Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.47.0-wmf.1 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Departament de Cruesa 0 3194 2500137 2431072 2026-05-11T08:39:29Z Poiuytrell 61256 /* Vejatz tanben */ 2500137 wikitext text/x-wiki <!-- Article redigit en lemosin --> {{omon|Cruesa (omonimia)}} {{Infobox Departament de França | carta =oc | departament = de Cruesa | insee =23 | lògo = [[Fichièr:Logo_23_Creuse_2010.png|140px]] | loc = [[Fichièr:Creuse-Position 2.png|Localizacion de Cruesa en França|250px]] |ist={{Lemosin}} |region={{Nòva Aquitània}} |Prefectura=[[Garait]] |Sosprefecturas=[[Lo Buçon]] | sup =5565 | circonscripcions =1 | intercomun =9 | president = Valérie Simonet ([[Les Républicains|LR]]) |prefècte= Christian Choquet | sit = www.creuse.fr }} Lo '''departament de Cruesa''' o localament '''Crosa''' (23) es una division administrativa, una circonscripcion electorala e una collectivitat territoriala de l'[[França|estat francés]] situada entierament en [[Occitània]]. Ten son nom dau [[Cruesa (riu)|riu]] dau mesme nom. Se situa dins la region administrativa de {{NovAq}} e maitot dins la region istorica de [[lemosin (Occitània)|Lemosin]]. Sos abitants son los '''crosauds''' e las '''crosaudas'''. Lo chapluòc es [[Garait]]. == Còdes == En 1792, Cruesa reçaup lo numèro postau '''22''' que gardarà fins au bot dau sègle XIX. En 1928, reçaup las letras '''ED''', '''EE''' e '''EF''' coma còde per las immatriculacions de veïculs. En 1943, l’SNS (vengut [[INSEE]] en 1946) impausa lo còde geografic qu’atribuís lo '''23''' au departament. Aquela valor es represa en 1950 subre los veïculs e en 1964 per la Pòsta. Au niveu internacionau, lo departament a lo còde ISO 3166-2 '''FR-23''' e lo còde NUTS-3:2016 '''FRI22'''. [[Imatge:carta_occitan_lemosin.svg|400px|thumb|left|En Cruesa, se parla naut-lemosin, marchés e auvernhat]] == Vejatz tanben == * [[arrondiments de Cruesa]] * [[chantons de Cruesa]] * [[comunas de Cruesa]] * [[gropaments de comunas de Cruesa]] {{OcDivDep}} {{FranceDep}} [[categoria:Departament francés]] [[categoria:Lemosin (region)]] [[categoria:Cruesa]] aol4tktm877ucx1ubqfc3bb5gcejz82 2500138 2500137 2026-05-11T08:39:40Z Poiuytrell 61256 /* Vejatz tanben */ 2500138 wikitext text/x-wiki <!-- Article redigit en lemosin --> {{omon|Cruesa (omonimia)}} {{Infobox Departament de França | carta =oc | departament = de Cruesa | insee =23 | lògo = [[Fichièr:Logo_23_Creuse_2010.png|140px]] | loc = [[Fichièr:Creuse-Position 2.png|Localizacion de Cruesa en França|250px]] |ist={{Lemosin}} |region={{Nòva Aquitània}} |Prefectura=[[Garait]] |Sosprefecturas=[[Lo Buçon]] | sup =5565 | circonscripcions =1 | intercomun =9 | president = Valérie Simonet ([[Les Républicains|LR]]) |prefècte= Christian Choquet | sit = www.creuse.fr }} Lo '''departament de Cruesa''' o localament '''Crosa''' (23) es una division administrativa, una circonscripcion electorala e una collectivitat territoriala de l'[[França|estat francés]] situada entierament en [[Occitània]]. Ten son nom dau [[Cruesa (riu)|riu]] dau mesme nom. Se situa dins la region administrativa de {{NovAq}} e maitot dins la region istorica de [[lemosin (Occitània)|Lemosin]]. Sos abitants son los '''crosauds''' e las '''crosaudas'''. Lo chapluòc es [[Garait]]. == Còdes == En 1792, Cruesa reçaup lo numèro postau '''22''' que gardarà fins au bot dau sègle XIX. En 1928, reçaup las letras '''ED''', '''EE''' e '''EF''' coma còde per las immatriculacions de veïculs. En 1943, l’SNS (vengut [[INSEE]] en 1946) impausa lo còde geografic qu’atribuís lo '''23''' au departament. Aquela valor es represa en 1950 subre los veïculs e en 1964 per la Pòsta. Au niveu internacionau, lo departament a lo còde ISO 3166-2 '''FR-23''' e lo còde NUTS-3:2016 '''FRI22'''. [[Imatge:carta_occitan_lemosin.svg|400px|thumb|left|En Cruesa, se parla naut-lemosin, marchés e auvernhat]] == Vejatz tanben == * [[arrondiments de Cruesa]] * [[cantons de Cruesa]] * [[comunas de Cruesa]] * [[gropaments de comunas de Cruesa]] {{OcDivDep}} {{FranceDep}} [[categoria:Departament francés]] [[categoria:Lemosin (region)]] [[categoria:Cruesa]] q5ugtlhhw7xtuxqy4qoa39pw0kie40y Riòm 0 3558 2500068 2489225 2026-05-10T12:33:29Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500068 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Riòm | nom2 = ''Riom'' | imatge = Cité de Riom.jpg| descripcion = De'n naut en bas : La glèisa Nòstra Dama dau Marturet, la Senta Chapèla de Riòm, la tor de la viala e la basilica Sent Amable. | lògo = | escut = Blason ville fr Riom.svg | escais =Los Babi/Las Bàbias ; Los Babichons/Las Babichonas<ref>Notat coma quò per [[Piare Bonaud]] : "babie (pl. babiei, f. babièà, babia" https://archive.org/details/grammaire-bonnaud/page/268/mode/1up?view=theater&mibextid=xfxF2i&q=Lezoux</ref> | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63300 | cp = 63200 | cònsol = Pierre Pécoul | mandat = [[2020]]-[[2026]] | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion Riam Limanha e Volcans]] | gentilici = rianaire/-a | latitud = 45.8944444444 | longitud = 3.11333333333 | alt mej = | alt mini = 314 | alt maxi = 505 | km² = 31.97 |}} '''Riòm''' (''Riom'' en [[francés]]) z-es una viala d'[[Occitània]], en [[Auvèrnhe (Occitània)|Auvèrnha]], dins la plana de la [[Limanha (plana)|Limanha]]. Se situa dins le departament dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e ne'n z-es una sosprefectura. Sa populacion z-es de {{formatnum:18000}} abitants (2005). Riòm z-es le sèti d'una cort d'apèl que cobrís tota la region d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnha]]. Fuguèt la capitala dau duchat d'Auvèrnha, una principautat auvernhata dau [[Edat Mejana|Moian Atge]]<ref>'Bei la comtat d'Auvèrnhe, lo daufinat d'Auvèrnhe e la senheriá episcopala de [[Clarmont-Ferrand|Clarmont]]. Podèm ajustar las principautats [[borbon]]osas ambe la comtat de [[Monpansèir|Monpensèir]] et sobretot lo [[Borbonés|ducat de Barbon]].</ref>. Fuguèt maitot durant le [[Regim Ancian]], en concurrença embei [[Clarmont-Ferrand|Clarmont]], la viala de l'evesque, per le titre de capitala de tota l'Auvèrnha. Los abitants son los ''Rianaires'' e las ''Rianairas''. Son sobrenommats ''Los Babis''<ref>Prononciat [lu ˈbabjə] vèrs Sent Bonet de Riòm.</ref> e ''Las Bàbias'' o ''Los Babichons'' e ''las Babichonas''. Localament se ditz d'ilhs-çai ''"Babi gormand, Babi fenhant"''. [[Imatge:RiomDeMontaclier.jpg|thumb|right|400px|Una veguda larja de Riòm dins la plana de la Limanha]] == Geografia == {{...}} == Toponimia == En occitan ancian la viala z-èra apelada ''Riom''<ref>La forma en [[occitan ancian]] se nòta ''Riom'' dins [https://web.archive.org/web/20170810171438/http://elec.enc.sorbonne.fr/montferrand/ los Comptes daus Cònsols de Montferrand (1273-1319)].</ref>, dau [[latin]] ''Ricòmagus'', dau [[gallés]] ''rigo-'' "rei" e ''magus'' "merchat"). Segon Dauzat e Rostaing, que citan una atestacion dau sègle VI, ''Ricomagensi vico'', le nom de Riòm deriva dau gallés ''rix'', ''rigo-'', rei, e de ''magos'', merchat, champ<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion, Librairie Guénégaud, 1984, p. 566, a ''Rians 1''</ref>; ''magos'' es inaccentuat. Los Feniés precison : ''*rix/rigo + ó-magos'', aquò-es donca le merchat reiau<ref>Bénédicte Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie nord-occitane'', edicion Sud-Ouest, 2003</ref>. Vèrs [[Sent Bonet de Riòm]] e vèrs [[Orsinas]], la comuna se ditz [rjɔ̃]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>, localament se pòt dire maitot [rjã]<ref>[[Piare Bonaud]], ''Nouveau Dictionnaire Général Français-Auvergnat'', Créer, 1999, p. 628. "voé Rian".</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63300 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pierre Pécoul |Partit= divers dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1998]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean-Claude Zicola|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 1998 (demission)|Identitat= Pierre-Joël Bonté |Partit= [[PS]] | |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995|Identitat= |Partit= | |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63300 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna== * [[Eugène Charles]] (1865 -1946), governador generau d'Indochina per interim, "resident superior" e preceptor de l'emperaire [[Bảo Đại]]. == Veire tanben == == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe]] 2864kk5qvt2p66i79vzrcrt6imfm0a2 Galhac 0 21165 2500079 2347446 2026-05-10T13:02:10Z Jiròni 239 2500079 wikitext text/x-wiki {{omon|Galhac (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Galhac | nom2 = ''Gaillac'' | imatge = Gaillac - Marché couvert et maison à colombages place du Griffoul.jpg | descripcion = La plaça del Grífol. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Gaillac (Tarn).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Galhaqués}} | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment de Galhac]]|Galhac]] | canton = | insee = 81099 | cp = 81600 | gentilici = galhagòl, galhagués | cònsol = Patrice Gausserand | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = [[Galhac Graulhet Aglomeracion]] (residéncia) | latitud = 43.9013888888889 | longitud = 1.89916666666667 | alt mini = 105 | alt mej = 169 | alt maxi = 288 | km² = 50.93 |}} '''Galhac''' o '''Galhac d'Albigés'''<ref>Per destriar de [[Galhac Tolzan]]</ref> (''Gaillac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo departament de [[Tarn (departament)|Tarn]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. Vila millenària, Galhac creissèt gràcias a l'agricultura florissenta de la seuna region, lo vin de Galhac e lo pastèl, exportats gràcias a son pòrt e a l'activitat economica de l'[[abadiá de Sant Miquèl de Galhac]]. Aquesta istòria daissèt la seuna empremta amb la teula roja dins tota la vila istorica. Duèi, tresena vila del departament de Tarn, a fòrça atots qu'explican sa creissança economica e demografica : industria, torisme e servicis. En 2019 comptava un pauc mai de 15000 estatjants (mai de 18000 per l'aglomeracion). == Geografia == Lo riu Tarn bòrda la vila de Galhac pel sud, d'èst en oèst. Galhac se situa a 140 mètres d'altitud. [[Imatge:Map commune FR insee code 81099.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] == Istòria == [[Fichièr:Gaillac - Maison dite Pierre de Biens - XVe Siecle - PA00095561.jpg|thumb|left|Ostal Pèire de Brens, exemple d'ostal borgés del centre vila.]] La data istorica de fondacion de la vila es 972, quora l'autar de la glèisa de Sant Miquèl foguèt consagrat. Un document atesta d'aquela ceremonia, menada per Frotari, avesque d'Albi en preséncia de l'avesque de Lodeva e del comte [[Raimond (V) de Tolosa|Raimond de Tolosa]]. Lo tèxte precisa l'espandida de las tèrras daisssadas al monastèri [[Òrdre de Sant Beneset|benedictin]]. Los començaments de la vila se confondon amb la vida de l'[[abadiá de Sant Miquèl de Galhac]]. La valorizacion de las tèrras agricòlas, en particular la viticultura, entraïnèt l'expansion de la vila. [[Imatge:Abbaye Saint-Michel a Gaillac - PA00132878 Centre.jpg|thumb|250px|right|L'abadiá de Sant Miquèl.]] == Economia== === Agricultura === {{Article detalhat|Galhac (AOC){{!}}AOC Galhac|Còstas de tarn{{!}}IGP Còstas de tarn}} [[Fichièr:Harvesting Goblet trained vines in Gaillac.jpg|thumb|Vendémias manualas en Galhaqués.]] L'agricultura locala es ligada economicament, dempuèi los [[Empèri Roman|romans]], al vinhal. Desvolopats pels monges de l'abadiá de Sant Miquèl, las vinhas ocupan las laissas de la val de Tarn, los costièras de la riba dreita e lo plan de Còrdas. Aqueles terradors permeton l'elaboracion d'un grand nombre d'estils de vins : vins blancs sècs, suaus, efervescents, vins rosats, vins roges novèls o de garda. Las peças non plantadas de vinhas pòrtan mai que mai de culturas extensivas : cerealas, colzat o virasolelh en zona sèca, milh o soja en zone asagada. Es pas una zona d'elevatge importanta. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 81099 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= octobre de [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abrial de [[2014]] |Fin= 17 de setembre de 2020 (ineligible) <ref>https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/tarn/albi/justice-condamne-corruption-passive-prise-illegale-interets-maire-gaillac-perd-tous-ses-mandats-1874612.html</ref> |Identitat= Patrice Gausserand |Partit= UDI |Qualitat= entrepreneire, conselhièr departamental (2015-2020)}} {{Elegit |Debuta= 18 d'octobre de [[2005]] |Fin= 2014 |Identitat= Michèle Rieux |Partit= [[PS]] |Qualitat= quadra d'entrepresa, conselhièra generala (2008-2015)}} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2005 |Identitat= Charles Pistre |Partit= [[PS]]|Qualitat= conselhièr general (1976-2008), deputat (1978-1993)}} {{Elegit |Debuta= març de [[1983]] |Fin= 1995 |Identitat= Jacques Dary |Partit= divèrs dreta puèi [[UDF]] |Qualitat= conselhièr regional (1986-1998)}} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1983 |Identitat= André Saux |Partit= divèrs dreta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1959]] |Fin= 1977 |Identitat= Henri Yrissou |Partit= CNIP|Qualitat= conselhièr general (1958-1976), deputat ((1958-1962)}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 81099 |1793=5954 |1800=6465 |1806=6636 |1821=7310 |1831=7725 |1836=8199 |1841=8131 |1846=8190 |1851=8245 |1856=7855 |1861=7834 |1866=7870 |1872=7843 |1876=8124 |1881=8308 |1886=8334 |1891=7709 |1896=7527 |1901=7672 |1906=7535 |1911=7269 |1921=6987 |1926=7054 |1931=7440 |1936=7779 |1946=8494 |1954=8356 |1962=8767 |1968=10315 |1975=10573 |1982=10389 |1990=10378 |1999=11073 |2006=12397 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr81|0}} la populacion èra de {{popfr81|099}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|099}}/50.93) round 2}}}} ab/km². == Luòcs e monuments == == Personalitats ligadas amb la comuna == * [[Matèu Bloin]] ==Veire tanben== * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Galhaqués]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] 1qy6a1katqo20l02f9mr8on83oyx6f6 Lista de grops e cantaires contemporanèus utilizant la lenga occitana 0 22310 2500120 2500022 2026-05-10T18:01:59Z Raymond Trencavel 26125 2500120 wikitext text/x-wiki {{Multi bendèl|portal musica|portal Occitània}} {{Infobox |tematica= |carta= }} Dins la '''lista çai-jos de grops e cantaires contemporanèus utilizant la lenga [[occitan|occitana]]''' dins lors cançons, cèrts grops o cantaires se pòdon tanben trobar dins la lista de la [[Cançon tradicionala en occitan|cançon tradicionala]] en occitan. En efièch, fòrça grops actuals causissent la lenga occitana, se servisson de cants o ritmes tradicionals que mesclan amb d'autres estils de musicas. Qualques grops e cantaires: * [[Claudi Martí]] qu'a festejat sos 50 ans de carrièra * [[Joan-Pau Verdier]] † * [[Nadau (grop)|Nadau]] que cèrtas de sas cançons son uèi vengudas de classics coma "[[De cap tà l'immortèla]]", "Mon Dieu que j'en suis à mon aise" o encara "L'encantada". * [[Lou Dalfin|Lo Dalfin]] [http://www.loudalfin.it/ sit oficial], grop de las Valadas Occitanas. * [[ABAL|Abal]], tradicional * [[Alidé Sans]], cantaira aranesa de reggae, soul, romba e fòlc. * [[Allegria]], grop polifonic gascon miat per Bastien Miquèu. * [[Marcèu Amont|Marcèu Amont]] †, sustot conegut per sas cançons en francés, mès cantava tanben en [[Bearnés|bearnés]]. * [[Anal Decapitation]], grop [[Metal (musica)|metal]] de la region de [[Tolosa]]. * [[Aorlhac (grop de musica)|Aorlhac]], grop [[Metal (musica)|metal]] d'[[Auvèrnhe (Occitània)|Auvèrnhe]]. * [[Aqueles]] * [[Arnapi]] [http://www.arnapi.com/ sit oficial], grop punk de Gasconha. * '''Arredalh'''<ref>https://www.petiterepublique.com/2022/11/08/montrejeau-arredalh-un-joli-concert-aux-varietes/?fbclid=IwAR3fJ7CsmJddgkBBXeS94Jil_LV_dktFlS9Wg02HwulBDbUQdPTVPwZQeI8</ref> * '''Arvei. T''', musician e cantaire provençal que las influéncias vàrian entre [[Musica electronica|musica electrò]] e [[ròck gotic]]. * '''Luc Aussibal'''<ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2021/02/26/rodez-luc-aussibal-du-rock-des-champs-a-loc-des-villes-9396265.php</ref> * [[Azalaís (grop de musica)|Azalaís]] * [[Biscam Pas]], '''Corne d'Auròc''' (Felip Carcassés)<ref>https://www.midilibre.fr/2021/07/14/sete-brassens-chante-en-occitan-lopus-5-bientot-a-ecouter-9671299.php</ref>, represas en occitan de cançons de [[Georges Brassens]]. * [[Pèire Boissière]] † * [[Boisson Divine]]<ref>https://www.breizh-info.com/2020/11/29/154557/adrian-gilles-boisson-divine-une-langue-qui-est-parlee-ne-meurt-pas-interview/</ref>, grop [[gasconha|gascon]] de [[Metal (musica)|metal]] * [[Bombes 2 bal]] [https://web.archive.org/web/20070205085434/http://www.bombes2bal.com/ sit oficial] * [[Gui Bonnet|Gui Bonnet]] † * '''Brama''' * [[Brick a Drac]]<ref>https://www.leprogresstaffricain.fr/actualite-2902-saint-affrique-brick-a-drac-dans-l-emission-viure-al-pais-de-france-3</ref> * '''Gui Broglia'''<ref>https://fresques.ina.fr/borbolh-occitan-fr/fiche-media/Occita00099/gui-broglia-chante-lafont.html</ref> * [[Brotto-Lopez]] * '''Emilien Buffa et Les Ardéchois'''. En 2022, aquel grop, quitament mai que mai francofòn, a fach sa pròpria version del [[Se canta]], "L'Ardécho (Hymne de l'Ardèche) Se Canto". * [[Francis Cabrel]] canta tanben un pauc en occitan (cançon [[Rockstars du Moyen Âge]], 2020) * '''Arnaud Cance'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2020/08/10/un-stage-de-chant-avec-arnaud-cance-9013981.php</ref> (Tres a Cantar) * [[Fulbert Cant]] † * [[Laurent Cavalié]] <ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/12/occitanada-concert-de-laurent-cavalie-10353460.php</ref> * [[Chin Na Na poun|Chin Na Na poun]] ([[Manú Teron]], [[Patric Valent|Patrick Vaillant]] e [[Danièl Malavèrnhe|Daniel Malavergne]]) * '''Andrieu Chiron''' * '''Les Cigales Engatsées''', [[punk rock]] [[provençau]]. * [[Cocanha (grop)|Cocanha]] * [[Lo Còr de la Plana]] * [[Coriandre (musica)|Coriandre]], grop de [[Lengadòc]]. * '''Corou de Berra'''<ref>https://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2015/03/31/quand-francis-cabrel-fait-chanter-loccitan-in-extremis.html</ref> * '''CxK''' ([[Paulin Courtial]] e Dimitri Kogane)<ref>https://actu.fr/occitanie/mauvaisin_31332/lauragais-trois-groupes-en-concert-au-premier-festival-rural-rock-in-mauvaisin_44361752.html</ref><ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2022/08/11/paulin-courtial-le-paysan-du-rouergue-qui-chante-dans-le-desert-californien-10477309.php</ref> * [[Francesa Daga|Dague]], [[Musica tradicionala occitana|musica tradicionala]] * [[D'Aquí Dub]] * '''Daniel Daumas'''<ref>https://www.laprovence.com/article/edition-alpes/2872387/quand-daniel-daumas-conte-et-chante-la-provence-en-occitan.html</ref> * [[Jan dau Melhau]] * [[Pèir-Andriu Delbeau]], cantaire [[Gasconha|gascon]]. * '''De Maire en Filha''' (Marie-Ange Bouzinac-Gacherieu e Béatrice Lalanne)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2001/02/22/302663-telle-maire-telle-filha.html</ref> * [[Rosina de Pèira|Rosina de Pèira † e Martina]] * '''DJ Balpore's''' * [[Doctors de Trobar]] (Yellow)<ref>https://www.midilibre.fr/2018/06/22/lunellois-les-doctors-de-trobar-secouent-le-festival-total-festum,1690587.php</ref> * [[Du Bartàs|Du Bartàs]] * '''Bernat Dubarri''' * [[Dupain]] (Sam Karpiena) [https://web.archive.org/web/20070209183939/http://www.dupainweb.com/ sit oficial] * [[Enlòc]] * [[Eydolon]] * [[Eyes of Simurgh]], grop [[Metal (musica)|metal]] format a [[Tolosa]] en 2013 * [[Estar|Esta]]<ref>https://www.sudouest.fr/culture/fetes-de-bayonne/esta-replie-son-r-10161336.php</ref>, grop [[Gascon|gascon]] * [[Fai Lum]]<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2002/08/09/406791-l-emouvant-fai-lum.html</ref>, [[Rosalina Cortial]]<ref>https://www.millavois.com/2022/06/18/le-festenal-de-la-musa-vous-attend-a-castelnau-pegayrols/</ref><ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2022/08/19/roselyne-courtial-comble-les-amateurs-de-poesie-occitane-10496535.php</ref> * [[Eric Fraj]] * [[Fabulous Trobadors]] ([[Claudi Sicre|Claudi Sicre]], Ange B) * [[Familha Artús]] [http://familha.artus.free.fr/ sit oficial] * [[Femmouzes T]] [https://web.archive.org/web/20070621035905/http://femmouzest.free.fr/ sit oficial] * [[Feràmia]] * [[Fireblade]], grop d'[[Heavy metal]] de [[Perigòrd]] que canta en [[anglés]] e en [[occitan]]. * [[Gacha Empega]] * [[Gai Saber (grop)|Gai Saber]] [http://www.gaisaber.it sit oficial] mesclant cançons tradicionalas e musica electronica. * [[Galip]] * [[Gigi de Nissa]] (Loís Pastorelli) * '''Gofannon'''<ref>https://lejournaldugers.fr/article/31615-les-groupes-occitans-gofannon-et-eydolon-seront-en-concert</ref> * [[Gojats of Hédas]] * '''Henri Gougaud''' † * [[Goulamas'K]] [http://www.goulamas-k.com sit oficial], "ska rock d'energia bruta e rabiosa de trublions occitans internacionalistas" coma se presentan eles meteisses sus lor sit. * [[Gric de Prat]] * '''Grop Rosamonda''' (Gérard Zuchetto, Patrick Font, Renat Sipra, Jacques Khoudir, Patrice Brient) * [[Hantaoma]] e '''Stille Volk''', sòcis tanben del collectiu '''Ockvlt''', [[folk metal]] * [[Jacmelina]] † * [[Joanda]] [http://www.joanda.net/ sit oficial] * '''Les Jumeaux'''. Los bessons [[Departament d'Avairon|avaironeses]] Gilles e Jérôme Noël an fach en 2023 una adaptacion [[francés|francesa]]-occitana del [[Se canta|Se Canta]].<ref>https://dis-leur.fr/region-avec-se-canto-les-jumeaux-aveyronnais-reinventent-lhymne-de-loccitanie/</ref> * [[Rodin Kaufmann]] * '''Kbek''', rap gascon * [[La Mal Coiffée]] * '''La Meute Rieuse''', '''Camille en Bal''' (Camille Simeray)<ref>https://www.lindependant.fr/2012/11/14/la-meute-rieuse,1702078.php</ref> * '''L'Art à Tatouille''' (ambe Roland Ramade<ref>https://www.lindependant.fr/2018/08/14/lart-a-tatouille-et-la-tournee-dadieu-de-roland-ramade-a-la-maison-gibert,4676540.php</ref>, ex-cantaire de [[Regg'Lyss]]) * [[La Sauze]] †<ref>https://www.jornalet.com/nova/15794/nos-a-quitat-la-sauze-figura-de-la-nova-cancon-occitana</ref> * '''Las Mondinas''' * [[La Talvera]] * [[Joan-Marc Leclercq]]<ref>https://www.francebleu.fr/emissions/conta-monde/toulouse/les-invites-jean-marc-leclercq-et-jean-lus-brunel-du-teatre-del-platanier</ref> * '''Les Irètges'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/28/lisle-jourdain-les-iretges-debarquent-a-escota-e-minja-10400832.php</ref>, grop d'[[Departament d'Arièja|Arièja]] * [[Lhi Jarris]] [https://web.archive.org/web/20070208203809/http://www.jari.it/ sit oficial], encara un grop de las Valadas Occitanas. * [[Liza]] * [[Lo Barrut]]<ref>https://www.lindependant.fr/2022/04/18/le-concert-de-lo-barrut-a-attire-une-belle-assistance-10243971.php</ref> * [[Lo Còr de la Plana]] * '''Lo Mago d'en Casteu''' * [[Longamai]] * [[Guillaume Lopez]], Duo [[Brotto-Lopez]], Somi de Granadas... * [[Los Caps Negues]] * '''Los Pagalhós'''<ref>https://www.sudouest.fr/2019/05/04/ardents-defenseurs-de-la-langue-occitane-6038723-4294.php?nic</ref>, grop [[Gasconha|gascon]]. * [[Lo Seriòl]] [https://web.archive.org/web/20061212060118/http://www.louseriol.it/ sit oficial], originari de las Valadas Occitanas. * '''Los Tresbadors'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2020/11/09/les-trois-troubadours-dariege-un-trio-de-lyceens-adeptes-de-la-musique-traditionnelle-9190603.php</ref> * [[Lou Quinse]], grop [[Metal (musica)|metal]] ambe d'unes musicians que son eissits de las [[Valadas Occitanas|Valadas Occitanas]], ara establit a [[Turin]] dins lo [[Piemont]]. * '''Lou Tapage''', grop de las [[Valadas Occitanas|Valadas Occitanas]] * [[Bernat Lubat]] <ref>https://www.sudouest.fr/gironde/bazas/quand-le-jazz-epouse-l-occitan-9877116.php</ref> * [[Mans de Breish]] * [[Massilia Sound System]] e los grops que ne son eissits : [[Moussu T e lei Jovents]] [http://moussut.ohaime.com/ sit oficial], [[Oai Star]] [http://www.oaistar.fr/ sit oficial], [[Papet J]] [https://web.archive.org/web/20061205070300/http://www.papet-j.com/ sit oficial]. * [[Mauresca Fracàs Dub]] [https://web.archive.org/web/20080706134509/http://www.mauresca.com/ sit oficial] * [[Mauris]] † * [[André Minvielle]] * '''Miquela e Chapacans'''<ref>https://web.archive.org/web/20220705190736/https://passadoc.fr/trio-bramerie-roquebrune/</ref> * '''Mont-Jòia''' ([[Jan Mària Carlotti]]) * '''Christian Moulié'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/05/christian-moulie-en-concert-pour-leducation-occitane-10339302.php</ref> * '''Naviòl'''<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2014/10/24/1978588-le-groupe-naviol-en-concert.html</ref> * los niçards de [[Nux Vomica]] [https://web.archive.org/web/20070317234635/http://www.nuxvomica.org/ sit oficial] * [[Groupe OC|Lo grop '''ÒC''']] (Christian Salès)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2012/09/09/1435729-christian-sales-le-nouveau-troubadour.html</ref> * '''Occitània''' (Gérard Zuchetto, Isabelle François, Jean Falissard)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2001/11/07/284639-nouveaux-troubadours.html</ref> * [[Marilís Orionaa]] * '''Paradiso big band''', orquèstra de Niça * '''Parpalhon'''<ref>https://www.lepetitjournal.net/31-haute-garonne/e31c-montagne/2017/12/05/concert-arredalh-et-bal-occitan-avec-parpalhon/#gsc.tab=0</ref>, musica [[Gascon|gascona]], ròck occitan festiu * [[Patric]] * [[Peiraguda]] * '''Perlinpinpin Fòlc''', grop de [[Musica tradicionala occitana|musica tradicionala]]. * '''Jean-Bernard Plantevin'''<ref>https://www.francebleu.fr/emissions/portrait-de-vauclusien/vaucluse/portrait-de-vauclusien-40</ref> * [[Primaël Montgauzi|Primaël]], '''Noubalòtcha''', '''Los del Tiwizi'''. * L'acordeonista [[Sylvie Pullès]] canta tanben de còps en occitan<ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2021/12/04/occitan-un-double-cd-de-sylvie-pulles-en-fables-et-chansons-9971853.php</ref>. * '''Qual sap''', trio trad occitan de [[Vilafranca de Roergue]]. * [[Maria Roanet]] * '''Los d'a Roier''' * '''Salvatjonas''' * [[Danís Sampieri]] * '''Sarabat''', grop trad occitan de la Val d'Aran. * [[Joan Luc Sauvaigo]] * '''Los del Sauveterre''' * '''Renat Sette'''<ref>https://web.archive.org/web/20220705190900/https://www.hauteprovenceinfo.com/article-38006-redortiers-le-contadour-a-vos-agendas.html</ref> * [[Singlar Blou]], ''ròck agricòla'' de [[Lemosin (Occitània)|Lemosin]]<ref>https://www.lamontagne.fr/saint-mexant-19330/actualites/grand-succes-pour-la-soiree-concert-rockn-chass-de-la-societe-de-chasse_14148002/</ref>. * [[Sonoloco]] * '''Tarabastar''', fanfara occitana festiva de [[Limós]] ([[Lengadòc]]), grop actiu dempuèi 2015 * [[Manú Teron]] * Lo grop [[Test]], e en solo, [[Test|Christian Almerge]]<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/05/14/lappel-aux-dons-de-christian-almerge-pour-produire-son-nouvel-album-10294484.php</ref>. * [[Joan Francés Tisnèr]] ([[Verd e Blu]]) * '''Tocabiòl'''<ref>https://web.archive.org/web/20220808215827/http://www.lefolkfrancaisnexistepas.fr/?p=4331</ref> * '''Didier Tousis'''<ref>https://www.sudouest.fr/landes/messanges/un-collectif-d-artistes-landais-autour-de-l-occitan-8767159.php</ref> * '''Treize''', duò [[Musica electronica|electrò synthpop]] francofòn fondat en 2018 a Tolosa. En 2023, an représ en version electrò lo repic del [[Se canta]]. * [[Tric Trac (rock occitan)|Tric Trac]]<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2016/10/21/2443866-masta-kill-tric-trac-concert-soir-jeu-mail.html</ref>, grop ròck d'[[Departament d'Arièja|Arièja]]. * [[Ulhart]], [[black metal]] * [[Patric Valent|Patrick Vaillant]]<ref>https://www.letelegramme.fr/local/finistere-sud/ouest-cornouaille/douarnenez/liviou-deux-matinees-d-echanges-breton-occitan-09-08-2013-2197592.php</ref> * '''Philippe Vialard'''<ref>https://lemouvement.info/2021/09/14/mende-apres-30-ans-le-festival-national-du-felibrige-fait-son-grand-retour/</ref> * '''Josiana Vicenzuto''' * '''Vox Bigerri''' ([[Pascau Caumont|Pascal Caumont]]) * [[Xarnege]] [https://web.archive.org/web/20070506131715/http://www.xarnege.com/ sit oficial] * [[Zine]] <ref>https://lejournaldugers.fr/article/27104-zine-la-femme-troubadour</ref> == Ligams extèrnes == * [http://www.radiofrance.fr/chaines/france-bleu/?nr=e8ee6dd7c3e76dcec9835a8a82cc738d&33eef024c5627a85fde727ae0955b01b_container_id=1880&33eef024c5627a85fde727ae0955b01b_container_tid=2271 Emission "Cançons d'òc e d'aquí" per Joan Pau Verdièr] * [https://web.archive.org/web/20080307212821/http://www.radio-occitania.com/oc-l-artistes.php Lista de grops e cantaires occitans] * [http://www.paraulas.net Sit amb un annuari dels grops occitans] == Referéncias == [[Categoria:Lista en rapòrt amb la musica]] [[Categoria:Musica occitana]] td97wst47ten9w3t77rsiu2ledlex43 2500124 2500120 2026-05-10T18:04:54Z Raymond Trencavel 26125 2500124 wikitext text/x-wiki {{Multi bendèl|portal musica|portal Occitània}} {{Infobox |tematica= |carta= }} Dins la '''lista çai-jos de grops e cantaires contemporanèus utilizant la lenga [[occitan|occitana]]''' dins lors cançons, cèrts grops o cantaires se pòdon tanben trobar dins la lista de la [[Cançon tradicionala en occitan|cançon tradicionala]] en occitan. En efièch, fòrça grops actuals causissent la lenga occitana, se servisson de cants o ritmes tradicionals que mesclan amb d'autres estils de musicas. Qualques grops e cantaires: * [[Claudi Martí]] qu'a festejat sos 50 ans de carrièra * [[Joan-Pau Verdier]] † * [[Nadau (grop)|Nadau]] que cèrtas de sas cançons son uèi vengudas de classics coma "[[De cap tà l'immortèla]]", "Mon Dieu que j'en suis à mon aise" o encara "L'encantada". * [[Lou Dalfin|Lo Dalfin]] [http://www.loudalfin.it/ sit oficial], grop de las Valadas Occitanas. * [[ABAL|Abal]], tradicional * [[Alidé Sans]], cantaira aranesa de reggae, soul, romba e fòlc. * [[Allegria]], grop polifonic gascon miat per Bastien Miquèu. * [[Marcèu Amont|Marcèu Amont]] †, sustot conegut per sas cançons en francés, mès cantava tanben en [[Bearnés|bearnés]]. * [[Anal Decapitation]], grop [[Metal (musica)|metal]] de la region de [[Tolosa]]. * [[Aorlhac (grop de musica)|Aorlhac]], grop [[Metal (musica)|metal]] d'[[Auvèrnhe (Occitània)|Auvèrnhe]]. * [[Aqueles]] * [[Arnapi]] [http://www.arnapi.com/ sit oficial], grop punk de Gasconha. * '''Arredalh'''<ref>https://www.petiterepublique.com/2022/11/08/montrejeau-arredalh-un-joli-concert-aux-varietes/?fbclid=IwAR3fJ7CsmJddgkBBXeS94Jil_LV_dktFlS9Wg02HwulBDbUQdPTVPwZQeI8</ref> * '''Arvei. T''', musician e cantaire provençal que las influéncias vàrian entre [[Musica electronica|musica electrò]] e [[ròck gotic]]. * '''Luc Aussibal'''<ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2021/02/26/rodez-luc-aussibal-du-rock-des-champs-a-loc-des-villes-9396265.php</ref> * [[Azalaís (grop de musica)|Azalaís]] * [[Biscam Pas]], '''Corne d'Auròc''' (Felip Carcassés)<ref>https://www.midilibre.fr/2021/07/14/sete-brassens-chante-en-occitan-lopus-5-bientot-a-ecouter-9671299.php</ref>, represas