wikipedian del Reialme de Juda]], lo [[modèl:utilizaire Wikipedian Adèpte d'Apollòni de Tiana]]. Coralament, [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 15 març de 2011 a 15.53 (UTC) ==Mai de 2011== Demandi de suprimir l'istoric d'[[utilizaire:tuc negre]]. [[Utilizaire:Tuc negre|Tuc negre]] ([[Discussion Utilizaire:Tuc negre|d]]) 11 mai de 2011 a 09.48 (UTC) ==Octobre de 2011== De suprimir, SVP, [[garda]] en mai de las redireccions [[guarda]], [[gardian]], [[guardian]] (infraesbòs). [[Utilizaire:ܒܘܪܓܐ|ܒܘܪܓܐ]] ([[Discussion Utilizaire:ܒܘܪܓܐ|d]]) 1 novembre de 2011 a 20.23 (UTC) :Hèit --— [[User:Jfblanc|Joan Francés B.]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 2 novembre de 2011 a 05.16 (UTC) ==Febrièr de 2014== De suprimir, SVP, [[Utilizaire:Izkilanttoa]], [[Modèl:Utilizaire Wikipedian apatrida]] e [[Modèl:Utilizaire demòra Republica Democratica Espanhòla]] (errors). [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 27 febrièr de 2014 a 16.19 (UTC) ==Març de 2014== De suprimir, SVP, [[protobasco]], [[protobasc]] (l'article es pas logicament estructurat). [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 24 març de 2014 a 11.51 (UTC) :Hèit! --— [[User:Jfblanc|Joan Francés B.]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 25 març de 2014 a 07.55 (UTC) ==Agost de 2014== De suprimir, SVP, los esbòsses contenent pas gaire que lo títol e los articles contenent de nombrosas errors d'estil de mal resseguir, listats dins la categoria "pagina prepausada a la supression" e, pus particularament, aqueles senhalats concernissent la preïstòria, l'antiquitat e l'edat mejana: [[Silurian]], [[Cauna de l'Arago]], [[Cuneïfòrme]], [[Campanifòrme]], [[Cultura dau vas campanifòrme]], [[Cultura del vas campanifòrme]], [[Discutir:Cultura del vas campanifòrme]], [[Cultura deth vas campanifòrme]], [[Discutir:Cultura deth vas campanifòrme]], [[Cultura deu vas campanifòrme]], [[Vas campanifòrme]], [[Espelugas de Gargàs]], [[Fàcies]], [[Machaerus]], [[Peiregordian]], [[Peiregordian Superior]], [[Perigordian Superior]], [[Fonzier]], [[Fonzièr]]; la literatura: [[Cançon de mio Cid]], [[Cançon de Mio Cid]], [[Gonzalo de Berceo]], [[Hernando del Pulgar]], [[Pedro López de Ayala]]; la religion: [[Possession (antropologia)]], [[Ponç Pilat]], [[Apollòni de Tiana]], [[Barrabàs]], [[Discutir:Barrabàs]], [[Simon lo Mague]], [[Sant Torquat (Tricastin)]], [[Torquat (Tricastin)]], [[Domenge de Silòs]], [[Nestorius]], [[Pau de Tars]], [[Ovadia Yosef]], [[Gilgul haneshamot]]; lo país basc: [[Argantzun]], [[Auritz (omonimia)]], [[Comtat de Trebiñu]], [[Judimendi]], [[Comunitat Forala de Navarra]], [[Puiu]], [[Portal:Abando]], [[Modèl:Portal d'Abando/Introduccion]], [[Modèl:Portal d'Abando/Lutz sus...]], [[Modèl:Portal d'Abando/Arquitectura religiosa]], [[Modèl:Portal d'Abando/Geografia e natura]], [[Modèl:Portal d'Abando/Arquitectura civila]], [[Modèl:Portal d'Abando/Esculturas]], [[Modèl:Portal Abando]], [[Calada de Bilbao]]; la seguretat: [[KGB]], [[Veïcul militar]], [[Minhon]], [[Miquelet]], [[Polícia de la Generalitat de Catalonha]], [[Centre Nacional d'Entresenha d'Espanha]], [[Còs Nacionau de Polícia d'Espanha]], [[Ertzaintza]], [[Garda Civila (Espanha)]]; l'arquitectura: [[Torre de Don Borja]]; e la medecina: [[Moshe Prywes]], [[Òbra de Socors ais Enfants]], [[Memòria]], [[Neuropsicologia]], [[Càncer del palmons]], [[Narcotic]], [[Trebol bipolar]], [[Tresvirament bipolar]], [[Triscaidecafobia]]. Coralament, [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 18 agost de 2014 a 10.02 (UTC) :Hèit! --— [[User:Jfblanc|Joan Francés B.]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 18 agost de 2014 a 10.31 (UTC) ==Setembre de 2014== Demandi la supression, SVP, d'[[Espeluga d'Antoliña]], [[Espeluga d'Arenaza]]‎, [[Espeluga d'Atxuri]], [[Espeluga de Goikolau]], [[El Rincón]], [[Venta de ‎Laperra]], [[Espeluga d'Altxerri]] (esbòsses non enciclopedics). [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 18 setembre de 2014 a 11.57 (UTC) : Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 18 setembre de 2014 a 21.41 (UTC) Demandi la supression, SVP, de [[Malhs de Riglos]] (l'article presenta de dificultats). [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 23 setembre de 2014 a 11.53 (UTC) :Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 23 setembre de 2014 a 15.22 (UTC) Prepausi la supression, SVP, de [[Senescauciá d'Angieus]], [[Senescauciá de Baugé]], [[Senescalciá de Beaufort]], [[Seneschauciá de Château-Gontier]], [[Seneschauciá de La Flèche]], [[Seneschauciá de Laudun]], [[Senescaucia de Saumur]], [[Generalitat de Tors]], [[Senescalciá de Besièrs‎]], [[Senescauciá de Bèucaire‎]], [[Senescalciá de Montpelhièr‎]], [[Seneschauciás de Bretanha]] (ne soi l'unic autor; las errors d'aqueles articles son de mal resseguir). [[Utilizaire:Izkilanttoa|Izkilanttoa]] ([[Discussion Utilizaire:Izkilanttoa|d]]) 26 setembre de 2014 a 16.34 (UTC) :Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 26 setembre de 2014 a 17.04 (UTC) == Octobre de 2014 == Prepausi la supression d'[[òdi]] (non enciclopedic). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 4 octobre de 2014 a 22.17 (UTC) :Soi pas segur que siá (enfin, las versions suprimidas) non enciclopedic. Ai fintat l'article en francés que fa d'allusions a de filosòfs coma Ortega y Gasset. Es un subjècte filosofic de melhorar la redaccion. Se pòdi far una propausicion, es de ne discutir sus la pagina de discussion de l'article (e de'n parlar dins la Tavèrna, se per cas n'i a d'interessats). Coralament, --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 5 octobre de 2014 a 06.50 (UTC) ::Demandi la supression de l'article puèi que las primièras versions [https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%92di&direction=prev&oldid=252835] contenon una frasa malurosa restacada a un imatge odiós [http://img1.liveinternet.ru/images/attach/c/4/80/559/80559543_Antiruss.jpg] ara dessaparegut. [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 7 octobre de 2014 a 18.41 (UTC) == Novembre de 2014 == Prepausi la supression de [[François Asselineau]]: cap de "''notorietat nacionala, regionala, provinciala o cantonala''" - [[Wikipèdia:Critèris d'admissibilitat dels articles#Personalitats politicas]] <small>("''Per evitar que Wikipèdia devenga un mejan d'autopromocion per de personas encara desconegudas dins lor domeni, se conselha de consagrar d’articles solament a las personas respondent almens a un dels critèris seguents : ...''" - [[Wikipèdia:Critèris d'admissibilitat dels articles#Personalitats politicas|#Biografias]]</small>). Vejatz tanben [http://archive.is/ImbUr la pagina escafada de wp en francés]: "''personnage pratiquement inexistant''" - LePlusNouvelObs, "''illustre inconnu''" - Causeur. [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 3 novembre de 2014 a 11.23 (UTC) : Mercés per vòstre vejaire, mas sèm pas la wikipèdia en francés aicí! Per contra se volètz crear d'articles aicí sètz benvenguts! Bona setmana, Claudi/[[Utilizaire:Capsot|Capsot]] ([[Discussion Utilizaire:Capsot|d]]) 3 novembre de 2014 a 12.18 (UTC) ::[[Wikipèdia:Paginas de suprimir/Entèsta#Debanament del vòte e tractament]]: "''Los contributors de Wikipèdia vòtan e donan lors avises respectius sus la proposicion de supression''", "''S'un consensus clar se desgatja aprèp una setmana, ...''" = [//oc.wikipedia.org/w/index.php?title=François_Asselineau&diff=1945499&oldid=prev cal una setmana!] <small>(sorry, I understand a lot in Occitan but I am totally unable to write)</small> [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 3 novembre de 2014 a 13.24 (UTC) ::: Adieu, lei critèris citats son solament una recomandacion per [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]]. An donc una valor limitada. De mai, coma [[Utilizaire:Capsot|Capsot]], siáu d'acòrdi per pas importar aiçí lei practicas de la wikipèdia francesa e restrénher lei supressions d'articles au minimom. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 3 novembre de 2014 a 21.32 (UTC) ::::Adieu, lei critèris citats son lei critèris balhats per la wikipèdia occitana, pas solament per io. <small>(I wanted to check "io" but I did not find an article about grammar?)</small> [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 4 novembre de 2014 a 06.20 (UTC) :::::Adieu, se ditz ''ieu'' ([jew] o [ju]) o ''jo'' ([ju] o [ʒo]) segond lo dialècte. En provençal es ''ieu''. La fòrma escricha ''io'' se tròba dins la lenga vièlha. Coralament, --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 4 novembre de 2014 a 17.34 (UTC) ::::::<small>[tuˈdʒu '''ju''' kanteˈʁaj ... ˈnisa la ˈbɛla] :) [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 4 novembre de 2014 a 19.47 (UTC)</small> :::::::Aimi melhor la version de Mauris, "Nissa rebella"... Senon, per informacion i a pas que 7 aeropòrts sus la wikipèdia en occitan: Blanhac, O'Hare e cinc au Vietnam. Es un forcauquierenc qu’a espandit un cèrt nombre de sites faus d'aeropòrts africans (coma lo de Vagadogo, au Borquina) que ''Le Monde'' ne ditz: «Ajoutant à la confusion, les pages Wikipedia des aéroports renvoient vers ces sites, personne ne les ayant jusque-là identifiés comme étant des faux.» (http://bigbrowser.blog.lemonde.fr/2014/11/04/le-faux-site-web-de-laeroport-de-ouagadougou-en-cache-dautres/) M’espofidi. --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 4 novembre de 2014 a 23.07 (UTC) :::Alara lei [[Wikipèdia:Critèris d'admissibilitat dels articles]] comptan pas e cal restrénher lei supressions d'articles au minimom? Per ieu es pas important, va plan, vosautres decidètz. [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 12 novembre de 2014 a 15.33 (UTC) ::::Adieu, comptan e comptan pas. Pel moment son solament de reviradas del francés, e caldrà un jorn que la comunautat prenga una decision... Amai, i aguèt pas de votacion per la supression de la pagina. Davant lo comportament dels amics de l'Asselineau, me sembla mai fin d'insistir dins l'article sus sas pauras resultas electoralas... Amistats, --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] <sup>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</sup> 12 novembre de 2014 a 18.13 (UTC) :::::Comprene, siéu d'acòrd, mai pòde pas ajudar. [[Utilizaire:Oliv0|Oliv0]] ([[Discussion Utilizaire:Oliv0|d]]) 12 novembre de 2014 a 20.57 (UTC) == Abril de 2015 == Demandi de suprimir [[ipocrisia]] (redaccion). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 30 abril de 2015 a 18.32 (UTC) : Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 30 abril de 2015 a 20.08 (UTC) Demandi de suprimir [[Juda Haleví]] (estil). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 3 mai de 2015 a 11.11 (UTC) : {{Contra}} (contra), Sorry but I can't really understand the reason it has been [https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Juda_Halev%C3%AD&type=revision&diff=1960998&oldid=1960968 so] deleted.., --[[Utilizaire:Gloria sah|Glo]] ([[Discussion Utilizaire:Gloria sah|d]]) 3 mai de 2015 a 12.11 (UTC) ::{{fach}} All right; i am the main author of that article, whose grammar and style were terrible; i have just improved it. Thank you very much, [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 3 mai de 2015 a 16.17 (UTC) ::::Wonderful evidence! I think that my discontent when one article is suppressed, becomes from the [https://eml.wikipedia.org/wiki/Speciale:UltimeModifiche eml.wkp fragility], from where I come, and therefore its abolition is always for me the last solution... :-) (forgive my bad English.. :-° Next time I'll write in French ;-p ), --[[Utilizaire:Gloria sah|Glo]] ([[Discussion Utilizaire:Gloria sah|d]]) 3 mai de 2015 a 18.51 (UTC) == Junh de 2015 == [[Soest (Alemanha)]] et [[Soest]] : Quelle différence? [[Soest (Alemanha)]] est inutile. Prepausi la supression de [[Soest (Alemanha)]]. --[[Utilizaire:Tremonist|Tremonist]] ([[Discussion Utilizaire:Tremonist|d]]) 9 de junh de de 2015 a 14.34 (UTC) : Fach, qu'en mai de la semblança, [[Soest (Alemanha)]] èra vuege. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 10 de junh de de 2015 a 13.40 (UTC) :: Mercé, Nicolas! :) --[[Utilizaire:Tremonist|Tremonist]] ([[Discussion Utilizaire:Tremonist|d]]) 10 de junh de de 2015 a 14.22 (UTC) == Julhet de 2015 == Demandi de suprimir: [[Abando]], [[Bakio]], [[Begoña]], [[Bilbao]], [[Deusto]] e [[Universitat de Deusto]] (esbòsses non enciclopedics / errors gramaticalas), [[Discutir:Bakio]] e [[Discutir:Chemtrail]]. [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 10 julhet de 2015 a 09.18 (UTC) :Hèit! --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 10 julhet de 2015 a 13.31 (UTC) Demandi de suprimir: [[Jèsus]], [[Jèsus Crist]], [[Jèsus de Nazaret]] (esbòs non enciclopedic / errors gramaticalas). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 17 julhet de 2015 a 15.13 (UTC)</br> 28 de julhet de 2015: Demandi de suprimir, svp, [[un marit sens vocacion]] e [[lo caufaire novèl]] (concernirián a Wikisource) e [[Enrique Jardiel Poncela]] (esbòs incomplet). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 28 julhet de 2015 a 13.53 (UTC) :Hèit! --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 28 julhet de 2015 a 17.13 (UTC)</br> Demandi de suprimir [[Pedro Bilbao]], [[Manchokuò]] (nauc de sabla) e [[Jèsus (omonimia)]] (pagina d'omonimia inutila). [[Utilizaire:Hegibeltz|Hegibeltz]] ([[Discussion Utilizaire:Hegibeltz|d]]) 31 julhet de 2015 a 18.23 (UTC) :Fach!--[[Utilizaire:Cedric31|Cedric31]] ([[Discussion Utilizaire:Cedric31|d]]) 1 agost de 2015 a 14.02 (UTC) == Octobre de 2015 == De suprimir, SVP, lei redireccions inutilas, leis esbòs contenent pas gaire que lo títol e leis articles comportant de nombroseis errors d'estil de mau resseguir listats dins la categoria "pagina prepausada a la supression" e, pus particularament, aquelei senhalats concernissent la Preïstòria: [[Forbes' Quarry]], [[Discutir:Forbes' Quarry]], [[Devil's Tower]], [[Discutir:Devil's Tower]]; la politica: [[Miguel Ángel Revilla]], lo País Basc: [[Deustua]], [[Govèrn Provisòri deu Bascoat]], [[Institut entà la promocion deus estudis sociaus]]; la literatura ispanica: [[cantiga]], [[estar çò qui soi]], [[las segondas de la mia vida]], [[Iker Anasagasti Cerrato]]; la literatura jusieva e lo judaïsme: [[Cesarèa]], [[Jardin de l'Edèn]], [[Amnon Yitzhak]], [[apocalipsi grèga de Baruc]], [[apocalipsi siriaca de Baruc]], [[criptojudaïsme]], [[Erodias]], [[Eròdes]], [[Eròdes eth Gran]], [[Eròdes lo Gran]], [[Eròdes lo Grand]], [[Gamaliel]], [[Gamaliel VI]], [[Gaon de Vilna]], [[Hillel Hazaken]], [[istòria dei judieus en Provença e en Lengadòc]], [[Discutir:istòria dei judieus en Provença e en Lengadòc]], [[Discutir:Jèsus Crist]], [[Khad Gadia]], [[Khanuca]], [[Martin Buber]], [[Neturei Karta]], [[Ovadia Yosèf]], [[Perèa]], [[Polsa diNora]], [[Porim]], [[Rabeinu Tam]], [[Revòuta de Bar Kobhka]], [[Simon bar Kokhba]], [[Sinagòga d'Uzhgorod]], [[Ròsh Hashanà]], [[Temple d'Eròdes]], [[Segond Temple de Jerusalèm]], [[Shabat]], [[Zohar]], [[Meretz]], [[Papir d'Oxyrhync 3522]], [[Papir d'Oxyrhync 5101]], [[Papir Oxyrhychus 5101]], [[Rashi]]; l'entresenha: [[collaboracion (sègle XXI)]]; e la psicologia: [[tarridament]], [[òdi]]. [[Utilizaire:Menqost|Menqost]] ([[Discussion Utilizaire:Menqost|d]]) 11 octobre de 2015 a 15.16 (UTC) : Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 11 octobre de 2015 a 15.35 (UTC) De suprimir, SVP, [[Cauna Cosquer]], [[Bauma Cosquer]], [[Bauma Chabòt]], [[Bauma Chauvet]] (corregits en "Bauma ''de''...") e [[farisèu]], [[farisèus]] (esbòs non enciclopedic). [[Utilizaire:Menqost|Menqost]] ([[Discussion Utilizaire:Menqost|d]]) 11 octobre de 2015 a 20.19 (UTC) : Fach. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 12 octobre de 2015 a 07.35 (UTC) * Demandi de suprimir [[:Categoria:Vila de Pensilvània]], per fauta d'ortografia. Existís ja, amb títol ben ortografiat, [[:Categoria:Vila de Pennsilvània]]. Mercès [[Utilizaire:Vrac|Vrac]] ([[Discussion Utilizaire:Vrac|d]]) 15 octobre de 2015 a 19.36 (UTC) : Hèit. --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 15 octobre de 2015 a 21.30 (UTC) == Octobre de 2016 == De suprimir svp [[Avicebron]] (redaccion calamitosa e catastrofica). [[Utilizaire:Bedek habait|Bedek habait]] ([[Discussion Utilizaire:Bedek habait|d]]) 16 octobre de 2016 a 11.45 (UTC)) == Aost de 2022 == Demandi la supression deis articles creats per [[Utilizaire:‎Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] per doas rasons : * aqueleis articles son una basa de donadas que compren unicament una lista de de títols, de datas e de realizators sensa desvolopaments enciclopedics. Òr, [[Wikipèdia:Çò que Wikipèdia es pas]] precisa ben que Wikipèdia es pas ''« un catalòg de faches, o una lista d'informacions »''. * serà impossible de gerir aquela massa d'articles coma o foguèt lo cas per lei creacions ''en massa'' precedentas sus aqueu wiki. A tèrme lòng, serà necessari de la suprimir. Coralament, --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 6 agost de 2022 a 14.29 (UTC) : I understand you and I stop. You can get more information about these films from the English Wikipedia. I also want to note that all articles contain sources. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 6 agost de 2022 a 14.52 (UTC) Diguèm que la purmèra question es se l'article es valide com article. Après podèm discutir la quatiltat e botar lo bandèu besonh de traduction.--[[Utilizaire:Lembeye|Lembeye]] ([[Discussion Utilizaire:Lembeye|d]]) 9 agost de 2022 a 12.23 (UTC) I deleted all synopses. Now there should be no claims for translation. The nominator was inattentive, only a few of my articles contained information only about directors and dates. All the rest have actors and screenwriters. I don't know how else I can improve my articles. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 9 agost de 2022 a 17.34 (UTC) Wait! I add information about production companies. After that, I want to add the names of the cinematographers and composers. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 19 agost de 2022 a 12.00 (UTC) === Per === # {{per}} --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 6 agost de 2022 a 14.41 (UTC) # {{per}} Aquesteis articles contènon de passatges en catalan. Per ieu, es un motiu de supression immediata ([[Ajuda:Cossí suprimir una pagina]]).--[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 7 agost de 2022 a 08.42 (UTC) : I'm translating now into Occitan. Give me time please. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 7 agost de 2022 a 11.26 (UTC) # {{per}} La traduccion en [[occitan]] es facha amb un traductor automatic. Per exemple : ''La jove Frosya Burlakova arriba a Moscòu dempuèi un remot pòble siberià per dintrar al Collègi Estatal de Musica de Gnessin e se convertir en cantaira. Se lòtja al luòc de l'escultor Nikolai Vasilievich, qu'estudièt dins una escòla de Zaporozhye, ont lo sieu conegut comun trabalhava un director de l'escòla, que se transportèt après a Siberia. Absoludament desconegut amb la vida de la granda vila, Frosya divertís Nikolai Vasilyevich, la siá gojata Natasha e la mestressa amb la siá provincialitat e espontaneïtat'' ([[Tòrna deman...]]). Après, siáu pas opausat a l'idèa d'esperar quauquei setmanas per decidir. --[[Utilizaire:Orchendor|Orchendor]] ([[Discussion Utilizaire:Orchendor|d]]) 8 agost de 2022 a 08.52 (UTC) : Autre exemple : [[Pista de patinatge e violin]] es traduch en anglés per ''The Steamroller and the Violin'', en francés ''Le Rouleau compresseur et le Violon''... La traduccion es donc faussa. Dins d'autrei wikipèdias, la respònsa a aqueu problema seriá un blocatge per desorganizacion. --[[Utilizaire:Orchendor|Orchendor]] ([[Discussion Utilizaire:Orchendor|d]]) 8 agost de 2022 a 09.36 (UTC) :: Autre exemple 2 : [[713 peticions d'aterratge]] es un film sus lo vòl 713 que demanda lo drech d'aterrir. --[[Utilizaire:Orchendor|Orchendor]] ([[Discussion Utilizaire:Orchendor|d]]) 8 agost de 2022 a 11.47 (UTC) # {{per}} Far d'esfòrces per aprener una lenga en ensajant d'escriure quicòm de senat es pas far de la creacion compulsiva d'"articles" en fasent servir un traductor automatic catalan. Pausar un panèl, d'acòrdi , mas sabem totes que pas degun farà pas jamai aquelas correccions en massa. Avèm pas encara acabat de corregir las traduccions automaticas de Boulaur Bot que datan de 2012! L'istòria de la wiki en scòt es edificanta. Per aquelas rasons soi per la supression.[[Utilizaire:Jiròni|Jiròni]] ([[Discussion Utilizaire:Jiròni|d]]) 9 agost de 2022 a 11.08 (UTC) What about these movie articles? They are less informative than mine. [https://oc.wikipedia.org/wiki/A_Troll_in_Central_Park] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Aladdin_(filme,_1992)] [https://oc.wikipedia.org/wiki/All_Dogs_Go_to_Heaven] [https://oc.wikipedia.org/wiki/An_American_Tail] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Bambi] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Beauty_and_the_Beast_(filme,_1991)] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Big_Hero_6] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Charlotte%27s_Web_(filme,_1973)] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Charlotte%27s_Web_2:_Wilbur%27s_Great_Adventure] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Dumbo] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Fraire_dels_ors] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Fun_and_Fancy_Free] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Grizzly_Park] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Hannibal_the_Conqueror] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Lady_and_the_Tramp] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Lilo_%26_Stitch] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Lo_Libre_de_la_Jungle_(filme,_1967)] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Lo_Rei_leon] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Make_Mine_Music] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Melody_Time] [https://oc.wikipedia.org/wiki/One_Hundred_and_One_Dalmatians] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Robin_Hood] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Rock-a-Doodle] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Saludos_Amigos] [https://oc.wikipedia.org/wiki/Snow_White_and_the_Seven_Dwarfs] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Adventures_of_Ichabod_and_Mr._Toad] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Aristocats] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Great_Mouse_Detective] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Land_Before_Time] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Little_Mermaid] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Many_Adventures_of_Winnie_the_Pooh] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Rescuers] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Rescuers_Down_Under] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Secret_of_NIMH] [https://oc.wikipedia.org/wiki/The_Three_Caballeros] [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 9 agost de 2022 a 12.07 (UTC) # {{per}} --[[Utilizaire:Argenç|Argenç]] ([[Discussion Utilizaire:Argenç|d]]) 10 agost de 2022 a 20.03 (UTC) * {{per}} En acòrd amb lei vòtes precendents. --[[Utilizaire:Novaria85|Novaria85]] ([[Discussion Utilizaire:Novaria85|d]]) 13 agost de 2022 a 07.32 (UTC) * {{per}} D'acòrd amb leis autrei vòtes en favor de la supression. Aquò es pas un biais de redigir una enciclopèdia. --[[Utilizaire:Algovia|Algovia]] ([[Discussion Utilizaire:Algovia|d]]) 23 agost de 2022 a 08.23 (UTC) === Còntra === *Lo dialòg cortès, l'interèst d'aver un contributor de dehòra interessat, se lo contengut es vertadier e relevant, vau mielh posat un bandèu e melhorar.--[[Utilizaire:Lembeye|Lembeye]] ([[Discussion Utilizaire:Lembeye|d]]) 7 agost de 2022 a 16.06 (UTC) * {{contra}} l'autor fai d'esfòrces per escriure en occitan, mai que de milions d'occitans. --— [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 8 agost de 2022 a 16.41 (UTC) : Sus la Wikipèdia en scòts, i aviá tanben un autor que fasiá d'esfòrç, mai que de milions de Scòts. Pasmens, foguèt finalament necessari de suprimir un tèrç deis articles dau projècte : [https://www.numerama.com/politique/644110-sur-wikipedia-en-scots-un-contributeur-a-ecrit-des-dizaines-de-milliers-de-pages-sans-connaitre-la-langue.html]. --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 9 agost de 2022 a 06.59 (UTC) ::Siam pas al meteis nivèl, me sembla. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 9 agost de 2022 a 14.44 (UTC) === Conclusion === 7 vòtes en favor de la supression còntra 2 vòtas opausats. Espèri quauquei jorns per d'autreis avejaires mai pensi que lo resultat es en favor de la supression. --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 24 agost de 2022 a 17.07 (UTC) : What is wrong with my articles now? I have removed all machine translated synopses and I have added information about cinematographers, composers and production companies. Among my articles are such famous films as [[Titanic (filme, 1997)|Titanic]], [[Memento]], [[Batman Begins]], [[The Prestige (filme)|The Prestige]], [[The Dark Knight (filme)|The Dark Knight]], [[Inception]], [[The Dark Knight Rises]], [[Interstellar (filme)|Interstellar]], [[Dunkirk (filme, 2017)|Dunkirk]], [[Tenet (filme)|Tenet]], [[V for Vendetta (filme)|V for Vendetta]], [[The Godfather]], [[The Godfather Part II]], [[The Godfather Part III]], [[A Beautiful Mind (filme)|A Beautiful Mind]], [[Gladiator (filme, 2000)|Gladiator]], [[The Shawshank Redemption]], [[The Green Mile (filme)|The Green Mile]], [[The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring]], [[The Lord of the Rings: The Two Towers]], [[The Lord of the Rings: The Return of the King]], [[Schindler's List]], [[Forrest Gump]], [[Coco (filme, 2017)|Coco]], [[The Avengers (filme, 2012)|The Avengers]], [[Avengers: Age of Ultron]], [[Avengers: Infinity War]], [[Avengers: Endgame]], [[Oppenheimer (filme)|Oppenheimer]], [[Insomnia (filme, 2002)|Insomnia]]. Should they be removed too? [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 25 agost de 2022 a 04.07 (UTC) ==<small>Avertiments</small>== {|align="center" style="background-color:#FFFFDD; padding:1px; margin-top:1em; border:1px;border-style:solid; border-color:black" |-style="background-color:#FFFFDD" | ''<u>Avertiment</u> : Legissètz las instruccions en naut de la pagina abans d'ensajar qué que siá !''<br/> ''<u>Ajuda a la mantenença</u> : Aprèp un tractament, inscrivètz al costat del ligam un resumit de las operacions efectuadas e '''signatz'''.'' |-- align="center" |} {{De seguir}} [[Categoria:Wikipèdia:Supression|*]] [[Categoria:Mantenença dels articles]] 99zylele0m6sbo205yv7bi8vcwquj6k Selva pluviala 0 69533 2334457 2293299 2022-08-25T22:44:40Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Fichièr:Forest on Barro Colorado.png|thumb|250px|Selva intertropicala a Barro Colorado, (selva del Darien) [[Panamà]] - [[Colómbia]] ]] La '''selva pluviala''', '''bòsc umid''' o '''selva umida''', es un [[biòma]] caracterizat per de precipitacions abondantas durant tot l'an, amb de minimalas compresas entre 1750 e 2000 mm, e un clima amb de temperaturas enauçadas. Aquestes tipes de bòsques son caracterizats per la preséncia d'arbres nauts e espés, amb una granda diversitat d'espècias. La [[zòna de convergéncia intertropicala]], a un ròtle significatiu, pr'amor qu'en granda part es la responsabla de la creacion d'aquestes tipes de biòmas de la [[Tèrra]]. [[Fichièr:Daintree Rainforest.JPG|thumb|La selva Daintree a [[Queensland]], [[Austràlia]].]] Aperaquí 40 a 75% de totas las [[espècia (biologia)|espècias]] de la [[Tèrra]] son nadivas de la selva.<ref>https://web.archive.org/web/20081205135329/http://www.rainforests.net/variables.htm web de rainforests.net accés 04-01-2009</ref> S'es calculat que mantun milions d'espècias de plantas, d'insèctes, e de [[Micròbi|microorganismes]], encara son a descobrir. Las selvas pluvialas son nomenadas las "joias de la Tèrra", e la "[[farmacia]] mai granda del mond", pr'amor que s'i es descobèrt mai d'un quart dels [[medicament]]s naturals.<ref>[http://www.animalcorner.co.uk/rainforests/rainforests.html]</ref> Las selvas produson 28% d'[[oxigèn]] per [[fotosintèsi]] a partir de [[dioxid de carbòni]]. La vida dins lo [[sotabòsc]] d'una selva pluviala se tròba restrencha en fòrça airals e se redutz a l'existéncia d'organismes descompausaires de fuèlhas pr'amor de la manca de [[lutz]] al nivèl del sòl. Aquò fa que siá possible de caminar pel bòsc. Se lo [[fuèlha|fulhatge]] del brancatge es destruit o degalhat, la tèrra es d'aviat colonizada per un dens embolh vegetal en creissença, [[arbust]]s e arbrilhons. == Ecologia == [[Fichièr:LeafAnt.jpg|thumb|right|240px|Las [[formiga]]s talhadoiras de fuèlhas son los principals erbivòrs dins la màger part de las selvas sud-americanas]] S'estima que mai de 40% de l'oxigèn produit e utilizat sus Tèrra proven d'aquestes espacis vegetals, e mai que coma o avèm dit, lo bilanç net siá aproximativament de zèro. Pasmens, son estats objècte de aclaridas e talhas non discriminadas dempuèi mai d'un sègle, çò que reduguèt rapidament son aira pel mond entièr. Dins lo decenni de 1990, s'estima que i aguèt una reduccion annadièra de {{unitat|58000|[[quilomètre carrat|km<sup>2</sup>]]}}; 14% de la superfícia de la Tèrra èra cobèrta de selvas primàrias, a l'ora d'ara, aqueste percentatge s'es reduit sonque a 6% e al ritme actual de [[desforestacion]], aquestas auràn desaparegut d'aicí 40&nbsp;ans. Las selvas primàrias son reemplaçadas per una vegetacion segondària de creissença rapida mas d'un interès menor del punt de vista de la conservacion dels ecosistèmas. Los biologistas considèran qu'una granda quantitat d'espècias son condemnadas a l'extincion — benlèu mai de {{formatnum:50000}} l'an — pr'amor de l'eliminacion del sieu abitat. Lo bilanç de [[Dioxid de carbòni|CO<sub>2</sub>]] e O<sub>2</sub > d'[[Amazonas]] sens perturbacion es nul, mas quand talham e cremam la fusta, aqueste equilibri se romp, absorbent de grandas quantitats d'oxigèn e desliurant d'enòrmas quantitats de CO<sub>2</sub >. S'estima que la selva amazonica conten 1,1 · 10<sup>11</sup> tonas de carbòni absorbit de l'atmosfèra. Podriam resumir las caracteristicas de la vegetacion de selva per: * [[Clima]]: caud umid (Af dins la nomenclatura de Köppen). * [[Temperatura]] mejana annadièra: oscilla entre 27 e {{unitat|29|°C}}, e mai a {{unitat|400|m}} d'altitud o un chic mai. * [[Altitud]]: se tròba normalament al nivèl de la tèrra cauda. Se se tròba a d'estatges superiors, se deu parlar de selvas montanhosas o selvas anivoladas. * [[Precipitacion]]s mejanas annadièras oscillant entre 1500 a {{unitat|2000|mm}} e {{unitat|3000|[[millimètre|mm]]}} o mai. Dins lo cas del limit inferior cal precisar qu'aquestas pluèjas devon èsser fòrça plan repartidas tot l'an, çò que fa referéncia sonque a de climas amb una localizacion fòrça especifica. == Desboscament == {{Article principal|Desboscament}} Las selvas tropicalas e temperadas son estadas somesas a de talhas severas e a l'agricultura durant lo [[sègle XX]] e l'aira cobèrta per las selvas a l'entorn del mond son en diminucion continuala. Los biologistas an calculat que lo nombre de grandas espècias que se son estenchas son possiblament mai de {{formatnum:50000}} l'an; a aquesta proporcion, ditz [[E. O. Wilson]] d'Harvard University, un quart o mai de tota las espècias de la Tèrra se podrián exterminar dins 50&nbsp;ans que venon pr'amor de la supression d'abitat amb la destruccion de las selvas. Un autre factor que provòca la pèrda de selva es l'expansion dels airals urbans. La Selva litorala que creis al long d'airals costièrs d'Austràlia orientala es ara rara pr'amor del creissement linear per aculhir la demanda del torisme de solelh e de plaja. Los bòsques s'essent destruits a un ritme rapid, gaireben 90% de la selva d'Africa Occidentala es estada destruida dempuèi l'arribada d'umans fa 2000 ans, Madagascar a perdut dos tèrçes de sa selva pluviala originala. Amb los indèxes actuals las selvas tropicalas en [[Indonesia]] desapareisseràn en 10&nbsp;ans e en [[Papoa-Nòva Guinèa]] en 13 a 16 ans. En divèrses païses, en particular en [[Brasil]], la desforestacion foguèt declarada una urgéncia nacionala. La desforestacion d'[[Amazonia]] aumentèt de 69% entre 2007 e 2008 en dotze meses, segon las donadas oficialas del Govèrn. La desforestacion podriá destruire o damatjar grevament gaireben 60% de la selva amazonica en 2030, segon un nòu rapòrt de WWF. Pasmens, lo 30 de genièr de 2009, dins un article del [[New York Times]] se declarèt: "Per una estimacion, per cada acre de selva tropicala perdut cada an, mai de 50 ectaras de nòus bòsques creisson jol tropic ..." Lo nòu bòsc inclutz los bòsques segondaris en tèrras d'ancianas culturas e los bòsques degradats. === Caracteristicas === La totalitat d'aquestas zònas representan aproximativament 17 milions d'ectaras de forèst, valent a dire a l'entorn de 20% del total mondial. Aqueste [[biosistèma]] es compausat per una granda quantitat d'espècias vegetalas e animalas. S'establisson de relacions de concurréncia per la lutz que constituís lo principal [[factor limitant]] per aquò aquestas selvas son ricas en [[epifit]]s e [[liana]]s parasitas. Fòrça arbres an de contrafòrts. La [[temperatura mejana]] sempre supera los 20 [[Gra Celsius|grases Celsius]], la variacion de las temperaturas jornadièras es major que l'interanuala e la pluviometria generalament compresa entre 1500 e 4000 litres. Una de las caracteristicas principalas es la [[biodiversitat]] vegetala e animala. A l'entorn de 60% de totas las [[espècias]] del planeta se tròban en aqueste [[ecosistèma]] extremament amenaçat. == Vegetacion == Lo sòl, aqueste ecosistèma conten 70% de las espècias vegetalas conegudas. La sieuna vegetacion, caracterizada per l'estratificacion verticala, es nautament dominada per las plantas, subretot las espècias de flors e los arbres. Se pòdon trobar entre 80 e 200 espècias d'arbres per [[ectara]] pels bòsques tropicals madurs. Pasmens, trobarem rarament mai que dos individús de la meteissa espècia per ectara. Mai d'una o doas espècias podràn pas èsser dominantas, levat dins de sectors especifics coma los [[palun]]s. Las fuèlhas an en general las extremitats fòrça alongadas que permeton d'accelerar l'evacuacion de l'aiga amor que l'aiga estancada priva de las foncions respiratòrias e assimiladoiras de l'arbre e afavorís las plantas epifitas. I a paucs brotons amor que i pas de mala sason a superar. Quand existisson, son protegits per de pèls, fuèlhas segondàrias. === Epifit === {{Article principal|Epifit}} [[Fichièr:Epiphytes costa rica santa elena.jpg|thumb|right|200px|Arbre que supòrta sus lo tronc e las brancas, de nombrosas plantas epifitas dins lo ''Parc Santa Elena'' de [[Còsta Rica]]]] Lo tèrme de [[planta epifita]] se referís a tota [[planta]] que creis subre un autre vegetal, l'utilizant solament coma supòrt, mas que lo [[parasit]]a pas. Aquestas plantas son nomenadas de còps "plantas aerianas", pr'amor que rasigan pas sus lo [[sòl]]. Malgrat aquò, existisson fòrça espècias d'[[algas]], inclusent las marinas, que son epifitas sobre d'autras espècias aqüaticas ([[Magnoliophyta|angiospèrmes]]). Las epifitas utilizan la [[fotosintèsi]] per se porgir d'energia e (las que son pas aqüaticas) obtenon l'umiditat de l'aire o de la pluèja que se depausa subre la superfícia del seu [[amfitrion]]. Las [[rasic (botanica)|rasics]] se pòdon desvolopar primariament per adesion e las estructuras especializadas (coma las esquamas e copas) son las que recuèlhon e mantenon l'[[umiditat]]. Las plantas epifitas parasitan pas lo sieu anfitrion, mas creisson independentament en l'utilizar unicament coma supòrt físic. L'avantatge mai evident respècte a las autras èrbas restrenchas a la tèrra es que recebon mai de lutz dins los ecosistèmas de bòsques ombroses e se mantenon luènh dels [[erbivòr]]s. Malgrat aquò se pòdon desvolopar amb tanta densitat que arriban a damatjar la planta amfitriona. Las epifitas pus conegudas son las [[mofa]]s, los [[liquèn|liquèns]], las [[Orchidaceae|orquidèas]], las [[falguièra]]s e las [[bromeliacèas]] (coma la famosa ''[[Tillandsia]]''), e mai que se pòscan trobar dins totes los grops principals del [[planta|regne vegetal]]. Las acumulacions de grandas epifitas se fan pus abondantament dins las selvas umidas tropicalas e bòsques temperats plujoses, mas tant liquens coma mofas se tròban pertot ont i a d'arbres. Las epifitas son una de las sièis subdivisions de las [[Forma vitala de Raunkjaer|formas vitalas de Raunkjaer]]. == Tipes de selvas pluvialas == Existisson diferents tipes de selvas pluvialas: la [[selva tropicala]], que se pòt diferenciar en equatoriala e subtropicala; e la [[selva pluviala temperada]].<ref>{{Ref-livre | cognom = Strahler | nom = Arthur N | títol = Geografía Física | edició = 6a edició | data = 1982 | editorial = Omega | lloc = Barcelona | pàgines = pàg. 372-378 | isbn = 84-282-0351-2}}</ref> La pluviïsilva equatoriala (o tropicala) es localizada en zònas prèpa de l'[[Eqüator terrèstre|eqüator]]. Se caracteriza per un clima unifòrme amb temperaturas sempre nautas e precipitacions abondantas durant tot l'an amb un grand excedent d'aiga. Los arbres son nauts e son fòrça jonchs de tal biais qu'an pas de brancas en la part inferiora e los brancatges son contunhós projectant una ombra fòrça espessa. La pluviïsilva tropicala (o subtropicala) es localizada al litoral de subrevent entre 10° e 25° de [[latitud]], on existís un cicle annal de pluèjas amb una longa sason umida qu'altèrna amb una aura de pluèjas escassas e de temperatura mai freda. Lo bòsc es similar a l'equatorial mas amb mens d'espècias e mens de lianas. Per contra, son abondants los [[epifit]]s, las plantas aderidas als troncs, brancas e fuèlhas. La pluviïsilva temperada se caracteriza per de condicions climaticas pus moderadas, mas unifòrmas durant tot l'an. Aquestas condicions son presentas en zònas equatorialas e tropicalas a granda altitud, pels litorals orientals entre 25° e 40° de latitud, e pels litorals occidentals entre 35° e 55°. Lo bòsc diferís dels anteriors en que i a relativament paucas espècias, los arbres son mens nauts amb un gra de cobèrtura mens dens, e amb una vegetacion desvolopada dins l'estrat inferior. === Temperada === {{Article principal|Biòma|Selva temperada umida}} [[Fichièr:Temperate rainforest map.svg|thumb|450px|right|Distribucion generala de selva umida de [[clima temperat]].]] Los bòsques temperats cobrisson una granda part del mond mas los de tipe umid (las selvas pluvialas temperadas) apareisson solament dins paucas regions. La majoritat se tròban dins de climas oceanics umids: * [[Selvas pluvialas temperadas del Pacific]] al [[Nord-oèst Pacific]], del sud-èst d'[[Alaska]] a la còsta centrala de [[Califòrnia]]. * [[Bòsques valvidianas]] e [[bòsques magallanics subpolars]] del sud de [[Chile]] e d'[[Argentina]]. * Retalhs de bòsques temperats umids del nòrd-oèst d'[[Euròpa]]: de [[Norvègia]] al nòrd d'[[Espanha]]. * Bòsques temperats umids al sud-èst d'[[Austràlia]], als estats de [[Tasmania]] e [[Victòria (Estat)|Victòria]]. * Bòsques temperats de l’[[Illa del Sud]] de [[Nòva Zelanda]], sus sa còsta occidentala. Autres presents en climas subtropicals umids: * [[Bòsques montans de Knysna-Amatole]] en [[Sud-Africa]] * Bòsques de la Còlquida a l'èst de la [[Mar Negra]] en [[Turquia]] e [[Georgia]]. * Bòsques de la [[mar Caspiana|Caspiana]] en [[Iran]] e [[Azerbaitjan]]. * Bòsques oscos de montanha temperada umida de l'èst de [[Taiwan]] sus sa còsta pacifica. * Bòsques de la còsta orientala de la [[peninsula coreana]], sus tota la longor de la [[Baekdudaegan]], dins la zòna qu'entorna lo [[Jirisan]], e sus la còsta sud de la peninsula. * [[Bòsques sempervirents del Taiheiyo]] al sud-oèst de [[Japon]]. * Bòsques de la còsta de [[Nòva Galas del Sud]], en [[Austràlia]]. * Bòsques de l'[[Illa del Nòrd]] de [[Nòva Zelanda]]. En climas continentals plujoses: * Dins las Montanhas Rocosas de la [[Colómbia Britanica]], nòrd d'[[Idaho]] e nòrd-oèst de [[Montana]], * Dins la part de l'extrèm orient rus: [[Ussuri]], [[Manchoria]], [[Sakhalin]]. Autres climas: * Sus lo [[planòl d'Allegheny]] e dins las montanhas [[Apalaches]], de [[Virgínia Occidentala]] cap a [[Nòva Anglatèrra]]. * Los bòsques sempervirents del [[Massís del Changbai]], entre la [[Republica Populara de China]] e [[Corèa del Nòrd]] Per los bòsques temperats umids d'Amèrica del Nòrd la definicion de P.B. Alaback<ref name=Alaback>Alaback, P.B. 1991: ''Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients''. Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412.</ref>es amplament acceptada<ref name=Definition>{{Ligam web|url=http://www.inforain.org/rainforestatlas/rainforestatlas_page2.html |títol=A Review of Past and Current Research|publisher=Ecotrust|accessdate=23-10-2008}}</ref>: # Precipitacion annala superiora a 1400 mm. # Temperatura mejana annala entre 4 e 12&nbsp;°C Pasmens, la precipitacion annala requerida depend de factors com la distribucion de la pluèja al long de l'an, las temperaturas durant lo cors de l'an e la preséncia de la [[nèbla]]. Las definicions dins d'autres païses ont i a de bòsques temperats umids son diferentas. Per exemple la definicion per aquestes tipes de bòsques australians es ecologica puslèu que climatica: # La cobertura del brancatge ocupa almens 70% del cèl. # Lo bòsc es compausat principalament pels arbres, que necessitan pas una regeneracion pels incendis mas que son plantolièr es capable de se regenerar jos l'ombra e en clarianas naturalas.<ref name=Floyd>Floyd, A. 1990: ''Australian Rainforests in New South Wales, Volume 1''. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW.</ref> ==== Caracteristicas ==== [[Fichièr:Mount of moss-te anau.jpg|thumb|right|250px|Bòsc temperat umid de [[Nòva Zelanda]]]] Los bòsques temperats umids amassan las caracteristicas seguentas: * Relativa proximitat a l'ocean, normalament amb de montanhas litoralas. Necessitan la proximitat de l'ocean per moderar la variacion sasonièra de la temperatura, creant d'ivèrns mai suaus e d'estius mai fresques que per las zònas continentalas. Fòrça d'aquels bòsques an de [[nèbla]]s d'estiu que los mantenon fresques e umids los meses pus cauds. Las montanhas litoralas aumentan la pluèja pels pendisses qu'agachan la mar. * Los [[incendi forestièr|incendis forestièrs]] son rars pr'amor de l'umiditat granda e constanta del bòsc. * Los [[epifit]]s, inclusent las mofas, son abondants. Coma aquestas plantas an pas accès a l'umiditat del sòl, dependon de l'umiditat atmosferica e de la pluèja. Las [[biòma|ecoregions]] ont se tròban aquestes bòsques son: Bòsques de fulhoses e mixtes en clima temperat e Bòsques de conifèras en clima temperat. Los bòsques temperats umids an los nivèls de [[biomassa]] mai enauçats de totes los ecosistèmas terrèstres e son notables per la granda talha dels arbres coma lo [[Sequòia (espècia)|Sequòia]], l'[[Avet de Douglas]], la [[Picea sitchensis]] etc. === Tropicala === {{Article principal|Selva tropicala umida}} [[Fichièr:800px-tropical wet forests.png|thumb|450px|Localizacion de las selvas tropicalas del mond]] La selva pluviala tropicala es un tipe de [[bòsc]] que se desvolopa dins l'espaci intertropical. Aqueste tèrme es reservat al bòsc tropical umid de contunh, ont [[pluèja|plòu]] un minimum de 1750 [[litre]]s per [[mètre carrat]] l'an, e per contra se nomena [[jungla]] quand i a una sason seca pro longa per se diferenciar del primièr. Semblariá que, globalament, los bòsques tropicals emmagazinan (leugièrament) mai de carbòni que çò qu'en produison e participarián de fait a la reduccion dels gases d'efièche de sèrra. En practica, la demesida de las superfícias oblitera un pauc aqueste bilanç. Pasmens, i a de temptativas interessantas de plantacions a escala granda de bòsques destinats a èsser potz de carbòni (gardant en memòria la pauretat ecologica d'aquestes tipes de mitan). Lo bòsc assegura la preservacion de la biodiversitat, ten un ròtle important dins lo cicle de l'aiga. Permet tanben una esplecha forestièra per las necessitats umanas. L'[[industria farmaceutica]] utiliza de moleculas eissidas del bòsc. La selva tropicala es presentas dins tres regions de la tèrra: ==== Selva tropicala Africana ==== Se desvolopa sonque en zòna [[eqüator|equatoriala]] mas sens se poder formar a l'èst del continent que ten una longa sason seca. Espandida per [[Libèria]], [[golf de Guinèa]] e lo bacin del [[Còngo (fluvi)|riu Còngo]]. Fa un milion d'ans subiguèt las consequéncias de cambiaments climatics qu'afectèron l'evolucion de la vegetacion. Es de las tres la d'[[aira]] menora. ==== Selva tropicala Atlantica ==== La Selva Atlantica, es una formacion vegetala [[brasil]]ièra. Las [[Selva tropicala|selvas atlanticas]] presentan d'[[arbres]] amb fuèlhas largas perennas. I a una granda diversitat d'[[epifit]]as, coma las [[bromeliacèas]] e las [[Orchidaceae|orquidièas]]. Se deu pas confondre amb la [[Selva Amazonica]] especialament en [[Brasil]].<ref name="Mata">{{Ligam web|url=http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/boletin/butlleti9.htm|títol=Los Zoos Europeus, units per salvar la Mata Atlàntica|dateaccess=23-11-2008}}</ref> Foguèt la segonda [[selva tropicala]] majora en ocurréncia e importància en [[America del Sud]], principalament en Brasil. Acompanhava tota la linha del [[litoral]] brasilièr del [[Rio Grande do Sul]] al [[Rio Grande do Norte]] (regions [[Region Sud de Brasil|meridionalas]] e [[Region Nòrd-èst de Brasil|nòrd-èst]]). Dins las regions sud e [[Region Sud-èst de Brasil|sud-èst]] arribava fins a [[Argentina]] e [[Paraguai]]. Cobriá d'importants seccions de serres del [[Replanat Brasilièr]], e èra contunha amb la selva amazonica. Pr'amor del [[desboscament]], principalament a partir del [[sègle XX]], se tròba uèi extremament reduida, essent una de les selvas tropicalas mai amenaçadas del mond. Malgrat que siá reduïda a paucs fragments, majoritariament discontinús, la [[biodiversitat]] del sieu [[ecosistèma]] es una de las màgers del planeta<ref name="Mata"/>. ==== Selva tropicala Amazonica ==== {{Article principal|Selva Amazonica}} [[Fichièr:River in the Amazon rainforest.jpg|255px|Paisatge ribieirenc d'Amazonas|thumb]] Es la mai granda de totas, ocupa una granda part de [[Brasil]] e dels païses vesins. Mantenguèt lo clima e la vegetacion estables al long de milions d'ans. Dins la selva d'[[Amazonas]] se tròba sus {{unitat|10000|m²}} prèp de 100 espècias d'arbres. La nautor mejana dels arbres vira a l'entorn dels 55 mètres. Lo nombre d'[[insèctes]] e d'[[animals]] es encara desconegut. Es fòrça amenaçada per l'extension de l'agricultura que utilitza la tecnica de l'[[Artiga|eissartatge]], es a dire cremar la vegetacion e semenar subre las cendres. ===== [[Biotòp]] ===== La Selva Amazonica es situada al nòrd d'Amèrica del sud, enrodant lo riu d'Amazonas, que va de la "Quebrada de Apacheta", al pè del "Nevado Misti", fins a l'ocean Atlantic, coma se vei sus l'imatge de dreta. Aproximadament, sas coordenadas son: Latitud = 12° Nòrd – 12° 30’ Sud e longitud = 42° Oèst - 77° Oèst. * '''Clima''': lo clima es tropical : caud e umid amb precipitacions abondantas durant tot l'an sens gairas variacions sasonalas. Per aquesta rason los arbres de la selva an pas una epòca especiala per [[flor]]ir o far de [[fruit]]s. * '''Temperatura''': la mejana de la [[temperatura]] a miègjorn es entre {{unitat|27|[[gra Celsius|ºC]]}} e {{unitat|32|°C}}. * '''Precipitacions''': lo total de las pluèjas annadièras passa los 2000 [[litre]]s e la reparticion de las precipitacions, que es fòrça unifòrme al centre de la region, o es pas tant a la periferia, ont entre los meses de [[junh]] e [[agost]] (ivèrn de l'[[emisfèri]] sud) la pluèja demesís de prèp d'un tèrç marcant çò que seriá una sason seca. * '''Altitud''': la selva amazonica se tròba, gaireben tota, a aperaquí 300 mètres subre lo nivèl de la mar, e mai que d'unes punts mai nauts se tròben a 2000 mètres de nautor al ''Macizo de las Guayanas''. * '''Vents''': la selva amazonica es afectada pels [[vents alisèus]], que provòcan l’[[efièch de Föhn]] responsable de la precipitacion orografica: quand una massa d'aire umid circula cap a una massa montanhosa, s'enauça fins a arribar a la cima d'aquesta, ont se refreja, se condensa e cai jos forma de precipitacions. Mercé a l'efièch dels vents alisèus, se tròban de selvas dins de luòcs ont, sens aqueste efièch, i auriá de sabanas. ===== [[Biocenòsi]] ===== En Amazonia i vivon a l'entorn de dos milions e mièg d'espècias d'insèctes, de desenas de milièrs de plantas e aperaquí 2000 espècias d'aucèls e [[mamifèr]]s, çò que constituís l'ensemble de vida mai grand del planeta. La [[biodiversitat]] aumenta del nòrd al sud de la region. Fins ara son estat estimadas {{formatnum:438000}} espècias de plantas amb interès economic e ne demòran fòrça de registrar. Se considera que la valor de la selva coma proveseira de fruits, [[latèx]] e autras activitats sosteniblas es 50 còps superiora a la del sieu usatge recent coma pastenc pels bovins. Se considèra que la selva amazonica possedís 50% de la [[biodiversitat]] mondiala. I demoran 70% de las espècias terrèstras animalas e vegetalas del planeta. Se descobrisson nòvas espècias cada jorn. D'unas d'aquestas espècias an de proprietats medicinalas encara desconegudas. En Amazonia brasilièra se tròban un tèrç dels arbres del planeta. Un ectara de bòsc tròpical pòt albergar dusca 50 arbres. I a prèp de 400 espècias diferentas d'Orquidèas e de flors exoticas. La vegetacion de las selvas d'Amazona se pòt devesir en tres tipes, segon son auçada e la filtracion del sòl * '''La volta del bòsc''': I dominan los arbres gigants (acàcia); son auçada fluctua entre los 40 e los 60m. Es lo nivèl que recep mai de radiacions solaras e mai ric en espècias animalas (aucèls, insèctes, mamífèrs). * '''Nivèl intermediari''': Aquí las espècias començan de s'adaptar a l'ombra. Lo nivèl intermediari correspon a las espècias que se trapan entre los 40 los 10 m d'auçada. * '''Sotabòsc''': La lutz i arriba gaireben pas e existís una abondància d'organismes descomposaires de fuèlhas. En Amazònia abita 33% de las 30 milions d'espècias d'insèctes terrèstres, en mai de 300 espècias de reptils. De las 483 espècias de mamifèrs que vivon en Brasil, 324 vivon en Amazonia (67%), amb mai de 30 espècias de [[monard|monins]], d'unes descobèrts recentament. I a aperaquí mila espècias diferentas d'aucèls (11% de totas las espècias d'aucèles conegudas del planeta). L'ictiofauna continentala d'America del Sud, se pòt considerar coma la de majora riquesa, i incluent qualques 60 familhas, de centenats de genres e entre 3000 e 5000 espècias. Per lo bacin d'[[Amazonas (fluvi)|Amazonas]] s'estiman que i a qualques 2300 espècias de peisses, mas d'unes consideran que ne mancan al mens 30% e mai de descobrir encara, siá lo bacin fluvial pus ric del mond. S'es estimat que la diversitat en segments fluvials de 20&nbsp;km. varia entre 80 e 256 espècias piscicòlas. A l'entorn de 85% son d'Ostariophysi, dels quals 43% son de Characoidei, 39% de Siluriformes e 3% de Gymnotoidei. Los 15% restant se distribuisson entre Lepidosirenidae, Osteoglossidae, Nandidae, Cichlidae, Cyprinodontidae, Poecilidae, Scianidae, Lepidosirenidae, Engraulidae, Clupeidae, Soleidae, Symbranchidae, Tetraodontidae, Gobiidae i Potamotrygonidae. Dins aquesta ictiofauna tan rica, podem trobar de peisses pulmonats (Lepidosiren paradoxa), l'unic poecilid ovipar (Fluviphylax pygmaeus), de peisses electrics (Gimnotiformes) o una immensitat de pichons peisses ornamentals coma lo tetra cardenal (Paracheirodon axelrodi). [[Fichièr:Amazonia-moradia.jpg|thumb|265px|Construccion tipica dels pòbles d'Amazonia]] Vint milions de personas an fait d'Amazònia brasilièra son lar. D'unas an pas encara agut de contacte amb lo mond desvolopat e desconeisson l'amenaça que pesa sus sa subrevivença. La populacion indigèna brasilièra arriba a {{formatnum:200000}} personas, que se despartisson en 120 nacions e representan 1% de la populacion de Brasil. === Indomalaia === {{Traduire | còde de lenga = ca | tèxt original =La indomalaia no és contínua per les agressions seculars que ha sofert, compren de la costa d'Indoxina la costa nord d'Austràlia, les Filipines, Nova Guinea, Borneo, entre d'altres. A l'[[Àsia]] a la selva se la sol denominar [[jungla]] paraula que ve del mot [[sanscrit]] ''jangala'', que vol dir lloc salvatge. En moltes llengües [[Índia|del subcontinent asiàtic]], s'utilitza aquesta paraula per referir-se a qualsevol terra en estat natural. El terme es pot utilitzar en un context tècnic per a referir-se a un [[bosc tropical]], un bosc que es caracteritza per una gran [[biodiversitat]] i [[plantes]] densament entrellaçades, tals com [[arbres]], [[Canya (planta)|canyes]], [[liana|lianes]], [[herba|herbes]]... Com a [[ecosistema]] boscós, les "jungles" es troben en zones climàtiques tant [[línia equatorial|equatorials]] com [[tropicals]]. | traduccion = }} === Mangròva === {{Article principal|Mangròva}} [[Fichièr:Mangroves.jpg|thumb|right|200px|Vista per dejós e per dessús de la superficia marina d'un manglar.]] {{Traduire | còde de lenga = ca | tèxt original =El [[mangrova]] o manglar (com en occità i italià i altres) és un [[bioma]] format per [[arbres]] i [[arbusts]] molt tolerants a la [[sal (química)|sal]], que ocupen la zona intermareal propera a les desembocadures de [[rius]] a les latituds tropicals de la [[Terra]]. Les regions amb manglars inclouen [[estuari]]s i zones costeres. Els manglars tenen una enorme diversitat biològica degut a la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.<ref name="Hogarth"> Hogarth, Peter J. (1999). ''The Biology of Mangroves'' Oxford University Press, Oxford. </ref> Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per les [[marea|marees]], i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea.<ref name="Mazda-2">Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" ''Wetlands Ecology and Management'' 13(6): pp. 647-655</ref> Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els [[mangle]]s. | traduccion = La [[mangròva]] o manglar es un [[biòma]] format per [[arbre]]s e [[arbustas]] molt tolerants a la [[sal (quimia)|sal]], ... .<ref name="Hogarth"> Hogarth, Peter J. (1999). ''The Biology of Mangroves'' Oxford University Press, Oxford. </ref> Los manglars son especialament susceptibles ....<ref name="Mazda-2">Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" ''Wetlands Ecology and Management'' 13(6): pp. 647-655</ref> Los manglars tenen lor nom dels arbres que los formen, los [[mangle]]s.}} == Véser tanben == * [[Biòma]] == Referéncias e Nòtas == <references/> == Bibliografia == * '''(ca)''' Postigo, Luis, ''Ciencias Naturales'', Barcelona: Editorial Ramón Sopena S. A., 1976. * '''(en)''' Butler, R. A, (2005) ''A Place Out of Time: Tropical Rainforests and the Perils They Face'', Published online: Rainforests.mongabay.com. * '''(en)''' Richards, P. W, (1996). ''The tropical rain forest'', Cambridge University Press(2{{a}} edicion), (ISBN 0-521-42194-2). * '''(es)''' Vila, Pablo, ''Geografía de Venezuela. Tomo II'', especialament, lei partidas XVII e XVIII. Caracas: Ministerio de Educación, 1965. * '''(en)''' Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford. * '''(en)''' Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005), ''"Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps"'', Wetlands Ecology and Management 13(6), pp. 647-655. * '''(en)''' Strahler, Arthur N. Geografía Física, (6{{a}} edicion). Barcelona: Omega, 1982, pp. 372-378, (ISBN 84-282-0351-2). * '''(en)''' Whitmore, T. C, (1998) ''An introduction to tropical rain forests'', Oxford University Press (2{{a}} edicion), (ISBN 0-19-850147-1). * '''(en)''' Floyd, A. 1990: ''Australian Rainforests in New South Wales'', Volume 1. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW. * '''(en)''' Alaback, P.B. 1991: ''Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients'', Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412. * '''(en)''' Cox, P. M.; Betts, R. A.; Collins, M.; Harris, P. P.; Huntingford, C.; Jones, C. D. (2004). ''"Amazonian forest dieback under climate-carbon cycle projections for the 21st century"''. Theoretical and Applied Climatology 78. Bibcode 2004ThApC..78..137C. doi:10.1007/s00704-004-0049-4 == Ligams extèrnes == {{commonscat|Rainforest}} * [https://web.archive.org/web/20040225070241/http://earthobservatory.nasa.gov/Newsroom/NewImages/images.php3?img_id=4028 Artícle curt de la [[NASA]] amb imatges de la ZCIT] * [https://archive.is/20121209114727/http://www.inforain.org/rainforestatlas/ ''The Rainforests of Home, an atlas of People and Place - from Inforain''] {{en}} * [http://www.cotf.edu/ete/modules/temprain/temprain.html ''Teacher Pages: Temperate Rainforest (Wheeling University)''] {{en}} * [http://www.seacc.org/ ''Southeast Alaska Conservation Council - preserving rainforests in Southeast Alaska''] {{en}} * [http://www.raincoast.org/ ''Raincoast - preserving rainforests in coastal British Columbia's Great Bear Rainforest''] {{en}} * [http://www.bigvolcano.com.au/natural/rftypes.htm#Warm ''The Warm and Cool Temperate Rainforests of Australia''] {{en}} * [http://www.groundtruthtrekking.org/Forests.php ''Temperate Rainforests of North America's Pacific Coast''] {{en}} * [http://www.fao.org/docrep/009/a0400s/a0400s00.htm Evaluacion de las ressorsas forestièras mondialas 2005] per la [[FAO]] {{en}} [[Category:Selva pluviala| ]] [[Categoria:Bòsc]] [[Categoria:Geobotanica]] 4jh9ouc4sm81onlqeyj9by4t9mcij6w Mosièis e Panens 0 70956 2334391 2276930 2022-08-25T15:47:12Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mosièis e Panens | nom2 = ''Mouzieys-Panens'' | imatge = Mouzieys.jpg|290px | descripcion = Vista de Mosièis | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Còrdas|Còrdas]] | insee = 81191 | cp = 81170 | cònsol = Claude Blanc | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas del País Cordés]]<br /> | latitud = 44.0933 | longitud = 1.9333 | alt mej = | alt mini = 150 | alt maxi = 328 | ectaras = 1313 | gentilici = | km² = 13.13 |}} '''Mosièis e Panens'''{{RepTopMP}} (''Mouzieys-Panens'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == == Istòria== Mosièi ven del nom d'un personatge germanic, Mothari, Moderius, que venguèt lo nom del luòc (Mosieihs, 1261, DPCT, 94) Panens es una formacion germanica sul nom de la persona germanica Panno, seguit del sufixe -ingos, que venguèt en occitan -ens (Panencs, 1261 DCPT, 94; Panenchis, 1382, EACL, 146). La reünion de Mosièis e de Panens data de 1810. == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81191 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Claude Blanc |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Claude Marty |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81191 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=702 |1846=720 |1851=738 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=670 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=421 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=259 |1968=239 |1975=228 |1982=202 |1990=209 |1999=180 |2004= |2005= |2006=206 |2007=209 |2008= |2009= |2012=246 |2015=247 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == * Castèl, bastit al sègle XIIIe siècle e ramenatjat al sègle XVIII. * Capèla de Sant Miquèl del sègle XVI d'estil gotic. == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Mosièis e Panens sul site de l'IGN] * [http://www.mouzieys-panens.fr Site de la vila de Mosièis e Panens] == Nòtas e referéncias == <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] iq3rkmg0m96s1prlkefrt12llzubjt0 Montelhs (Tarn) 0 71932 2334376 2276919 2022-08-25T14:31:20Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montelhs | nom2 = ''Montels'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = cap|60px | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Vinhals e Bastidas, <small>ancianament [[Canton de Castèlnòu de Montmiralh]]</small> | insee = 81176 | cp = 81140 | cònsol = Ludovic Rau | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion del Rabastinés - Tarn e Dadon - Vera Gresinha e País Salvanhaqués]] | gentilici = | latitud = 43.9633 | longitud = 1.8944 | alt mej = | alt mini = 219 | alt maxi = 285 | ectaras = 323 | km² = 3.23 |}} '''Montelhs'''{{RepTopMP}} (''Montels'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == {{...}} === Perimètre del territòri === {{Communes limitrophes | commune = Montelhs | nord = [[Caüsac de Vera]] | nord-est = | est = [[Caüsac de Vera]] | sud-est = | sud = [[Bròsa]] | sud-ouest = | ouest = [[Bròsa]] | nord-ouest = }} == Toponimia == Las fòrmas ancianas son ''Montels'', cap a 1139, ''Montilis'', en 1259. Lo nom es un derivat de ''mont'', ambe un sufixe ''-el'', vengut del latin ''-ilium'', a valor diminutiva <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 62</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 475</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 360, per de noms aparentats</ref>. Lo vilatge es sus un puèg, mas las desnivelacions son de 20 a 30 m. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81176 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Ludovic Rau |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean-Pierre Gardes|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Castèlnòu de Montmiralh]]; es ara del canton de ''Vignobles et Bastides'' (en francés), donc de Vinhals e Bastidas. == Demografia == {{Demografia |insee= 81176 |1793=79 |1800=96 |1806=109 |1821=157 |1831=156 |1836=179 |1841=181 |1846=185 |1851=180 |1856=175 |1861=187 |1866=177 |1872=152 |1876=170 |1881=176 |1886=156 |1891=153 |1896=160 |1901=134 |1906=122 |1911=134 |1921=110 |1926=114 |1931=122 |1936=133 |1946=117 |1954=126 |1962=106 |1968=91 |1975=84 |1982=77 |1990=75 |1999=86 |2004= |2005=107 |2006=107 |2007= |2008= |2009= |2010=103 |2014=105 |cassini=23343 |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montelhs sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 1h0y8pjj0vjf2xxi955ynoya3efvjo5 Noalhas (País Cordés) 0 71955 2334399 2260055 2022-08-25T18:24:44Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Noalhas (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Noalhas | nom2 = ''Noailles'' | imatge = Mairie_de_Noailles_(Tarn).jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Còrdas|Còrdas]] | insee = 81197 | cp = 81170 | cònsol = Serge Rouquette | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = | latitud = 44.0114 | longitud = 1.9856 | alt mej = | alt mini = 210 | alt maxi = 307 | ectaras = 1159 | gentilici = | km² = 11.59 |}} '''Noalhas'''{{RepTopMP}} (''Noailles'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Un riu, Vera, traversa la comuna, situada al nòrd de [[Galhac]] e al nòrd-oest d'[[Albi]]. Lo terrador fa partida de l'apellacion [[Galhac (vin)|Galhac]] (en francés e oficialament, ''Gaillac''). ==Toponimia== Noalhas (''Noailla'', 1259) deriva de ''novalia'', «tèrras èrmas desbosigadas i a pas gaire»<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 491, a ''Neaux''</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 81197 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Serge Rouquette|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 20014 |Identitat=Josiane Laville |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 2008 |Identitat=Gérard Ruffel |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 81197 |1793=283 |1800=303 |1806=326 |1821=407 |1831=574 |1836=558 |1841=556 |1846=542 |1851=566 |1856=528 |1861=529 |1866=528 |1872=506 |1876=478 |1881=456 |1886=427 |1891=381 |1896=351 |1901=348 |1906=335 |1911=330 |1921=303 |1926=303 |1931=299 |1936=294 |1946=278 |1954=264 |1962=244 |1968=222 |1975=192 |1982=188 |1990=179 |1999=166 |2005=183 |2008=186 |2010=206 |2013=215 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Veire tanben== == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Noalhas sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] 9t3qleu41a8m0yss85a78nl3kca2i0l Santa Ceselha del Cairon 0 71957 2334453 2281583 2022-08-25T22:33:49Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Ceselha (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Santa Ceselha del Cairon | nom2 = ''Sainte-Cécile-du-Cayrou'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Vinhals e Bastidas, <small>ancianament [[Canton de Castèlnòu de Montmiralh]]</small> | insee = 81246 | cp = 81140 | cònsol = Françoise Barthes | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion del Rabastinés - Tarn e Dadon - Vera Gresinha e País Salvanhaqués]] | latitud = 44.0047 | longitud = 1.8106 | alt mej = | alt mini = 170 | alt maxi = 384 | ectaras = 795 | gentilici = | km² = 7.95 |}} '''Santa Ceselha del Cairon'''{{RepTopMP}} (''Sainte-Cécile-du-Cayrou'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Santa Ceselha del Cairon | nord = [[Castèlnòu de Montmiralh]] | nord-est = [[Sant Bausèli]] | est = [[Lo Verdièr]] | sud-est = | sud = [[Castèlnòu de Montmiralh]] | sud-ouest = | ouest = [[Castèlnòu de Montmiralh]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== * '''Santa Ceselha'''. Lo nom ven de ''Caecilia'', martira romana, cap a 230 <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984</ref>{{,}}<ref>http://nominis.cef.fr/contenus/saint/18/Sainte-Cecile-de-Rome.html</ref>. * '''del Cairon''', atestat ''del Cairo'', en 1191. Lo Cairon correspond a un sibornièr, un dolmèn <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 59</ref>. Lo mot ''cairon'' deu èsser un diminutiu de ''caire'', del latin ''quadrum'', qu'aviá lo sens de « pèira cairada » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 158</ref> (mas Dauzat e Rostaing separan pas dins lor explicacion lo tipe ''cairon'' del tipe ''cairòl''). == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81246 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Françoise Barthes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Lucette Routaboul |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2001 |Identitat=Kléber Carmen Lacalm |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Castèlnòu de Montmiralh]]; es ara del canton de ''Vignobles et Bastides'' (en francés), donc de Vinhals e Bastidas. == Demografia == {{Demografia |insee= 81246 |1793=330 |1800=339 |1806=345 |1821=388 |1831=412 |1836=439 |1841=445 |1846=444 |1851=435 |1856=413 |1861=392 |1866=411 |1872=346 |1876=340 |1881=342 |1886=270 |1891=257 |1896=252 |1901=236 |1906=203 |1911=170 |1921=191 |1926=176 |1931=179 |1936=171 |1946=163 |1954=168 |1962=165 |1968=174 |1975=187 |1982=175 |1990=162 |1999=160 |2004= |2005= |2006= |2007=123 |2008= |2009= |2011=122 |2014=121 |cassini=31272 |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Santa Ceselha del Cairon sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20121106165642/http://recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=81246-COM Santa Ceselha del Cairon sul site de l'Insee] == Nòtas == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] j56w209if1nr6av807yhozxluc5zz2v Sent Marcèl e Campas 0 71958 2334460 2276997 2022-08-25T22:53:37Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Sent Marcèl (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Marcèl e Campas | nom2 = ''Saint-Marcel-Campes'' | imatge = Eglise_de_la_Nativité_de_Campes.JPG|290px | descripcion = La glèisa de la Nativitat de Campas. | lògo = cap|150px | escut = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Còrdas|Còrdas]] | insee = 81262 | cp = 81170 | cònsol = Jean-Pierre Marteau | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas del País Cordés]]<br /> | latitud = 44.0811 | longitud = 1.9903 | alt mej = | alt mini = 158 | alt maxi = 448 | ectaras = 2234 | gentilici = | km² = 22.34 |}} '''Sent Marcèl e Campas'''{{RepTopMP}} (''Saint-Marcel-Campes'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81262 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Pierre Marteau |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Bernard Cotte |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81262 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=226 |1968=258 |1975=234 |1982=231 |1990=244 |1999=221 |2004= |2005= |2006= |2007=242 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]]. == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Marcèl e Campas sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] eih93g3ct7iqo4ty0msbpelpvx9tpmg Totnac 0 71960 2334471 2282018 2022-08-25T23:43:59Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Totnac | nom2 = ''Tonnac'' | lògo = cap|150px | imatge = cap|290px | descripcion = | escut = | escais = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Còrdas|Còrdas]] | insee = 81300 | cp = 81170 | cònsol = Claude Alibert | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de Vera e Gresinha]]<br /> | latitud = 44.0647 | longitud = 1.8686 | gentilici = | alt mej = | alt mini = 230 | alt maxi = 523 | ectaras = 1123 | km² = 11.23 |}} '''Totnac'''<ref>[http://toponimiaoc.webs.com/ Sit Toponimia occitana]</ref> (''Tonnac'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] del [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81300 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Claude Alibert|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81300 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=128 |1968=121 |1975=122 |1982=126 |1990=129 |1999=136 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Vejatz tanben== [[comunas de Tarn]]. ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Tontac sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20121105133531/http://recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=81300-COM Tontac sul site de l'Insee] * [http://www.mapquest.com/maps/map.adp?latlongtype=decimal&latitude=44.0647222222222&longitude=1.86861111111111&zoom=8 Tontac sul site Mapquest] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] 28wcbyv3idfswi8bay0wbj4aslag9wm Parisòt (Tarn) 0 71980 2334422 2317977 2022-08-25T20:36:01Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Parisòt (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Parisòt | nom2 = ''Parisot'' | imatge = 073_Parisot_(81310).jpg | descripcion = La comuna de Parisòt. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Parisot_(Tarn).svg | escais = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> [[Imatge:Blason Languedoc.svg|20px]] | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de L'Illa d'Albigés]] | insee = 81202 | cp = 81310 | cònsol = Sébastien Charruye | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Galhac Graulhet Aglomeracion]]<br/> | latitud = 43.7997 | longitud = 1.8328 | alt mej = | alt mini = 115 | alt maxi = 296 | ectaras = 2899 | gentilici = | km² = 28.99 | sens = {{popfr81|202}} | data-sens = [[{{popfr81|0}}]] | dens = |}} '''Parisòt'''{{RepTopMP}} (''Parisot'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] del [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81202 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pascal Néel |Partit= |Qualitat= Engenhaire agronòme, president de l'anciana CC Tarn e Dadon (2008 → 2016) }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2001 |Identitat= Yvon Valax |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== == Luòcs e monuments == * Capèla de Santa Sigolena ==Veire tanben== * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://www.parisot-tarn.fr site de la vila] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Parisòt sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] je7c05gi0wmlujmclziqpk3akj3bn07 Mosièis e Teulet 0 71984 2334392 2276931 2022-08-25T15:47:17Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{confusion|Mosièis e Panens}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mosièis e Teulet | nom2 = ''Mouzieys-Teulet'' | imatge = 046_Mouzieys-Teulet_(81430).jpg|290px | descripcion = La glèisa de Sant Joan Baptista de Mosièis ? o Teulet. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Vilafranca d'Albigés|Vilafranca d'Albigés]] | insee = 81190 | cp = 81430 | cònsol = Gérard Puech | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas del vilafranqués]]<br/> | latitud = 43.8661 | longitud = 2.2769 | alt mej = | alt mini = 230 | alt maxi = 383 | ectaras = 1321 | gentilici = | km² = 13.21 |}} '''Mosièis e Teulet'''{{RepTopMP}} (''Mouzieys-Teulet'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81190 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Gérard Puech |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març 2001 |Fin= [[2008]] |Identitat= Angély Alary |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81190 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=250 |1968=293 |1975=251 |1982=257 |1990=307 |1999=311 |2004= |2005= |2006= |2007=416 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Mosièis e Teulet sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] ot4hfnl4elwb9vxk4zzkatygtbpwc1h Següeda 0 73722 2334456 2136868 2022-08-25T22:43:49Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Saiguède |nom=Següeda | lògo= cap | imatge= cap | descripcion= | escut= cap |ist={{Gasconha}} |parçan={{Savés}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament = {{Hauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] |canton= de [[Plasença deu Toish]], <small>ancianament de [[Canton de Sent Lis|Sent Lis]]</small> | intercom = [[Le Muretin Agló]] (SIREN 200068641) |insee= 31466 |cp= 31470 |cònsol=Catherine Cambefort |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.14472222222 |latitud= 43.53 |alt mini= 208 | alt mej = 225 |alt maxi= 312 |ectars=1 186 |km²= 11.86 |gentilici= }} '''Següeda'''{{RepTopMP}} (''Saiguède'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Savés]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] en [[Savés]], es situada sus l'aigavèrs entre [[Sava]] e [[Garona]], a 25 km dins l'oèst de [[Tolosa]] e 3 km de [[Sent Lis]] (caplòc de canton). == Istòria == Dependent del comtat dempuèi dels Estats de [[Comenge]] de [[1130]] a [[1789]], lo vilatge seriá estat creat, segon la legenda, per de colons bascos o espanhòls. Segur que s'agís d'una comunautat [[Edat Mejana|medievala]] de tipe « [[salvetat]] », que lo [[senhor]] Laroche de Fontenlhas balhèt de costumas en [[1283]]. Pendent l'Ancian Regime, Següeda qu'èra de l'eleccion de [[Comenge]], doncas de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. Tanlèu 1790, Següeda qu'èra deu [[canton de Sent Lis]]. Qu'estoc incorporada temporàriament a [[Bonrepaus d'Aussonèra|Bonrepaus]] en l'an VIII. Lo vocable de la glèisa, annèxa de [[Fontanilhas]], qu'es Senta Magdalena <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 39 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31466 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Catherine Cambefort |Partit= |Qualitat= emplegada }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Catherine Ortega|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== [[Imatge:Saiguède_demographie.jpg |thumb|right|150px|Evolucion demografica de Següeda entre 1962 e 2006]] {{Demografia |insee= 31466 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=178 |1968=193 |1975=204 |1982=361 |1990=445 |1999=524 |2004= |2005= |2006=675 |2007= |2008= |2009=715 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Economia == * [[Fusta]] * [[Pasturas]], [[cerealas]], * [[Bovins]], porcins == Lòcs e monuments == [[Image:Saiguede_kiosque.JPG|thumb|200px||<center>Le quiòsc</center>]] * La glèisa classica, amb la cuba batismala del sègle XIII de plomb * La [[via romana]] * Lo Candelèt * Lo [[castèl de Saiguède]] * Lo [[quiòsc], que remplaça l'[[olm]]at de quadre cent ans, mòrt en 1989 ==Véser tanben== == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Saigüeda sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31466 }} [[Categoria:Comuna de Savés]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 7d1m8clyive7watdakonu4e70oz88fc Montgalhard de Lauragués 0 73727 2334381 2137292 2022-08-25T14:41:02Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montgalhard (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montgalhard (Lauragués) | nom2 = ''Montgaillard-Lauragais'' | imatge = Montgaillardlau eg.JPG | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament = {{Nauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton = [[Canton de Revèl|Revèl]], <small>ancianament de [[Canton de Vilafranca de Lauragués|Vilafranca de Lauragués]]</small> |intercom = [[Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués]] (SIREN 200071298) | insee = 31377 | cp = 31290 | cònsol = Bruno Mouyon | mandat = [[2015]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 43.4325 | longitud = 1.69916666667 | alt mini = 164 | alt mej = 250 | alt maxi = 259 | ectars = 1112 | km² = 11.12 |}} '''Montgalhard''' o '''Montgalhard de Lauragués'''{{RepTopMP}} (calc occitanizat del toponim oficial [[francés]] ''Montgaillard-Lauragais'') es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 32 km Sud-Èst de [[Tolosa]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montgalhard èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa es Sant Estève (o Estèfe). Tanlèu 1790, Montgalhard èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués|canton de Vilafranca]]. Oficialament, ''Montgaillard'' prenguèc le nom de ''Montgaillard-Lauragais'' per decret del 22 de març de 1929 <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 32 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31377 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2015]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Bruno Mouyon |Partit= |Qualitat= foncionari }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2015]] (defuntat) |Identitat= Pascal Jan |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[1977]] |Fin= 2001 |Identitat= Léon Oustric |Partit= [[PCF]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués]]; es ara del [[canton de Revèl]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31377 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=282 |1968=321 |1975=434 |1982=459 |1990=528 |1999=547 |2004= |2005=637 |2006=643 |2007= |2008= |2009=638 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * Jean Gabriel Maurice Rocques, comte de Montgaillard (1761-1841) * Jean Baylet (1904-1959), jornalista francés mòrt a Montgalhard * [[Joan Glaudi Dinguirard]] (1940-1983), nascut a Montgalhard, linguista <ref>http://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1984_num_96_165_2037</ref> ==Véser tanben== ==Nòtas e referéncias == <references /> ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montgalhard de Lauragués sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de| insee = 31377 }} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] k4997i6ayr2xkky3pfstdrfstrtca01 Preservila 0 73740 2334432 2133062 2022-08-25T21:08:43Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Préserville |nom=Preservila | lògo = cap | imatge = Preserville vue1.JPG | descripcion= La glèisa e l'ostal de comuna | escut = cap |ist = {{Lengadòc}} |parçan={{Lauragués}} |region={{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament={{Nauta Garona}} |arrondiment=[[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton= [[Escalquens]], <small>ancianament de [[Canton de Lantar|Lantar]]</small> |intercom = Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués SIREN 200071298 |insee= 31439 |cp= 31570 |cònsol=Patrick de Pérignon |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.62666666667 |latitud= 43.5241666667 |alt mej=200 |alt mini= 158 |alt maxi= 232 |ectaras=1 219 |km²= 12.19 |gentilici = }} '''Preservila'''{{RepTopMP}} (''Préserville'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada sus [[Marcaissona]] en [[Lauragués]] a 19 km al sud-èst de [[Tolosa]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Preservila èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de Tolosa. Le vocable de la glèisa es Sant Antòni. Tanlèu 1790, Preservila èra del [[canton de Lantar]]. La comuna de Vilèla es incorporada a Preservila dempuèi al mens l'an VIII. Le Pujòl apareis incorporat a Preservila en l'an VIII, mès torna venir comuna en l'an X <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref> (véser [[Santa Fe de Grefuèlha]]). Pendent l'Ancian Regime, Vilèla èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa, dispareguda pendent la revolucion, es Sant Laurenç. Comuna efemèra del [[canton de Lantar]] de 1790 a l'an VIII al mai <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 51 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Vilèla èra al sud-èst de Preservila. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31439 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Patrick de Pérignon |Partit=[[UMP|UMP, LR]] |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31439 |1793=287 |1800=423 |1806=412 |1821=508 |1831=528 |1836=588 |1841=614 |1846=607 |1851=617 |1856=585 |1861=580 |1866=539 |1872=536 |1876=456 |1881=449 |1886=425 |1891=419 |1896=423 |1901=392 |1906=388 |1911=374 |1921=325 |1926=362 |1931=328 |1936=333 |1946=327 |1954=337 |1962=279 |1968=218 |1975=263 |1982=277 |1990=297 |1999=359 |2004= |2005= |2006=506 |2007=527 |2008= |2009=627 |cassini=27992 |senscomptesdobles=1962}} ==Personalitats ligadas a la comuna== * [[Antoine François Bertrand de Molleville]] ==Véser tanben== == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Preservila sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de| insee = 31439 }} [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] tj3e9pd6uar1nc1tq7pf5n5r6iw6kwz Ohain (Nòrd) 0 74398 2334416 2217803 2022-08-25T19:46:06Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=fr | nomcomuna=Ohain | nomcomuna2=Ohain | imatge=L'Eglise de Ohain - France.jpg | descripcion= Gl&egrave;isa Santa-Martin de Ohain | lògo= | escut=Blason ville fr Ohain (Nord).svg | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment d'Avesnes-sur-Helpe|Avesnes-sur-Helpe]] | canton=[[Canton de Trélon|Trélon]] | insee =59445 | sitweb= | cp =59132 | cònsol =Alain Rattez | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |alt mej= |longitud=4.11944444444 |latitud=50.0408333333 | alt mini =204 | alt mej = | alt maxi =255 | km² =11.88 }} '''{{PAGENAME}}''' es una comuna [[França|francesa]] del departament del [[Nòrd (departament)|Nòrd]] e de la region del [[Nòrd-Pas de Calais]]. == Geografia == {{Apertium|fr}} Ohain Se situa en lo sud-es del [[N&ograve;rd (departament)|departament del N&ograve;rd]] (Enaut) en plena cœur del [[Parc natural regional del Avesnois]]. Lo [[Avesnois]] a conegut per las si&aacute;s pradas, lo sieu bocage e lo sieu relief un pauc vallonn&eacute; en la si&aacute; part sud-es (comen&ccedil;ament dels contreforts dels Ardennes), dicha &laquo; pichona So&iuml;ssa del N&ograve;rd &raquo;. En fach, Ohain facha part administrativement de la [[Avesnois]], g&eacute;ologiquement de las [[Ardenne]]s, istoricament del [[Comtat d'Enaut|Enaut]] e los sieus pa&iuml;satges remembran la [[Thi&eacute;rache]]. La municipalitat se tr&ograve;ba a 135&nbsp;km de [[Lille]] (Prefectura del N&ograve;rd), 115&nbsp;km de[[Brusselles]] (Belgica) o [[Rems]] (Marna), a 55&nbsp;km de [[Valencianas]], [[Mos]] (B) o [[Charleroi]] (B) e a 18&nbsp;km de [[Avesnes-sus-Helpe]] (Jos-Prefectura). Ohain jouxte La vila de [[Fourmies]]. La [[Belgica]] se tr&ograve;ba a 2&nbsp;km. {{Original|fr}} Ohain se situe dans le sud-est du [[Nord (département)|département du Nord]] (Hainaut) en plein cœur du [[Parc naturel régional de l'Avesnois]]. L'[[Avesnois]] est connu pour ses prairies, son bocage et son relief un peu vallonné dans sa partie sud-est (début des contreforts des Ardennes), dite « petite Suisse du Nord ». En fait, Ohain fait partie administrativement de l'[[Avesnois]], géologiquement des [[Ardenne]]s, historiquement du [[Comté de Hainaut|Hainaut]] et ses paysages rappellent la [[Thiérache]]. La commune se trouve à 135&nbsp;km de [[Lille]] (Préfecture du Nord), 115&nbsp;km de[[Bruxelles]] (Belgique) ou [[Reims]] (Marne), à 55&nbsp;km de [[Valenciennes]], [[Mons]] (B) ou [[Charleroi]] (B) et à 18&nbsp;km d'[[Avesnes-sur-Helpe]] (Sous-Préfecture). Ohain jouxte la ville de [[Fourmies]]. La [[Belgique]] se trouve à 2&nbsp;km. ==Istòria== {{Apertium|fr}} [[Imatge:Ohain_1780.jpg‎|thumb|430px|Ohain(Oain) cap a 1780 (mapa de Cassini)]] * 843 : Amb lo [[Tractat de Verdun]], lo parteja del [[emp&egrave;ri carolingien]] entre los 3 pichons fils de Charlemagne octroye a Lothaire E, la [[Francie m&eacute;diane]] #que compren lo [[Comtat d'Enaut|Enaut]] #que ne fa partida lo p&ograve;ble. * 855 : Amb lo [[Tractat de Pr&uuml;m (855)|Tractat de Pr&uuml;m]] #que parteja la Francie m&eacute;diane entre los 3 fils de Lothaire E, lo [[Comtat d'Enaut|Enaut]] a ligat a la [[Lotharingie]] #que n'ereta Lothaire II. * 870 : Amb lo [[Tractat de Meerssen]] apr&egrave;s la m&ograve;rt de Lothaire II, una part de la [[Lotharingie]] #que ne fa partida lo [[Comtat d'Enaut|Enaut]] a ligat a la [[Francie occidentala]]. * 880 : Continuament al [[Tractat de Ribemont]] l'an 880, lo [[Comtat d'Enaut|Enaut]] fa partida de la Francie orientala #que vendr&agrave; lo [[Sant-Emp&egrave;ri romain germanique]] l'an 962. * 1197, primi&egrave;ra mencion de Ohain, jos forma de '''Oain''', en Lo cartulaire del Mont Sant-Martin <ref>[http://archive.org/details/bulletindelacom10nordgoog ''Literary remains of the late Emannuel Deutsch. With A brief memoir (1874)'' p&agrave;g. 195]</ref>. * En 1543, Ohain es saccag&eacute; per las tropas de Fran&ccedil;ois E, en 1552 e en 1554 per aquelas de Henri II, en 1651 e 1653 per las armadas de Louis XIV <ref>[http://books.google.nl/books?id=BgxTAAAAYAAJ&pg=PAN49&dq=Glageon&hl=nl&la si&aacute;=X&ei=4HkNUOCECKr80QWg34DTCg&ved=0AQUELA4Q6AEwBTgU#v=onepage&q=Glageon&f=false Alfred Desmasures ''Ist&ograve;ria de las municipalitats del costat de Tr&eacute;lon e de n&ograve;tas istoricas sus los sieus environs'', Avesnes, 1860, pg 71]</ref>. * 1637 : La municipalitat de Ohain ven independenta e constituissi pas mai una depend&eacute;ncia de Tr&eacute;lon (cf suppl&eacute;ment especiala Lo Corri&egrave;r del 20/07/2012). * 1773 : La parr&ograve;quia de Ohain ven independenta de la parr&ograve;quia de Tr&eacute;lon. * 1813 : Ponduda n'espleitacion d'una mina de f&egrave;rre al lieudit del Trauc Beumont. Una segonda mina de f&egrave;rre a espetat de 1870 a 1874 #que la familha M&eacute;rode #&egrave;sser concessionnaire <ref>[http://books.google.nl/books?id=F-s0AAAAMAAJ&pg=PAN318&lpg=PAN318&dq=mina+de+f&egrave;rre+Merode+Ohain+(N&ograve;rd)&font=bl&ots=UUDmFkDzPf&sig=eXi4NV06WCiFIsUXU5hsSenp6DE DETLO&hl=nl&la si&aacute;=X&ei=uFsNUOzFDdOa0QXPhaXGCg&sqi=2&ved=0CD8Q6AEwAA#v=onepage&q=mina%20de%20f&egrave;rre%20Merode%20Ohain%20(N&ograve;rd)&f=false Periodic de las Minas, 1811 pg 318]</ref> (cf suppl&eacute;ment especiala Lo Corri&egrave;r del 20/07/2012). * 1828 : bastiment del presbyt&egrave;re. * Al mi&egrave;g de la {{s|XIX|e}}, Ohain se'n desvol&ograve;pa jol gov&egrave;rn de Charles Hanoteau, bienfaiteur de la comuna. D'aquel peri&ograve;de datan la gl&egrave;isa, lo cement&egrave;ri e una granda bastissa #qu'alberga la comuna e l'esc&ograve;la<ref>[http://books.google.nl/books?id=BgxTAAAAYAAJ&pg=PAN49&dq=Glageon&hl=nl&la si&aacute;=X&ei=4HkNUOCECKr80QWg34DTCg&ved=0AQUELA4Q6AEwBTgU#v=onepage&q=Glageon&f=false Alfred Desmasures ''Ist&ograve;ria de las municipalitats del costat de Tr&eacute;lon e de n&ograve;tas istoricas sus los sieus environs'', Avesnes, 1860, pg 73]</ref>. Charles Hanoteau d&ograve;ta la municipalitat per un legs d'una pompeuse sala de musica, ara sala polivalenta. * 1843 : bastiment de la gl&egrave;isa d&eacute;di&eacute;e a Sant Martin. * 1865 : creacion de la primi&egrave;ra filature per Delval-Hardy (cf suppl&eacute;ment especiala Lo Corri&egrave;r del 20/07/2012). * 1874 : creacion d'una segonda filature per Bastissi&aacute;n-Bourdu (cf suppl&eacute;ment especiala Lo Corri&egrave;r del 20/07/2012). * Pl&agrave;nols Del cadastre napol&eacute;onien (1823 e 1883) de Ohain : [http://www.archivesdepartementales.cg59.fr/?id=Met en examen_cadastre_napoleonien_detail&doc=#datar%2Fir%2FCadastre%20napoleonien%2Fcadastre_napoleonien%2Exml&pagina_ref=11472&unittitle=OHAIN%201823,%201883&unitid=P31%20/%20752&unitdate=1823,%201883 lu&ograve;c internet de l'Archiu d&eacute;partementales del N&ograve;rd] {{Original|fr}} [[Imatge:Ohain_1780.jpg‎|thumb|430px|Ohain(Oain) vers 1780 (carte de Cassini)]] * 843 : Avec le [[Traité de Verdun]], le partage de l'[[empire carolingien]] entre les 3 petits fils de Charlemagne octroye à Lothaire I, la [[Francie médiane]] qui comprend le [[Comté de Hainaut|Hainaut]] dont fait partie le village. * 855 : Avec le [[Traité de Prüm (855)|Traité de Prüm]] qui partage la Francie médiane entre les 3 fils de Lothaire I, le [[Comté de Hainaut|Hainaut]] est rattaché à la [[Lotharingie]] dont hérite Lothaire II. * 870 : Avec le [[Traité de Meerssen]] après la mort de Lothaire II, une partie de la [[Lotharingie]] dont fait partie le [[Comté de Hainaut|Hainaut]] est rattachée à la [[Francie occidentale]]. * 880 : Suite au [[Traité de Ribemont]] en 880, le [[Comté de Hainaut|Hainaut]] fait partie de la Francie orientale qui deviendra le [[Saint-Empire romain germanique]] en 962. * 1197, première mention d'Ohain, sous forme d''''Oain''', dans Le cartulaire du Mont Saint-Martin <ref>[http://archive.org/details/bulletindelacom10nordgoog ''Literary remains of the late Emannuel Deutsch. With a brief memoir (1874)'' p. 195]</ref>. * En 1543, Ohain est saccagé par les troupes de François I, en 1552 et en 1554 par celles de Henri II, en 1651 et 1653 par les armées de Louis XIV <ref>[http://books.google.nl/books?id=BgxTAAAAYAAJ&pg=PA49&dq=Glageon&hl=nl&sa=X&ei=4HkNUOCECKr80QWg34DTCg&ved=0CE4Q6AEwBTgU#v=onepage&q=Glageon&f=false Alfred Desmasures ''Histoire des communes du canton de Trélon et notes historiques sur ses environs'', Avesnes, 1860, pg 71]</ref>. * 1637 : La commune d'Ohain devient indépendant et ne constitue plus une dépendance de Trélon (cf supplément spécial Le Courrier du 20/07/2012). * 1773 : La paroisse d'Ohain devient indépendant de la paroisse de Trélon. * 1813 : Mise en exploitation d'une mine de fer au lieudit du Trou Beumont. Une seconde mine de fer est exploitée de 1870 à 1874 dont la famille Mérode fut concessionnaire <ref>[http://books.google.nl/books?id=f-s0AAAAMAAJ&pg=PA318&lpg=PA318&dq=mine+de+fer+Merode+Ohain+(Nord)&source=bl&ots=UUDmFkDzPf&sig=eXi4NV06WCiFIsUXU5hsSenp6DU&hl=nl&sa=X&ei=uFsNUOzFDdOa0QXPhaXGCg&sqi=2&ved=0CD8Q6AEwAA#v=onepage&q=mine%20de%20fer%20Merode%20Ohain%20(Nord)&f=false Journal des Mines, 1811 pg 318]</ref> (cf supplément spécial Le Courrier du 20/07/2012). * 1828 : construction du presbytère. * Au milieu du {{s|XIX|e}}, Ohain se développe sous le gouvernement de Charles Hanoteau, bienfaiteur de la commune. De cette période datent l'église, le cimetière et un grand bâtiment qui héberge la mairie et l'école<ref>[http://books.google.nl/books?id=BgxTAAAAYAAJ&pg=PA49&dq=Glageon&hl=nl&sa=X&ei=4HkNUOCECKr80QWg34DTCg&ved=0CE4Q6AEwBTgU#v=onepage&q=Glageon&f=false Alfred Desmasures ''Histoire des communes du canton de Trélon et notes historiques sur ses environs'', Avesnes, 1860, pg 73]</ref>. Charles Hanoteau dote la commune par un legs d'une pompeuse salle de musique, maintenant salle polyvalente. * 1843 : construction de l'église dédiée à Saint Martin. * 1865 : création de la première filature par Delval-Hardy (cf supplément spécial Le Courrier du 20/07/2012). * 1874 : création d'une deuxième filature par Bastien-Bourdu (cf supplément spécial Le Courrier du 20/07/2012). * Plans du cadastre napoléonien (1823 et 1883) d'Ohain : [https://web.archive.org/web/20220819110650/http://www.archivesdepartementales.cg59.fr/?id=recherche_cadastre_napoleonien_detail&doc=datas%2Fir%2FCadastre%20napoleonien%2Fcadastre_napoleonien.xml&page_ref=11472&unittitle=OHAIN%201823%2C%201883&unitid=P31%20%2F%20752&unitdate=1823%2C%201883 site internet des Archives départementales du Nord] == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=59445 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Alain Rattez|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=59445 |1793=690 |1800=536 |1806=711 |1821=815 |1831=983 |1836=1025 |1841=1107 |1846=1102 |1851=1086 |1856=1100 |1861=1126 |1866=1188 |1872=1156 |1876=1200 |1881=1357 |1886=1387 |1891=1379 |1896=1362 |1901=1343 |1906=1342 |1911=1264 |1921=1113 |1926=1232 |1931=1201 |1936=1162 |1946=1075 |1954=1153 |1962=1121 |1968=1114 |1975=1177 |1982=1176 |1990=1153 |1999=1184 |2004= |2005= |2006=1274 |2007=1282 |2008=1 285 |2009=1289 |cassini=25485 |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == ==Personalitats ligadas amb la comuna== == Véser tanben == == Ligams extèrnes == ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =59445 }} {{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}} [[Categoria:Comuna del Nòrd]] 9u26n8kn71fsxq9gk1l2si5p9ggjqfj Montaut (Nauta Garona) 0 74877 2334370 2129195 2022-08-25T14:12:30Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montaut}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Montaut |nom=Montaut | lògo= cap | imatge = Montaut mairie.jpg | escut = Blason ville fr Montaut 31.svg | descripcion= Ostau comunau. |ist={{Lengadòc}} |parçan={{Volvèstre}} |region= {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament={{Nauta Garona}} |arrondiment=[[Arrondiment de Murèth|Murèth]] |canton= [[Canton d'Autariba|Autariba]], <small>ancianament de [[Canton de Carbona|Carbona]]</small> |intercom= [[Comunautat de comunas de Volvèstre]] (SIREN 200066819) |insee= 31361 |cp= 31410 |cònsol=Pierre Viel |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.29166666667 |latitud= 43.3566666667 |alt mini= 175 |alt mej=277 |alt maxi= 301 |hectares=1 788 |km²= 17.88 |gentilici= }} '''Montaut '''{{RepTopMP}} (''Montaut'' en [[francés]]), qu'es una [[comuna]] de [[Volvèstre]], [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès benlèu lingüisticament [[Gascon|gascona]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comune de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Volvèstre]] a 15 km al sud de [[Murèth]] e a 40 km al sud de [[Tolosa]] sus [[Garona]], accès per l'[[A64]] sortida 31. [[Imatge :Map commune FR insee code 31361.png|vignette|upright=1.2|centre|Mapa de la comuna de Montaut e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre deu territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Montaut | nòrd = [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]] | nòrd-èst = [[Bèumont de Lesat]] | èst = [[Aurivalh]] | sud-èst = [[Sent Somplesi]] | sud = [[Montgasin]] | sud-oèst = [[Marcahava]] | oèst = [[Capens]] | nòrd-oèst = [[Noèr]] }} ==Toponimia== ===Montaut=== ''Montaut'' qu'es atestat en 680 ''Altomonte''. ''Montaut'' qu'es format de l'eretèr deu latin ''mons'', ''montem'', « montanha, tuca » e de l'eretèr deu latin ''altus'', « haut » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 473</ref>. ===''Saint-Léger'' (Sent Leugèr ?)=== ''Sent Leugèr'' qu'es un avesque d'[[Autun]] au sègle VII (en latin Leodegarius, deu germanic Leudgari <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 609</ref>, de « leud » (« pòble », « gent ») e « gari » (« lança »). Mès i a tanben un avesque de [[Santas]] d'aqueth nom, tanben au sègle VII <ref>https://nominis.cef.fr/contenus/saint/9066/Saint-Leger.html</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 234</ref> e qui es pus prèp. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montaut ''et Saint-Léger'' qu'èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Montaut qu'èra deu canton de [[Noèr]]. La glèisa qu'es devath lo patronatge de Sent Bertomiu <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 31 e 1</ref>. ''Saint-Léger'' (Sent Leugèr ?) qu'es un vilatge situat a l'èst-sud-èst de Montaut e au nòrd-èst de [[Sent Somplesi]]. Qu'èra una parròquia annèxa de Montaut, doncas de la [[diocèsi de Rius]] e qu'èra tanben de la senescauciá de [[Tolosa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 42</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31361 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pierre Viel|Partit= sense etiqueta |Qualitat= professor }} {{Elegit |Debuta= març [[1983]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Robert Delmas|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Carbona]]; qu'es ara deu [[canton d'Autariba]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31361 |1793=583 |1800=682 |1806=703 |1821=610 |1831=696 |1836=694 |1841=662 |1846=693 |1851=667 |1856=687 |1861=678 |1866=657 |1872=644 |1876=620 |1881=597 |1886=567 |1891=564 |1896=546 |1901=512 |1906=499 |1911=464 |1921=399 |1926=416 |1931=419 |1936=366 |1946=359 |1954=342 |1962=266 |1968=250 |1975=316 |1982=362 |1990=374 |1999=440 |2006=485 |2007=501 |2008= |2009=507 |2012=519 |2016=517 |cassini=23174 |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 517 == Lòcs e monuments == * Glèisa de sant Bertomieu del sègle XV e XIX. ==Véser tanben== ==Notas e referéncias== <references /> ==Ligams extèrnes== * {{fr}}[http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montaut sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de| insee = 31361 }} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] bbzav73rf16v0bp0pxpiygwwn0jnxcc Pelapòrc (Nauta Garona) 0 74888 2334425 2163465 2022-08-25T20:43:28Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Pelapòrc | nom2 = ''Pelleport'' | imatge = Pelleport (Haute-Garonne) vue générale 1.jpg | descripcion = Vista generala deu vilatge. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Pelleport 31.svg | escais = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | ist = {{Gasconha}} | parçan = {{Lomanha}} | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Canton de Legavin|Legavin]] | insee = 31413 | cp = 31480 | cònsol = Serge Bagur | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas dels Nauts Tolosans]] | gentilici = ''Pelleportains'' (en [[francés]]) | latitud = 43.7394444444 | longitud = 1.1175 | alt mini = 157 | alt mej = 270 | alt maxi = 275 | km² = 10.38 |}} '''Pelapòrc '''{{RepTopMP}} (''Pelleport'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lomanha|lomanhòla]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada à 36 km al Nòrd-Oèst de [[Tolosa|la vila]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Pelapòrc èra de l'eleccion de [[Lomanha]], doncas de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, qu'èra annèxa de [[Drudàs]], es Nòsta Dauna. Tanlèu 1790, Pelapòrc èra deu [[canton de Cadors]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 35 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. En 2015, suprimiguèn le canton de Cadors e Pelapòrc passèc au [[canton de Legavin]], largament espandit. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 31413 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit|Debuta= març [[2014]]|Fin = [[2020]] |Identitat=Serge Bagur|Parti= sense etiqueta |Qualitat= Artesan}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Ange Pardo|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat=André Cazalens |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31413 |1962=190 |1968=176 |1975=163 |1982=221 |1990=310 |1999=344 |2006=459 |2009=505 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|413}} abitants. ==Lòcs e monuments== <gallery mode="packed" heights="180px"> Pelleport (Haute-Garonne).jpg|Glèisa de Nòstra Dòna vista deu pesquièr de l'ancian castèth Pelleport (Haute-Garonne) Eglise.jpg|La rota principala e la glèisa de Nòstra Dòna Pelleport (Haute-Garonne) La Mairie.jpg|L'ostau de comuna Pelleport (Haute-Garonne) Le monument aux Morts.jpg|Lo monument deus mòrts Pelleport (Haute-Garonne) chapelle Saint-Pé 1.jpg|La capèra Sent Pèr Le Pont Romain sur le Marguestaud 2 par Pedralevada.jpg|Lo pont roman del Marguestaud <br> Bricas mancantas devath l'arca, sus una bona hautor... </gallery> {{messatge galariá}} == Véser tanben == ==Nòtas== <references/> ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Pelapòrc sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lomanha]] 0bwz47m49r9l3446dqoejmsdly8av6t Renevila (Lauragués) 0 75024 2334439 2134704 2022-08-25T21:34:46Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Renneville | nom = Renevila | lògo= cap | imatge= Renneville31 eg.JPG | descripcion= La glèisa de Sant Jacme. | escut = Blason ville fr Renneville (Haute-Garonne).svg | ist={{Lengadòc}} | parçan={{Lauragués}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament = {{Nauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton = [[Canton de Revèl|Revèl]], <small>ancianament de [[Canton de Vilafranca de Lauragués|Vilafranca de Lauragués]]</small> |intercom = [[Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués]] (SIREN 200071298) | insee =31450 | cp = 31290 | cònsol = Jean-Luc Morel | mandat = [[2014]]-[[2020]] | longitude = 1.72444444444 | latitud = 43.3816666667 | alt mini = 172 | alt mej = | alt maxi = 273 | km² = 8.42 | gentilici = Rennevillois, Rennevilloises (en [[francés]]) }} '''Renevila '''{{RepTopMP}} (''Renneville'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 34 km al Sud-Èst de [[Tolosa|la vila]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Renevila èra de la diocèsi civila de [[Mirapeis]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de la [[diocèsi de Mirapeis]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa es Sant Jacme. En 1790, Renevila èra del canton d'[[Avinhonet de Lauragués|Avinhonet]], en l'an IX, del [[canton de Vilafranca de Lauragués|canton de Vilafranca]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 38 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31450 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Luc Morel |Partit= sense etiqueta |Qualitat= quadre superior }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Yves Marquié|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués]]; es ara del [[canton de Revèl]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31450 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=204 |1968=215 |1975=222 |1982=262 |1990=334 |1999=334 |2004=391 |2005= |2006=448 |2007= |2008= |2009=487 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Nòtas e referéncias== <references /> ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Renavila sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de| insee = 31450 }} [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] ev20sckntoprlqd9s7mj5r73lbqgnkt Sent Julian de Garona 0 75028 2334459 2136768 2022-08-25T22:52:01Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Sent Julian (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Julian de Garona | nom2 = ''Saint-Julien-sur-Garonne'' | imatge = Saint-Julien-sur-Garonne mairie.jpg | descripcion = La maison comuna | lògo = | escut = | escais = | ist = {{Gasconha}} | parçan = {{Volvèstre}} ? | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba]], <small>ancianament de [[Canton de Rius|Rius]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Volvèstre]] | insee = 31492 | cp = 31220 | cònsol = Patrick Lefebvre | mandat = [[2014]]-[[2020]] | latitud = 43.2436111111 | longitud = 1.15305555556 | alt mini = 205 | alt mej = 223 | alt maxi = 241 | ectaras = 815 | km² = 8.15 | gentilici = |}} '''Sent Julian'''<ref>Patrici Pojada, ''Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus'', ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009</ref> o '''Sent Julian de Garona'''<ref>http://toponimiaoc.webs.com/</ref>, o probablament '''Sent Julian de Garòna''' (''Saint-Julien-sur-Garonne'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Hauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Volvèstre]] a 29 km al Sud de [[Murèth]] e a 60 km al sud de [[Tolosa]] sus [[Garona]] Accès per [[A64]] sortida: 25 ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Sent Julian qu'èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Sent Julian qu'èra deu [[canton de Rius]], en l'an XI, deu [[canton de Montesquiu de Volvèstre]], en l'an XII, que tornè au [[canton de Rius]], entrò sa supression en 2015. Lo vocable de la glèisa qu'es Sent Julian. Oficiaument, ''Saint-Julien'' que prengó le nom de Saint-Julien-sur-Garonne per decret deu 12 de setembre 2005 <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 42 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31492 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2010]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Patrick Lefebvre|Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2010 |Identitat= Daniel Icart |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Rius]]; qu'es ara deu [[canton d'Autariba]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31492 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=303 |1968=341 |1975=285 |1982=282 |1990=291 |1999=341 |2004= |2005=422 |2006=430 |2007= |2008= |2009=487 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Economia== L'[[agricultura]] basada sus la cultura de [[cerealas]] ([[milh]], [[blat]] ...) es la principala font economica amb una [[Centrala idroelectrica]]. ==Lòcs e monuments== * Lo Vilatge gallés de Sent Julian bastit amb [[materials]] d'epòca * Riba de [[Garona]] * La glèisa [[Image:Saint-Julien-sur-Garonne église.jpg|center|300px|thumb|La glèisa.]] ==Articles connèxes== ==Nòtas e referéncias== <references/> ==Ligams extèrnes== * [http://perso.wanadoo.fr/saintjulien Vilatge de Sent Julian] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Julian Garona sul site de l'IGN] * [http://www.archeosite-gaulois.asso.fr Lo Vilatge gallés] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] fqw6tb6ndgt411wfox201wyjvcxo2yr Sent Quirc 0 75125 2334463 2285598 2022-08-25T22:56:49Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Quirc | nom2 = ''Saint-Quirc'' | imatge = Saint-Quirc 2.JPG | descripcion = Vista de Sent Quirc. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Saint-Quirc (Ariège).svg | ist = {{Lengadòc}}<br/>{{País de Fois}} | parçan = {{Agarnagués}} | region = {{Ocreg}} | departament = {{Arièja}} | arrondiment = [[Arrondiment de Pàmias]] | canton = Las Pòrtas d'Arièja, <small>ancianament de [[Canton de Savardun]]</small> | insee = 09275 | cp = 09700 | cònsol = Martine Le Lostec | mandat = [[2016]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas de las Pòrtas d'Arièja Pirenèus]] SIREN 200066231 | latitud = 43.2769444444 | longitud = 1.50305555556 | alt mej = 217 | alt mini = 207 | alt maxi = 292 | hectares = 375 | km² = 3.75 | gentilici = |}} [[imatge:Saint-Quirc 2.JPG|thumb|200px|Sent Quirc]] '''Sent Quirc'''{{RepTopMP}} (''Saint-Quirc'' en [[francés]]) es una [[comuna]] de l'[[Agarnagués]] dins lo [[País de Fois]] en [[Lengadòc]], [[Occitània]], situada dins lo [[departaments francés|departament]] d'[[Arièja (departament)|Arièja]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]]. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Martine Le Lostec |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2016 |Identitat=Robert Pessant |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= decembre [[2012]] |Fin= 2014 |Identitat= Gérard Renaud |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2006]] |Fin= novembre 2012 |Identitat= Sylviane Troy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2006 |Identitat= Guy Fourment |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1959]] |Fin= 1983 |Identitat= Ginès René Ruitz |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1944]] |Fin= 1959 |Identitat= Marius Dreuil |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1931]] |Fin= 1944 |Identitat= Robert Lafage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1919]] |Fin= 1931 |Identitat= Maurice Lafage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1916]] |Fin=1919 |Identitat= Sylvain Dreuil |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1875]] |Fin= 1916 |Identitat= Alphonse Lapeyre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1870]] |Fin= 1875 |Identitat= Gaspard Ducasse |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1857]] |Fin= 1870 |Identitat= Casimir SERE |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1839]] |Fin= 1857 |Identitat= Jean Eutrope SERE |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1830]] |Fin= 1839 |Identitat= Guillaume Lapeyre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1814]] |Fin= 1830 |Identitat= Alexandre de Reynier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1798]] |Fin= 1814 |Identitat= Jean Louis Lapeyre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1795]] |Fin= 1798 |Identitat= Jacques Feré |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1792]] |Fin= 1795 |Identitat= Jean Michéau <ref>https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-saint-quirc.html</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Savardun]]; es ara del canton de ''Las Pòrtas d'Arièja'' (burèu centralizator : Savardun) == Demografia == {{demografia |insee=09275 |1793=310 |1800=301 |1806=317 |1821=379 |1831=430 |1836=462 |1841=477 |1846=473 |1851=473 |1856=452 |1861=457 |1866=475 |1872=457 |1876=414 |1881=405 |1886=382 |1891=368 |1896=369 |1901=358 |1906=355 |1911=346 |1921=294 |1926=250 |1931=243 |1936=240 |1946=263 |1954=235 |1962= 239 |1968= 253 |1975= 250 |1982= 237 |1990= 221 |1999= 267 |2006= 334 |2007= 346 |2008= |2009=366 |2011=382 |2016=375 |cassini=34378 |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== * [[Comunas d'Arièja]] ==Nòtas== <references/> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Quirc sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}}<br/>{{País de Fois}} {{Comunas d'Arièja}} [[Categoria:Comuna d'Agarnagués]] [[Categoria:Comuna de Agarnagués]] [[Categoria:Comuna d'Arièja]] 9egtyqu6ppvqkvaypir1pym9saz8ky4 Sent Cesèrt 0 75126 2334458 2281650 2022-08-25T22:48:48Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana|nom=Sent Cesèrt |carta=oc |nom2= Saint-Cézert | lògo=cap | imatge=Saint-Cezert place du village.jpg | descripcion= La plaça. | escut=cap |ist={{Gasconha}} |parçan={{Savés}} | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament = {{Nauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton= [[canton de Legavin]], <small>ancianament de [[Canton de Granada (Nauta Garona)|Granada]]</small> |intercom = [[Comunautat de comunas de las Cimas Tolosanas]] SIREN 200071314 |insee= 31473 |cp= 31330 |cònsol=Claude Butto |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.19527777778 |latitud= 43.7825 | alt mej=160 |alt mini= 125 |alt maxi= 173 |ectars=894 |km²= 8.94 |gentilici= }} '''Sent Cesèrt'''{{RepTopMP}} (''Saint-Cézert'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] en [[Savés]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada a 34 km al nòrd-oèst de [[Tolosa|la vila]]. ===Idrografia=== {{...}} ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Sent Cesèrt èra de l'eleccion de [[Lomanha]], donc de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. Lo vocable de la glèisa es Sent Orenç. Tanlèu 1790, Sent Cesèrt èra deu canton de [[canton de Granada (Nauta Garona)|Granada]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 40 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31473 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Claude Butto|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31473 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=172 |1968=221 |1975=188 |1982=329 |1990=402 |1999=413 |2004= |2005= |2006=350 |2007=341 |2008= |2009=351 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] <gallery> Saint-Cézert Mairie.jpg| Saint-Cézert Eglise.jpg| </gallery> {{messatge galariá}} ==Nòtas e referéncias== <references /> ==Ligams extèrnes== * {{fr}}[https://web.archive.org/web/20091119114843/http://www.tourisme-grenade.fr/fr/communes/31-saint-cezert.htm Sent Cesèrt sul Site de l'Ofici de Torisme Sava e Garona] * {{fr}}[http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Cesèrt sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31473 }} [[Categoria:Comuna de Savés]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] hnkfazbnsbh1gja1bgvlxc237prfh4z Jutjal e Nazaret 0 76469 2334504 2165639 2022-08-26T10:12:08Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Jutjal e Nasareth]] cap a [[Jutjal e Nazaret]] wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nasareth | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nasareth''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] cn3ertx66qbyj5v3btdtebxrztby092 2334506 2334504 2022-08-26T10:13:11Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]], creada en 1924 per la reünion de Jutjal e de Nazaret. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] k89gstwo0fwuulv27tdcccafgh40pip 2334512 2334506 2022-08-26T10:28:33Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá Jutjal es espandida en 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 9ny9dvnavu15n17khproyiijuepveba 2334514 2334512 2022-08-26T10:30:18Z Jfblanc 104 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 4pfq3oyefvvnwwtruo0h2whg3oz0kci 2334519 2334514 2022-08-26T10:59:47Z Jfblanc 104 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en [[1927]] per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 94mc1n9j6bnpviyd1xb9kndc08fge10 2334526 2334519 2022-08-26T11:46:19Z Jfblanc 104 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en [[1927]] per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> Pren lo nom oficial de ''Jugeals-Nazareth'' la meteissa annada.<ref>Decret dau 9 d'agost de 1927.</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 8ikmvfspsi2xeu62a6dismqxx0aopjq 2334527 2334526 2022-08-26T11:52:18Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en [[1927]] per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> Pren lo nom oficial de ''Jugeals-Nazareth'' la meteissa annada.<ref>Decret dau 9 d'agost de 1927.<ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] d10pxquiog1ru7oudu2o3uc9u9agucd 2334529 2334527 2022-08-26T11:52:39Z Jfblanc 104 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en [[1927]] per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> Pren lo nom oficial de ''Jugeals-Nazareth'' la meteissa annada.<ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 23cnygv82io0y5887v09jb3rcgi0q7m 2334532 2334529 2022-08-26T11:54:20Z Jfblanc 104 /* Istòria */ wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Jutjal e Nazaret | nom2 = ''Jugeals-Nazareth'' | imatge = Chapelle_nord_et_clocher-mur.JPG | descripcion = L'egleisa de Jutjal. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Jugeals-Nazareth_(Corrèze).svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest]] | insee = 19093 | cp = 19500 | cònsol = André Boucherie | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de]] | gentilici = | latitud = 45.0822 | longitud = 1.5603 | alt mini = 193 | alt mej = | alt maxi = 343 | km² = 10.95 |}} '''Jutjal e Nazaret''' (''Jugeals-Nazareth'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lemosin (Occitània)|lemosina]]. Administrativament, es situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]. ==Geografia== ==Istòria== La comuna que se disiá [[Jutjal]] es espandida en [[1927]] per lo restachament del vilatge de [[Nazaret (Lemosin)|Nazaret]] qu'era abans dins la comuna de [[Torena]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> Pren lo nom oficial de ''Jugeals-Nazareth'' la meteissa annada.<ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 19093 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Boucherie|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 19093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=237 |1968=241 |1975=311 |1982=502 |1990=604 |1999=687 |2004= |2005= |2006=781 |2007=802 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|093}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 08phenwykev0421sgaf3p8vggjngj2k Monés 0 76651 2334389 2136430 2022-08-25T15:24:32Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |nom=Monés |carta=oc |nom2= Monès | lògo= cap | imatge= Monès 2.JPG | descripcion= | escut= cap |ist={{Gasconha}} |parçan= [[Savés]] | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Hauta Garona}} | arrondiment = [[arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton de Casèras|Casèras]], <small>ancianament de [[Canton de Riumas|Riumas]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr de Garòna]] (SIREN 200068815) |insee= 31353 |cp= 31370 |cònsol = Cédric Galey |mandat=[[2016]]-[[2020]] |longitud= 1.0375 |latitud= 43.4158333333 |alt mini= 203 |alt mej=300 |alt maxi= 336 |hectares=252 |km²= 2.52 |gentilici= }} '''Monés'''{{RepTopMP}} (''Monès'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]] en [[Savés]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|région]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Savés]] a {{Unitat|46|km}} al sud-oèst de [[Tolosa]] e {{Unitat|27|km}} al sud-oèst de [[Murèth]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Monés ''et Garimont'' qu'èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Lombèrs]] e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, annèxa de [[Gençac (Savés)|Gençac]], qu'es Sent Bertomiu. Tanlèu 1790, Monés qu'èra deu [[canton de Riumas]]. Le nom qu'èra ''Monès et Garimont'' dinc a l'an VIII <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 30 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ''Garimont'' o ''Gayrimont'' qu'es au nòrd-oèst de la comuna. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31353 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=agost [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Cédric Galey |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= julhet [[2016]] |Identitat= Patrick Nodinot|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Riumas]]; qu'es ara deu [[canton de Casèras]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31353 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=25 |1968=36 |1975=33 |1982=45 |1990=33 |1999=50 |2004= |2005=51 |2006=51 |2007= |2008= |2009=64 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Personalitats ligadas a la comuna == * Mandelfi, artista, autor, [[compositor]] e interprèt, evòca Monès, son vilatge natal, dins son album "The Trance Parts". ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Monés sul site de l'IGN] [mairie.mones@orange.fr] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Savés]] i1g3vw8y7pthajt2hpymklczxrd0orq Montastruc de Savés 0 76653 2334368 2136525 2022-08-25T14:10:12Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montastruc}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montastruc de Savés | nom2 = ''Montastruc-Savès'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Savés]] | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Hauta Garona}} | arrondiment = [[arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton de Casèras|Casèras]], <small>ancianament de [[Canton de Riumas|Riumas]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr de Garòna]] (SIREN 200068815) | insee = 31359 | cp = 31370 | cònsol = Francis Fourcade | mandat = [[2014]]-[[2020]] | longitud = 1.02222222222 | latitud = 43.3619444444 | alt mini = 237 | alt mej = 303 | alt maxi = 346 | km² = 5.75 | gentilici = |}} '''Montastruc de Savés'''{{RepTopMP}} (''Montastruc-Savès'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]] (?) en [[Savés]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en le [[Savés]] a 49 km al sud-oèst de [[Tolosa]] e 30 km au sud-oèst de [[Murèth]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montastruc de Savés qu'èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Lombèrs]] e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa qu'es Nòsta Dauna. Tanlèu 1790, Montastruc de Savés qu'èra deu [[canton de Riumas]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 30 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31359 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[1983]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Francis Fourcade|Partit= divèrs dreta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Riumas]]; qu'es ara deu [[canton de Casèras]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31359 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=272 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=202 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=144 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=71 |1968=74 |1975=63 |1982=70 |1990=70 |1999=76 |2005=75 |2006=75 |2009=68 |2010=64 |2016=75 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 75 ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montastruc de Savés sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Savés]] 4d983zrd34ghew5eydz5s4fgkvogssv Montclar de Lauragués 0 76740 2334372 2134665 2022-08-25T14:23:05Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montclar}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montclar de Lauragués | nom2 = ''Montclar-Lauragais'' | imatge = montclarlau vue.JPG | descripcion = La dintrada del vilatge. | lògo = cap | escut = cap | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament={{Nauta Garona}} |arrondiment=[[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton = [[Canton de Revèl|Revèl]], <small>ancianament de [[Canton de Vilafranca de Lauragués|Vilafranca de Lauragués]]</small> |intercom=[[Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués]] (SIREN 200071298) | insee = 31368 | cp = 31290 | cònsol = Jean-Claude Saffon | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 43.3619444444 | longitud = 1.71666666667 | alt mini = 177 | alt mej = 190 | alt maxi = 267 | km² = 3.62 |}} '''Montclar de Lauragués'''{{RepTopMP}} (''Montclar-Lauragais'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 36 km al Sud-Èst de [[Tolosa]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montclar èra de la diocèsi civila de [[Mirapeis]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de la [[diocèsi de Mirapeis]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa es Sant Alari. En 1790, Montclar èra del canton d'[[Avinhonet de Lauragués|Avinhonet]], en l'an VIII, del [[canton de Vilafranca de Lauragués|canton de Vilafranca]]. Oficialament, Montclar prenguèc le nom de ''Montclar-Lauragais'' per decret del 22 de març 1929 <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 31 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31368 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= junh [[1995]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Claude Saffon |Partit= divèrs dreta |Qualitat= retirat d'agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués]]; es ara del [[canton de Revèl]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31368 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851=271 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=95 |1968=75 |1975=85 |1982=92 |1990=109 |1999=139 |2004= |2005=195 |2006=202 |2007= |2008= |2009=201 |2012=204 |2015=236 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Ligams extèrnes == * http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montclar de Lauragués sul site de l'IGN]{{Comunas de la Nauta Garona}} ==Nòtas e referéncias== <references /> {{Portal Lengadòc}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] 311nfxm6v64emg3qydqez5sz7lelkkb Montgasin 0 76741 2334382 2128963 2022-08-25T14:42:00Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montgasin | nom2 = ''Montgazin'' | lògo = cap | imatge = Montgazin.JPG | descripcion = Dintrada a Montgasin. | escut = cap | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament ={{Nauta Garona}} | arrondiment =[[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]], <small>ancianament de [[Canton de Carbona|Carbona]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Volvèstre]] (SIREN 200066819) | insee = 31379 | cp = 31410 | cònsol = Paul Bénazet | mandat = [[2014]]-[[2020]] | longitud = 1.305 | latitud = 43.3102777778 | alt mini = 205 | alt mej = 280 | alt maxi = 292 | km² = 6.89 | gentilici = |}} '''Montgasin'''{{RepTopMP}} (''Montgazin'' en [[francés]]) qu'es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès benlèu lingüisticament gascona, o de transicion, situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna al tèrme amb lo [[departament francés|departament]] d'[[Arièja (departament)|Arièja]] situada en [[Volvèstre]] a 21 km al Sud de [[Murèth]] e prèp de 40 al sud de [[Tolosa]]. [[Imatge :Map commune FR insee code 31379.png|vignette|upright=1.8|centre|Mapa de la comuna de Montgasin e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre deu territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Montgasin | nòrd = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | nòrd-èst = [[Sent Somplesi]] | èst = | sud-èst = [[Lesat]] <small>([[Arièja (departament)|Arièja]])</small> | sud = | sud-oèst = [[La Caunha]] | oèst = [[Marcahava]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== * '''Montgasin'''. Lo nom qu'es format de l'eretièr deu latin ''montem'', de ''mons'' e probablament d'un nom germanic d'òme ''Watin-'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 470</ref>. * '''Montaudet''' qu'es un diminutiu de [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]], comuna confrontanta. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montgasin e Montaudet qu'èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Montgasin qu'èra deu canton de ''Saint-Sulpice-Lezadois'', [[Sent Somplesi]]. La glèisa qu'es devath lo patronatge de Senta Catarina <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 32</ref>. Montaudet, au sud de la comuna, qu'èra parròquia, tot com Montgasin (mapa de Cassini <ref>https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini cercar a ''31410 Montgazin''</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31379 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[1992]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Paul Bénazet |Partit=divèrs esquèrra |Qualitat= retirat }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1992 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Carbona]]; qu'es ara deu [[canton d'Autariba]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31379 |1793=344 |1800=345 |1806=324 |1821=333 |1831=377 |1836=385 |1841=382 |1846=340 |1851=367 |1856=354 |1861=375 |1866=353 |1872=337 |1876=292 |1881=292 |1886=284 |1891=283 |1896=266 |1901=229 |1906=244 |1911=216 |1921=178 |1926=195 |1931=145 |1936=146 |1946=144 |1954=154 |1962=175 |1968=162 |1975=133 |1982=122 |1990=125 |1999=151 |2005=171 |2006=170 |2007= |2008= |2009=168 |2010=165 |2016=195 |cassini=23456 |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 195 ==Lòcs e monuments== * Glèisa e son [[campanar]] mur ([[campana]]s de [[1523]] e [[1533]]) ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references/> ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montgasin sul site de l'IGN] {{Comunas de la Nauta Garona}} {{Portal Lengadòc}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] fv48jucx2vm1exnsjv6bphjh3wn7q5k Montossin 0 76742 2334387 2280848 2022-08-25T15:02:21Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |nom=Montossin |carta=oc |nom2= Montoussin |region= {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. | lògo= cap | imatge= Montoussin.jpg | descripcion= Entrada deu borg | escut= cap |ist={{Gasconha}} |parçan= |departament= {{Hauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] |canton = [[Casèras (Nauta Garona)|Casèras]], <small>ancianament deu [[Canton deu Hosseret| Hosseret]] |intercom = [[Comunautat de comunas de Còr de Garòna]] (SIREN 200068815) |insee= 31387 |cp= 31430 |cònsol=Claude Perès |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.01194444444 |latitud= 43.2766666667 |alt mej=285 |alt mini= 254 |alt maxi= 360 |km²= 4.83 |gentilici= }} '''Montoussin''' <ref>[http://toponimiaoc.webs.com/31garonanauta.htm Toponímia occitana] </ref> (''Montoussin'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascoa]] situada dens le [[departament francés|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada à 37 km al sud-oèst de [[Murèth]] al jonhent de la [[Loja]] e de la [[Nèra]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Montossin qu'èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Rius]] e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Lo vocable de la glèisa qu'es Senta Anna. Tanlèu 1790, Montossin, damb lo nom de ''Montoussin et Tillet'', qu'èra deu [[canton deu Hosseret]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 32 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ''Tillet'' (Tilhet, se supausa) qu'èra ua comunautat non parròquia de l'eleccion de Comenge e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Tanlèu 1790, Tilhet qu'estó incorporada a la comuna de Montossin <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 49 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Tilhet qu'es au nòrd-oèst de Montossin. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31387 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Claude Perès|Partit= sense etiqueta |Qualitat= retirat }} {{Elegit |Debuta= junh [[1995]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Éliane de Min|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton deu Hosseret]]; qu'es ara deu [[canton de Casèras]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31387 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=260 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=244 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=183 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=116 |1968=97 |1975=89 |1982=91 |1990=108 |1999=90 |2004=101 |2006=104 |2007= |2008= |2009=119 |2014=130 |2016=133 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Nòtas e referéncias== <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montossin sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20090512193216/http://pagesperso-orange.fr/communedemontoussin site de la vila] {{Portal Gasconha}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] m6ccgzgqmoig77crpz8mmzslpkfayva Morvilas Nautas 0 76746 2334390 2177248 2022-08-25T15:42:39Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{confusion|Morvilas Bassas}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Morvilas Nautas | nom2 = ''Mourvilles-Hautes'' | imatge = Mourvilles-Hautes L'église.jpg | descripcion = La glèisa. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Mourvilles-Hautes 31.svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Canton de Revèl|Revèl]] | intercom = [[Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan|CC de Lauragués Revèl Soresan]] | insee = 31393 | cp = 31540 | cònsol = Alain Itier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = ''Mourvillois, Mourvilloises'' (en [[francés]]) | latitud = 43.4272222222 | longitud = 1.8175 | alt mini = 223 | alt mej = 250 | alt maxi = 311 | km² = 6.59 |}} '''Morvilas Nautas'''{{RepTopMP}} (''Mourvilles-Hautes'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 42 km au Sud-Èst de [[Tolosa]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Morvilas Nautas èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de Lauragués. En 1790, Morvilas Nautas èra del canton de [[Sant Felitz de Lauragués|Sant Felitz]], en l'an XII, del [[canton de Revèl]]. ''Biès'' fosquèc incorporat a Morvilas Nautas tanlèu 1791. Le vocable de la glèisa es Santa Magdalena <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 33 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Pendent l'Ancian Regime, ''Biès'' o ''Viès'' èra una comunautat non parròquia ambe las meteissas apertenéncias. En 1790, Biès èra del canton de [[Sant Felitz de Lauragués|Sant Felitz]]. Tanlèu 1791, èra annexat a Morvilas Nautas <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 6 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. I a un castèl de ''Biès'' a l'èst de Morvilas Nautas, a la cima d'una ''cuesta''. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31393 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[1983]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Itier|Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= retirat }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del [[canton de Revèl]], i demorèc. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31393 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=98 |1968=119 |1975=120 |1982=122 |1990=134 |1999=167 |2004= |2005=158 |2006=156 |2007= |2008= |2009=166 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas a la comuna== * [[Jean Grégoire Barthélemy Rouger de Laplane]] nasquèt lo 13 d'octobre 1765 e moriguèt lo 16 de junh 1837 a Morvilas Nautas dins son ostal dins lo vilatge, lòctenant general retirat cavalièr de Sant Loís, grand oficièr de la [[Legion d'Onor]] a l'edat de 73 ans.<ref>(cf. Registre paroquial e registre de l'Estat civil de Morvilas Nautas, Nauta Garona)</ref> Son nom es gravat sul pilar sud de l'[[Arc de trionf]] a [[París]]. ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Nòtas== <references /> ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Morvilas Nautas sul site de l'IGN] {{Comunas de la Nauta Garona}} {{Portal Lengadòc}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] nzcb6xpp0h03mgeukliyrb9ptb46wef Navelhas 0 76747 2334396 2292812 2022-08-25T17:30:40Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Navelhas | nom2 = ''Noueilles'' | imatge = Noueilles_eg1.JPG | descripcion = La glèisa de Sant Pèire de Navelhas. | lògo = cap | escut = cap | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Nauta Garona}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Escalquens]], <small>ancianament de [[Canton de Montgiscard|Montgiscard]]</small> | insee = 31401 | cp = 31450 | cònsol = Hugues Maréchal | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Sicoval]] | latitud = 43.4163888889 | longitud = 1.52222222222 | alt mej = 220 | alt mini = 185 | alt maxi = 266 | km² = 5.51 | gentilici = |}} '''Navelhas'''{{RepTopMP}} (''Noueilles'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Navelhas es una comuna de la Comunautat d'aglomeracion del [[Sicoval]]. Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]], a 28 km al sud de [[Tolosa]]. La comuna es traversada pel riu [[Aïsa]]. ===Perimètre del territòri=== {{Comunas limitrofas | commune = Navelhas<ref>Mapa IGN dins Géoportail</ref> | nord = [[Posa]] | nord-est = | est = [[Sent Lon (Nauta Garona)|Sent Lon]] | sud-est = | sud = [[Auranha]] | sud-ouest = | ouest = [[Aissús]] | nord-ouest = }} ==Istòria== Jos lo [[Regim Ancian]], lo [[familha de Polastron|comte de Polastron]] èra senhor de Navelhas, [[Grepiac]] e [[Venèrca]]. Lo castèl èra a Navelhas. Pendent l'Ancian Regime, Navelhas èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de Tolosa. Le vocable de la glèisa, annèxa d'[[Auranha]], es Sant Pèire. En 1790, Navelhas èra del canton de [[Montesquiu de Lauragués|Montesquiu]]; en l'an IX, passèc al [[canton de Montgiscard]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 34 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31401 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Sylvère Vié |Partit= sense etiqueta |Qualitat=quadre }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Luc Carol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin=2008 |Identitat=Henri Chalandon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin=2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Populacion e societat== ===Demografia=== {{Demografia |insee= 31401 |1793=211 |1800=230 |1806=249 |1821=283 |1831=309 |1836=318 |1841=301 |1846=298 |1851=286 |1856=270 |1861=278 |1866=269 |1872=259 |1876=262 |1881=249 |1886=253 |1891=233 |1896=254 |1901=231 |1906=226 |1911=201 |1921=180 |1926=172 |1931=184 |1936=193 |1946=178 |1954=167 |1962=127 |1968=108 |1975=131 |1982=129 |1990=168 |1999=234 |2004= |2005= |2006=297 |2007= |2008= |2009=329 |cassini=25256 |senscomptesdobles=1962}} ===Cultura e festivitats=== [[Fichièr:Noueilles mediatheque.jpg|thumb|right|La mediatèca]] [[Fèsta]] locala, [[mediatèca]]. == Personas ligadas a la comuna == * [[Familha de Polastron]] * [[Yolande de Polastron]] ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://www.noueilles.fr Site oficial de Navelhas] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Navelhas sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Paleta SICOVAL}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] raoqouyrcqu9v2yh4qr30ahv1pz9p2h Planhòla 0 76753 2334427 2136521 2022-08-25T20:54:50Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |nom=Planhòla |carta=oc |nom2= ''Plagnole'' | lògo= cap | imatge= Plagnole 1.JPG | descripcion= Entrada de Planhòla | escut= cap |ist={{Gasconha}} |parçan=[[Savés]] | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Hauta Garona}} | arrondiment = [[arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton de Casèras|Casèras]], <small>ancianament de [[Canton de Riumas|Riumas]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr de Garòna]] (SIREN 200068815) |insee= 31423 |cp= 31370 |cònsol = Georges Dupuy |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.05694444444 |latitud= 43.4141666667 |alt mej=350 |alt mini= 228 |alt maxi= 347 |km²= 7.24 |gentilici= }} '''Planhòla'''{{RepTopMP}} (''Plagnole'' en [[francés]]) qu'es ua [[Comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]] (?) en [[Savés]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la [[region francesa|region]] de [[Miègjorn-Pirenèus]]. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Savés]] a {{Unitat|45|km}} al sud-oèst de [[Tolosa]], {{Unitat|25|km}} al sud-oèst de [[Murèth]], e a 6&nbsp;km de [[Riumas]]. La comuna de Planhòla qu'es au tèrme damb lo departament de [[Gers (departament)|Gers]]. === Geologia === Planhòla es installat entre las darrièras laissas de la val de [[Garona]] e las primièras costièras de Gers. ==Istòria== La comuna qu'es poblada dempuèi la fin de l'epòca galloromana. Pendent l'Ancian Regime, Planhòla qu'èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Lombèrs]] e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, annèxa deu [[Le Pin Murelet|Pin]] qu'es Nòsta Dauna (d'aprèp l' ''Ordo''). Tanlèu 1790, Planhòla qu'èra deu [[canton de Riumas]]. Que formèn temporàriament ua comuna de ''Monès-Garimont-Plagnole'' (damb [[Monés]]) en l’an VIII <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 35 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31423 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Georges Dupuy |Partit= |Qualitat= dentista }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Xavier Mons |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Riumas]]; qu'es ara deu [[canton de Casèras]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31423 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=100 |1968=128 |1975=131 |1982=147 |1990=214 |1999=271 |2004= |2005= |2006=269 |2007= |2008= |2009=270 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== * Glèisa * [[Colombièr]] * Anciana [[tulària]] * Cròtz de la Passion de [[fèrre forjat]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Planhòla sul site de l'IGN] * [http://plagnole.ifrance.com Site de la vila] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Savés]] 71jwa7icog4ykym3ngzwg98hcisb95g Posa 0 76755 2334430 2292811 2022-08-25T21:04:26Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Posa | nom2 = ''Pouze'' | imatge = Pouze vue.JPG | descripcion = L'ostal de comuna e la glèisa. | lògo = | escut = | escais = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Escalquens]], <small>ancianament de [[Canton de Montgiscard|Montgiscard]]</small> | insee = 31437 | cp = 31450 | cònsol = Pierre Lattard | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Sicoval]] | gentilici = | latitud = 43.4352777778 | longitud = 1.52722222222 | alt mej = 240 | alt mini = 199 | alt maxi = 273 | hectares = 382 | km² = 3.82 |}} '''Posa'''{{RepTopMP}} (''Pouze'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small> ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. Posa es une comuna del [[Sicoval]]. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 20 km au sud de [[Tolosa]]. La comuna es demorada rurala e d'abitat dispersat. Las culturas principalas son las cerealas, mai que mai lo blat, lo vira-solelh, etc. I a pas de borg; la comuna es als Ostalets <ref>http://www.annuaire-mairie.fr/mairie-pouze.html</ref>, qu'es pas un vilatge vertadièr. A l'estiu 2014, s'obsèrva pas cap de lotejament dins tota la comuna, çò qu'explica l'escassa densitat de populacion, qu'aumenta pas gaire, a la diferéncia de las comunas dels environs, afectadas per la periurbanizacion. La situacion pòt cambiar. ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Posa | nord = [[Montbrun de Lauragués]] | nord-est = [[Montgiscard]] | est = [[Bèlvéser de Lauragués]] | sud-est = [[Sent Lon (Nauta Garona)|Sent Lon]] | sud = [[Navelhas|Nauelhas]] | sud-ouest = | ouest = [[Aissús|Issús]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== Lo nom s'explicariá probablament per ''Potia (villa)'', del nom d'òme ''Potius''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 545</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Posa èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa, annèxa de [[Montbrun de Lauragués]], èra Sant Estève (Estèfe ?), ara Sant Pèire. En 1790, Posa èra del canton de [[Montesquiu de Lauragués]]; en l'an IX, passèc al [[canton de Montgiscard]]. Posa fosquèc incorporat temporàriament a [[Navelhas]] en l'an VIII <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31437 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Pierre Lattard |Partit=sense etiqueta |Qualitat=quadre }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Danièle Gil|Partit= [[PCF]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Montgiscard]]; es ara del canton d'[[Escalquens]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31437 |1793=177 |1800=170 |1806=163 |1821=194 |1831=182 |1836=194 |1841=200 |1846=204 |1851=185 |1856=189 |1861=177 |1866=186 |1872=175 |1876=174 |1881=160 |1886=163 |1891=158 |1896=140 |1901=141 |1906=121 |1911=103 |1921=96 |1926=101 |1931=92 |1936=97 |1946=102 |1954=97 |1962=71 |1968=62 |1975=59 |1982=58 |1990=75 |1999=89 |2004= |2005= |2006=99 |2007=100 |2008= |2009=100 |2012=92 |2014=89 |cassini=27833 |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 89 ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] {{Paleta SICOVAL}} {{Comunas de la Nauta Garona}} {{Portal Lengadòc}} == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Posa sul site de l'IGN] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] 609e9jzcknc40gfwmc6yswmbhfhmfad Pradèra e les Borguets 0 76759 2334431 2249542 2022-08-25T21:07:00Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Pradèra e les Borguets | nom2 = ''Pradère-les-Bourguets'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | ist = {{Gasconha}} | parçan = {{Savés}} | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Canton de Legavin|Legavin]] | divèrs = Comuna delegada de [[La Sèrra e Pradèra]] | insee = 31438 | cp = 31530 | cònsol = Jean de La Fage | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas de la Sava au Toish]] | gentilici = ''Pradèrois, Pradèroises'' (en [[francés]]) | latitud = 43.6416666667 | longitud = 1.16694444444 | alt mej = 140 | alt mini = 128 | alt maxi = 160 | km² = 4.89 |}} '''Pradèra e les Borguets'''<ref>toponim segon P. Pojada, ''LAS COMUNAS DE MIÈGJORN-PIRENÈUS'', Nouvelles Editions Loubatières, 2009,sul site [http://toponimiaoc.webs.com/31garonanauta.htm Toponímia occitana]</ref> (''Pradère-les-Bourguets'' en [[francés]]) qu'es ua anciana [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Comenge]], en [[Savés]], situada dens le [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2018]], fusionè damb [[La Sèrra (Nauta Garona)|La Sèrra]] dens la comuna novèla de [[La Sèrra e Pradèra]]. ==Geografia== Comuna situada en [[Savés]] sens l'[[airal urban de Tolosa]] a 27 km à l'oèst de [[Tolosa|la vila]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Pradèra èra de l'eleccion de Ribèra-Verdun, donc de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa es Sent Simforian. En 1790, Pradèra èra deu canton de [[Levinhac (Savés)|Levinhac]], en l'an IX passèc au [[canton de Legavin]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31438 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean de La Fage|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31438 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=108 |1968=111 |1975=122 |1982=152 |1990=194 |1999=251 |2004= |2005= |2006=245 |2007= |2008= |2009=231 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Pradèra e les Borguets sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31438}} [[Categoria:Anciana Comuna de Savés]] [[Categoria:Anciana comuna de la Nauta Garona]] rb0wqr4qiy8k7lwirerluiml438nn00 Prunet (Lauragués) 0 76761 2334433 2132175 2022-08-25T21:15:04Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Prunet}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Prunet | nom2 = ''Prunet'' | imatge = Prunet31_vue1.JPG | descripcion = La glèisa e l'ostal de comuna. | lògo = cap | escut = cap | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departament = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[canton de Revèl|Revèl]], <small>ancianament de [[Canton de Caramanh|Caramanh]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués]] (SIREN 200071298) | insee = 31441 | cp = 31460 | cònsol = Thierry Bras | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = ''Prunetains, Prunetainses'' (en [[francés]]) | latitud = 43.5691666667 | longitud = 1.73138888889 | alt mini = 190 | alt mej = 263 | alt maxi = 275 | km² = 4.66 |}} '''Prunet'''{{RepTopMP}} (en [[francés]] tanplan coma en [[occitan]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada en [[Lauragués]] a 28 km a l'Èst de [[Tolosa]]. ==Toponimia== Lo nom de Prunet es lo resultat del latin ''prunus'', « prunièr », e del sufixe collectiu ''-etum'' > ''-et'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 544, a ''Pournoy''</ref> : lo sens es « lòc plantat de prunièrs » <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 268</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, la comunautat de Prunet e Las Bòrdas èra del comtat de Caramanh [incorporat a la província de [[Lengadòc]] en 1779], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa de Prunet, annèxa de [[Saussens]], es Sent Martin. Las Bòrdas, tanben del comtat de Caramanh, èra una comunautat autonòma, sense parròquia, d'aquí a l'entorn del sègle XVII, ont foguèc incorporada a Prunet. Tanlèu 1790, Prunet èra del [[canton de Caramanh]]. La comunautat de La Clastra (o ''Magradous'', nom de la parròquia) foguèc temporàriament incorporada a Prunet en l'an VIII, puèi restablida en l'an X (es ara dins [[Francarvila]]). La comuna es citada coma ''Prunet et Lasbordes'' en l'an XII <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37, 24, 22 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Las Bòrdas es a l'oèst de Prunet. En 2015, suprimiguèron le canton de Caramanh e Prunet passèc al [[canton de Revèl]], largament espandit. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31441 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Thierry Bras |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[1977]] |Fin= 2014 |Identitat= Aimé Bras|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Caramanh (Lauragués)|Caramanh]]; es ara del canton de [[Revèl]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31441 |1793=148 |1800=138 |1806=163 |1821=156 |1831=152 |1836=170 |1841=166 |1846=183 |1851=199 |1856=186 |1861=196 |1866=177 |1872=197 |1876=175 |1881=177 |1886=190 |1891=195 |1896=194 |1901=181 |1906=175 |1911=163 |1921=135 |1926=130 |1931=130 |1936=122 |1946=107 |1954=91 |1962=93 |1968=87 |1975=83 |1982=80 |1990=111 |1999=134 |2004= |2005= |2006=136 |2007= |2008= |2009=146 |2011=142 |2016=150 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 150 ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Prunet sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Multibendèl | Portal Lengadòc | Portal Occitània}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] nnl2pm8kocftlrlnmvg9k8e192fuztf Poisigur 0 76855 2334428 2131964 2022-08-25T20:59:12Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Poisegur (omonimia)}} {{Infobox vila occitana |nom=Poisigur |carta=oc |nom2= ''Puysségur'' | lògo= | imatge= Puysségur.jpg | descripcion= | escut= |ist={{Gasconha}} |parçan= |region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | departement = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Canton de Legavin|Legavin]], <small>ancianament de [[Canton de Cadors|Cadors]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de las Cimas Tolosanas]] SIREN 200071314 |insee= 31444 |cp= 31480 |cònsol=Arlette Ferreri |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.06305555556 |latitud= 43.7491666667 |alt mini= 170 |alt mej=264 |alt maxi= 292 |km²= 5.44 |gentilici= }} '''Poisigur'''{{RepTopMP}} (''Puysségur'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]], situada dens lo [[departament francés|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada a 39 km al Nòrd-Oèst de [[Tolosa]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Poisigur qu'èra de l'eleccion de [[Lomanha]], doncas de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, qui èra annèxa de [[Drudàs]], qu'es Nòsta Dauna. Tanlèu 1790, Poisigur qu'èra deu [[canton de Cadors]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. En 2015, que suprimiguèn le canton de Cadors e Poisigur que passèc au [[canton de Legavin]], largament espandit. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31444 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Arlette Ferreri |Partit= sense etiqueta |Qualitat= retirada de l'ensenhament }} {{Elegit |Debuta= [[1977]] |Fin= 2001 |Identitat= Alfred Dumouch |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31444 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=302 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=289 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=138 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=68 |1968=52 |1975=58 |1982=58 |1990=70 |1999=70 |2005=95 |2006=96 |2007= |2008= |2009=119 |2010=129 |2016= 147 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 147 ==Véser tanben== == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Poisigur sul site de l'IGN] {{Comunas de la Nauta Garona}} {{Portal Gasconha}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 69w8s8l5ol8m461s3ntxqv8quy86i74 Sant Germièr (Lauragués) 0 76862 2334450 2134708 2022-08-25T22:28:08Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Sant Germièr}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Germièr | nom2 = ''Saint-Germier'' | imatge = saintgermier_neige.jpg | descripcion = Sent Germièr jos la nèu. | lògo = cap | escut = cap | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Lauragués}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> |departament = {{Nauta Garona}} |arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] |canton = [[Canton de Revèl|Revèl]], <small>ancianament de [[Canton de Vilafranca de Lauragués|Vilafranca de Lauragués]]</small> |intercom = [[Comunautat de comunas de las Tèrras de Lauragués]] (SIREN 200071298) | insee = 31485 | cp = 31290 | cònsol = Esther Fons-Escrich | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 43.4719444444 | longitud = 1.73305555556 | alt mini = 188 | alt mej = 261 | alt maxi = 271 | ectaras = 374 | km² = 3.74 |}} '''Sant Germièr'''{{RepTopMP}} o '''Sent Germièr''' (prononciacion de Patrici Pojada [senʒer'mjɛ]'' <ref>Patrici Pojada, ''Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus'', ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 62; se contraditz</ref>), Saint-Germier'' en [[francés]], es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Lauragués]], situada administrativament dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Sant Germièr es una comuna de l'[[airal urban de Tolosa]], qu'es situada en [[Lauragués]] a una vintena de quilomètres a l'èst de [[Tolosa]] Una superfícia considerabla d'aqueste airal rural es consagrada a l'[[agricultura]] ([[blat]], [[virasolelh]], ...) mas la proximitat de Tolosa li balha une fòrta atraccion. Sant Germièr se tròba a mièg camin entre [[Tolosa]] e [[Revèl]] sus la rota RD2 que passa dins la comuna, a 25 minutas d'ambedoas vilas. == Toponimia == Lo nom de la vila ven de [[Sant Germièr (evesque)|Sant Germièr]] evesque de Tolosa. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Sant Germièr èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa, annèxa de [[Cessalas]], es Sant Germièr. Tanlèu 1790, Sant Germièr èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués|canton de Vilafranca]]. Sant Germièr fosquèc incorporat temporàriament a Cessalas en l'an VIII <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 41 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 31485 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Esther Fons-Escrich|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1997]] |Fin= 2008 |Identitat= Gérard Rouquet |Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1982]] |Fin= 1997 |Identitat=Henriette Dupin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1982 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafranca de Lauragués]]; es ara del [[canton de Revèl]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31485 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=66 |1968=69 |1975=69 |1982=75 |1990=72 |1999=86 |2004= |2005= |2006=94 |2007= |2008= |2009=100 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Personalitats ligadas a la comuna == * [[Pierre Izard]] ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * {{fr}}[http://www.couleur-lauragais.fr/ Couleur Lauragais] * {{fr}}[http://www.payslauragais.com/ Pays Lauragais] * {{fr}}[http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sant Germièr sul site de l'IGN] {{Comunas de la Nauta Garona}} {{Portal Lengadòc}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] shb7dnxc9g2pbe6xngndudqh3lx1ygs Vinhaus 0 76896 2334478 2131950 2022-08-26T03:03:13Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana|nom=Vinhaus |carta=oc |nom2= Vignaux |region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | lògo= cap | imatge= cap | descripcion= | escut= Blason ville fr Vignaux 31.svg |ist={{Gasconha}} |parçan= {{Tolosan}} | departement = {{Nauta Garona}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tolosa|Tolosa]] | canton = [[Canton de Legavin|Legavin]], <small>ancianament de [[Canton de Cadors|Cadors]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de las Cimas Tolosanas]] SIREN 200071314 |insee= 31577 |cp= 31480 |cònsol= Roland Leconte |mandat = [[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.06833333333 |latitud= 43.6863888889 |alt mini= 156 |alt mej=107 |alt maxi= 244 |km²= 4.04 |gentilici= Vignaulais, Vignaulaises (en [[francés]]) }} '''Vinhaus'''{{RepTopMP}} (''Vignaux'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada a 35 km al Nòrd-Oèst de [[Tolosa|la vila]]. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Vinhaus èra de l'eleccion d'Aush, doncas de la província de [[Gasconha]], de la generalitat d'[[Aush]], de la [[diocèsi de Lombèrs]], de la senescaucia d'[[Aush]]. Le vocable de la glèisa, annèxa de [[Cadors]], es Sent Pèir. Tanlèu 1790, Vinhaus èra deu [[canton de Cadors]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 51 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. En 2015, suprimiguèn le canton de Cadors e Vinhaus passèc au [[canton de Legavin]], largament espandit. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31577 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Roland Leconte |Partit= sense etiqueta |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Claude Zaccariotto|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= Edouard Dupoux |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31577 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=100 |1968=101 |1975=98 |1982=110 |1990=101 |1999=100 |2004= |2005= |2006=115 |2007= |2008= |2009=120 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Véser tanben== == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Vinhaus sul site de l'IGN] {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna del Tolosan]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] cyppowyy802l84lf9wg20wblfkb2ayx Sant Salvaire 0 77623 2334452 2178789 2022-08-25T22:32:46Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Salvaire | nom2 = Marzens | imatge = Chateau stoupa.JPG | descripcion = | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Castras|Castras]] | canton = [[Canton de La Vaur|La Vaur]] | insee = 81157 | cp = 81500 | cònsol = | mandat = [[2001]]-[[2008]] | intercom = [[Comunautat de comunas del SESCAL]] | gentilici = | latitud = 43.6536 | longitud = 1.8411 | alt mini = 139 | alt maxi = 301 | km² = 11.26 |}} '''Sant Salvaire'''{{RepTopMP}} (''Marzens'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]. ==Geografia== Situat dins lo departament de Tarn aquel pichon vilatge de 305 abitants es entornat de camps e a {{unitat|5|km}} de [[La Vaur]] . Es constituit d'un masatge principal: Sant Salvaire (nom de la glèisa), d'un masatge segondari: Preinhan, anciana parròquia, d'un lotejament ''Bois del Biatz'' e de bòrdas escampilhadas. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 81157 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 81157 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= |1968= |1975= |1982= |1990= |1999= |2004= |2005= |2006=305 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== [[Image:Chateau stoupa.JPG|thumb|150px|right|L'Institut Vajra Yoginī amb un stopa]] * [[Institut Vajra Yogini]] dins lo Castèl d'en Clausada * L'Arbre de la Patz : lo 11 de novembre de 1993]], aquel arbre simbolic fuguèt plantat pel cònsol, M. Marty, en preséncia del [[Tenzin Gyatso|Dalai Lama]].<ref>{{fr}}[[Tenzin Gyatso|Dalaï Lama]], Au-delà des dogmes, 1994, Albin Michel, ISBN 2-226-06963-1</ref> ==Personalitats ligadas a la comuna== Familha Tolosa Lautrèc a quin apartenguèt lo castèl d'en Clausadas fins als ans 1978. Dalai Lama: que venguèt visitar à l'institut bodiste Vajra Yogini en 1996. ==Veire tanben== * [[Comunas de Tarn]] ==Ligams extèrnes== * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sant Salvaire sul site de l'IGN] ==Nòtas== <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] gyrolie3nr9o4g62cradahch8ut36kd Milhars (Tarn) 0 77661 2334364 2260161 2022-08-25T12:34:51Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Milhars | nom2 = ''Milhars'' | imatge = Saint-Pierre-es-Liens_Church_04.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Milhars_81.svg | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Carmauç-2 Val de Seron, <small>ancianament [[Canton de Vaur]]</small> | insee = 81165 | cp = 81170 | cònsol = Pierre Paillas | mandat = 2014-2020 | intercom = Comunautat de comunas del Cordés e del Causse ----> 2017 | gentilici = ''Milharsois, Milharsoise'' (en [[francés]]) | latitud = 44.1281 | longitud = 1.88 | alt mej = | alt mini = 130 | alt maxi = 461 | km² = 16.28 |}} '''Milhars'''{{RepTopMP}} (''Milhars'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Milhars fa partida del País de Vaur qu'es compausat d'autres sièis vilatges: [[Marnavas]], [[Pena (Tarn)|Pena]], [[Rossairòlas]], [[Sent Miquèl de Bag]], [[Vaur]] e [[Lo Riòl]]. Aquel país es situat a la talvèra de la selva de [[Gresinha (selva)|Gresinha]], del vinhal de [[Galhac (vin)|galhac]], de las Gòrjas d'[[Avairon]] e de la val de Ceron. Lo vilatge de Milhars es situat a 100 km de [[Tolosa]], 60 km de [[Montalban]], 66 km de [[Caors]], 30 km de [[Vilafranca de Roergue]], 100 km de [[Rodés]], 48 km d'[[Albi]], 17 km de [[Còrdas]] ===Perimètre del territòri=== {{Comunas limitrophes | comuna = Milhars | nòrd = [[Varenh (Tarn e Garona)|Varenh]] <br /><small>([[Tarn e Garona]])</small> | nòrd-èst = | èst = [[Sent Martin de la Guépia]] | sud-èst = [[Mosièis e Panens]] | sud = [[Marnavas]] | sud-oèst = [[Rossairòlas]] | oèst = [[Fenairòls]] <br /><small>([[Tarn e Garona]])</small> | nòrd-oèst = [[Montrosièrs]] }} == Toponimia == Las fòrmas ancianas son ''Miliares'', cap a 972, ''Millars'', en 1259, ''Milharcio'', en 1414. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], lo nom es lo plural de ''milhar'', « camp de milh menut » <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 84</ref>, allòc que [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] l'interprèta coma lo resultat de ''milliarium'', « pèira milliara » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 457</ref>. == Istòria == * [[Preïstòria]]: Se trapan divèrses rèstas d'una vida umana sul luòc de l'actuala. Dos vestigis de construccions Megaliticas encara vesibles uèi: *1) Lo Dolmèn del Ròc de la Verge que 586 pèças divèrsas foguèron trobadas a l'entorn e que sa pèira plana demòra fenduda en doas partidas. *2) Lo Dolmèn de Gresèla que una vintena de pèças divèrsas foguèron trobadas a l'entorn del site. * De l'Epòca Romana a l'an Mila: Los romans fichèron una bòrna milièra dins un luòc que se nomenava "Miliacum" e situat sus una via romana anant d'Albigés a Roèrgue e Carcin, e amb los temps lo luòc venguèt Milhars. Un camp roman se deuriá trobar sul plan actual nomenat uèi "lo pargue", tot en naut del vièlh vilatge, darrièr lo castèl, luòc estategic per vigilar la val de Ceron e d'Avairon. Èran presents sus las ribas d'Avairon coma o mòstran de rèstas de terralhas remontats dels lauras. A la casuda de l'Empèri Roman, coma dins tota la region, lo luòc foguèt traversat e ocupat pels [[Vandals]], pels [[Visigòts]], pels [[Francs]] e pels [[Sarrasins]]. ::'''La garison miraculosa''', la legenda de Sant Didièr: En l'an 654, jol reialme de Sigebèrt, Rei d'Austrasia, lo còs de Sant Didièr, evesque de Caors e tresaurièr de Dagobèrt, traversèt Milhars. Èra transportat pels sieus servents per èsser enterrat dins la seuna vila de Caors ont èra la glèisa que governèt pendent 26 ans. Una fema endemoniada foguèt menada prèp de l'ataüt. Quand toquèt lo bòrd, sul còp desapareguèron l'obsession de son arma e los torments del còs. * De l'an Mila a la Revolucion: Milhars èra en primièr ligat als Comtes de Tolosa puèi tornèt a la Corona de França amb Sant Loís en 1258. Pendent la Guèrra de Cent Ans, al començament de 1351, diferents senhors ne foguèron los gerents : *1) Geraud DE CASAUBAN *2) Ratièr DE CASTÈLNÒU DE VALS *3) Raimon DE CASTÈLNÒU DE VALS 4) *4) Arnaut IV BERALH *5) Geraud BERALH *6) Joan BERAIL. Aquela plaça fòrta serviguèt per aparar la val de Ceron, via de passatge naturala a la talvèra de l'impenetrable selva de Gresinha. De 1550 a 1625, pendent las guèrras de religion, Milhars foguèt partejat entre doas zonas d'influéncia: *1) Aquela de Còrdas, tenguda pels Papistas *2) Aquela de Sent Antonin jos l'influéncias dels Uganauds (protestants). En 1574, se considerèt Milhars roïnat. La Patz tornèt solament en 1625. Pendent dos sègles de 1450 a 1683, la familha CASILHAC demorèt proprietària del castèl coma Senor, de Baron, puèi de Marquès de Milhars. De 1683 a la Revolucion, doas autras familhas obtenguèron lo gausiment: la familha LAMOIGNON e la familha REI DE SANT-GERI. Lo periòde mai astrat èra a l'entorn de 1690: Milhars venguèt un marquesat prospèr. Lo castèl tornèt èsser bastit en 1630 pel Mèstre ORADO, Mèstre maçon de Tolosa e garda lo meteis aspècte fins a uèi. Una canalizacion menava l'aiga de la ''Maire de Dieu'' e alimentava una restanca situada sul ''Pargua''. ::'''L’istòria de la restanca del pargue''': Un [[capochin]] (òrdre fòrça ligat amb la familha del senhor de Milhars), biaissut per descobrir las fonts, captèt en 1636 las aigas claras e abondantas de la Maire de Dieu (font del Bonnan). Aprèp un percors de 5 km, anavan par gravitat, per una canalizacion que se ne trapa encara de vestigis, cap al luòc dich ''Lo Pargue''. La restanca prèp del castèl èra atal constituida, granda sèrva d'aiga, amb [[perquièr]] ont las barcas podián anar. En 1678 se registrèt la mòrt per noyade dins la restanca del Parque de Senhor lo Marqués de VILANÒVA, 24 ans, de NOAILHAS. Tot aquò foguèt destruït a la Revolucion e lo pargue foguèt plantat de vinhas e uèi de cerealas. Lo grand colombièr del castèl foguèt bastit sus la riba drecha de Ceron. * L'Epòca Revolucionària 1790 - 1794 : En 1790, Milhars èra Capluòc de Canton. En 1793, lo castèl venguèt demorança sens rapòrt. Lo 6 de julhet de 1794, lo darrièr Marqués de Milhars, Clemenç Joan Augustin de Sant Geri foguèt executat plaça del ''Trône'' a París. Es una de las darrièras victima de la Terror que s'acabèt lo 27 de julhet de 1794. Lo castèl abriguèt dempuèi alara l'ostal de vila e l'Ecòla Publica. * L'Epòca Contemporanèa 1864 - 1997: La construccion del bastiment qu'abriga uèi l'ostal de vila e l'Escòla Publica, situat sus la plaça dels marronièrs, foguèt realizada mercé a la venda del castèl a un negociant albigés, Monsen ROUMIGIERE. Le 24 d'octòbre de 1864: sus la via de tren anant de París par [[Capdenac (Avairon)|Capdenac]] que venguèt d'esser terminada, lo primièr tren de vapor circulèt. En 1910, los Milharseses descobriguèron l'energia electrica mercé a un alternator entraïnat per una turbina installada dans la moulina sus Ceron. En 1914, lo vilatge comptava 1000 abitants mas la populacion foguèt fòrça tocada per la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. En 1920, lo castèl venguèt la proprietat de l'escrivan Charles GENIAUX. La comuna de Milhars comptava alara 52 expleitacions agricòlas. En 1948, lo pintre bèlga Albert LEMAITRE, professor a l'''Académie Royale des Beaux Arts'' de [[Lièja]], venguèt proprietari del castèl. En 1975, Madama LAMBORELLE, discipola del pintre e sa legatària, ne venguèt proprietària. A sa mòrt, lo castèl foguèt transmés als descendents que i demòran encara uèi. En 1950, construccion d'una novèla canalizacion d'aiga amb installacion d'una restanca dins lo Pargue. En 1980, Milhars comptava pas mai de 7 expleitacions agricòlas. En 1990, Milhars ne teniá 316. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 81165 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Pierre Paillas |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat=Jean-Pierre Barrau |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Vaur]]; es ara del canton de ''Carmaux-2 Vallée du Cérou'' (en francés), doncas de Carmauç-2 Val de Seron. ==Demografia== {{Demografia |insee= 81165 |1793=797 |1800=707 |1806=788 |1821=837 |1831=829 |1836=817 |1841=814 |1846=813 |1851=803 |1856=778 |1861=724 |1866=723 |1872=703 |1876=748 |1881=691 |1886=661 |1891=631 |1896=557 |1901=516 |1906=508 |1911=443 |1921=369 |1926=416 |1931=436 |1936=431 |1946=380 |1954=385 |1962=374 |1968=350 |1975=351 |1982=341 |1990=316 |1999=262 |2004= |2005= |2006= |2007=262 |2008= |2009= |2011=245 |2014=230 |cassini=22495 |senscomptesdobles=1962}} == Vejatz tanben == == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://www.milhars.com www.milhars.com, Site consacrat al vilatge de Milhars] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Milhars sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] 985x3ba6fkw1wcedm1ne58ljg53ujrg Muòlas 0 77663 2334394 2320128 2022-08-25T16:34:21Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Muòlas | nom2 = ''Miolles'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason ville fr Miolles (Tarn).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Naut Dadon ([[Canton d'Albanh|Albanh]] abans 2015) | insee = 81167 | cp = 81250 | cònsol = Thierry Vieules | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Comunautat de comunas dels Monts d'Albanh e de Vilafranqués|CC dels Monts d'Albanh e de Vilafranqués]] | gentilici = | latitud = 43.8894444444 | longitud = 2.54777777778 | alt mej = | alt mini = 310 | alt maxi = 821 | km² = 12.1 |}} '''Muòlas'''{{RepTopMP}} (''Miolles'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] del [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 81167.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta |insee=81167 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Thierry Vieules|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat=Ernest Dumas |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=81167 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=165 |1968=196 |1975=168 |1982=152 |1990=130 |1999=118 |2004= |2005= |2006=110 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr81|0}} la populacion èra de {{popfr81|167}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|167}}/12.1) round 2}}}} ab/km². ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Muòlas sul site de l'IGN] * [http://www.monts-alban.fr Site de la comunautat de comunas] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] f00uc5t4f78f52r5kshgso9sl312wde Montauriòl (Tarn) 0 77692 2334369 2276916 2022-08-25T14:11:31Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montauriòl}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montauriòl | nom2 = ''Montauriol'' | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> [[Imatge:Blason Languedoc.svg|20px]] | lògo = cap|150px | imatge = cap|290px | descripcion = | escut = | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Segalar}} | departement = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Pampalona|Pampalona]] | insee = 81172 | cp = 81190 | cònsol = Alain Maffre | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas Segalar Carmausin]] | longitud = 2.3228 | latitud = 44.0836 | alt mej = | alt mini = 418 | alt maxi = 606 | km² = 5.3 | gentilici = |}} '''Montauriòl'''{{RepTopMP}} (''Montauriol'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Segalar]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 81172 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Alain Maffre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Olivier Palazy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 81172 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=65 |1968=83 |1975=95 |1982=88 |1990=62 |1999=49 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == ==Personas ligadas a la comuna== == Vejatz tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montauriòl sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Segalar]] c59barg16trb5uzlf5wzh8zrphfeboy Montvalent (Albigés) 0 77888 2334388 2276925 2022-08-25T15:20:55Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Montvalent}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montvalent | nom2 = ''Montvalen'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Montvalen 81.svg|60px | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Vinhals e Bastidas, <small>ancianament [[Canton de Salvanhac]] </small> | insee = 81185 | cp = 81630 | cònsol = Guy Pendariès | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion del Rabastinés - Tarn e Dadon - Vera Gresinha e País Salvanhaqués]] (dempuèi 2017) | latitud = 43.8653 | longitud = 1.5908 | alt mej = | alt mini = 116 | alt maxi = 223 | km² = 11.73 | gentilici = |}} '''Montvalent'''{{RepTopMP}} (''Montvalen'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== === Perimètre del territòri === {{Communes limitrophes | commune = Montvalent | nord = [[Tauriac (Tarn)|Tauriac]] | nord-est = | est = [[Grasac (Tarn)|Grasac]] | sud-est = [[Ròcamaura (Tarn)|Ròcamaura]] | sud = [[Lairac de Tarn]] <br /><small>([[Nauta Garona]])</small> <br> [[Mirapeis de Tarn]] <br /><small>([[Nauta Garona]])</small> | sud-ouest = [[Bondigós]] <br /><small>([[Nauta Garona]])</small> <br> | ouest = [[Vilamur de Tarn]] <br /><small>([[Nauta Garona]])</small> | nord-ouest = [[Lo Bòrn (Nauta Garona)|Lo Bòrn]] <br /><small>([[Nauta Garona]])</small> <br> [[Biuvais de Tescon]] }} == Toponimia == Lo nom es atestat en 1259, en latin, ''Montevalenti''. Es format del nom occitan ''mont'', coma plan de lòcs situats sus una nautor, una autura (lo vilatge tresplomba de combas al nòrd, a l'oèst e al sud). S'i ajusta l'adjectiu occitan ''valent'', mot de la familha de ''valor''; lo sens es « solide, valent » <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 61-62</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 473</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 248</ref>, donc capable de resistir als assauts. Es una formacion medievala. == Istòria == * de 1840 a 1889, las comunas de Montvalent e de [[Tauriac (Tarn)|Tauriac]] fusionèron, jol nom de ''Montvalen(t)-Tauriac'' <ref>http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D23913</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81185 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Guy Pendariès |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2008]] |Identitat= Alain Turroques |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Salvanhac]]; es ara del canton de ''Vignobles et Bastides'' (en francés), doncas de Vinhals e Bastidas. == Demografia == {{Demografia |insee= 81185 |1793=450 |1800=280 |1806=372 |1821=377 |1831=421 |1836=388 |1841=829 |1846=892 |1851=925 |1856=907 |1861=918 |1866=866 |1872=828 |1876=816 |1881=801 |1886=802 |1891=367 |1896=355 |1901=321 |1906=304 |1911=277 |1921=216 |1926=237 |1931=210 |1936=221 |1946=199 |1954=198 |1962=177 |1968=165 |1975=138 |1982=121 |1990=134 |1999=157 |2004= |2005= |2006=190 |2007= |2008= |2009= |2011=202 |2014=220 |cassini=23913 |senscomptesdobles=1962}} * De 1840 a 1889, annexion de [[Tauriac (Tarn)|Tauriac]] === Demografia sense Tauriac (abans 1840, après 1889) === {{Demografia |insee= 81185 |1793=450 |1800=280 |1806=372 |1821=377 |1831=421 |1836=388 |1891=367 |1896=355 |1901=321 |1906=304 |1911=277 |1921=216 |1926=237 |1931=210 |1936=221 |1946=199 |1954=198 |1962=177 |1968=165 |1975=138 |1982=121 |1990=134 |1999=157 |2004= |2005= |2006=190 |2007= |2008= |2009= |2011=202 |2014=220 |cassini=23913 |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Montvalent sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] g1o57gbtgu7fw4wnpxtpxr7wnfajcqq Navés 0 77973 2334397 2280942 2022-08-25T17:32:10Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Navés | nom2 = ''Navès'' | imatge = Château de Montespieu.jpg|290px | descripcion = Lo castèl de Montespieu a Navés. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Castras|Castras]] | canton = [[Canton de Castras Oèst|Castras Oèst]] | insee = 81195 | cp = 81710 | cònsol = Marc Cousinié | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de Castras - Masamet]] | gentilici = | latitud = 43.5669 | longitud = 2.2244 | alt mej = | alt mini = 158 | alt maxi = 286 | km² = 9.75 |}} '''Navés'''{{RepTopMP}} (''Navès'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Navés es una pichona comuna rurala a prèp de 5 km de [[Castras]]. Lo vilatge es en fàcia de la [[Montanha Negra]]. == Istòria == Segon un estudi de Barrière Flavy las traças del territòri dintran dins l'istòria al sègle XIII. Suls territòris de: * Navés * Salapiusson * Montespieut Dempuèi la mitat del sègle XIII fins a la mitat del sègle XVI, l'abitat suls diferents territòris sembla pas aver cambiat fòrça: qualques fòrts e bòrias dispersadas e benlèu dos luòcs d'abitats massats: Salapiusson e Barginac. Lo sègle XVI se bastiguèron ostals nòus per de juristas protestants destacat de Castras. (los juristas catolics èran eles destacats del Parlament de Tolosa). L'abitat ven mai densificat e ben lèu se bastiguèt lo castèl nòu Montespieut. Al sègle XIXe se faguèt de grands cambiaments: creacion de la novèla comuna de Navés amb la construccion de la glèisa, l'escòla e l'ostal de vila. Lo darrièr tèrç del sègle XX se bastiguèt fòrça coma s'èra jamai conegut. La populacion qu'èra estabilizada dempuèi de sègles a 400 abitants a gaireben doblat uèi. <ref>[https://web.archive.org/web/20090318004604/http://radel.naves.free.fr/htdocs/un%20peu%20d'histoire.htm], Istòria per Alain Pauthe.</ref>. ==A dministracion == {{ElegitDebuta|insee= 81195 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Marc Cousinié |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Marc Cousinié |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2008]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Luòcs e monuments == * Castèl de Montespieut * Castèl de Navés (demorança de Georges Prêtre) * Castelet de Galhard e son colombièr classat. * Camins d'excursions. == Personas ligadas a la comuna == * Lo cap d'orquèstra [[Georges Prêtre]]. == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://www.ville-naves.fr Site de la vila de Navés] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Navés sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] 2ycnmo8x1bd43yjx8ehouul1n8feflt Nòstra Dama de Noalhac 0 78004 2334403 2276935 2022-08-25T19:09:38Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Noalhac (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Nòstra Dama de Noalhac | nom2 = ''Noailhac'' | imatge = Eglise_notre-Dame_à_Noailhac_(Tarn).jpg|60px | descripcion = La glèisa de Nòstra Dama de Noalhac. | lògo = cap|150px | escut = cap|160px | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small> | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Castras|Castras]] | canton = [[Canton de La Bruguièira|La Bruguièira]] | insee = 81196 | cp = 81490 | cònsol = Francis Mathieu | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de Castras - Masamet]] | latitud = 43.5747 | longitud = 2.3531 | alt mej = | alt mini = 212 | alt maxi = 475 | km² = 20.77 | gentilici = |}} '''Nòstra Dama de Noalhac''' (''Noailhac'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81196 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Francis Mathieu |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Louis Gau |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin=2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Torisme == === Cambra e Taulas d'Òstes === * Castèl de Ròcaperlic === Restaurant === * ''Hostellerie D'oc'' == Personas ligadas a la comuna == * Abat Enric Pistre, escaissat "lo papa du rugbi", curat de Nòstra Dama de Noalhac. == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Nòstra Dama de Noalhac sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn|Noalhac]] foqt0n67nu13z0cahcyhxif038m7yds Puègbegon 0 78065 2334434 2276950 2022-08-25T21:18:53Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puègbegon | nom2 = ''Puybegon'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Castras|Castras]] | canton = [[Canton de Graulhet|Graulhet]] | insee = 81215 | cp = 81390 | cònsol = | mandat = | intercom = [[Comunautat de comunas Tarn e Dadon]] | longitud = 1.8961 | latitud = 43.7911 | alt mej = | alt mini = 117 | alt maxi = 322 | km² = 19.01 | gentilici = |}} '''Puègbegon'''{{RepTopMP}} (''Puybegon'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 81215 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Max Guipaud |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= Conselhièr departamental dempuèi abrial 2018 (mòrt de Bernard Bacabe lo 5 d'abrial) }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Mariano Bernad |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 81215 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=387 |1968=420 |1975=402 |1982=426 |1990=510 |1999=489 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == * Glèisa de Sant Sigismond, al centre del vilatge * Glèisa de Larmés, istoricament, lo segond luòc de vida de la comuna aprèp lo vilatge, mas la tendéncia uèi seriá lo contrari * Capèla de Santa Ceselha de Mauribal, del sègle XIII * Glèisa de Sant Martin de Grisac (Glèisa desacralizada) * Glèisa de Sant Estève de la Rigobertièra (glèisa existissent jol [[Regim Ancian]] mas uèi destruïda).<ref>font: Archius departamentals de Tarn</ref> == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://www.mairie-puybegon.com site de la comuna] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Puègbegon sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] p9ybsivtpzu9uf8w87qn5j6v6kirf9s Ronèl 0 78240 2334442 2276959 2022-08-25T21:47:19Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ronèl | nom2 = ''Ronel'' | imatge = Eglise_de_Ronel.jpg|290px | descripcion = La glèisa de Sant Marçal de Ronèl. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departement = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Rièlmont|Rièlmont]] | insee = 81226 | cp = 81120 | cònsol = Christian Cros | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Rièlmontés]] | gentilici = | latitud = 43.8153 | longitud = 2.2244 | alt mej = | alt mini = 235 | alt maxi = 370 | km² = 9.89 |}} '''Ronèl'''{{RepTopMP}} (''Ronel'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2019]], es fusionada dins la comuna novèla de [[Tèrra de Bancaliá]] que ne ven una comuna delegada. == Geografia == [[File:Map commune FR insee code 81226.png|thumb|center|300px]] == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81226 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Christian Cros |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Michel Durand |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81226 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=198 |1968=200 |1975=178 |1982=205 |1990=195 |1999=198 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == * Musèu ''le rêve du passé''. == Personas ligadas a la commune == == Veire tanben == == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Ronèl sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] moehxihpwyaxissvz8ykgh44g746671 Rossairòlas 0 78247 2334444 2276966 2022-08-25T21:48:24Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rossairòlas | nom2 = ''Roussayrolles'' | imatge = Roussayrolles.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Roussayrolles_(Tarn).svg | escais = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Carmauç-2 Val de Seron, <small>ancianament [[Canton de Vaur]]</small> | insee = 81234 | cp = 81140 | cònsol = Jean-David Roockx | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = Comunautat de comunas del Cordés e del Causse ---> 2017 | latitud = 44.1022 | longitud = 1.8342 | alt mej = | alt mini = 240 | alt maxi = 497 | km² = 5.38 | gentilici = |}} '''Rossairòlas'''{{RepTopMP}} (''Roussayrolles'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== === Perimètre del territòri === {{Comunas limitrophes | comuna = Rossairòlas | nòrd = [[Fenairòls]]<br /><small>([[Tarn e Garona]])</small> | nòrd-èst = [[Milhars (Tarn)|Milhars]] | èst = [[Marnavas]] | sud-èst = [[Totnac]] | sud = [[Vaur]] | sud-oèst = [[Vaur]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Sent Miquèl de Bag]] }} == Toponimia == En 1193, lo nom èra atestat ''Orssairolas''. Lo nom ven doncas de ''ors'', del latin ''ursus'', e del doble sufixe ''-ar-iola'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 577</ref>{{,}}<ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 81</ref>. Los orses trevavan probablament lo país, que deviá èsser boscós. Lo passatge de ''Ors-'' a ''Ros-'' s'explica aitant per facilitat fonetica (evitament de las inicialas vocalicas) que per oblit de la motivacion d'origina. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81234 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Jean-David Roocks |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2001 |Identitat= André Monestié |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1967]] |Fin= 1989 |Identitat= Jean Gardes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1928]] |Fin= 1967 |Identitat= Ernest Bouyssou |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1919]] |Fin= 1928 |Identitat= Alexandre Palaprat |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1914]] |Fin= 1919 |Identitat= Philippe Carla |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1912]] |Fin= 1914 |Identitat= Achille Palaprat |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1888]] |Fin= 1912 |Identitat= Alexandre Palaprat |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1884]] |Fin= 1888 |Identitat= Jean-Pierre Molinier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1881]] |Fin= 1884 |Identitat= Jean-Jacques Bourguet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1870]] |Fin= 1881 |Identitat= Jean François Augustin Palaprat |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1856]] |Fin= 1870 |Identitat= Jean-Pierre Molinier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1855]] |Fin= 1856 |Identitat= Jean Andrieu |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1852]] |Fin= 1855 |Identitat= Jean Tabarly |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1848]] |Fin= 1852 |Identitat= Jean-Pierre Molinier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1815]] |Fin= 1848 |Identitat= Jean Tabarly |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1795]] |Fin= 1815 |Identitat= Jean REGI |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1792]] |Fin= 1795 |Identitat= François Serin <ref>http://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-roussayrolles.html</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Vaur]]; es ara del canton de ''Carmaux-2 Vallée du Cérou'' (en francés), doncas de Carmauç-2 Val de Seron . == Demografia == {{Demografia |insee= 81234 |1793=145 |1800=155 |1806=172 |1821=179 |1831=191 |1836=210 |1841=221 |1846=209 |1851=205 |1856=216 |1861=214 |1866=195 |1872=180 |1876=200 |1881=206 |1886=192 |1891=175 |1896=165 |1901=145 |1906=135 |1911=128 |1921=103 |1926=93 |1931=100 |1936=79 |1946=81 |1954=82 |1962=72 |1968=68 |1975=79 |1982=80 |1990=66 |1999=63 |2004= |2005= |2006=76 |2007=69 |2008=70 |2009= |2014=74 |cassini=29844 |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Rossairòlas sul site de l'IGN] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] rw1czhamtuuzh9crcapsuau2f0w2oj0 Sant Andrieu (País d'Albi) 0 78269 2334447 2276974 2022-08-25T22:25:49Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Omon|Sant Andrieu}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Andrieu | nom2 = ''Saint-André'' | imatge = Eglise de Saint-André.JPG | descripcion = La glèisa de Sant Andrieu. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = ancianament d'[[Canton d'Albanh|Albanh]] | insee = 81240 | cp = 81250 | cònsol = Jean-Luc Espitalier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas dels Monts d'Albanh]] | latitud = 43.9339 | longitud = 2.4606 | alt mej = | alt mini = 206 | alt maxi = 563 | km² = 7.27 | gentilici = |}} '''Sant Andrieu'''{{RepTopMP}} (''Saint-André'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[País d'Albi]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81240 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Luc Espitalier |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81240 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=169 |1968=179 |1975=135 |1982=107 |1990=102 |1999=106 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Personas ligadas a la comuna == * [[Philippe Pinel]] == Vejatz tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sant Andrieu sul sit de l'IGN] * [http://www.monts-alban.fr Comunautat de Comunas dels Monts d'Albanh] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] 4gh3euwttw57s4ixib1s6djijpa3btd Sant Cristòfol (Tarn) 0 79055 2334448 2276979 2022-08-25T22:27:04Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{omon|Sant Cristòfol}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Cristòfol | nom2 = ''Saint-Christophe'' | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | lògo = cap|150px | imatge = St_Christophe2DSC01523.JPG|290px | descripcion = Vista generala de Sant Cristòfol. | escut = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Segalar}} | departament = {{Tarn}} | arrondimement = [[Arrondiment d'Albi]] | canton = [[Canton de Monestièr|Monestièr]] | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | insee = 81245 | cp = 81190 | cònsol = Christian Gil | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Segalar Carmausin]] | longitud = 2.0489 | latitud = 44.1525 | alt mej = | alt mini = 156 | alt maxi = 484 | km² = 14.47 | sans = 126 | gentilici = }} '''Sant Cristòfol'''{{RepTopMP}} (''Saint-Christophe'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Segalar]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81245 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Christian Gil|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81245 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=182 |1968=203 |1975=165 |1982=133 |1990=107 |1999=123 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Personas ligadas a la comuna == * Bernard Decomps (1848-1926), missionàri en China, nascut al molin de la Granelièr == Veire tanben == == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sant Cristòfol sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Segalar]] 0cvs72ahyzfr4bvv0w4rdyepd5p8nmm Sant Joan de Marcelh 0 79153 2334451 2281561 2022-08-25T22:28:45Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Joan de Marcelh | nom2 = ''Saint-Jean-de-Marcel'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Segalar}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = ancianament de [[Canton de Valdariás|Valdariás]] | insee = 81254 | cp = 81350 | cònsol = Myriam Vidal | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas Segalar Carmausin]] | longitud = 2.2461 | latitud = 44.0594 | alt mej = | alt mini = 250 | alt maxi = 486 | km² = 18.25 | gentilici = |}} '''Sant Joan de Marcelh'''{{RepTopMP}} (''Saint-Jean-de-Marcel'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de [[Segalar]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81254 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= julhet [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Myriam Vidal |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= mai 2016 (demission) |Identitat= Yannick Gombert |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2008]] |Identitat=Robert Andouard |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81254 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=369 |1968=444 |1975=412 |1982=371 |1990=361 |1999=328 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20140623071424/http://www.saint-jean-de-marcel.fr/ site de la comuna] * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sant Joan de Marcelh sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Segalar]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] nyddmnzyce9w2ud4g6ubs7i4og84dug Sent Miquèl de Bag 0 79197 2334462 2311753 2022-08-25T22:54:50Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Miquèl de Bag | nom2 = ''Saint-Michel-de-Vax'' | imatge = Château_de_Saint-Michel-de-Vax_(2).jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = | escais = | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Carmauç-2 Val de Seron, <small>ancianament [[Canton de Vaur]]</small> | insee = 81265 | cp = 81140 | cònsol = Jacques Maffre | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = Comunautat de comunas del Cordés e del Causse ---> 2017 | latitud = 44.1078 | longitud = 1.7997 | alt mej = | alt mini = 158 | alt maxi = 413 | km² = 5.9 | gentilici = }} '''Sent Miquèl de Bag'''{{RepTopMP}} (''Saint-Michel-de-Vax'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Sent Miquèl de Bag | nord = | nord-est = [[Fenairòls]] <br /><small>([[Tarn e Garona]])</small> | est = | sud-est = [[Rossairòlas]] | sud = | sud-ouest = [[Vaur]] | ouest = [[Sent Antonin (Tarn e Garona)|Sent Antonin]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== * '''Sent Miquèl''' es lo nom de l'arcàngel <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 618</ref>{{,}}<ref>http://nominis.cef.fr/contenus/saint/978/Saint-Michel.html</ref>. * '''Bag''', atestat ''Vaxio'' en 1382, es interpretat per [[Ernèst Negre|Negre]] coma « bai, baiard (adjectiu), blond », per representar la color del sòl <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 68</ref>. Lo mot vengut de ''badius'' pòt ben donar ''bag'' e se tròba, a costat de ''bai'', dins la lenga medievala. La fòrma ''Vaxio'' supausa que l'airal èra dejà passat al betacisme (confusion ''v'' o ''b'') a la fin del sègle XIV e que la consciéncia del ''b-'' etimologic èra perduda, quitament en latin. Es la sola dificultat. == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81265 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jacques Maffre|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Vaur]]; es ara del canton de ''Carmaux-2 Vallée du Cérou'' (en francés), doncas de Carmauç-2 Val de Seron . == Demografia == {{Demografia |insee= 81265 |1793=344 |1800=386 |1806=378 |1821=373 |1831=398 |1836=375 |1841=385 |1846=387 |1851=405 |1856=411 |1861=406 |1866=330 |1872=318 |1876=303 |1881=281 |1886=278 |1891=268 |1896=268 |1901=239 |1906=232 |1911=200 |1921=176 |1926=153 |1931=135 |1936=131 |1946=114 |1954=94 |1962=72 |1968=78 |1975=80 |1982=89 |1990=70 |1999=66 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008=65 |2009= |2014=63 |cassini=33677 |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == ==Personas ligadas a la commune== Lo general e convencional tarnés [[Jean-Pierre Lacombe-Saint-Michel]], nascut en 1753 e mòrt en 1812 al castèl de Sent Miquèl de Bag, aujòl del [[Prèmi Nobel de Literatura]] [[Claude Simon]] que parla de Sent Miquèl de Bag dans son libre ''[[Les Géorgiques (Simon)|Les Géorgiques]]''. == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Sent Miquèl de Bag sul site de l'IGN] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] rch4ijom39ogb1t2pa5ib06skvwpro1 Tèrra Clapièr 0 79381 2334475 2282069 2022-08-25T23:53:37Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Tèrra Clapièr | nom2 = ''Terre-Clapier'' | imatge = cap|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Reialmont|Reialmont]] | insee = 81296 | cp = 81120 | cònsol = Floriane Thomas | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Reialmontés]] | gentilici = | latitud = 43.8556 | longitud = 2.3008 | alt mej = | alt mini = 271 | alt maxi = 457 | km² = 12.1 |}} '''Tèrra Clapièr'''{{RepTopMP}} (''Terre-Clapier'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2019]], fusionèt dins la comuna novèla de [[Tèrra de Bancaliá]] que ne venguèt una comuna delegada. == Geografia == {{...}} == Toponimia == Lo toponim ''Terre Clapier'' o ''La Terre Clapier'' apareis a la creacion de la comuna, al moment de la Revolucion francesa. La parròquia se disiá '''Sent Salvi de Forestés''' (''Saint-Salvy-de-Fourestès'' en francés). == Istòria == A la revolucion, la comunautat de Tèrra Clapièr deven comuna. Èra compausada de las parròquias de Sent Salvi de Forestés e Nòstra Dama de la Tèrra Clapièr o La Capèla Clapièr.<ref>http://edt-archivescommunales.tarn.fr/index.php?id=3566</ref> Lo territòri de la comuna creis dos còps: * l’enclava de La Còsta (Paulinh) * doas seccions de Vilafranca a l'oèst del Puèg de Ramalhon Pèrd la Sigaudiá qu'es restacada a Vilafranca. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81296 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81296 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=218 |1968=247 |1975=244 |1982=234 |1990=218 |1999=215 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009=250 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats ligadas amb la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Tèrra Clapièr sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20121105133518/http://recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=81296-COM Tèrra Clapièr sul site de l'Insee] * [http://www.mapquest.com/maps/map.adp?latlongtype=decimal&latitude=43.8555555555556&longitude=2.30083333333333&zoom=8 Tèrra Clapièr sul site Mapquest] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 5w4co6ert6smhnwyhm4e8clkatqg8pt Terçac 0 79382 2334468 2281946 2022-08-25T23:32:38Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Terçac | nom2 = ''Terssac'' | imatge = Terssac.JPG|290px | descripcion = Vista generala de Terçac. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Terssac (Tarn-81).svg|60px | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{País d'Albi}} | departement = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton d'Albi Oèst|Albi Oèst]] | insee = 81297 | cp = 81150 | cònsol = Robert Azaïs | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de l'Albigés]] | gentilici = | latitud = 43.9288888889 | longitud = 2.07416666667 | alt mej = 150 | alt mini = 133 | alt maxi = 162 | ectaras = 543 | km² = 5.43 |}} '''Terçac'''{{RepTopMP}} (''Terssac'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] del [[País d'Albi]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban d'Albi]] sus [[Tarn (riu)|Tarn]] Accès per l'[[A68]] e pels [[transpòrts en comun]] [[Albibus]] == Eraldica == [[Fichièr:Blason ville fr Terssac (Tarn).svg|thumb|60px|Escut ancian de Terçac.]] == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=81297 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean-Philippe Roques|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=81297 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=320 |1968=419 |1975=515 |1982=820 |1990=822 |1999=911 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Veire tanben == * [[comunas de Tarn]] == Nòtas e referéncias == <references/> == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Terçac sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20121025015019/http://recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=81297-COM Terçac sul site de l'Insee] * [http://www.mairie-terssac.fr/ Site de la comuna] {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna del País d'Albi]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 1unwcey62yekfd110y11by0ivokq1wd Trevièn 0 79515 2334473 2282040 2022-08-25T23:48:20Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana|nom=Trevièn |carta=oc | nom2 = Trévien | region = {{Miègjorn-Pirenèus}} | lògo=[[Fichièr:cap|150px]] | imatge=[[Fichièr:cap|290px]] | descripcion= | escut=[[Fichièr:cap|60px]] |ist={{Lengadòc}} |parçan={{Segalar}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = [[Canton de Monestièr|Monestièr]] | insee = 81304 | cp = 81190 | cònsol = Gilles Caste | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat de comunas Segalar Carmausin]] | longitud = 2.1244 | latitud = 44.1114 | alt mej= | alt mini = 219 | alt maxi = 466 | km² = 16.26 | gentilici= <br /> en [[francés]] }} '''Trevièn'''{{RepTopMP}} ('' Trévien'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Segalar]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la [[region francesa|region]] de [[Miègjorn-Pirenèus]]. == Geografia == == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81304 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Gilles Caste|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81304 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=268 |1968=338 |1975=282 |1982=235 |1990=202 |1999=186 |2004= |2005= |2006=183 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == * Luòcs de culta: Sant Laurenç de Trevièn ; Sant Pèire de Gil. * Monument remarcable : castèl de Trevièn (proprietat privada), Monument istoric. * Dolmèn a ''Nogairòl'' == Personas ligadas a la comuna == * Bertrand de Castelpers, capitani protestant al sègle XVI, venguèt senhor de Trevièn per maridatge amb Iolanda de Monestièr, assassinat en 1580 al castèl de Trevièn == Veire tanben == * [[Liste des communes du Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://archive.wikiwix.com/cache/20110223221321/http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087 Trevièn sul site de l'IGN] * [https://web.archive.org/web/20121105133559/http://recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=81304-COM Trevièn sul site de l'Insee] * [http://www.mapquest.com/maps/map.adp?latlongtype=decimal&latitude=44.1113888888889&longitude=2.12444444444444&zoom=8 Plan Trevièn sul site Mapquest] == Nòtas == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Segalar]] [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] jrhfzesfs4y882zz7hvg209ffkcm0vm Torena 0 80760 2334513 2269577 2022-08-26T10:29:43Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Torena (omonimia)}} {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Torèna | nom2 = ''Turenne'' | lògo = cap | imatge = Turenne_fda.jpg | descripcion = Lo vilatge de Torèna. | escut = Blason_Vicomté_Limoges_Comborn.svg | ist = {{Lemosin (Occitània)}} | parçan = {{País de Briva}} | region = [[Novela Aquitània]] | departament = {{Corresa}} | arrondiment = [[Arrondiment de Briva|Briva]] | canton = [[Canton de Maissac|Maissac]] | insee = 19273 | cp = 19500 | cònsol = Yves Gary | mandat = [[2008]]-[[2014]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de Briva]] | longitud = 1.5825 | latitud = 45.0541666667 | alt mej = | alt mini = 140 | alt maxi = 408 | km² = 28.03 | gentilici = vescomtin, vescomtina |}} [[Fichièr:Tour de César Mieusement.jpg|left|250px|thumb|Torre de Cesar]] '''Torèna''' (tanben s'escriu '''Torena''' en [[lemosin (dialècte)|lemosin]]) (''Turenne'' en [[francés]]) es una [[comuna]] d'[[Occitània]], en [[Lemosin (Occitània)|Lemosin]], situada dins lo [[País de Briva]]. Es administrada pel [[departament francés|departament]] de [[Corresa (departament)|Corresa]] e la [[Region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. ==Geografia== [[Fichièr:Carta_occitan_lemosin.svg|350px|left|thumb|Torena dins lo Lemosin linguistic]] {{clr}} ==Istòria== Foguèt a l'[[Edat Mejana]] [[chapluòc]] del [[Vescomtat de Torèna]]. En 1927 perd lo vialatge de [[Nazaret (Lemosin)|Nazaret]] restachat a [[Jutjal]]<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=19273 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Yves Gary|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=19273 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=743 |1968=705 |1975=699 |1982=718 |1990=740 |1999=742 |2004= |2005= |2006=795 |2007= |2008=794 |2009=819 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr19|0}} la populacion èra de {{popfr19|273}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas emb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Corresa]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lemosin}} {{Comunas de Corresa}} }} [[Categoria:Comuna de País de Briva]] [[Categoria:Comuna de Corresa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] imb8plpa3x0vqjgo429ij8n0xne6tta Gigi de Nissa 0 82325 2334400 2318464 2022-08-25T18:35:04Z Brunnaiz 43991 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} '''Loís Pastorelli''', d'escais '''Gigi de Nissa''', es un cantaire dau país de [[Niça]] qu'es lo menaire dau grop de [[reggae]] [[Nux Vomica]] e qu'a l'encòp mena actualament una carrièra en solista. == Biografia == Loís Pastorelli es un dai militants mai actius per la cultura de l'airau de Niça. Creèt lo Carnavau Independent Niçard e s'es implicat d'a fons dins la vida culturala de sa vila que siá coma pintor o coma cantaire. Quauques amics e collaboradors l'incitèron a començar una carrièra de solista, çò que Loís entamenèt tre 2009 sota l'escais de Gigi de Nissa. == Discografia == * ''Gigi de Nissa'' (2010) == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20130624022151/http://gigidenissa.jimdo.com/ Sit de Gigi de Nissa] [[Categoria:Cantaire occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] c9uipdle29k19wv8l3itlz27e7ce5tk 2334401 2334400 2022-08-25T18:35:29Z Brunnaiz 43991 Anullacion de las modificacions 2334400 de [[Special:Contributions/Brunnaiz|Brunnaiz]] ([[User talk:Brunnaiz|discussion]]) wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Fichièr:GigideNissaASeguier.jpg|thumb|400px|Gigi de Nissa en concèrt al Vilatge occitan de Besièrs en agost de 2011]] '''Loís Pastorelli''', d'escais '''Gigi de Nissa''', es un cantaire dau país de [[Niça]] qu'es lo menaire dau grop de [[reggae]] [[Nux Vomica]] e qu'a l'encòp mena actualament una carrièra en solista. == Biografia == Loís Pastorelli es un dai militants mai actius per la cultura de l'airau de Niça. Creèt lo Carnavau Independent Niçard e s'es implicat d'a fons dins la vida culturala de sa vila que siá coma pintor o coma cantaire. Quauques amics e collaboradors l'incitèron a començar una carrièra de solista, çò que Loís entamenèt tre 2009 sota l'escais de Gigi de Nissa. == Discografia == * ''Gigi de Nissa'' (2010) == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20130624022151/http://gigidenissa.jimdo.com/ Sit de Gigi de Nissa] [[Categoria:Cantaire occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] mxzgaf8sxcrsm2z8wr2x5rvc0bkvclk Monthureux-le-Sec 0 90451 2334385 2220629 2022-08-25T14:46:17Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=fr | nomcomuna= Monthureux-le-Sec | nomcomuna2= Monthureux-le-Sec | imatge=cap | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment= [[Arrondiment de Neufchâteau|Neufchâteau]] | canton= [[Canton de Vittel|Vittel]] | insee = 88309 | sitweb= <!-- facultatif --> | cp = 88800 | cònsol = Bernard Pothier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Monthécursien(ne)s (en [[francés]]) |alt mej= 420 |longitud= 6.02611111111 |latitud= 48.1719444444 | alt mini = 345 | alt mej = 420 | alt maxi = 448 | km² = 11.36 }} '''Monthureux-le-Sec''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] dels [[Vòges (departament)|Vòges]] e la [[regions francesas|region]] de [[Lorena (region)|Lorena]]. ==Geografia== {{Apertium|fr}} Lo intersection dels tres [[conca en vessant|de concas vessants]] del [[Rh&ocirc;ne]], de la [[Meuse (fleuve)|Meuse]] e del [[Rhin]] se tr&ograve;ba en la municipalitat<ref>D'apr&egrave;s los [https://web.archive.org/web/20071223063131/http://services.sandre.eaufrance.fr/data/zonage/Hydrographie/arcinfo/FranceEnti%E8re/ de donadas del Sandre]</ref>. Al n&ograve;rd, se tr&ograve;ba lo [[caulet del Poirier]]. {{Original|fr}} L'intersection des trois [[bassin versant|bassins versants]] du [[Rhône]], de la [[Meuse (fleuve)|Meuse]] et du [[Rhin]] se trouve dans la commune<ref>D'après les [https://web.archive.org/web/20071223063131/http://services.sandre.eaufrance.fr/data/zonage/Hydrographie/arcinfo/FranceEnti%E8re/ données du Sandre]</ref>. Au nord, on trouve le [[col du Poirier]]. ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Monthureux-le-Sec]]'''Monthureux-le-Sec'''}} {{Image label|x=0.432085934924|y=0.378784519479|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 173 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Valleroy-le-Sec]] (2,0km)}}}} {{Image label|x=0.435527178828|y=0.644258831778|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 135 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Thuillières]] (2,1km)}}}} {{Image label|x=0.70920117894|y=0.529492324869|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 176 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Esley]] (2,5km)}}}} {{Image label|x=0.336272943016|y=0.705557648409|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 90 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Baslemont]] (3,5km)}}}} {{Image label|x=0.735145967568|y=0.729930831432|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 150 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Senonges]] (4,0km)}}}} {{Image label|x=0.366521528395|y=0.207140557171|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 531 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Haréville]] (4,2km)}}}} {{Image label|x=0.867844252175|y=0.648588164145|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 55 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Dommartin-lès-Vallois]] (4,9km)}}}} {{Image label|x=0.0892642599883|y=0.542959423137|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 295 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Lignéville]] (5,5km)}}}} {{Image label|x=0.479934788602|y=0.0390059715872|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 172 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Neuveville-sous-Montfort]] (6,0km)}}}} </div>{{clear|left}} ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 88309 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Bernard Pothier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 88309 |1793=491 |1800=526 |1806=508 |1821=528 |1831=590 |1836=606 |1841=614 |1846=606 |1851= |1856=499 |1861=507 |1866=438 |1872= |1876=442 |1881=382 |1886=357 |1891=332 |1896=299 |1901=283 |1906=265 |1911=248 |1921=200 |1926=197 |1931=203 |1936=212 |1946=204 |1954=220 |1962=207 |1968=183 |1975=170 |1982=196 |1990=177 |1999=168 |2004= |2005= |2006= 156 |2007= 161 |2008=160 |2009=162 |cassini=23503 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee = 88309 }} [[Categoria:Comuna dels Vòges]] 8yol8xu4ywfiwsauuc5piju6whp6162 Ville-en-Sallaz 0 99545 2334477 2282217 2022-08-26T02:27:03Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=frp | nomcomuna=Ville-en-Sallaz | nomcomuna2=Ville-en-Sallaz | imatge=Ville-en-Sallaz.JPG | descripcion= | lògo=Logo_ville_en_Sallaz.png | escut= | escais= | region ist ={{Savòia}} | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Bonneville|Bonneville]] | canton= [[Canton de Saint-Jeoire|Saint-Jeoire]] | insee =74304 | sitweb= | cp =74250 | cònsol =Claudine Ranvel | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud=6.42305555556 | latitud=46.1463888889 | alt mini =587 | alt mej = | alt maxi =1 380 | km² =3.37 }} '''Ville-en-Sallaz''' en [[arpitan]] (''Ville-en-Sallaz'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Arpitània|arpitana]] de [[Savòia]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Savòia]] e la [[regions francesas|region]] de [[Ròse-Aups]]. ==Geografia== {{Apertium|fr}} Adossat Al en vessant sud del mass&iacute;s de las Braces (1502 m) e cara al [[Lo M&ocirc;le|M&ocirc;le]] (1863 m), a ieu-camin entre Gen&egrave;ve, Anec&iacute; e Chamonix, Vila-en-Sallaz es un vilatge #que lo territ&ograve;ri se n'estend de 610 m a 1220 m d'altitud a 5 quilom&egrave;tres a l'o&egrave;st de [[Sant-Jeoire]]. Vila-en-Sallaz es un vilatge compausat de multiples lu&ograve;cs-diches e caserius. La si&aacute; populacion actuala s'el&egrave;va a 691 abitants (recensement de 2009). {{Original|fr}} Adossé au versant sud du massif des Brasses (1502 m) et face au [[Le Môle|Môle]] (1863 m), à mi-chemin entre Genève, Annecy et Chamonix, Ville-en-Sallaz est un village dont le territoire s'étale de 610 m à 1220 m d'altitude à 5 kilomètres à l'ouest de [[Saint-Jeoire]]. Ville-en-Sallaz est un village composé de multiples lieux-dits et hameaux. Sa population actuelle s'élève à 691 habitants (recensement de 2009). ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Ville-en-Sallaz]]'''Ville-en-Sallaz'''}} {{Image label|x=0.433792153102|y=0.480936276372|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3753 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Viuz-en-Sallaz]] (1,0km)}}}} {{Image label|x=0.559984660385|y=0.62146427012|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1209 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Tour (Nauta Savòia)|La Tour]] (1,7km)}}}} {{Image label|x=0.72747172779|y=0.558488306854|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3112 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Jeoire]] (2,9km)}}}} {{Image label|x=0.242216989772|y=0.618181414125|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1278 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Peillonnex]] (3,8km)}}}} {{Image label|x=0.368410522773|y=0.803811240311|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 864 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Jean-de-Tholome]] (4,3km)}}}} {{Image label|x=0.549368653903|y=0.0994640433863|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1035 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Bogève]] (5,1km)}}}} {{Image label|x=0.852083509911|y=0.276895008254|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1098 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Onnion]] (5,2km)}}}} {{Image label|x=0.105405398851|y=0.50547190544|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 752 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marcellaz]] (5,3km)}}}} {{Image label|x=0.346316296085|y=0.109535090484|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 551 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-André-de-Boëge]] (5,5km)}}}} {{Image label|x=0.131354611199|y=0.743636135387|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 471 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Faucigny (Nauta Savòia)|Faucigny]] (5,8km)}}}} </div>{{clear|left}} ==Istòria== {{Apertium|fr}} Una villa Gallo-Romaine a #&egrave;sser descob&egrave;rta l'an 2010<ref>[https://web.archive.org/web/20160304220856/http://www.culture74.fr/archeologie/chantiers-De-enregistres/20-decouverte-dune-villa-gallo-romaine-a-vila-en-sallaz "Cultura 74"]</ref>. {{Original|fr}} Une villa Gallo-Romaine a été découverte en 2010<ref>[https://web.archive.org/web/20130514133434/http://www.culture74.fr/archeologie/chantiers-de-fouilles/20-decouverte-dune-villa-gallo-romaine-a-ville-en-sallaz "Culture 74"]</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=74304 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Claudine Ranvel|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=74304 |1793=341 |1800=391 |1806=420 |1821=390 |1831= |1836=420 |1841= |1846=425 |1851= |1856=391 |1861=389 |1866=397 |1872=383 |1876=375 |1881=424 |1886=363 |1891=379 |1896=372 |1901=353 |1906=332 |1911=323 |1921=286 |1926=292 |1931=272 |1936=273 |1946=266 |1954=291 |1962=293 |1968=331 |1975=334 |1982=339 |1990=503 |1999=676 |2004= |2005= |2006=678 |2007=678 |2008=678 |2009=691 |cassini=40178 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Savòia}} {{Comunas de| insee =74304 }} [[Categoria:Comuna de Savòia]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Savòia]] jctbw9t4dxxpoxyq3lgn65qntvnjvke Monthodon 0 99981 2334384 2284474 2022-08-25T14:45:39Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=fr | nomcomuna=Monthodon | nomcomuna2=Monthodon | imatge=Monthodon mairie3.jpg | descripcion=Mairie de Monthodon. | lògo= | escut= | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[arrondiment de Tours|Tours]] | canton=[[canton de Château-Renault|Château-Renault]] | insee =37155 | sitweb= | cp =37110 | cònsol =Armel Baldyrou | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud=0.837222222222 | latitud=47.6505555556 | alt mini =115 | alt mej = | alt maxi =172 | km² =33.91 }} '''Monthodon''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Indre e Léger]] e la [[regions francesas|region]] dau [[Centre (region)|Centre]]. ==Geografia== {{Apertium|fr}} Monthodon Se situa al limit n&ograve;rd-es del departament d'Indre-e-Loire, en la [[G&acirc;tine tourangelle]]. De nombr&oacute;s &eacute;tangs o de maires subsisteixen sus la municipalitat, aital coma doas fonts, aquelas del [[Rondy]] e de la Glaise, totes dos afluents de la [[Brenne (Cisse)|Brenne]]. {{Original|fr}} Monthodon se situe à la limite nord-est du département d'Indre-et-Loire, dans la [[Gâtine tourangelle]]. De nombreux étangs ou mares subsistent sur la commune, ainsi que deux sources, celles du [[Rondy]] et de la Glaise, tous deux affluents de la [[Brenne (Cisse)|Brenne]]. ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Monthodon]]'''Monthodon'''}} {{Image label|x=0.774877437482|y=0.537429837737|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 634 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Authon (Loir e Char)|Authon]] (4,5km)}}}} {{Image label|x=0.61106429187|y=0.793677703909|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 598 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Le Boulay]] (5,2km)}}}} {{Image label|x=0.823528365301|y=0.698523815705|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 694 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Neuville-sur-Brenne]] (6,3km)}}}} {{Image label|x=0.148659952338|y=0.405477799578|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 548 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Les Hermites]] (6,5km)}}}} {{Image label|x=0.672071607394|y=0.12235232019|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 326 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Arnoult (Loir e Char)|Saint-Arnoult]] (7,1km)}}}} {{Image label|x=0.12260127748|y=0.642066578311|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 282 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Ferrière (Indre e Léger)|La Ferrière]] (7,2km)}}}} {{Image label|x=0.979138831374|y=0.500707592533|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 288 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Villechauve]] (7,9km)}}}} </div>{{clear|left}} ==Istòria== {{Apertium|fr}} En [[1822]], Monthodon a annexat la [[comuna francesa|comuna]] del [[Lo Sentier (Indre-e-Loire)|Sentier]] per ordonnance reial<ref>[http://www.cg37.fr/index.php?Mesurava=139&id_comuna=160 Conselh General d'Indre-e-Loire] (amb un error de data)</ref>. Totun las deliberacions per restablir la seccion del Sentier en municipalitat despari&egrave;ra, o a def&egrave;cte la ligar a la municipalitat del Boulay mai pr&egrave;p e d'acc&egrave;s practica mai, durar&agrave;n fins en 1901.<br />Los abitants del Sentier, en signe de protestation contra aquela decision presa sens la si&aacute; assentiment e en vesent que los sieus transcorses desbocan pas pas, se convertissent massivement al [[protestantisme]] l'an 1895.<br />Constituisson alavetz &laquo; una societat civila immobili&agrave;ria #que l'objectiu n'es lo bastiment e la gestion d'un temple<ref>Archiu d&eacute;partementales d'Indre-e-Loire cf. [https://web.archive.org/web/20160303192837/http://archives.cg37.fr/UploadFile/GED/SerieJ/1178540581.pdf Gl&egrave;isa reformada de Tors Jos-s&egrave;ria 127J, Entratge p 3 e 4]</ref> &raquo;. Aquel temple mod&egrave;st bastit l'an 1896, e #qu'es demorat n'activitat fins en 1989, testifica d'aquela rebellion originala<ref>https://web.archive.org/web/20110823012012/http://huguenotsinfo.free.fr/temples/le_sentier.htm</ref>. El herbergea un c&egrave;rt temps l'Associacion dels Amics del Sentier. Lo cement&egrave;ri del Sentier, agregat a l'anciana parr&ograve;quia, #&egrave;sser definitivament barrat per decr&egrave;t municipal l'an 1860, e la gl&egrave;isa abandonada venduda a un particular. <gallery> Image:Monthodon eglise1.jpg |La gl&egrave;isa de Monthodon Image:Monthodon eglise2.jpg |Portail De la gl&egrave;isa, {{XVe}} s&egrave;gle </gallery> {{messatge galari&aacute;}} {{Original|fr}} En [[1822]], Monthodon a annexé la [[commune française|commune]] du [[Le Sentier (Indre e Léger)|Sentier]] par ordonnance royale<ref>[http://www.cg37.fr/index.php?media=139&id_commune=160 Conseil Général d'Indre-et-Loire] (avec une erreur de date)</ref>. Toutefois les délibérations pour rétablir la section du Sentier en commune distincte, ou à défaut la rattacher à la commune du Boulay plus proche et d'accès plus pratique, dureront jusqu'en 1901.<br />Les habitants du Sentier, en signe de protestation contre cette décision prise sans leur assentiment et voyant que leurs démarches n'aboutissent pas, se convertissent massivement au [[protestantisme]] en 1895.<br />Ils constituent alors « une société civile immobilière dont le but est la construction et la gestion d'un temple<ref>Archives départementales d'Indre-et-Loire cf. [https://web.archive.org/web/20160303192837/http://archives.cg37.fr/UploadFile/GED/SerieJ/1178540581.pdf Église réformée de Tours Sous-série 127J, Introduction p 3 et 4]</ref> ». Ce temple modeste construit en 1896, et qui est resté en activité jusqu'en 1989, témoigne de cette rébellion originale<ref>https://web.archive.org/web/20110823012012/http://huguenotsinfo.free.fr/temples/le_sentier.htm</ref>. Il herbergea un certain temps l'Association des Amis du Sentier. Le cimetière du Sentier, attaché à l'ancienne paroisse, fut définitivement fermé par arrêté municipal en 1860, et l'église abandonnée vendue à un particulier. <gallery> Image:Monthodon eglise1.jpg |La glèisa de Monthodon Image:Monthodon eglise2.jpg |Portail de l'église, {{XVe}} siècle </gallery> {{message galerie}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=37155 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Armel Baldyrou|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=37155 |1793=468 |1800=534 |1806=576 |1821=585 |1831=863 |1836=858 |1841=846 |1846=805 |1851=833 |1856=815 |1861=830 |1866=810 |1872=771 |1876=748 |1881=807 |1886=809 |1891=837 |1896=903 |1901=922 |1906=940 |1911=894 |1921=824 |1926=805 |1931=858 |1936=859 |1946=852 |1954=744 |1962=701 |1968=673 |1975=579 |1982=560 |1990=547 |1999=559 |2004= |2005= |2006=621 |2007=630 |2008=628 |2009=630 |cassini=23484# |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =37155 }} [[Categoria:Comuna d'Indre e Léger]] jcvi4i6ia86ok2689gioouv4gy8jlk2 Gaussan 0 104516 2334421 2188833 2022-08-25T20:34:00Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Gaussan'' |nom=Gaussan | lògo= cap | imatge= Gaussan_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg | descripcion= Paisatge ath entorn de Gaussan. |escut= Blason ville fr Gaussan (65).svg |escais= Eths calhets | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp= 65670 |insee= 65187 |cònsol= Francis Castet |mandat=[[2020]]-[[2026]] |gentilici= (en [[francés]]) | longitud= 0.4861 | latitud= 43.2311 |alt mini= 329 | alt mej= |alt maxi= 489 |km²= 7.72 |}} '''{{PAGENAME}}''' (''Gaussan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65187.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [gaw'sã] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Gaussano'', en latin, en 1383-1384, 1405 e ath sègle XV, ''Gaussan'' en 1744, ''Gaussan'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Gossan'' en 1790<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1013&titre=gaussan</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e [[Ernèst Negre|Negre]], ''Gaussan'' que vien deth nom latin d'òme ''Gallicianus'', damb eth sufixe ''-anum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 313</ref>{{,}}<ref name = glb/>. [[Miquèu Grosclaude]] qu'accèpta damb un chic de dobte eras proposicions precedentas, pr'amor eth passatge de ''Gallicianum'' a ''Gaussan'' que'u sembla mauaisit<ref name = glb/>, çò qui es estranh : ''Gallicianum'' > ''Gallciano'' (contraccion) > ''Galciano'' ( ''ll'', pas mei intervocalic, que pèrd era soa geminacion) > ''Galçano'' (absorcion regulara de iòd) > ''Gauçano'' > ''Gauçan''. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65187 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Francis Castet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Maryse Glacet|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65187 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=427 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=356 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=235 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 152 |1968= 142 |1975= 128 |1982= 114 |1990= 117 |1999= 114 |2005= |2006= |2007= 117 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|187}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|187}}/7.72) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] nyj5h76h2fzteufp92rryhh03zc18md 2334423 2334421 2022-08-25T20:38:11Z 77.152.53.218 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Gaussan'' |nom=Gaussan | lògo= cap | imatge= Gaussan_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg | descripcion= Paisatge ath entorn de Gaussan. |escut= Blason ville fr Gaussan (65).svg |escais= Eths calhets | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp= 65670 |insee= 65187 |cònsol= Francis Castet |mandat=[[2020]]-[[2026]] |gentilici= (en [[francés]]) | longitud= 0.4861 | latitud= 43.2311 |alt mini= 329 | alt mej= |alt maxi= 489 |km²= 7.72 |}} '''{{PAGENAME}}''' (''Gaussan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Autes vilatges o quartièrs : Subergèla, Peirilha. [[Imatge:Map commune FR insee code 65187.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [gaw'sã] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Gaussano'', en latin, en 1383-1384, 1405 e ath sègle XV, ''Gaussan'' en 1744, ''Gaussan'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Gossan'' en 1790<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1013&titre=gaussan</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e [[Ernèst Negre|Negre]], ''Gaussan'' que vien deth nom latin d'òme ''Gallicianus'', damb eth sufixe ''-anum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 313</ref>{{,}}<ref name = glb/>. [[Miquèu Grosclaude]] qu'accèpta damb un chic de dobte eras proposicions precedentas, pr'amor eth passatge de ''Gallicianum'' a ''Gaussan'' que'u sembla mauaisit<ref name = glb/>, çò qui es estranh : ''Gallicianum'' > ''Gallciano'' (contraccion) > ''Galciano'' ( ''ll'', pas mei intervocalic, que pèrd era soa geminacion) > ''Galçano'' (absorcion regulara de iòd) > ''Gauçano'' > ''Gauçan''. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65187 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Francis Castet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Maryse Glacet|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65187 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=427 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=356 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=235 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 152 |1968= 142 |1975= 128 |1982= 114 |1990= 117 |1999= 114 |2005= |2006= |2007= 117 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|187}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|187}}/7.72) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] ewse19aas89s2ey07n0p6txid76ljrk Devesa (Hauts Pirenèus) 0 104557 2334417 2188831 2022-08-25T19:59:16Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Devesa | nom2 = ''Devèze'' | imatge = Devèze (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | descripcion = Eth borg. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Devèze (65).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp = 65230 | insee = 65155 | cònsol = Jean-Pierre Ader | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.2725 | longitud = 0.5481 | alt mini = 277 | alt mej = | alt maxi = 422 | km² = 5.05 |}} '''Devesa''' (''Devèze'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Aute vilatge o quartièr : Eth Plan. [[Imatge:Map commune FR insee code 65155.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [dé'wézo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Devesia'', en latin, en 1383-1384, ''de Vezia'', en latin, en 1405, ''de Devessia'', en latin, ath sègle XV, ''Deveze'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=838&titre=deveze</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Devesa'' que vien deth « ancian provençau » ''deveza'', « terren reservat », deth latin ''defensa''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 245 </ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], eth gascon ''débése'' que significa « ''defens'', pastenc barrat ». Segon R. Aymard, eth latin ''defensa'' qu'a hornit plan toponimes<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], eth gascon ''devesa'', « pastenc barrat », deth latin ''defensa'' que supausa ua interdiccion de pasturatge<ref name = glb/>. == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65155 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Jean-Pierre Ader |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat= Jean-Louis Esquer|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65155 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=311 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=235 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=180 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 80 |1968= 72 |1975= 59 |1982= 53 |1990= 62 |1999= 51 |2005= |2006= |2007= 59 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|155}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|155}}/5.05) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] gw5bjbqyqjx3mm2nuxveku3ijar7hkp Cidòs 0 104675 2334365 2188830 2022-08-25T12:41:50Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Cidòs | nom2 = ''Cizos'' | imatge = Église Saint-Germé de Cizos (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | descripcion = La glèisa parropiau de Sent Germèr. | lògo = cap | escut = Blason_de_Cizos.svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Manhoac]] | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Tarba|Tarba]] | canton = Los Costalats ([[Canton de Castèthnau de Manhoac|Castèthnau de Manhoac]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deu País de Tria e deu Manhoac|CC deu País de Tria e deu Manhoac]] | cp = 65230 | insee = 65148 | cònsol = Christian Dossat | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.2614 | longitud = 0.4908 | alt mini = 301 | alt mej = | alt maxi = 462 | km² = 7.61 |}} '''Cidòs''' (''Cizos'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens eth [[departaments franceses|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Aute vilatge o quartièr : Eth Claret. {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 65148.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [si'dòs] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Cizossio'', en latin, en 1383-1384, 1405 e ath sègle XV, ''Sizos'' ath sègle XV, ''Sizos'' en 1790, ''Cizos'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=831&titre=cizos</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Cidòs'' que vien deth nom gallic d'òme ''*Cisos'', inatestat mes latinizat en ''Cisius'', dab eth sufixe aquitan ''-ossum'' ([[Gerhard Rohlfs|Rohlfs]])<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 191, a ''Ciran''</ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], citat per M. Grosclaude ''Cisius'' que seré latin<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], qui sembla dobtar dera origina celtica de ''Cisius'', ''Cidòs'' que vien deth nom latin (o latinizat) d'òme ''Cisius'', dab eth sufixe aquitan ''-ossum''. Cidòs qu'èra era proprietat de Cisius<ref name = glb/>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65148 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Christian Dossat|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65148 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=394 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=345 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=276 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 155 |1968= 129 |1975= 122 |1982= 118 |1990= 129 |1999= 114 |2005= |2006= |2007= 114 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|148}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|148}}/7.61) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] q5vj8x7q01nv3uudrgy8k2z8ijpivj3 Sa Còla de Lop 0 107511 2334446 2288999 2022-08-25T21:55:25Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sa Còla de Lop | nom2 = ''La Colle-sur-Loup'' | lògo = cap|150px | imatge = La Colle-sur-Loup.jpg|290px | descripcion = So vilatge de Sa Còla de Lop. | escut = Blason LaColle-sur-Loup.svg|60px | escais = | ist = {{Comtat de Provença}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Grassa|Grassa]] | canton = [[Canton de Canha de Mar Oèst|Canha de Mar Oest]] | sitweb = | cp = 06480 | insee = 06044 | cònsol = Christian Berkesse | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Collois (en [[francés]]) | longitud = 7.10444444444 | latitud = 43.6872222222 | alt mini = 10 | alt mej = | alt maxi = 351 | km² = 9.82 |}} '''Sa Còla de Lop''' <ref>Amb s'[[article salat]] d'après sos trabalhs de Laurenç Revest. http://archive.wikiwix.com/cache/20151004204031/http://ccocpaisnissart.chez-alice.fr/ccocpn/AlpesMaritimes.htm</ref> (''La Colle-sur-Loup'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Comtat de Provença]], situada dins so [[departaments franceses|departament]] dei [[Aups Maritims]] e sa [[regions francesas|region]] de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]]. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== ===Toponimia=== Sa comuna es dins sa zona de s’article salat. '''La Còla de Lop'''<ref>Diccionari provença-francés, CREO-ESCOMESSA</ref> es una forma forastiera. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 06044 |Títol= Lista de sos cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Christian Berkesse |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 06044 |1793=1345 |1800=1316 |1806=1416 |1821=1489 |1831=1551 |1836=1599 |1841=1473 |1846=1528 |1851=1492 |1856=1256 |1861=1267 |1866=1307 |1872=1308 |1876=1278 |1881=1477 |1886=1468 |1891=1431 |1896=1455 |1901=1458 |1906=1541 |1911=1559 |1921=1305 |1926=1421 |1931=1563 |1936=1522 |1946=1511 |1954=1637 |1962=2096 |1968=2611 |1975=3700 |1982=4749 |1990=6025 |1999=6697 |2006=7434 |2007=7546 |2008=7633 |2009=7640 |max=7000 |cassini=9863 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb sa comuna== ==Veire tanben== ==Liames extèrnes== ==Nòtas== {{reflist}} {{Comunas dei Aups Maritims}} [[Categoria:Comuna dei Aups Maritims]] [[Categoria:Comuna de Provença]] ex8a7ir4vzqrb9f5lfw0tn5yop5qtl8 Roquesteron de Grassa 0 107598 2334443 2289050 2022-08-25T21:47:27Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sa Ròca | nom2 = ''La Roque-en-Provence'', ancianament ''Roquestéron-Grasse'' | imatge = Roquestéron-Grasse.jpg|290px | descripcion = Vista generala de Roquesteron de Grassa. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Roquestéron-Grasse 06.svg|60px | escais = | ist = {{Comtat de Niça}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Grassa|Grassa]] | canton = [[Canton de Corsegolas|Corsegolas]] | sitweb = | cp = 06910 | insee = 06107 | cònsol = Joseph Valette | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 43.8716666667 | longitud = 7.00555555556 | alt mini = 289 | alt mej = | alt maxi = 1565 | km² = 23.98 |}} '''Sa Ròca''' ('''Roquesteron de Grassa''' o '''Sa Ròca de França''' <ref>d'après los trabalhs de Laurenç Revest. http://archive.wikiwix.com/cache/20151004204031/http://ccocpaisnissart.chez-alice.fr/ccocpn/AlpesMaritimes.htm</ref>) o ''La Ròca de Provença'' (nom en [[francés]] ''La Roque-en-Provence'' dempuèi 2017, ''Roquestéron-Grasse'' aperabans) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Comtat de Niça]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] dei [[Aups Maritims]] e la [[regions francesas|region]] de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]]. ==Geografia== ==Istòria== == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 06107 |Títol= Lista dei cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Joseph Valette |Partit=sènsa |Qualitat= retirat de l'ensenhament}} {{Elegit |Debuta= març [[1977]] |Fin= 2008 |Identitat= Roger Gastaud |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= mai [[1953]] |Fin= 1977 |Identitat= Michel Barrière |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1953 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 06107 |1793=106 |1800=85 |1806=99 |1821=129 |1831=208 |1836=162 |1841=238 |1846=237 |1851=237 |1856=250 |1861=206 |1866=200 |1872=159 |1876=137 |1881=179 |1886=149 |1891=130 |1896=103 |1901=72 |1906=86 |1911=86 |1921=75 |1926=55 |1931=57 |1936=36 |1946=33 |1954=41 |1962=47 |1968=40 |1975=56 |1982=59 |1990=59 |1999=65 |2004= |2005= |2006=62 |2007=63 |2008=68 |2009=74 |2012=81 |2015= |cassini=29616 |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas ambé la comuna == == Veire tanben == == Liames extèrnes == ==Nòtas== {{reflist}} {{Portal Comtat de Niça}} {{Comunas dei Aups Maritims}} [[Categoria:Comuna dei Aups Maritims]] [[Categoria:Comuna dau Comtat de Niça]] rrw2erxvjgqwiyu3n61te3ogjn3zab0 Trabuc 0 121923 2334472 2282025 2022-08-25T23:45:16Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Imatge:Stirling Warwolf Trebuchet.jpg|thumb| upright=1.5|right|Trabuc bastit segon lo warwolf]] Lo '''trebuc''' es una pèça d’[[artilhariá]] medievala de [[contrapés]]. Es una [[maquina de sètge]] que foguèt utilizada a l'[[Edat Mejana]], per destruire la [[maçonariá]] de la muralhas, o per lançar de [[projectil]]s per dessús los [[Barri (arquitectura)|barris]]. Lo trebuc de [[contrapés]] apareguèt dins la primièra partida del [[sègle XII]] dins los païses del bacin mediterranèu a l'encòp dins las tèrras crestianas e dins las regions contrarotladas pels musulmans<ref>{{en}} David Nicolle/Gerry Embleton/Sam Thompson, ''Medieval Siege Weapons. Western Europe AD 585-1385'', Osprey Publishing, 2002, p.18.</ref>. Podiá lançar de projectils de tres cents liuras ({{unitat|140|kg}}) e los projectar de granda velocitat contra los barris enemics. Segon las circonstàncias, de cadavres infectats per de malautiás foguèron getats dins las vilas per tòca de propagar las epidèmias d'entre los asetjats, es la varianta medievala de la [[Arma biologica|guèrra biologica]]. Lo trabuc de compés aparegut en [[China]] a l'entorn del [[sègle IV]], en Euròpa al [[sègle VI]] e venguèt obsolet solament al [[sègle XVI]], plan aprèp l'introduccion de la [[polvera]] de [[canon]]. Lo trebuc es fòrça mai precís que los autres [[Catapulta (arma)|catapulta]]s de l'[[Edat Mejana]]. Pendent las [[crosadas]], [[Ricard Ièr d'Anglatèrra|Ricard Còr de Leon]] donava de noms plan evocators als dos trabucs utilizat al [[Sètge de Sant Joan d'Acre (1191)|sètge de Sant Joan d'Acre]] en [[1191]] "God's Own Catapult" e "Bad Neighbor<ref>"Neatorama - Trivia." [http://www.neatorama.com/2008/03/02/trivia-gods-own-catapult-and-bad-neighbor-trebuchets/ en linha]</ref>". ==Las armas de contrapés == [[Imatge:Trebuchet Castelnaud.jpg|thumb|right| upright=1.3|Trebuc al [[Castèl de Castelnòu e La Capèla|Castèl de Castelnòu]]]] L’edat d'aur del trebuc se situa al [[sègle XIII]]. Foguèt utilizada pendent la [[crosada dels Albigeses]], coma lo mòstan d'escavacions fachas a [[Carcassona]] e al [[castèl de Montsegur]] per exemple. S'estima comunament que lo trebuc podava tirar de [[bolet (artilhariá)|bolet]]s pesant fins a {{unitat|120|[[quilograma|kg]]}} cap una distància d’un pauc mai de {{unitat|200|[[mètre|m]]}}. Se deviá mantenir una distància minimala de 150-200 mètres per se tenir fòra de portada los [[arc|arquièr]]s assetjats. Una maquina de talas dimensions èra mai sovent emplegada coma arma de [[sètge]]. Èra puntada cap a un punch precís dels [[barri (arquitectura)|barri]]s enemics qu'èran alara bombardats. Lo trebuc constituava tanben una arma de [[dissuasion]] eficaça. En efècte, sufisiá a vegadas que los assetjants comencèron a erigir une maquina per que la plaça fòrta capitule. Lo trebuc fuguèt remplaçat per l’artilhariá de [[polvera]] fins a que se daissèt l'usatge pendent lo [[sègle XVI]]. Ambedos sistèmas d’armament coexistèron en efècte pendent prèp de tres sègles alara que l’artilhariá de polvera foguèt introducha al començament de la [[guèrra de Cent Ans]] opausant los [[França|Franceses]] als [[Anglatèrra|Angleses]], e pendent lo sètge d’[[Orleans]]. Cal dire qu'a l’epòca, lo trebuc èra d’un usatge mai aisit e subretot mens dangierós que l’artilhariá de polvera. Una de las darrièras utilizacions del trebuc coma arma de sètge que foguèt consignada per escrich data de [[1521]]. Per manca de polvera, [[Hernán Cortés]] faguèt montar un trebuc al sètge de la capitala [[aztèca]] [[Tenochtitlán]]. Se dich que seviguèt pas mai d'un còp e que provoquèt la seuna destruccion al primièr tir. == Caracteristicas tecnicas == Se las dimensions e la massa de la maquina pòdon variar fòrça d’un modèl a un autre, un trabuc de talha mejana deuriá possedar las caracteristicas tecnicas seguentas: * Logor de la [[vèrga]]: 8 a {{unitat|12|mètres}} ; * Massa del [[contrapés]]: entre 10 e {{unitat|18|tonas}} ; * Massa dels [[bolet (artilhariá)|bolet]]s: de 80 a {{unitat|100|quilogramas}} ; * [[Portada]] maximala: un pauc mai de {{unitat|200|mètres}}; * Nombre de servissents: prèp de 60 personas (fustièrs, picapeirièrs, manòbras, eca.) ; * [[Cadéncia]] de tir : 1 a 2 per ora. ==Foncionament del trabuc== [[Fichièr:Trebuchet swinging move.gif||thumb|300px|Principi de foncionament]] Es fach d’un assemblatge ligant una [[vèrga]] a un [[contrapés]] articulat. De l'autre costat èra ligat una pòcha qu'èra plaçat lo [[projectil]], mai sovent un [[bolet (artilhariá)|bolet]] de pèira talhada. Lo foncionament del trabuc utiliza lo principi mecanic del [[palfèr]] per propulsar una pèira o d'autres projectils fòrça mai luenh e amb mai de precision qu’una [[Catapulta (arma)|catapulta]] balança fins a la posicion verticala e, amb l’ajuda un [[croquet]], una de las extremitats de la [[Fronda (arma)|fronda]] se desliga, propulsant lo projectil cap a la cibla amb una granda fòrça<ref>FAT{{en}}[https://web.archive.org/web/20100503211719/http://www.trebuchet.com/firstfat The Original Floating Arm Trebuchet] sus [[trebuchet.com]]</ref>. == Descripcion detalhada == '''''Nota:''' Aquela descripcion tradusís aquela de l’''Encyclopédie médiévale'' de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet le Duc]] que compila las coneissenças teoricas sul trabuc a la fin del [[sègle]].'' [[Imatge:Villard de Honnecourt.djvu|page=59|thumb|right|Pagina del casnèrn de [[Villard de Honnecourt]] que se pòt legir la frasa citada per [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet le Duc]]]] [[Villard de Honnecourt]]<ref>Voir l’album de [[Villard de Honnecourt]], publié par MM.&nbsp;Lassus e [[Alfred Darcel]] ([[París]], Delion, [[1858]]), e l’edition anglesa publicada per M. Willis ([[Oxford]], Parker).</ref> nos dona lo dessenh d’un de'aqueles grands trabucs de [[contrapés]], tan fòrt emplegats pendent las [[guèrra]]s del [[sègle XII]] e [[sègle XIII|XIII]]. Alara que l’elevacion d'aquela maquina manca dins lo [[manuscrich]] de nòtra [[arquitecte]] [[Picardia|picard]] del [[sègle XIII]], pasmens la figura quel presenta e l’explicacion ajuda a comprendre aquelas menas de maquinas. Villard escrich al bas de son plan la legenda seguenta (del francés ancian): ::''{{cita|Se volètz façonar lo fòrt engenh que se nomena trabuc, fasètz aquí atencion. D'aquí son las sablièras coma repausant a tèrra. Aquí siètz davant los •ii• [[torn]]s e la [[Còrda]] dobla amb que se ravala la [[vèrga]]. Vejatz se podètz dins aquela autra pagina. I a grand fais de ravalar, perque lo contrapés es fòrça pesuc; perque i a una panièra plena de tèrra, qu'a •ii• grandas [[cana]]s de long e •ix• [[pé (unitat)|pé]]s de larg, e •xii• pés de fons. E al bandir de la flècha&nbsp;(*), pensatz! E vos ne donatz garda, perque deu èsser mantenguda a aquela travèrsa del devant.''<br /> <small>(*) La flècha designa una [[Cavilha (menuisariá)|cavilha]].</small>}} === Lo trabuc dels Albigeses === Al sètge del castèl de [[Menèrba]] (en Minerbés), Pierre de Vaux-Cernay<ref>dins son {{fr}}Histoire des Albigeois</ref> dich, ''se levèt del costat dels [[Gascon]]s una maquina d'aquela que se nomena [[manganèl]]s, qu'i trabalhavan nuèch e jorn amb fòrça d’ardor. Quitament, al mièjorn e al nòrd, s'auçava doas maquinas, saber una de cada costat. Fin finala, del costat del [[comte]], es a dire a l’[[orient]], èra una excellenta e imensa [[pèirièra]], que cada jorn costava vint e una liuras pel [[salari]] dels obrièrs qu'i èran emplegats.'' Al sètge de [[Castèlnòu d'Arri]], començat contra [[Simon IV de Montfòrt|Simon de Montfòrt]], lo comte de [[Tolosa]] faguèt ''{{cita|preparar un engenh de grandor monstruosa per roïnar las muralhas dels [[castèl]], que lançava de pèiras enòrmas, e capvirava tot çò qu'atenhava... Un jorn, lo comte (Simon de Monfort) s’avançava per destruire aquela maquina; e coma los enemics l’aviá rodejada de valats e de clèdas de tal biais que nòstres gents podavan pas i arribar...}}'' En efècte, totjorn s'encledava aquelas maquinas tan per empachar los enemics de las destruire que per preservar los òmes que las servissián. Al sètge de [[Tolosa]], Pierre de Vaux-Cernay conta que, dins lo combat que Simon de Monfòrt foguèt tuat, ''{{cita|lo comte e lo pauc de monde qu'èra amb el se retirant per causa d’una granissa de pèiras e de l’insuportable trumada de flèchas que los accablavan, s’arrestèron devant las maquinas, darrièra de clèdas, per s'aparar de las unas e de las autras&nbsp;; perque los enemics lançavan suls nòtres una enòrma quantitat de peiras mejans dos trabucs, un [[manganèl]] e mai engenhs...}}'' Es alara que Simon de Monfòrt foguèt atengut per una pèira lançada per una [[peirièra]] que se ne servissiá las femnas, sus la plaça de [[Basilica de Sant Sarnin|Sant Sarnin]], es a dire a cent tesas al mens del luòc que se passava lo combat.. [[Villard de Honnecourt]] nomena l’engenh de contrapés suspendut per de bièlas, de contrapés en forma de panièras, trabuc&nbsp;; que se deu conclure que se lo manganèl es tanben un engenh de contrapés, sonque pòt èsser un engenh de balancièr, coma aquel figurat dins lo [[bas relèu]] de Sant Nazèri de Carcassona<ref>{{fr}}[[Bas relèu]] que se supausa representar la mòrt de Simon de Monfòrt.</ref> e dins fòrça de imatges de manuscrichs. == Nòtas e referéncias== <references/> ==Bibliografia == *{{en}}Chevedden e al., Scientific American, 1995, cap: The Trebuchet [https://web.archive.org/web/20040726001919/http://www.deremilitari.org/resources/pdfs/trebuchet.pdf en linha *{{en}}Paul E. Chevedden; Dumbarton Oaks Papers, No. 54; cap: The Invention of the Counterweight Trebuchet:A Study in Cultural Diffusion (TEXT) [http://web.archive.org/web/20040723113719/http://www.doaks.org/DOP54/DP54ch4.pdf en linha] *{{en}}Byzantine Heavy Artillery: The Helepolis in Greek, Roman, and Byzantine Studies, 1998 *{{en}}Christopher Gravett; Medieval Siege Warfare; ed: Osprey Publishing} *{{en}} Peter Vemming Hansen; Medieval Siege Engines Reconstructed: The Witch with Ropes for Hair; jorn: Military Illustrated, 1992 == Ligams extèrnes == {{commons|Trebuchet|trabuc}} * {{en}}[http://www.pbs.org/wgbh/nova/lostempires/trebuchet/ Secrets of Lost Empires: Medieval Siege (building of and history of trebuchets)], from the [[Nova (TV series)|NOVA]] website *{{en}}[http://web.archive.org/web/20040525103721/http://www.algobeautytreb.com/trebmath35.pdf Trebuchet Mechanics] {{pdf}}) *{{en}}[http://www.fvc3.com/videos/trebuchet.html Video of a Spring Trebuchet in action] *{{en}}[http://www.catapults.info/trebuchets Historical accounts of the Trebuchet] *{{en}}[http://www.warwicksiege.co.uk/ Warwick Trebuchet] * {{en}} [http://www.redstoneprojects.com/trebuchetstore/trebuchet_history.html Istòria del trabuc]. * {{fr}} [http://www.youtube.com/watch?gl=FR&hl=fr&v=iir0d8WQMCE Demonstracion de tir de trabuc de l'AMQ la [[Fèste mediévala]] de Saint-Marcellin (Quebèc)] * {{fr}} [http://fr.youtube.com/watch?v=7EVBsBZ7pf0 Demonstracion de tir d'un trabuc optimizat a l'IUT d'Orleans]. * {{fr}} [http://medieval.mrugala.net/Armes%20de%20siege/Trebuchet.htm Site amb descripcion, fotos e plans] ; * {{fr}} [http://larressingle.free.fr/trebuchet.htm Demonstracion de tir a Larressingla en Gasconha]. [[Categoria:Engenh de sètge]] 5w98ylk4syw5ygy4krvphxmg7gi8m01 Zeca Pagodinho 0 149824 2334481 2282304 2022-08-26T05:30:27Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Musica (artista) |carta = vocal |NomArtista = Zeca Pagodinho |nom naissença = Jessé Gomes da Silva Filho |imatge = Zeca Pagodinho.jpg |legenda = Zeca Pagodinho |naissença = [[4 de febrièr]] de [[1959]]<br />[[Rio de Janeiro]] {{Brasil}} |decès = |país origina = {{Brasil}} |instrument = |profession = [[Cantaire]] |annadas activas = [[1983]] - actual |genre = Samba, MPB |labèl = |entoratge = |sit oficial = http://www.zecapagodinho.com.br/ }} '''Jessé Gomes da Silva Filho''', mai conegut coma '''Zeca Pagodinho''' ([[Rio de Janeiro]], [[4 de febrièr]] de [[1959]]) es un cantaire e compositor [[Brasil|brasilian]] de [[samba]]. Lo cantaire popular [[Nei Lopes]], digèt d'el: "''es un dels personatges d'unanimitat nacionala, enauçat al nivèl de la fama pop per los ostals discografiques''"<ref>[https://web.archive.org/web/20051103142638/http://jbonline.terra.com.br/jb/papel/cadernob/2003/11/05/jorcab20031105001.html ''O estrategista do samba'', Helena Aragão]</ref>. == Biografia == Nascut a ''Irajà'', quartièr del [[nòrd]] de [[Rio de Janeiro]], comencèt de conéisser una cèrta capitada en [[1983]] amb ''Camarão que dorme a onda leva''. Demora amb sa molhèr Monica Silva e sos filhs Eduardo, Elisa, Louis e Maria Eduarda al quartièr de Tijuca, a [[Rio de Janeiro]]. == Discografia == * [[1983]]: ''Camarão Que Dorme a Onda Leva'', amb [[Beth Carvalho]] - (RCA) * [[1986]]: ''Zeca Pagodinho'' - (RGE) * [[1987]]: ''Patota de Cosme'' - (RGE) * [[1988]]: ''Jeito Moleque'' - (RGE) * [[1989]]: ''Boêmio Feliz'' - ([[BMG]]) * [[1990]]: ''Mania da Gente'' - (BMG) * [[1991]]: ''Pixote'' - (BMG) * [[1992]]: ''Um dos Poetas do Samba'' - (BMG) * [[1993]]: ''Alô, Mundo!'' - (BMG) * [[1995]]: ''Samba pras Moças'' - ([[PolyGram]]) * [[1996]]: ''Deixa Clarear'' - (PolyGram) * [[1997]]: ''Hoje é Dia de Festa'' - (PolyGram) * [[1998]]: ''Zeca Pagodinho'' - (PolyGram) * [[1999]]: ''Ao Vivo'' - ([[Universal Music]]) * [[2000]]: ''Água da Minha Sede'' - (Universal Music) * [[2002]]: ''Deixa a Vida Me Levar'' - (Universal Music) * [[2003]]: ''Acústico MTV - Zeca Pagodinho'' - (Universal Music) * [[2005]]: ''À Vera'' - (Universal Music) * [[2007]]: ''Acústico MTV - Zeca Pagodinho (vol. 2 - Gafieira)'' * 2007: ''Zeca Pagodinho - Raridades'' - ([[Som Livre]]) * [[2008]]: ''Uma Prova de Amor'' - (Universal Music) * [[2009]]: ''Especial MTV - Uma Prova de Amor Ao Vivo'' - (Universal Music) * [[2010]]: ''Vida da Minha Vida'' - (Universal Music) * [[2011]]: ''Ao Vivo com os Amigos'' - (Universal Music) * [[2012]]: ''O Quintal do Pagodinho'' - (Universal Music) == Prèmis e guerdons == * [[2003]]: Troféu Imprensa de melhor cantor * [[2004]]: Troféu Imprensa de melhor cantor * [[2005]]: Troféu Imprensa de melhor cantor * [[2009]]: VMB - (Video Music Brasil 2009) - Meilleur Samba * 2009: Prêmio da Música Brasileira - (Meilleur chateur; meilleur disque; meilleur chanson) ==Referéncias== {{reflist}} ==Ligams extèrnes== * [http://www.zecapagodinho.com.br/ Site oficiau] * {{pt}} [https://web.archive.org/web/20131022002630/http://www.dicionariompb.com.br/zeca-pagodinho Zeca Pagodinho sul Dicionário Cravo Albin della Música Popular Brasileira] * {{imdb name| id=1172956}} {{multibendèl|musica}} {{ORDENA:Zeca Pagodinho}} [[Categoria:Cantaire brasilièr]] [[Categoria:Compositor brasilièr]] [[Categoria:Naissença en 1959]] [[Categoria:Naissença en Brasil]] q716pf6993i0t1i8iaxb7ugr8k8vcrr Sòchi 0 150950 2334466 2077254 2022-08-25T23:22:02Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki '''Sòchi''' - Сочи {{ru}}; სოჭი {{ka}} es una vila toristica [[Russia|russa]] dins lo [[territòri de Krasnodar]], prèp de la frontièra amb [[Abcazia]] ([[Georgia (Caucàs)|Georgia]]). S'espandís sus la riba de la [[mar Negra]] amb los pics nevats de las montanhas del [[Caucàs]] enrèire. L'airal metropolitana de Sòchi s'espandís sus 145 quilomètres lo long de la còsta, qu'es la mai longa del continent e la segonda del mond. En [[1989]] sa populacion èra de {{unitat|336514|abitants}}, e mermèt a 328809 en 2002. La vila foguèt causida pel [[Comitat Internacional Olimpic]] per organizar los [[Jocs Olimpics d'Ivèrn de 2014]].