Wikipèdia
ocwiki
https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh
MediaWiki 1.47.0-wmf.9
first-letter
Mèdia
Especial
Discutir
Utilizaire
Discussion Utilizaire
Wikipèdia
Discussion Wikipèdia
Fichièr
Discussion Fichièr
MediaWiki
Discussion MediaWiki
Modèl
Discussion Modèl
Ajuda
Discussion Ajuda
Categoria
Discussion Categoria
Portal
Discussion Portal
Projècte
Discussion Projècte
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Event
Event talk
Institut d'Estudis Occitans
0
3051
2503931
2473959
2026-07-04T09:48:20Z
Capsot
279
2503931
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=oc
}}
{|class="infobox_v2"
|-
| colspan="2" class="entete" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Institut d’Estudis Occitans'''
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[Fichièr:logoIEO.png|250px]]
|-
| align="center" colspan="2" style="border-bottom:3px solid gray;" | <font size="-1">Devisa: «La fe sens òbras, mòrt es»</font>
|-
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Informacions generalas'''
|-
| '''Sigla'''|| IEO
|-
| '''Region'''|| [[Espanha]], [[França]], [[Itàlia]]
|-
| '''Tipe'''|| associacion segon la lei francesa de 1901
|-
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Istòria'''
|-
|'''Creacion'''
|1945
|-
|'''Fondadors'''
|[[Fèlix Castanh]], [[Max Roqueta]], [[Ismaèl Girard]]
|-----
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Organizacion'''
|-
| '''Presidéncia'''
| [[Patrici Pojada]]
|-
| '''Site web'''
|[https://ieo-oc.org/ ieo-oc.org]
|}
L''''Institut d'Estudis Occitans''' (IEO) es una associacion culturala segon la lei de [[1901]], creada en [[1945]] a [[Tolosa]], reconeguda d'utilitat publica ([[1949]]) e joinessa e educacion populara ([[1986]]).
Faguèt seguida a la [[Societat d'Estudis Occitans|Societat d'Estudis Occitans (SEO)]], que foguèt dissolguda en [[1946]].
A per tòca lo manten e lo desvolopament de la [[lenga]] e de la [[cultura]] [[occitan|occitana]]s per la direccion, l'armonizacion e la normalizacion de totes los trabalhs que pertòcan la cultura occitana dins son ensemble.
Lo 4 de julh de 2026, lo president de l'IEO, [[Patrici Pojada]] e [[Jèp de Montoya]], president de l'[[Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana]] signèron un acòrd de collaboracion entre totas doas entitats.
==Presidents de l'IEO==
[[Imatge:Lògo-ancian-IEO-net.png|300px|thumb|right|Lògo ancian de l'IEO e sa devisa.]]
* [[1945]] - [[1952]]: [[Joan Casso]]
* [[1952]] - [[1957]]: [[Max Roqueta]]
* [[1957]] - [[1959]]: [[Pèire Azéma]]
* [[1959]] - [[1962]]: [[Robèrt Lafont]]
* [[1962]] - [[1980]]: [[Pèire Bèc]]
* [[1980]] - [[1981]]: [[Patric Choffrut]]
* [[1981]] - [[1986]]: [[Bernat Giacomo]]
* [[1986]] - [[1997]]: [[Robèrt Martí]]
* [[1997]] - [[2001]]: [[Felip Carbona]]
* [[2001]] - [[2010]]: [[Dàvid Grosclaude]]
* [[2010]] - [[2022]]: [[Pèire Brechet]]
* [[2022]] - [[2025]]: presidéncia collectiva, 5 copresidents ([[Miquèu Arnaud]], [[Cristian Bonnet]], [[Esteve Ros]], [[Eliana Tortet]], [[Tederic Cahuzac]])
* 2025 - ... : [[Patrici Pojada]]<ref>[https://www.jornalet.com/nova/23350/ieo-lo-president-patrici-pojada-presenta-las-linhas-magers-del-mandat IEO: lo president Patrici Pojada presenta las linhas màgers del mandat.] [[Jornalet|''Jornalet'']]. 6-6-2025.</ref>
==Organizacion de l'IEO : sièti e associacions afiliadas==
L'IEO, en mai del sièti istoric, es una federacion organizada en seccions regionalas, seccions departamentalas o cercles locals que s'espandisson dins l'ensemble d'Occitània, mas unicament en França.
=== Sièti de l'IEO ===
Lo sièti a Tolosa organiza la federacion en mai d'accions especificas en favor de la lenga e de la cultura occitanas. Organiza la revendicacion cap als podèrs publics en participant a d'associacions francesas e europèanas qui militan per la reconeiguda e lo desvolopament de la lenga occitana. L'IEO es membre d'EBLUL ''(ELEN França)'', dels RIRLC ''(Rescontres interregionals de las lengas e culturas regionalas)'', d'ELEN ''(European Language Equality Network)'', e del Collectiu ''Pour Que Vivent Nos Langues''. Al nivèl europenc, participa al NPLD ''(Network to Promote Language Diversity)''. L'IEO participèt a l'organizacion de las maniftestacions pan-occitanas de 2005 (Carcassona), 2007 (Besièrs), 2009 (Carcassona), Tolosa (2012) e Montpelhièr (2015) en cò del collecitu ''Anem Per la Lenga Occitana''. Interpela regularament los poders publics a l'escasença de las campanhas electoralas.
L'IEO anima d'accions especificas :
* Transmission de la lenga occitana als petitons : Campanhas de comunicacion, comunicacion gestuala, personatge de l'orsonet Patonet, edicion d'istòrias...
* Collècta e valorizacion dels toponimes e microtoponimes occitans : Mapa occitana amb [[OpenStreetMap]]. L'IEO publiquèt tanben un obratge de normalizacion dels toponimes a l'usatge dels collectors.
* Trabalh de lexicologia e de socializacion
** [[Rugbi]]
** [[Fotbòl]]
** Corsa landesa, en partenariat amb la Federacion francesa de la corsa landesa e la DASEN 40
** [[Corsa camarguenca]]
** [[Ajustas lengadocianas]]
** [[Matematicas]]
** [[Fisica]]
** [[Informatica]]
* ''L'occitan... qu'es aquò?'' libreton de presentacion e de vulgarizacion de la cultura occitan disponible en francés, alemand, anglés, castelhan, italian e catalan.
* Ensenhament de l'occitan de cap als adultes : l'IEO que recampa dins una mapa interactiva l'ensemble dels corses pels adultes disponibles en Occitània e en defòra.
* Observatòri de la lenga occitana e de la politica publica : l'IEO seguís e analisa las politicas publicas e las accions menadas en favor de la lenga occitana per presentar una analisi independenta de la situacion.
* Ofèrtas d'emplecs e d'estagis qui demandan una competéncia en occitan son recampadas dins un site Web, ''emplec.com''.
* L'IEO desvolopa d'accions en favor de la presa en compte del torisme en occitan e/o amb una presa en compte de la cultura occitana. Desvolopa audiio-visitas guidadas amb izi.TRAVEL.
* Enfin desvolopa una marca de territòri, Oc Occitània, per marcar e identificar los actors de la societat civila qui se volon engatjar per l'occitan dins la Cultura, la Lenga, lo Torisme e l'Economia.
===[[IEO-IDECO]] edicion-difusion de l'IEO===
L'IEO-IDECO es un establiment secondari de l'Institut d'Estudis Occitans gerit pel sièti de l'associacion. <br>Basat a [[Puèglaurenç]], l'IEO-IDECO assegura d'un costat l'edicion de libres en occitan o sus la lenga e la cultura occitanas (IEO Edicions) - e la difusion/distribucion de sa produccion e de la de mai d'un ostal d'edicion (IEO Difusion), de la federacion o non. IEO Edicions publica a l'entorn de 12 libres per an.
=== Las seccions regionalas e las seccions departamentalas ===
*L'estructuracion regionala de l'IEO foguèt modificada per la fusion de las regions en seguida de la Lei NoTRE
**En Novèla-Aquitania : [[IEO Aquitània]] e [[IEO Lemosin]]
**En Occitània-Pirenèus-Mediterranèa : L'[[IEO Lengadòc]] e l'[[IEO Miègjorn-Pirenèus]] an fusionat : IEO Occitània-Pirenèus-Mediterranèa
**En Provença-Aups-Còsta d'Azur : [[IEO Provença|IEO - CREO Provença]]
**En Auvèrnhe Ròse-Aups : L'[[IEO Ròse-Aups]] e l'IEO Auvèrnhe an fusionat en 2021 per crear l'IEO Auvèrnhe-Ròse-Aups
*L'IEO es present dins l'ensemble dels departaments occitans e a París, manca en Bearn/Baish-Ador (Pirenèus Atlantics). Las seccions departamentalas menan d'accions especificas de terrenh (cors pels adultes, festivals, edicion, balètis...). L'[[Escòla Occitana d'Estiu]] fusionèt amb l'IEO 47 dins las annadas 2010.
==Controvèrsias e estructuracion de l'occitanisme==
L'IEO patiguèt qualques crisis long de son istòria. La pus aguda se passèt a la fin dels ans 1970 e a l'inici dels ans 1980, quand s'afrontèron doas tendéncias: una qualificada de "populista", menada per [[Ives Roqueta]] e qu'aviá accedit al poder, e una qualificada d'"universitària" menada per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendéncia "universitària", amb Robèrt Lafont en tèsta, foguèt obligada de quitar l'IEO. Aquò faguèt desaparéisser gaireben completament las activitats de recèrca scientifica a l'IEO, que migrèron cap a d'organismes distints coma las universitats e l'[[Associacion Internacionala d'Estudis Occitans]] e, especialament en [[lingüistica]], cap al [[Gidilòc]] e al [[Conselh de la Lenga Occitana]]. Totun, l'IEO a conservat fins a uèi un ròtle essencial dins lo domeni de l'animacion culturala e dins l'aculhença d'un grand nombre dels militants de la cultura occitana.
L'IEO participèt a la creacion del [[Congrès permanent de la lenga occitana|Congrès Permanent de la Lenga Occitana]] e militèt per la creacion de l'Ofici Public per la Lenga Occitana. Milita per l'apropriacion e l'usatge generalizats de Lenga occitana (per designar lo nom de la lenga, qual que siague lo dialècte) e d'Occitània (per designar lo territòri en França, Espanha e Italia ont se parla la lenga occitana).
En 2015, l'IEO mandèt a l'ensemble dels conselhèrs regionals de las regions Aquitània, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Peitau-Charanta, Auvèrnhe, Ròse-Aups, Provença Aups Còsta d'Azur, Lemosin per presentar l'Occitània culturala e criticar la volontat de las regions Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus de s'apropriar lo nom Occitània.
== Coordenadas ==
Institut d'Estudis Occitans - IEO<br>
11, carrièra Malcosinat<br>
31000 Tolosa
== Referéncias ==
<references />
== Ligams ==
* {{oc}} {{fr}} [http://ieo-oc.org/ Sit oficial de l'IEO]
*(oc) (fr) Sit de l'[https://www.ieo-difusion.com IEO Difusion] e de l'[https://www.ieo-edicions.com IEO Edicions]
*(oc) [https://openstreetmap-oc.org/ Sit de la carta Openstreemap en occitan]
*(oc) [https://emplec.com Sit de l'emplec en occitan]
* (oc) (fr) [https://www.bilinguisme-occitan.org/ Sit del bilinguisme français/occitan]
*(oc) (fr) [https://web.archive.org/web/20210430100216/https://www.mediateca-ieo.org/ Sit de la mediateca de l'IEO]
*(fr) [https://www.aprenemloccitan.com/ Sit aprenem l'occitan de l'IEO]
{{Associacions occitanas}}
[[categoria:IEO|*]]
[[Categoria:Associacion occitana]]
[[Categoria:Sòci de Convergéncia Occitana]]
[[Categoria:Membre del collectiu Anem Òc]]
[[Categoria:Associacion francesa reconeguda d'utilitat publica]]
[[Categoria:Institucion per la lenga e la cultura occitanas]]
rddw900g332ho7ulnqverja8m7323nw
2503935
2503931
2026-07-04T09:59:04Z
Capsot
279
2503935
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=oc
}}
{|class="infobox_v2"
|-
| colspan="2" class="entete" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Institut d’Estudis Occitans'''
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[Fichièr:logoIEO.png|250px]]
|-
| align="center" colspan="2" style="border-bottom:3px solid gray;" | <font size="-1">Devisa: «La fe sens òbras, mòrt es»</font>
|-
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Informacions generalas'''
|-
| '''Sigla'''|| IEO
|-
| '''Region'''|| [[Espanha]], [[França]], [[Itàlia]]
|-
| '''Tipe'''|| associacion segon la lei francesa de 1901
|-
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Istòria'''
|-
|'''Creacion'''
|1945
|-
|'''Fondadors'''
|[[Fèlix Castanh]], [[Max Roqueta]], [[Ismaèl Girard]]
|-----
| colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Organizacion'''
|-
| '''Presidéncia'''
| [[Patrici Pojada]]
|-
| '''Site web'''
|[https://ieo-oc.org/ ieo-oc.org]
|}
[[Fichièr:Signatura acòrdi 6 de julh 26.jpg|250px|thumb|Signatura de l'acòrdi de collaboracion entre l'IEO e l'IEAA pels presidents respectius: Patrici Pojada e Jèp de Montoya]]
L''''Institut d'Estudis Occitans''' (IEO) es una associacion culturala segon la lei de [[1901]], creada en [[1945]] a [[Tolosa]], reconeguda d'utilitat publica ([[1949]]) e joinessa e educacion populara ([[1986]]).
Faguèt seguida a la [[Societat d'Estudis Occitans|Societat d'Estudis Occitans (SEO)]], que foguèt dissolguda en [[1946]].