en occitan de cançons de [[Georges Brassens]]. * [[Pèire Boissière]] † * [[Boisson Divine]]<ref>https://www.breizh-info.com/2020/11/29/154557/adrian-gilles-boisson-divine-une-langue-qui-est-parlee-ne-meurt-pas-interview/</ref>, grop [[gasconha|gascon]] de [[Metal (musica)|metal]] * [[Bombes 2 bal]] [https://web.archive.org/web/20070205085434/http://www.bombes2bal.com/ sit oficial] * [[Gui Bonnet|Gui Bonnet]] † * '''Brama''' * [[Brick a Drac]]<ref>https://www.leprogresstaffricain.fr/actualite-2902-saint-affrique-brick-a-drac-dans-l-emission-viure-al-pais-de-france-3</ref> * '''Gui Broglia'''<ref>https://fresques.ina.fr/borbolh-occitan-fr/fiche-media/Occita00099/gui-broglia-chante-lafont.html</ref> * [[Brotto-Lopez]] * '''Emilien Buffa et Les Ardéchois'''. En 2022, aquel grop, quitament mai que mai francofòn, a fach sa pròpria version del [[Se canta]], "L'Ardécho (Hymne de l'Ardèche) Se Canto". * [[Francis Cabrel]] canta tanben un pauc en occitan (cançon [[Rockstars du Moyen Âge]], 2020) * '''Arnaud Cance'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2020/08/10/un-stage-de-chant-avec-arnaud-cance-9013981.php</ref> (Tres a Cantar) * [[Fulbert Cant]] † * [[Laurent Cavalié]] <ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/12/occitanada-concert-de-laurent-cavalie-10353460.php</ref> * [[Chin Na Na poun|Chin Na Na poun]] ([[Manú Teron]], [[Patric Valent|Patrick Vaillant]] e [[Danièl Malavèrnhe|Daniel Malavergne]]) * '''Andrieu Chiron''' * '''Les Cigales Engatsées''', [[punk rock]] [[provençau]]. * [[Cocanha (grop)|Cocanha]] * [[Lo Còr de la Plana]] * [[Coriandre (musica)|Coriandre]], grop de [[Lengadòc]]. * '''Corou de Berra'''<ref>https://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2015/03/31/quand-francis-cabrel-fait-chanter-loccitan-in-extremis.html</ref> * '''CxK''' ([[Paulin Courtial]] e Dimitri Kogane)<ref>https://actu.fr/occitanie/mauvaisin_31332/lauragais-trois-groupes-en-concert-au-premier-festival-rural-rock-in-mauvaisin_44361752.html</ref><ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2022/08/11/paulin-courtial-le-paysan-du-rouergue-qui-chante-dans-le-desert-californien-10477309.php</ref> * [[Francesa Daga|Dague]], [[Musica tradicionala occitana|musica tradicionala]] * [[D'Aquí Dub]] * '''Daniel Daumas'''<ref>https://www.laprovence.com/article/edition-alpes/2872387/quand-daniel-daumas-conte-et-chante-la-provence-en-occitan.html</ref> * [[Jan dau Melhau]] * [[Pèir-Andriu Delbeau]], cantaire [[Gasconha|gascon]]. * '''De Maire en Filha''' (Marie-Ange Bouzinac-Gacherieu e Béatrice Lalanne)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2001/02/22/302663-telle-maire-telle-filha.html</ref> * [[Rosina de Pèira|Rosina de Pèira † e Martina]] * '''DJ Balpore's''' * [[Doctors de Trobar]] (Yellow)<ref>https://www.midilibre.fr/2018/06/22/lunellois-les-doctors-de-trobar-secouent-le-festival-total-festum,1690587.php</ref> * [[Du Bartàs|Du Bartàs]] * '''Bernat Dubarri''' * [[Dupain]] (Sam Karpiena) [https://web.archive.org/web/20070209183939/http://www.dupainweb.com/ sit oficial] * [[Enlòc]] * [[Eydolon]] * [[Eyes of Simurgh]], grop [[Metal (musica)|metal]] format a [[Tolosa]] en 2013 * [[Estar|Esta]]<ref>https://www.sudouest.fr/culture/fetes-de-bayonne/esta-replie-son-r-10161336.php</ref>, grop [[Gascon|gascon]] * [[Fai Lum]]<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2002/08/09/406791-l-emouvant-fai-lum.html</ref>, [[Rosalina Cortial]]<ref>https://www.millavois.com/2022/06/18/le-festenal-de-la-musa-vous-attend-a-castelnau-pegayrols/</ref><ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2022/08/19/roselyne-courtial-comble-les-amateurs-de-poesie-occitane-10496535.php</ref> * [[Eric Fraj]] * [[Fabulous Trobadors]] ([[Claudi Sicre|Claudi Sicre]], Ange B) * [[Familha Artús]] [http://familha.artus.free.fr/ sit oficial] * [[Femmouzes T]] [https://web.archive.org/web/20070621035905/http://femmouzest.free.fr/ sit oficial] * [[Feràmia]] * [[Fireblade]], grop d'[[Heavy metal]] de [[Perigòrd]] que canta en [[anglés]] e en [[occitan]]. * [[Gacha Empega]] * [[Gai Saber (grop)|Gai Saber]] [http://www.gaisaber.it sit oficial] mesclant cançons tradicionalas e musica electronica. * [[Galip]] * [[Gigi de Nissa]] (Loís Pastorelli) * '''Gofannon'''<ref>https://lejournaldugers.fr/article/31615-les-groupes-occitans-gofannon-et-eydolon-seront-en-concert</ref> * [[Gojats of Hédas]] * '''Henri Gougaud''' † * [[Goulamas'K]] [http://www.goulamas-k.com sit oficial], "ska rock d'energia bruta e rabiosa de trublions occitans internacionalistas" coma se presentan eles meteisses sus lor sit. * [[Gric de Prat]] * '''Grop Rosamonda''' (Gérard Zuchetto, Patrick Font, Renat Sipra, Jacques Khoudir, Patrice Brient) * [[Hantaoma]] e '''Stille Volk''', sòcis tanben del collectiu '''Ockvlt''', [[folk metal]] * [[Jacmelina]] † * [[Joanda]] [http://www.joanda.net/ sit oficial] * '''Les Jumeaux'''. Los bessons [[Departament d'Avairon|avaironeses]] Gilles e Jérôme Noël an fach en 2023 una adaptacion [[francés|francesa]]-occitana del [[Se canta|Se Canta]].<ref>https://dis-leur.fr/region-avec-se-canto-les-jumeaux-aveyronnais-reinventent-lhymne-de-loccitanie/</ref> * [[Rodin Kaufmann]] * '''Kbek''', rap gascon * [[La Mal Coiffée]] * '''La Meute Rieuse''', '''Camille en Bal''' (Camille Simeray)<ref>https://www.lindependant.fr/2012/11/14/la-meute-rieuse,1702078.php</ref> * '''L'Art à Tatouille''' (ambe Roland Ramade<ref>https://www.lindependant.fr/2018/08/14/lart-a-tatouille-et-la-tournee-dadieu-de-roland-ramade-a-la-maison-gibert,4676540.php</ref>, ex-cantaire de [[Regg'Lyss]]) * [[La Sauze]] †<ref>https://www.jornalet.com/nova/15794/nos-a-quitat-la-sauze-figura-de-la-nova-cancon-occitana</ref> * '''Las Mondinas''' * [[La Talvera]] * [[Joan-Marc Leclercq]]<ref>https://www.francebleu.fr/emissions/conta-monde/toulouse/les-invites-jean-marc-leclercq-et-jean-lus-brunel-du-teatre-del-platanier</ref> * '''Les Irètges'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/28/lisle-jourdain-les-iretges-debarquent-a-escota-e-minja-10400832.php</ref>, grop d'[[Departament d'Arièja|Arièja]] * [[Lhi Jarris]] [https://web.archive.org/web/20070208203809/http://www.jari.it/ sit oficial], encara un grop de las Valadas Occitanas. * [[Liza]] * [[Lo Barrut]]<ref>https://www.lindependant.fr/2022/04/18/le-concert-de-lo-barrut-a-attire-une-belle-assistance-10243971.php</ref> * [[Lo Còr de la Plana]] * '''Lo Mago d'en Casteu''' * [[Longamai]] * [[Guillaume Lopez]], [[Duo Brotto-Lopez]], Somi de Granadas... * [[Los Caps Negues]] * '''Los Pagalhós'''<ref>https://www.sudouest.fr/2019/05/04/ardents-defenseurs-de-la-langue-occitane-6038723-4294.php?nic</ref>, grop [[Gasconha|gascon]]. * [[Lo Seriòl]] [https://web.archive.org/web/20061212060118/http://www.louseriol.it/ sit oficial], originari de las Valadas Occitanas. * '''Los Tresbadors'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2020/11/09/les-trois-troubadours-dariege-un-trio-de-lyceens-adeptes-de-la-musique-traditionnelle-9190603.php</ref> * [[Lou Quinse]], grop [[Metal (musica)|metal]] ambe d'unes musicians que son eissits de las [[Valadas Occitanas|Valadas Occitanas]], ara establit a [[Turin]] dins lo [[Piemont]]. * '''Lou Tapage''', grop de las [[Valadas Occitanas|Valadas Occitanas]] * [[Bernat Lubat]] <ref>https://www.sudouest.fr/gironde/bazas/quand-le-jazz-epouse-l-occitan-9877116.php</ref> * [[Mans de Breish]] * [[Massilia Sound System]] e los grops que ne son eissits : [[Moussu T e lei Jovents]] [http://moussut.ohaime.com/ sit oficial], [[Oai Star]] [http://www.oaistar.fr/ sit oficial], [[Papet J]] [https://web.archive.org/web/20061205070300/http://www.papet-j.com/ sit oficial]. * [[Mauresca Fracàs Dub]] [https://web.archive.org/web/20080706134509/http://www.mauresca.com/ sit oficial] * [[Mauris]] † * [[André Minvielle]] * '''Miquela e Chapacans'''<ref>https://web.archive.org/web/20220705190736/https://passadoc.fr/trio-bramerie-roquebrune/</ref> * '''Mont-Jòia''' ([[Jan Mària Carlotti]]) * '''Christian Moulié'''<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/06/05/christian-moulie-en-concert-pour-leducation-occitane-10339302.php</ref> * '''Naviòl'''<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2014/10/24/1978588-le-groupe-naviol-en-concert.html</ref> * los niçards de [[Nux Vomica]] [https://web.archive.org/web/20070317234635/http://www.nuxvomica.org/ sit oficial] * [[Groupe OC|Lo grop '''ÒC''']] (Christian Salès)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2012/09/09/1435729-christian-sales-le-nouveau-troubadour.html</ref> * '''Occitània''' (Gérard Zuchetto, Isabelle François, Jean Falissard)<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2001/11/07/284639-nouveaux-troubadours.html</ref> * [[Marilís Orionaa]] * '''Paradiso big band''', orquèstra de Niça * '''Parpalhon'''<ref>https://www.lepetitjournal.net/31-haute-garonne/e31c-montagne/2017/12/05/concert-arredalh-et-bal-occitan-avec-parpalhon/#gsc.tab=0</ref>, musica [[Gascon|gascona]], ròck occitan festiu * [[Patric]] * [[Peiraguda]] * '''Perlinpinpin Fòlc''', grop de [[Musica tradicionala occitana|musica tradicionala]]. * '''Jean-Bernard Plantevin'''<ref>https://www.francebleu.fr/emissions/portrait-de-vauclusien/vaucluse/portrait-de-vauclusien-40</ref> * [[Primaël Montgauzi|Primaël]], '''Noubalòtcha''', '''Los del Tiwizi'''. * L'acordeonista [[Sylvie Pullès]] canta tanben de còps en occitan<ref>https://www.centrepresseaveyron.fr/2021/12/04/occitan-un-double-cd-de-sylvie-pulles-en-fables-et-chansons-9971853.php</ref>. * '''Qual sap''', trio trad occitan de [[Vilafranca de Roergue]]. * [[Maria Roanet]] * '''Los d'a Roier''' * '''Salvatjonas''' * [[Danís Sampieri]] * '''Sarabat''', grop trad occitan de la Val d'Aran. * [[Joan Luc Sauvaigo]] * '''Los del Sauveterre''' * '''Renat Sette'''<ref>https://web.archive.org/web/20220705190900/https://www.hauteprovenceinfo.com/article-38006-redortiers-le-contadour-a-vos-agendas.html</ref> * [[Singlar Blou]], ''ròck agricòla'' de [[Lemosin (Occitània)|Lemosin]]<ref>https://www.lamontagne.fr/saint-mexant-19330/actualites/grand-succes-pour-la-soiree-concert-rockn-chass-de-la-societe-de-chasse_14148002/</ref>. * [[Sonoloco]] * '''Tarabastar''', fanfara occitana festiva de [[Limós]] ([[Lengadòc]]), grop actiu dempuèi 2015 * [[Manú Teron]] * Lo grop [[Test]], e en solo, [[Test|Christian Almerge]]<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/05/14/lappel-aux-dons-de-christian-almerge-pour-produire-son-nouvel-album-10294484.php</ref>. * [[Joan Francés Tisnèr]] ([[Verd e Blu]]) * '''Tocabiòl'''<ref>https://web.archive.org/web/20220808215827/http://www.lefolkfrancaisnexistepas.fr/?p=4331</ref> * '''Didier Tousis'''<ref>https://www.sudouest.fr/landes/messanges/un-collectif-d-artistes-landais-autour-de-l-occitan-8767159.php</ref> * '''Treize''', duò [[Musica electronica|electrò synthpop]] francofòn fondat en 2018 a Tolosa. En 2023, an représ en version electrò lo repic del [[Se canta]]. * [[Tric Trac (rock occitan)|Tric Trac]]<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2016/10/21/2443866-masta-kill-tric-trac-concert-soir-jeu-mail.html</ref>, grop ròck d'[[Departament d'Arièja|Arièja]]. * [[Ulhart]], [[black metal]] * [[Patric Valent|Patrick Vaillant]]<ref>https://www.letelegramme.fr/local/finistere-sud/ouest-cornouaille/douarnenez/liviou-deux-matinees-d-echanges-breton-occitan-09-08-2013-2197592.php</ref> * '''Philippe Vialard'''<ref>https://lemouvement.info/2021/09/14/mende-apres-30-ans-le-festival-national-du-felibrige-fait-son-grand-retour/</ref> * '''Josiana Vicenzuto''' * '''Vox Bigerri''' ([[Pascau Caumont|Pascal Caumont]]) * [[Xarnege]] [https://web.archive.org/web/20070506131715/http://www.xarnege.com/ sit oficial] * [[Zine]] <ref>https://lejournaldugers.fr/article/27104-zine-la-femme-troubadour</ref> == Ligams extèrnes == * [http://www.radiofrance.fr/chaines/france-bleu/?nr=e8ee6dd7c3e76dcec9835a8a82cc738d&33eef024c5627a85fde727ae0955b01b_container_id=1880&33eef024c5627a85fde727ae0955b01b_container_tid=2271 Emission "Cançons d'òc e d'aquí" per Joan Pau Verdièr] * [https://web.archive.org/web/20080307212821/http://www.radio-occitania.com/oc-l-artistes.php Lista de grops e cantaires occitans] * [http://www.paraulas.net Sit amb un annuari dels grops occitans] == Referéncias == [[Categoria:Lista en rapòrt amb la musica]] [[Categoria:Musica occitana]] k75pmc2n6ydvjumagrfjgs58fxu8zrx Brotto-Lopez 0 37205 2500121 2401611 2026-05-10T18:02:38Z Raymond Trencavel 26125 2500121 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Fichièr:Brotto-Lopez - Primtemps de l'arribèra 2015 (01).jpg|alt=Brotto-Lopez|thumb|Brotto-Lopez al Primtemps de l'arribèra 2015.]] '''Brotto-Lopez''' o mai exactament '''duo Brotto-Lopez''' es un grop francés de musica [[occitana]] compausat de [[Guillaume Lopez]] (cant, [[bodega]], pifre, flaütas) e [[Cyrille Brotto]] (acordeon diatonic). == Discografia == * HdQ (15 de setembre de 2007) * Le Bal Brotto-Lopez (2012) * Adiu Miladiu ! (2016) * 15 ans en Harmonia (2017) * Quercy-Pontoise, amb ''[[Les Ogres de Barback]]'' (2018) Vejatz: [[:Categoria:Cançon del duo Brotto-Lopez|Las paraulas de lors cançons]] == Ligams extèrnes == *{{fr}} [https://web.archive.org/web/20090131132118/http://brotto-lopez.com/ Sit oficial] [[Categoria:grop de musica occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] eh70dmzh5itiixmq74jxea3ghn7mm7q 2500122 2500121 2026-05-10T18:03:17Z Raymond Trencavel 26125 2500122 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Fichièr:Brotto-Lopez - Primtemps de l'arribèra 2015 (01).jpg|alt=Brotto-Lopez|thumb|Brotto-Lopez al Primtemps de l'arribèra 2015.]] '''Brotto-Lopez''' o mai exactament '''duo Brotto-Lopez''' es un grop francés de musica [[occitana]] compausat de [[Guillaume Lopez]] (cant, [[bodega]], pifre, flaütas) e [[Cyrille Brotto]] (acordeon diatonic). == Discografia == * HdQ (15 de setembre de 2007) * Le Bal Brotto-Lopez (2012) * Adiu Miladiu ! (2016) * 15 ans en Harmonia (2017) * Quercy-Pontoise, amb ''[[Les Ogres de Barback]]'' (2018) Vejatz: [[:Categoria:Cançon del duo Brotto-Lopez|Las paraulas de lors cançons]] ==Vejatz tanben== * [[Guillaume Lopez]] == Ligams extèrnes == *{{fr}} [https://web.archive.org/web/20090131132118/http://brotto-lopez.com/ Sit oficial] [[Categoria:grop de musica occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] k8nzytqbribmm1i9vfsmwo13hz53zqk 2500126 2500122 2026-05-10T18:05:38Z Raymond Trencavel 26125 2500126 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Fichièr:Brotto-Lopez - Primtemps de l'arribèra 2015 (01).jpg|alt=Brotto-Lopez|thumb|Brotto-Lopez al Primtemps de l'arribèra 2015.]] '''Brotto-Lopez''' o mai exactament '''duo Brotto-Lopez''' es un grop francés de musica [[occitana]] compausat de [[Guillaume Lopez]] (cant, [[bodega]], pifre, flaütas) e [[Cyrille Brotto]] (acordeon diatonic). == Discografia == * HdQ (15 de setembre de 2007) * Le Bal Brotto-Lopez (2012) * Adiu Miladiu ! (2016) * 15 ans en Harmonia (2017) * Quercy-Pontoise, amb [[Les Ogres de Barback]] (2018) Vejatz: [[:Categoria:Cançon del duo Brotto-Lopez|Las paraulas de lors cançons]] ==Vejatz tanben== * [[Guillaume Lopez]] == Ligams extèrnes == *{{fr}} [https://web.archive.org/web/20090131132118/http://brotto-lopez.com/ Sit oficial] [[Categoria:grop de musica occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] kiyfcpgnvkqr2ptkloh5p01hivkav6f Le Havre 0 39995 2500069 2456719 2026-05-10T12:34:18Z Jiròni 239 2500069 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | nomcomuna = Le Havre |carta=fr | nomcomuna2 = | lògo= Logo Le Havre (Seine-Maritime).svg | imatge= Le Havre.jpg | descripcion= | escut=Blason ville fr Le Havre (Seine-Maritime).svg | region ist = {{Normandia}} | canton = Chef-lieu de neuf [[Canton du Havre|cantons]] | arrondiment= [[Arrondiment du Havre]] | insee = 76351 | sitweb= [http://lehavre.fr/ lehavre.fr] | cp = | cònsol = [[Édouard Philippe]] | mandat = 2026-2032 | intercom = | gentilici = havrés -esa (Havrais, Havraise en [[francés]]) | latitud = 49.49000 | longitud = 0.100000 | alt mini = 0 | alt mej= | alt maxi = 105 | km² = 46.95 }} '''Le Havre''' es una comuna francesa situada dins lo departament de [[Sèina Maritima]] e la region de [[Normandia]]. Se situa en riba drecha de l'estuari de [[Sèina]] , al ras de la [[Marga (mar)|Marga]]. Son pòrt es lo segond de França après lo de [[Marselha]] pel trafic total e lo primièr pòrt francés pels [[contenedor|conteneire]]s. Administrativament, la comuna es, amb [[Diepa]], una de las doas [[sosprefectura]]s del departament de la Sèina-Maritima. Es tanben [[capluòc]] del canton e sèti d'un avescat. Le Havre es la comuna pus poblada de [[Normandia]]. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 76351 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= julhet de [[2020]] |Fin= - |Identitat=[[Édouard Philippe]] |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2019]] |Fin= julhet de [[2020]] |Identitat=Jean-Baptiste Gastinne |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= mai de [[2017]] |Fin= març de [[2019]] |Identitat= Luc Lemonnier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= decembre [[2010]] |Fin= mai de [[2017]] |Identitat= [[Édouard Philippe]]|Partit= [[UMP|UMP,LR]] }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= decembre 2010 |Identitat= Antoine Rufenacht|Partit= RPR, puèi [[UMP]] }} {{Elegit |Debuta= octobre de [[1994]] |Fin= junh de [[1995]] |Identitat=Daniel Colliard |Partit= [[PCF]] |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 76351 |1793=20620 |1800=19000 |1806=19482 |1821=20768 |1831=23816 |1836=25618 |1841=27154 |1846=31325 |1851=56964 |1856=64137 |1861=74336 |1866=60055 |1872=85825 |1876=92068 |1881=105867 |1886=112074 |1891=116369 |1896=119470 |1901=130196 |1906=132430 |1911=136159 |1921=163374 |1926=158022 |1931=165076 |1936=164083 |1946=106934 |1954=139810 |1962=185029 |1968=205236 |1975=217882 |1982=199388 |1990=195854 |1999=190905 |2004= |2005= |2006= 182580 |2007= 179751 |2008=178 769 |2009= |cassini=16833 |senscomptesdobles=1962}} * 2016 : 170 352 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20060104003254/http://www.ville-lehavre.fr/ Sit oficial] ==Nòtas== <references/> {{Portal Normandia}} {{Vilas França 100 000 ab}} {{Comunas de| insee = 76351 }} [[Categoria:Comuna de Normandia]] [[Categoria:Vila francesa de mai de 100 000 abitants]] [[Categoria:Comuna de la Sèina Maritima]] frgsusjc7bteejnyi0tmnm3m7mba4vn Vath de Vilaverda 0 60713 2500091 2396881 2026-05-10T14:12:23Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500091 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!--Article redigit en gascon--> {| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" width="290px" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+<font size="+1">Vath de Vilaverda<br />Valle de Villaverde |- | style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" |- | align="center" width="140px" | [[Fichièr:Flag of Valle de Villaverde, Spain.svg|border|140px]] | align="center" width="140px" | [[Fichièr:Escudo_de_Valle_de_Villaverde_(Cantabria).svg|70px]] |- |} |- | Comarca | Encartaciones (istorica), |- | [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat autonòma]] | [[Fichièr:Flag of Cantabria.svg|25px]] [[Cantàbria]] ([[Província d'Espanha|comunautat monoprovinciau]]) |- | [[Lista dels païses del mond|Estat]] | {{Espanha}} |- ! colspan="2" bgcolor="lightblue" | Localizacion de la comuna dens la província de [[Cantàbria]] |----- ! colspan="2" bgcolor="#FFFFFF" | [[Fichièr:Valle de Villaverde (Cantabria) Mapa.svg|290px]] |- | [[Aira|Superfícia]] | 19,5 km² |- | Còde estatistic (INE) | 39101 |- | Còde postau | 39880 |- | [[Densitat]] | {{formatnum:{{#expr:({{popes39|101}}/19.5) round 2}}}} ab. / km² |- | [[Populacion]] | {{formatnum:{{popes39|101}}}} ab. ({{popes39|0}}) |- | [[Alcalde]]ssa | Esther Gómez Pascual (Partit Regionalista de Cantabria) |- | Site oficiau | [https://web.archive.org/web/20201116231042/https://valledevillaverde.com/ www.valledevillaverde.com] |} La '''Vath de Vilaverda''' (''Valle de Villaverde'' en espanhòu, '''Villaverde de Trucíos''' deu s. XIX dinc a 2005; en [[basco]]: ''Villaverde Turtzioz'') qu'ei ua comuna de Biscaia, istoricament navarresa. Dempuish lo s. XIX, qu'ei ua enclava de la província de Santander puish de [[Cantàbria]] dens la [[comarca]] [[Biscaia|biscaïna]] d'[[Encartaciones]]. ==Istòria== [[File:Villaverde_Harana_udalerriko_museo_etnografikoaren_aurrealdea._2015-07-24.jpg|thumb|Musèu etnografic]] Segon [[Pascual Madoz e Ibáñez|Madoz]] que’s disèva autes còps '''Villaverda de Trucíos'''.<ref name=madoz>Pascual Madoz e Ibáñez. ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]''. Vol. 32. [[Estrasborg]]: [[Edicions Talvera]]. 2022. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Pascual%20Madoz%20e%20Ib%E1%F1ez.%20Diccionario%20geogr%E1fico-estad%EDstico-hist%F3rico%20de%20Espa%F1a%20y%20sus%20posesiones%20de%20Ultramar.%20Volum%2032.pdf#page=298 p. 11476].</ref> {{ref}} {{Municipis de|39}} [[Categoria:Comuna de Cantàbria]] j0wu3cn5ilwvg8nfyqwg7dzkownvr2c Puègcèlsi 0 71956 2500057 2462450 2026-05-10T12:02:31Z Jiròni 239 2500057 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puègcèlsi | nom2 = ''Puycelsi'' | imatge = Puycelsi-montée-Janade.jpg|290px | descripcion = Vista de Puègcèlsi dempuèi lo nòrd-èst, en pujant cap a Gresinha. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr Puycelci (Tarn).svg|60px | escais = | region = {{Ocreg}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Tarn}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Albi|Albi]] | canton = Vinhals e Bastidas, <small>ancianament de [[Castèlnòu de Montmiralh]]</small> | insee = 81217 | cp = 81140 | cònsol = Éric Beillevaire | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = [[Galhac Graulhet Aglomeracion]] | gentilici = | latitud = 43.9938888889 | longitud = 1.71083333333 | alt mej = 280 | alt mini = 132 | alt maxi = 367 | ectaras = 3920 | km² = 39.2 |}} '''Puègcèlsi'''{{RepTopMP}}<ref>https://ia601309.us.archive.org/23/items/leslivresdecompt01boni/leslivresdecompt01boni.pdf</ref> (''Puycelsi'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Tarn (departament)|Tarn]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Image:PorteIrissouPuycelsi.jpg|left|150px|thumb|Pòrta de l'Eiriç e torre de la preson]] Lo vilatge es quilhat sus un puèg rocassut que domina de 150 m la val de [[Vera (aiga)|Vera]], prèp de la selva de [[Gresinha (selva)|Gresinha]]. === Perimètre del territòri === {{Localizacion vila | vila = Puègcèlsi | nòrd = [[Castèlnòu de Montmiralh]] | nòrd-èst = | èst = [[Castèlnòu de Montmiralh]] | sud-èst = [[L'Illa d'Albigés]] | sud = [[Salvanhac]] | sud-oèst = [[La Sausièra e Sant Joan]] | oèst = [[Puèggalhard de Carcin]] <br> [[La Ròca (Tarn)]] | nòrd-oèst = }} == Toponimia == Lo nom es atestat en 1180, ''Puhcelse'', en 1259, ''Podiocelso''. Es una formacion latina, que compren lo mot ''podium'', vengut ''puèg'', e l'adjectiu ''celsus'', « naut, enlairat ». La formacion es anteriora al periòde occitan, perqué l'adjectiu a pas passat en occitan <ref>Ernest Negre, ''Les Noms de Lieux du Tarn'', 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 43</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 250</ref>. Lo mot ''puèg'' es tipic de l'[[occitanoromanic]] e de las regions prèpas; una formacion latina, pre-occitana, ambe ''puèg'', es possibla perqué lo mot vengut de ''podium'' arriba al sud de [[Maine e Léger]], departament que foguèt benlèu en partida orientat cap al sud de [[Gàllia]] pendent una partida del primièr millenari, mas que jamai parlèt pas occitan, pròva que ''podium'' aviá dejà son sens actual, « autura, luòc naut », dins l'epòca de transicion entre latin e occitan. == Istòria == La vila foguèt fondada al sègle X pels monges benedictins de l'[[abadiá d'Orlhac]], prèp d'un ancian site preïstoric. Luòc cobejat, sofriguèt de sètges, coma aquel de [[Simon IV de Montfòrt]] pendent la [[Crosada dels Albigeses]] ([[1211]]-[[1213]]). Lo castèl foguèt desmontat seguent lo [[Tractat de Meus de 1229|tractat de Meus-París]] lo 12 d'abril de 1229. Tanben foguèt assetjada per la [[Crosada dels pastorèls (1320)|Crosada dels pastorèls]] en [[1320]] e los Angleses en [[1386]] ([[Guèrra de Cent Ans]]). Jamai foguèt presa per fòrça. Lo vilatge èra prospèr fins a 1830 amb prèp de 2000 abitants e gaireben abandonat dins los ans 1950. Foguèt restaurat per de residéncias segondàrias. [[Imatge:MaisonRenaissancePuycelsi.jpg|thumb|left|150px|Ostal de la [[Renaissença]]]] == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=81217 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Claude Labranque |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Henry Féral|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1985]] |Fin= 2001 |Identitat=Claude Bouyssières |Partit=[[PS]] |Qualitat=Conselhèr general de Tarn }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1985 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Castèlnòu de Montmiralh]]; es ara del canton de ''Vignobles et Bastides'' (en francés), donc de Vinhals e Bastidas. == Demografia == {{Demografia |insee=81217 |1793=1520 |1800=1520 |1806=1730 |1821=1876 |1831=2026 |1836=2082 |1841=2153 |1846=2206 |1851=2145 |1856=2137 |1861=2085 |1866=2131 |1872=1868 |1876=1833 |1881=1739 |1886=1716 |1891=1596 |1896=1594 |1901=1443 |1906=1215 |1911=1097 |1921=844 |1926=798 |1931=796 |1936=770 |1946=664 |1954=650 |1962=503 |1968=535 |1975=480 |1982=442 |1990=453 |1999=495 |2004= |2005= |2006=494 |2007= |2008= |2009= |2013= |cassini=28204 |senscomptesdobles=1962}} == Luòcs e monuments == [[Imatge:MaisonPuycelsi.jpg|thumb|right|250px|Castèl dels capitans governadors]] * Barris del sègle XIV. La pòrta de l'Eiriç amb un doble sistèma de defensa prèp la torre de la preson. Lo tot tresplomba las liças. * Capèla de Sant Ròc [[1703]] * Castèl dels capitans governadors, sègle XV * Capèla de Sant Jaume dicha {{cita|dels templièrs}} * Ostals dels sègles XV e XVI que l'ostal de vila * Glèisa de Sant Cornelha dels sègles XIV e XV amb mòbles classats. * Al pè del vilatge, vergièr conservatòri regional creat per contribuir a salvar d'espècias d'arbres fruitièrs tradicionalas e menaçadas. * Sabonariá a la capèla de Sant Ròc: sabon natural e BIO == Personas ligadas a la comuna == * [[Reno (autor)|Reno]] e [[Mélaka]], dessenhaires e escrivans de bendas dessenhadas <ref>[https://web.archive.org/web/20080113160046/http://www.melakarnets.com/index.php?2008%2F01%2F12%2F325-les-repentis LES REPENTIS - Melakarnets]</ref> * [[Anne Duguël]] (Gudule), escrivana. * [[Olivier Ka]], escrivan e escenarista de bendas dessenhadas. ; fonts * Senhal explicatiu sus la plaça del vilatge * [http://www.puycelsi.fr site de la vila] == Veire tanben == * [[Comunas de Tarn]] == Ligams extèrnes == * [http://www.puycelsi.fr site de la vila] * [http://picasaweb.google.com/p.villette/Puycelsi# fotos] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Tarn}} [[Categoria:Comuna de Tarn]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Airal de l'AOC del galhac]] ra9c0nm8szk4naxyr231dceazjste44 Lo Baucet (Var) 0 72051 2500129 2405618 2026-05-10T21:33:03Z ~2026-28432-23 63492 2500129 wikitext text/x-wiki {{omon|Lo Baucet (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Lo Baucet | nom2 = ''Le Beausset'' | imatge = View of Le Beausset.JPG | descripcion = Vista aeriana dau Baucet. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Le Beausset (Var).svg | escais = | region ist = {{Provença}} | parçan = | region = [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]] | arrondiment = [[Arrondiment de Tolon|Tolon]] | canton = [[Sant Ceri]] ([[capluec]] dau [[Canton dau Baucet]] avans 2015) | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion dau Sud Santa Bauma|CA dau Sud Santa Bauma]] | insee = 83016 | cp = 83330 | gentilici = Baucetenc, baucetenca | cònsol = Claude Alimi | mandat = [[2026]]-[[2033]] | latitud = 43.19888889 | longitud = 5.80333333 | alt mini = 80 | alt maxi = 560 | ectaras = 3595 | km² = 36 }} '''Lo Baucet''' (''Le Beausset'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Provença|provençala]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Var (departament)|Var]] e la [[region francesa|region]] de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]]. Es pròcha de [[Tolon]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 83016.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 83016 |Títol= Lista dei cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Edouard Friedler |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Georges Ferrero |Partit= divèrs drecha |Qualitat= cap d'entrepresa}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Claude Richard|Partit= divèrs drecha |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2002]] |Fin= 2008 |Identitat= Sylviane Pardon|Partit= [[Los Republicans|UMP]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2002 |Identitat= Josette Pons |Partit=[[UDF]]-DL puèi [[Los Republicans|UMP]] |Qualitat= conselhiera generala (1988-2015), vice-presidenta dau Conselh Generau (1994-2001}} {{Elegit |Debuta= [[1995]] (interim) |Fin= 1995 |Identitat= Alain Cossais|Partit= |Qualitat= director d'ostau de retirada}} {{Elegit |Debuta= decembre de [[1987]] |Fin=1995 |Identitat= Edmond Lafond|Partit= [[UDF]] |Qualitat= notari}} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= decembre de 1987 (mòrt en foncions) |Identitat= Gabriel Polge de Combret|Partit= RI puèi [[UDF]] |Qualitat= conselhier generau (1964-1976 puèi 1982-1987) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= [[1959]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 83016 |1793=3080 |1800=2980 |1806=3269 |1821=3367 |1831=3326 |1836=3050 |1841=2772 |1846=2822 |1851=2833 |1856=2667 |1861=2692 |1866=2569 |1872=2513 |1876=2555 |1881=2014 |1886=1754 |1891=1797 |1896=1920 |1901=2043 |1906=1991 |1911=1921 |1921=1913 |1926=1802 |1931=1848 |1936=1817 |1946=1897 |1954=2059 |1962=2320 |1968=2722 |1975=2992 |1982=5327 |1990=7114 |1999=7723 |2004=8410 |2006= |2007= |2008= |2009=9103 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr83|0}} la populacion èra de {{popfr83|016}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas ambé la comuna== ==Vèire tanben== * [[Comunas de Var]] == Liames extèrnes == ==Nòtas== {{reflist}} {{Portal Provença}} {{Comunas de Var}} [[Categoria:Comuna de Provença]] [[Categoria:Comuna de Var]] 84twa524wzv21p6wwd4enn0e6vgb1ii Émerchicourt 0 74147 2500111 2218900 2026-05-10T17:40:38Z JackyM59 60827 Updated photographs 2500111 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=fr | nomcomuna=Émerchicourt | nomcomuna2=Émerchicourt | imatge= Mairie d'Émerchicourt.jpg | descripcion=Comuna | lògo= | escut=Blason de la ville de Émerchicourt (59) Nord-France.svg | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Valenciennes|Valenciennes]] | canton=[[Canton de Bouchain|Bouchain]] | insee =59192 | sitweb= | cp =59580 | cònsol =Michel Loubert | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici =Émerchicourtois (en [[francés]]) |alt mej= |longitud=3.24472222222 |latitud=50.3088888889 | alt mini =51 | alt mej = | alt maxi =71 | km² =5.11 }} '''{{PAGENAME}}''' es una comuna [[França|francesa]] del departament del [[Nòrd (departament)|Nòrd]] e de la region del [[Nòrd-Pas de Calais]]. ==Geografia== ==Istòria== {{Apertium|fr}} * En 1154 lo pape [[Adrien IV]] confirma en una bulle la possession per la Abbaye de Vicoigne. * En 1181 Sieur de Emerchicourt ;prv&ocirc;t de [[#Dotar]] fer&iacute;s en combat singular un de los sieus parents. Per o punir lo Comte de hainaut brula los sieus propri&eacute;ts e #rasar lo solar seigneural. Lo sieur de [[Rœulx]], neveu del delinq&uuml;ent, #aucir per vengeance un dels familiales del comte; lududes en couta la ru&iuml;na compl&eacute;te de las si&aacute;s proprietats. {{Original|fr}} * en 1154 le pape [[Adrien IV]] confirme dans une bulle la possession par l'Abbaye de Vicoigne. * en 1181 Sieur d'Emerchicourt ;prvôt de [[Douai]] blesse en combat singulier un de ses parents. Pour le punir le Comte de hainaut brula ses propriéts et rasa le manoir seigneural. le sieur de [[Rœulx]], neveu du délinquant, tua par vengeance un des familiers du comte; il lui en couta la ruine compléte de ses propriétés. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=59192 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Michel Loubert |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=59192 |1793= |1800= |1806=71 |1821=42 |1831=34 |1836=45 |1841=49 |1846=63 |1851=86 |1856=83 |1861=191 |1866=226 |1872=329 |1876=322 |1881=336 |1886=307 |1891=330 |1896=348 |1901=370 |1906=425 |1911=377 |1921=300 |1926=504 |1931=502 |1936=473 |1946=457 |1954=461 |1962=578 |1968=645 |1975=673 |1982=773 |1990=936 |1999=921 |2004= |2005= |2006=962 |2007=951 |2008=912 |2009=898 |cassini=12597 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =59192 }} [[Categoria:Comuna del Nòrd]] 8grv0am89ams6airan6cgjdhktge50k Modèl:Comunas dau Puèi de Doma 10 75151 2500065 2499935 2026-05-10T12:14:30Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500065 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromon e la Mòta]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironde]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Nuèviala]]{{·}} [[Noalhac (Puèi de Doma)|Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòucèla]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Orbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orsivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòus]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pònt dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} [[Posòls (Puèi de Doma)|Posòls]]{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronçac]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Renhac]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau de Siula]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Sausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> e9c0fqy77wag08h0jlq0as2ixlxy2gf 2500087 2500065 2026-05-10T13:37:49Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500087 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromon e la Mòta]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironde]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Nuèviala]]{{·}} [[Noalhac (Puèi de Doma)|Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòucèla]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Orbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orsivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòus]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pònt dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} [[Posòls (Puèi de Doma)|Posòls]]{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronçac]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Renhac]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt Montanha]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau de Siula]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Sausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> 10rq4ourxi14sh06p97taj5muqq040f 2500119 2500087 2026-05-10T17:59:05Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500119 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromon e la Mòta]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironde]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Nuèviala]]{{·}} [[Noalhac (Puèi de Doma)|Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòucèla]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Orbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orsivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòus]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pònt dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} [[Posòls (Puèi de Doma)|Posòls]]{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronçac]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Renhac]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt Montanha]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau de Siula]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jolan e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Sent Pèire Colaminas]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Sausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> 7pp4dus1ctkotk6a2osnvswyfd488ue Resisténcia electrica (compausant) 0 80461 2500062 2500056 2026-05-10T12:08:06Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei trabalhs precursors */ 2500062 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. === L'estandardizacion industriala === === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> b9r8mlxuwg4wkomwqajh4lu2efan1yk 2500063 2500062 2026-05-10T12:08:19Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei trabalhs precursors */ 2500063 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. === L'estandardizacion industriala === === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> iyqxvxzjx196rrfud3x3j9zcwl96d8b 2500071 2500063 2026-05-10T12:40:03Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei trabalhs precursors */ 2500071 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 96qygfjxs7dajz0wa51x2fe9m748xoo 2500072 2500071 2026-05-10T12:42:08Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ 2500072 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 8r75x3b5oh11354nutmpzeu55mzy5jx 2500073 2500072 2026-05-10T12:49:59Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500073 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, lo desvolopament creissent de l'[[electronica]] necessitèt de produrre de quantitats mai e mai importantas de resisténcias mai e mai precisas. Aquò menèt a una estandardizacion progressiva. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 2uawozhrplop0wxzwoylu9wgz7lho25 2500084 2500073 2026-05-10T13:10:46Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500084 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, lo desvolopament creissent de l'[[electronica]] necessitèt de produrre de quantitats mai e mai importantas de resisténcias mai e mai precisas. Aquò menèt a una estandardizacion progressiva dei fabricacions. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 4r4o3g53ylqf7a6vkku6fq3d9b5ligh 2500085 2500084 2026-05-10T13:13:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500085 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, lo desvolopament creissent de l'[[electronica]] necessitèt de produrre de quantitats mai e mai importantas de resisténcias mai e mai precisas. Aquò menèt a una estandardizacion progressiva dei fabricacions. Se generalizèt donc l'utilizacion de resisténcias de [[carbòni]] que foguèron rapidament identificadas per un còdi color. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> ja6vritbhhu24v81i7xdgfjot4hlhdb 2500107 2500085 2026-05-10T17:20:41Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500107 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, lo desvolopament creissent de l'[[electronica]] necessitèt de produrre de quantitats mai e mai importantas de resisténcias mai e mai precisas. Aquò menèt a una estandardizacion progressiva dei fabricacions. Se generalizèt donc l'utilizacion de resisténcias de [[carbòni]] que foguèron rapidament identificadas per un còdi color per indicar pus aisament lor valor. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> eu9po3khhaud060oyeb55kh9isyymgo 2500110 2500107 2026-05-10T17:38:35Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500110 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 06dcp45nbiczc705v1f6iasn3qjjzyh 2500112 2500110 2026-05-10T17:43:58Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500112 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> cattvp57zdoq1hoyaiewyy1faksfy7j 2500115 2500112 2026-05-10T17:45:15Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500115 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> h45ubxd0ogi6lk0wstve1m41tqmo2w2 2500116 2500115 2026-05-10T17:47:41Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500116 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]].]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> qauj7jpr3snarrkgrp1gz6vmgcebkzv 2500117 2500116 2026-05-10T17:49:29Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500117 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 9r2rurxw8rmbkliwvskrxpnp6yamwdq 2500125 2500117 2026-05-10T18:05:20Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'estandardizacion industriala */ 2500125 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la lèi d'Ohm foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. En parallèl, lei resisténcias de carbòni foguèron pauc a cha pauc remplaçadas per de resisténcias constituïdas d'un còr de [[ceramica]] cubèrt d'un jaç de [[carbòni]]. Aquò permetèt de fabricar de resisténcias pus estables e mens costosas. Lei resisténcias de jaç de carbòni dominèron ansin largament l'[[electronica]] entre leis [[ans 1950]] e leis [[ans 1980]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> hgvoue6al7x30bggbs2xdv2myyjt798 2500127 2500125 2026-05-10T18:06:46Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei trabalhs precursors */ 2500127 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la [[lèi d'Ohm]] foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. En parallèl, lei resisténcias de carbòni foguèron pauc a cha pauc remplaçadas per de resisténcias constituïdas d'un còr de [[ceramica]] cubèrt d'un jaç de [[carbòni]]. Aquò permetèt de fabricar de resisténcias pus estables e mens costosas. Lei resisténcias de jaç de carbòni dominèron ansin largament l'[[electronica]] entre leis [[ans 1950]] e leis [[ans 1980]]. === L'evolucion dei tecnologias === == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 69ti39rpr5q5jmf4e658f1pwl4v04wq 2500132 2500127 2026-05-11T04:47:45Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'evolucion dei tecnologias */ 2500132 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la [[lèi d'Ohm]] foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. En parallèl, lei resisténcias de carbòni foguèron pauc a cha pauc remplaçadas per de resisténcias constituïdas d'un còr de [[ceramica]] cubèrt d'un jaç de [[carbòni]]. Aquò permetèt de fabricar de resisténcias pus estables e mens costosas. Lei resisténcias de jaç de carbòni dominèron ansin largament l'[[electronica]] entre leis [[ans 1950]] e leis [[ans 1980]]. === L'evolucion dei tecnologias === Lo periòde que seguiguèt l'estandardizacion dei resisténcias veguèt l'aparicion de [[tecnologia]]s novèlas de fabricacion destinadas a respòndre a de besonhs acreissuts de precision, de miniaturizacion e de fisabilitat. == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> 4y8ziw13i7vk1crk7dh7rlvyg4p3osp 2500133 2500132 2026-05-11T05:02:17Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'evolucion dei tecnologias */ 2500133 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la [[lèi d'Ohm]] foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. En parallèl, lei resisténcias de carbòni foguèron pauc a cha pauc remplaçadas per de resisténcias constituïdas d'un còr de [[ceramica]] cubèrt d'un jaç de [[carbòni]]. Aquò permetèt de fabricar de resisténcias pus estables e mens costosas. Lei resisténcias de jaç de carbòni dominèron ansin largament l'[[electronica]] entre leis [[ans 1950]] e leis [[ans 1980]]. === L'evolucion dei tecnologias === Lo periòde que seguiguèt l'estandardizacion dei resisténcias veguèt l'aparicion de [[tecnologia]]s novèlas de fabricacion destinadas a respòndre a de besonhs acreissuts de precision, de miniaturizacion e de fisabilitat. Lei pus importantas foguèron premier lei resisténcias [[metau|metallicas]] e lei resisténcias d'[[oxid]] metallic. La premiera familha permetiá d'obtenir de resisténcias fòrça precisas e relativament establas, ben adaptadas per lei circuits analogics de precision (instruments de mesura, [[television]], [[informatica]], etc.). La segonda familha èra compausada de resisténcias fòrça robustas capablas de resistir a de [[temperatura]]s importantas. En revènge, èran mens precisas que lei resisténcias metallicas. S'impausèron dins leis alimentacions e dins lei circuits traversats per de poissanças electricas poderosas. == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> ay9nizavw9yo7v4lmgj6yanfdn0ubcu 2500134 2500133 2026-05-11T05:03:14Z Nicolas Eynaud 6858 /* L'evolucion dei tecnologias */ 2500134 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} [[File:Resistors-photo.JPG|thumb|right|250px|Diferentas resisténcias]] [[File:Resistor.jpg|thumb|right|Foto d'una resisténcia electrica.]] [[Fichièr:UIR.png|thumb|right|Representacion esquematica d'una resisténcia traversada per un corrent.]] Una '''resisténcia electrica''' es un compausant electric que la caracteristica principala es d'opausar una resisténcia mai o mens fòrta au passatge d'un corrent electric. Aquesta resisténcia s'opera segon la [[lei d'Ohm]] que liga l'intensitat <math>i</math> del corrent a la valor <math>R</math> de la resisténcia e a la tension <math>U</math> entre sas bòrnas per la relacion <math>U = R.I</math> Las resisténcias son de compausants fòrça comuns dins tot [[circuit electric]] e per aquò se tròban dins gaireben totes los aparelhs electronics. Las resisténcias pòdon èsser fachas de diferentas substàncias, mas tanben de fial metallic especial, en [[aliatge]] de [[niquèl]]-[[cròme]], amb un granda resistència electrica. == Istòria == === Lei trabalhs precursors === Lei premiereis observacions dau fenomèn de [[resisténcia electrica]] datan dau sègle XVIII e son mau documentadas. Lei pus importantas semblan d'èsser aquelas dau [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Herny Cavendish]] ([[1731]]-[[1810]]) que realizèt plusors [[experiéncia]]s quantitativas sus la [[conduccion electrica]] dins lo corrent deis [[ans 1770]]. Pasmens, publiquèt solament una part reducha de sei descubèrtas e l'amplor de son trabalh dins aqueu domeni foguèt compresa pus tard per [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]])<ref>Cavendish publiquèt quauquei trabalhs regardant sei recèrcas sus l'electricitat (Henry Cavendish, « An Attempt to Explain Some of the Principal Phaenomena of Electricity, by means of an Elastic Fluid », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 61, 1771, pp. 564-677 ; Henry Cavendish, « An Account of Some Attempts to Imitate the Effects of the Torpedo by Electricity », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'', vol. 66, 1776, pp. 195-225), mai la màger part demorèt desconeguda. L'ensemble de sei trabalhs en electricitat foguèt collectat e publicat en [[1879]] per Maxwell. Segon aquelei documents, Cavendish auriá descubèrt lo concèpte dau potenciau electric, lo principi dau [[condensator]], lo concèpte de [[constanta dielectrica]], la [[lèi d'Ohm]] e la [[lèi de Coulomb]] (James Clerk Maxwell (dir.), ''The Electrical Researches of the Honourable Henry Cavendish'', Cambridge, Cambridge University Press, 1879, pp. 104–113).</ref>. La premiera publicacion de la relacion fondamentala de la resisténcia electrica foguèt ansin l'òbra dau [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] [[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) que la formulèt en [[1827]] dins son obratge ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'' (« Lo Circuit galvanic tractat matematicament »)<ref>'''[[alemand|(de)]]''' G. S. Ohm, ''Die galvanische Kette, mathematisch bearbeitet'', Berlin, T. H. Riemann, 1827.</ref>. S'inspirant dei trabalhs dau [[França|Francés]] [[Joseph Fourier]] ([[1768]]-[[1830]]) sus la [[conduccion termica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' B. Bourprix, « G. S. Ohm, théoricien de l'action contiguë », ''Arch. Internat. Hist. Sci.'', vol. 45, n° 134, 1995, pp. 30-35.</ref>, establiguèt una relacion de [[proporcionalitat]] entre la [[tension electrica]] ai boinas d'un conductor e l'[[intensitat]] que lo travèrsa. Aquela descubèrta foguèt inicialament mau acuelhidas au sen d'una comunautat scientifica alemanda fòrça ostila ai resultats experimentaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Morton L. Schagrin, « Resistance to Ohm's Law », ''American Journal of Physics'', vol. 31, n° 7, 1963, pp. 536-547.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Herbert Schnädelbach, ''Philosophy in Germany 1831-1933'', Cambridge, Cambridge University Press, 1984, pp. 78-79.</ref>. De mai, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, la [[lèi d'Ohm]] èra concurrenciada per de teorias alternativas coma la [[lèi de Barlow]] publicada en [[1825]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Barlow, « On the Laws of Electro-Magnetic Action as depending on the Length and Dimensions of the conducting Wire and on the question Whether Electrical Phenomena are due to the transmission of a single or of a compound fluid? », ''Edinburgh Philosophical Journal'', vol. 12, 1825, pp. 105-113.</ref>. L'acceptacion de la [[lèi d'Ohm]] foguèt ansin progressiva, mai la justesa de sei prediccions experimentalas permetèt pauc a cha pauc d'eliminar lei diferentei resisténcias. Puei, lo desvolopament de la [[telegrafia]] deis [[ans 1840]]-[[ans 1850|1850]] acabèt d'invalidar lei relacions alternativas. En [[1841]], [[Georg Simon Ohm]] recebèt la [[medalha Copley]] decernida per la ''[[Royal Society]]'' e l'unitat de [[resisténcia electrica]] dau [[Sistèma Internacionau d'Unitats]] foguèt dicha [[ohm]] en son onor. === L'estandardizacion industriala === [[Fichièr:Résistances anciennes annees 50.jpg|thumb|right|Resisténcias deis [[ans 1950]] amb una version anciana dau còdi color actuau<ref>Lo còdi color es lo meteis que lo sistèma actuau, mai sa representacion es diferenta. Fau legir premier la color dau còrs de la resisténcia puei la color de l'extremitat e, enfin, la color dau ponch.</ref>.]] Dins lo corrent dau sègle XX, l'aparicion de resisténcias a basa de [[carbòni]] participèt au desvolopament de l'[[electronica]]. Aquò permetèt tanben d'estandardizar lei fabricacions amb l'adopcion d'un sistèma de ceucles de [[color]]s permetent d'identificar la valor de cada resisténcia<ref>Lo principi dei ceucles de color foguèt chausit car èra pauc costós a metre en òbra.</ref>. A l'origina, aqueu còdi èra pròpri a cada fabricant, mai a partir deis [[ans 1920]]-[[ans 1930|1930]], s'impausèt pauc a cha pauc lo còdi de la [[Electronic Industries Alliance|Radio Manufacturers Association]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 3, 1932.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Rider e M. L. Muhleman (dir.), « Color coding - Continued from April issue », ''Service - A Monthly Digest of Radio and Allied Maintenance'', vol. 1, n° 4, 1932.</ref>. En [[1952]], après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], foguèt adoptat per la [[Comission Electrotecnica Internacionala]] e intrèt en vigor dins la màger part dei país. Plusors versions son estadas editadas dempuei aquela data per integrar totei lei tipes de resisténcias ò per i integrar lei [[condensator]]s. La version actuala es la nòrma internacionala [[IEC 60062|IEC 60062:2016]] emendada en [[2019]]. En parallèl, lei resisténcias de carbòni foguèron pauc a cha pauc remplaçadas per de resisténcias constituïdas d'un còr de [[ceramica]] cubèrt d'un jaç de [[carbòni]]. Aquò permetèt de fabricar de resisténcias pus estables e mens costosas. Lei resisténcias de jaç de carbòni dominèron ansin largament l'[[electronica]] entre leis [[ans 1950]] e leis [[ans 1980]]. === L'evolucion dei tecnologias === Lo periòde que seguiguèt l'estandardizacion dei resisténcias veguèt l'aparicion de [[tecnologia]]s novèlas de fabricacion destinadas a respòndre a de besonhs acreissuts de precision, de miniaturizacion e de fisabilitat. Lei pus importantas foguèron premier lei resisténcias [[metau|metallicas]] e lei resisténcias d'[[oxid]] metallic. La premiera familha permetiá d'obtenir de resisténcias fòrça precisas e relativament establas, ben adaptadas per lei circuits analogics de precision (instruments de mesura, [[television]], [[informatica]], etc.). La segonda familha èra compausada de resisténcias fòrça robustas capablas de resistir a de [[temperatura]]s importantas. En revènge, èran mens precisas que lei resisténcias metallicas. S'impausèron dins leis alimentacions e dins lei circuits traversats per de poissanças electricas importantas. == Principis de foncionament == == Caracteristicas e tipes de resisténcia == == Aplicacions == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Georg Simon Ohm|Ohm (Georg)]]. * [[Lèi d'Ohm|Ohm (lèi)]]. * [[Ohm|Ohm (unitat)]]. * [[Resisténcia electrica]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> rpjx7p5zvi37jnqg751rgcuid59r1mm Bonac (Arièja) 0 104917 2500077 2431435 2026-05-10T13:00:24Z Poiuytrell 61256 /* */ 2500077 wikitext text/x-wiki {{omon|Bonnac|Bonac}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bonac | nom2 = ''Bonnac'' | imatge = Pont sur l'Ariège à Bonnac.jpg | descripcion = Pont sus [[Arièja]] reconstruch en [[1882]]. | lògo = | escut = Blason ville fr Bonnac (Ariège).svg | escais = | region ist = {{Occitània}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Pàmias|Pàmias]] | canton = [[Canton de Pamiers-Est]] | insee = 09060 | cp = 09100 | cònsol = Pierre Campion | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Bonnacois (en [[francés]]) | longitud = 1.59333333333 | latitud = 43.1669444444 | alt mej = 268 | alt mini = 237 | alt maxi = 413 | km² = 9.63 |}} '''Bonac'''{{RepTopMP}} (''Bonnac'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] del [[País de Fois]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Arièja (departament)|Arièja]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=09060 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Pierre Campion|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=09060 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 571 |1968= 587 |1975= 581 |1982= 615 |1990= 646 |1999= 680 |2004= |2005= |2006= 699 |2007= 708 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Arièja]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Occitània}} {{Comunas d'Arièja}} [[Categoria:Comuna d'Arièja]] s0p2l0h568iknsy8hl1k69w0fvqq7i2 2500078 2500077 2026-05-10T13:02:06Z Poiuytrell 61256 /* */ 2500078 wikitext text/x-wiki {{omon|Bonac}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bonac | nom2 = ''Bonnac'' | imatge = Pont sur l'Ariège à Bonnac.jpg | descripcion = Pont sus [[Arièja]] reconstruch en [[1882]]. | lògo = | escut = Blason ville fr Bonnac (Ariège).svg | escais = | region ist = {{Occitània}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Pàmias|Pàmias]] | canton = [[Canton de Pamiers-Est]] | insee = 09060 | cp = 09100 | cònsol = Pierre Campion | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Bonnacois (en [[francés]]) | longitud = 1.59333333333 | latitud = 43.1669444444 | alt mej = 268 | alt mini = 237 | alt maxi = 413 | km² = 9.63 |}} '''Bonac'''{{RepTopMP}} (''Bonnac'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] del [[País de Fois]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Arièja (departament)|Arièja]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=09060 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Pierre Campion|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=09060 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 571 |1968= 587 |1975= 581 |1982= 615 |1990= 646 |1999= 680 |2004= |2005= |2006= 699 |2007= 708 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Arièja]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Occitània}} {{Comunas d'Arièja}} [[Categoria:Comuna d'Arièja]] ocekx06s1n4gl3l8e6h9qshlo23d606 Anzesme 0 107017 2500135 2374092 2026-05-11T08:36:43Z Poiuytrell 61256 2500135 wikitext text/x-wiki {{Dialecte Lemosin}}{{Dialecte Marchés}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Anzesme | nom2 = ''Anzême'' | imatge = Eglise Anzême Creuse.JPG | descripcion = La glèisa d'Anzesme. | lògo = | escut = | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de {{Lemosin (region)}}</small> | insee = 23004 | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion dau Grand Garait|CA dau Grand Garait]] | cònsol = Alain Favière | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = anzesmaud | latitud = 46.2775 | longitud = 1.864444445 | alt mini = 254 | alt mej = | alt maxi = 441 | km² = 29.50 |}} '''Anzesme''' (''Anzême'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Lemosin]] situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Cruesa (departament)|Cruesa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. Segon la mapa lingüistica de [[Jornalet]], la comuna es de parlar [[marchés]] [[lemosin (dialecte)|lemosin]], mas es limitròfa emb lo marchés [[auvernhat]]<ref>https://web.archive.org/web/20221210051246/https://opinion.jornalet.com/imatges/articles/carte_linguistique_nouvelle-aquitaine.png</ref>. ==Geografia== {{...}} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son, per lhuec: *'''Anzesme''' - ''Anzisinum'' en [[833]]; ''Ecclesia Sancti Petri quae est in Ancesime'' en [[1031]]-[[1033]]; ''Querimoniam Lemovicensis abbatis adversus Dolensem abbatem super Anzismonsi monesterio accepimus…'' abans [[1108]]; ''Videntes… justiciam abbatis Lemovicensis in Anzismensi ecclesia Habundare ex dono Lodovici Romanorum…'' en [[1108]]; ''Matheus La Marcha de Pionac et frater ejus prepositus de Anzesme'' au [[segle XII]]; ''Ego Matheus de Marchiva et ego Hugo prepositus Ancismontensis ecclesie fratres'' vers [[1150]]; ''Andezesmensem ecclesiam cum ecclesiis et capellis suis que utique beati Petri esse cognoscitur… vobi…'' en [[1212]]; ''Archipresbiter de Anzisma'' en [[1273]]; ''Anzisma'' en [[1285]]; ''P. de Placentia archipresbr. de Anzisima'' en [[1289]]; ''Mag. P. de Platonia archipresb. de Anzlima'' en [[1300]]; ''Capella de Anzisma'' au [[segle XIV]]; ''Pro prioratu de Anzisma collato E. La Barda anno. IX no taxato ad IIIIXX X Libras'' en [[1352]]; ''Dictum corpus [Helicte de Pria] a loco in quo fuerat inhumatum extrahi et in ecclesia de Ansemia hon…'' en [[1385]]; ''Enselme'' en [[1392]]; ''Anzesme'' en [[1423]]; ''Parroisse d’Anzesme justice de Chasteauclop ou conté de la Marche'' en [[1445]]; ''Pierre Jacme dit d’Anzesme eulx disans sergens royaulx'' en [[1454]]; ''Phelipes Barton… archidiacre de Touars… archiprestre de Anzesme'' en [[1455]]; ''Pierre Jammet dict d’Anziesme sergent royal'' en [[1460]]; ''Guillaume Barton… abbé du Dorat… archiprestre d’Anzesme'' en [[1481]]; ''Anzesme'' en [[1513]]; ''Enselme'' en [[1513]]; ''Me Jehan Granchier garde des sceaux par le roy au pays et compté de la Marche, fermier… dou prieuré…'' en [[1575]]; ''La paroisse d’Anzesme'' en [[1591]]; ''Anzême'' en [[1844]]<ref name=DicoTopo>https://dicotopo.cths.fr/places/P66752287</ref>.<br/> L'etimologia es benlèu gallés ''antio-'' (vejatz Delamarre <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 53</ref>) e sufixe ''-sama'' : au chap, a la riba (dau replanat), çò que correspond a la situacion dau borg (nom donat per de monde que restavan pus au sud). Foneticament, donariá pusleu ''*Ansesma'', mas una sonorizacion de ''s'' es pas impossibla (influéncia de las nasalas e dissimilacion de la segonda ''s'' ?). Per la finala vocalica, fan besonh las fòrmas ancianas e la prononciacion locala (se las vocalas finalas son pas neutralizadas en [ə]). == Istòria == {{...