<ref>{{ca}}[http://www.avui.cat/article/esports/2821/la/ciutat/russa/sochi/jocs/olimpics/dhivern.html AVUI.cat - La vila russa de Sòchi, sèti dels Jòcs Olimpics d'Ivèrn de 2014]</ref> [[Fichièr:Sochi-kurort.jpg|thumb|250px|Sòchi al començament del sègle XX]] == Meteorologia == [[Fichièr:Climatediagram-metric-english-Sochi-Russia-1961-1990.png|thumb|180px|Climograma (1961-1990)]] Sòchi gausís d'un dels ivèrns mai suaus de Russia tota (+5'9 °C en genièr) e en agost las temperaturas maximalas son de 27 °C. La pluviometria annadièra es fòrça nauta, amb {{unitat|1400|mm}}. [[Stalin]] i possedissiá una ''[[datcha]]'' qu'es oficiosament la ''capitala sovietica d'estiu''. == Religion == Abans de [[1864]], la vila de Sòchi èra predominantament [[Islam|musulmana]], religion practicada pels clans ubigis de la zona. Al nòrd, la cultura dels [[adigis]] dominava. Ara, al contrari, la vila es de predomiança [[cristianisme|cristiana]], malgrat qu'encara i demòran prèp de {{unitat|20000|musulmans}}, la majoritat [[Adigia|adigis]], [[Turquia|turcs]] e [[Tatarstan|tatars]]. Malgrat aquò, i a pas cap de [[mosqueta]] a Sòchi, la mai pròcha es a 60 km al nòrd del centre urban, dins la vilòta de T'hagapsh. <center><gallery> Fichièr:Sochi_edited.jpg|Ponent sus la mar Negra, a Sòchi Fichièr:Mikhael_Archangel_Church_Sochi.jpg|Glèisa de l'Àngel Sant Miquèl Fichièr:Zimniy_theatre_Sochi.jpg|Teatre d'Ivèrn Fichièr:Letniy_theatre_Sochi.jpg|Teatre d'Estiu Fichièr:Dendrarium_Sochi_main_entrance.jpg|Intrada del [[Dendrarium de Sòchi]] Fichièr:Bytkha Sochi.jpg|Zona de Bytkha Fichièr:Sochi_Beach_arbour.jpg|Passatge cap a la plaja Arbour </gallery></center> == Referéncias== <references /> == Ligams extèrnes == {{Commons|Sochi}} * {{fr}}[https://archive.is/20130411201700/sochi2014.com/en/ob/questionnaire/ Site web dels jòcs Sòchi] * {{ru}}[http://forum.allsochi.info/ Forums de Sòchi] * [http://maps.google.com/maps?t=k&q=43.596389,39.726667&ie=UTF8&ll=43.591481,39.71961&spn=0.003777,0.007145&z=15&iwloc=addr&om=1 Sòchi sus Google Maps] [[Categoria:Vila de Russia]] osxyjkovrjsku8a751p7x3c1qexdo87 Ora d'estiu 0 151707 2334419 2288817 2022-08-25T20:15:13Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Begin_CEST.svg|thumb|'''Prima:''' passar de l'ora normala a l'ora d'estiu - lo relòtge ''avança'' d'una ora. Darrièr dimenge de març.]] [[Fichièr:End_CEST.svg|thumb|'''Davalada:''' passar de l'ora d'estiu a l'ora normala - lo relòtge ''retarda'' d'unea ora. Darrièr dimenge d'octobre]] L’'''ora d’estiu''' es un sistèma utilizat per un grand nombre de païses consistissent a ajustar l’ora oficiala, apondent una ora a l'ora del [[fus orari]] (ora locala) per un periòde anant de [[prima]] cap a la fin d'[[estiu]] o començament de [[davalada]], qu'a per efècte de retardar l'ora que se ve lo solelh sortir e se colcar<ref>{{fr}}[http://ptaff.ca/soleil/ ptaff.ca]</ref>. L’interés de l’ora d’estiu seriá, segon los promotors, las economias d’energia que permet aprofeitant encara mai tard de la lutz solara pendent l'estiu; pr'amor aquel aventatge es niat pels detractors e mes en dopte per la Commission europèa que parla d’economias gaireben limitadas<ref name=Eur_lex>[http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:52007DC0739:FR:HTML Communicacion de la Commission del 23 de novembre de 2007].</ref>. Segon aquela, lo manten de l'ora d’esti en [[Union Europèa|Euròpa]] deuriá èsser subretot motivat pel confòrt dels lésers en seradas estivalas. L'ora d'estiu es sobretot utilizada dins las regions [[Zona temperadas|temperadas]], ont las variacions sasonièras de luminositat fan aquela mesura pertinenta. Per Euròpa, lo periòde s’espandís del darrièr dimenge de [[març]] al darnièr dimenge d’[[octobre]]. Per l’[[America del Nòrd]], e dempuèi [[2007]], lo periòd estival comença lo segond dimenge [[Març]], e lo retorn a l'ora normala se fa lo primièr dimenge de [[novembre]]. Al passage a l'ora d’estiu, los relòtges sont avaçats de seissenta minutas, entre mièjanuèch e {{unitat|4|h}} del matin segon los païses, qu'es comun de dire qu’« una ora de sòm es perduda ». Al passatge a l’[[ora d'ivèrn]], los relòtges sont retardats de seissenta minutas e « una ora de sòm es ganhada ». == Istòria == [[Fichièr:Franklin-Benjamin-Journal-de-Paris-1784.jpg|thumb|Primièra pagina de la letra de [[Benjamin Franklin]] al ''Journal de Paris'' mencionant pel primièr còp la possibilitat de decalar los oraris.]] Lo 16 d'avril de [[1784]], [[Benjamin Franklin]] evoquèt pel primièr còp dins lo quotidian ''[[Journal de Paris|Le Journal de Paris]]'' la possibilitat de decalar los oraris per economisar l’energia<ref>[http://webexhibits.org/daylightsaving/franklin3.html Lo tèxte original] de l’article de Benjamin Franklin (en [[anglés]]).</ref>. Mas l'idèa tornèt sonque mai tard en [[1907]] amb lo Britanic William Willet que fasiá campanha contra « lo desgalh de la lutz ». Alemanha foguèt la primièra a instaurar d’ora d'estiu lo [[30 d'abril]] de [[1916]] e mens d'un mes mai tard pels angleses lo [[21 de mai]] de [[1916]], puèi per França lo [[14 de junh]] de [[1916]]<ref>[https://web.archive.org/web/20130708190855/http://www.horlogeparlante.com/historique.html istoric dels cambiaments d'ora per : París (França)]</ref>. L’idèa difusèt dins los païses coma l’[[Itàlia]] en 1966 e [[Espanha]] en [[1974]], e gaireben dins totes los païses europèus dels ans 1980<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20120710154542/http://www.horlogeparlante.com/heure-ete-heure-hiver.php Heure d'été - heure d'hiver]</ref>. En [[Alemanha]], entre [[1947]] e [[1949]], quitament s'instaurèt un ''Hochsommerzeit'' que los relòtges son decalats d’una segonda ora entre l'[[11 de mai]] e lo [[29 de junh]]<ref name=louisg>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20130722071845/http://www.louisg.net/E_heure_ete.htm Histoire de l’heure d’été] sul site Calendièrs Saga.</ref>. En [[França]], l’[[ora (temps)|ora]] foguèt prepausada pel deputat [[André Honnorat]], en [[1916]]<ref name=rha>{{fr}}[http://rha.revues.org/index6612.html Gilles Krugler, « Allemagne, décembre 1918. Les premières heures de l’occupation »], ''Revue historique des armées'', n°254, 2009, p.76-81, sul site ''rha.revues.org'',.</ref>, puèi instituida per una lei votada lo 19 de març de 1917<ref name=rha/>{{,}}<ref name=louisg/> (per {{unitat|291|vòtes}} contre 177<ref name=rha/>{{,}}<ref name=louisg/>). En 1940, jos l’Ocupacion, la França utilisava l'ora d'estiu amb una diferéncia entre [[zona liura]] e [[Zona occupada]]: la zona occupada administrada pel govèrn alemand ''Militärbefehlshaber Frankreich'' se metèt a l'[[ora alemanda]]. Calguèt apondre doas oras al respècte de l'ora Greenwich e una sola en ivèrn. A la Liberacion, l'ora d'estiu foguèt est abandonada pel [[Govèrn provisori de la Republica francesa]] lo 14 d'agost de 1945<ref name=rha/>. Lo 28 de març de 1976, en reson del [[tust petrolièr 1973]], l’ora d’estiu tornèt <ref>{{fr}}Decret n°75-866 del 19 septembre de 1975.</ref>: calguèt far d'economias d’[[energia]] mermant los besonhs d’esclairatge en serada. Lo cambiament d’ora estival foguèt introduch dins l’ensems dels païses de l’[[Union Europèa]] al començament dels [[ans 1980]]. Per facilitar los transpòrts, ls communicacions e los escambis dins l’UE, foguèt decidit d’armonizar las datas de cambiamnet d’ora en [[1998]], per la directiva 2000/84/CE del [[Parlament Europèu]] e del [[Conselh Europèu|Conselh]]<ref name=PDF1>[https://web.archive.org/web/20140411074458/http://www.developpement-durable.gouv.fr/IMG/pdf/directive-heurete.pdf La directiva 2000/84/CE del Parlament Europèu e del Conselh del 19 de genièr de 2001]</ref>. Amb l'abandon dels cambiaments d'ora en [[China]] dempuèi [[1992]] e en [[Russia]] dempuèi [[2011]]<ref name=Guardian>Tom Parfitt Think of the cows: clocks go forward for the last time in Russia [http://www.guardian.co.uk/world/2011/mar/25/clocks-go-forward-last-time-russia?CMP=twt_fd The Guardian] {{en}}, 25 de març de 2011</ref>, la majoritat de la populacion mondiala garda sonora legala constanta tot l'an. == Terminologia == L'ora d'estiu correspond e França al regime d'ora d'estiu introduch a partir de 1976<ref name=Decret_75-866>{{fr}}[http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000500782 Decret n°75-866 del 19 de setembre de 1975 relatiu a l'ora legala en 1976]</ref> per decrets anadièrs. Es l'establiment d'un sistèma d'[[ora legala]] amb ''[[ora d'ivèrn]]'' e ''ora d'estiu''. Se disiá corentament ''orari d'estiu'', mas un ''orari'' es la reparticion de la oras d'activitats. Los cambiaments dels '''oraris d'estiu''' dels transpòrts ferroviaris per exemple coisidisson pas amb l' ''ora d'estiu'' nimai entre los païses entre eles. En mai del sistèma d'''ora d'estiu,'' de païses (coma Espanha e la França dempuèi 1976) presentan un decalatge suplementari d'una ora al respècte de l'ora solara. Es a dire que lo decalatge es d'una ora en ivèrn e de doas oras en estiu <ref name="chronorupture">[http://books.google.ch/books?id=fky614gRcLIC&pg=PA24&dq=chrono-rupture+et+heure+d'%C3%A9t%C3%A9&hl=fr&sa=X&ei=DYXdUOuNB5KXhQeh8oDABg&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=chrono-rupture%20et%20heure%20d'%C3%A9t%C3%A9&f=false] {{fr}}cronoruptura</ref> al respècte de l'ora teorica del fus orari principal se dich alara que ''ora d'estiu dobla''. == Efècts de l'instauracion d'una ora d'estiu == [[Fichièr:Greenwich GB DaylightChart.png|thumb|Oraris de la sortida e del colc del solelh a [[Greenwich]] prenent en compte de l’ora d’estiu.]] En [[1973]], lo primièr [[tust petrolièr]] obliguèt los govèrns a menar de politicas d’economia energetica, l’objectifu essent de mermar las consomacions d’electricitat en matèria d’esclairatge en serada. Par exemple, lo [[31 de març]] de 2014 Tolosa, l'alba (en ora d’ivèrn) es a 6 h 07, e lo crepuscul a 19 h 48. En decalant l’ora d’una en abans, l'alba es 7 h 07, e lo crepuscul a 20 h 48. I a economia se la consomacion d’electricitat per l’esclairatge es mendre entre 6 h e 7 h al respècte d'aquela entre 19 h 45 e 20 h 45. L'efete s’amplifica fins al [[Solstici|solstici d’estiu]], jorn que la durada d’ensolelhament es la mai granda de l’an. En ora d’ivèrn, lo jorn arriba a 3 h 49 e la nuèch 22 h 02. En ora d'estiu, le jorn va de 4 h 49 a 23 h 02. L’esclaratge de las abitacions es pas necessari vèrs 5 h, ora la majoritat dels abitants dorman. Al contrari un esclairatge es mai necessari aprèp 21 h 30. Lo passatge a l'ora d’estiu permet de perlongar d’una ora l’ensolelhament en serada sens pr'amor o mermar sul començament efectiu de la jornada pels abitants. === Ganh energetic === Mas l'usatge de produchs e d'aparelhs de fòrta eficacitat se generaliza, mens los ganhs del dispositius son reals, e se d'economias d'energia son encara realizadas sus l'esclairatge, son dificils a evaluar sul caufatge e la climatizacion segon l'[[ADEME]]<ref name=Ademe_2009>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20100502062345/http://www2.ademe.fr/servlet/getDoc?cid=96&m=3&id=69087&ref=23980&p1=B Rapòrt de l’ADEME del 26 de març de 2010 per 2009].</ref> <br/> En França, un estudi realizat ensems pel ministèri de l’Industria, [[Electricitat de França|EDF]] e l’ADEME estimèt qu’en 2009 l’economia d’electricitat (seccion d’esclairatge) èra d’uns {{unitat|440|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}} ({{unitat|1300|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}} en 2003) (o {{unitat|37833|[[Tona equivalent-petròli|tep]]}} en equivaléncia energia primària<ref name="Ademe_2009" /> e representa prèp de {{unitat|17|[[quilo|k]][[quilowatt-ora|Wh]]}}/fogal/an (comptage sens industria, entreprisa). L’emission de {{unitat|44000}} tonas de [[Dioxid de carboni|CO<sub>2</sub>]] serián estat estalivadas. Segon l’[[ADEME]], l'energia economizada en 2003 per la consomacion electrica en esclairatge seriá estat de {{unitat|1300|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}}, o 0,28 % de la consomacion interiora d’electricitat e 4 % de la consomacion d’esclairatge totala<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20111228032337/http://www.ademe.fr/presse/Communiques/cp2004/cp-2004-03-19heureete.htm Comunicat de premsa] de l’[[ADEME]]</ref>. Lo cambiament d'ora solatjariá lo malhum electric francés crestant lo suc de consomacion observat a la prima et a la davalada. Aqueles estudis comptan pas la consomacion mai ganda de carburant dels veïculs pendent las seradas estivalas. Amb l’ensems dels costs energetics, la Comission Europèa considèra « que las economias efectivament realizadas son dificilas de determinar, e, en tot cas, relativament limitadas<ref name=Eur_lex/> ». La generalizacion de las [[Lampa fluorescenta|lampas fluorescentas]] e de [[LED]] e l’adaptacion de l’[[esclatiratge public]] a la luminositat ambianta participan tanben al melhorament de l’Eficacitat energetica e redusent los beneficis attribuits al cambiament d'ora, quitament s'aquels darrièrs son prevists restent al mens fin a [[2030]], segon un rapòrt de l’[[ADEME]] de [[2010]]<ref>{{fr}} [http://www.futura-sciences.com/fr/news/t/developpement-durable-1/d/passage-a-lheure-dete-des-economies-en-baisse-mais-toujours-reelles_23190/ Passage à l’heure d’été : des économies en baisse mais toujours réelles] Grégoire Macqueron, 29 de març de 2010, ed: FuturaSciences, 29 de març de 2010</ref>. === Controvèrsias sus las consequéncias del cambiament d'ora === Lo cambiament d’ora es controversiat per de nombrosas rasons : ==== Controvèrsias de santat publica ==== * A cò nòste l’ora legala, l'estiu, es 2 oras en avança sus l'[[ora solara]]: es « [[miègjorn (zenit)|miègjorn]] (solar) a 14 h (legalas) » <ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20090923134153/http://www.imcce.fr/page.php?nav=fr%2Fephemerides%2Findex.php Institut de mecanica celèsta e de calcul dels efemerids de París].</ref>. Atal un trabalhador se levant a 7h00 - ora d'estiu - se desrevelha en fach a 5h00 - ora solara; comença lo trabalh a 9h00 (7h00 solara); dinna a 13h00 (11h00); acaba a 17h00 (15h00); per un temps de somelh de 7h00, dormirà vèrs mièjanuèch (22h00). :D'un costat remarcam que las modificacions legalas de l'ora aumentan la durada de sòm en ivèrn e la merman en estiu: adaptacion abituala dins lo mond animal e benlèu en fisiologia umana<ref>{{fr}}Régulation du sommeil normal Y. DAUVILLIERS Département de Physiologie – Montpellier - [http://www.med.univ-montp1.fr%2Fenseignement%2Fcycle_1%2FPCEM2%2Fmod-integres%2FMI6_regulation_hormonale_chronobiologie%2FRessources_locale%2Fchrono%2Frythme_circadien.pdf&ei=eJ1fUsi0CpCg7AbX74HgBA&usg=AFQjCNEHJgL09nxnwgdvhx7nRyCMbZFo3A {{fr}}cronoruptura]</ref> :En estiu, aquel ritme es gaireben comparable a aquel dels "pòbles sens relòtge"<ref>{{fr}}Archie Fire Lame Deer et Richard Erdoes, ''Le Cercle sacré : Mémoires d'un homme-médecine sioux'', Albin Michel (Paris) : 425 p., 2000 {{ISBN|2-2261-1448-3}}</ref> e preconizat pels [[Règla de sant Beneset|òrdres monastics]] o dins los monastèris bodics<ref>Dalaï Lama, ''Au loin la liberté'' autobiografia, Fayard 1990, pp. 203-204 {{ISBN|225306498X}}</ref>. :Facilitariá la mesa en aplicacion de conselhs per l'organizacion de son sòm segon un un tractat de [[Medecina Tradicionala Chinesesa]](vejatz mai luènh)[[Huangdi Nei Jing]]<ref name="Huangdi Nei Jing">[[Huangdi Nei Jing]]: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref>: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref> :D'un autre, las modificacions legalas de l'ora qu'aumentan la durada de sòm en ivèrn e la diminua en estiu es gaire bon pels grands dormeires nimai pels enfants joves<ref name="santé-sommeil">{{fr}}[http://sante-medecine.commentcamarche.net/faq/261-de-combien-d-heures-de-sommeil-avons-nous-besoin De combien d'heures de sommeil avons-nous besoin?]></ref> :De mai, aquela cronologia es pas valable per totes los autres periòdes de l'an a causa del cambiament permanent de l'ora sortida del solelh<ref name="Lever et coucher du soleil">[http://dateandtime.info/fr/citysunrisesunset.php?id=2972315&month=3&year=2014 Oras de sortida e colca del solelh a Tolosa]</ref>, e es luènh d'èsser valable er tot lo mond perque un grand nombre de personas a besonh d'una durada de sòm plan superiora a 7h00<ref name="santé-sommeil"/>. Per èsser encara mai juste aquel argument milita non pas per GMT+2, nimai GMT+1, mas er l'''ora solara'' GMT, se consideram los periòdes d'al fin febrièr e d'al fin novembre (veire oras de sortida e de colca del solelh<ref name="Lever et coucher du soleil"></ref>) lo solelh sortía a 7h00 solaire, cronologia alara la mai favorabla a la populacion car es reconegut qu'a mai de dificultats a se levar lo matin en ivèrn qu'en estiu. *D'argumentacions per o contre los cambiaments d'oras citan los conselhs de santat de las tradicions terapeuticas. :Per exemple per la [[Medecina chinesa|Medecina Tradicionala Chinesa]] seguent la recomandacion dins lo [[Huangdi Nei Jing]]<ref name="Huangdi Nei Jing">[[Huangdi Nei Jing]]: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref>: :'''Prima''' : "Se colcam tard, se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 8h00 legala (7h0 solara) e 7h30 legala (6h30 ora legala) ; colca entre 18h00 legala (17h00 solara) e 22h00 legala (20h00 solara); çò que fa un colca après 22h00 legala e un levar après 7h30 legala. :'''Estiu''' : "Se colcam tard, se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (5h30 solara) e 7h30 legala (5h30 solara) ; colca entre 22h00 legala (20h00 solara) e 22h30 legala (20h30 solara); çò que fa un colcar après 22h00 legala e un levar vers 7h30 legala. :'''Davalada''' : "Se colcam d'ora e se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (5h30 solara) e 8h30 legala (6h30 solara) ; colca entre 22h30 legala (20h30 solara) e 18h00 legala (16h30 solara); çò que fa un colcar après 22h00 legala e un levar après 7h30 legala. :'''Ivèrn''' : "Se colcam d'ora, se levam tard" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (6h30 solara) e 8h00 legala (7h00 solara) ; colca entre 17h30 legala (16h30 solara) e 18h00 legala (17h00 HS); çò que fa un colcar après 20h00 legala e un levar après 7h30 legala * D'estudis recents pausan la question de la relacion entre la reduccion del temps de sòm, l’avançament de l’ora a prima (que retarda la secrecion de la [[melatonina]] – l’ormona du sòm), e l’aument del nombre et de la gravetat d’accidents divèrses, coma d'accidents cardiacs<ref>{{en}}Institut Karolinska de Stockholm (JANSZKY et LJUNG, New England Journal of Medicine – 30 oct. 2008)</ref>, d'accidents dels trabalh<ref>{{en}}BARNES (Michigan, USA) (Journal of Applied Psychology 2009, vol 94, No 5, 1305-1317)</ref> e d'accidents de la circulacion<ref>{{en}}COREN (Canadà) (Congress of Biomedical Science at McMaster University, 1998)</ref>. Segon lo Dr Marc Schwob <ref> Los ritmes del còs: cronobiologia de l'alimentacion, del sòm, de la santat </ref> : « ''Cambiar d'ora provòca entre autres trebolum del sòm e de l'attencion. Los enfants e personas d'edat son mai tocadas e meton gaireben una setmana per s'adaptar al nòus oraris'' » ; Un autre punt de vista es qu'al contrari « aquò permetriá a cadun de profeitar d'avantatge de la lutz del jorn e per consequencia, de practicar d'avantatge d’activitats fisicas en exterior, coma o recomandan las autoritats de santat » en mai « fòrça estudis fan referéncia a l’impace de la luminositat sus la santat mentala e lo ben-èsser. Se sentissem mai energic quand los jorns son longs e luminoses. » explica lo professor emerit Mayer Hillman del Policy Studies Institute.<ref>[http://www.futura-sciences.com/magazines/sante/infos/qr/d/corps-humain-changement-heure-faut-il-rester-heure-ete-3393/]</ref> * Las adaptacions a una resincronizacion dels individús es teoricament mai dificil dins los païses d'ora d'estiu dobla<ref name="chronorupture" />. :*Influéncias en [[Suicidi|suicidologia]]: L'argument de l'aument dels cases de suicidis ligats als cambis d'ora pòt èsser sostengut en França pel constat d'una progression notabla dels suicidis e de la consomacion de somnifèrs dempuèi la crisi petrolièra al meteis temps que l'instauracion d'un cumul d'ora d'estiu e de passatgeaà GMT+2<ref>{{fr}}[http://www.liens-socio.org/Suicide-changement-de-regime-Un Collòqui a l'Escola Normala Superiora de 2006 sus Halbwachs e lo suicidi: una corba mòstra que, alara que lo taus de suicidis èra establa en França abans de 1976, passèt de 15 a 22 dins los 10 ans seguent lo passatge a l'ora d'estiu doblada].</ref>, <ref>{{fr}}Science et Vie No 856 de janvier 1989, Doublement de consommation en France de psychotropes et somnifères de 1976 à 1986</ref>. ::Es aquel argument que menèt Russia a abandonar lo cambiament periodic d'ora en 2011<ref>{{en}}[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-15512177 BBC News Europe, 2011] </ref>. ::Mas lo govèrn francés considèra que cap correlacion isolant los diferents paramètres permeton gaire d'abandonar lo dispositiu de l'ora d'estiu coma essent factor de suicidi (las consequéncias socialas ligadas a la crisi petrolièra contemporanèa de l'instauracion de l'ora d'estiu son tanben de bons candidats etiologics suicidologics). ==== Controvèrsias sus las consequéncias energeticas ==== * La bassa de consomacion d’esclairatge poiriá èsser compensada per l’aument dels besonhs de caufatge lo matin al començament de prima — un rapòrt de l’[[Escola de las minas]] de [[1992]]<ref>[https://web.archive.org/web/20061119175555/http://www2.ademe.fr/servlet/getDoc?cid=96&m=3&id=19282&ref=13416&p1=B Rapòrt de l'ADEME de març de 2004].</ref> concluèt pr'amor a un efècte minim (< {{unitat|0.1|TWh}} per França). Se un costat s'obsèrva una mai larga difusion de las lampas d'economia d’energia dempuèi 2000, los lésers modèrnes se debanan subretot la serada e fòrça consomators d’electricitat, que siá de jorn o de nuèch: cinèma a l'ostal, los ecrans plats gigants, los videoprojectors, los videojòcs, los ordinators (que amb internet naut debit demòran alucats mai lontemps) . * Un estudi portant sus l’Estat de l’[[Indiana]] concluguèt que l'economia flaca d’energia realizada sus l’esclairatge es fòrça largament compensada per una utilizacion en aumentacion de la climatizacion. Lo suplement d’energia es estimat dins aquel rapòrt a prèp de 2 % a 4 %<ref>Does daylight saving time save energy? Evidence from a natural experiment in Indiana: [https://web.archive.org/web/20090324222616/http://www2.bren.ucsb.edu/~kotchen/links/DSTpaper.pdf (en linha) {{pdf}}].</ref> ; ==== Autras controvèrsias ==== * Un rapòrt tornat al [[Senat francés]] en [[1997]]<ref name=Senat>{{fr}}[http://www.senat.fr/rap/r96-13/r96-13.html Faut-il en finir avec l’heure d’été ?], rapòrt d’informacion sul site del Senat francés.</ref> concluguèt: {{cita|resson de l’ensems d'aquel estudi que los avantatges anonciat o esperats del cambiament semestrial de l’ora son pas sufisentament importants per compensar los inconvenients ressentits per las populacions}}, subretot al respècte de la santat publica, las condicions de trabalh e los biais de vida, l'agricultura, la proteccion de l'environament e la securitat rotièra; * Los cambiaments d’ora an tanben una incidéncia notabla suls animals domestics: lo cambiament d’ora de l'estirada de las vacas las perturba fòrça e seguís totjorn una bassa de produccion de lach e subretot de l'estrès que merma la qualitat del lach<ref>[http://www.fao.org/docrep/008/y5224f/y5224f05.htm Guide de las bonnas practicas en elevatge lachièr] [[FAO]], § 4.3.3 .</ref>{{,}}<ref>{{cita|Cossí las oras d'estirada, l’ora del repais deurián èsser fòrça regular d’un jorn a l’autre.}} [https://web.archive.org/web/20081121030510/http://www.belisle.net/media/pdf/Stabilite_2006_2.pdf La font al Centre de la Nutricion, buletin d’informacion en produccion lachièra {{pdf}}].</ref>{{,}}<ref>[https://web.archive.org/web/20061124204753/http://www.clermont.inra.fr/content/download/2634/38467/file/Affiches3.pdf Estudi de l’influéncia dels oraris de l'estirada sus la qualitat del lach INRA {{pdf}}].</ref> ; * Mai d'un país an ja abandonat l cambiament d'ora coma [[Russia]] en 2011, [[Japon]] e la [[Corèa del Sud]]. == Tractament informatic == La [[ISO 8601|norma ISO 8601]] per l'escriure de datas e oras permet un tractament informatizat de l’ora e del cambiament d’ora estival. La [[cadena de caractèrs]] representant l’ora indica lo [[fus orari]] acompanhat del cambiament d’ora eventual: per exemple, l’[[ora legala]] francesa es notada en ivèrn CET (''Central European time'', ora d’Euròpa centrala) e en estiu CEST (''Central European summer time'', ora d’estiu d’Euròpa centrala). Per contornar los malentenduts o d’eventuals [[Bug informatic|bugs]] informatics, los transportaires eviton de programar las pertenças al moment del retorn a l'ora d'ivèrn. Per exemple en Euròpa, entre 2 e {{unitat|3|oras}} del matin: car en rason del descalatge d’una ora, será dos còps {{unitat|2|oras}} del matin pendent la nuèch. == Ora d'estiu dins lo mond == [[Fichièr:DaylightSaving-World-Subdivisions.png|thumb|300px|<br /> En blau: regions qu'observan l’ora d’estiu<br /> En irange: regions qu'an agut observat l’ora d’estiu<br /> En roge: regions qu'a pas jamai observat l’ora d’estiu]] A causa de la pauca variacion de la durada diurna dins las regions pròchas de l’[[eqüator terrèstre|eqüator]], los païses [[tropic|tropicals]] obsèrvan pas lo cambiament d'ora. Quitament se d'unes o fan, coma Aïti. === Emisfèri nòrd === Los païses de l’[[emisfèri nòrd]] que fan lo cambiament d’ora, coma los [[Estats Units d'America]], [[Canadà]] (levat la província d'[[Saskatchewan]]) e los païses europèus (levat [[Islàndia]], [[Russia]], [[Armenia]], [[Bielorussia]]), o fan a de datas gaireben vesinas. * Los païses e regions seguents observan l’ora d’estiu a partir del segond [[dimenge]] del mes de [[març]], a 2 oras del matin, fins al darrièr [[dimenge]] d’[[octobre]] : ** [[Bahamas]] ** [[Bermudas]] ** [[Cuba]] ** [[Groenlàndia]], dans sa partiada nòrd-oèst a l'entorn de [[Pituffik]] ** [[Nicaragua]] ** [[illas Turcas e Caïcas]] * Los Estats Units d'America seguian fins 2006 l'ora de cambiament precedent. A la seguida de l’adopcion de l'''Energy Policy Act'' de 2005, lo passatge a l’ora d’estiu se fa lo segon dimenge del mes de març, a 2 oras del matin ora legala, e lo retorn a l'ora d’ivèrn se fa le primièr dimenge del mes de novembre a 2 oras del matin ora legala. Lo Canadà adoptèt las meteissa datas (levat [[Tèrra Nòva]] a 1 ora del matin<ref>{{fr}}[http://www.nrc-cnrc.gc.ca/fra/idp/ienm/apropos/faq-heures.html#5 Centre national de recherches Canada: Foire aux questions].</ref>) per armonizar los escambis economics ambedos païses<ref>Font: {{fr}}[https://web.archive.org/web/20070928122050/http://www.editionbeauce.com/actualites.asp?nID=2670 Édition Beauce].</ref> ([[Sant Pèire e Miquelon]] tanben o faguèt)<ref>{{fr}}« {{unitat|4.4|miliards de dolars}}: économies attendues aux États-Unis d’ici à 2020 avec l’avancement de l’heure d’été », dins ''[[Le Monde]]'' del 14 de març de 2007, [https://web.archive.org/web/20070316003043/http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3238,36-882489@51-882582,0.html en linha].</ref>. Los expèrts estimèron qu'aquela decision poiriá estalivar {{unitat|4400000000|$}} d'energia per 2020 (estud de març de 2007). ** [[Canadà]], levat: *** la partida es de la [[Colómbia Britanica]] *** l'[[Saskatchewan]] *** l’[[illa Southampton]] al [[Nunavut]] *** las regions d’Atikokan, New Osnaburgh e Pickle Lake en [[Ontàrio]] ** [[Estats Units d'America]], levat: *** l’[[Arizòna]] (la [[Nacion Navajó]] la respècta mas la resèrva [[Hopi]], enclavada la respècta pas) *** la majoritat de las contats d’[[Indiana]] *** los territòris exteriors * Los païses e regions seguents observan l’ora d’estiu a partir del darrièr [[dimenge]] del mes de [[març]] fins al darrièr [[dimenge]] d’[[octobre]], dins las doas escsenças a {1 h 00 UTC: ** tota l’[[Union Europèa|Euròpa]], levat [[Islàndia]], Russia, Georgia, Armenia e Bielorussia. ** [[Açòres]] ** [[Azerbaitjan]] ** [[illas Canàrias]] ** [[Groenlàndia]] (còsta sud, sud-oèst e èst, levat la region de [[Danmarkshavn]]) ** [[Liban]] ** [[Turquia]] * D’autres païses, subretot a l'[[Orient Mejan]], aplican l’ora d’estiu seguent las lors datas: ** [[Autoritat Palestiniana]], del tresen [[divendres]] d’[[abril]] al tresen divendres d’[[octobre]], a mièjanuèch. ** [[Iran]], de mièjanuèch lo primièr jorn de [[Calendièr persan|Farvardin]] fins al 30{{n}} jorn de|Shahrivar]]. ** [[Israèl]], del [[divendres]] precedant lo darrièr [[dimenge]] de [[març]] (a 2h del matin, ora locala) fin al darrièr dimenge d'octobre<ref>{{en}} ora d'estiu en Israèl, [http://www.timeanddate.com/news/time/israel-extends-dst-2013.html decision del parlament]</ref>. ** [[Jordania]], del darrnièr [[dijòus]] de [[març]] al darrièr [[dijòus]] de [[setembre]], mièjanuèch. ** [[Marròc]], las datas exactas varian cada an. I a 4 cambiaments d'ora per an (interrupcion religiosa a la mitat del periòde d'estiu puèi retorn a l'ora d'estiu). ** [[Siria]], del darrièr divendres de març al darrièr divendres d'octobre levat se lo 1{{èr}} novembre es un divendres (es alara elegit) a mièjanuèch pila (lo divendres matin, nuèch de dijòus a divendres)<ref>{{en}}[http://www.timeanddate.com/worldclock/timezone.html?n=1950 ora en Siria]</ref>. === Union europèa === Dempuèi 2002, los cambiaments d’ora en estiu e en ivèrn pòdon se far sonqu'a de datas predefinidas (directiva 2000/84/CE<ref name=PDF1/> del [[Parlament Europèu]] e del Conselh, e document 52000PC0302) : * lo periòde de l’ora d’estui comença a 1 ora del matin, [[temps universal]], lo darrièrr dimenge de març ; * lo periòde de l’ora d’estiu s'acaba a 1 ora del matin, [[temps universal]], lo darrièr dimenge d’octobre. Un país pòt pas mai cambiar d'ora (o qu'avertisca al mens 3 ans a l'avança los autres païses membres). === Emisfèri sud === Lo cambiament d’ora se fa tanben dins qualques païses de l'emisfèri sud, de biais que lo decalatge d'ora entre un país de l’[[emisfèri sud]] e un país de l'[[emisfèri nòrd]] pòt prene tres valors diferentas segon lo moment dins l’an. Per exemple, lo decalage entre [[Chile]] e la França val sièis oras en plan estiu boreal, quatre oras en plan ivèrn boreal, mas pòt valer cinc oras als periòdes vesin las des datas de cambiament d’ora. * [[Austràlia]], del primièr [[dimenge]] d’[[octobre]] al darrièr dimenge de [[març]], a 2h del matin (ora legala) dins los Estats e territòris seguents: ** [[Austràlia Miègjornala]] ** [[Novèla Gallas del Sud]] ** [[Tasmania]] ** [[Territòri de la capitala australiana]] ** [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ** [[Illa Lord Howe]]: dins lo cas, l’ora d’estiu apond pas qu’una mièja ora. * [[Brasil]] dins los Estats segents, del tresen dimenge d'octobre al tresen dimenge de febrièr a mièjanuèch. Quand aquela data finala coïncida amb lo Carnaval, l'ora d'estiu dura fins al dimenge seguent: ** [[Mato Grosso]] ** [[Mato Grosso do Sul]] ** [[Districte federal (Brasil)|Distrito Federal]] ** [[Espírito Santo]] ** [[Goiás]] ** [[Minas Gerais]] ** [[Estat del Paraná|Paraná]] ** [[Rio de Janeiro]] ** [[Rio Grande do Sul]] ** [[Santa Catarina]] ** [[São Paulo]] ** [[Bahia]] * [[Chile]], del primièr dimenge après lo [[9 d'octobre]] a 4h fins al primièr dimenge après lo [[3 d'abril]] a mièjanuèch. * [[Illas Malvinas]], del primièr dimenge de [[setembre]] fins al tresen dimenge d’[[abril]] a 2h. * [[Namibia]], del primièr dimenge de [[setembre]] al primièr dimenge d’[[abril]], a 2h. * [[Nòva Zelanda]], del darrièr dimenge de [[setembre]] 2h al primièr dimengee d’[[abril]], a 3h<ref>{{en}}[http://www.statoids.com/tnz.html Istoric de las datas de passatge a l’ora d’estiu en Nòva Zelanda].</ref>. * [[Paraguai]], del tresen dimenge d’[[octobre]] al segond dimengee de [[març]], a mièjanuèch. * [[Uruguai]], primièr dimenge d'octobre al segond dimengee de març a mièjanuèch (ora legala). == Abrogacion del cambiament d'ora == * [[Russia]]: Lo cambiament d'ora, qu'aviá estat introduch lo 1{{èr}} abril de 1981, foguèt oficialament abrojat per ocase del president de la Federacion de Russia Dmitri Medvedev en febrièr de 2011 <ref>{{en}}[http://www.timeanddate.com/news/time/russia-winter-time.html Russia Abolishes Winter Time] sus www.timeanddate.com }}</ref>{{,}}<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20120522024237/http://larussiedaujourdhui.fr/articles/2011/02/17/la_russie_a_lheure_dete_toute_lannee_11913.html La Russie restera à l’heure d’été... toute l’année] sul site larussiedaujourdhui.fr</ref>. * [[Bielorussia]] L'ora d'estiu foguèt abrojat pel decret 1229 signat pel le conselh dels ministres lo 15 de setembre de 2011<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/belarus-eternal-dst.html belarus in timeanddate.com ]</ref>. * [[Armenia]] L'ora d'estiu foguèt abrojada en genièr de 2012<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/armenia-ends-dst.html armenia in timeanddata.com]</ref>. * [[Egipte]] Lo 20 d'abril de 2011, lo cabinet dels ministre abologuèt lo cambiament d'aviá estat instaurat en 1988. Se faguèt donc pas lo 29 d'abril de 2011<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/egypt-cancels-dst.html egypt in timeanddate.com]</ref>. abans de 2010, quatre cambiaments d'ora se fasián<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/egypt-ends-dst-2010.html timeanddate.com]</ref>. * [[Tunisia]] L’ora d’estiu, qu'aviá estat instaurat de nóu a en 2006, foguèt abrojada en 2008 amb efècte en març de 2009<ref>{{fr}}[http://www.gnet.tn/temps-fort/la-tunisie-renonce-a-lheure-dete/id-menu-325.html La Tunisie renonce à l'heure d'été in www.gnet.tn]</ref>. * [[Brasil]] 32 municipalitats del [[Mato Grosso]] faguèron pas lo cambiament d'ora previst lo 15 d'octobre de 2011 dins la rèsta de Brasil<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/ Brasil in timeanddate.com]</ref> == Notas e referéncias == <div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;"> <references /> </div> === Articles connèxes === * [[Ora (temps)|Ora]] ** [[Ora d'ivèrn]] ** [[Ora solara]] ** [[Fus orari]] ** [[Ora legala]] === Ligams extèrnes === * [http://daylight-savings-time.info/ Visualizacion grafica] dels fus oraris e dels periòdes d’oras legalas q74qbh0paghnhyrr9gdc7eje7j8cgoy Nabatèus 0 160382 2334395 2284185 2022-08-25T17:01:06Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Al_Khazneh.jpg|vinheta|Petra, Petra (Arabia) la capitala de la Nabatèa]] Los '''nabatèus''' (en [[Arabi|arab]]<span></span>: الأنباط ''al-Anbɑːṭ'') son un pòble [[Comèrci|comerçant]] de l'Antiquitat vivent al sud de la [[Jordania]] e de [[País de Canaan|Canaan]], e al nòrd de l'[[Arabia]] actuala. Après la casuda de l'[[Empèri seleucida]], espandiguèron lor territòri cap al nòrd, fins a la region de [[Damasc]]. Los autors greco-latins mencionan lor reialme jol nom d'''Arabia'', alara que [[Flavi Josèp]] utiliza tanben atal de '''Nabatèa'''. Lor territòri es frontalièr de [[Siria]], de la [[Arabia|peninsula Arabica]], de l'[[Eufrates]] e del nòrd de la [[mar Roja]]. Après l'intervencion de Pompèu ([[-64|64 av.]] [[-64|J.-C.]]), lo reialme nabatèu ven un reialme client de [[Empèri Roman|Roma]], mas conserva una larga autonomia. Sa capitala èta la ciutat trogloditica de [[Petra (Arabia)|Petra]], situada uèi en territòri jordanian. Lor comèrci se debana subretot entre los [[Oasi|oasis]], ont pratican l'[[agricultura]] de biais intensiu. Aqueles oasis son ligats per de rotas comerçantas. Las frontièras d'aquel. Fasián comerci entre entre los produchs de l'''[[Arabia felix]]'' cap a de l'Empèri roman, mas tanben cap als païses situats a l'èst de l'Eufrates. En [[106]], l'emperaire [[Roma antica|roman]] [[Trajan]] anèxia directament aquel reialme a l'[[Empèri Roman|Empèri]] creant la [[província romana]] d'[[Arabia (província romana)|Arabia]], ont lor culture s'avaliguèt. == Cultura == La cultura nabatèa es coneguda mercé al milièrs d'inscripcions trobada que mòsctra d'un bon gra d'[[Alfabetisme|alfabetizacion]], pas que demora pas de rèstes d'una [[literatura]]<ref>Se ne fa pas mencion dins l'[[Antiquitat]] e los temples ne comportan apas cap d'inscripcion.</ref> e que sols los prèires e los escribs foguèron letrats. D'analisis [[Onomastica|onomasticas]] indica que la cultura nabatèa poiriá aver inclusit fòrça [[Etnia|etnias]]. De tèxtes antics suls Nabatèus suggerisson que lors rotas comercialas e la provenéncia de lors produchs son considerats coma de secrets comercials. [[Diodòr de Sicília]]<ref>Diodòr, Libre XIX. </ref> los descrui coma una tribú poderosa de gaireben 100000 guerrièrs, preeminent entre las tribús nomadas d'[[Arabia]], evitant l'agricultura, las abitacions fixas e l'usatge del [[vin]]. Mai de lor activitat pastorala, fasián comèrci amb los pòrts. Las merças transportadas son subretot l'[[encens]], la [[mirra]] e d'espècias de l'Arabia felix (es a dire de l'actual [[Iemèn]]), e tanben amb [[Egipte]] (betum venent de la [[mar Roja]]). Lor païs arid es lor melhora proteccion contra los envaïdors. En efièch, capitan a amagar las cistèrnas collectriças d'aiga de pluièja, en forma de botelhas, escavadas dins la pèira o dons l'argila. Los dieus principals venerats a Petra son [[Dushara]] e [[Al ʿUzzā]]. De pèiras sagradas nomenadas betils signalan los [[Oèd|oèds]], installacions idraulicas (cistèrnas), caireforcs, gòrjas e sucs importants<ref>{{Cite book|auteur=Jenny Walker, Matthew D. Firestone|titre=Jordanie|éditeur=Place Des Editeurs|date=2012|passage=119|isbn=|lire en ligne=}}</ref>. == Lenga == [[Fichièr:Epitaph_Imru-l-Qays_Louvre_AO4083.jpg|vinheta|Inscription nabatèa (Lovre)]] La lenga de las inscripcions nabatèas, qu'espelisson pendent lo sègle VI AbC, mòstra que s'agís d'una modificacion locala de la lenga aramèa, que l'usatge es fòrça espandit en Orient Mejan, e que l'importança supraregionala merma après la fin de l'[[Empèri Aquemenida|empèri aquemenida]] en [[-330]]. L'alfabet nabatèu ven de l'alfabet aramèu. Lo nabatèu se considèra coma l'aujòl de la lenga araba. Evoluèt cap al sègle II AbC per far espelir l'[[arab]], çò qu'explica las similitudas entre la dos lengas. == Societat == === Las femnas dins la societat nabatèa === Las femnas beneficiavan d'un estatut favorable dins la societat nabatèa. En efièt, las inscripcions funeràrias mòstran un drech a la proprietat egal pels òmes e las femnas. Alara, una femna podava èsser proprietària d'una tèrra (un tombèl, un jardin, eca.). E en matèria d'eritatge a los meteisses drechs qu'un òme e jogavan un ròtle dins las activitats economicas de la ciutat<ref>"WOMAN IN THE NABATAEAN SOCIETY", Mahdi Alzoubi, Eyad al Masri and Fardous al Ajlouny, janvier 2014, ''Mediterranean Archaeology and Archaeometry''. http://www.eis.hu.edu.jo/deanshipfiles/pub102423624.pdf </ref>. De reinas e regentas exerciguèron una influéncia de premièr plan dins la vida politica al sègle I AbC. Shaqylat, esposa de Malecus II (40-70 AbC), èra la regenta del tròn nabatèu pendent la minoritat de son filh Rabbel II (darrièr rei nabatèu)<ref>Abbas, E. (1987) Al Hadharah al-Nabtayyah. </ref>. Segon N. Glueck, las femnas nabatèas avián coma los òmes lo drech de frequentar lo temple, e i ofrissián de sacrificis<ref>Glueck, N., ''The Story of the Nabataeans, Deities and Dolphins''. </ref>. Las esculturas mòstran de femnas nabatèas musicianas<ref>Vejatz illustracion pagina 14 de l'article >"WOMAN IN THE NABATAEAN SOCIETY", Mahdi Alzoubi, Eyad al Masri and Fardous al Ajlouny, janvier 2014, ''Mediterranean Archaeology and Archaeometry''. http://www.eis.hu.edu.jo/deanshipfiles/pub102423624.pdf . </ref>. === "Pauc d'esclaus" ? === Segon lo testimòni del geograf grèc [[Estrabon]], la societat nabatèa auriá pas estat fondamentalament esclavagista: "Coma [los Nabatèu] an pauc d'esclaus, son servits abitualament per de parents, de retorn esperat de segur; plan sovent pòdon tanben se servir d'espereles, e aquela necessitat s'espandissá fins als reis<ref name="Estrabon - Geografia, libre XVI, 4">Estrabon, ''Geografia'', XVI (libre conscarat a l'Arabia), 26. http://www.mediterranees.net/geographie/strabon/XVI-4.html</ref>". == Regim politic == [[Estrabon]] evòca una monarquia qu'est pas absolutista<span></span>: "Lo rei, aicí [dins las taulejadas], es tan mesclat a la vida comuna, que, en mai de se servir sovent d'eperel, servís a vegadas los autres de las sieunas mans. a vegadas tanben deu rendre de comptes a son pòble e veire alara tota sa conducha somesa a una mena d'examèn public<ref name="Estrabon - Geografia, libre XVI, 4"/>". == Istòria == === Originas === [[Fichièr:NabateensRoutes.png|vinheta|Las roats comercialas terrèstras dels Nabatèus.]] Las originas dels Nabatèus demoran escuras. Lo debat es encara obèrt per saber se cal reconéisser los Nabatèus dins los annals assirians e dins la [[Bíblia]], çò que condicionariá tanben lor origina geografica<ref>Maurice Sartre, ''D'Alexandre à Zénobie, Histoire du Levant antique, <span class="romain">IV</span><sup>e</sup> siècle av. ''</ref>. Se basant sus la similaritat de lor nom, sant Jeròni prepausa un ligam amb la tribú Nebaioth (de l'aïnat dels dotze filhs d'Ismaèl) mencionada dins la ''[[Genèsi]]'', mas los istorians modèrnes son prudents al subjècte d'aquela interpretacion e l'origina dels primièrs Nabatèus delora mal coneguda<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20161101114822/http://nabataea.net/history.html Nabataea.net]</ref>. Una autra ipotèsi rapròcha lor nom del mot ebrieu ''nabata''. A l'epòca de Teglath-Phalasar III, los Ebrieus nomenan atal los [[Aramèu|aramèus]], puèi le mot designa las tribús arabas nomadas pagant lo tribut a Assurbanipal. S'estima que los Edomitas venon ocupar lo site de [[Petra (Arabia)|Petra]] a partir del milèni I. Ocupant e adoban los nauts d'Umm el-Biyara, ont se trbèt de rèstes d'ostals e de cistèrnas datadas del sègle VII AbC. Fabrican de textils e ceramicas de qualitat e possedisson una mestreja dins lo trabalh dels metals. Amb la captivitat a Babilònia (a partir de 586 AbC.), comença en Judèa una epòca sens poder francament establit. Los Edomitas prenon lo sud de Judèa e los Nabatèus ocupant benlèu sans trucaments lo territòri abandonat per aqueles darrièrs e contunhant lor comerci. Es a d'aquela epòca que datan las primièras inscripcions nabatèas sul territòri edomita. Aquela migracion, que la demora desconeguda, los fa mèstres de las còstas del golf d'Aqaba e de l'important pòrt d'Elath. [[Erodòt]] menciona un rei dels Arabs, aliat dels [[Empèri Pèrsa|Perses]], qu'aurián ajudat Cambyse II dins la conquista d'[[Egipte]]. Ja paoiriá èsser de Nabatèus. Segon Agatharquidés, al sègle III AbC, los Nabatèus se compòrtan coma de piratas e sacramands per las carrièras comercialas ligant lo [[reialme lagida]] d'[[Egipte]] e Orient, fins a que los [[Dinastia dels Ptolemèus|Ptolemèus]] acaban amb los atacas. Perfiechament nomads, an alar ni culturas ni ostals, mas possedisson ja de sanctuaris fixes e lo refugi inaccessible de la ròca d'Umm el-Biyara que domina lo site de Petra. Los parallèls conceptuals e las similituds estilisticas entre los tombèls de Petra e los monuments funeraris de comunautats que s'èra sedentarizadas dins l’Arabia centrala  Qaryat al-Fau e a Mleiha dins la region dels Emirats arabs units fa suggerir a l'arqueològ du CNRS Michel Mouton que los Nabatèus an coma origina la peninsula arabica<ref>''Topoi orient-occident'', Maison de l'Orient Méditerranéen, Volume 14, 2006, p. 80</ref>. Los Nabatèus prenon d'ora d'influéncias culturlas forastièras, per exemple [[Aramèu|aramèas]]. L'aramèu contunha èsser la lenga utilizada per lors monedas e les inscripcions, quand la tribú ven reialme, e fa profièt de l'aflaquiment dels Seleucids per espandre lor territòris cap al nòrd sus las tèrras fertilas a l'èst de [[Jordania]]. Es en caractèrs siriacs (dialècte de l'[[aramèu]]) que los Nabatèus escrivon una letra a Antigòn II Mattathiah (mort v. [[-37|37 AbC]]) Vèrs lo sègle IV AbC, los Nabatèus suplantan los Idumèus, e [[Petra (Arabia)|Petra]] remplaça Bosra, la capitala dels Idumèus (Bseira, entre Tafileh e Chobak). Quand vèrs 312 AbC., Antigòn le Bòrni comença contra eles una expedicion, son descrichs coma una poblada nomada d'unes 100000 membres. Pauc a pauc los Nabatèus s'espandisson dins lo país de Moab e fins a la [[Damasc|Damascèna]]. Per aparar Antiocus Epifan, Aretas <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> refusa l'asili al grand preire Jason, e l'arrèsta quand deu quitar [[Jerusalèm]] (169 AbC.). Los Nabatèus encoratjan los [[Macabèus]] dempuèi qu'aqueles capitèron a venir independents. Pasmens, las avançadas dels Nabatèus dins l'Èst del [[Jordan]] fa que dintran en conflicte amb los Josieus. Quand Alexandre Jannèu isola Gaza ([[-96|96 AbC]]), Aretas II vòl ajudar la vila, mas cai après un an de sètge, sens que los nabatèus vertadierament faguron movement. Alexandre Jannèu se torna alara cap a [[Jordania|Transjordania]], fa desmolir Amatont, e somet la Galaaditida. Mas Aretas II, o son successor Obodas I<abbr class="abbr" title="premier"></abbr>, li fa una emboscada al moment ont ataca lo [[Golan|plan del Golan]]. Moab e Galaad passan jol contraròtle dels Nabatèus ([[-93|93 AbC]]) Ocupan la region de l'Auran, e vèrs [[-85|85 AbC]], lor rei Aretas III ven senor de [[Damasc]] e Celesiria. « ''Nabatèus'' » ven lo nom arab per Aramèus, a l'encòp en [[Siria]] e en [[Iraq]]. Aquel fach es a tòrt utilizat per probar que los Nabatèus son d'imigrants aramèus venent de [[Babilònia]]. De noms apropriats sus lors inscripcions suggerisson que son d'Arabs passats jos influéncias aramèa. Segon Starcky, los ''Nabatu'' del sud d'Arabia son lors aujòls. Pasmens, diferents grops coma los Nabatèus escrivon lors noms de biais significativament diferent. Per aquò, los arqueològs aman pas dire que son totes de la meteissa tribú, o qu'un dels grops constituís los Nabatèus primièrs. === Lo periòde grecoroman === [[Fichièr:Arabia_Petraea.png|vinheta|La província romana d'[[Arabia (província romana)|Arabia petrèa]], creada a la plaça del reialme nabatèu.]] [[Petra (Arabia)|Petra]] se bastís rapidament al sègle I AbC, als temps de l'esplendor ellenica, tocant son apogèu amb près de 20000 abitants<ref>{{En}} [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/ ''« City of Stone », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. A l'epòca, los Nabatèus son aliats als primièrs [[Asmonean|Asmoneans]] dins leur luta contra los monarcs Seleucides. Enseguida venon rivals de las dinastias judèas. Aquelas friccions son una de las causas màger dels desòrdres que menan a l'intervencion de Pompèu en Judèa. Fòrça Nabatèus son convertits de fòrça al [[judaïsme]] pel roi asmonean Alexandre Jannèu<ref>{{En}} Johnson, Paul, ''A History of the Jews'', George Weidenfeld & Nicolson Limited, London, 1987</ref>, qu'envasís Moab e Gilead. Lo roi Obodas sabiá qu'Alexandre Jannèu anava l'atacar, e pòt donc téner sas fòrças près de Gaualne, destruisent atal l'armada israelita<ref>{{En}} [[Flavi Josèp|Flavius Josèphe]] ; ''The Jewish War'' ; 1:87 page 40, traduit par G.A. Williamson à l'anglais en 1959, édité en 1981</ref>. L'intervencion romana obten de resultats complicats e lo rei Aretas III pòt gardar, coma vassal dels Romans, la mai granda partida de son territòri, [[Damasc]] comprés. En [[-62]] Marc Aemili Scaur accèpta un dejós de man de 300 talents per levar lo sètge de [[Perta (Arabia)|Perta]], en partida a causa del terren dificil e en partida que lo manjar aviá mermat fòrça. Ican, amic del rei Aretas III, es enviat per Scaur per obtenir la patz. Aretas accèpta e garda son territòri, apondent [[Damasc]], e ven vassal de [[Roma antica|Roma]]<ref>Josephus 1:61, page 48</ref>. jos Malikho, en [[-32]], [[Eròdes lo grand]] declara la guèrra als Nabatèus amb l'ajuda de [[Cleopatra VII]]. Sacatja e pilha la Nabatèa amb sa [[Cavalariá|cavaleriá]] e ocupa Tell al-Ashari. Los Nabatèus fan retirada fins a Qanawat (uèi en Siria). Atenio, lo general de Cleopatra, envia los abitants d'aquela vila atacar las fòrças d'Eròdes, que fugís cap a Ormiza. Un an mai tard, aquelas fòrças baton los Nabatèus<ref>Josephus 1:363-377, pages 75-77</ref>. Après un trèrratrem en Judèa, los Nabatèus se soslèvan e envasisson la Judèa, mas Eròdes passa lo [[Jordan]] a [[Amman|Filadelfia]]. Ambedos camps se retiran. Los Nabatèus, jos Eltèm, refusan de començar la batalha, Eròdes decidís alara d'atacar lor camp. Los Nabatèus, desorientats, lutan e son batuts. Los subrevivents fan retirada, Eròdes los percaça, los asètja e unes se rendon. Los subrevivents ofrisson a la fòrça d'Eròdes {{Nobr|500 talents}}, mas refusa. Mai tard, los Nabatèus son forçats de sortir de lor posicion aparada, per cercar d'aiga, son batuts pendent aquela darrièra batalha<ref>Josephus 1:377-391 pages 78-79</ref>. Jos l'[[Empèri Roman|Empèri roman]], los Nabatèus contunhon de prosperarr pendent lo sègle I. Lor poder s'espandís sus una granda partia de l'Arabia, de la [[Mar Roja|Mer Roja]] fins al [[Iemèn]]. Malgrat un declin degut a l'emergéncia de la rota comerciala entre Myos Hormos (Myoshormus) e Coptos sul [[Nil]], Petra demora un centre de comerci cosmopolita. Somés a la [[Pax Romana]], los Nabatèus perdon lors abituds guerrièras e pastoralas e venon un pòble pacific vodat al comerci e a l'agricultura. En [[36]], lo rei Aretas IV, furiós que sa filha Fasaelis èra estat repudiada per E[[Eròdes Antipas|ròdes Antipas]] per esposar la celèbra Erodiada, provòca una batalha suls territòri disputats de l'anciana [[tetrarquia]] de Felip<ref>Mort en [[34]].</ref> e entre autre Gamla. Segon [[Flavi Josèp]], l'armada d'[[Eròdes Antipas]] es « ''abocinat a causa de la traïson de transfugs que, tot apartenent a la tetrarquia de Felip (''Eròdes Felip que ven de morir (en [[34]])''), èran al servici d'Eròdes'' (Antipas) ». Aquela traïson se debanèt « ''en justa venjança de Joan chafrat Batista'' ([[Joan Batista]])<ref name="Antiquités judaïques">[[Flavi Josèp]], ''Antiquitats judaïcas'', [http://remacle.org/bloodwolf/historiens/Flajose/juda18.htm#V Livre XVIII, V, 1.]</ref> » que veniá d'èsser executat per [[Eròdes Antipas]]. Jos [[Trajan]], l'influéncia de Petra merma e los Nabatèus perdon lor independéncia a l'escasença de la reduccion de lor reialme en província romana d'[[Arabia (província romana)|Arabia Petrèa]]. Al [[sègle IV]], se convertisson al [[cristianisme]]. Los nòus envasissors arabs, que pojavan dins la [[Arabia|peninsula]], trobèron los darrièrs Nabatèus venguts ''[[Fellah|Fellahun]]'', o païsans. Rebutan un temps de se convertir a l'[[Islam]] pretextant que son les descendents de [[Jèsus de Nazaret|Jèsus]]. === Reis nabatèus === {| class="" style="font-size: 95%; border: 1px solid gray; border-collapse: collapse; margin-bottom: 10px;" align="center" bgcolor="#f7f8ff" border="1" cellpadding="3" cellspacing="3" ! Debuta de regne ! Fin de regne ! Nom del sobeiran |- align="center" | colspan="3" | desconegut |- align="center" | [[-170]] | [[-168]] | Aretas I<sup>er</sup> |- align="center" | colspan="3" | desconegut, Rabbel I<sup>er</sup> ? |- align="center" | V. [[-120]] | [[-96]] | Aretas II |- align="center" | [[-96]] | V. [[-85]] | Obodas I, filh d'Aretas II |- align="center" | [[-84]] | V. [[-62]] | Aretas III « Filhellèn » |- align="center" | [[-62]] | [[-58]]<ref name="Schwentzell2013_p242">Christian-Georges Schwentzel, ''Juifs et Nabatéens, Les monarchies ethniques du Proche-Orient hellénistique et romain'', Presses Universitaires de Rennes, 2013, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;242.</ref> | Obodas II |- align="center" | [[-60]] | [[-30]] | Malikho I<br> |- align="center" | [[-30]] | [[-9]] | Obodas III |- align="center" | [[-9]] | [[40]] | Aretas IV espós de las reinas Uldu puèi Shaqilat I<br> |- align="center" | [[40]] | [[70]] | Malikho II, filh d'Aretas IV e espós de la reina Shaqilat II |- align="center" | [[70]] | [[106]] | Rabbel II, filh de Malikho II e espós de la reina Gamilat puèi d'Agru |} ''font''<ref name="augedentzer">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', Gallimard, 1999.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="Schwentzell2013_p242">Christian-Georges Schwentzel, ''Juifs et Nabatéens, Les monarchies ethniques du Proche-Orient hellénistique et romain'', Presses Universitaires de Rennes, 2013, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;242.</ref> == Notas e referéncias == {{Referéncias|colonnes=2}} == Annèxas == === Bibliografia === * {{fr}} Pétra, la cité des caravanes, Christian Augé e Jean-Marie, Gallimard Découvertes Gallimard Archéologie, avril 1999 (2001, 2004, 2006) París, 96 pages isbn=2-07-053428-6 * {{En}} Stephan G. Schmid, ''The Nabataeans. Travellers between Lifestyles'' in : B. MacDonald - R. Adams - P. Bienkowski (éds.), ''The Archaeology of Jordan'' (Sheffield 2001) 367-426. <span> </span><small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]]&nbsp;<span class="nowrap">1841271365</span>)</small> * {{En}} Negev, Avraham ; ''Nabataean Archaeology Today'' ; New York University Press ; 1986 * {{En}} David Graf, ''Rome and the Arabian Frontier: from the Nabataeans to the Saracens'' * « Nabat », ''Encyclopedia of Islam'', volume VII. * {{En}} Stephan G. Schmid ; « The Nabataeans. Travellers between Lifestyles », dans B. MacDonald - R. Adams - P. Bienkowski (éd.), ''The Archaeology of Jordan'' ; Sheffield, 2001 ; pages 367-426. <span> </span><small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]]&nbsp;<span class="nowrap">1841271365</span>)</small> * Henri Stierlin, ''Pétra. Capitale du royaume'' ''nabatéen : <span class="romain">III</span><sup>e</sup> siècle avant - <span class="romain">II</span><sup>e</sup> siècle après JC'', Imprimerie nationale, 2009 * Christian-Georges Schwentzel, ''Juifs et Nabatéens, les monarchies ethniques du Proche-Orient hellénistique et romain'', PUR, 2013. === Articles connèxes === * [[encens]] * [[Dushara|Dusares]] * [[Petra (Arabia)]]<br> === Ligams extèrnes === * {{Fr}} [http://www.antikforever.com/Syrie-Palestine/nabateens/nabateen.htm Les Nabatéens, l'histoire, la civilisation etc...] * {{Fr}} [https://web.archive.org/web/20100725083122/http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/les_nabateens_caravaniers_et_bAtisseurs.asp Les Nabatéens, caravaniers et bâtisseurs] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20160429070718/http://www.auac.ch/bns/ Bulletin of Nabataean Studies] * {{Fr}} [http://www.cosmovisions.com/monuPetra.htm Pétra] * {{En}} [http://www.newadvent.org/cathen/11777b.htm Petra] * {{Fr}} [http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/langue_et_ecriture_nabateennes.asp Langue et écriture nabatéennes] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20160304023641/http://nabataea.net/nab1.html Nabataea] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20180519183833/http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/nabkings.html Nabatean Kings] [[Categoria:Pòble ancian]] httx8ctw8y2j6t5xloexwofb0kzhpqf Petra (Arabia) 0 160399 2334426 2287894 2022-08-25T20:48:11Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Patrimòni de l'Umanitat |nom = Petra |imatge = Al Khazneh.jpg |tèxt = La [[Khazneh]], un dels monuments mai celèbre de Petra. |localizacion = |tipe_edifici = cite arquitectonic |arquitèctes = |començament = [[Edat Mejana]] |acabament = |consecracion = |estil = |materials_utilizats = |sistèma_construccion = |planta = |imatge_p = |alçat = |imatge_a = |Patrimòni = |data_celebracion = |tipes = Cultural |critèris = (i) (iii)(iv) |ID = 345rev |ID_immaterial = |region =[[Arabia]] |coordenadas = |an =1985 |extension = |extension2 = |extension3 = |perilh = |sit = }} {{UNESCO}} [[Fichièr:Al Khazneh.jpg|vinheta|Mapa de la region.]] '''Petra''' (de ''<span class="lang-grc" lang="grc">πέτρα</span>'' ''petra'', « ròca » en [[grèc]] ancian ; <span class="lang-ar" dir="rtl" lang="ar">البتراء</span> ''Al-Batrāʾ'' en [[Arabi|arab]]), de son nom [[Lengas semiticas|semitic]]<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 114.</ref> '''Reqem''' o '''Raqmu''' (« la Mirgalhada »)<ref>La vila seriá estat coneguda en China a partir del sègle II AbC</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[http://depts.washington.edu/silkroad/texts/weilue/notes11_30.html « The Peoples of the West »]'', de "Weilue/魏略" par Yu Huan/魚豢 - Draft English translation by John E. Hill, 2004</ref>, es una ciutat nabatèa preislamica situada al sud de l'actuala [[Jordania]] e lo pòl toristic màger del país. Creada dins l'[[Antiquitat]] vèrs la fin del sègle III AbC pels Edomitas, es mai tard ocupada pels [[Nabatèus]] que la fan espelir mercé a sa posicion sus la rota de las caravanas transportant l'[[encens]], las [[Espècia (cosina)|espècias]] e d'autres produchs precioses entre [[Egipte]], [[Siria]], l'[[Arabia]] del Sud e la [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa]]. Vèrs lo sègle VIII, la modificacion de las rotas comercialas e los tèrratrems provòcan l'abandon progressiu de la vila pels abitants. Petra abriguèt a son apogèa fins a vint e cinc mila abitants. Casent dins l'oblit a l'epòca modèrna, lo site se torna descobrir pel mond occitental l'explorator soís [[Johann Ludwig Burckhardt|Jean Louis Burckhardt]] en [[1812]]. Forças bastits, que las façadas monumentalas directament talhadas dins lo ròc, ne fan un ensems monumental e unic que, dempuèi lo 6 de decembre de 1985, es inscrit sus la [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat|lista del patrimòni mondial de l'UNESCO]]. La zona a l'entorn del site es tanben, dempuèi [[1993]], un parge nacional arqueologic. == Geografia == [[Fichièr:Petra_location_map-fr.svg|vinheta|La [[Khazneh]], un dels monuments mai celèbre de Petra..]] Petra se situa a mièg camin entre lo gof d'Aqaba e la [[mar Mòrta]] a un altitud de 800 à <span>1 396</span> mètres al dessús del nivèl de la mar, dins un fons de val de la region montanhòla d'Edom, a l'èst del val de l'Arabah. Ara lo site de Petra se trapa a près de <span class="nowrap">200&nbsp;km</span> al sud de la capitala jordaniana [[Amman]], a gaireben 3 oras de carrièra<ref name="schultz">Patricia Schultz, ''Les 1000 lieux qu'il faut avoir vus dans sa vie'', Paris, Flammarion, 2006, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;420 et 421.</ref>. La situacion de Petra, amagada entre de ròcs de parets escalabroses e provesit en aiga de biais segur ne fa un luòc propici per una ciutat prospèra. Lo luòc es accessible per un caminolet montanhós pel nòrd-oèst o a l'èst per un canhon de gaireben 1,5 quilomètre de long e fins a <span class="nowrap">200&nbsp;mètres</span> de prigondor, lo Sîq, l'accès màger, que, a son luòc mai estrech, mesura pas que dos mètres de larg. La preséncia d'aiga e la seguretat balhada pel site faguèron de Petra un arrèst natural a la crosada de mai d'una rotas de caravas que ligan l'[[Egipte]] a [[Siria]] e l'[[Arabia]] del Sud a la [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa]], cargadas subretot de produchs de luxe ([[Espècia (cosina)|espècias]] e [[seda]] venent d'[[Índia]], evòri venent d'[[Africa]], pèrlas de la [[Mar Roja]] e [[encens]] del sud d'Arabia). La resina de l'« arbre d'encens » (''Boswellia'') èra convejada dins tot lo mond antic coma una ofrenda religiosa fòrça preciosa, mas tanben coma medicament. L'activitat comerciala menda per las caravanas e las taxas percebudas produson de grands ganhs pels Nabatèus. Alara, la vila abriga del sègle V AbC al III un mercat important. === Plan detalhat de la vila === [[Fichièr:PetraMap2.png|centrat|vinheta|Plan detalhat de la vila de Petra, Jordania.<br> ''Linhas'': Camins d'accès<br> ''Doble carrat'': Naut luòc<br> ''Carrat amb redond central'': Fortalesa dels Croisats<br> ''Carrat barrat'': Escavacions]] === Geologia === Coma Petra es una vila troglodita situada al mièg de bauces rocaguts, la pèira es visibla de pertot sul site. Se compausa de [[gres]], ròca detritica eissida de l’agregacion e la cementacion (o diagenèsi) de grans d'[[arena]]. S'agís d'una ròca coerenta<ref>François Michel, ''Roches et paysages, reflets de l’histoire de la Terre'', Paris, Belin, Orléans, BRGM éditions, 2005, <span> </span><small style="line-height:1em;">(ISBN&nbsp;<span class="nowrap">978-2-7011-4081-0</span>)</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;208.</ref>. Es organiza en estratas que dona a vegada de declinasons de colors mirgalhadas (anant del jaune al violet en passant pel ròse) renfortis per l'intensitat de la lutz, subretot de vespre<ref name="schultz">Patricia Schultz, ''Les 1000 lieux qu'il faut avoir vus dans sa vie'', Paris, Flammarion, 2006, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;420 et 421.</ref>. Petra es situada dins una region de fòrta sismicitat. Se plaça als tèrmes de doas placas que limpan: la [[Placa arabica|placa d'Arabia]] e la [[Placa africana|placa d'Africa]]. Lo [[19 de mai]] de [[363]], en [[419]], [[551]] e [[747]], de [[Tèrratrem|tèrratrems]] damatjèron la vila e los monuments<ref name="centdixneuf">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 119.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="earthquake"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/earthquake/ ''« The Great Earthquake », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. La [[jaça freatica]] d'aiga [[Clorur de sòdi|salada]] situada jos Petra puja e damatge los monuments a la basa. A l'entorn de Petra, i a de ròcas contenent de [[silici]], que los Nabatèus an podut traire de las [[Peirièra|peirièras]] per far de beton impermeable<ref name="walkin"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/walk.html ''« The Walk In »''], nabataea.net</ref>. Aquelas caracteristicas geologicas particularas permetèron als abitants de Petra de s'amagar e de s'aprar de las atacas. === La provision en aiga === L'[[aiga]] es necessari al desvelopament de las activitats umanas. Las fonts essent pauc abondantas dins la region mièg desrtica, es l'aiga de [[pluèja]], gaireben <span class="nowrap">150&nbsp;mm</span> per an<ref name="water"/> (uèi de 50 a <span class="nowrap">250&nbsp;mm</span><ref name="ppark"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[https://web.archive.org/web/20050526014133/http://nabataea.net/ppark.html « The Petra Archeological Park »]'', nabataea.net</ref>), qu'assegurava l'essencial dels besonhs. Las fonts solas podavan pas provesir d'aiga sonque per unas familhas<ref name="water"/>. Los Nabatèus bastiguèron un sistèma de presa d'aigas e de redistribucion amb de règlas de despartiment als abitants<ref name="water"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/water.php ''« Water in the Desert », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Petra, situada dins una conca, podava prene las aiga pluvencas d'un bacin de <span class="nowrap">92&nbsp;km<sup>2</sup></span><span class="nowrap"></span> mercé a la relativa impermeabilitat de las ròcas<ref name="soixante">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 60, 61 et 62.</ref>. Aquela permeabilitat floaca del sol fasiá pasmens problèmas, coma lo desencadenament d'aigadas sasonièras (ivèrn e prima) fòrça poderosas e donc destructriças dels [[Oèd|oèds]] (coma aquel de Mossa). En efièch, fins a que siá desviat al [[sègle XX]], lo riu de l'oèd Mossa (« rui de Moïses ») que raja dempuèis la fon d'Aïn Mossa (« font de Moïses ») dins lo Sîq fins al vilatge de Gaia èra a l'origina de las aigadas murtrièras coma en [[1963]] que 24 toristes franceses moriguèron nogats, preses dins una èrsa monstruosa<ref name="soixante">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 60, 61 et 62.</ref>. Tanben existís un « pichon Sîq » que jonh lo Sîq màger près de las tombas reialas<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/ssiq.html ''« The Small Siq »''], nabataea.net</ref>. Al sègle I, [[Estrabon]] dirà que los abitants de Petra « an de fonts en abondéncia, que siá per d'utlizacions domesticas o per asagar lors jardins<ref name="water"/> ». [[Fichièr:Petra-Roman-Aqueduct.jpg|esquèrra|vinheta|Los dos aquaductes escavats dins las parets del Sîq per far caminar l'aiga.]] D'installacions de culhida e de distribucion d'aiga destinadas a servar e menar l'aiga passent lo relèu bauçós son encara visibles uèi, coma per exemple las cinc [[Paissièra|paissièras]] idraulicas e de sèrvas descbèrtas<ref name="soixante">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 60, 61 et 62.</ref>. Tanben existissiá un grand malhum de cistèrnas sosteranha. Al nòrd-èst e sud-èst de Petra, las aigas del Sîq rajavan dins dos aquaductes, una galariá obèrta (reculhant las aigas regolant de las parets) talhada dins lo ròc e cobèrta de gip impermeable, una autra cobèrta en penjal doç realizat amb de tudèls en tèrra cuècha o en [[ceramica]]<ref name="water"/><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="soixante">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 60, 61 et 62.</ref>. Las aigas pluvencas progissent lo primièr [[Aqüeducte|aquaducte]], l'Aïn Mossa lo segond<ref>''Fabianis'', page 178</ref>, las 200 cisternas (que mai d'una sul mont ''Umm al-Beira'', o « Maire de las cisternas<ref name="beira"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/beira.html ''« Um al Beira »''], nabataea.net</ref> »), fòrça sèrvas e un ''nymphaeum'', o font publica<ref name="water"/>. Un malhum de mai gros debit permetava tanben de prene l'aiga de font mai alinhada e d'alimentar de quartièrs nauts<ref name="soixante">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 60, 61 et 62.</ref>. Aqueles malhums menavan gaireben 40 millions de litres d'aiga per jorn a Petra<ref name="water"/>. Lo sistèma de distribucion d'aiga foguèt comparat amb aquel de [[Roma]] a la meteissa epòca, qu'èra tanben fòrça avançat, pasmens se la talha d'ambedos ciutats èra plan diferent, Roma essent fòrça mai poblada. Mas èra plan sufisent per cobrir los besonhs de la ciutat<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> <abbr class="abbr indicateur-format format-pdf" title="Document au format Portable Document Format (PDF) d'Adobe">[PDF]</abbr> [http://journals.cambridge.org/production/action/cjoGetFulltext?fulltextid=302831 ''Petra Water Systems''], de C.R. Ortloff, cité dans [http://nabataea.net/waterw.html ''« Water Works »''], nabataea.net</ref>. Lo resultat d'aquela mestresa de l'aiga èra, a l'epòca, la creacion d'un vertadièr [[oasi]] artificial. Sols de restes d'aquelas installacions son encara visibles. === L'agricultura e l'elevatge === Quand la vila èra en plan vam, l'aiga servissiá subretot a la consomacion dels abitants e del bestial e tanben, dins una fasa mai tardièra, a l'asagatge ortalenc<ref name="soixantetrois">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 63, 64 et 65.</ref>. De [[Cereala|cerealas]], coma l'[[òrdi]] o lo [[blat]], d'arbres [[Fruch|fruchièrs]] e de [[Vinha|vinhas]] èran de segur cultivadas a Petra. De truèlhs cavats dins de ròcs foguèron trobats, datant benlèu del periòde de dominacion romana qu'aviá donat al [[vin]] una granda importança<ref name="soixantetrois">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 63, 64 et 65.</ref>. Ara, d'amenatjaments agricòls son visibles a l'entorn del site coma de culturas sus de laissas dins lo sector de Zurrabeh, creats per lutar contre l'erosion dels sols e obtenir de rendements mai nauts. Dempuèi l'abandon del site, lo manca d'entreten dels amenatjaments idraulics menèt a la destruccion de fòrça [[Paissièra|paissièras]]; sols unes restes son encara visibles, coma un obratge dedicat a la distribucion de l'aiga dins lo luòc dich dels « òrts romans<ref name="soixantetrois">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 63, 64 et 65.</ref> ». Ara, de tropèls de [[Cabra|cabras]] negras son tanben visiblas a l'ntorn del site de Petra. Lor domesticacion es provada dempuèi lo [[Neolitic]]<ref name="soixantetrois">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 63, 64 et 65.</ref>. == Clima == == Istòria == L'istòria de Petra es longa, son val essent fòrça apreciat per sa facilitat de defensa. Pasmens, los primièrs abitants èran nomads, existisson de traças materialas de las abitacions sonque a partir de l'epòca nabatèa, qu'aquela civilizacion bastiguèt fòrça construit e i demorèt lo mai de temps. abandonat, alara existís pauc de fonts evocant aquel epòca, çò que fa malaisit la reconstitucion de l'istòria de la vila sus un periòde long. Après la redecobèrta de la vila per [[Johann Ludwig Burckhardt|Jean Louis Burckhardt]] en [[1812]], foguèron trobats d'ecrichs de l'Antiquitat de fòrça fonts evocant l'istòria de Petra. [[Fichièr:Petra1.JPG|centrat|vinheta|Vista panoramica del Naut-luòc du Sacrifici sus la vilaasse de Pétra.]] === Neolitic === De decobertas sul site de Beidha, a unes quilomètres de Petra, mostrèron l'existéncia d'installacions sedentàrias datant d'un periòde estimat entre 10000 e 8000 AbC<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. L'establiment mai ancian trobat dins la quita Petra data de l'[[Edat dau Fèrre|edat du fèrre]]<ref>Valeria Manferto de Fabianis et Fabio Bourbon (traduction d'Étienne Schelstraete) ; ''Splendeurs des civilisations perdues : Les plus beaux sites archéologiques'' ; Éditions Gründ, Paris, 1998 ; <span> </span><small style="line-height:1em;">(ISBN&nbsp;<span class="nowrap">978-2-7000-2139-4</span>)</small>.</ref>. === Antiquitat === ==== Periòde edomita ==== [[File:Uneishu_Tomb,_Petra.jpg|vinheta|Tombèl d'Aneishu a Petra.]] Segon Léon de Laborde, las primièras traças d'installacions sedentàrias edomitas sul site de Petra ven de la fin del sègle VIII AbC e del VII AbC. Aquel pòble domina alara tota la region<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Los Edomitas causisson de s'installar suls puèges pròches de Petra, coma ''Umm al-Beira'' (« Maira de las cistèrnas », que n'èra mai d'una al suc)<ref name="beira"/> puslèu que sul site ocupat mai tard pels [[Nabatèus]]. Pas bons bastissèires, son pasmens reputats per [[terralha]]<ref name="jordan">''[https://web.archive.org/web/20160306054535/http://fr.visitjordan.com/visitjordan_fr/principalesattractions/p%c3%a9tra/histoireetculture/tabid/86/default.aspx Histoire et culture]'', fr.visitjordan.com</ref>. Se serián oposats, segon la [[Bíblia]], al passatge de [[Moïses]] pendent l'Exòde, car de descendents d'Esaü, fraires enemics dels [[Ebrieu|Ebrieus]]. Per localizar les estapas de l'Exòde, Laborde e totes los diferents explorators donèron de noms biblics als diferents luòcs<span></span>: ''Wadi Moussa'' « riu de Moïses », ''Khazne al-Firaun'' « tresaur del Faraon »… Petra, coma Bosra, foguèt coneguda fins al [[sègle XX]] coma la vila mencionada dins la [[Bíblia]] (II Reis, XIV, 7 ; [[Isaïas (profèta)|Isaïas]], XVI, 1) jol nom de Sela (de ''<span class="lang-he" dir="rtl" lang="he">סֶּלַע</span>'' ''sela'', « ròc » en [[ebrieu]]), la capitala dels Edomitas, abans que de recercas arqueologicas mòstran qu'èran doas vilas diferentas, Sela essent mai al nòrd<ref name="edomite">''[http://www.cliolamuse.com/spip.php?article526 Pétra édomite]'', Clio la Muse, 2007</ref>. ==== Periòde nabatèu ==== [[File:NabateensRoutes.png|vinheta|Las rotas comercialas terrestras dels Nabattèus fan de Pétra un centre de comerci important per l'epòca.]] L'arribada dels Nabatèus, pòble nomad arab, ven benlèu de sègle VI AbC, quand intrèron en país d'Edom e prenon lo contraròtle de Petra<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Los Edomitas son a l'epòca partits s'installar dins la region d'Ebron, abandonant lo site<ref name="edomite"/>. Lèu, los Nabatèus se sedentarizan dins la region daissada liura. Lo periòde nabatèu es documentat melhor que loas autras epòcas de l'Antiquitat, mas la partida mai granda dels documents (escrits sus de [[Papir|papirs]] e d'autres supòrts se descompausant aisidament) son ara en polvera, las fonts datant d'aquela epòca son rares, daissant pas que las datas a vegada precisas d'eveniments gravats dins lo gres de las parets de la vila e las etapas de construccion dels monuments per permetre de reconstituir aquela epòca de son istòria. En [[-312|312 AbC]] lo general [[Reialme de Macedònia|macedonian]] Antigòn lo Bornhe fa fracas dins son ensag de prene de la vila<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Al sgle IV AbC, la vila s'espandís sus mai de detz km<sup>2</sup>. Los Nabatèus se fan conéisser per lor tecnica de [[terralha]] de granda qualitat<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/daily/wheel.php ''« Skilled at the Wheel », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>, saber de segur venent dels Edomitas<ref name="jordan"/>. Vèrs la fin del sègle IV AbC e al començament del II AbC, los Nabatèus semblan totalament independents malgrat la dominacion regionala dels [[Dinastia dels Ptolemèus|Ptolemèus]] e vèrs la fin del sègle III AbC, los Nabatèus sostenon [[Antíoc III]] que rebuta los Ptolemèus cap al Sud<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Entre [[-93|93]] e [[-90|90 AbC]], lo rei nabatèu Obodas I<abbr class="abbr" title="premier"></abbr> bat Alexandre Jannèu sul [[Golan|plan del Golan]], acabant amb las vistas expansionistas dels [[Asmonean|Asmoneans]] sus Petra e son reialme<ref name="jewishvirtuallibrary"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20180519183833/http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/nabkings.html ''Jewish Virtual Library'']</ref>. conquerís atal los païses de Moab e de Galaad, a l'èst del [[Jordan]] que tornarà prene malgrat sa novèla victòria sus Jannèu vèrs [[-82]]<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. En [[-85|85 AbC]], Obodas I bat lo seleucid Antiokho XII qu'es tuat al combat. A sa mòrt, Obodas es deïficat pels Nabatèus qu'organizan son culte e bastissent lo Deir en son onor<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Lo rei Aretas III, filh d'Obodas I espandís lo reialme dels Nabatèus fins a [[Damasc]]<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. La ciutat se desvolopa mercé al comerci sus la rota de l'encens. Aquel itinerari terrèstre istoric anava del [[Iemèn]] le long de la còsta occidentala d'[[Arabia]] e se divisava a Pétra en una branca nordoccidentala que mena a Gaza, e en una nordorientala cap a [[Damasc]]. L'aiga e la seguretat faguèron de Petra un arrèst per las caravanas del sud d'[[Arabia]], cargadas subretot de produchs de luxe ([[Espècia (cosina)|espècias]] e [[seda]] venent d'[[Índia]], evòri venent d'[[Africa]], perlas de la [[mar Roja]] e [[encens]] del sud d'Arabia, entre autres produchs nautament covejats). La resina del ''boswellia'' (l'« arbre a encens ») èra convejada dins lo mond antic tot entièr coma una ofrenda [[Religions|religiosa]] particulara preciosa, mas tanben coma medicament<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/commerce/roads.php ''« The Roads to Riches », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Lo comerci intermediari e dels drechs de doana produsent d'importants beneficic pels Nabatèus, que donavan als caravanièrs de l'aiga e lor mostravan ont s'aparar la nuèch - contra pagament<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/commerce/ ''« Caravans and Commerce », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. [[File:Petra_Jordan_BW_40.JPG|vinheta|Tombèls reials.]] Lo rei nabatèu Malikho I<abbr class="abbr" title="premier"></abbr> puèi Obodas III fan racassar mai d'una expedicions [[Empèri Roman|romanas]] vèrs l'''Arabia felix'' coma aquela de [[-25|25]] e [[-24|24 AbC]] del prefièch d'Egipte Gai Aeli Gal<ref name="centdixhuit">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 118.</ref>. Los Romans ensajan en efièch de descobrir l'origina de las espècias e dels parfums que los Nabatèus comerçavan<ref name="jewishvirtuallibrary"/> per se ne passar de lor intermediari. La vila atenh son apogèu en l'an [[50]]. Auriá abrigat a l'epòca fins a <span>20 000</span> abitants<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/ ''« City of Stone », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>, mas las fonts divergisson fortament: d'autras estimacions van de <span>30 000</span> a <span>40 000</span> abitants<ref name="Fabianiscentsoixantequatorze">''Fabianis'', page 174.</ref>. Pendent lo regne del rei nabatèu Obodas III de [[-30|30]] a [[-9|9 AbC]], lo reialme conéis un important movement cultural. Es a aquela epòca que gaireben totes los tombèls e temples son bastits<ref name="jewishvirtuallibrary"/>. Los Nabatèus adoran los [[Deitat|dieus]] e divesas arabs dels temps pre[[Islam|islamics]] e tanben unes de lors reis deificats. [[Dushara]] es a l'epòca lo diue mascle màger acompanhat de sa trinitat femenina: [[Al ʿUzzā]], [[Al Lat]] e [[Manat]]. Fòrça estatuas talhadas dins lo ròc figuran aqueles dieus e divesas<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/icons/ ''« Icons of the Gods », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Diodòr de Sicília e [[Estrabon]] son los sols autors coneguts d'aquel epòca daissèt dels tesmònis escrichs sus Petra. Aqueles tèxtes fan estat de las importantas riquesas d'aquel pòble arab venent del comerci caravanièr entre Asia e Euròpa, mas ne s'acordan pas sus lor vida videnta: sedentaris o nomads, païsans o ciutadans<ref name="seize">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 16.</ref>. Reqem (« la Mirgalhada »), lo nom [[Lengas semiticas|semitic]] de Petra es tanben mencionada dins los [[Manuscrits de la mar Mòrta|Manuscrits de la Mar Mòrta]]. ==== Periòde roman ==== [[File:Arabia_Petraea.png|vinheta|La província romana d'[[Arabia (província romana)|Arabia petrèa]].]] Una confederacion amassant detz Ciutats-Estats situadas près de Petra nomenada decapolis fa son apareisson a l'epòca romana<ref name="jordan"/>. Foguèt conquerida per Roma en [[-63|63 AbC]] En [[106]], sens dopte après la mòrt du darrièr rei nabatèu Rabbel II, ja qu'auriá agut pas cap de combat, lo reialme es anexiat sus òrdre de l'emperaire roman [[Trajan]] per Corneli Palma, governaire de Siria. Aquel fa de Bosra, que vendrà lèu la segonda vila nabatèa en importança<ref name="north"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/roman/north.php ''« A Shift to the North », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>, la capitala de la novèla [[província romana]] d'[[Arabia (província romana)|Arabia]] (''provencia Arabia''). L'emperaire [[Trajan]] torna nomenar Bosra (alara nomenada ''Bostra'') ''Nea Traiane Bostra'', o « Novèla Bostra de Trajan », e Petra recep lo títol onorific de metropòli (''metropolis''). Un pauc mai tard, en [[114]]<ref name="centdixneuf">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 119.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="north"/> Petra ven la basa de partença per las atacas romanas contra l'empèri dels [[Partia|Partians]] en [[Iran]], a l'èst<ref name="romanrule"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/roman/ ''« Under Roman Rule », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. L'obertura de las rotas maritimas a l'[[Roma antica|epòca romana]] pòrta un còp fatal a Petra e als [[Nabatèus]] desviant los fluses comercials de la vila. A partie de l'occupacion romana, unas caravanas s'arrestan encara a Petra, mas venon mai rares amb lo temps<ref name="romanrule"/>, malgrat la construccion d'una via romana de <span class="nowrap">400&nbsp;km</span> ligant Bosra, Petra e lo gof d'Aqaba<ref name="north"/>. L'emperaire [[Adrian (emperaire)|Adrien]] va sul site en [[131]], li dona son nom<span></span>: ''Petra Adriana''<ref name="jordan"/>. La multiplicacion de las construccions mòstra que la vila coneguèt malgrat tot un periòde prospèr pendentt la « [[Pax Romana]]<ref name="quarantequatre">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 44.</ref> ». Pendent la nòva organizacion de l'Empèri començada per l'emperaire [[Dioclecian]], ven la capitala de la « Palaestina taertia o Palaestina salutaris<ref name="Fabianiscentsoixantequatorze">''Fabianis'', page 174.</ref> ». Segon la tradicion araba, Petra es lo luòc ont [[Moïses]], pendent l'Exòde del pòble [[Israèl|israelian]] d'[[Egipte]], faguèt sordre la font d'una pèira la tustant d'un pal. Lo vilatge pròche de Wadi Moussa e de luòcs remembran donca fins ara Moïses. Miriam, la sòrra de Moïses, i possedís un tombèl. ==== Periòde bizantin ==== [[Fichièr:Petra-Mosaic.jpg|vinheta|Detalh d'un mosaïc de la glèisa bizantina de Petra.]] Lo [[cristianisme]] penètra a Pétra vèrs lo [[sègle IV]], près de 500 ans après l'establiment de Petra coma centre comercial. En [[330]] lo primièr emperaire crestian, [[Constantin I lo Grand|Constantin I]], fa de [[Bizanci]] sa novèla capitala e la nomme [[Constantinòble]]. Petra fa ara partida de l'empèri bizantin e l'empèri i encoratge coma pel tot son territòri la difusion de la fei crestiana bastissent de glèisas. Los abitants de la vila demoran d'enprimièr fidèls a lors cresenças, mas en [[350]] un evèsque es nomena a Pétra, e un sègle mai tard de grandas glèisas son edificadas dins la vila<ref name="byzera"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/byzantine/index.php ''« The Byzantine Era », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Atanas d'Alexandria menciona un [[evesque]] de Petra nomena « Asteri<ref>Anhioch. 10</ref> ». Quitament lo Deir foguèt utilizat coma [[Glèisa (edifici)|glèisa]] pendent aquel periòde, de croses pintas sus las parets<ref name="borrowed"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/byzantine/finery.php ''« Borrowed Finery », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>, e tres autras glèisass foguèron descobertas pedent las escavacions<ref name="jordan"/>. La vasta « Tomba de l'urna » de l'epòca nabatèa, que correspond a la tomba de Malikho II o d'Aretas IV<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/royal.html ''« The Royal Tombs »''], nabataea.net</ref>, ven una mena de [[catedrala]] en [[446]]<ref name="borrowed"/>. Al nòrd de Petra, i a de tombas amb de croses gravadas, indicant que los crestians i enterravan lors mòrts<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/church.html ''« Churches »''], nabataea.net</ref>. Un violent tèrratrem tòca Petra lo [[19 de mai]] de [[363]], domatjant de monuments, coma lo teatre, e los aquaductes. Ciril, evesque de [[Jerusalèm]], dirà que « gaireben la mitat » de la vila fuguèt destriuda quand lo tèrratrem toquèt « a la tresena ora, e subretot a la novena ora de la nuèch », descrivent le tèrratrem e sa poderosa replica. La vila essent aflaquida dempuèi lo començament de la dominacion romana per la diminucion de sas activitats comercialas, se torna pas bastir e se voida lentament de sos abitants<ref name="earthquake"/>. === Edat Mejana === [[Fichièr:Street_of_Facades_03.jpg|vinheta|Tombèls sur la carrièra de las Façadas.]] La darrièra mencion de Petra se trapa dins un tèxte escrich ear Antenogenas, evesque de la vila, vèrs la fin del sègle V o lo començament del [[sègle VI]]<ref name="prayer"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/byzantine/prayer.php ''« An Arabic Prayer », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. La conquista islamica de [[629]] - [[632]] passa per la region e sembla aver ignorat Petra<ref name="byzera"/>. Conquistada pels Arabs, que l'impacte sus la vila es pas conegut<ref name="prayer"/>, Petra, que s'es pauc a pauc voidada de sos abitants e venguèt un simple vilatge vèrs [[700]]<ref name="byzera"/>. Diferents tèrratrems, subretot aquel de 747, explican la desafeccion de la vila. Pasmens, l'istorian Dan Gibson sosten dins son libre ''Qur'anic Geography'' que la vila santa de l'Al Coran seriá Petra e que la relocalizacion de la pèira negra per Abd Allah ibn az-Zubayr al luòc actuel de [[La Mèca]] auriá fa càser la vila dins l'oblit<ref>https://web.archive.org/web/20150930123340/http://www.iqri.org/articles/geographie-coranique-enquete-et-evaluation-des-references-geographiques-coran</ref>. Pendent la [[Primièra Crosada|Primièra crosada]], la vila es ocupada per [[Baldoin de Jerusalèm]] del [[Reiaume de Jerusalèm|Reilame de Jerusalèm]] e forma lo segond [[fèu]] de la baroniá d'Al-Karak dins la Senhoriá d'Otrajordan. Pendent la dominacion franca, de fortificacions crosadas son bastidas coma la fortalesa ''Al-Wu'ayrah'' e ''Al-Habis''. La vila demora entre las mans dels [[Francs]] fins a [[1187]], an onr [[Saladin]] los rebuta pendent la batalha d'Attin e a Al-Karak e pren la region. Un [[Pelegrinatge|pelegrin]] alemand nomenat ''Thetmar'' revèla èsser passat près de Petra en [[1217]] e lo [[sultan]] Az-Zâhir Rukn ad-Dîn Baybars al-Bunduqdari passa dins la vila en [[1276]]<ref name="centdixneuf">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 119.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="prayer"/>. La vila cai alara sens l'oublit. === Periòde modèrne (sègle <span class="romain">XIX</span>) === [[Fichièr:Johann_Ludwig_Burckhardt.jpg|vinheta|[[Johann Ludwig Burckhardt|Jean Louis Burckhardt]].]] Petra es revelada al mond occidental en [[1812]] per [[Johann Ludwig Burckhardt|Jean Louis Burckhardt]], un viatjaire [[Soïssa|soís]] mascat en Arab, que se fa nomenar ''Cheikh Ibrahim''. Seguís la rota ligant [[Damasc]] a [[Egipte]] e qui passava per la [[Jordania]]. Ausiguèt que près del vilatge de Wadi Mossa èra, al mièg d'una fortalesa naturala, de rèstes extraordinaris. Dins aquela region qu'aparteniá alara a l'[[Empèri Otoman|Empèri otoman]], se mesfian de las personas curiosas d'antiquitats consideradas coma « òbras dels Infidèls »; car a aquela epòca la situacion politica e religiosa es tibada. Burckhardt se presenta alara coma un pelegrin volent sacrificar una cabra al profèta Aaron que lo tombèl, bastitt al [[sègle XIII]], es censat se trapar al delà de las roïnas, al suc del djebel Haroun. Accompanhat per son guida, passa dins la vila antica lo 22 d'agost de 1812 sens poder jamai s'arrestar per prene des notas o dessenhar, mas conscient de l'importança de tels rèstes e del fach que las roïnas pròchas de Wadi Mossa son aquelas de Petra. Entosiast, rebat la novèla d'entre los Occidentals installats en Orient e en Egipte e dona sas conclusons dins son libre ''Travels in Syria and the Holy Land'' que foguèt editat en [[1823]] cinc ans après sa mòrt<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 12 et 13.</ref>. D'autres ensags d'exploracions de Petra se realizan, malgrat la fisança del autoctòns. Es sonque en mai de [[1818]] (sèis ans après l'expedicion de Burckhardt), qu'una desena de personas venent de [[Jerusalèm]], coma William John Bankes, lo ''drogman'' Giovanni Finati e los oficièrs de marina C. L. Irby e J. Mangles, capitan a demorar un pauc de temps sus plaça, mas pas mai de dos jorns, de rivalitats entre caps de tribús los obligant a partir mai d'ora que previst<ref name="treizequatorze">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 13 et 14.</ref>. A partir de [[1828]] començan las primièras vertadièras missions arqueologicas. E a partir de [[1830]], lo site ven un luòc de visita, en mai dels pelegrinatges religioses, e font de fòrça beneficis pels caps de las tribús a l'entorn. Visitors celèbres<span></span>: [[Johann Ludwig Burckhardt|Burckhardt]] (1812), Léon de Laborde e Louis Linant de Bellefonds (1828), [[David Roberts]] (1842-1849), [[Jean-Léon Gérôme]] (1871), Charles Doughty (1875)... == Arquitectura == === Generalitats === [[Fichièr:Petra_Byzantine_church_plan.svg|esquèrra|vinheta|Plan al sol de la glèisa bizantina.<br> '''I''' : Cort<br> '''II''' : Atri<br> '''III''' : Baptistèri<br> '''IV''' : Mosaïcs<br> '''V''' : Pargamins.]] [[Fichièr:Great_Temple_of_Petra_02.jpg|vinheta|Grand Temple de Petra.]] A l'origina, los Nabatèus essent un pòble nomad, lors construccions son de simplas tendas de pèl de cabras establida lo long del Wadi Mossa vèrs lo sègle <span class="romain">IV</span> AbC<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/capital.php ''« Goatskin Tents to Grand Façade », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Aqueles campaments temporaris son remplaçats pendent los dos sègles segents per de quartièrs d'abitacions fòrça simples talhat dins la ròca: dotadas de façadas planas, an una pòrta escavada dins la partida inferiora avec un o doas copas en forma d'escalièr. Aquela sedentarizacion nabatèa s'exprima dins d'edificis que son una adaptacion dels tombèls de Siria; essent en contacte de contunh amb las civilizacions a l'entorn, s'inspirèron de l'estil d'aquelas, subretot d'[[Alexàndria]]<ref name="capital"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/capital.php ''« Capital Improvements », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. [[Fichièr:Petra_Jordan_BW_31.JPG|esquèrra|vinheta|Barròc arab.]] Al sègle AbC, l'afirmacion de la monarquia nabatèa se traduch per una planificacion urbana: los quartièrs son rasats per far plaça a la construccion del centre urban monumental. Al sègle I, en parallel amb lo vam economic dels Nabatèus, comença la construccion d'estructuras monumentalas: lo Deir e los tombèls del Palais e del Corintian. Pendent lo sègle los bastisseires de la ciutat adoptan de detalhs arquitecturals ellenistics (frisa, arquitrava, pilastre…) e crean un novèl estil de [[capitèl]] encara ara nomenat « nabatèu ». Utilizan totjorn mai d'estructuras sonque decorativas, que d'unas son inspiradas de la cultura autoctòna: rosetas, animals de la region o d'endacòm mai ([[Elefant|elefants]], [[Panthera leo|lions]], [[Aigla|aglas]]...), esculpturas inspiradas de la Grècia antica (coma aquela de la Medusa, que transformava tot èsser la gaitant en pèria), d'[[Esfinx (mitologia grèga)|esfinx]], de grifon…<ref>''Fabianis'', pages 179-180</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/motifs.php ''« Meaningful Motifs », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref> Las familhas mai ricas de la vila emplegan d'arquitectes per crear de tombèls comportant de façadas plan decoradas<ref name="capital"/>. Fan tanben decorer l'interior dels ostals, l'estuc i èra pintat en colors vivas<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/daily/ ''« Daily Life », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. [[Estrabon]] dirà qu'a Petra las autoritats « condamnan publicament a une amenda aqueles que merman lor riquesa e conferisson d'onors a aqueles que los aumentan »; los abitants fan mòstra de lors riquesas fasent bastir de tombèls e monuments imposants<span></span>: mai 620 tombas monumentalas se trapan al costat de nombrosas tombas de fossa<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/carving.php ''« Carving a Legacy », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. D'entre la fòrça tombas de façadas esculptadas dins la ròca, las mai ancians an de similaritats estonantas amb aquelas de Mleiha, vila d'Arabia del Sud, amb lors façadas decoradas de dos bandèls de merlons de gras superpausats (motius en escalièrs) e de miègmerlons d’angle. Segon l'arqueològ del CNRS Michel Mouton, aquela analogia suggerís que los Nabatèus an coma origina la peninsula arabica, vèrs lo sègle IV AbC mas a Petra, aqueles monolits abrigan de cambras funeràrias alara qu'en Arabia, son de blócs plens acompanhats d'una fossa sepulcrala sosterranha<ref>''Topoi orient-occident'', Maison de l'Orient Méditerranéen, Volume 14, 2006, p. 80</ref>. [[Fichièr:Elephant_Head_Column_Head.jpg|vinheta|Detalh de colomna amb decoracion en forma de tèsta d'elefant]] Pasmens se los bastiments publics, los monuments e los tombèls indican una fòrta influéncia ellenistica d'autras civilizacions, amb lors colomnas, peristils e autres detalhs forastièrs, los espacis privats, ont los Nabatèus dorman, manjan e trabalha, son puslèu d'estil arab. Sovent desprovesit de fenèstras, donan sur de pichonas corts interioras tranquillas, coma es encara lo cas en Orient Mejan. Los teulats de las abitacions bassas (d'un o dos estatges), son plans e sens [[Teule|teulats]] e totes levat los rics, que preferavan los [[Mosaïc|mosaïcs]], an de sols malonats. I a sovent de bancs de pèira ont se sèire pendent los repais, mas lo rèste dels mòbles sembla aver estat de fusta, que se trapa gaireben pas de restes. Los cosinas son situadas dins un bastit alunhat de l'abitacion màger per mermar lo risc d'[[incendi]], coma es encara lo cas dins fòrça de païses<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/daily/room.php ''« Room with a View », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Se pòt parlar de « barrròc arab » pels grands monuments nabatèus de Petra, per combinason d'estils (encastre de pòrta roman, colomnas de capitèls de banas tipicament nabatèus, gòrja egipciana susmontada de merlons, eca.) e empilament dels nivèls<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''Studies in the History and Archaeology of Jordan'', volume 7, Department of Antiquities, 2001, p. 360</ref>. Los abitants de Petra bastisson tanben fòrça [[Colona|colomnas]], las utilisant a l'exerior e a l'interior de lors bastits. A l'exterior, servisson a separar las corts interioras e d'autras estructuras e, a l'interior, a decorar e a separar las diferentas pèças<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/courtyards.php ''« Courtyards and Colonnades », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Pendent l'ocupacion romana, los Romans bastisson una carrièra rectilinèa, bordada de portics amb colomnas, cap al mercat de la vila; abans totas las carrièras seguissiá los contorns del val, la carrirèa màger seguent l cors del Sîq<ref name="prosperous"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/prosperous.php ''« Prosperous Petra », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Gaireben totes los bastits de Petra son pas construits sus un quadrillatge de vias, mas sus de laissas naturalas lo long de las parets dels vals, o cavadas pel ròc. Los quartièrs son centrats sus las fonts e benlèu comencèt per de simples camps tribals. A ez-Zantur, un quartièr al dessús de la via romana, i a de restes d'una abitacion de pèira del sègle I AbC; sul meteis luòc i a una rica vilà bastida al sègle I<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/daily/landscape.php ''« Landscape and Cityscape », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Los arquitèctes planifican lors òbras en scultant dels plans sul ròc a de nautors anant fins a <span class="nowrap">30&nbsp;mètres</span><ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/bold.php ''« Big and Bold », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Podavan bastir una façada de dos biais: de naut cap al bas amb una sola equipa, o amb doas equipas trabalhant simultaneament, una partent del naut e una autra del bas. Quand bastisson de naut cap al bas, utilizavan en general una plataforma talhada pel ròc; quand una seccion èra acabada, destrusián lo nivèl inferior per far una plataforma mai bassa. Los obrièrs utilizan las ascladuras ja presentas pel ròc per far mai aisida l'excavacion; quand èra pas possible, se deviá escavar un trauc dins lo ròc e i inserir de fusta, que, un còp banhat, conflava e amb la granda pression intensa sul ròc a l'entorn, lo trencant<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/stone/rock.php ''« Rock-Hewn Petra », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Als luòcs considerats coma sagrat, los Nabatèus levan de pèiras nomenada « betils », literalament « demoras divinas ». Servisson a signalar la preséncia d'un dieu<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/icons/religion.php ''« Religion in Petra », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. L'intrada del Sîq èra susmontada d'una granda arca que delora uèi pas que de restes sus un costat del canhon a causa dels damatges de l'[[erosion]], dels [[tèrratrem]] e d'aigadas<ref>Laborde nous laissa l'une des seules traces de cette arche sur l'un de ses croquis.</ref>. Tot lo long de las parets se trapa de bojalets contenent d'esculpturas de dieus<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/siq.html ''« The Siq »''], nabataea.net</ref>. Un barri, que demora pauc de restes, aparava Petra e sa val d'atacas enemicas<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/pwalls.html ''« City Walls »''], nabataea.net</ref>. La relativa bona conservacion dels monuments ven del fach que, per tradicion, los abitants dels vilatges vesins « mantenián » la ciutat e gaireben fins al sègle XIX<ref name="seize">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 16.</ref>. [[Fichièr:PS-Petra02.jpg|centrat|vinheta|Panorama sus un ensems de tombas]] === Monuments màgers === I a a l'entorn de Petra de tombèls escavats de la quita ròca e que presentan de façadas de tipe [[Grècia antica|ellenistic]] que la celèbra Khazneh e lo monastèri Deir. I a tanben vint ròcs nomenats los « [[Jinn|jinns]] », que representavan benlèu de dieus vigilant sus la vila<ref name="walkin"/>. Lo Sîq es tanben sovent representada per son costat misteriós e monumental e tanben la seguida del ''Khazne al-Firaun'', la « via » centrala de Petra. Bastit al sègle I, un [[teatre]] roman talhat dins lo ròc podava aculhir de <span>3 000</span> a <span>8 500</span> personas, segon las fonts<ref name="jordan"/><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="masterbuilders"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/roman/builders.php ''« The Master Builders », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref> ({{Coor dm|30|19.50|N|35|26.82|E |type:city_region:JO |display=inline|name=Théâtre roman de Perta}}). Èra una mescla de ròc talhat e de maçonariá; i aviá un [[orquèstra]] miègcircular e d'escalons de tres nivèls superpausats en forma de luna creissenta<ref name="masterbuilders"/>. Lo teatre foguèt descobèrt en [[1961]] e escavat per una equipa d'arqueològs americans. De cambras funeràrias enclavadas dins lo massís rocasut situat e en rèire del teatre se trobèron pendent sa construccion. Lo Qasr al-Bint èra un dels principals temples de la ciutat e una de las raras estructuras bastidas puslèu que escavadas dins lo ròc. Destrusit per un tèrratrem, ise tornèt bastir. Fòrça dels monuments mai grands (la Khazneh, lo teatre, lo Qasr-al-Bint…) fuguèron bastits pendent lo regne del rei Aretas IV (de [[-9]] a [[40]])<ref name="prosperous"/>. Pendent la dominacion bizantina, se bastís de grandas [[Glèisa (edifici)|glèisas]] fastuosament decoradas de pèires venent de Grècia, Egipte, e d'autras tèrras alunhadas. S'utiliza sovent de [[marbre]] e de [[granit]] dels ancians temples nabatèus e romans<ref name="borrowed"/>. La « Glèisa bizantina », descoberta en [[1990]], foguèt bastida al sègle V, se trapa al nòrd de la carrièra de colonmnadas<ref name="quarantequatre">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 44.</ref>({{Coor dm|30|19.845|N|35|26.68|E |type:city_region:JO |display=inline|name=Théâtre roman de Perta}}). A l'epòca èra decorada de de mosaïcs e de tessèras de veire e de pèiras, a vegadas cobèrtas de fuèlhas d'[[aur]]. Son estil èra puslèu grecoroman amb de detalhs inspirats de Petra e dels a l'entorns, sas plantas e animals<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/byzantine/mosaics.php ''« A World in Mosaics », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. La glèisa es victima d'un [[incendi]] a la fin del sègle <span class="romain">V</span> qui destrusís lo marbre (escampilhats en mai de <span>4 000</span> fragments trobats pels arqueològs), e damatge mai de 140 [[Papir|papirs]] servats dins una cambra connèxa per une familha aisida<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/byzantine/society.php ''« The Affluent Society », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. == Recercas arqueologicas == === Cronologia === L'[[egiptològ]] William John Bankes, que capitèt a demorar unes jorns sul site et a percorrir una granda partida de la vila, pòt far unes crocadís; las conclusons de son viatge seran publicadas lo meteis an que la sortida del libre de Burckhardt, mas los crocadises demoran enebits fins a la fin del sègle XX<ref name="treizequatorze">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 13 et 14.</ref>. De fachs son los fòrça nombroses documents, gravadauras e dessenhs arqueologics dels Franceses Léon de Laborde e Louis Maurice Adolphe Linant de Bellefonds realizats pendent lor mission de [[1828]] e recampats dins lo libre ''Voyage de l'Arabie Pétrée'' ([[1830]]) que pausan las basas del mite nabatèu e atrasent l'atencion del mond occidental suls rèstes de Petra. Los dos associats e las setze personas que los acompanhant campan près de las roïnas malgrat la paur de la [[pèsta]] tocant lo vilatge pròche de Wadi Mossa. Lors relevats, realizats en sièis jornada de trabalh, permeton de far la primièra mapa de la vila<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 14 et 19.</ref>. De missions arqueologicas seguentas, coma aquelas dels geografs Gotthilf Heinrich von Schubert e Jules de Bertou en [[1837]], de l'especialista dels estudis biblics Edward Robinson en [[1838]], de l'assiriològ Austen Henry Layard en [[1840]] e de l'arqueològ Honoré Théodoric d'Albert de Luynes en [[1864]]. Los primièrs estudis pòrtan suls tombèls mai espectaculars que los autres restes<ref name="vingtquatre">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 24 et 25.</ref>. Las populacions localas se mòstran ostils a las recercas, permetent pas l'organizacion de veritablas escavacions<ref name="vingtsix">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 26.</ref>. En [[1897]], los [[Òrdre dels Predicaires|Dominicans]] de l’Escòla biblica e arqueologicafrancesade Jerusalèm prenon de relevats de las inscripcions e dels monuments. En [[1907]], l'especialista del mond arab [[Moràvia|morav]] Alois Musil publica dins son òbra cartografica ''Arabia Petraea'' los resultats d'una de las primièras expedicions de vocacion scientific avent començat de far l'inventari de totes los sites de l'Antiquitat visiblas a l'epòca. Dins los ans 1920, de mesuras realizadas pels anticaris Rudolf Ernst Brünnow e Alfred von Domaszewski permeton de dessenhar las primièras mapas precisas de Petra. Es pas qu'a partir de [[1924]] que comencèron de missions « veraias » d'escavacions scientificas<ref name="redecouverte">''[http://www.cliolamuse.com/spip.php?article521 Redécouverte de Pétra]'', Clio la Muse, 2007</ref>. Las recercas se limitan pas al site. Charles Montagu Doughty descobrís a una certa distança una autra vila nabatèa, Egra<ref name="vingtsix">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 26.</ref>. Las primièras escavacions arqueologicas se debanan en [[1929]]. D'autras seguisson de [[1935]] àa[[1937]] e en [[1954]]. En [[1958]], la ''British School of Archaeology'' comença e escavar lo centre vila. Dempuèi aquel epòca, dels arqueològs se remplaçan de contunh sul site. À compter de [[1973]], le département des Antiquités de Jordanie entame une collaboration avec plusieurs universités américaines pour la conduite des fouilles<ref name="redecouverte"/>. Les archéologues jordaniens, français, suisses et américains font beaucoup de découvertes importantes au cours de la dernière grande campagne de fouilles qui dure de [[1993]] à [[2002]] : en [[1998]] un grand complexe de bassins est découvert près du Grand Temple<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Leigh-Ann Bedal, [https://web.archive.org/web/20080509060310/http://www.sas.upenn.edu/~lbedal/lowermarket.html ''« The Petra Pool Complex »'']</ref>, en [[2000]] une riche villa nabatéenne située hors du Sîq, et en [[2003]] des tombes taillées dans la roche en dessous de la Khazneh<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/today/ ''« Petra Today », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Le relief de la ville rendant difficile l'accès à certains endroits, et l'érosion ayant fait des dégâts, les archéologues demandèrent à un [[Alpinisme|alpiniste]] d'escalader une paroi pour atteindre une tombe, mais il n'y trouva que des [[Òs|os]], la tombe ayant été pillée<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/facstreet.html ''« The Street of Facades »''], nabataea.net</ref>. Sur un petit plateau de l'une des falaises on trouva un lieu réservé aux cérémonies religieuses, où se déroulaient probablement des sacrifices d'animaux dont le sang devait couler sur la paroi de la falaise<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/highp.html ''« The High Place »''], nabataea.net</ref>. Sous la direction de l'autorité des Antiquités jordanienne, des scientifiques américains de l'Université Brown de [[Providence (Rhode Island)|Providence]] révélèrent les ruines du temple principal (Qasr al-Bint) dans le centre-ville ainsi que le secteur autour de la porte de Temenos. Fins ara, sol un per cent de la superfícia de la ciutat de Petra faguèt l'objècte d'escavacions arqueologicas. Dins los [[ans 2000]], lo CNRS contunha d'escavacions al Qasr al-Bint subretot finançada pel ministèri dels Afars estrangièrs franceses<ref>''[https://web.archive.org/web/20100215020519/http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/jordanie-petra-au-wadi-ramm_17510/index.html Jordanie - De Pétra au Wadi Ramm]'', ministère des Affaires étrangères (France).</ref>. === L'escritura === [[Fichièr:Petra.ogv|vinheta|Vidèo amb de vistas panoramicas]] Son las recercas sus las inscripcions de Petra o d'Egra que permetèron las avançadas mai grandas<ref>''[http://www.cliolamuse.com/spip.php?article530 Hegra]'', Clio la Muse, mai 2007.</ref>. Los ròcs de Petra son cobèrts de près de <span>4 000</span> inscripcions, que 80 % son de signaturas, subretot de pelegrins de las religions pre[[Islam|islamiques]] i daissant de marcas de lor pietat<ref name="writing"/>. Los Nabatèus avent mai sovent escrich sus de [[Papir|papirs]] e de [[cuer]], que se descompausan rapidament, demoran pas que las inscripcions gravadas dins la pèira, a Petra e endacòm mai a l'[[Orient Mejan]]<ref name="writing"/>. A partir de [[1840]], lo sabent E. Beer deschifra l'alfabet, una forma particulara de l'escritura [[Aramèu|aramèa]] mesclat a l'[[Arabi|arab]] (es benlèu a l'origina de l'estil d'ecritura d'aquela derrièra<ref name="writing"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/people/writing.php ''« The Writing on the Wall », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>), e los Franceses Eugène-Melchior de Vogüé puèi William Henry Waddington completan las recercas<ref>''[http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/langue_et_ecriture_nabateennes.asp Langue et écriture nabatéennes]'', Laïla Nehmé, mai 2001.</ref>. Escrich de drecha a esquèrra, l'alfabet se compausava de vint e doa consonantas; coma una lengas aparentadas, coma l'[[ebrieu]], las vocalas devon se dedure pel lector<ref name="writing"/>. Sembla que l'estil de l'ecritura presenta suls ròcs, sas ligaturas e sas corbas, ven d'aquel d'una escritura sus papir creada pels escribs, e qu'aquel estil foguèt utilizat pendent la gravadura de las inscripcions sul ròc amb un martèl e un burin<ref name="writing"/>. Los Nabatèus èran en contacte de contunh amb d'autras grandas civilizacions de l'epòca e utilizavan lo grèc ancian e lo [[latin]] per lors documents mai importants<ref name="imports"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/commerce/imports.php ''« Influential Imports », Petra: Lost City of Stone''], American Museum of Natural History</ref>. Mai d'unas inscripcions trapadas a Pétra son bilengas, en aramèu e en grèc<ref>''Jordanie'', Guide du routard 2016-2017, dans la nécrpoloe de Gaïa, à l'entrée du site de Pétra, : "une grande inscription bilingue nabatéenne et grecque, gravée dans le rocher, signale un tombeau", p.204.</ref>. En efièt, l'aramèu èra la lenga mai en usatge al Pròche Orient; atal los Nabatèus escrivián utilizant l'alfabet aramèu. Lo grèc èra la lenga internacionala. Los [[Numismatica|numismatas]] pòdon indetificar las pèças de moneda emisas pendent gaireben dos sègles pels Nabatèus, qu'imitavan la moneda grèga<ref name="imports"/>, e conta atal las grandas linhas de l'istòria de la reialtat nabatèa<ref name="vingtquatre">Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', pages 24 et 25.</ref>. == Petra dins las arts == La societat anglosaxona prenguèt coneissença de l'existéncia de Petra subretot mejan los racontes del religiós britanic John William Burgon que la descriviá coma ''a rose-red city half as old as time'' (« una ciutat rosenca, mièg vielha coma lo temps »), mas d'esperel, coma nombre dels sieus contemporanèus, jamai visitèt la vila e la coneissián que per las litografias e pinturas de l'[[Escòcia|Ecossés]] [[David Roberts]], que a partir de [[1839]] los publica dins son libre ''Egypte, Syrie et Terre sainte''<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 23.</ref>. En efièch, find a la [[Primièra Guèrra Mondiala|Primièra Guèrra mondiala]], la vila èra accessibla als Europèus sonque acompanhats de guidas locals e d'escòrtas armadas. En [[1868]], los pintres [[Jean-Léon Gérôme|Gérôme]] e Bonnat, Paul Lenoir, lo guida interprèta Mosali e lo fotograf Goupil, dins la « caravana dels pintres franceses », tenton a descruire pendent lor vitges dins lo [[Sinai]], [[Oasís de Faium|Faium]] et Petra, los atots culturals de la vila, mas lo resultat es decebent, car pendent dos jorns, de pluèjassas tpermeton pas de trabalhar<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 21.</ref>. Dins los [[ans 1930]], [[Agatha Christie]] situa l'intriga de son roman policièr ''Appointment with Death'' ([[1937]]) a Petra. [[Hollywood]], amb de films coma ''Indiana Jones and the Last Crusade,'' ''Indiana Jones et la Dernière Croisade'', ''Mortal Kombat: Annihilation'', ''The Mummy Returns'' e ''Transformers: Revenge of the Fallen''utilisa los decors particulars de Petra<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[https://web.archive.org/web/20151224222448/http://www.movie-locations.com/movies/i/indie_last.html Filming Locations for Indiana Jones and the Last Crusade]'', movie-locations.com</ref>. == Torisme == === Generalitats === [[Fichièr:Lower_city,_Petra.jpg|vinheta|La vila bassa de Petra]] Lo [[torisme]] se desvelopèt a Petra après la [[Primièra Guèrra Mondiala|Primièra Guèrra mondiala]]. Abans, la vila èra accessibla als toristas e cercaires sonque accompanhats de guidas locals e d'escòrtas armats. Los nomads Bedul abitavan las roïnas de Petra fins als [[Annadas 1980|ans 1980]]; son uèi guidas toristicas o comerçants establits a l'entorn<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://nabataea.net/bedul.html ''« The Bedul »''], nabataea.net</ref>. Petra es lo site lmai visitat de [[Jordania]]. pasmens lo sector del torisme es dependent de la conjonctura economica e de l'estabilitat politica de la region<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/middle_east/2141183.stm Jordanians pay price for tourism slump]'', BBC, 2002.</ref><ref name="jordinvest"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[https://web.archive.org/web/20071008214522/http://www.jordinvest.com.jo/Portals/0/Sector%20Report%20-%20Tourism%20%26%20Hotels%202005%20Major%20Indicators.pdf Tourism & Hotels in Jordan - 2005 Major Indicators]''<abbr class="abbr indicateur-format format-pdf" title="Document au format Portable Document Format (PDF) d'Adobe">[PDF]</abbr>, Jordinvest.com.jo</ref>. L'intrada al site es paganta e plan car pels toristas. Çò que pòt s'explicar pels còsts nauts del manteniment e a restauracion d'un site de fòrça granda dimension. Petra representa, amb fòrça revenguts dirèctes e indirèctes, un veritadièr palmon economic per Jordania. Aquelas intrada de devisas estrangièras provòca de migracions de populacion cap al site de Petra e lo vilatge de Gaia que conéis un vam demografic important. == Proteccion del patrimòni == Lo manca de proteccion vegetala, l'espandiment de l'aglomeracion vesina e la frequentacion toristica en aument de contunh constituisson uèi de menaças per la preservacion de Petra. Encara las aigadas e los [[Tèrratrem|tèrratrems]] associats a l'[[erosion]] ja destruiguèron fòrça restes. De monuments tornèron e l'estat d'arena. Los roges, los òcres, los grises que fan la beutat dels luòc son tan de signes de lor degradacion. Amb Qusair Amra e Um er-Rasas, Petra es un dels tres sites jordanians inscrichs al [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat|liste patrimòni mondial de l'UNESCO]]. (1985)<ref name="ppark"/>. Dempuèi [[1991]], l'[[UNESCO]] ajuda financierament Jordania per restaurar de Petra<ref name="ppark"/>. Lo tractament dels ròcs, destinat per exemle a mermar lor porositat per [[electroforèsi]], per Électricitat de França (EDF) e ''Deutsche Gesellschaft für Technische Zusammenarbeit'' (GTZ) permetriá de preservar en l'estat los restes nabatèus<ref>Christian Augé et Jean-Marie Dentzer, ''Pétra, la cité des caravanes'', page 115.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref>Électricité de France était partenaire de l'exposition ''[https://web.archive.org/web/20090630033327/http://www.imarabe.org/temp/expo/jordanie-fr/jordanie14.html Sur les pas des archéologues]'' sur la Jordanie à l'Institut du monde arabe en 1997 à Paris.</ref><sup class="reference cite_virgule">,</sup><ref name="ppark"/>. L'Institut geografic nacional (IGN) tanben participèt e de missions de restauracion, coma sul Qasr al-Bint<ref name="ppark"/>. Quitament d'ensags se faguèron amb de pèiras artificialas per evitar que los toristas veson la vila dins un estat tojorn mai pièger<ref><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> ''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/72350.stm Petra "saved" by artificial stone]'', BBC, 1998.</ref>. Depuèi 1997, Petra figurèt mai d'un còp sus la lista dels 100 sites mai menaçats de l'ONG Fons mondial pels monuments (World Monuments Fund). == Annèxas == === Articles connèxes === * [[Nabatèus]] === Ligams extèrnes === * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.amnh.org/exhibitions/petra/ Petra: Lost City of Stone] sul site de l'American Museum of Natural History * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20160429070718/http://www.auac.ch/bns/ Bulletin of Nabataean Studies] === Bibliografia === [[Fichièr:PetraRock3.jpg|vinheta|Los restes, los monuments e la geologia fan unic l site de Petra.]] ==== Recits de viatjaires ==== * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> {{obratge|títol=Travels in Syria and the Holy Land|prenom1=John Lewis|nom1=Burckhardt|ligam autor1=Jean Louis Burckhardt|editor=Murray|collection=|série=|mois=|an=1822|publi=|luòc=Londres|isbn=|pages=|url=http://etext.library.adelaide.edu.au/b/burckhardt/john_lewis//syria/}} * {{Fr}} {{obratge|títol=Voyage de l'Arabie Pétrée, par Léon de Laborde et Linant|prenom1=Léon|nom1=de Laborde|ligam autor1=Léon de Laborde|editor=Giard|collection=|série=|mois=|an=1830|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}} * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> {{Fr}} {{obratge|títol=Carnets de voyage, Égypte, Terre Sainte|prenom1=David|nom1=Roberts|ligam autor1=David Roberts|editor=Anthèse|collection=|série=|mois=|an=1839|publi=1889|luòc=París|isbn=|pages=}} * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> {{obratge|títol=Biblical Researches in Palestine and the Adjacent Regions|prenom1=Edward|nom1=Robinson|ligam autor1=Edward Robinson|editor=Murray|collection=|série=|mois=|an=1856|publi=1867|luòc=Londres|isbn=|pages=}} * {{Fr}} {{obratge|títol=Voyage d'exploration à la mer Morte, à Pétra et sur la rive gauche du Jourdain|prenom1=Honoré Théodoric|nom1=d'Albert de Luynes|ligam autor1=Honoré Théodoric d'Albert de Luynes|editor=Arthus-Bertrand|collection=|série=|mois=|an=1871-1876|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}} ==== Òbras arqueologicas ==== ===== Classics ===== * {{De}} {{obratge|títol=Die Provincia Arabia|prenom1=Rudolf Ernst|nom1=Brünnow|prenom2=Alfred|nom2=von Domaszewski|editor=K. J. Trübner|collection=|série=|mois=|an=1904-1909|publi=|luòc=Estrasborg|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Br.C3.BCnnowvon_Domaszewski1904-1909"></span> * {{De}} {{obratge|títol=Arabia Petrae|prenom1=Alois|nom1=Musil|ligam autor1=Alois Musil|editor=Edom|collection=|série=|mois=|an=1907|publi=|luòc=Vienne|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Musil1907"></span> * {{De}} {{obratge|títol=Petra und seine Felsheiligtümer|prenom1=Gustaf|nom1=Dalman|ligam autor1=Gustave Dalman|éditeur=|collection=|série=|mois=|an=1908|publi=|luòc=Leipzig|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Dalman1908"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Mission archéologique en Arabie|prenom1=Antonin|nom1=Jaussen|ligam autor1=Antonin Jaussen|prenom2=Raphaël|nom2=Savignac|ligam autor2=Raphaël Savignac|éditeur=|collection=|série=|mois=|an=1909-1914|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="JaussenSavignac1909-1914"></span> * {{De}} {{obratge|títol=Wissenschaftliche Veröffentlichungen des Deutsch-Türkischen Denkmalschutz-Kommandos|prenom1=Theodor|nom1=Wiegand|éditeur=|collection=|série=|mois=|an=1921|publi=|luòc=Berlin|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Wiegand1921"></span> * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> {{obratge|títol=Petra, its History and Monuments|prenom1=Sir Alexander B.W.|nom1=Kennedy|éditeur=|collection=|série=|mois=|an=1925|publi=|luòc=Londres|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Kennedy1925"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Pétra et la Nabatène|prenom1=Albert|nom1=Kammerer|editor=Geuthner|collection=|série=|mois=|an=1929-1930|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Kammerer1929-1930"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Le Nabatéen|prenom1=Jean|nom1=Cantineau|éditeur=|collection=|série=|mois=|an=1930-1932|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Cantineau1930-1932"></span> ===== Mai recent ===== * <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> {{obratge|títol=The Architecture of Petra|prenom1=Judith|nom1=McKenzie|editor=Oxford University Press|collection=|série=|mois=|an=1991|publi=1995, 2005|luòc=Oxford|isbn=1-84217-164-X|pages=}}<span class="ouvrage" id="McKenzie1991"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Inscriptions en Jordanie, IV, Pétra et la Nabatène méridionale|prenom1=Maurice|nom1=Sartre|ligam autor1=Maurice Sartre|editor=Geuthner|collection=|série=|mois=|an=1993|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Sartre1993"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Les Sanctuaires des Nabatéens|prenom1=Laurent|nom1=Tholbecq|editor=Topoi|collection=|série=|mois=|an=1997|publi=|luòc=Lion|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Tholbecq1997"></span> * {{De}} {{obratge|títol=Petra|prenom1=T.|nom1=Weber|editor=Ph. von Zabern|collection=|série=|mois=|an=1997|publi=|luòc=Maiança|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Weber1997"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Pétra, métropole de l'Arabie antique|prenom1=Laïla|nom1=Nehmé|ligam autor1=Laïla Nehmé|prenom2=François|nom2=Villeneuve|editor=Le Seuil|collection=|série=|mois=|an=1999|publi=|luòc=París|isbn=|pages=}}<span class="ouvrage" id="Nehm.C3.A9Villeneuve1999"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Pétra, la cité des caravanes|prenom1=Christian|nom1=Augé|prenom2=Jean-Marie|nom2=Dentzer|editor=Gallimard|colleccion=Découvertes Gallimard|seria=Archéologie|mes=abril|an=1999|publicacion=2001, 2004, 2006|luòc=Paris|isbn=2-07-053428-6|pages=96}}<span class="ouvrage" id="Aug.C3.A9Dentzer1999"><span class="ouvrage" id="Christian_Aug.C3.A9Jean-Marie_Dentzer1999">« Découvertes Gallimard / Archéologie », <time class="nowrap" datetime="1999-04">avril 1999</time> (<abbr class="abbr" title="réimpression">réimpr.</abbr>&nbsp;2001, 2004, 2006), 96&nbsp;<abbr class="abbr" title="pages">p.</abbr> </span></span><span class="ouvrage" id="Aug.C3.A9Dentzer1999"><span class="ouvrage" id="Christian_Aug.C3.A9Jean-Marie_Dentzer1999"><small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]]&nbsp;<span class="nowrap">2-07-053428-6</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Aug.C3.A9Dentzer1999"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Pétra : Capitale du royaume nabatéen IIIe siècle avant - IIe siècle après JC|prenom1=Henri|nom1=Stierlin|editor=Actes Sud|collection=|série=|mois=|an=2009|publi=|lieu=|isbn=978-2-7427-8471-4|pages=208}}<span class="ouvrage" id="Stierlin2009"><span class="ouvrage" id="Henri_Stierlin2009"><cite class="italique"><abbr class="abbr" title="après Jésus-Christ">J.-C.</abbr></cite>, Actes Sud, <time>2009</time>, 208&nbsp;<abbr class="abbr" title="pages">p.</abbr> </span></span><span class="ouvrage" id="Stierlin2009"><span class="ouvrage" id="Henri_Stierlin2009"><small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]]&nbsp;<span class="nowrap">978-2-7427-8471-4</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Stierlin2009"></span> * {{Fr}} {{obratge|títol=Atlas archéologique et épigraphique de Pétra|sostítol=Fascicule 1 : De Bāb as-Sīq au Wādī al-Farasah|prenom1=Laïla|nom1=Nehmé|ligam autor1=Laïla Nehmé|editor=Académie des inscriptions et belles-lettres|colleccion=Épigraphie & archéologie|série=|mois=|an=2012|publi=|luòc=París|isbn=978-2-87754-286-9|pagina=266 p.-LI p. de pl.}}<span class="ouvrage" id="Nehm.C3.A92012"><span class="ouvrage" id="La.C3.AFla_Nehm.C3.A92012">-LI p. de pl.&nbsp;<abbr class="abbr" title="pages">p.</abbr> </span></span><span class="ouvrage" id="Nehm.C3.A92012"><span class="ouvrage" id="La.C3.AFla_Nehm.C3.A92012"><small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]]&nbsp;<span class="nowrap">978-2-87754-286-9</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Nehm.C3.A92012"></span> === Notas e referéncias === <div class="references-small decimal" style="-moz-column-count: 3;"> <references /> </div> [[Categoria:Anciana capitala de país]] ikt02qxhzq62lyuxd1h19ncq824pjjk Teatre nacional academic azèri d'opèra e de balet 0 160591 2334467 2178571 2022-08-25T23:29:02Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Azerbaijan State Academic Opera and Ballet Theatre main façade, 2015.jpg|thumb|300px|Vista de l'opèra]] Lo ''' Teatre nacional academic azèri d'opèra e de balet''' (en [[azèri]]: ''Axundov Adına Azərbaycan Dövlət Akademik Opera və Ballet Teatrı'') es un teatre d'opèra a [[Bakó]], [[Azerbaitjan]]. Foguèt bastit en [[1911]]. Lo teatre foguèt bastit a la demanda de l'entrepreneire milionari Daniel Mailov e finançat pel magnat multimilionari azeriZeynalabdin Taghiyev. Segon una legenda urbana, Mailov e lo sieu fraire foguèron pas convidat al balh d'inauguracion de l'ostal d'un famós cantaire d'opèra de Bakó lo nòu ostal (ara la sedença de [[SOCAR]]) foguèt una de las pèças mai destacadas de l'arquitectura de la vila. Doncas, los Mailovs decidiguèron erigir una bastissa de la siá proprietat en superant la fauta de tacte de la cantaira. Lo [[1910]], la famosa soprano russa Antonina Nezhdanova visitèt Bakó en donant de divèrses concèrts en desparièrs clubs e luòcs d'espectacles. Segon lo promés, Taghiyev paguèt totas las despensas. L'inauguracion oficiala del Teatre dels Mailovs èra programat en [[28 de febrièr]] de [[1911]]. == Vejatz tanben == * [[Teatre]] * [[Opèra]] == Ligams extèrnes == {{Commonscat|Baku opera and ballet theatre}} * [https://web.archive.org/web/20200602160311/http://www.tob.az/ Sit internet oficiau de lo Teatre d'Opèra e Balet Academic Estatal d'Azerbaitjan] {{az}} {{ORDENA:Teatre d'Opèra e Balet Academic Estatal d'Azerbaitjan}} [[Categoria:Opèra azèri]] [[Categoria:Teatre a Bakó]] bzpe5xgfcotaoti8g6d2m7nftvq4s2y Politica d'Azerbaitjan 0 163432 2334429 2281215 2022-08-25T20:59:57Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki La '''[[politica]] d'[[Azerbaitjan]]''' es l'ensems de condicions e administrativas que las leis de l'Azerbaitjan dictan pel foncionament que los organs legislatius considèran bon pel país. Azerbaitjan es una [[Sistèma semipresidencial|republica semipresidencialista]]. Lo president es elegit pel pòble per un periòde de 5 ans. Lo poder legislatiu es en mans de l'[[Assemblada Nacionala de la Republica de l'Azerbaitjan|Assemblada Nacionala]], un organisme [[Monocamerisme|monocameral]] escuelhut per [[sufragi universal]] per un periòde de 5 ans e que compta cent vint membres. La majoritat d'edat es establida en 18 ans. La religion es separada del govèrn e la lei garantís la [[libertat de religion]].