A per tòca lo manten e lo desvolopament de la [[lenga]] e de la [[cultura]] [[occitan|occitana]]s per la direccion, l'armonizacion e la normalizacion de totes los trabalhs que pertòcan la cultura occitana dins son ensemble.
Lo 4 de julh de 2026, lo president de l'IEO, [[Patrici Pojada]] e [[Jèp de Montoya]], president de l'[[Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana]] signèron un acòrd de collaboracion entre totas doas entitats.
==Presidents de l'IEO==
[[Imatge:Lògo-ancian-IEO-net.png|300px|thumb|right|Lògo ancian de l'IEO e sa devisa.]]
* [[1945]] - [[1952]]: [[Joan Casso]]
* [[1952]] - [[1957]]: [[Max Roqueta]]
* [[1957]] - [[1959]]: [[Pèire Azéma]]
* [[1959]] - [[1962]]: [[Robèrt Lafont]]
* [[1962]] - [[1980]]: [[Pèire Bèc]]
* [[1980]] - [[1981]]: [[Patric Choffrut]]
* [[1981]] - [[1986]]: [[Bernat Giacomo]]
* [[1986]] - [[1997]]: [[Robèrt Martí]]
* [[1997]] - [[2001]]: [[Felip Carbona]]
* [[2001]] - [[2010]]: [[Dàvid Grosclaude]]
* [[2010]] - [[2022]]: [[Pèire Brechet]]
* [[2022]] - [[2025]]: presidéncia collectiva, 5 copresidents ([[Miquèu Arnaud]], [[Cristian Bonnet]], [[Esteve Ros]], [[Eliana Tortet]], [[Tederic Cahuzac]])
* 2025 - ... : [[Patrici Pojada]]<ref>[https://www.jornalet.com/nova/23350/ieo-lo-president-patrici-pojada-presenta-las-linhas-magers-del-mandat IEO: lo president Patrici Pojada presenta las linhas màgers del mandat.] [[Jornalet|''Jornalet'']]. 6-6-2025.</ref>
==Organizacion de l'IEO : sièti e associacions afiliadas==
L'IEO, en mai del sièti istoric, es una federacion organizada en seccions regionalas, seccions departamentalas o cercles locals que s'espandisson dins l'ensemble d'Occitània, mas unicament en França.
=== Sièti de l'IEO ===
Lo sièti a Tolosa organiza la federacion en mai d'accions especificas en favor de la lenga e de la cultura occitanas. Organiza la revendicacion cap als podèrs publics en participant a d'associacions francesas e europèanas qui militan per la reconeiguda e lo desvolopament de la lenga occitana. L'IEO es membre d'EBLUL ''(ELEN França)'', dels RIRLC ''(Rescontres interregionals de las lengas e culturas regionalas)'', d'ELEN ''(European Language Equality Network)'', e del Collectiu ''Pour Que Vivent Nos Langues''. Al nivèl europenc, participa al NPLD ''(Network to Promote Language Diversity)''. L'IEO participèt a l'organizacion de las maniftestacions pan-occitanas de 2005 (Carcassona), 2007 (Besièrs), 2009 (Carcassona), Tolosa (2012) e Montpelhièr (2015) en cò del collecitu ''Anem Per la Lenga Occitana''. Interpela regularament los poders publics a l'escasença de las campanhas electoralas.
L'IEO anima d'accions especificas :
* Transmission de la lenga occitana als petitons : Campanhas de comunicacion, comunicacion gestuala, personatge de l'orsonet Patonet, edicion d'istòrias...
* Collècta e valorizacion dels toponimes e microtoponimes occitans : Mapa occitana amb [[OpenStreetMap]]. L'IEO publiquèt tanben un obratge de normalizacion dels toponimes a l'usatge dels collectors.
* Trabalh de lexicologia e de socializacion
** [[Rugbi]]
** [[Fotbòl]]
** Corsa landesa, en partenariat amb la Federacion francesa de la corsa landesa e la DASEN 40
** [[Corsa camarguenca]]
** [[Ajustas lengadocianas]]
** [[Matematicas]]
** [[Fisica]]
** [[Informatica]]
* ''L'occitan... qu'es aquò?'' libreton de presentacion e de vulgarizacion de la cultura occitan disponible en francés, alemand, anglés, castelhan, italian e catalan.
* Ensenhament de l'occitan de cap als adultes : l'IEO que recampa dins una mapa interactiva l'ensemble dels corses pels adultes disponibles en Occitània e en defòra.
* Observatòri de la lenga occitana e de la politica publica : l'IEO seguís e analisa las politicas publicas e las accions menadas en favor de la lenga occitana per presentar una analisi independenta de la situacion.
* Ofèrtas d'emplecs e d'estagis qui demandan una competéncia en occitan son recampadas dins un site Web, ''emplec.com''.
* L'IEO desvolopa d'accions en favor de la presa en compte del torisme en occitan e/o amb una presa en compte de la cultura occitana. Desvolopa audiio-visitas guidadas amb izi.TRAVEL.
* Enfin desvolopa una marca de territòri, Oc Occitània, per marcar e identificar los actors de la societat civila qui se volon engatjar per l'occitan dins la Cultura, la Lenga, lo Torisme e l'Economia.
===[[IEO-IDECO]] edicion-difusion de l'IEO===
L'IEO-IDECO es un establiment secondari de l'Institut d'Estudis Occitans gerit pel sièti de l'associacion. <br>Basat a [[Puèglaurenç]], l'IEO-IDECO assegura d'un costat l'edicion de libres en occitan o sus la lenga e la cultura occitanas (IEO Edicions) - e la difusion/distribucion de sa produccion e de la de mai d'un ostal d'edicion (IEO Difusion), de la federacion o non. IEO Edicions publica a l'entorn de 12 libres per an.
=== Las seccions regionalas e las seccions departamentalas ===
*L'estructuracion regionala de l'IEO foguèt modificada per la fusion de las regions en seguida de la Lei NoTRE
**En Novèla-Aquitania : [[IEO Aquitània]] e [[IEO Lemosin]]
**En Occitània-Pirenèus-Mediterranèa : L'[[IEO Lengadòc]] e l'[[IEO Miègjorn-Pirenèus]] an fusionat : IEO Occitània-Pirenèus-Mediterranèa
**En Provença-Aups-Còsta d'Azur : [[IEO Provença|IEO - CREO Provença]]
**En Auvèrnhe Ròse-Aups : L'[[IEO Ròse-Aups]] e l'IEO Auvèrnhe an fusionat en 2021 per crear l'IEO Auvèrnhe-Ròse-Aups
*L'IEO es present dins l'ensemble dels departaments occitans e a París, manca en Bearn/Baish-Ador (Pirenèus Atlantics). Las seccions departamentalas menan d'accions especificas de terrenh (cors pels adultes, festivals, edicion, balètis...). L'[[Escòla Occitana d'Estiu]] fusionèt amb l'IEO 47 dins las annadas 2010.
==Controvèrsias e estructuracion de l'occitanisme==
L'IEO patiguèt qualques crisis long de son istòria. La pus aguda se passèt a la fin dels ans 1970 e a l'inici dels ans 1980, quand s'afrontèron doas tendéncias: una qualificada de "populista", menada per [[Ives Roqueta]] e qu'aviá accedit al poder, e una qualificada d'"universitària" menada per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendéncia "universitària", amb Robèrt Lafont en tèsta, foguèt obligada de quitar l'IEO. Aquò faguèt desaparéisser gaireben completament las activitats de recèrca scientifica a l'IEO, que migrèron cap a d'organismes distints coma las universitats e l'[[Associacion Internacionala d'Estudis Occitans]] e, especialament en [[lingüistica]], cap al [[Gidilòc]] e al [[Conselh de la Lenga Occitana]]. Totun, l'IEO a conservat fins a uèi un ròtle essencial dins lo domeni de l'animacion culturala e dins l'aculhença d'un grand nombre dels militants de la cultura occitana.
L'IEO participèt a la creacion del [[Congrès permanent de la lenga occitana|Congrès Permanent de la Lenga Occitana]] e militèt per la creacion de l'Ofici Public per la Lenga Occitana. Milita per l'apropriacion e l'usatge generalizats de Lenga occitana (per designar lo nom de la lenga, qual que siague lo dialècte) e d'Occitània (per designar lo territòri en França, Espanha e Italia ont se parla la lenga occitana).
En 2015, l'IEO mandèt a l'ensemble dels conselhèrs regionals de las regions Aquitània, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Peitau-Charanta, Auvèrnhe, Ròse-Aups, Provença Aups Còsta d'Azur, Lemosin per presentar l'Occitània culturala e criticar la volontat de las regions Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus de s'apropriar lo nom Occitània.
== Coordenadas ==
Institut d'Estudis Occitans - IEO<br>
11, carrièra Malcosinat<br>
31000 Tolosa
== Referéncias ==
<references />
== Ligams ==
* {{oc}} {{fr}} [http://ieo-oc.org/ Sit oficial de l'IEO]
*(oc) (fr) Sit de l'[https://www.ieo-difusion.com IEO Difusion] e de l'[https://www.ieo-edicions.com IEO Edicions]
*(oc) [https://openstreetmap-oc.org/ Sit de la carta Openstreemap en occitan]
*(oc) [https://emplec.com Sit de l'emplec en occitan]
* (oc) (fr) [https://www.bilinguisme-occitan.org/ Sit del bilinguisme français/occitan]
*(oc) (fr) [https://web.archive.org/web/20210430100216/https://www.mediateca-ieo.org/ Sit de la mediateca de l'IEO]
*(fr) [https://www.aprenemloccitan.com/ Sit aprenem l'occitan de l'IEO]
{{Associacions occitanas}}
[[categoria:IEO|*]]
[[Categoria:Associacion occitana]]
[[Categoria:Sòci de Convergéncia Occitana]]
[[Categoria:Membre del collectiu Anem Òc]]
[[Categoria:Associacion francesa reconeguda d'utilitat publica]]
[[Categoria:Institucion per la lenga e la cultura occitanas]]
1981j9186yxtt94mmc5mffb8nj6eqw3
Clavecin
0
20134
2503905
1961919
2026-07-04T04:28:44Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503905
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
[[Fichièr:Clavecin_flamand.png|thumb|Clavecin flamenc d'un sol clavièr.]]
Lo '''clavecin''' es un instrument musical amb un clavièr de còrdas polsadas (contràriament al [[piano]] o al [[clavicòrdi]], que son de còrdas percutidas). La familha del clavecin compren a mai aqueles instruments mai pichons coneguts coma [[virginal]] e [[espineta]]. Aquesta familha d'instruments possiblament nasquèt quand se comencèt a fixar un clavièr a l'extremitat d'un [[psaltèri]].
*[[Fichièr:Speaker Icon.svg|18px]]-[[Mèdia:SonClavecin.ogg|Per n'ausir lo son]] (tirat de ''La Follia'', deu compositor [[Arcangelo Corelli]]).
== Istòria ==
L'origina del clavecin, malgrat siá pas gaire clara, se pòt situar cap a la fin de l'[[Edat Mejana]]. Las primièras referéncias escrichas datan del [[sègle XIV]], un temps que se realizèron de braves progrèsses en maquinariá e relotjariá e, es doncas possible que s'adaptèsse un tipe de mecanisme als [[psaltèri]]s. Un manuscrit latin d'Henri Arnault de Zwolle presenta de diagramas detalhats d'un clavecinet.
== Ligams extèrnes ==
* [https://web.archive.org/web/20210304043125/http://www.harpsichord.org.uk/ Sit de la Societat Britanica de Clavecin] (en anglés)
{{plectres}}
{{barroco}}
{{musica}}
[[Categoria:Instrument de clavièr]]
[[Categoria:Clavecin]]
[[Categoria:Instrument de musica barròca]]
[[Categoria:Instrument de musica classica]]
[[Categoria:Instrument de còrdas puntejadas]]
[[Categoria:Musica barròca]]
hsd1dkurlnefxxm7r8o60ud9hbqr2b4
Joan Francés Blanc
0
64994
2503943
2497577
2026-07-04T11:31:53Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503943
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Escrivan
| carta=
| nom= Joan Francés Blanc
| imatge=Joan Francés Blanc (April 2022).png
| talha imatge=250px
| legenda=
| nom de naissença=Jean-François Blanc
| nom aliàs=
| data de naissença=[[8 de decembre]] de [[1961]]
| luòc de naissença=[[Agen]]
| data de decès=
| luòc de decès=
| activitat=consultant, [[linguista]], [[istorian]], [[Categoria:Ostal d'edicion occitan|editor]] e [[Pròsa occitana|prosator]]
| lenga=[[occitan]], [[chèc]], [[anglés]], [[italian]], [[francés]]
| genre=novèla, sciéncia ficcion
| movement=descobertista
| distincions=
}}
{{DebutaBio}}<ref name=ieo>{{Ref-libre |url=http://pagesperso-orange.fr/ostal.sirventes/bescrivans.htm#BLANC |editor=Institut d’Estudis Occitans |títol=Aicí Occitània. Catalòg de la creacion occitana |luòc=Puèglaurenç |an=1999
|isbn=2-859102-48-5}} Ficha actualizada sul sit web de l'IEO d'Aude.</ref> es un [[escrivan]] e lexicograf occitan, autor de romans, novèlas e articles d'opinion e de vulgarizacion.
== Biografia ==
Es de paire lengadocian e de maire mitat gascona e mitat chèca.<ref name=auto>"Autoretrait literari", in ''Escrituras descobertistas : presentacion d’una jove literatura occitana'', Lo Gai Saber, Tolosa, 1996, ISSN 0047-4916</ref> Fa d'estudis d'istòria e de chèc a l'Universitat de Bordèu, e de lingüistica (tractament automatic de las lengas) a París.<ref name=auto /> Trabalha dins la revirada tecnica,<ref>Joan Francés Blanc. "E la revirada tecnica ?", in ''Occitans !'', 39, Tolosa, 1990, ISSN 0293-0994</ref> puèi dins de societats de servicis informatics.