}} == Administracion == ===Lista daus maires=== {{ElegitDebuta|insee= 23004 |Títol= Lista daus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Favière |Partit=divers esquerra |Qualitat= regent (professor de las escòlas) }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Louis Virlojeux |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ===Intercomunalitat=== Dempuei lo {{1er}} de genier de [[2013]], Anzesme fa partida de la [[comunautat d'aglomeracion dau Grand Garait]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 23004 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr23|0}} la populacion èra de {{popfr23|004}} abitants. == Luecs e monuments == * Egleisa (s. XIII) * Saut de las Molinas * Gòrjas d'Anzesme ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ===Liams connexes=== ===Liams externes=== * [http://la-biaca.org/component/muscol/Z/11-enquete-collective/140-anzeme.html/ Collectatge filmat en 2007, contes en marchés] ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Multibendèl | Portal Lemosin | Portal Occitània | Portal Cruesa | Portal Comunas de França }} {{Comunas de Cruesa}} [[Categoria:Comuna de Cruesa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] mgkkf6aon7atzq2f7xr1vex3701w3w3 Bònac 0 107119 2500080 2289842 2026-05-10T13:03:27Z Poiuytrell 61256 /* Liams externes */ 2500080 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bònac | nom2 = ''Bonnat'' | imatge = Bonnat_centre_0420.jpg | descripcion = La plaça centrala. | lògo = | escut = Blason Bonnat 23.svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | insee = 23025 | cònsol = Philippe Chavant | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 1.90555555556 | latitud = 46.3286111111 | alt mej = | alt mini = 248 | alt maxi = 515 | km² = 45.79 |}} '''Bònac''' (''Bonnat'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Marcha]], en [[Lemosin]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Cruesa (departament)|Cruesa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== ===Lista daus maires=== {{ElegitDebuta|insee= 23025 |Títol= Lista daus maires successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Georges Guêtre|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ===Intercomunalitat=== ==Demografia== {{Demografia |insee= 23025 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr23|0}} la populacion èra de {{popfr23|025}} abitants. ==Luecs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ===Liams connexes=== ===Liams externes=== * [https://www.la-biaca.org/items/show/13442 Enquesta lingüistica e folklorica] ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Multibendèl | Portal Lemosin | Portal Occitània | Portal Cruesa | Portal Comunas de França }} {{Comunas de Cruesa}} [[Categoria:Comuna de Cruesa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] 3h4n3br8z7wyc1f67v08q8olb2n8ha7 2500092 2500080 2026-05-10T15:47:13Z Poiuytrell 61256 /* */ 2500092 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bònac | nom2 = ''Bonnat'' | imatge = Bonnat_centre_0420.jpg | descripcion = La plaça centrala. | lògo = | escut = Blason Bonnat 23.svg | escais = | ist = {{Lemosin}} | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | insee = 23025 | cònsol = Philippe Chavant | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = bonasson, -ona | longitud = 1.90555555556 | latitud = 46.3286111111 | alt mej = | alt mini = 248 | alt maxi = 515 | km² = 45.79 |}} '''Bònac''' (''Bonnat'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Marcha]], en [[Lemosin]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Cruesa (departament)|Cruesa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== ===Lista daus maires=== {{ElegitDebuta|insee= 23025 |Títol= Lista daus maires successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Georges Guêtre|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ===Intercomunalitat=== ==Demografia== {{Demografia |insee= 23025 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr23|0}} la populacion èra de {{popfr23|025}} abitants. ==Luecs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ===Liams connexes=== ===Liams externes=== * [https://www.la-biaca.org/items/show/13442 Enquesta lingüistica e folklorica] ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Multibendèl | Portal Lemosin | Portal Occitània | Portal Cruesa | Portal Comunas de França }} {{Comunas de Cruesa}} [[Categoria:Comuna de Cruesa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] c8ulzk97o78hn598oht8ar0d15dk9gd Reconçac 0 114175 2500067 2472761 2026-05-10T12:23:13Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500067 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Reconçac | nom2 = Arconçac | imatge = Maisons_Arconsat.jpg | descripcion = Una charrèira de vèrs Reconçac. | lògo = | escut = Blason ville fr Arconsat (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = [[Liuradés]]<ref name="jornalet.com">https://www.jornalet.com/editorial/7560/lo-trabalh-de-recuperacion-de-las-encontradas-doccitania-contunha</ref> | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | arrondiment = [[Arrondiment de Tièrn|Tièrn]] | canton = [[canton de Tièrn|Tièrn]] ([[canton de Sant Ramèi|Sant Ramèi]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas Tièrn Dòra e Montanha]] (2017 ----->) | insee = 63008 | cp = 63250 | cònsol = Jean-Éric Garret | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici =reconçadaire/-a | latitud = 45.8897222222 | longitud = 3.71388888889 | alt mini = 631 | alt mej = | alt maxi = 1287 | km² = 22.63 ||nom3=''Arconsat''}} '''Reconçac''' o '''Arconçac''' (''Arconsat'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Reconçadaires'' e las ''Reconçadairas''. ==Geografia== {{Comunas limitròfas|comuna=Reconçac|Nòrd=[[L'Avena]] <small>([[departament d'Alèir|Alèir]])</small>|Nòrd-Èst=[[Saint-Priest-la-Prugne]] <small>([[departament de Léger|Léger]])</small>|Èst=[[Chauchatèrra]] <small>([[departament de Léger|Léger]])</small>|Sud-Oèst=[[Chabralòcha]]|Nòrd-Oèst=[[Paladun]]|Oèst=[[Cèla]]|Sud-Èst=[[Les Salles]] <small>([[departament de Léger|Léger]])</small>}} ===Limit linguistic=== Limitròfa embei l'[[Arpitània]], las fonts disputan l'estatut lingüistic de la comuna. Segon la mapa de [[Jornalet]], aquò es una comuna occitana embei [[Chauchatèrra]]<ref name="jornalet.com">https://www.jornalet.com/editorial/7560/lo-trabalh-de-recuperacion-de-las-encontradas-doccitania-contunha</ref>. Segon l'''Atlas sonore des langues régionales de France'', la comuna es [[arpitan]]a<ref>https://atlas.limsi.fr/?tab=cro</ref>. ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''parrochia del Consat'' (1305), ''Arconsac'' (1317), ''Arconsat'' (1335, 1473), ''Blasii d'Arconsac'' (XVIe), ''Reconsat'' (1614, 1635) e ''Reconsac'' (1722). Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, le nom ven dau nom d'òme latin ''Archontius'', embei le sufixe ''-acum''<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984.</ref>. L'aferèsi de la a- es compensada per l'insercion d'una vocala [ə] o [i] per çò que le grop [rk] es pas possible un occitan. La comuna se ditz localament [rəkɔ̃ˈsa], e mens localament [rikɔ̃ˈsa] o [arkɔ̃ˈsa]<ref>Christian Hérilier, ''Les noms de commune de l'arrondissement de Thiers (P-de-D)'', [[Tièrn]], Piaron Pinha, 1989, p. 8.</ref>. ==Istòria== La comuna de [[Chabralòcha]] fuguèt creada en [[1876]] d'una partida dau territòri comunau<ref>cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=1122</ref>. ==Administracion== [[Imatge:Mairie d'Arconsat.jpg|miniatura|centre|La maison de comuna.]] {{ElegitDebuta|insee=63008 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta=mai de [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Jean-Éric Garret |Partit= |Qualitat= retirat}} {{Elegit |Debuta= junh de [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Daniel Lafay |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2016 |Identitat=Pierre Itournel|Partit= |Qualitat= cotelèir}} {{Elegit |Debuta=març de [[1983]] |Fin= 2008 |Identitat=Joseph Faye |Partit=divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=[[1962]] |Fin= 1983 |Identitat= Marcel Deconche |Partit=divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin=1962 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63008 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=1875 |1846=2000 |1851=2066 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1237 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=1135 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=787 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=717 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |2010= |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== {{messatge galariá}} <gallery mode="packed" heights="150px"> Bourg d'Arconsat.jpg|Centre dau borg. Eglise saint-blaise d'arconsat.jpg|Glèisa de Sent Blase de Reconçac. </gallery> ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi Domat|Comunas dau Puèi de Doma]] ===Liams extèrnes=== * Parlar local http://nzaher710.free.fr/These.gouvert.pdf ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] gbwlrmod0zos7d6g2p67f7w5wavvpac Selhòus 0 114231 2500097 2443002 2026-05-10T16:35:06Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500097 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana |carta = oc | nom = Selhòus | nom2 = ''Ceilloux'' | imatge = Ceilloux Carte postale vers 1910.jpg | descripcion =Carta postala dau vialatge de ''Dourbias'' a l'entorn de 1910. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Ceilloux_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63065 | cp = 63520 | cònsol = Patrick Faucher | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici =le monde d'ès Selhòus | latitud = 45.6533333333 | longitud = 3.51555555556 | alt mej = | alt mini = 474 | alt maxi = 796 | km² = 8.99 | sans=155 | date-sans = [[2008]] |}} '''Selhòus''' (''Ceilloux'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Selhols'' (1373) e ''Seilhoux'' (XVI). Dins le parlar de la comuna, se ditz [seˈjœy]<ref>Collectatge IEO 63.</ref><ref>https://archive.org/details/grammaire-bonnaud/page/253/mode/1up?view=theater&mibextid=xfxF2i&q=Lezoux</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63065|cp=63520|maire=Patrick Faucher|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Patrick Faucher|mandat=[[2008]]-[[2014]]||Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63065|cp=63520|maire=Patrick Faucher|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 4wlvm2bbgbdaq0rtnwyiss2pr2hv38k Le Sandre 0 114235 2500094 2417951 2026-05-10T16:17:49Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500094 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna= Le Sandre | nomcomuna2=''Le Cendre'' | imatge=Le Cendre - Avenue de l'Auzon 2013-12-25.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee = 63069 | cp = 63670 | cònsol = Hervé Prononce | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = sandrilhós/-osa |alt mej= |longitud= 3.18777777778 |latitud= 45.7233333333 | alt mini = 318 | alt maxi = 411 | km² = 4.22 }} '''Le Sandre''' (''Le Cendre'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Sandrilhós'' e las ''Sandrilhosas''. ==Geografia== {{...}} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Lissandrum'' (IXe), ''Alexandra'' (Xe, XIe), ''Aussendra'' (1211), ''Lo Sandra'' (1259), ''Alsandra'' (1268), ''Al Sandra'' (1373), ''Le Sandre'' (1401) e ''Le Candre'' (1418). Vèrs [[Saledas]] e [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]], la comuna se ditz [lə ˈsãdrə]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63069 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Hervé Prononce|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63069 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 1kmuktguujdgw4pl9fi4ffhduewxl6c Seirac 0 114236 2500095 2489452 2026-05-10T16:22:20Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500095 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom= Seirac | nom2=''Ceyrat'' | imatge=Ceyrat.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee =63070 | cp =63122 | cònsol = Laurent Masselot | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = seiradaire/-a |longitud=3.06388888889 |latitud= 45.7336111111 | alt mini =428 | alt mej = | alt maxi =804 | km² =9.35 }} '''Seirac''' (''Ceyrat'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] situada dins le [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Seiradaires'' e las ''Seiradairas''. ==Geografia== {{Comunas limitròfas|comuna=Seirac|Nòrd=[[Roiac]]|Nòrd-Èst=[[Biaumont]]|Èst=[[Romanhac]]|Oèst=[[Sent Ginès de Champanèlas]]|Sud-Èst=[[La Ròcha Blancha]]|sud=[[Chanonac]]}} ==Toponimia== L'origina de ''Seyrac'' (atestacion de 1100) es le nom latin d'òme ''Serius'' embei le sufixe ''-acum'' segon Dauzat e Rostaing <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud,reedicion 1984, p. 164</ref>, mas, per le quasi-omonim de l'[[Avairon]], avora integrat a la comuna de [[Gabriac (Roergue)|Gabriac]], ''Ceyrac'', los Féniés chausisson ''Cerius''<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 121</ref>. Le sufixe mòstra que s'agís probablament d'una anciana propietat gallo-romana. La grafia z-es en ''Sei-'' : quand i a un dobte sobre l'etime, òm chausís la solucion la mai simpla.</br> Segon Pierre-François Fournier, la prononciacion es quincòm coma [siˈro] (exactament [siˈrɒ], ce que pòt èstre una sobrevolucion), embei una evolucion de la finala ''-acu-'' que seriá ''-ago'' > ''-au'' > ''-o'' (evolucion en ''-o'' de quauquas comunas a l'entorn de [[Clarmont-Ferrand|Clarmont]])<ref>Pierre-François Fournier, ''Les noms de lieux en -acus en Auvergne et sur ses confins (Forez, Bourbonnais)'', p. 25, in ''Nouvelle Revue d'Onomastique'', 1984 https://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_1984_num_3_1_883</ref>. Le passatge mai qu'ancian de la prononciacion de ''-ac'' a ''-at'' dins una partida de l'auvernhat e dau lemosin se nòta pas a l'escrit en occitan, sobretot que la consonanta finala es en generau muda. Localament la comuna se ditz [siˈrɒ]<ref>Karl-Heinz Reichel, ''Les parlers du Puy-de-Dôme et parlers voisins au NO. et à l'E.'', [[Chambalèira]], [[Çaucle Tèrra d'Auvèrnha]], 1991, p. 341.</ref><ref>"va Siro" https://archive.org/details/grammaire-bonnaud/page/236/mode/1up?view=theater&mibextid=xfxF2i</ref><ref>[[Piare Bonaud]], ''Vocabulaire élémentaire de l'Auvergnat'', [[Clarmont-Ferrand]], 1971, p.79. "navo soen vé Siro" ('nava sovent vèrs Seirac)</ref><ref>Collectatges IEO 63. Dins los parlars de vèrs [[Orsinas]] e de vèrs [[Ceissat|Ceissac]].</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63070 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Laurent Masselot |Partit= UDI pueis LREM |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Alain Brochet|Partit= [[PS]] |Qualitat= conselhèir generau dau [[canton de Biaumont]] (1998 → 2015)}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63070 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr63|0}} la populacion èra de {{popfr63|070}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] kxzjs9e1kthldwrvh66n22e1ixu175s Renhac 0 114458 2500058 2417389 2026-05-10T12:05:19Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Reinhat]] cap a [[Renhac]] 2417389 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Reinhat | nom2 = ''Reignat'' | imatge = Mairie de Reignat 2017-06-21.JPG | descripcion =La maison de comuna. | lògo = | escut = | escais =los godins | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63297 | cp = 63160 | cònsol = Sébastien Forestier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud = 3.35944444444 | latitud = 45.75 | alt mej = | alt mini = 335 | alt maxi = 460 | km² = 4.1 |}} '''Reinhat''' [ʁɲa]<ref>Collectatge IEO 63, dins le parlar de [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]].</ref> (''Reignat'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[departaments franceses|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. ==Geografia== ==Toponimia== Atestat ''Reynac'' en 1308. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63297 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Sébastien Forestier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63297 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 4qwkm47agqq96ymmbnpe4wggknpvze4 2500060 2500058 2026-05-10T12:07:05Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500060 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Renhac | nom2 = ''Reignat'' | imatge = Mairie de Reignat 2017-06-21.JPG | descripcion =La maison de comuna. | lògo = | escut = | escais =los godins | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63297 | cp = 63160 | cònsol = Sébastien Forestier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud = 3.35944444444 | latitud = 45.75 | alt mej = | alt mini = 335 | alt maxi = 460 | km² = 4.1 |}} '''Renhac''' (''Reignat'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== ==Toponimia== Atestat ''Reynac'' en 1308. Vèrs [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]], la comuna se ditz [rɲa]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63297 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Sébastien Forestier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63297 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] fi4dhv32rrnm9tv70ww32eiwaeik3mc 2500061 2500060 2026-05-10T12:07:45Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500061 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Renhac | nom2 = ''Reignat'' | imatge = Mairie de Reignat 2017-06-21.JPG | descripcion =La maison de comuna. | lògo = | escut = | escais =Los Godins | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63297 | cp = 63160 | cònsol = Sébastien Forestier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud = 3.35944444444 | latitud = 45.75 | alt mej = | alt mini = 335 | alt maxi = 460 | km² = 4.1 |}} '''Renhac''' (''Reignat'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Los Godins''. ==Geografia== ==Toponimia== Atestat ''Reynac'' en 1308. Vèrs [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]], la comuna se ditz [rɲa]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63297 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Sébastien Forestier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63297 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] rsy2yltwwf27zppfz6rkyf0x2lms67f La Renaudiá 0 114459 2500064 2413554 2026-05-10T12:13:47Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500064 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Renaudiá | nom2 = ''La Renaudie'' | imatge = La Renaudie-63.JPG | descripcion = Veguda generala dau vialatge. | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | arrondiment = [[Arrondiment de Tièrn|Tièrn]] | canton = Los Monts de Liuradés ([[canton de Corpèira|Corpèira]] davant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas Tièrn Dòra e Montanha|CC Tièrn Dòra e Montanha]] (2017 ----->) | insee = 63298 | cp = 63930 | cònsol = Ghislaine Dubien | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici =renaudiàs/-assa | longitud = 3.72111111111 | latitud = 45.7361111111 | alt mini = 684 | alt mej = | alt maxi = 1202 | km² = 18.02 |}} '''La Renaudiá''' (''La Renaudie'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puei de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Renaudiàs'' e las ''Renaudiassas''. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 63298.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Le nom poiriá venir dau nom de persona ''Renaud'', dau nom germanic d'òme ''Reginald'', ''Ragin-wald'', embei le sufixe ''-ia''<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations dialectales (suite) et françaises|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=3|annada=1990|pagina=1690}}</ref>{{,}}<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 560, a ''Regnauville.''</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 392.</ref> ("domèni de Renaud") o (eventualament) dau mot latin medieval ''nauda'' ("[[prada]] umida", "endreit sanhós") e le prefixe ''re-'' de caractèr aumentatiu, evolucion dau [[gallés]] ''ro-'', que signifia "franc" o "tròp"<ref>{{Obratge|títol=Contribution à la toponymie de la Corrèze|autor=Michel Prodel|annada=2020|pagina=300}}</ref>. Le nom es absent de la carta de Cassini, aquò es donca un microtoponime recent vengut [[chapluòc]] de comuna. Dins le parlar de la comuna, se ditz [la rnɔwˈdjɔ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref> e localament [lɔ renɔwˈdjɔ] o [lɔ renɔwˈdʒɔ]<ref>Christian Hérilier, ''Les noms de commune de l'arrondissement de Thiers (P-de-D)'', [[Tièrn]], 1989, p. 16.</ref>. == Istòria == Ancianament partida de la comuna d'[[Augiròlas]], La Renaudiá devenguèt comuna en [[1833]]<ref>cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=28908</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63298 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Ghislaine Dubien |Partit= |Qualitat= agent d'entreten}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin=2014 |Identitat=Francis Giral |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat=Guy Roch |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63298 |1836=852 |1841=876 |1846=914 |1851=877 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=902 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=741 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=384 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=161 |2006=125 |2007= |2008= |2009= |2010= |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 4e2t4e3eqmmowl858hn4syyfyjicwhf Rentèiras 0 114460 2500066 2413555 2026-05-10T12:20:05Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500066 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rentèiras | nom2 = ''Rentières'' | imatge = L'église_Notre-Dame_de_Rentières.jpg | descripcion = | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'{{Auvèrnhe (region)}}</small> | arrondiment = [[arrondiment de Soire|Soire]] | canton = Braçac (Auvèrnhe) ([[canton d'Ardes|Ardes]] davant 2015) | intercom = CA [[Agló País de Soire]] | insee = 63299 | cp = 63420 | cònsol = Jean-Louis Lenègre | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.4175 | longitud = 3.0994 | alt mini = 520 | alt mej = | alt maxi = 1095 | km² = 15.59 |}} '''Rentèiras''' (''Rentières'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63299.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Razanteyras'' en [[1373]], ''Rezenterias'' en [[1392]]<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations préceltiques, celtiques, romanes|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=1|annada=1990|pagina=635}}</ref>, ''Rantieres'' au [[secle XVIII]] sus la [[mapa de Cassini]]<ref>{{Cite web|url=https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini|títol=Carte de Cassini|editor=Géoportail}}</ref>. Segon [[Ernèst Negre]], l'origina dau toponime z-es le nom latin ''recentarius'' "merchand de vin fresche, de promèira qualitat", devengut nom de persona roman<ref name="NomNegre"/>. Vèrs [[Ardes de Cosa|Ardes]], la comuna se ditz [rãˈtɛjra] e vèrs [[la Chapèla e Marcoça]] [rãˈtɛr] sens finala clara<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. Dins los parlars locaus, le son [ɛ̃] existís pas, los grops <en> e <nowiki><em> se dison [ã].</nowiki> ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63299 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Louis Lenègre<ref>[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 24 mars 2009</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= Marie-Claude Tony |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63299 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr63|0}} la populacion èra de {{popfr63|299}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] pzpegq1s6z3qu2nxmta7s97y231706t Ris (Puèi de Doma) 0 114461 2500070 2413559 2026-05-10T12:39:02Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500070 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{omon|Ris (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ris | nom2 = ''Ris'' | imatge = Prieuré Clunisien de Ris, Ris.jpg | descripcion = Priorat clunisian de Ris. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Ris_(Puy-de-Dôme).svg | escais =Los Pialats ; Los Sabòts Plats | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | arrondiment = [[Arrondiment de Tièrn|Tièrn]] | canton = [[canton de Maringas|Maringas]] ([[canton de Chasteladon|Chasteladon]] davant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Tièrn, Dòra e Montanha|CC de Tièrn, Dòra e Montanha]] | insee = 63301 | cp = 63290 | cònsol = Georges Lopez | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | longitud = 3.50666666667 | latitud = 45.9997222222 | alt mini = 259 | alt mej = | alt maxi = 593 | km² = 15.76 |}} '''Ris''' (''Ris'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Los Pialats'' o ''Los Sabòts Plats''. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63301.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Le nom es atestat davant 1049 ''Rivius'' e representa una forma (en francés) de ''riu'' (latin ''rivus'')<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 567, a ''Rieux''.1</ref>. Le borg es dins la ribèira d'un petit riu. Las atestacions ancianas son ''Rivis'' (1333, XVI), ''Rix'' (1287) e ''Riz'' (1753). Vèrs [[Limons]] e localament, la comuna se ditz [ri]<ref>Collectatge IEO 63.</ref><ref>Christian Hérilier, ''Les noms de commune de l'arrondissement de Thiers (P-de-D)'', [[Tièrn]], 1989, p. 16.</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63301 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta=3 de julhet de [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Georges Lopez |Partit= |Qualitat= ancian artesan}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Bernard Garcia |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[1989]] |Fin= 2001 |Identitat=Germain Bouyssoux |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1953]] |Fin= 1989 |Identitat=Roger Gout |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1953 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63301 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=1512 |1846=1509 |1851=1502 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1389 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=1414 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=839 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=681 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] hj36u9y3w89w5r28bu2vnfvtaf8b5sl La Ròcha Blancha 0 114462 2500074 2461912 2026-05-10T12:54:15Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500074 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna=La Ròcha Blancha | nomcomuna2= ''La Roche-Blanche'' | imatge= La_Roche_Blanche.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee = 63302 | cp = 63670 | cònsol = Gérard Vialat | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |longitud= 3.1272 |latitud= 45.7011 | alt mini = 348 | alt mej = | alt maxi = 744 | km² = 11.6 }} '''La Ròcha Blancha''' (''La Roche-Blanche'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63302.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Per luòcs : * '''La Ròcha Blancha''' : Las atestacions ancianas son ''Donatiacus, Donaciacus'' (999), ''Donazac'' (1111-1260), ''Rupe Blavis'' (1260), ''Rupes Donaziaci'' (1308), ''Rupes de Donezaco'' (1357), ''La Roche Donezac'' (1411, 1760), ''La Roche d'Onnezat'' (1490) e ''La Roche-Donnezat'' (1789). Pendent le periòde revolucionari la comuna s'apelèt ''Laroche'', jusqu'en 1798 (an VI de la Republica). Vèrs [[Bançac]], la comuna se ditz [lɒ ˈʀotsɒˈblãtsɒ]<ref>[[Albèrt Dauzat]], ''Glossaire étymologique du patois de Vinzelles'', [[Montpelhièr]], Société des langues romanes, 1915, p. 440.</ref> e localament [la ˈrɔtsɔ ˈblãtsɔ]<ref>Francisque Bathol, ''La Mouche Clermontoise'', n°11, 15/09/1867, "La Rotso-Blantso".</ref>. * '''Mardònha''' [mɒʀˈdaɲɒ]<ref>[[Albèrt Dauzat]], ''Glossaire étymologique du patois de Vinzelles'', [[Montpelhièr]], Société des langues romanes, 1915, p. 436.</ref> (fr. ''Gergovie'') : le vialatge que z-èra apelat davant ''Merdogne'' chamgèt en ''Gergovie'' per decret de [[Napoleon III]], pendent sa visita dau vialatge en 1865. Atestat ''Mardonie'' au sègle XIV. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63302 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Gérard Vialat|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63302 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] rjf8lsfjcl71y6r2ijm0i8v8dxi7zgj 2500075 2500074 2026-05-10T12:54:41Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500075 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna=La Ròcha Blancha | nomcomuna2= ''La Roche-Blanche'' | imatge= La_Roche_Blanche.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee = 63302 | cp = 63670 | cònsol = Gérard Vialat | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |longitud= 3.1272 |latitud= 45.7011 | alt mini = 348 | alt mej = | alt maxi = 744 | km² = 11.6 }} '''La Ròcha Blancha''' (''La Roche-Blanche'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63302.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Per luòcs : * '''La Ròcha Blancha''' : Las atestacions ancianas son ''Donatiacus, Donaciacus'' (999), ''Donazac'' (1111-1260), ''Rupe Blavis'' (1260), ''Rupes Donaziaci'' (1308), ''Rupes de Donezaco'' (1357), ''La Roche Donezac'' (1411, 1760), ''La Roche d'Onnezat'' (1490) e ''La Roche-Donnezat'' (1789). Pendent le periòde revolucionari la comuna s'apelèt ''Laroche'', jusqu'en 1798 (an VI de la Republica). Vèrs [[Bançac]], la comuna se ditz [lɒ ˈʀotsɒ ˈblãtsɒ]<ref>[[Albèrt Dauzat]], ''Glossaire étymologique du patois de Vinzelles'', [[Montpelhièr]], Société des langues romanes, 1915, p. 440.</ref> e localament [la ˈrɔtsɔ ˈblãtsɔ]<ref>Francisque Bathol, ''La Mouche Clermontoise'', n°11, 15/09/1867, "La Rotso-Blantso".</ref>. * '''Mardònha''' [mɒʀˈdaɲɒ]<ref>[[Albèrt Dauzat]], ''Glossaire étymologique du patois de Vinzelles'', [[Montpelhièr]], Société des langues romanes, 1915, p. 436.</ref> (fr. ''Gergovie'') : le vialatge que z-èra apelat davant ''Merdogne'' chamgèt en ''Gergovie'' per decret de [[Napoleon III]], pendent sa visita dau vialatge en 1865. Atestat ''Mardonie'' au sègle XIV. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63302 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Gérard Vialat|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63302 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] rwp6b94oobhau1nvrjrczo0g45jqshs Ròcha Ciarla e Lacmaira 0 114463 2500076 2497086 2026-05-10T12:57:38Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500076 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ròcha Ciarla e Lacmaira | nom2 = ''Roche-Charles-la-Mayrand'' | imatge = Roche_Charles.jpg | descripcion = Glèisa de Sent Ròc | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'{{Auvèrnhe (region)}}</small> | arrondiment = [[arrondiment de Soire|Soire]] | canton = Braçac (Auvèrnhe) ([[canton d'Ardes|Ardes]] davant 2015) | intercom = CA [[Agló País de Soire]] | insee = 63303 | cp = 63420 | cònsol = Roger Roche | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.4594 | longitud = 3.0311 | alt mini = 840 | alt mej = | alt maxi = 1241 | km² = 16.22 |}} '''Ròcha Ciarla e Lacmaira''' (''Roche-Charles-la-Mayrand'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== {{Comunas limitròfas|comuna=Ròcha Ciarla e Lacmaira|Nòrd=|Èst=[[Dausat de Vodabla]]|sud=[[Masoira]]|Oèst=[[Compens]]|Nòrd-Èst=[[Chassanhas]]|Sud-Èst=[[La Chapèla e Marcoça]]|Sud-Oèst=[[Sent Alèire de la Montanha]]|Nòrd-Oèst=[[Le Bòsc Belet]]}} ==Toponimia== Las atestacions son per luòcs : * ''Roca Urlanda'' en 918, ''Roca Cirla'' en 1224, ''Roca Sirla'' en 1263, ''Rocharcirla'' (XIV) e ''Roche Cirle'' en 1510. * ''Lacmaira'' (XIV) e La Meyran. Vèrs [[le Bòsc Belet]], [[la Gaudivèla]] e [[la Chapèla e Marcoça]], la comuna se ditz [ˈrɔtsa ʃarl] (pas de finala clara) e [laˈmajrᵅ]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63303 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Roger Roche|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2008 ? |Identitat= Noël Coissard |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63303 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr63|0}} la populacion z-èra de {{popfr63|303}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] iuvtv0uvv8qy4f95jx08vx7ddqq3c5q Ròcha Dagol 0 114464 2500081 2444057 2026-05-10T13:04:09Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500081 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ròcha Dagol | nom2 = ''Roche-d'Agoux'' | imatge = RocheDAgoux1.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason-azur-lion-or-armé-lampassé-couronné-gueules.svg | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan={{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63304 | cp = 63330 | cònsol = Laurence Oriol | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = |longitud= 2.6325 |latitud= 46.0447 | alt mini = 576 | alt mej = | alt maxi = 764 | km² = 5.56 }} '''Ròcha Dagol''' (''Roche-d'Agoux'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Rochedagon'' (1061), ''Rochedagos'' (1201), ''Rupes Dagulphi'' (1255), ''Roche d'Agoult'' (1248), ''Roche d'Agulphi'' (1258), ''Rupe Degulphi, Roche d'Agout'' (1280), ''Rupes Dagon'' (1287), ''Rupe de Gulfi'' (1378) e ''Rupe Dagulpho'' (1409). Vèrs [[Punçac]], la comuna se ditz [rɔʃ daˈgu] e vèrs [[Verjac]] e localament [ʃar daˈgu]<ref>Collectatges IEO 63.