<ref>[https://web.archive.org/web/20090303044341/http://azembassy.org.mx/azerbaiyan.html Azerbaiyán, Información General]. ''Embajada de Azerbaiyán ante los Estados Unidos Mexicanos''. {{es}}</ref> == Istòria politica == Lo [[1990]], lo Conselh Suprèm de la [[Republica Socialista Sovietica d'Azerbaitjan|RSS d'Azerbaitjan]] retirèt las paraulas "Socialistas Sovietica" del nom oficial del país; aprovar la Declaracion de Sobeiranetat de la Republica d'Azerbaitjan e restaurèt la bandièra de la [[Republica Democratica d'Azerbaitjan]]. Lo 8 de setembre de [[1991]] foguèt elegit un president en eleccions nacionalas. Lo 18 d'octòbre de 1991, del Conselh Suprèm d'Azerbaitjan adoptèt una [[declaracion d'independéncia]] que foguèt afirmada per un referendum nacional en lo decembre seguent quand l'Union Sovietica se dissolguèt oficialament. Los primièrs ans d'independéncia foguèron eclipsats per la [[Guèrra de Nagorno-Karabakh]], que la populacion armènia d'aquela region preteniá la separacion de l'Azerbaitjan e l'union a Armenia. A la fin de las hostilitats en 1994, Azerbaitjan perdèt lo contraròtle de fins a 16% de lo sieu territòri, compreses los de [[Nagorno-Karabakh]], <ref>Thomas De Waal. ''Black Garden: Armenia And Azerbaijan Through Peace and War''. New York: New York University Press, p. 286. {{en}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20090610081951/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/AJ.html CIA — The World Factbook. Azerbaijan]. {{en}}</ref> mar que se constituiguèron a la [[Republica de Nagorno-Karabakh]]. En 1993 lo President [[Əbülfəz Elçibəy]] foguèt desrocat per [[Heydər Əliyev]], lo exlíder sovietic d'Azerbaitjan. Lo [[1995]], s'evitèt un assag de còp d'estat de la part del comandant de la polícia militar, lo que se saldèt amb la mòrt d'aquel darrièr e la dissolucion de la polícia militar Azerbaitjan. [[İlham Əliyev]] succediguèt a lo sieu paire coma [[Lista dels presidents d'Azerbaitjan |President]] en [[2003]].<ref>[http://www.cafebabel.co.uk/spa/article/13210/azerbaiyan-la-unica-democracia-heredada-de-europa.html Azerbaiyán: La única democracia heredada de Europa]. ''Cafe Babel''. 2005. {{es}}</ref> == Democracia e de dreches umans == En l'indèx de democracia de 167 païses de la revista [[The Economist]] apareis en lo luòc 129, e merita la pancarta de "autoritari" amb una pontuacion de 3,31 sus 10.<ref>[http://www.economist.com/media/pdf/DEMOCRACY_INDEX_2007_v3.pdf The Economist - Democracy index]. ''Economist.com''. {{en}}</ref> En lo sieu informe mai recent, l'organizacion conservadora [[Freedom House]] l'a pas declarada liura" (amb una pontuacion de 6 en l'indèx de dreches politics e de 5 en lo de libertats civilas, en essent 7 çò de mès autoritari e 1 çò de mès de democratic). En matèria de [[dreches umans]], per çò qu'es de l'apertenença en los sèt organismes de la Carta Internacionala de Dreches Umans, que comprenon al [[Comitat de Dreches Umans]] (HRC), Azerbaitjan a signat o ratificat. Un ministre de salut (apondre nom) foguèt imprisonat per aquerir una mansion de 17 milions de dolars lo 2008. == Referéncias == <references /> == Ligams extèrnes == {{Commonscat|Politics of Azerbaijan}} * [http://www.president.az Pagina oficiala del President de l'Azerbaitjan] {{az}} {{ru}} {{en}} * [http://www.constitutional-court-az.org Cort Constitucionala] {{az}} {{ru}} {{en}} * [http://www.azembassy.us/ Ambaissada de l'Azerbaitjan a Washington] {{az}} {{en}} [[Categoria:Politica d'Azerbaitjan| ]] gbqct5zvs4zmrek973zk2gqdit328p6 Mongeta 0 164368 2334367 2303485 2022-08-25T13:40:51Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Taxobox debuta | vegetal | ''Phaseolus vulgaris'' | Haricots grimpants phénomènes02.jpg | Mongeta ramaira }} {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }} {{Taxobox | division | Magnoliophyta }} {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }} {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }} {{Taxobox | òrdre | Fabales }} {{Taxobox | familha | Fabaceae }} {{Taxobox | sosfamilha | Faboideae }} {{Taxobox | tribú | Phaseoleae }} {{Taxobox | sostribú | Phaseolinae }} {{Taxobox | genre | Phaseolus }} {{Taxobox | seccion | Phaseolus }} {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Phaseolus vulgaris | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }} {{Taxobox filogenia bendèl}} {{Taxobox | òrdre | Fabales }} {{Taxobox | familha | Fabaceae }} {{Taxobox fin}} La '''mongeta''', lo '''favòl ''', ''' faiòu ''' o la '''fava''' (''Phaseolus vulgaris L.''), es una espècia de plantas annalas de la familha de las ''[[Fabaceae]]'' (Papilionacèas), del genre ''Phaseolus'', cultivat coma [[legum]]. Se consomís lo [[fruch]] ('''cotelet''', '''tecon''', '''baneta'''), o las [[Grana|granas]] (la mongeta o monja, lo favon o favòl) ricas en [[Proteïna|proteïnas]]. Quand son verds se dison ''mongeta fina/verda'' o ''mongeta baisha'' (gasc.) o ''monget'' m. (gasc.) e ''faiòu baneta'' o ''baneta'', ''favarau'' o encara ''closquet'', ''cotelet'', ''tèca'', ''tecon'' (gasc.) o ''cluquet'' (gasc.), las ''gòuças'' o las ''favas verdas'' (lem.). Quora son secs se sonan ''esclopets'' o ''quincarlòtas''<ref>Lo nom vendriá de Carles Quint, que de passatge a Clarmont, après qu'òm li serviguèt un plat de mongetas, lo trobèt deliciós e en faguèt un grand elògi</ref>. En auvernhat se ditz ''fava/faba'' e ''cotèl de favas/fabas'' quand son verds. Aquela planta, originària d'[[America Centrala|America centrala]] e d'[[America del Sud]] ([[Andes]]), jòga un ròtle important dins l'alimentacion umana coma font d'[[amidon]] (feculent), de [[Proteïna|proteïnas]] e dins la fixacion biologica de l'azòt. Fa l'objècta d'una cultura ortalenca dins de regions d'Africa e d'America latina, alara que dins los païses desvelopats, àa costat d'una produccion limitada dins los òrts d'ostal, se desvolpèt una cultura de plen camp produsent de mongetas sècas per la conserva, o en teca (cotelet). Aqueles darrièrs, que la consomacion se desvelopèt dempuèi lo començament del [[sègle XX]], s'intègran melhor dins la recerca d'una alimentacion mai leugièra. Las mongetas sècas coma los cotelets pòdon èsser de plantas ''nanas'' (e es la forma privilegiada en granda cultura), o ''de ramas'' donc ramairas amb necessitat de paissèls . == Taxinomia == La mongeta aparten al genre Phaseolus, seccion Phaseolus. === Sinonimia === La primièra descripcion botanica de la mongeta, jol nom de ''Smilax hortensis'', se deu als botanistas Tragus e Fuchs en 1542. [[Carl von Linné|Linné]] aviá classificat las mongetas a son epòca en doas espècias, ''Phaseolus vulgaris'' e ''Phaseolus nanus'', destriant atal las formas ramairas e los formas nainas<ref>Désiré Bois, ''Phanérogames légumières'' in '' Les plantes alimentaires chez tous les peuples et à travers les âges'', Paul Lechevallier, Paris 1927</ref>. * ''Phaseolus communis'' Pritzel * ''Phaseolus compressus'' DC. * ''Phaseolus esculentus'' Salisb. * ''Phaseolus nanus'' L. === Varietats === [[Fichièr:Common_Bean,_blossoms.jpg|vinheta|Flors de mongeta]] * ''Phaseolus vulgaris'' var. ''aborigineus'' (Burkart) Baudet. Aquela varietat foguèt descricha d'en primièr coma une espècia d'esperela pel botanista argentin Burkart en 1952 jol nom de ''Phaseolus aborigineus'' Burkart. * ''Phaseolus vulgaris'' var. ''vulgaris'' L. Aquelas doas varietats correspondon a dos ecotipes, que sont ligats als grops mesoamerican ''(vulgaris'') e andin (''aborigineus)'', dificils d'intercrosar. Aquel començament d'especiacion<ref>''Le haricot'' in ''Histoire et amélioration de cinquante plantes cultivées'', INRA éditions, 2006, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;335.</ref> es lo signe qu'avián estat domesticats en parallèl. La varietat ''aborigineus'' se destria entre autre per de granas mai gròssas. Tanben existís fòrça cultivars, que cal pas confondre amb las [[Varietat (botanica)|varietats]]. === Genòme === Coma gaireben totas las espècias del genre, lo [[genòma]] de mongeta compren 11 parelhs de [[Cromosòma|cromosòmas]] (2n=22). Amb 625 Mpb per genòma aploíd, es lo mai pichon de la familha de las leguminosas<ref>[https://web.archive.org/web/20060905231310/http://www.plantsciences.ucdavis.edu/gepts/a1749.pdf ''Phaseolus vulgaris'', UC Davis Plant Sciences] {{en}}</ref>. == Descripcion == === Aparelh vegetatiu === [[Fichièr:Haricot_grimpant01.jpg|vinheta|Tija volubila]] La mongeta es una [[Èrba|planta erbacèa]], annalla, que pòt prene mai d'un tipes de portada segon las varietats. I a dos grands grops, las mongetas ramairas (de ramas), de portada volubila, que son pròche del tipe original, e las mongetas nanas de portada quilhada e mai ramificada. La portada de la plante es subretot determinada per son [[genòma]], mas las condicions ecologicas als diferents estadis fenologiqcs pòdon l'influenciar. Atal, una temperatura cauda (30&nbsp;°C) a l'estadi de la primièra fuèlha trifoliolada provòca sempre la portada volubila<ref>[http://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_20-21/27997.pdf ''Les facteurs du milieu, notamment la température, et le port du haricot'', Phaseolus vulgaris ''L.'', E. DAGBA, Rev.]</ref>. Se pòt tanbe obténer de plantas de portada intermediària. La mongeta una [[Raiç (botanica)|raiç]] principala non dominanta qu'es fòrça rapidament completada de raices lateralas. Las racinas pòdon aténher un mètre de prigondor se lo sol conven. Son lo sèti del fenomèn de « nodulacion », los noduls essent d'excreissença provocadas per l'infestacion per de [[Bactèri|bacterias]] del genre ''Rhizobium''. Aquela bacterias vivonen simbiòsi amb la planta: recebon per la sava d'[[Glucid|idrats de carbòni]] e li provesisson l'amòni sintetisat a partir de l'[[azòt]] atmosferic. Las espècas principalas nodulant la mongeta son ''Rhizobium etli'' e ''Rhizobium phaseoli''. Las condicions optimalas pel desvolopament de las nodositats son une temperatura de 25 a 30&nbsp;°C e un [[pH]] de 6 a 7. La quantitat d'azòt fixada pòt aténher 200&nbsp;kg a l'ectara<ref>[http://www.fao.org/ag/agl/agll/ipns/index_fr.jsp?term=r090 ''Glossaire de la gestion intégrée des éléments nutritifs'', FAO]</ref>. Las [[Camba (botanica)|tijas]] ramairas son pauc ramificadas e s'enròtlan sus lor supòrt dins le sens invèrs de las agulha del relòtge (tijas volubilas « sinistrorsas »<ref>[http://www.snv.jussieu.fr/bmedia/mouvements/nutation-analyse.html ''Les mouvements des végétaux'', Université Pierre et Marie Curie, Paris]</ref>). Pòdon aténher dos a tres mètres de naut. Los tipes nans son mai ramificats, prenent un portada buissonant o quilhat, de 40 a 60&nbsp;cm de naut. Van melor per la mecanizacion de las culturas. Las [[Fuèlha|fuèlhas]] adultas son petioladas, altèrnas e compausadas trifoliadas, de color verd o porpre<ref name="Purdue">{{En}} [http://www.hort.purdue.edu/newcrop/duke_energy/Phaseolus_vulgaris.html#Toxicity ''Phaseolus vulgaris'', Newcrop,] [//fr.wikipedia.org/wiki/Université_Purdue Purdue University]</ref>. Las foliòlas an una forma ovala-acuminada, gaireben losanjadas e an de 6 a 15&nbsp;cm de long sus 3 a 11&nbsp;cm de larg. Los petiòls, renflcats a la basa (''pulvinus'') son munits d'estipulas, e de pichonas estipulas o estipèlas se trapan a la basa dels petiolulas suportant las foliòlas. Las dos fuèlhas primordialas qu'aparesson imediatament al dessús dels cotiledons sont entièras e opausadas. === Aparelh reproductor === [[Fichièr:Dycotyledon_seed_diagram-fr.svg|vinheta|Estructura de la grana]] [[Fichièr:Stamboon_poortje.jpg|vinheta|Germinacion de la mongeta]] [[Fichièr:Stamboon_kiemplant.jpg|vinheta|Estadi a doas fuèlhas]] Las flors son amassada en rasim determints de 4 a 10 flors, naisson a l'aissèla de las fuèlhas. Son de flors ermafroditas, zigomòrfas, de [[Calici (botanica)|calici]] format de cinq [[Sepal|sepals]] sòudats presentant cinc dents amassada en doas labras, de [[coròlla]] caracteristica dicha « papilionacèa, formada de cinc [[Petal|petals]] inegals e fòrça diferenciats<span></span>: l'estendard es lo [[petal]] posterior fòrça desvelopat e quilhat, las alas son los dos petals exteriors, e la carèna est formada dels dos petals inferiors, parcialament sòudadas e cobèrts per las alas. La color dels petals varia del blanc verdenc al carmin. Las [[Estamina|etaminas]], al nombre de dètz, son dichas diadelfas, es a dire organizadas en dos grops: nòu d'entre elas son sòudadas pel filat, la desena essent liura. L'ovari, supèr, es format d'un sol carpèl a placentacion parietala. Los [[Ovul|ovuls]] son fixats sus la sutura ventrala. Las flors essent tancadas (cleistogamia), la fecondacion es subretot autogama. Aquel caractèr facilita la selectcon de linhadas puras e lo manten de varietats establas. Los [[Fruch|fruchs]] son de [[teca]]s deiscentas de forma e de longor variabla. Subretot lor seccion pòt èsser cilindrica, ovala o aplatida. Per unas varietats, se desvolopan d'estructuras fibrosas que forman a un estadi de maturitat mai o mens avançat lo « fial » e lo « pegamin ». Las varietats amb pergamins pòdon èsser consomidas pas qu'en grana, o de cotelets a condicion de culhir las tecas fòrça jovas. Aquelas sens pergamin (manjatot) produson de cotelets consomables a un estadi de maturitat mai avançat correspondent al començament de la formation de las granas<ref name="Chaux">Claude Chaux et Claude Foury, ''Productions légumières, tome 3 : légumineuses potagères et légumes fruits'', Lavoisier Tec&Doc, {{ISBN|2-85206-975-X}}</ref>. Cada teca contien 4 a 8 [[Grana|granas]] de talha, forma e color variabla. La forma mai comuna se dich « renifòrma », tipic de las mongetas, mas se pòt encontrar de granas mai esfericas. Las granas son mai o mens gròssas, las mai gròssas foguèron seleccionadas dins las varietats de destecar. Per las varietats cultivadas, se compte de 14 a 80 granas per 100&nbsp;g e 730 a 850 granas per litre. La color de las granas va del blanc al negre passant pel roge e de colors pigalhadas. Las fevetas se destrian per lor color verda. Son de granas exalbuminadas, es a dire sens albumen, que contienon un embrion de dos cotiledons voluminós ont s'acumulan la sèrvas necessàrias a la creissença futura de la plantula abans que lo relai siá pres per las primièras fuèlhas clorofillianas. Las granas pòdon garder lor facultat germinativa de 3 a 5 ans. La germinacion de las mongetas se dich « epigèa ». Alara que la radicula s'enfonça dins lo sol, la creissença de l'ipocotil provòca de cotiledons que se desplega fòra del sol. D'aquel fach a la planta l'agrada los sols leugièrs que favorizan una bona levada. Los cotiledons son pas jamai [[Clorofilla|clorofillians]] e gardan lor color blanca, levat dins de varietats de favetas verdas. Las granas de mongetas secs contenon de fasina<ref>[http://fr.foodlexicon.mobi/p0000050.php, Phasine ou lectine de haricot sur Foodlexicon]</ref> e pòdon d'aquel fach se revelar toxics cruds. Aquela substéncia, tanben nomenada fitoemaglutinina<ref>[http://www.vulgaris-medical.com/encyclopedie-medicale/phytohemagglutinine Encyclopédie Vulgaris Médical : Phytohémagglutinine]</ref> se trapa tanben per d'autras leguminosas. Es plan concentrada dins las granas de mongetas rojas. Es degradadas per la calor e eliminat per una coseson de quinze a vint minutas. Es una [[proteïna]] de la familha de las lectinas qu'a per exemple la proprietat d'aglutinar los globuls roges. L'intoxicacion a la fasina se manifèsta per de nausèas, de vòmits e de [[diarrèa]]. == Origine e difusion de la mongeta == [[Fichièr:Phaseolus_vulgaris_domestication.svg|esquèrra|vinheta|Airal de domesticacion de la mongeta<br> 1 - centre mesoamerican<br> 2 - centre andin]] La [[domesticacion]] de la mongeta seriá intervenguda dins dos centres diferents, d'una partida en [[America Centrala|America centrala]] (varietat ''vulgaris'') e d'autra partida en [[America del Sud]] dins la region andina (varietat ''aborigineus''). Las varietats mesoamericanas se destrian d'aquelas de las Andas, per exempple per la talha de las granas, mai gròssas per aqelas darrièras. Sa primièra aparéisson dins de sites arqueologics data de 7000 ans AbC al [[Peró]], de 4000 ans AbC. al [[Tamaulipas]] (nòrd-èst del Mexic) e de 3000 ans AbC. a Tehuacán (sud-èst de [[Ciutat de Mexic|Mexic]])<ref>J.R. Harlan, ''Les plantes cultivées et l'homme'', ACCT/CILF/PUF, 1987, p. 279</ref>. Lo centre mesoamericain, zona ont gaireben totas las espècias de mongetasse trapèron a l'estat salvatge, sembla lo centre màger de difusion de las mongetas e lo centre ont se formèt le complèxe mongeta-[[milh]]-cogorda (las "tres sòrres" dels pòble amerindians), qu'enseguida difusèt cap al Nòrd. La primièra introduccion de la mongeta en [[Euròpa]] seriá deguda a [[Cristòl Colomb]] que lo descobriguèt a Nuevitas ([[Cuba]]) pendent son primièr viatge en octobre de 1492. Enseguida d'autres explorators le descobriguèron en d'autre punts d'American del Nòrd e del Sud. La difusion de la planta en Euròpa se seriá facha pel [[Vatican]]. Es [[Caterina de Medici|Caterine de Medici]] qui l'auriá introduch en França a l'ecasença de son maridatge amb le roi [[Enric II de França]] en 1533<ref name="Goust">''Le haricot'', Jérôme Goust, in ''L'encyclopédie du potager'', Actes Sud, Arles 2003, {{ISBN|2-7427-4615-3}}</ref>. Al sègle XVI de navigators portugueses l'introduguèron en Africa e en Asia. La mongeta, aisida de cultiver e produsent de granas de bona talha e de longa conservacion, coneguent un vam rapid en Euròpa, onr se diversifiquèt en fòrça varietats localas, se substituissent parcialament o totalament a d'autres [[Fabaceae|leguminosas]] ancianas ([[céser]], [[Lentilha cultivada|lentilhas]]). IEs tanben plan implantat en Africa orientala, per exemple dins la region dels [[Grands Lacs (Africa)|Grands Lacs]] ([[Kenya]], [[Oganda]], [[Tanzania]]) ont trapèt de condicions ecologicas pròchas d'aquelas dels monts andins. Aquela region venguèt tanben un centre de diversificacion e la mongeta i uèi encora un [[Aliment basic|aliment de basa]] de las populacions ruralas. Al contrari la planta s'impausèt en [[Asia]] tropicala, fàcia a des leguminosas plan mai adaptadas al clima coma la [[Mongeta mungó|mongera mungo]] e lo [[lablab]]. == Diferents noms de la mongeta == En occitan, le terme mongeta (venen de l'aspècte de las monjas) s'imposausèt e tanben en Catalan existís. Lo nom grèc ''phaseolus'' puèi latin ''faseolus'' es a l'origina del nom de la mongeta dins las autras lengas romanas: italian ''fagiolo'', espanhòl ''frijol'', portugués ''feijão'', catalan ''fesol'', romanés ''fasole'', dins las lengas eslavas<span></span>: rus ''fasolya'', polonés ''fasola zwykła'', e tanben en albanés ''fasule'' e en turc ''fasulye''. Mongeta se dich en grèc modèrne ''φασολάκια, φασόλι''. En francés lo tèrme ''haricot ''vendriá del nom italian ''araco'', qu'es pas mai utilizat, e de raprochar de ''aracos'' citat per Plini lo Vièlh, e de ''arachos'' citat per Teofrast, e designava benlèu una autra leguminosa europèa. En espanhòl, los tèrmes ''alubia'' e ''judia'' venon de l'arabi ''loubia'', que designava a l'origina la ''Vigna unguiculata subsp. cylindrica'' e que a foguèt transpausada a la mongeta qunad aquela se substituiguèt a la precedenta. Lo tèrme ''habichuela'' deriba de ''haba'' ([[fava]]). ''Poroto'', en espanhò del Chili, ven el directament del ''purutu'' [[Quíchoa]]. En [[breton]], lo nom ''fav'' eissit del meja breton ''faff'' ven del [[latin]] ''faba'', es utilizat per la mongeta coma per las faves ''[[Fava|Vicia faba]]''. E es abjectivat<span></span>: ''fav-glas'' (coletet), ''fav-sec'h'' (mongeta sèca), ''fav-munut'' (favarilh)'', fav-marc'h'' (fabas caval=per l'alimentacion animala), ''fav-brezil'' (favas del Brasil=mongeta), ''fav-gall'' (favas francesas=fèvas)<ref>Dictionnaire étymologique du breton, Albert Deshayes, ed. du Chasse-Marée 2003, {{ISBN|2-914208-25-1}}</ref>{{,}}<ref>Dictionnaire breton/français, Français/breton, Roparz Hemon et Ronan Huon, ed. </ref> Dins las [[lengas germanicas]], los noms de mongeta deriban d'un tèrme germanic ancian, ''bauna'', designant a l'origina una fava<span></span>: alemand ''Bohne'', anglés ''bean'', neerlandés ''boon'', norvegian ''Hagebønne'', suedés ''böna''… ''Bean'' en anglés e ''Bohne'' en alemand son de gnerics designant tota leguminosa de grana longa,e es sovent abjectivat per precisar: ''kidney bean, Gartenbohne''… Al [[Japon]], la mongeta se nomena ''Ingen mame'', o ''Sasage'' dins la region de [[Tōhoku|Tohoku]] (al nord-èst del país)<ref>[http://www.gene.affrc.go.jp/htbin/plant/image/get_logo_e?plno=54239005 ''Phaseolus vulgaris'' sur le site du NIAS (&#x5B;http://www.nias.affrc.go.jp/index_e.html National Institute of Agrobiological Sciences&#x5D;) Genebank, Japon]</ref>. Mas la « monjetas rojas » fòrça emplegadas dins la gastronomia japonesa son de mongetas azukis (genre ''Vigna''). Al [[Kenya]], se dich ''ukunde'' en swahili per la mongeta en general e de ''dengu'' per las [[Lentilha cultivada|lentilhas]]. == La cultura de la mongeta == [[Fichièr:Feijão_MacLee_270506_2.JPG|vinheta|Camp de mongatas asagat al Brasil]] [[Fichièr:HN995sRamon_composite4.jpg|vinheta|Cultura e cosina tradicionalas de mongetas a San Ramon, Choluteca ([[Onduras]])]] Sovent present dins los òrts d'ostal, la mongeta foguèt tanben l'objècte d'especulacion en granda cultura. Mai sovent cultivat en monocultura dins los païses occidentals, sovent faguèt l'objècte de culturas associadas, semenats en associacion amb d'autras plantas, o en culturas intercalàrias, dins los païses del Tèrç mond. En America latine, gaireben 70 % de las culturas de mongeta son associada al [[milh]]. La mongata se multiplica per semenason, sus un terren laurat terrain pendent l'ivèrn e après un passatge de motocultor a la prima. Coma totas las leguminosas, la mongeta demanda pauc de fertilizacion azotada, mercé a la preséncia de nodositats simbioticas dins las raices que permeton l'assimilacion de l'[[azòt]] de l'aire. Pasmens segon las sèrvas dels sol e de precedents, e tanben las exportacions de la cultura, foncion del rendement, une fumada adaptada pòt èsser necessària, subretot [[Fosfat|fosfo]]-potassica. D'ensags mostrèron qu'una femada azotada podava donar de resultats positius. La mongeta, mai, es mai sensible a las mancas en diferents oligoelements, coma lo [[coire]], [[molibdèn]], [[manganès]], [[zinc]], e  pauc tolerant a la salinitat. Es una plantea fòrça sensibla al freg; lo fulham gèla a partir de - 1&nbsp;°C. Cal esperar per la semenason que la temperatura mejana atenga 15 [[Gra Celsius|°C]], fin d'avril en clima mediterranèu, fin de mai jos climt continenta. Las fòrtas calors, mai de 32&nbsp;°C son prejudiciablas a las mongetas, fasent avortar las flors e tecas<ref name="CTIFL">''Le mangetout et le flageolet, culture pour la transformation'', Jean Le Bohec, coord., CTIFL, 1980.</ref>. La mongeta preferís los sols neutres ([[pH]] optim egal a 6,5), mas s'accomoda de sols mai basics. Per una bona levada, cal pas tròp enterrar las granas e evitar las tèrras que cachan tròp, en efièch, pendent la germinacion, los cotiledons son levats fòra de tèrra per la creissença de la radicèla. En cultura d'òrt d'ostal, la semenada, en clotets o en regas, se fa sovent amb de granas d'en primièr banhadas. Lèvan mai o mens lèu, cal alara binar un primièr còp puèi un segond 15 jorns mai tard en calçant los pés fins al nivèl de las primièras fuèlhas e creant una rega per asagatge. Pòt èsser util de palhar <ref>Savoir tout faire au jardin, Sélection {{ISBN|2-7098-0579-0}}</ref>. En cultura de plen camp, per obtenir una levada reguliara, l'emplec de semenadors pneumatics monogranas es conselhat; permeton de contròtlar de biais precis l'escartament de las granas e la densitat de la semenadas, factor important del rendement, e tanben la prigondor d'enterrament de las granas. La granda cultura, mecanizada, cultiva pas que las varietats nanas, evitan atal lo paisselatge de las variatats ramairas. L'asagatge es sovent necessari que lo cicle de vegetacion se debana pendent los periòdes mai cauds de l'an. Es preferable de lo far per escorriment dirècte sul sol sens tocar las fuèlhas e las flors per evitar lo desvelopament de las malautiás. En cultura de plen camp, l'[[irrigacion]] per aspersion es mai practicada, de preferéncias sus de varietats resistentas a l'antracnòsi e als [[virus]]. === Culhida === La culhida se fa, seguent las varietats, dos meses e mièg a tres meses après la semenada per la culhida en granas sècas, a partir de 40 jorns per la culhida en tecas immaturas. Per la culhida en granas sècas, se cal esperar que las tecas vengan jauna mas pas complètament sècas, per eviter lor deiscéncia. Lo taus d'umiditat de las granas ideal al moment de la culhida se situas a 15-16 %, alara que s'auça a 50 % a lor maturitat fisiologica<ref>[https://web.archive.org/web/20081113131313/http://www.nda.agric.za/docs/drybeans2.pdf Production des haricots secs, ministère de l'Agriculture d'Afrique du Sud] {{En}}</ref>. Tradicionalament, los pés de las mongetas de granas son arrancats, ligats e secats penjats jos un cobèrt abans d'èsser destecats. L'escodre se realizavan amb una lata de [[fraisse]] e amb un flagèl puèi amb un rotlèu de pèira. Après l'escodre seguís un ventatge per levar los bruticis. Vèrs 1950 apareguèron laqs escodeires mecanicas. Dempuèi los ans 1970, la culhida en tecas de las mongetas amjatot foguèt tanben mecanizadas mercé a la realizacion d'amassairas especificas. Pels [[Pòbles indigènas d'America|Amerindians]], es tradicionalament cultivat en companhiá del milh e de la cogorda (se nomena aquela associacion las Tres sòrres, lo primièr utilizat per paisselar la mongeta e la cogorda de cobrisol, alara que las nodositats de las raices de la mongeta fixan l'azòt de l'aire, fasent prefeitar las tres plantas d'aquela fertilizacion). La mongeta es tanben conegut per èsser repulsiu pel dorifòr. === Los enemics de la mongeta === Las culturas de mongetas son subjèctas a fòrça atacas de destrucis e malautiás que pòdon provocar d'important damatges sens mejans de luta apropriadas. S'estima atal qu'en Africa tropicala mai de 50 % de la produccion se pèrd cada an. ==== Destrucis ==== [[Fichièr:Stokboon_bonenspintmijt_Phaseolus_vulgaris_with_Tetranychus_urticae.jpg|vinheta|Pé de mongeta atacat pel''Tetranychus urticae'']] Fòrça destrucis son susceptibles de s'atacar a las culturas de mongetas e tanben las granas servadas, coma de gasteropòdes, d'[[Insecta|insèctes]], [[Acari|acarians]] t [[Nematoda|nematòdes]]. [[Fichièr:Bonenkever_Acanthoscelides_obtectus.jpg|vinheta|Granas de mongetas parasitadas per l'Acanthoscelides obtectus]] Los [[Cagaraula|cagaraulas]] e los [[Limac|limacs]] pòdon destruire complètament los brots. Lo ''tetranychus urticae ''es [[Acari|acarian]] jaune qu'ataca lo fulham los ans de secadas, provocant sa decoloracion e l'apareisson de tacas blanquinosas. La ''Phorbia platura'', qu'ataca diferentas plantas d'òrt e cerealas, fa de damatge sus la plantulas per sas larvas que rosegan los cotiledons e borron terminal, provocant l'atrofia e la mòrt de las plantas. La luta demanda lo tractament de las semenadas e dels sol per mai d'un [[Insecticida|insecticids]]. La'''Acanthoscelides obtectus'' Say)<ref>[http://www.inra.fr/internet/Produits/HYPPZ/RAVAGEUR/3acaobt.htm La bruche du haricot, HYPP Zoologie, INRA]</ref> es un pichon [[coleoptèr]] que la larva, que viu a l'interior des granas de mongetas servadas, podent causar de damatges importants, li es especific. Aquel [[Insecta|insècte]] a besonh d'una temperatura superiora a 14&nbsp;°C per se desvolopar. S'encontra de condicions favorablas, fins a quatre generacions podent se seguir dins un estòc de granas e mai d'una larvas pòdon ocupar simultanèament la quita mongeta<ref>[http://www.e-fabre.com/e-texts/souvenirs_entomologiques/bruche_haricot.htm ''La bruche des haricots, souvenirs entomologiques'',] [//fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Henri_Fabre Jean-Henri Fabre]</ref>. La luta contra aquel destruci cal de tractaments [[Insecticida|insecticids]] sus las culturas destinadas a la culhida de granas, que sus las granas servadas, per fumigacions jos vuèg. ==== Malautiás ==== Fòrça malautiás criptogamicas, bacterianas o viralas son susceptiblas de tocar las culturas de mongetas. L'antracnòsi de la mongeta, deguda a un fongi filamentós, ''Colletotrichum lindemuthianum'', provòca de necròsi, jos forma de tacas negras sus las fuèlhas, que pòdon s'espandre sus las tijas e las tecas. De varietats resistentas a èsser seleccionadas. La grassa de la mongeta, dugut a de bacterias coma ''Pseudomonas syringae'' pv ''phaseolicola'' e ''Xanthomonas campestris'' pv ''phaseoli'', se traduch per l'apareisson de tacas oliosas de color jaune iranjat sus la fuèlhas, las tecas e las granas. La prevencion passa par l'utilizacion de semenças sanas. Lo poiriment de las semanadas se deu a de fongis. La rovilha de la mongeta se deu a ''Uromyces appendiculatus'', lo poiriment gris a ''Botrytis cinerea'', la sclerotiniòsi o poiriment blanch a ''Sclerotina sclerotiorum'' e la malautiá del pé de la mongeta a ''Fusarium phaseoli''. L'[[oïdium]] american de la mongeta, se deu a ''Erysiphe polygoni'', e tòca sonque la regions caudas del Mond nòu. Lo mosaïc comun de la mongeta, se deu a un virus, se transmés per las semenças pels pesolhs. Provòca l'aparéisson sus la fuèlhas de botiòlas, mas o mens descoloradas, presentant un aspècte de mosaïc, e d'enrotlament del tèrme de las foliòlas. La luta passa per la causida de varietats resistentas. Lo mosaïc jaune de la mongeta, autre malautiá virala, es mens frequenta que la precedenta. Lo mosaïc daurat de la mongeta existís pas qu'en America tropicala. ==== Mojans de luta ==== La luta contra los destricis e las malautiás repausa sus la combinason de diferents metòdes: l'emplec de varietats resistentas et de semenças sanas, levadas de gèrmes patogèns, tractats pels fongicids, la vernalizacion (passatge per un periòde de congelacion o freg constant) la rotacion culturala que permet d'evitar lo retorn tròp rapid de mongetas o d'autras leguminosas sus la meteissa parcèla, un asagatge mestrejat e sens excès, l'utilizacion d'auxiliars de culturas contra los acarians, o l'emplac de fongicids e d'insecticids adaptats. === Rendement === Los rendements son ara de 2,5 à 3&nbsp;tonas/ha en [[Peitau-Charantas]]<ref name="Poitou-Charentes">''Poitou-Charentes, Produits du terroir'', Albin Michel, {{ISBN|2-226-06974-7}}</ref>. Son donadas de 2,68 a 3,88&nbsp;tona/ha en 90 a 108 jours pels comitat [[Ontàrio|ontarian]] de las leguminosas de granas ([[Canadà]]) <ref>[https://web.archive.org/web/20091010100910/http://www.omafra.gov.on.ca/french/crops/facts/ebperf07.htm ''Essais de rendement des haricots de grande culture en 2007 sur le site du Comité ontarien des légumineuses à grain'']</ref>. Per las mongetas sècas, lo rendement mejan a nivèl mondial s'establís a 7,4 q/ha (FAO, 2006), a 15 q/ha en Euròpa a 1&nbsp;t/ha en Amrica, mas pòt s'auçar a 50 q/ha per de mongetas ramairas dins la melhoras condicions<ref name="Protabase">[https://web.archive.org/web/20190426191147/http://database.prota.org/dbtw-wpd/exec/dbtwpub.dll?AC=GET_RECORD&XC=%2Fdbtw-wpd%2Fexec%2Fdbtwpub.dll&BU=http%3A%2F%2Fdatabase.prota.org%2Frecherche.htm&TN=Protabase&SN=AUTO30392&SE=823&RN=4&MR=20&TR=0&TX=1000&ES=0&CS=1&XP=&RF=Rapport&EF=&DF=AfficherWeb&RL=0&EL=0&DL=0&NP=3&ID=&MF=WPFrMsg.ini&MQ=&TI=0&DT=&ST=0&IR=688&NR=0&NB=0&SV=0&BG=&FG=&QS=&OEX=ISO-8859-1&OEH=ISO-8859-1 ''Phaseolus vulgaris'', Protabase]</ref>. Pels cotelets los rendements dins de condicions optimum pòdon aténher 7 a 8&nbsp;t/ha per las varietats nanas e 14 a 16&nbsp;t/ha per las varietats de ramas. === Rèstes azotats === En fin de cultura, de las mongetas demoran de rèstes azotats dins le sol que riscan d'èsser lessivats en l'abséncia de cultura successiva pendent l'ivèrn seguent. De culturas intermediàrias de crucifèras o de [[Poaceae|graminèas]] son alara indicadas per prene los [[Nitrat|nitrats]]<ref>[http://www.unilet.fr/cultures/haricots/haricots.php?page=Gestion_azote&PHPSESSID=28c7315f1acc5159f49a53c0235bf211 ''La gestion des reliquats azotés après récolte'', Unilet]</ref>. Pasmens aqueles rèstes existisson jos forma de proteïnas inclusida dins la atèria organica e fòrça mens subjèctes al lessivatge ivernal que de l'azòt mineral. Las temperaturas fèbles empachan la mineralizacion e dons la liberacion de l'azòt mineral, que se pòt alara servar per la cultura seguentas que va l'absorbar dempuèi la prima. == Varietats cultivadas == [[Fichièr:Haricots_-_Plantes_potagères_Vilmorin-Andrieux_et_Cie.jpg|vinheta|396x396px|Varietadas francesas de mongetas de la fin del sègle XIX. Fint: ''Les plantes potagères'', Vilmorin-Andrieux et Cie, 2a ed, París 1891]] Son censadas paln fòrça varietats localas de mongetas. Mai de 14 000 cultivars foguèron repertoriadas. Le principal conservatòri d'aquelas varietats es lo Centre internacional d’agricultura tropicala (CIAT) situada a [[Cali (Colómbia)|Cali]] en [[Colómbia]]<ref>[http://www.hort.purdue.edu/newcrop/duke_energy/Phaseolus_vulgaris.html ''Phaseolus vulgaris'' L., Horticulture & Landscape architecture, Purdue University]</ref>. Dins lo catalòg europèu de las espècias e varietats, figuran mai de 1400 varietats inscricha de mongetas<ref>[https://web.archive.org/web/20081206110423/http://www.gnis.fr/index/action/page/id/467/nom//syn//idfr/38/idlat/x/pays/x/page_num/0/type/1 Variétés européennes de haricots sur le site du] [//fr.wikipedia.org/wiki/Geographic_Names_Information_System GNIS]</ref>, mai de 230 (près de 200 nans e de 40 à ramas) per la França<ref>[https://web.archive.org/web/20160612205255/http://gnis.fr/index/action/page/id/257 Liste des variétés de haricots nains inscrites au catalogue français]</ref> e 115 pour l'Itàlia. Dins l'encastre del ''Phaselieu Project'', una classificacion europèa dels tipes comercial de la mongeta, que s'agís de varietats comercializadas o gardadas dins las bancas de gènas, foguèt establida. Comprend una cinquantena de tipes destriats en nòu grops segon la color de las granas<span></span>: blanc, blanc pigalhat, crèma, brun, jaune, ròse, roge, porpre e negre<ref>[https://web.archive.org/web/20080917135235/http://phaselieu.cesga.es/European_Market_Classes.html Types commerciaux du haricot en Europe, ''Phaselieu Project''] {{En}}</ref>. De varietats amerindianas son encara disponiblas, coma la mongeta ramairas ''Kahnawake'', rara e cuntivada dins de comunautats, en companhiá de sas sòrres, per de gents se vodant a la preservacion d'aquelas plantas tradicionalas. Des varietats de mongeta ramaira son cultivadas sonque per los flors o lors granas decorativas. === Critèris de seleccion === Fòrça caractèrs destrian las varietats cultivadas de mongeta. S'agís d'en primièr de critèris relatius a la portada de la planta e de critèris morfologics al subjècte subretot de las granas: color, talha, forma. Las varietats modèrnas, qui sont le plus souvent des linhadas puras, se destrian taben per lor capacitat de resisténcias a las malautiás e lors rendements. Gaireben totes son ara resistentas a l'antracnòsi e al mosaïc comun. La seleccion portèt tanben sus de critèris de precocitat, de productivitat, de gropament de maturitat (per facilitar la culhida mecanizada). Pels cotelets, l'abséncia de fial e de pergamin es un critèri important, e tanben las caracteristicas de la teca (finesa, longor, rectitud e color). === Las principalas varietats === Se destrian per la color de las grans mas tanben dels cotelets e mongetas secas nanas o de ramas<span></span>: ==== Tipes de mongetas secas e mièjasecas per la color ==== * La mongeta roja es una mongeta de talha mejana, d'una color anant del ròse al roge escur. Ten una textura onchosas e de gost prononciat. En conserva, garda sa forma e sa textura. Se produch subretot en [[America del Nòrd]], en [[Republica Populara de China|China]], en [[Argentina]] e a [[Madagascar]]<ref name="la culture du haricot">''La culture des haricots et des pois'', Jean-Marie Polèse, Artémis {{ISBN|2-84416-417-X}}</ref>. Temps de coseson, 45 minutas a 1 ora. * La mongeta pinto, o ''rosat'', es parenta de la mongetas rojas que la pèl ven ròse al cóser. Es venat e a una textura forinosa. Temps de coseson, 45 minutas a 1 oras. * La mongeta negra es de talha mejana, de color negre, oval e a la sabor doça. Es mai consomit en America del Nòrd coma en America del Sud. Al [[Mexic]] es utilizat dins de plats, de sopas e d'ensaladas. Temps de coseson, gaireben 1 ora. [[Fichièr:Phaseolus_vulgaris_seed.jpg|esquèrra|vinheta| Diferentas colors de granas]] [[File:Phaseolus vulgaris Marie-Louise MHNT.BOT.2018.28.27.jpg|thumb|left|''Phaseolus vulgaris Marie-Louise'' - [[Musèu_d'Istòria_Naturala_de_Tolosa]]]] * La mongeta marbrada, o cocò ròse, es una mongeta venada de roge escur. Es subretot produche en Itàlia (''borlotti'' o ''borlotto''), America del Nòrd e en [[Sud-Africa|Africa del Sud]]. La mongeta romana o ''romano'', se destria qu'es pigalhada de roge e tanben sa teca. Sa sabor es doça. Temps de ceseon, 40 minutas. * La mongeta blanca, de gost mai prononciat, es la mai cultivada en [[Euròpa]]. Il comporte plusieurs espèces. Es una mongeta fòrça populara en [[Itàlia]], per exemple en [[Toscana]]. Temps de ceseson, 40 minutas. Lo cocò blanc, mongeta blanca de forma ovala, es apreciat en [[Anglatèrra|Angletèrra]]. Temps de coseson, 45 minutas a 1 ora. A çò nòstre la [[mongeta tarbesa]] es consacrada per un Labèl roge dempuèi 1997 e l'IGP dempuèi 2000, entre autre se cosina dins lo [[caçolet]]. * La fevèta o mongil flageolet es una mongeta prima et plana, de color verd palle e de sabor subtila. se cultiva dins sa region d'origina, la Beauce, e tanben en [[Bretanha (istorica)|Bretanha]] e lo Nòrd. Temps de coseson, 40 minutas. * Las mongetas cornilha, mongetas blancas centradas per una taca negra noire son apreciada en [[Africa]] tropicala, mas apartenon a una espècia diferenta, ''Vigna unguiculata subsp. unguiculata'', ancianament ''Phaseolus unguiculatus'' (L.) Piper, e ara classifiat dins lo genre ''Vigna''. ==== Cotelets ==== [[Fichièr:Haricots_verts_filets01.jpg|vinheta|cotelets]] Las varietas de cotelets se destria en dos genres: las mongetas culhidas a l'estadi precoç e las mongetans manjatot. Los primièrs son de cotelets de fial e pergamin culhits a l'estadi precoç, que permet d'obténer de cotelets « extra-fins ». Passat aquel estadi, los fials aparéisson e permeton pas pus la consomacion coma cotelet. Aquela plantas son las mai aborivas. Las tecas, de seccion cilindrica, longas, estrecha, son mai sovent verd escur, a vegada pigalhada de violet o de porpre. Aquelas varietats que la cultura se fa sempre a la man e cultivan dins los òrts d'ostal o las culturas jos sarra. Las mongeta manjatot son de varietats sens pargamin que se pòdon consomir en teca a l'estadi de la grana gaireben desvolopada. Las tecas, de seccion ovala, mai courtas, son de color verd o jaune, o a vegada porpre. Son aquelas cultivadas pels professionals. De varietats mai recentas son eissidas de crosament entre aqueles dos grops. Las tecas pareisson a aquela dels cotelets de culhida precoça en verd mai clar. L'apareisson del fial es mai tradièra que pels darrirèrs. Aquelas varietats pòdon èsser nanas o de ramas. [[Fichièr:Haricot2.jpg|vinheta|Mongeta ramaira]] [[Fichièr:Haricots_grimpants_phénomènes01.jpg|vinheta| Mongetas ramairas 'phénomènes' maturas]] === Appellacions localas protegidas === ==== En Occitània ==== La  " [[mongeta tarbesa]] " (labèl roge e IGP) qu'a tradicionalament coma paissèl de [[milh]], mantengut per l'associacion interprofessionala la mongeta tarbesa a  [[Tarba]] ([[Gasconha]]); Sens appellacion d'oficialas i pasmens la " mongeta de [[Castèlnòu d'Arri|Castèlnau d'Arri]]", ingredient de basa del [[caçolet]] de [[Castèlnòu d'Arri|Castèlnau d'Arri]], lo " lingòt díel país [[Arièja (departament)|Arièja]] " e la " mongeta milh del [[Bearn]] " cultvat sus de milh. Es l'ingredient de basa de la [[garbura]]. Sa promocion es assegurada per l'Association dels productors de la mongeta milh de Bearn. ==== En Euròpa ==== En França i a lo " coco de Paimpol ", AOC/AOP, mantenguda per l'associacion du Coco de Paimpol a [[Paimpol]] ([[Còstas d'Arvòr]]). Bénéfician du Label roge la " mogette de Vendée ", le " lingot du Nòrd ", produit dans la vallée de la Lys (département du Nord) e lo ''flageolet'' d'[[Arpajon]] ([[Essonne]]) e la " mojhette de Pont-l'Abbé-d'Arnoult " ([[Charanta Maritima]]) qu'a pas d'apellacion particulara. En Catalonha i a la ''mongeta del ganxet'', lo ''fesol de Santa Pau'', etc (AOP) e en [[Espanha]] la ''Faba asturiana'', mongeta blancas cremosas de talha granda de la varietat tradicionala ''Granja asturiana'', ingrédient obligatòri de la ''fabada asturiana''<ref>(<abbr class="abbr" title="Langue : espagnol">es</abbr>) [http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/Denominacion/HTM/fabastur.htm ''Faba asturiana'' sur le site du '' Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino'']</ref> e ''Judias de El Barco de Avila''. En [[Itàlia]], i a lo ''Fagiolo di Lamon della Vallata Bellunese'', ''Fagiolo di Sarconi'' e ''Fagiolo di Sorana''. En [[Grècia]] ''Fasolia Gigantes-Elefantes Kastorias'' (mongatas gigantas elefants producha dans la region de Kastoria, Macedònia Occidentala. Aquelas mongetas gigantas son de granas de [[mongeta d'Espanha]]''<ref>Les graines de Haricot d'Espagne renferment des substances toxiques qui disparaissent à la cuisson.</ref>(Phaseolus coccineus)'' seleccionadas per los talha, al mens 1 200&nbsp;g pe 1000 granas, e 1 800&nbsp;g per la categiria « elefants »<ref>[http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32003R1428:FR:HTML Règlement (CE) no 1428/2003 de la Commission européenne du 11 août 2003, IGP ''Fasolia Gigantes-Elefantes Kastorias'']</ref>), ''Fasolia Gigantes Elefantes Kato Nevrokopiou'', ''Fasolia Gigantes Elefantes Prespon Florinas'', ''Fasolia Koina Mesosperma Kato Nevrokopiou'' e ''Fasolia Plake Megalosperma Prespon Florinas''. == Espècias vesinas == [[Fichièr:GT056-Antigua_BeanFood.jpeg|vinheta|Panièrs de mongetas sus un mercat al Guatemala]] * genre ''Phaseolus''<span></span>: mongeta d'Espanha ''(Phaseolus coccineus''), mongeta de Lima ''(Phaseolus lunatus)'', monget tepari (''Phaseolus acutifolius)'' ; * genre ''Vigna:'' mongeta azuki ''(Vigna angularis''), mongeta de l'uèlh negre o niebe o cornilha ''(Vigna unguiculata'' subsp. ''cylindrica''), la mongeta quiilomètre (''Vigna unguiculata'' subsp. ''sesquipedalis''), la [[Mongeta mungó|mongeta mungo]] (''Vigna radiata''), la mongeta paarpalhon (''Vigna aconitifolia''), la mongeta ris (''Vigna umbellata)'', la mongeta urd (''Vigna mungo)'' ; * autres genres : la mongeta alada ''(Psophocarpus tetragonolobus''), la mongeta sabre (''Canavalia gladiata)''. == Aspèctes economics == === Produccion === En 2006, la produccion mondiala de mongetas, segon las estatisticas publicadas per la FAO, s'aucèt a 28,6 milions de tonas, amb 19,6 de mongetas sècas (68 %), 6,4 de mongetas frescas (22 %) et 2,6 de cotelets (9 %)<ref>[http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567 Production mondiale de haricots, Faostat]</ref>. En 2002, Los chifre èran de respectivament de 25,7, 18,3, 5,7 e 1,7 milion de tonas. Entre 1961 et 2006, la production totala de mongetas doblèt passant de 14,4 a 28,6 millions de tonas, e contunhan amb un taus de 1,5 % per an. Aqueles chifre s son pas exaustius que prenon pas en compte los òrts d'ostal o l'ortalanatge d'autoconsomacion, per exemple dins los païses en desvolopament, que dintran pas dins los circuits comercials. Tanben i a confusion, que dins unes païses se considèra coma mongeta de granas de l'espècia''Vigna'' (niebe, mongeta mungo, mongeta azuki…). Las chiffras concernissent las mongetas fresca en teca o destecadas vendudas atal suls mercats. Per la mongetas sècas, la produccion mondiala s'estima a 19,6 milions de tonas en 2006 (font<span></span>: FAO). La superfícia totala consacrada a aquela produccion èra gaireben de 26 milions d'ectaras per un rendement mejan de 7,4 quintals per ectaras. Los quinze primièrs païses representan mai de 80 % del total mondial. Los tres primièrs, [[Brasil]], [[Índia]] e [[Republica Populara de China|China]] repréesentan 44 % del total e los sièis primièrs (los precedents mai [[Birmania]], [[Mexic]] e [[Estats Units d'America|EUA]]) près dels dos terces. {| class="wikitable" style="margin-bottom: 10px;" |+ '''Principals païses productors de mongetas sècas en 2006''' |- ! País !! Superfícia cultivada <br>(milièrrs d'ectaras) !! Rendement <br>(q/ha) !! Produccion <br>(milièrs de tonas) |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag of Brazil.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Brasil]]</span>[[Brasil]] ||4016,8 ||8,6 ||3 436,5 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_India.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Índia]]</span>[[Índia]] |8600,0 |3,7 |3 174,0 |- |{{China}} |1204,0 |16,7 |2 006,5 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Myanmar.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Birmania]]&nbsp;</span>[[Birmania|Birmania]] |1720,0 |9,9 |1 700,0 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Mexico.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Mexic]]</span>[[Mexic]] |1708,3 |8,1 |1 374,5 |- {{Linha grisa}} |{{Estats Units d'America}} |614,7 |17,2 |1 056,9 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Kenya.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Kenya]]</span>[[Kenya]] |995,4 |5,3 |531,8 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Uganda.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Oganda]]&nbsp;</span>[[Oganda]] |849,0 |4,9 |424,0 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Canada.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Canadà]]</span>[[Canadà]] |180,0 |20,7 |372,7 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Indonesia.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Indonesia]]</span>[[Indonesia]] |313,2 |10,5 |327,4 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Argentina.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Argentina]]</span>[[Argentina]] |235,1 |13,7 |322,8 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Tanzania.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Tanzania]]&nbsp;</span>[[Tanzania]] |380,0 |7,6 |290,0 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Rwanda.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Rwanda]]</span>[[Rwanda]] |356,4 |7,9 |283,4 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_South_Korea.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Corèa del Sud]]&nbsp;</span>[[Corèa del Sud]] |360,0 |7,8 |280,0 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Burundi.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Burundi]]</span>[[Burundi]] |240 |9,2 |220,0 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Iran.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Iran]]</span>[[Iran]] |111,3 |19,4 |216,1 |- |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Cameroon.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Cameron]]</span>[[Cameron]] |230,0 |8,7 |200,0 |- {{Linha grisa}} |<span class="flagicon">[[Fichièr:Flag_of_Nicaragua.svg|bordadura|20x20px|Bandièra : Nicaragua]]</span>[[Nicaragua]] |243,0 |8,1 |197,1 |} === Escambis internacionals === Los escambis de mongata sèca son de gaireben 2,5 milions de tonas (FAO, 2005) ási 13 % de la produccion mondiala. Los principals exportators son la [[Republica Populara de China|China]], la [[Birmania]], los [[Estats Units d'America|EUA]], lo [[Canadà]] e l'[[Argentina]]. Aqueles cinc païses realizèron en 2005 los tres quarts de las exportacions totalas. Los principals païses importators son l'[[Índia]], los [[Estats Units d'America|EUA]], [[Cuba]], lo [[Japon]], lo [[Reialme Unit]] e lo [[Brasil]]. Aqueles cinc païses realizèron en 2005 38 % d'importacions totalas. Los dos primièrs païses productors de mongetas sècas, lo Brasil e l'Índia, son pas autosufisants e figuran d'entre los principals importators. Los EUA son a l'encòp exportators e importators. Un fenomèn recent es lo desvolopament dins unes païses african certains de la cultura de costelet per l'exportacion cap a l'Euròpa. Aquel fenomèn concerniguèt d'en primièr l'Africa orientala, coma lo [[Kenya]], mai recentament l'Egipte, puèi los païses del Sahèl e l'Afrique del Nòrd (Marròc)<ref>[https://web.archive.org/web/20080705161445/http://www.ciat.cgiar.org/africa/pdf/highlight31_fr.pdf ''Le haricot vert, source de revenu pour les petits agriculteurs d’Afrique de l’Est'', CIAT, ''Temps forts'' n° 31 juin 2006.]</ref>. === Organismes de recercas === La mongeta es una cultura d'ortalanatge d'autoconsomacion de base dins fòça païses d'America latina e d'Africa. Diferents organismes internacionals foguèron creats per desvolopar la cultura d'aquela plant ae melhorar sas performanças nutricionalas e agronomicas. Lo centre internacional d’agricultura tropicala (CIAT) que lo sèti es a [[Cali (Colómbia)|Cali]] ([[Colómbia]]) es un dels quinze centre de recercas dependent del Grop consultatiu per la recerca agricòla internacionala (CGIAR). Sas activitats se centran sus quatre tipes de culturas<span></span>: mongetas, maniòc, ferratges tropicals e ris. En Africa, l’Aliança panafricana de recercas sus la mongeta (PABRA, ''Pan-African Beans Reasearch Alliance'') es un consòrci format d'organismes internationals de recercas: ''Eastern and Central Africa Bean Research Network'' (ECABREN), ''Southern Africa Bean Research Network'' (SABRN) e CIAT, qu'amassant detz e uèit païses de l'Africa subsahariana (Angòla, Burundi, Cameron, RDC, Etiopia, Kenya, Lesotho, Madagascar, Malawi, Moçambic, Rwanda, Africa del Sud, Sodan, Swaziland, Tanzania, Oganda, Zambia e Zimbabwe)<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20201029050010/https://www.pabra.org/index.html PABRA, Alliance panafricaine de recherche sur le haricot]</ref>. L’Aliança a per tòca de melhorar la securité alimentària, los revenguts e la santat dels agricultors paures en fonts sul continent african. En Euròpa, lo projècte Phaselieu (acronime de ''Improvement of sustainable Phaseolus production in Europe for human comsumption'', melhoracion de la produccion durabla de ''Phaseolus'' en Euròpa per la consomacion umana) volent entre autre establir un catalòg de las fonts [[Genetica|geneticas]] del genre ''Phaseolus''<ref>[https://web.archive.org/web/20091211232102/http://phaselieu.cesga.es/catalogue.pdf ''Catalogue of bean genetic ressource'']</ref>. Aquel projècte sostengut financièrament sotengut per la Commission europèa s'cbèt en 2001; amassava detz païses europèus (Alemanha, Austria, Belgica, Espanha, França, Itàlia, Païses Basses, Portugal e Reialme Unit) mai Israèl. == Consomacion == [[Fichièr:Flageolets01.jpg|drecha|vinheta|Conservas de mongils en bocals de veire]] La mongeta constituís un [[Aliment basic|aliment de basa]] per de populacions de païses en desvolopament, per exemple en America latina e en Africa orientala. Coma totes los legums secs, es moirissent, enrgetic (ric en feculents mas paure en grassas) e constituís un ingredient pauc car de fòrça recercas tradicionalas. Se conserver aisidament e longtemps jos forma de granas sècas, que presenta pasmens l'inconvenient d'èsser banhats e cuèchs per venir digèst. Es un dels legums mai consomits al mond. En volum de produccion, las mongetas (cotelets compreses) arriban al segond reng après la [[Solanum tuberosum|trufa]], lo [[maniòc]], la [[tomata]], lo [[caulet]], la [[ceba]], lo [[nham]], lo [[Cucumis sativus|congombre]], la [[banana de còire]] e l'[[aubergina]] e es la primièras de las leguminosas consomidas de sèca (hors [[Sòja|soja]]) fòra del [[pese]], lo [[céser]] le [[Pese|pois]], lo [[niébé]] e la [[fava]]<ref>[http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567 FAOSTAT]</ref>. En 2000, la consomacion de mongetas sècas al nivèl mondial es estimat a 2,2&nbsp;kg pe abitant e per an, amb fòrta variacions segon los continents<span></span>: America latina, 9,4&nbsp;kg, America del Nòrd, 5,5&nbsp;kg, Africa, 2,2&nbsp;kg, Asia, 1,3&nbsp;kg, Euròpa, 0,7&nbsp;kg (font FAO)<ref>[http://museum.agropolis.fr/pages/expos/aliments/legumineuses/index.htm Museum-Agropolis, consommation des légumineuses]</ref>. Es una de las esoècias que pòt concentrar de metals pesucs, que deuriá donc pas consomir quand la planta buta dins de tèrras polluidas per aqueles metals<ref>Meers, E., et al. (2007), ''Phytoavailability assessment of heavy metals in soils by single extractions and accumulation by Phaseolus vulgaris''. </ref>. == Utilizacion en alimentacion umana == Las mongetas balhan de proteïnas, de glucids e de fibras alimentàrias, e de sals menarals, contenon fòrça pauc de lipids. Las mongetas contenon d'oligasacarids (raffinòsa, estaquiòsa). Aqueles darrièrs, mal digerits dins l'[[intestin prim]], son descompausats per la flora bacteriana de l'[[intestin gròs]] e son la causa de flatuléncias a la consomacion de las mongetas<ref name="Histoires de légumes">''Histoires de légumes'', Michel Pitrat et Claude Foury coord., INRA éditions, p.376</ref>. L'inconfòrt digestiu pòt èsser diminuat per l'utilizacion d'enzims especifics (practica correnta en America de l'America del Nòrd)<ref>[http://www.beanogas.com/faqs/ Information sur Beano]</ref>, lo trempatge prealable de las granas, una incorporacion graduada de l'alimentacion, e d'autras practicas alimentàrias<ref>[http://www.thefullhelping.com/10-tips-for-better-bean-digestion-a-few-announcements/ 10 tips for a better bean disgestion]</ref>. Coma son rics en glucids complèxes, la mongetas sècas son consideradas coma de sucres lents (indèx glicemic = 42 - al respècte del pan blanc = 100)<ref>[http://www.food-info.net/fr/qa/qa-nut2.htm Food-Info, source FAO])</ref>. Las mongetas contenon de compausats antinutricioals: Los mai importants son las fitatas, saponinas, lectinas<ref>[https://web.archive.org/web/20070630174218/http://www.bib.fsagx.ac.be/library/base/text/v3n4/210.pdf ''The investigation of antinutritional factors in Phaseolus vulgaris. '']</ref> que fan lo [[digestion]] malaisida. Las granas de mongetas sècas blancas tanben de faseolamina, qu'es un inibitor de l'alfa[[amilasa]], [[enzim]] qui permet la transformacion de l'amidon en sucre dans l'intestin. Aquela proteïna es eficaça coma complement alimentari destinar a lutar contra l'excès de pes<ref>[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=17299581 ''A Dietary Supplement Containing Standardized ''Phaseolus vulgaris ''Extract Influences Body Composition of Overweight Men and Women'', Int.]</ref>. Consomits abans coseson, las granas e lo pericarp de la mongetas (''Phaseolus vulgaris'' L.) pòdon provocar de trebles digestius (vomits, diarrèas e alteracion de la mucosa intestinala). Se deu a la preséncia, subretot dins las granas de mongetas rojas, d'una proteïna agglutinant los glubuls roges, la fasina o fitoemagglutinina, qu'es inactivada per la coseson. Coma d'autras leguminosas, la mongetas contenon tanben de fitoestrogèns. Fòrça men car que la vianda, rics en proteïnas, las mongetas son a vegadas consideradas coma la « vianda del paure ». Las proteïnas de las mongetas per lor taus en unes [[Aminoacid|aminoacids]] essencials, coma la [[lisina]], e dins una mendre mesura la [[Metionina|metionine]] e lo [[triptofan]]. Complètan fòrça plan de las cerealas, sunbretot del [[Milh|malh]], paures en lisina, dins un regim a basa de milh practicada tradicionalament pels Amerindians<ref>[http://www.fao.org/docrep/T0395F/T0395F0c.htm ''Le maïs dans la nutrition humaine'', FAO]</ref>. En America centrala lo plat tradicional mescla ris e mongetas (''arroz con habichuelas'', o ''arroz con frijoles'' en espanhòl, ''arroz e feijão'' en portugués) Las monjetas presentan un interés dins l'alimentacion umana. Coma fòrça leguminosas en granas, dona un sentiment de sacietat. Son rics en fibras e en minerals. Lor indici glicemic es fèble. Lor consomacion contribuís a far mermar lo taus de [[colesteròl]]<ref>[http://www.passeportsante.net/fr/Nutrition/EncyclopedieAliments/Fiche.aspx?doc=haricot_commun_sec_nu Fiche Haricot Sec sur le site Passeport Santé]</ref>{{,}}<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19939654 Non-soy legume consumption lowers cholesterol levels: a meta-analysis of randomized controlled trials]</ref> e tanben lo risc d'accident cardiovascular<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11718588 Legume consumption and risk of coronary heart disease in US men and women: NHANES I Epidemiologic Follow-up Study]</ref>. === Mòdes de consomacion === La consomacion de la mongeta se fa jos tres formas: de granas sècas, de granas frescas o de tecas (cotelets). Las mongetas sècas son lo biais de consomacion tradicional, lo sol que practicavan los Amerindians qu'an domesticat la planta. Tirant pas que 12 a 14 % d'umiditat, es una forma aisida de servar, mas que demanda un trempatge abans coseson per la tornar idratar. La consomacion de las mongetas sècas de las mongetas mermèt fòrça dins los païses occidentals. Se las pòt trissar en farina. Las mongetas de granas frescas e mièja frescas (de destecar) son culhidas abans maturitat complèta, a gaireben 50 % d'umiditat e sovent venduts entecas de destecar. Los cotelets son venduts coma legums verds (près de 90 % d'umiditat) qu'es comercializat fresc, en conserva o en surgelats. Se consumisson cuèchs, cauds, coma acompanhament classic de fòça plats, o freg, amb de vinegreta. La consomacion s'espandiguèt subretot dins los païses occitentals, seguent lo vam del manjar « leugièr ». La fuèlhas son a vegadas consomidas, per exemple en America centrala o en Africa, coma aliment de [[famina]]. ==== Receptas ==== <div style="float: left;" class=""> {| | [[Fichièr:Chili_ingredients.jpg|esquèrra|vinheta|Ingrédients del chili con carne]] |- | [[Fichièr:Succotash.jpg|esquèrra|vinheta|Casseròla de succotash]] |- | [[Fichièr:Bowl_of_cassoulet.JPG|esquèrra|vinheta|Caçolet]] |- | [[Fichièr:Shiruko(Zenzai)6.jpg|esquèrra|vinheta|Zenzaï]] |} </div> ===== De plats dins diferents continents ===== * en America ** le [[chili con carne]] al [[Tèxas]], biais de fricòt especiat comprenent de mongetas rojas; ** la [[feijoada]], coçolet [[Brasil|brasilenc]] amb mongetas negras e ris; ** lo [[succotash]], plat tradicional de la tribú dels Narragansett (nòrd dels EUA) a basa de mongeta de Lima e de [[milh]]; ** la green bean casserole, preparacion a basa de cotelats e de cebas fregida dins una salça de crèma espeça, es una especialitat americana creada en 1955 per la Campbell Soup Company ; * al Mexic, las mongetas son una font primièra de protéïna ** las ''frijoles de olla'' (frescament cuècha) e las ''frijoles refritos'' (fregidas dos còps); ** les ''enfrijoladas'', tortillas recobridas de salça a basa de mongetas; ** los ''panuchos'', tortillas farcidas de mongetas en jaças; ** ''moros con cristianos'', plat de mongetas rojas, ris e banana de cóser fregits<ref>''Guide Hachette du Mexique'' {{ISBN|2-01-243911-X}}</ref>. * au Quebèc, las ''fèves au lard'', plat a basa de mongetas; * A l'Orient Mejan:<br> En Iran, s'utliza las mongetas blancas dins l'Ab-gousht, las mongetas pinto dins lo Ghormeh-sabzi e los cotelets dins lo Loubia-polow. * en Euròpa ** En occitània, i a per exemple lo [[caçolet]], que tres vilas ([[Castèlnòu d'Arri]], [[Tolosa]], [[Carcassona]]) e la garbura, sopa amb mongetas blancas sècas e caulet verd; ** en [[França]], los mongils acompanhan tradicionalament la cueissa d'anhèl ** la ''fabada'' en [[Espanha|Espagne]] ([[Astúrias]]) ; ** lo ''Birnen, Bohnen und Speck'', especialitat sucrada salda a basa de cotelets, pèra e ventrèsca [[Alemanha|Allemanha]] (Amborg) ; ** en [[Belgica]], la salade liégeoise, una olada de cotelets mesclat amb de trufas de de ventrèsca<ref name="saladeliegeoise">{{Fr}} {{Ligam web}}</ref>; ** lo ''lobio'', mena de pastís de mongetas [[Caucàs|caucasiana]] que se prepara amb una purèa de mongeta, de noses trissadas de cebas. * en Africa (s'agís sovent de nibes (genre ''Vigna'') ** bonheta de mongetas niebes al au [[Benin]]; ** mongeta e ris a la salsa ''djâ''; * al [[Japon]], las mongetas son utilizadas en preparacions [[Sucre|sucradas]] (s'agís mai sovent de mongetas azukis, genre ''Vigna'') ** la zenzai, dessèrt en forma desopa sucrada; ** las wagashis, pastissariá tradicionala. * en Oceania, ** lo Halo-halo, un dessèrt filipan. ===== Sopas ===== * Sopas de mongeta blancas o de mongeta de Lima; * sopa bicolora amb dos tipes de mongetas e sopa especiada a las mongetas<br> * sopa de tomata fresca e mongeta; * minestrone de ''pasta e fagioli'' ; * la ''ribollita'', sopa de legumas rescalfada, amb mongetas blancas sècas, caulet de Milan, pan de mica, ventresca magra e de cambajon ([[Toscana]])<ref>''La véritable cuisine italienne'', Chantecler, 1994, p. 125 {{ISBN|2-80343733-3}}</ref>; * sopa au pisto de provença amb de cocòs ròses cocos roses d'Airaga === Autres utilizacions === ==== En médecine populaire ==== L'utilizacion de decocions de la planta abans la e de cataplasmes resolutius de farina de grana es citada<ref>''Grande Flore'' de Gaston Bonnier, réédition INRA/Belin, {{ISBN|2-7011-1363-6}}</ref>. == Fontsn nòtas e referéncias == {{Colomnas|nombre=2|<references/>}} == Vejatz tanben == === Articles conèxes === === Bibliografia === * ''Du fayot au mangetout, l'histoire du haricot sans en perdre le fil'', Antoine Jacobson, auteurs multiples, Rouergue, 2010, {{ISBN|978-2-8126-0172-9}} * ''Le haricot'', Jérôme Goust, in ''L'encyclopédie du potager'', Actes Sud, Arles 2003, {{ISBN|2-7427-4615-3}} * ''Le haricot, la mojhète & le fayot'', UPCP, Patrimoines et médias, Geste éditions {{ISBN|2-84561-055-6}} * ''Le mangetout et le flageolet pour la transformation'', Jean Le Bohec, coord., CTIFL, Paris 1980 * ''La culture des haricots et des pois'', Jean-Marie Polèse, Artémis {{ISBN|2-84416-417-X}} * ''Haricots'', Hubert bannerot, Charles-Marie Messaien et Claude Foury, in ''Histoires de légumes, des origines à l'orée du {{s-|XXI|e}}'', INRA éditions, Paris, 2003 {{ISBN|2-7380-1066-0}} * ''Haricots-ci, haricots-là, 200 recettes'', Macha Méril, Robert Lafont, Paris, 1999, {{ISBN|2-221-08468-3}} * Jean C. Baudet, ''Origine et classification des espèces cultivées du genre Phaseolus'', Bulletin de la Société royale de botanique de Belgique 110(1/2): 65-76, 1977. === Ligams extèrnes === * Référence [http://www.efloras.org/flora_page.aspx?flora_id=5 Flora of Pakistan] : [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=5&taxon_id=200012279 ''Phaseolus vulgaris''] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>{{eFloras|5|200012279|Phaseolus vulgaris}} * Référence [http://www.efloras.org/flora_page.aspx?flora_id=11 Flora of Missouri] : [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=11&taxon_id=200012279 ''Phaseolus vulgaris''] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>{{eFloras|11|200012279|Phaseolus vulgaris}} * Référence Catalogue of Life : [http://www.catalogueoflife.org/col/search/scientific/genus/Phaseolus/species/vulgaris/match/1/match/1 ''Phaseolus vulgaris''] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>{{CatalogueofLife espèce|Phaseolus|vulgaris}} * Référence Tela Botanica ([http://www.tela-botanica.org/page:eflore France métro]) : [http://www.tela-botanica.org/bdtfx-nn-48775 ''Phaseolus vulgaris'' L., 1753] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : français">fr</abbr>)</span>{{Tela-métro|48775|''Phaseolus vulgaris'' L., 1753}} * Référence Tela Botanica ([https://web.archive.org/web/20141219023523/http://www.tela-botanica.org/page:bdnfm La Réunion]) : [http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFM/2006.01/nn/5269/information ''Phaseolus vulgaris'' L.] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : français">fr</abbr>)</span>{{Tela-réunion|5269|''Phaseolus vulgaris'' L.}} * Référence Tela Botanica ([http://www.tela-botanica.org/page:isfgm Antilles]) : [http://www.tela-botanica.org/bdtxa-nn-8010 ''Phaseolus vulgaris'' L.] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : français">fr</abbr>)</span>{{Tela-antilles|8010|''Phaseolus vulgaris'' L.}} * Référence [[Integrated Taxonomic Information System|ITIS]] : [http://www.cbif.gc.ca/acp/fra/siti/regarder?tsn=26857 ''Phaseolus vulgaris'' L.] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : français">fr</abbr>)</span> (<span class="plainlinksneverexpand"><small>+ [http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=26857 version anglaise]</small></span> <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>) * Référence NCBI : [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?lin=s&p=has_linkout&id=3885 ''Phaseolus vulgaris''] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>{{NCBI|3885|''Phaseolus vulgaris''}} * Référence [http://www.ars-grin.gov/ GRIN] : [https://web.archive.org/web/20150930081549/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?27632 <small>espèce </small>''Phaseolus vulgaris'' L.] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>{{GRIN espèce|27632|''Phaseolus vulgaris'' L.}} * Référence Prota ([https://web.archive.org/web/20100528113039/http://www.prota.org/fr/PROTA Ressources végétales de l'Afrique Tropicale]) : [https://web.archive.org/web/20160313063042/http://prota4u.org/protav8.asp?fr=1&p=phaseolus+vulgaris ''Phaseolus vulgaris''] <span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : français">fr</abbr>)</span>{{PROTA_fr|Phaseolus vulgaris}} * [https://web.archive.org/web/20071018220237/http://www.ariegenews.com/news/news-2-17-1038.html Haricot ariégeois (AriegeNews)] * [https://web.archive.org/web/20140703041102/http://www.aprifel.com/fiches,produits.php?p=53 Fiche nutritionnelle sur le haricot vert, Aprifel (Agence pour la recherche et l'information en fruits et légumes frais, France] * [http://www.unilet.fr/cultures/haricots/haricots.php?page=surfaces&PHPSESSID=28c7315f1acc5159f49a53c0235bf211 La culture du haricot sur le site de l'Unilet (Union nationale interprofessionnelle des légumes transformés, France)] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20070803171038/http://phaselieu.cesga.es//European_bean_market_classes(l).pdf Types commerciaux du haricot commun en Europe, Phaselieu Project][[Fichièr:Document-pdf.svg|22x22px]]&nbsp;[[[Portable Document Format|pdf]]] [[Categoria:Fabaceae]] [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]] 1siotuliutx3n965bi6ickpd0rqi45k Étienne Balibar 0 164793 2334484 2282322 2022-08-26T06:43:59Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Filosòf-biografia | Nom = Étienne Balibar | imatge = Étienne Balibar.jpg | país = [[França]] | naissença = [[23 d'abril]] de [[1942]] | mòrt = | escòla_tradicion =Postmarxisme | interèsses = [[filosofia|filosòf]] | idèas = | prèmis = }} '''Étienne Balibar''', nascut lo 23 d'abril de 1942 à [[Avallon]] dins l'[[Yonne (departament)|Yonne]], es un [[Filosofia|filosòf]] [[França|francés]]. Es professor emerit de l’universitat París-Oèst-Nanterre-La-Défense, professor afiliat al departament d'antropologia a l'universitar de Califòrnia a Irvine, als [[Estats Units d'America|Estats Unis d'America]], ''visiting professor'' a l'Institut de literatura e societat comparada de l'universitat Columbia e professor "Anniversary Chair" al Centre for Research in Modern European Philosophy (CRMEP) a Kingston University, Londres. == Biografia == Son paire, Joseph Witmann-Balibar, nascut a [[Viena (Àustria)]] en 1915 foguèt naturalizat francés en 1947 après aver combatut dins l'armada francesa durant la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra mondiala]]<ref>Dictionnaire étonnant des célébrités, de Jean-Louis Beaucarnot et Frédéric Dumoulin, First Editions, 2015, page 33.</ref>. En [[1960]], Étienne Balibar foguèt recebut a l'[[École normale supérieure (rue d'Ulm)|École normale supérieure]], ont [[Louis Althusser]] aguèt una influéncia determinanta sus el. En 1961, Es opausat a la [[guèrra d'Argeria]] e aderís al [[Partit Comunista Francés|Partit comunista]] del qual foguèt exclús en [[1981]] a la seguida de la publicacion d'un article ''De Charonne à Vitry''<ref>Étienne Balibar, [https://archive.is/20130701153318/http://www.ciepfc.fr/spip.php?article241 ''De Charonne à Vitry''] sur le site du ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Centre_international_d'étude_de_la_philosophie_française_contemporaine Centre international d'étude de la philosophie française contemporaine]'' (CIEPFC)</ref> dins ''[[Le Nouvel observateur|Le Nouvel Observateur]]''<ref>Article protestant contre l'initiative du maire communiste de [//fr.wikipedia.org/wiki/Vitry-sur-Seine Vitry-sur-Seine] qui avait fait enfoncer, par un bulldozer, l’entrée d’un foyer de travailleurs maliens (Pierre Sauvêtre et Cécile Lavergne, ''Pour une phénoménologie de la cruauté. ''</ref>. Obten una licéncia de [[filosofia]] a la [[La Sorbona|Sorbona]], seguís l'an seguent un diplòma d'estudis superiors, jos la direccion de [[Georges Canguilhem]]. Lo fach d'èsser [[Marxisme|marxista]], en [[filosofia]], se definís per el coma un questionament al subècte de la quita filosofia. En [[1964]],foguèt primièr à l'agregacion de filosafia e comença a ensenhar. Son primièr pòsta lo pren a l'Universitat d'Argièr ([[Argeria]]), ont es assistant coma volontari per la cooperacion, de [[1965]] a [[1967]]. En 1982, creat amb [[Dominique Lecourt]] la colleccion ''« Pratiques théoriques »'' a las Premsas universitàriass de França. Étienne Balibar es lo marit de la fisiciana [[Françoise Balibar]] e lo paire de l'actritz [[Jeanne Balibar]]. Es professor de litteratura comparada francesa italiana a l'universitat de Califòrnia a Irvine<ref>http://directory.uci.edu/?basic_keywords=Etienne+Balibar&modifier=Starts+With&basic_submit=Search&checkbox_employees=Employees&checkbox_students=Students&checkbox_departments=Departments&form_type=basic_search</ref> . Es membre du comitat de pairinatge del Tribunal Russell sus la Palestina que las òbras comencèron lo 4 de març de 2009 e un militant dempuèi los ans de la causa palestiniana<ref>[http://www.monde-diplomatique.fr/2004/05/BALIBAR/11174 Universalité de la cause palestinienne], Étienne Balibar, ''Le Monde diplomatique'', mai 2004</ref>. Etienne Balibar es activament engatjat en favor dels immigrats clandestins que designa jol tèrme de « [[Proletariat|proletairis]] al sens estricte ». Defend lo drech de ciutat dels estrangièrs en Euròpa sostenent que la « [[Frontiera|frontièra]] es, coma l'armada o la polícia, una institucion non democratica qu'acompanha paradoxalament la [[sobeiranetat]] del [[pòble]] »<ref>[http://www.telerama.fr/idees/etienne-balibar-la-condition-d-etranger-se-definit-moins-par-le-passeport-que-par-le-statut-precaire,67997.php Étienne Balibar : “La condition d’étranger se définit moins par le passeport que par le statut précaire”], Entretien, ''Télérama'', 24 avril 2011</ref>. == Principals obratges publicats == * ''Lire le Capital'' (avec [[Louis Althusser]], [[Pierre Macherey]], Jacques Rancière, Roger Establet), Éditions François Maspero, 1965 * ''Cinq études du matérialisme historique'', F. Maspero, [[1974 en literatura|1974]] * ''Sur la dictature du prolétariat'', F. Maspero, 1976 * ''Spinoza et la politique'', P.U.F., 1985, rééd. 2011. * ''Race, Nation, Classe'', (avec Immanuel Wallerstein) La Découverte, 1988 * ''Écrits pour Althusser'', La Découverte, 1991 * ''La Crainte des masses. Politique et philosophie avant et après Marx'', Galilée, 1997 * ''Droit de cité. Culture et politique en démocratie'', Éditions de l'Aube, 1998 réédition augmentée P.U.F, Collection Quadrige, 2002 * ''Sans-papiers : l’archaïsme fatal'', La Découverte, 1999 * ''La philosophie de Marx'', La Découverte, 1993 ; nouvelle édition revue et augmentée, La Découverte, 2014 * ''Nous, citoyens d’Europe ? Les frontières, l’État, le peuple'', La Découverte, 2001 * ''L'Europe, l'Amérique, la Guerre. Réflexions sur la médiation européenne'', La Découverte, 2003 * ''Antisémitisme : l'intolérable chantage - Israël-Palestine, une affaire française ?'' (ouvrage collectif), La Découverte, 2003 * ''Europe, Constitution, Frontière'', éditions du Passant Passant, 2005 * ''Très loin et tout près'', Bayard Centurion, 2007 * ''Race, nation, classe'', avec Immanuel Wallerstein, La Découverte, 2007 * ''Pensées critiques : dix itinéraires de la revue Mouvements : 1998-2008'' (ouvrage collectif), La Découverte, 2009 * ''Violence et civilité : Wellek Library Lectures et autres essais de philosophie politique'', Éditions Galilée, 2010 * ''La proposition de l'égaliberté'', PUF, 2010 * ''Citoyen sujet et autres essais d'anthropologie philosophique'', PUF, Pratiques théoriques, 2011 * ''Saeculum. Culture, religion, idéologie'', Éditions Galilée, 2012 * ''Violence, civilité, révolution. Autour d'Étienne Balibar'', avec Marie-Claire Caloz-Tschopp, Ahmet İnsel, André Tosel, La Dispute, 2015 * ''Europe, Crise et fin ?'', Éditions Le Bord de l'eau, collection « Diagnostics », 2016 * ''Des Universels. Essais et conférences'', Éditions Galilée, 2016 == Al subjècte d'Etienne Balibar == * Deleixhe, Martin, ''Etienne Balibar. L'illimitation démocratique'', Michalon, 2014. * Gaille, Marie; Lacroix, Justine et Sardinha, Diogo (ed.), "Pourquoi Balibar ?", ''Raison Publique,'' 2014. * Hewlett, Nick, ''Badiou, Balibar, Rancière: Re-Thinking Emancipation'', Continuum, 2010. * Lacroix, Justine, ''La pensée française à l'épreuve de l'Europe'', Grasset, 2008. * Raynaud, Philippe, ''L'Extrême gauche plurielle. Entre démocratie radicale et révolution'', Autrement, 2006. == Filmografia == * ''Les mauvais jours finiront, 40 ans de justice en France'' de Thomas Lacoste, 2009 * ''Penser Critique, kit de survie éthique et politique pour situations de crise(s)'' Coffret DVD réunissant 47 films (24h) de Thomas Lacoste, 2012 * ''Notre monde'' de Thomas Lacoste, 2013 [http://www.notremonde-lefilm.com/webdoc.html#fiche/2 « Pour une Europe alternative » entretien avec Étienne Balibar] sur le site du film. == Nòtas e referéncias == <references/> == Vejatz tanben == === Ligams extèrnes === * [https://web.archive.org/web/20120918203257/http://www.u-paris10.fr/16444241/0/fiche___pagelibre/ Biographie et bibliographie détaillée sur le site de l'Université Paris Ouest Nanterre La Défense] * [http://revueperiode.net/althusser-et-mao/ Althusser et Mao] Préface à une anthologie chinoise des ''Œuvres'' de Louis Althusser, [http://revueperiode.net ''Période''] [[Categoria:Normalian|Balibar,Étienne]] 2lxhqqhv040y0142vmjny5hrgbe4vuf Òli de lin 0 168581 2334485 2282330 2022-08-26T07:00:39Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki L''''òli de lin''' o ''« òli de grana de lin »'' es un òli de color jauna daurada, tirada de las granas maduras del [[lin cultivat]], trissadas a freg e/o a caud; a vegada es tracha per un solvant, quand son usatge es industrial o artistic, subretot coma siccatiu, o òli autosiccatiu. Las utilizacions de l'òli de lin derivan de sa riquesa en [[Acid gras|acids grases poliinsaturats]], subretot acids linolenic e linoleic, que li ven lo nom. == Composicion<ref name="usda">{{En}} [https://web.archive.org/web/20150303184216/http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/search/ USDA National Nutrient Database for Standard Reference]</ref> == {| class="wikitable sortable" !Compausat !Familha d'acid gras !Taus per 100&nbsp;g |- |<center>[[Acid mristic]] (saturat)</center> | |<center>0,041&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid pentadecanoic]] (saturat)</center> | |<center>0,014&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid palmitic]] (saturat)</center> | |<center>6,047&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid eptadecanoic]] (saturat)</center> | |<center>0,046&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid estearic]] (saturat)</center> | |<center>3,428&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid arachidic]] (saturat)</center> | |<center>0,146&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid beenic]] (saturat)</center> | |<center>0,068&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid lignoceric]] (saturat)</center> | |<center>0,078&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid erucastic]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-9</center> |<center>0,13&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid oleic]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-9</center> |<center>18,115&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid palmitoleic]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-7</center> |<center>0,046&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid cetoleic]] (monoinsaturé)</center> |<center>ω-11</center> |<center>0,068&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid linoleic]] (poliinsaturat)</center> |<center>ω-6</center> |<center>15,553&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid alfalinolenic]] (poly-insaturé)</center> |<center>ω-3</center> |<center>56,018&nbsp;g</center> |- |<center>Acids grases trans</center> | |<center>0,019&nbsp;g</center> |- |<center>Total acids grases saturats</center> | |<center>9,4&nbsp;g</center> |- |<center>Total acids grases monoinsaturats</center> | |<center>20,2&nbsp;g</center> |- |<center>Total acids grases poliinsaturats</center> | |<center>66&nbsp;g</center> |- |<center>[[Vitamina E]]</center> | |<center>17,5&nbsp;mg</center> |- |<center>[[Vitamina K]]</center> | |<center>-</center> |} La composicion en acids grases de las trigliceridas de l'òli de lin es la seguenta<ref>http://cerig.efpg.inpg.fr/memoire/2000/encres-vegetales.htm</ref>{{,}}<ref>[http://www4.agr.gc.ca/resources/prod/doc/misb/fb-ba/nutra/pdf/flax_fra.pdf Page sur les composés bioactifs du lin, sur le site Agriculture et Agroalimentaire Canada]</ref>: * [[acid α-linolenic]]: 45 - 70 % * [[acid linoleic]]: 12 - 24 % * [[acid oleic]]: 10 - 21 % * [[Acid gras|acids grases]] saturats: 6 - 18 % L'analisi nutricionala, per 5 ml d'un òli de lin alimentari tipic (<small>[http://www.maisonorphee.com/huiles/huile_linbio_fr.htm source]</small>), es la seguenta: {| class="wikitable" |Energia |Proteïnas |Lipids |Glucids |- valign="top" |42 Cal 176 kJ |0&nbsp;g |4,7&nbsp;g amb Acids grases * saturats: 0,4&nbsp;g * monoinsaturats: 0,8&nbsp;g * poliinsaturats: 3,5&nbsp;g ** linoleic: 0,6&nbsp;g |0&nbsp;g |} == Proprietats de l'òli de lin == L'òli de lin polimeriza espontanèament a l'aire, amb una [[reaccion exotermica]]: un pelhòt banhat d'òli pòt atal, per escasenças, s'alucar espontanèament. Per sas proprietats de polimèr, l'òli de lin es utilizada sola, o mesclada a d'autres òlis, resinas e solvants, e s'utiliza coma: * Imprenhaire e protector de las fustas a l'interior coma a l'exterior<span></span>: proteccion contra l'umiditat, los fungis e insèctes, e contra la posca per son caractèr antistatic; * Compausant d'unes [[Vernís|vernises]] de finicion; * Ligant de trissatge per la [[pintura a l'òli]]; * Agent plastificant del mastic de veirièr; * Agent durcisseire de diferentas preparacions; * Agent de coeréncia e ligant dins la fabricacion del [[linoleum]]. == Fabricacion e produccion comerciala == [[Fichièr:From_flax_to_linseed_oil..JPG|Vinheta|250px]] L'òli de lin es extracha de las granas de lin culhidas maduras, secadas puèi trissadas e premsadas. D'ordinari, lo lin fa l'obècte d'una extraccion per pression-dissolucion tot coma lo [[còlza]]. L'òli de lin obtenguda per aqueste metòde es utilizada per d'objectius industrials. Per realizar un òli net per la consomacion umana, lo lin es primièr premsat a freg. Enseguida, una pression a caud, amb o sens solvant permet de prene d'òli suplementari destinat a d'aplicacions industrials. == Alimentacion, medecina == Mai de 30 remèdis medicinals amb l'òli de lin, foguèron acampats per [[Plini lo Vièlh]]. Aquestes remèdis fan uèi encara partit de la farmacopèa de la medecina tradicionala chinesa e Indiana dins l[[Ayurveda|'Ayurveda]]. Alara que l'[[òli d'oliva]] es pròpre al [[Bacin Mediterranèu|bacin mediterranèu]], l'òli de lin constituiguèt, per las populacions mai septentrionalas d'Euròpa, una de las fonts màger de matèrias grasas vegetalas, tot coma l'[[òli de còlza]] e l'[[Cambe|òli de cambe]]. Contenent mai de 70 % de son pes en acids grases poliinsaturats<ref>{{Revista|nom1=Morin|issn=2272-6977|issn2=2257-6614}}</ref>, l'òli de lin fa partir de las opcions dieteticas, subretot per las personas cercant d'aponds importants en omega-3 e febles en omega-6. Segon lo doctor [[Catherine Kousmine]], l'òli de lin participa a la luta contra las malautiás degenerativas<ref>guide de visite, les plantes magiques, du jardin des neuf carrés de l'abbaye de Royaumont</ref>. Del vejaire reglamentari, l'òli de lin èra considerada coma un òli exclusivament tecnica dempuèi 1908<ref>[http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=LEGITEXT000006071231&dateTexte=&categorieLien=cid Décret du 11 mars 1908 pris pour l'exécution de la loi du {{1er}} août 1905]</ref>, e sa venda en França coma denada alimentària èra enebida, alara qu'èras autorizada en Alemanha. En 2009, l'AFSSA donèt un avís positiu a l'utilizacion de l'òli de lin pura <ref>[http://www.anses.fr/Documents/NUT2008sa0392.pdf Avis de l'AFSSA/ANSES sur la consommation d'huile de lin pure]</ref> en cosina. L’òli de lin presenta un interés nutricional pour al respècte de l'acid α-linolenic (omega-3). En 2010, l'òli de lin pura (non mesclada) foguèt autorizada jos condicions<ref>[http://www.legifrance.gouv.fr/jopdf/common/jo_pdf.jsp?numJO=0&dateJO=20100721&numTexte=37&pageDebut=13441&pageFin=13441 Arrêté du 12 juillet 2010 fixant les conditions d’utilisation de l’huile de lin pour un usage alimentaire]</ref>. Es un produch comercializat per usatge alimentari dempuèi longtemps dins fòrça païses (Alemanha, Canadà, China, Soïssa…), sens efièchs nefasts mostrats. L'òli de lin es plan fragila e ven ranci aisidament; se la deu gardar al refrigerator, e consomar rapidament. Mai, vendriá toxica s'èra trop damtjada; cal pas l'utilzar se una odor desagrabla se fa sentir. == Pintura == [[Fichièr:Linseed_oil_paint..JPG|vinheta|250px]] === Ligant de las colors a l'òli === L'òli de lin, es utilizada per sa siccativitat e la mai utilizada, coma ligant de trissatge, per realizar las [[Pintura a l'òli|colors a l'òli]], aquò dempuèi l'epòca de [[Jan van Eyck|Jan Van Eyck]]. Segon Watin, « es solide la melhora de totes »<ref>Watin, ''L'Art du peintre, doreur, vernisseur'', Paris, 1755</ref>. Las autras òlis utilizadas, en mendre mesura, son l'[[òli de cartam]], l'[[òli de pavòt]] e l'[[òli de notz]]. L'acid linoleic s'oxida al contacte de l'air caud en acid oxilinoleic, nomenat tanben linoxina. Los acids linolenic (3 insaturacions) e linoleic (2 insaturacions) donana a l'òli de lin sa fòrta siccativitat, amb un indici d'iòde superior a 170<ref>La siccativité d'une huile, c'est-à-dire son aptitude à sécher en présence de l'oxygène de l'air, est d'autant plus marquée que le nombre d'insaturations présentes dans la structure moléculaire de l'huile est élevé. Le contenu en insaturations se mesure par l'[//fr.wikipedia.org/wiki/Indice_d%27iode indice d'iode].</ref>. Per favorizar l'oxidacion, e donc accelerar la siccativitat de l'òli de lin, se la mescla a caud amb de litartge o de minium ([[Toxicologia|toxic]] e interdit dins unes païses). === Compausant dels mediums e vernises === L'òli de lin dintra dins la composicion dels diferents mediums de pintar e vernises. Pòt tanben èsser pura pel pintre. * L'''òli de lin premsada a freg'' pòt èsser aponduda a la color per ne melhorar sa consisténcia, sa fluiditat e d'aumentar sa brilhança e sa transparéncia. * L'''òli de lin rafinada'', mai utilizada, melhora la consisténcia de la pasta e alentís lo secatge. * L'''òli de lin Standolie'' es un òli de lin cuècha. Es alara mai pesuca, mai onchosa e donc mai agrabla de trabalhar. Durcís tanben mai aviadament e dona un film dur e esmatlat. Es atal fòrça utilizada per realizar los glacises a la fin de l'òbra e realizar lo medium de pénher. Sa color es pasmens mai prononciada. * L'''òli de lin clarificada, decolorada o blanquida'' es atala tractada per realizar una color mens prononciada. == Estampariá == L'òli de lin es tanben utilizada coma siccatiu de [[Tinta|tintas]] vegetalas utilizadas en [[impression]] offset. == Proteccion de la fusta == Mesclada amb de l'[[esséncia de terebentina]] (proporcion de 50/50), es utilizada per tractar la fusta, los postam subretot. L’esséncia de terebentina servís sonque a diluir l’òli de lin pour que penetre dins la fusta. Se pòt utilizar l'òli de lin pura en la cauffant leugièrament e, s'es possible, banhant l'objècte de tractar dins lo banh d'òli tebesa. Aplicar una segonda sisa après 15 jorns de secatge. == Autras utilizacions == * Per noirir los animals, amb los tortèls de lin * Coma mastic pel calafatament e l'estanqueïtat * Per la fabricacion del [[linoleum]] * Pel tractament dels [[Cuer|cuers]] * Per noirir las batas dels [[Equus caballus|cavals]] * Per realizar lo [[Sabon|sabon negre]] * Per protegir la patina dels bronzes ancians, de las pèças de moneda, e quitament l'acièr rovilhat, après dessalinisacion. * Per protegir las fustas a l'exteriors dels bornats * Per protegir e far estanc los sòls en tèrra cuècha coma las [[Tometa|tometas]]. * LosEgipcians utilizavan l'òli de lin per la momificacion dels [[Faraon|faraons]]. == Nòtas e referéncias == {{Reflist}} == Vejatz tanben == === Bibliografia === * A. Romain, ''Fabricant de vernis de toute espèce'', éditions Baudouin. {{ISBN|2-86396-028-8}} === Articles connèxes === * [[Ecoetiqueta|Ecocertificacion]] === Ligams extèrnes === * [http://cerig.efpg.inpg.fr/memoire/2000/encres-vegetales.htm Imprimerie, impression encres végétales & emballage alimentaire] * [https://web.archive.org/web/20061118080946/http://www.afssa.fr/Ftp/Afssa/37037-37038.pdf Avis AFSSA compléments alimentaires] * [https://web.archive.org/web/20061118080920/http://www.afssa.fr/Ftp/Afssa/37040-37041.pdf Avis AFSSA alimentation courante] [[Categoria:Material de pintura]] 8hdxvm41dp1mmqln0bc1ddbwbqz6rmk Òli de palma 0 168582 2334486 2287075 2022-08-26T07:01:28Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki L’'''òli de palma''' es un [[òli vegetal]] trach per pression a caud de la popa dels [[Fruch|fruches]] del [[Elaeis guineensis|palmièr d'òli]], arbre que ne ven tanben l’[[òli del palmista]], tracha del clòsc de sos fruches. [[Indonesia]] e [[Malàisia]] son los productors mondials màger d'aqueste fruch, e concentran ambedós 85 % de la produccion. Amb mai de 50 milions de tonas produchas cada annada, es l'òli vegetal mai consomat al mond (35 % de la consomacion mondiala en 2017). Ingredient tradicional de las cosinas d'[[Africa]], d'[[America del Sud]] e d'[[Asia]], es ara massissament utilizada dins los païses non productors per la fabricacion d'aliments transformats, en remplaçament de las grasas animalas (sagin, burre…) e dels [[Òli vegetal idrogenat|òlis vegetals idrogenats]] (dichs [[Acid gras trans|trans]]). Per aquò venguèt a la fin del sègle XX e al començament del XXI un dels simbòls dels problèmas o limits encontrats per l'agroindustria monoculturala e lo « capitalisme agrari ». Existís de controvèrsias al subjècte de son impacte sus la santat, coma l'impacte de sa produccion sus l'environament e de condicions de trabalh ligadas a la cultura dels palmièrs d'òli. D'unes critican son taus enauçat en [[Acid gras saturat|acids grasses saturats]]. De fach, una metaanalisi utilizant totes los estudis scientifics publicats al subjècte concluson que l'òi de palma a un impacte negatiu sul taus de [[colesteròl]] semblabla a aqueste de las grasas animalas, pas plan mendre qu'aqueste de las grasas idrogenèas, e plan mai fòrt qu'aqueste dels òlis vegetals rics en acids grasses insaturats (oliva, arachid, etc.). Las ONG denóncian, elas, lo desvelopament de las plantacions de palmièrs d'òli, que provòca un important [[desboscament]] en [[Malàisia]], [[Indonesia]] e [[Papoa-Nòva Guinèa]], e constituís una menaça grèva per diferentas espècias animalas vivent dins aqueles bòsques e ja en dangièr d'extinccion (orangotans, gibons, tigres…). Mai recentament, [[Amnistia Internacionala]] publiquèt un rapòrt denonciant lo trabalh dels enfants e lo trabalh forçat dins las plantacions d'Indonesia. == Istòria == [[Fichièr:Elaeis_guineensis_MS_3467.jpg|vinheta|[[Palmièr d'òli]] (''{{Lang|la|Elaeis guineensis}}'').]] [[Fichièr:Buah_kelapa_sawit_(46).JPG|vinheta|[[Fruch|Fruchs]] del palmièr d'òli.]] [[Fichièr:Cueillette_de_régime_de_palme.jpg|vinheta|Un òme culhissent un regim de grana de palma en Còsta d'Evòri]] L'usatge alimentari e medicinal d'òli de palma ven d'al men far 5 000&nbsp;ans, coma o mòstran d'escavacions arqueologicas en [[Egipte]]<ref>{{ouvrage|langue=en|auteur=Kenneth F. Kiple|titre=A Movable Feast: Ten Millennia of Food Globalization|éditeur={{lang|en|Cambridge University Press}}|date=2007|passage=57|isbn=|lire en ligne=https://books.google.fr/books/about/A_Movable_Feast.html?hl=fr&id=XWbcrS9SV-sC}}.</ref>. Los palmièrs d'òli son benlèu originaris dels boscs tropicals umids de l'[[Africa de l'Oèst]], ont son expleitats localament abans d'èsser introduchs en Egipte per de comerçants arabs<ref>{{ouvrage|langue=en|auteur=B.A. Ndon|titre=The Oil Palm|éditeur={{lang|en|Concept Publications}}|date=2006|passage=248-250|isbn=|lire en ligne=}}.</ref> e al Brasil pels colons portugueses al sègle XV<ref>{{Article|langue=en|auteur=F.I. Obahiagbon|titre=A Review: Aspects of the African Oil Palm (Elaeis guineesis Jacq.)|périodique={{lang|en|American Journal of Biochemistry and Molecular Biology}}|date=2012|volume=|numéro=|passage=1–14|url texte=}}.</ref>. Las [[Notz de palma|noses de palma]] servisson a noirir los esclaus objècte del [[comèrci triangular]]<ref>{{ouvrage|auteur=Pierre Joseph André Roubaud|titre=Histoire générale de l'Asie, de l'Afrique et de l'Amérique|éditeur=Des Ventes de la Doué|date=1772|passage=584|isbn=|lire en ligne=}}.</ref>. Los mercands europèus commercian amb l'Africa mas l'òli de palma es pas per per escasença importada en Euròpa, ont es utilizada per còser e per realizar de sabon e candèlas<ref>{{ouvrage|auteur=Thomas Fowell Buxton|titre=De la Traite des esclaves en Afrique et des moyens d'y remédier|éditeur=A. Bertrand|date=1840|passage=366-367|isbn=|lire en ligne=}}.</ref>. Son comèrci s'i desvelopa subretot a la fin del sègle XVIII, la [[revolucion industriala]] el'utilizava coma lubrificant mecanic, per exemple dins los camins de fèrre. Son usatge en Euròpa aumenta encara quand los rèstes de noses de palme son donats coma noiritura pel bestial e que l'òli de palma dintra dins la fabricacion de produchs farmaceutics<ref name="Aghalino">{{Article|langue=en|auteur=S.O. Aghalino|titre=BRITISH COLONIAL POLICIES AND THE OIL PALM INDUSTRY IN THE NIGER DELTA REGION OF NIGERIA, 1900-1960|périodique={{lang|en|African Study Monographs}}|date=janvier 2000|volume=21|numéro=1|passage=19-33|url texte=http://www.africa.kyoto-u.ac.jp/kiroku/asm_normal/abstracts/pdf/21-1/19-33.pdf|format=pdf}}.</ref>. Vèrs 1870, l'òli de palma constituís la màger exportacion d'unes païses d'Africa de l'Oèst, coma lo Ghana e lo Nigeria. En 1885, [[William Lever]] fabrica a Liverpool a escala industriala del sabon a base d'òli de palma qu'impòrta d'Africa de l'Oèst<ref>{{ouvrage|auteur=Raymond Vacquier|titre=Au temps des factoreries, 1900-1950|éditeur=Karthala Éditions|date=1986|passage=94|isbn=|lire en ligne=}}.</ref>. Sa fabrica de sabon {{Lang|en|[[Lever Brothers]]}} es vengut enseguida la multinacionala [[Unilever]]. Fins al sègle XIX, l'esclairatge es assegurat per de [[Candèla|candèlas]] de [[seu]] dangierosa e de combustion acre. Las òbras scientificas de [[Michel-Eugène Chevreul]] conduson al remplaçament d'aquestas candèlas per las estearicas, per exemple a basa d'òli de palma coma ne fabrica dempuèi alara l'entrepresa londoniana Price's Candles{{Lien|langue=en|fr=Price's Candles}}<ref>{{ouvrage|auteur=Elie Volf|titre=Michel-Eugène Chevreul 1786-1889 : un savant, doyen des étudiants de France : des corps gras et de la chandelle à la perception des couleurs|ville=Paris|éditeur=Éd. L'Harmattan|date=2013|passage=108|isbn=|lire en ligne=}}.</ref>. En 1854, {{Lang|en|Price's Candles}} breveta un procediment de distillacion de l'òli de palma que permet de produire la [[Gliceròl|glicerina]] utilizada dins de nombrosas composicions [[Farmacia|farmaceuticas]] e cosmeticas e dins las pelliculas de fotografia<span></span>: la [[nitroglicerina]]. Pasmens l'òli de palma es progressivament remplaçada pels [[Òli mineral|òlis minerals]] e los derivats del petròli. Torna al vam al sègle XX dins lo domèni de l'industria alimentària, qu'es ara lo mercat màger a causa de son feble cost de produccion e de sas proprietats fisicas e quimicas (bona conservacion, establa a nauta temperatura, riquesa en [[β-carotèn]])<ref>{{ouvrage|auteur=Emmanuelle Grundmann|titre=Un fléau si rentable : vérités et mensonges sur l'huile de palme|ville=Paris|éditeur=Calmann-Lévy|date=2013|pages totales=264|isbn=|lire en ligne=}}.</ref>. == Composicion == L'òli de palma es en realitat una grasa vegetala mai qu'un ''òli'', qu'es solid a temperature ambianta<ref name="sante.lefigaro">[http://sante.lefigaro.fr/mieux-etre/nutrition-aliments/graisses-vegetales/quest-ce-que-cest LeFigaro - GRAISSES VÉGÉTALES Qu’est-ce que c’est ?]</ref>. Principals acids grasses (proporcions mejanas)<ref name="usda">{{en}} [https://web.archive.org/web/20150303184216/http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/search/ ''{{lang|en|USDA National Nutrient Database for Standard Reference}}''].</ref><span></span>: {| class="wikitable sortable" !Compausat !Familha d'acid gras !Taus per 100&nbsp;g |- |<center>[[Acid lauric]] (saturat)</center> | - |<center>0,1&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid miristic]] (saturat)</center> | - |<center>1&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid palmitic]] (saturat)</center> | - |<center>43,5&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid estearic]] (saturat)</center> | - |<center>4,3&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid erucastic]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-9</center> |<center>0,1&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid oleics]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-9</center> |<center>36,6&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid palmitoleic]] (monoinsaturat)</center> |<center>ω-7</center> |<center>0,3&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid linoleic]] (poliinsaturat)</center> |<center>ω-6</center> |<center>9,3&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid alfalinolenic]] (poliinsaturat)</center> |<center>ω-3</center> |<center>0,2&nbsp;g</center> |- |<center>[[Acid gras trans|Acids grasses trans]]</center> | - |<center>-</center> |- |<center>Total acids grasses saturats</center> | - |<center>49,3&nbsp;g</center> |- |<center>Total acids grasses monoinsaturats</center> | - |<center>37&nbsp;g</center> |- |<center>Total acids grasses poliinsaturats</center> | - |<center>9,3&nbsp;g</center> |- |<center>[[Vitamina E]]</center> | - |<center>15,94&nbsp;mg</center> |- |<center>[[Vitamina K]]</center> | - |<center>8&nbsp;µg</center> |} Sa riquesa en acids grasses saturats lo fa [[solid]] e malleable a temperatura ambianta, son punt de fusion se situís entre {{tmp|35|°C}} e {{tmp|42|°C}}. Alara, es una grasa vegetala (coma lo burre de cacao) e non pas un òli. L'òli de palma roge (non rafinada ni tractada) es considerada coma l'aliment natural mai ric en β-carotèn<span></span>: ne conten gaireben 15&nbsp;còps mai que la caròta. Aquestas particularitat foguèt utilizada al Burkina Faso per lutar contra las mancas en vitamina de las populacions (lo β-carotèn podent se transformar dins lo còrs en [[vitamina A]])<ref>[https://web.archive.org/web/20180207005330/http://www.ird.fr/la-mediatheque/fiches-d-actualite-scientifique/196-de-l-huile-de-palme-rouge-pour-lutter-contre-les-carences-en-vitamine-a Institut de Recherche pour le Développement - De l'huile de palme rouge pour lutter contre les carences en vitamine A].</ref>. Es tanben lo segond òli mai ric en vitamina E (tocoferòls), après l'òli de gèrme de blat. Aquesta riquesa en β-carotèn e en vitamina E de l'òli de palma roge diminuís plan fortament après rafinatge, caufatge e cóser, es donc pas tan importanta dins l'òli de palma classic. == Usatges == [[Fichièr:Extraction_de_l'huile_de_palme_dans_le_village_de_Tayap.jpg|vinheta|Extraccion de l'òli de palme au [[Cameron]]]] A l'escala mondiala, l’òli de palma es subretot utilizat dins l’industria alimentària (80 %), dins l’oleoquimia (sabon, cosmetics…) (19 %) e coma [[Biocombustible|agrocarburant]] (1 %)<ref name="Monde">Mattea Battaglia, « Noyé dans l'huile de palme. L'explosion de la demande mondiale », ''Le Monde Magazine'', n°39, supplément au ''Monde'' n°20336, 12 juin 2010, <abbr class="abbr" title="page">p.</abbr>&nbsp;14.</ref>. Amb mai de 50 milions de tonas prodchas cada annada, es l'òli vegetal mai consomada al mond (35 % de la consomacion mondiala en 2017)<ref>{{Article|langue=fr-FR|auteur1=|titre=Huile de palme|périodique=Greenpeace France|date=2017|issn=|lire en ligne=https://www.greenpeace.fr/huile-de-palme/|consulté le=2017-10-27|pages=}}</ref>. Ingrédient tradicional de las cosinas d'[[Africa]], d'[[America del Sud]] e d'[[Asia]], es ara massissament utilizada dins los païses non productors per la fabricacion d'aliments transformats, en remplaçament de las grasas animalas (sagin, burre…) e d'òlis vegetals idrogenats (dichas trans). Per aquò, es tanben venguda a la fin del sègle XX e començament del XXI un dels simbòls dels problèmas o limitas encontradas per l'agroindustria monoculturala e lo « capitalisme agrari »<ref>Centre d’études et de prospective du ministère de l’Agriculture, de l’Agroalimentaire et de la Forêt (2014), ''Défis sociaux et environnementaux du capitalisme agraire. Le cas des plantations de palmier en huile en Asie du Sud-Est'' ; Analyse {{n°|71}}, juin 2014 ; téléchargeable : http://agriculture.gouv.fr/publications-du-cepou http://agreste.agriculture.gouv.fr/publications/analyse/</ref>{{,}}<ref>Barral S (2015), ''Capitalismes agraires : économie politique de la grande plantation en Indonésie et en Malaisie '', SciencesPo les Presses, Paris, 238 p. {{ISBN|9782724617306}}</ref>. === Usatge alimentari === 80 % de l'òli de palma consomada dins lo mond lo es per un usatge alimentari. ==== Usatges tradicionals ==== Las traças mai ancianas d'òli de palma vend e fa cinc mila ans. Foguèron trobadas sus una gèrla de teralha dins una tomba d'[[Abidòs]], en [[Egipte]]. L’òli de palme roge (o iranjat) es utilizat tradicionalament dins los païses productors d’Asia, d’Africa e del Brasil<ref>[http://www.supertoinette.com/fiche-cuisine/343/huile-de-palme-et-de-palmiste.html Supertoinette - Huile de palme et de palmiste].</ref>. Dintra per exemle dins la composicion de diferents plats tradicionals<span></span>: le moqueca de peixe (Brasil), l'aloco, attiéké roge (Còsta d'Evòri), la salça grana, (Còsta d'Evòri) e l'eru, l taro salça jauna, lo ekwan, lo kock, lo koki (Cameron)<gallery mode="packed"> Liberia palm oil.jpg|En botelhons (Liberia) Palm oil allowed to simmer.jpg|Òli fregissenta (Ghana) Palm Oil in Moin-moin Longthroat Memoirs.jpg|Sus de moin moin (Nigeria) Soupou Kandja palm oil diwou tiir.jpg|Dins la sopa kandia (Sénégal) Moambe - noix de palme sauce with chicken.jpg|Dins lo moambe (Africa centrala) </gallery> ==== Usatges industrials ==== Per remplaçar las grasas animalas mai cara e dificilas de trabalhar (coma lo [[burre]]), l'agroindustria utilizèt los òlis vegetals hydrogénées (comme celles présentes dins de [[Margarina|margarinas]]). Mas, lo procediment d'idrogenacion induch la formacion d'acids grasses trans, reconeguts coma contribuissent a las malautiás cardiovascularas<ref name="tsr1">[http://www.tsr.ch/emissions/36-9/1010464-huile-de-palme-la-palme-de-la-malbouffe.html Huile de palme : la Palme de la malbouffe], sur TSR (Télévision Suisse Romande) du 8 octobre 2008.</ref>{{,}}<ref name="MinistereSanteCanada">[https://web.archive.org/web/20101207012831/http://www.hc-sc.gc.ca/hl-vs/iyh-vsv/food-aliment/trans-fra.php Les gras trans sur le site du Ministère de la Santé du Canada].</ref>. Los industrials utilisèron alara l'òli de palma<ref name="NotrePlanete">[http://www.notre-planete.info/actualites/actu_3590_huile_de_palme.php Notre Planète - Faut-il bannir l'huile de palme de l'alimentation ?]</ref>, que possedís, un còp rafinada, de qualitats fisicas e organolepticas satisfasentas per la fabricacion de fòrça aliments<span></span>: * amb sa fòrta concentracion d'acids grasses saturats (50 %), l'òli de palma demora solid a temperatura ambianta çò que permet de limitar l'emplec de grasas idrogenadas; * es mai sovent mai estable al còser que d'autres òlis; * Se pòt desodorizar<ref>{{Lien web|titre=Refining into Refined, Bleached and Deodorised (RBD) palm oil and RBD palm kernel oil {{!}} Wilmar International|url=http://www.wilmar-international.com/our-business/tropical-oils/manufacturing/refining-into-refined-bleached-and-deodorised-rbd-palm-oil-and-rbd-palm-kernel-oil/|site=www.wilmar-international.com|consulté le=2017-04-16}}</ref>; * Permet una bona conservacion del produch acabat. Aquestas diferentas qualitats fan que l’òli de palma es plan agradada pels industrials, que lo jutjan dificilament substituable d'el vejaire tecnic, per unas de las produccions. Pasmens se l'industria ne fa pas mòstra l'informacion al consomator, se trapa l'òli de palma dins un grand nombre de produchs realizat per l'industria agroalimentària, mai sovent nomenada sonque « òli vegetal » dins la lista dels ingredients<span></span>: crostilhetas, crostets, sopas liofilizadas, pastas d'onchar, biscuits, lach per nenons, sardinas en bóstia, bolh de pol instantanèu, maionesa, salsa tomata, ceraales, chocolat, glaças, formatge raspat, substituts de formatge, salças, crèmas frescas, pastas de tartas, plats preparats, biscòts, pompetas, biscuits salats e sucrats, etc.<ref>http://vivresanshuiledepalme.blogspot.fr/p/le-petit-guide-vert.html</ref> === Oleoquimia === [[Fichièr:Modelisation_du_kabakrou.JPG|vinheta|Fabricacion du kabakrou, sanon artesanal de [[Còsta d'Evòri]]]] L'òli de palma es tanben utilizada dins la sintèsi de fòrça produchs cosmetics. Es lo cas per exemple d'unes sabons, ont es utilizada per la saponificacion. Lo cpmausat es alara nomenat ''sodium palmate'' (e ''sodium palm kerenelate'' per l'[[òli de palmista]]). Es tanben utilizada per la perfumeriá jod la forma de civetona<ref name="Synthesis of civetone from palm oil products">{{article|langue=en|coauteurs=Yuen-May Choo, Kay-Eng Ooi et Ing-Hong Ooi|date=Août 1994|titre={{lang|en|Synthesis of civetone from palm oil products}}|journal={{lang|en|Journal of the American Oil Chemists' Society}}|éditeur=Springer Berlin / Heidelberg|volume=71|numéro=8|passage=911–913|issn=0003-021X|issn2=1558-9331}}.</ref>, e coma agent idratant dins las crèmas. Mai, es utilizada dins d'autras industrias coma lubrificant. === Agrocarburants === Al respècte dels autres òlis, lo rendiment de l'òli de palma ne fa una causida de tria per la produccion d'agrocarburant. Mas sa composicion ne fa un carburant que se pòt inserir sonque quantitat limitada que calha dins las sèrvas<ref>https://web.archive.org/web/20120424212503/http://www.60millions-mag.com/actualites/archives/vague_de_froid_gare_aux_pannes_de_voiture</ref>. L'òli de palma pòt tanben èsser idrogenada per produire un [[Biocombustible|agrocarburant]] compausat d'[[Alcan|alcans]] que presenta pas los desavantatges de l'òli bruta o de transesterificacion de triglicerids d'acids grasses: encrassatge del motor, punt de calhatge naut. == Economia == === En plen vam === [[Fichièr:Tunku_Sabah_Bandar-Sahabat-04.jpg|esquèrra|vinheta|Contenedors d'òli de palma en [[Malàisia]]]] La demanda en òli de palm aumentèt de 8,7 % par an entre 1995 et 2004. S'obsèrva una fòrt creissença de la consomacion mondiala qui poiriá aténher 40&nbsp;milions de tonas en 2020, contr 22,5&nbsp;milions de tonas en 2010. Atal, l'òli de palma es ara la mai consomada pel monde, passant l'[[òli de sòja]] e delunh aquestes de [[Òli de còlza|còlza]] e de [[Òli de virasolelh|virasolelh]]. Aquesta performança s'explica per son feble cost de produccion. Lo rendiment a l'ectara del palmièr d'òli es detz còps mai naut qu'aqueste del sòja. Atal, <span title="">100</span>&nbsp;<span title="Kilogramme">kg</span> e fruchs donan unes <span title="">22</span>&nbsp;<span title="Kilogramme">kg</span> d'òli<ref>{{En}} [http://www.fao.org/DOCREP/005/y4355e/y4355e03.htm ''{{Lang|en|FAO: Oil Palm}}''].</ref>. [[Fichièr:Palmöltanks.jpg|vinheta|Cargament d'un camion-cistèrna en [[Alemanha]]]] En mai d'aqueste avantatge, la transformacion dels fruchs en òli demanda una fabrica a l'entorn de las plantacions, çò que concentra las operacions de valorizacions dins los païses productors. Pasmens, un estudi comparatiu menat a Sambas (Indonesia) entre las culturas tradicionalas e una cultura de palmièr d'òli, mostrèt qu'a superfícia egala, la mèsma annada, las culturas tradicionalas provesission mai de trabalh. En efièch la cultura de palmièr d'òli demanda fòrça pauc de man d'òbra<ref>{{En}}{{Lang|nl|Milieudefensie}}, 2008. ''{{Lang|en|Policy, practice, pride and prejudice. Review of legal, environmental and social practices of oil palm plantation}}''.</ref>. Pels revenguts 66 % dels trabalhadors ganhan mens que los salaris minims en Indonesia quand son emplegats dins de plantacions de tipe industrial<ref>{{En}}''{{Lang|en|Friends of the Earth, LifeMosaic and Sawit Watch 2008. Losing Ground The human rights impacts of oil palm plantation expansion in Indonesia}}''.</ref>. Dins los païses coma l'Indonesia e la Malàisia, lo desvelopament de las plantacions de palmièrs foguèron la consequéncia d'una politica governementala, coma las grandas plantacions son divisadas en parcèlas pels pichons plantaires (''{{Lang|en|small holder}}''). Aquestes son de migrants o eissits de populacions localas. Devon aver crompat las tèrra a credit près de la companhià maire. Amb lo pichons expleitants que cambian lors [[Risièra|risièras]] en [[Palmarada|palmaradas]]<ref>[http://www.wwf.fr/media/files/scorecard-huile-de-palme-2011 Page 15 lo rapòrt WWF cita un pichon agricultor de Sumatra « Pensatz pas que cercam a afamar nòstra familha; nòstras causidas son soscadas e pas degun nos obliga a convertir nòstras risièras en palmièr d'òli. Se trapa simplament qu'aquesta cultura nos permet uèi d’obténer de revenguts mai importants que çò permetam de ganhar las culturas tradicionalas »].</ref>. La comparason de revengut del trabalh es de 36 €/pers  per l'òli de palma contra 17 €/pers. per l'evèa e 1,7 €/pers. pel ris a Bongo (Malàisia) e aquestas valors varian seguent lo pretz de crompa de las matèrias primièras<ref>{{En}}''{{Lang|en|Why do Farmers Prefer Oil Palm? Lessons Learnt from Bungo District}}'', Indonesia Feintrenie, L.; Chong, W.K.; Levang, P.</ref>. === Tecnicas de cultura === Après aver estat plaçadas en fermentacion pendant un an dins de contenedors, las granas son semenadas en plantolièr ont son asagadas al gota a gota. Après 2&nbsp;ans, se pòt las plantar per culhir la notz de palma. Un palmièr dona de fruchs dos còps per mes, pendent tota l'annada, e produch pendent 25 a 35 ans. Pasmens, vers 20 a 25 ans, los palmièrs venon tròp nauts e ven dificil de culhir las noses de palma; son alara copats, e lor [[estip]] es utilizat dins la construccion de bastit e de pstams. Dins d'autres cases, las plantacions son brutladas per poder las tornar plantar. Al respècte de las autras culturas, i a pas besonh de laurar la tèrra cada annada, de biais que l’erosion e lo cachament del sòl son mendres<ref>[http://www.fao.org/french/newsroom/field/2003/1103_oilpalm.htm ONU (FAO) - Le palmier à huile hybride prospère au Kenya].</ref>. === Chifres === ==== Produccion ==== [[Fichièr:2013palm_oil.png|vinheta|550x550px|Mapa de la produccion mondiala d'òli de palman 2013.]] Originari d'[[Africa de l'Oèst]], lo palmièr d'òli es ara cultivat dins totas las regions tropicalas. Alara que l'Indonesia e la Malaisia produsiá ensemble pa que 5&nbsp;milions de tonas en 1976, aquestes païses representan uèi mai de 85 % de la produccion mondiale<ref>{{Ligam web}}</ref>. Mas ambedos païses contunhan de far créisser lor produccion dins un mercat en espandiment. {| class="wikitable sortable" align="center" !País !Produccion (milions de tonas) !% mondial |- |1 |[[Indonesia]] |26,895 |49,5 % |- |2 |[[Malàisia]] |19,217 |35,3 % |- |3 |[[Tailàndia]] |1,970 |3,6 % |- |4 |[[Nigèria]] |0,960 |1,8 % |- |5 |[[Colómbia|Colombia]] |0,945 |1,7 % |- |6 |[[Papoa-Nòva Guinèa|Papoa]] |0,500 |0,9 % |- |7 |[[Onduras]] |0,425 |0,8 % |- |8 |[[Còsta d'Evòri]] |0,415 |0,8 % |- |9 |[[Guatemala]] |0,402 |0,7 % |- |10 |[[Brasil]] |0,340 |0,6 % |- |11 |[[Eqüator (país)|Eqüator]] |0,325 |0,6 % |- |12 |[[Còsta Rica]] |0,300 |0,5 % |- |13 |[[Republica Democratica de Còngo|RDC]] |0,296 |0,5 % |- |14 |[[Republica Populara de China|China]] |0,230 |0,4 % |- |15 |[[Cameron]] |0,225 |0,4 % |- ! colspan="2" |Total mond ! align="right" |54,385 !100 % |} ==== Consomacion ==== Mai de la mitat de la consomacion de l'òli de palma se realiza dins los païses asiatics. {| class="wikitable sortable" align="center" !País !Consomacion milions tonas en 2012<ref name="USDA">{{En}}[https://web.archive.org/web/20130227150534/http://www.fas.usda.gov/psdonline/psdreport.aspx?hidReportRetrievalName=BVS&hidReportRetrievalID=710&hidReportRetrievalTemplateID=8 ''{{Lang|en|United States Department of Agriculture - Foreign Agricultural Service - Palm Oil: World Supply and Distribution}}''].</ref> |- |1 |[[Índia]] | align="right" |8,425 |- |2 |[[Indonesia|Indonesie]] | align="right" |7,565 |- |3 |[[Republica Populara de China|China]] | align="right" |6,300 |- |4 |[[Union Europèa|UE]] 28 | align="right" |5,475 |- |5 |[[Malàisia]] | align="right" |3,323 |- |6 |Autres | align="right" |21,327 |- | colspan="2" |Total mond | align="right" |52,415 |} ==== Cors ==== L'òli de palma est cotada a la borsa de [[Kuala Lumpur]]. == Controvèrsias == === Impacte dels acids grasses saturats sus la santat === Istoricament, la produccion d'òi de palma se desvolopèt per remplaçar l'utilizacion dels òlis vegetals idrogenats dins l'industria alimentària, qu'aquestas contribuisson a las malautiás cardiovascularas en aumentant lo taus de mal colesteròl (LDL-colesteròl) tot en diminuissent lo taus de bon colesteròl (HDL-colesteròl). Mas, los acids grasses saturats, que compausan l'òli de palma per mitat, aumentan tanben lo taus de mal colesteròl dins lo sang e pòdon donc tanben provocar de riscs cardiovasculars. Mas, al contrari dels acids grasses trans, los acids grasses saturats aumentan tanben lo bon colesteròl (HDL-colesteròl). Los dangièrs de l’òli de palma per la santat son sempre mai avançats. Un ligam statistic existís entre lo taus d’acids grasses saturats dins l’alimentacion, l’ipercolesterolemia e la subremortalitat dels Occidentals per malautiá cardiovasculara se las proporcions idealas entre los diferents tipes d’acids grasses son pas respectadas dins l’alimentacion. Aqueste dangièr es tan mai enganiu que d’un costat, las insténcias de santat an subretot avisat la populacion contra los acids grasses d’origina animala dins la prevencion cardiovasculara, e que d'autre costat, i a pas a aqueste estadi d’obligacion d’afichatge (l’òli de palma figurant mai sovent dins las composicions dels aliments jos la mencion d’« òli vegetal »). La preséncia de l’òli de palma dins lo lach artificial en polvera per nenpn inquièta. Pasmens, los noirigats an un besonh particular d’acids grasses saturats. La composicion de l’òli de palma amb 50 % d’acids grasses saturats es pròche d'aquesta del lach mairal<ref>[http://www.biocoop.fr/produits-bio/les-matieres-grasses-vegetales-biologiques BioCoop - Le point sur les matières grasses végétales biologiques].</ref>. Malgrat aquesta composicion, l’absorpcion des acids grasses es pas identica entre l'òli de palma e lo lach, l'òli de palma reduch l’absorpcion de calci<ref>{{En}}{{Lang|en|J Am Coll Nutr.}} 1998 Aug; 17(4):327-32. ''{{Lang|en|Absorption of fat and calcium by infants fed a milk-based formula containing palm olein.}}'' Nelson SE, Frantz JA, Ziegler EE.</ref> Una metaanalisi, utilizant totes los estudis publicats al subjècte, publicada en mai de 2015, dona per concluson que l'òli de palma a un impacte negatiu sul taus de colesteròl semblabla aqueste de las grassas animalas, pas fòrça mai feble qu'aquestei de las grassas idrogendas, e plan mai fòrt qu'aqueste dels òlis vegetals rics en acids grasses insaturats<ref name=":3">{{Article|langue=en|prénom1=Ye|nom1=Sun|prénom2=Nithya|nom2=Neelakantan|prénom3=Yi|nom3=Wu|prénom4=Rashmi|nom4=Lote-Oke|titre=Palm Oil Consumption Increases LDL Cholesterol Compared With Vegetable Oils Low in Saturated Fat in a Meta-Analysis of Clinical Trials|périodique=The Journal of Nutrition|date=2015-05-20|issn=0022-3166|issn2=1541-6100|pmid=25995283|doi=10.3945/jn.115.210575|lire en ligne=http://jn.nutrition.org/content/early/2015/05/20/jn.115.210575|consulté le=2016-01-08|pages=jn210575}}</ref>. Los autors insistisson que los estudis mòstrant un impacte mens negatiu d'aqueste òli son mai sovent de mala qualitat scientifica. === Consequéncias environamentalas === [[Fichièr:Malayasia_iko_2002169.jpg|vinheta|Un imatge satellit mostrant la desboscament en [[Malàisia]] per permetre la plantacion de palmièr d'òli.]] [[Fichièr:Riau_palm_oil_2007.jpg|vinheta|Lo [[desboscament]] dins la província de Riau, a [[Sumatra]], per far plaça a una plantacion de palmièrs d'òli (2007).]] Ja pendent los sègles XIX e XX, las superfícias de bòsques e [[Torbièra|torbièras]] naturalas de las principalas regions productrises ([[Malàisia|Malàisia]] e [[Indonesia]]) demenigèron fòrça. Los responsables son l’urbanizacion<ref name="LeFigaroDeforestation">[http://www.lefigaro.fr/sciences/2007/12/10/01008-20071210ARTFIG00341-deforestation-lindonesie-face-a-un-desastre-ecologique.php LeFigaro - Déforestation : l’Indonésie face à un désastre écologique].</ref>, las culturas per la produccion de fusta exotica e de papièr<ref name="GoodPlanet">[https://archive.is/20130702103655/http://www.goodplanet.info/Contenu/Depeche/Indonesie-le-geant-papetier-APP-promet-encore-de-cesser-la-deforestation Indonésie : le géant papetier APP promet encore de cesser la déforestation].</ref> (prealable freqüent a las palmaredas<ref>[https://web.archive.org/web/20160320080232/https://www.sauvonslaforet.org/themes/huile-de-palme/questions-et-reponses Sauvons la forêt indique : « l’industrie de l’huile de palme est très liée à celle du bois exotique : les coûts d’investissements pour les plantations de palmiers à huile sont financés par la vente et l’exploitation des essences rares »].</ref>), la risicultura e mai recentament las palmaredas. Segon un rapòrt de la FAO, 17 a 27 % de mitans naturals serián desboscats en Indonesia e 80 % en Malàisia<ref name="FAO">{{En}}[https://books.google.fr/books?id=GG5n2ZmjFFgC FAO. ''{{Lang|en|Forestry Paper {{nobr|154 Forests}} and energy Key issues}}''. {{Lang|en|Food and Agriculture Organization of the United Nations}}, Roma, 2008].</ref>. En mai, òm estima que dels 15,5 milions d’ectaras de las [[Torbièra|torbièras]] de l’Asia del Sud-Èst, son pas que 32 % qu'existisson encara, gaireben totas degradadas. Aquesta destruccion dels bòsques tropicals e de las [[Torbièra|torbièras]] (aquestas essent de poses de carbòni)<ref>[http://www.greenpeace.org/raw/content/france/press/reports/cooking-the-climate-synthese.pdf Rapport de {{Lang|en|Greenpeace}}{{Pdf}}], novembre 2007.</ref> auriá per consequéncia un aument de las emissions de gases d'efièch de sèrra e seriá quitament responsable de 70 % dels gases d'efièch de sèrra produchs per Indonesia, tresen emetor de {{Formula quimica|C|3=O|4=2}} al mond, segon l'ONU. La conversion de las torbièras tropicalas en cultura per l'òli de palma demanda la realizacion d'un sistèma de canals d'assecament de las [[Torbièra|torbièras]] la fasent venir susceptiblas al fuòc. En setembre de 1997, los aeropòrts de [[Singapor]] e [[Kuala Lumpur]] arrestèron l'expleitacion pendent mantun jorns a causa dels fuòcs dins las [[Torbièra|torbièras]] assecadas d'Indonesia. Las emissions de CO<sub>2</sub> d'aquestes fuòc correspondon a 13-40 % de las emissions annadièras de la combustion de las [[Combustible fossil|energias fossilas]]<ref>{{Revista|nom1=Page|nom2=Siegert|nom3=Rieley|nom4=Boehm|issn=1476-4687}}</ref>. Las pèrdas economicas ligada als fuòc còstan unes 3 miliards de dolars americans <ref>{{Revista}}</ref>. En mai de las pèrdas de carbòni ligats als fuòcs, la degradacion dels sòls organics e la pèrda de foncion de sequestracion del carbòni de las [[Torbièra|torbièras]] tropicalas menan a 50 % de las emissions de CO<sub>2</sub> per annada (1&nbsp;Gt d {{Formula quimica|CO|2}}). En fach, la produccion de [[Biocombustible|biocarburants]] per la conversion de las [[Torbièra|torbièras]] tropicalas en cultura produch 10 còps mai d’emissions de CO<sub>2</sub> que per la combustion dels [[Combustible fossil|combustibles fossils]]. Lo corollar del desboscament es lo damatge a la biodiversitat, per la reduccion d'abitat de fòrça espècias endemicas de corps que i a protegidas coma los [[Orangotan|orangotans]] e los [[Gibon|gibons]]. Cada annada, unes 5 000 d'aquestes grands monins serián victims de l'expleitacion de las palmaredas<ref>''Les Amis de la Terre'' {{lire en ligne|lien=http://www.amisdelaterre.org/article.php3?id_article=1680}}.</ref>. En 2007 èra estimat que 98 % dels [[Selva pluviala|bòsques umids]] [[Indonesia|indonesians]], abitat natural dels orangotans, aurián desaparegut en 2022<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20110516222008/http://www.unep.org/grasp/docs/2007Jan-LastStand-of-Orangutan-report.pdf Rapport du PNUE (Programme de Nations Unies pour l'Environnement) {{Pdf}}] - 2007.</ref>. === Condicions de trabalh === En novembre de 2016, [[Amnistia Internacionala]] publica un rapòrt denonciant lo trabalh dels enfants e lo trabalh forçat dins las plantacions indonesianas de palmièrs d'òli provesissent d'entrepresas coma Nestlé, Unilever, Kellogg's, Colgate-Palmolive, Elevance Renewable Sciences, Agrupación de Fabricantes de Aceites Marinos, S.A. (AFAMSA), Archer Daniels Midland, Procter & Gamble e Reckitt Benckiser. L'ONG constata fòrça abuses dins las plantacions ont anèt e que son la proprietat del grand grop singaporian de las matèrias primièras agricòlas Wilmar. Femnas e enfants i trabalhan dins de condicions plan duras, sens equipaments de proteccion alara que de pesticids toxics son utilizats. Pasmens se trabalhan pendent de longas oras, las femnas son pagadas en dejós del salari minim e son menaçadas de reduccions de salari. Unas ne ganhan pas que 2,50&nbsp;dolars per jorn (unes 2,30&nbsp;euros). Al subjècte dels enfants, vièlhs entre 8 e 14 ans, qu'abandonan a vegada l'escòla per venir ajudar lors parents dins las plantacions, realizan de pretzfachs penoses coma lo transpòrt de sacs pesant fins a 25&nbsp;kg. === Debat sul boicòt de l’òli de palma === Fàcia als problèmas ligats a l'òli de palma, de marcas engatgèron de recercas per cambiar las formulacions de lors produchs. Dins d'escasenças, d'operacions de comunicacions foguèron realizadas per anonciar l’arrèst de l’usatge de l’òli de palma o alara apondre de mencions « Sens òli de palma ». Lo boicòt simple de l'òli de palma es pas encoratjat per {{Lang|en|[[Greenpeace]]}}, qu'indica  « avèm pas jamai demandat que se boicòte l'òli de palma en general, mas sonque aquesta producha participant al desboscament » e, l'ONG plaça de relèu la expleitacion sostenoblas, mas demora complicat pel consomator de poder causir de produchs amb d'òli de palma sostenibla. == Nòtas e referéncias == {{Referéncias|colomna=2|referéncia=<ref name="energie-ecolo-1">« [http://www.energie-ecolo.com/2007/12/02/neste-oil-va-construire-la-plus-grande-usine-de-biodiesel-au-monde.html {{lang|en|Neste Oil}} va construire la plus grande usine de biodiesel au monde] », energie-ecolo.com, 2 décembre 2007.</ref> <ref name="le-monde-1">Hervé Kempf, « [https://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0,36-996979,0.html Sumatra : le palmier à l'assaut de la forêt vierge] », ''[[Le Monde]]'', 8 janvier 2008, mis à jour le 22 janvier 2010.</ref> <ref name="del1">Delphine Bourdet, « [http://www.doctissimo.fr/html/nutrition/aliments/articles/14204-huile-de-palme-sante.htm Matières grasses : gare à l'huile de palme !] », [[Doctissimo]], 4 février 2010, mis à jour le 17 mai 2011.</ref> <ref name="20mi">Audrey Chauvet, « [https://www.20minutes.fr/article/586009/Planete-L-huile-de-palme-passagere-clandestine-de-nos-repas.php L'huile de palme, passagère clandestine de nos repas] », [[20 minutes (France)|20minutes.fr]], 22 juillet 2010.</ref>}} 70iqjfeb34w4zij61dt5u4en2m6jis4 Discussion Utilizaire:Unuaiga 3 168920 2334415 2099535 2022-08-25T19:32:35Z Brunnaiz 43991 /* Image del grop Nux Vomica */ seccion novèla wikitext text/x-wiki Podètz contactar Unuaiga sus aquesta pagina. Utilizators qu'an fait la virada de lançament de Wikimedi'Òc : - Ivesoc - guilhelma - Florencedepau - ocwiki97 == Image del grop Nux Vomica == Benvoluda Aure Séguier, Ai començat uèi a revirar l'article de Gigi de Nissa al catalan, mas me soi avisat que l'image qu'aviás cedit a la Wikipèdia del grop Nux Vomica èra pas penjar a Wikimedia Commons, aital qu'ai ensajat l'i penjar. Malgrat aiçò, me demandan d'explicitar la licéncia de l'image. Te voliá per aquò demandar se podiás m'ajudar a far que lèven pas l'image de Wikimedia Commons, doncas qu'es vertadièrament utila per l'article del solista e sustot del grop musical. Mercé! [[Utilizaire:Brunnaiz|Brunnaiz]] ([[Discussion Utilizaire:Brunnaiz|d]]) 25 agost de 2022 a 19.32 (UTC) lkhqlyhohgpnwkt14ai674351p7e1ux Nombre real 0 169079 2334402 2280968 2022-08-25T18:35:33Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki En [[matematicas]], un '''nombre real''' es un [[nombre]] que pòt èsser representat per una partida entièra e una lista finida o infinida de [[desvolopament decimal]]. Aquesta definicion s'aplica donc als nombres [[Nombre racional|racionals]], que las decimalas tornan de biais periodic a partir d'un cèrt reng<ref group="note">Par exemple, 3/41=0,0731707317... avec une période de 5 chiffres.</ref>, mas tanben d'autres nombres dich'' irracionals'', tals que la [[Raiç carrada de dos|raiç carrada de 2]], [[Pi|π]] e [[E (nombre)|e]]. La nocion de nombre real emergís progressivament de la manipulacion dels [[Rapòrt (matamaticas)|rapòrts]] de grandors [[Geometria|geometricas]] autras que los rapòrts d'[[Entièr natural|entièrs naturals]] dempuèi lor presa en compte per [[Eudòx de Cnidos]]<ref>Jean Dhombres, « Réels (nombres) », ''Dictionnaire des mathématiques, fondements, probabilités, applictions'', Encyclopædia Universalis et Albin Michel, Paris 1998.</ref> al sègle IV AbC. S'insèra tanben dins l'approximacion de las solucions de problèmas [[Algèbra|algebrics]] e realiza, a la mitat del sègle XIX, la mesa en evidéncia de [[Nombre transcendent|nombres transcendents]]. Mas la definicion dels nombres reals se formalizèt pas qu'unas decennias mai tard amb las construccions de [[Richard Dedekind|Dedekind]] d'un costat e de [[Georg Cantor|Cantor]] e [[Charles Méray|Méray]] de l'autre. L'ensemble dels nombres reals, notat<ref>Les lettres grasses étant difficiles à reproduire en écriture manuscrite, la graphie <math>\mathbb R</math> tend à se généraliser avec un doublement de la barre verticale.</ref> <math>\mathbb R</math>, es alara un [[Còrs (matematicas)|còrs]] totalament [[Còrs ordonat|ordonat]], es a dire qu'es dotat des la quatre operacions aritmeticas satisfasent las mèsmas règlas qu'aquestas sus las fraccions e aquestas operacions son compatiblas amb la relacion d'òrdre. Mas satisfach en mai la proprietat de la bòrna superiora que fonda l'[[analisi reala]]. Fin finala, aquesye ensemble es caracterizat per [[David Hilbert|Hilbert]] coma mai grand còrs [[Archimédien|arquimedian]]. Dins la [[drecha reala acabada]] las valors infinidas satisfason pas pus las règlas operatòrias de còrs, l'extension al còrs dels [[Nombre complèxe|nombres complèxes]] fa impossible la relacion d'òrdre total compatible, alara que l'[[analisi non estandard]] adjunt dels nombres infinidament pichons qu'invalidan lo caractèr arquimedian. L'adjectiu « real » es utilizat per qualificar de nombres a partie del sègle XVII, mas es explicitament definit per oposicion als nombres [[Nombre imaginari pur|nombres imaginarix]] sonque a la fin del sègle<ref>[[Georg Cantor]], ''Les fondements de la théorie des ensembles'', 1883.