Dempuèi las annadas 1990 es actiu dins l’occitanisme parisenc<ref>Citat coma director de l'IEO París a la pagina 234 de Paul A. Silverstein. ''Algeria in France: Transpolitics, Race, and Nation''. Indiana University Press, 2004. ISBN 9780253003041.</ref>{{,}}<ref>"Je n’étais en train de faire cette classification que dans le but d’étudier ensuite la toponymie, et j’assistais chaque semaine aux cours d’occitan et de gascon à l’Institut d’Etudes Occitanes de Paris, quand son président d’alors, Jean-François Blanc, me fit savoir que l’éditeur L’Harmattan cherchait désespérément quelqu’un pour éditer dans sa collection "Parlons" les volumes sur le francoprovençal, le romanche et le schwytzertütsch.", [http://www.arpitania.eu/aca/documents/These_Stich_2001.pdf Dominique Stich, ''Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supradialectale standardisée'', 2001], p.75</ref>{{,}}<ref>[http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb14439152q/PUBLIC Ficha BNF]</ref>{{,}}<ref>Peter V. Davies, "III. Occitan Studies. Language", ''The Year's Work in Modern Language Studies'', Vol. 57 (1995), pp. 242-291.</ref> e nacional,<ref>Kathryn Klingebiel, "III. Occitan Studies. Language", ''The Year's Work in Modern Language Studies'', Vol. 59 (1997), pp. 257-279.</ref> emai dins de projèctes de lexicografia: sosten lo [[Gidilòc]],<ref>Sauzet, Patrick e Ubaud, Josiane, ''Le verbe occitan. Lo vèrb occitan'', Edisud, Aix-en-Provence, 1995, ISBN 2-85744-815-5</ref> encoratja la creacion del projècte [[DiGaM]],<ref>Lafita, Jan, "DIGAM - DIccionari deu GAscon Moderne: Presentacion", ''Estudis Occitans'', ISSN 0980-7845, 12 (1992), 44-52</ref>{{,}}<ref>Lafita, Jan, "DIGAM - DIccionari deu GAscon Moderne: Presentacion", ''Ligam-DiGaM'', ISSN 1246-1512, 1 (1993), 16-20.</ref> publica lexics sul wèb<ref>Kathryn Klingebiel. [https://web.archive.org/web/20220930141223/http://klingebiel.com/occitan/dicos.html Occitan Lexicon Online]''.</ref>{{,}}<ref>[https://web.archive.org/web/20221026111409/http://eprints-phd.biblio.unitn.it/1500/1/Giovannini_Tesi_Dottorato_XXVII_ciclo_2015_ok.pdf#page=76 Michela Giovannini, ''Lessico nuovo in lingue di minoranza: ladino fassano e aranese a confronto''], 2015</ref>, participa a l’edicion del diccionari de Pierre Moureau<ref>Moureau, Pierre, ''Dictionnaire gascon-français français-gascon'', Princi Negre, Belin-Beliet, 1997, ISBN 2-905007-37-0. ISBN 978-2846184533</ref>, al lexic informatic publicat per l’[[Institut d'Estudis Occitans|IEO]] en 2009<ref>''Lexique thématique français-occitan. L’informatique. L’informatica'', Institut d’Estudis Occitans, 2009, ISBN 978-2-859104-30-6</ref> e a la [[Wikipèdia en occitan]]<ref>[https://web.archive.org/web/20150913112715/http://avoste.com/2015/08/10/em-mens-exigents-que-dautas-wikipedias-en-los-articles-pramor-quam-pas-nada-auta-enciclopedia-en-occitan “Èm mens exigents que d’autas Wikipèdias en los articles pr’amor qu’am pas nada auta enciclopèdia en occitan” ]. ''A Vòste''. S. L.: A Vòste. 10 d'agost de 2015.</ref>{{,}}<ref>[https://sapiencia.eu/entrevista-amb-j-f-blanc-burocrata-de-la-wikipedia-occitana/ “Entrevista amb J F Blanc burocrata de la wikipèdia occitana”]. ''Sapiéncia occitana''. 28 de març de 2023.</ref> e dins d'autras lengas.
Redactor del bulletin ''Forra Borra'' de l'IEO París, i publica criticas e punts de vista. En [[1996]], es demèst los signataris de la crida "escrituras descobertistas"<ref>''Escrituras descobertistas'', número especial de la revista ''Lo Gai Saber'', 1996, ISSN 0047-4916.</ref> En 1997, crèa la revista de vexillologia ''[[Vexil'Òc]]''.<ref>[https://web.archive.org/web/20210131050438/https://vexiloc.tripod.com/vexiloc1.html ''Vexil'Òc'' n°1, 1997].</ref> Après doas novèlas publicadas dins l’encastre del concors literari Condó Sambeat ([[Val d'Aran]]), una en [[gascon]],<ref>"Nueit de junh", in ''De quan panèren un peishic de país'', Editorial Pagès, Lhèida, 1994, ISBN 84-7935-231-0</ref> l’autra en [[lengadocian]],<ref>"Onzadas", in ''Paraules dera tèrra'', Editorial Pagès, Lhèida, 1997, ISBN 84-7935-415-1</ref> publica en [[1998]] un roman de [[sciéncia-ficcion]] en gascon, ''[[Heisei (roman)|Heisei]]'',<ref>Joan Francés Blanc, ''Heisei'', Princi Negre, Pau, 1999, ISBN 2-905007-42-7</ref><ref>''Lo Gai Saber'', 470, Estiu de 1998, p. 133, ISSN 0047-4916</ref>{{,}}<ref>Jaume Figueras i Trull. "Heisei" in "Aué", p. VII. Suplement a ''Avui''. 3 d'abriu de 1999. [https://docplayer.es/94643152-Era-sala-sociau-tara-joenessa-plagada-en-betren-entrara-en-foncionament-en-ostiu.html (Còpia numerizada.)]</ref>{{,}}<ref>Jaume Figueras, ''A cau d’orella. Antologia de narrativa breu occitana del segle XX (edició bilingüe)'', Llibres de l'Índex, Barcelona, 2005, ISBN 84-95317-95-8</ref>{{,}}<ref>Mariano Martín Rodríguez. "The international bibliography of fictional non-fiction". Version: December 2019. [https://www.sciphijournal.org/wp-content/uploads/2019/12/SPJ-Issue-2019-04.pdf ''SciPhi Journal'' 2019/4]. pp. 36-40. [https://www.sciphijournal.org/wp-content/uploads/2019/12/Mariano-Martin-Rodriguez-Fictional-Non-Fiction-List-SciPhiJournal-Dec2019.pdf Legir en linha] sus [https://www.sciphijournal.org ''sciphijournal.com''].</ref> reeditat en [[2010]].<ref>Joan Francés Blanc, ''Heisei (Édition 2010)'', Éditions des Régionalismes, Cressé, 2010, ISBN 978-2-84618-740-4</ref>{{,}}<ref>Christian Andreu. "Viatgèrs der espaci". ''Diu negre''. 30 Octobre de 2016. https://web.archive.org/web/20220823182724/https://diunegre.com/2016/12/30/viatgers-der-espaci/</ref>{{,}}<ref>Cristian Andreu. "Viatgèrs der espaci". ''La Setmana''. n°1105. 7 de julhet de 2018. p. 16 ([https://fr.calameo.com/books/005608804e277d86cb0f1 Legir sus Calaméo]).</ref> Publica tanben d’articles dins qualques revistas occitanas.<ref name=ieo/>
En [[2009]] crea las [[Edicions Talvera]]. En [[2010]] comença la publicacion de la colleccion ''[[Documents per l'estudi de la lenga occitana]]''<ref>[https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb42484551b Notiça bibliografica de la Bibliotèca nacionala de França - n°FRBNF42484907].</ref> dins l’encastre de l’[[Institut d'Estudis Occitans|IEO París]].
== Bibliografia ==
* F. Delèris. ''L'aucon'', 1992, ISBN 2-85910-139-8
* [[Joan Lahita (lingüista)|J. Lahita]]. "Digam", ''Ligam-Digam'' 1:1993, ISSN 1246-1512
* [[Patric Sauzet|P. Sauzet]]/[[Josiana Ubaud|J. Ubaud]]. ''Lo Vèrb Occitan, guide de conjugaison'', Edisud, Aix-en-Provence, 1995, ISBN 2-85744-815-5, [https://books.google.fr/books?id=QypKAAAAYAAJ&pg=PA4&dq=%22Joan+Franc%C3%A9s+Blanc%22&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj5iJHT-535AhVf7rsIHXJLBmY4ChDoAXoECAQQAg p. 4]
* [http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1995bib.html#occitan Kathryn Klingebiel. "Occitan" in ''Comparative Romance Linguistics Bibliographies'' 44:2, 1995], ISSN 0010-4167
* [https://web.archive.org/web/20061202044107/http://aune.lpl.univ-aix.fr/guests/felibrige/biblio95_Cb.html Jean Fourié. "Bibliographie du Félibrige", ''Lou Felibrige'', supplément au n°220, 1995], ISSN 0767-7677
* Raimond Guiraud. ''22, carrièra del Taur'', I.E.O., Crimis, 1995, ISBN 2-85910-184-5
* Pierre Moureau. ''Dictionnaire gascon-français français-gascon'' Princi Negre, Belin-Beliet, 1997 ISBN 2-905007-37-0
* [http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1997bib.html#occitan Kathryn Klingebiel. "Occitan" in ''Comparative Romance Linguistics Bibliographies'' 46:2, 1997], ISSN 0010-4167
* [https://web.archive.org/web/20160228012553/http://www.cieldoc.com/presso/integral/pres0031.pdf Ives Gourgaud. "Un païs virtuau", ''Prouvènço d'aro'' 116:4, 10/1997], ISSN 1144-8482
* [https://web.archive.org/web/20070311223513/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1998bib.html#occitan Kathryn Klingebiel. "Occitan" in ''Comparative Romance Linguistics Bibliographies'' 47:2, 1998], ISSN 0010-4167
* [https://books.google.fr/books?id=bPzfAAAAMAAJ&q=%22Livres+de+France%22+1998+heisei&dq=%22Livres+de+France%22+1998+heisei&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwi4wu3ilpv5AhXwgP0HHagWAMQQ6AF6BAgCEAI ''Livres de France''], 203-208, Éditions professionelles du livre, 1998, ISSN 0294-0019
* Institut d’Estudis Occitans. ''Aicí Occitània. Catalòg de la creacion occitana'', Puèglaurenç, 1999, ISBN: 2-859102-48-5
* [https://web.archive.org/web/20030219135158/http://www.chez.com/digam/ldsa03.html ''Ligam-Digam'' n°3 - Somari analitic, 1999], ISSN 1246-1512
* [https://web.archive.org/web/20111111065524/http://www.ctv.es/USERS/jolle/news21.htm Jaume Ollé. ''Flag report'', 11, 1999] ("Joan Francesc Blanch")
* J. Lahita. "10 ans au service du Gascon : DiGaM", ''Ligam-Digam'', HS8:2000, ISSN 1246-1512
* Dominique Stich. [http://www.arpitania.eu/aca/documents/These_Stich_2001.pdf#page=75 ''Francoprovençal. Proposition d'une orthographe supradialectale standardisée'', 2001]. p. 75
* [https://web.archive.org/web/20080516052401/http://bibliographienationale.bnf.fr/livres/CuM_02.H/cadre803-17.html ''Bibliographie nationale française'', 2002]
* [http://www.udc.es/grupos/lexicografia/bibliografia/bi_by.html Félix Córdoba Rodríguez. ''Bibliografía temática de la lexicografía'', 2003], ISBN 978-84-695-6804-0
* Paul A. Silverstein. ''Algeria in France: Transpolitics, Race, and Nation''. Indiana University Press, 2004, ISBN 978-0-253-34451-9, p. 234.
* Paul A. Silverstein. [http://www.c3.hu/scripta/scripta0/replika/honlap/english/02/02silver.htm "French Alterity. Articulating Intra-National Difference in the New Europe."] ''Replika''. N°38. 01.12.1999 pp. 137–160
* Jaume Figueres i Trull. ''Antologia de narrativa breu occitana del segle XX'' (edició bilingüe). Edició i introducció de Jaume Figueras. Llibres de l'Índex. Narrativa contemporània, 11. Barcelona, 2005, ISBN 84-95317-95-8 (978-84-95317-95-7)
* [https://web.archive.org/web/20160304032608/http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/38/docs/DL/SI_Introduccio.pdf Jusèp Loís Sans Socasau. "Introduccion", in Termcat, ''Diccionari de la societat de l'informacion. Nòvas tecnologias e Internet'', 2009]
* [https://web.archive.org/web/20160228005945/http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/38/docs/DL/SI_Criteris.pdf Claudi Balanguer. "Critèris", in Termcat, ''Diccionari de la societat de l'informacion. Nòvas tecnologias e Internet'', 2009]
* [https://web.archive.org/web/20221026112906/https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/234234/316457 Claudi Balaguer. "La llengua occitana i les noves tecnologies", in ''Llengua i ús'', 47, 2010], ISSN 2013-052X
* [https://occitanica.eu/items/show/11222 Miquèl Pedussaud. ''Edicion critica de la correspondéncia de Joan Bodon a Robèrt Lafont (1951-1974)''] sens data (après 2010) p. 41
* [https://web.archive.org/web/20221026111409/http://eprints-phd.biblio.unitn.it/1500/1/Giovannini_Tesi_Dottorato_XXVII_ciclo_2015_ok.pdf Michela Giovannini. ''Lessico nuovo in lingue di minoranza: ladino fassano e aranese a confronto''], 2015, pp.76, 78, 97.