</ref><ref>Notat ''Chardagou'' https://archive.org/details/grammaire-bonnaud/page/289/mode/1up?view=theater&mibextid=xfxF2i&q=Lezoux</ref>. La forma orala en [ʃar] ven segurament d'una metatèsi dau mot "ròcha" coma podèm ausir de còps per [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]. Auriem agut una evolucion ''ròcha'' > ''*chòr'' > ''char''. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63304 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Laurence Oriol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Sylvie Granchier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63304 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 103 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] tb8z3e6s9manll3tehxf8d4yn88d7rj Ròchafòrt Montanha 0 114465 2500082 2435445 2026-05-10T13:04:34Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)]] cap a [[Ròchafòrt Montanha]] 2435445 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ròchafòrt | nom2 = ''Rochefort-Montagne'' | imatge = Rochefort-Montagne_village.JPG | descripcion = Veguda generala de Ròchafòrt. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Rochefort-Montagne_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63305 | cp = 63210 | cònsol = Dominique Jarlier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.6855555556 | longitud = 2.80472222222 | alt mej = | alt mini = 771 | alt maxi = 1280 | km² = 17.45 |}} '''Ròchafòrt''' [ɔʁtsˈfɔ]<ref>Collectatge IEO 63, dins le parlar de [[l-Orcivau]].</ref> o [ʁɔtsˈfɔ]<ref>Collectatge IEO 63, dins le parlar de [[Sant Jólian]].</ref> (''Rochefort-Montagne'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[departaments franceses|departament]] dau [[Puèi de Doma (departament)|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. ==Geografia== Viatges de la comuna: * '''Gios''' (?) (fr. Gioux) * '''Montachanèir'''<ref>https://occitanica.eu/items/show/14438</ref> (?) (fr. Montecheneix) * '''Sanimaus''' (?) (fer. Sanimaux) == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Rocafortensis'' (1043), ''Rocaforti'' (1165), ''Roccaforti'' (1169), ''Rochafort'' (1213), ''Rochefort'' (1225, 1789), ''Rocafort'' (XIIIe), ''Rupeforti'' (1282, 1322) e ''Ruppis Fortis'' (1372). == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63305 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Dominique Jarlier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63305 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{ Portal Auvèrnhe }} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] ijpqgawan8rxrnhf76vyc22r1iudj0u 2500086 2500082 2026-05-10T13:37:03Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500086 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ròchafòrt Montanha | nom2 = ''Rochefort-Montagne'' | imatge = Rochefort-Montagne_village.JPG | descripcion = Veguda generala de Ròchafòrt. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Rochefort-Montagne_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63305 | cp = 63210 | cònsol = Dominique Jarlier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.6855555556 | longitud = 2.80472222222 | alt mej = | alt mini = 771 | alt maxi = 1280 | km² = 17.45 |}} '''Ròchafòrt Montanha''' (''Rochefort-Montagne'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== === Vialatges e luòcs dits === * '''Gios''' (?) (fr. Gioux). * '''Montachanèir'''<ref>https://occitanica.eu/items/show/14438</ref> (fr. Montecheneix). * '''Sanimaus''' (?) (fer. Sanimaux). == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Rocafortensis'' (1043), ''Rocaforti'' (1165), ''Roccaforti'' (1169), ''Rochafort'' (1213), ''Rochefort'' (1225, 1789), ''Rocafort'' (XIIIe), ''Rupeforti'' (1282, 1322) e ''Ruppis Fortis'' (1372). Vèrs [[Aurèira]], la comuna se ditz [ˌɔrtsaˈfu], vèrs [[l-Orsivau]] [ɔrtsˈfɔ], vèrs [[Sant Jolan e Puèi l'Avèsa|Sant Jolan]] [rɔtsˈfɔ]<ref>Collectatges IEO 63.</ref> e vèrs [[Boenhs]] [ˌrotsɔˈfo]<ref>[[Jules Gilliéron|Jules Gilléron]], [[Edmond Edmont]], ''Matériaux de l'[[Atlas Linguistique de la France]]'', 698-711. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b52510539t/f265.item</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63305 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Dominique Jarlier|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63305 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{ Portal Auvèrnhe }} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] k5w4mv85ehj89c1fmikq7m1050xl42y La Ròcha Nèira 0 114466 2500088 2450766 2026-05-10T13:41:39Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500088 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Ròcha Nèira | nom2 = ''La Roche-Noire'' | imatge = Town hall of La Roche-Noire (2).jpg | descripcion =La maison de comuna. | lògo = | escut = Blason ville fr La Roche-Noire (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Comtadés}} ({{Limanha}}) | insee = 63306 | cp = 63800 | cònsol = Hélène Federspiel | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.7083 | longitud = 3.225 | alt mej = | alt mini = 315 | alt maxi = 551 | km² = 3.07 |}} '''La Ròcha Nèira''' (''La Roche-Noire'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] de la region d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63306.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Mariniacum'' (959), ''la Roche Margnat'', ''Rupe Maigneco'' (1481), ''la Roche de Marniac'' (1686), ''la Roche-Margnat'' (1762) e ''la Roche de Mirefleurs'' (1789). Vèrs [[Sent Jòrge d'Alèir]], la comuna se ditz [lɔ ˈrɔtsɔ ˈnɛjrɔ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63306 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Marc Testard<ref>[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63306 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna de Comtadés]] r6crel4mbdum67uexfgefp7y6obvas2 Romanhac 0 114467 2500089 2442784 2026-05-10T13:49:32Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500089 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Romanhac | nom2 = ''Romagnat'' | imatge = Romagnat.JPG | descripcion = | lògo = | escut = Blason ville fr Romagnat (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63307 | cp = 63540 | cònsol = François Farret | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = romanhadaire/-a | latitud = 45.7306 | longitud = 3.1014 | alt mej = | alt mini = 391 | alt maxi = 837 | km² = 16.84 |}} '''Romanhac''' (''Romagnat'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Romanhadaires'' e las ''Romanhadairas''. ==Geografia== == Istòria == {{...}} ==Toponimia== Le nom ven dau nom de persona latin ''Romanius'' embei le sufixe -acum, latinizacion dau sufixe gallés -aco(n)<ref name="NomNegre"/>. Romanhac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre un nommat Romanius. La grafia "oficiala" ''Romagnat'' per '''Romanhac''' s'explica per l'evolucion fonetica de -ac final en [-at], abans amudiment oral de la consonanta finala ([-at] > [-a]). Las atestacions ancianas ''Romaniacum'' au [[sègle VI]]<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations préceltiques, celtiques, romanes|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=1|annada=1990|pagina=}}</ref>, ''Romaniac'' (1150), ''Romaignac'' (1276, 1456), ''Romagnac'' (1281). Vèrs [[Orsinas]], la comuna se ditz [rmaˈɲɒ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>, localament [rømaˈɲɒ]<ref>[[Piare Bonaud]], ''Vocabulaire élémentaire de l'Auvergnat'', [[Clarmont-Ferrand]], 1971, p.79.</ref> e au sègle XIX [rumaˈɲa]<ref>J-B Bouillet, ''Album Auvergnat'', [[Molins]], 1853, p. 144 : "Roumagnat".</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63307 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=François Farret ([[PS]])|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63307 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] bk8bnihltlivabirb9caobhrjk667l8 Roiac 0 114468 2500093 2489449 2026-05-10T16:10:34Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500093 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom= Roiac | nom2=''Royat'' | imatge=Royat.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee =63308 | cp = 63130 | cònsol = Marcel Aledo | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici =roiadaire/-a |longitud=3.0875 |latitud=45.7805555556 | alt mini =457 | alt mej = | alt maxi =904 | km² =6.62 }} '''Roiac''' (''Royat'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Roiadaires'' e las ''Roiadairas''. ==Geografia== {{Comunas limitròfas|comuna=Roiac|Nòrd=[[Chambalèira]]|Nòrd-Èst=[[Clarmont-Ferrand]]|Sud-Èst=[[Biaumont]]|sud=[[Seirac]]|Nòrd-Oèst=[[Orsinas]]|Sud-Oèst=[[Sent Ginès de Champanèlas]]}} ==Toponimia== La prononciacion es /ro'jo/, grafiat ''royo'' dins un document de 1984, embei una evolucion de la finala ''-acu-'' que seriá ''-ago'' > ''-au'' > ''-o''<ref>Pierre-François Fournier, ''Les noms de lieux en -acus en Auvergne et sur ses confins (Forez, Bourbonnais)'', p. 25, in ''Nouvelle Revue d'Onomastique'', 1984 https://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_1984_num_3_1_883</ref>. Cependent, la prononciacion locala es pas [o] sarrat mas [ɒ], una evolucion regulara de las finalas -at e -ac dins quela zòna. De mai <au> tonic se ditz [ø]/[œ] dins los parlars de quelas comunas (ex. ''iaul'' [jø], ''fau'' [fø], ''malaute'' [maˈʁlœtə]), segon la teoria de Fournier devriem doncas aveire una prononciacion [ʁuˈjø]. La forma relevada dins l'<nowiki/>''Album Auvernhat'' de Bouillet au sègle 19 mòstra una prononciacion [a] (''"Rouïat"''), quò es doncas una evolucion recenta. Las atestacions ancianas son ''Rubiacum'' (1145, 1165), ''Royac'' (1229), ''Rumbiacum'' (1284), ''Raiac'' (1286), ''Rubyacum'' (1337) e ''Rubiacensis'' (1510). Vèrs [[Ceissac]], la comuna se ditz [ruˈjɒ], vèrs [[Orsinas]] [rwaˈjɒ]<ref>Collectatges IEO 63. Dins los parlars de [[Ceissac]] e [[Orsinas]].</ref> e au sègle XIX [ruˈja]<ref>J-B Bouillet, ''Album Auvergnat'', [[Molins]], 1853, p. 144 : "Rouïat".</ref>. La forma collectada vèrs [[Orsinas]] sembla influenciada per le francés. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63308 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Marcel Aledo|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63308 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr63|0}} la populacion èra de {{popfr63|308}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] rbt35a3p6mevhwrss2qhtiy5awwsaxi Salhens 0 114469 2500096 2413655 2026-05-10T16:31:59Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500096 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna= Salhens | nomcomuna2=''Saillant''| | imatge=Église Saint-Pierre de Saillant.JPG | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan= | insee =63309|cp=|maire=Joseph Domps<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| | cònsol =Joseph Domps<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>| | gentilici = |alt mej= |longitud=3.91472222222|latitude=45.4575|alt mini=|alt maxi= |latitud=45.4575| km² =17.42|sans=281|date-sans=2008}} '''Salhens''' (''Saillant'' en francés) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] de la region d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== ===Luòcs dits=== * '''Autaviala''' [œtɒˈvjælɒ] (fr. ''Hauteville''). * '''Bichalona''' [bitsɒˈlunɒ] (fr. ''Bichelonne''). * '''Bòsc Franchet''' [bœɥ frãˈtsə] (fr. ''Bostfranchet''). * '''Bòsc Vironés''' [bœɥ viruˈni] (fr. ''Bostvironnois''). * '''La Calamard''' [lɒ kɒlɒˈmar] (fr. ''Calmard''). * '''Croset''' [ˈkruzə] (fr. ''Le Crozet''). * '''Espinassas''' [ipiˈnɒsæ] (fr. ''Espinasse''). * '''La Fólias''' [lɒ ˈfuʎæ] (fr. ''La Folléas''). * '''Los Janestós''' [lu dzɒniˈtu] (fr. ''Les Genestoux''). * '''Lafi''' [ˈlæfi] (fr. ''Laffix''). * '''Letrat''' [liˈtræ] (fr. ''Letrat''). * '''Lissonat''' [ʎəsuˈnæ] (fr. ''Lissonnat''). * '''Marlona''' [marˈlunɒ] (fr. ''Merlonne''). * '''Lo Mont''' [lu mɔ̃] (fr. ''Le Mont''). * '''Montpelós''' [mɔ̃peˈlu] (fr. ''Montpeloux''). * '''Prasmèl''' [præˈmel] (fr. ''Prasmel''). * '''Puèi Boson''' [pɛj buˈzu] (fr. ''Puybouzon''). * '''Ratèir''' [rɔˈtɛj] (fr. ''Ratier''). * '''Recuièir''' [rəkyˈjɛj] (fr. ''Récuyer''). * '''Las Riondas''' [læ ˈrjɔ̃dæ] (fr. ''Les Rondes''). * '''Sabatèir''' [sɒbɒˈtɛj] (fr. ''Sabatier''). * '''Salhentet''' [sɒʎɛ̃ˈtə] (fr. ''Saillantet''). * '''La Valeta''' [lɒ vaˈletɒ] (fr. ''La Vallette''). ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Sallens'' (1050), ''Sallen'' (1078), ''Salhens'' (XIV) e ''Saillans'' (1740). Localament, la comuna se ditz [sɒˈʎɛ̃] o [sɒˈjɛ̃]<ref>Abat Jean Chataing, ''Vocabulaire Français-Patois de la vallée supérieure de l'Ance'', [[Clarmont-Ferrand]], 1934, p. 81. "Sâlhin", "Sâyin".</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=63309|cp=63840|maire=Joseph Domps<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Joseph Domps<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]||Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=63309|cp=63840|maire=Joseph Domps<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] h0oczyryd6pda5tebkz68ecz5bbyd71 Sent Agolin 0 114471 2500098 2413657 2026-05-10T16:37:44Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500098 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Agolin | nom2 = ''Saint-Agoulin'' | imatge = D_12_et_église_de_Saint-Agoulin_2016-05-24.JPG | descripcion = La glèisa veguda de la RD 12 en direccion de Guiparsa | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | canton = [[Canton de Guiparsa|Guiparsa]] | intercom = [[Comunautat de comunas Plana Limanha|CC Plana Limanha]] | insee = 63311 | cp = 63260 | cònsol = Pascal Labbé | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.1364 | latitud = 46.0417 | alt mini = 397 | alt mej = | alt maxi = 578 | km² = 9.34 |}} '''Sent Agolin''' (''Saint-Agoulin'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 63311.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Sanctus Aquilinus'' e ''Saint-Agolin'' (1762). Vèrs [[Sent Bonet de Riòm]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ aguˈʎi]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63311 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= [[2020]] |Identitat= Pascal Labbé|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= ? |Identitat= Jean-Paul Deluzarche|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63311 |senscomptesdobles= 1962}} * 2017 : 334 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] aujt38arhoxjut61botbhgtgdzr5czf Sent Alire d'Arlhenc 0 114472 2500101 2497081 2026-05-10T16:40:16Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500101 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Alire d'Arlhenc | nom2 = ''Saint-Alyre-d'Arlanc'' | imatge = EglisesaintAlyre.jpg | descripcion =Glèisa Nòstra Dama de la Beneirosa Vièrja Maria. | lògo = | escut = | escais =Los Destalonats | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63312 | cp = 63220 | cònsol = Daniel Besseyrias<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| | gentilici = | latitud = 45.3691666667 | longitud = 3.63916666667 | alt mej = | alt mini = 820 | alt maxi = 1053 | km² = 24.19 | sans = 177 | date-sans = 2007 |}} '''Sent Alire d'Arlhenc''' (''Saint-Alyre-d'Arlanc'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Los Destalonats''. == Geografia == {{...}} == Toponimia == Le nom ven de ''Sanctus Illidius'', avesque de [[Clarmont-Ferrand|Clarmont]] mòrt en 385 <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 584, a ''Saint-Alyre d'Arlanc''</ref>{{,}}<ref>https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1711/Saint-Allyre.html</ref>. Le nom vendriá dau vèrbe latin ''illīdo'', ''illīdere'', « tustar, trucar <ref>https://nominis.cef.fr/contenus/prenom/6606/Illide.html</ref>, butar contra, butar vas ». ''Alire'' es la fòrma auvernhata de ''Illidius'' e d'autras comunas pòrton aquel nom : [[Sent Alèire]] e [[Sant Alire (Cantal)]]. Le promèir ''i-'' passa a ''a-'' per l'intermediari de ''e-'', le segond en posicion tonica e vengut de ''-ī-'' (''i'' long) se manten, ''-d-'' se rotaciza en passant per ''z''. Dins las atestacions, ''Alire'' es sovent confondut embei ''Ilari'' (Sanctus Hilarius) e embei ''Alària'' (Sancta Eulalia), dins le segond cas a causa de [[Santa Alària (Cantal)|Santa Alària]], vialatge près. Vèrs [[la Chapèla Genèsta]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ aˈjir d͜ arˈjɛ̃]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63312|cp=63220|maire=Daniel Besseyrias<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Daniel Besseyrias<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]||Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63312|cp=63220|maire=Daniel Besseyrias<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]| |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] blg3rzr56ngdia4w6ikium2e0w2zmh7 Sent Alèire de la Montanha 0 114473 2500102 2497085 2026-05-10T16:43:51Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500102 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Alèire de la Montanha | nom2 = ''Saint-Alyre-ès-Montagne'' | imatge = St-Alyre lac 0707E.jpg | descripcion = Lac de Sent Alèire. | lògo = | escut = Blason ville fr Saint-Alyre-ès-Montagne (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'{{Auvèrnhe (region)}}</small> | arrondiment = [[arrondiment de Soire|Soire]] | canton = Braçac (Auvèrnhe) ([[canton d'Ardes|Ardes]] davant 2015) | intercom = CA [[Agló País de Soire]] | insee = 63313 | cp = 63420 | cònsol = Guy Goyon (fasent foncion) | mandat = [[2019]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.3908 | longitud = 2.9933 | alt mini = 890 | alt mej = | alt maxi = 1462 | km² = 41.07 |}} '''Sent Alèire de la Montanha''' (''Saint-Alyre-ès-Montagne'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e de la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== {{Comunas limitròfas|comuna=Sent Alèire|sud=[[Anzac e le Luguet]]|Sud-Oèst=[[Montgralés]]|Oèst=[[La Gaudivèla]]|Nòrd-Oèst=[[Compens]]|Èst=[[Masoira]]|Nòrd-Èst=[[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]}} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son ''Sanctus Illidius'', en latin, en 1265, ''Sainct-Alire'', en 1449, ''Sanctus lllivus'', latinizacion de 1486, ''Sanctus Ilidius'', en latin, en 1561, ''Sainct-Illidde'', en 1597, ''Sainct-Hilaire'', en 1598, ''Sainct-Hélide'', ''Sainct-Alyre'', ''Sainct-Olère'', en 1628, ''Sainct-Yllaire'', ''Sainct-Illyde'', ''Sainct-Hilide'', en 1659, ''Sainct-Hyllide'', en 1662, ''Sainct-Illidy'', en 1671, ''Sainct-Ilyde'', en 1672, ''Sainct-Allyre'', en 1693, ''Saint-Alyre près Girgols'', ''Saint-Allire'', en 1784 <ref>http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496862XHxEq0</ref>. Le nom ven de ''Sanctus Illidius'', avesque de [[Clarmont-Ferrand|Clarmont]] mòrt en 385 <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 584, a ''Saint-Alyre d'Arlanc''</ref>{{,}}<ref>https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1711/Saint-Allyre.html</ref>. Le nom vendriá dau vèrbe latin ''illīdo'', ''illīdere'', « tustar, trucar <ref>https://nominis.cef.fr/contenus/prenom/6606/Illide.html</ref>, butar contra, butar vas ». ''Alèire'' es la fòrma auvernhata de ''Illidius'' e d'autras comunas pòrtan aquel nom : [[Sant Alire (Cantal)]] e [[Sent Alire d'Arlhenc]]. Le promèir ''i-'' passa a ''a-'' per l'intermediari de ''e-'', le segond en posicion tonica e vengut de ''-ī-'' (''i'' long) se manten, ''-d-'' se rotaciza en passant per ''z''. Dins las atestacions, ''Alire'' es sovent confondut embei ''Ilari'' (Sanctus Hilarius) e embei ''Alària'' (Sancta Eulalia), dins le segond cas a causa de [[Santa Alària (Cantal)|Santa Alària]], vialatge près. Vèrs [[Ardes de Cosa|Ardes]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ aˈvɛjrᵊ] e vèrs [[le Bòsc Belet]] [sɛ̃t͜ aˈvajrᵊ]<ref>Collectatges IEO 63. Quauques còps, le locutor de vèrs Ardes ajosta "''e sas montanhas''" [e si mɔ̃ˈtɔɲɒ].</ref>. == Istòria == {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63313 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= abrial [[2019]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Guy Goyon |Partit= |Qualitat= adjunt fasent foncion}} {{Elegit |Debuta= junh [[1995]] |Fin= abrial 2019 (demission) |Identitat= Guy Gelly<ref>[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme]</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1995 |Identitat= Roger Goyon |Partit=RPR |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 1977 |Identitat= Maurice Bafoil |Partit= RI |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1953]] |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63313 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr63|0}} la populacion èra de {{popfr63|313}} abitants. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas dau Puèi de Doma]] ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] 5axkz1bulc104rkt80vwkehs2kbq7ml Sent Amanç de Ròcha Savina 0 114474 2500103 2413676 2026-05-10T17:01:29Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2500103 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Amanç de Ròcha Savina | nom2 = ''Saint-Amant-Roche-Savine'' | imatge = St-Amant-Roche-Savine-Vue.jpg | descripcion = | lògo = | escut = | escais =Los Grands Gormands | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63314 | cp = 63890 | cònsol = François Chassaigne | mandat = [[2010]]-[[2014]]| | gentilici = | latitud = 45.5766666667 | longitud = 3.63305555556 | alt mej = | alt mini = 756 | alt maxi = 1118 | km² = 23.99 | sans = 537 | date-sans = [[2007]] |}} '''Sent Amanç de Ròcha Savina''' (''Saint-Amant-Roche-Savine'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Los Grands Gormands''. ==Geografia== == Toponimia == Atestat ''Sanctus Amantius'' (XIe), ''Roca Savina'' (950), ''Rocha Savina'' (1156), ''Rupes Savina'' (1232, 1372) e ''Rupis Savina'' (1312). Localament, la comuna se diz [sɛ̃t͜ aˈmã]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63314 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= François Chassaigne|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63314 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 3m5fqnexmpz83mgyl9cvvykw19owsp8 Sent Amanç de Talende 0 114475 2500105 2412794 2026-05-10T17:13:13Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + istòria. 2500105 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Amanç de Talende | nom2 = ''Saint-Amant-Tallende'' | imatge = Saint-Amant Tallende 63.JPG | descripcion = Veguda generala de Sent Amanç de Talende. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Saint-Amant-Tallende_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63315 | cp = 63450 | cònsol = Pierre Brossard | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.6697 | longitud = 3.1086 | alt mej = | alt mini = 408 | alt maxi = 686 | km² = 4.97 |}} '''Sent Amanç de Talende''' (''Saint-Amant-Tallende'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Sancto Amantio'' (995), ''Sancti Amantii'' (1256-1315), ''Sancti Amancii'' (XIV) e ''Saint-Amant-la-Cheyre'' (1418, 1445). Vèrs [[Sent Sandol]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ aˈmã]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Istòria == Vèrs [[las Matres de Vaira]], per mostrar l'avarícia dau monde de vèrs Sent Amanç, disián qu'après èstre estat ben recebut per un amic de las Matres formulavan coma quò lhor invitacion : ''"Quand passaràs per Sent Amanç... passaràs"''<ref>[[Albèrt Dauzat]], ''Contribution à la littérature orale de la Basse-Auvergne'', [[Clarmont-Ferrand]], p. 79.</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63315 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Serge Tourret |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63315 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{ Portal Auvèrnhe }} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] bazgh7l7dgk2k7yzmhnkb07im325xtm Sent André 0 114476 2500106 2413681 2026-05-10T17:17:59Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500106 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent André | nom2 = ''Saint-André-le-Coq'' | imatge = Eglise_de_Saint-André-le-Coq_face_sud.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Saint-André-le-Coq_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63317 | cp = 63310 | cònsol = Dominique Busson | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 45.9647 | longitud = 3.3108 | alt mej = | alt mini = 303 | alt maxi = 386 | km² = 18.02 |}} '''Sent André''' (''Saint-André-le-Coq'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Vèrs [[Bas e Lesat]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ ãˈdre] e vèrs [[Nudilhac]] [sĩt͜ ãˈdre]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63317 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Dominique Busson|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63317 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] ltrcc7u7iiolptgfbi74d7s2uwndiwo 2500108 2500106 2026-05-10T17:27:19Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500108 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent André | nom2 = ''Saint-André-le-Coq'' | imatge = Eglise_de_Saint-André-le-Coq_face_sud.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Saint-André-le-Coq_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63317 | cp = 63310 | cònsol = Dominique Busson | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 45.9647 | longitud = 3.3108 | alt mej = | alt mini = 303 | alt maxi = 386 | km² = 18.02 |}} '''Sent André''' (''Saint-André-le-Coq'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Vèrs [[Bas e Lesat]], la comuna se ditz [sɛ̃t͜ ãˈdre] e vèrs [[Nudilhac]] [sĩt͜ ãˈdre]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. Le nom de la comuna ven dau latin ''Sanctus Andreas''. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63317 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Dominique Busson|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63317 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] i0l0ezkwn5hb8kuckaz3x9p5y3ae8sp Sent Anteni 0 114478 2500109 2488582 2026-05-10T17:31:26Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2500109 wikitext text/x-wiki {{dialècte Vivaroaupenc}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nom = Sent Anteni | nom2 = Sent-Antêmo/Sent-Antègne {{frp}} | nom3 = ''Saint-Anthème'' | imatge = Saint-Anthème.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason ville fr Saint-Anthème (Puy-de-Dôme).svg | escais =Los Pelauds | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63319 | cp = 63660 | cònsol = Yvan Col<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]] | gentilici = | latitud = 45.5286111111 | longitud = 3.91805555556 | alt mej = | alt mini = 906 | alt maxi = 1423 | km² = 68.89 |}} '''Sent Anteni''' (''Sent-Antêmo'' o ''Sent-Antègne'' en [[arpitan]] e ''Saint-Anthème'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Los Pelauds''. == Geografia == Dins lo [[pargue naturau regionau Liuradés-Forés]] dins la region [[Auvèrnhe Ròse Aups]], la comuna es situaa au començament de la valaa d'Ança, ribèira que se devesís en mantun braç e ruis. Es dominaa per los monts de [[Forés]] que lo trescòl, [[Pèirasusnauta]], culmina a {{unitat|1634|mètres}} d'altitud. [[Fichièr:Plateau des Hautes-Chaumes.jpg|vignette|none|Plan de las Nautas Chaumas.|220x220px]] La comuna es situaa à 24 quilomètres au sud-oèst de [[Montbrison (Léger)|Montbrison]] e a 22 quilomètres a l’èst d’[[Embèrt]]. ===Vilatges, barris e luòcs dits=== * '''Magoton''' [mɒguˈtu] (fr. ''Magoutoux'') * '''Lo Chalard''' [lu t͡sæˈlæ] (fr. ''Le Chalard'') * '''Nòstra Dama''' [ˈnɔtrɒ ˈdæmɒ] (fr. ''Notre-Dame'') * '''Sent Just''' [sɛ̃ d͡ʒy] (fr. ''Saint-Just'') * '''Lo Teuleiron''' [lu tjylajˈru] (fr. ''Le Thioléron'') * '''Rambald''' [rãˈba] (fr. ''Rambaud'') * '''Lo Molin dau Prior''' [lu muˈli dy priˈy] (fr. ''Le Moulin du Prieur'') == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Sanctus Arthemius'' en [[1373]], ''Sanctus Emptemnius'' en [[1392]]<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations dialectales (suite) et françaises|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=3|annada=1990|pagina=1608}}</ref>. Podriá venir dau nom de sant ''Anthelmus''<ref name="NomNegre"/>. Curiosament, segon lo [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antelmes wiki catalan], l'Atlàs Universal Catalan utiliza ''Sant Antelmes'' coma traduccion dins la lenga. Segon l'evolucion d'''Anselmus'' en ''Anthelmus''<ref>Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Anthelme.</ref>, de variantas en ''-t-'' de l'agionime occitan son possiblas o atestadas: ''Antèlm''<ref name="MonOccitània">{{Ligam web|url=http://monoccitania.50webs.com/prenomsmasculins.html|títol=Prenoms masculins|autor=Michaël Mesnier|editor=Mon Occitània}}.</ref><ref group="Nòta>En Lengadòc; similar a ''Anselm'' en catalan. Veire las doas atestacions sus lo wiki: [[Universal (metafisica)]] e [[Le Vilar de Monsenh Ancel]]. En catalan: [https://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_de_Canterbury|Anselm de Canterbury].</ref>, ''Antèlme''<ref name="MonOccitània"/><ref name=PrenomCongrès>{{Ligam web|url=https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=PALAY&dic[1]=TDF&dic[2]=LESPY&q=%20&submit=Rechercher&start=4025|títol=Dicod'Òc - Recèrca|editor=Lo Congrès permanent de la lenga occitana}}.</ref>, ''Antelme''<ref group="Nòta>Gasconha? Veire [[Antòni Anselme]].</ref>, ''Antèume''<ref group="Nòta>En provençal; veire [[Ansèume Matieu]].</ref>, ''Anteume''<ref name=PrenomCongrès/>... Dins le parlar de la comuna, se ditz [stãˈtəɲ] e vèrs [[la Civèira]] [sɛ̃t͜ ãˈtəɲ]<ref>Abat Jean Chataing, ''Vocabulaire Français-Patois de la Vallée supérieure de l'Ance'', [[Clarmont-Ferrand]], 1934, p. 78 : "Stantegne"/"Saintantegne".</ref><ref>Collectatges IEO 63.</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63319 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Yvan Col<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 16 juillet 2009</ref>|mandat=[[2008]]-[[2014]]|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63319 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Multibendèl | Portal Auvèrnhe | Portal Occitània}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] 42hbgl6yyzm06euma975z9qgf5r8yl8 Sent Pèire Colaminas 0 114539 2500113 2414103 2026-05-10T17:44:54Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Longprat]] cap a [[Sent Pèire Colaminas]] 2414103 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Longprat | nom2 = ''Saint-Pierre-Colamine'' | imatge = Mairie de Saint-Pierre-Colamine.jpg | descripcion = L'ostau de comuna. | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | canton = du Sancy, <small>ancianament de [[Besse-et-Saint-Anastaise]]</small> | insee = 63383 | cp = 63610 | cònsol = Michel Clech | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = Communauté de communes du Massif du Sancy 246300966 | gentilici =longpradaire | latitud = 45.5313888889 | longitud = 2.97527777778 | alt mej = 730 | alt mini = 706 | alt maxi = 1223 | km² = 17.2 |}} '''Longprat''' [lɑ̃ˈpʁa]<ref>Collectatge IEO 63, dins le parlar dau [[Le Bosc Belet|Bosc Belet]].