</ref> Tanben foguèt opausat al « nombre formal » dins unes tractats de [[teologia]] o de [[filosofia]] de la mèsma epòca. [[Fichièr:Real_number_line.svg|vinheta|Representacion de la [[Drecha (matematicas)|drecha]] dels reals amb d'exemples de constantas realas.]] == Dins la vida videnta == Los nombres reals son utilizats per presentar quina que siá mesura fisica tala que<span></span>: le prix d'un produit, la durée entre deux événements, l'altitud (positiva o negativa) d'un site geografic, la massa d'un atòma o la distància de la galaxia mai pròcha. Aquetas mesuras dependon de la causida d'una unitat de mesura, e lo resultat s'exprimís coma lo produch d'un nombre real per una unitat. Los nombres reals son utilizats cada jorn, per exemple en economia, en informatica, en matematica, en fisica o en engenheriá. Mai sovent, sols unes sosensembles de reals son utilizats<span></span>: * los [[Entièr natural|entièrs naturals]] ; * los [[Nombre entièr|entièrs relatius]] ; * los [[Nombre decimal|nombres decimals]], que son los reals que se pòt escriure exactament en [[Sistèma decimal|basa decimal]] ; * los [[Nombre racional|nombres racionals]], exprimibles jos forma de fraccions amb numerators e denominators entièrs ; * los [[Nombre algebric|nombres algebrics]], que comprenon entre autres totes los nombres que se pòt escriure en utilizant las quatre operacions elementària e las [[Raiç d'un nombre|raiças]] ; * los [[Nombre real calculable|nombres calculables]], que comprenon gaireben tot lo nombres utilizats en sciéncia e en engenhariá (coma e e [[Pi|π]]). Pasmesn se totes aquestes sosensembles dels reals sián de cardinal infinit, son totes denombrables e representon donc qu'una infima partida de l'ensemble dels reals. An cadun de proprietats pròpras. Dos son subretot estudiats pels matematicians<span></span>: los [[Nombre racional|nombres racionals]] e los [[Nombre algebric|nombres algebrics]]; se nomena « [[Nombre irracional|irracionals]] » los reals que son pas racionals e « [[Nombre transcendent|transcendents]] » aquestes que son pas algebrics. === En sciéncia === La [[fisica]] utiliza los nombres reals dins l'expression de las mesuras per doas rasons essenciala<span></span>: * Los resultats d'un calcul de fisic utilizan sovent de nombres que son pas racionals, sens que los fisicians prenon en compte la natura d'aquestas valors dins lors rasonaments qu'a pas de sens fisic. * La sciéncia utiliza de concèptes coma la velocitat instantanèa o l'acceleracion. Aquestes concèptes son eissits de teorias matematicas per que l'ensemble dels reals es una necessitat teorica. Mai, aquestes concèptes dispausan de proprietats fòrtas e indispensablas se l'ensemble de las mesuras es l'espaci dels nombres reals. Pasmens, lo fisician pòt pas realizar de mesuras de precision infinida. La representacion numerica del resultat d'un calcul pòt èsser aprochada tan precisament que lo vòl per un nombre decimal. Alara per de besonhs experimental e teorics, se lo fisician calcula las mesuras dins <math>\R</math>, lo fisician exprimís los resultats numerics jos forma de nombres decimals. Atal lo fisician utiliza las proprietats dels nombres reals que permeton de donar un sens a la mesuras que realiza e ofrisson de teorèmas poderoses per mostrar sas teorias. Per las valors numericas, se contenta dels nombres decimals. Quand mesura la distança que percorrís un punt material sus un cercle complèt, utiliza la valor <math>\pi</math> sens se pausar de question sus son existéncia, mas un nombre de decimalas sovent pichon li sufís pels calculs. Fin finala, pasmens se los nombres reals podon representar quina que siá grandor fisica, los nombres reals son pas adaptats melhors per l'estudi de plan fòrça problèmas fisics. De sobreensembles bastits a l'entorn dels reals foguèron creadas per poder manipular d'espacis fisics. Per exemple<span></span>: * l'espaci <math>\R^n</math>, per modelizar dels espacis, per exemple de dimension 2, 3 ([[Espaci vectoriau|o mai]]) ; * l'ensemble dels [[Nombre complèxe|nombres complèxes]] que l'estructura possedís de las proprietats mai fòrtas qu'aquesta de l'ensemble dels nombres reals. === Autras remarcas sus la nocion de « desvelopament decimal infinit » === Tot nombre real pòt èsser presentat jos la forma de « nombre a desvelopament decimal infinit ». Aquesta definicion pòt semblar mai simple que d'autres utilizats de bias corrent pels matematicians, per exemple la limita d'una seguida convergenta. Pasmens, apareis rapidament coma pauc adaptada e implica de definicions e de demonstracions plan mai complèxas. En efièchs los nombres reals son interessants per l'estructura e las proprietats de l'ensemble que forman<span></span>: addicion, multiplicacion, relacion d'òrdre, e las proprietats que ligan aquestas nocions. Aquestas proprietats son mal rebatidas per la definicion « desvelopament decimal infinit » e de problèmas teorics apareisson: * De nombres possedisson doas representacions. *: Per exemple, lo nombre ''x'' = 0,9999… (los 9 contunhan cap a l'infinit) verifica l'equacion 10''x'' = 9 + ''x''. Lo nombre ''y'' = 1,0000… (los 0 contunhan cap a l'infinit) n'es tanben la solucion<ref group="note">Voir aussi « Développement décimal de l'unité ».</ref>. Mas l'existéncia e l'unicitat de solucion a l'equacion 10''t'' = 9 + ''t'', d'inconeguda ''t'', son doas proprietats essencialas per una definicion univòca dels reals. Per remediar a aquesta situacion, ven necessari d'identificar las representacions decimalas que son solucions d'una mèsma equacion<span></span>: la definicion ven mai complèxe. * Utilizar un desvelopament '''decimal''' fa jogar un ròtla particular a la basa 10. *: Aquesta dificultat es pas insurmontable. Es resolguda per l'utilizacion d'una basa quina que siá<span></span>: se parla alara de desvelopaments en basa p. Es alara possible de mostrar que los ensembles bastits a partir d'aquestas basas son isomòrfas e que las proprietats dels nombres reals son valables dins totas aquestas basas. Pasmens las demonstracions venon pesugas, e la definicion pèrd de sa simplicitat. * Fin finala, los algoritmes naturals per realizar una [[addicion]] o una [[multiplicacion]], trapan lor limita causa de la dobla representacion dels nombres decimals. *: En efièch, las « retengudas » se calculan de drecha cap a esquèrra, e un algorithme efectiu demanda de tractar pas qu'un nombre finit de decimalas (que pòt realizar sonque un nombre finit d'operacions), es e dire de troncar los nombres on se calcula<span></span>: es donc possible que trocant tan luenh que se vòl, qu'aja jamai la mendre decimala exacta, per exemple sul calcul 0,33…+0,66…=1. Subremontar aqusta dificultat demanda d'utilizar des nocions de convergéncia, que mènan naturalament cap a d'autres mòdes de definicion des reals. Pasmens, un còp establida l'estructura de l'ensemble dels nombres reals, la notacion per desvelopament decimal permet de calculs efectius, gardant a la ment qu'es pas tant las decimalas exactas d'un nombre que comptan, que la posicion del nombre al vejaire dels autres reals. == Aspècte istoric == === Origina dels nombres === ==== Mesa en plaça de las fraccions ==== Dempuèi l'[[Antiquitat]] la representacion d'una grandor mesurabla — per exemple una longor o una durada — respondèt a un besonh. La primièra responsa foguèt la construccion de las [[Fraccion (matematicas)|fraccions]] (quocient de dos entièrs positius). Aquesta solucion, realizada d'ora pels [[Sumèr|Sumerians]] e los [[Egipte antica|Egipcians]], es fin finala performanta. Permet d'aprochar una longor quina que siá amb tota la precision desirada. ==== Correspondéncia amb de longors ==== [[Fichièr:Euklid2.jpg|esquèrra|vinheta|[[Euclides]], un dels paires de las matematicas.]] La primièra formalizacion bastida en sistèma que se conéis es lo fruch del trabalh d'[[Euclides]] al sègle III AbC. Sa construccion, inscricha dins ''[[Elements d'Euclides|sos Elements]]'', balha doas grandas idèas d'un apòrt màger dins l'istòria de las matematicas. * '''Las matematicas son formalizadas amb d'axiòmas''', de [[Teorèma|teorèmas]] e de [[Demostracion matematica|demonstracions]]. Se pòt alara bastir un sistèma, amb de teorèmas que las demonstracions se pièjan sus d'autres teorèmas. Las matematicas son classificadas en categorias, la [[geometria]] e l'[[aritmetica]] ne son las dos mai grandas. Parlar de construccion pren alara tot son sens. * '''Un pont es bastit entre las doas grandas categorias'''. Aqueste caminament, permetent d'utilizar de resultats d'una de las brancas de las matematicas per enlusir una autra branca es dels mai fecondas. Los [[Nombre|nombres]] son alara plaçat en correspondéncia amb de longors de segments. === Problèmas d'incompletud === ==== Irracionalitat de la raiç carrada de 2 ==== [[Fichièr:Carré_pour_nombre_réél.svg|vinheta|L'airal del carrat blau es lo doble d'aquesta del carrat gris.]] Supausam una longor donada causida coma unitat. Un rasonament geometric, de segur ja conegut dels babilonians, mòstra que se ''A'' es un [[Carrat (geometria)|carrat]] de costat l'unitat e ''B'' un carrat de costat egal a la diagonala ''d'' de ''A'', alara l'[[Aira|airal]] de ''B'' es dobla d'aquesta de ''A'', es a dire<span> </span>: ''d''{{2}} = 2. Benlèu al sègle V AbC<ref name="perille">J.-L. Périllié [http://www.cndp.fr/RevueCPhil/91/00902911.pdf La découverte des incommensurables et le vertige de l'infini] Transcription d’une conférence qui a eu lieu le 16 mai 2001 à Grenoble <abbr class="abbr" title="page">p.</abbr>&nbsp;18</ref>, de matematicians grècs mòstran que las longors de la diagonala del carrat e de son costat son [[Incommensurabilitat (matematicas)|incommensurables]]<span></span>: existís pas de segment, tant petit que siá, que permeta de « mesurar » exactament aquestas doas grandors. Disèm uèi qu'aqueste rapòrt de longor, qu'es la [[Raiç carrada de dos|raiç carrada de 2]], es [[Nombre irracional|irracional]], es a dire qu'es pas egal a una fraccion<span></span>: s'èra una fracction ''<span style="display:inline-block; vertical-align:-0.5em; font-size:85%; text-align:center;"><span style="display:block; line-height:1em; margin:0 0.1em;">m</span><span style="position:absolute;left:-10000px;top:auto;width:1px;height:1px;overflow:hidden">/</span><span style="display:block; line-height:1em; margin:0 0.1em; border-top:1px solid;">n</span></span>'', en divisant la diagonala du carrat en ''m'' partidas egalas e son costa en ''n'' partiadas egalas se donariá plan de segments totes de mèsme longors. Aquò mòstra que las fraccions pòdan pas sufire per representar las grandors mesurablas. Exist una demonstracion aritmetica simpla d'aqueste resultat, que repausa sus un argument de paritat. Al sègle IV AbC, [[Aristòtel]] i fa allusion dins un de sos escrichs. Se trapa mai detalalhada dins lo libre X dels [[Elements d'Euclida|''Elements'' d'Euclida]]. ==== Desvelopament decimal illimitat non periodic ==== Se las fraccions permeton efectivament d'exprimir tota longor amb la precision desirada, cal pasmens comprene que las operacions e subretot la division venon complèxas se lo [[sistèma de numeracion]] es pas adaptat. Lo problèma es descrich per la [[fraccion egipciana]]. Cal esperar lo sègle V per veire la [[matematica indiana]] descobrir lo concèpte del [[0 (nombre)|zèro]] e desvelopar un [[sistèma de numeracion]] decimal e [[Notacion posicionala|posicional]]. Un segon problèma aparéis alara. Totas las fraccions possedissent un desvelopament decimal dins la mesura qu'aqueste desvelopament es infinit e periodic, es a dire que la seguida de decimalas s'arrèsta pas mas bocla sus un nombre finit de valors. La question se pausa alara de saber quin sens donar a un objècte caracterizat per una seguida de decimalas non periodica. Per exemple, lo nombre de desvelopament decimal infinit que s'exprimís coma : 0,1010010001... ont lo nombre de 0 entre los chifres 1 creis indefinidament, aquò correspond a une longor ? ==== Seguidas e serias ==== Dins la segonda mitat del sègle XVII, se realiza una extraordinària espelida de las matematicas dins lo domèni del calcul de las [[Seria (matematicas)|serias]] e de las [[Seguida (matematics)|seguidas]]. [[Nicolaus Mercator]], los [[Familha Bernoulli|Bernoulli]], [[James Gregory (mathématicien)|James Gregory]], [[Gottfried Wilhelm Leibniz]], e d'autres trabalhan sus de serias que semblan convergir mas que la limita es pas racionala. Es lo cas per exemple<span></span>: * de la serie da Mercator : <math>\sum_{k=1}^\infty {(-1)^{k-1} \over k} = 1 - \frac 12+\frac 13- \frac 14 + \cdots</math> que convergís cap a ln(2) * de la seria de Gregory : <math>\sum_{k=0}^\infty {(-1)^k \over {2k+1}} = 1 - \frac 13+\frac 15- \frac 17 + \cdots</math> qui convergís cap a π/4 Pièger, [[Joseph Liouville|Liouville]] en [[1844]], pròva l'existéncia de nombre transcendant es a dire non raiç d'un polinòma de coeficients entièrs. Sufís donc pas de completar los racionals i apondent los [[Nombre algebric|nombres algebrics]] per obténir l'ensemble de totes los nombres. * de serias du tipe <math>\sum_{k=1}^\infty \frac{a_k}{10^{k!}} = \frac{a_1}{10^{1}} + \frac{a_2}{10^{2}} + \frac{a_3}{10^{6}} + \frac{a_4}{10^{24}} + \cdots</math> representant los [[Nombre de Liouville|nombres de Liouville]], ont (''a<sub>n</sub>'') es una seguida d'entièrs compres entre 0 e 9. ==== Lo calcul infinitesimal ==== Pendent la partida del sègle XVII, [[Isaac Newton]] e [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] inventan una tota novèla branca de las matematicas. Se nomena ara l'[[Analisi matematica|analisi]], a l'epòca èra coneguda jol nom de [[calcul infinitesimal]]. Aquesta branca fa lèu gran vam qu'es la basa d'una tota novèla teoria fisica universala<span></span>: la teoria de la [[Mecanica classica|gravitat newtoniana]]. Une de las rasons del vam es la resolucion d'una vielha question, a saberr se la [[Tèrra]] vira a l'entorn del [[Soleu|Solelh]] o lo contrari. Mas lo calcul infinitesimal pòt pas se mostrar rigorosament dins l'ensemble dels nombres racionals. Se los calculs son justes, son exprimits dins un lengatge d'una granda complexitat e las ''[[Demostracion matematica|pròvas]]'' procedisson mai de l'intuicion geometrica que d'una explicitacion rigorosa al sens d'ara. L'impossibilitat de la construccion de l'analisi dins l'ensemble de las fraccions ten dins lo fach qu'aquesta branca de las matematicas se fonda sus l'analisi dels infinidament petits. E, se pòt comparar los nombres racionals a una infinitat de petits grans de sable (de talha infinidament petita) sus la drecha reala daissant infinidament mai de ''traucs'' que de matèria. L'analisi pòt pas se contentar d'un tal supòrt. Demanda per supòrt un [[espaci complet]]. Aquesta nocion es tant importanta que vendrà al sègle XX començar una larga branca de las matematicas nomenada [[topologia]]. ==== La drecha reala ==== Se l'existéncia dels nombres negatius aparéis d'ora dins l'istòria ([[matematicas indianas]]), cal esperar [[1770]] per qu'obtengan mercé a [[Leonhard Euler|Euler]] un verai estatut de nombre e pèrdan lor caractèr d'artifici de calcul. Mas cal esperar encara un sègle per veire l'ensemble dels reals associat a l'ensemble dels punts d'una [[Drecha (matematicas)|drecha]] orientada, nomenada drecha reala. Se considèra una drecha D contenent un punt O que se nomenarà, per convention, origina. Siá un punt I distincte de O apartenent a D que s'identifica al nombre 1. Per convencion, se dirà que la distància de O a I es egala a 1 e que l'orientacion de la drecha es aquesta de O cap a I. Per tot punt M de la drecha, s'associa la distància entre O e M. Se M e I son del mèsme costat al respècte de O alara la distància es comptada positivament, senon es negativa. Aquesta relacion que la formalizacion actuala nomena [[bijeccion]] permet d'identificar un nombre real a un punt d'una drecha. [[Fichièr:Droitereel.png|centrat|vinheta|L'abscissi du point ''Q'' est égale à – ''<span class="texhtml"><span style="display:block; line-height:1em; margin:0 0.1em;">OQ</span><span style="position:absolute;left:-10000px;top:auto;width:1px;height:1px;overflow:hidden">/</span><span style="display:block; line-height:1em; margin:0 0.1em; border-top:1px solid;">OI</span></span>'' = –3, ''OI'' et ''OQ'' désignant les distances de ''O'' à ''I'' et de ''O'' à ''Q'' respectivement.]] === Après 2 200 ans<span></span>: la solucion === Lo desvelopament de l'analisi pendent los sègle XVIII e XIX menèt los matematicians franceses e allemands a s'interrogar sus la natura dels nombres reals. Aquestas interrogacions los menèron a desgatjar de proprietats fondamentalas (completud, seguidas adjacentas, etc.) sus que se podavan fondar las construccions possiblas de ℝ, que foguèron formalizadas vèrs 1870 per Cantor, Méray e Dedekind. == Natura<span></span>: matematicas e filosofia == L'evolucion dels concèptes de nombre real e de [[Continuitat (matematicas)|continuitat]] se fa dins lo domèni [[Filosofia|filosofic]] e matematic. Que los nombres reals forman una entitat continua vòl dire qu'i a pas de « saut » o de « [[Teoria de las bendas|bendas interditas]] ». Intuitivament, es parelh a la percepcion umana de l'espaci o de l'escorriment del temps. De filosòfs concebon que mai n'es lo mèsme per totes los fenomèns naturals. Aqueste concèpte es resumit per la devisa de matematician e filosòf Leibniz : ''natura non facit saltus'', « la natura fa pas de sauts ». === De la Grècia antica al començament dels Temps modèrnes === L'istòria de la continuita comença en [[Grècia antica]]. Al sègle V AbC, los [[Atomisme|atomistas]] creson que la natura es facha de « sauts », mas tanben qu'existís de particulas de basa non divisiblas, los [[Atòm|atòms]]. Los [[Sinequisme|sinequistas]] eles claman que tot es connectat, continú<ref>{{En}} [http://plato.stanford.edu/entries/continuity/ Continuity and Infinitesimals], de l'encyclopédie de philosophie Stanford, en ligne.</ref>. [[Democrit d'Abdèra|Democrit]] ten partit d'una natura facha d'atòms intercalats de void, alara que Eudòxe lo contradich, fsent de sas òbras un dels mai ancians davancièrs de l'analisi. Aquestes evoluiguèron mai tard en çò que se conéis ara jol nom de [[geometria euclidiana]]. Encora al sègle XVII, de matematicians enonciavan qu'una fonccion continua es de fach constituit de linhas drechas infinidament petitas, es a dire infinitesimalas. Es alara que lo concèpte d'infinidament petit, dins lo vejaire atomista, pòt promòure aqueste biais de concebre la nature. La question d'[[infinit]] es donc centrala per comprene la continuitat e dels nombres reals. Los [[paradòxes de Zenon]] illustran la contraintuitivitat de la nocion d'infini. Un dels mai conegut es aqueste de la flècha, que s'imagina une flècha en vòl. A cada instant, la flècha se trapa a una posicion precisa e se l'instant es tròp cort, alara la flècha a pas lo temps de se desplaçar demora aa repaus pendent aqueste instant. Los instants seguents, demora immobila per la mèsma rason. La flècha es sempre immobila e pòt pas se deplaçar<span></span>: lo movement es impossible. Per resòlvre aqueste paradòxe, cal addicionar aqueste infinidament petits un nombre infinit de còps, pel metòde de la [[Limita (matematicas)|limita]], descobèrt pendent l'evolucion de l'analisi. === Istòria de l'analisi === Lo concèpte de continuitat dels nombres reals es central en [[Analisi matematica|analisi]], dampuèi lo començament de son istòria. Una question fondamentala es de determinar se une [[Aplicacion (matematicas)|fonccion]] donada es de fach una fonccion [[Continuitat (matematicas)|continua]]. Al sègle XVIII, se formulava aquesta question atal « Provòca una variacion infinitesimala dins son domèni una variation infinitesimale dins son imatge ? ». Al sègle XIX, aquesta formulacion es abandonada e remplaçada per aquesta de las limitas. A partir del sègle XVIII, las infinitesimalas cason en disgràcia<span></span>: son dichas d'utilitat practica, mas erronèas, non necessàrias e contradictòria. Las limitas las remplaçan totalament e a partir degle XX, las infinitesimalas son pas pus basa de l'analisi. En matematicas demoran una mena de nonconcèptes, fins a que tornen fòrça en [[geometria diferenciala]], lor donant l'estatut matematic de [[camp tensorial]]. Dins las sciéncias aplicadas, subretot en [[fisica]] e enngenh, ncara s'utiliza las infinitesimalas. Aquò causa de segur de problèmas de comunicacion entre asaquest sciéncias e las matematicas. == Definicions axiomaticas de ℝ e primièras proprietats == [[Fichièr:Hilbert.jpg|vinheta|[[David Hilbert]].]] Se pòt caracterizar brèvament l'ensemble dels nombres reals, que se nòta mai sovent ℝ, per la frasa de [[David Hilbert]]<span></span>: ''ℝ es lo darrièr còrs commutatiu arquimedian e es complet''. « Darrièr » significa que tot còrs commutatiu arquimedian es isomòf a un sosensemble de ℝ. Aquí « isomòrf » significa intuitivament que ''possedís la mèsma forma, o se compòrta exactament del mèsme biais'', se pòt donc, sens gaire dificultat, dire que son los mèsmes. === Vejaire axiomatic === Un apròche axiomatic consistís a caracterizar un concèpte per una seria de definicions. Aqueste vejaire, que Hilbert es lo davancièr dins son formalisme modèrne, e foguèt fòrça al sègle XX. De nocions coma la topologia, la [[teoria de la mesura]], o las [[Axiòma de las probabilitats|probabilitats]] se definisson ara per une axiomatica. Un apròche axiomatic supausa una compreneson perfiècha de la quita estructure en question e permet una demonstracion dels teorèmas unicament a partir d'aquestas definitions. Es la rason per que de bonas definicions pòdon en matematicas venir tan poderosas. Una definicion axiomatica de ℝ mòstra pasmens pas qu'un tl ensemble existís. Apareis alara necessari de ''construire'' aquesta estructura. Avèm diferentas definicions axiomaticas equivalentas<span></span>: # ℝ es lo mai grand còrs totalament ordonat arquimedian. # ℝ es l'unic còrs totalament ordonat arquimedian e complet. # ℝ es l'unic còrs totalament ordonat verificant la proprietat de la bòrna superiora. # ℝ es l'unic còrs totalament ordonat connèxe (per la topologia de l'òrdre). # ℝ es l'unic còrs totalament ordonat verificant lo lème de Cousin. La definicion 1 es presentada en començament de section. L'equivaléncia entre las definicions 2 e 3 es mostrada dins l'article Construccion dels nombres reals. L'equivaléncia entre las definicions 3 e 4 es essencialament un resultat suls ensembles ordonats. L'unicitat es a l'isomorfisme (unic) près, es a dire que si K es un còrs totalament ordonat verificant las mèsmas ipotèsis, alara existís un (unic) isomorfisme estrictament creissent de K dins ℝ. Detalham la definicion 2<span></span>: * ℝ es un [[còrs commutatiu]], autrament dich las doas operacions, addicion e multiplicacion, possedisson totas las proprietats usualas, subretot la soma e lo produch de dos reals son reals, e tanben l'invèrs d'un real non nul (l'adjectiu ''commutatiu'' significa qu'un produch ''ab'' es sembre egal al produch ''ba''). * ℝ es un còrs totalament ordonat. Aquò significa que totes los nombres pòdon èsser comparats entre eles (l'un es o mai grand, o mai pichon, o egal a l'autre) e qu'questa relacion respècte l'addicion e la multiplicacion. En lengatge matematic avèm: ** <math>\forall (a,b,c) \in\R^3 \quad a>b \; \Rightarrow a+c>b+c~;</math> ** <math>\forall (a,b) \in\R^2, \forall c \in\R_+^*\quad a>b \; \Rightarrow a\times c>b\times c.</math> * ℝ es arquimedian. Aquò significa que se consideram un nombre ''a'' estrictament positiu, per exemple 2 e que se considèra la guida ''a'', ''2a'', ''3a''... es a dire dins nòstre exemple 2, 4, 6... alara s'obtiendrà dins la seguida, de nombres tan grands que se vòl. En lengatge matematic, aquò s'escrich<span></span>:<center><math>\forall (a,b) \in {\R_+^*}^2 \;\exists n \in\N\quad na > b.</math></center> * ℝ es complèt. Es a dire que dins ℝ, tota seguida de Cauchy convergís (dins ℝ ; notar la diferéncia amb ℚ. Tota seguida de Cauchy de ℚ convergís dins ℝ, mas la limita pòt l'èsser pas dins ℚ). === Primièras proprietats === aquesta seccion es sobretot tecnica. Tracta de las proprietats essencialas e elementàrias per un trabalh analitic sus ℝ. La proprietat seguent pòt se deduire del fach que ℝ es arquimedian. * Entre dos reals distinctes, existís sempre una infinitat de racionals e d'irracionals (veire ''[[Òrdre dens]]''). Las autres proprietats son de consequéncia de la propriatat de la bòrna superiora. * Tot ensemble non void e minorat de ℝ admet una bòrna inferiora (aquesta proprietat se deduch de l'axiòma de la bòrna superiora, per passatge al opausats). * Tota seguida creissenta e majorada dins ℝ es convergenta (''[[Teorèma de la limita monotòna]]''). * Tota seguida descreissenta e minorada dins ℝ es convergenta (tanben, per passatge als opausats). * Doas seguidas adjacentas convergisson cap a la mèsma limita. Se nomena seguidas adjacentas doas seguidas, l'una creissenta, l'autra descreissenta, que la diferéncia tend cao a 0 (''[[Teorèma de las seguidas adjacentas]]''). === Clausura algebrica === Existís un ensemble de foncions particularament interessantas, los [[Polinòmi|polinòmis]]. Un polinòmi pòt a vegada se factorizar. Es a dire que s'exprimís jos la forma de produch de polinòmis non constants de gras mai pichons. L'ideal essent que se pòsca factorizar tot polinòmi en factors de gra 1 (es a dire jos la forma ''ax + b''). aquesta proprietat depend del còrs ont se menan aquestes polinòmis. Per exemple sul còrs dels racionals, quin que siá ''n'' entièr superior o egal a 2, existís de polinòmis de gra ''n'' irreductibles, es a dire que se pòt pas los exprimir jos forma de produch de polinòmis de gras mai pichons. Pels nombres reals, se mòstra que lo mai grand gra d'un polinòmi irreductible es egal a dos. En d'autres tèrmes, se lo polinòmi se descompausa pas, es qu'es de la forma ''ax''<sup>2</sup> + ''bx + c''. Los còrs qu'an coma polinòmis irreductibles pas que los polinòmis de gra 1 son dich algebricament claus. Se ℝ es pas algebricament claus, se pòt plaçar aqueste còrs dins un còrs mai vast. S'agís d'un còrs novèl, lo còrs dels [[Nombre complèxe|nombres complèxes]]. Pasmens aqueste còrs es pas globalament « melhor ». Sa clausura algebrica es una proprietat fòrça interessanta, mas a un còst<span></span>: lo còrs dels complèxes pòt pas possedir de [[relacion d'òrdre]] compatibla amb sas doas operacions. D'un biais, çò que se ganha d'un costat, se pèrd de l'autre. === Topologia === La rason d'èsser dels nombres reals es d'ofrir un ensemble de nombres amb las ''bonas'' proprietats permetent la construccion de l'analisi. Dos vejaires utilizant dos concèptes diferents son possibles. * Se pòt utilizar la nocion d'[[espaci metric]] que sus ℝ associa la distància usuala. Aquesta distància, que se nòta aquí ''d'', èra ja utilizada per Euclides. Se definís del biais seguent<span></span>:<center><math>\forall (x,y)\in\R^2, d(x,y)=|y-x|.</math></center>aqueste concèpte es lo mai intuitiu e en general demanda de demonstracions un pauc mai naturalas. Es sovent a partir d'aqueste concèpte que las proprietats analiticas de ℝ son desvelopadas e provadas. * Se pòt tanben utilizar la teoria de la topologia. aquesta teoria es mai generala qu'aquesta associada a la distància: per tot espaci metric es associat un [[espaci topologic]] mas la recipròca es falsa. L'elegància favoriza la basa axiomatica mai fèbla. Al ègle XX un trabalh de novèla formulacion generala de las matematicas es realizat per l'[[Association Bourbaki|associacion Bourbaki]] e se traduch per la redaccion d'un obratge nomenat ''[[Elements de matematica]]''. aqueste obratge tracta, de biais rigorós, d'una vasta partida de las matematicas actualas. Per aqueste rason, los ''Elements'' desvelòpan e mòstran las proprietats de l'ensemble dels reals a partir de la topologia. Es la causida seguida aquí.Propriatats === Cardinalitat === Quant i a de nombres reals? Una [[Infinit|infinitat]], mas quina? Dos ensembles an mèsme [[Nombre cardinal|cardinal]] (intuitivament<span></span>: mèsme « nombre d'elements ») se son [[Equipoténcia|equipotents]]. Per exemple los ensembles [[Entièr natural|ℕ]], [[Nombre entièr|ℤ]], [[Nombre racional|ℚ]] o [[Nombre algebric|ℚ]], plan qu'embostats e contenent mèsme cadun de « copias » du precedent, an mème « talha »<span></span>: es lo cardinal dels ensembles denombrables, notat ℵ₀. [[Georg Cantor]] mostrèt qu'existís de cardinals infinits estrictament mai grands provesissents, per son argument diagonal, una pròva que ℝ es pas denombrable (Argument de la diagonala de Cantor). Lo cardinal de l'ensemble dels nombres reals es nomenat la [[poténcia del continú]] e a vegada notat c. Es tanben notat 2<sup>ℵ₀</sup> que ℝ es en fach equipotent a l'[[Ensemble de las partidas d'un ensemble|ensemble de las partidas]] de ℕ — çòque, per un autre teorèma de Cantor, dona una pròva mai precisa de sa nondenombrabilitat<span></span>:<center class="">ℵ₀ = card(ℕ) < card(''P''(ℕ)) = card(ℝ) = c.</center>Cantor se pausèt pas la question de l'existéncia d'un cardinal estrictament compres entre ℵ₀ e c. Son ipotèsi, nomenada [[ipotèsi del continú]], es qu'un tal cardinal existís pas. La question dels cardinals foguèt englobada per Cantor dins una teoria mai vasta, la [[Teoria deis ensembles|teoria dels ensembles]], que servís ara de fondament a la màger partida de las matematicas. Calguèt eperar la segonda mitat del sègle XX per trobar la responsa a la question de l'ipotèsi del contengut: es [[Decidabilitat|indecidabla]] dins la teoria dels ensembles usuala ([[Teoria dels ensembles Zermelo-Fraenkel|ZFC]]). Aquò significa qu'es impossible de mostrat tanben l'existéncia que la nonexisténcia d'un tal cardinal se se modifica pas la basa axiomatica utilizada. === Espaci vectorial sus ℚ === L'ensemble dels reals dona de l'addition usuala e de la multiplicacion per de [[Nombre racional|racionals]] es un [[Espaci vectoriau|espaci vectorial]] sus ℚ (ensemble dels racionals). En 1905, pendent la recerca de solucions non continuas a l'equacion foncionala de Cauchy<ref><span class="ouvrage" id="G._Hamel1905"><abbr class="abbr indicateur-langue" title="Langue : allemand">(de)</abbr> G. <span class="nom_auteur">Hamel</span>, <span lang="de">« <cite style="font-style:normal;">Eine Basis aller Zahlen und die unstetigen Lösungen der Funktionalgleichung f(x+y)=f(x)+f(y)</cite> »</span>, ''<span class="lang-de" lang="de">Math. Ann.</span>'', <abbr class="abbr" title="volume">vol.</abbr>&nbsp;60, <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr>&nbsp;3,&#x200E; <time>1905</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;459–462</span></ref>, Georg Hamel exibís una basa de ℝ considerada coma espaci vectorial sus <math>\scriptstyle \Q</math>. L'existéncia d'una tala basa es assegurada se supausam l'[[axiòma de la causida]]<ref>Martial Leroy, [http://spoirier.lautre.net/leroy/Chap11.pdf Différentes formes de l'axiome du choix, Application diverses]</ref>. Una basa de Hamel de ℝ es non denombrabla<ref><span class="ouvrage" id="N._Bourbaki">N. <span class="nom_auteur">Bourbaki</span>, <cite class="italique">Éléments de mathématique, livre III : Topologie générale</cite> <small>&#x5B;détail des éditions&#x5D;</small></span>, p. </ref>. == Nòtas e referéncias == === Nòtas === <references group="note" /> === Referéncias === <references /> === Fonts istoricas === == Vejatz tanben == === Articles connèxes === * {{Lien|Axiomes de Tarski pour les réels|trad=Tarski's axiomatization of the reals}}[[Construccion dels nombres reals]] * [[Relacion d'òrdre]] * [[Seguida de Cauchy]] * [[Espaci complèt]] === Ligams extèrnes === * [http://www.math93.com/histoire-nombres.htm Histoire des nombres] * [http://www.chronomath.com/ Chronomath] * [https://web.archive.org/web/20051019151008/http://www.reunion.iufm.fr/Recherche/IREM/histoire/sommaireconstructiondesr%C3%A9els.htm Construction des nombres réels] * {{Pdf}} [https://web.archive.org/web/20051215200519/http://mathematiques.fauriel.org/histoire.pdf Une histoire des mathématiques] * J.J. O'Connor ''et'' E.F. Robertson, ''School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews''. ** {{En}} [http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/HistTopics/Real_numbers_1.html Histoire des nombres réels, première partie] : de [[Pitagòras|Pythagore]] à [[Simon Stevin|Stevin]] ; ** {{En}} [https://web.archive.org/web/20070322192926/http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/HistTopics/Real_numbers_2.html Histoire des nombres réels, seconde partie] : de [[Simon Stevin|Stevin]] à [[David Hilbert|Hilbert]]. ** {{En}} [http://turnbull.mcs.st-and.ac.uk/~history/HistTopics/Real_numbers_3.html Étude plus approfondie]. * ''(histoire des sciences)'' L'article de 1874 de Cantor sur la non-dénombrabilité des réels en ligne et commenté sur le site [http://www.bibnum.education.fr/mathematiques/cantor-et-les-infinis BibNum]. === Bibliografia === ==== Istòria de las matematicas ==== * Richard Mankiewicz, Christian Jeanmougin et Denis Guedj, ''Une histoire des mathématiques'', Seuil * Denis Guedj, ''L'empire des nombres'', Gallimard, coll. « Découvertes Gallimard / Sciences et techniques » ({{n°|300}}) * <span class="ouvrage" id="Jean_Dhombres">Jean Dhombres ''<abbr class="abbr" title="et alii (et d’autres)">et al.</abbr>'', <cite class="italique">Mathématiques au fil des âges</cite> <small>&#x5B;détail des éditions&#x5D;</small></span> * Nicolas Bourbaki, ''Éléments d'histoire des mathématiques'', Masson ==== Libres istorics de matematicas ==== * [[Euclides|Euclide]], ''Les Éléments Vol 4 Livre XI à XIII'', Puf * [[Isaac Newton]], préface de [[Voltaire]] et traduction d'Émilie du Châtelet, {{latin|Philosophiae naturalis principia mathematica}} (« Principes mathématiques de la philosophie naturelle »), Dunod ==== Referéncias suls nombres reals e l'analisi elementària ==== * <span class="ouvrage" id="N._Bourbaki">N. <span class="nom_auteur">Bourbaki</span>, <cite class="italique">Éléments de mathématique, livre III : Topologie générale</cite> <small>&#x5B;détail des éditions&#x5D;</small></span> * N. Bourbaki, ''Éléments de mathématique, Livre IV - Fonctions d'une variable réelle'' * Roger Godement, ''Analyse mathématique'' {{Paleta Nocion de nombre}} [[Categoria:Nombre]] a8gg2zcd5hlptp7u1q1pyuq9t04zl8v So Barn 0 169160 2334465 2288968 2022-08-25T23:08:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = So Barn | nom2 = ''Le Bar-sur-Loup'' | lògo = cap|150px | imatge = Bar-sur-Loup.jpg|290px | descripcion = Vista generala de So Barn. | escut = Blason_ville_fr_Bar-sur-Loup_06.svg|60px | escais = | ist = {{Comtat de Provença}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Grasse|Grasse]] | canton = de [[Vauboa]], <small>ancianament de [[Canton de So Barn|So Barn]]</small> | intercom = Comunautat d'aglomeracion Sophia Antipolis | sitweb = | cp = 06620 | insee = 06010 | cònsol = Willy Galvaire | mandat = [[2017]]-[[2020]] | gentilici = Aubarnenc, aubarnenca | longitud = 6.98972222222 | latitud = 43.7022222222 | alt mej = | alt mini = 100 | alt maxi = 1312 | km² = 14.47 |}} '''So Barn''' <ref>Amb l'[[article salat]] d'après los trabalhs de Laurenç Revest. http://archive.wikiwix.com/cache/20151004204031/http://ccocpaisnissart.chez-alice.fr/ccocpn/AlpesMaritimes.htm</ref> o ''Lo Bar'' <ref>Diccionari provençau-francés, CREO-ESCOMESSA</ref>, e tanben '''Aubarn''' (''Le Bar-sur-Loup'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Comtat de Niça]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] dei [[Aups Maritims]] e la [[regions francesas|region]] de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]]. ==Geografia== La comuna deu lo sieu nom al [[Lop (fleuve)|Lop]], fluvi litoral que la travessa, e que se tira en la mar près de Vilanòva-Lobet. ==Istòria== Dins un vilatge prèp de So Barn, se pòt admirar las celèbras roïnas del viaducte, destrusit pels ocupants alemands qu'ocupèron aquel vilatge durant la segonda guèrra mondiala. La bastison d'aquel viaducte durèt 2 ans, comencèt l'an 1940 e s'acabèt l'an 1942. A la fin de la guèrra, los alemands faguèron deslotjar lo vilatge e faguèron espetar lo viaducte. Mai tard, la Companhiá dels Grands Trabalhs de Marselha (societat de construccion a l'epòca) ordenèt la destruccion totala de las parcèlas del viaducte que menaçava de s'arroïnar. Per contra, los pilars considerats coma pas perilhoses, demorèron depès e daissèron un fòrt remembre pels abitants. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=06010 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= febrièr [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Willy Galvaire |Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= genièr 2017 |Identitat=Richard Ribero|Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Bernard Arcioni |Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=06010 |1793=1206 |1800=1143 |1806=1149 |1821=1315 |1831=1504 |1836=1680 |1841=1626 |1846=1603 |1851=1629 |1856=1557 |1861=1629 |1866=1579 |1872=1452 |1876=1414 |1881=1360 |1886=1370 |1891=1800 |1896=1253 |1901=1294 |1906=1335 |1911=1406 |1921=1185 |1926=1306 |1931=1403 |1936=1421 |1946=1222 |1954=1308 |1962=1501 |1968=1647 |1975=1691 |1982=2043 |1990=2465 |1999=2543 |2004= |2005= |2006=2726 |2007=2752 |2008=2778 |2009=2805 |2013=2991 |2016=2976 |cassini=2597 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comtat de Niça}} {{Comunas dei Aups Maritims}} [[Categoria:Comuna dei Aups Maritims]] [[Categoria:Comuna dau Comtat de Provença]] ic3vcfda4sugf8xjrk0gqyqxgzk21f4 Rudolf Noreiev 0 169288 2334445 2286022 2022-08-25T21:51:11Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Artista | nom = | imatge =Nureyev colour.jpg | talha_imatge = | legenda = Rudolf Noreiev en 1973. | nom_de_naissença =Рудольф Хаметович Нуреев | data_de_naissença =17 de març de 1938 | luòc_de_naissença =Irkotsk (URSS) | data_de_decès = 6 de genièr de 1993 | luòc_de_decès = Levallois-Perret (Françz) | nacionalitat = | activitats =Dançaire estela del Balet de l'Opèra nacional de París<br/>Mèstre de balet de l'Opèra de París<br/>Coregraf de l'Opèra de París | formacion =Acadèmia de balet Vaganova a Sant Petersborg | mèstre = Alexandre Pochkin, Anna Oudeltsova, Elena Konstantinova Vaïtovitch | escolans =Patrice Bart, Patrick Dupond, Isabelle Guérin, Sylvie Guillem, Laurent Hilaire, Charles Jude, Manuel Legris, Nicolas Le Riche, Élisabeth Maurin, Élisabeth Platel | movement = | òbras = | mecènas = | influenciat_per = | influéncia_de = | recompensas =Comandaire de las Arts e letras, Cavalièr dins l'Òrdre nacional de la Legion d'onor }} '''Rudolf Noreiev'''<ref group="n">[//fr.wikipedia.org/wiki/Alphabet_phon%C3%A9tique_international <span class="nowrap">ru'dolf χa'mɛtovitʃ nɔ'reev</span>] ; parfois transcrit '''Noureïev''' ([//fr.wikipedia.org/wiki/Alphabet_phon%C3%A9tique_international <span class="nowrap">nɔ'riev</span>]).</ref> (en [[rus]]: Рудольф Хаметович Нуреев, Rodolf Khametovitch Noreiev ; en [[tatar]]: Рудольф Хәмит улы Нуриев ; en bachkir: Рудольф Хәмит улы Нуриев) es un dançaire classic, coregraf e director de balet d'origina [[Tatars|tatar]] nascut lo 17 de març de 1938 a [[Irkotsk]] ([[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|Union sovietica]]) e mòrt lo 6 de genièr de 1993 a [[Levallois-Perret]] ([[Nauts de Sèina|Hauts-de-Seine]]). Dotat d'una tecnica exemplara, Rudolf Noreiev e considerat coma le mai grand dançaire classic{{,}}<ref name="Rudolf Noureev_au_travail_à_la_barre_sur_ina_fr">« Rudolf Noureev au travail à la barre »], 21 décembre 1970, sur le site de l'INA</ref>{{,}}<ref name="articlephilippenoisette_2013_03_01">Philippe Noisette, [https://www.lesechos.fr/01/03/2013/LesEchos/21387-438-ECH_que-reste-t-il-de-noureev--.htm « Que reste-t-il de Noureev ? »], ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Les_%C3%89chos Les Échos]'', {{1er}} mars 2013.</ref>{{,}}<ref>{{en}} [https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/films/features/lord-of-the-dance-137369.html Lord of the dance - Rudolf Nureyev at the National Film Theatre, London, 1-31 January 2003], , The Indenpendent, 26 décembre 2002.</ref> e un dels mai grands coregrafs<ref group="n">De façon générale, les œuvres de Rudolf Noureev sont les ballets les plus représentés.</ref>. Es nomenat lo senhor de la dan_a{{,}}. Rudolf Noreiev foguèt un dels melhors interprètas del repertòri classic, mas afirmèt tanben son talent dins la dança contemporanèa e foguèt un dels primièrs dançaires a tornar s'interessar al repertòri barròc<ref>[http://www.noureev.org/rudolf-noureev-influence-choregraphie/ Influence chorégraphique de Rudolf Noureev] sur le site de la fondation Noureev.</ref>{{,}}<ref>[http://www.noureev.org/rudolf-noureev-choregraphie/tancrede-rudolf-noureev Tancrède ballet chorégraphié par Noureev] sur le site de la fondation Noureev.</ref>. Sa notorietat passa lo mond de la dança<span></span>: un tèrç de la planèta conéis sa cara, lo roman de sa vida o encara lo mite que seguís<ref name="noureevlesimagesdunevie">[https://web.archive.org/web/20181109234705/http://www.noureev.org/rudolf-noureev-actualites/livre-noureev-verlhac-images-vie « Rudolf Noureev, les images d'une vie »] sur le site de la fondation Noureev.</ref> quitament se sonque 5 o 6 milions de personas l'ajan realament vist dançar. Marca l'istòria del balet mejans dos parelhs<span></span>: * amb [[Margot Fonteyn]], sa partenària al ''Royal Ballet''. Ensemble, forman un dels parelhs mai « mitics » de l'istòria del balet<ref>[http://www.noureev.org/rudolf-noureev-biographie-margot-fonteyn/ « Rudolf Noureev et Margot Fonteyn, un accord parfait »] sur le site de la fondation Noureev.</ref>{{,}}<ref name="documentaireromeoetjuliette">'''<small>[vidéo]</small>''' [https://www.youtube.com/watch?v=rFSKBw65TWU POB 1999 ''Roméo et Juliette'' par Manuel Legris et Elisabeth Maurin] sur ''YouTube''.</ref>{{,}}<ref>[http://www.faisceau.com/danse-rudolf-noureev.htm Biographie] de Rudolf Noureev.</ref>. * amb [[Sylvie Guillem]] del balet de l'Opèra de París dins las annadas 1980. Segon [[Pierre Lacotte]], sus scèna ambedos forman una sola persona. Rudolf Noreiev e Sylvie Guillem dançan encora ensemble quitament après qu'ela quitèt lo balet de l'Opèra de París per se jónher al Royal Ballet e quitament quand Rudolf Noreiev venguèt fragil a l'estadi avançat del sida qu'aviá trapat en 1984<ref>{{en}} Judith Mackrell, [https://www.theguardian.com/stage/2003/apr/03/dance.artsfeatures « ''You had to respect his passion'' »], ''theguardian.com'', 3 avril 2003.</ref>. Rudolf Noreiev foguèt director del Balet de l'Opèra de París de 1983 a 1989, e tanben mèstre de balet e coregraf en cap fins a 1992. Coma coregraf, torna visitar totes los grands balets classics donant una plaça fòrça importanta als òmes dins lo balet. Atal, Rudolf Noreiev desvelopèt fòrça los ròtles desl òmes, que fins alara èran pas que de far valers de las balarinas. Rudolf Noreiev introduguèt dins sas coregrafias de las variacions per òmes coma dins lo ''Lac dels Cicnes''. Rudolf Noreiev tornèt en França lo flambèu del balet<ref>Le danseur étoile Mathias Heymann retrouve des inspirations en regardant tous les vidéos de Rudolf Noureev, plusieurs fois.</ref>{{,}}<ref name="PatriciaBoccadoro_2009">[https://web.archive.org/web/20140209161824/http://culturekiosque.com/dance/inter/mathias_heymann427.html Interview: Mathias Heymann] par Patricia Boccadoro du 2 novembre 2009, culturekiosque {{en}}.</ref>, que [[Marius Petipa]] aviá portat de [[Sant Petersborg]] a la mitat del sègle XIX. Noreiev portèt e renòva tot lo repertòri de Marius Petipa que pareissiá pas a París fins alara{{,}} Las annadas de Rudolf Noreiev a l'Opèra de París son consideradas coma una edat d'aur pel balet{{,}}<ref name="ArianeDollfus_Noureevlinsoumis">Ariane Dollfus: « Noureev l'insoumis ».</ref>{{,}}. L’Opèra de París, "lo sieu" ostal, l'obliga pas. Sas coregrafias son regularament utilizadas. Pas una sason passa sens que lo còrs de balet s'enlusís dins un espectacle revisitat per Rudolf Noreiev. == Biografia == === Originas === Rudolf Noreiev conta dins son autobiografia sa naissença romantica<span></span>: naís lo 17 de març de 1938 en [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|Union sovietica]] dins un vagon de tresena classa pendent un viatge en tren, pauc abant [[Irkotsk]] vèrs Vladivostok, de Farida (nascuda a Kazan) e Hamet Noreiev (nascut dins un vatage près d'Ufa). Farida ven en efièch de rejònher en transsiberian son espos que ven d'obténer un lotjament de foncion à Vladivostok per i aculhir sa familha. Hamet i foguèt afectat coma « politrok », [[Comissari politic|instructor politic]] dins l'[[Armada Roja|Armada roja]]<ref>{{ouvrage|auteur=[[Philippe Grimbert]]|titre=Rudik, l'autre Noureev|éditeur=Plon|date=2015|passage=27}}</ref>. Sa familha es originària d'Ufa. Èra a l'origina de païsans bachkirs e [[tatars]] de cultura musulmana. Lo reire de Rudolf aviá per nom d'ostal ''Fasli''. A causa d'una error d'enregistrament, lo patronime « Noreiev » ven de son nom d'ostal. « Nor » significa la lutz en arabi<ref>{{ouvrage|langue=en|auteur=Julie Kavanagh|titre=Nureyev: The Life|éditeur=Knopf Doubleday Publishing Group|date=2011|passage=64}}</ref>. Rudolf Noreiev es lo benjamin d'una friria ont nais après après tres sòrres<span></span>: l'aïnada, Rosa qu'a detz ans de mai que Rudolf, Lilia qu'a cinc ans de mai e qu'es sorda, e Razida qu'a tres ans de mai<ref name="nou">[https://web.archive.org/web/20121210165543/http://www.noureev.org/rudolf-noureev-biographie-jeunesse-russie/ « Jeunesse en Russie de Rudolf Noureev »] sur le site de la fondation Noureev.</ref>. Garda pas cap sovenir de son paire dins son enfança qu'aqueste darrièr es mobilizat, al moment de l'invasion de l'URSS per l'Alemanha, en 1941, quand Noreiev a pas que tres ans. Lo tornèt veire pas abans 1946, aquò explica en partida lor relacion paire-filh conflictuala. === Començaments a Ufa === En 1941, sa familha es evacuada de Moscòu e trapa refugi a Ufa, capitala de la Bachkiria. Partejan lor pichona isba amb tres autras familhas<ref>{{ouvrage|langue=en|auteur=Rudolf Nureyev|titre=Nureyev: An Autobiography|éditeur=Dutton|date=1963|passage=27}}</ref>. Las condicions de vida son precàrias<span></span>: la demrança es sens aiga ni electricitat. Lo climat i es plan rufe, freg e sec, lo manjar, rar e compausat subretot de trufa bolhida. A l'escòla, se trufa d'el qu'a pas de cauçaduras e pòrta lo mantèl d'una de sas sòrres. Mas Ufa possedís un teatre de bon nivèl e plna jovent, Rudolf Noreiev es afogat de musica. A una revelacion al de l'An Novèl de 1945<span></span>: assistís a un balet patriotic titulat ''Lo Cant de las cigonhas'' amb la dançaira estela Zaïtona Nazretdinova. Trobèt sa vocacion e comença la dança ogan, e set ans d'edat. Comença a dançar de danças folcloricas a l'escòla dins de grops amators e amb los Pionièrs. Puèi se li recomanda Anna Odeltsova que, après detz e uèit meses, l'orienta cap a Elena Vaïtovitch. Las doas li fan comprene que la dança es pas solament un afar de tecnica. Vesent son potencial, li suggerisson de contunhar sa formacion a l'Acadèmia de balet Vaganova a [[Sant Petersborg]], considerada per elas coma la melhora escòla al mond. En 1953, a 15 ans d'edat, Rudolf Noreiev comença a far de figuracion dins los espectacles del teatre de la vila. Per aquò, es un pauc pagat, çò que li permet de far sas classas amb la companhiá. Progressant avidament, intègra la tropa de balet. La companhiá es invitada per una de detz jorns a [[Moscòu]]. Mas es nafrat pendent una representacion. === Ofèrta de l'escòla del Bolchoï de Moscòu === Rudolf Noreiev se reviscola per passar una audicion a l'escòla de dança del Bolchoï de Moscòu ont es acceptat. Mas i dintra pas, rebuta tanben de rejónher la tropa a Ufa que li ofrís un contracte a plen temps. === De Ufa a Sant Petersborg === Rudolf Noreiev preferís passar l'audicion per integrar l'Acadèmia de balet Vaganova a [[Sant Petersborg]]. Après aver seguit onze ans de leiçons de dança, entre autre en dança folclorica, A Ufa, sa vila natala, dintra a l'Acadèmiia de balet Vaganova a Sant Petersborg en sieisen de uèit divisions, en 1955 a 17 d'edat<ref>[http://www.noureev.org/rudolf-noureev-biographie-kirov/ « Noureev au Kirov »] sur le site officiel.</ref>. Rudolf Noreiev i es acceptat amb lo comentari seguent: « O seretz un dançaire extraordinari, o lo modèl dels malescasuts, e mai probablament lo modèl dels malescasuts ». Passa tres annadas a l'Acadèmiia ligada al balet del Mariinskii de Snt Petersborg - nomenada alara lo Kirov de Leningrad. En segonda annada, es promogut en uèitena division, la classa terminala. En tresana annada, Rudolf Noreiev redobla la classa terminala. Gardon son espontaneïtat e son acarniment a l'òbra. Diplomat de l'Acadèmia de balet Vaganova, Rudolf Noreiev intègra lo balet du Mariinskii en 1958, i passerà 3 ans. Ne ven lèu solista e interprèta los primièrs ròtles dins [[Lo Corsari (balet)|Lo Corsari]], [[Don Quichòte (balet)|Don Quichòte]], [[Lo Lac dels cicnes (balet)|Lo Lac dels cicnes]] e dins [[La bèla dormenta del bòsc (balet)|La bèla dormenta del bòsc]]. === Passatge a l'Oèst a l'aeropòrt de París-Le Bourget === [[Fichièr:Rudolf_Nurejev_1961.jpg|vinheta|Rudolf Noureïev en 1961, annada ont demanda l'asili politic.]] Pendent una virada del Mariinskii a París, lo 16 de julhet du 1961, Noreiev encolera las autoritats sovieticas per sas frascas, fasent las nuèchs parisianas après las representacions. Ordonat de dintrar a Moscóu - alara que lo balet se'n va a Londres - se geta cap a dos policièrs franceses a l'aeropòrt del Bourget e fa una demanda d'asili<ref name="inoubliableRudolfNoureev">[http://culturebox.francetvinfo.fr/scenes/danse/vingt-ans-apres-inoubliable-rudolf-noureev-130537 « Vingt ans après, inoubliable Rudolf Noureev »], ''Culturebox'', 3 janvier 2013.</ref>{{,}}<ref> <span class="ouvrage" id="Frédéric_Lewino_et_Gwendoline_Dos_Santos2012">Frédéric Lewino et Gwendoline Dos Santos, « <cite style="font-style:normal;">16 juin 1961 : Rudolf Noureev échappe au KGB au Bourget, refusant d'embarquer pour Moscou</cite> », ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Le_Point Lepoint.fr]'',&#x200E; <time class="nowrap" data-sort-value="2012-06-16" datetime="2012-06-16">16 juin 2012</time> <small style="line-height:1em;">([http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/16-juin-1961-rudolf-noureiev-echappe-aux-griffes-du-kgb-grace-a-l-ex-fiancee-du-fils-de-malraux-16-06-2012-1474026_494.php lire en ligne])</small></span>. </ref>. Ajudat de [[Pierre Lacotte]] e de lor amiga comuna Clara Saint, alara en dòl de son promés, un dels dos filhs d'[[André Malraux]]<ref>{{En}} [http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/17/newsid_4461000/4461353.stm « ''1961: Russian dancer in freedom dash'' »] sur le site de la [//fr.wikipedia.org/wiki/BBC BBC].</ref>, capita a fugir los gardas del KGB, e demanda fin finala l'asili politic a la França. Après sa fugida, Noureiev es engatjat per jogar amb Nina Vyroubova dins [[La bèla dormenta del bòsc (balet)|La bèla dormenta del bòsc]]<ref name="Guardian">[https://www.theguardian.com/news/2007/jul/12/guardianobituaries.obituaries1 « Nina Vyroubova ». The Guardian.] Mary Clarke (12 juillet 2007).></ref>. Se mancan pendent 5 ans après qu'el apondèt unas mesuras al darrièr solo de Virobova<ref name="Telegraph">[https://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/1557737/Nina-Vyroubova.html "Nina Vyroubova". The Telegraph.] 18 July 2007.</ref>. === Encontra amb Erik Bruhn === Rudolf Noreiev acompanha [[Maria Tallchief]] a [[Copenaga]] ont encontra lo dançaire danés [[Erik Bruhn]], qu'admirava fòrça per l'aver vist dins un film d'amator. S'enamorèron e lor amor s'acabèt a la mòrt de Bruhn en 1986<ref>[https://web.archive.org/web/20121210073600/http://www.noureev.org/rudolf-noureev-biographie-passage-a-l-ouest-1961/ « 1961 : Rudolf Noureev passe à l'Ouest »] sur le site de la fondation Noureev.</ref>. === Als EUA === Noreiev comença als EUA amb [[Sonia Arova]] en collaboracion amb lo Chicago Opera Ballet de Ruth Page en 1962. Ensemble, faguèron lo grand pas de dos de Don Quichòte a Nòva York<ref>{{En}}[https://web.archive.org/web/20150906130507/http://www.danceheritage.org/treasures/nureyev_essay_potter.pdf ''Rudolf Nureyev 1938 - 1993'' par Michelle Potter - sur Dance Heritage Coalition sur www.danceheritage.org]</ref>{{,}}<ref>{{En}} [https://www.nytimes.com/1993/01/07/arts/rudolf-nureyev-charismatic-dancer-who-gave-fire-to-ballet-s-image-dies-at-54.html?pagewanted=all ''Rudolf Nureyev, Charismatic Dance Who Gave Fire to Ballet's Image, Dies at 54'' - Section des arts du New York Times, 7 janvier 1993 - sur www.nytimes.com]</ref>{{,}}<ref>{{En}} [http://www.danceheritage.org/treasures/page_essay_meglin.pdf ''Ruth Page: Early Architect of the American Ballet'' pour Joellen A. Meglin sur Dance Heritage Coalition sur www.danceheritage.org]</ref>{{,}}<ref>{{En}} [http://archives.nypl.org/dan/19658 ''The Ruth Page Collection 1918-70'' at the New York Public Library Archives]</ref>. D'ora en 1962, Noreiev aviá fach sos començaments a la television en America en dançant lo pas de dos de "Flower Festival in Genzano" d'[[Auguste Bournonville]] amb [[Maria Tallchief]] per l'espectacle ''Bell Telephone Hour''<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20150906130507/http://www.danceheritage.org/treasures/nureyev_essay_potter.pdf ''Rudolf Nureyev 1938 - 1993'' par Michelle Potter - sur Dance Heritage Coalition sur www.danceheritage.org]</ref>{{,}}<ref>{{En}}[https://www.nytimes.com/1993/01/07/arts/rudolf-nureyev-charismatic-dancer-who-gave-fire-to-ballet-s-image-dies-at-54.html?pagewanted=all ''Rudolf Nureyev Charismatic Dancer Who Gave Fire to Ballet's Image Dies at 54'', The New York Times - Section des Arts, 7 janvier 1993, sur www.nytimes.com]</ref>{{,}}<ref>{{En}} [https://www.nytimes.com/2013/04/13/arts/dance/maria-tallchief-brilliant-ballerina-dies-at-88.html ''Maria Tallchief , a Dazzling Ballerina and Muse for Balanchine Dies at 88'' The New York Times - Danse Section, 12 avril 2013 sur www.nytimes.com]</ref>. === Dançaire al Royal Ballet de Londres === A partir de 1962, Rudolf Noreiev dança pendent d'annadas al Royal Ballet, Covent Garden, a [[Londres]]. Estela del Royal Ballet, [[Margot Fonteyn]] alara de 42 ans d'edat, vendrà sa mai bèla partenària. Ambedos formèron lo parelh mai celèbre de l'univèrs de la dança classica. Venguèron amics prigonds pendent trenta ans. Margot Fonteyn e Rudolf Noreiev interprètan pel primièr còp ensemble Gisèla lo 21 de febrièr de 1962. Lo public es tant estabosit qu’i a un silenci d'unes instants abans que los aplaudiments retronen, seguit de 23 rampels<ref>[http://www.noureev.org/rudolf-noureev-et-le-royal-ballet/ « Rudolf Noureev et le Royal Ballet »] sur le site de la fondation Noureev.</ref>. === Sus l'empont de l'Opèra de Viena === En 1964, Rudolf Noreiev crèa sa primièra coregrafia del Lac dels cicnes per l'Opèra d'Estat de Viena. Dins aqueste balet interprèta lo ròtle del prince amb Margot Fonteyn qu'interprèta Odèta e Odila. a la fin d'una representacion, se compta 89 levadas de ridèls, eveniment unic dins l'istòria del balet<ref>{{De}} [https://web.archive.org/web/20160304033124/http://kurier.at/kultur/buehne/wiener-staatsballett-ein-klassiker-kehrt-zurueck/55.914.950 « Schwanensee ''in neuer Ausstattung ab Sonntag an der Staatsoper'' »] (annonce du ''Lac des cygnes'' à l'Opéra de Vienne), 15 mars 2014 .</ref>. === Estil === "Noreiev aviá un trabalh de pès inegalable", explica [[Mathias Heymann]], dançaire estela a l’Opèra de París. Sus l'empont, Rudolf Noreiev sordissiá, coma montat sur ressòrt<ref name="veroniquedalmaz_sur_noureev_2016">[http://culturebox.francetvinfo.fr/danse/danse-classique/la-bayadere-a-bastille-un-concentre-de-l-art-de-rudolf-noureev-230775 "La Bayadère" à Bastille : un concentré de l'art de Rudolf Noureev] , article de Véronique Dalmaz du 2 décembre 2016 sur le site [//fr.wikipedia.org/wiki/Culturebox culturebox], [//fr.wikipedia.org/wiki/France_Info France Info].</ref>. [[Brigitte Lefèvre]], directritz del balet de l'Opèra nacional de París de 1995 a 2014, dich que Noreiev aviá una faiçon de çò far, la beutat de las linhas, l'exigéncia, aqueste biais de fer de grandas dificultats, una tecnica, aquesta fòga, aquesta coneissença e aquesta curiositat<ref name="Noureevalapointe">[https://www.youtube.com/watch?v=mNuO1KavRrI Noureev à la pointe], émission [//fr.wikipedia.org/wiki/Entr%C3%A9e_libre Entrée libre] du 19 février 2016, avec Claire Chazal, Ariane Dollfus, Nicolas Le Riche, Brigitte Lefèvre , France 5.</ref>. === La superestela del balet === [[Fichièr:Rudolf_Nurejev_(1968).jpg|vinheta|Rudolf Noreiev en 1968.]] Rudolf Noreiev dancèt sus l'empont de totas las grandes companhiás internacionalas. Pren 7,9 milions de dolars per an, la mai granda retribucion qu'un dançaire jamai recebèt<ref>{{En}} [https://archive.is/20151113061808/http://www.tutu-mania.com/?_escaped_fragment_=BALLET-SALARIES-CAN-DO-BETTER-LES-SALAIRES-DE-LA-DANSE-PEUT-MIEUX-FAIRE/cu6k/8B65280C-1006-4CE8-BBCB-9C735649CE3C%23!BALLET-SALARIES-CAN-DO-BETTER-LES-SALAIRES-DE-LA-DANSE-PEUT-MIEUX-FAIRE/cu6k/8B65280C-1006-4CE8-BBCB-9C735649CE3C Ballet Salaries: Can Do Better], article du 7 décembre 2014, tutu-mania.com.</ref>. Lo 12 de julhèt de 1967, après une representacion au ''Royal Ballet'' de San Francisco, Margot Fonteyn e Rudolf Noreiev son convidats per de joves « hippies » a festejar lo [[Summer of Love]], amb LSD e marijuana. Arrestats dins lo quartièr « [[hippie]] » de [[Haight-Ashbury]] per la polícia que los sopçona de consomacion de drògas, son pas perseguits en justícia<ref><span class="ouvrage" id="William_W._Turner1968">William W. Turner, <cite class="italique">The Police Establishment</cite>, Putnam, <time>1968</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;160</span></ref>. En 1977, li es prepausat lo pòste de director del ''Royal Ballet.'' Rudolf Noreiev accèpta pas l'ofèrta preferissent encara contunhar sa carrièra de dançaire estela<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20170429013535/http://www.biography.com/people/rudolf-nureyev-9425938 ''Rudolf Nureyev Biography''], A&E Television Networks.</ref>. === Director del balet de l'Opèra de París === Dins las annadas 1980, Rudolf Noreiev dança regularament a l'[[Opèra Nacionau de París|Opèra de París]]. Es nomenat director del balet de l'Opèra nacional de París a partir del 1èr de setembre de 1983 per [[Jack Lang]], alara ministre de la Cultura. Sas primièras annadas coma director  criticadasson quitament dins l'Opèra<ref group="n">En 1986, il entre d'ailleurs violemment en conflit avec [//fr.wikipedia.org/wiki/Maurice_B%C3%A9jart Maurice Béjart], alors chorégraphe invité : le 24 mars, à l'issue de la création de son ballet ''Arépo'', Maurice Béjart nomme Manuel Legris et [//fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89ric_Vu-An Éric Vu-An] danseurs étoiles. Rudolf Noureev contraint Maurice Béjart à faire marche arrière (voir [http://referentiel.nouvelobs.com/archives_pdf/OBS1124_19860523/OBS1124_19860523_110.pdf « La Guerre des étoiles »], ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Le_Nouvel_Observateur Le Nouvel Observateur]'', mars 1986).</ref>. Rudolf Noureev fa lo balet de l'Opèra de París mai ''sexy'' e conegut internacionalament. Fa dintrar un grand nombre de coregrafs a l'Opèra de París coma [[William Forsythe (coregraf)]] e Maguy Marin. Rudolf Noreiev exercís le pòste du director fins a 1989. Retrospectivament dins un intrevista Sylvie Guillem respond a David Lister, jornalista e cofondator del jornal ''[[The Independent]]''<ref>{{En}}[https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/theatre-dance/features/sylvie-guillem-the-most-exciting-dancer-in-the-world-is-back-at-sadler-s-wells-and-she-s-got-scores-8609490.html Sylvie Guillem: The most exciting dancer in the world is back at Sadler’s Wells – and she’s got scores to settle], article par David Lister, 10 mai 2013, [//fr.wikipedia.org/wiki/The_Independent The Independent].</ref>{{,}}<ref>[https://www.independent.co.uk/author/david-lister David Lister], profile, [//fr.wikipedia.org/wiki/The_Independent The Independent].</ref>. « A òc », çò respondís, « l'enterrament ont totas las gents que cerquèron a lo remandar pendent d'annadas, dison cossí èra un grand òme. » === Coregraf === [[Fichièr:Rnoureev07.JPG|vinheta|Rudolf Noreiev en 1991]] Tanben coregraf, admirator de l'escòla francésa e afogat de [[Auguste Bournonville|Bournonville]] e de [[Marius Petipa|Petipa]], Rudolf Noreiev torna montar en Euròpa fòrça balets segon [[Marius Petipa|Petipa]]. Aquestes grands balets èran plan sovent desconeguts dels Occidentals. Faguèt descobrir al public parisenc l'acte III de ''[[La Baiadèra]]'' en 1961. Es a [[Viena (Àustria)|Viena]] que Rudolf Noreiev monta son primièr ''[[Lo Lac dels cicnes (balet)|Lo Lac dels cicnes]]'' ([[1964]]) e son primièr ''[[Don Quichòte (balet)|Don Quichòte]]''. Mai tard, i tornarà per montar ''[[La Bèla dormanta del bòsc (balet)|La Bèla dormanta del bòsc]]'' ([[1966]]), ''[[Cachanosilhas (balet)|cachanosilhas]]'' e ''[[Raimonda (balet)|Raimonda]]''. En [[1982]], Rudolf Noreiev ven ciutadan [[Àustria|autriac]] e es nomenat membre onorari de l’Opèra de Viena<ref name="01FR1U">[http://www.resmusica.com/2013/07/08/retour-triomphal-du-ballet-de-vienne-a-paris/ Retour triomphal du Ballet de Vienne à Paris], article par Delphine Goater, 8 juillet 2013, ResMusica.</ref>. Aparéis en [[1977]] jos la direccion de [[Ken Russell]] dins lo ròtle principal dins ''[[Valentino (film, 1977)|Valentino]]'', que recep un acuèlh freg de la critica e del public malgrat unas scènas remarcablas, coma aquesta del tango de Valentino e [[Vaslav Nijinsky|Nijinski]] jogat per [[Anthony Dowell]]<ref>{{En}} Janet Maslin, [https://www.nytimes.com/movie/review?res=9905E1D8153DE034BC4E53DFB667838C669EDE ''Vital Nureyev Upstages ''Valentino], ''The New York Times'' 6 octobre 1977.</ref>. Après fòrça demandas, obten fin finala de [[Mikhaïl Gorbachov|Gorbachov]], a la fin de 1989, un visa de quaranta e uèit oras a [[Sant Petersborg|Leningrad]] per veire sa maire. Torna pel primièr còp a Sant Petersborg, citant los vòrs de [[Ossip Mandelstam]]<span>: « Tornat dins ma vila coneguda fins a las larmas... »</span><ref>{{Pdf}} [https://web.archive.org/web/20140407082322/http://www.actu-presse.com/doc/festival-st-maur-en-toutes-libertes-2011-actes-de-colloque.pdf Brochure du festival Saint-Maur en toutes libertés (novembre 2011)], ''Histoire et Liberté'' hors série, juin 2012, <abbr class="abbr" title="page">p.</abbr>&nbsp;50.</ref>, per visitar sa maire morissenta. Torna d'aqueste viatge la fotocopia de la particion complèta de ''La Baiabèra'' de [[Léon Minkus|Minkus]] amb lo desir de lo tornar montar amb las nòtas originalas de Petipa<ref>[https://web.archive.org/web/20181109234710/http://www.culturekiosque.com/dance/Features/rhfbaya2.htm Hommage à Rudolf Noureev (17 mars 1938 - 6 janvier 1993)], culturekiosque.com.</ref>. Lutant contra la malautiá, Rudolf Noreiev torna montar l'integralitat del balet La Baiadèra de 1877 en octobre de 1992. === Influéncias artisticas === Rudolf Noreiev fa s'encontrar l'escòla russa fòrça tecnica e l'estil francés amb un gaubi distinguit. Per [[Mathias Heymann]], dançaire estela de l'Opèra de París, Rudolf Noreiev es lo modèl. Mai, Rudolf Noreiev cambièt la percepcion de la dança classica mascla, faguèt fòrça plaça a la coregrafia dels dançaires<ref name="rencontremanuellegris">[https://www.franceinter.fr/emission-le-grand-bain-rencontre-avec-le-danseur-etoile-manuel-legris « Rencontre avec le danseur étoile : Manuel Legris »], France Inter, 12 juillet 2013.</ref>{{,}}<ref name="biographietheatrecapitol">[https://web.archive.org/web/20150119090724/http://www.theatreducapitole.fr/1/l-actualite-du-capitole-219/2013-2014/rudolf-noureev-danseur-et.html?lang=fr « Rudolf Noureev, danseur et chorégraphe »], ''theatreducapitole.fr'', 6 novembre 2013.</ref>. === L'esperit de Rudolf Noreiev === « Lo desir "fins a l'extrèma" de Rudolf, aplicat a la sieuna persona, fins a las limitas mai dangierosas, valiá tanben pels dançaires que fasiá trabalhar<ref>« Repousser les limites du possible » par les étoiles de l'Opéra de Paris sur le site de la fondation Noureev.</ref>. » Patrice Bart Manuel Legris, qu's nomenat estela del balet de l'Opèra de París per Rudolf Noreiev lo descriu atal: « Rudolf Noreiv èra un TGV. Après s'èsser fach aücat, enfonsèt son berret e tornèt trabalha<ref>Frederick Wiseman, ''[//fr.wikipedia.org/wiki/La_Danse,_le_ballet_de_l%27Op%C3%A9ra_de_Paris La Danse, le ballet de l'Opéra de Paris]'', documentaire, 2009.</ref>. » « Esperava sempre fòrça d'un dançaire e de sa vida artistca. Rudolf Noreiev trabalhava cada jorns. Èra aquí, a l'Opèra, de detz oras del matin a set oras del ser. [...] daissa enrè d'el l'imatge d'un dançaire d'excepcion, exigent e carismatic. » Sas nombrosas coregrafias de balets classics son ara largament reconegudas. L'Opèra nacional de París organiza cada ans mai d'una representacions de sos balets. Los successors de Rudolf Noreiev a la direccion del Balet l'Opèra de París, [[Patrick Dupond]] e [[Brigitte Lefèvre]], faguèron sovent lo testimòni de l'eritatge e de la marca indelebila daissada per Rudolf Noreiev a l'Opèra de París{{,}}<ref>[https://web.archive.org/web/20190205123200/http://www.noureev.org/rudolf-noureev-actualites/rudolf-noureev-documentaire-france-3 « Rudolf Noureev, portrait »], 19 décembre 2008, sur le site de la fondation Noureev.</ref>. Alara qu'es director del Balet de l'Opèra de París, Rudolf Noreiev nomenèt cinc dançaires estelas que totes faguèron una granda carrièra<span></span>: * [[Sylvie Guillem]] * [[Isabelle Guérin]] * [[Élisabeth Maurin]] * [[Laurent Hilaire]] * [[Manuel Legris]] Nathalie Aubin, alara ''sujet'', nòta<span></span>: « A l’Opèra de París, es Patrice Bart qu'incarna mai perfièchament la descendéncia de Noreiev »<ref name="citationaubin">Nathalie Aubin, [http://www.forum-dansomanie.net/pagesdanso/inter_nath.htm « Mes années Nouréev »], 26 février 2004.</ref>. En 2013, inspirat per Rudoph Noreiev, Pascal Crantelle, director artistic e metor en scèna de la companhiá Alexander Thaliway, escriu e crea ''Cossí ai crosat Rudolf Noureev dins l'ascensor ?'', un espectacle teatral e coregrafic au teatre del ''Marais'' a París<ref>[http://www.paperblog.fr/6225810/comment-j-ai-croise-rudolf-noureev-dans-l-ascenseur/]</ref>{{,}}<ref>[http://www.sceneweb.fr/comment-jai-croise-rudolf-noureev-dans-lascenseur-de-pascal-crantelle/]</ref>. === Caractèr === Rudolf Noreiev dich d'el, qu'es dirècte e franc{{,}}<ref group="n"> Dans l'émission ''Rencontre avec le danseur étoile : Manuel Legris'' du 12 juillet 2013 sur France Inter, un bref enregistrement d'archives de Rudolf Noureev parlant de sa formation à Saint-Pétersbourg en français est diffusé.</ref>. Ten una vigilància extrèma. Aquòa per consequéncia qu'es critica contra el fins a que ne sortís de son comentari sus la vidèo « Rudolf Noreiev al trabalh la barra » : « Se dich que je soi lo mai grand dançaire del mond. - Es verai... Es pas verai. Es verai e es pas verai. M'entraïni, aquò, es verai. M'entraïni cada jorn. Soi un escolan coma los autres. Exacte, disciplinat, obesissent, ni blanc ni negre. » Manuel Legris descriu Rudolf Noreiev coma « plan generós amb d'uèlhs que brilhavan ». === Costat mitic === Rudolf Noreeiv ven una figura mitica. [[Brigitte Lefèvre]], directritz del Balet de l'Opèra de París de 1995 a 2014, descriu aqueste costat de Rudolf Noreiev de biais seguent: « Quand lo balet s'es produch dins las annadas 1980 als EUA, aquò se faguèt sus la notorietat de Rudolf. Las gents coneissanvan pas o gaire nòstra tropa. Trobi formidable que Rudolf Noreiev aja podut aver aqueste costat mitic. Las gents son persuadadas de l'aver vist dançar... quitament s'es pas lo cas. » Rudolf Noreiev demora sinonime de grands balets amb dificultats tecnicas de crénher per las estelas. === L'èra de Noreiev === Rudolf Noreiev es considerat coma mòstre sagrat, que daissèt al Balet de l’Opèra de París un repertòri classic excepcional<ref>[https://web.archive.org/web/20160807120424/http://www.bellafigura.fr/fr/2013/03/the-end-of-the-nureyev-era/ « À l'Opéra, la fin de l'ère Noureev »], 9 mars 2013, à l'occasion du hommage à Rudolf Noureev au Palais Garnier.</ref>. Intransigent e afogat, fa tornar al Balet de l'Opèra de París sa primièra plaça internacionala, organizant après mai de trenta ans d'abséncia, tres viradas consecutivas als EUA. Fa tornar al Companhiá a son mai naut nivèl artistic e dona l'escasença als dançaires mai joves respectant pas sempre la tradicion dels escalons. Marca prigondament tota una generacion de dançaires demandant un total engatjament de lor part e rebutant de contunh las limitas del possible. « Rudolf Noreiev faguèt explosar en ièu l’amor de la dança, me donèt lo balet per passion. » « Èra la descobèrta absoludament magica d’un mond novèl. Mas en mèsme temps, se fariam mal nòstre trabalh de dançaire, nos fiulavan las aurelhas! Noreiev aviá sacrificat sa vida a la dança, e reclamava de nosaltres la mèsma causa. Mas èram prèsts a nos donar a fons per pas lo decebre. Èra un fòrça grand Senhor. » === Cultura de balet === Per Rudolf Noreiev, l'estela de la companhiá, es lo còrs de balet. Es atal que fonciona Rudolf Noreiev<ref name="dansesaveclaplume">[http://www.dansesaveclaplume.com/pas-de-deux/patrice-bart-je-pars-avec-la-sensation-du-travail-bien-fait/ Rencontre avec Patrice Bart et Brigitte Lefèvre à l'Opéra de Paris], 29 mars 2011.</ref>. [[Patrice Bart]] ven lo braç drech de Rudolf Noreiev. Dins las annadas de Rudolf Noreiev coma director du balet, Rudolf Noreiev es lo còr e Patrice Bart l'alma de Balet de l'Opèra nacional de París{{,}}. === Preséncia pendent de repeticions === Rudolf Noreiev alunha de contunh las limitas del possible. Es sempre fòrça exigent, mas primièr exigent d'esperse{{,}}. Aqueste fach, [[Manuel Legris]] lo sentís amb sa partenària [[Élisabeth Maurin]]. Lo parelh jòga Romeo e Julieta a l'Opèra de París a 17 ans d'eadat. L'impression de Rudolf Noreiev es plan fòrta. « Per la scèna du balcon, gaireben èra amb nosautres, amb ièu e Élisabeth sus l'empont. Aviái estat fòrça impressionat qu'el aja volgut èsser aquí, participar, qu'èra sovent present en coulissa, mas a causa d'aqueste teatre, de son obertura sus l'enpont e la concepcion del decòrs, aguèri la sensacion qu'èra aquí amb nosautres sus l'empont. Èra fòrça impressionant ». === Eritatge === Après sa mission coma mèstre de balet a l'epòca de Rudolf Noreiev, Patrice Bart demra lo gardian del temple<ref>Nathalie Aubin note : « À l’Opéra de Paris, c’est Patrice Bart qui incarne le plus parfaitement la descendance de Noureev. Il est en quelque sorte le gardien du Temple ».</ref>. En 1990, ve mèstre de balet associat a la direccion del balet de l'Opèra de París fins a sa retirada, lo 30 de març de 2011. Manuel Legris contunha l'estil de Noreieiv fins ara. Inspirat per Rudolf Noreiev Manuel Legris fa una granda carrièra de dançaire estela. Director del balet de l'Opèra de Viena dempuèi lo 1èr de setembre de 2010, Manuel Legris seguis la dralha de son ancien Mèstre e contunha las repeticions del balet de l'Opèra de Viena. Rudolf Noreiev fa començar la carrièra de [[Sylvie Guillem]] la nomenant estela alara qu'aviápas que 19 ans d'eda<ref name="profilcultureshow">{{En}} [https://www.youtube.com/watch?v=PsXXycSjgcs « ''Sylvie Guillem:Force of Nature'' »], ''[[:en:en:The Culture Show|w:en:The Culture Show]]'', [//fr.wikipedia.org/wiki/BBC_Two BBC Two], 9 octobre 2013.</ref>. === Lo sida === [[Fichièr:Nurejews_Grab.jpg|vinheta|Le tombèl de Noreiev creat par [[Ezio Frigerio]].]] En 1984, alara que Rudolf Noreiev pèrd fòrça pes e patís d'una fèbre persistenta, fa d'examens mediclas e descobrís qu'es tocat pel [[Virus de l'immunodeficiéncia umana|VIH]] (SIDA). En 1988, pendent representacion de ''La Sifida'' de Bournonville Flemming Flindt a La Scala, las primièras voces criticas, los dobtes e las patòfias sus sa santat sempre mendre fan resson. Pendent fòrça annadas, mega lo fach; quand, vèrs 1990, ven malaut de biais evident, combat amb coratge sa malautiá contunhant a dançar. Assag diferents tractaments experimentals alentissent pas la degenerescéncia ineluctabla de son còrs. Aparéis amagrit e li ven sempre mai de se desplaçar. Pasmens deu afrentat la realitat. A aquesta epòca, son coratge provòca l'admiracion de fòrça de sos detractors. Sofrís de sa descasensa fisica, mas contunha a se batre se mostrant en public. Pendent sa darrièra aparicion publica, lo 8 d'octobre de 1992, per la primièra de sa produccion de ''La Baiadèra'' al palais Garnier segon [[Marius Petipa]], lo public li fa una ovation de pè. Rudolf Noreiev morís dins una clinica de [[Levallois-Perret]] tres mes mai tard, lo 6 de genièr 1993, a 54 ans d'edat. Es enterrat al cimentèri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois, dins l'[[Essonne (departament)|Essonne]]. Entièrament cobèrt de mosaïc, son tombèl se presenta jos la forma d'un kilim (somptuós tapís que cai de cada costats de la pèira en plegadisses mirgalhats) cobrissent las malas de l'errància. Es l'òbra d'Ezio Frigerio, decorator que sovent collaborèt amb Noreiev<ref><span class="ouvrage">[//fr.wikipedia.org/wiki/Philippe_Grimbert Philippe Grimbert], <cite class="italique">Rudik, l'autre Noureev</cite>, Plon, <time>2015</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;128</span></ref>. Los bens e la colleccion d'art de l'apartament de Noreiev, 23 cai Voltaire a París son espandits pendent una venta a l'enquant. Sa vilá de Capri es legada a sa sòrre après un long procès. == Coregrafias == == Filmografia == * [http://www.ina.fr/video/CPF07009903 ''Rudolf Noureev''], en repeticion del "Lac dels cices" amb Claire Motte e Noëlla Pontois, film de Claude Fléouter, 12 de decembre de 1969, 10 min 15 s, site INA * [http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00949/rudolf-noureev-au-travail-a-la-barre.html ''Rudolf Noureev au travail à la barre''], ORTF, 21 de decembre de 1970, 4 min 13 s, se lo començament del film ''Un danseur : Rudolf Noureev'' per Pierre Jourdan * ''Un danseur : Rudolf Noureev'' amb Margot Fonteyn e Carla Fracci, un film per Pierre Jourdan, acompanhada d'un tèxte de Jean Cau dich per Laurent Terzieff, 1970<ref name="eclairagederenesirvin">[http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00949/rudolf-noureev-au-travail-a-la-barre.html Rudolf Noureev au travail à la barre], éclairage du film ''Rudolf Noureev : un danseur'', écrit par René Sirvin, site fresques.ina.fr</ref>{{,}}<ref>Le film « Un danseur : Rudolf Noureev » est tourné par le réalisateur français [//fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_Jourdan_(r%C3%A9alisateur) Pierre Jourdan] en français déjà en 1970. Voir l'article [//fr.wikipedia.org/wiki/Philippe_Th%C3%A9audi%C3%A8re Philippe Théaudière], qui était le cameramann sur ce film.en 1972 le EMI a acheté, modifié (bréf, mutilé) et distribué ce film en anglais sous le titre « I am a dancer ». Selon René Sirvin les scènes les plus belles, vues au [http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00949/rudolf-noureev-au-travail-a-la-barre.html ''Rudolf Noureev au travail à la barre''], furent définitivement supprimées. Ce qu'il y a de drôle (pour ne pas dire fou), c'est qu'on a doublé et redistribué le film anglais mutilé en France en DVD en 2013 sous le titre « Un danseur : Rudolf Noureev » se rapportant au film « I am a dancer » comme l'original.</ref> * [http://www.ina.fr/video/CAF90015093 ''Rudolf Noureev et Paolo Bortoluzzi''], dins 24 heures sur la Deux, 13 de març de 1971, 5 min 58 s, site INA; los dos dançaires repetent lo balet dirigits per Maurice Bejart amb una intrevista de Rudolf Noreiev * ''I am a dancer'' avec Rudolf Nureyev, un film per Pierre Jourdan, 1 h 32 min {{En}}<ref>[[imdbtitle:0069438|I'm a dancer]], fiche du film, site IMDB</ref>; es lo film ''Rudolf Noureev : un danseur'' crompat e modificat par EMI, 1972 * ''Rudolf Nureyev'', documentari de Patricia Foy, amb Margot Fonteyn, Sylvie Guillem e Roland Petit, 1993, 90 min {{En}}<ref>{{En}} [http://www.nureyev.org/rudolf-nureyev-video-ballets-vhs/rudolf-noureyev-biography « ''Rudolf Nureyev Biography'' »] sur le site de la fondation Noureev.</ref>{{,}}<ref>{{En}} Susan King, [http://articles.latimes.com/1993-05-02/news/tv-30034_1_patricia-foy « ''Patricia Foy: Keeping Step with Nureyev'' »], ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Times Los Angeles Times]'', 2 mai 1993.</ref><ref>[http://mera.unaux.com/why-superstar-ballet-dancer-rudolf-nureyev-was-as-big-as-mick-jagger/ Why superstar ballet dancer Rudolf Nureyev was as big as Mick Jagger]</ref> == Bibliografia == * {{En}} ''Nureyev : An Autobiography'', Londres, Hodder & Stoughton, 1962, New York, Dutton, 1963. Avec une introduction d'Alexander Bland. * {{En}} Olga Maynard, ''Nureyev : the Man and the Myth'', Dana Publishing, 1973 * {{En}} John Percival, ''Nureyev : Aspects ot the Dancer'', Putnam's sons, 1975 * {{En}} Jurgen Vollmer et John Devere, ''Nureyev in Paris'', Modernismo Publications, 1975 * Alexander Bland, ''Noureïev'', Julliard, 1976, et ''Portrait d'un film : Noureïev-Valentino'', Ed du Chêne, 1977 * Mario Bois, ''Noureïev'', Ed. Plume, 1993 * Howard Brown, ''Noureïev'', Phaidon (diff. Flammarion), 1993 * {{En}} Peter Watson, ''Nureyev : A Biography'', Hodder & Stoughton, 1994 * {{En}} Otis Stuart, ''Perpetual Motion : The Public and Private Lifes of Rudolph Nureyev'', Simon & Schuster, 1995 * Peter Watson, ''Noureïev'', Éditions {{n°|1}}, 1995 * Roland Petit, Temps liés avec Noureïev, Grasset, 1998 * {{En}} Diane Solway, ''Nureyev, his Life'', Quill, 1998 * Vladimir Fedorovski, ''L'Histoire secrète des Ballets russes : de [[Sèrgi Diaghilev|Diaghilev]] à [[Pablo Picasso|Picasso]], de [[Jean Cocteau|Cocteau]] à [[Igor Stravinskii|Stravinsky]] et Noureïev'', éd. du Rocher, 2002 * Bertrand Meyer-Stabley, ''Noureev'', Payot, 2002 ({{1re}} éd.) * Josseline Le Bourhis et Laurent Croizier, ''Rudolf Noureïev'', Opéra national de Bordeaux/William Blake & co, 2003 * Carolyn Soutar, ''Noureïev intime'', Carnot, 2004 * Ariane Dollfus, ''Noureïev l'insoumis'', Flammarion, 2007 * {{En}} Julie Kavanagh, ''Rudolph Nureyev'', Pantheon Books, Reed Elsevier, 2007 * {{En}} Rudi van Dantzig, ''Remembering Nureyev'', University Press of Florida, 2008 ; Autres * <span class="ouvrage" id="Colum_McCann2003">Colum <span class="nom_auteur">McCann</span> (<abbr class="abbr" title="traduction">trad.</abbr>&nbsp;</span>{{ouvrage|prénom1=Colum|nom1=McCann|lien auteur1=Colum McCann|traducteur=Jean-Luc Piningre|titre=Danseur|titre original=Dancer|lien éditeur=Éditions Belfond|éditeur=Belfond|lieu=Paris|année=2003|mois=août|jour=11|réimpression=2005 en 10/18, 2008 en Pocket|pages totales=370|format=broché {{Unité|14.2|cm}} × {{Unité|22.6|cm}} × {{Unité|2.5|cm}}|isbn=978-2-7144-3729-7|isbn10=2-7144-3729-X|ean=9782714437297}}. * Marie Bertherat, ''Rendez-vous à la datcha'', évoque le début de la carrière du danseur. * Philippe Grimbert , ''Rudik, l'autre Noureev'', Paris, Plon, 2015. * Françoise Dargent, ''Le Choix de Rudi'', Hachette, 2015 == Nòtas e referéncias == ; Nòtas <references group="n"/> ; Referéncias {{Reflist}} == Vejatz tanben == === Articles connèxes === === Ligam extèrnes === * ''Notices d'autorité''{{Autorité}} * [http://www.ina.fr/video/CAC93004279/coup-de-coeur-noureev-video.html Rudolf Noureev], rétrospective, 1 min 47 s * [https://web.archive.org/web/20150906224632/http://www.noureev.org/rudolf-noureev-influence-ethique/ « Repousser les limites du possible »] par les étoiles de l'Opéra de Paris * [http://inventaire.cnd.fr/ead.html?id=CND_RNF Inventaire du fonds d'archives liées à Rudol Noureev], déposées à la Médiathèque du Centre national de la danse * '''<small>[vidéo]</small>''' [http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00949/rudolf-noureev-au-travail-a-la-barre.html « Rudolf Noureev au travail à la barre »], 21 décembre 1970, sur le site de l'INA * {{officiel|url=www.noureev.org}} * [http://www.cncs.fr Musée Rudolf-Noureev] * Nathalie Aubin, [http://www.forum-dansomanie.net/pagesdanso/inter_nath.htm « Mes années Nouréev »] * {{Imdb nom|id=0638159|nom=Rudolf Noureev}} * [http://www.unsoiralopera.com Collection Rudolf Noureev] * <abbr class="abbr indicateur-langue" title="Langue : anglais">(en)</abbr> <span lang="en">[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=0004047 « <cite style="font-style: normal;">Rudolf Noureev</cite> »]</span>, sur <span class="italique"><span class="lang-en" lang="en">Find a Grave</span></span>{{Find a Grave|id=0004047}} [[Categoria:Cavalièr de la Legion d'Onor]] [[Categoria:Comandaire de las Arts e de las Letras]] ac7a5vdxz7lvsx2gj8artde38zb47by Gelanava 0 169901 2334482 2161637 2022-08-26T05:53:57Z 77.152.53.218 ref name wikitext text/x-wiki '''Gelanava''' (''Gellenave'' en [[francés]]) qu'ei ua anciana [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de [[Gers (departament)|Gers]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. En [[1829]], que fusionè dab Boson, adara [[Boson e Gelanava]] <ref name = cass>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=15221</ref>. == Geografia == Gelanava qu'ei au sud-èst de la comuna de Boson e Gelanava, en faça de ''Mimort'' o ''Mimors'' (nom francés) qui ei part delà Midor. ==Toponimia== ''Gela'' qu'ei una varianta de ''vièla'', era-medisha varianta de ''vila'' (sovent un latinisme o eventuaument un francisme en Gasconha), deu latin ''villa'' <ref>http://www.gasconha.com/spip.php?page=paraula&id_paraula=4752</ref>{{,}}<ref>https://rapportgallica.bnf.fr/rapport.html?query=%28dc.identifier%20all%20%22bpt6k6579176m%22%29%20and%20%28gallica%20all%20%22Gelle%22%29</ref>, ací au sens medieval de « vilatge ». Los noms d'aqueth tipe que son conservats dens la meitat oèst de Gers, especiaument au nòrd, près de [[Condòm]], mès tanben dens los [[Hauts Pirenèus]], maugrat lo remplaçament per ''vila'', pr'amor deu francés. La fòrma gela (o gèla ?) que s'explica dens un contèxte vocalic, probablament (e anormalament) damb l'article ''la'' : ''*la vièla'' > ''laugèla'', com latin ''leviariu'' > ''leugèr''; puish l'article que torna trobar la sua fòrma normau e la vocala ''è'' que's barra, probablament per influéncia de [ʒ-]. Lo fenomèn qu'ei donc ancian. ''Nava'' qu'ei l'adjectiu gascon qui correspon au latin ''nova''. ''Gelanava'' qu'ei donc l'equivalent de ''Vilanova'' en catalan e de Vilanuèva en Agenés. ==Istòria== Sus la mapa de Cassini, Gelanava ei pas indicat com parròpia <ref>https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini cercar a ''32290 Bouzon-Gellenave''</ref>, mès que vengó comuna a la Revolucion. Gelanava que fusionè dab Boson en 1829, en medish temps que ''Mimort'' o ''Mimors'' <ref name = cass/>. ==Demografia== {{Demografia |insee=15023 |1793=85 |1800=86 |1806=91 |1821=94 |cassini=15221 |}} * Lo n° INSEE qu'ei estat cambiat per rasons practicas == Lòcs e monuments == == Véder tanben== == Nòtas e referéncias == <references/> nkjsy725p1st6bang0501waliuyz7xh 2334483 2334482 2022-08-26T05:57:23Z 77.152.53.218 ref suprimida per error wikitext text/x-wiki '''Gelanava''' (''Gellenave'' en [[francés]]) qu'ei ua anciana [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de [[Gers (departament)|Gers]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. En [[1829]], que fusionè dab Boson, adara [[Boson e Gelanava]] <ref name = cass>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=15221</ref>. == Geografia == Gelanava qu'ei au sud-èst de la comuna de Boson e Gelanava, en faça de ''Mimort'' o ''Mimors'' (nom francés) qui ei part delà Midor. ==Toponimia== ''Gela'' qu'ei una varianta de ''vièla'', era-medisha varianta de ''vila'' (sovent un latinisme o eventuaument un francisme en Gasconha), deu latin ''villa'' <ref>http://www.gasconha.com/spip.php?page=paraula&id_paraula=4752</ref>{{,}}<ref>https://rapportgallica.bnf.fr/rapport.html?query=%28dc.identifier%20all%20%22bpt6k6579176m%22%29%20and%20%28gallica%20all%20%22Gelle%22%29</ref>{{,}}<ref>https://rapportgallica.bnf.fr/rapport.html?query=%28dc.identifier%20all%20%22bpt6k6578557b%22%29%20and%20%28gallica%20all%20%22Gelle%22%29</ref>, ací au sens medieval de « vilatge ». Los noms d'aqueth tipe que son conservats dens la meitat oèst de Gers, especiaument au nòrd, près de [[Condòm]], mès tanben dens los [[Hauts Pirenèus]], maugrat lo remplaçament per ''vila'', pr'amor deu francés. La fòrma gela (o gèla ?) que s'explica dens un contèxte vocalic, probablament (e anormalament) damb l'article ''la'' : ''*la vièla'' > ''laugèla'', com latin ''leviariu'' > ''leugèr''; puish l'article que torna trobar la sua fòrma normau e la vocala ''è'' que's barra, probablament per influéncia de [ʒ-]. Lo fenomèn qu'ei donc ancian. ''Nava'' qu'ei l'adjectiu gascon qui correspon au latin ''nova''. ''Gelanava'' qu'ei donc l'equivalent de ''Vilanova'' en catalan e de Vilanuèva en Agenés. ==Istòria== Sus la mapa de Cassini, Gelanava ei pas indicat com parròpia <ref>https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini cercar a ''32290 Bouzon-Gellenave''</ref>, mès que vengó comuna a la Revolucion. Gelanava que fusionè dab Boson en 1829, en medish temps que ''Mimort'' o ''Mimors'' <ref name = cass/>. ==Demografia== {{Demografia |insee=15023 |1793=85 |1800=86 |1806=91 |1821=94 |cassini=15221 |}} * Lo n° INSEE qu'ei estat cambiat per rasons practicas == Lòcs e monuments == == Véder tanben== == Nòtas e referéncias == <references/> li8keq5dfdhd8pnqkly01l2597rezs7 Violeta Parra 0 170175 2334479 2282230 2022-08-26T03:05:40Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Violeta Parra | imatge = [[file:Parra01f.PNG|250px]] | légende = | nom alias = | nom naissença = Violeta del Carmen Parra Sandoval | naissença = 4 d’octobre de 1917 <br/> [[San Carlos (Chile)|San Carlos]], [[Província de Ñuble|Ñuble]], [[Region del Biobío|Biobío]] | decès = 5 de febrier de 1967<br/> [[Santiago de Chile]], [[Region metropolitana de Santiago]] | profession = [[Cantaira]], [[Poesia|poèta]], [[Compositor|compositritz]], [[Artista pintre|pintra]] | genre = Musica tradicionala chilena | instrument = [[Votz (instrument)|Votz]], [[guitarra]], [[charango]], [[Instrument de percussion|percussion]], [[Cuatro (instrument)|cuatro]] | annadas activas = [[1949]] - [[1965]] | labèl = [[EMI Group|EMI Odeón Chilena]], [[Warner Music Group|Warner]] | influences = | site web = http://www.violetaparra.cl | membres actuels = | ex membres = | logo = }} '''Violeta del Carmen Parra Sandoval''' (4 de octobre de 1917 - 5 de febrier de 1967) es una artistea [[Chile|chiliana]], coneguda jol nom de '''Violeta Parra''', que tornèt al vam la musica populara e tradicionala de son país e la faguèt conéisser fòra de Chile. == Biografia == Nasquèt a San Fabián de Alico, dins la region de Chillan, al sud de Chile, d'un paire professor de musica, e d'una maire païsana, que jòga de la [[guitarra]] e canta. A nòu ans d’edat, Violeta comença s'interessar a la guitarrra e al cant, compausa sas primièras cançons a dotze ans d’edat. Fa d’estudis de professor a l’Escòla Normal de [[Santiago de Chile|Santiago de Chilie]], e mentretant, comença a se produire dins de salas pichonas. En [[1938]], esposa [[Luis Cereceda]], aguèron dos enfants: [[Isabel Parra]] e [[Ángel Parra]], que s'orientarán mai tard eles tanben cap a la carrièra musicala e artistica. Violeta se separa de son espós en 1948. Se torna maridar amb [[Luis Arce]], aguèron doas filhas: Carmen Luisa e Rosita Clara. A partir de [[1952]], conselhada per son fraire [[Nicanor Parra]], percorrís Chile en enregistrant ebnotant las cançons folcloricas e tradicionalas de son país. Aqueste viatge li fa mentretant prene consciéncia de la riquesa musicala del Chile. Compausa de cançons, realiza de tapisseriás e d’esculpturas amb « çò que pòt encontrar », a l’azard de son umor creatritz. En 1954, Violeta Parra es convidada en [[Polonha]] amb sos enfants Isabel e Ángel, visita amb eles l'Union Sovietica e l'Euròpa. S'établís pendent dos ans en França, ont enregistra sos primièrs discs de musica tradicionala, e de composicions personalas. Pendent aqueste viatge, apren la mòrt de sa filha Rosita Clara, nòrta 28 jorns après sa partença. Encontra d’artistas e d’intellectuals europèus, puèi torna al Chile, ont expausa un pauc mai tard sas tapisseriás. En [[1960]], encontra l'antropològ e musician soís [[Gilbert Favre]], que ven l'amor de sa vida, e a qui dedicarà una de sas cançons d'amor mai conegudas (''{{Lang|es|Gracias a la vida}}'', ''{{Lang|es|Corazón maldito}}'', ''{{Lang|es|El gavilán, gavilán}}'', ''{{Lang|es|Qué he sacado con quererte}}'', entre autras). En [[1961]], comença una virada amb sos enfants Isabel e Ángel, en [[Finlàndia]], en [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS]], [[Alemanha]], [[Itàlia]] e [[França]], e s'installa a París per tres ans ont enregistrarà amb Isabel e Ángel Parra l'album ''{{Lang|es|Un río de sangre}}'' (label Arion). Expausa sas tapisseriás en 1964 al Pavillon de Marsan, e ven la primièra sudamericana a expausar individualament sas òbras al [[Lovre]]. Demora a [[Genèva]] entre 1963 e 1965, amb Gilbert Favre, e viatja en [[Soïssa]]<ref>{{Ligam web}}</ref>. Costejan fòrça d’artistas de passatge. Sas tapisseriás son expausadas a l’[[Universitat de Genèva|universitat de Genèva]]. Sa filha Carmen-Luisa e sa fallèna ''Tita'' (Cristina) demoran a Onex<ref name="CR2017a">{{Revista}}.</ref>,<ref name="CR2017b">{{Revista}}.</ref>. De retorn en Chile, installa un capitèl grand dins lo fauborgs de Santiago. Ne vol far un Centre de las arts, sostenguda per sos enfants e d'autres artistas coma [[Patricio Manns]], [[Rolando Alarcón]] e [[Víctor Jara]], mas sens capitar a motivar o interessar lo grand public. Enregistra de discs novèls, viatja en Bolívia en 1966, dona una seria de concèrts al Sud de Chile, puèi torna a Santiago per contunhar l’òbra al Centre de las arts, ont escrirà sas darrièras cançons. Sa relacion amb Gilbert Favre, que se’n va en [[Bolívia]] en 1966 (ont serà cofondator del grop musical ''{{Lang|es|[[Los Jairas]]}}''), s’acaba; aqueste drama personal li inspira una de sas cançons mai conegudas, ''Run Run Se Fue Pa'l Norte''. Enregistra alara son darrièr disc, amb fòrça composicions ja conegudas: ''{{Lang|es|[[Gracias a la vida]]}}'', ''{{Lang|es|Volver a los 17}}'', ''{{Lang|es|Rin del Angelito}}'', ''{{Lang|es|Pupila de Águila}}'', ''{{Lang|es|Cantores que reflexionan}}'' e ''{{Lang|es|El Albertío}}''. Lo 5 de febrier de 1967, a quaranta e nòu ans d’edat, e après mai d’un assags, Violeta Parra se suicida al revolvèr dins los fauborgs de [[Santiago de Chile|Santiago]]<ref>{{Ligam web}}</ref>. == Posteritat == Sa cançon mai coneguda es ''{{Lang|es|[[Gracias a la vida]]}}'', popularizada pel mond per [[Joan Baez]], [[María Dolores Pradera]], [[U2]], [[Mercedes Sosa]], [[Elis Regina]], [[Colette Magny]] e [[María Farantoúri]], [[Florent Pagny]], etc. En [[2011]], lo Chilian [[Andrés Wood]] realiza un film sus la vida de Violeta Parra, ''{{Lang|es|[[Violeta (film)|Violeta se fue a los cielos]]}}'', segon lo roman eponime de son filh Ángel Parra. En [[2017]], [[Lula Pena]] la canta dins son tresen album, ''Archivo Pittoresco''<ref>{{Ligam web}}</ref>. == Fondacion Violeta Parra == Una fondacion li es dedicada en julhet de 1991. Actualament presidida per sa filha Isabel Parra, son objècte es d’acampar e organizar la memòria e l'òbra de Violeta Parra. == Discografia == {{colomnas|* El caleuche, Judas * El buen consejo, entrégame la cabulla * Qué rica cena, La cueca del payaso * A mi casa llega un gato, Ciento cincuenta pesos * Es imposible, Luis ingrato * Qué pena siente el alma, Verso por el fin del mundo * Casamiento de negros, Verso por padecimiento * Verso por matrimonio, La Juana Rosa * El palomo, Verso por ponderación * Verso por despedida a Gabriela, Verso por el padecimiento de Gabriela * El joven Sergio, Canto a lo divino, Anticueca Nº 1, Anticueca Nº 2, Tres palabras, Travesuras * Ven acá, regalo mío, En los altos de Colombia * Camanchaca, El moscardón, Tocata y fuga, Galambito Temucano * Aquí se acaba esta cueca, Ausencia, Miren como corre el agua, Versos por el Apocalipsis, Parabienes de novios, Casamiento de negros, Dicen que el ají maúro * La refalosa, Paimiti, El palomo, Viva Dios, Viva la virgen, Cantos a lo divino, Meriana * Violeta Parra Vol. I * Violeta Parra Vol. II * Cantos de Chile * Violeta ausente * Viola chilensis * La jardinera * Cantos campesinos * El hombre con su razón * Décimas y centésimas * Las últimas composiciones de Violeta Parra * Las alturas * 20 grandes éxitos * Folklore de Chile Vol. 3 * Folklore de Chile Vol. 4 * Folklore de Chile Vol. 5 * El folklore y la pasión * Canto y guitarra * Un río de sangre|nombre=2}} == Nòtas e referéncias == <references responsive="" group=""></references> == Ligams extèrnes == * (es) [https://web.archive.org/web/20100102011852/http://www.violetaparra.scd.cl/ Violeta Parra] * {{En}} [http://archive.wikiwix.com/cache/20110224033434/http://www.nuevacancion.net/violeta Discographie] * [https://web.archive.org/web/20051227222708/http://www.lajiribilla.cu/musica/grammy/issacgraciasalavida.rm Issac 2001 Triptych version] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]] 8entgaho9gn65ob50avrfgaw96kwpod Mur de las Lamentacions 0 170673 2334393 2287827 2022-08-25T16:17:13Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Mur_occidental_-_partie_souterraine.JPG|vinheta|Dins lo tunèl dem Mur occidental]] [[Fichièr:Jerusalem_Kotel_HaKatan.jpg|vinheta|Lo pichob Kotel, “''HaKatan''”]] [[Fichièr:Birkhat_cohanim_7.JPG|vinheta|Amassada devant lo Mur occidental pendent la benediccion sacerdotala]] [[File:Western Wall.ogv|thumb |Mur de las Lamentacions]] Lo '''Mur de las Lamentacions''', tanben nomenat '''Mur occidental''' ([[Ebrieu|ebriu]] : הכותל המערבי, translit. : ''HaKotel HaMa'aravi'') o lo '''Kotel''' (« lo Mur »), e en [[arabi]] : ''il-Mabka'' e '''''El-Burak''''', es un mur de sosten de l'esplanada del temple de Jerusalèm, situat dins lo quartièr josieu de la vielha vila de Jerusalèm datant del sègle I, a l'acabar la construccion del [[Temple d'Eròdes]]. Integrat al sègle VII als murs de cencha de l'[[Esplanada de las Mosquètas|Esplanada de las Mosquetas]] pendent la construcccion de la copòla del Rocás puèi de la mosqueta al-Aqsa<ref name="FS">[http://www.futura-sciences.com/magazines/voyage/infos/qr/d/monuments-origine-mur-lamentations-jerusalem-5372/ Quelle est l'origine du mur des Lamentations à Jérusalem ?] sur Futura Sciences.</ref>, es venerat per una partida dels josieu coma mur del [[Mont del Temple]] e per sa proximitat amb lo Sant dels Saints del Temple d’Eròdes ; que n’es alara considerat coma sanctissim luòc per la preguièra. Lo Mur occidental tanben venguèt un simbòl nacional israelian; de ceremonias civilas s'i debanan, coma pendent lo [[Yom Hazikaron|Jorn del sovenir]]. == Construccion del mur == Lo Mur de las lamentacions es un rèste del mur de sosten bastit per agrandir lo plan ont lo Segond Temple de Jerusalèm foguèt auçat<ref>{{Revista|nom=Mazar}}</ref>. Los grands blòts de pèire de la partida inferiora son d’estil erodian, analòg al mur de cencha del tombèl dels Patriarcas a Ebron<ref>{{Cite book}} {{P.|106}}</ref>. Fins al començament del sègle XXI, los istorians pensavan qu’aqueste espandiment aviá estat realizat per [[Eròdes lo Grand]] en vista d'agrandir, o de tornar bastir, le temple d’Eròdes<ref name="FS"/>. Mas, en [[2011]] des recercas arqueologicas per l'equipa de [[Ronny Reich]] torna sus aquesta version. En efièch, la descobèrta, al pé de las fondacions del Mur, de pèças de moneda batudas per [[Valerius Gratus]], prefècte de Judèa vèrs 17/18 de l'èra comuna, mostrariá que la construccion del mur aviá pas començat avant la mòrt d’Eròdes (en 4 AbC). Aquò poiriá far rason a l'istorian roman [[Flavi Josèp]] qu’afirma que las òbras del Mont del Temple avián estat acabadas sonque jol règne del rei [[Agrippa II]]<ref>{{En}} {{Ligam web}}</ref>,<ref>{{Ligam web}}</ref>. Lo pan de {{Nombre amb unitat|57|mètres}} de long visible es de fach pas qu'una partida de la muralha occidentala, de {{Nombre amb unitat|497|mètres}} de long. Lo rèste del mur es ara situat per una partida dins lo quartièr arab de la vila, utilizat coma quatren mur dels ostals tenents, e per l'autre enterrat sus mai de {{Nombre amb unitat|200|mètres}}. Aquesta partida sosterrenha pòt èsser vist passant pel tunèl sosterranh que seguís lo mur sus mai de {{Nombre amb unitat|200|mètres}}. Lo Mur de las lamentacions fa partit d'un mai grand site religiós de la vièlha vila de Jerusalèm, nomenat [[Mont del Temple|''Har haBayit'']] pels josieus, ''mont del Temple'' pels cretians e''Al-Haram al-Qudsi al-Sharif'' (lo « Nòble Sanctuari ») pels musulmans. Existís una autra partida d’aqueste mur, un pauc mai al nòrd, qu’es nomenat lo ''Kotel HaKatan'', le Pichon Kotel, considerat per unes coma mai pròche del Sant dels Sants que lo grand Kotel<ref group="Note">Par une décision de la justice israélienne de 2012, il est interdit de sonner du [[shofar]] au petit Kotel. </ref>. Una pichona cambra sosterranha, nomenada « La Cauna », situada dins lo tunèl del Mur de las lamentacions, es encora mai pròche del Sant dels Sants, mas pòt èsser frequentada sonque per unes visitors a l’encòp. == Lo luòc sant josieu == Lo Kotel es lo sanctissim de la religion josieva qu’es ara lo luòc mai pròche del ''Kodesh Ha'Kodashim'' (Sant dels Sants), sala dels primièr e second temples que sol lo Grand prèire d'Israèl podava accedir. Existís en fach un luòc mai pròche, dins lo sosterranh del Kotel, fasent dirèctament fàcia al ''Kodesh Ha'Kodashim'' (ont es uèi auçat la [[copòla del Rocàs]]). Segon la costuma, de josieus que van pregar al Mur occidental o Kotel, i pausan de vòts, mai sovent jos la forma de preguièra e de papierons plegats marcats de lors vòts, que son enseguida incerits dins las fendilhas que separan las diferentas pèiras del mur. == Origina del nom de « mur de las Lamentacions » == Lo tèrme de « Mur de las Lamentacions » es introdusit al sègle XIX pels mandataris britanics, que lo traduson de l'[[arabi]] ''il-Mabka''. Aqueste tèrme agrada pas los mitans josieus<ref name="Halkin">Hillel Halkin, [http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/wallname.html ''Western Wall or Wailing Wall''], Philologos, [[The Forward]], 2001</ref> e tanpauc los arabs, que lo nomenan ''El-Burak'', lo nom de la montura de [[Maomet|Mahomet]] per son [[Isra et Miraj|viatge nocturn]]<ref name="Halkin" />. Uèi, l'usatge dels tèrmes « Mur occidental » o « Mur de las Lamentacions » o « El-Burak » es un enjòc de la guèrra dels mots dins lo conflicte israelopalestinian<ref group="Note">Une recherche sur [[Google Books]] montre que « Mur occidental » est utilisé dans ce sens précis dès 1853 par [[Félicien de Saulcy]] (voir [https://books.google.fr/books?lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1400&as_maxm_is=12&as_maxy_is=1860&q=j%C3%A9rusalem+%22mur+occidental%22&as_brr=0&sa=N&start=30 recherche sur Google Books de « Jérusalem et "mur occidental" »]) et dès 1840 par les Archives Israélites de France (voir [https://books.google.fr/books?id=UnopAAAAYAAJ&pg=PA195&dq=j%C3%A9rusalem+%22mur+occidental%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1400&as_maxm_is=12&as_maxy_is=1860&as_brr=0&cd=58#v=onepage&q=j%C3%A9rusalem%20%22mur%20occidental%22&f=false Archives israélites de France(1840)]) et que « Mur des Lamentations » est utilisé pour la première fois en 1856 par Armand de Mestral dans son « Commentaire sur le livre des Psaumes » (voir une [https://books.google.fr/books?lr=&as_brr=0&q=%22mur+des+lamentations%22&btnG=Chercher+des+livres&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1600&as_maxm_is=12&as_maxy_is=1870 recherche sur Google Books des livres publiés avant 1870 mentionnant le mur des Lamentations]).</ref>. == Lo Mur per l'islam == Lo Mur a tanben un sens important pels musulmans que servís de sosten a l'esplanada ont son bastits la [[copòla del Rocàs]] e la [[Mosquèta al-Aqsa|mosqueta al-Aqsa]], tresen luòc sant de l'Islam<ref>{{Ligam web}}</ref>. Segon la tradicion islamica, pendent lo [[Voyage nocturne|viatge nocturn]] del profèta [[Maomet|Moamet]] pendent que montava sul [[buraq]], que lo menèt de La Mèca cap a Jerusalèm<ref name="enc">{{Cite book}}.</ref>, Moament liga li buraq al mur occidental, avant de pregar sus l'Esplanada e de vitjar amb l'àngel Jibril ([[Arcàngel Gabrièl|Gabrièl]]) cap al Cèl, ont encontrèt d’autres profètas ([[Adam]], [[Jèsus]], [[Joan Batista]], Josèp filh de Jacòb, Enòc, Aaron, [[Moïses]] e [[Abraam]])<ref>Religion and the Arts, Volume 12. 2008. {{P.|329-342}}</ref>,<ref>{{Cite book}}.</ref>. Al luòc precís ont liga lo buraq, una mosqueta pichona foguèt bastida e nomenada « mosqueta del buraq »<ref>http://www.islamiclandmarks.com/palestine/jerusalem/buraq_masjid.html</ref>. Se situa al caire sud-oèst de l'Esplanada de las mosquetas, just al dessús del Mur occidental. D’escrich del sègle XIV d'Ibn Furkah contan que la montura de [[Maomet|Moamet]] aviá estat ligada al mur occidental pendent lo viatge del Profeta a Jerusalèm<ref name="Instit">{{En}} {{Ligam web}}</ref>. Aquesta tradicion reviscolèt amb los Jordanian après la creacion de l'Estat d'Israèl per far balanç a l'interés dels josieus pel site<ref name="Instit" />. En 2013, d’òbras israelianas près de la pòrta Al-Magharbeh (escavament, desencombrament de las vias sosterranhas e destruccions) provòcan una polemica e l'inquietud del musulmans<ref>http://www.ism-france.org/analyses/Israel-s-empare-du-dernier-secteur-musulman-restant-pres-de-la-mosquee-Al-Buraq-article-18046 Israël s'empare du dernier secteur musulman restant près de la mosquée Al-Buraq ; 13 avril 2013</ref>. <br /> == Istòria == Segon la [[Bíblia]], lo [[Temple de Salamon]] seriá estat lo primièr [[Temple de Jerusalèm]], que la construccion se seriá realizada vèrs lo sègle X AbC sus un site<span class="need_ref" style="cursor:help;" title="Ce passage nécessite une référence.">[[Megalit|megalitic]].</span> Sa destruccion pels [[Babilònia|Babilonians]] data de 586 AbC. Los arqueològs pasmens trobèron pas cap de rèstes d’aqueste bastit mas la conjonctura politica empacha las escavacions sistematicas. Le nombre d'abitants de Jerusalèm a aquesta epòca, unes centenats, fa improbabla la construccion d'una granda estructura<ref>Lehmann, G. (2003) ''The United Monarchy in the Contryside : Jerusalem, Judah and the Shephelah during the Tenth Century BCE''. In ''Jerusalem in the Bible and Archaeology : The First Temple Period, edited by A.G. Vaughn ans A.E. Killebrew (Atlanta : Society of Biblical Literature) : 117-162''</ref>. Lo segond temple foguèt erigit en 515 AbC., la cinquena annada del règne de [[Dàrius Ier|Darius lo Grand]] ([[Esdras]] 6:15), plan agrandit e abeit par [[Eròdes lo Grand|Eròdes le Grand]], inaugurat en [[63]] ApC es arroïnat per las [[Empèri roman|armadas romanas]] en [[70]], après la primièra guèrra judeoromana. Lo mur actual sembla posterior a l'agrandiment erodian e datariá del començament de sègle I. === Testimoniatge de la destruccion del Temple pels Romans === [[Flavi Josèp]], testimòni de la [[casudavde Jerusalèm]] presa per [[Titus (emperaire roman)|Titus]] en [[70]], conta dins La [[Guèrra dels josieus]], Libre VII, que sola demora la partida occidentala del Mur:{{Citacion blòt|Quand l'armada aguèt pas res pus de tuar ni de pilhar, per manca d'objècte sus que satisafar sa ràbia – que s’aviá agut de que l'exercir, se seriá pas abstenguda per moderacion de pas cap de violéncia – [[Titus (emperaire roman)|Titus Cesar]] li donèt dubran l'òrdre de deroïr tota la vila e lo Temple, gardant pasmens las torres mai nautas, aquestas de Fasaèl, d'Ipicos, de Mariam, e tanben tota la partiada de barri qu’enrodava la vila del costat de l'oèst. Aqueste barri deviá servir de campament a la garnison daissada a Jerusalèm; las torres devián far testimònis de l'importança e de la fòrça de la vila que la valor romana aviá trionfat. Tot lo rèste de la cencha foguèt tan plan rasat per la sapa que los viatjaires, aquí arribant, podavan dobter qu’aqueste luòc aviá estat jamai abitat. Es atal que s’acabèt Jerusalèm, citat illustrq, celèbra d’entre totes los òmes, victima del baujum dels faccioses|author=[[Guèrra dels josieus]] Libre VII, I, 1<ref>[http://remacle.org/bloodwolf/historiens/Flajose/guerre7.htm en linha].</ref>.}} === Destruccion de Jerusalèm vèrs 135 === Après la desfacha de la [[Revòuta de Bar Kokhbà|revòlta de Bar Kokhba]] (vèrs [[135]]), [[Jerusalèm]] es destrucha. La novèla vila qu’es nomenadaÆlia Capitolina tornèt èsser bastida sul plan d'una colònia romana<ref name="Mimouni2012_p522">[[Simon Claude Mimouni]], ''Le judaïsme ancien du VIe siècle avant notre ère au IIIe siècle de notre ère'', París, 2012, ed. [[Presses universitaires de France|PUF]], P.522.</ref>. ==== Interdiccion de la vila als Josieus - levat un jorn per an per s'i « lamentar » ==== [[Fichièr:Wall_of_Solomon,_c1880.jpg|alt=|vinheta|Gravadura (v. 1880) representant lo Mur per Bida venent de ''Jewish Encyclopedia.'']] Los [[Jusieus|Josieus]], quinas que siá las tendéncias son fòrabendits de la vila coma de l'ensemble de la ''Chòra''<ref name="Mimouni2012_p522">[[Simon Claude Mimouni]], ''Le judaïsme ancien du {{VIe}} siècle avant notre ère au IIIe siècle de notre ère'', París, 2012, ed. [[Presses universitaires de France|PUF]], P.522.</ref>, tanben los josieus [[nazorèus]] que reconeissavan [[Jèsus]] coma [[Messias]]<ref groupe="Note">Ils se replient vers le nord et s'implantent en [[Galilèa]], {{cf.}} </ref>. Segon [[Epifàni de Salamina]], sols los crestians de la « Glèisa Granda » son autorizats a viure e anar a Jerusalèm<ref name="Traité des poids et mesures 14">[[Épiphane de Salamine]], ''Traité des poids et mesures'', 14.</ref>. La populacion d'Aelia Capitolina es ara subretot compausada de veterans de la Va legion <nowiki><i id="mwsA">Macedonia</i></nowiki> e de la Xa legion romana que torna bastir son camp e forma tanben lo còr de la populacion de la vila, mas tanben de Grècs e de Sirians en general<ref name="Mimouni2012_p522" />. Unes istorians penson que l'interdiccion de venir dins l'anciana [[Jerusalèm]] auriá estat assoplida a l'epòca d'[[Antonin lo Pietós]], quitament se sembla aver contunhada après la conversion de l'[[Emperaire roman|emperaire]] [[Constantin I lo Grand|Constantin]] al [[cristianisme]]. Al sègle IV, [[Jeròni d’Estridon]], un dels quatre Paires de la [[Glèisa latina]], violentament antijosieu, menciona dins un comentari de libre de Sofonias 1.15 « Aqueste jorn es un jorn de furor, Un jorn de destresa e d'ància, Un jorn de ravatge e de destructcon, Un jorn de tenèbras e de sornièras, Un jorn de nèblas e de tubas,... », puèi utiliza l'accuzacion de deicidi formulada dins lo corpus patristic: « Fins a aqueste jorn, aquestes logadaires ipocritas son enebits de venir a Jerusalèm, que son los murtrièrs dels profètas e mai lo darrièr d'entre eles, lo Filh de Dieu; al mens que vengan per plorar que se lor foguèt donada la permission de se lamentar sus las roïnas de la vila, contra pagament ». [[Fichièr:Wanderings_in_Bible_lands-_notes_of_travel_in_Italy,_Greece,_Asia-Minor,_Egypt,_Nubia,_Ethiopia,_Cush,_and_Palestine_(1894)_(14804350133).jpg|vinheta|Fotografia del Mur en 1894.]] Jeròni indica donc que los Josieus interdits de ciutat lo rèste de l'annada, venián « se lamentar » un jor particular, contra pagament. Es lo 9 Ab du [[Calendièr ebrieu|calendièr ebraïc]] « quand an le drech de venir se lamentar sus las roïnas del Temple per ne remembre la casuda o sas casudas successivas (Tisha Beav). » Quitament se Jeròni menciona pas explicitament lo « Mur », mena a la formulacion « Mur de las lamentacions » que lo mond crestian utiliza per designar lo mur Oèst del Temple, que foguèt pas aclapat en [[70]]. Es tanben possible que a partir dels Sevèrs de josieus « tornèron demorar a Jerusalèm, quitament se l'interdiccion foguèt pas anullada que la populacion d'Ælia es atestat dins la literatura rabinica per de mencions fasent estat d'una « santa sinagòga de Jerusalèm ». » En 637, après la conquista musulmana de Jerusalèm, los Josieus recebon l'autorizacion de tornar viure e de practicar lor religion liurament dins la vila. La conquista auriá tanben provocat la signatura de la [[Convencion d'Omar]] en 637, que descriu los drechs e las restriccions dels Crestians e dels Josieus vivent jos l'autoritat musulmana. === A l’Edat Mejana === [[Fichièr:Kotel_engraving_1850.jpg|drecha|vinheta|Lo ''Kotel'' sus una gravadura estampada en 1850]] Lo mur es ja un luòc de preguièra coma ne fa lo testimoniatge [[Benjamin de Tudèla]] al sègle XII: « A l'opausat d’aqueste luòc, a l'occident es une muralha qu’es un rèste d’aquesta del Temple e tanben del Sant dels Sants. Se nomena la pòrta de Misericòrdia. Totes los josieus van pregar a aqueste luòc ont èra la plaça ». === Jos l'Empèri otoman === Pendent 400 ans, de 1517 a 1917, los Turcs administran la [[Palestina (istorica)|Palestina]] e daissan los josieus pregar al Mur. La ''[[Jewish Encyclopedia]]'' descriu atal lo Mur vèrs 1906 : « Lo celèbre luòc de las Lamentacions (lo « Kotel Maarabi ») es interessant a que vejaire que siá. Cada divendre aprèsmiègjorn e après lo servici del Chabbat matin o de jorns de fèsta, los josieus s'assemblan en une fola pinctorèsca per se lamentar sus lor glòria passada. Es lo luòs d’assemblament dels josieus de Jerusalèm tal coma es lo mont del Temple pels musulmans o lo Sant Sepulcre pels crestians ». === Jol mandat britanic === [[Fichièr:Jewish_legion_hakotel_1917.jpg|drecha|vinheta|1918. Soldats de la Legion josieva apartenent a l'armada britanica, près del Mur]] [[Fichièr:The_Holy_Land_and_Syria_(1922)_(14760704666).jpg|vinheta|Lo Mur en 1922, fotografia de Frank G. Carpenter (en).]] A lor torn, los Britanics administran la [[Palestina (istorica)|Palestina]] de 1917 a 1948 e contunhan l’''statu quo''. En 1929, de tensions apareisson entre josieus e musulmans a l’entorn del Mur. A Ebron de josieus son chaplats. Los Britanics nomenan una comission d'enquista que conclutz que lo Mur èra proprietat dels musulmans e administrat per eles. Pasmens, los josieus an lo drech d'i pregar a condicion de se conformar a de regulacions limitant lor drech d'i portar d’objèctes o lor interdisent de sonar lo [[shofar]]<ref name="report1930">Löfgren, Eliel; Barde, Charles; Van Kempen, J. (décembre 1930). [https://web.archive.org/web/20071228092511/http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/eed216406b50bf6485256ce10072f637/59a92104ed00dc468525625b00527fea%21OpenDocument Report of the Commission appointed by His Majesty's Government in the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, with the approval of the Council of the League of Nations, to determine the rights and claims of Moslems and Jews in connection with the Western or Wailing Wall at Jerusalem] (UNISPAL doc A/7057-S/8427, 23 février 1968)</ref>. === Jol contraròtle jordanian === Pendent la [[Guèrra Israeloaràbia de 1948|guèrra israeloaràbia de 1948-1949]], la Legion aràbia pren lo contraròtle de la Vielha Vila de Jerusalèm a partir del 28 de mai de 1948; l'accès al Mur es interdit als Josieus de quina nacionalitat que siá per las autoritats [[Jordania|jordanianas]], en violacion flagranta dels accòrdis d'armistici<ref>Jordanian-Israeli General Armistice Agreement, 3 avril 1949, article VIII §2 : « en tout cas... libre accès aux lieux saints et institutions culturelles, et usage du cimetière du Mont des Oliviers (''in any case, shall include... free access to the Holy Places and cultural institutions and use of the cemetery on the Mount of Olives'') » ([http://www.mfa.gov.il/mfa/foreignpolicy/mfadocuments/yearbook1/pages/israel-jordan%20armistice%20agreement.aspx texte en ligne]).</ref> signats lo 3 d’abril de 1949 entre l' Estat d'Israèl e la Transjordània, que vendrà en 1950 lo Reialme de Jordània. Pendent las detz e nòu annadas seguentas, las nombrosas demandas par diferentas autoritats oficialas israelianas e de grops josieus estrangièrs, fachas a las Nacions unidas e autres organismes internationals, per far aplicar l'acòrdi d'armistici, demoran van. Sols los soldats jordanian e de toristas pòdon accedir al site qu’es abandonat a las bordilhas amb de comuns installats fàcia al Mur. === Dempuèi lo 7 de junh de 1967 === Pendent la [[guèrra dels Sièis Jorns]], los Israelians prenon lo contraròtle de tota la riba drecha del Jordan e donc de la vielha vila de Jerusalèm amb lo Mur occidental. Per celebrar aquesta reconquista detz e nòu sègles après la presa de la vila per Titus, a l’aténher los paracasudistas israelians lo Mur lo 7 de junh de 1967, lo grand rabin de Tsahal Shlomo Goren sona [[shofar]] (il sera plus tard grand rabbin d'Israël). L'accès al Mur occidental, interdit als josieus per las autoritats jordanianas dempuèi lo 28 de mai de 1948, los torna èsser accessible. [[Fichièr:Kotel_1967.jpg|esquèrra|vinheta|Dobertura de la palça davant lo Kotel en julhet de 1967]] == Lo Mur, uèi == [[Fichièr:WesternWallPanoramaLeft.jpg|drecha|vinheta|400x400px|La plaça en 2009 : entrée et contrôle au premier plan, lieu de prière ancestral au fond, à gauche du Pont des Maghrébins avec son accès (en bleu) à l'Esplanade des mosquées.]] De l'exterior de la vielha vila, s’accedís a la plaça davant lo Mur per una pòrta dels barris, la pòrta dels Magrebins o encara pòrta de las Bordilhas, e los contraròtles de polícia i son estrictes. Aquesta pòrta dona tanben accès al quartièr dels Magrebins. La plaça davant lo Mur es separada en 3 partidas: la mai alunhada es dobèrta a tot public; doas partidas separadas per una ''mekhitsa'' (buget) son a la disposicion de las personas que voldrián anar près del Mur, la partida nòrd essent reservada als òmes e la partida sud a las femnas. Las salas sosterranhas bordejant la seccion dels òmes comprenon de nombrosas arcas santas ont son plaçats de rotlèu de la Torah utilizats pendent los oficis de preguièra que se dabanan a tota ora. Es tanben al nòrd del Mur que comença lo tunèl del Mur occidental (que la sortiada es sur la [[via Dolorosa]]), accessible al public sus rendez-vos. Lo site es sovent causit per de celebracions e ceremonias, en particular per la bar mitzvah. Fòrça de visitors an la costuma de pausar de papierons contenent de vòts o de preguièras dins las fendilhas del mur. Mai d'un milion de nòtas son pausadas cada annada<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20130115004620/http://www.time.com/time/world/article/0,8599,1826734,00.html Times, 25/07/2008].</ref> e i a possibilitat de ne far pausar per corriel<ref>{{En}} Joyce Shira Starr, ''Faxes and Email to God'', [[iUniverse]], 1995.</ref>. La primièra mencion de la costuma es atribuida al rabin Chaim ibn Attar, avant de 1743<ref>{{En}} Avraham Yitzchak Sperling, ''Sefer Tamei Ha-minhagim U’mekorei Ha-dinim'', Shai Le-morah Publishing, Jérusalem, 1999, p. 270.</ref>. Al tèrme sud del Mur occidental, se vei pro lo començament de l'arc de Robinson (del nom de l'arqueològ l'avent lo primièr estudiat) que suportava alara las grasas permetent de montar de la carrièra fins al mont del Temple<ref name="virtual">{{En}}[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Archaeology/Robinsons_Arch.html Robinson's Arch] sur la [[Jewish Virtual Library]]</ref>. Al pé d’aqueste arc foguèt trobada la pèira d'[[Isaïas (profèta)|Isaïas]] qu’es gravat en ebrieu lo versèt Isaïas 66,14 : « וראיתם ושש לבכם ועצמותיכם כדשא תפרחנה » (« lo veiratz, e vòstra còr s’alegrarà, e vòstre òsses reviscolaràn coma l'èrba reverdís »). S’encontra sota l'arc de Robinson dins lo pargue arqueologic Davidson<ref>"Jérusalem : 36 promenades à travers l'Histoire", Éditions Marcus, 2011, traduit par Nessim Ouahba et Eyal Méron, français, 4 mai 2011, 601 pages, {{ISBN|2713102367|9782713102363}}, page 83.</ref>. === Espaci de preguièra mixte === [[Fichièr:Men's_and_women's_prayer_areas_at_the_Western_Wall,_seen_from_walkway_to_the_Dome_of_the_Rock.jpg|alt=|drecha|vinheta|Espaci de preguièra principal ont òmes (a esquèrra) e femnas son separadas.]] [[Fichièr:Plateformes_mixtes.jpg|vinheta|Espaci mixte al sud de la rampa dels Magrebins en ma dei 2018 pendent una ''bar mitzvah''.]] Après de multiples peripecias a vegada violentas (Haredim lançant d’injúrias e tanban de cadièras sus las femnas), en julhet de 2016 los partisans de la realizacion d'un espaci de preguèira mixte cridant encara un còp la Cort suprèma. L’11 de genièr de 2017, dins un arrèst qualificat d'istoric, la Cort suprèma d'Israèl dona al govèrn un delai de 30 jorns per trobar un « motiu satisfaisent » que justificariá que las femnas poirián pas legir de votz nautas de partiadas de la Torah pendent d'oficis religioses davant lo Mur de las Lamentacions. Lo 25 de junh de 2017, lo govèrn d'Israèl anóncia l’arrèst parcial de la realizacion del projècte. Quitament<ref name="govmixt" /> se las òbras d'adobament contunhan<ref name="govmixt">{{En}} [http://www.jta.org/2017/06/27/news-opinion/israel-middle-east/netanyahu-defends-suspending-the-western-wall-agreement-heres-how Netanyahu defends suspending the Western Wall agreement], JTA, 27-06-2017.</ref>, aquesta decision provòca una tempèsta de protestacions. En octobre de 2017 lo ministre de la Cooperacion regionala e cap del judaïsme de la Diaspora, Tzachi Hanegbi, anóncia que, quitament melhorat, lo site de preguièra mixte près de l'Arc de Robinson aurà pas de dintrada comuna amb los autres espacis de preguièra del Mur occidental. En mai de 2018 aqueste espaci consistís sempre en platafòrmas metallica provisòrias al sud de la rampa dels Magrebins, tresplombant las enòrmas pèiras aclapadas al sègle I pels Romans. De servicis mixtes s'i debanan, subretot per de bar mitzvah.<gallery> Fichièr:RobinsonsArchMay2009.jpg|Arc de Robinson Fichièr:Jerusalem Western Wall Isaiah verse.jpg|La pèira d'Isaïas en naut al centre de la fotografia Fichièr:Jerusalem 07-2012 (7551629212).jpg|Preguièras de nuèch. </gallery><gallery> Fichièr:Dôme mur.JPG|Lo Mur, que se vei aquí la partiada superiora, es tresplombat per l'esplanada ont i a la [[copòla del Ròc]] e la mosqueta [[Al-Aqsa]] Fichièr:Mur Al-Aqsa.JPG|La plaça del Mur, amb a esquèrra la partida dels òmes e a drecha, aquesta de las femnas, la palanca pels toristas visitant las mosquetas e la mosqueta [[Al-Aqsa]] Fichièr:Sefer Torah.JPG|Cada jorn de lectura de la Torah, un Sefer Torah es auçat fàcia als fidèls avant la lectura de la ''[[Paracha]]''. Los [[Sefer Torah|''Sefarim'']] son plaçats dins las salas sosterranas que se vei la dintrada al caire nòrd del mur, a drecha de la fotografia. Fichièr:Salle souterraine du Kotel.JPG|Sala sosterrana del Kotel ont son plaçats los [[Sefer Torah|''sefarim.'']] Fichièr:Prayer Papers in the Western Wall.jpg|Papierons sus que son inscrchs de vòts e preguièras dinss las fendilhas del mur Fichièr:Israel-Western Wall.jpg|Lo Mur occidental, la nuèch Fichièr:Kotel 2012.jpg|Òme pregan al Mur occidental, 2012 </gallery> == Nòtas == [[Fichièr:Cskt-panaszfal_bejaratanal_jeruzsalemben_(1904).jpg|vinheta|''Entrée au mur des Lamentations à Jérusalem'', Tivadar Kosztka Csontváry, 1904.]] <references group="Note" /> == Referéncias == <references responsive="0" group=""></references> == Vejatz tanben == === Articles connèxes === * [[Segond Temple de Jerusalèm]] * [[Temple d'Eròdes]] * [[Mont del Temple]] * [[Esplanada de las mosquètas]] === Ligams extèrnes === * {{En}} [http://www.chabad.org/library/article.asp?AID=2246 Le shofar et le mur (événements de 1929- 1930)] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20080517155031/http://www.isracast.com/Transcripts/060605a_trans.htm Libération du mont du Temple et du Mur occidental] - Émission historique de la Voix d'Israël, le 7 juin 1967 * {{En}} [http://www.templemount.org Recherche sur le mont du Temple] * {{En}} [https://web.archive.org/web/20071017201405/http://aish.com/seminars/tunneltour/tunnel.htm Le tunnel du Mur] * {{En}} [http://askelm.com/temple/t980504.htm Le mont du Temple et la forteresse Antonia] ==== Vistas panoramicas per camèras, films, e fotografias en linha ==== * [http://www.aish.com/wallcam/Window_on_the_Wall.asp Live view of the Wall, refreshed every 20 minutes] * [http://www.jerusalemshots.com/cat_en57.html Jerusalem Photo Portal]- Western Wall * [https://web.archive.org/web/20120603060329/http://www.trekker.co.il/english/western-wall-wailing-wall.htm Western Wall Photos] * [http://www.panoramas.dk/fullscreen2/full25b.html Vue en 360° du mur des Lamentations] * [http://www.360tr.net/kudus/aglamaduvar_eng/index.html Vue à 360° du mur des Lamentations] [[Categoria:Israèl antic]] [[Categoria:Jerusalèm]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]] tttxj7vbz5te564a9fn26u0oc0x3alw Festas de Jul 0 172126 2334418 2136397 2022-08-25T20:08:05Z Amherst99 6729 wikitext text/x-wiki '''Jul''' (dau nordic antic: ''júl'') son de las festas celebradas chasque '''solstici d'ivern'''. Qu'es 'na celebracion daus pobles nordics, relacionada amb la mitologia germànica e lo paganisme nordic.<ref>El déu lluminós va partir durant el Samhain cap a la Terra del Etern Estiu, per a preparar el seu renaixement, sent el seu costat obscur coronat com a Rei de la meitat fosca de l'any. És així que en mig de la nit més fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen diví. Jule significa roda en anglo-saxò. És en aquest punt que la roda del naixement/mort/resurrecció es completa.</ref><ref>The Saga of King Hrolf Kraki| lengua =anglés|data = 1999| editorial = Penguin Classics| pajas = 81</ref> Las festas de Jul originalament duravan tretze jorns e lo [[cristianisme]] l'a assimilat a la [[Nadal|Nadau]].<ref>Fernández Álvarez : Antología de la literatura nórdica antigua| lengua = castellà|data = 2002| editorial = Universidad de Salamanca| cognom2 = Manrique Antón</ref> == Referencias == 07ymhtlmadrs4jghfcnl4lhanrflsv7 Discussion Utilizaire:Jfblanc 3 174131 2334522 2333991 2022-08-26T11:08:16Z Nikolai Kurbatov 47060 /* Articles about films */ seccion novèla wikitext text/x-wiki ([[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius|Archius]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius2|Archius 2]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 3|Archius 3]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 4|Archius 4]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 5|Archius 5]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 6|Archius 6]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 7|Archius 7]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 8|Archius 8]] [[Discussion_Utilizaire:Jfblanc/Archius 9|Archius 9]]) A vos... À vous... Up to you.. Prosím... == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/03|Tech News: 2020-03]] == <section begin="technews-2020-W03"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/03|Translations]] are available. '''Recent changes''' * You can no longer read Wikimedia wikis if your browser use very old [[:w:en:Transport Layer Security|TLS]]. This is because it is a security problem for everyone. It can lead to [[:w:en:Downgrade attack|downgrade attacks]]. Since 9 December you just see a warning. Soon the browser will not connect to the wikis at all. Most are users on Android systems older than 4.4. You can read the [[:wikitech:HTTPS/Browser Recommendations|browser recommendations]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T238038] * [[Special:LinkSearch|Special:LinkSearch]] has been moved from the "{{int:specialpages-group-redirects}}" section on [[Special:SpecialPages|Special:SpecialPages]] to the "{{int:specialpages-group-pages}}" section. [https://phabricator.wikimedia.org/T242146] '''Changes later this week''' *[[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Wikis can protect pages so that only some users can edit them. The standard protection levels are {{int:protect-level-autoconfirmed}} and {{int:Protect-level-sysop}}. If your wiki use more protection levels the technical name might be renamed for standardisation. This doesn't affect what users see. [https://phabricator.wikimedia.org/T230103] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.15|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 14 January. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 15 January. It will be on all wikis from 16 January ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[:wikitech:Nova Resource:Catgraph/Deepcat|Deepcat]] and [[:wikitech:Nova Resource:Catgraph|Catgraph]] will stop working. This will happen at the end of January. This is because you can now use the normal search function instead. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-January/092936.html] * You can use <code><nowiki><ref follow="…"></nowiki></code> to merge footnotes that follow each other. It is meant to be used for digitised books on Wikisource. If the order of the footnotes is wrong no error was shown but the bad <nowiki><ref></nowiki> was shown outside the <nowiki><references /></nowiki> list. This will change and you will see an error message instead. [https://phabricator.wikimedia.org/T240858] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/03|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W03"/> [[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 13 genièr de 2020 a 18.39 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19702771 --> == Comptes dobles == Adiu, Joan Francés e bona annada. Ai vist qu'as utilizat un sistème automatic que calcula la populacion e la densitat gràcias a una comunicacion ambe l'INSEE. Aquò's fòrt plan quand es configurat coma cal. Solament ací la populacion donada es la ambe comptes dobles. Ex : quand l'escolan Eutrope Broustejoutes, de Luberçac, comuna de Sent Sarnin, es intèrne al licèu de Marmanda, es comptat dos còps : a Sent Sarnin e a Marmanda. A Marmanda es comptat a part. En bona demografia, l'usatge es de notar la populacion municipala sense comptes dobles, en tirant la populacion comptada a part, donc a Marmanda sense l'escolan Broustejoutes. Veiràs per exemple que sus la Wp francesa, qu'a las donadas a jorn, Artigueloutan a 1090 abitants en 2017 e li'n donas 1119 : los 29 son la populacion comptada a part, que cal pas botar, segon los usatges. Sai pas se pòdes corregir lo daquòs... Amistats.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 18 genièr de 2020 a 01.58 (UTC) :Adiu. Se dises que dins los autres estats d'Occitània botan la populacion totala (ambe'ls comptats a part), probable qu'o sabes (es pas dins mas coneissenças). Çaquela vesi sus Viquipèdia una precision : « Les dades del 1717 al 1981 són de la població de fet, que inclou els presents i els transeünts, segons el cens de població. Les dades a partir de 1990 són de la població de dret, segons el padró continu municipal. » <ref>https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Dades_demogr%C3%A0fiques_dels_municipis_catalans</ref>. Los ''transeünts'' me semblan ben correspondre als comptats a part. E populació de dret seriá coma population municipale ? Mès benlèu qu'i compreni pas ren. Ai emplegat la nocion de comptes dobles perqué es pus evocatritz per las personas que pòdon legir nòstra correspondéncia. Demai, foguèt ma formacion, ieu que soi plan vièlh. Per la meteissa rason pedagogica, ai donat un exemple concret... e risolièr. Ai fait una passejada dins las autras Wp e m'a semblat qu'utilizavan la populacion municipala (benlèu perqué avián copiat sus la Wp francesa, mès cresi que non, sembla automatic). Me sembla tanben que la populacion s'ajusta automaticament e qu'es pas necessari de la copiar a la man, veni de far l'experiéncia. Escota, pel canton de Pau Davant, faràs coma voldràs. E pels autres, se vòls. Me sembla pas una bona idèa, personalament, de far pas coma las autras Wp. Amistats. ::Ai assajat sul canton de Vilamblard e la comuna de Belesmas, 274 ab en 2017. Lo sistèma me bota 279. Ai cercat perqué : èra la populacion de 2015 ! Ai assajat sus una autra comuna : parièr ! Perqué ? sai pas. Conclusion ? pel moment, arrèsti. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 18 genièr de 2020 a 17.49 (UTC) :::D'un costat, quitament se i a de retards, es un sistèma qu'es en comunion mistica ambe l'INSEE (coma los apòstols lo jorn de Pentacosta ambe'l Sant Esperit), e donc que s'actualiza automaticament. I vau soscar. Cossí que siá, utilizarai sonque la populacion municipala. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 24 genièr de 2020 a 04.01 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/04|Tech News: 2020-04]] == <section begin="technews-2020-W04"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/04|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.16|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 21 January. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 22 January. It will be on all wikis from 23 January ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * There is a [[:m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Improving tools|new suggestion]] for what to show when someone edits without registering an account. This is to give unregistered editors better privacy and make some anti-vandalism work go faster. You can [[:m:Talk:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Improving tools|give feedback]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[:mw:Special:MyLanguage/Manual:Pywikibot|Pywikibot]] is a Python [[:w:en:Library (computing)|library]] to automate work on wikis. It will no longer support [[:w:en:Python (programming language)|Python 2]]. Use the <code>python2</code> tag if you need to continue running Python 2 scripts. The Pywikibot team strongly recommends to migrate to Python 3. You can [[:phab:T242120|get help]] to do so. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/pywikibot/2020-January/009976.html] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The weekly MediaWiki branch cut will soon become automated. The timing for this cut may change. You can discuss [[phab:T242446|in Phabricator]] if this affects you. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-January/092939.html] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] You can [[mw:Special:MyLanguage/Technical Community Newsletter/2020/January|read about]] coming technical events and mentoring interns. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/04|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W04"/> 20 genièr de 2020 a 19.41 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19702771 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/05|Tech News: 2020-05]] == <section begin="technews-2020-W05"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/05|Translations]] are available. '''Problems''' * Some mobile diffs have problems. A couple of buttons are not shown. Structured data diffs on Commons are confusing. The developers are working on fixing it. [https://phabricator.wikimedia.org/T242310][https://phabricator.wikimedia.org/T243235] * Administrators on wikis that use [[mw:Special:MyLanguage/Structured Discussions|Structured Discussions]] can't move discussion pages. This is a bug. The developers are working on fixing it. [https://phabricator.wikimedia.org/T231783] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * There is JavaScript code on Special:Undelete for administrators that makes it possible to automatically select multiple checkboxes by holding the "Shift" key and clicking. This code is also loaded by accident on other special pages and on articles. This makes pages slower to load. This will be fixed. If you know of other special pages where this is useful please tell the developers at [[phab:T232688]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/05|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W05"/> 27 genièr de 2020 a 18.53 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19702771 --> == Books & Bytes – Issue 37 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 37, November – December 2019 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * [[m:1lib1ref|#1Lib1Ref]] * Wikimedia and Libraries User Group <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/November-December 2019|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>On behalf of The Wikipedia Library team --[[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 1 febrièr de 2020 a 07.10 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:UY Scuti@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=19690504 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/06|Tech News: 2020-06]] == <section begin="technews-2020-W06"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/06|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.18|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 4 February. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 5 February. It will be on all wikis from 6 February ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/06|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W06"/> 3 febrièr de 2020 a 20.04 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19771607 --> == Incrustacion == Adiu, Joan-Francés. Sus las infobóstias vesi tot còp lo mot ''Eraudica'' (sic, per ''Eraldica'', mot sabent creat al sègle XIXen) que s'apond, que i aja un blason o pas. Sai pas se qualqu'un a faita una conariá... Amicalament. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 10 febrièr de 2020 a 08.14 (UTC) :A ! Cresi qu'ai trobat. Cal pas escriure ''cap'' sus la partida ''escut'' quand n'i a pas. Quand n'i a un, sai pas çò que caldriá far per evitar aquela pollucion. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 10 febrièr de 2020 a 08.33 (UTC) ::Tè, per exemple [[Landeroat]], compara la version actuala ambe la version del 3 de febrièr (cas d'una comuna sense blason). O [[Pelagrua]], cas d'una comuna ambe blason.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 10 febrièr de 2020 a 09.50 (UTC) :::È ben fas un brave trabalh per las populacions. Joan Baptista èra lo Precursor del Crist, tu ès lo Precursor del Sant Esperit... de l'INSEE puslèu. Li permetes de davalar sus las paginas. Per çò qu'es d'« Eraudica » (en maissant occitan), sembla qu'a pas cambiat ren. Ai ensajat de suprimir la linha... totjorn ren. Compreni pas. Amistats. Joan Pèire Sivadon. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 11 febrièr de 2020 a 20.34 (UTC) ::::As trobada una solucion eleganta. Mès, en gaitant l'istoric, ai vist que n'i aviá una de mai simpla : suprimir la legenda de l'escut, ajustada inutilament en 2015. L'ai suprimida (mès càmbia pas res, me sembla). Digas-me çò que ne pensas s'es pas d'acòrdi. Amistats.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 13 febrièr de 2020 a 02.30 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/07|Tech News: 2020-07]] == <section begin="technews-2020-W07"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/07|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a new version of the [[:c:Special:MyLanguage/Commons:Mobile app|Wikimedia Commons app]] for Android. It should fix the failed uploads problem. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-February/093042.html] '''Problems''' * There was a problem with the new MediaWiki version last week. It deleted some messages by accident. The new version was late because it was stopped to fix things. [https://phabricator.wikimedia.org/T233866] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The [[mw:Special:MyLanguage/API:Main page|MediaWiki action API]] is used by various tools like bots and gadgets. Some error codes will change. Some parameter values that do not follow the standard will no longer work. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-February/093048.html] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.19|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 11 February. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 12 February. It will be on all wikis from 13 February ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/07|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W07"/> 10 febrièr de 2020 a 19.11 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19771607 --> == Fòrmas mixtas o estranhas == Adiu, Joan Francés. Avèm un òme que dona de noms novèls e estranhs a de comunas auvernhassas o borbonesas ([[Linharolas]] ? per Linharòlas o Linhairòlas benlèu, de *linariola ?). Aquels noms semblan de còps en grafia bonaudiana o mixta ([[Eschaseiras]], [[Vernusa]], ambe [z] ? [[Gotira]] per Goteira(s) probable, ambe barradura costumièra de la tonica, que s'escriu pas) o eventualament realistas ([[Serbanas]], coneissi pas l'etimologia, benlèu gallés *sili-bana, mès lo sens es malaisit ?) o... sai pas ! Coneissi pas tròp mal los parlars e la toponimia del Cantal, un pauc mens los de Léger Naut, mès pus au nòrd manqui de coneissenças precisas. Me gardi de tota suposicion mès me pensi que val mai survelhar sas iniciativas e revertar çò qu'es pas fontat sus de fonts seriosas o que sembla opausat a las règlas de la fonetica istorica. Ai dejà començat per [[Tièrn]] (la tombada de ''g'' intervocalic es regulara : ''Tihernum'' en 1373, ''Tiernium'' en 1392 segon los Féniés). Amistats.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 14 febrièr de 2020 a 18.48 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/08|Tech News: 2020-08]] == <section begin="technews-2020-W08"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/08|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Pages on Wikidata and Commons now load faster. You can read more about [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Performance Team/Page load performance|page load performance]]. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikidata/2020-February/013827.html][https://www.mediawiki.org/wiki/ResourceLoader/Developing_with_ResourceLoader] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.20|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 18 February. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 19 February. It will be on all wikis from 20 February ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/08|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W08"/> 17 febrièr de 2020 a 16.17 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19816102 --> == Modèl "Data" amb errors... == Bonjorn, Joan Francés. '''{{en}}''': I saw you were able to fix some of the errors with the demography model. I noticed that [[Modèl:Data]] has script errors and is edit-protected, so only an admin can work on it. Currently it doesn't show its [https://oc.wikipedia.org/wiki/Mod%C3%A8l:Data/Documentacion description page]] and on said page, you can see that certain dates are not working. If you have time, please give it a look-over. '''{{oc}}''': Ai vist que poiriatz corregir cèrtas d'errors del modèl demografic. Ai remarcat que [[Modèl:Data]] conten d'errors de script e es protegit contra las modificacions, doncas sol un administrador i pòt trabalhar. Actualament, aficha pas sa [https://oc.wikipedia.org/wiki/Mod%C3%A8l:Data/Documentacion pagina de descripcion] e sus aquela pagina, podètz veire que cèrtas datas foncionan pas. S'avètz lo temps, volgatz getar un còp d'uèlh. Grand mercés. -[[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 24 febrièr de 2020 a 18.14 (UTC) (P.s. Sorry for the English; I'm not confident enough in my Occitan to phrase questions quickly about code/site-related things.) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/09|Tech News: 2020-09]] == <section begin="technews-2020-W09"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/09|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.21|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 25 February. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 26 February. It will be on all wikis from 27 February ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * There will be a [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/replying|reply button]] after each post on a talk page if you want one. This will soon be a beta feature on the Arabic, French, Dutch and Hungarian Wikipedias. You will have to turn it on if you want to use it. It will come to more wikis later. You can [https://en.wikipedia.beta.wmflabs.org/wiki/Talk:Cats test the reply button]. It was briefly shown earlier than planned by mistake on the four first wikis last week. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/09|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W09"/> 24 febrièr de 2020 a 21.00 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19839979 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/10|Tech News: 2020-10]] == <section begin="technews-2020-W10"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/10|Translations]] are available. '''Problems''' * Readers who were not logged in briefly saw the interface in a language decided by their browser. It should normally be in the language of the wiki. This happened for a short period of time last week. This was because of a bug. [https://phabricator.wikimedia.org/T246071] '''Changes later this week''' * If you forget your password you can ask for a new one to be sent to your email address. You need to know your email address or your username. You will now be able to choose that you need to enter both your email address and your username. This will be a preference. This is to get fewer password reset emails someone else asked for. [https://meta.wikimedia.org/wiki/Community_Tech/Password_Reset_Update] * When you asked for a new password you could see if the username didn't exist on [[Special:PasswordReset|Special:PasswordReset]]. Now the page will show the username you entered and tell you an email has been sent if the username exists. This is for better security. [https://meta.wikimedia.org/wiki/Community_Tech/Password_Reset_Update] * On [[Special:WhatLinksHere|Special:WhatLinksHere]] you can see what other pages link to a page. You can see if the link is from a redirect. You can now see which section the redirect links to. [https://phabricator.wikimedia.org/T103281] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.22|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-03-03|{{PAGELANGUAGE}}}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-03-04|{{PAGELANGUAGE}}}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-03-05|{{PAGELANGUAGE}}}} ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * The developers are working on a [[:m:WMDE Technical Wishes/Edit Conflicts#Edit conflicts on talk pages|new interface]] to solve edit conflicts on talk pages. You can [[mw:Help talk:Two Column Edit Conflict View|give feedback]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T230231] * There is a [[:m:Abuse filter manager/vote|vote]] on the creation of a new user group called [[:m:Abuse filter manager|abuse filter manager]]. The vote runs from March 1 to March 31 on Meta. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] <code>wgMFSpecialCaseMainPage</code> was used for the mobile site. It was deprecated in 2017. It will stop working in April. Wikis should see if they use it. If they do they should fix it. You can [[phab:T246401|read more and ask for help]]. This affects 183 wikis. There is a [[phab:T246401|list]]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Mobile_Gateway/Mobile_homepage_formatting#MFSpecialCaseMainPage] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/10|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W10"/> 3 març de 2020 a 00.36 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19861934 --> == Lemosin == Adieu, Joan Francés. Ès prudent e as plan rason. Mès aqueste còp me soi ajudat del diccionari francés-occitan de Lavalada. Escriu ''egleisa''. Pel catalan ''església'' es una fòrma mièja-sabenta, mès l'occitan ''glèisa'' me sembla tanben mièg-sabent (''-cl-'' intervocalic a l'origina > ''lh'' normalament) coma plan de mots del domeni religiós. En catalan i a agut en mai una influéncia dels mots nombroses que començan per ''es-'', doncas una analogia e en lengadocian, gascon, etc, una aferèsi. L'etime es ''ecclesia''. Tant que i sèm, s'as léser poiriás gaitar a las explicacions que doni a BrennodAloisi sus sa [[https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussion_Utilizaire:BrennodAloisi&action=edit&section=28|sa pagina de discussion]]. M'interrogava sus ma grafia de Mòrtamar (Lavalada : Mòrta Mar) e sus La Ròcha Focaud. Ai dit çò qu'aviás comprés, mès... o sabi pas tot, mai que mai sus de decisions del CLO o autres. A ! tanben [[Sent Jòrgi e Negremont]]. As cambiat en ajustant un ''e'', mès coma Sent Jòrgi e Negremont semblan ben lo meteis lòc e non pas dos vilatges, l'anciana grafia sense ''e'' es probablament milhora. Ai verificat sus la mapa de Cassini, la lista actuala dels ''lieux-dits'' : cap Nigremont en defòra del borg de ''St-Georges-Nigremont''. Ai pas volgut tornar nomenar còp-sec en Sent Jòrgi Negremont. Ai çaquelà modificat ''Borgon Nuòu'' en [[Borgonuòu]], una error de Lavalada a l'origina, malgrat lo nom francés ''Bourganeuf'' qu'auriá poscut lo metre sus las bonas pesadas. Fasiá tròp de temps que me fasiá aisse ! Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 5 març de 2020 a 12.21 (UTC) :Es un famós resultat, Joan Francés. Ès un excellent informatician. Ara, serà pas mai la pena que boti la populacion actuala dins lo paragrafe de demografia. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 5 març de 2020 a 17.01 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/11|Tech News: 2020-11]] == <section begin="technews-2020-W11"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/11|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a new search word called <code>articletopic</code>. You can use it to search for articles on a specific topic. It is available on the Arabic, Czech, English and Vietnamese Wikipedias. It will come to more Wikipedias soon. [https://phabricator.wikimedia.org/T240559][https://www.mediawiki.org/wiki/ORES/Articletopic][https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Search/articletopic] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.23|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 10 March. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 11 March. It will be on all wikis from 12 March ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * There is a plan for [[mw:Special:MyLanguage/New requirements for user signatures|new requirements for user signatures]]. You can [[mw:Talk:New requirements for user signatures|give feedback]]. * The [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps|Wikipedia Android app]] will do [[:mw:Wikimedia Apps/Team/Android/AppEditorTasks#Push Notifications for editors|push notifications]] if users want them. This could help you see for example when someone wrote on your talk page or your edit was reverted. This will come later this year. [https://phabricator.wikimedia.org/T146032] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/11|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W11"/> 9 març de 2020 a 17.15 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19881728 --> == Comuna francesa == Adiu, Joan Francés. I a un tipe, que per de rasons non enciclopedicas, fotèt un rambalh tarrible en volent suprimir l'article [[Comuna francesa]] sus un article que, en realitat, parlava pas que d'aquela nocion administrativa. Remplacèt l'article per un autre al nom de [[comuna]] que donc tractava pas de la nocion generala de comuna. En mai d'aquò, los ligams ambe'ls autres articles son sovent cap a de nocions diferentas. Per ajustar al rambalh e amagar sa manipulacion, lo meteis contributor i apondèt artificialament lo contengut de l'article [[Municipi]] (illustrat per una mapa de la Val d'Aran) nocion generala qu'a per contengut semantic la nocion d'unitat administrativa de basa (encara que los ligams ambe'ls autres Wps sián del tipe Town Hall = ostal de comuna e que per exemple Town Hall mene a l'article occitan [[Ostal de comuna]]...). Ai començat a botar un pauc d'òrdre, primièrament en tirant l'apondi artificial Municipi, segondament en revertant aqueste matin las redireccions entre [[Comuna]] e [[Comuna francesa]] al benefici del primièr, çò que me permetèt de restablir l'article [[Comuna francesa]]. Lo resultat es pas complet, perqué, un, l'article [[Comuna]] existís encara en concurréncia ambe [[Comuna francesa]], dos, que segon las introduccions, quand un article parla de "es una comuna" o "es una comuna francesa|comuna", aquò mena quora a un article, quora a l'autre e, tres, que lo rambalh dels ligams ambe'ls articles dins d'autras lengas es pas brica resolgut, mès enfin la situacion es un pauc melhorada. Me pensi que caldriá suprimir l'article [[Comuna]] (trabalh d'un administrator), quitament se dins un primièr temps aquò nos farà un pauc de roge dins las introduccions de las comunas occitanas e per çò qu'es del rambalh dels ligams ambe'ls articles de las autras Wp, es pas de ma competéncia malurosament. Ai fait çò qu'ai poscut e se va pas o se cal completar lo trabalh (causa pas especialment urgenta)... personalament pòdi pas. Fòra de la question, me mainèri fa 15 jorns que dins la Wp.Torn de França ciclista, après divèrsas manòbras que vòli pas qualificar, volián suprimir l'article [[Michel de Lorgeril]] (a l'avantatge probable de... o vòli pas dire). En urgéncia per salvar l'article, ne copièri una version anteriora, comencèri a la traduire e i vòli ajustar çò qu'ai trobat sus un libre de l'interessat. Pr'amor de mon nivèl scientific, ensagi çaquelà de copiar pas tròp de causas que soi pas capable de comprene e de mestrejar. L'article serà donc un pauc mens maissant e en tot cas pus equilibrat que son equivalent francés catastrofic, mès ''A vaincre sans péril on triomphe sans gloire'' ! Fin finala l'article francés, vengut completament caricatural, es pas estat suprimit, mès se podiá pas preveire. Supausi que i aura d'agressions contra l'article occitan. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 14 març de 2020 a 12.19 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/12|Tech News: 2020-12]] == <section begin="technews-2020-W12"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/12|Translations]] are available. '''Recent changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] There is a new [[:mw:Special:MyLanguage/API:Main page|API]] module for changing the content model of existing pages. Use <code>action=changecontentmodel</code> to specify the new model. You can read the [[:mw:Special:MyLanguage/API:ChangeContentModel|documentation on mediawiki.org]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T107174] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.24|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 17 March. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 18 March. It will be on all wikis from 19 March ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * If you edit a page at the same time as someone else you can get an edit conflict. There is [[:m:WMDE Technical Wishes/Edit Conflicts#Solution: Two Column Edit Conflict View|a new two-column interface]] to make it easier to solve this. It will soon be active by default on the German, Arabic, and Farsi Wikipedias. It will be on by default on more wikis within the next months. You will be able to opt out of the new interface. [https://phabricator.wikimedia.org/T139601][https://phabricator.wikimedia.org/T244863] * You can see [[:mw:Talk pages project/Updates#12 March 2020|a proposed design]] for replying to comments in an easier way. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/12|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W12"/> 16 març de 2020 a 21.16 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19899641 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/13|Tech News: 2020-13]] == <section begin="technews-2020-W13"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/13|Translations]] are available. '''Problems''' * Some development will be slower than planned. This is because of the [[:w:2019–20 coronavirus pandemic|current pandemic]]. You can see [[:wikitech:Deployments/Covid-19|the new deployment guidelines]]. This is to avoid risks when some persons could be unavailable. * There was a problem when adding interwiki links. The tool you use to add interwiki links could suggest the wrong project to link to. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T247712][https://phabricator.wikimedia.org/T247562] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.25|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 24 March. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 25 March. It will be on all wikis from 26 March ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * There is [[mw:Growth|a project]] to make editing easier for newcomers. The developers are trying to understand what initiatives different Wikipedias have to welcome newcomers. They also want to know which templates are often used for maintenance activities. You can help this project by [[mw:Growth/March 2020 inventory|checking if your wiki's pages are listed on Wikidata]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/13|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W13"/> 23 març de 2020 a 17.07 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19921983 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/14|Tech News: 2020-14]] == <section begin="technews-2020-W14"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/14|Translations]] are available. '''Recent changes''' * The beta version of the [[:mw:Wikimedia Apps|Wikipedia app]] for Android can now help users [[:mw:Wikimedia Apps/Team/Android/AppEditorTasks#Suggested Edits 4.0 - Tag Commons images to improve search|add tags]] on Commons. These tags are called [[c:Commons:Depicts|depicts]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T239690] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.26|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 31 March. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 1 April. It will be on all wikis from 2 April ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * The video player will change to be simpler and more modern. The current beta feature will become the video player for everyone. The old player will be removed. [https://phabricator.wikimedia.org/T248418] * There is a project to make templates easier to use. The next few weeks the developers will present ideas on the [[:m:WMDE Technical Wishes/Templates|project page]]. You can watch that page if you are interested in giving feedback. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-March/093240.html] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/14|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W14"/> 30 març de 2020 a 17.25 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19921983 --> == Èiras e Montcube == Adiu, Joan Francés e mercés. Jamai auriái poscut imaginar una tala localizacion ambe lo borg d'Èiras e lo lòc supausat de Montcube al limit de las doás comunas e la comuna d'Èiras puslèu al sud de la de Montcube. Tecnicament sauriái pas far de mapas coma aquò, ai doás mans esquèrras. En tot cas ara, pòdi cercar als Archius sense i anar. Per un autre article que creèri, [[Esperons]], ai verificat sul site dels Archius departamentals, es plan ont aviái pensat qu'èra. J-P Sivadon. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 3 abril de 2020 a 21.37 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/15|Tech News: 2020-15]] == <section begin="technews-2020-W15"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/15|Translations]] are available. '''Problems''' * There was a problem with user pages not being shown properly on desktop. This was because of a bug. It will soon be fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T248141] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.27|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 7 April. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 8 April. It will be on all wikis from 9 April ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * MediaWiki will use a newer version of [[:w:en:Unicode|Unicode]]. Some characters that did not have an upper case equivalent before do now. Titles beginning with one of these characters will be moved. A list of these titles can be seen [[phab:P10817|on Phabricator]]. The titles will be renamed by the user <code>Maintenance script</code>. This will start on 13 April 2020. You can rename them before this if you wish and the new title can be different from the one the script would rename it to. [https://phabricator.wikimedia.org/T219279] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/15|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W15"/> 6 abril de 2020 a 19.02 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19961134 --> ==Estats e territòris d'Índia== Adieu Joan Francés. Per informacion los territòris de l'Union indiana [[Dadra e Nagar Haveli]] e [[Daman e Diu]] an fusionat lo 26 de genièr de 2020 per formar lo territòri novèl de [[Dadra e Nagar Haveli e Daman e Diu]]. En mai d'aquò la meteissa reforma a transformat l'estat de [[Jammu e Cashmir (Estat)|Jammu e Cashmir]] en dos novèls territòris de l'Union que son [[Jammu e Cashmir (territòri de l'Union)|Jammu e Cashmir]] e [[Ladakh]]. Per resumir i a ben a l'ora d'ara en Índia '''28 Estats''' e '''8 territòris de l'Union''' (en comptant lo Territòri de la Capitala Nacionala de Delhi). Ai pas encara trapat de mapa a jorn sus Wikipèdia es per aquò qu'aviá provisariament daissat l'anciana mapa. Amicalament.[[Utilizaire:Jiròni|Jiròni]] ([[Discussion Utilizaire:Jiròni|d]]) 7 abril de 2020 a 11.05 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/16|Tech News: 2020-16]] == <section begin="technews-2020-W16"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/16|Translations]] are available. '''Recent changes''' * You can now use the <code>[[:mw:Help:CirrusSearch#Articletopic|articletopic]]</code> search word on all Wikipedias. It searches articles by topic. [https://phabricator.wikimedia.org/T240559] * You can see wiki tools in the new [https://tools.wmflabs.org/tools-gallery/ Tools Gallery]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Technical_Community_Newsletter/2020/April] * You can see edits from the [[:wikitech:Help:Cloud Services Introduction|Wikimedia Cloud Services]] in a new [https://wmcs-edits.wmflabs.org/#wmcs-edits dashboard]. * When you use filters on a history page you sometimes don't see any edits. There is a text explaining this now. Before it was just empty. [https://phabricator.wikimedia.org/T227578] * There is a new [https://techblog.wikimedia.org/ Wikimedia Technical Blog]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Wikimedia_technical_blog_editorial_guidelines] '''Problems''' * There was a problem with the Wikidata database last week. Some wikis went down for twenty minutes. Wikidata and other projects showed error messages. Interwiki links were not shown, some tools did not work and other problems. Some of this was fixed quickly. The developers are working on fixing the rest. [https://www.wikidata.org/w/index.php?title=Wikidata:Project_chat&oldid=1153486952#Update_about_the_database_breakage][https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/20200407-Wikidata%27s_wb_items_per_site_table_dropped][https://phabricator.wikimedia.org/T249565] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.28|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from April 14. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from April 15. It will be on all wikis from April 16 ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * Some graphs have not worked on mobile. This will soon be fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T133085] * The article tab on talk pages of redirects links to the target of the redirect. It could link to the redirect page itself instead. You can [[phab:T5324|leave feedback on this]]. * For pages using [[mw:Special:MyLanguage/Extension:SyntaxHighlight|syntax highlighting]], the use of the deprecated <code><nowiki><source></nowiki></code> tag, as well as the use of the deprecated <code>enclose</code> parameter, will add tracking categories. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/16|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W16"/> 13 abril de 2020 a 15.30 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=19979861 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/17|Tech News: 2020-17]] == <section begin="technews-2020-W17"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/17|Translations]] are available. '''Tech News''' * The next issue of Tech News will be sent out on 4 May 2020. '''Recent changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The [[m:Small wiki toolkits|small wiki toolkits]] is to help smaller wikis that need technical skills. They can learn and share technical skills. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-April/093296.html] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Over-qualified CSS selectors in Wikimedia skins have been removed. <code>div#content</code> is now <code>.mw-body</code>. <code>div.portal</code> is now <code>.portal</code>. <code>div#footer</code> is now <code>#footer</code>. This is so the skins can use [[:w:en:HTML5|HTML5]] elements. If your gadgets or user styles used them you will have to update them. [https://phabricator.wikimedia.org/T248137] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * Some things on the wikis might look weird or not work in [[:w:en:Internet Explorer 8|Internet Explorer 8]] in the future. Internet Explorer 8 was replaced in 2011. [https://phabricator.wikimedia.org/T248061] * The font in the diffs will change. [https://phabricator.wikimedia.org/T250393] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.30|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 28 April next week. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 29 April next week. It will be on all wikis from 30 April next week ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/17|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W17"/> 20 abril de 2020 a 18.45 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20001319 --> == Issue 38, January – April 2020 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 38, January – April 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New partnership * Global roundup <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/January-April 2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>On behalf of The Wikipedia Library team --29 abril de 2020 a 15.58 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:UY Scuti@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20011306 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/19|Tech News: 2020-19]] == <section begin="technews-2020-W19"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/19|Translations]] are available. '''Problems''' * [[phab:T251153|Some wikis]] will be on read-only for a few minutes on 5 May. This will happen around [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200505T05 05:00 UTC]. This is for database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T251153] * [[phab:T251157|Some wikis]] will be on read-only for a few minutes on 7 May. This will also affect [[mw:Special:MyLanguage/Extension:CentralAuth|CentralAuth]]. This can for example affect global renames, password changes, changing or confirming your email address and logging in to new wikis. This will happen around [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200507T05 05:00 UTC]. This is for database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T251157] '''Changes later this week''' * You can get a notification when someone links to a page you created. You can soon turn these notifications off for individual pages. [https://phabricator.wikimedia.org/T46787] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.31|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 5 May. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 6 May. It will be on all wikis from 7 May ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/19|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W19"/> 4 mai de 2020 a 16.59 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20041695 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/20|Tech News: 2020-20]] == <section begin="technews-2020-W20"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/20|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Everyone can now import photos from [[w:en:Flickr|Flickr]] to Commons with the [[c:Special:UploadWizard|UploadWizard]]. Before this only autopatrollers on Commons could import photos from Flickr. [https://phabricator.wikimedia.org/T90004] '''Problems''' * [[phab:T251502|Commons]] will be on read-only for a few minutes on 12 May. This will happen around [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200512T05 05:00 UTC]. This is for database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T251502] * [[phab:T251984|Several wikis including Wikidata]] will be on read-only for a few minutes on 19 May. This will happen around [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200519T05 05:00 UTC]. English Wikipedia will be on read-only for a few minutes on 21 May [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200521T05 05:00 UTC]. This is for database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T251984][https://phabricator.wikimedia.org/T251985] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.32|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 12 May. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 13 May. It will be on all wikis from 14 May ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] JavaScript scripts and gadgets can no longer check multiple keys at once via <code>mw.config.exists()</code> or <code>mw.user.tokens.exists()</code>. You can use <code>exists()</code> or <code>get()</code> to check one at a time instead. [https://phabricator.wikimedia.org/T251855] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/20|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W20"/> 11 mai de 2020 a 20.41 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20078388 --> == REQUEST TRANSLATION iSABELLE DE CHARRIÈRE == HELLO Joan Francés Blanc, Could you write/translate the article of Isabelle de Charrière for the OC wiki? Or find someone else to do that? That would be appreciated. [[Utilizaire:Boss-well63|Boss-well63]] ([[Discussion Utilizaire:Boss-well63|d]]) 12 mai de 2020 a 11.57 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/21|Tech News: 2020-21]] == <section begin="technews-2020-W21"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/21|Translations]] are available. '''Recent changes''' * If you forget your password you can ask for a new one to be sent to your email address. You need to know your email address or your username. You can choose that you need to enter both your email address and your username. This is a preference. This is to get fewer password reset emails someone else asked for. This is now available on all Wikimedia wikis. [https://meta.wikimedia.org/wiki/Community_Tech/Password_Reset_Update#May_11,_2020][https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikimedia-l/2020-May/094804.html] '''Problems''' * There is a bug that creates problems for iPhone users with [[:w:en:IOS 13|iOS 13]] and [[w:en:Safari (web browser)|Safari]]. If you use an iPhone to read or edit Wikipedia and see bugs on the mobile site you can [[mw:Skin talk:Minerva Neue|report them]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T252223] * [[phab:T251984|Several wikis including Wikidata]] will be on read-only for a few minutes on 19 May. This will happen around [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200519T05 05:00 UTC]. English Wikipedia will be on read-only for a few minutes on 21 May [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20200521T05 05:00 UTC]. This is for database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T251984][https://phabricator.wikimedia.org/T251985] '''Changes later this week''' * The [[:mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps|Wikipedia app]] for Android can let users [[:mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android/AppEditorTasks#Suggested Edits 4.0 - Tag Commons images to improve search (to be released May 2020)|add]] [[c:Special:MyLanguage/Commons:Depicts|depicts]] on Commons. The beta version used [[:c:Special:MyLanguage/Commons:Structured data/Computer-aided tagging|computer-aided tagging]]. This was removed to get more specific depicts. [https://www.mediawiki.org/wiki/Wikimedia_Apps/Team/Android/AppEditorTasks#Suggested_Edits_4.0_-_Tag_Commons_images_to_improve_search_(to_be_released_May_2020)] * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Graph|Graphs]] will be [[:w:en:Rendering (computer graphics)|rendered]] in the reader's browser. This will use [[w:en:JavaScript|Javascript]]. Graphs will hopefully work better for everyone who uses Javascript. It will not work for users who don't use Javascript. This will not affect diagrams in image files. [https://phabricator.wikimedia.org/T236892] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Some CSS for the skins has been simplified. This affects <code>div#p-personal</code>, <code>div#p-navigation</code>, <code>div#p-interaction</code>, <code>div#p-tb</code>, <code>div#p-lang</code>, <code>div#p-namespaces</code>, <code>div#p-variants</code> and <code>div#footer</code>. They will have to remove <code>div</code>. You will have to update your gadgets, scripts or user styles. This is so we can use [[:w:en:HTML5|HTML5]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T252467] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Some CSS for [[mw:Skin:Vector|the Vector skin]] has been changed. This affects <code>#p-variants</code>, <code>#p-namespaces</code>, <code>#p-personal</code>, <code>#p-views</code> and <code>#p-cactions</code>. They can no longer use <code>> ul</code>. You might need to update your gadgets, scripts or user styles. [[phab:T252447|See how]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/21|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W21"/> 18 mai de 2020 a 17.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20097745 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/22|Tech News: 2020-22]] == <section begin="technews-2020-W22"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/22|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * The visual editor will now work in the [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Modern|Modern skin]]. The changes that needed to happen for this to work could cause problems for some scripts or gadgets. [https://phabricator.wikimedia.org/T177243] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.34|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from May 26. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from May 27. It will be on all wikis from May 28 ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/22|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W22"/> 25 mai de 2020 a 14.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20097745 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/23|Tech News: 2020-23]] == <section begin="technews-2020-W23"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/23|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a new beta version of the [[:c:Commons:Mobile app|Wikimedia Commons app]] for Android. It has a new zoom function when you look at images. It can also suggest places when you upload geotagged photos. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-May/093431.html] '''Problems''' * There was a problem with the Commons database on 27 May. Commons could not be edited for eight minutes. Because of this problem the database was moved. This caused another short read-only time on 29 May. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/20200528-s4_(commonswiki)_on_read-only_for_8_minutes][https://phabricator.wikimedia.org/T253808][https://phabricator.wikimedia.org/T253825] * The [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Vector|Vector skin]] had a problem where you couldn't add links to the article in other languages. You couldn't see the section if there were no links to other languages already. It also removed [[mw:Special:MyLanguage/Content translation|content translation]] links and links to language settings. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T252800] '''Changes later this week''' * You can get a notification when someone links to a page you created. You can turn these notifications off for individual pages. You can soon turn them off also in the notifications you get. [https://phabricator.wikimedia.org/T46787] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.35|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 2 June. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 3 June. It will be on all wikis from 4 June ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/23|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W23"/> 1 de junh de de 2020 a 22.31 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20097745 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/24|Tech News: 2020-24]] == <section begin="technews-2020-W24"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/24|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Some articles have tables that can be sorted in different ways. For example a list of countries can be sorted alphabetically but you can click on the size column to sort them by size. If you clicked on the column a second time it would sort the countries from the bottom to the top instead. A third click will now take you back to the original sorting. [https://phabricator.wikimedia.org/T226697] * [[mw:Special:MyLanguage/Help:Lint_errors/self-closed-tag|Self-closed tags]] now work as in the [[:w:en:HTML5|HTML5]] specifications. This means you should stop using some of them. <code><nowiki><b/></nowiki></code> is an example of a self-closed tag that won't work. <code>area, base, br, col, embed, hr, img, input, keygen, link, meta, param, source, track, wbr</code> can be self-closed. Pages with tags that should not be self-closed have been listed in [[:wikidata:Q25885956|a tracking category]] since 2016. They will be listed in [[Special:LintErrors/self-closed-tag]]. This doesn't affect <code><nowiki><references /></nowiki></code> or <code><nowiki><ref /></nowiki></code>. [https://phabricator.wikimedia.org/T134423] * There is a banner called <code>WikidataPageBanner</code>. It is for example used by the Wikivoyages, Wikimedia Russia and the Catalan, Basque, Galician and Turkish Wikipedias. It will now been seen by mobile visitors too. Before this it was only seen on desktop. The wikis should update instructions on <code>MediaWiki:Sitenotice</code> so that editors know to test and style for mobile too. [https://phabricator.wikimedia.org/T254534][https://phabricator.wikimedia.org/T254295] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] You can now edit [[m:Special:MyLanguage/MassMessage|MassMessage]] descriptions through the [[:w:en:Application programming interface|API]]. This is useful for tools and gadgets. [https://phabricator.wikimedia.org/T226929] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.36|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 9 June. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 10 June. It will be on all wikis from 11 June ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * A temporary fix helped wikis make their main pages more mobile friendly. This was in 2012. It has not been recommended since 2017. It will not work after 13 July. Wikis should use [[mw:Special:MyLanguage/Help:TemplateStyles|TemplateStyles]] instead. 118 wikis need to fix this. You can [[phab:T254287|read more and see if your wiki is affected]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T254287] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/24|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W24"/> 8 de junh de de 2020 a 21.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20156268 --> == Books & Bytes – Issue 39, May – June 2020 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 39, May – June 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * Library Card Platform * New partnerships ** ProQuest ** Springer Nature ** BioOne ** CEEOL ** IWA Publishing ** ICE Publishing * Bytes in brief <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/May-June 2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>On behalf of The Wikipedia Library team --[[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 11 de junh de de 2020 a 06.13 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:UY Scuti@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20153715 --> == Request translation Isabelle de Charrière == Hello Jfblanc Could you write / translate the article of Isabelle de Charrière (Q123386) for the Occitan Wikipedia? That would be appreciated. [[Utilizaire:Boss-well63|Boss-well63]] ([[Discussion Utilizaire:Boss-well63|d]]) 15 de junh de de 2020 a 00.50 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/25|Tech News: 2020-25]] == <section begin="technews-2020-W25"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/25|Translations]] are available. '''Recent changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[m:Toolforge|Toolforge]] hosts several tools created by the Wikimedia community like edit counters or enhanced editors. It is changing the domain from '''tools.wmflabs.org''' to '''toolforge.org'''. The routing scheme is moving from '''tools.wmflabs.org/toolname''' to '''toolname.toolforge.org'''. You can [[:wikitech:News/Toolforge.org|read the details]]. Tools that use OAuth will have to be updated to keep working. You can [[:wikitech:Help:Cloud_ Services Introduction|ask for help]]. '''Problems''' * There is a Wikidata item link in the sidebar on many pages. This disappeared for a couple of days for users who have the [[mw:Special:MyLanguage/Skin:MonoBook|Monobook]] skin. This was because of a bug. It has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T254485] * Editing, logging in and logging out didn't work properly for a short period of time last week. It was soon fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T255179] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.37|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 16 June. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 17 June. It will be on all wikis from 18 June ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[:mw:Special:MyLanguage/Manual:Pywikibot|Pywikibot]] is a Python [[:w:en:Library (computing)|library]] to automate work on wikis. It will not support [[:w:en:Python (programming language)|Python 2]] after the new version in July. Support for Python 3.4 and MediaWiki below 1.19 will also be dropped. You should migrate to Python 3. You can [[:phab:T242120|ask for help]]. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/pywikibot-announce/2020-June/000015.html] * The selectors <code>.menu</code> and <code>.vectorMenu</code> will no longer work in the [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Vector|Vector]] skin. This can affect gadgets and user scripts. <code>.menu</code> should be replaced by <code>ul</code>. <code>.vectorMenu</code> should be replaced by <code>.vector-menu</code>. [https://phabricator.wikimedia.org/T254797] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/25|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W25"/> 15 de junh de de 2020 a 21.38 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20175857 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/26|Tech News: 2020-26]] == <section begin="technews-2020-W26"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/26|Translations]] are available. '''Problems''' * There are some [[mw:Special:MyLanguage/Growth|new tools]] to make it easier for newcomers to start editing. They are available on [https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/growthexperiments.dblist some wikis]. These wikis had a problem with the visual editor for a short period of time last week. This was because of a bug in the new tools. It was soon fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T255607] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Some user scripts and gadgets stopped working because of a change to [[:w:en:CSS|CSS]] selectors. <code>.vectorTabs</code> should be replaced with <code>.vector-menu-tabs</code> to fix this. [https://phabricator.wikimedia.org/T255718] '''Changes later this week''' * The developers are working on a [[:m:WMDE Technical Wishes/Edit Conflicts#Edit conflicts on talk pages|new interface]] to solve edit conflicts on talk pages. This will be released on 24 June. You can [[mw:mw:Help talk:Paragraph-based Edit Conflict Interface|give feedback]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T230231] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.38|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 23 June. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 24 June. It will be on all wikis from 25 June ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * A temporary fix helped wikis make their main pages more mobile friendly. This was in 2012. It has not been recommended since 2017. It will not work after 13 July. Wikis should use [[mw:Special:MyLanguage/Help:TemplateStyles|TemplateStyles]] instead. 91 wikis still need to fix this. You can [[phab:T254287|read more and see if your wiki is affected]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T254287] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/26|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W26"/> 22 de junh de de 2020 a 18.48 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20204327 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/27|Tech News: 2020-27]] == <section begin="technews-2020-W27"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/27|Translations]] are available. '''Problems''' * Everyone was logged out. This was because a few users saw the wikis as if they were logged in to someone else's account. The problem should be fixed now. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-June/093543.html] * Some readers didn't see new edits to pages. If the page had been recently changed they saw an older version of the page instead. This only affected readers who were logged out. It lasted for ten days. It has been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T256444] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.39|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 30 June. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 1 July. It will be on all wikis from 1 July ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|]] The [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Modern|Modern]] and [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Monobook|Monobook]] skins use the ID <code>searchGoButton</code> for the go button. This is <code>searchButton</code> for [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Vector|Vector]]. To have the same ID for all skins it will change to <code>searchButton</code> in Monobook and Modern too. This will affect gadgets and user scripts. It will happen on 23 July. They should be updated to use <code>searchButton</code>. You can [[phab:T255953|read more and see a list of affected scripts]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/27|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W27"/> 29 de junh de de 2020 a 16.30 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20228122 --> == Duplicacion de las paginas d'administrator == Bonjorn Joan Francés, Existís una duplicacion entre las paginas [[Wikipèdia:Demanda d'intervencion sus un messatge sistèma]] e [[Wikipèdia:Demanda d'intervencion sus un messatge del sistèma]]. Podètz lo corregir? [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 7 julhet de 2020 a 01.06 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/28|Tech News: 2020-28]] == <section begin="technews-2020-W28"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/28|Translations]] are available. '''Problems''' * The [[mw:Special:MyLanguageExtension:Score|Score]] extension has been disabled for now. This is because of a security issue. It will work again as soon as the security issue has been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T257066] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.40|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 7 July. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 8 July. It will be on all wikis from 9 July ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * Abstract Wikipedia is a new Wikimedia project. It will collect language-independent information that can be easily read in different languages. It builds on Wikidata. The name is preliminary. You can [[m:Special:MyLanguage/Abstract Wikipedia|read more]]. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-July/093571.html] * The [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS|iOS Wikipedia app]] developers are thinking about new experimental tools. If you use an iPhone you can help them by [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS/2020 survey|answering the survey]]. * Some [[mw:New requirements for user signatures#Outcome|rules for user signatures]] will soon be enforced. [[Special:LintErrors|Lint errors]] and invalid HTML will no longer be allowed in user signatures. Nested substitution will not be allowed. A link to your user page, user talk page or user contributions will be required. You can [https://signatures.toolforge.org/check check if your signature works with the new rules]. This is because the signatures can cause problems for tools or other text on the page. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/28|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W28"/> 6 julhet de 2020 a 20.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20228122 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/29|Tech News: 2020-29]] == <section begin="technews-2020-W29"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/29|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Users can [[mw:Extension:Thanks|thank]] others for their edits. [[mw:Extension:CheckUser|Checkusers]] can now see user data related to that action. This can help identify [[m:Special:MyLanguage/Sock puppetry|sock puppets]] who harass others using thanks. [https://phabricator.wikimedia.org/T252226] '''Problems''' * Everyone was logged out a couple of weeks ago to fix a security problem. The problem was not entirely fixed. Because of this everyone was logged out once again last week. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-June/093543.html][https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-ambassadors/2020-July/002327.html] '''Changes later this week''' * Wikis that are not for one specific language can [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:Translate|translate]] pages. Sometimes parts of translations are outdated or missing. Outdated translations are marked with a <span style="background-color:#fdd">pink background</span>. Missing translations will also be marked in the future. This markup can sometimes break things. It can soon be disabled by using <code><translate nowrap></translate></code> on the source page. [https://phabricator.wikimedia.org/T256625] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.35/wmf.41|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 14 July. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 15 July. It will be on all wikis from 16 July ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Wikimedia code review plans to use [[:w:en:GitLab|GitLab]]. It would be hosted on Wikimedia servers. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-July/093577.html][https://www.mediawiki.org/wiki/Technical_Community_Newsletter/2020/July][https://www.mediawiki.org/wiki/Topic:Vpbt50rwxgb2r6qn][https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-July/093607.html] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/29|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W29"/> 13 julhet de 2020 a 16.30 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20278128 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/30|Tech News: 2020-30]] == <section begin="technews-2020-W30"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/30|Translations]] are available. '''Recent changes''' * A temporary fix helped wikis make their main pages more mobile friendly. This was in 2012. It has not been recommended since 2017. The mobile main page special casing stopped working 14 July. 60 wikis now have main pages that don't work well on mobile. You can see which ones, how to fix it and how to get help [[phab:T254287|in Phabricator]]. This is the same problem that was reported in Tech News [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/24|2020/24]] and [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/26|2020/26]]. '''Problems''' * There is a problem with the interlanguage links. The interlanguage links are the links that help you find a specific page in a different language. The sorting is broken. The developers are working on a solution. [https://phabricator.wikimedia.org/T257625] * Some users keep getting the notifications for the same event. Some of these are old events. [https://phabricator.wikimedia.org/T257714] * Some users have trouble logging in. This is probably a [[:w:en:HTTP cookie|browser cookie]] problem. The developers are working on understanding the problem. If you have trouble logging in you can see the details [[phab:T258121|on Phabricator]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T258121] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.1|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 21 July. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 22 July. It will be on all wikis from 23 July ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * There is a <code>{{int:printableversion}}</code> link. This will disappear. That is because web browsers today can create a printable version or show how it will look in print anyway. [https://phabricator.wikimedia.org/T167956] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/30|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W30"/> 20 julhet de 2020 a 19.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20278128 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/31|Tech News: 2020-31]] == <section begin="technews-2020-W31"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/31|Translations]] are available. '''Recent changes''' * The [[m:Small wiki toolkits/Starter kit|Starter kit]] is now available for wiki communities. This page lists technical resources, tools, and recommendations. These are essential to operate a wiki project. This is mostly useful for smaller wikis where the community has limited experience with this. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-July/093633.html] * The first features of the [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements|Desktop Improvements]] project are available for logged-in users on all wikis. In order to use them, uncheck ''{{int:prefs-vector-enable-vector-1-label}}'' in your [[Special:Preferences#mw-prefsection-rendering|local]] or [[Special:GlobalPreferences#mw-prefsection-rendering|global]] preferences in section ''{{int:prefs-skin-prefs}}''. More improvements are planned. [[mw:Talk:Reading/Web/Desktop Improvements|Feedback is welcome]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] On multiple wikis, a UTCLiveClock gadget is available. For wikis that import the gadget [[:mw:MediaWiki:Gadget-UTCLiveClock.js|directly from mediawiki.org]], end users can now [[mw:MediaWiki_talk:Gadget-UTCLiveClock.js#Time_zones|choose a different timezone to show instead of UTC]]. '''Problems''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The deployment train for MediaWiki has been blocked this week. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-July/093640.html][https://phabricator.wikimedia.org/T257969] * Translation Notification Bot was sending the same message multiple times to every translator. This has been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T144780] * Some users were receiving the same notification multiple times. This has been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T257766] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.2|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from July 28. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from July 29. It will be on all wikis from JUly 30 ([[mw:MediaWiki 1.35/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/31|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W31"/> 27 julhet de 2020 a 13.52 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20315044 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/32|Tech News: 2020-32]] == <section begin="technews-2020-W32"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/32|Translations]] are available. '''Problems''' * All queries to the [[mw:Wikidata Query Service|Wikidata Query Service]] failed between 17:50 and 17:59 UTC on Thursday 23 July. Some queries failed during a longer period. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/20200723-wdqs-outage] * Interlanguage links were ordered incorrectly for the past few weeks. This problem was also mentioned in [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/30|Tech News two weeks ago]]. The problem is now fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T257625] * There is a problem with the [[Special:GlobalPreferences#mw-prefsection-rendering|global preferences]] for the "{{int:prefs-vector-enable-vector-1-label}}" option. Developers are working on fixing it. [https://phabricator.wikimedia.org/T258493] * A bug in the Wikibase extension had disabled the "move" and "create" types of protection in the main (Gallery) namespace on Wikimedia Commons. New protections could not be added, and existing protections were not enforced, allowing some page moves and page creations that should not have been possible. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T258323] '''Changes later this week''' * The [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TimedMediaHandler/VideoJS Player|video player]] will change to be simpler and more modern. This week, the current beta feature will become the video player for everyone on most non-Wikipedia wikis. The old player will be removed. [https://phabricator.wikimedia.org/T248418] * Users' <code>global.js</code> and <code>global.css</code> pages will now also be loaded on the mobile site. You can read [[mw:Help:Extension:GlobalCssJs#Per-skin_customization|documentation]] for how to avoid applying styles to the mobile skin. [https://phabricator.wikimedia.org/T138727] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] In the [[mw:Special:MyLanguage/Skin:MonoBook|MonoBook]] skin, the <code>searchGoButton</code> identifier is now <code>searchButton</code>. This may affect CSS and JS gadgets. Migration instructions can be found in [[phab:T255953|T255953]]. This was previously mentioned in [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/27|issue 27]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Bot operators can use Pywikibot to regularly archive discussions. The behavior when the bot uses <code>counter</code> to prevent large archives was changed. [https://phabricator.wikimedia.org/T215247] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.3|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from August 4. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from August 5. It will be on all wikis from August 6 ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/32|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W32"/> 3 agost de 2020 a 15.43 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20336308 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/33|Tech News: 2020-33]] == <section begin="technews-2020-W33"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/33|Translations]] are available. '''Recent changes''' * [[m:WMDE_Technical_Wishes/Move_files_to_Commons|FileImporter and FileExporter]] became standard features on all Wikis during the first week of August. They help you transfer files from local wikis to Wikimedia Commons with the original file information and history intact. [https://phabricator.wikimedia.org/T140462] '''Problems''' * The mobile skin displays a message at the bottom of the page about who edited last. This message showed raw wikitext. This has now been fixed. Some messages in [[mw:Structured Discussions|Structured Discussions]] and [[mw:Content translation|content translation]] may still appear as raw wikitext. Developers are working on it. [https://phabricator.wikimedia.org/T259565] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.4|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from August 11. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from August 12. It will be on all wikis from August 13 ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * All wikis will be read-only for a few minutes on September 1. This is planned between 13:30 and 15:30 UTC. More information will be published in Tech News and will also be posted on individual wikis in the coming weeks. [https://phabricator.wikimedia.org/T243314][https://phabricator.wikimedia.org/T244808] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/33|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W33"/> 10 agost de 2020 a 16.06 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Tech_News_target_list_4&oldid=20353609 --> == Universal Code of Conduct == Hi Jfblanc I was asked by Wikimedia Foundation to promote this call for participation on the planned Universal Code of Conduct. Best regards --[[Utilizaire:Holder|Holder]] ([[Discussion Utilizaire:Holder|d]]) 13 agost de 2020 a 04.00 (UTC) ''Pendant plus de 19 ans, les Wikimédiens et Wikimédiennes ont travaillé ensemble pour bâtir la plus vaste ressource de connaissance libre de l’humanité. Durant cette période, nous somme passés d’un petit groupe de contributeurs à une communauté de rédacteurs, de développeurs, d’affiliés, de lecteurs, de donateurs et de partenaires. ''Cependant, nous réalisons que rester fidèle à notre objectif, celui qui est exprimé dans notre vision d’«imaginer une monde dans lequel chaque être humain peut librement partager et contribuer à la somme de tous les savoirs», nous avons encore beaucoup de travail à faire. ''Par moments, nos contributeurs et contributrices, de même que nos projets eux-mêmes, ont souffert d’un manque de normes qui non seulement nous unissent entre nous mais qui permettent de créer collaborativement un environnement où la connaissance libre peut être partagée sans crainte. Afin de nous rapprocher de cet objectif, nous devons nous assurer que toutes les personnes qui souhaitent contribuer de manière constructive sur nos plateformes se sentent à l'aise et encouragées à nous rejoindre. Nous avons besoin de normes qui peuvent aider à créer un environnement constructif et inclusif qui encourage le partage des connaissances libres. ''Au fil du temps, plusieurs échanges ont souligné la nécessité d’avoir un ensemble règles de conduite s’appliquant de manière universelle aux différentes communautés, et enfin, le Conseil de la Fondation Wikimedia a rendu publique une déclaration, promulguant de nouvelles normes pour lutter contre le harcèlement et promouvoir l'inclusivité au sein des projets.[https://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_Foundation_Board_noticeboard/May_2020_-_Board_of_Trustees_on_Healthy_Community_Culture,_Inclusivity,_and_Safe_Spaces] Le Code universel de conduite constituera un minimum de règles s’appliquant à tous les projet Wikimédia, et à nous tous, salarié(e)s et bénévoles, aux quatre coins du monde, et aura un impact sur notre travail et nos groupes, nos membres et nos projets. Il est important que nous participions tous et exprimions nos idées sur ce Code, sa nature, ce que qu’il devrait prendre en compte ou non; comment il pourrait faire croître, freiner ou aider nos groupes. ''C’est le moment d’en parler. Votre communauté fait partie du mouvement Wikimédia et votre voix compte. Pour qu’elle soit entendue, vous êtes invités à en savoir un peu plus sur le Code de conduite universel [https://meta.wikimedia.org/wiki/Universal_Code_of_Conduct] et à exprimer par écrit vos idées et réactions sur la page de discussion [https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:Universal_Code_of_Conduct]. Pour plus de flexibilité et pour encourager la participation dans le plus de langues possible, vous êtes chaleureusement invités à traduire la page principale du code de conduite universel dans votre langue respective [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-Universal+Code+of+Conduct&language=en&action=page&filter=]. Vous et votre communauté pourrez choisir d’exprimer vos opinions dans la langue de votre projet. Par ailleurs, dans le cas où la page sur metawiki ne serait pas encore traduite dans la langue de votre projet, veuillez noter que vous êtes encouragés à répondre dans la langue de votre choix même s’il s’agit d’un fil de discussion initié en anglais sur le code de conduite universel. == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/34|Tech News: 2020-34]] == <section begin="technews-2020-W34"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/34|Translations]] are available. '''Recent changes''' * If you revert an edit using the undo link your edit is marked with an <code>undo</code> tag. This will now only happen if you don't change anything in the edit window before publishing the undo. This is to keep users from marking edits as undos when they actually do something else. [https://phabricator.wikimedia.org/T259014] * The new [[mw:Special:MyLanguage/OOUI|OOUI version]] will not work with [[:w:en:Internet Explorer 8|Internet Explorer 8]]. This means the wikis will look strange and not work well in Internet Explorer 8. This was reported in [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/17|Tech/News/2020/17]]. This is because keeping the wikis working with very old browsers creates other problems. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-August/093718.html] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.5|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 18 August. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 19 August. It will be on all wikis from 20 August ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * All wikis will be read-only for a few minutes on September 1. This is planned between 13:30 and 15:30 UTC. More information will be published in Tech News and will also be posted on individual wikis next week. This is a reminder. You can help by [[m:Tech/Server switch 2020|translating the announcement message]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T243314][https://phabricator.wikimedia.org/T244808] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/34|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W34"/> 17 agost de 2020 a 20.41 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20366028 --> ==Vau/val d'Erau== Adieu Joan Francés. As desplaçat [[Comunautat de comunas de la Vau d'Erau]] cap a [[Comunautat de comunas de la Val d'Erau]], mas la zona se trapa dins lo parlar montpelhierenc (lo país de Max Roqueta) que vocaliza la l finala. Aviái causit exprès la forma locala. [[Utilizaire:Jiròni|Jiròni]] ([[Discussion Utilizaire:Jiròni|d]]) 21 agost de 2020 a 11.43 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/35|Tech News: 2020-35]] == <section begin="technews-2020-W35"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/35|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.6|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 25 August. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 26 August. It will be on all wikis from 27 August ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/35|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W35"/> 24 agost de 2020 a 17.59 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20389773 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/36|Tech News: 2020-36]] == <section begin="technews-2020-W36"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/36|Translations]] are available. '''Problems''' * This is a reminder. All wikis will be read-only for a few minutes on September 1. This is planned between 14:00 and 15:00 UTC. Please check on the details on [[m:Tech/Server switch 2020|the announcement message]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T243314][https://phabricator.wikimedia.org/T244808] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/36|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W36"/> 31 agost de 2020 a 20.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20411995 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/37|Tech News: 2020-37]] == <section begin="technews-2020-W37"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/37|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * Normally pages can be moved to a title that has no existing page yet or to a page that has only one revision, which is a redirect to the page to be moved. A new user right allows editors to move pages over one-revision pages that redirect to anywhere. [https://phabricator.wikimedia.org/T239277] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.8|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 8 September. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 9 September. It will be on all wikis from 10 September ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] All MediaWiki [[:w:en:API|API]] modules will now use <code>watchlist</code> instead of <code>watch</code>. This was inconsistent before. [https://phabricator.wikimedia.org/T247915] '''Future changes''' * The [[mw:Wikimedia Apps/Team/Android|Wikipedia Android app]] team might work on patrolling tools in the future. You can let them know what tools would be useful for you or for less experienced patrollers. See the [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android/Patrolling conversation|page on mediawiki.org]]. * [[m:Special:MyLanguage/OTRS|OTRS]] will be updated to a new version. This will probably take around two days. OTRS agents will not have access to the system during these days. Emails that come in during the update will be delivered when the update is done. The plan is to start around 08:00 UTC on 14 September. This could change. [https://phabricator.wikimedia.org/T187984] * The Wikipedia Android app will send [[:mw:Wikimedia Apps/Team/Android/AppEditorTasks#Push Notifications for editors|push notifications]] if users want them. This could help you see for example when someone wrote on your talk page or your edit was reverted. This will need [[:w:en:Google Play Services|Google Play Services]] to work. It will also be possible to get the app without Google Play Services but push notifications will not work. Google Play Services is also used to make the app work for [[:w:en:Android KitKat|Android 4.4]] users. [https://www.mediawiki.org/wiki/Wikimedia_Apps/Team/Android#Updates][https://phabricator.wikimedia.org/T146032] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Wikimedia code review could move to [[:w:en:GitLab|GitLab]]. It would be hosted on Wikimedia servers. You can take part in the [[mw:GitLab consultation|consultation]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Dropdown menus in [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Vector|the Vector skin]] use a <code>.menu</code> class. This will not work in the future. Scripts can use <code>nav ul</code> instead. <code>.vectorTabs</code> and <code>.vectorMenu</code> will also not work. Some scripts need to be updated. You can [[phab:T262092|read more in Phabricator]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/37|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W37"/> 7 setembre de 2020 a 16.00 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20427670 --> == Books & Bytes – Issue 40 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 40, July – August 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New partnerships ** Al Manhal ** Ancestry ** RILM * #1Lib1Ref May 2020 report * AfLIA hires a Wikipedian-in-Residence <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/July-August_2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --10 setembre de 2020 a 10.15 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20423025 --> == Books & Bytes – Issue 40 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 40, July – August 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New partnerships ** Al Manhal ** Ancestry ** RILM * #1Lib1Ref May 2020 report * AfLIA hires a Wikipedian-in-Residence <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/July-August_2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --10 setembre de 2020 a 14.27 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20423025 --> == Castèths Andòrta == Mercés Joan Francés. Es coma una comuna independenta, càmbia pas ren. Si, cal ajustar una s. Ai corregit la superficia per Castèths qu'èra pas justa e per evitar las ambiguïtats, ai precisat qu'es adara que la comuna es delegada e non pas a l'epòca de validitat del canton. Ai fait çò meteis per Castilhon de Castèths dins lo canton d'Auròs. Mès aquò vòl dire qu'en defòra de l'infobox, se pòt actualizar (normalament !) la populacion e la densitat de la comuna delegada dins l'article. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 10 setembre de 2020 a 15.14 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/38|Tech News: 2020-38]] == <section begin="technews-2020-W38"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/38|Translations]] are available. '''Problems''' * The [[mw:Wikimedia Apps|Wikipedia apps]] briefly showed pages without [[w:en:CSS|CSS]] last week. This meant they looked wrong. It was quickly fixed but cached pages without CSS were shown for a few hours. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/20200909-mobileapps_config_change][https://phabricator.wikimedia.org/T262437] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.9|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 15 September. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 16 September. It will be on all wikis from 17 September ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/38|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W38"/> 14 setembre de 2020 a 16.19 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20446737 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/39|Tech News: 2020-39]] == <section begin="technews-2020-W39"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/39|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a new tag for reverted edits. For example you can see it in the recent changes feed or in the article history. It is added to edits when they have been undone, rollbacked or manually reverted to an older version of the page. [https://phabricator.wikimedia.org/T254074][https://phabricator.wikimedia.org/T164307] '''Changes later this week''' * The number of times you can do something in a period of time on wiki is limited. This could be the number of edits per minute or the number of users you email in a day. Some users are not affected by all limits because of their user rights. They could soon see the limit even if it does not affect them. [https://phabricator.wikimedia.org/T258888] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.10|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 22 September. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 23 September. It will be on all wikis from 24 September ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/39|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W39"/> 21 setembre de 2020 a 21.28 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20461072 --> == We sent you an e-mail == Hello {{PAGENAME}}, Really sorry for the inconvenience. This is a gentle note to request that you check your email. We sent you a message titled "The Community Insights survey is coming!". If you have questions, email surveys@wikimedia.org. You can [[:m:Special:Diff/20479077|see my explanation here]]. [[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 25 setembre de 2020 a 18.53 (UTC) <!-- Message mandat per User:Samuel (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Samuel_(WMF)/Community_Insights_survey/other-languages&oldid=20479295 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/40|Tech News: 2020-40]] == <section begin="technews-2020-W40"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/40|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Admins can now see links to diffs of deleted revisions on [[Special:AbuseLog|Special:AbuseLog]]. This uses the interface of [[Special:Undelete|Special:Undelete]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T261630] * Editors are automatically added to some user groups. For example editors are added to [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Autoconfirmed users|autoconfirmed users]] when they have edited enough times and long enough. [[mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|Abuse filters]] can hinder users from automatically getting user rights for a period of time. They can also remove rights user have. Wikis can now ask to change how long this period of time is for their wiki [https://phabricator.wikimedia.org/maniphest/task/edit/form/1/?projectPHIDs=Wikimedia-Site-requests in Phabricator]. It is currently five days. [https://phabricator.wikimedia.org/T231756] '''Problems''' * [[m:Tech/News/2019/34|Last year]] some abuse filters stopped working because of a new change. If they tried to use variables that were unavailable for that action they would fail. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T230256] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.11|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 29 September. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 30 September. It will be on all wikis from 1 October ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * You can't see the language links to other language versions from the talk page or history page. They are also not shown when you edit an article. This could change. It is not decided if for example the history page should link to another history page or to the article. You can take part in the [[phab:T262472|discussion in Phabricator]]. * The link colours could change. This is to make the difference between links and other text more clear. You can [[phab:T213778|read more in Phabricator]]. * In your preferences you can choose to get different notifications on the web or by email. You will see <code>Apps</code> as one of the alternatives later this week. This is because the [[mw:Wikimedia Apps|Android and iOS Wikipedia apps]] will use push notifications for those who want them. You can see the [https://test.wikipedia.org/wiki/Special:Preferences#mw-prefsection-echo preferences] on the test wiki. The goal is to have push notifications on Android in October and on iOS in early 2021. [https://phabricator.wikimedia.org/T262936] * You can soon put pages on your watchlist for a limited time. This could be useful if you want to watch something for a shorter time but don't want it on your watchlist forever. It now works on [[mw:MediaWiki|mediawiki.org]] and will come to more wikis later. You can [[m:Special:MyLanguage/Community Tech/Watchlist Expiry|read more]] and [[m:Community Tech/Watchlist Expiry/Release Schedule|see when it will come to other wikis]]. * You can see what Wikimedians think are the [[m:Special:MyLanguage/Coolest Tool Award|best new technical tools this year]]. You can also nominate them. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/40|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W40"/> 28 setembre de 2020 a 21.24 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20483264 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/41|Tech News: 2020-41]] == <section begin="technews-2020-W41"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/41|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a [https://consultation-stats.toolforge.org/ new tool] where you can see which home wiki users have in discussions on Meta. This can help show which communities are not part of the discussion on wikis where we make decisions that affect many other wikis. * You can now thank users for file uploads or for changing the language of a page. [https://phabricator.wikimedia.org/T254992] '''Problems''' * There were many errors with the new MediaWiki version last week. The new version was rolled back. Updates that should have happened last week are late. [https://phabricator.wikimedia.org/T263177] * Everyone was logged out. This was because a user reported being logged in to someone else's account. The problem should be fixed now. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-October/093922.html] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Many pages have [[:w:en:JavaScript|JavaScript]] errors. You can [https://techblog.wikimedia.org/2020/09/28/diving-into-wikipedias-ocean-of-errors/ read more] and now [[:w:en:User:Jdlrobson/User scripts with client errors|see a list of user scripts with errors]]. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.12|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 6 October. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 7 October. It will be on all wikis from 8 October ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). * Letters immediately after a link are shown as part of the link. For example the entire word in <code><nowiki>[[Child]]ren</nowiki></code> is linked. On Arabic wikis this works at both the start and end of a word. Previously on Arabic wikis numbers and other non-letter Unicode characters were shown as part of the link at the start of a word but not at the end. Now only Latin and Arabic letters will extend links on Arabic wikis. [https://phabricator.wikimedia.org/T263266] '''Future changes''' * You will be able to read but not to edit the wikis for up to an hour on [https://zonestamp.toolforge.org/1603807200 27 October around 14:00 (UTC)]. It will probably be shorter than an hour. [https://phabricator.wikimedia.org/T264364] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/41|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W41"/> 5 octobre de 2020 a 16.25 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20515061 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/42|Tech News: 2020-42]] == <section begin="technews-2020-W42"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/42|Translations]] are available. '''Problems''' * Because of the problems with the MediaWiki version two weeks ago last week's updates are also late. [https://phabricator.wikimedia.org/T263177][https://phabricator.wikimedia.org/T263178][https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-October/093944.html] '''Changes later this week''' * [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Live preview|Live previews]] didn't show the templates used in the preview if you just edited a section. This has now been fixed. You can also test [[w:en:CSS|CSS]] and [[w:en:JavaScript|JavaScript]] pages even if you have the live preview enabled. Previously this didn't work well. [https://phabricator.wikimedia.org/T102286][https://phabricator.wikimedia.org/T186390] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.13|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from 13 October. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from 14 October. It will be on all wikis from 15 October ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] A new stable version of [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Pywikibot|Pywikibot]] is coming soon. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/pywikibot/2020-October/010056.html] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/42|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W42"/> 12 octobre de 2020 a 15.25 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20528295 --> == Rejoignez d’autres membres de la communauté Occitane == <br/>Bonjour à toutes et à tous. Pour celles et ceux qui n’ont encore jamais entendu parlé de moi, c’est normal. De fait , je viens tout récemment d’intégrer wiki media France en tant que volontaire, très heureux de pouvoir venir en aide aux projets en rapport avec la diversité linguistique. <br/>Naturellement, accroître la visibilité de l’Occitan et le nombre de contributions qui sont faits dans cette langue sur les outils développés par wiki media est l’une de nos priorités. Nous espérons ainsi soutenir et accompagner toute personne qui donne de son temps pour contribuer d’une façon ou d’une autre sur ces outils. <br/>Dans cette optique là, une première mise en contact entre vous et moi nous serait pas de refus. Si vous êtes d’accord sur le principe d’une rencontre, alors je pense qu’elle nous sera primordiale pour engager notre collaboration sur la voie que vous souhaitez lui voir prendre. Ce serai l’occasion pour moi de prendre connaissance des besoins de la communauté Occitane dans les projets de conservation de la langue et plus généralement d’énoncer quelques directives qui nous seront utiles pour la suite. Aussi, nous pourrons voir quels sont les projets qui restent à discuter avant d’être lancés, comme la mise en place de pages d’aides en Occitan sur Wikipedia et Lingua libre. <br/>A cet effet, voici un lien vers un sondage où vous pourrez y faire figurer vos préférences en termes de disponibilités. [https://framadate.org/3lrrBNpbUBqLSzve] <br/>Merci d’avance pour votre réponse, <br/>Mercé ! <br/> Bien cordialement, <br/> Nicolas Lopez de Silanes <br/> Chargé de projet diversité lingustique, Wikimédia France == Clarifications réunion communauté Occitane == <br/>Bonjour Joan, <br/>Vous avez soulevé des questions importantes et pour cela je vous remercie de votre réponse. <br/>Tout d'abord en ce qui concerne le format, l'idée est d'avoir une réunion avec tous les utilisateurs de la communauté Occitane sur wikipédia et le wikitionnaire. Que cette dernière soit visio ou pas, cela dépendra du logiciel et c'est une question que je verrai plus tard. La réunion aurait pour objectif principal de faire connaissance et d'établir une feuille de route ou du moins une ébauche des projets à venir. Ainsi, dans les réunions qui suivront, nous pourrons discuter plen en détail de ces projets et leur logistiques. <br/>Pour ce qui est des horaires, j'ai modifié le sondage afin que ce ne soit plus trois heures qui soient affichés mais deux. Il s'agit d'une plage horaire pour donner plus de choix aux répondants, donc la réunion ne devra pas obligatoirement durer deux heures. Vous serez libre d'arriver et quitter la réunion à votre convenance selon vos disponibilités durant ces deux heures. <br/>En ce qui concerne la barrière de la langue Francaise pour certains, il faut encore que je vois dans quelle(s) langue(s) se déroulerait la réunion, à savoir si en Francais uniquement ou bien en Anglais ou alors un mix des deux. Cela dépandra de la langue que les répondants maitrisent le mieux. Dans tous les cas, comme l'a suggeré Brennod ALoisi, il y'aura une trace écrite de la réunion en Francais et en Anglais pour que l'on soit tous sur la même page. <br/>En espérant avoir rendu plus clair mes propos, n'hésitez pas à ma faire part d'autres doutes qui vous traversent l'éesprit. <br/>Bien à vous, <br/>Nicolas Looez de Silanes, chargé des projets diversité linguistique, Wikimédia France == Sent Crabasi e Sent Çabrian == Adiu, Joan Francés. En 2018, m'èri mainat que l'article sus Sent Crabasi (46250 Saint-Caprais (Lot) en francés) èra en realitat lo de Sent Çabrian (46262 Saint-Cyprien (Lot) en francés). Auèi, me soi pensat que l'article sus Sent Crabasi foguèt pas jamai creat. En 2018, aviái donat a l'article que portava lo nom de Sent Crabasi un títol que correspondiá a son contengut : Sent Çabrian. L'article es corrèctament ligat als articles internacionals. Malurosament - e aquí soi imperdonable, ambe tota mon experiéncia - m'èri pas avisat que l'article que correspond a St Caprais (Lot) existís, ambe un títol fals çaquelà, Sent Cabrasi (Carcin), Cabr- e pas Crab-. Aviái cercat sus nòstra Wp Sent Crabasi o Sent Crabasi (Carcin) e aviái pas trobat res. Cal dire que la lista de las comunas en devath de cada article conteniá qu'un nom. Conclusion, creacion d'un article Sent Crabasi (Carcin) que veni de tornar nomenar Article a suprimir e de voidar de son contengut. Se pòdes suprimir Article a suprimir... Mercés. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 13 octobre de 2020 a 13.28 (UTC) :Mercés, Joan Francés. Demòra un article orfanèl, [[Article a suprimir]]. Benlèu lo pòdi utilizar per ne far quicòm mai. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 14 octobre de 2020 a 00.10 (UTC) ::Fin finala, as plan fait de lo suprimir. Agèssi creat quicòm sus aquela basa, se qualqu'un mai aviá renomenat [[Sent Cabrasi]] en Sent Crabasi (Carcin), auriá espotit mon trabalh. Amistats.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 15 octobre de 2020 a 17.23 (UTC) == Supression infobox == Adiu Joan Francés. Compreni perqué as suprimida l'infobox de [[Sent Pantaleon (Carcin)]]. Vertat es que i a un problèma a totas las infobox : la densitat de populacion demòra çò qu'èra en 2013. Siquenon, a una valor informativa vertadièra. En esperant, l'ai restablida. M'explicaràs, probable. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 17 octobre de 2020 a 10.32 (UTC) : A! d'acòrdi. Per las ancianas comunas, delegadas o pas, i a un autre problèma. Quand la comuna anciana es pas caplòc de la comuna novèla, l'automatisme te plaça "vila occitana" e non pas "vilatge occitan", quina que siá la populacion (aquò, ba sabiái, mès aviái oblidat). Quand es caplòc, garda "vilatge occitan", mès plaça la populacion pus recenta de la comuna novèla, ambe la densitat de la comuna anciana en 2013. I a pas qu'una solucion, es de restablir l'infobox Comuna de França e alavetz la populacion e la densitat de 2013 demòran ad vitam eternam... Solament, me cal restablir normalament en introduccion la mencion de comuna occitana, que l'infobox "vila occitana" fasiá inutila. Francament, ai pas lo coratge de tornar sus totas mas ancianas modificacions, subretot qu'aquel daquòs de fusion de las comunas te dona tres còps mai de trabalh (e que n'ai un sadol). Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 17 octobre de 2020 a 13.29 (UTC) ::(Infobox seguida). Ara qu'ai la referéncia, ensajarai per veire s'aquela infobox es capabla de recebre totas las informacions que metèm normalament. Lo coneissiái pas. E mercés per ton ajuda tecnica.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 18 octobre de 2020 a 18.06 (UTC) :::Adiu Joan Francés. Ai ensajat. Pòdes gaitar a [[Lo Sigolés]] (comuna delegada caplòc) e a [[Flaujac (Perigòrd)]] (comuna delegada pas caplòc). Es un sistèma puslèu plegadís : ai poscut botar la populacion e la densitat ambe l'automatisme que sabes, ai ensajat ambe un gentilici fictiu... marcha. Manca la region istorica e lo parçan, la region oficiala tanben, l'intercomunalitat, totas causas que seràn dins l'article, mai que mai dins l'intro. Benlèu qu'en creant 7 nivèls d'administracion : division1... division 7, òm poiriá apondre la region administrativa e la comcom. Provisòriament, ai daissat la vièlha infobox sens l'actualizar. Me diràs se lo resultat es positiu e alavetz la tirarai. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 19 octobre de 2020 a 18.00 (UTC) ::::Tè, Joan Francés, pòdes gaitar a [[Senta Eulària d'Aimet]] e tanben sus ma pagina d'utilizaire. Ai modificat lo modèl Vila per tal d'i poder botar la region e l'intercom dins las comunas delegadas. E en mai, ai ajustat la region istorica, benlèu mal plaçada, mès aquò rai. Manca pas que lo cònsol delegat, mès per una fusion d'abans 2020, a partir de 2020 lo coneissèm pas en general. Amistats. Joan Pèire Sivadon. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 21 octobre de 2020 a 23.10 (UTC) Adiu Joan Francés. Dins l'exemple donat, la region istorica i èra, mès a la fin. Aviái páur de ba trebolar tot... cal dire que tot aquò es un trabalh menimós e penós. Veni de far una novèla version, al còp sus ma pagina d'utilizaire e sus [[Sent Júlia d'Aimet]] (comune delegada). Ai ara la region istorica en prumièr, seguida del parçan (aquò fa dejà 9 divisions). Per l'ancian canton, l'anciana region, semblariá que i agèsse una règla sus Wp que cal metre dins l'infobox pas que las causas actualas (n'i a un que me suprimèt sovent l'anciana region, donc...). Boti l'ancian canton (se s'escai, perqué de còps a pas cambiat) sus la meteissa linha. Sai pas çò qu'es |imatgeloc= . L'ai gardat. Amistats. Joan Pèire Sivadon. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 22 octobre de 2020 a 09.18 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/43|Tech News: 2020-43]] == <section begin="technews-2020-W43"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/43|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.14|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-10-20|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-10-21|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-10-22|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * You will be able to read but not to edit the wikis for up to an hour on [https://zonestamp.toolforge.org/1603807200 {{#time:j xg|2020-10-27|en}} around 14:00 (UTC)]. It will probably be shorter than an hour. [https://phabricator.wikimedia.org/T264364] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] In the [[mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|AbuseFilter]] extension, the <code dir=ltr>rmspecials()</code> function will be updated soon so that it does not remove the "space" character. Wikis are advised to wrap all the uses of <code dir=ltr>rmspecials()</code> with <code dir=ltr>rmwhitespace()</code> wherever necessary to keep filters' behavior unchanged. You can use the search function on [[Special:AbuseFilter]] to locate its usage. [https://phabricator.wikimedia.org/T263024] * Some gadgets and user-scripts use the HTML div with the ID <code dir=ltr style="white-space:nowrap;">#jump-to-nav</code>. This div will be removed soon. Maintainers should replace these uses with either <code dir=ltr>#siteSub</code> or <code dir=ltr style="white-space:nowrap;">#mw-content-text</code>. A list of affected scripts is at the top of [[phab:T265373]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/43|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W43"/> 19 octobre de 2020 a 16.32 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20550811 --> == Accompagnement wikimédia France == Bonjour Joan, <br/>Je vous écris cette fois pour vous demander si il serait possible de nous entretnir vous et moi seuls sur comment orienter nos efforts pour accompagner la communauté Occitane sur Wikipédia et Wikimédia et quelles sont les propositions les plus adaptés pour cela. De cette manière je pourrais m'en faire une idée quand bien même une réunion avec les contributeurs en Occitan devrait suivre. Aussi, si cette dernière n'a pas lieu d'être pour des raisons de logistique, au moins j'aurais eu un échange avec vous. <br/>Bien à vous, <br/>Nicolas Lopez de Silanes, chargé des projets diversité linguistique, Wikimédia France --[[Utilizaire:Nicolas Lopez de Silanes WMFr|Nicolas Lopez de Silanes WMFr]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Lopez de Silanes WMFr|d]]) 20 octobre de 2020 a 10.02 (UTC) == Équipe du Haut-Karabagh de football (version Française) == Bonjour, j'aurai besoin de votre aide s'il vous plait pour écrire une nouvelle partie de quelques lignes dans l'historique sur l'article de l'[https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89quipe_du_Haut-Karabagh_de_football] Équipe du Haut-Karabagh de football sur la [https://fr.wikipedia.org/wiki/Guerre_de_2020_au_Haut-Karabagh] Guerre de 2020 au Haut-Karabagh en utilisant ses 10 sources afin de rendre un peu plus admissible l'article de "Équipe du Haut-Karabagh de football". Malheureusement, je ne sais pas comment traité le sujet que je trouve intéressant. Cordialement. *<ref>[https://www.deutschlandfunk.de/konflikt-zwischen-armenien-und-aserbaidschan-fussball-fuer.1346.de.html?dram:article_id=485971 Football pour les militaires] ([[Deutschlandfunk]])</ref> *<ref>[https://www.neues-deutschland.de/artikel/1143534.bergkarabach-salutieren-im-stadion.html Saluant dans le stade] ([[Neues Deutschland]])</ref> *<ref>[http://www.conifa.org/en/2020/10/14/conifa-calls-for-peace-in-nagorno-karabakh/ La ConIFA appelle à la paix au Haut-Karabakh] ([[ConIFA]])</ref> *<ref>[https://www.sofoot.com/haut-karabagh-un-conflit-qui-s-intensifie-489449.html Haut-Karabagh un conflit qui s'intensifie] ([[So Foot]])</ref> *<ref>[https://www.ouest-france.fr/sport/football/football-un-joueur-armenien-appele-au-front-au-karabakh-au-lieu-de-rejoindre-son-club-en-grece-6994366 Un joueur arménien appelle au front au Karabakh au lieu de rejoindre son club en Grèce] ([[Ouest-France]])</ref> *<ref>[https://www.francefootball.fr/news/L-armenien-varazdat-haroyan-retenu-pour-la-guerre/1177753 L'Arménien Varazdat Haroyan retenu pour la guerre] ([[France Football]])</ref> *<ref>[https://www.lematin.ch/story/mkhitaryan-appelle-a-laide-dans-le-conflit-armenie-azerbaidjan-435595258625 Mkhitaryan appelle à l’aide dans le conflit Arménie-Azerbaïdjan] ([[Le Matin (Suisse)]])</ref> *<ref>[https://rmcsport.bfmtv.com/football/conflit-azerbaidjan-armenie-mkhitaryan-reclame-l-aide-de-la-communaute-internationale-1984614.html Conflit Azerbaïdjan-Arménie Mkhitaryan réclame l'aide de la communauté internationale] ([[BFM TV]])</ref> *<ref>[https://www.middleeasteye.net/news/armenia-azerbaijan-mesut-ozil-mkhitaryan-karabakh Ozil v Mkhitaryan: des footballeurs entrent dans le conflit Arménie-Azerbaïdjan] ({{Lien|langue=en|fr=Middle East Eye}})</ref> *<ref>[https://www.lapresse.ca/debats/opinions/2020-10-22/conflit-au-haut-karabakh/la-paix-par-l-autodetermination.php La paix par l’autodétermination] ([[La Presse (Montréal)]])</ref> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/44|Tech News: 2020-44]] == <section begin="technews-2020-W44"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/44|Translations]] are available. '''Problems''' * You will be able to read but not to edit the wikis for up to an hour on [https://zonestamp.toolforge.org/1603807200 October 27 around 14:00 (UTC)]. It will probably be shorter than an hour. [https://phabricator.wikimedia.org/T264364] * Last week, links to "diffs" from mobile watchlists and recentchanges were linking to page-revisions instead of diffs. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T265654] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * Since the introduction of the [[m:Special:MyLanguage/Interface administrators|interface administrators]] user group in 2018, administrators couldn’t view the deleted history of CSS/JS pages. Now they can. [https://phabricator.wikimedia.org/T202989] * There was a problem with the [[Special:Tags|Change Tags]]. The software would apply the "{{int:Tag-mw-reverted}}" tag to any page actions such as page-protection changes if they came directly after a reverted edit. This has now been fixed for new edits. [https://phabricator.wikimedia.org/T265312] * The [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/replying|Reply tool]] will be offered as an opt-in [[mw:Special:MyLanguage/Beta Feature|Beta Feature]] on most Wikipedias in November. Another announcement will be made once the date is finalized. [https://phabricator.wikimedia.org/T266303] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/44|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W44"/> 26 octobre de 2020 a 17.39 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20574890 --> == Junh == A [https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Bren&action=history l'istoric de Bren], es corregit! Mercés ^^ == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/45|Tech News: 2020-45]] == <section begin="technews-2020-W45"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/45|Translations]] are available. '''Recent changes''' * You can no longer read Wikimedia wikis if your browser uses very old [[:w:en:Transport Layer Security|TLS]]. This is because it is a security problem for everyone. It could lead to [[:w:en:Downgrade attack|downgrade attacks]]. Since October 29, 2020, users who use old TLS versions will not be able to connect to Wikimedia projects. A list of [[:wikitech:HTTPS/Browser Recommendations|browser recommendations]] is available. All modern operating systems and browsers are always able to reach Wikimedia projects. [https://phabricator.wikimedia.org/T258405] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] There is a new automatic [[mw:Special:MyLanguage/Help:Tracking categories|tracking category]] available: [[:{{ns:14}}:{{MediaWiki:nonnumeric-formatnum}}|Pages with non-numeric formatnum arguments]]. It collects pages which use the <code><nowiki>{{formatnum}}</nowiki></code> parser function with invalid (non-numeric) input, ''e.g.'' <code><nowiki>{{formatnum:TECHNEWS}}</nowiki></code>. Note that <code><nowiki>{{formatnum:123,456}}</nowiki></code> is also invalid input: as described in the [[mw:Special:MyLanguage/Help:Magic_words#formatnum|documentation]], the argument should be <u>unformatted</u> so that it can be reliably and correctly localised. The tracking category will help identify problematic usage and double-formatting. The new tracking category's name can be [https://translatewiki.net/w/i.php?title=Special:Translate&showMessage=nonnumeric-formatnum&group=core&optional=1&action=translate translated at translatewiki]. [https://phabricator.wikimedia.org/T237467] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.16|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from November 3. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from November 4. It will be on all wikis from November 5 ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). * Administrators and stewards will be able to use a special page (Special:CreateLocalAccount) to force local account creation for a global account. This is useful when account creation is blocked for that user (by a block or a filter). [https://phabricator.wikimedia.org/T259721] * The [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/replying|Reply tool]] will be offered as an opt-in [[mw:Special:MyLanguage/Beta Feature|Beta Feature]] on most Wikipedias on November 4. This change excludes the English, Russian, and German-language Wikipedias, plus a few smaller Wikipedias with special circumstances. You can read [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|the help page]] and [[mw:Help:DiscussionTools/Why can't I reply to this comment?|the troubleshooting guide]] for more information. [https://phabricator.wikimedia.org/T266303] '''Future changes''' * A discussion has been restarted about using a Unicode minus sign (− U+2212) in the output of <code><nowiki>{{formatnum}}</nowiki></code> when it is given a negative argument. [https://phabricator.wikimedia.org/T10327] * In the future [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|IP addresses of unregistered users will not be shown for everyone]]. They will get an alias instead. There will be a new user right or an opt-in function for more vandal fighters to see the IPs of unregistered users. There would be some criteria for who gets the user right or opt-in. There will also be other new tools to help handle vandalism. This is early in the process and the developers are still collecting information from the communities before they suggest solutions. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/45|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W45"/> 2 novembre de 2020 a 16.10 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20604769 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/46|Tech News: 2020-46]] == <section begin="technews-2020-W46"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/46|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * You can see [[m:WMDE Technical Wishes/ReferencePreviews|reference previews]]. This shows a preview of the footnote when you hover over it. This has been a [[mw:Beta Features|beta feature]]. It will move out of beta and be enabled by default. There will be an option not to use it. The developers are looking for small or medium-sized wikis to be the first ones. You can [[m:User talk:Michael Schönitzer (WMDE)|let them know]] if your wiki is interested. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-ambassadors/2020-November/002373.html] * From November 16 the categories will not be sorted in order for a short time. This is because the developers are upgrading to a new version of the [[:w:en:International Components for Unicode|internationalisation library]]. They will use a script to fix the existing categories. This can take a few hours or a few days depending on how big the wiki is. You can [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Technical Operations/ICU announcement|read more]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T264991][https://phabricator.wikimedia.org/T267145] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/46|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W46"/> 9 novembre de 2020 a 15.50 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20634159 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/47|Tech News: 2020-47]] == <section begin="technews-2020-W47"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/47|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Listings on category pages are sorted on each wiki for that language using a [[:w:en:International Components for Unicode|library]]. For a brief period on 16 November, changes to categories will not be sorted correctly for most languages. This is because the developers are upgrading to a new version of the library. They will then use a script to fix the existing categories. This will take a few hours or a few days depending on how big the wiki is. You can [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Technical Operations/ICU announcement|read more]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T264991][https://phabricator.wikimedia.org/T267145] '''Changes later this week''' * If you merged two pages in a [[mw:Special:MyLanguage/Help:Namespaces|namespace]] where pages can't redirect this used to break the merge history. This will now be fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T93469] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.18|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-11-17|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-11-18|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-11-19|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * The [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021|Community Wishlist Survey]] is now open for proposals. The survey decides what the [[m:Community Tech|Community Tech team]] will work on. You can post proposals from 16 to 30 November. You can vote on proposals from 8 December to 21 December. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/47|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W47"/> 16 novembre de 2020 a 15.37 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20669023 --> == Books & Bytes – Issue 41 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 41, September – October 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New partnership: Taxmann * WikiCite * 1Lib1Ref 2021 <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/September-October_2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --18 novembre de 2020 a 10.48 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20663494 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/48|Tech News: 2020-48]] == <section begin="technews-2020-W48"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/48|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Timestamps in [[Special:Log|Special:Log]] are now links. They go to Special:Log for only that entry. This is how timestamps work on for example the history page. [https://phabricator.wikimedia.org/T207562] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week. '''Future changes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The Wikimedia [[wikitech:Portal:Cloud VPS|Cloud VPS]] hosts technical projects for the Wikimedia movement. Developers need to [[wikitech:News/Cloud VPS 2020 Purge|claim projects]] they use. This is because old and unused projects are removed once a year. Unclaimed projects can be shut down from 1 December. Unclaimed projects can be deleted from 1 January. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-November/094054.html] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/48|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W48"/> 23 novembre de 2020 a 17.19 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20698111 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/49|Tech News: 2020-49]] == <section begin="technews-2020-W49"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/49|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.20|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-12-01|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-12-02|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-12-03|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * The [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS|iOS Wikipedia app]] will show readers more of the article history. They can see new updates and easier see how the article has changed over time. This is an experiment. It will first be shown only to some iOS app users as a [[:w:en:A/B testing|test]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T241253][https://www.mediawiki.org/wiki/Wikimedia_Apps/Team/iOS/Breaking_Down_the_Wall] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] The [[wikitech:Wiki replicas|Wiki Replicas]] can be used for [[:w:en:SQL|SQL]] queries. You can use [https://quarry.wmflabs.org/ Quarry], [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/PAWS PAWS] or other ways to do this. To make the Wiki Replicas stable there will be two changes. Cross-database <code>JOINS</code> will no longer work. You can also only query a database if you connect to it directly. This will happen in February 2021. If you think this affects you and you need help you can [[phab:T268498|post on Phabricator]] or on [[wikitech:Talk:News/Wiki Replicas 2020 Redesign|Wikitech]]. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/News/Wiki_Replicas_2020_Redesign] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/49|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W49"/> 30 novembre de 2020 a 17.45 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20728523 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/50|Tech News: 2020-50]] == <section begin="technews-2020-W50"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/50|Translations]] are available. '''Recent changes''' * You can now put pages on your watchlist for a limited period of time. Some wikis already had this function. [https://meta.wikimedia.org/wiki/Community_Tech/Watchlist_Expiry][https://www.mediawiki.org/wiki/Help:Watchlist_expiry] '''Changes later this week''' * Information from Wikidata that is used on a wiki page can be shown in recent changes and watchlists on a Wikimedia wiki. To see this you need to turn on showing Wikidata edits in your watchlist in the preferences. Changes to the Wikidata description in the language of a Wikimedia wiki will then be shown in recent changes and watchlists. This will not show edits to languages that are not relevant to your wiki. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikidata/2020-November/014402.html][https://phabricator.wikimedia.org/T191831] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.21|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-12-08|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-12-09|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-12-10|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * You can vote on proposals in the [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021|Community Wishlist Survey]] between 8 December and 21 December. The survey decides what the [[m:Community Tech|Community Tech team]] will work on. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/50|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W50"/> 7 decembre de 2020 a 16.15 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20754641 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/51|Tech News: 2020-51]] == <section begin="technews-2020-W51"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/51|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a [[mw:Wikipedia for KaiOS|Wikipedia app]] for [[:w:en:KaiOS|KaiOS]] phones. It was released in India in September. It can now be downloaded in other countries too. [https://diff.wikimedia.org/2020/12/10/growing-wikipedias-reach-with-an-app-for-kaios-feature-phones/] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.22|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2020-12-15|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2020-12-16|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2020-12-17|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/51|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W51"/> 14 decembre de 2020 a 21.34 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20803489 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/52|Tech News: 2020-52]] == <section begin="technews-2020-W52"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/52|Translations]] are available. '''Tech News''' * Because of the [[w:en:Christmas and holiday season|holidays]] the next issue of Tech News will be sent out on 11 January 2021. '''Recent changes''' * The <code><nowiki>{{citation needed}}</nowiki></code> template shows when a statement in a Wikipedia article needs a source. If you click on it when you edit with the visual editor there is a popup that explains this. Now it can also show the reason and when it was added. [https://phabricator.wikimedia.org/T270107] '''Changes later this week''' * There is no new MediaWiki version this week or next week. '''Future changes''' * You can [[m:WMDE Technical Wishes/Geoinformation/Ideas|propose and discuss]] what technical improvements should be done for geographic information. This could be coordinates, maps or other related things. * Some wikis use [[mw:Writing systems/LanguageConverter|LanguageConverter]] to switch between writing systems or variants of a language. This can only be done for the entire page. There will be a <code><nowiki><langconvert></nowiki></code> tag that can convert a piece of text on a page. [https://phabricator.wikimedia.org/T263082] * Oversighters and stewards can hide entries in [[Special:AbuseLog|Special:AbuseLog]]. They can soon hide multiple entries at once using checkboxes. This works like hiding normal edits. It will happen in early January. [https://phabricator.wikimedia.org/T260904] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2020/52|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2020-W52"/> 21 decembre de 2020 a 20.54 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20833836 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/02|Tech News: 2021-02]] == <section begin="technews-2021-W02"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/02|Translations]] are available. '''Recent changes''' * You can choose to be reminded when you have not added an edit summary. This can be done in your preferences. This could conflict with the [[:w:en:CAPTCHA|CAPTCHA]]. This has now been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T12729] * You can link to specific log entries. You can get these links for example by clicking the timestamps in the log. Until now, such links to private log entries showed no entry even if you had permission to view private log entries. The links now show the entry. [https://phabricator.wikimedia.org/T269761] * Admins can use the [[:mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|abuse filter tool]] to automatically prevent bad edits. Three changes happened last week: ** The filter editing interface now shows syntax errors while you type. This is similar to JavaScript pages. It also shows a warning for regular expressions that match the empty string. New warnings will be added later. [https://phabricator.wikimedia.org/T187686] ** [[m:Special:MyLanguage/Meta:Oversighters|Oversighters]] can now hide multiple filter log entries at once using checkboxes on [[Special:AbuseLog]]. This is how the usual revision deletion works. [https://phabricator.wikimedia.org/T260904] ** When a filter matches too many actions after it has been changed it is "throttled". The most powerful actions are disabled. This is to avoid many editors getting blocked when an administrator made a mistake. The administrator will now get a notification about this "throttle". * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] There is a new tool to [https://skins.wmflabs.org/?#/add build new skins]. You can also [https://skins.wmflabs.org/?#/ see] existing [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Skins|skins]]. You can [[mw:User talk:Jdlrobson|give feedback]]. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2020-December/094130.html] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Bots using the API no longer watch pages automatically based on account preferences. Setting the <code>watchlist</code> to <code>watch</code> will still work. This is to reduce the size of the watchlist data in the database. [https://phabricator.wikimedia.org/T258108] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Scribunto|Scribunto's]] [[:mw:Extension:Scribunto/Lua reference manual#File metadata|file metadata]] now includes length. [https://phabricator.wikimedia.org/T209679] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[:w:en:CSS|CSS]] and [[:w:en:JavaScript|JavaScript]] code pages now have link anchors to [https://patchdemo.wmflabs.org/wikis/40e4795d4448b55a6d8c46ff414bcf78/w/index.php/MediaWiki:En.js#L-125 line numbers]. You can use wikilinks like [[:w:en:MediaWiki:Common.js#L-50]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T29531] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] There was a [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.25|new version]] of MediaWiki last week. You can read [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.25/Changelog|a detailed log]] of all 763 changes. Most of them are very small and will not affect you. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.26|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-01-12|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-01-13|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-01-14|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/02|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W02"/> 11 genièr de 2021 a 15.42 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20950047 --> == '''Conserver''' == Bonjour Jfblanc, pourriez-vous aider à mettre une conservation "ici" [[https://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Deletion_requests/Files_uploaded_by_Durante_Inferno]] s'il vous plait. Comme ça, les articles ConIFA/Europeada seront enfin terminé grâce aux logos qu'il faut à tout pris conserver. Cordialement.<span class="autosigned" style="font-size:85%;">—&nbsp;Preceding [[Wikipedia:Signatures|unsigned]] comment added by [[User:Durante Inferno|Durante Inferno]] ([[User talk:Durante Inferno#top|talk]] • [[Special:Contributions/Durante Inferno|contribs]]) 23:37, 11 Janvier 2021 (UTC)</span> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/03|Tech News: 2021-03]] == <section begin="technews-2021-W03"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/03|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.27|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-01-19|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-01-20|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-01-21|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * The [[mw:Special:MyLanguage/Growth|Growth team]] plans to add features to [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Personalized first day/Newcomer tasks/Experiment analysis, November 2020|get more visitors to edit]] to more Wikipedias. You can help [https://translatewiki.net/w/i.php?title=Special:Translate&group=ext-growthexperiments&language=&filter=&action=translate translating the interface]. * You will be able to read but not to edit Wikimedia Commons for a short time on [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210126T07 {{#time:j xg|2021-01-26|en}} at 07:00 (UTC)]. [https://phabricator.wikimedia.org/T271791] * [[m:Special:MyLanguage/MassMessage|MassMessage]] posts could be automatically timestamped in the future. This is because MassMessage senders can now send pages using MassMessage. Pages are more difficult to sign. If there are times when a MassMessage post should not be timestamped you can [[phab:T270435|let the developers know]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/03|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W03"/> 18 genièr de 2021 a 16.10 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=20974628 --> == Books & Bytes - Issue 42 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 42, November – December 2020 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New EBSCO collections now available * 1Lib1Ref 2021 underway * Library Card input requested * Libraries love Wikimedia, too! <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/November-December 2020|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --25 genièr de 2021 a 14.01 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=20987978 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/04|Tech News: 2021-04]] == <section begin="technews-2021-W04"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/04|Translations]] are available. '''Problems''' * You will be able to read but not to edit Wikimedia Commons for a short time on [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210126T07 {{#time:j xg|2021-01-26|en}} at 07:00 (UTC)]. You will not be able to read or edit [[:wikitech:Main Page|Wikitech]] for a short time on [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210128T09 {{#time:j xg|2021-01-28|en}} at 09:00 (UTC)]. [https://phabricator.wikimedia.org/T271791][https://phabricator.wikimedia.org/T272388] '''Changes later this week''' * [[m:WMDE Technical Wishes/Bracket Matching|Bracket matching]] will be added to the [[mw:Special:MyLanguage/Extension:CodeMirror|CodeMirror]] syntax highlighter on the first wikis. The first wikis are German and Catalan Wikipedia and maybe other Wikimedia wikis. This will happen on 27 January. [https://phabricator.wikimedia.org/T270238] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.28|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-01-26|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-01-27|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-01-28|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/04|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W04"/> 25 genièr de 2021 a 18.31 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21007423 --> == Var == Adiu, Joan Francés e mercés per aquela excellente referéncia. Coma as vist, me soi servit d'un libre de 1798, que me sembla correspondre (caldriá verificar canton per canton...), mès que fasiá pas lo compte de las comunas dins cada canton. Et en cercant sul site, i a d'autras informacions. Lei Soliers : i aviá 4 comunas d'aquel nom : Soliers Vila, Soliers Pònt, Soliers Tocàs e Soliers Farleta, vengut La Farleta. Cada comuna individuala pòrta pas l'article Lei, de segur, es en parlant de l'ensemble que s'utiliza. Serai lèu arribat a la fin del departament e de segur, i a de causas que m'an embarrassat. Per exemple, lo TDF escriu ''Prouvènço'' e lo diccionari del CREO ''Provença''. Aquela diferéncia entre e barrat e è dobèrt es pas una simpla diferéncia de grafia. Alavetz ? diferéncia entre Provença rodanenca e Provença interiora ? Purisme abusiu del diccionari del CREO ? Non sai. Ès abonat a País Gascons ? I a un article meu que conten la prumièra explicacion del nom de doás comunas : Baureg (*belo-redion) e Gardegan (la de Bénédicte Boyrie-Fénié per Baurech es erronèa : donariá *Bauretge). I a una explicacion concurrenta per Sistelhs, la grafia Talança e non pas *Talença, etc. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 27 genièr de 2021 a 11.58 (UTC) :Mercés. Òc-ben, 'fectivament, una règla un pauc c.lha, una règla per co... badinar los gascons, lengadocians, auvernhasses, etc, trebolar los reflèxes dels qu'aprenon lo provençal, per far créisser lo nombre dels dislexics qu'es encara tròp mendre. Me demandi se vau corregir tot çò qu'ai escrit... Caldriá, mès me fa aisse. Amistat.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 27 genièr de 2021 a 15.48 (UTC) == Evenòs es un nom plan polit == En començant per una evocacion de la maire de tots los umans e en s'acabant per una finala d'aparéncia gascona, ''Evenòs'' es un nom plan polit, plen d'una leugieretat que fa pensar a l'aire mediterranèu a la prima. Malurosament, es un nom qu'existís pas e, çò pièger, qu'a jamai existit ! Lo nom del vilatge que dona son nom a la comuna es donc ''Évenos'' en francés, mès localament Nèbra o Èbra, lo primièr pus contemporanèu. Aquels dos darrèrs noms son sovent utilizats per designar la comuna e lo gentilici francés es ''Ébrosiens''. A primièra vista, Evenòs, causit coma títol a l'article de nòstra Wikipèdia, sembla un nom diferent de Nèbra o Èbra, mès es pas dificil tanpauc de provar qu'es en realitat lo meteis nom. Lo nom que lo TDF dona es Èbro (TDF, vol. 1, p. 835). Dauzat pena un pauc a donar una etimologia, per el aparentada ambe la d'[[Evaus]], mès fornís la fòrma ''Evena'' de 1141, que cal legir de segur Èvena o Évena per comprene la seguida. Es donc un proparoxitòn e lo provençal, situat près de l'italian, gardèt aquela classa de mots un pauc pus longtemps que lo lengadocian o lo gascon. Lo nom èra demorat çò qu'èra cap als sègles XIV o XV e la prononciacion venguèt ''Èveno'' o ''Éveno''. Un escriba de la dinastia angevina causiguèt d'escriure, probable, ''Eveno'' (auriá remplaçat la finala per ''-e'' se s'agissiá d'un paroxitòn), un autre ajustèt una ''-s'' finala analogica per far pas tant patoès; aquí Évenos salvat per l'eternitat, mès probable que jamai foguèt pas prononciat atal. Es pas aquò l'essencial, qu'es lo passatge de proparoxitòn a paroxitòn. Se Helena donèt Elna (66), Èvena o Évena podián pas donar ''Èvna'' o ''Évna'' : la seguida ''v + n'' es estrangièra a la lenga e de prononciacion malaisida. Dins aquel cas, una rotacizacion de ''n'' pòsttonica, pincada après l'accent tonic, règla la question (cf. lo sufixe ''-ànicum'' que menèt a ''-argue''). Lo nom auriá poscut se mudar simplament en *Èvra, mès la fragilitat de la posicion après l'accent tonic, la prononciacion encara pus aisida menèron a Èbra. Dins « vau a-n-Èbra », una consonanta permet d'evitar l'iatus, aquela consonanta s'aglutinèt e aquí Nèbra, vengut probablament majoritari entre lo sègle XIX (Mistral) e los sègles XX e XXI, mès lo gentilici francés se mudèt pas en ''*Nebrosiens''. Aquí l'explica personala, mès me doni pas lo dret de l'impausar a l'enciclopedia. Nèbra o Èbra (lo segond ambe la caucion de Mistral), cresi qu'aquò's la sola causida. Mès... Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 29 genièr de 2021 a 14.03 (UTC) :Problèma reglat. Ai presa la responsabilitat. Se i a de criticas... veirem. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 8 febrièr de 2021 a 19.39 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/05|Tech News: 2021-05]] == <section begin="technews-2021-W05"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/05|Translations]] are available. '''Problems''' * [[:w:en:IPv6|IPv6 addresses]] were written in lowercase letters in diffs. This caused dead links since [[Special:Contributions|Special:Contributions]] only accepted uppercase letters for the IPs. This has been fixed. [https://phabricator.wikimedia.org/T272225] '''Changes later this week''' * You can soon use Wikidata to link to pages on the multilingual Wikisource. [https://phabricator.wikimedia.org/T138332] * Often editors use a "non-breaking space" to make a gap between two items when reading but still show them together. This can be used to avoid a line break. You will now be able to add new ones via the special character tool in the 2010, 2017, and visual editors. The character will be shown in the visual editor as a space with a grey background. [https://phabricator.wikimedia.org/T70429][https://phabricator.wikimedia.org/T96666] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=| Advanced item]] Wikis use [[mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|abuse filters]] to stop bad edits being made. Filter maintainers can now use syntax like <code>1.2.3.4 - 1.2.3.55</code> as well as the <code>1.2.3.4/27</code> syntax for IP ranges. [https://phabricator.wikimedia.org/T218074] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.29|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-02-02|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-02-03|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-02-04|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * [[mw:Skin:Minerva Neue|Minerva]] is the skin Wikimedia wikis use for mobile traffic. When a page is protected and you can't edit it you can normally read the source wikicode. This doesn't work on Minerva on mobile devices. This is being fixed. Some text might overlap. This is because your community needs to update [[MediaWiki:Protectedpagetext|MediaWiki:Protectedpagetext]] to work on mobile. You can [[phab:T208827|read more]]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Recommendations_for_mobile_friendly_articles_on_Wikimedia_wikis#Inline_styles_should_not_use_properties_that_impact_sizing_and_positioning][https://www.mediawiki.org/wiki/Recommendations_for_mobile_friendly_articles_on_Wikimedia_wikis#Avoid_tables_for_anything_except_data] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[:wikitech:Portal:Cloud VPS|Cloud VPS]] and [[:wikitech:Portal:Toolforge|Toolforge]] will change the IP address they use to contact the wikis. The new IP address will be <code>185.15.56.1</code>. This will happen on February 8. You can [[:wikitech:News/CloudVPS NAT wikis|read more]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/05|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W05"/> 1 febrièr de 2021 a 22.39 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21033195 --> ==Nòtas== <references /> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/06|Tech News: 2021-06]] == <section begin="technews-2021-W06"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/06|Translations]] are available. '''Recent changes''' * The [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps|Wikipedia app]] for Android now has watchlists and talk pages in the app. [https://play.google.com/store/apps/details?id=org.wikipedia] '''Changes later this week''' * You can see edits to chosen pages on [[Special:Watchlist|Special:Watchlist]]. You can add pages to your watchlist on every wiki you like. The [[:mw:Special:MyLanguage/Extension:GlobalWatchlist|GlobalWatchlist]] extension will come to Meta on 11 February. There you can see entries on watched pages on different wikis on the same page. The new watchlist will be found on [[m:Special:GlobalWatchlist|Special:GlobalWatchlist]] on Meta. You can choose which wikis to watch and other preferences on [[m:Special:GlobalWatchlistSettings|Special:GlobalWatchlistSettings]] on Meta. You can watch up to five wikis. [https://phabricator.wikimedia.org/T260862] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.30|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-02-09|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-02-10|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-02-11|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * When admins [[mw:Special:MyLanguage/Help:Protecting and unprotecting pages|protect]] pages the form will use the [[mw:UX standardization|OOUI look]]. [[Special:Import|Special:Import]] will also get the new look. This will make them easier to use on mobile phones. [https://phabricator.wikimedia.org/T235424][https://phabricator.wikimedia.org/T108792] * Some services will not work for a short period of time from 07:00 UTC on 17 February. There might be problems with new [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia URL Shortener|short links]], new translations, new notifications, adding new items to your [[mw:Reading/Reading Lists|reading lists]] or recording [[:w:en:Email#Tracking of sent mail|email bounces]]. This is because of database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T273758] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] [[m:Tech/News/2021/05|Last week]] Tech News reported that the IP address [[:wikitech:Portal:Cloud VPS|Cloud VPS]] and [[:wikitech:Portal:Toolforge|Toolforge]] use to contact the wikis will change on 8 February. This is delayed. It will happen later instead. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/News/CloudVPS_NAT_wikis] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/06|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W06"/> 8 febrièr de 2021 a 17.42 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21082948 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/07|Tech News: 2021-07]] == <section begin="technews-2021-W07"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/07|Translations]] are available. '''Problems''' * There were problems with recent versions of MediaWiki. Because the updates caused problems the developers rolled back to an earlier version. Some updates and new functions will come later than planned. [https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2021-February/094255.html][https://lists.wikimedia.org/pipermail/wikitech-l/2021-February/094271.html] * Some services will not work for a short period of time from 07:00 UTC on 17 February. There might be problems with new [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia URL Shortener|short links]], new translations, new notifications, adding new items to your [[mw:Reading/Reading Lists|reading lists]] or recording [[:w:en:Email#Tracking of sent mail|email bounces]]. This is because of database maintenance. [https://phabricator.wikimedia.org/T273758] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.31|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-02-16|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-02-17|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-02-18|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/07|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W07"/> 15 febrièr de 2021 a 17.56 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21105437 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/08|Tech News: 2021-08]] == <div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/08|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * L’éditeur visuel utilisera dorénavant [[:c:Commons:Structured data/Media search|MediaSearch]] pour rechercher des images. Vous pouvez chercher des images sur Commons dans l’éditeur visuel lorsque vous souhaitez ajouter une illustration. Ce changement devrait permettre aux contributeurs de trouver de meilleures images. [https://phabricator.wikimedia.org/T259896] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] La [[mw:Special:MyLanguage/Extension:SyntaxHighlight|coloration syntaxique]] fonctionne désormais avec d’autres langages : [[:w:en:Futhark (programming language)|Futhark]] (en anglais), [[:w:fr:Graphviz|Graphviz]]/[[:w:fr:DOT (langage)|DOT]], CDDL et AMDGPU. [https://phabricator.wikimedia.org/T274741] '''Problèmes''' * Modifier une [[mw:Special:MyLanguage/Extension:EasyTimeline|frise chronologique]] pouvait faire disparaitre tout son contenu, en raison d’un bogue qui a été corrigé. Il se peut que vous deviez modifier à nouveau la frise chronologique pour qu’elle s’affiche correctement. [https://phabricator.wikimedia.org/T274822] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.32|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-02-23|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-02-24|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-02-25|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Il existe un [[:m:Wikimedia Rust developers user group|groupe d’utilisateurs]] de développeurs et d’utilisateurs qui ont envie de travailler sur les wikis Wikimedia avec le [[w:fr:Rust (langage)|langage de programmation Rust]]. Vous pouvez participer à ce groupe ou en parler aux autres qui veulent améliorer votre wiki. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/08|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div> ---- 23 febrièr de 2021 a 00.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21134058 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/09|Tech News: 2021-09]] == <div class="plainlinks"> Celles-ci sont les dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|nouvelles de technologie]]''' de la communauté technique de Wikimedia. Veuillez informer les autres utilisateurs de ces changements. Tous les changements ne vous toucheront pas. Des [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/09|traductions]] sont disponibles. '''Modifications récentes''' * Les wikis utilisant les [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature summary|outils de l'équipe de croissance]] peuvent désormais afficher le nom du mentor d'un nouveau venu n'importe où [[mw:Special:MyLanguage/Help:Growth/Mentorship/Integrating_mentorship|par un mot magique]]. Cela peut être utilisé pour les messages de bienvenue ou les userboxes. * Une nouvelle version de l'outil [[c:Special:MyLanguage/Commons:VideoCutTool|VideoCutTool]] est maintenant disponible. Il permet le recadrage, le rognage, la désactivation audio et la rotation du contenu vidéo. Il est créé dans le cadre des programmes de sensibilisation des développeurs. '''Problèmes''' * Un problème est survenu avec la [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Job queue|queue de travaux]]. Cela signifiait que certaines fonctions ne sauvegardaient pas les modifications et que les messages en masse étaient retardés. Cela n'a pas affecté les modifications du wiki. [https://phabricator.wikimedia.org/T275437] * Certains éditeurs peuvent ne pas être connectés automatiquement à leurs comptes dans les dernières versions de Firefox et Safari. [https://phabricator.wikimedia.org/T226797] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.33|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-03-02|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-03-03|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-03-04|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/09|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div> ---- 1 març de 2021 a 19.08 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21161722 --> == Intervencions d'un inconscient == Adiu Joan Francés. Avèm reagit collectivament a las modificacions de Jejesga, mès aqueste cambiava pas qu'un ç en s. Cresi qu'avèm pièger ara e malurosament ven de l'IEO. Lo nommat Geoccitania implanta pertot la "referéncia" de son organisme e de còps se permet de tornar nomenar de noms de comunas. Aquò rai, pòt tombar just per azard, mès lo "trabalh" de topoc a tres defauts redibitòris: primièrament, son pas anats verificar sus plaça coma se deu, segondament, coneisson pas res a la gramatica istorica, tresenament, van contre de trabalhs publicats redigits per d'autors serioses. E n'ajustarai un quatren, es que sabon pas que sabon pas (e fan pas res per saber quicòm). Vòli pas reprochar a digun çò que sap pas (personalament, ambe tot çò que sabi pas, quitament dins aquel domeni, se poiriá escriure un gròs libre), çò que repròchi es la pigresa e la pretencion. Qualques exemples. [[Le Freney-d'Oisans]], ''in Fraxeneto'' al sègle XI, un equivalent dels Fraissenet, Fraissinet, contractat en francés et benlèu en occitan. Ne faguèron un Lo Frenac (sufixe celtic ''-acon'' !) e agèron pas vergonha de cambiar lo títol. [[Villard-Reculas]]: i a una fòrma anciana en -ati e se la latinizacion es plan faita, lo nom s'acaba per -s o puslèu per -ç. Ne faguèron Lo Vilar Reculat. Perqué ? perqué i a un -t- dins la fòrma anciana. Confondon sovent lo latin et l'occitan, o cal dire. Alaug (Allauch en francés), fòrma anciana Alaudi, pr'amor del d ne faguèron un Alaud, etc. Un exemple dins un autre genre : [[Sèrras Castèth]], grafia de Grosclaude, es per els un Sèrras deth Castèth. L'article contractat es imaginari e se n'i aviá un, seriá pas deth, mès deu. Te sovenes qu'Olivier Véran voliá vaccinar 70 milions de franceses, mès ambe lo metòde topoc, soi capable de crear lo nom de 70 milions de comunas occitanas. Pel moment, escrivi un {{refins}} a caduna de lors preconizacions, quand i a una referéncia scientifica, la meti a la plaça de lor estront, quand tòrnan nommar una comuna, ambe tot çò que sabi de lor incompeténcia, de lor nullitat absoluda, considèri que soi en dret de tornar botar l'ancian nom. Sovent, son de comunas nòrd-occitanas e sabèm pas lo nom autentic; gardar lo nom francés es un biais de reconéisser que sabèm pas lo nom, puslèu que d'enganar lo monde en daissant un nom imaginari. Wikipèdia es una enciclopèdia, pas un obrador literari. Se son pas contents, ai una pagina de discussion. Amistats. Joan Pèire Sivadon. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 7 març de 2021 a 13.14 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/10|Tech News: 2021-10]] == <section begin="technews-2021-W10"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/10|Translations]] are available. '''Recent changes''' * [[mw:Special:MyLanguage/Content translation/Section translation|Section translation]] now works on Bengali Wikipedia. It helps mobile editors translate sections of articles. It will come to more wikis later. The first focus is active wikis with a smaller number of articles. You can [https://sx.wmflabs.org/index.php/Main_Page test it] and [[mw:Talk:Content translation/Section translation|leave feedback]]. * [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:FlaggedRevs|Flagged revisions]] now give admins the review right. [https://phabricator.wikimedia.org/T275293] * When someone links to a Wikipedia article on Twitter this will now show a preview of the article. [https://phabricator.wikimedia.org/T276185] '''Problems''' * Many graphs have [[:w:en:JavaScript|JavaScript]] errors. Graph editors can check their graphs in their browser's developer console after editing. [https://phabricator.wikimedia.org/T275833] '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.34|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-03-09|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-03-10|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-03-11|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). * The [[mw:Talk pages project/New discussion|New Discussion]] tool will soon be a new [[mw:Special:MyLanguage/Extension:DiscussionTools|discussion tools]] beta feature for on most Wikipedias. The goal is to make it easier to start new discussions. [https://phabricator.wikimedia.org/T275257] '''Future changes''' * There will be a number of changes to make it easier to work with templates. Some will come to the first wikis in March. Other changes will come to the first wikis in June. This is both for those who use templates and those who create or maintain them. You can [[:m:WMDE Technical Wishes/Templates|read more]]. * [[m:WMDE Technical Wishes/ReferencePreviews|Reference Previews]] will become a default feature on some wikis on 17 March. They will share a setting with [[mw:Page Previews|Page Previews]]. If you prefer the Reference Tooltips or Navigation-Popups gadget you can keep using them. If so Reference Previews won't be shown. [https://phabricator.wikimedia.org/T271206][https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:WMDE_Technical_Wishes/ReferencePreviews] * New JavaScript-based functions will not work in [[:w:en:Internet Explorer 11|Internet Explorer 11]]. This is because Internet Explorer is an old browser that doesn't work with how JavaScript is written today. Everything that works in Internet Explorer 11 today will continue working in Internet Explorer for now. You can [[mw:Compatibility/IE11|read more]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/10|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W10"/> 8 març de 2021 a 17.51 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21175593 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/11|Tech News: 2021-11]] == <section begin="technews-2021-W11"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/11|Translations]] are available. '''Recent changes''' * Wikis that are part of the [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|desktop improvements]] project can now use a new [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Features/Search|search function]]. The desktop improvements and the new search will come to more wikis later. You can also [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements#Deployment plan and timeline|test it early]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Editors who put up banners or change site-wide [[:w:en:JavaScript|JavaScript]] code should use the [https://grafana.wikimedia.org/d/000000566/overview?viewPanel=16&orgId=1 client error graph] to see that their changes has not caused problems. You can [https://diff.wikimedia.org/2021/03/08/sailing-steady%e2%80%8a-%e2%80%8ahow-you-can-help-keep-wikimedia-sites-error-free read more]. [https://phabricator.wikimedia.org/T276296] '''Problems''' * Due to [[phab:T276968|database issues]] the [https://meta.wikimedia.beta.wmflabs.org Wikimedia Beta Cluster] was read-only for over a day. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.34|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-03-16|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-03-17|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-03-18|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * You can add a [[:w:en:Newline|newline]] or [[:w:en:Carriage return|carriage return]] character to a custom signature if you use a template. There is a proposal to not allow them in the future. This is because they can cause formatting problems. [https://www.mediawiki.org/wiki/New_requirements_for_user_signatures#Additional_proposal_(2021)][https://phabricator.wikimedia.org/T272322] * You will be able to read but not edit [[phab:T276899|12 wikis]] for a short period of time on [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210323T06 {{#time:j xg|2021-03-23|en}} at 06:00 (UTC)]. This could take 30 minutes but will probably be much faster. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] You can use [https://quarry.wmflabs.org/ Quarry] for [[:w:en:SQL|SQL]] queries to the [[wikitech:Wiki replicas|Wiki Replicas]]. Cross-database <code>JOINS</code> will no longer work from 23 March. There will be a new field to specify the database to connect to. If you think this affects you and you need help you can [[phab:T268498|post on Phabricator]] or on [[wikitech:Talk:News/Wiki Replicas 2020 Redesign|Wikitech]]. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/PAWS PAWS] and other ways to do [[:w:en:SQL|SQL]] queries to the Wiki Replicas will be affected later. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/News/Wiki_Replicas_2020_Redesign] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/11|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W11"/> 15 març de 2021 a 23.23 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21226057 --> == À propos == Chère Joan Francés, Peut-être trouverez-vous un peu d'intérêt (et du temps) à traduire [[:fr:Alexandre Tarassov|cet article]] en occitan? == Comunas gasconas e pas biarnesas del 64 == Adiu Joan Francés. T'escrivi perqué ès pus ancian que ieu dins Wikipèdia. A temps passat se decidiguèt de separar las comunas dels Pirenèus Atlantics en Comunas deus Pirenèus Atlantics en Bascoat e Comunas deus Pirenèus Atlantics en Bearn. Lo Bascoat es definit siá per la comunautat d'aglomeracion, siá per las tres províncias de Labord, Baisha Navarra e Sola. Sai pas per quina rason faguèron atal, perqué en realitat i a de comunas gasconas (de còps mixtas recentament, coma BAB, o benlèu pus ancianament) que vestiguèron de l'infobox verda o que classèron en Bascoat. De còps l'infobox es occitana, d'autres còps es basca (ex : [[Gestars]]). Me sembla pas una bona idèia d'abandonar nòstres compatriòtas, mès vòli pas anar contra de decisions collectivas. Prepausi 3 categorias :1) Bascoat, 2) Bearn, 3) autas comunas gasconas e prepausi tanben de botar sistematicament l'infobox occitana per las comunas gasconas (aquel punt es sense problèmas perqué las que son vestidas de verd son paucas). Qué ne pensas ? Doble d'aquel messatge mandat a Jiròni. Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 20 març de 2021 a 01.19 (UTC) == Books & Bytes – Issue 42 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 42, January – February 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New partnerships: PNAS, De Gruyter, Nomos * 1Lib1Ref * Library Card <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/January-February_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --22 març de 2021 a 11.28 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=21245174 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/12|Tech News: 2021-12]] == <section begin="technews-2021-W12"/><div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/12|Translations]] are available. '''Recent changes''' * There is a [[mw:Wikipedia for KaiOS|Wikipedia app]] for [[:w:en:KaiOS|KaiOS]] phones. They don't have a touch screen so readers navigate with the phone keys. There is now a [https://wikimedia.github.io/wikipedia-kaios/sim.html simulator] so you can see what it looks like. * The [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Replying|reply tool]] and [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/New discussion|new discussion tool]] are now available as the "{{int:discussiontools-preference-label}}" [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|beta feature]] in almost all wikis except German Wikipedia. '''Problems''' * You will be able to read but not edit [[phab:T276899|twelve wikis]] for a short period of time on [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210323T06 {{#time:j xg|2021-03-23|{{PAGELANGUAGE}}}} at 06:00 (UTC)]. This can also affect password changes, logging in to new wikis, global renames and changing or confirming emails. This could take 30 minutes but will probably be much faster. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.36|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-03-23|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-03-24|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-03-25|en}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendar]]). * [[:w:en:Syntax highlighting|Syntax highlighting]] colours will change to be easier to read. This will soon come to the [[phab:T276346|first wikis]]. [https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Improved_Color_Scheme_of_Syntax_Highlighting] '''Future changes''' * [[mw:Special:MyLanguage/Extension:FlaggedRevs|Flagged revisions]] will no longer have multiple tags like "tone" or "depth". It will also only have one tier. This was changed because very few wikis used these features and they make the tool difficult to maintain. [https://phabricator.wikimedia.org/T185664][https://phabricator.wikimedia.org/T277883] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Advanced item]] Gadgets and user scripts can access variables about the current page in JavaScript. In 2015 this was moved from <code dir=ltr>wg*</code> to <code dir=ltr>mw.config</code>. <code dir=ltr>wg*</code> will soon no longer work. [https://phabricator.wikimedia.org/T72470] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]] • [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/12|Translate]] • [[m:Tech|Get help]] • [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]] • [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div></div> <section end="technews-2021-W12"/> 22 març de 2021 a 16.53 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21244806 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/13|Tech News: 2021-13]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/13|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Certains très vieux [[:w:fr:navigateur web|fr:navigateur web]] [[:mw:Special:MyLanguage/Compatibility|ne fonctionnent pas]] bien avec les wikis Wikimedia. Du vieux code pour les navigateurs qui étaient pris en charge va être retiré. Cela peut poser souci dans ces navigateurs. [https://phabricator.wikimedia.org/T277803] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les [[:m:IRC/Channels#Raw_feeds|flux IRC des changements récents]] ont été déplacés vers un nouveau serveur. Assurez-vous que tous les outils se reconnectent automatiquement à <code>irc.wikimedia.org</code> et pas à un serveur spécifique. Les utilisateurs devraient aussi envisager de passer à [[:wikitech:Event Platform/EventStreams|EventStreams]] qui est plus moderne. [https://phabricator.wikimedia.org/T224579] '''Problèmes''' * Lorsque vous déplacez une page que beaucoup de contributeurs ont dans leur liste de suivi, l’historique peut être divisée. Parfois, il devient également impossible de déplacer la page à nouveau pendant un moment. Cela vient d’un problème dans la [[w:fr:Ordonnancement de travaux informatiques|file d’attente des travaux]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T278350] * Certaines pages traductibles sur Meta ne pouvaient pas être modifiées. Cela était dû à un bogue dans l’outil de traduction. La nouvelle version de MediaWiki a été retardée à cause de problèmes tels que celui-ci. [https://phabricator.wikimedia.org/T278429][https://phabricator.wikimedia.org/T274940] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.37|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-03-30|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-03-31|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-04-01|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/13|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 29 març de 2021 a 17.31 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21267131 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/14|Tech News: 2021-14]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/14|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les rédacteurs peuvent réduire une partie d'un article afin que vous deviez cliquer dessus pour la voir. Lorsque vous cliquez sur un lien vers une section à l'intérieur d'un contenu réduit, celui-ci se développe pour afficher la section. Le navigateur fera défiler l'article jusqu'à la section. Auparavant, ces liens ne fonctionnaient pas si vous ne développiez pas d'abord manuellement le contenu. [https://phabricator.wikimedia.org/T276741] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] L’[[w:fr:API|API]] de [[mw:Special:MyLanguage/Citoid|Citoid]] utilisera, par exemple, <code>2010-12-XX</code> à la place de <code>2010-12</code> pour les dates avec un mois mais pas de jour. Le but est d’éviter que <code>2010-12</code>, qui désigne <code>Décembre 2010</code>, soit confondu avec <code>2010-2012</code>. Ce format est dit « de niveau 1 », par rapport au « niveau 0 », dans [https://www.loc.gov/standards/datetime/ la norme sur le format étendu des dates et heures]. [https://phabricator.wikimedia.org/T132308] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.36/wmf.38|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-04-06|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-04-07|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-04-08|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.36/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] [[:wikitech:PAWS|PAWS]] peut maintenant se connecter aux nouvelles [[:wikitech:Wiki Replicas|répliques de wiki]]. Les requêtes <code>JOINS</code> entre bases de données ne fonctionneront plus à partir du 28 avril. [[:wikitech:News/Wiki Replicas 2020 Redesign#How should I connect to databases in PAWS?|Une nouvelle façon de connecter les base de données]] existe. Jusqu’au 28 avril, les deux manières de lier les bases de données fonctionneront. Si vous pensez que cela vous affecte et que vous avez besoin d’aide, publiez [[phab:T268498|sur Phabricator]] ou sur [[wikitech:Talk:News/Wiki Replicas 2020 Redesign|Wikitech]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/14|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 5 abril de 2021 a 19.41 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21287348 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/16|Tech News: 2021-16]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/16|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les courriels adressés aux wikis de Wikimedia sont traités par des groupes de contributeurs de Wikimedia. Ces équipes de réponse bénévoles utilisent désormais le logiciel [https://github.com/znuny/Znuny Znuny] au lieu d’[[m:Special:MyLanguage/OTRS|OTRS]]. Les fonctions et l’interface restent les mêmes. Les administrateurs bénévoles donneront bientôt plus de détails sur les prochaines étapes. [https://phabricator.wikimedia.org/T279303][https://phabricator.wikimedia.org/T275294] * Si vous utilisez la [[Mw:Special:MyLanguage/Extension:CodeMirror|coloration syntaxique]], vous pouvez voir les numéros de ligne dans les éditeurs de wikicode 2010 et 2017 lorsque vous modifiez des modèles. Cela permet de voir plus facilement les sauts de ligne et de mentionner des lignes spécifiques. Les numéros de ligne seront bientôt disponibles dans tous les espaces de noms. [https://phabricator.wikimedia.org/T267911][https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Line_Numbering][https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:WMDE_Technical_Wishes/Line_Numbering] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] En raison d’un changement technique, il pourrait y avoir des problèmes avec les gadgets et scripts qui ont une zone de résumé des modifications [https://phab.wmfusercontent.org/file/data/llvdqqnb5zpsfzylbqcg/PHID-FILE-25vs4qowibmtysl7cbml/Screen_Shot_2021-04-06_at_2.34.04_PM.png similaire à celle-ci]. Si des bizarreries apparaissent, ces scripts doivent utiliser <code>mw.loader.using('mediawiki.action.edit.styles')</code> pour retrouver leur aspect antérieur. [https://phabricator.wikimedia.org/T278898] * La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.1|dernière version]] de MediaWiki est arrivée sur les wikis Wikimedia la semaine dernière (il n’y a pas eu d’édition des Actualités techniques la semaine dernière). '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''Futurs changements''' * Le nom technique du groupe utilisateur <code>oversight</code> va être renommé en <code>suppress</code>, pour des [[phab:T109327|raisons techniques]]. Cela ne changera pas la manière dont ces contributeurs sont appelés sur votre wiki. Cela devrait arriver dans deux semaines. Vous pouvez ajouter un commentaire [[phab:T112147|sur Phabricator]] si vous avez des objections. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/16|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 19 abril de 2021 a 16.49 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21356080 --> == Pourriez-vous aider s'il vous plait. == Bonsoir Mr Jfblanc, je souhaite que vous puissiez aider à conserver cette article l''''Équipe du Comté de Nice de football''' https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89quipe_du_Comt%C3%A9_de_Nice_de_football en Français. Débat d'admissibilité: https://fr.wikipedia.org/wiki/Discussion:%C3%89quipe_du_Comt%C3%A9_de_Nice_de_football/Suppression s'il vous plait, comme par le passé avec la sélection d'Occitanie féminine de football. Cordialement. == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/17|Tech News: 2021-17]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/17|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Certains paramètres de modèles prennent habituellement des valeurs spécifiques. Il est possible de suggérer des valeurs aux contributeurs dans les [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TemplateData|TemplateData]]. Vous pourrez bientôt les voir sous forme de liste déroulante dans l’éditeur visuel. Ceci a pour but d'aider les utilisateurs de modèles à trouver les bonnes valeurs plus rapidement. [https://phabricator.wikimedia.org/T273857][https://meta.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/WMDE_Technical_Wishes/Suggested_values_for_template_parameters][https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:WMDE_Technical_Wishes/Suggested_values_for_template_parameters] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.3|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-04-27|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-04-28|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-04-29|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/17|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 26 abril de 2021 a 21.25 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21391118 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/18|Tech News: 2021-18]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/18|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[w:en:Wikipedia:Twinkle|Twinkle]] est un gadget sur Wikipédia en anglais qui aide à la maintenance et au patrouillage. Il peut [[m:Grants:Project/Rapid/SD0001/Twinkle localisation/Report|maintenant être utilisé sur d’autres wikis]]. Vous pouvez installer Twinkle sur votre wiki en utilisant le dépôt Github [https://github.com/wikimedia-gadgets/twinkle-starter twinkle-starter]. '''Problèmes''' * L’[[mw:Special:MyLanguage/Content translation|outil de traduction de contenu]] a cessé de fonctionner pour de nombreux articles pendant un moment en raison d’un bogue. [https://phabricator.wikimedia.org/T281346] * Certaines choses ne fonctionneront plus pendant environ 1 minute le 5 mai [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210505T0600 vers 6 h (UTC)]. Cela va notamment concerner l’outil de traduction de contenu et les notifications. Cela est dû à une mise à jour nécessaire pour éviter des plantages. [https://phabricator.wikimedia.org/T281212] '''Changements à venir cette semaine''' * La [[mw:Special:MyLanguage/Help:Reference Previews|Prévisualisation des références]] va devenir une fonctionnalité par défaut le 5 mai sur de nombreux wikis. Cela a été repoussé en raison de certains changements. Vous pouvez l’utilisez sans utiliser la [[mw:Special:MyLanguage/Page Previews|Prévisualisation des pages]] si vous le souhaitez. Il était initialement prévu que l’activation de ces fonctionnalités irait de paire. [https://phabricator.wikimedia.org/T271206][https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:WMDE_Technical_Wishes/ReferencePreviews] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.4|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-05-04|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-05-05|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-05-06|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les classes [[:w:fr:Feuilles de style en cascade|CSS]] <code dir=ltr>.error</code>, <code dir=ltr>.warning</code> et <code dir=ltr>.success</code> ne fonctionnent pas pour les lecteurs sur mobile si elles ne sont pas spécifiquement définies sur votre wiki. À partir de juin, elles ne fonctionneront plus pour les lecteurs sur ordinateur non plus. Cela peut impacter des gadgets et modèles. En remplacement, il est possible de définir ces classes dans [[MediaWiki:Common.css]] ou dans les styles de modèle. [https://phabricator.wikimedia.org/T280766] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/18|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 3 mai de 2021 a 15.43 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21418010 --> == Books & Bytes – Issue 43 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 43, March – April 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New Library Card designs * 1Lib1Ref May <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/March-April_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --10 mai de 2021 a 11.12 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=21403620 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/19|Tech News: 2021-19]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/19|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.5|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-05-11|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-05-12|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-05-13|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Vous pouvez voir sur quoi les participants prévoient de travailler lors du [[mw:Wikimedia Hackathon 2021|hackathon Wikimédia]] en ligne qui se tiendra les 22 et 23 mai. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/19|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 10 mai de 2021 a 15.10 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21428676 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/20|Tech News: 2021-20]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/20|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Une nouvelle barre d’outils est disponible dans [[mw:Talk pages project/Replying|l’outil Répondre]]. Elle fonctionne dans le mode source en wikicode. Vous pouvez l’activer dans [[Special:Preferences#mw-htmlform-discussion|vos préférences]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T276608] [https://www.mediawiki.org/wiki/Talk_pages_project/Replying#13_May_2021] [https://www.mediawiki.org/wiki/Talk_pages_project/New_discussion#13_May_2021] * Les [https://lists.wikimedia.org/mailman/listinfo listes de diffusion] de Wikimedia vont être migrées vers la nouvelle version [[:w:fr:GNU Mailman|Mailman 3]]. L’encodage des caractères pour fonctionner va changer de d’<code>[[:w:fr:UTF-8|UTF-8]]</code> vers <code>utf8mb3</code>. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/IEYQ2HS3LZF2P3DAYMNZYQDGHWPVMTPY/][https://phabricator.wikimedia.org/T282621] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Une [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/14|édition précédente]] des ''Actualités techniques'' disait que l’[[:w:fr:Application Programming Interface|API]] de [[mw:Special:MyLanguage/Citoid|Citoid]] gèrerait les dates mentionnant un mois mais pas de jour d’une nouvelle façon ; mais ce changement a pour le moment été annulé. Nous devons d’abord discuter davantage de la façon dont cela risque d’affecter les différents wikis. [https://phabricator.wikimedia.org/T132308] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] <code>MediaWiki:Pageimages-blacklist</code> va être renommé en <code>MediaWiki:Pageimages-denylist</code>. La liste peut être copiée vers le nouveau nom. Cela se passera le 19 mai pour certains wikis et le 20 mai pour d’autres wikis. La plupart des wikis ne l’utilisent pas. Ce message liste les images qui ne devraient jamais afficher de vignettes sur les articles. [https://phabricator.wikimedia.org/T282626] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.6|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-05-18|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-05-19|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-05-20|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/20|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 17 mai de 2021 a 13.50 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21464279 --> == Casso (Agenés) == Adiu. Ai vist ton article sus ''Casso (Agenés)''. Coma lo nom atestat en latin mena a ''Casson'', creses que i a agut un reculament d'accent desempuèi ? Solide, sèm pas dins la lo sud-oèst gascon ambe las apocòpas del tipe ''casso'', ''hreisho'' (i a benlèu 80 km). Amistats. [[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 21 mai de 2021 a 05.15 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/21|Tech News: 2021-21]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimedia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/21|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Le mouvement Wikimedia utilisait [[:m:Special:MyLanguage/IRC|IRC]] sur un réseau appelé [[:w:fr:Freenode|Freenode]]. Il y a eu des changements sur qui a le contrôle du réseau. Les [[m:Special:MyLanguage/IRC/Group_Contacts/fr|contacts de groupe IRC]] Wikimedia ont [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Wikimedia_Forum&type=revision&diff=21476411&oldid=21475994 décidé] de migrer vers le nouveau réseau [[:w:en:Libera Chat|Libera Chat]]. Ce n'est pas une décision formelle pour le mouvement de déplacer tous les canaux mais la plupart des canaux IRC de Wikimedia vont probablement quitter Freenode. Il y a un [[:m:IRC/Migrating_to_Libera_Chat|guide de migration]] et des [[m:Wikimedia Forum#Freenode (IRC)|discussions en cours]] sur Wikimedia à ce sujet. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.7|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-05-25|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-05-26|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-05-27|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/21|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 24 mai de 2021 a 17.07 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21477606 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/22|Tech News: 2021-22]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/22|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * Un problème a eu lieu avec l’habillage Vector, dans la taille du texte des catégories et des informations sous le titre de la page. Cela a été corrigé mardi dernier. [https://phabricator.wikimedia.org/T283206] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/22|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 31 mai de 2021 a 17.06 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21516076 --> == Petite aide s'il vous plait. == Bonjour Mr Jfblanc, je souhaite que vous puissiez aider à conserver cette article l''''Équipe du Haut-Karabagh de football''' https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89quipe_du_Haut-Karabagh_de_football ,comme vous avez déjà pu le faire avant pour la sélection du Comté de Nice ou de l'Occitanie féminine. Discussion:Équipe du Haut-Karabagh de football: https://fr.wikipedia.org/wiki/Discussion:%C3%89quipe_du_Haut-Karabagh_de_football/Suppression . Cordialement. == Categorias == Salut Joan Francés, je suis un contributeur de la vec. wiki. On est en train de re-organizer le categorie principales sur notre wiki et on a donne un coup d'oil à la votre pour s'inspirer. J'ai noté que vous utilisez J'ai noté que [Categoria:Espaci Wikipèdia], comme la wiki française, mais que [Categoria:Mantenença Wikipèdia] n'est pas categorisé la bas. Est-il un refuse ou il y a quelque raison pratique? Il m'aiderait beaucoup d'avoir ta opinion. Mercès. PS. Malhéureusement je ne parle pas occitain :( --[[Utilizaire:Ciaurlec|Ciaurlec]] ([[Discussion Utilizaire:Ciaurlec|d]]) 5 junh de 2021 a 19.52 (UTC) :Adieu JFB, anca mi te poso capir se ti scrivi in ósitan, diria cuazi mèjo de el franseze, donca ti pol scriver co ti préferisi. Pecà che no sia bon mi de parlarlo. Grasie par ła risposta, e del consejo. Da cheło che sémo drio discòrer, el ze fasiłe che ła vostra oc.wiki ła sarà el modèl par tute łe cuestion de manutension: penso donca che ghe sarà maniera de sentirse ancora. Mercés. --[[Utilizaire:Ciaurlec|Ciaurlec]] ([[Discussion Utilizaire:Ciaurlec|d]]) 6 junh de 2021 a 11.47 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/23|Tech News: 2021-23]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/23|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.9|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-06-08|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-06-09|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-06-10|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Le mouvement Wikimedia utilise [[:mw:Special:MyLanguage/Phabricator|Phabricator]] pour des tâches techniques. C'est là que nous recueillons les suggestions techniques, les bogues et sur quoi travaillent les développeurs. L'entreprise derrière Phabricator va cesser de travailler dessus. Cela ne changera rien pour le mouvement Wikimedia pour le moment, mais pourrait entraîner des changements dans le futur. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/message/YAXOD46INJLAODYYIJUVQWOZFIV54VUI/][https://admin.phacility.com/phame/post/view/11/phacility_is_winding_down_operations/][https://phabricator.wikimedia.org/T283980] * Pour certaines langues, la recherche sur Wikipédia donnera bientôt davantage de résultats, notamment pour les cas où l’utilisateur effectuant la recherche n’a pas saisi correctement les [[:w:fr:diacritiques|fr:diacritiques]] quand elles ne sont pas considérées comme nécessaires dans sa langue. Par exemple, rechercher ''Bedusz'' ne trouve pas ''Będusz'' sur la Wikipédia en allemand. Le caractère <code>ę</code> n’est pas utilisé en allemand, donc beaucoup d’utilisateurs écrivent <code>e</code> à la place. Cela fonctionnera mieux à l’avenir dans certaines langues. [https://phabricator.wikimedia.org/T219550] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les [[:w:en:Cross-site request forgery|paramètres des jetons CSRF]] dans [[:mw:Special:MyLanguage/API:Main page|l’API action]] ont changé en 2014. Les anciens paramètres d’avant 2014 vont bientôt cesser de fonctionner. Cela peut affecter les robots, gadgets et scripts utilisateur qui les utilisent encore. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/IMP43BNCI32C524O5YCUWMQYP4WVBQ2B/][https://phabricator.wikimedia.org/T280806] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/23|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 7 junh de 2021 a 20.03 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21551759 --> == Perturbator == Adiu, Joan Francés. Pòdi pas mai trabalhar o tant val dire res. La persona que sabes arrèsta mon ordinator a tot moments. Amistats.[[Utilizaire:Sivadon 1949|Sivadon 1949]] ([[Discussion Utilizaire:Sivadon 1949|d]]) 12 junh de 2021 a 06.57 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/24|Tech News: 2021-24]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/24|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les utilisateurs non connectés utilisant l’interface web mobile peuvent choisir d’utiliser le [[:mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Advanced mobile contributions|mode mobile avancé]]. Ils voient dorénavant les catégories d’une manière similaire aux utilisateurs sur ordinateur. Par conséquent, certaines gadgets conçus pour ordinateur pourraient maintenant fonctionner sur mobile aussi. Si votre wiki est doté de tels gadgets, vous pouvez décider de les activer maintenant sur le site mobile aussi. Certains gadgets doivent peut-être être corrigés pour fonctionner correctement sur mobile. [https://phabricator.wikimedia.org/T284763] * Les liens interlangues de Wikidata fonctionnent désormais sur [[:oldwikisource:Main Page|l’édition multilingue de Wikisource]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T275958] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''Futurs changements''' * À l’avenir, nous ne pourrons plus afficher publiquement l’IP des contributeurs non enregistrés, pour des raisons légales. Une première version du texte présentant comment [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#Updates|l’affichage des IP à ceux qui ont besoin de les voir devrait fonctionner]] est disponible. * La Wikipédia en allemand, Wikivoyage en anglais et 29 wikis plus petits ne pourront pas être modifiés pendant quelques minutes le 22 juin, normalement entre 5 h et 5 h 30. [https://phabricator.wikimedia.org/T284530] * Toutes les wikis seront en lecture-seule le 28 juin. Davantage d’informations seront publiées dans les Actualités techniques et également sur chaque wiki dans les prochaines semaines. [https://phabricator.wikimedia.org/T281515][https://phabricator.wikimedia.org/T281209] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/24|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 14 junh de 2021 a 20.26 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21587625 --> == Question de wiki sus l'occitan ancian del nòrd-oèst d'Aquitània == Bonjorn, '''{{oc}}''': Ai recentament creat un article sul dialècte de l'occitan ancian parlat en Peitau, entitolat [[occitan peitavin]]. Pasmens, en apondent una comparason de mots dialectals (oc-ptv, oc-stg, ptv, stg, lemosin anc., lemosin mod., lengadocian), ai trobat que los tres son pro pròches per èsser considerats essencialament coma lo meteis dialècte: un "lemosin ancian". Tròbi pas cap de pròva indicant se las zònas frontalièras que son passadas al peitavin-santongés a la Renaissença (veire [http://dante.univ-tlse2.fr/4047/7/dussouchaud_olivier_M22017pdf.pdf aquela mapa, pagina 14]) son passadas del ''-it'' al ''-ch'' (dre(i)t->drech, fait->fach) mentre qu'estançonan encara de lenga occitana, dont l'abséncia seriá una mai petita ruptura dialectala amb Lemosin, mas pas mai que lo marchés modèrne. Aqueles concèptes deurián fusionats en un sol article, entitolat "lemosin ancian"? '''{{en}}''': I recently created an article about the Old Occitan dialect spoken in Poitou, titled [[occitan peitavin]]. However, in adding a comparison of dialectal words, I've found that the three are close enough to be considered essentially the same: un lemosin ancian. I can't find any evidence as to whether or not the border areas which switched to peitavin-santongés during the renaissance switched from -it to -ch while they were still Occitan-speaking, a lack of which would be a smaller dialectal break from Limousin, but no more than modern Marchois. Should these concepts be merged into just one article, titled "lemosin ancian"? Coralament, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 17 junh de 2021 a 08.14 (UTC) :'''{{oc}}''': Ara, me fasètz pensar cossí formular quicòm sus l'occitan en Santonge! Jaufre Rudèl es decisivament occitan en ''-cha'', mas lo [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k15864t/f508.item.zoom Turpin sentongés] es en ''-ca''. Devi m'abstenir de far un article "sentongés occitan" o de metre "sentongés" coma dialècte/exemple distint dins la comparason actuala? (ie inclure "-cha" coma Rudèl dins "peitavin" e "-ca" coma lo Turpin dins un exemple de colomna "gascon sentongés"?)<br>'''{{en}}''': Now you make me wonder how to word something about Occitan in Saintonge! Jaufre Rudèl is definitely occitan en ''-cha'', but the [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k15864t/f508.item.zoom Turpin sentongés] is in ''-ca''. Should I refrain from making an article "occitan sentongés" or putting "sentongés" as a distinct dialect/example in the present comparison? (ie include "-cha" like Rudèl in "peitavin" and "-ca" like the Turpin in an example column "gascon sentongés"?)<br>Mercés, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 17 junh de 2021 a 08.44 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/25|Tech News: 2021-25]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/25|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Le nom du groupe <code>otrs-member</code> est maintenant <code>vrt-permissions</code>. Ce changement peut affecter les filtres antiabus. [https://phabricator.wikimedia.org/T280615] '''Problèmes''' * Vous pourrez lire, mais pas modifier Wikipédia en allemand, Wikivoyage en anglais et 29 petits wikis pendant quelques minutes le 22 juin, entre [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210623T0500 5 h et 5 h 30 UTC]. [https://phabricator.wikimedia.org/T284530] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.11|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-06-22|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-06-23|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-06-24|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/25|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 21 junh de 2021 a 15.49 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21593987 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/26|Tech News: 2021-26]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/26|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les wikis dotés des [[mw:Special:MyLanguage/Growth|fonctionnalités de Croissance]] peuvent dorénavant [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Community configuration|configurer celles-ci directement sur leur wiki]], à l’aide de la page spéciale <code>Special:EditGrowthConfig</code>. [https://phabricator.wikimedia.org/T285423] * Wikisource est doté d’un nouvel [[m:Special:MyLanguage/Community Tech/OCR Improvements|outil de ROC]]. Si vous voulez voir le bouton « extraire le texte » sur Wikisource, vous pouvez ajouter <code>.ext-wikisource-ExtractTextWidget { display: none; }</code> à votre [[Special:MyPage/common.css|page common.css]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T285311] '''Problèmes''' *Vous pourrez lire, mais pas modifier les wikis Wikimedia pendant quelques minutes le 29 juin à partir de [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20210629T1400 14 h UTC]. [https://phabricator.wikimedia.org/T281515][https://phabricator.wikimedia.org/T281209] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.12|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-06-29|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-06-30|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-07-01|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Le <code>Seuil pour le formatage des liens d’ébauche</code>, la <code>Taille de la vignette</code> et <code>Numéroter automatiquement les titres de section</code> peuvent être définis dans les préférences. La maintenance de ces paramètres est couteuse, et peu d’utilisateurs les utilisent. Les développeurs prévoient de les retirer, ce qui rendra le chargement des pages plus rapide. Vous pouvez [[mw:Special:MyLanguage/User:SKim (WMF)/Performance Dependent User Preferences|en savoir plus et donner votre avis]]. * Une barre d’outils va être ajoutée au mode source wikicode de [[mw:Talk pages project/Replying|l’outil Répondre]]. Cela rendra plus facile l’insertion de lien vers des pages et la notification d’autres utilisateurs. [https://phabricator.wikimedia.org/T276609][https://www.mediawiki.org/wiki/Talk_pages_project/Replying#Status_updates] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/26|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 28 junh de 2021 a 16.32 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21653312 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/27|Tech News: 2021-27]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/27|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Actualités techniques''' * Le prochain numéro des ''Actualités techniques'' sera envoyé le 19 juillet. '''Changements récents''' * [[:wikidata:Q4063270|AutoWikiBrowser]] est un outil pour faire des tâches répétitives plus facilement. Il utilise maintenant [[:w:fr:JSON|JSON]]. <code>Wikipedia:AutoWikiBrowser/CheckPage</code> has été déplacé vers <code>Wikipedia:AutoWikiBrowser/CheckPageJSON</code> et <code>Wikipedia:AutoWikiBrowser/Config</code>. <code>Wikipedia:AutoWikiBrowser/CheckPage/Version</code> a été déplacé vers <code>Wikipedia:AutoWikiBrowser/CheckPage/VersionJSON</code>. L’outil sera configuré sur le wiki afin que vous n’ayez pas à attendre la parution d’une nouvelle version pour que des modèles ou expressions régulières soient corrigés, par exemple. [https://phabricator.wikimedia.org/T241196] '''Problèmes''' * [[m:Special:MyLanguage/InternetArchiveBot|InternetArchiveBot]] aide à conserver les sources en ligne sur certains wikis en les ajoutant à la [[:w:fr:Wayback Machine|Wayback Machine]] puis en insérant un lien vers l’archive créé. Cela permet que la source ne disparaisse pas si la page web liée venait à être supprimée. Actuellement, ce robot insère un lien vers une mauvaise date d’archive quand il déplace une page depuis <code>archive.is</code> vers <code>web.archive.org</code>. [https://phabricator.wikimedia.org/T283432] '''Changements à venir cette semaine''' * L’outil pour [[m:WMDE Technical Wishes/Finding and inserting templates|trouver, ajouter et supprimer des modèles]] va être mis à jour, afin de rendre plus facile la recherche de modèle et leur utilisation. Les premiers wikis seront mis à jour le 7 juillet, les autres wikis auront cette mise à jour plus tard dans l’année. [https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Removing_a_template_from_a_page_using_the_VisualEditor][https://phabricator.wikimedia.org/T284553] * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''Futurs changements''' * Certains wikis Wikimedia utilisent les [[m:Special:MyLanguage/Flagged Revisions|Versions visées]] ou les Changements en attentes. Cela empêche que les modifications des utilisateurs récemment ou non enregistrées soient visibles avant qu’elles soient relues. L’action de relecture automatique (''auto review'') ne sera plus journalisée, et tous les anciens journaux des relectures auto seront supprimés, parce que cela crée de larges journaux qui ne sont pas vraiment utiles. [https://phabricator.wikimedia.org/T285608] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/27|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 5 julhet de 2021 a 17.33 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21694636 --> == Modèl "Dialècte X" == Bonjorn lo Joan, '''{{en}}''': So I've been using the templates <nowiki>{{Dialècte X}}</nowiki> to replace the old <nowiki><!--article redigit en X--></nowiki>, which caused a weird line break and the dialect wasn't visible to people not editing the article. I've also been writing articles for [[Aguiaina|Aguiaine]] in an orthography similar to Laurenç Revèst's "[[occitan restablit]]". As of now, I've been using <nowiki>{{Dialecte Lemosin}} and {{Dialecte Marchés}}</nowiki> in these articles, as the spellings aren't entirely one or the other. I wanted to ask you if it was admissible to create similar templates for "occitan restablit", with an * or something to make a visual distinction. It would look something like this: [[Imatge:Flag of Aquitaine.svg|40px|Quest articlhe es redigit en òc restablhit aguiainés.]] [[Imatge:Asterisk.svg|12px|Quest articlhe es redigit en òc restablhit aguiainés.]]. '''{{oc}}''': Ai doncas utilizat los modèls <nowiki>{{Dialècte X}}</nowiki> per remplaçar l'ancian <nowiki><!--article redigit en X--></nowiki> que provocava un saut de linha estranha e lo dialècte èra pas visibla per las personas qu'editavan pas l'article. Ai tanben escrich dels articles per [[Aguiaina]] dins una ortografia pròcha de l'"[[occitan restablit]] de Laurenç Revèst. Per ara, utilizi <nowiki>{{Dialecte Lemosin}} e {{Dialecte Marchés}}</nowiki> dins aqueles articles, que las ortografias son pas entièrament l'una o l'autre. Voliái vos demandar s'es admissible de crear dels modèls similars per l'"occitan restablit", amb un * o quicòm per far una distinccion visuala. Aquò semblariá a aquò: [[Imatge:Flag of Aquitaine.svg|40px|Quest articlhe es redigit en òc restablhit aguiainés.]] [[Imatge:Asterisk.svg|12px|Quest articlhe es redigit en òc restablhit aguiainés.]]. Coralament, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 8 julhet de 2021 a 01.35 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/29|Tech News: 2021-29]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/29|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Modifications récentes''' * L'outil permettant de trouver, d'[[m:WMDE Technical Wishes/Finding and inserting templates|ajouter et de supprimer des modèles]] a été mis à jour. Il s'agit de faciliter la recherche et l'utilisation des modèles corrects. Il était censé arriver sur les premiers wikis le 7 juillet mais a été reporté au 12 juillet. Il sera disponible pour d'autres wikis plus tard dans l'année. [https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Removing_a_template_from_a_page_using_the_VisualEditor][https://phabricator.wikimedia.org/T284553] * [[Special:UnconnectedPages|Special:UnconnectedPages]] liste les pages qui ne sont pas connectées à Wikidata. Cela vous aide à trouver des pages qui peuvent être connectées à des éléments Wikidata. Certaines pages ne doivent pas être connectées à Wikidata. Vous pouvez utiliser le mot magique <code><nowiki>__EXPECTED_UNCONNECTED_PAGE__</nowiki></code> sur les pages qui ne devraient pas être listées sur la page spéciale. [https://phabricator.wikimedia.org/T97577] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.15|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-07-20|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-07-21|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-07-22|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] La façon dont les supports sont structurés dans la sortie HTML de [[w:fr:Analyse syntaxique|l'analyseur syntaxique]] va bientôt changer. Cela peut affecter les bots, les gadgets, les scripts d'utilisateur et les extensions. Vous pouvez en [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/L2UQJRHTFK5YG3IOZEC7JSLH2ZQNZRVU/ savoir plus]. Vous pouvez le tester sur [[:testwiki:Main Page|Testwiki]] ou [[:test2wiki:Main Page|Testwiki 2]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les paramètres concernant la manière d'obtenir des [[mw:API:Tokens|jetons]] dans l'API MediaWiki ont été modifiés en 2014. L'ancienne méthode ne fonctionnera plus à partir du 1er septembre. Les scripts, bots et outils qui utilisent les paramètres d'avant le changement de 2014 doivent être mis à jour. Vous pouvez en [[phab:T280806#7215377|savoir plus]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/29|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 19 julhet de 2021 a 15.32 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21755027 --> == Hello == please save the [[Qaem Shahr]] article and link it to the wiki data item. Thank == Translation request == Hello. Can you translate and upload the articles [[:ca:Exèrcit de l'Azerbaidjan]], [[:fr:Drapeau de l'Azerbaïdjan]] and [[:fr:Hymne de la république socialiste soviétique d'Azerbaïdjan]] in Occitan Wikipedia? The three proposed articles should not be long like the French versions. I also wrote the same request to another user, not knowing if he is active or not. I am interested in languages that are endangered and which are often ignored and neglected by officialdom and the public. Yours sincerely, [[Utilizaire:Sarvathi|Sarvathi]] ([[Discussion Utilizaire:Sarvathi|d]]) 26 julhet de 2021 a 09.17 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/30|Tech News: 2021-30]] == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/30|Translations]] are available. '''Recent changes''' * A [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.14|new version]] of MediaWiki came to the Wikimedia wikis the week before last week. This was not in Tech News because there was no newsletter that week. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.16|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2021-07-27|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2021-07-28|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2021-07-29|en}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendar]]). '''Future changes''' * If you use the [[mw:Special:MyLanguage/Skin:MonoBook|Monobook skin]] you can choose to switch off [[:w:en:Responsive web design|responsive design]] on mobile. This will now work for more skins. If <code>{{int:monobook-responsive-label}}</code> is unticked you need to also untick the new [[Special:Preferences#mw-prefsection-rendering|preference]] <code>{{int:prefs-skin-responsive}}</code>. Otherwise it will stop working. Interface admins can automate this process on your wiki. You can [[phab:T285991|read more]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/30|Translate]]&nbsp;• [[m:Tech|Get help]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 26 julhet de 2021 a 21.11 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21771634 --> == Ma(r)çanas == Mercés; l'ai fach! [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 29 julhet de 2021 a 07.53 (UTC) == Books & Bytes – Issue 45 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 45, May – June 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * Library design improvements continue * New partnerships * 1Lib1Ref update <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/May-June_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --30 julhet de 2021 a 11.05 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=21707562 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/31|Tech News: 2021-31]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/31|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Si votre wiki utilises des balises telles que <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div class="mw-content-ltr"></nowiki></code></bdi> ou <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div class="mw-content-rtl"></nowiki></code></bdi> sans l’attribut <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>dir</code></bdi> obligatoire, alors elles cesseront de fonctionner dans deux semaines. Un correctif à court terme peut être ajouté à la page Common.css de votre wiki local, cela est expliqué sur [[phab:T287701|la tâche T287701]]. Désormais, toutes les utilisations doivent inclure tous les attributs, par exemple <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div class="mw-content-ltr" dir="ltr" lang="en"></nowiki></code></bdi> ou <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div class="mw-content-rtl" dir="rtl" lang="he"></nowiki></code></bdi>. Ceci s'applique également à certaines autres balises HTML, telles que <code>span</code> ou <code>code</code>. Vous pouvez voir des exemples de pages de votre wiki qui doivent être mises à jour en suivant les instructions sur [[phab:T287701|la tâche T287701]]. * Rappel : Wikimedia a [[m:Special:MyLanguage/IRC/Migrating to Libera Chat|migré vers le réseau IRC Libera Chat]], depuis l'ancien réseau Freenode. La documentation locale doit être mise à jour. '''Problèmes''' * La semaine dernière, tous les wikis ont été ralentis voire bloqués pendant 30 minutes, en raison d’un problème de génération de listes dynamiques d’articles sur Wikinews en russe, après un import massif de plus de {{formatnum:200000}} articles pendant 3 jours, ce qui a conduit à un problème de base de données. La fonctionnalité problématique a été désactivée sur ce wiki et les développeurs réfléchissent à la manière de corriger cela proprement. [https://phabricator.wikimedia.org/T287380][https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/2021-07-26_ruwikinews_DynamicPageList] '''Changements à venir cette semaine''' * Lors de l’ajout de lien depuis l’[[mw:VisualEditor|éditeur visuel]] ou l’[[mw:Special:MyLanguage/2017 wikitext editor|éditeur de wikicode 2017]], les [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Disambiguator|pages d’homonymie]] apparaitront désormais en fin des résultats de recherche, parce que la plupart des utilisateurs ne désirent pas créer de lien vers les pages d’homonymie. [https://phabricator.wikimedia.org/T285510] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.17|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-08-03|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-08-04|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-08-05|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * L’[[mw:Wikimedia Apps/Team/Android|équipe responsable de l’appli Wikipédia pour Android]] travaille sur la communication avec l’appli. Les développeurs travaillent sur la façon de communiquer avec les autres contributeurs et de recevoir des notifications. Vous pouvez [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android/Communication|en savoir plus]]. Ils recherchent des utilisateurs qui veulent [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android/Communication/UsertestingJuly2021|tester les projets]]. Tout contributeur qui a un téléphone Android et qui a envie de télécharger l’appli peut le faire. * La [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|Fonctionnalité bêta]] pour {{int:discussiontools-preference-label}} sera mise à jour dans les semaines à venir. Vous pourrez [[mw:Talk pages project/Notifications|vous abonner à des sections individuelles]] sur une page de discussion dans davantage de wikis. Vous pouvez la tester dès maintenant en ajoutant <code>?dtenable=1</code> à la fin de l'URL de la page de discussion ([https://meta.wikimedia.org/wiki/Meta_talk:Sandbox?dtenable=1 exemple]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/31|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 2 agost de 2021 a 20.47 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21818289 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/32|Tech News: 2021-32]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/32|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * Vous pourrez lire, mais pas modifier 17 wikis Wikimedia pendant quelques minutes le 10 août à partir de 05 h UTC. Cette interruption est causée par le travail sur la base de données. [https://phabricator.wikimedia.org/T287449] '''Changements à venir cette semaine''' * Le [[wmania:Special:MyLanguage/2021:Hackathon|Hackathon Wikimania]] se déroulera à distance le 13 août à partir de 5:00 UTC, pendant 24 heures. Vous pourrez participer de plusieurs manières. Vous pouvez encore proposer des projets et des sessions. * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.18|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-08-10|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-08-11|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-08-12|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] L'ancien CSS <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div class="visualClear"></div></nowiki></code></bdi> ne sera plus pris en charge après le 12 août. Les modèles et les pages devront utiliser <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><div style="clear:both;"></div></nowiki></code></bdi>. Votre aide est la bienvenue pour remplacer toute utilisation existante sur votre wiki. Des liens de recherche globale sont disponibles dans [[phab:T287962|la tâche T287962]]. '''Futurs changements''' * [[m:Special:MyLanguage/The Wikipedia Library|La Bibliothèque Wikipédia]] est un site permettant aux rédacteurs de Wikipédia d'accéder à des sources. Il existe une [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TheWikipediaLibrary|extension]] qui a une nouvelle fonctionnalité permettant d'indiquer aux utilisateurs quand ils peuvent y accéder. Elle utilisera les notifications. Elle commencera à envoyer des messages aux premiers utilisateurs en septembre. D'autres utilisateurs seront contactés plus tard. [https://phabricator.wikimedia.org/T288070] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] [[w:fr:Vue.js|Vue.js]] sera le framework [[w:fr:JavaScript|JavaScript]] pour MediaWiki à l'avenir. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/SOZREBYR36PUNFZXMIUBVAIOQI4N7PDU/] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/32|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 9 agost de 2021 a 16.21 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21856726 --> == Toponims septentrionals == Adiu lo Joan, Ai la toponimia de doas comunas peitavinas, [[Irais]] e [[Hanc]], mas soi pas segur que son las fòrmas occitanas las mai probablas. Quand avètz lo temps, podètz los legir? Coralament, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 14 agost de 2021 a 18.28 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/33|Tech News: 2021-33]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/33|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Vous pouvez à nouveau ajouter des liens interlangues dans la barre latérale de la [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|nouvelle apparence de Vector]]. Pour ce faire, vous devez connecter la page à un élément Wikidata. Dans la nouvelle apparence de Vector, les liens interlangues sont déplacés, mais le nouveau sélecteur de langue ne permet pas encore d’en ajouter. [https://phabricator.wikimedia.org/T287206] '''Problèmes''' * Il y a eu un problème sur les wikis qui utilisent l'extension Traduction. Les traductions n'étaient pas mises à jour ou étaient remplacées par le texte anglais. Les problèmes ont été corrigés. [https://phabricator.wikimedia.org/T288700][https://phabricator.wikimedia.org/T288683][https://phabricator.wikimedia.org/T288719] '''Changements à venir cette semaine''' * Une [[mw:Help:Tags|balise de révision]] sera bientôt ajoutée aux modifications qui créent des liens vers des [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Disambiguator|pages d'homonymie]], parce que ces liens sont généralement générés par accident. La balise permettra aux rédacteurs de trouver facilement les liens erronés et de les corriger. Si votre wiki n'aime pas cette fonctionnalité, elle peut être [[mw:Help:Tags#Deleting a tag added by the software|cachée]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T287549] *Vous avez envie d’aider à enrichir les informations disponibles sur les outils ? Cela vous plairait-il d’assiter ou d’aider à l’organisation d’une petite réunion virtuelle avec votre communauté pour discuter de la liste d’outils ? Alors dites-le sur la page de discussion des [[m:Toolhub/The Quality Signal Sessions|Sessions d’évaluation de la qualité de Toolhub]]. Nous avons aussi besoin d’un retour [[m:Talk:Toolhub/The Quality Signal Sessions#Discussion topic for "Quality Signal Sessions: The Tool Maintainers edition"|des mainteneurs d’outils]] sur certains points. * Auparavant, la liste d’utilisateurs ignorés ne fonctionnait pas pour les modifications sur les pages de votre espace de discussion utilisateur (page de discussion et ses sous-pages). À partir de cette semaine, ce sera vrai uniquement pour votre page de discussion. [https://phabricator.wikimedia.org/T288112] * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.19|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-08-17|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-08-18|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-08-19|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/33|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 16 agost de 2021 a 19.28 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21889213 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/34|Tech News: 2021-34]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/34|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * L'extension [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Score|Score]] (notation <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><score></nowiki></code></bdi>) a été réactivée sur les wikis publics et mise à niveau vers une version plus récente. Certaines fonctionnalités de la notation musicale peuvent ne plus fonctionner car elles ne sont activées qu'en « mode sécuritaire ». Le problème de sécurité a été corrigé et un [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Score/2021 security advisory|avis a été publié]]. '''Problèmes''' * Vous pourrez lire mais pas modifier [[phab:T289130|certains wikis]] pendant quelques minutes le {{#time:j xg|2021-08-25|fr}} vers [https://zonestamp.toolforge.org/1629871217 06:00 UTC]. Cela est lié à la maintenance de la base de données. Pendant la maintenance, les opérations sur CentralAuth ne seront pas non plus possibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.20|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-08-24|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-08-25|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-08-26|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/34|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 23 agost de 2021 a 21.59 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21923254 --> == Read-only reminder == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="MassMessage"/> Une opération de maintenance aura lieu le [https://zonestamp.toolforge.org/1629871231 {{#time: l F d H:i e|2021-08-25T06:00|fr}}]. Cela ne devrait durer que quelques minutes. Cela affectera votre wiki ainsi que $nombre autres wikis. <span class="mw-translate-fuzzy">Pendant l’opération, il ne sera pas possible d’enregistrer des modifications.</span> De plus, pendant cette période, les opérations sur CentralAuth ne seront pas possibles (GlobalRenames, modification/confirmation des adresses e-mail, connexion à de nouveaux wikis, changements de mot de passe). Pour plus d’informations sur cette opération et les services impactés, vous pouvez consulter [[phab:T289130|la tâche dédiée sur Phabricator]]. Une bannière sera affichée 30 minutes avant l’opération. Une aide serait la bienvenue pour informer votre communauté de cette opération de maintenance. {{Int:Feedback-thanks-title}}<section end="MassMessage"/> </div> 24 agost de 2021 a 20.35 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21927201 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/35|Tech News: 2021-35]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/35|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Certaines syntaxes de partitions musicales ne fonctionnent plus et ont peut-être besoin d'être mises à jour. Vous pouvez vérifier [[:Category:{{MediaWiki:score-error-category}}]] sur votre wiki pour obtenir une liste des pages comportant des erreurs. '''Problèmes''' * Les partitions musicales étaient incapables de restituer les paroles dans certaines langues en raison de l'absence de polices de caractères. Ce problème a été corrigé. Si votre langue préfère une police différente, veuillez déposer une demande sur Phabricator. [https://phabricator.wikimedia.org/T289554] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet avancé]] Les paramètres d'obtention des [[mw:API:Tokens|jetons]] dans l'API MediaWiki ont été modifiés en 2014. L'ancienne méthode ne fonctionnera plus à partir du 1er septembre. Les scripts, les bots et les outils qui utilisent les paramètres d'avant le changement de 2014 doivent être mis à jour. Vous pouvez en [[phab:T280806#7215377|lire plus]]. * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.21|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-08-31|fr}}. Elle sera présente sur les wikis non-Wikipedia et sur quelques Wikipédias le {{#time:j xg|2021-09-01|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis le {{#time:j xg|2021-09-02|fr}}. ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * Vous pourrez lire mais pas modifier [[phab:T289660|Commons]] pendant quelques minutes le {{#time:j xg|2021-09-06|fr}}. Cela se produira vers [https://zonestamp.toolforge.org/1630818058 05:00 UTC]. Cela est lié à la maintenance de la base de données. * Tous les wikis seront en lecture seule pendant quelques minutes le 13 septembre. Davantage d’informations seront publiées dans les Actualités techniques et également sur chaque wiki dans les prochaines semaines. [https://phabricator.wikimedia.org/T287539] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/35|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 30 agost de 2021 a 16.02 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21954810 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/36|Tech News: 2021-36]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/36|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les wikis dotés des [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature_summary|fonctionnalités de Croissance]] participaient à un test A/B depuis leur mise en place, ce qui impliquait que certains nouveaux ne bénéficiaient pas de ces fonctionnalités. Maintenant, tous les nouveaux de 21 des plus petits de ces wikis bénéficieront de ces fonctionnalités. [https://phabricator.wikimedia.org/T289786] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''Futurs changements''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] En 2017, la bibliothèque jQuery intégrée a été mise à jour de la version 1 à la version 3, avec une couche de compatibilité. Cette phase de migration va bientôt s’achever, pour rendre le site plus rapide à charger pour tout le monde. Si vous maintenez un gadget ou script utilisateur, vérifiez si vous avez des erreurs JQMIGRATE et corrigez-les le cas échéant, sinon elles feront échouer le script. [https://phabricator.wikimedia.org/T280944][https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/6Z2BVLOBBEC2QP4VV4KOOVQVE52P3HOP/] * L’an dernier, la Wikipédia en portugais commençait une expérimentation pour rendre obligatoire la connexion pour modifier des pages. Le [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Impact report for Login Required Experiment on Portuguese Wikipedia|rapport d’impact de cet essai]] est achevé. Pour poursuivre l’étude, l’équipe des Outils anti-harcèlement recherche des projets qui voudraient expérimenter la restriction de la modification des pages par les IP sur leur wiki pendant une courte période. [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Login Required Experiment|En savoir plus]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/36|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 6 setembre de 2021 a 15.20 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=21981010 --> == Ortografias per Usès/Usèç == Bonjorn Jfblanc, Ai una observacion: La grafia mai utilizada occitana (utilizat per Alibèrt) d'Usès/Usèç es ''Usès'', mas l'etimologia es ''Uceticum'', que dòna la grafia ''Usèç'' (citat per toponimiaoccitana). Es una ortografia melhor que l'autre? Devi citar las doas dins l'article? Amistats, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 6 setembre de 2021 a 18.02 (UTC) == Noms - Vau Nage/Vau Naja & Nage/Naja e Solòrgues == Bonjorn encara, Ai cercat sus la toponimia e la prononciacion de Vau Nage/Vau Naja e lo vilatge de Nage/Naja. Sembla qu'existisson doas fòrmas de prononciacion ara: ''Nage'' (coma citat en ''Vèunage'' e la fòrma mistralenca, ''Vau-Nage'') e ''Naja'' (utilizat sus Jornalet, una [https://www.youtube.com/watch?v=nzYHzNH3cYA video], Occitanica, etc.) qu'es mai etimologic. Pensi qu'es melhor d'utilizar ''Naja e Solòrgues'' per la comuna e ''Vau Naja'' (dos mots, coma dins ''[[Vau Cluson]]'', ''[[Lana Gran]]'', etc.) per la valada segon l'abondància de sorsas en ''-a'' e l'etimologia, mas soi pas 100% segur. Que pensatz? Amistats, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 6 setembre de 2021 a 22.15 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/37|Tech News: 2021-37]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/37|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * 45 nouvelles Wikipédia ont maintenant accès aux [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature summary|fonctionnalités de Croissance]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T289680] * [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Deployment table|Une majorité de Wikipédias]] a maintenant accès aux fonctionnalités de Croissance. L’équipe Croissance [[mw:Special:MyLanguage/Growth/FAQ|a publié une page de FAQ]] sur ces fonctionnalités. Cette FAQ, traduisible, décrit les fonctionnalités, comment les utiliser, comment les configurer… '''Problèmes''' * [[m:Special:MyLanguage/Tech/Server switch|Tous les wikis seront en lecture seule]] pendant quelques minutes le 14 septembre, à partir de [https://zonestamp.toolforge.org/1631628002 14 heures UTC]. [https://phabricator.wikimedia.org/T287539] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.37/wmf.23|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-09-14|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-09-15|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-09-16|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.37/Roadmap|calendrier]]). * À partir de cette semaine, la Wikipédia en italien recevra les mises à jour du logiciel le mercredi, au lieu du jeudi. Avec ce changement, les bogues seront remarqués et corrigés plus tôt. [https://phabricator.wikimedia.org/T286664] * Vous pouvez à nouveau ajouter des liens interlangues dans la barre latérale de la [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|nouvelle apparence de Vector]]. Pour ce faire, vous devez connecter la page à un élément Wikidata. Dans la nouvelle apparence de Vector, les liens interlangues sont déplacés, mais le nouveau sélecteur de langue ne permet pas encore d’en ajouter. [https://phabricator.wikimedia.org/T287206] * L’outil de [[mw:Special:MyLanguage/Extension:SyntaxHighlight|coloration syntaxique]] met en forme le code avec différentes couleurs. Il prend maintenant en charge 3 nouveaux langages. De plus, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>golang</code></bdi> peut maintenant être utilisé comme alias pour le [[d:Q37227|langage de programmation Go]] et un mode spécial <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>output</code></bdi> a été ajouté pour montrer la sortie d’un programme. [https://phabricator.wikimedia.org/T280117][https://gerrit.wikimedia.org/r/c/mediawiki/extensions/SyntaxHighlight_GeSHi/+/715277/] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/37|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 13 setembre de 2021 a 15.36 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22009517 --> == Toponimia en oc restablit: Lo betacisme peitavin == Bonjorn lo Joan, Ai una autra question de toponimia. En Peitau, existís de noms que sembla aver un betacisme coma los dialèctes meridionals d'oc, coma a [[Boltona|Boltona/Voltona]] (ptv-stg ''Boutoune''; fr ''Boutonne'') e [[Chef-Boutonne]] (en oc ''Chap Boltona/Voltona?'', escrich majoritàriament en ''V-'' fins a 1600 (solament un atestacion en ''B-'' abans, en 1317). Dins una grafia occitana, devèm los escriure en lo ''V-'' etimologic coma de toponims gascons e lengadocians? O en ''B-'' coma lo francés e lo peitavin-santongés moderne? Amistats, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 14 setembre de 2021 a 17.47 (UTC) Autra question: La comuna de [[Vausseroux]], es la traduccion '''''Vau Serors''''' probabla, dont "seror" es lo mot oc-peitavin per "sòrre" coma en gascon? == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/38|Tech News: 2021-38]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/38|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les fonctionnalités de croissance sont maintenant déployées sur presque toutes les Wikipédias. [[phab:T290582|Pour la majorité des petites Wikipedias]], les fonctionnalités ne sont disponibles que pour les utilisateurs expérimentés, pour [[mw:Special:MyLanguage/Growth/FAQ#enable|tester les fonctionnalités]] et [[mw:Special:MyLanguage/Growth/FAQ#config|les configurer]]. Les fonctionnalités seront disponibles pour les nouveaux arrivants à partir du 20 septembre 2021. * MediaWiki avait une fonction qui mettait en forme les liens locaux vers des articles courts dans un style différent. Chaque utilisateur pouvait choisir la taille à partir de laquelle les pages étaient considérées comme des « ébauches » à mettre en évidence. Cette fonctionnalité avait de très mauvaises performances, et suite à une consultation, elle a été supprimée. [https://phabricator.wikimedia.org/T284917] * Une modification technique a été apportée à l’habillage MonoBook afin d'en faciliter la maintenance et l'entretien. Cela a entraîné quelques modifications mineures du HTML qui rendent le HTML de MonoBook cohérent avec les autres habillages. Des efforts ont été faits pour minimiser l'impact sur les contributeurs, mais vous pouvez contacter [[m:User:Jon (WMF)|Jon (WMF)]] sur le wiki ou sur [[phab:T290888|Phabricator]] si des problèmes sont signalés. '''Problèmes''' * Il y a eu un problème avec la recherche la semaine dernière. De nombreuses demandes de recherche n'ont pas fonctionné pendant deux heures en raison d'un redémarrage accidentel des serveurs de recherche. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/2021-09-13_cirrussearch_restart] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.1|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-09-21|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-09-22|fr}} et enfin sur tous les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-09-23|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] [[s:Special:ApiHelp/query+proofreadinfo|L’API meta=proofreadpage]] a été modifiée. Le paramètre <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>piprop</nowiki></code></bdi> a été renommé en <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>prpiprop</nowiki></code></bdi>. Les utilisateurs de l'API doivent mettre à jour leur code pour éviter les avertissements de paramètres non reconnus. Les utilisateurs de Pywikibot doivent effectuer une mise à jour vers la version 6.6.0. [https://phabricator.wikimedia.org/T290585] '''Futurs changements''' * L'[[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#Replying|outil de réponse]] sera déployé sur les derniers wikis dans les semaines à venir. Il fait actuellement partie des « {{int:discussiontools-preference-label}} » dans les [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|Fonctionnalités bêta]] sur la plupart des wikis. Vous pourrez le désactiver dans les [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|préférences de modification]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T262331] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Le changement [[mw:MediaWiki_1.37/Deprecation_of_legacy_API_token_parameters|précédemment annoncé]] concernant la façon d'obtenir des jetons de l'API a été reporté au 21 septembre en raison d'une incompatibilité avec Pywikibot. Les dresseurs de robots utilisant Pywikibot peuvent suivre [[phab:T291202|T291202]] pour connaître l'état d'avancement de la correction, et doivent prévoir de passer à la version 6.6.1 lorsqu'elle sera publiée. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/38|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 20 setembre de 2021 a 18.32 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22043415 --> == Books & Bytes – Issue 46 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 46, July – August 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * Library design improvements deployed * New collections available in English and German * Wikimania presentation <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/July-August_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --22 setembre de 2021 a 11.15 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=22027458 --> == Oc restablit - Questions de toponimia == Bonjorn, Tanben, ai trobat una comuna [[Saint-Maurice-la-Fougereuse]] e es probable--mas pas segur--que lo toponim de "Fougereuse" es ''Folgerosa'' en occitan (la forma ''folgeira'' de ''faugièra'' existís en auvernhat). Existisson 4 atestacions en ''Ful-'' (1117-1228) e un en ''Fau-'' (1300). Vòli escriure "Folgerosa" e non "Faugerosa" pr'amor que la majoritat dels toponims son en ''Ful-'', la forma francesa es totjorn ''Fou-'' (o 1 temps ''Feu-''), tota sa region parla ''Fou-'' dins lo Cartodialect, e las doas son possiblas en peitavin-santongés. Adoncas, pensi que "Faugerosa" es un nom mai meridional pel vilatge. Que pensas? Amicalament, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 24 setembre de 2021 a 02.25 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/39|Tech News: 2021-39]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W39"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/39|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[w:fr:IOS 15|iOS 15]] dispose d'une nouvelle fonction appelée [https://support.apple.com/fr-fr/HT212614 Private Relay] (site Web d'Apple). Elle permet de masquer l'adresse IP de l'utilisateur lorsqu'il utilise le navigateur [[w:fr:Safari (navigateur web)|Safari]]. C'est comme utiliser un [[w:fr:Réseau privé virtuel|VPN]] dans la mesure où nous voyons une autre adresse IP à la place. Il s'agit d'une fonctionnalité optionnelle, réservée à ceux qui paient un supplément pour [[w:fr:ICloud|iCloud]]. Elle sera proposée plus tard aux utilisateurs de Safari sur [[:w:fr:MacOS|macOS]]. Il y a une [[phab:T289795|discussion technique]] sur ce que cela signifie pour les wikis Wikimédia. '''Problèmes''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Certains gadgets et scripts utilisateur ajoutent des éléments à la partie [[m:Customization:Explaining_skins#Portlets|portlets]] (outils d'articles) de l'habillage. Une modification récente de l'HTML peut avoir donné à ces liens une taille de police différente. Cela peut être corrigé en ajoutant la classe CSS <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>.vector-menu-dropdown-noicon</code></bdi>. [https://phabricator.wikimedia.org/T291438] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.2|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-09-28|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-09-29|fr}} et enfin sur toutes les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-09-30|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * L'extension [[mw:Special:MyLanguage/Onboarding_new_Wikipedians#New_experience|GettingStarted]] a été développée en 2013 et fournit un processus de démarrage pour les nouveaux propriétaires de compte dans quelques versions de Wikipédia. Cependant, les fonctionnalités de [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature_summary|Croissance]] récemment développées offrent une meilleure expérience de démarrage. Puisque la grande majorité des Wikipédias ont maintenant accès aux fonctionnalités de Croissance, GettingStarted sera désactivé à partir du 4 octobre. [https://phabricator.wikimedia.org/T235752] * Un petit nombre d'utilisateurs ne pourront pas se connecter aux wikis de Wikimedia après le 30 septembre. Cela est dû au fait qu'un ancien [[:w:fr:Certificat racine|certificat racine]] ne fonctionnera plus. Ils auront également des problèmes avec de nombreux autres sites web. Les utilisateurs qui ont mis à jour leur logiciel au cours des cinq dernières années ne devraient pas rencontrer de problèmes. Les utilisateurs d'Europe, d'Afrique et d'Asie sont moins susceptibles d'avoir des problèmes immédiats, même si leur logiciel est trop ancien. Vous pouvez [[m:Special:MyLanguage/HTTPS/2021 Let's Encrypt root expiry|en savoir plus]]. * Vous pouvez [[mw:Special:MyLanguage/Help:Notifications|recevoir des notifications]] lorsque quelqu'un laisse un message sur votre page de discussion utilisateur ou vous mentionne dans un message sur une page de discussion. En cliquant sur le lien de notification, vous accéderez désormais au message qui sera mis en évidence. Auparavant, cela vous amenait en haut de la section qui contenait le message. Vous pouvez trouver [[phab:T282029|plus d'informations dans la tâche T282029]]. '''Futurs changements''' * L'[[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#Replying|outil de réponse]] sera déployé sur les derniers wikis dans les semaines à venir. Il fait actuellement partie des « {{int:discussiontools-preference-label}} » dans les [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|Fonctionnalités bêta]] sur la plupart des wikis. Vous pourrez le désactiver dans les [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|Préférences de modification]]. [[phab:T288485|Voir la liste des wikis.]] [https://phabricator.wikimedia.org/T262331] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/39|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W39"/> </div> 27 setembre de 2021 a 22.23 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22077885 --> == Nom occitan d'Empúries: Empurias o Empúrias? == Bonjorn lo Joan, Ai trobat tres atestacions del nom occitan de la vila catalana d'Empúries. Son ''Empurias'' en oc alibertin modèrne (sapiencia.eu), ''Empúrias'' en oc alibertin (mas amb d'accents diferents que l'alibertin d'uèi) en 1933 (occitanica.eu), e ''Empurias'' en oc ancian narbonés e encara en catalan ancian (occitanica.eu). Per vos, qu'es la grafia melhora occitana: ''Empúrias'' amb l'accent, o ''Empurias'' sens lo? Emai, sabètz la prononciacion del nom? Amistats, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 3 octobre de 2021 a 19.24 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/40|Tech News: 2021-40]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="tech-newsletter-content"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/40|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Une méthode plus efficace pour envoyer les modifications de Wikidata aux wikis Wikimedia qui les affichent a été activée pour les 10 wikis suivants : mediawiki.org, les Wikipedias en italien, en catalan, en hébreu et en vietnamien, la Wikisource en français, et les Wikivoygage, Wikibooks, Wiktionary et Wikinews en anglais. Si vous remarquez quelque chose d'étrange dans la façon dont les modifications de Wikidata apparaissent dans les modifications récentes ou dans votre liste de surveillance sur ces wikis, vous pouvez [[phab:T48643|le faire savoir aux développeurs]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.3|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-10-05|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-10-06|fr}} et enfin sur toutes les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-10-07|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Certains gadgets et bots qui utilisent l'API pour lire le journal d'AbuseFilter pourraient ne pas fonctionner. La propriété <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>hidden</code></bdi> ne dira plus qu'une entrée est <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>implicit</code></bdi> pour les entrées de journal non supprimées concernant les modifications supprimées. Si votre robot a besoin de le savoir, faites une requête de vérification séparée. De plus, la propriété aura la valeur <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>false</code></bdi> pour les entrées visibles ; auparavant, elle n'était pas incluse dans la réponse. [https://phabricator.wikimedia.org/T291718] * Un moyen plus efficace d'envoyer les modifications de Wikidata aux wikis Wikimedia qui les affichent sera activé pour ''tous les wikis en production''. Si vous remarquez quelque chose d'étrange dans la façon dont les modifications de Wikidata apparaissent dans les modifications récentes ou dans votre liste de suivi, vous pouvez [[phab:T48643|le faire savoir aux développeurs]]. '''Futurs changements''' * Vous pourrez bientôt recevoir des notifications inter-wiki dans [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS|l'application Wikipédia iOS]]. Vous pourrez également recevoir des notifications sous forme de notifications poussées. D'autres mises à jour pour les notifications suivront dans les versions ultérieures. [https://www.mediawiki.org/wiki/Wikimedia_Apps/Team/iOS/Notifications#September_2021_update] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les variables JavaScript <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgExtraSignatureNamespaces</code></bdi>, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgLegalTitleChars</code></bdi>, et <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgIllegalFileChars</code></bdi> seront bientôt retirées de <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>[[mw:Special:MyLanguage/Manual:Interface/JavaScript#mw.config|mw.config]]</code></bdi>. Elles ne font pas partie des variables « stables » disponibles pour une utilisation dans un wiki avec JavaScript. [https://phabricator.wikimedia.org/T292011] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les variables JavaScript <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgCookiePrefix</code></bdi>, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgCookieDomain</code></bdi>, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgCookiePath</code></bdi>, et <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>wgCookieExpiration</code></bdi> seront bientôt supprimées de mw.config. Les scripts devront utiliser à la place <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>mw.cookie</code></bdi> du module « <bdi lang="zxx" dir="ltr">[[mw:ResourceLoader/Core_modules#mediawiki.cookie|mediawiki.cookie]]</bdi> ». [https://phabricator.wikimedia.org/T291760] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/40|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="tech-newsletter-content"/> </div> 4 octobre de 2021 a 16.33 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22101208 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/41|Tech News: 2021-41]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W41"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/41|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.4|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-10-12|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-10-13|fr}} et enfin sur toutes les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-10-14|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * La préférence « [[mw:Manual:Table_of_contents#Auto-numbering|numérotation automatique des titres]] » est supprimée. Vous pouvez lire [[phab:T284921|les raisons et la discussion]]. Ce changement a été [[m:Tech/News/2021/26|précédemment]] annoncé. [[mw:Snippets/Auto-number_headings|Un extrait JavaScript]] est disponible et peut être utilisé pour créer un gadget sur les wikis qui veulent toujours prendre en charge la numérotation automatique. '''Réunions''' * Vous pourrez participer à une réunion sur les [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|améliorations pour l'interface ordinateur]]. Une version de démonstration de la [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements/Features/Sticky Header|nouvelle fonctionnalité]] sera présentée. L'événement aura lieu le mardi 12 octobre à 16:00 UTC. [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web/12-10-2021|Voir comment rejoindre la réunion]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/41|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W41"/> </div> 11 octobre de 2021 a 15.31 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22152137 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/42|Tech News: 2021-42]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W42"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/42|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' *[[m:Toolhub|Toolhub]] est un catalogue qui permet de trouver plus facilement des outils logiciel qui peuvent être utilisés pour travailler sur les projets Wikimedia. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/LF4SSR4QRCKV6NPRFGUAQWUFQISVIPTS/ En savoir plus]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.5|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-10-19|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-10-20|fr}} et enfin sur toutes les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-10-21|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Les développeurs de l’[[mw:Wikimedia Apps/Team/Android|appli Wikipédia pour Android]] travaillent sur [[mw:Wikimedia Apps/Team/Android/Communication|la communication dans l’appli]]. Vous pouvez dès maintenant répondre à [[mw:Wikimedia Apps/Team/Android/Communication/UsertestingOctober2021|une enquête]] pour aider son développement. * De 3 à 5 % des contributeurs pourraient être bloqués dans les prochains mois, en raison d’un nouveau service dans Safari, similaire à un [[:w:fr:Serveur mandataire|serveur mandataire]] (''proxy'') ou à un [[w:fr:VPN|VPN]], dénommé « Relais privé iCloud ». Une [[m:Special:MyLanguage/Apple iCloud Private Relay|discussion sur ce problème]] a actuellement lieu sur Méta-Wiki. Le but est de déterminer ce que le Relais privé iCloud implique pour les communautés. * [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Enterprise|Wikimedia Enterprise]] est une nouvelle [[w:fr:Interface de programmation|API]] pour ceux qui utilisent beaucoup d’informations des projets Wikimedia sur d’autres sites. C’est une façon de faire payer les données aux gros utilisateurs commerciaux. Une copie du jeu de données Wikimedia Enterprise sera bientôt disponible. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-ambassadors@lists.wikimedia.org/message/B2AX6PWH5MBKB4L63NFZY3ADBQG7MSBA/ En savoir plus]. Vous pouvez aussi poser vos questions à l’équipe [https://wikimedia.zoom.us/j/88994018553 sur Zoom] le [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?hour=15&min=00&sec=0&day=22&month=10&year=2021 22 octobre à 15 h UTC]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/42|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W42"/> </div> 18 octobre de 2021 a 20.54 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22176877 --> == Toponimia lengadociana == Bonjorn lo Joan, Ai encontrat dos toponims comunals d'interès: [[Arzens]] e [[Lauran|Laure-Minervois]]. Per [[Arzens]], es ''Arzenç'', ''Arzenc'' o ''Arzencs'' una melhora grafia segon l'etimologia? Veire las [[Arzens#Toponimia|grafias ancianas]]. Per [[Lauran|Laure-Minervois]], lo nom de l'article es uèi "Lauran" mas sens citacion. Me sembla una forma etimologica anciana (darrièra atestacion en 1595). Las atestacions mai recentas son "Loóuro" e "Lóbro", possiblament en grafia mistralenca. Finalament, Toponimiaoccitana supausa "Lòura (de Menerbés)" pel nom de la comuna. Pensi qu'es una evolucion de ''Lauran'' en ''Laura'' coma ''Sant African'' -> ''Sant Africa'' alhors. Que pensas? Amicalament, -[[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 24 octobre de 2021 a 07.29 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/43|Tech News: 2021-43]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W43"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/43|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * La [[m:Special:MyLanguage/Coolest_Tool_Award|Cérémonie 2021 des outils les plus cools]] est à la recherche de candidats. Vous pouvez recommander des outils jusqu’au 27 octobre. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.6|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-10-26|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-10-27|fr}} et enfin sur toutes les Wikis restants le {{#time:j xg|2021-10-28|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' *[[m:Special:MyLanguage/Help:Diff|Les pages de différences]] vont offrir une expérience de copier-coller améliorée. [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021/Copy paste diffs|Les changements]] permettront de sélectionner le wikicode précédant ou suivant la modification distinctement et sans les informations additionnelles. [https://phabricator.wikimedia.org/T192526] * La version des [[w:fr:Liberation (police d'écriture)|polices d'écriture Liberation]] utilisée dans les fichiers SVG sera mise à jour. Seules les nouvelles vignettes seront affectées. La police Liberation Sans Narrow ne changera pas. [https://phabricator.wikimedia.org/T253600] '''Réunions''' * Vous pourrez participer à une réunion sur la [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey|consultation des souhaits de la communauté]]. Des informations sur les souhaits [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021/Warn when linking to disambiguation pages|homonymie]] et [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021/Real Time Preview for Wikitext|prévisualisation en temps réel]] seront présentées. L'événement aura lieu le mercredi 27 octobre à 14h30 UTC. [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey/Updates/Talk to Us|Voir comment rejoindre la réunion]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/43|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W43"/> </div> 25 octobre de 2021 a 20.08 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22232718 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/44|Tech News: 2021-44]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W44"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/44|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Le nombre de courriels pouvant être envoyé chaque jour par un même utilisateur est limité. Cette limite est dorénavant globale et non plus propre à chaque wiki. Ce changement a pour but d’éviter les abus. [https://phabricator.wikimedia.org/T293866] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.7|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-11-02|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-11-03|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-11-04|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/44|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W44"/> </div> 1 novembre de 2021 a 20.28 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22269406 --> == Translation quality check. == Hello [[Utilizaire:Jfblanc|Jfblanc]], My name is Uzoma Ozurumba, a Community Relations Specialist working with the WMF Language team. Nice to e-meet you. Please, I will like to ask you for help with checking the quality of the translations in this [https://docs.google.com/spreadsheets/d/10RhquRn9VgIRwg0Pq8ZrcsGpiW-BsSN9iJHNVVDeD9o/edit#gid=0 spreadsheet]. I am asking because the WMF Language team wants to introduce a Machine translation service support to some Wikipedias. We want to know if the translations are useful as a start(of course, this initial machine translation is not to be published, they are just to help a translator speed up the work) when using content translation. Since you have experience translating articles to Occitan Wikipedia, I believe you are the best person to evaluate the translations in the spreadsheet. I will really appreciate your help with evaluating the translation. If you are okay assisting with the quality check; all you need to do is open the spreadsheet, try to read the article samples in the two different columns and then answer the following questions for each article: * Is any sample useful as a starting point for translation? (A/B/both/none) * If any sample is not useful, which is the main problem with it? Please note that you can answer these questions in the spreadsheet (in the column provided) or answer the questions in this thread; whichever works for you is fine. Thank you so much in anticipation of your help. [[Utilizaire:UOzurumba (WMF)|UOzurumba (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:UOzurumba (WMF)|d]]) 3 novembre de 2021 a 15.53 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/45|Tech News: 2021-45]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W45"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/45|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les contributeurs sous IP utilisant un mobile seront désormais avertis lors de la réception de message sur leur page de discussion (un peu comme la bannière orange affichée sur ordinateur). Cela prendra la forme d’indications sur toutes les pages hors espace principal et à chaque fois que l’utilisateur essayera de modifier une page. Sur ordinateur, l’indication a désormais une couleur légèrement différente. [https://phabricator.wikimedia.org/T284642][https://phabricator.wikimedia.org/T278105] '''Changements à venir cette semaine''' * [[phab:T294321|Wikidata sera en lecture seule]] pendant quelques minutes le 11 novembre, vers [https://zonestamp.toolforge.org/1636610400 6 h 00 UTC], pour la maintenance de la base de données. [https://phabricator.wikimedia.org/T294321] * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. '''Futurs changements''' * À l’avenir, les contributeurs non enregistrés seront identifiés autrement qu’avec leur [[w:fr:Adresse IP|adresse IP]], pour des raisons juridiques. Un nouveau droit utilisateur permettra aux contributeurs de connaitre l’IP des contributeurs anonymes, en cas de besoin pour combattre le vandalisme, la pollupublication et le harcèlement. Vous pouvez lire [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#IP Masking Implementation Approaches (FAQ)|les suggestions de façons dont cette identification pourrait fonctionner]] et en [[m:Talk:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|discuter sur la page de discussion]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/45|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W45"/> </div> 8 novembre de 2021 a 20.37 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22311003 --> == Books & Bytes – Issue 47 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 47, September – October 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * On-wiki Wikipedia Library notification rolling out * Search tool deployed * New My Library design improvements <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/September-October_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --10 novembre de 2021 a 16.59 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=22292722 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/46|Tech News: 2021-46]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W46"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/46|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * La plupart des erreurs lors de [[c:Special:MyLanguage/Commons:Maximum_file_size#MAXTHUMB|téléversement de gros fichiers]] (messages tels que « <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>stashfailed</code></bdi> » ou « <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>DBQueryError</code></bdi> ») ont été corrigées. [[wikitech:Incident documentation/2021-11-04 large file upload timeouts|Un rapport d’incident]] est disponible. '''Problèmes''' * Parfois, les modifications réalisées depuis iOS en utilisant l’éditeur visuel enregistrent les suites de chiffres comme des liens vers des numéro de téléphone, en raison d’une fonctionnalité du système d’exploitation. Ce problème est en cours d’analyse. [https://phabricator.wikimedia.org/T116525] * Il y a eu un problème avec la recherche la semaine dernière. Pendant deux heures, de nombreuses recherches n’ont pas abouti en raison d’une erreur de configuration. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/2021-11-10_cirrussearch_commonsfile_outage] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.9|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-11-16|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-11-17|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-11-18|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/46|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W46"/> </div> 15 novembre de 2021 a 22.07 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22338097 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/47|Tech News: 2021-47]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W47"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/47|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. *La boite de dialogue des modèles, dans l’éditeur visuel et le [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|nouvel éditeur de wikicode]] (en bêta) vont être [[m:WMDE Technical Wishes/VisualEditor template dialog improvements|grandement améliorés]] sur [[phab:T286992|plusieurs wikis]]. Vos retours [[m:Talk:WMDE Technical Wishes/VisualEditor template dialog improvements|sont les bienvenus]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/47|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W47"/> </div> 22 novembre de 2021 a 20.03 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22366010 --> == Ménigoute == Adiu, Es possible, òc. My reasoning for -ai- was the fact that it's spelled with an -é- and no -gn- in modern French. Would it help to find the Poitevin prononciation? And if so, do you know where I might find/look for it? [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 26 novembre de 2021 a 14.13 (UTC) == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/48|Tech News: 2021-48]] == <div lang="ca" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W48"/><div class="plainlinks"> Últim '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|notícies de tecnologia]]''' de la comunitat tècnica de Wikimedia. Informeu altres usuaris sobre aquests canvis. No tots els canvis t'afecten. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/48|Les traduccions]] estan disponibles. '''Canvis a finals d'aquesta setmana''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Element recurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.11|nova versió]] de MediaWiki estarà en wikis de prova i MediaWiki.org de {{#time:j xg|2021-11-30|ca}}. Serà en wikis que no són de la Viquipèdia i algunes Viquipèquies de {{#time:j xg|2021-12-01|ca}}. Serà a tots els wikis de {{#time:j xg|2021-12-02|ca}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendari]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Notícies tecnològiques]]''' preparades per [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Escriptors de notícies tecnològiques]] i publicats per [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute| Contribueix]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/48|Tradueix]]&nbsp;• [[m:Tech| Obtén ajuda]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Doneu comentaris]]&bsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors| Subscriu-te o dóna't de baixa]].'' </div><section end="technews-2021-W48"/> </div> 29 novembre de 2021 a 21.15 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22375666 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/49|Tech News: 2021-49]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W49"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/49|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * MediaWiki 1.38-wmf.11 devait être déployé sur certains wikis la semaine dernière. Le déploiement a été repoussé en raison de certains problèmes inattendus. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.12|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-12-07|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-12-08|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-12-09|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * Sur toutes les Wikipédia, un tableau de bord des tuteurs est dorénavant disponible sur <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>Special:MentorDashboard</nowiki></code></bdi>. Il permet aux tuteurs enregistrés, qui s’occupent des premiers pas des débutants, de suivre l’activité des débutants qui leur sont attribués. Il fait partie des [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature summary|fonctionnalités de Croissance]]. Vous pouvez en savoir plus sur [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Communities/How_to_configure_the_mentors%27_list|l’activation de la liste de tuteurs]] sur votre wiki, et sur [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Mentor dashboard|le projet de tableau de bord des tuteurs]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Le prédécesseur de l’actuelle [[mw:API|API Action de MediaWiki]] (qui a été créée en 2008), <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>action=ajax</nowiki></code></bdi>, va être désactivé cette semaine. Tous les scripts ou robots qui l’utilisent vont devoir passer au module correspondant de l’API. [https://phabricator.wikimedia.org/T42786] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Un ancien module de ResourceLoader (le chargeur de ressources), <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>jquery.jStorage</nowiki></code></bdi>, déprécié en 2016, va être retiré cette semaine. Tous les scripts et robots qui l’utilisent vont devoir utiliser <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>mediawiki.storage</nowiki></code></bdi> à la place. [https://phabricator.wikimedia.org/T143034] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/49|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W49"/> </div> 6 decembre de 2021 a 21.59 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22413926 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/50|Tech News: 2021-50]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W50"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/50|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Il y a désormais des [[m:Special:MyLanguage/Help:Namespace#Other_namespace_aliases|alias courts]] pour l’espace de nom « Project: » sur la plupart des wikis. Par exemple, sur les Wikibooks, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>[[WB:]]</nowiki></code></bdi> mènera vers la page par défaut pour l’espace de nom <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>[[Project:]]</nowiki></code></bdi> dans la langue locale. Ce changement a pour but d’aider les petites communautés à accéder facilement à cette fonctionnalité. D’autres alias locaux peuvent toujours être demandés en suivant [[m:Special:MyLanguage/Requesting wiki configuration changes|le processus habituel]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T293839] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.13|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2021-12-14|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2021-12-15|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2021-12-16|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/50|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W50"/> </div> 13 decembre de 2021 a 22.28 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22441074 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/51|Tech News: 2021-51]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2021-W51"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/51|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Actualités techniques''' * En raison du [[w:fr:Temps des fêtes|temps des fêtes]], le prochain numéro des Actualités techniques sera publié le 10 janvier 2022. '''Changements récents''' * Les requêtes effectuées par l'extension DynamicPageList (<bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki><DynamicPageList></nowiki></code></bdi>) ne sont désormais autorisées à s'exécuter que pendant 10 secondes, avec une erreur si elles durent plus longtemps. Ceci est une réponse à de multiples pannes où des requêtes longues ont causé une panne sur tous les wikis. [https://phabricator.wikimedia.org/T287380#7575719] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine ni la semaine prochaine. '''Changements à venir''' * Les développeurs de l'application Wikipédia iOS recherchent des testeurs qui éditent en plusieurs langues. Vous pouvez en [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS/202112 testing|lire plus et leur faire part de votre intérêt]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Le [[wikitech:Portal:Cloud VPS|Cloud VPS]] de Wikimédia héberge des projets techniques pour le mouvement Wikimédia. Les développeurs doivent [[wikitech:News/Cloud VPS 2021 Purge|revendiquer les projets]] qu'ils utilisent. En effet, les projets anciens et inutilisés sont supprimés une fois par an. Les projets non réclamés peuvent être fermés à partir de février. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/2B7KYL5VLQNHGQQHMYLW7KTUKXKAYY3T/] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/51|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2021-W51"/> </div> 20 decembre de 2021 a 22.06 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22465395 --> == Nom occitan ancian == Bonjorn, Ai trobat una forma anciana atestada per la comuna d'[[Ivry-la-Bataille]] en Normandia: Ebry. Segon la toponimia e los noms d'autras comunas (Chamberí, notament), pensi que la grafia classica per la comuna es ''Ebrí''. Pòdes la verificar? Coralament, [[Utilizaire:BrennodAloisi|BrennodAloisi]] ([[Discussion Utilizaire:BrennodAloisi|d]]) 23 decembre de 2021 a 09.35 (UTC) :Adieu, :Ai vist aquò. Soi pas tròp per occitanizar los noms se i a pas d'atestacion occitana. Que l'occitanizacion donariá Ebriac qu'es tròp luònh de la forma locala qu'es Ivri o Ivrei (coma Vichei qu'es pas tornat a Vichac). Ivrei me sembla melhor. :Coralamment, — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 25 decembre de 2021 a 09.40 (UTC) ==Maurienne== Adieu Joan Francés, Lo CLO donava Mauriana, veire [ http://linguistica-oc.com/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf ] pagina 95. Bon Nadal [[Utilizaire:Jiròni|Jiròni]] ([[Discussion Utilizaire:Jiròni|d]]) 25 decembre de 2021 a 13.48 (UTC) == How we will see unregistered users == <div lang="ca" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin=content/> Hola! Heu rebut aquest missatge perquè sou administrador en algun wiki de Wikimedia. Actualment, quan algú fa una edició en algun wiki de Wikimedia sense entrar al compte d'usuari, mostrem la seva adreça IP. És possible que en un futur no puguem fer-ho. Aquesta decisió la prendrà el departament legal de la Fundació Wikimedia, perquè les normes i regulacions sobre la privades a Internet han canviat amb els anys. En comptes de l'adreça IP mostrarem una identitat ofuscada. Els administradors '''encara sereu capaços d'accedir a l'adreça IP'''. També es crearà un nou rol d'usuaris amb permisos per a veure les adreces IP dels usuaris no registrats, amb la finalitat de lluitar millor contra el vandalisme i el spam sense la necessitat de ser administradors. Els usuaris amb drets de patrulla també veuran part de la IP fins i tot sense aquest rol. També estem treballant en [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Improving tools|millors eines]] per ajudar-hi. Si no ho heu vist ja, podeu [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|llegir-ne més a Meta]]. Per a assegurar-vos de no perdre cap dels canvis tècnics als wikis de Wikimedia, us podeu [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|subscriure]] al [[m:Tech/News|newsletter tècnic setmanal]]. Tenim [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#IP Masking Implementation Approaches (FAQ)|dues propostes]] sobre com pot funcionar aquest identificador. '''Us agrairem qualsevol comentari''' sobre com creieu que pot funcionar millor per a vós i per al vostre wiki, ara i en el futur. Ens ho podeu [[m:Talk:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|fer saber a la pàgina de discussió]]. Es permet escriure directament en el vostre idioma. Les propostes actuals es van publicar el mes d'octubre i es prendrà una decisió després del 17 de gener. Moltes gràcies. /[[m:User:Johan (WMF)|Johan (WMF)]]<section end=content/> </div> 4 genièr de 2022 a 18.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Target_lists/Admins2022(6)&oldid=22532666 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/02|Tech News: 2022-02]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W02"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/02|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Une variable <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>oauth_consumer</code></bdi> a été ajoutée à [[mw:Special:MyLanguage/AbuseFilter|AbuseFilter]] pour permettre d'identifier les modifications effectuées par des outils spécifiques. [https://phabricator.wikimedia.org/T298281] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les gadgets sont [[mw:Special:MyLanguage/ResourceLoader/Migration_guide_(users)#Package_Gadgets|maintenant capables d'inclure directement des pages JSON]]. Cela signifie que certains gadgets peuvent maintenant être configurés par les administrateurs sans avoir besoin de la autorisation d'un administrateur d'interface, comme le gadget Geonotice. [https://phabricator.wikimedia.org/T198758] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les gadgets [[mw:Extension:Gadgets#Options|peuvent désormais spécifier les actions de page]] pour lesquelles ils seront utilisables. Par exemple, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>|actions=edit,history</code></bdi> chargera un gadget uniquement pendant la modification d’une page ou la consultation de son historique. [https://phabricator.wikimedia.org/T63007] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Les gadgets peuvent désormais être chargés avec le paramètre d'URL <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>withgadget</code></bdi>. Ceci peut être utilisé pour remplacer [[mw:Special:MyLanguage/Snippets/Load JS and CSS by URL|un morceau de code]] qui ressemble généralement à <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>withJS</code></bdi> ou <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>withCSS</code></bdi>. [https://phabricator.wikimedia.org/T29766] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Sur les wikis où [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Communities/How to configure the mentors' list|le système de mentorat est activé]], vous pouvez désormais utiliser l'API Action pour obtenir la liste des mentorés d'un [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Mentor_dashboard|mentor]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T291966] * Le titre de la page d’accueil peut désormais être configuré en utilisant <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[[MediaWiki:Mainpage-title-loggedin]]</span> pour les utilisateurs connectés et <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[[MediaWiki:Mainpage-title]]</span> pour les utilisateurs non connectés. Tout CSS qui était utilisé pour masquer le titre devrait être supprimé. [https://meta.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Small_wiki_toolkits/Starter_kit/Main_page_customization#hide-heading] [https://phabricator.wikimedia.org/T298715] * Quatre pages spéciales (et leurs équivalents API) ont désormais un temps d'exécution maximal de 30 secondes pour les requêtes à la base de données. Ces pages spéciales sont : Modifications récentes, Liste de suivi, Contributions et Journal. Ce changement contribuera à améliorer les performances et la stabilité du site. Vous pouvez lire [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikitech-l@lists.wikimedia.org/thread/IPJNO75HYAQWIGTHI5LJHTDVLVOC4LJP/ plus de détails sur ce changement], y compris quelques solutions potentielles si cela affecte vos activités. [https://phabricator.wikimedia.org/T297708] * L'[[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Features/Sticky Header|entête figé]] a été déployé pour 50 % des utilisateurs connectés sur [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Frequently asked questions#pilot-wikis|plus de 10 wikis]]. Cela fait partie des [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|Améliorations pour ordinateur]]. Voir [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Participate|comment prendre part au projet]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.17|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-01-11|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-01-12|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-01-13|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Événements''' * [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022|La consultation des souhaits de la communauté pour 2022]] commence. Tous les contributeurs des projets Wikimédia peuvent proposer des outils et des améliorations de la plateforme. La phase de proposition se déroule du {{#time:j xg|2022-01-10|fr}} 18:00 UTC au {{#time:j xg|2022-01-23|fr}} 18:00 UTC. [[m:Special:MyLanguage/Community_Wishlist_Survey/FAQ|En savoir plus]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/02|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W02"/> </div> 11 genièr de 2022 a 01.24 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22562156 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/03|Tech News: 2022-03]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W03"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/03|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Dans [[mw:Special:MyLanguage/Extension:WikiEditor|WikiEditor]] (l’éditeur 2010 de wikicode), les contributeurs seront désormais avertis s’ils insèrent un lien vers une page d’homonymie. Si vous cliquez sur « {{int:Disambiguator-review-link}} » dans l’avertissement, il vous sera demandé de corriger le lien vers une page plus spécifique. [[m:Community Wishlist Survey 2021/Warn when linking to disambiguation pages#Jan 12, 2021: Turning on the changes for all Wikis|En savoir plus]] sur la réalisation de ce souhait issue de la consultation des souhaits de la communauté pour 2021. * Vous pouvez [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#subscribe|vous abonner automatiquement à toutes les discussions]] auxquelles vous participez à l’aide des [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Feature summary|Outils de discussion]]. Vous serez [[mw:Special:MyLanguage/Notifications|notifiés]] quand un autre contributeur répondra. Cette fonctionnalité est disponible sur presque tous les wikis : dans [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|vos préférences]], activez « {{int:discussiontools-preference-autotopicsub}} ». [https://phabricator.wikimedia.org/T263819] * Quand il est demandé de créer une nouvelle page ou une nouvelle section de page de discussion, les champs de saisie peuvent être [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Creating_pages_with_preloaded_text|pré-remplis (''<span lang=en>preloaded</span>'')]]. Cette fonctionnalité est maintenant limitée aux pages de wikicode, afin que les utilisateurs ne soient pas manipulés pour réaliser des modifications malveillantes. Une discussion a lieu pour déterminer [[phab:T297725|si cette fonctionnalité doit être réactivée pour certains types de contenu]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.18|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-01-18|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-01-19|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-01-20|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Évènements''' * La [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022|consultation des souhaits de la communauté pour 2022]] continue. Tous les contributeurs des projets Wikimédia peuvent proposer des outils et des améliorations de la plateforme. La phase de proposition se déroule du {{#time:j xg|2022-01-10|fr}} 18:00 UTC au {{#time:j xg|2022-01-23|fr}} 18:00 UTC. [[m:Special:MyLanguage/Community_Wishlist_Survey/FAQ|En savoir plus]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/03|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W03"/> </div> 17 genièr de 2022 a 19.55 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22620285 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/04|Tech News: 2022-04]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W04"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/04|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.19|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-01-25|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-01-26|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-01-27|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * Les langages suivants peuvent maintenant être utilisés avec [[mw:Special:MyLanguage/Extension:SyntaxHighlight|la coloration syntaxique]] : BDD, Elpi, LilyPond, Maxima, Rita, Savi, Sed, Sophia, Spice, .SRCINFO. * Vous pouvez désormais accéder à votre liste de suivi en dehors du menu utilisateur dans la [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|nouvelle apparence de Vector]]. Le lien vers la liste de suivi apparaît à côté des icônes de notification si vous êtes au sommet de la page. [https://phabricator.wikimedia.org/T289619] '''Évènements''' * Vous pouvez voir les résultats de la [[m:Special:MyLanguage/Coolest Tool Award|Cérémonie des outils les plus cools 2021]] et en savoir plus sur les 14 outils qui ont été sélectionnés cette année. * Vous pouvez [[m:Special:MyLanguage/Community_Wishlist_Survey/Help_us|traduire, promouvoir]], ou commenter [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022/Proposals|les propositions]] de la consultation des souhaits de la communauté. Le vote commencera le {{#time:j xg|2022-01-28|fr}}. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/04|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W04"/> </div> 24 genièr de 2022 a 21.38 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22644148 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/05|Tech News: 2022-05]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W05"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/05|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Si un gadget devrait prendre en charge le nouveau paramètre d’URL <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>?withgadget</code></bdi> [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/02|annoncé]] il y a 3 semaines, alors il doit désormais aussi spécifier <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>supportsUrlLoad</code></bdi> dans la définition du gadget ([[mw:Special:MyLanguage/Extension:Gadgets#supportsUrlLoad|documentation]]). [https://phabricator.wikimedia.org/T29766] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.20|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-02-01|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-02-02|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-02-03|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Un changement [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2021/16|annoncé]] l’an passé a été repoussé. Il est maintenant prêt à être mis en place : ** Le nom technique du groupe utilisateur <code>oversight</code> va être renommé en <code>suppress</code>, pour des [[phab:T109327|raisons techniques]]. Cela ne changera pas la manière dont ces contributeurs sont appelés sur votre wiki. Cela devrait arriver dans trois semaines. Vous pouvez ajouter un commentaire [[phab:T112147|sur Phabricator]] si vous avez des objections. Comme d’habitude, ces noms peuvent être traduits sur Translatewiki.net ([[phab:T112147|des liens directs sont disponibles]]) ou par les administrateurs sur votre wiki. '''Évènements''' * Vous pourrez voter pour les propositions de la [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022|Consultation des souhaits de la communauté]] entre le 28 janvier et le 11 février. La consultation détermine ce sur quoi [[m:Special:MyLanguage/Community Tech|l’équipe Technologies communautaires]] travaillera. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/05|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W05"/> </div> 31 genièr de 2022 a 17.42 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johan (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22721804 --> == Books & Bytes – Issue 48 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 48, November – December 2021 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * 1Lib1Ref 2022 * Wikipedia Library notifications deployed <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/November-December_2021|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --2 febrièr de 2022 a 15.13 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=22635177 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/06|Tech News: 2022-06]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W06"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/06|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * La Wikipédia anglaise a récemment mis en place un gadget pour le mode sombre. Vous pouvez l'activer ici, ou demander l'aide d'un [[m:Special:MyLanguage/Interface administrators|administrateur d'interface]] pour le configurer sur votre wiki ([[w:en:Wikipedia:Dark mode (gadget)|instructions et capture d'écran]]). * Le décompte des catégories est parfois erroné. Ils seront désormais entièrement recomptés au début de chaque mois. [https://phabricator.wikimedia.org/T299823] '''Problèmes''' * Un changement de code la semaine dernière pour corriger un bug avec [[mw:Special:MyLanguage/Manual:Live preview|Live Preview]] peut avoir causé des problèmes avec certains gadgets locaux et scripts utilisateurs. Tout code ayant un comportement spécifique au skin pour <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>vector</code></bdi> doit être mis à jour pour vérifier également <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>vector-2022</code></bdi>. [[phab:T300987|Un extrait de code, une recherche globale et un exemple sont disponibles]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.21|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-02-08|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-02-09|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-02-10|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/06|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W06"/> </div> 7 febrièr de 2022 a 21.16 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22765948 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/07|Tech News: 2022-07]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W07"/><div class="plainlinks"> <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/07|Translations]] are available. </div> '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Recent changes</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">[[mw:Special:MyLanguage/Manual:Purge|Purging]] a category page with fewer than 5,000 members will now recount it completely. This will allow editors to fix incorrect counts when it is wrong.</span> [https://phabricator.wikimedia.org/T85696] '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Changes later this week</span>''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">The [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.22|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2022-02-15|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2022-02-16|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2022-02-17|en}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendar]]).</span> * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">In the [[mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|AbuseFilter]] extension, the <code dir=ltr>rmspecials()</code> function has been updated so that it does not remove the "space" character. Wikis are advised to wrap all the uses of <code dir=ltr>rmspecials()</code> with <code dir=ltr>rmwhitespace()</code> wherever necessary to keep filters' behavior unchanged. You can use the search function on [[Special:AbuseFilter]] to locate its usage.</span> [https://phabricator.wikimedia.org/T263024] <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/07|Translate]]&nbsp;• [[m:Tech|Get help]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div> </div><section end="technews-2022-W07"/> </div> 14 febrièr de 2022 a 19.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22821788 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/08|Tech News: 2022-08]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W08"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/08|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Modifications récentes''' * [[Special:Nuke|Special:Nuke]] fournira désormais les motifs de suppression standard (modifiables sur <bdi lang="en" dir="ltr">[[MediaWiki:Deletereason-dropdown]]</bdi>) à utiliser lors de la suppression massive de pages. C'était [[m:Community Wishlist Survey 2022/Admins and patrollers/Mass-delete to offer drop-down of standard reasons, or templated reasons.|une demande soumise lors de la consultation des souhaits de la communauté pour 2022]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T25020] * Sur Wikipédia, tous les nouveaux comptes obtiennent désormais les [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Feature_summary|Fonctionnalités de croissance]] par défaut lors de la création d'un compte. Les communautés sont encouragées à [[mw:Special:MyLanguage/Help:Growth/Tools/Account_creation|mettre à jour leurs ressources d'aide]]. Auparavant, seuls 80 % des nouveaux comptes obtenaient les fonctionnalités de croissance. Quelques Wikipédias ne sont pas affectées par ce changement. [https://phabricator.wikimedia.org/T301820] * Vous pouvez à présent empêcher que des images spécifiques utilisées sur une page apparaissent à d'autres endroits, tels que la prévisualisation des pages (''PagePreviews'') ou les résultats de recherche. Cela est effectué grâce au code <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>class=notpageimage</nowiki></code></bdi>. Par example, <code><nowiki>[[Fichier:Exemple.png|class=notpageimage]]</nowiki></code>. [https://phabricator.wikimedia.org/T301588] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Une modification a été apportée au HTML des pages Special:Contributions, Special:MergeHistory et aux pages d'historique, afin de prendre en charge le regroupement des modifications par date dans [[mw:Special:MyLanguage/Skin:Minerva_Neue|l'apparence mobile]]. Bien que peu probable, cela pourrait affecter les gadgets et les scripts des utilisateurs. Une [[phab:T298638|liste de tous les changements HTML]] est disponible sur Phabricator. '''Événements''' * Les [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022/Results|résultats de l'enquête sur les souhaits de la communauté]] ont été publiés. Le [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey/Updates/2022 results#leaderboard|classement des propositions par ordre de priorité]] est également disponible. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.23|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-02-22|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-02-23|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-02-24|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * Le logiciel permettant de lire les vidéos et les fichiers audio sur les pages va bientôt changer sur tous les wikis. L'ancien lecteur sera supprimé. L'affichage de certains lecteurs audio deviendra plus large après ce changement. [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TimedMediaHandler/VideoJS_Player|Le nouveau lecteur]] a été une fonctionnalité bêta pendant plus de quatre ans. [https://phabricator.wikimedia.org/T100106][https://phabricator.wikimedia.org/T248418] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Le système d'exploitation sous-jacent de Toolforge est en cours de mise à jour. Si vous y maintenez des outils, il existe deux options pour migrer vos outils vers le nouveau système. Vous trouverez les [[wikitech:News/Toolforge Stretch deprecation|détails, délais et instructions]] sur Wikitech. [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/cloud-announce@lists.wikimedia.org/thread/EPJFISC52T7OOEFH5YYMZNL57O4VGSPR/] * Lorsqu'ils supprimeront une page donnée, les administrateurs auront bientôt [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2021/(Un)delete associated talk page|l'option de supprimer/restaurer]] la page de discussion associée. Un élément dédié dans l'API avec cette option sera également disponible. Cette fonctionnalité était [[m:Community Wishlist Survey 2021/Admins and patrollers/(Un)delete associated talk page|une demande soumise lors de la consultation des souhaits de la communauté pour 2021]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/08|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W08"/> </div> 21 febrièr de 2022 a 19.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22847768 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/09|Tech News: 2022-09]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W09"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/09|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * En recherchant des modifications par [[mw:Special:MyLanguage/Help:Tags|balises]], par exemple dans l’historique d’une page ou dans les contributions d’un utilisateur, une liste déroulante de balises possibles est dorénavant accessible. Il s’agit d’[[m:Community Wishlist Survey 2022/Miscellaneous/Improve plain-text change tag selector|une demande de la Consultation des souhaits de la communauté pour 2022]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T27909] * Les tuteurs utilisant le [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Mentor_dashboard|tableau de bord des tuteurs]] du projet Croissance verront désormais les nouveaux qui leur sont assignés s’ils ont entre 1 et 200 contributions. Auparavant, tous les nouveaux assignés au tuteur étaient visibles sur le tableau de bord, même ceux ayant réalisé des centaines de modifications. Les tuteurs peuvent toujours changer ces valeurs en utilisant les filtres du tableau de bord ; les derniers filtres utilisés sont enregistrés. [https://phabricator.wikimedia.org/T301268][https://phabricator.wikimedia.org/T294460] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Le groupe utilisateur <code>oversight</code> a été renommé en <code>suppress</code>, pour des raisons techniques. Vous allez devoir mettre à jour les utilisations locales de l’ancien nom, par exemple dans les gadgets, liens vers Spécial:Liste_des_utilisateurs ou utilisations de [[mw:Special:MyLanguage/Help:Magic_words|NUMBERINGROUP]]. '''Problèmes''' * Les changements récents dans le code HTML des pages de [[mw:Special:MyLanguage/Help:Tracking changes|suivi des modifications]] a causé certains problèmes aux lecteurs d’écrans. Cela est maintenant résolu. [https://phabricator.wikimedia.org/T298638] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.24|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-03-01|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-03-02|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-03-03|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Travailler avec les modèles va devenir plus facile : [[m:WMDE_Technical_Wishes/Templates|plusieurs améliorations]] sont prévues pour le 9 mars pour la plupart des wikis, et le 16 mars pour la Wikipédia en anglais. Parmi les améliorations : l’appairage des accolades, la colorisation syntaxique, la recherche et l’insertion de modèles et des fonctionnalités de l’éditeur visuel liées. * Si vous êtes {{GENDER:|développeur|développeuse}} de modèle ou {{GENDER:|administrateur|administratrice}} d’interface, et que vous utilisez ou remplacez les CSS par défaut des boites de retour des utilisateurs (les classes <code dir=ltr>successbox, messagebox, errorbox, warningbox</code>), sachez que ces classes et CSS associées seront bientôt supprimée du cœur de MediaWiki, pour éviter les problèmes lorsque les mêmes noms de classe sont aussi utilisés sur un wiki. N’hésitez pas à nous faire savoir par un commentaire sur [[phab:T300314]] si vous pensez être touché{{GENDER:||e}} par ce changement. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/09|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W09"/> </div> 28 febrièr de 2022 a 23.00 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22902593 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/10|Tech News: 2022-10]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W10"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/10|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * Il y a, depuis la semaine dernière, un problème avec certains intitulés de l’interface. Il sera corrigé cette semaine. Ce changement fait partie du travail en cours pour simplifier la prise en charge des habillages qui n’ont pas de mainteneurs actifs. [https://phabricator.wikimedia.org/T301203] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.25|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-03-08|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-03-09|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-03-10|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/10|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W10"/> </div> 7 març de 2022 a 21.16 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22958074 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/11|Tech News: 2022-11]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W11"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/11|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Dans l’application Wikipédia sur Android, [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia_Apps/Team/Android/Communication#Updates|il est maintenant possible]] de changer la barre d’outils en bas afin que les outils que vous utilisez le plus souvent soient plus faciles à atteindre. L’application dispose maintenant également d’un mode de lecture focalisé, c’est-à-dire centré sur le contenu de la page lue. [https://phabricator.wikimedia.org/T296753][https://phabricator.wikimedia.org/T254771] '''Problèmes''' * Un problème est survenu lors de la collecte de certaines données sur les visualisations de pages entre juin 2021 et janvier 2022 sur tous les wikis. Cela signifie que les statistiques sont incomplètes. Pour aider à calculer quels projets ou régions ont été les plus affectés, les jeux de données correspondants sont conservés durant 30 jours supplémentaires. Vous pouvez [[m:Talk:Data_retention_guidelines#Added_exception_for_page_views_investigation|en savoir plus sur Méta-Wiki]]. * Il y a eu un problème avec la base de données le 10 mars : tous les wikis ont été inaccessibles aux utilisateurs connectés pendant 12 minutes. Les utilisateurs déconnectés pouvaient lire les pages mais pas les modifier ni accéder à du contenu non mis en cache. [https://wikitech.wikimedia.org/wiki/Incident_documentation/2022-03-10_MediaWiki_availability] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.38/wmf.26|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-03-15|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-03-16|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-03-17|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.38/Roadmap|calendrier]]). * Lorsque l’on [[mw:Special:MyLanguage/Help:System_message#Finding_messages_and_documentation|utilise <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>uselang=qqx</code></bdi> pour trouver les messages traductibles]], cela affichera maintenant toutes les clés possibles de messages pour les onglets de navigation tels que « {{int:vector-view-history}} ». [https://phabricator.wikimedia.org/T300069] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] L’accès à [[{{#special:RevisionDelete}}]] a été étendu pour inclure les utilisateurs qui disposent des droits <code dir=ltr>deletelogentry</code> et <code dir=ltr>deletedhistory</code> par l’intermédiaire des groupes dont ils sont membres. Auparavant, seuls ceux qui disposaient du droit <code dir=ltr>deleterevision</code> pouvaient accéder à cette page spéciale. [https://phabricator.wikimedia.org/T301928] * Sur les pages [[{{#special:Undelete}}]] qui montrent les différences et révisions, il y aura un lien de retour à la page principale « Restaurer une page » avec la liste des révisions. [https://phabricator.wikimedia.org/T284114] '''Futurs changements''' * La Fondation Wikimedia a annoncé la stratégie de mise en œuvre du masquage des adresses IP, ainsi que les étapes suivantes. L’[[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#feb25|annonce peut être lue ici]]. * Les développeurs de l’[[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Android FAQ|application Wikipédia pour Android]] travaillent sur de [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android/Communication|nouvelles fonctionnalités]] pour les pages de discussion des utilisateurs et celles des articles. [https://phabricator.wikimedia.org/T297617] '''Évènements''' * L’[[mw:Wikimedia Hackathon 2022|Hackathon Wikimedia 2022]] aura lieu sous forme hybride du 20 au 22 mai 2022. Il se tiendra en ligne mais l’organisation de rencontres en présentiel autour du monde sera subventionnée. Les subventions peuvent être demandées jusqu’au 20 mars. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/11|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W11"/> </div> 14 març de 2022 a 22.08 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=22993074 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/12|Tech News: 2022-12]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W12"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/12|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Nouveau rythme de sortie du code pour cette semaine''' * Il y aura 4 nouvelles versions successives de MediaWiki cette semaine, au lieu d’une seule. Il s’agit d’une expérimentation pour limiter les problèmes et accélérer le déploiement des fonctionnalités. Les versions seront déployées sur tous les wikis, à des moments différents, lundi, mardi et mercredi. Vous pouvez [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Release Engineering Team/Trainsperiment week|en savoir plus sur ce projet]]. '''Changements récents''' * Vous pouvez maintenant définir combien de résultats de rechercher afficher par défaut dans [[Special:Preferences#mw-prefsection-searchoptions|vos préférences]]. Il s’agissait du douzième vœu le plus populaire de la [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022/Results|Consultation des souhaits de la communauté pour 2022]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T215716] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] L’outil de carnet Jupyter [[wikitech:PAWS|PAWS]] a été mis à jour avec une nouvelle interface. [https://phabricator.wikimedia.org/T295043] '''Futurs changements''' * Les cartes interactives utilisant [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:Kartographer|Kartographer]] fonctionneront bientôt sur les wikis qui utilisent les révisions étiquetées (l’extension [[mw:Special:MyLanguage/Extension:FlaggedRevs|FlaggedRevision]]). [https://wikimedia.sslsurvey.de/Kartographer-Workflows-EN/ Dites-nous] quelles améliorations vous aimeriez dans Kartographer. Vous pouvez utiliser un anglais élémentaire pour répondre à l’enquête. [https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Geoinformation] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/12|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W12"/> </div> 21 març de 2022 a 16.01 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23034693 --> == Books & Bytes – Issue 49 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 49, January – February 2022 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New library collections * Blog post published detailing technical improvements <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/January-February_2022|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --25 març de 2022 a 10.06 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=22905451 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/13|Tech News: 2022-13]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W13"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/13|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Un nouvel outil d’importation de fichier sur Wikimedia Commons est disponible pour les utilisateurs de MacOS : [[c:Commons:Sunflower|Sunflower]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.5|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-03-29|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-03-30|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-03-31|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * Certains wikis seront en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une opération classique sur la base de donnée, le {{#time:j xg|2022-03-29|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s3.dblist wikis concernés]) et le {{#time:j xg|2022-03-31|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s5.dblist wikis concernés]). [https://phabricator.wikimedia.org/T301850][https://phabricator.wikimedia.org/T303798] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/13|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W13"/> </div> 28 març de 2022 a 19.55 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23073711 --> == [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/14|Tech News: 2022-14]] == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W14"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/14|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * Pendant quelques jours, la semaine dernière, les modifications qui étaient suggérées aux nouveaux n’étaient pas étiquetées dans le flux de [[{{#special:recentchanges}}]]. Cela a été corrigé. [https://phabricator.wikimedia.org/T304747] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.6|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-04-05|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-04-06|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-04-07|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-04-07|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s4.dblist wikis concernés]). '''Futurs changements''' * À partir de la semaine prochaine, le titre des actualités technique sera traduisible. Lors de la distribution de l’infolettre, son titre ne sera plus « <code dir=ltr>Tech News: 2022-14</code> ». Cela peut affecter certains filtres définis par les communautés. [https://phabricator.wikimedia.org/T302920] * Durant les prochains mois, la fonctionnalité « [[mw:Special:MyLanguage/Help:Growth/Tools/Add a link|Ajouter un lien]] » va arriver sur [[phab:T304110|d’autres Wikipédia]]. Chaque semaine, quelques wikis seront dotés de cette fonctionnalité. Vous pouvez tester cet outil sur [[mw:Special:MyLanguage/Growth#deploymentstable|les quelques wikis où la « recommandation de liens » est déjà disponible]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/14|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W14"/> </div> 4 abril de 2022 a 21.01 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23097604 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques no 2022-15</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W15"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/15|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Une nouvelle page publique d’état des serveurs est disponible sur <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[https://www.wikimediastatus.net/ www.wikimediastatus.net]</span>. Ce site affiche cinq statistiques de haut niveau donnant le niveau de fonctionnement et de performance de l’environnement technique de nos wikis. Elle contient aussi des rapports manuels pour expliquer les incidents aussi rapidement que possible, que les ingénieurs écrivent tout en corrigeant le problème. Le site est séparée de notre infrastructure de production et hébergée par un service externe pour rester accessible même quand les wikis sont brièvement indisponibles. Vous pouvez [https://diff.wikimedia.org/2022/03/31/announcing-www-wikimediastatus-net/ en savoir plus sur ce projet]. * Sur les Wiktionnaires, le logiciel permettant de lire les vidéos et les fichiers audio sur les pages a changé. L’ancien lecteur a été supprimé. L'affichage de certains lecteurs audio va devenir plus large avec ce changement. [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TimedMediaHandler/VideoJS_Player|Le nouveau lecteur]] a été une fonctionnalité bêta pendant plus de quatre ans. [https://phabricator.wikimedia.org/T100106][https://phabricator.wikimedia.org/T248418] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.7|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-04-12|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-04-13|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-04-14|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/15|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W15"/> </div> 11 abril de 2022 a 19.44 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23124108 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-16</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W16"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/16|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.8|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-04-19|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-04-20|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-04-21|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis seront en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une opération classique sur la base de donnée, le {{#time:j xg|2022-04-19|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s7.dblist wikis concernés]) et le {{#time:j xg|2022-04-21|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s8.dblist wikis concernés]). * Les administrateurs auront désormais [[m:Community Wishlist Survey 2021/(Un)delete associated talk page|une option pour supprimer (ou restaurer) la page de discussion associée]] à page lors de sa suppression (ou restauration). L’API a aussi un point terminal avec cette option. C’est la conclusion du [[m:Community Wishlist Survey 2021/Admins and patrollers/(Un)delete associated talk page|11<sup>e</sup> souhait de la Consultation des souhaits de la communauté pour 2021]]. * Sur les [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop_Improvements#test-wikis|wikis choisis]], 50 % des utilisateurs connectés verront le nouveau [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Features/Table of contents|sommaire]]. En faisant défiler la page, le sommaire restera à la même place sur l’écran. Cela fait partie du projets [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|Améliorations pour ordinateur]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T304169] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Les boites de message produites par le code de MediaWiki n’auront plus les classes CSS <code dir=ltr>successbox</code>, <code dir=ltr>errorbox</code>, <code dir=ltr>warningbox</code>. Les styles pour ces classes et <code dir=ltr>messagebox</code> seront retirées du cœur de MediaWiki. Cela n’affecte que les wikis qui utilisent ces classes dans le wikicode, ou changent leur apparence à l’aide de CSS s’appliquant à tout le site. Vérifiez si votre wiki les utilise. Cela a été précédemment annoncé dans [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/09|le numéro du 28 février des actualités techniques]]. '''Futurs changements''' * [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Kartographer|Kartographer]] va devenir compatible avec la [[mw:Special:MyLanguage/Extension:FlaggedRevs|stabilisation des pages de FlaggedRevisions]]. Les cartes Kartographer fonctionneront aussi sur les pages avec des [[mw:Special:MyLanguage/Help:Pending changes|changements en attente]][https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Geoinformation#Project_descriptions].La documentation Kartographer a bien été mise à jour. [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:Extension:Kartographer/Getting_started] [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:VisualEditor/Maps] [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:Extension:Kartographer] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/16|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W16"/> </div> 18 abril de 2022 a 23.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23167004 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-17</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W17"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/17|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Sur [https://noc.wikimedia.org/conf/dblists/group1.dblist de nombreux wikis] (le groupe 1), le logiciel permettant de lire les vidéos et les fichiers audio sur les pages a changé. L’ancien lecteur a été retiré. Avec ce changement, certains lecteurs audio vont devenir plus larges. [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TimedMediaHandler/VideoJS_Player|Le nouveau lecteur]] a été une fonctionnalité bêta pendant plus de quatre ans. [https://phabricator.wikimedia.org/T100106][https://phabricator.wikimedia.org/T248418] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.9|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-04-26|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-04-27|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-04-28|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-04-26|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s2.dblist wikis concernés]). * Certains très vieux navigateurs et systèmes d’exploitation ne sont plus pris en charge. Sur les wikis, des choses peuvent paraitre étranges voire ne pas fonctionner du tout sur les très vieux navigateurs tels qu’Internet Explorer 9 ou 10, Android 4 ou Firefox 38 et précédents. [https://phabricator.wikimedia.org/T306486] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/17|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W17"/> </div> 25 abril de 2022 a 22.56 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23187115 --> == Arancon == Bonjorn Monsen Blanc, Mercés plan per lo vòstre fichièr Excel. Una remarca pichona: me sembla que la comuna d'Arancon es occitana coma sas vesinas gasconas Came e Bergüei e Vièlanava. :Non signat, mandat per 2022-05-01T14:29:23‎ {{u|Bernieyrou}}. == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-18</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W18"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/18|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Sur tous [https://noc.wikimedia.org/conf/dblists/group2.dblist les wikis restants] (ceux du groupe 2), le logiciel permettant de lire les vidéos et les fichiers audio sur les pages a changé. L’ancien lecteur a été retiré. Avec ce changement, certains lecteurs audio vont devenir plus larges. [[mw:Special:MyLanguage/Extension:TimedMediaHandler/VideoJS_Player|Le nouveau lecteur]] a été une fonctionnalité bêta pendant plus de quatre ans. [https://phabricator.wikimedia.org/T100106][https://phabricator.wikimedia.org/T248418] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.10|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-05-03|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-05-04|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-05-05|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Les développeurs travaillent sur les pages de discussion dans [[mw:Wikimedia Apps/Team/iOS|l’appli Wikipédia pour iOS]]. Vous pouvez [https://wikimedia.qualtrics.com/jfe/form/SV_9GBcHczQGLbQWTY faire vos retours], en répondant en anglais, allemand, hébreu ou chinois. * [[m:WMDE_Technical_Wishes/VisualEditor_template_dialog_improvements#Status_and_next_steps|La plupart des wikis]] vont être dotés d’[[m:WMDE_Technical_Wishes/VisualEditor_template_dialog_improvements|une boite de dialogue de modèle améliorée]] dans l’éditeur visuel et le nouvel éditeur de wikicode. [https://phabricator.wikimedia.org/T296759] [https://phabricator.wikimedia.org/T306967] * Si vous utilisez la coloration syntaxique de l’éditeur de wikicode, vous pourrez bientôt activer [[m:WMDE_Technical_Wishes/Improved_Color_Scheme_of_Syntax_Highlighting#Color-blind_mode|une gamme de couleurs pour daltoniens]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T306867] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Plusieurs ID CSS de messages d’interface MediaWiki vont être retirés. Merci aux contributeurs techniques d’[[phab:T304363|examiner la liste des ID et des liens vers leurs utilisations]]. Cela inclut <code dir=ltr>#mw-anon-edit-warning</code>, <code dir=ltr>#mw-undelete-revision</code> et 3 autres. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/18|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W18"/> </div> 2 mai de 2022 a 19.34 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23232924 --> == Populacion amb comptats dobles == Bonjorn, La chiffra de 19 milions sus vòstra pagina correspond pas a l'addicion de las chifras en dejós. Coralament. [[Utilizaire:Bernieyrou|Bernieyrou]] ([[Discussion Utilizaire:Bernieyrou|d]]) 2 mai de 2022 a 21.24 (UTC) :Bonjorn, sabi que i a de verificacions necessàrias. Me cal de temps per aquò. Coralament. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 3 mai de 2022 a 04.49 (UTC) == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n°2022-19</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W19"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/19|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Vous pouvez dorénavant voir les catégories dans l’[[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android|appli Wikipédia pour Android]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T73966] '''Problèmes''' * Cette semaine, il y a eu un problème avec l’autocomplétion des recherches de Wikidata. Cela a été corrigé. [https://phabricator.wikimedia.org/T307586] * Cette semaine, l’accès à tous les wikis a été ralenti voire bloqué pendant 20 minutes pour les utilisateurs connectés et les pages non mises en cache. Un problème dans un changement de la base de données était en cause. [https://phabricator.wikimedia.org/T307647] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. [https://phabricator.wikimedia.org/T305217#7894966] * Des [[m:WMDE Technical Wishes/Geoinformation#Current issues|problèmes d’incompatibilité]] entre les extensions [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:Kartographer|Kartographer]] et [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:FlaggedRevs|FlaggedRevs]] vont être corrigés : le déploiement est prévu pour le 10 mai sur tous les wikis. Le 24 mai, Kartographer sera ensuite activé sur [[phab:T307348|les cinq wikis qui n’avaient pas encore activé l’extension]]. * L’habillage [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|Vector (2022)]] va être défini par défaut sur plusieurs autres wikis, dont les Wikipédia en arabe et en catalan. Les utilisateurs connectés pourront toujours revenir à l’ancien Vector (2010). Voir [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/2022-04 for the largest wikis|les dernières actualités]] concernant Vector (2022). '''Prochaines réunions''' * La prochaine [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web|réunion publique avec l’équipe Web]] concernant Vector (2022) aura lieu le 17 mai. Les dates de réunion suivantes sont prévues : 7 juin, 21 juin, 5 juillet et 19 juillet. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/19|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W19"/> </div> 9 mai de 2022 a 15.22 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23256717 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-20</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W20"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/20|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * Certains wikis pourront bientôt utiliser la fonctionnalité [[mw:Special:MyLanguage/Help:Growth/Tools/Add a link|ajouter un lien]], à partir de mercredi. Les wikis concernés sont {{int:project-localized-name-cawiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-hewiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-hiwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-kowiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-nowiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-ptwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-simplewiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-svwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-ukwiki/fr}}. Il s’agit d’un [[phab:T304110|déploiement progressif de cet outil à d’autres éditions de Wikipédia]]. Les communautés peuvent [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Community configuration|configurer localement cette fonctionnalité]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T304542] * Le [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Hackathon 2022|Marathon de codage Wikimedia 2022]] aura lieu en ligne du 20 au 22 mai, en anglais. Des [[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Hackathon 2022/Meetups|rassemblements locaux de programmeurs]] auront lieu en Allemagne, au Ghana, en Grèce, en Inde, au Nigéria et aux États-Unis. Les Wikimédiens intéressés par la technique peuvent découvrir et travailler sur les projets logiciels. Vous pouvez aussi organiser une session ou publier un projet sur lequel vous voudriez travailler. * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.12|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-05-17|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-05-18|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-05-19|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * Vous pourrez bientôt modifier des pages traductibles dans l’éditeur visuel. Les pages traductibles existent, par exemple, sur Méta-Wiki et Commons. [https://diff.wikimedia.org/2022/05/12/mediawiki-1-38-brings-support-for-editing-translatable-pages-with-the-visual-editor/] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/20|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W20"/> </div> 16 mai de 2022 a 18.58 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23291515 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-21</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W21"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/21|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les administrateurs qui utilisent l’interface web mobile peuvent dorénavant accéder à Spécial:Block directement depuis leur page utilisateur. [https://phabricator.wikimedia.org/T307341] * La page du portail <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[https://www.wiktionary.org/ www.wiktionary.org]</span> utilise dorénavant un système de mise à jour automatisé. Les [[m:Project_portals|portails]] des autres projets vont être mise à jour dans les prochains mois. [https://phabricator.wikimedia.org/T304629] '''Problèmes''' * L’équipe Croissance s’occupe d’un programme de tutorat pour les nouveaux. Auparavant, les nouveaux ne pouvaient pas désactiver ce programme. À partir du 19 mai 2022, les nouveaux pourront quitter entièrement le système de tutorat pour la Croissance, s’ils souhaitent ne pas avoir de tuteur. [https://phabricator.wikimedia.org/T287915] * Certains contributeurs ne peuvent pas accéder à l’outil de traduction de contenu s’ils y accèdent par un clic dans le menu Contributions. Le problème est en train d’être résolu. En y accédant directement via Spécial:ContentTranslation, cela devrait fonctionner en attendant. [https://phabricator.wikimedia.org/T308802] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.13|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-05-24|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-05-25|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-05-26|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). '''Futurs changements''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Les développeurs de gadgets et de scripts utilisateur sont invités à donner leur avis sur une [[mw:User:Jdlrobson/Extension:Gadget/Policy|proposition de règlement technique]] qui vise à améliorer l’assistance des développeurs MediaWiki. [https://phabricator.wikimedia.org/T308686] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/21|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W21"/> </div> 24 mai de 2022 a 00.21 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23317250 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n°2022-22</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W22"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/22|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Dans l’extension [[mw:Special:MyLanguage/Extension:AbuseFilter|AbuseFilter]] (filtres antiabus), une fonction <code dir=ltr>ip_in_ranges()</code> a été introduite pour vérifier si une IP est dans un des intervalles. Il est recommandé aux wikis de combiner plusieurs expressions <code dir=ltr>ip_in_range()</code> séparées par <code>|</code> dans une unique expression pour de meilleures performances. Vous pouvez utiliser la fonction de recherche de [[Special:AbuseFilter|Spécial:Filtre_antiabus]] pour retrouver où elle est utilisée. [https://phabricator.wikimedia.org/T305017] * La [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/IP Info feature|fonctionnalité IP Info]], qui aide les contributeurs luttant contre les abus à accéder aux informations concernant les IP, [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/IP Info feature#May 24, 2022|a été déployée]] sur tous les wikis comme fonctionnalité bêta. Cela arrive après plusieurs semaines de test en bêta sur test.wikipedia.org. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.14|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-05-31|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-06-01|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-06-02|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-05-31|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s5.dblist wikis concernés]). * L’[[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#New topic tool|outil Nouveau sujet]] va bientôt être déployé pour tous les contributeurs sur la plupart des wikis. Vous pourrez le désactiver depuis l’outil lui-même ou dans [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|vos Préférences]]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Talk_pages_project/New_discussion][https://phabricator.wikimedia.org/T287804] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|Sujet technique]] Le [[:mw:Special:ApiHelp/query+usercontribs|terminal d’API list=usercontribs]] permettra bientôt d’obtenir les contributions d’un [[mw:Special:MyLanguage/Help:Range blocks#Non-technical explanation|intervalle d’IP]]. Les utilisateurs de l’API peuvent définir le paramètre <code>uciprange</code> pour obtenir les contributions de tout intervalle d’IP, en respectant [[:mw:Manual:$wgRangeContributionsCIDRLimit|la limite]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T177150] * Une nouvelle fonction d’analyse syntaxique va être introduite : <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code><nowiki>{{=}}</nowiki></code></bdi>. Cela remplacera les modèles « = » actuels, en insérant un [[w:fr:Signe égal|signe égal]]. Cela peut être utilisé pour échapper le signe égal dans les valeurs des paramètres des modèles. [https://phabricator.wikimedia.org/T91154] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/22|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W22"/> </div> 30 mai de 2022 a 20.28 (UTC) <!-- Message mandat per User:Trizek (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23340178 --> == Books & Bytes – Issue 50 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 50, March – April 2022 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New library partner - SPIE * 1Lib1Ref May 2022 underway <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/March-April_2022|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --1 junh de 2022 a 12.53 (UTC) (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=23303825 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n°2022-23</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W23"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/23|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.15|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-06-07|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-06-08|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-06-09|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">A new <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>str_replace_regexp()</code></bdi> function can be used in [[Special:AbuseFilter|abuse filters]] to replace parts of text using a [[w:en:Regular expression|regular expression]].</span> [https://phabricator.wikimedia.org/T285468] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/23|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W23"/> </div> 7 junh de 2022 a 02.46 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23366979 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-24</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W24"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/24|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Tous les wikis peuvent dorénavant utiliser les cartes [[mw:Special:MyLanguage/Extension:Kartographer|Kartographer]]. Celles-ci fonctionnent dorénavant sur les pages avec [[mw:Special:MyLanguage/Help:Pending changes|des modifications en attente]]. [https://meta.wikimedia.org/wiki/WMDE_Technical_Wishes/Geoinformation#Project_descriptions][https://phabricator.wikimedia.org/T307348] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.16|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-06-14|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-06-15|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-06-16|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-06-14|fr}} à 6 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s6.dblist wikis concernés]). [https://phabricator.wikimedia.org/T300471] * À partir de mercredi, un nouvel ensemble de wikis pourront utiliser la fonctionnalité « [[mw:Special:MyLanguage/Help:Growth/Tools/Add a link|Ajouter un lien]] » ({{int:project-localized-name-abwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-acewiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-adywiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-afwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-akwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-alswiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-amwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-anwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-angwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-arcwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-arzwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-astwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-atjwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-avwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-aywiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-azwiki/fr}}{{int:comma-separator/fr}}{{int:project-localized-name-azbwiki/fr}}). Il s’agit d’un [[phab:T304110|déploiement progressif de cet outil à d’autres éditions de Wikipédia]]. Les communautés peuvent [[mw:Special:MyLanguage/Growth/Community configuration|configurer localement cette fonctionnalité]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T304548] * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">The [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#New topic tool|New Topic Tool]] will be deployed for all editors at Commons, Wikidata, and some other wikis soon. You will be able to opt out from within the tool and in [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|Preferences]].</span> [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Talk_pages_project/New_discussion][https://phabricator.wikimedia.org/T287804] '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Future meetings</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">The next [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web|open meeting with the Web team]] about Vector (2022) will take place today (13 June). The following meetings will take place on: 28 June, 12 July, 26 July.</span> '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Future changes</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">By the end of July, the [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|Vector 2022]] skin should be ready to become the default across all wikis. Discussions on how to adjust it to the communities' needs will begin in the next weeks. It will always be possible to revert to the previous version on an individual basis. [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/2022-04 for the largest wikis|Learn more]].</span> <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/24|Translate]]&nbsp;• [[m:Tech|Get help]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div> </div><section end="technews-2022-W24"/> </div> 13 junh de 2022 a 16.59 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23389956 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-25</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W25"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/25|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * L'[[mw:Special:MyLanguage/Wikimedia Apps/Team/Android|appli Wikipédia pour Android]] a dorénavant une option pour modifier la page entière en une fois. Elle est située dans le menu de dépassement (menu trois-points [[File:Ic more vert 36px.svg|15px|link=|alt=]]). [https://phabricator.wikimedia.org/T103622] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Certains changements récents dans la base de données peuvent affecter les requêtes utilisant l'outil [[m:Research:Quarry|Quarry]]. Les requêtes utilisant <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>site_stats</code></bdi> sur Wikipédia en anglais, Commons et Wikidata doivent être mises à jour. [[phab:T306589|En savoir plus]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Une nouvelle variable <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>user_global_editcount</code></bdi> peut être utilisé dans les [[Special:AbuseFilter|filtres antiabus]] pour ne pas affecter les utilisateurs actifs globalement. [https://phabricator.wikimedia.org/T130439] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.17|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-06-21|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-06-22|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-06-23|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * Les utilisateurs d'habillages non réactifs (tels que MonoBook ou Vector) sur appareil mobile peuvent remarquer un léger changement du niveau de zoom par défaut. Le but est d'optimiser le zoom et de garantir que tous les éléments d'interface sont présents sur la page (par exemple le sommaire sur Vector 2022). Dans le cas peu probable où cela poserait problème dans votre utilisation du site, nous aimerions avoir plus d'informations, donc n'hésitez pas à notifier <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[[m:User:Jon (WMF)|Jon (WMF)]]</span> sur toute discussion relative sur les wikis. [https://phabricator.wikimedia.org/T306910] '''Changements futurs''' * La fonctionnalité bêta des [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|Outils de discussion]] va être mise à jour en juillet. L'apparence des discussions va changer. Vous pouvez voir [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Usability/Prototype|certains des changements proposés]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] La sortie HTML de Parsoid arrêtera bientôt d'annoter les liens vers les fichiers avec des valeurs différentes pour l'attribut <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>typeof</code></bdi>, et utilisera <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>mw:File</code></bdi> pour tous les types. Les auteurs d'outils doivent modifier tout code qui attendrait les valeurs <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>mw:Image</code></bdi>, <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>mw:Audio</code></bdi> ou <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>mw:Video</code></bdi>. [https://phabricator.wikimedia.org/T273505] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/25|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W25"/> </div> 20 junh de 2022 a 20.18 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23425855 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-26</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W26"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/26|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] Le service d'API [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Enterprise|Wikimedia Entreprise]] a dorénavant des comptes en libre-service avec des requêtes et des copies instantanés mensuelles gratuitement sur demande ([https://enterprise.wikimedia.com/docs/ documentation de l'API]). L'accès pour la communauté [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Enterprise/FAQ#community-access|aux clichés des bases de données et aux Services infonuagiques Wikimedia]] continue. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|Sujet technique]] [[d:Special:MyLanguage/Wikidata:Wiktionary#lua|Tous les wikis Wikimedia peuvent maintenant utiliser les lexèmes Wikidata en Lua]] en créant des modules et modèles locaux. Les discussions sont les bienvenues [[d:Wikidata_talk:Lexicographical_data#You_can_now_reuse_Wikidata_Lexemes_on_all_wikis|sur la page du projet]]. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.18|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-06-28|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-06-29|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-06-30|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-06-28|fr}} à 6 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s7.dblist wikis concernés]). [https://phabricator.wikimedia.org/T311033] * Certains services globaux et inter-wikis passeront en lecture seule pendant quelques minutes en raison d'une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-06-30|fr}} à 6 h UTC. Cela va affecter l'outil Traduction de contenu, les notifications Echo, les Discussions structurées, les expérimentations Croissance et quelques autres services. [https://phabricator.wikimedia.org/T300472] * Les utilisateurs pourront trier les colonnes des tableaux triables dans l'apparence mobile. [https://phabricator.wikimedia.org/T233340] '''Prochaines réunions''' * La prochaine [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web|réunion publique avec l’équipe Web]] concernant Vector (2022) aura lieu demain, le 28 juin. Les réunions suivantes auront lieu les 12 juillet et 19 juillet. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/26|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W26"/> </div> 27 junh de 2022 a 20.03 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23453785 --> == <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Tech News: 2022-27</span> == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W27"/><div class="plainlinks"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/27|Translations]] are available. '''Changes later this week''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Recurrent item]] The [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.19|new version]] of MediaWiki will be on test wikis and MediaWiki.org from {{#time:j xg|2022-07-05|en}}. It will be on non-Wikipedia wikis and some Wikipedias from {{#time:j xg|2022-07-06|en}}. It will be on all wikis from {{#time:j xg|2022-07-07|en}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendar]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Recurrent item]] Some wikis will be in read-only for a few minutes because of a switch of their main database. It will be performed on {{#time:j xg|2022-07-05|en}} at 07:00 UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s6.dblist targeted wikis]) and on {{#time:j xg|2022-07-07|en}} at 7:00 UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s4.dblist targeted wikis]). * The Beta Feature for [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|DiscussionTools]] will be updated throughout July. Discussions will look different. You can see [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Usability/Prototype|some of the proposed changes]]. * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=| Advanced item]] This change only affects pages in the main namespace in Wikisource. The Javascript config variable <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>proofreadpage_source_href</code></bdi> will be removed from <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>[[mw:Special:MyLanguage/Manual:Interface/JavaScript#mw.config|mw.config]]</code></bdi> and be replaced with the variable <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>prpSourceIndexPage</code></bdi>. [https://phabricator.wikimedia.org/T309490] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/27|Translate]]&nbsp;• [[m:Tech|Get help]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div><section end="technews-2022-W27"/> </div> 4 julhet de 2022 a 19.32 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23466250 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-28</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W28"/><div class="plainlinks"> <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Latest '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|tech news]]''' from the Wikimedia technical community. Please tell other users about these changes. Not all changes will affect you. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/28|Translations]] are available. </div> '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Recent changes</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">In the [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|Vector 2022 skin]], the page title is now displayed above the tabs such as Discussion, Read, Edit, View history, or More. [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates#Page title/tabs switch|Learn more]].</span> [https://phabricator.wikimedia.org/T303549] * [[File:Octicons-tools.svg|15px|link=|alt=|<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Advanced item</span>]] <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">It is now possible to easily view most of the configuration settings that apply to just one wiki, and to compare settings between two wikis if those settings are different. For example: [https://noc.wikimedia.org/wiki.php?wiki=jawiktionary Japanese Wiktionary settings], or [https://noc.wikimedia.org/wiki.php?wiki=eswiki&compare=eowiki settings that are different between the Spanish and Esperanto Wikipedias]. Local communities may want to [[m:Special:MyLanguage/Requesting_wiki_configuration_changes|discuss and propose changes]] to their local settings. Details about each of the named settings can be found by [[mw:Special:Search|searching MediaWiki.org]].</span> [https://phabricator.wikimedia.org/T308932] *<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">The Anti-Harassment Tools team [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/IP Info feature#May|recently deployed]] the IP Info Feature as a [[Special:Preferences#mw-prefsection-betafeatures|Beta Feature at all wikis]]. This feature allows abuse fighters to access information about IP addresses. Please check our update on [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/IP Info feature#April|how to find and use the tool]]. Please share your feedback using a link you will be given within the tool itself.</span> '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Changes later this week</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">There is no new MediaWiki version this week.</span> * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Recurrent item</span>]] <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Some wikis will be in read-only for a few minutes because of a switch of their main database. It will be performed on {{#time:j xg|2022-07-12|en}} at 07:00 UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s3.dblist targeted wikis]).</span> '''<span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Future changes</span>''' * <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">The Beta Feature for [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|DiscussionTools]] will be updated throughout July. Discussions will look different. You can see [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Usability/Prototype|some of the proposed changes]].</span> <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Tech news]]''' prepared by [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|Tech News writers]] and posted by [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|bot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribute]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/28|Translate]]&nbsp;• [[m:Tech|Get help]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Give feedback]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|Subscribe or unsubscribe]].'' </div> </div><section end="technews-2022-W28"/> </div> 11 julhet de 2022 a 19.25 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23502519 --> == Correcting file extensions == Hello! Sorry for writing in English. The file extensions (.jpg) of these file don't match the MIME (image/png) and hence need to be moved. You seem to be one of two active admins here at ocwiki so I'm hoping you would care to help. These are the files and targets: * [[:File:Bosteros_hdep.jpg]] → [[:File:Bosteros_hdep.gif]] * [[:File:Carlesharia.jpg]] → [[:File:Carlesharia.gif]] * [[:File:ChaJu.jpg]] → [[:File:ChaJu.gif]] * [[:File:GodoyCruz.jpg]] → [[:File:GodoyCruz.gif]] * [[:File:IndAve.jpg]] → [[:File:IndAve.gif]] * [[:File:Logo_24_dordogne.jpg]] → [[:File:Logo_24_dordogne.gif]] * [[:File:Logocomcommonenh.jpg]] → [[:File:Logocomcommonenh.gif]] * [[:File:Monenhvitaenfluta.gif]] → [[:File:Monenhvitaenfluta.jpg]] * [[:File:Ajf.jpg]] → [[:File:Ajf.png]] * [[:File:Chicago_Bulls_logo.gif]] → [[:File:Chicago_Bulls_logo.png]] * [[:File:Cleveland_Cavaliers_logo.gif]] → [[:File:Cleveland_Cavaliers_logo.png]] * [[:File:Ideafixa.jpg]] → [[:File:Ideafixa.png]] * [[:File:Los_Angeles_Clippers_logo.gif]] → [[:File:Los_Angeles_Clippers_logo.png]] * [[:File:New_York_Knicks_logo.gif]] → [[:File:New_York_Knicks_logo.png]] * [[:File:Philadelphia_76ers_logo.gif]] → [[:File:Philadelphia_76ers_logo.png]] * [[:File:Reial_Madrid_logo.gif]] → [[:File:Reial_Madrid_logo.png]] * [[:File:Toronto_Raptors_logo.gif]] → [[:File:Toronto_Raptors_logo.png]] * [[:File:Ucceoc.jpg]] → [[:File:Ucceoc.bmp]] Thanks! [[Utilizaire:Jonteemil|Jonteemil]] ([[Discussion Utilizaire:Jonteemil|d]]) 13 julhet de 2022 a 22.09 (UTC) == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-29</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W29"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimedia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/29|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Problèmes''' * La fonctionnalité « [[mw:Special:MyLanguage/Extension:NearbyPages|pages à proximité]] » sur la version web mobile était indisponible la semaine dernière. Ce sera corrigé cette semaine. [https://phabricator.wikimedia.org/T312864] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.21|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-07-19|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-07-20|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-07-21|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). '''Changements à venir''' * Le [[mw:Technical_decision_making/Forum|forum de prises de décision techniques]] est à la recherche de [[mw:Technical_decision_making/Community_representation|représentants de la communauté]]. Vous pouvez postuler sur le wiki ou par courriel à <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">TDFSupport@wikimedia.org</span> avant le 12 août. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/29|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W29"/> </div> 18 julhet de 2022 a 23.00 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23517957 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-30</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W30"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/30|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Les portails <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[https://www.wikibooks.org/ www.wikibooks.org]</span> et <span class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[https://www.wikiquote.org/ www.wikiquote.org]</span> utilisent dorénavant un système de mise à jour automatisé. Les [[m:Project_portals|portails]] des autres projets vont être mise à jour dans les prochains mois. [https://phabricator.wikimedia.org/T273179] '''Problèmes''' * La semaine dernière, certains wikis étaient en mode lecture seule pour quelques minutes en raison d’un basculement d’urgence de la base de données principale ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s7.dblist wikis concernés]). [https://phabricator.wikimedia.org/T313383] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.22|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-07-26|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-07-27|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-07-28|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * L'icône de lien externe changera légèrement dans les habillages Vector (ancienne version) et Vector 2022. La nouvelle icône utilise des formes plus simples pour être plus reconnaissable sur les écrans à basse fidélité. [https://phabricator.wikimedia.org/T261391] * Les administrateurs verront désormais sur les pages utilisateur les boutons « {{int:changeblockip}} » et « {{int:unblockip}} » au lieu de « {{int:blockip}} » si l'utilisateur est déjà bloqué. [https://phabricator.wikimedia.org/T308570] '''Prochaines réunions''' * La prochaine [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web|réunion ouverte avec l'équipe Web]] qui portera sur l’habillage Vector (2022) aura lieu demain (26 juillet). '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/30|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W30"/> </div> 25 julhet de 2022 a 19.27 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23545370 --> == Books & Bytes – Issue 51 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style = "color: #936c29; font-size: 4em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif"> [[File:Wikipedia Library owl.svg|80px|link=The Wikipedia Library]] '''The Wikipedia Library''' </div> <div style = "font-size: 1.5em; margin: 0 100px"> [[File:Bookshelf.jpg|right|175px]]</div> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size: 2em; font-family: Copperplate, 'Copperplate Gothic Light', serif">'''''Books & Bytes'''''</span><br /> Issue 51, May – June 2022 </div> <div style = "margin-top: 1.5em; border: 3px solid #ae8c55; border-radius: .5em; padding: 1em 1.5em; font-size: 1.2em"> * New library partners ** SAGE Journals ** Elsevier ScienceDirect ** University of Chicago Press ** Information Processing Society of Japan * Feedback requested on this newsletter * 1Lib1Ref May 2022 <big>'''[[:m:The Wikipedia Library/Newsletter/May-June_2022|Read the full newsletter]]'''</big> </div> </div> <small>Sent by [[m:User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] on behalf of The Wikipedia Library team --1 agost de 2022 a 16.46 (UTC)</small> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=The_Wikipedia_Library/Newsletter/Recipients&oldid=23611998 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n°&#x202f;2022-31</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W31"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique de Wikimedia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/31|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Des [[m:Special:MyLanguage/Help:Displaying_a_formula#Phantom|capacités LaTeX améliorées pour le rendu des mathématiques]] sont maintenant disponibles dans les wikis grâce à la prise en charge des balises <bdi lang="zxx" dir="ltr"><code>Phantom</code></bdi>. Ceci complète une partie du [[m:Community_Wishlist_Survey_2022/Editing/Missing_LaTeX_capabilities_for_math_rendering|souhait nº&#x202f;59]] de l'enquête sur les souhaits de la communauté 2022. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.23|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-08-02|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-08-03|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-08-04|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * L'[[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:WikiEditor/Realtime_Preview|aperçu en temps réel]] sera disponible en tant que fonctionnalité bêta sur les wikis du [https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists%2Fgroup0.dblist groupe&nbsp;0]. Cette fonctionnalité a été construite afin de répondre à l'[[m:Special:MyLanguage/Community_Wishlist_Survey_2021/Real_Time_Preview_for_Wikitext|une des propositions de l'enquête sur les souhaits de la communauté]]. '''Changements à venir''' * La fonctionnalité bêta des [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|Outils de discussion]] va être mise à jour pendant le mois d’août. L'apparence des discussions va changer. Vous pouvez voir [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Usability/Prototype|certains des changements proposés]]. '''Prochaines réunions''' * Cette semaine, trois réunions sur l’[[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements|habillage Vector (nouvelle version&nbsp;2022)]] avec interprétation en direct auront lieu. Le mardi, l'interprétation en russe sera assurée. Le jeudi, des réunions pour les arabophones et les hispanophones auront lieu. [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web|Voir comment participer]]. '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/31|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W31"/> </div> 1 agost de 2022 a 21.22 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23615613 --> == Articles about films == Hello! Can you help me improve my articles about films? They can be removed. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 7 agost de 2022 a 09.10 (UTC) :Hello Nikolai, :I am quite busy with daily maintenance. The best thing you can do is just to provide an Occitan translation of the titles. And avoid Catalan, it's close but different (just like Byelorussian for you I guess). :Best regards. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 7 agost de 2022 a 09.14 (UTC) :: There is no Occitan translation on google translate. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 7 agost de 2022 a 09.18 (UTC) :::You may use translation to Catalan and then go to that site:https://traductor.gencat.cat/text.do to translate from Catalan to Occitan. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 7 agost de 2022 a 09.50 (UTC) :::: Should I translate into occità d'Aran or occità referencial? [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 7 agost de 2022 a 09.59 (UTC) :::Occità referencial is understood by more people. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 7 agost de 2022 a 10.08 (UTC) :::: Ok. Thank you very much! [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 7 agost de 2022 a 10.09 (UTC) :::: Hello! Tell me, please, the plot must be in articles about cinema? Maybe enough background information (directors, screenwriters, actors)? Then I can remove the plot so that the claims for incorrect translation disappear. I ask because the person who started the discussion of my articles to delete wrote that it only says the names of the directors and the year, but this was only in my last few articles about old American and French films. All my articles about Russian cinema have not only directors and year, but also screenwriters and actors. Also, in that discussion, I cited over 30 articles about cinema that were not created by me, and they are much less informative than mine. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 9 agost de 2022 a 14.39 (UTC) :::::Hello, the plot is not necessary. :) — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 9 agost de 2022 a 14.42 (UTC) Hello! I have done a lot of work to supplement my articles about cinema: i have added information about production companies, cinematographers and composers. Is it possible to save these articles? [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 21 agost de 2022 a 12.40 (UTC) == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-32</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W32"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/32|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * [[:m:Special:MyLanguage/Meta:GUS2Wiki/Script|GUS2Wiki]] copie les informations de [[{{#special:GadgetUsage}}]] sur une page de wiki, pour que chacun puisse relire son historique. Si votre projet n’est pas encore listé sur [[d:Q113143828|l’élément Wikidata du Project:GUS2Wiki]], vous pouvez lancer GUS2Wiki vous-même ou [[:m:Special:MyLanguage/Meta:GUS2Wiki/Script#Opting|faire une demande pour recevoir les informations]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T121049] '''Changements à venir cette semaine''' * Il n’y aura pas de nouvelle version de MediaWiki cette semaine. * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis seront en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’un changement de base de données principale, le {{#time:j xg|2022-08-09|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s5.dblist wikis concernés]) et le {{#time:j xg|2022-08-11|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s2.dblist wikis concernés]). '''Prochaines réunions''' * Le [[wmania:Special:MyLanguage/Hackathon|Hackathon Wikimania]] aura lieu en ligne du 12 au 14 aout. Ne manquez pas [[wmania:Special:MyLanguage/Hackathon/Schedule|le salon de démonstration pré-hackathon]] pour en savoir plus sur les projets et trouver des collaborateurs. Tout le monde peut [[phab:/project/board/6030/|proposer un projet]] ou [[wmania:Special:MyLanguage/Hackathon/Schedule|héberger une session]]. [[wmania:Special:MyLanguage/Hackathon/Newcomers|Les nouveaux sont les bienvenus]] ! '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/32|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W32"/> </div> 8 agost de 2022 a 19.50 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23627807 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-33</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W33"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/33|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * La communauté de Wikipédia en persan a décidé de bloquer la contribution sous IP d’octobre 2021 à avril 2022. L’équipe d’analyse produit de Wikimedia Foundation a étudié les impacts de ce changement. [[m:Special:MyLanguage/IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/IP Editing Restriction Study/Farsi Wikipedia|Un rapport]] est disponible. '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.25|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-08-16|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-08-17|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-08-18|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis seront en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’un changement de base de données principale, le {{#time:j xg|2022-08-16|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s1.dblist wikis concernés]) et le {{#time:j xg|2022-08-18|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s8.dblist wikis concernés]). * L’[[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:WikiEditor/Realtime_Preview|aperçu en temps réel]] sera disponible en tant que fonctionnalité bêta sur les wikis du [https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists%2Fgroup1.dblist groupe&nbsp;1]. Cette fonctionnalité a été construite afin de répondre à l’[[m:Special:MyLanguage/Community_Wishlist_Survey_2021/Real_Time_Preview_for_Wikitext|une des propositions issues de la consultation des souhaits de la communauté]]. '''Futurs changements''' * La fonctionnalité bêta des [[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools|Outils de discussion]] va être mise à jour pendant le mois d’août. L'apparence des discussions va changer. Vous pouvez voir [[mw:Special:MyLanguage/Talk pages project/Usability/Prototype|certains des changements proposés]]. [https://www.mediawiki.org/wiki/Talk_pages_project/Usability#4_August_2022][https://www.mediawiki.org/wiki/Talk_pages_project/Usability#Phase_1:_Topic_containers][https://phabricator.wikimedia.org/T312672] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/33|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]]'' </div><section end="technews-2022-W33"/> </div> 15 agost de 2022 a 21.09 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23658001 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Actualités techniques n° 2022-34</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="technews-2022-W34"/><div class="plainlinks"> Dernières '''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|actualités techniques]]''' de la communauté technique Wikimédia. N’hésitez pas à informer les autres utilisateurs de ces changements. Certains changements ne vous concernent pas. [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/34|D’autres traductions]] sont disponibles. '''Changements récents''' * Deux problèmes avec les cartes [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:Kartographer|Kartographer]] ont été corrigés. Les cartes ne sont plus affichées comme vides quand une géoligne a été créé avec l’éditeur visuel. Les géolignes uniquement composées de points avec des QID (par exemple, les lignes de métro) ne sont plus affichées avec des punaises. [https://phabricator.wikimedia.org/T292613][https://phabricator.wikimedia.org/T308560] '''Changements à venir cette semaine''' * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] La [[mw:MediaWiki 1.39/wmf.26|nouvelle version]] de MediaWiki sera installée sur les wikis de test et sur MediaWiki.org à partir du {{#time:j xg|2022-08-23|fr}}. Elle sera installée sur tous les wikis hormis la majorité des Wikipédias le {{#time:j xg|2022-08-24|fr}} et enfin sur toutes les Wikipédias restantes le {{#time:j xg|2022-08-25|fr}} ([[mw:MediaWiki 1.39/Roadmap|calendrier]]). * [[File:Octicons-sync.svg|12px|link=|alt=|Sujet récurrent]] Certains wikis vont passer en lecture seule pendant quelques minutes en raison d’une interversion de leur base de données principale. Cela aura lieu le {{#time:j xg|2022-08-25|fr}} à 7 h UTC ([https://noc.wikimedia.org/conf/highlight.php?file=dblists/s4.dblist wikis concernés]). * La couleur des liens visités et non-visités va changer, afin de rendre plus visible la différence entre les liens et le reste du texte. [https://phabricator.wikimedia.org/T213778] '''Futurs changements''' * Le nouveau bouton [{{int:discussiontools-topicsubscription-button-subscribe}}] [[mw:Talk pages project/Notifications#12 August 2022|aide les nouveaux à recevoir des réponses]]. L’équipe Rédaction va activer cet outil partout. Vous pouvez le désactiver [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion|dans vos préférences]]. [https://phabricator.wikimedia.org/T284489] '''''[[m:Special:MyLanguage/Tech/News|Actualités techniques]]''' préparées par les [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/Writers|rédacteurs des actualités techniques]] et postées par [[m:Special:MyLanguage/User:MediaWiki message delivery|robot]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News#contribute|Contribuer]]&nbsp;• [[m:Special:MyLanguage/Tech/News/2022/34|Traduire]]&nbsp;• [[m:Tech|Obtenir de l’aide]]&nbsp;• [[m:Talk:Tech/News|Donner votre avis]]&nbsp;• [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|S’inscrire ou se désinscrire]].'' </div><section end="technews-2022-W34"/> </div> 23 agost de 2022 a 00.13 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Tech_ambassadors&oldid=23675501 --> == Articles about films == Hello! Is there anything else i can do with my articles to save them? I have removed all machine translated synopses and i have added information about cinematographers, composers and production companies. [[Utilizaire:Nikolai Kurbatov|Nikolai Kurbatov]] ([[Discussion Utilizaire:Nikolai Kurbatov|d]]) 26 agost de 2022 a 11.08 (UTC) 13lo7g99yic9ulhx8fb6i93iv4248hg Mobi 0 174976 2334366 2164325 2022-08-25T13:08:50Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9 wikitext text/x-wiki {{Infobox Lenga |Lenga=Mobi |País=[[Chad]] |Regions=[[Africa]] |personas=35 000<ref name="P1"></ref> |n= |familha=[[lengas afroasiaticas]]<br />&nbsp;[[lengas chadicas]]<br />&nbsp;&nbsp;[[lengas chadicas de l'èst|chadic de l'èst]]<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;grop B<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;mobi<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;mobi |tipologia= |status= |academia= |iso-1= |iso-2= |iso-3=mub |iso-6= |iso-6P= |sil= |grop= |mòstra=}}<!--Article redigit en lengadocian--> Lo '''mobi''' (o moubi, mubi) es una lenga [[lengas chadicas|chadica]] de la [[lengas per familha|familha]] [[lengas afroasiaticas|afroasiatica]] parlada en [[Chad]]. == Localisacion == Lo mobi es d'en primièr parlat dins los tres cantons de Moubi Zarga, Moubi Goz e Moubi Hadaba, dins lo departament de Mangalmé, qu'es restacat a la region de Guéra<ref name="P1">Prickett 2012, p. 1.</ref>. == Classificacion == Lo mobi es una lenga chadica classada dins la branca [[lengas chadicas de l'èst|orientala]], ont fa partida del grop B. == Referéncias == <references /> == Fonts == * {{en}} Davis Prickett, 2012, ''[https://web.archive.org/web/20200213090148/https://arts-sciences.und.edu/academics/summer-institute-of-linguistics/theses/_files/docs/2012-prickett-davis.pdf The phonology and morphology of verb forms in Mubi]'', tèsa, University of North Dakota. {{Paleta lengas chadicas}} {{Portal Lengas}} [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga chadica de l'èst]] [[Categoria:Lenga de Chad]] 2x004cnhfgadttu772diescz3ua83za Òlt e Garona 0 179562 2334502 2203801 2022-08-26T10:06:01Z Xqbot 4312 Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Departament d'Òut e Garona]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Departament d'Òut e Garona]] 75gutrpw4e3erhtdu5yjtt2lms9rasy Lengas algicas 0 184195 2334488 2299640 2022-08-26T08:00:48Z BrennodAloisi 37340 Correccion: Algonquin -> Algonquian wikitext text/x-wiki [[Imatge:Algic map no borders.svg|vinheta|350px|Reparticion istorica de las lengas algicas a l'[[Edat Precolombiana]].]] Las '''lengas algicas''' (tanben '''algonquian-wiyot-yurok''' o '''algonquian-ritwan''') son una familha de lengas indigènas d'[[America del Nòrd]]. La màger part de las lengas algicas apertenon a la [[lengas algonquianas|sosfamilha algonquiana]], dispersada sus una vasta zòna de las [[Montanhas Rocosas]] a l'[[Ocean Atlantic]]. Las autras lengas algicas son lo [[yurok]] e lo [[wiyot]] del nòrd-oèst de [[Califòrnia]], que, malgrat lor proximitat geografica, son pas estrechament ligats. Totas aquelas lengas davalan del [[protoalgic]], una [[protolenga]] de segond òrdre dont òm avalora qu'es estada parlada i a mai o mens 7 000 ans e rebastida a l'ajuda de la [[protoalgonquian|lenga protoalgonquiana]] reconstituida e de las lengas [[wiyot]] e [[yurok]]. ==Veire tanben== ===Ligams intèrnes=== ===Ligams extèrnes=== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="Nòta"/> ===Referéncias=== {{Traduccion/Referéncia|en|Algic languages}} {{reflist}} [[Categoria:Familha de lengas]] [[Categoria:Lenga algica]] p9ey2dtgq2vuf8e7yy96eqlv75fbb0w Guesch Patti 0 188744 2334405 2022-08-25T19:22:05Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube puslèu rock e devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles... » wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube puslèu rock e devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesh]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesh]] gc79piwf88usqgvptofbr7mkyzftwam 2334406 2334405 2022-08-25T19:23:07Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube puslèu rock e devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesh]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock|Patti, Guesh]] b5rmxicjrf658f99a2v1k9u5ceodyft 2334407 2334406 2022-08-25T19:23:28Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube puslèu [[Musica Rock|rock]] e devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesh]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock|Patti, Guesh]] g6v9xlkizayi1ytotdvszqqyiddt3jk 2334408 2334407 2022-08-25T19:24:07Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube puslèu [[Musica Rock|rock]] e devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesh]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesh]] 2rcijzgofczi0hd0c7toekhbida5rz8 2334409 2334408 2022-08-25T19:27:00Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesh Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube a l'encòp [[Musica Rock|rock]] e pebrat, devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesh]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesh]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesh]] dejt6l8mtnlg8xqbve3hrzm61gcnuz7 2334410 2334409 2022-08-25T19:29:16Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesch Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube a l'encòp [[Musica Rock|rock]] e pebrat, devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesch]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesch]] ah6n65jeio4kb4gxk2wl52em7z0ir1e 2334411 2334410 2022-08-25T19:29:35Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Guesh Patti]] cap a [[Guesch Patti]] : Error sul nom wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesh Patti en 2009]] '''Guesch Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube a l'encòp [[Musica Rock|rock]] e pebrat, devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesch]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesch]] ah6n65jeio4kb4gxk2wl52em7z0ir1e 2334413 2334411 2022-08-25T19:29:54Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesch Patti en 2009]] '''Guesch Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube a l'encòp [[Musica Rock|rock]] e pebrat, devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesch]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesch]] ase6vg45kebk25m1nvqv5je1f4bouqa 2334414 2334413 2022-08-25T19:31:07Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|right|250px|thumb|Guesch Patti en 2009]] '''Guesch Patti''', escais de '''Patricia Porrasse''', nascuda lo [[16 de març]] de [[1946]] a [[Neuilly sur Seine|Neuilly]] (còsta [[París (França)|París]]), es una cantaira [[França|francesa]] coneguda pel tube ''Étienne'' a la fin de l'annada de 1987. En seguida d'aqueste tube a l'encòp [[Musica Rock|rock]] e pebrat, devengut emblematic de las annadas 80 en [[França]], a sortit d'autres singles en [[francés]], mès ambe pauc de resson, en aver sonque un segond succès (mai modèst) en 1988 ambe la cançon ''Let be must the queen''<ref>https://www.ina.fr/ina-eclaire-actu/video/i07333564/interview-guesch-patti</ref>. ==Discografia== * 1988: ''Labyrinthe'' * 1990: ''Nomades !'' * 1992: ''Gobe'' * 1995: ''Blonde'' * 2000: ''Dernières nouvelles'' ==Cançons mai conegudas== * ''Étienne'' (1987) * ''Let be must the queen'' (1988) * ''Bon anniversaire'' (1989) * ''L'homme au tablier vert'' (1990) * ''Wake up'' (1992) == Referéncias == [[Categoria:Cantaira francesa|Patti, Guesch]] [[Categoria:Naissença en 1946|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Patti, Guesch]] [[Categoria:Cantaira e cantaire de rock francés|Patti, Guesch]] 0eooq2q30ihv6inh8goag6588u758mi Guesh Patti 0 188745 2334412 2022-08-25T19:29:35Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Guesh Patti]] cap a [[Guesch Patti]] : Error sul nom wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Guesch Patti]] 6p8tsehia5pvbov8kkf1bhh82015bvt Nazaret 0 188746 2334491 2022-08-26T09:35:59Z Pèire2 41243 Pèire2 a desplaçat la pagina [[Nazaret]] cap a [[Nasira]] : error de transcripcion, se liegue /na'sira/ wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Nasira]] hhbem6ckq65om1a88atuw8beix1dsdm 2334496 2334491 2022-08-26T09:58:53Z Xqbot 4312 Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Nazaret (Palestina)]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Nazaret (Palestina)]] fp1axb986ikwjtb8xdlkbkp3303tzff 2334497 2334496 2022-08-26T10:00:10Z Jfblanc 104 S'ha suprimit la redirecció a [[Nazaret (Palestina)]] wikitext text/x-wiki {{omonimia}} '''Nazaret''' es un toponim: * [[Nazaret (Palestina)|Nazaret]], ciutat de Palestina * [[Nazaret (Neraqués)|Nazaret]], anciana comuna de Neraqués, annexada a [[Nerac]] en [[1827]]. ebxczwfrjohy0mpjazpkh48peh62tuf 2334507 2334497 2022-08-26T10:21:14Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omonimia}} '''Nazaret''' es un toponim: * [[Nazaret (Palestina)|Nazaret]], ciutat de Palestina * [[Nazaret (Neraqués)|Nazaret]], anciana comuna de Neraqués, annexada a [[Nerac]] en [[1827]] * [[Nazaret (Lemosin)|Nazaret]], vilatge de Lemosin dins la comuna de [[Jutjal e Nazaret]] k7wm1najhopvpvwc9iej35owztwli36 Discussion Utilizaire:Pèire2 3 188747 2334492 2022-08-26T09:56:04Z Jfblanc 104 /* Nasira */ seccion novèla wikitext text/x-wiki == Nasira == Adieu, Lo mot occitan Nazaret existís, es la revirada del toponim, es aquò que deu èsser la dintrada principala. (Ai creada una redireccion per Nasira). Coralament, — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 26 agost de 2022 a 09.56 (UTC) 7nuv5jj4dhu0l5tdawjs9xbtzedxqef Nasira 0 188748 2334494 2022-08-26T09:57:06Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Nasira]] cap a [[Nazaret (Palestina)]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Nazaret (Palestina)]] fp1axb986ikwjtb8xdlkbkp3303tzff Nazaret (Neraqués) 0 188749 2334498 2022-08-26T10:01:46Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es una anciana comuna de Neraqués, annexada a [[Nerac]] en 1827. Administrativament, èra dins lo canton e l'arrondiment de Nerac, dins lo [[departament d'Òut e Garona]] de l'[[estat francés]]. [[Categoria:Anciana comuna]] » wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es una anciana comuna de Neraqués, annexada a [[Nerac]] en 1827. Administrativament, èra dins lo canton e l'arrondiment de Nerac, dins lo [[departament d'Òut e Garona]] de l'[[estat francés]]. [[Categoria:Anciana comuna]] nwbeyb8wdftzwgegmlxpv80p82fzcx9 2334503 2334498 2022-08-26T10:08:46Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}}[[File:Château de Nazareth (ancien) - Ruines - Nérac - Médiathèque de l'architecture et du patrimoine - APMH00001939.jpg|thumb|Roïnas deu castèth de Nazaret]] '''Nazaret''' es una anciana comuna de Neraqués, annexada a [[Nerac]] en 1827. Administrativament, èra dins lo canton e l'arrondiment de Nerac, dins lo [[departament d'Òut e Garona]] de l'[[estat francés]]. [[Categoria:Anciana comuna]] t1u2zbdpi522hwrkiqx7w3os30q6rlv Òut e Garona 0 188750 2334500 2022-08-26T10:02:12Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Òut e Garona]] cap a [[Departament d'Òut e Garona]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Departament d'Òut e Garona]] 75gutrpw4e3erhtdu5yjtt2lms9rasy Jutjal e Nasareth 0 188751 2334505 2022-08-26T10:12:08Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Jutjal e Nasareth]] cap a [[Jutjal e Nazaret]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Jutjal e Nazaret]] onfm2b4bkc696bj52frslms11cn1jny Nazaret (Lemosin) 0 188752 2334509 2022-08-26T10:26:27Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es un vilatge de Lemosin, que fasiá part de la comuna de [[Torena]]. En 1927, fuguet destachat de Torena e restachat a la comuna de Jutjals que venguèt [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République... » wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es un vilatge de Lemosin, que fasiá part de la comuna de [[Torena]]. En 1927, fuguet destachat de Torena e restachat a la comuna de Jutjals que venguèt [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> {{ref}} [[Categoria:Corresa]] 3pyrhdle5fghyrdyr5iui0dimczku7m 2334510 2334509 2022-08-26T10:26:42Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es un vilatge de Lemosin, que fasiá part de la comuna de [[Torena]]. En 1927, fuguet destachat de Torena e restachat a la comuna de Jutjal que venguèt [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> {{ref}} [[Categoria:Corresa]] pbs3ovpjp2rvrgn4pxg21w5o2bqu5sk 2334533 2334510 2022-08-26T11:54:52Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es un vilatge de Lemosin, que fasiá part de la comuna de [[Torena]]. En 1927, fuguet destachat de [[Torena]] e restachat a la comuna de [[Jutjal]] que venguèt [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> {{ref}} [[Categoria:Corresa]] t82b8kfn03ww36hkhdohbbvf9dcq3yd 2334534 2334533 2022-08-26T11:55:21Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki {{omon|Nazaret}} '''Nazaret''' es un vilatge de Lemosin, que fasiá part de la comuna de [[Torena]]. En 1927, fuguet destachat de [[Torena]] e restachat a la comuna de [[Jutjal]] que venguèt [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> <ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> {{ref}} [[Categoria:Corresa]] g18vjs8plx2xpn2ejvq299oiflmqwsq Jutjal 0 188753 2334515 2022-08-26T10:31:23Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « '''Jutjal''' es una anciana comuna de Lemosin. Es espandida en 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]]<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https:... » wikitext text/x-wiki '''Jutjal''' es una anciana comuna de Lemosin. Es espandida en 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]]<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> e pren lo nom de [[Jutjal e Nazaret]]. [[Categoria:Anciana comuna de Lemosin]] lahkjwpx76vlrho8yy462a693o9pkzs 2334530 2334515 2022-08-26T11:53:20Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki '''Jutjal''' es una anciana comuna de Lemosin. Es espandida en belier de 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]]<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> e pren en agost lo nom de [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> [[Categoria:Anciana comuna de Lemosin]] ffyi0opmgmhc02rqzbc1d505xhi7pjp 2334531 2334530 2022-08-26T11:53:33Z Jfblanc 104 wikitext text/x-wiki '''Jutjal''' es una anciana comuna de Lemosin. Es espandida en belier de 1927 per lo restachament del vilatge de Nazaret qu'era abans dins la comuna de [[Torena]]<ref>"Loi rattachent à la commune de Jugeals (canton et arrondissement de Brive, département de la Corrèze) une partie du territoire de la commune de Turenne (canton de Meyssac, même arrondissement et département)". ''Journal officiel de la République française'' N°41. 18 février 1927 p. 2114. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6524589p/f2.item Legir sus ''Gallica''].</ref> e pren en agost lo nom de [[Jutjal e Nazaret]].<ref>"Changement de noms de communes". ''Journal officiel de la République française'' N°214. 14 septembre 1927 p. 9750. [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6544345c/f10.item Legir sus ''Gallica''].</ref> {{ref}} [[Categoria:Anciana comuna de Lemosin]] jdewcnorkg4ghz21otwppy7rc20h8ir