* Christian Andreu. [https://web.archive.org/web/20150913112715/http://avoste.com/2015/08/10/em-mens-exigents-que-dautas-wikipedias-en-los-articles-pramor-quam-pas-nada-auta-enciclopedia-en-occitan "Èm mens exigents que d'autas wikipèdias en los articles pr'amor qu'am pas nada auta enciclopèdia en occitan"] Entervista de Joan Francés Blanc. ''A Vòste'', 10/08/2015
* Vincent Bresson. [https://www.slate.fr/tech-internet/la-libre-encyclopedie/wikipedia-langues-regionales-breton-occitan-corse-catalan-locuteurs-traduire-version-oralite-dialecte "Breton, corse, occitan, catalan... Les langues régionales se cultivent sur Wikipédia"], ''Slate.fr'', 07/12/2022
* Christian Andreu. [https://sapiencia.eu/entrevista-amb-j-f-blanc-burocrata-de-la-wikipedia-occitana/ "Entrevista amb J. F. Blanc, burocrata de la wikipèdia occitana"], ''Sapiéncia occitana'', 28/03/2023
==Òbras==
===Biografia, jornal===
* "Autoretrach literari" dins ''Escrituras descobertistas : presentacion d'una jove literatura occitana'', Tolosa: 1996, lo Gai Saber. N° especial, ISSN 0047-4916.
* "Extrach de cronica negra e blava dels jorns de Praga" dins ''Escrituras descobertistas : presentacion d'una jove literatura occitana'', Tolosa: 1996, lo Gai Saber. N° especial, ISSN 0047-4916.<ref>''Prouvènço aro'' n°116, octobre de 1997</ref>
===Novèlas===
* "Nueit de junh" dins ''De quan panèren un peishic de país''. Lhèida: 1994, Editorial Pagès, ISBN 84-7935-231-0. [http://jf.blanc.free.fr/soho/nueit.html Tèxte en linha].
* "Onzadas" dins ''Paraules dera tèrra'' : Editorial Pagès, Lleida, 1997, ISBN 84-7935-415-1. Tèxte en linha: [http://jf.blanc.free.fr/soho/onzadas1.html Part primièra], [http://jf.blanc.free.fr/soho/onzadas2.html Part segonda].
===Roman===
* ''[[Heisei (roman)|Heisei]]'': Princi Negre, 1999, ISBN 2-905007-42-7.<ref>[https://web.archive.org/web/20080516052401/http://bibliographienationale.bnf.fr/livres/CuM_02.H/cadre803-17.html Bibliografia nacionala francesa]</ref>{{,}}<ref>''Livres de France'', 203-208, Éditions professionelles du livre, 1998</ref>{{,}}<ref>Jaume Figueras i Trull. "Heisei" in "Aué", p. VII. Suplement a ''Avui''. 3 d'abriu de 1999. [https://docplayer.es/94643152-Era-sala-sociau-tara-joenessa-plagada-en-betren-entrara-en-foncionament-en-ostiu.html (Còpia numerizada.)</ref> ² ISBN 2-84618-740-1, 2010<ref>Cristian Andreu. [https://web.archive.org/web/20220823182724/https://diunegre.com/2016/12/30/viatgers-der-espaci/ "Viatgèrs der espaci"]. ''Diu Negre''. 30 de decémer de 2016.</ref>{{,}}<ref>Cristian Andreu. "Viatgèrs der espaci". ''La Setmana''. n°1105. 7 de julhet de 2018. p. 16 ([https://fr.calameo.com/books/005608804e277d86cb0f1 Legir sus Calaméo]).</ref>{{,}}<ref>[https://web.archive.org/web/20110909035827/http://www.princi-negue.oxatis.com/PBSCProduct.asp?ItmID=119525 Fica deu libe]</ref>
===Lexicografia, lingüistica===
* "Les mots noveus en lenga d'oc". ''La Clau Lemosina'' 90:8-13, 1992.<ref>''Comparative Romance Linguistics Bibliographies'', https://web.archive.org/web/20160311035852/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1995bib.html#occitan</ref>{{,}}<ref>Kathryn Klingebiel, "Bibliography of Occitan Linguistics for 1993", ''Tenso'', Volume 10, Number 1, Fall 1994, pp. 53-85'' DOI: https://doi.org/10.1353/ten.1994.0011</ref>
* "Lengatges de comanda e recèrcs dens lexics: l'exemple de SC/REXX." ''Ligam-DiGaM'' 3:31-37, 1993.<ref>''Comparative Romance Linguistics Bibliographies'', https://web.archive.org/web/20070423200717/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1997bib.html</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20060506010310/http://www.chez.com/digam/ldsa03.html ''Ligam-DiGaM'' n°3. Somari analitic.]</ref>
* [http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/en-oc.html ''Lexic anglés-occitan'', 1996 (en linha)] <ref name=ywmls2008>Kathryn Klingebiel, "Language", ''The Year's Work in Modern Language Studies''. Vol. 70 (2008) p. 261. https://www.jstor.org/stable/25833085</ref>
* [http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/eu-oc.html ''Lexic basco-occitan'', 1996 (en linha)]
* [https://web.archive.org/web/20071128014407/http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/es-oc.html ''Lexic espanhòl-occitan'', 1996 (en linha)]
* [https://web.archive.org/web/20100921210833/http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/fr-oc.html ''Lexic francés-occitan'', 1996 (en linha)]
* [https://web.archive.org/web/20110219152705/http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/infoenoc.html ''Pichon lexic d'informatica anglés-occitan (little english-occitan lexic of computer science) '', 1996 (en linha)]<ref name=ywmls2008 />{{,}}<ref>Michela Giovannini. [http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/21_Occitania_en_Catalonha.pdf#page=10 "La web habla aranés. Terminos informáticos en lengua minoritaria."] in Aitor CARRERA BAIGET, Isabel GRIFOLL, editors, ''Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Actes de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans''. (Lhèida, del 16 al 21 de junh de 2014). Barcelona: Generalitat de Catalunya, departament de Cultura. 2017. Biblioteca técnica de política lingüística, 21. Documents occitans, ISBN 978-84-393-9567-6</ref>
* [https://web.archive.org/web/20081202183808/http://www.occitania.online.fr/aragones.pdf ''Lexic aragonés-occitan'', 2007 (en linha)]
* [https://web.archive.org/web/20110919113225/http://www.occitania.online.fr/info-en.pdf ''Lexic d'informatica anglés-occitan'', 2008 (en linha)]<ref name=ywmls2008 />
* [https://web.archive.org/web/20180429092030/http://www.occitania.online.fr/info-ca.pdf ''Lexic d'informatica catalan-occitan'', 2008 (en linha)]<ref name=ywmls2008 />
* [https://web.archive.org/web/20180429092846/http://www.occitania.online.fr/info-es.pdf ''Lexic d'informatica espanhòl-occitan'', 2008 (en linha)]<ref name=ywmls2008 />
* [http://www.occitania.online.fr/info-fr.pdf ''Lexic d'informatica francés-occitan'', 2008 (en linha)]<ref name=ywmls2008 />
* (edicion) [https://web.archive.org/web/20151229012120/http://issuu.com/jfblanc/docs/las_lengas_de_libor_sztemon_-__jazyky_libora_sztem ''Las lengas de Libor Sztemon. 2. Sorgas'', 2009 (en linha)].
* (collaboracion) ''Lexique thématique français-occitan. L'informatique. L'informatica'', Institut d'Estudis Occitans, 2009, ISBN 978-2-859104-30-6<ref>[http://www.ideco-dif.com/detail.php?article_id=9782859104306]</ref>.
* [http://edicions.talvera.free.fr/lengas/Joan%20Franc%e9s%20BLANC.%20Lexic%20oromo-occitan%20e%20occitan-oromo.pdf ''Lexic oromo-occitan e occitan-oromo''], Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-04-4 (en linha)
* [http://edicions.talvera.online.fr/bastidas/Joan%20Franc%e9s%20BLANC.%20Las%20lengas%20de%20Libor%20Sztemon%201%20-%20Lo%20mrezisk.pdf ''Las lengas de Libor Sztemon 1: lo mrezisk''], Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-01-3 (en linha)
* [http://edicions.talvera.online.fr/bastidas/Joan%20Franc%e9s%20BLANC.%20Lexic%20mrezisk-ch%e8c-occitan.pdf ''Lexic mrezisk-chèc-occitan''], Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-03-7 (en linha)
* [http://www.occitania.online.fr/liberots/Joan%20Frances%20BLANC.%20Kratka%20mluvnice%20aranesstiny.pdf ''Krátká mluvnice aranésštiny''], Occitània Online: 2016 (en linha)
* [http://www.occitania.online.fr/liberots/Joan%20Franc%E9s%20BLANC.%20Abracat%20de%20gramatica%20aranesa.pdf ''Abracat de gramatica aranesa''], Occitània Online: 2016 (en linha)
===Editorials, opinions, critica===
* "Aquí los jorns càmbian de nom". ''Parlem. Vai-i qu'as paur'' 25:15-16. 1990. ([https://web.archive.org/web/20200114174923/https://www.macarel.net/files/parlem/Parlem_2-025.pdf En linha])
* "En occitan, tota la setmana!" ''Forra Borra'' 108:1 París: IEO París. 1995.<ref name=CRLN472>''Comparative romance linguistics newsletter'', Volume 47, Issue 2, Texas A & M University. Dept. of Hispanic Studies, 1998 https://web.archive.org/web/20070311223513/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1998bib.html</ref>
* "Un estiu en Ciberia" ''Occitans!'' 69:8-9. 1995.<ref>Peter V. Davies, "Language", ''The Year's Work in Modern Language Studies'', Vol. 57 (1995), pp. 242-291 Stable URL: http://www.jstor.org/stable/25832673 "R. Marti, 'Los camins de l'imaginari', Occitans!, 66:3, and J.-F. Blanc, 'Un estiu en Ciberia', ib, 68, 8-9, note the possibility of promoting Occitan on the Internet"</ref>
* "Colera après una repotegada" ''lo Gai Saber'' 462:241. Estiu de 1996. [http://jf.blanc.free.fr/pubs/coleraGS.pdf Version numerizada].
* "Discors, paraula, lenga?" ''Forra Borra'' 114:3-5. París: IEO París. 1996<ref name=CRLN472 />
* "L'Institut d'Estudis Occitans de París e lo projècte de ''Diccionari deu Gascon Modèrn'' (DiGaM)". ''Forra Borra'' 123:3-6. París: IEO París. 1996<ref name=CRLN472 />
* "En seguida de l'article ''L'IEO París e lo projècte DiGaM''". ''Forra Borra'' 124:3-6. París: IEO París. 1996<ref name=CRLN472 />
* "Sus Internet se charro en lengo nostro". ''[[Prouvènço d'aro]]'' 99:13.<ref name=CRLN472 /> Marselha: 1996
* [https://web.archive.org/web/20260113095356/https://mediatheques-test.montpellier3m.fr/ESBAMA/doc/CAMO/1130279/una-revista-sul-teatre-occitan-per-que-far "Una revista sul teatre occitan, per qué far?"], ''Occitans!'' 76:14-15. 1996.
* "Manciet romancier" in ''Bernard Manciet: la voix d'une œuvre (Auteurs en scène n°2)'', Editions Théâtre des treize vents, Centre dramatique national Languedoc Roussillon Montpellier, 1997. ISBN'''''' 978-2859981846
* "Quin occitanisme per deman". ''Occitans!'' suppl. al n°81 (Oct.-dec de 1997) <ref>Kathryn Klingebiel. "Occitan Studies. Language". ''The Year's Work in Modern Language Studies'' Vol. 60 (1998), p. 191 https://www.jstor.org/stable/25833085</ref>
* [https://biblio.cieldoc.com/presso/integral/pres0109.pdf#page=3 "Réponses à des non-réponses"]. ''Lo Lugarn'' n°71 (prima de 2000).
* Blanc, Joan-Francés e Bonafé, Maria Elena. 2009. "Andrieu Benedetto, l'òme teatre", ''[[Anem! Occitans!]]'', n°130, setembre-octobre-novembre de 2009.
==== Sciéncias umanas ====
* "Les minorités linguistiques face aux états-nations", [https://archive.org/details/laquestionamazig0000unse/mode/2up ''La question amazighe en 1996 : interrogations actuelles. Actes de la table ronde organisée par le MCB France, Paris, 21 avril 1996''], Argenteuil : Mouvement Culturel Berbère, 1997, pp. 83-86. (Citat per Silverstein 1999 e 2004)
* ''[http://bandieras.free.fr/bandieras/edicions/Joan-Franc%e9s%20BLANC%20-%20Enciclop%e8dia%20dels%20drap%e8ls.pdf Enciclopèdia dels drapèls]'' Vert-Saint-Denis. 2002, ''[http://bandieras.free.fr/bandieras/edicions/Joan%20Franc%e9s%20BLANC%20-%20Enciclop%e8dia%20dels%20drap%e8ls.pdf ²]'' Vert-Saint-Denis. 2008.
* ''[http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Franc%e9s%20Blanc.%20Bandi%e8ras%20del%20mond.pdf Bandièras del mond.]'' Lion: Edicions Talvera. 2013. ISBN 979-10-90696-18-1.
* ''[http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Franc%E9s%20Blanc.%20Las%20comunas%20d%27Occit%E0nia.pdf Las comunas d'Occitània]''. Estrasborg: Edicions Talvera. 2017. <nowiki>ISBN 979-10-90696-36-5</nowiki>. ([https://amzn.eu/d/h2qkD15 version Kindle], 2019). [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Franc%E9s%20Blanc.%20Las%20comunas%20d%27Occit%E0nia%20%282a%20edicion%202022%29.pdf Segonda edicion: 2022.] <nowiki>ISBN 979-10-90696-37-2</nowiki>.