</ref> (''Saint-Pierre-Colamine'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[departaments franceses|departament]] dau [[Puèi de Doma (departament)|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. ==Geografia== === Perimèstre del territòri === {{Comunas limitrophes | comuna = ''Longprat'' | nòrd = [[Sent Dire]] | nòrd-èst = | èst = [[Le Bosbelet]] | sud-èst = | sud = [[Bèça (Puèi de Doma)]] | sud-oèst = | oèst = [[Bèça (Puèi de Doma)]] | nòrd-oèst = }} == Toponimia == * '''Longprat''' : « prat long ». * '''Sent Pèire''' : dau grèc ''Petros'', latin ''Petrus'', traduccion dau nom ebrèu de l'apòstol <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 622-623</ref>. * '''Colaminas''' sembla una evolucion fonetica de ''condamina'' (Dauzat ne'n ditz ren a ''Saint-Pierre-Colamine''), dins una prononciacion palatala e posteriora : ''condamina'' > ''*conlamina'' > ''*collamina'' > ''colamina''. Una condamina, dau latin medievau ''condominium'', z-es siá una resèrva senhorala, siá una tèrra que dos senhors, laïcs o eclesiastics, possedission en comun<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 206</ref>. Las atestacions son ''Colaminas'' (XIe), ''Colamines-sur-Montellet'' (1219),''Colaminas lo Peuy'' (XIV),  ''Colomines'' (1510), ''Colomynes'' (1550), ''Colamine'' (1760), ''Saint-Pierre-Colamines-le-Puy'' (1789) e ''Saint-Pierre-Collamines'' (1790). Chau notar que per parlar de la comuna se ditz pas jamai ''Sent Pèire'' mas ''Longprat'', nom del borg le mai important. ''Sent Pèire'' z-èra un ancian vialatge avora desaparegut, se pòt enquèra veire una glèisa e de chasaus mas pas mai d'abitacions. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63383 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Michel Clech |Partit= |Qualitat=retirat }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Ginette Raynaud|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Davant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna z-èra del canton de [[Bèça (Puèi de Doma)|Bèça]]; z-es avora del canton de ''Le Sancy'' (en francés), donca del Puèi de la Crotz. == Demografia == {{Demografia |insee=63383 |1793=662 |1800=612 |1806=617 |1821=683 |1831=660 |1836=635 |1841=637 |1846=608 |1851=606 |1856=598 |1861=573 |1866=578 |1872=561 |1876=542 |1881=543 |1886=540 |1891=533 |1896=559 |1901=544 |1906=548 |1911=519 |1921=427 |1926=419 |1931=369 |1936=346 |1946=290 |1954=277 |1962=242 |1968=234 |1975=210 |1982=230 |1990=233 |1999=224 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008=234 |2009= |cassini=34105 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe }} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] tpxv13nbjue77lwxilbqpthk767i57r 2500118 2500113 2026-05-10T17:58:08Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2500118 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Pèire Colaminas | nom2 = ''Saint-Pierre-Colamine'' | imatge = Mairie de Saint-Pierre-Colamine.jpg | descripcion = L'ostau de comuna. | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | canton = du Sancy, <small>ancianament de [[Besse-et-Saint-Anastaise]]</small> | insee = 63383 | cp = 63610 | cònsol = Michel Clech | mandat = [[2014]]-[[2020]] | intercom = Communauté de communes du Massif du Sancy 246300966 | gentilici = | latitud = 45.5313888889 | longitud = 2.97527777778 | alt mej = 730 | alt mini = 706 | alt maxi = 1223 | km² = 17.2 |}} '''Sent Pèire Colaminas''' (''Saint-Pierre-Colamine'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== === Perimètre del territòri === {{Comunas limitrophes | comuna = Sent Pèire Colaminas | nòrd = [[Sent Dire]] | nòrd-èst = | èst = [[Le Bòsc Belet]] | sud-èst = | sud = [[Bèça e Sent Anastese]] | sud-oèst = | oèst = [[Bèça e Sent Anastese]] | nòrd-oèst = }} == Toponimia == * '''Longprat''' : « prat long ». Vèrs [[le Bòsc Belet]] e vèrs [[Sent Netère]] se ditz [lãˈpra], los abitants son los ''longpradaires''. * '''Sent Pèire''' : dau grèc ''Petros'', latin ''Petrus'', traduccion dau nom ebrèu de l'apòstre<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 622-623.</ref>. Vèrs [[Sent Netère]] se ditz [sɛ̃ ˈpɛjrə]. * '''Colaminas''' sembla una evolucion fonetica de ''condamina'' (Dauzat ne'n ditz ren a ''Saint-Pierre-Colamine''), dins una prononciacion palatala e posteriora : ''condamina'' > ''*conlamina'' > ''*collamina'' > ''colamina''. Una condamina, dau latin medievau ''condominium'', z-es siá una resèrva senhorala, siá una tèrra que dos senhors, laïcs o eclesiastics, possedission en comun<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 206.</ref>. Las atestacions son ''Colaminas'' (XIe), ''Colamines-sur-Montellet'' (1219),''Colaminas lo Peuy'' (XIV), ''Coleminas le Poy'' (1373),  ''Colomines'' (1510), ''Colomynes'' (1550), ''Colamine'' (1760), ''Saint-Pierre-Colamines-le-Puy'' (1789) e ''Saint-Pierre-Collamines'' (1790). Chau notar que per parlar de la comuna se ditz pas jamai ''Sent Pèire'' mas ''Longprat'' vèrs [[le Bòsc Belet]], nom del borg le mai important. Vèrs [[Sent Netère]] dison ''Sent Pèire''. ''Sent Pèire'' z-èra un ancian vialatge avora desaparegut, se pòt enquèra veire una glèisa e de chasaus mas pas mai d'abitacions. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63383 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Michel Clech |Partit= |Qualitat=retirat }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Ginette Raynaud|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Davant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna z-èra del canton de [[Bèça (Puèi de Doma)|Bèça]]; z-es avora del canton de ''Le Sancy'' (en francés), donca del Puèi de la Crotz. == Demografia == {{Demografia |insee=63383 |1793=662 |1800=612 |1806=617 |1821=683 |1831=660 |1836=635 |1841=637 |1846=608 |1851=606 |1856=598 |1861=573 |1866=578 |1872=561 |1876=542 |1881=543 |1886=540 |1891=533 |1896=559 |1901=544 |1906=548 |1911=519 |1921=427 |1926=419 |1931=369 |1936=346 |1946=290 |1954=277 |1962=242 |1968=234 |1975=210 |1982=230 |1990=233 |1999=224 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008=234 |2009= |cassini=34105 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe }} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] dzhs1gbasgn1ais23sz9rd03dy5cohq Lexic lemosin 0 155347 2500104 2499894 2026-05-10T17:01:32Z Poiuytrell 61256 /* */ 2500104 wikitext text/x-wiki Lo [[Lemosin (dialècte)|lemosin]] ten en general lo vocabulari de l'[[occitan]] amb los eventuals cambiaments fonetics del [[nòrd-occitan]], mas a tanben de fòrmas lexicalas especificas ([[arcaïsme]]s e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes [[auvernhat]] e [[vivaroaupenc]]. Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per amor de donar una mòstra de vocabulari lemosin. Nos basèm sus lo diccionari Occitan/Francés d'[[Ives Lavalada]], ed. IEO Lemosin 2010, dont trobam extraches aquí [http://al.deliquet.free.fr/Occitan/Joan-Pau_VERDIER/Joan-Paul_VERDIER_01.htmlz] D'espleitar: https://espritdepays.com/bonus/glossaire-les-mots-du-perigord. NDR: tota esmenda, correccion o melhorament es benvengut, especialament quand ignorèm la definicion o l'existéncia d'un mot ("??") o que sèm pas segurs qu'existisca ("?"). Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala [[epetentic]]a: ''g-uech'' [get], ''l-èsser'', ''z-onte'', ''v-onta''... franc. : [[Francisme|francesisme]] a evitar Lo [[sufix]] [[aumentatiu]] -às, -assa ven -ard, -arda. * abalhat,-da part. pass. : maucorat,-da, deçaubut,-da * abaura: fr. (d') à présent * abausir, 'bausir [bu 'vi] : abausir, esbalausir * abeurat, abeurada: fr. détrempé(e) * abeuratge m., beuratge f.?? : beuratge * abilhar ('bilhar) v. assasonar (tanben vòl dire Vestir) * abinar: acoblar (sens general e sens sexual) * abocha (d'), d'abochas? : la gòrja duberta e lo còrs virat contra terra * abochar, abochonar (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * abora (d') : d'ora, tòst * abòrd (d') : a l'instant, tot primièr, lèu; d'abòrd que: tantlèu que; puèi que (tanben emplegat) * abracar: fatigar grandament * abrial (sud del Perigòrd), abriu (nòrd [abri(w)/abre], abriau: abril) * abriar: acorcir, abracar, escodar * acaçar (acassar? varianta de (a)catar?) : cobrir * aca(p)tar, 'ca(p)tar (/s') : amagar, escondre; cobrir * acelar, açalar, acialar: abrigar de la pluèja * acelat, açalat, acialat (a l') : abric (a l'); d'amagat, d'escondon, d'agachon, d'assetons) * acepte: aisat, facile * achabason: terminacion * achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme: Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin captare) * acharrau V. Charrau * acimar: emplenar a ras * acimat, -ada: que sa cima es elevada * aclapir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) ; s'esfondrar, tombar tot d’un còp, s’afojar * aclatar (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * acocolar (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * acoconar (/s'): emmitoufler * acossar : encoratjar * acotar: fr. appuyer, accoter, soutenir, étayer; atteindre * acotir, cotir: batre, maltractar, prene pels cabèls * acotit, -ida, cotit, -ida: mesclat, -ada * acranar (s') : se far crane, polit * acraponhir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * acropir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * adir: asirar, mauvoler a quauqu'un * adissença: asirança, òdi * aer: èr, aire (tanben emplegats) * aficar: pimpar?? * afinar: enganar * aflatar: careçar * afincar: ballar, careçar; aficar ?? * afincar (s') : s'aplicar * aflincar v. Aficar * afamgalir: afamar * afolar: avortar, far avortar; destruire * afolir: afolesir, far venir fòl * aforchar: enforcar; fr. être à califourchon * afortigar, afortir: afirmar, assegurar * ageir? : ?? * agresir fr. aigrir * agroar (s') (Prov. tanben) : acatar (s') (tanben emplegat) * agromar, agromelar, agromelir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * agromelir (s’) : se redusir, se far tot pitit en s’escondre * agrumir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * agrupir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * aguir : asirar * aguissable: aissable, fr. détestable, insupportable * aguissença: asirança, òdi * aicí a (/tant) (d') : fins a * aicianta (d') : fins a * aigafòrt: aigafòrta (tanben emplegat) * airau: airial, fr. basse-cour * airier: abajonièr (vaccinum myrtillus) * aisat adj. aisit * aisinable : propri a rendre servici, a metre a l'aise * aisinar : aprestar, preparar, alestir * aitanben: (a)tanben; fr. aussi bien, c'est pourquoi * aitanpauc: tanpauc ; fr. aussi bien, c'est pourquoi * aitanplan: tanplan; fr. aussi bien, c'est pourquoi * aitau: atal * aitot V. Eitot * ajauc: fr. ajonc * ajumbrir (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * alacada: fòrta plojada? * alaidonc, 'laidonc: donc, doncas. Alaidonc que: dau temps que, mentre que * alau: alai, ailà * albalutz V. Orbalutz * alha (Cruesa): alh * alopir: assalhir; maltractar; invectivar * aluchar : alumar (tanben emplegat) * alulhar: cridar fòrt per far portar la votz au lonh. Alulhar de jòia: udlar, cridar, udolar plan fòrt, per mostrar la jòia * amassar, 'massar: regropar ; atrapar, prendre (un còp) * amodelonar: fr. antasser * amorrar : abaissar la testa, faire mòrdre la pols * amortesir fr. adoucir * ancèis, ancès que : abans (oc. anc. anceis, del latin ante-ipsum) * anchau m. : anchòia f. * anda: tanta, sògra, mairastra; abusivament: granda, mameta * anueit/anuèit, anuech/anuèch: auei, uei (tanben emplegats) * apà! (de Òc-pas?) : non vòli pas! * apautar: fr. renverser * apetís fr. ciboulette * aplèch [aplej] : fr. soc (de charrue) * apoiar: fr. appuyer * aponhar: garder, aver mestièr de quicòm; fr. répugner à faire quelque chose, tarder * aprueismar ('prueismar, [prajmà], [(o)preimà], [apresmà], [aprowmà]): apropchar * aquilhs (plural de 'aquel', ancian cas subjècte) * ara. D'ara ençai: d'ara enans, d'ara en avant. V. Aura * arair: araire * arban (faire un ") : s'entrajudar * arçà! : interj. per incitar a faire quicòm (de òr + ça) * arcar: passar per dessús de * arçau : arç (planta). Fiau d'arçau: fil de fèrre barbelat * archa: maid * archelar: escalar. fr. escalader * areclana: arcolan * argiu m. : argila * ariclana: V. Areclana * aromaire: murtrièr? * aromir: tuar * arondesir fr. arrondir * apietosir: fr. apitoyer * arpiar: arpejar * arreir: arrèire * arrier: tanben, egalament * arser: ièr al ser * asperja f. espargue * assedrat: assedat * artichau, artrujau m. cachofle * assumir (s') : s'assopir * assuausar: apasimar, adocir, calmar * assús, a sus: sus, sobre * atrapar de (d') : se botar de, començar de * atrevador: endrech qu'atira; rendètz-vos * au: o (pronom neutre) * aubalutz V. Orbalutz * aubrisson: arbust * auçada: nautada * aucha, òucha: pradèl o camp claus situat prèp de la maison, sovent près de la cort dels pòrcs, ont se los laissava * auchard: aucat, mascle de l’aucha * auguer, auger?? : aver * aul: el. V. Eu * aulana: avelana. fr. noisette * aumalha f. bestial gròs, bèstias amb banas que fan de la charn roja per la nuridura * aura adv. ara. Tot aura/Totaura: ara meteis, en aqueste moment; tota ara/totara (d'aquí un moment). D'aura enlai: d'ara endavant * aures: quicòm mai, autra causa * ausanier (comunas del sud del país de [[Garait]], region de [[Sent Vauric]]): bois [bwej] entrò una linha que jonh [[Ansesme]], [[Jòlhac]] e [[Ladapeira]], e [bwi] dejós d'aquesta delimitacion) * ausar: gausar * ausela: ironda; femela d'auseu * auseu: aucèl * auvelha, ovelha n. oelha, aolha * auvernhata: fr. litorne (grive) * avacar: reüssir, capitar * avalir (s') : esfondrar (s') * avances, avanceis : abans (oc. anc. anceis, del latin ante-ipsum) * avant que de + v. inf. : abans de * avantier (l') : i a quauques jorns, i a quauque temps * avena: civada * aver: prend lo sens d'atrapar, raubar, n'acabar amb quicòm o quauquarren, tuar * avesar: rendre domde, adometjar; familiarizar * avesat (d') : de costuma, d'abitud * avisar: regardar * ba(m)bòia, babula, babuia: nesci; estatua; petòta * babinhon mf. menton * babòi : original (persona estranha) * babusar: repapiar * bacada n. past, pasta, pastèla (pels animals). fr. patée pour les cochons * bacar: donar la bacada * bada-graula:?? * badar v. cridar * badada: grand crit * bafada: repais d’importáncia en quantitat * bajar: pensar * balada : frairiá, vòta * balaia: escoba (tradicionala de bàlec o autra planta) * balajar (Corresa) : escobar * balanç: vam, eslanç * balharc: òrdi * balharja: òrdi de primavera * balinjas n. f. plur.: fr. couches ou langes * banchieron: banc pichon * banlesar (se) : barrutlar, fr. errer * banturla, banturle?? m. persona non seriosa (non pejoratiu) * banturlar (se) : fr. errer; musar, perdre son temps a far quicòm? * barbetar v. : còire * barbòta: mena de sèrp non verenosa * baraquen: fr. voyou * barbelòta: jonquilha * bargassar: charrar * bargasson: que japa sens rason, que crida, que fa de bruch * barginhar: esitar. Sens barginhar: sens esitacion, de manièra fèrma * barja (Cruesa): partida de la granja situada au-dessús de l’estable on s'estojava lo fen e la palha * barracat, - ada adj: barriolat, -ada * barradís n. tèrra clausa près de la maison. * barradissa: claus * barrancon: barrèu d’escala o de cadièra, per ext. baston * barrial, barriu: barril * barrutlar: fr. errer * bascha: fr. bâche la toile * b-assetz: assatz; cèrts, certans (qualques) * bàssia: aiguièra. fr. évier * b-assuelh: asuèlh, fr. seuil (de la porte) * batalhar, batalar?: charrar * baterias: batasons (tanben emplegat) * bateusa: fr. moissonneuses-batteuse * bauda: asnessa, borrica, Saura * 'bausir [bu 'vi], abausir: abausir, esbalausir * baussuelh : asuèlh, fr. seuil (de la porte) * beca f. vèspa * beça, beçal, beçau, beçol, betol, betolaud, beç * becar: fr. picorer * becicar: far la sesta * belier: febrièr * belhier: febrièr * belinament : fr. foisonnement, grouillement * belujar (/se) : (se) bolegar * benaise: satisfait, content * beneisir: benesir (emplegat tanben) * bentot: tanben * berche: fr. édenté * bergossa: vièlha oelha coriaç sense valor mercanta * besenga/besinga: pauta * besilh, besilha: causa de pas cap d'importància, pas res * besilhar, bosilhar, far de las besilhas: bosigar, trencar, deteriorar, desgalhar, far de mala òbra * bessicar (bercicar? breçicar?, de Brèç?) : somnolar * bestiaria: bestiesa * besunha, besonha: causa; obratge, afars (personals), bagatge... (tot çò qu'aparten a qualqu'un) * b'etot, ben 'tot: benlèu * beu (de " de) : a còp de, a fòrça de * beu (de ~ que) : a mesura que, a proporcion que * beuna?, beune? : ?? * beuradenc : bevible, potable, que se pòt beure * bevetar: beure lentament * biau biau ! : japada mai aguda dels jounes chens * bibar: ? * bicanard: païsan pej. * bicas f. pl. labras * bicar: baisar, potonar * bicon: poton * bieta: bleta * bi(n)gois (de ") : fr. de guingois * bigòrra m. bigarraud/bigarròt, bigarroei/bigarroelh: blat d'Espanha, milhòc * bigòs/bigoelh (bigwé) m. fr. hoyau * bisard??, bisarde?, bisarda: bisarre, bijarre * bilha: tronc d'un aubre * binhet: bonheta * biòla: bèç??, betol?? * biòla (d'un forn) : fr. charbons ardents * bladar fr. emblaver; fig. joncher?? * bladasons : fr. semailles (du blé) * bladin: blat negre (tanben emplegat) * blagassar: charrar * blanc fr. chevesne, meunier (peis) * blanch, -a: blanc, -a * blancha pura: aiga de vida * blanchinhard, a: fr. banchâtre * blandar: ?? (lo fuec) * blesta f.: fr. écheveau * bocanar: fa de bruch * bochas f. pl. labras * boda: fanga * bodra, broda (de 'brauda'?) : fr. crotte, boue battue; ordure * bodrós: fug-l'òbra * boes!: bah! * boifar: v. Boissar * boija, boïja [bwejjo] [buijJo] (Cruesa e endacòm mai): V. buïja * bòina?, boina [bwejno] : bòrna * boinar: bornar * boïolar: faire de bofiòlas, fr. se boursoufler * boirador [bwejra'dur] fr. instrument pour enlever la deuxième peau des châtaignes dans l'opération qui consiste à blanchir les châtaignes, instrument que l'on appelle aussi en Creuse "las tanalhas" * boirar [bwej'ra]: mesclar, braçar, pelar las castanhas amb un boirador (aisina per las emblanquir) * boiricin: panièr * boiriu: redalh, fr. regain * bois m. pl.: encastre (d'una fenèstra) * boissar : escobar * boisson blanc : espinalba, aubespina, jargas blanc, jargue, fr. aubépine * bòja, bòtja (?) : saca * bojal(h?) : fr. trou. bogalh? * bojalar: traucar * bolar: s'enfonzar los pès dins l'aiga e n'aver la cauçadura mòla * bolega: fanga liquida * bolin: panet redond * bolit, bolhit, bulit, bulhit: olada (plat) * boljar, bolejar: bolegar (tanben emplegat) * bomba (a tota ~) : en córrer plan regde, plan viste * bombar: fr. bondir, rebondir * bòn(n?)a: fr. marécage * bondir: fr. gronder (bruch) * bonhar: far trempar, macerar (varianta de Banhar qu'a aquesit un sens particular) * bonhat,-da : se ditz d’una frucha tròp madura, tanben de quauquaren qu’a demorat dau temps a trempar dins un liquid * bonicon: ?? * bordairatge, bordieratge: bòria, ermitage, fr. closerie, petite métairie * bordassar (metatèsi d'Adob(r)assar) [burdasà/durdasà] : repetaçar, fr. rapetasser V. 'do(b...)rassar * bordier: bordièr; p. ext. logatièr * boreta: bar(r)iòta, carriòl(a) * borifa: fr. rombe (instrument de musica) * borilh: borlhon, tapon (coma la nèu) ; tot pitit grun de pouvera * bornat m., bornhon : buc (demorança de las abelhas, autrescòps facha amb la cavorna de chastenh, aura dins de caissas de fusta) * bornha: panièr grand, naut e pregond, de palha tressada per tal de conservar la frucha * bornhon V. Bornat * borramesclar: mesclar totalament? * borrar: tustar (tanben emplegat) * borrassons: fr. langes, couches * borricha (grafia?): bòssa, bossa (engenh de pesca) * borricon: fr. bourriquet * borrilh : polvera, bordilha. fr. balayures, poubelle * borrinar : barrutlar, fr. errer * borriqueta: saussa o sopa d'orselha * bòsc beneit: bois * bosar (se) : se laissar tombar coma una bosa * boschalh : tap (de trafec rotièr) * bòta: bota (fr. outre) * botarèl, botareu: campanhòu * botifla: veissiga * bòtja (?), bòja : saca * botjar: vojar fr. verser. Plòure coma qui la bòtja/vòja: plòure a semaladas * 'bracar V. Abracar * braçar: remenar * braçat (de '') : à bras-le-corps * bradar: gelar * bradassa: charraira, fr. barbouilleuse * bradassar (brandassar) v. secodre; parlar a tort e a travèrs * bradasson, bredasson: persona maladreita o brusca * bradau adj. (tombar '') : fr. lourdement * braga: fr. culotte * bran: bordilha * brancantar : barrutlar, fr. errer * branchiera : ?? * brand o bram?: "sonar a brand": fr. sonner à toute volée * brandinar: barrutlar, fr. errer * brau: fr. lisière de terre qui sépare un champ d'un autre * braulhós: brumós * bravament adj. : doçament; regde; rudament * brave, brava : bèl, bèla * brèça [barça] : brèç * brechar: cobrir * brechalh (Cruesa): tapadoira * bredilha: charraira * brejadís: discussions, charradissa; baralha, disputa * brejauda: sopa caracteristica del Lemosin facha de cauls e de lard (de 'brejar') * brejon: codena del lard * brenada: manjalha de bren amb aiga per péisser los pòrcs * breta, bretona: vaca de lach * bretonar: faire de grumèls * briar (de 'breviar') : acortar * bric de (pas '') : pas ges de; pas cap de, cap bri de * brija (pas '') : pas brica * brijon, brigon: miga, morcèl * brima: molsa; bruine, crachin (que dona l'oidiom o lo mildiu als vergièrs) * brimar: fr. bruiner; èsser atacadas las trufas pel mildiu * bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar * bringar: dançar, saltar, folastrar * bròcha: branca secondària d'un aubre * brochilhon: branquilhoneta * brochon: fr. brindille * brocon (far au "): ?? (es un jòc) * broda: fanga * brodir (brondir), brudir: far de brug, bronzir, bondinar, resclantir * brodischa: branquilhon;fr. broussaille * brostachabrit: fr. chèvrefeuille * brosinar: brosinhar, brusinhar. fr. bruiner d'une pluie fine et persistante * bruau (variant de bruelh?): talús * bruchadís: bruch continu??, brejadís ?? * brucir: mòrdre, atacar a pitits còps de dents, pinçar, piunar * brudir: brusir, brugir, brogir, brunhir, brúnher. V. Brundir * bruja: bruguièra * brujaud: fr. ajonc * brumerlós: brumós * brun (faire ") : faire negre/fosc. montar brun: s'escuresir lo cèl * brundir (lat. grundire) : bronzir, bronzinar * bruset? bruselh?: iò-iò fabricat pels mainatges * budalha: budèls de pòrc * bufec: fr. vide (de fruit à coque: cacau, avelana...) * buïja, buija, boïja, boija, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga. fr. terre en friche, pâtis, jachère * buja, bruja: gèrla, jarra (cruche à huile en terre cuite vernissée, non à long col, mais à anses) * bujandariá: fr. buanderie * bunhet m. : aurelheta (pastisson) * bura: de color fosc * burgaud, bergauda (Cruesa), burgon n. : fosseron * burrau (Cruesa): fr. babeurre * butir: butar * cabonhat adj. : fr. encaissé fig.?? * cacau, cacalh (de 'cascalh' ?), calau, cacòu: notz * cacunha: automobil vièlh * caga-menut: avar * çaiquedelai, çai que delai: ça que la, çaquelà * caireforcha: caireforc * cairiá (cairia, càiria) : canton (coin de l'âtre). C(h)erchar per las cairiás : c(h)erchar, furonar pertot sens succés; caire, ròdol/ròde, parçan, comarca * calau: notz. fr. noix V. Cacau * caleta: fr. cosse * calhada, calhadon, calhat (Cruesa): formatge blanc * calhar: fr. tasser (la terre) * calòta: sièta crosa * camjar: cambiar * campar (/se): quilhar, dreçar * canaçon : fr. caleçon * canal [conar] * cancanar, cancanilhar: charrar * cancaridier: fr. frêne * canòla (Dordonha) V. Coada * cap (pas '') Bas. Lem. : ges * capforcha: caire * capit: poirit (fusta) * 'captar (/se) V. Aca(p)tar * caquetar: charrar * carcalin: pan gròs en corona * carcilhar (se) fr. s’émietter? * cardalhan??, cardalhau: tòpi, topinambor * carolha (Cruesa): pèl d'espic de blat d'Índia * carreu: fr. chariot * cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl * cascavelar: avançar fasent cascavels * cassa, casson: bocin de tèrra, ben massiu, fr. motte de terre. Durmir coma un casson : durmir coma una còça (dormir pregondament). Un casson de pan: un bocin de pan * cassar: copar * 'catar (/se) V. Aca(p)tar * catissar(s'): acatar (s') (tanben emplegat) * catura : tòrt, despit o damnatge causat a qualqu'un * cauçar: fr. butter (la terre) * cauças: socas (d’arbre) * caumassa: calmàs (calor estofanta) * cauquilhard: pelegrin * caura f. : avelanièr * cavalhier: gendarme * cencena: nœud de l'écheveau; remue-ménage?? * cendrilha: fr. mésange * censat: gaireben * 'cepte V. Acepte * cerèisa/cirèisa [sirèijo], cerièisa [serièijo] : cerièra * cerv: cèrvi * ‘chabason: terminacion * chabeç: fr. fâne * chablata, chabla: clujada (fr. toit de chaume) * chabreta: siulet o cornet d'escorça de castanhièr fabricat pels goiats * chabreu, chabròla, charbòu?, chabròt? : barreja de bolhon e de vin. "far chabreu" ajostar de vin al bolhon * chabreulh/chabridon: cabridon * chabròl, chabròu, chabròt? : cabiròl? , fr. chevreuil?; cabridon? * chabruelh: cabiròl, fr. chevreuil * chadan: tèrra (de 'chada an') * chadieira: cadièra * chafre : surnom, escais(-nom) * chafrolhar: fr. froisser * chaine, chasne, casse, jarric, rover, rove * chaitiu, -iva: coquin; marrit (maloneste e mauplasent) : persona malaürosa, magra e de pauc de santat, pas en fòrma * chalelh [chonej] [tchalej] : calelh (tanben emplegat) * chambija: rastèl * chambon: jambon * chamnhar, chamjar v. cambiar * chaminaire: vagabond, sens-ostau * chaminar: caminer; vagabondar * chanabon: cambe??, carbe?? * chanòla: ansa * chantilhar v. fr. chantonner * chanturlar: fr. ânonner * chapalon (Cruesa): V. pelharaud * chapdau: ensemble daus bens, la propietat (terras e bèstias) * chapiau: fr. pignon (d'un ostal) * chapmarteu: caboçòla, capgròs, tèsta d’ase * chaputadís: dispute * charavelí(s): carivari, charvarin, fr. charivari, vacarme, tapage qu'on fait aux nouveaux mariés * charbonièra, cendrilha, senzilha, gamada, coa de panlon: chincharra, sarralhier blau, tèsta blava (blua), pimparrin, lardeireta (tots en Provença maritima), lardier Prov.; fr. mésange charbonnière * charjant: pesant, pesuc * charmable, eissarmable ? : fr. charmant * charmenar: tormentar, tracassar * charpinhadís : disputa * charrairon: caminòl charratièr * charrau f. : intrada d'un camp sens barrallha, facha d’entrelaç de branchas, mai granda que la cleda; barralha "à claire voie" * charrièra, carriera: camin o espaci libre près dels ostals ont passan o estacionan las carretas entre las bòrdas; per ext. cort de la bòria (de. basse cour) * chas adv. en çò de; chas ieu/me…: los membres de ma familha, l'ostalada " chaser: caire, tombar * chasne: casse * chassida: fr. chassie * chastiar: castigar * chat-martre: martra * chat-pitoir, chat-pitoi(s), chat-pitòer?, chat-pitair, chat-pitais? [pituej/pitòj] : catpudre, (gat-)pudís * chat-pudent, chat-punais V. Chat-pitoir * chatinglar v. fr. chatouiller * chauça: cauceta * chauchabutida: ?? * chauchar: fr. appuyer * chaucida: caucida, mena de cardon salvatge * chaufaliech [-et] : fr. bassinoire * chaul d'asne (Cruesa): mena de cardon salvatge * chaulhadura: solhadura, brutícia * chaulhar: solhar, enlordir, embrutar; trempar * chaumassa : calor umidosa de l'estiu * chaumenir fr. moisir * chaumenit, -ida: fr. moisi, -e * chaunhar: fr. grignoter, croquer * chaupir : atrapar, agantar * chaupre m., charpre m. calpre (arbre) * chavana: tempesta * chavau: caval * chavau dau diable: fr. bousier, lucane ou cerf-volant, faucheux; mante religieuse * chavaujar: cavalgar * cheita: fr. chute?? * cheminada: cheminèia, chaminèia, cheminièra * chen: can, chin, gos * cherbe f., chibre m. (Cruesa) : carbe, cambe * chialar (Cruesa): cridar en ploramicant * chonhar (Cruesa): V. Fonhar * chòrta (Cruesa): veitura, automobil * chucant: fr. boudeur * chucar: chocar * 'cianta: V. Aicianta * cierge: ciri *cima (a la <nowiki>''</nowiki> de) : au bot/cap de * cinglan (singlan?): colòbre vèrd e auriòl * cir(i)èja: ceriesa. V. Cerèisa * cirie(i)r m. ceresièr * cirèisa, cirieisa: cerièra V. Cerèisa * citron: sòrta de cogorda de color rossèla * clabòt (ueu '') : uòu covat e non espelit, que siá estat fecondat o pas, o que l’embrion soiá mòrt * clachar (se) : s'amagar, s'escondre * cladassa: fr. litorne (grive) * clampar, clampanciar: charrar * clampinar: ? * clapar: per dire de borrar vivament emb las mans o ben emb una lata, o amb quauquaren de plat, de plange * clapeta: fr. pipelette * clapeta (far "): charrar * clapetar: fr. claquer (de las dents) * clardat: clartat * clauvar: clavar * cledier: fr. séchoir * cledon: fr. portillon * clessa: fr. clisse * clocauda : fr couvée, troupe de poussins, engeance, famille * clucas : fr. lunettes * clucaron m. grapaud que pòrta los uòus de la fema "a pelharaud" * cluseu: fr. fente? * coa de patla [panlo]: ajaça, agaça * coada, coda (Cruesa): sòrta de lòssa de fusta o metalh amb un long tudèl traucat que se pausava sus la selha per beire o versar l'aiga. ("godet à queue qui sert à puiser de l'eau dans un seau"), cassotte * coar: fr. couver * coatar (se) : metre sa coberta *còbla f. : fr. couplet * coble (un ~ de) fig. : parelh (un ~ de) * coca: patata * còça: soca. V. Còssa * coçar: cercar, espepissar * cocorda f. cogorla * codar: pàisser las vacas dins lo coderc * coeijar (/se) V. Coijar (/se) * coenh : canton * cogasson: se ditz per lo còu darreir la testa, lo copet * cogoiç, cogòu/cagüelh-cagoelh [kagwey] m. cogòt * cogolha, cagolha f. cagaròl * coguol m. fr. cocu; coguola: fr. primevère * coia, coja: fr. courge, citrouille; gorda faita amb una coloquinta * coijar (/se) : (/se) colcar * colar: descendre? o prendre una carrièra * còl(d)re, còure (còrre) : coudrier (notat 'coorre' en un lexic) * colenar (se) : fr. se glisser * colidor: corredor, fr. couloir * colier: colar. fr. collier * coma adv. amb (exprimís l’acompanhament quand òm parla daus umans e sovent de las bèstias de la bòria) * coma: com. (/Com) vai 'cò? : com va? * començada : començament, començança * conchon: fr. bassin? * concir (lat. concidere) : fr. abattre, accabler (la calor) * condencionar (se) fr. se coaguler * coneitre: conéisser * conelha (conuelha) : conolha * conestre: conéisser * congièra: congèsta * conhar: enfonzar, folrar; fig fr. glisser dans * conòrt: auguri, presagi, opinion, esgard * conortar (se) : regaudir, consolar, donar de coratge * conselh (se balhar) : se donar de còr, de determinacion * contrariós: fr. contrariant * convidós: convidaire * còpa : copa (de bòsc) * còp-sec d’abòrd : fr. tout de suite, sur le champ * copilhar: copar en morcelets * copinhar: tustar? * coquerla: cocut feme * corbe, corba adj. : corb, corba * corcha: sièja (fr. vandoise) * coret: corada, coradilha * còrnabudeu(s?) : fr. culbute * cornelha: graula * corniòla : còl, traquea artèria, esofag * còrsonela, còrsenela fr. scorsonère * cortissons: pantalons corts * cosinacuol: renouée (lit. "démangecul" planta) * còssa: soca * cossier, cossei (Naut Lemosin): preocupacion (gascon 'cossidèr') * cotilhons pl. : gonèla * coturas f. pl. : terras cultivadas de blat, de segle, de blat negre * cramilhera fr. crémaillère * crànher : crénher, crénger (tanben emplegats) * craunhar: fr. grignoter, croquer * crema f. crenta * crochar, 'crochar: acrocar * crochet: fr. pissenlit * cronhar: fr. grignoter, croquer * cròs: trauc; fr. tane (de renard etc). Cròs dau cul: anus * crostar: enlordir * crubir, crubrir?? (p.p crubert) : cobrir * crum: fr. brume * crumor (en ") : fr. obscurci par la brume * crussir : manjar?, devorar? * cubertilh: tap d'ola * cubrir: cobrir * cueire v. còure * cuenh: canton, fr. coin (d'un luòc) * cujar + v. inf. : arribar a, reüssir a * cul sus testa: fr. sens dessus dessous * cuol [kju], cuòl ([tior] a Tula) : cul (tanben emplegat) * cussòla: gròs pan de segla * dadet? (Cruesa): nom afectiu donat als mainatges (de 'daret' aret?) * daiciá, daiciant (d'aicí a/en, ent (= ont) : d'aquí a; dinc a, fins fig. (tanben: d'aicí a) * daivoar: desautorizar, renegar, condamnar * dalh: fr. faux * darreir (nontronés e endacòm mai) : darrier * dau: del (tanben emplegat) * dausuns: qualques, certans. 