==== Edicions e prefàcias ====
* (Editor) [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Pascual%20Madoz%20e%20Ib%E1%F1ez.%20Diccionario%20geogr%E1fico-estad%EDstico-hist%F3rico%20de%20Espa%F1a%20y%20sus%20posesiones%20de%20Ultramar.%20Volum%201.pdf Pascual MADOZ E IBÁÑEZ. ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar.'' Volum 1 (A-Albondon) Tòme I. Part primièra de l'original] {{ISBN|979-10-90696-38-9}} a [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Pascual%20Madoz%20e%20Ib%E1%F1ez.%20Diccionario%20geogr%E1fico-estad%EDstico-hist%F3rico%20de%20Espa%F1a%20y%20sus%20posesiones%20de%20Ultramar.%20Volum%2033.pdf 33 (Viso del Alcor-Zuzones) Tòme XVI. Part segonda de l'original] {{ISBN|979-10-90696-70-9}}. [[Estrasborg]]: [[Edicions Talvera]]. 2022.
* [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Pascual%20Madoz%20e%20Ib%E1%F1ez.%20Diccionario%20geogr%E1fico-estad%EDstico-hist%F3rico%20de%20Espa%F1a%20y%20sus%20posesiones%20de%20Ultramar.%20Volum%201.pdf#page=5 "A prepaus de Pascau Madòs Ibànhes"], in Pascual MADOZ E IBÁÑEZ. ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar.'' Volum 1 (A-Albondon) Tòme I. Part primièra de l'original {{ISBN|979-10-90696-38-9}}. [[Estrasborg]]: [[Edicions Talvera]]. 2022.
* (Editor) Eugène VAN BEMMEL. [http://ieoparis.free.fr/delo/Eug%E8ne%20VAN%20BEMMEL.%20De%20la%20langue%20proven%E7ale%20%281846%29.pdf ''De la langue provençale'']. [[París (França)|París]], [[Institut d'Estudis Occitans|IEO París]], [[2023]]. [[Documents per l'estudi de la lenga occitana]] {{ISSN|2117-9271}} n°124.
* [http://ieoparis.free.fr/delo/Eug%E8ne%20VAN%20BEMMEL.%20De%20la%20langue%20proven%E7ale%20%281846%29.pdf#page=5 "Parlavan galés los trobadors?"], in Eugène VAN BEMMEL. ''De la langue provençale''. [[París (França)|París]], [[Institut d'Estudis Occitans|IEO París]], [[2023]]. [[Documents per l'estudi de la lenga occitana]] {{ISSN|2117-9271}} n°124.
* (Editor) Ernst ERDMANNSDÖRFER. [http://ieoparis.free.fr/delo/Ernst%20ERDMANNSD%D6RFFER.%20Reimw%F6rterbuch%20der%20Trobadors%20%281897%29.pdf ''Reimwörterbuch der Trobadors'']. [[París (França)|París]], [[Institut d'Estudis Occitans|IEO París]], [[2023]]. [[Documents per l'estudi de la lenga occitana]] {{ISSN|2117-9271}} n°125.
* [http://ieoparis.free.fr/delo/Ernst%20ERDMANNSD%D6RFFER.%20Reimw%F6rterbuch%20der%20Trobadors%20%281897%29.pdf#page=5 "Rimejas que rimejaràs"], in Ernst ERDMANNSDÖRFER. ''Reimwörterbuch der Trobadors''. [[París (França)|París]], [[Institut d'Estudis Occitans|IEO París]], [[2023]]. [[Documents per l'estudi de la lenga occitana]] {{ISSN|2117-9271}} n°125.
* (Editor) Achille LUCHAIRE. [http://edicions.talvera.free.fr/lengas/Achille%20LUCHAIRE.%20De%20lingua%20aquitanica.pdf ''De lingua aquitanica'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-71-6}}.
* [http://edicions.talvera.free.fr/lengas/Achille%20LUCHAIRE.%20De%20lingua%20aquitanica.pdf#page=5 "Un Luchaire lutaire"], in Achille LUCHAIRE. ''De lingua aquitanica''. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-71-6}}.
* (Editor) [[Joan Josèp Espelit]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20I.%20A%97Azy-le-Vif.pdf ''Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Vol. I. A—Azy-le-Vif'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-72-3}}.
* [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20I.%20A%97Azy-le-Vif.pdf#page=5 "L’espelida d’Espelit"] in [[Joan Josèp Espelit]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20I.%20A%97Azy-le-Vif.pdf ''Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Vol. I. A—Azy-le-Vif'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-72-3}}.
* [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20I.%20A%97Azy-le-Vif.pdf#page=7 "Presentacion del volum I del diccionari d’Espelit"] in [[Joan Josèp Espelit]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20I.%20A%97Azy-le-Vif.pdf ''Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Vol. I. A—Azy-le-Vif'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-72-3}}.
* (Editor) [[Joan Josèp Espelit]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20II.%20Baalon%97Byans.pdf ''Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Vol. II. Baalon—Byans'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-73-0}}.
* [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20II.%20Baalon%97Byans.pdf#page=5 "Presentacion del volum II del diccionari d’Espelit"] in [[Joan Josèp Espelit]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Jos%E8p%20Espelit.%20Dictionnaire%20g%E9ographique%2C%20historique%20et%20politique%20des%20Gaules%20et%20de%20la%20France.%20Vol.%20II.%20Baalon%97Byans.pdf ''Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Vol. II. Baalon—Byans'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-73-0}}.
* (Editor) [[Loís Alibèrt|Loís ALIBÈRT]], [[Pompeu Fabra|Pompeu FABRA]]. [http://edicions.talvera.free.fr/primadiers/Pompeu%20FABRA%2C%20Lo%EDs%20ALIB%C8RT.%20Occitan%20e%20catalan.pdf ''Occitan e catalan'']. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-74-7}}.
* [http://edicions.talvera.free.fr/primadiers/Pompeu%20FABRA%2C%20Lo%EDs%20ALIB%C8RT.%20Occitan%20e%20catalan.pdf#page=5 "Desviacions cap al non res"], in Loís ALIBÈRT, Pompeu FABRA. ''Occitan e catalan''. [[Estrasborg]], [[Edicions Talvera]], [[2023]]. {{ISBN|979-10-90696-74-7}}.
{{Rf}}
{{autoritats}}
{{Multibendèl|LitOc|portal Lengadòc|portal Gasconha}}
{{O|Blanc, Joan Francés}}
{{nais|1961}}
[[Categoria:Escrivan de sciéncia-ficcion]]
[[Categoria:Escrivan occitan contemporanèu]]
[[Categoria:Escrivan occitan del sègle XX]]
[[Categoria:Literatura occitana]]
[[Categoria:Naissença a Agen]]
9lmsobiqawtznei7magtgahr2l9n16h
Utilizaire:JordiTaronja
2
69447
2503925
2230679
2026-07-04T09:10:49Z
Céréales Killer
21362
Céréales Killer a desplaçat la pagina [[Utilizaire:Esbotzegat]] cap a [[Utilizaire:JordiTaronja]] : Pàgina traslladada automàticament en canviar el nom de l'usuari «[[Special:CentralAuth/Esbotzegat|Esbotzegat]]» a «[[Special:CentralAuth/JordiTaronja|JordiTaronja]]»
2230679
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
Discussion Utilizaire:JordiTaronja
3
69550
2503924
805562
2026-07-04T09:10:49Z
Céréales Killer
21362
Céréales Killer a desplaçat la pagina [[Discussion Utilizaire:Esbotzegat]] cap a [[Discussion Utilizaire:JordiTaronja]] : Pàgina traslladada automàticament en canviar el nom de l'usuari «[[Special:CentralAuth/Esbotzegat|Esbotzegat]]» a «[[Special:CentralAuth/JordiTaronja|JordiTaronja]]»
805562
wikitext
text/x-wiki
{{benvenguda}}--— [[User:Jfblanc|J. F. B.]] <sup><small>([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]])</small></sup> 24 octobre de 2010 a 21.10 (UTC)
ma1r71qd8p7e24e5101r2b4zfveo7pf
Belesa
0
72446
2503899
2503867
2026-07-03T21:42:15Z
Toku
7678
2503899
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'òme se fa de l'existéncia e de las valors.
== Ligams intèrnes ==
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
== Bibliografia ==
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
o60o14ejv1opb13pnf9qwrf1wuvu74y
2503900
2503899
2026-07-03T21:42:45Z
Toku
7678
2503900
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Ligams intèrnes ==
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
== Bibliografia ==
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
bqf6y3s4nycncope41koqicuk0hhlid
2503907
2503900
2026-07-04T07:05:22Z
Toku
7678
2503907
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
fz0hqxxk4qzhtb9qtq4by1sy8lgf4q9
2503910
2503907
2026-07-04T07:15:23Z
Toku
7678
/* Definion e problèmas */
2503910
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl =
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'istòria de l'[[estetica]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
77bnf2beukgbf7o9miqqgmayjut4t2b
2503911
2503910
2026-07-04T07:15:31Z
Toku
7678
/* == La nocion de bèl */
2503911
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'istòria de l'[[estetica]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
plel0aqyes4a90iqnyh1er332ir6irh
2503912
2503911
2026-07-04T07:18:08Z
Toku
7678
/* La nocion de bèl */
2503912
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'istòria de l'[[estetica]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
p1z5x2vribr0hegqkh1hc5ml0g9ob7y
2503913
2503912
2026-07-04T07:22:27Z
Toku
7678
/* La nocion de bèl */
2503913
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion ''objectiva'', la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
gfi5sr0wghaoq31rkykw00cemmc4inb
2503914
2503913
2026-07-04T07:28:14Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503914
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una cultura a l'autra.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
p2c1xg9rke3zghbu6j09nafmt822k5b
2503915
2503914
2026-07-04T07:29:17Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503915
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
o66yjcn9z57bviwtk6t1hq8h6tca96k
2503916
2503915
2026-07-04T07:36:18Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503916
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
nqf30qh6pcoqqe4h6atju9dybfdb16a
2503917
2503916
2026-07-04T07:42:17Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503917
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
7hc21tx8fyb1jv4fc7qkcpq8mr7km9n
2503919
2503917
2026-07-04T07:47:53Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503919
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
986xi551k5o9ma8quwb1fl7b5impbhu
2503920
2503919
2026-07-04T07:51:22Z
Toku
7678
/* Belesa objectiva o subjectiva */
2503920
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]].
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
pzcnsc12wn5maw8834ve2a925oa7icb
2503921
2503920
2026-07-04T07:57:03Z
Toku
7678
/* Belesa e gost */
2503921
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas disputar dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
rvfcjaek3c61m8bzqw0iuikyzcaxc46
2503922
2503921
2026-07-04T07:57:58Z
Toku
7678
/* Belesa e gost */
2503922
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
b347eejr5uqq0jy6re9hvrmy1ck27pz
2503929
2503922
2026-07-04T09:41:09Z
Toku
7678
/* Belesa e gost */
2503929
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
e1b8zhb0ex0xdmdswuhv0l1pcwiqtb8
2503930
2503929
2026-07-04T09:44:26Z
Toku
7678
/* Lo vocabulari del bèl */
2503930
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
rit04fowl5z9hvbp5f31q0z9a08ckpl
2503932
2503930
2026-07-04T09:49:06Z
Toku
7678
/* Ligams intèrnes */
2503932
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
q0r7es0cohrzs4is706xioo61ssj9cx
2503933
2503932
2026-07-04T09:52:55Z
Toku
7678
/* Istòria de las teorias del bèl */
2503933
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
gkfo7ajnq3elvohukwv8eriiojiidh5
2503934
2503933
2026-07-04T09:53:46Z
Toku
7678
/* Lo vocabulari del bèl */
2503934
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
af28dl859q3jhneni2sdq9u9u1ehoqc
2503936
2503934
2026-07-04T10:01:20Z
Toku
7678
/* Istòria de las teorias del bèl */
2503936
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un instrument, foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]. Pasmens, d'un biais general, aquela idèa fondada sus la proporcion matematica aurà una posteritat considerabla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
r0fac1j6rhdl845z2rnz9euvy744b2z
2503937
2503936
2026-07-04T10:04:41Z
Toku
7678
/* L'Antiquitat Grèga */
2503937
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un instrument, foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]<ref>Aquela gamma èra ja conegut pels [[Babilònia (reialme)|Babilonians]] (M. L. West, « The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts », ''Music & Letters'', vol. 75, n° 2, mai de 1994, pp. 161-179). Pasmens, foguèt pas l'objècte d'una teorizacion avançada durant lo periòde [[Mesopotamia|mesopotamian]].</ref>. Estenduda a d'autres domenis, aquela idèa fondada sus la proporcion matematica anava aver una posteritat considerabla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
08dcmldbhlwh0ff66ieijjbbzolb6xa
2503938
2503937
2026-07-04T10:04:58Z
Toku
7678
/* L'Antiquitat Grèga */
2503938
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un instrument, foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]<ref>Aquela gamma èra ja conegut pels [[Babilònia (reialme)|Babilonians]] (M. L. West, « The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts », ''Music & Letters'', vol. 75, n° 2, mai de 1994, pp. 161-179). Pasmens, foguèt pas l'objècte d'una teorizacion avançada durant lo periòde [[Mesopotamia|mesopotamian]].</ref>. Estenduda a d'autres domenis, aquela idèa d'una belesa fondada sus la proporcion matematica anava aver una posteritat considerabla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
exwkjjlqza6rikir6auuzyj96ixv3dk
2503939
2503938
2026-07-04T10:07:56Z
Toku
7678
/* L'Antiquitat Grèga */
2503939
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]<ref>[[francés|'''(fr)''']] Maurice Caveing, ''La figure et le nombre. Recherches sur les premières mathématiques des Grecs'', Presses Univ. Septentrion, 1997.</ref>. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un instrument, foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]<ref>Aquela gamma èra ja conegut pels [[Babilònia (reialme)|Babilonians]] (M. L. West, « The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts », ''Music & Letters'', vol. 75, n° 2, mai de 1994, pp. 161-179). Pasmens, foguèt pas l'objècte d'una teorizacion avançada durant lo periòde [[Mesopotamia|mesopotamian]].</ref>. Estenduda a d'autres domenis, aquela idèa d'una belesa fondada sus la proporcion matematica anava aver una posteritat considerabla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
8iagda2pl5xrw2ek0auyd9n4q9mvftb
2503940
2503939
2026-07-04T10:08:24Z
Toku
7678
/* L'Antiquitat Grèga */
2503940
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]<ref>[[francés|'''(fr)''']] Maurice Caveing, ''La figure et le nombre. Recherches sur les premières mathématiques des Grecs'', Presses Univ. Septentrion, 1997.</ref>. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un [[Instrument de còrdas|instrument]], foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]<ref>Aquela gamma èra ja conegut pels [[Babilònia (reialme)|Babilonians]] (M. L. West, « The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts », ''Music & Letters'', vol. 75, n° 2, mai de 1994, pp. 161-179). Pasmens, foguèt pas l'objècte d'una teorizacion avançada durant lo periòde [[Mesopotamia|mesopotamian]].</ref>. Estenduda a d'autres domenis, aquela idèa d'una belesa fondada sus la proporcion matematica anava aver una posteritat considerabla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
0hc9wsn1ekrigl93924tcj84ayqdq9w
2503942
2503940
2026-07-04T11:17:44Z
Toku
7678
/* L'Antiquitat Grèga */
2503942
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Lengadocian}}
{{1000 fondamentals}}
La '''belesa''',<ref>{{DGLO|pagina=110}}</ref> '''beutat''',<ref name=CPLO>{{Dicodòc|Beauté}}</ref> '''beulor'''<ref name=CPLO/> o '''polidesa''', es la [[qualitat]] de çò qu'es bèl, es a dire de çò que procura un plaser particular a la percepcion o a la contemplacion, independentament de tota utilitat. Es una nocion centrala de l'[[estetica]], la branca de la [[filosofia]] que s'interèssa al bèl, a l'[[art]] e al [[gost]]. La belesa pòt se trobar dins la [[natura]], dins las òbras d'[[art]], dins los [[Homo sapiens|èssers umans]] o dins las idèas, e suscita dempuèi l'[[Antiquitat]] una reflexion sus sa natura vertadièra.
La question màger qu'estructura la reflexion sus la belesa es de saber s'aquela es una proprietat objectiva de las causas, una [[qualitat]] qu'apartendriá a l'objècte el meteis coma sa forma o sa [[color]], o ben s'es purament subjectiva, es a dire s'existís pas que dins lo sentiment de la persona que jutja. Aquela oposicion entre objectivitat e subjectivitat del bèl travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] e demòra al còr dels debats actuals.
[[Tradicion]]alament, la belesa es presentada coma una de las tres grandas valors fondamentalas de la pensada umana, al costat del [[Vertat|Verai]] e del [[Ben (filosofia)|Ben]]. Aquela triada – lo Verai, lo Bèl e lo Ben – correspond a tres biaisses màgers del rapòrt de l'esperit [[Homo sapiens|uman]] al mond : la [[coneissença]] (lo Verai), l'[[morala|accion morala]] (lo Ben) e l'[[Estetica|apreciacion estetica]] (lo Bèl). Aquela plaça acordada a la belesa mòstra son importància, non solament dins l'art, mas tanben dins la concepcion generala que l'[[Homo sapiens|òme]] se fa de l'existéncia e de las valors.
== Definion e problèmas ==
=== La nocion de bèl ===
[[File:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|right|L'[[Òme de Vitruvi|''Òme de Vitruvi'']] de [[Leonardo da Vinci]], illustracion de l'importància de l'armonia e de las proporcions justas dins la nocion del bèl.]]
Definir la belesa es una de las questions mai ancianas e mai dificilas de la [[filosofia]]. D'un biais general, lo bèl designa çò que plai quand es percebut o contemplat, sens qu'aquel plaser dependa d'un interès practic. Aquela idèa que la belesa procura un [[plaser]] desinteressat, diferent del plaser que dona la satisfaccion d'un besonh, coma [[manjar]] o [[bevenda|beure]], es venguda centrala dins la reflexion estetica modèrna.
De nocions vesinas son sovent associadas a la belesa : l'armonia, la proporcion, l'equilibri, la gràcia, o encara la perfeccion. Dins fòrça teorias, la belesa es ligada a una cèrta organizacion de las partidas d'un tot : una causa es bèla quand sas partidas son dispausadas d'un biais armoniós, sens excès o manca. Aquela idèa d'una belesa coma armonia e proporcions justas es una autra constanta de l'[[istòria]] de l'[[estetica]].
=== Belesa objectiva o subjectiva ===
La question centrala de tota reflexion sus la belesa es de saber ont se tròba lo bèl. Pels partisans d'una concepcion objectiva, la belesa es una proprietat reala de las causas : un objècte es bèl en vertut de sa forma, de sas proporcions o de son òrdre. Aquela belesa existís independentament de l'agach que se pausa sus el. Aital, segon aquela vision, dire qu'una causa es bèla es enonciar quicòm de verai sus aquela causa, e non pas solament exprimir un sentiment personal. Al contrari, pels partisans d'una concepcion subjectiva, la belesa existís pas dins las causas, mas solament dins l'esperit que las percep. La belesa es alara dins l'agach de l'observator e dire qu'una causa es bèla vèn a dire qu'aquela causa nos procura un cèrt [[plaser]] sensa ligam amb una qualitat objectiva correspondenta. Aquela posicion explica aisidament perqué los gosts divergisson tant d'una persona a l'autra e d'una [[cultura]] a l'autra.
Entre aquelas doas posicions extrèmas, fòrça [[filosofia|filosòfs]] an cercat una via mejana. La mai celèbra es la de [[Immanuel Kant|Kant]] (1724-1804) que sosten que lo jutjament de belesa, tot en essent subjectiu (es basat sus un sentiment), pretend pasmens a l'universalitat. Quand disi qu'una causa es bèla, espèri que los autres seràn d'acòrdi amb ieu, coma se la belessa èra una qualitat de l'objècte<ref>Aquela teoria es presentada dins ''[[Critica de la facultat de jutjar]]'' publicat en 1790.</ref>. Aquela tension entre lo caractèr subjectiu del plaser estetic e sa pretencion a l'universalitat es un dels problèmas centrals de l'[[estetica]].
L'enjòc d'aquel debat es important. Se la belesa es purament subjectiva, alara tota discussion sus l'[[art]] e lo bèl perd una part de son sens, e se pòt pas dire qu'una òbra es « melhora » qu'una autra : i auriá pas que de gosts diferents, totes [[egalitat|egals]]. Al contrari, se la belesa a una part d'objectivitat, alara se pòt argumentar, [[educacion|educar]] lo gost, e reconéisser de critèris partejats. La màger part dels filosòfs an cercat a evitar los dos extrèmes, un objectivisme rigid que negariá la diversitat dels gosts, e un subjectivisme total que rendriá tota estetica impossibla, en prepausant de posicions nuançadas ont la belesa nais del rescontre entre de proprietats de l'objècte e una sensibilitat del subjècte.
=== Belesa e gost ===
La nocion de gost es estrechament ligada a la de belesa. Lo gost designa la capacitat de sentir e de jutjar lo bèl, de destriar çò qu'es bèl de çò qu'o es pas. La question se pausa alara de saber s'un « bon gost » universal existís, partejat per totes, o ben se lo gost es relatiu a cada persona, a cada epòca e a cada [[societat]]. L'expression [[latin|latina]] ''[[De gustibus et coloribus non disputandum|de gustibus et coloribus non est disputandum]]'' (« cal pas discutir dels gosts e de las colors ») exprimís l'idèa que lo gost seriá purament personal e que tota discussion sul bèl seriá vana. Pasmens, fòrça filosòfs an refusat aquela conclusion, en sostenent que se pòt educar son gost, que d'unas òbras son objectivament mai bèlas que d'autras, e que lo jutjament estetic pòt èsser afinat per l'experiéncia e la [[cultura]]. Lo debat sus l'universalitat o la relativitat del gost demòra aital un dels mai vius de l'estetica.
=== Lo vocabulari del bèl ===
La belesa es pas una nocion unica e simpla : se declina en mantun tèrme designant de nuanças diferentas. Lo « polit » o lo « graciós » designan una belesa leugièra, agradiva, sens grandor particulara. La « gràcia » apond a la belesa una idèa de facilitat de leugieretat e d'encantament. Lo « sublim », al contrari, designa quicòm que passa la simpla belesa : çò qu'es immens, poderós o terrible, e que suscita a l'encòp l'admiracion e una forma de crenta, coma l'espectacle d'una [[montanha]] giganta o d'una [[tempèsta]]. La distincion entre lo bèl e lo sublim, desvolopada subretot al sègle XVIII, ten una plaça importanta dins la reflexion estetica.
La belesa a tanben son contrari : lo « laid ». Lo [[laid]] es pas solament l'abséncia de belesa, mas una qualitat negativa que pòt repugnar o desplaire. Pasmens, la reflexion estetica a mostrat que la relacion entre lo bèl e lo laid es complèxa : una òbra d'art pòt representar de causas laidas (la [[malautiá]], la [[mòrt]], la [[sofrença]]...) tot en essent ela meteissa bèla, çò que pausa la question de saber se la belesa de l'art es independenta de la belesa de çò que representa. Aquela question, ja senhalada per [[Aristòtel]] (384-322 abC) a prepaus de la [[tragedia]], mòstra que lo bèl e lo laid son pas de simples contraris, mas qu'entretènon de rapòrts subtils dins l'experiéncia estetica.
== Istòria de las teorias del bèl ==
La reflexion sus la belesa travèrsa tota l'[[istòria]] de la [[filosofia]] occidentala dempuèi los Grècs fins als pensaires modèrnes. En efièch, cada epòca desvolopèt la sieuna concepcion del bèl, en relacion amb sa vision del mond, de l'[[art]] e de l'[[Homo sapiens|òme]]. Se pòt aital destriar una concepcion anciana, ont la belesa es una proprietat objectiva ligada a l'òrdre del mond, e una concepcion modèrna, ont la belesa es de mai en mai pensada a partir del subjècte que la percep.
=== Lo periòde antic ===
==== L'Antiquitat Grèga ====
Pels [[Grècia antica|Grècs]], la belesa (''kallos'') es estrechament ligada a l'idèa d'òrdre, de mesura e de proporcion. Per exemple, tre lo sègle VI abC, los [[Pitagorisme|Pitagoricians]] desvolopèron una vision de la belesa fondada sus de ligams entre los [[nombre|nombres]] e las [[matematicas]]<ref>[[francés|'''(fr)''']] Maurice Caveing, ''La figure et le nombre. Recherches sur les premières mathématiques des Grecs'', Presses Univ. Septentrion, 1997.</ref>. Aguèron aital l'idèa qu'una causa es bèla quand sas diferentas partidas entretenon entre elas de rapòrts numerics simples. La [[musica]], amb sas consonàncias agradivas correspondent a de rapòrts simples entre las longors de las còrdas d'un [[Instrument de còrdas|instrument]], foguèt un dels terrens mai propicis a aquel apròchi amb la teorizacion de la [[gamma eptatonica]]<ref>Aquela gamma èra ja conegut pels [[Babilònia (reialme)|Babilonians]] (M. L. West, « The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts », ''Music & Letters'', vol. 75, n° 2, mai de 1994, pp. 161-179). Pasmens, foguèt pas l'objècte d'una teorizacion avançada durant lo periòde [[Mesopotamia|mesopotamian]].</ref>. Estenduda a d'autres domenis, aquela idèa d'una belesa fondada sus la proporcion matematica anava aver una posteritat considerabla.
[[Platon]] (428-348 abC) desvolopèt una concepcion mai [[metafisica]] de la belesa. Per el, las causas bèlas d'aquel mond son bèlas perqué participan a una realitat superiora : la Belesa en se, una [[Teoria de las Idèas|Idèa]] eternala e perfècta, que las causas sensiblas imitan imperfièchament. Dins lo ''[[Banquet (Platon)|Banquet]]'', Platon descriu una ascension del bèl : l'[[amor]] comença per s'estacar a la belesa d'un còrs particular, puèi s'auça cap a la belesa de totes los còrses, puèi cap a la belesa de las [[arma|armas]], de las accions e de las [[sciéncia|sciéncias]], fins a contemplar la Belesa en se, sorga de totas las belesas particularas. Per Platon, la belesa vertadièra es doncas pas sensibla, mas intelligibla.
== La belesa entre natura e art ==
== Apròchi scientific e antropologic ==
== Enjòcs e perspectivas ==
== Annèxas ==
=== Ligams intèrnes ===
* [[Art]]
* [[Coneissença]]
* [[Estetica]]
* [[Filosofia]]
* [[Laid]]
* [[Morala]]
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Filosofia]]
sb2okn94a6gifuwene2rd8t0u88rjm7
Anne Sinclair
0
73691
2503901
1863201
2026-07-04T00:39:13Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503901
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
<!--Article redigit en lengadocian-->
'''Anne Sinclair''' (n. Anne-Élise Schwartz, [[Nòva York]], lo [[15 de julhet]] de [[1948]]) es una jornalista politica francesa. Presentèt l'emission d'actualitat politica "[[Sept sur sept]]" de [[1984]] a [[1997]].