'dausuns còps' : certanas vetz * decha: ferida * degolinar: caire gota a gota * degolinari (far ") : fr. enlever furtivement (en jòcs d'enfants) * degrad, degrat: grad, gra * degreu: mal grat, despiech, pena, estat de sofrença morala * degut: deute (tanben emplegat) * deibrir, dreibir: dubrir * deimai: fatigat, geinat, excedit * delesei? delaiçai? De lai ençai? [delesej] : d'ara en avant * deleser: fug-l'òbra, hippy * demia, demiá f, demieg m: mièg, mièja * dempès: V. pès (d'en ") * dempuei: dempuèi * denada: viure(s); argent; tropèl? * denaut: en naut * desbilhar, des’bilhar (se) : desabilhar * de(s)bolar: s'enfugir * desavenhe: desagradable, desplasent * desboijar: esbosigar * desboirar: desmesclar V. Boirar * desbojar, desbotjar, desvojar? : desbanar, travolhar; recontar, decorar, cardinejar * desbolegar: desbrolhar?? * desborrinar : esborrifar? * desbraulhar: grafia per Desbrolhar?? * desbrundelar: desrotlar (un fial) * deschassidar: levar la chassida (crostas dels nòunats al bòrd de las paupièras e cilhas); dobrir los uèlhs al monde; batejar. * descranilhar: descrocar, desgafar * descrubir: descobrir * desdire: fr. fausser (au sens materiel) * desei (deseir?), deser : desir; fr. désir * desennastar: levar l'asta * desfarda: fr. débris, rebuts * desgaunhar: fr. faire des grimaces; rechigner; fr. vomir ? * desgaunhat, -ada: renfrogné, ronchon * desgoletar: fr. se dérober, disparaître * desgorçar: netejar una broa * desgreu: mal grat, despiech, pena, estat de sofrença morala * de(s)guelha: fr. boucan, bombance, ribote * desjaivar, desgeivar? : far sortir del lièch *deslenat: fatigat * deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e) * desnant: d'aicí/d'ara en avant * desnogalhar: dobrir un *nogalh o notz * despetesir: fr. décrasser * despiech (far) : contranhar, desrenjar, saubre mau * despuei [dejpej] [despë], dempuei, : depuis * desraijar: desrasigar, desraiçar * desrei: malaür, desastre, troble, desrota * desrejar: chambiar de direccion, desviar * dessierv: dessert * dessós, dessot?, dessots?, dessotz?: dessota, dejós * destombar: càser (de sa nautor); fig. desconcertar * destrenh: fr. ménage (faire le ") * desvarachar: desbosigar, artigar, desglevar, de(s?)gorsar, fornelar * desversar: fr. renverser * desviardar: fr. décamper * desvirar : ?? * desvirolar: escorjar * desvoar: renegar (qualqu'un) * det. grand det: det gròs?. mermilhon : det pichon. guinhaire: indèx * deu: del (arrondiment de [[Sent Irieis]) * déver: deure (tanben emplegat) * diaures!, diatres! : diantre! * diesena: desena * diesenat: desenat * dietz: dètz * dieumenc [diòmen], dieumenche [diòmenche], dieumergue [diomerge], dieumenge [dioumejne] : dimenge (dimenge o diumenc semblan las formas majoritàrias) * dijuòus: dijòus * dimenir : demenir, diminuar (tanben emplegat) * dinc a: fins a * dindaud: dindon, dinde (Corresa) * dindrinar: tindar  * dispareitre, disparestre : disparéisser * dissa(n)des n. (de */'die 'sambati/) : dissabte (de */'die 'sabat-i/ tanben emplegat [disadde]) * 'do(b...)rassar, 'dobrassar? (>adobassar) v. : petaçar. fr. raccomoder (un tissu) * doas-tres: qualques * doçarèl: fat, doçastre * doler v. : dòler * domaisela: fr. cerf-volant * domdar v. : domesticar * domde : docil * dondar v. Domdar * dòstar: dostar, retirar * dòuça: fr. gousse; mongeta, fr. haricot vert * dòure, doler v. : dòler * dreibida, deiberta, duberta, druberta: pp. dobèrta * d'òrs en avant: d'ara en davant * drapel: fr. lange * drollichon: drollet * drubir, drobiir, dreibir, dubrir, druebir, deibrir, ubrir : dobrir * drucar: ?? * dueinan, d'uei un an, endueinan, en d'uei un an: l'an que ven * dumpuèi: dempuèi * durbir: dobrir * durmença: dormança, fr. somnolence * egulhada: fr. aiguillon à boeufs * eidredon: edredon * eigar, aigar, eissegar, asengar v. metre en òrdre, agençar, adobar; ajustar, separar; adesar * eimatin: aqueste matin * einoiar: sofrir; fr. ennuyer (embêter) * einueg: problèma, pena * einuech adv. uèi * einuei, ennuei (esnuei) : sofrença. V. einueg * eiperar, esperar [eipéra] fr. attendre * eirisseu f. jolverd * eisanhe: avar * eisilar: fr. glisser * eisir: aisir??; eissir?? * eissabanit : ?? * eissabencar: eissabrancar, eissabancar?, desbrancar, (e)scabeçar * eissaragar (grafia de verificar): esparpalhar lo fen. V. Eissigar * eissarquiar: esfondrar, desplaçar la tèrra * eissaurar: V. Eissurir * eissaurelhar : assordir * eissebrar: estrifar, entalhar * eissegar : segar, meissonar; fig. destruire * eisserbant: deserbant * eisserbar: sarclar, arrancar las marridas èrbas * eisserbatge: deserbatge * eissicolhar (s') : cridar * eissigar (varianta d'eissegar/eissagar: partejar en parts egalas entre personas) (/s') : esparpalhar * eissiular: siblar, siular * eissolent: insolent * eissorlar: eissordar (dins lo sens d'enervar) * eissublar, eissuflar, eissicliar (sicliar) : siblar, siular (lat. exsibilare) * eissubir : fr. se volatiliser?? * eissufle, estufle, eschurlet, eschuflòl, eschurlòl: siblet, siulet (lemosin classic) * eissurir v. fr. premsar, serrar, tòrcer, faire secar, fr. essorer, épreindre; agotar, fr. tarir; fig. agitar, quichar lo chuc * eitot: tanben * embaisse: biais, afar * embarbolicar: embrolhar?; embarbostir? * embonilh: fr. nombril * embrucida, embrussida: morduda, nhacada; fr. pincée * emper adv. pasmens, totun, pr'aquò (cf. catalan 'emperò') * emplei: emplec * empleiar, empluiar franc. : emplegar * emplenat, empluiat franc. : emplegat * emplir: emplenar * empluiar, empleiar franc. : emplegar * empluiat, emplenat franc. : emplegat * en per avant: aperabans * enançar: avançar, progressar * enautar (/s') : enauçar * enchaiença, enchaison: escasença, pretèxte * enclunhe: enclutge. fr. enclume * encranilhar: encrancar * endalh: andain. Fenar los endalhs: faner les andains * endechar: endecar, mabolhar, abasir, abismar * endechat, -ada: andicapat ; privat d'un o plusors dets de la man * endonc: puèi que; alara, alavètz (en aquel moment) * endueinan [ɛndej'nɔm]: l'an venent * endunle, endutle: budeu emplit de charn de pòrc aprestada. Se conserva emb lo salat (charn de pòrc salada) e que se minja bulhit. fig. V. Entrule * endurar: sofrir * enfetós: pudent * enfeurit,-da: enfebrit (que suefra de las feures) * enfonilh: fr. entonnoir * engalunchar (s'): s'installar o èsser pres dins las brancas d'un aubre * engarçar: trompar meschantament * engaulhar (/s') : se crotter de boue * enginjaire: fr. inventeur * engolar: engolir; fr. gober * engraunhar: engraufinhar, grafinhar * engrunar: fr. écosser, égrainer * engueitar: gaitar, espiar * engingar: engimbrar * engravissa: escaravissa, fr. écrevisse * engulhar: conhar lo fiau dins l’agulha; conhar lo còrs dedins un vestit per s’abilhar * eniurar: fr. enivrer * enjagat,-ada : posicionat d’un meschant biais * enjucar (s') : s'enjocar, se plaçar a la cima de quauquaren d'aut (aubre, eschala, teulada, etc.) * enmatin (l' ~) : matin (lo ~) * enniblat: ennivolat * enniurar: fr. enivrer * enquera, engueras/engueras (d') adv. encara * enquilhar: cargar (un vestit) * enrotar: començar, metre en rota * ensauvar (s'): se sauvar * enser (l'): lo ser * ensorcelar, ensorcierar, ensorcilhar: enfachinar, enfadar (tanben emplegats) * ensubrevut, -uda: que pòrta lo marrit uèlh o sus lo qual l'an getat, embreissat, emmascat, enfada, enfachinat, enfachilhat * entainar: tardar; languir * entau: aital (del latin 'in tale (modo')'); (ai)tant * entanhar: enfangar, enfangassar?, embodigar??/embodijar??. fr. embourber * ente : ont * entòrcha : fr. torche * entraupa: entrava; trapèla, tracanard * entraupar (s') : fr. s'entraver, trébucher * entreprener: entreprendre, entreprene, entrepréner * entrebreschar: ?? * entrule m. òme pauc actiu, mal desgordit * entrusca (tant) que: fins (a tant) que * envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar * enviá: enveja * enviblar: trompar; jugar de meschants torns, ensorcelar * envirolar: entornejar * esbabinhar (s') : finfonhar, ranguilhejar, biscar, ragassar, petonar, fr. grommeler, rouspéter (en faisant des grimaces) * esbadaurelar (s’) : cridar a plen gorjareu, plan fòrt, en alulhar * esbalausir [ejbalu 'vi], esblausir [ejblu' zi] : esbalausir * esbatoelh, esbatoeri(s...): fr. ébat; amusement; joguet * esbaubit: plan estonat * esbelar: se far bèl, lo temps * esblanchurir: blanquejar * esblausir [ejblu' zi], esbalausir [ejbalu 'vi] : esbalausir * esbolhar, desbolhar: traire lo budelam, dobrir las tripas; demolir, destruire, abatre * esborlhar: fr. aveugler * esborissar: esborrifar * esbraceiar: esbracejar * esbramelada: fr. bêlement * esbramelar (s') : fr. s'égosiller * esbresinaer, esbrijonar, esbrisonar: fr. émietter? * esbrodichar, esbrodichonar (minoratiu?) : podar un aubre, fr. épointer * escadassar: cridar per paur (per dire los crits de las jalinas) * escaletar: fr. casser, enlever la coquille, écailler * escanar: fr. éreinter * escarabissa: fr. écrevisse * escassonar: émotter * escassonat, -ada: dividit, trencat * escebrament [eysebrà]: estrifament * escebrar [eysebrà, esibrà], escicar, escirpar: destrifar, partir, escarpir * eschala dau Bon Diu, o dau diable: arquet de sant Martin * eschaletar: escalar. fr. escalader * eschamjar, eschamnar: escambiar * eschamge, eschamnhe: escambi * eschantir: atudar; aucir * eschardilha: fr. écharde * escharnir (s') : grimacejar ''Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir'' * escharonhar: escorjar, levar la charn de mala manièra, en eissebrar * eschauradís : escaufament * eschaurar: escaufar * eschauton: fr. écheveau * eschavel: fr. rouet * eschilla [eschinla] : esquilla * eschillon [eschinlon]: esquilon, fr. grelot * eschivar v. estalviar, economizar; evitar * escicar (essecar??) : talhar? * esclapir (s') : s’esfondrar, tombar tot d’un còp * esclargir: esclarir, fr. rincer * esclarsiera, esclarciera?, esclarsida: fr. clairière?; esplendor?; esclat de lum. loc. A l'esclarsiera/esclarsida: fr. à la pointe du jour * escorcir: escorçar * escorsiera: corsièra * escrasar: esclafar * escraunar (s') : cridar (coma una graula) * escrupir: escupir * escujar (s') : s'escondre * escunlar, escutlar, escudlar: versar, vojar, mesurar; plaçar, despensar; fr. embarrasser, rendre penaud, interdit. * escura: bòria, bòrda, granja * escuròu: esquiròl * esfarbir, esferbir: desbarbolhar * esfeunir: mettre en colère, exciter, irriter * esfeunit,-da adj. : dins un estat de colera * esfodir, esfòudir, esfaudir?? : espantar? * esfoudir: affoler * esfredir: mettre en colère, exciter, irriter * esfredit,-da adj. : susprés, paurós * esgirdar: asperger éclabousser * esgleisa: glèisa (tanben emplegat) * esgorçar: agotar; desboijar (desbosigar) * esgrinjòla: V. grinjòla * esjarrar: esgarrar. fr. écuisser, fendre en déchirant * esjarrilhar, ajalhar, esjalinar (per terra): (s'): acatar (s') (tanben emplegat) * esjavinhar(s') V. Esbabinhar (s') * eslampar, eslampiar [eslampià/eslapià], (es)ropiar, eslifrar, colenar v. lisar, fr. glisser; déraper?? * eslampiada: fr. laisser-aller, emportement hors de soi, licence; lampada, fr. lampée (prendre une ~ d'une boisson) * eslauç, eslhauç: fr. éclair * eslhausada: coup d'éclair * eslhausar, eslhauçar: fr. faire des éclairs * eslausiada: coup d'éclair * eslonjar (/s') : (/s')alongar; se jaire/jàser * esmai, desmai: fr. émoi, souci, inquiétude * esmaginar (cf. cat. anc.) [eimaginà]: imaginar * esmaiar/esmajar: inquietar, estonar; decorar, florir, fr. émailler fig.; S’esmajar de quauqu’un o de quauqua ren: migrar, demandar o cherchar de las novelas, s'en preocupar, s'en inquietar * esmalir (s'): enrabiar (s') * esmalit,-da adj. : dins un estat de colera * esmància: menaça * esmanciada: menaça. A esmanciadas : fr. en rampant? * esmanciament: acte d'esmanciar * esmanciar: amenaçar, far de menaças amb un signe de la man * esmaraunar o esmarraunar?? (s' ") : fr. grogner * esmirar: visar (aver coma objectiu, cibla) * esmiraudiat: miraculat?? * esnançar [ejnansà]?? (amb EI- non etimologica) : avançar, progressar * esnharlar: agrandir un vestiment a otrança en tirant dessús * esnuiança: fr. ennui * espanhar v. (u)lhauçar * espandre: espandir * espanir (s') (Cruesa) V. espatarrar (s') * espansilhar: escampilhar * esparrar (s') V. espatarrar (s') * esparson: fr. écouvillon * esperar [esperà] fr. espérer * espetissar: apetitir * espeulhar: espelhar, escorjar (levar la peu per la recuperar) * espinasson: albespina??, aubespin?? * espingar: gambadar, se ditz pejorativament per dançar, remudar, bolegar * esplamir: fr. étaler? * espodansar: espodassar, podar un aubre * espofidar: fr. pouffer?? * espotir [ejputí], espòutir (lat. Pullis: pòu, polvèra) : fr. écraser, réduire en poudre * espistrolhar: fr. éclabousser * esraminar : fr. gronder * esranchat, -ada: garrèl,- a * esranhadís : fr. toile d’araignée * esrantelar: levar las rantelas * esrapar: desrapar * esritjós (grafia per iretjós??) : ?? * essaurelhar: V. Eissaurelhar * estamnar : entamenar? * estancha: estanhòl, pescariá * estelura: estelam? * esterbar (de Trevar??): barrutlar, fr. errer * estiflar: siular * estinhar: v. Estribar * estinhassar : fr. ébouriffer * estolha: estobla, restoble, rastolh * estorbar: dispersar * estorbeu: esparvier (tanben emplegat) * estorcer (/s') : fr. se tordre, se tortillerèstra: lucana petita del granièr * estre: èsser. Estre per +v. inf. : èsser al punt de * estrech : èsser un '' : èsser fòrça magre * estrelhar: donar una rosta, fr. étriller, battre, donner une raclée * estribar : trabalhar, usar, fatigar; fr. unir le fil en le dévidant par le moyen d'une pièce de cuir ou de drap nommée 'estribador' ou 'estinhador'; fr. mener bon train * estrifolhar: estrelhar, batre, donar una bona leiçon * estufladís: siulament larg * estuflar: siular * estujar: escondre, amagar; estojar ? * esversar: fr. renverser * esvetlar [esvenlà], esvedlar (s') V. espatarrar (s') * esviardar: fr. éreinter * esvirolada: ?? * esvirolar: escorjar; fig. despolhar * etiada: fr. jachère nue * eu (Naut lemosin): el (Bas lemosin) V. Aul * exprès (a ' '') : fr. à dessein * fadard [fodar], fadarda/fadassa: fadat, fat, nesci * faiòu n. fau * faler: caler * fame: fam * famgala: fr. fringale * familha: tanben vòl dire 'mainatge, enfant'. "(Ilhs) an doas familhas" * fanha: fanja, fanga (tanben emplegats) * fanir: ?? * farcidura: farçum, farça * farfantela: ?? * Farjòu: Ferreòl * faròt: ?? * farrar: farratjar?? ; ferrar * farròlha f. : ?? * fastjar [fashà/foshà] (latin ''fastidiare'') : empebrinar; fr. fâcher * fat, fada: caluc, uga * fava, fava verda: mongeta, fr. haricot vert * feblesir: feblir * femorier: fr. fumier * fendassa: crebassa * feniera: fr. fénil * fermic, fermitz, furmic: formic, formiga * fermijar: formiguejar (de monde, etc) * fers, fera: sauvatge; fièr, -a * feunial: fr. taie d'oreiller * feure f. sovent en pl. : fèbre. Feure bringau * feurier: febrièr * feuse: falgueira (tanben emplegat) * fiau per linha : de fial en cordura, de fial en agulha (punt per punt, per lo detalh, dins una succession logica) * fiau: fil, fial * fiaulat: bandat, pintat * filh de vessa ! : macarèl * fiolon: botelheta * flaia: fr. pousse d'un végétal * flaina: fagina * flau onomat. : fr. vlan * flaujon : fr. flageolet. * flaunhard : fr. flemmard? * flaüticar [flejticà] : sonar mal la flabuta * fleitau: plafond * flissonar: ondejar? ; fr. frissonner?? * fodinar: fr. fouiller * foirar : aver la foira * foitar(/se) : fotre * foitre (/se) : fotre * folharja: fuelham * folharjós: folhós * fonhassar o fonhar (?) (Cruesa): ploricar * fomarier: fumièr; bordilhas * fomorjar : ?? * fòrt (a ~ de), a fòrç de ?? : a fòrça de, a dich de, a dicha de * fotrasson: janfotre * frachin: cendre o escòrias pichonas, oxid negre de fèr * fradassa: frachiva (landa, terrenh inculte) * frair n. fraire * frau: tèrras abandonadas, èrmas * freg f. : freg m. * fregir: refregir * fremijar: fremir * frijoladís: frejolum, fr. frisson * frijolar: fremir, estrementir * frenir (de "fenir" ?) : gastar, usar * fresche : fresc (tanben emplegat) * freschum: fr. fraîchin * frestinar: furgar, fosilhar, cercar, tafurar, nistejar * fretissa: V. Lissa; pan negre fretat d'alh * fricaud, -a, fricós, -a: fr. ragoutant, friand, appétissant * frijol, frijolada: frejolum, fresiment, fr. frisson * frijolar: fremir * frijoladís, frijolament (frisolament? ?), frejolament? (fresolament??): fr. frissonnement * frimor: frejolum, fresiment, fr. frisson * fringa-marçau (far la ") : ribòta, festa * flissar: ondejar? ; fr. frissonner?? * frissar: ondejar? ; fremir, fr. frissonner * friular : fiular en frire ?? * frotjar o frojar? frochar? (se ven de 'fruchar') v. créisser (arbres, plantas), butar, grandir, se fortificar, aprofiechar; fruchar, frutejar * fruncir (las ussas) * fuelher : caler, faler * fumari (Cruesa): fumièr * funtar: defuntar, morir * furgalhar: fr. fouiner, fouiller * gabolhan: fr. églantier * gafada: mossegada, estrifada, esquinç(ada); regomàs, monha; bajocada; malbiais * gafon: fr. gond * galatja, jalatja [ga'lazo] : fr. ajonc d’Europe * galeton: pastisson * galhauda f. rana (de 'gaulha') * galòpa:?? * gamar: raubar finament * gamiraud: fr. garnement * gana: ga, gas, gau. fr. gué (tanben emplegats) * ganh: gasanh * ganha: truèja * ganhon, gaunhon, nhon, go(i?)nhon n. pòrc * gansolhar v. fr. éclabousser * gargolh, garguilh: fr. rale, gargouillement borborygme, grouillement, passage ou production des gaz dans les intestins; enrouement, barguignage; médisance, murmure, babil. * garlècha: fr. gardon * garlopa: fr. varlope * garri: rat pichòt (terme afectiu) * garrissada: bòsc de garrics * gasinar: furetar * gaste, -a: fatigat, -ada, las, -ssa, abracat, -ada (de gaste: de fatiga) * gata: pòcha * gatge m. salari; mòble; instrument; recipient, esplecha, ostilh, ustensilha (sovent vaissèla o panièr); causa. Gatge pissier: gresala de pissar. En occitan medieval ''gatge'' = fr. attirail * gatieira: davantal, faudal * gaton: pochon (pòcha pichona) * gauça: gòrça ?? * gaug : fr. pissenlit * gaulha f. fanga * gaulhada : f. fanga * gaulhar, gaulhier, gaulhasson: gassòt * gaunha: gauta * gaunhas f. pl. : fr. gâle; écrouelles, cicatrices des écrouelles * gemar: gemir * gença: balaja, engranièra, escoba (tanben emplegat) * gençar: balajar * genebeurnier: genebrièr * genha: caprici * gente, -a adj. graciós, -sa * gentiament adv. : doçament, amb gràcia * genuelh: genolh * getacion: (fach de getar un) marrit sòrt * g-i, gui, li: i * giau (<geu) : gibre * giba: volam, fr. serpe à long manche *gibla: ??. Plòure a giblas: plòure a semaladas * giblar: plòure a semaladas de faiçon quasi orizontala * gibon: volam per esclairir (fr. élaguer) los aubres * gigonha: irresolucion, dificultat futila que arrèsta la decision d'un afaire * gigonhar, cigonhar, jaguinhar? : trabalhar inutilament, traire mal a faire un obratge mecanic per fauta de bon otilh; cracar, far de bruch, coma lo de quicòm mal jontat; agir lentament, lambinar, lamternar, trabalhar quaucòm amb mejans insufisents per i reüssir; (Cruesa): fr. gigoter * gileta: vesta * gingar: fr. giguer, saltar, gambadar, fr. folâtrer * gipa-japa (far) : tressautar, tressalhir * giraudela: giròla (mena de camparòl) * girrinar: bruch del sautarelh * giton: fr. rejeton ? (d'arbre) * gitre: fr. gîte * giure: gibre * glaç: glaçon * glara: clara d'uòu (tanben emplegat) * gleisa [eλeizo]/[e(l)ieiso] * gloriosetat: vanitat * gòfe (gònfle) : fr. bouffi * goiasson: enfanton * goiat, -a: gojat, -ata * goion: fr. goujon * golar: engolir, englotir * goneu: abit, vestit d'infant * gòrça: brossalha, ramalha, ramada, rodicha onte i a de las rumecs, daus boissons daus petiòts aubres entremesclats; broa de clausura, fr. fourré * gorgeira: fr. gosier * gorgetar: vomir; avoir des haut-le-coeur; fr. gaver (un animal) * gòrja f. boca * gòrja roja: fr. rosé des prés * gorjar: fr. gaver (un animal) * gorjarèu, gorgarèu: fr. gosier, conduit de l'arrière-bouche à l'oesophage. * gorret: fr. goret * gorrin, gòrra: pòrc/truèia; pòrc marin * gorrinar, gorreinar: fr. chatouiller; gratar, fretar * gosonar: fr. remuer (un bâton) dans un trou * ‘grafuelh (agrafuelh) : fr. houx * (non) gran [gro] adv. : ne ... : pas brica ... N'es gran/Non gran: fr. certes pas * granda: mameta * grandmair, grandpair, grandamair: grandmaire * granissar: far de granissa. fr. grêler * granolha: rana, granhòta * grapar: fr. gripper (attraper, saisir) * grapiar: escalar. fr. escalader * gratussar: fr. gratter en surface (la poule) * grautons: gratabons, graissons * eschillon [eschinlon]: esquilon, fr. grelot * gresa: ?? * greu: grelh, grilh (tanben emplegats) * grial: fr. vaisseau en bois rond en forme de jatte * griala: fr. terrine * grinha (cercar ~) : cercar brega: cerchar de se brejar, en paraula o emb los punhs) * gri(n)jòla: v. Grisòla * griselard : grisós, grisastre * grisòla [gri(n)jòlo] : fr. lézard des murailles * grison: granit (pèira) * gro: groa ?? * groada, gruada: nidada (de poletons...) * grolaud: ?? * gromar: fr. croupir; cuire (trop) longtemps; s’attarder * groüm: fr. groin; pòrc * grun : grain; fr. chenil, niche * grumilha, grumulha: lagrema * grusilhon: grun pichòt * guelha: pelha * guena: monina * guèrlhe, guèrlha, guèrle, guèrlia adj. : fr. louche * guerlinja: esquilon, fr. grelot * guerlon : fr. gobelet en ferblanc et à une anse qui sert de mesure pour le lait * guessar ?, guessir ? : profieitar * gui, g-i: i * guicho?: fr. chat-perché * guichon: fenestron * guidauba: fr. viorne * guilanèus m. pl. : fr. quête des oeufs (En Naut Carcin, per l'Avent los jovents e los mainatges anavan quistar de farina e d'uòus. Segon Xavièr Vidal, aqueles cants se dison ''guilhònas'', e, dins d'unes vilatges que i a, se cantavan pel Cap d'an. Per Cap d'an se crida Al gui, l'an nuòu (''gui'' es un francisme per vesc). * guilhaneu (per '') : estrenas? (de començament d'an). V guilanèus * guinde (Peiregòrd, Bas Lemosin) : piòt, dinda, dindon * guindre: fr. dévidoir * guisauba: vidauba ?? * 'guissable, aguissable : asirable, fr. haïssable * gusseu: fr. bobine, pelote * guita: fr. cane (femelle du canard) * i. V. Ilhs * idolar: udolar, cridar fòrt, fr. hurler * i-eu: V. Eu * ifofonar : cridar per sostenir la nòvia * ilhs: els * imatjar, esmajar?? [ejmajà] (cat. anc. esmaginar) : imaginar * inhon: onhon, ceba * intucat : intocat, endecat?? * io: ièu * iò: o (article neutre) * ja! ja! (jatz? de Jaire?) : per far arrestar los buòus * jaçar, jagassar (liagassar), jacassar, jacinar, (s’)esjacinar (tanben: cridar coma una ajaça), bargassar: charrar * jaciaud: jaç, fr. tanière * jadilha: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses, fait d'une pièce de bois * jadilhada: grand quantitat * jai: gag, gai (auseu) * jaiç: jaç. fr. gîte * jal (bas-lemosin) : gal * jalussada: còp de gel (meteorologia) * jalussier: qui apporte nombreuses gelées blanches * jangaunhas n. maissèlas * jangladís: crits de granda dolor * janglar : cridar, lo pòrc o can quand qualqu'un li trepeja la coa; fr. grignoler * janzi : '' Quante ma granda-mair vesiá quauqu’un cassar de las nosilhas emb las dents, disiá que quò « li donava lo janzi ». Quò li fasiá l’efiech d’una seja que vos sisla dins las aurelhas, que vòstras dents semblen prestas de vos tombar de las gengivas.'' * janton: paisan * januelh: V. Genuelh * jardòla (en '') : ?? * jarpalha: disputa * jarra f. : garra (d'animal), cuèissa; fr. quartiers (de viande); lobes de noix * jasbre, jasbra : ? ''Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir'' * jase?, jars? (Cruesa): auc (auca mascle) * jaser, jaire v. : jàser, jaire * jaspir: prendre, atrapar quicòm de sas mans * jaspissons, jarpissons? (Cruesa): fr. grande bardanne; autoadesiu, adesiu * jau (naut-lemosin) : gal * jau d'Índia: dindon * jaufada: grapada, grafada, fr. jointée (de mains) * jausemt, jauvent, -a adj. faste; benfasent, -a, qu'a bonastre * jauvir: gausir * Joan-femna: fr. garçon manqué * joine: jove * jònc: jonc * jorn falit (a '') : a solelh colc * jòune, -a, joune, -a adj. jove, -a * juca: granièr pel fen * junja f. vedèla (vedèla i designa lo vedèl feme que ven grand) * jurc’a, jusca, jurcinc’a, jurcanta, juscanta: adv. duscas * justar o ajustar: mólzer * jutar: far de jus?? * labencha: granda peira plata * lac m. mara, cròs d’aiga durmenta * ladre, -a: marrit, -ida * lai: i * lai-bas, la-bas: aval * lai-sus, la-sus: ailamont * lait (minoritari) : lach * larjoït : ?? * laschar: fr. lacher * la-sus: ailamont * lata: fr. perche * latz (Cruesa): fr. giron * lau (en ") : en bas * lausissa: teit de lausas * lebretar: bruslar d’enveja * lechadier: fr. friand * lechatariá n. lecariá * legièr (de '') : ?? * len, lena adj. : ?? * lendoman: endeman * lerpar: lecar * lerpeiós: vescós, limparós * lesina: avarícia, retenguda * levada: regòla d'un prat * lèva-nas: fr. effronté * li: i * liga [lia] : fr. fanon * liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan) * liauna: fr. lierre * licossiana/liquossiana : pocion, licor?? * liedra: fr. lièrre * liera: fr. lièrre * limaç: limac, caragaula * limaçon: lo haiolet, la malimòrna * limanda: fr. planche, rayon, étagère * limerò: fr. manigance, intrigue * liquossiana/licossiana : pocion, liquor?? * lira: fr. mulot * lissa, lissada, 'lhissa (alhissa) f. alh salvatge * loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire * loenh: luènh * loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh * loira: puta * lojandier, lotjandier: fr. locataire * lor inv. ex. 