Filha de Joseph-Robert Schwartz (vengut Sinclair en 1949), òme d'afars, e de Micheline Nanette Rosenberg (filha del mercadièr d'art [[Paul Rosenberg]] e modèla de [[Pablo Picasso]]) es diplomada de l'IEP de París (1972).
Foguèt maridada amb lo jornaliste [[Ivan Levaï]], an dos filhs. En [[1991]] se maridèt amb l'òme politic [[Dominique Strauss-Kahn]] president del [[FMI]].
== Bibliografia ==
* ''Une année particulière'' ([[1982]])
* ''Deux ou trois choses que je sais d'eux'' ([[1997]])
* ''Caméra subjective'' ([[2002]])
== Ligams extèrnes ==
*[https://web.archive.org/web/20110407081607/http://annesinclair.typepad.fr/ Deux ou trois choses vues d'Amérique], blog d'Anne Sinclair
{{Politica}}
{{DEFAULTSORT:Sinclair, Anne}}
[[Categoria:Naissença en 1948]]
[[Categoria:Ancian escolan de Sciéncias Po]]
[[Categoria:Jornaliste francés]]
nly6yghs45evdspi99ado6ad92dqrwg
Beure
0
91800
2503908
2501790
2026-07-04T07:10:38Z
Toku
7678
/* Geografia */
2503908
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=fr
| nomcomuna= Beure
| nomcomuna2=Beure
| imatge= BEURE.JPG
| descripcion=
| lògo=
| escut= Blason Beure.svg
| escais=
| region ist =
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Besançon|Besançon]]
| canton= [[Canton de Besançon-Sud|Besançon-Sud]]
| insee = 25058
| sitweb=
| cp = 25720
| cònsol = Philippe Chaney
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici =
| longitud= 6.00444444444
| latitud= 47.2088888889
| alt mini = 234
| alt mej =
| alt maxi = 480
| km² = 3.99
}}
'''Beure''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Dobs (departament)|Dobs]] e la [[regions francesas|region]] de la [[Franca Comtat]].
==Geografia==
===Comunas vesinas===
<div style="position: relative; float:left; width:450px;">
[[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]]
{{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Beure]]'''Beure'''}}
{{Image label|x=0.518481090658|y=0.581501373898|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 246 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Arguel (Dobs)|Arguel]] (1,0km)}}}}
{{Image label|x=0.640732424032|y=0.566795539233|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 940 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Fontain]] (1,8km)}}}}
{{Image label|x=0.435465791212|y=0.698944207391|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 743 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Pugey]] (2,7km)}}}}
{{Image label|x=0.341375465385|y=0.674766740654|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 590 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Larnod]] (3,1km)}}}}
{{Image label|x=0.267615036252|y=0.576140976165|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|12px|Comuna amb 2336 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Avanne-Aveney]] (3,3km)}}}}
{{Image label|x=0.631728306057|y=0.19087828924|scale=400|text=[[Fichièr:Dot-yellow.svg|20px|Comuna amb 117836 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Besançon]] (4,1km)}}}}
{{Image label|x=0.200681841001|y=0.679639592629|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 291 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Rancenay]] (4,7km)}}}}
{{Image label|x=0.901670914964|y=0.491001353413|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 441 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Vèze]] (5,0km)}}}}
{{Image label|x=0.866397979485|y=0.331069685334|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1245 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Morre]] (5,0km)}}}}
</div>{{clear|left}}
==Istòria==
{{Apertium|fr}}
'''Beure''' designada ''Buyres'' en [[1349]] n'es issu del tèrme [[Lengas germaniques|germanique]] ''bûr'', en designant una abitacion isolada, evoca l'abitat dels castors antany proliférant sul ruisseau dels Mercureaux<ref>http://www.grandbesancon.fr/index.php?P=33&art_id=757&vars=I29tbXVuZV9pZD0xMD</ref>.
L'istòria de la localité remonta a la nuèch dels tempses. Lo circ rocós #que la protegís, lo riu lo Doubs e los ruisseaux dichas de las Mercureaux an aprofechat al regroupement de las populacions, en principi a l'entorn de las tutas, de contunh de las gybsières e fin finala en la plana ont la descobèrta recenta de esquelets pròva que lo luòc i aviá viscut dempuèi longtemps.
Una [[via romaine]], #qu'una part n'es visibla sus qualques desenas de mètres, a antany traversat lo pòble. Jules César seriá aital passat per Beure a caval.
Al [[Mièja Edat]], Beure dépendait del [[Distincion|senhor]] de [[Arguel (Dobs)|Arguel]], #que, al {{XIVe sègle}}, retia la justícia sul luòc del pòble. Dempuèi lo {{XIIIe sègle}} dels molins [[Banalité (drech seigneurial)|banaux]] son en foncionament, del temps qu'un forn [[Banalité (drech seigneurial)|banal]] e una plaça a peatge an pas mencionat #qu'al {{XVe sègle}}.
* [[Banalité (Drech seigneurial)|Banal]] : #Qu'aperten al ban, circunscripció del [[Féodalité|suzerain]] ;
* de Forns e de molins [[Banalité (drech seigneurial)|banaux]], equipas mesas a la disposicion de totes los abitants, #qu'an agut dempuèi ne servir en pagant una redevance.
La fabrica Dubourg implantada dempuèi lo {{XVe sègle}} dins lo quartièr de Gouille la longitud del Doubs forjava lo fèrre. A fabricat cèrts elements del Torn Eiffel<ref>[http://www.routedescommunes.com/departement-25-comuna-55.html Luòc sus las municipalitats de Franca-Comtat]</ref>.
De la {{s-|XIII|e}} a {{la s-|XIX|e}}, la vinha es la principala activitat economica del pòble, los vignerons trabalhavan pel compte del archevêché e qualques bourgeois de Besançon, proprietaris dels parcelles. Las grandas pòrtas dels ostals en plen cintre dels celliers se llauraven sus la carrièra per daissar dintrar carretes e de barrils.
Beure dispausava antany d'una estacion, aquel #que testifica encara lo nom "Carrièra de l'Estacion". L'anciana estacion n'es a l'ora d'ara réaménagée en restaurant voisinant lo redond-ponch principal ([[Rota nacionala 83|RN83 - RD683]]) de la comuna. L'estacion i aviá situat sus la linha a via métrique espetada de 1910 a 1951 per la [[Companhiá dels Camins de fèrre del Doubs]] (CFD) ; connectava l'estacion de [[Besançon]] St Paul a la municipalitat de [[Amathay-Vesigneux]], via Cléron. Lo "tacot" #que i circulava passava de [[Rivotte]] a [[Tarragnoz]] per un tunèl jos la [[Citadelle de Besançon|Citadelle]] #que se'n pòt veire encara las extremitats ; manlevava fins a Larnod-Parca la via actuala de la RN83<ref>Musèu del Tacot a Cléron, Doubs</ref>.
Lo chantier d'una seccion del contournement viari de Besançon (Via de las Mercureaux) a acabat dempuèi pauc e la via a dobèrt a la circulacion dempuèi lo 12 de julhet de 2011. La rota, equipada del primièr radar "tròç" de França, travèrsa una part de la municipalitat, seguenta la vallée de las Mercureaux (en amont del pòble)<ref>[https://web.archive.org/web/20091001182641/http://www.contournement-besancon.com/oa7.php Luòc oficial de la via de contournement], consultat lo 24 d'abril de 2010.</ref>. Lo chantier a grèvament arribat al luòc, los [[Blanda blanda|blandas]] tachetées fins alavetz presentas poirián desaparéisser/desaparéisser, s'agís de la sola populacion d'aquela espècia recensée dins Franca-Comtat <ref>la Premsa Bisontine n°115 de novembre 2010</ref>.
Uèi la majoritat de las villageois trabalhan en l'aglomeracion de Besançon, mas Beure es lo luòc de qualques pichonas entrepresas industrialas e artesanalas. Las activitats maraîchères e las vinhas pas subsisteixen que de manièra residuala. La mai granda part de las zònas constructibles es a present bastit. L'implantacion de fabricas al bòrd del Doubs e d'un futur magasin de venta al detalh en liure-servici a prédominance alimentaire illustran la pèrda del caractèr rural de la comuna.
{{Original|fr}}
'''Beure''' désignée ''Buyres'' en [[1349]] est issu du terme [[Langues germaniques|germanique]] ''bûr'', désignant une habitation isolée, évoque l'habitat des castors jadis proliférant sur le ruisseau des Mercureaux<ref>https://web.archive.org/web/20091114035201/http://www.grandbesancon.fr/index.php?p=33&art_id=757&vars=Y29tbXVuZV9pZD0xMD</ref>.
L'histoire de la localité remonte à la nuit des temps. Le cirque rocheux qui la protège, la rivière le Doubs et les ruisseaux dits des Mercureaux ont profité au regroupement des populations, d'abord autour des grottes, puis des gybsières et finalement dans la plaine où la découverte récente de squelettes prouve que le site était habité depuis très longtemps.
Une [[voie romaine]], dont une partie est visible sur quelques dizaines de mètres, a jadis traversé le village. Jules César serait ainsi passé par Beure à cheval.
Au [[Moyen Âge]], Beure dépendait du [[Seigneurie|seigneur]] d’[[Arguel (Dobs)|Arguel]], qui, au {{XIVe siècle}}, rendait la justice sur la place du village. Dès le {{XIIIe siècle}} des moulins [[Banalité (droit seigneurial)|banaux]] sont en fonctionnement, alors qu’un four [[Banalité (droit seigneurial)|banal]] et un poste à péage ne sont mentionnés qu’au {{XVe siècle}}.
* [[Banalité (droit seigneurial)|Banal]] : Qui appartient au ban, circonscription du [[Féodalité|suzerain]] ;
* Fours et moulins [[Banalité (droit seigneurial)|banaux]], équipements mis à la disposition de tous les habitants, qui sont tenus de s’en servir en payant une redevance.
L'usine Dubourg implantée depuis le {{XVe siècle}} dans le quartier de Gouille le long du Doubs forgeait le fer. Elle a fabriqué certain éléments de la Tour Eiffel<ref>[https://web.archive.org/web/20100914012541/http://www.routedescommunes.com/departement-25-commune-55.html Site sur les communes de Franche-Comté]</ref>.
Du {{s-|XIII|e}} au {{s-|XIX|e}}, la vigne est la principale activité économique du village, les vignerons travaillaient pour le compte de l'archevêché et quelques bourgeois de Besançon, propriétaires des parcelles. Les grandes portes des maisons en plein cintre des celliers s'ouvraient sur la rue pour laisser entrer charrettes et tonneaux.
Beure disposait jadis d'une gare, ce dont témoigne encore le nom "Rue de la Gare". L'ancienne gare est actuellement réaménagée en restaurant voisinant le rond-point principal ([[Route nationale 83|RN83 - RD683]]) de la commune. La gare était située sur la ligne à voie métrique exploitée de 1910 à 1951 par la [[Compagnie des Chemins de fer du Doubs]] (CFD) ; elle reliait la gare de [[Besançon]] St Paul à la commune d'[[Amathay-Vesigneux]], via Cléron. Le "tacot" qui y circulait passait de [[Rivotte]] à [[Tarragnoz]] par un tunnel sous la [[Citadelle de Besançon|Citadelle]] dont on peut voir encore les extrémités ; il empruntait jusqu'à Larnod-Gare la voie actuelle de la RN83<ref>Musée du Tacot à Cléron, Doubs</ref>.
Le chantier d'une section du contournement routier de Besançon (Voie des Mercureaux) est achevé depuis peu et la voie est ouverte à la circulation depuis le 12 juillet 2011. La route, équipée du premier radar "tronçon" de France, traverse une partie de la commune, suivant la vallée des Mercureaux (en amont du village)<ref>[https://web.archive.org/web/20091001182641/http://www.contournement-besancon.com/oa7.php Site officiel de la voie de contournement], consulté le 24 avril 2010.</ref>. Le chantier a gravement atteint le site, les [[Salamandra salamandra|salamandres]] tachetées jusqu'alors présentes pourraient disparaître, il s'agit de la seule population de cette espèce recensée en Franche-Comté <ref>la Presse Bisontine n°115 de novembre 2010</ref>.
Aujourd'hui la plupart des villageois travaillent dans l'agglomération de Besançon, mais Beure est le site de quelques petites entreprises industrielles et artisanales. Les activités maraîchères et les vignes ne subsistent que de façon résiduelle. La plus grande partie des zones constructibles est à présent bâtie. L'implantation d'usines au bord du Doubs et d'un futur magasin de vente au détail en libre-service à prédominance alimentaire illustrent la perte du caractère rural de la commune.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 25058
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Philippe Chaney|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 25058
|1793=690
|1800=742
|1806=776
|1821=749
|1831=990
|1836=1092
|1841=1144
|1846=1212
|1851=1205
|1856=1092
|1861=1107
|1866=1155
|1872=1096
|1876=1268
|1881=1228
|1886=925
|1891=814
|1896=741
|1901=772
|1906=798
|1911=752
|1921=648
|1926=800
|1931=850
|1936=863
|1946=887
|1954=1003
|1962=1131
|1968=1278
|1975=1243
|1982=1166
|1990=1188
|1999=1377
|2004=
|2005=
|2006=1383
|2007= 1384
|2008=1 385
|2009=1368
|cassini=4075
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Comunas}}
{{Comunas de| insee = 25058
}}
[[Categoria:Comuna de Dobs]]
j3h3a6u6jive0nyno6tdjggl68me1o8
2503909
2503908
2026-07-04T07:10:48Z
Toku
7678
/* Istòria */
2503909
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=fr
| nomcomuna= Beure
| nomcomuna2=Beure
| imatge= BEURE.JPG
| descripcion=
| lògo=
| escut= Blason Beure.svg
| escais=
| region ist =
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Besançon|Besançon]]
| canton= [[Canton de Besançon-Sud|Besançon-Sud]]
| insee = 25058
| sitweb=
| cp = 25720
| cònsol = Philippe Chaney
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici =
| longitud= 6.00444444444
| latitud= 47.2088888889
| alt mini = 234
| alt mej =
| alt maxi = 480
| km² = 3.99
}}
'''Beure''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Dobs (departament)|Dobs]] e la [[regions francesas|region]] de la [[Franca Comtat]].