'las lors' * lovanja: lausança * luec: luòc (tanben utilizat). Dau luec que: dau temps que * lugarn [ligò] : l'estela del matin * luminier: fr. luminaire * lunon: estela * luquet: fr. loquet * luquetar : fr. scintiller * lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l'es, fug-l'òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes * lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt * macha adj. : ?? * mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid * magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin 'mensa' taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s'assetar * mai: emai * maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin * maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier * maiar: florir; agrementar * malhonar: ligar, estachar * mainatgier: estauviaire * mainatjar: economizar, estauviar * mainin: mameta * mairgranda: grandmaire *mairina: ostal de la comuna; fr. mairie * mair-reir: mairgranda * maisei: ?? * maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh * maitot: tanben * malangorir: trefosir? * malàudia: malautiá * maleira: (fach de getar un) marrit sòrt * maleviar: ?? * malinar (se) v. fr. se culotter * malinas f. pl. pantalons * malurnança n. f. : èsser en situacion de grands malaürs * malvenguda, mauvenguda: accident * manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar * manca adv. : levat, exceptat * mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra * mance, màncie adj., mança f. adj. : maladrech * mandin: matin (tanben utilizat) * mandinier, -iera: mendicant * mangle, manglhe (mànlie): margue * manhar: tocar * maniar: jugar un meschant torn * maniganç n. bandit, coquin, paubre malautruc; hippy * marendar: far lo marende * marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l'est, e de 16h a l'oest) * marendon: petit repais; collacion de quatre oras; sopar * màrfie (aver lo ") : avoir l'onglée ? * marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l'ajaça * margaud: fr. matou * margolin: gaton * marmusar: murmurar * marmona: ?? * marn f. : branca gròsssa, principala, d'un aubre, fr. branche charpentière * marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants * marranha : desacòrd * marronar: V. romegar * mas, mas qu'un [maskan] : solament, levat; mai, pas jamai (ex: Ne’n fagueren ‘na saussa la pus rara / Qu’aguessam mas minjat / En tota nòstra vita) * mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n'es [ma:nej] : mas non! * mascarat m. : fr. mascara * massadís : regropament * 'massar: V. Amassar * massaròta: fr. bosse? * mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid * matrassar: tuer?? * mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie. Ne'n poder pas mau: poder viure sens se’n far, sens i pensar, sens se preocupar de ren. Ne'n poder pas ben mau: li èsser completament egal * mauchancier: malastrós, malastruc * maudisença : dire de chausas faussas sus quauqu’un, ne’n parlar malonestament * maujauvent adj. nefaste, que pòrta malastre * mauplasent: fr. déplaisant * maussa f. majofa, fraga * me (ex: per me) pron. ieu * medre: meissonar * meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse * megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait * meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître * meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja * meitot: tanben * mejauvent V. Maujauvent * melh: milh, fr. millet * memet: mamet, mameta * meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós * menesplier: nesplier (tanben emplegat) * menina (Cruesa): grand-maire * mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier * mèrende V. Marendar * mèrende V. Marende * merendon V. Marendon * merfondre (se) * merlata: merle femèla * merlaton: merle mainatge * mermilhon: det pichon; sexe masculin * meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent * meseis: mesme, meteis, meteus * mesme: meteis, meteus * mestiu: remedi * mestiva: meisson * mestivar v. meissonar * mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse * mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d'una pichona part d'òrdi o segal) * mia-tastons (a ") : a palpas * mianadís : ?? * miaulan: milan, mialan, mielon, fr. milan * miaunar: miaular * micha: pan de forment * mielhs adv. melhor * migrar: s'enrabiar; s'inquietar. Migrar pas (de quicòm) : pas aver enveja (de quicòm) * migrar (se) : se desolar, se plànger en se-mesme, se far repròche * mijon : migon ("las moschas se permenen sus la taula d'un mijon a l'autre") * mina: fr. chatte (minou) * minaud: minòt, mainatge ("Creurias qu'eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds") * minhard: manhac, gentil; polit * minjadoira: fr. garde-manger * minin f.: menina * minon: cat?? * miràudia: miracle * miroelh, -a : brilhant, -a * mistra: asnessa, borrica, sauma * mochaespija: idea favorida * mochanàs: mocador * modelon: molon, fr. monceau, tas * moens (nontronés) : mens * moira f. : ?? * molada: molhièra, terrenh umid * montador: ascensor * morisca: masca, careta * moscla : fr. moule * móstie, móstia adj. : mosti, móstia * mòure, mòudre : molinar * museu, morral, morrilhon : fr. muselière * musir: fr. moisir * nhaca: dent? * nainai: brèç * naistre: nàisser * nastre ['na:tre] opiniastre, testut * nauça : ?? * nauva: fr. ruisseau? * naveu: nap * negra: nèira, piusa * neiar (lat negare) : negar fr. nier * neinar: V. ninar fr. * neir, neira: negre, negra * nejar (lat necare) : negar fr. noyer * n'es!, n-es! : que non! * nespla: fr. nèfle * neteiar, netiar, neitiar: netejar * névia, nèvia ? : nèu * nhòrla, viòrla: istòria comica, galejada un pauc cruda, de còps en vèrs o pròsa * nibla f., nible m./f. : nivol gròs cargat de pluèja (nivol f. s'i ditz tanben) * niela: ?? * ninadoira [ninadoeira] : breç * ninar : breçar, fr. se balancer; dandiner * niure: sadol, -a (qu’a tròp begut; qu’a lo ventre ben plen, qu’a plan o tròp minjat) * nivol f. * nivós: nivolós * noblalhon : petit nòble * nojalh: nogalh; ametla * nonmàs: solament * nosilha f. avelana * nuble m. : nivol * nuèch, nuèit ? [nè(t)] [né] [nè] [nüè] [nüé] [në] * nuirir (?), nurir: noirir * ò, iò, zo: o (article neutre) * ò! ò! : anèm! (per far avançar los buòus) * obludar: oblidar * oblueda: oblit? * obrant (jorn ") : jorn trabalhat * òc-ben [a bej], òc-plan [o plo]/[a-pla] : òc, reforçat * o-ben-tòst [obeto] (òc-ben-tot?) * olhar : emplenar, comblar, ben unflar * ona/onòr? (estar en l') : non pas bolegar * onglon: ongla del pè del pòrc * onte: ont * òps (per '') : per necessitat? (oc. lem. anc. aver òps de: fr. avoir besoin de; aver òps a : fr. faire besoin, être utile à. ''Las òbras qui aurien òps al molí'' : fr. les bois d’œuvre qui feraient besoin au moulin). cat. anc. ops, it. uopo, cast. anc. uebo * orbalutz (a l') : al crepuscul (lusor del matin o del ser) ; orizont (a l') * òrge: òrdi (tanben emplegat) * orlutz: orizont. V. Orbalutz * ortolalha: fr. légumes * ortruja: ortiga * òs: nogalh d'un fruch * òssas f. pl. : fr. ossements * ostièra m./f. : fr. casanier * ostieira m. : pauc-val, libertin * ovelha, oelha (Cruesa): oelha * paela: padèla * pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a)) * paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle se laisse traire (del latin Panarius) * pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant) * palenc: palissada; fr. palis (facha d'estacas de castanhièr) * palhissa : clujada (fr. toit de chaume) * palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion * palhassona: casal, fr. chaumière * pam (de l’autre ~) expr. : de l’autre costat, de l’autre biais * panolha: fr. panouille, épi de maïs * panturlar (se ) : trular, se promener sans but précis. * papulon m. pibol * paradèla: grande oseille * parchar: ?? * parcir: esparnhar : fr. épargner. Se parcir de: s'estar de, s'empachar de. Lo Parciriam est le surnom qu'on donne à l'enfant non désiré, dont on se serait bien passé. * parelh: fr. paire; couple * parròfia, paròfia : parròquia * parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint * parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat) * parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse * parsilh, persilh, peiressilh m. : jolvèrd * part-qu'a-part: fr. de part en part * pasmens: totun * passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé) * passat deman: deman passat * passerau: fr. moineau * patolhier: gassòt (region d'Ussel) *pau: baston * paucha: sirventa * paun: paon, pavon * paupanhar, paupinhar : paupar? * pautut (Cruesa): grapal * pavan: pavon, paon * peciar: petaçar * pedoira [pedwejro] : veissiga * peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé * peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta * pejar: pegar * pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar * pelh m. pesolh * pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire * pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire) * pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva * pelissa : femna publica * pelisson: fr. paillasse ?? * peluca: ussa?; parpèla? * pelucar: pampaluguejar * peluja: ?? * pen, pena V. P'un * pena, penau m. : ginesta * penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante * pendaulha: fr. balançoire * pendaulhar: fr. pendiller * pendolhar: pendre, penjar * penlan: fr. voyou * pensivós,-osa adj. : pensatiu,-iva, pensativós,-osa * peput f. : puput * per m. : pereir, aubre que mena las peras, los perons. * perinqueta: baudufa * permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme) * peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon * perpai (perpalh) : V. Parpalh * per tot aquò: malgrat acò * pès (d'en "), dempès : drech * pès (aus quatre ~) : en córrer plan regde * peschier: lavador (se ditz tanben) * peschièra : endrech aigadós ont i a daus peissons per la consomacion ; se ditz per lo vivier, la serva * peseu m. pese; mongeta * pestelar (se) : (se) batre * pestelariá : causa pauc importanta, babiòla * pesteu: batedor, de bugadeira * pestrir: pastar, fr. pétrir * peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire * petairòla: escopeta, fusilh * petaron n. ciclomotor * petinar [pitinà] : apetitir * petiòt: petit, pichòt * petoira: veissiga * petonar: s'enervar, repotegar * petrilhar: petilhar * peu f.: pel; femna publica * pia: còrna, bana * pialar: pelar * piardon: fr. serfouette * piau: pèl * piaular: siular * picassat, picat: V. Pigat * picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu) * pièg [pjej], piei: pièg * piela, peila, padela, padena n. padena, padela * pietat (a") : de genolhs? * pieuna : ?? * pifrar: chimar * pigassa : fr. moucheture * pigassajar, pijassar: picassar, pigalhar (fr. tacheter; bigarrer; chatoyer) * pigat, picassat, pigassajat, pijassat, picassonat : fr. tacheté, esp. de negre (qui a des tâches de rousseur) * pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar * pigòt : fr. pie (color) * piguet : fr. chardonnet * pija adj. : bigarrat * pija n. : taca sus la pel * pijassada : fr. moucheture * pijassar: V. Pigassajar * pilaud: aucat, mascle de l’aucha * pilhonar : fr. cligner des yeux * pimpaunhar: fr. peloter, tâter * pinambor: fr. topinambor * pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric * pinara: vin * pinarar: chimar de tròp * pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt * pincar: plantar * pincat,-da part. pass. : dreçat (-da), levat (-a), en l’aer. Estar pincat: estar drech a esperar * pindolhar o pingolhar: pendre * pingraula: espingada * pringralhar: ?? * pinhie(i)r: pin (arbre) * pipeiaire: aucelaire * pirca: pista * pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada * piunar: pinçar * piuse m. : piusa f. Remudar los piuses: mudar d'ostal * plafond, plafons ? * plaidiar: plaidejar * plais: broa * planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç) * planben: encara, tanben * planger: plànger, plànher * plangier: planièr (tanben emplegat), plan, plat * planher: plànger, plànher * plantar (/se) : arrestar (/s') * platussar: charrar * plegut: p.p. de pleure/plòure * ploia: pluèja * ploiós: plujós * plòure a giblas, plòure a raissas plòure a vojadas, plòure a plenas selhas, plòure coma qui la vòja (bòtja?) : plòure a semaladas * plueviós, -osa adj. pluejós, -osa * plòia/plueia: pluèja * pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja * plujada: fr. averse * plumadís (de frucha) : pèl, pelalha * plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre) * plusiors franc. : plusors * pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter * polhar: reprimandar * polon f. asnessa, borrica, sauma * pols f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais) * pom: poma; pomièr * pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat) * poma ar tèrra: patata (tanben emplegat) * pomairòu: luòc plantat de pomièrs * poma-pòrc: patata (tanben emplegat) * pomeitèrra: patata (tanben emplegat) * pompira f. patata * ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat) * poner, póner: pondre * ponhada: fr. poignée * popin: popada?? * pòrc de mar n. pòrc marin * pòrcs singliers: pòrc singlar * portament: biais d'anar?? * portar pena: migrar, se far dau meschant sang * pòrta-tetons: sostens * pos f. pl. V. Pols * poschar?, possar (>polsar) : tossir * pòst f. : fr. planche * potareu: camparòl (cèps en particular) * pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada * poussiera, pouvera: pols, polvera * pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps * premier: primièr * préner, prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner. Préner lo chamin per poncha: anar tot drech, d’un biais decidit. Préner las vias: s’enrotar, se botar en rota * pres: prèp ("Pres lo mur") * pretz (per <nowiki>''</nowiki> que) : a mesura que, a proporcion que * progiet: projècte * propchen fr. : propchan, propdan; venidor, que ven * prosseja, pressuja: persega * priun, -a, prund, -a: pregond, -a, prigon, -a, prefond, -a, fons, -a * puat: otís, qual?? * pudentor: pudor, pudessina * pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce * pudinhard V. Chat-pitoir * puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg * puescher, puesser : poder (tanben emplegat) * p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a)) * punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder * purar: plorar * purir, puresir: poirir (tanben emplegat) * purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís * quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin) * quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai * quauqu'un: qualque * queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte * qu'es que qu'es? : qu'es acò? * quincalhar: fr. carcailler (la caille) * quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte * quintar (/se) : fr. pencher * quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu * raba: fr. rave * rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins) * rabator : fr. rabat * rabilha: fr. fâne * rabin: fr. champ de navets * rabusar: repapiar * raca: misèria * rachar (se) : anar, se rendre a * racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat) * racroquilhar : fr. recroqueviller * rafe m. rave (fr. radis ou raifort) * raiar: brilhar * raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais * raissas (plòure a '') : plòure a semaladas * raleta: fr. faîte de la maison * raletar (se): s'engulhar * ramada f. fr. averse * ramalhaud: fr. têtard * rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa) * ranar: renar, marronar, se plànger en parlar entre sas dents * randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de * ranhós: ernhós? * rantela, rantiala: fr. toile d’araignée * rantela dau ventre: diafragme * rapieta: fr. lézard gris * ras (èsser bon '') : tot prèp * rasís adv. : tot prèp de * raucenós: ?? * raucha: ratja?? * rauche: rauc * rauchós: enraucat * rauja: ràbia * raunament: renament??, fr. grognement??, bougonnement?? * ravalha (Cruesa): fr. rave * rebombar: fr.rebondir * rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre * rebusar: repapiar * rechanar, rechinar: arroganhar * rechinat adj. : en colèra * reclana V. Areclana * recorson : ?? * recroquilhar (se ") : fr. se recroqueviller *refaufinhar (se ') : se galar, se regalar; fr. se régaler * reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler * regolar: vomir, regantar * regolhonar: fr. faire des rejets * rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte * reir-còr (a ") : a racacòr * reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire * rejauvir (/se) : (/se) regaudir * rejauvit,-da, adj. : plan content, plan aürós, que mostra sa jòia * rejonar, rejonhar?? : ?? * relh: fr. fourgon d'un four * relhar v. grimpar * remudar : remenar * renconhar (se "): fr. se cogner * rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre * renmàs: solament * rentrar: tornar, tornar entrar * repastar: repàisser * reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher * recoquilhonar : fr. recroqueviller? * resmas: pas que * respóner, responer: respondre *resvelhar, revelhar?: desvelhar * retrum: bedoceta, fr. poubelle * ribiera: riba; per ext. fr. marécage * ricancoina f. : un refranh, una chançoneta (pejoratiu) * ridòrta: corona de pan * rifanfara, refanfara ? : refranh * rigalhon: fr. ruisseau * rigolar: vomir * ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian) * ripar: fr. glisser * risolar: sorire? * rison m. : rire, riseta * rit: guit (fr. canard) * riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau * riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa") * robiera: molhièra, terrenh umid * ròcha: ròc * ròcmòrt: fr. marne * rodelar : redolar * rodelon: rotlada * rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a) * roge, roja: de pèl rog * roia, roja f. : papach-rog * ròla: glaça (element natural) * romar: romegar * romeu: romec (lo romeu de la mòrt) * romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec * rondelhon: fr. grognement, ronchonnement * rondinada: ronde n. ? * ronhament: fr. grognement?? * ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar * roquilha: fiòla * ros, -ssa, rosseu, rossela: blond, -a * rosin: candela * rosjar: rosigar * ròure? : rove, rore * rufar : fr. gercer * rufe adj. : dur fig. * rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce * rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir * sabat : fr. vacarme * sabatier: gròs grapaud ventrut. sin. mercier * sablon: sabon * sabor (de bona ~) loc. : de bona gràcia * saborau: codena del lard * sabranada: fr. ragoût aux haricots * sabrondar (<subre+abondar) : desbordar (un liquid?, una ribièra) * sadolaud: alcolic * saïn [sei]: sagim, lard * saion: vestit. fr. habit * sancier: san, sanitós * sangí! : sacredieu! (eufemisme per 'sang de Dieu') * sangolhar (Cruesa): se divertir amb aiga dins un recipient o un gassòt * sapcher: saber * saquetar: batre * sarcel, sarceu: fr. sarcloir * sargata: lausèrt * sargòlha: ?? * saubre: saber * saüc [suéy(k)], [swéy], [se-ü], [sèy], [sòy(k)], saücau [suecau/siejcà/shuejcà]: sambuc, saüc * saude: saule, sause * saular, saumar (metatèsis de Salvar) : ?? * sautareu: sautarèl * sauticar: fr. sautiller * se: fr. soi (ex: chas se) * se: el/ela; eles/elas ('quò es se' : es el/ela) * sebelir: sepultar * sechiera: sequièra; endrech sec * secodre v. : secotre v. * secoduda : branlada * sedon: fr. lacet; trapa, trapèla * seguela: seguida * sela: cadièra, seti * selh : selha, ferrat * selhe, selh (Cruesa): segle (cereal) * semenalha: semença (tanben emplegat) * sement f. : gra, grana. de tots " : de totas menas * semnar v. semenar * sensena: fiau, sens (d’una istòria, d’un eveniment, logica) * senzilha: mesenga * ser [sey]: ser (coma préner [preney], valer [valey] etc). de ser: aqueste ser. en ser: lo ser * serenada: ?? * sernada (serenada?): serada * serrar, sarrar: rengar; gelar fòrt * sèrva f. estanh petit; reserva d’aiga per l’irrigacion dels camps * seschiera: airal de seschas (fr. roseau des étangs) * si: (ai)tant, talament * sibar : absorbir fig. * sicliar: V. eissublar, eissiular * sicliar: assetar (tanben emplegat) * sinar: sentir amb lo nas * sindraina: ?? * singlarda: singlar femèla * sislar: giscar, guiscar * si us platz [siwpla]: se vos plai/platz * sobechar: ?? * sobrar : èsser assadolat; rotar, singlotar d'aver manjat tròp * soc, soch (pl. sochs), suchas: sabot * sogolar : èsser assadolat; rotar, singlotar d'aver manjat tròp * sòla f.: sòl * sole adj: sol, solet * solha: fr. paillasse du lit * solombrilha: penòmbra? * somelhejar: començar de s’endormir ; s’endurmelar * somnhe n. : sòmi (tanben emplegat) * sopena: ?? * sòr n. sòrre * sorcelatge: devinha, devinalha * sorniera: obscuritat * sorniaud: ?? * suausa adj. : suauda (f. de suau) * subransida (de ") : subran * subrondar V. Sabrondar * sucha: esclòp, sòca (sòca es de cuer emb una sòla de fusta. sucha o sòcs, o daus esclòps (dins una partida de la Corresa) quand es tot de fusta. L'i a tanben los bolauds (que son daus gròs sòcs, de las gròssas suchas). Los sòcs claus son de fusta emb una brida de cuer) * sumnhar: somjar * sumcir [sunsí] (lat. subcidere) : fr. saisir, transir (lo freg); somcir/somsir (englotir) ; susprener, plan estonar * sundir: sospirar * suspurar: purar plan fòrt * susvestit: fr. survêtement * tabiraud: lo que vau ren, paubre baliraud * tabustar: picar? * taconar: picar * tainar (/se) : pressar, tardar * tainós: tinhós? * talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam * talòs (de pan) : fr. quignon de pan * tandis que (dau '') : dau temps que * tanha: fr. bourbier * tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat) * tantarar: charrar * tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres) * tapon: pilòt, fr. tas * tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica) * taravelar: sollicitar longament, en insistent. * tartifla: patata * tech, teit: establa * teissut de còu: folat, mocador * telhòu, telhaud m. telh * temps (ben de '') : longtemps * tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin * tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite. * terrassa: grasala granda de tèrra, fr. grande terrine * terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn * test: clesc (d'un uòu) * testut: maça * teula: fr. tuile * tia-tia: fr. litorne (grive) * timplat m.: fr. giffle, claque * tirusa: automata per tirar d'argent * tombareu: fr. charrette ?? * tonar: tronar (tamben emplegat) * tonedre: troneire * tòni m. nesci, pèc * torilhon: taure pichon?? * torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca?? * tornada (una) n. un fum de * torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça) * torrinar : faire son torrin, faire pauca causa * torton: crèspa de blat negre * tortre f. tortora. fr. tourterelle * tòstat m. : tòsta F., fr. toast * tot aura, totaura: ara meteis, en aqueste moment; tota ara/totara (d'aquí un moment) * tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même * Tots-sents: Tots-sants * tram: sòl (d'un ostal) * tramalh: mena de filat * trança: fr. trance; angoissa * tranuja: fr. chiendent * trasconeitre: fr. reconnaître * tràser: traire * trasfojau: fôc de Sant Joab * trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident; agitacion, eveniments malaürós * trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar? * trau: biga (fr. poutre) * trauca-sac: fr. brome stérile * trauchar: traucar ?? * traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir * travelar V. Taravelar * traversós: fr. espiègle * treblant: susprenent? * treblar: trebolar * trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata * tremuelh: tremol (arbre) * tren. en " de : fr. en train de * trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier * trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince * trepar : fr. trépinier * trespassar: desobeïr, refusar d’entendre rason * trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter * tribe: selha, ferrar, fr. seau * tribolar: trebolar, fremir * trifolet: fr. trèfle rampant * troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments * tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat) * troncar: trencar?? * truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche * trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata * trular: fr. errer; fenhantejar? * trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant * trundiment: retentiment *trundir: fr. résonner * tuar: atudar * tucar: tocar, trucar * tudelar: brotar (una planta * tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir * tunlar: tossir * turlaud, trulaud: idiòta * tustadís: fait de tustar * tutar v. fr. débusquer * uchar, unlar, udlar, utlar, idolar: udolar, cridar fòrt * udlar, ular, unlar, utlar, idolar: udolar, cridar fòrt * ueitantivol: qu'a ueitanta ans * uerge (Cruesa): òrdi * ufada: crit * uistra: ustra * ujan [yˈz̪ɔm] : ongan * ulhauç: fr. éclair * um (varianta de ''òm'') o un(?) : òm, un òm * unflar lo fetge (far) : esfeunir, eissorlar quauqu'un d'aiciá a l'esmalir * unlament: udolament * unlar: V. Udlar * urosadament: aürosament * ustilh : ostilh, aisina * utlar: V. Udlar * vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses * vaisselar v. faire la vaissèla * valhent adj. : valent * vances, vancès: V. Avances * vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai! * vargier: V. Vergier * varrau, verrau : verrat * varroelh: varrolh * vaslet [vàle] : varlet * verdera: fr. oseille * veren m. verin * verenós, -osa: verinós, -osa * vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat) * vernhau: vern * vesaquí : veiquí (tanben emplegat) * veschada: vesc(a), visc(ada) * vessa: f. pet, vent * vetz adv. : còp, vegada * veüda, vuda: vista * via: camin * vianelon: androna * viatge: còp (p. e. de beure) * viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida * viena: fr. vielle * vimzela V. Vinzela * vinheta f. fr. oseille * vinhau: vinha gròssa? * vinhon m. ceba * vinzela: flinga (gauleta, bagueta, lata o branca pichona, de vime o d’un autre arbrisson) * viòrla: V. Nhòrla * virason: vertige * vironar: virar entorn * vironseu: fr. virevolte * 'visar V. Avisar. 'Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl * visda, vusda: vista * vispolar: ?? * vistar: regardar * vita: vida * vitoira: vitualhas, fr. victuailles * vojadas (o botjadas?) (plòure ") : plòure a semaladas * vojar: vuejar * volada n. voleibòl * volha: oelha, aolha * vonvonar : zonzonar? * vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh * v-òs : òs * vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista * vuelher: voler * vulhença: volontat * v-uèi: uèi * zo, zò, zu: o (article neutre) == Vejatz tanben == [[lexic auvernhat]] 20qjz41dusat9j1uis52oppkn95eiew Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne 0 190962 2500090 2367637 2026-05-10T13:55:49Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500090 wikitext text/x-wiki {{ortografia}} '''Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne''' ('''Paris 1''') es una institucion e [[universitat]] [[França|francesa]] dedicada a la recerca, situada dins la vila de [[París (França)|París]], [[Illa de França (region)|Illa de França]]. Es especializada dins los domenis de lo [[drech]]. Foguèt creada en [[1971]]. == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20230314231403/https://www.pantheonsorbonne.fr/ www.pantheonsorbonne.fr] (pagina oficiala) {{Commons}} [[Categoria:Universitat francesa]] [[Categoria:París]] 5ktp8gzya4obycs5qy00b7vfe6qy6bm Saint-Pierre-Colamine 0 191978 2500130 2378110 2026-05-11T00:23:01Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Pèire Colaminas]] 2500130 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Pèire Colaminas]] 624sce0rqwq15roqbd2c2tjk847qlaa Reignat 0 194785 2500100 2413550 2026-05-10T16:39:49Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Renhac]] 2500100 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Renhac]] 75cxj21oz4w50czaxqduxkkqjx3z3hl Rochefort-Montagne 0 194791 2500099 2413642 2026-05-10T16:39:44Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Ròchafòrt Montanha]] 2500099 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Ròchafòrt Montanha]] o0j0cy4gqn7ayo9886dgaqnl6zhjrn7 Guillaume Lopez 0 201118 2500123 2500029 2026-05-10T18:04:18Z Raymond Trencavel 26125 2500123 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Guillaume-Lopez-officiel.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire e musician occitan '''Guillaume Lopez''']] '''Guillaume Lopez''', nascut lo 20 de genièr de 1981 a [[Tolosa]], es un musician e cantaire [[occitan]]<ref>Artiste reconnu, Guillaume Lopez exporte l'Occitan dans le monde entier 05/03/2026 https://www.radiofrance.fr/francebleu/podcasts/la-petite-vadrouille-ici-occitanie/artiste-reconnu-guillaume-lopez-exporte-l-occitan-dans-le-monde-entier-1260999</ref> d'origina [[Espanha|espanhòla]] e [[Comunautat Autonòma de Catalonha|catalana]], basat a [[Tors (Gers)|Tors]], en [[Gasconha]]. '''Guillaume Lopez''' es lo nebot del musician [[occitan]] [[Xavier Vidal]]. Pendent son trajècte artistic, a agut l'escasença de collaborar amb [[Eric Fraj]], [[Alem Surre-Garcia]], [[Cyrille Brotto]], [[Thierry Roques]], Clément Rousse, [[Serge Lopez]], [[Mouss & Hakim]] del grop tolosan [[Zebda]]. A tanben jogat coma musician entre autres sus cançons de l'album [[Duels de tchatche et autres trucs du folklore toulousain|Duels de tchatche]] dels [[Fabulous Trobadors]], ambe [[La Meute Rieuse]], [[L'Art à Tatouille]], [[Les Barbeaux]], e a tanben virat sus l'empont ambe lo grop [[francés]] [[Les Ogres de Barback]].<ref>Guillaume Lopez https://www.guillaume-lopez.fr/guillaume/</ref> ==Vejatz tanben== * [[Duo Brotto-Lopez]] ==Referéncias== {{O|Lopez, Guillaume}} [[Categoria:Cantaire francés]] [[Categoria:Cantaire occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] [[Categoria:Naissença en 1981]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2010]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2020]] 2jx5hpmynhrvu54zexz456w75mw0d5b 2500128 2500123 2026-05-10T18:08:39Z Raymond Trencavel 26125 2500128 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Guillaume-Lopez-officiel.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire e musician occitan '''Guillaume Lopez''']] '''Guillaume Lopez-Vidal''', nascut lo 20 de genièr de 1981 a [[Tolosa]], es un musician e cantaire [[occitan]]<ref>Artiste reconnu, Guillaume Lopez exporte l'Occitan dans le monde entier 05/03/2026 https://www.radiofrance.fr/francebleu/podcasts/la-petite-vadrouille-ici-occitanie/artiste-reconnu-guillaume-lopez-exporte-l-occitan-dans-le-monde-entier-1260999</ref> d'origina [[Espanha|espanhòla]] e [[Comunautat Autonòma de Catalonha|catalana]], basat a [[Tors (Gers)|Tors]], en [[Gasconha]]<ref>L'Isle-Jourdain (Gascogne toulousaine) : Guillaume Lopez propose un confinement musical https://www.ladepeche.fr/2020/04/09/guillaume-propose-un-confinement-musical,8838939.php</ref>. '''Guillaume Lopez''' es lo nebot del musician [[occitan]] [[Xavier Vidal]]. Pendent son trajècte artistic, a agut l'escasença de collaborar amb [[Eric Fraj]], [[Alem Surre-Garcia]], [[Cyrille Brotto]], [[Thierry Roques]], Clément Rousse, [[Serge Lopez]], [[Mouss & Hakim]] del grop tolosan [[Zebda]]. A tanben jogat coma musician entre autres sus cançons de l'album [[Duels de tchatche et autres trucs du folklore toulousain|Duels de tchatche]] dels [[Fabulous Trobadors]], ambe [[La Meute Rieuse]], [[L'Art à Tatouille]], [[Les Barbeaux]], e a tanben virat sus l'empont ambe lo grop [[francés]] [[Les Ogres de Barback]].<ref>Guillaume Lopez https://www.guillaume-lopez.fr/guillaume/</ref> ==Vejatz tanben== * [[Duo Brotto-Lopez]] ==Referéncias== {{O|Lopez, Guillaume}} [[Categoria:Cantaire francés]] [[Categoria:Cantaire occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] [[Categoria:Naissença en 1981]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2010]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2020]] 2wjjwxto575y1ro2eeb3exwfs14ta2b Reinhat 0 201120 2500059 2026-05-10T12:05:19Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Reinhat]] cap a [[Renhac]] 2500059 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Renhac]] 75cxj21oz4w50czaxqduxkkqjx3z3hl Ròchafòrt (Puèi de Doma) 0 201121 2500083 2026-05-10T13:04:35Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)]] cap a [[Ròchafòrt Montanha]] 2500083 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Ròchafòrt Montanha]] o0j0cy4gqn7ayo9886dgaqnl6zhjrn7 Longprat 0 201122 2500114 2026-05-10T17:44:55Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Longprat]] cap a [[Sent Pèire Colaminas]] 2500114 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Pèire Colaminas]] 624sce0rqwq15roqbd2c2tjk847qlaa La Sireneta 0 201123 2500131 2026-05-11T02:02:11Z ~2026-28234-06 63495 Creacion de la pagina amb « [[Fichièr:Stories from Hans Andersen - Edmund Dulac color plate at page 189.jpg|vinheta]] '''La Sireneta''' es un conte de fadas literari escrich per l'autor danés [[Hans Christian Andersen]]. Publicat a l'origina en 1837 dins l'encastre d'una colleccion de contes de fadas pels enfants, l'istòria seguís lo viatge d'una jove princessa de sirena qu'es dispòsta a abandonar sa vida dins la mar coma una sirena per ganhar una anma umana. L'istòria originala... » 2500131 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Stories from Hans Andersen - Edmund Dulac color plate at page 189.jpg|vinheta]] '''La Sireneta''' es un conte de fadas literari escrich per l'autor danés [[Hans Christian Andersen]]. Publicat a l'origina en 1837 dins l'encastre d'una colleccion de contes de fadas pels enfants, l'istòria seguís lo viatge d'una jove princessa de sirena qu'es dispòsta a abandonar sa vida dins la mar coma una sirena per ganhar una anma umana. L'istòria originala es estada l'objècte de multiplas analisis per d'estudiants coma Jacob Bøggild e Pernille Heegaard, e tanben la folclorista Maria Tatar. Aquelas analisis cobrís divèrses aspèctes de l'istòria, de l'interpretacion dels tèmas a la discussion de perqué Andersen causiguèt d'escriure una istòria tragica amb una fin urosa. Es estat adaptat a divèrses mèdias, dont lo teatre musical, l'anime, lo balèti, l'opèra e lo cinèma. I a tanben una estatua que retracha la sirena a Copenaga, en Danemarc, ont l'istòria foguèt escricha e publicada pel primièr còp. [[Categoria:Literatura d'enfància e de joinessa]] lrgv1gih2e4wtg3pxcmw18ws1ri4lk1 Discutir:Anzesme 1 201124 2500136 2026-05-11T08:38:07Z Poiuytrell 61256 /* Fòrma orala d'Anzesme */ seccion nòva 2500136 wikitext text/x-wiki == Fòrma orala d'Anzesme == https://la-biaca.org/items/show/13451 Cada enquesta conten la toponímia orala. [[Utilizaire:Poiuytrell|Poiuytrell]] ([[Discussion Utilizaire:Poiuytrell|d]]) 11 mai de 2026 a 08.38 (UTC) f6kq62ko78lh58hrc92sua3oda8geg2 Discutir:Peschadoiras 1 201125 2500139 2026-05-11T08:43:46Z Poiuytrell 61256 /* Fòrmas oralas de Peschadoiras a Anzesme */ seccion nòva 2500139 wikitext text/x-wiki == Fòrmas oralas de Peschadoiras a Anzesme == https://la-biaca.org/items/show/13451 [[Utilizaire:Poiuytrell|Poiuytrell]] ([[Discussion Utilizaire:Poiuytrell|d]]) 11 mai de 2026 a 08.43 (UTC) rg1llk8psxp0ge1h5jvgby3i9vv690j