==Geografia==
===Comunas vesinas===
<div style="position: relative; float:left; width:450px;">
[[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]]
{{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Beure]]'''Beure'''}}
{{Image label|x=0.518481090658|y=0.581501373898|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 246 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Arguel (Dobs)|Arguel]] (1,0km)}}}}
{{Image label|x=0.640732424032|y=0.566795539233|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 940 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Fontain]] (1,8km)}}}}
{{Image label|x=0.435465791212|y=0.698944207391|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 743 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Pugey]] (2,7km)}}}}
{{Image label|x=0.341375465385|y=0.674766740654|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 590 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Larnod]] (3,1km)}}}}
{{Image label|x=0.267615036252|y=0.576140976165|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|12px|Comuna amb 2336 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Avanne-Aveney]] (3,3km)}}}}
{{Image label|x=0.631728306057|y=0.19087828924|scale=400|text=[[Fichièr:Dot-yellow.svg|20px|Comuna amb 117836 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Besançon]] (4,1km)}}}}
{{Image label|x=0.200681841001|y=0.679639592629|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 291 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Rancenay]] (4,7km)}}}}
{{Image label|x=0.901670914964|y=0.491001353413|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 441 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Vèze]] (5,0km)}}}}
{{Image label|x=0.866397979485|y=0.331069685334|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1245 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Morre]] (5,0km)}}}}
</div>{{clear|left}}
==Istòria==
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 25058
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Philippe Chaney|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 25058
|1793=690
|1800=742
|1806=776
|1821=749
|1831=990
|1836=1092
|1841=1144
|1846=1212
|1851=1205
|1856=1092
|1861=1107
|1866=1155
|1872=1096
|1876=1268
|1881=1228
|1886=925
|1891=814
|1896=741
|1901=772
|1906=798
|1911=752
|1921=648
|1926=800
|1931=850
|1936=863
|1946=887
|1954=1003
|1962=1131
|1968=1278
|1975=1243
|1982=1166
|1990=1188
|1999=1377
|2004=
|2005=
|2006=1383
|2007= 1384
|2008=1 385
|2009=1368
|cassini=4075
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Comunas}}
{{Comunas de| insee = 25058
}}
[[Categoria:Comuna de Dobs]]
f2w7a9edy0j3oqbtm4zzxmmyxfu7fkf
Montellà i Martinet
0
125980
2503902
2503887
2026-07-04T02:17:19Z
Alaric 506
44932
/* Toponimia */
2503902
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Subdivision administrativa }}
'''Montellà i Martinet''' es un [[municipi]] de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]] e de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] de [[Bassa Cerdanha]].
{{Entpopcat}}
==Toponimia==
===Montellà===
La prononciacion es [muntə'ʎa]. Las fòrmas ancianas son ''Monteliano'' en 835, 839, 965, 1011, 1053, 1171, ''Montelliano'' en 1011, 1040, ''Montelano'' en 1039, ''Montela'' en 1071, ''Monteilan'' en 1117, ''Monteiano'' en 1135, ''Montella'' en 1154-59, 1270-71, 1628, ''Monteia'' en 1180-85, etc. L'etime es ''*Montilianu'', del nom latin d'òme ''Montilius'', atestat [e sufixe ''-anum''] <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 343-344 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27129</ref>.
===Martinet===
La prononciacion es [mərti'nɛt]. Ven del grand martinet d'una gròssa farga en riba de [[Segre]]. Lo mot sembla venir de las fargas de la [[Val d'Aran]], de [[Conserans]] e [[Cerdanha]] <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 210 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=25344</ref>.
===
== Nòtas e referéncias ==
{{Referéncias}}
{{Portal Catalonha}}
{{Municipis de|25}}
rju0adi4956cne0xal021vvq7iyyr77
2503903
2503902
2026-07-04T02:40:34Z
Alaric 506
44932
2503903
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Subdivision administrativa }}
'''Montellà i Martinet''' es un [[municipi]] de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]] e de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] de [[Bassa Cerdanha]].
{{Entpopcat}}
==Toponimia==
===Montellà===
La prononciacion es [muntə'ʎa]. Las fòrmas ancianas son ''Monteliano'' en 835, 839, 965, 1011, 1053, 1171, ''Montelliano'' en 1011, 1040, ''Montelano'' en 1039, ''Montela'' en 1071, ''Monteilan'' en 1117, ''Monteiano'' en 1135, ''Montella'' en 1154-59, 1270-71, 1628, ''Monteia'' en 1180-85, etc. L'etime es ''*Montilianu'', del nom latin d'òme ''Montilius'', atestat [e sufixe ''-anum''] <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 343-344 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27129</ref>.
===Martinet===
La prononciacion es [mərti'nɛt]. Ven del grand martinet d'una gròssa farga en riba de [[Segre]]. Lo mot sembla venir de las fargas de la [[Val d'Aran]], de [[Conserans]] e [[Cerdanha]] <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 210 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=25344</ref>.
===Béixec===
La prononciacion es ['beʃək]. Las fòrmas ancianas son ''Bexabe'' en 839, ''Bexech'' en 1289, ''Baxech'' en 1292, ''Bexech'', ''Beixech'' al sègle XIII, etc. Pòt venir de ''baʃa-be'' o ''baʃo-pe''
<ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 394-395 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=</ref>.
== Nòtas e referéncias ==
{{Referéncias}}
{{Portal Catalonha}}
{{Municipis de|25}}
dgvgrh3j5086ykeocnkbixfclogovw6
Carsten Niemitz
0
140075
2503904
2486430
2026-07-04T03:23:35Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503904
wikitext
text/x-wiki
'''Carsten Niemitz''' (* [[29 de setembre]] [[1945]] a [[Dessau]]) es un [[Anatomia|anatomista]], [[Etologia|etològ]], defensor de l'environament, [[Biologia umana|biològ uman]] e [[Biologia evolutiva|biològ evolutiu]] alemand.
== Vida e òbra ==
Niemitz estudièt la [[Biologia]], la [[Matematica]], la [[Medecina]] e l’[[Istòria de l’art]] a las universitats de Gießen, Freiburg, Göttingen e a la [[Universitat Liura de Berlin]]. En 1970 obtenguèt lo diplòma de biològ.<ref>https://web.archive.org/web/20160304035546/http://www.fh-bingen.de/aktuelles/detail.html?tx_ttnews%5Byear%5D=2010&tx_ttnews%5Bmonth%5D=07&tx_ttnews%5Bday%5D=09&tx_ttnews%5Btt_news%5D=603&cHash=83fdada0e063e1ef913fdc1780e9d40b</ref> De 1968 a 1971 foguèt collaborador a l’[[Institut Max-Planck per la recèrca cerebrala]] de Frankfurt. De 1971 a 1973 passèt de temps dins la selva de [[Sarawak]] sus l’illa de [[Borneo]]. Tornat en Alemanha, obtenguèt en 1974 lo doctorat en biologia. En 1975 recebèt l’autorizacion d’ensenhar l’anatomia e foguèt assistent fins a 1978 a l’Institut d’Anatomia de l’[[Universitat de Göttingen]]. A l’edat de 32 ans, foguèt nomenat professor de biologia umana a la [[Universitat Liura de Berlin]], ont dirigiguèt l’institut fins a sa [[emeritatge|emeritatge]] en 2010.
En 1987, Niemitz venguèt conselhièr de l’[[IUCN]] en integrant la ''Species Survival Commission''. En 1993, recebèt una catedra de [[Zoologia]] a l’[[Universitat d’Essen]] e foguèt professor convidat en zoologia especiala e biologia evolutiva a l’[[Universitat de Potsdam]]. Es membre fondador del Centre interdisciplinari d’antropologia istorica a la Universitat Liura de Berlin. En 1991, durant una mission de recèrca a [[Sulawesi]], descobriguèt l’espècia de primat ''[[Diana-Koboldmaki|Tarsius dianae]]''. En 1996, lancèt una iniciativa dins la societat d’antropologia per renonciar a l’usatge del tèrme [[raça]], que foguèt oficialament adoptada per la societat. En 2000, obtenguèt lo segond prèmi al Communicator-Preis de la sciéncia alemanda, decernit per la DFG e la fondacion dels estudiants alemands.
Niemitz demostrèt experimentalament que certans escarabats pòdon ausir e que los escarabats enterradors comunican acusticament amb lors larvas.<ref>{{Literatur |Autor=Carsten Niemitz & Anke Krampe |Titel=Untersuchungen zum Orientierungsverhalten der Larven von Necrophorus Vespillo F. (Silphidae Coleoptara). |Sammelwerk=Zeitschrift für Tierpsychologie |Band=Band |Nummer=30 |Datum=1972 |Seiten=465 - 463}}</ref>
Amb d’estudis comparatius sus mai de 20 taxons de primats, mostrèt cossí las sollicitacions mecanicas de la pèl menèron a de motius particulars de las crestas papillaras. Aquò inclutz tanben l’evolucion dels motius cutanats de las mans e dels pès umans.<ref>{{Literatur |Autor=Carsten Niemitz |Titel=The Evolution of Primate Skin Structures in Relation to Gravity and Locomotor Patterns |Hrsg=F.K. Jouffroy, M.H. Stack, C. Niemitz |Sammelwerk=gravity, posture and locomotion in primates |Auflage=1 |Verlag=Editrice Il Sedicesimo |Ort=Florenz |Datum=1990 |Seiten=129 - 156}}</ref> Al delà de nombrosas recèrcas de terren sus los primats e en [[Biomecanica]], Niemitz se concentrèt sus l’[[Origina de la lenga|evolucion del lengatge]] e de l’escritura umana, amb d’estudis sus la comunicacion dels grands singes. Foguèt un dels primièrs a sosténer la teoria que la [[mimica]] e la [[gestualitat]] foguèron de precursors de la competéncia escricha umana. Segon sa tèsi, la capacitat de legir e escriure es biologicament mai anciana que la de parlar, car la comunicacion visuala foguèt completada pus tard per de senhals vocals e acostics. Dins las annadas 1980 e 1990, Niemitz foguèt un critic fervent del [[destruccion de las selvas tropicalas|destruccion]] de las selvas tropicalas. A partir de 2000, desvolopèt una teoria «amfibica» de l’evolucion de la postura drecha e de la marcha bipeda umana, segon la quala «durant una fasa de nòstra evolucion, foguèt lo vadament e l’usatge de las ribas que formèron de biais duradís e essencial l’èsser uman actual».<ref>Niemitz C 2000: A theory on the evolution of human bipedalism - Die Amphibische Generalistentheorie. In: Zeller, U. (Hg.): Origin and evolutionary transformations in mammals. S. 46–48. MfN - Humboldt University, Berlin und Niemitz C 2004, S. 1–256</ref> Niemitz refusa la [[Teoria de l’aiga|teoria de l’aiga]] mai radicala, que supausa una fasa aquatica dins l’evolucion – la [[hominizacion]].<ref>Niemitz 2006, S. 204–210.</ref> Sas experiéncias practicas provenon de son trabalh anatomic e de recèrcas de terren, mas tanben de viatges scientifics, per exemple dins las regions de l’[[Amazonas]] e del [[Congo]]. Sa teoria evolutiva foguèt adaptada al cinèma en 2011.<ref>Ingo Knopf, Jo Siegler: '' {{Webarchiv |url=http://www.arte.tv/de/Programm/244,broadcastingNum=1331304,day=6,week=12,year=2012.html |text=Das Geheimnis des aufrechten Gangs. |wayback=20121226192130 }}'' Documentari, 2011, 43 min., [[WDR]], [[arte]] https://www.youtube.com/watch?v=R0qOpuVxSGU e:<br /> Comunicat de premsa: ''[https://www.fu-berlin.de/presse/informationen/fup/2012/fup_12_054/index.html L’òme es un «animal de riba»]'', [[FU Berlin]], 15 de març de 2012. </ref> Dempuèi 2010, Niemitz publiquèt tanben dins lo domeni de la medecina forensica.<ref>{{Literatur |Autor=Niemitz, Carsten |Titel=2011: Identifikation von Personen anhand von Lichtbildern - ein Beitrag zur Methodendiskussion im Lichte der aktuellen Rechtsprechung. Niemitz 2018: Altersschätzung von Kindern einer außereuropäischen Ethnie anhand von Bildmaterial. Kriminalistik, 72. Jg., S. 157-161. |Hrsg=DAR Deutsches Autorecht |Sammelwerk= |Band=Extra 81. Jg. |Nummer= |Auflage= |Verlag= |Ort= |Datum= |ISBN= |Seiten=768-771}}</ref> Dempuèi 2017, Niemitz trabalha gaireben exclusivament coma defensor de l'environament. Sa lista de publicacions compta aperaquí 400 títols, amb mantun libre. Es tanben traductor de manuals e autor per la ràdio, lo cinèma e la television.
== Membresias ==
Niemitz es membre de mantuna societat scientifica. A partir de 1992 foguèt vicepresident, de 1994 a 1998 president de la Societat d’Antropologia, e de 2008 a 2010 president de la [[Societat berlinèsa d’antropologia, etnologia e preïstòria]] (BGAEU). De 1992 a 2014 foguèt vicepresident de la [[Urania (Berlin)|Urania]] comunautat culturala a Berlin, un centre d’escambi entre la sciéncia e lo public. En 2010 organizèt amb [[Nils Seethaler]] e [[Benjamin P. Lange]] la 11a jornada annala de la lista MVE a Berlin.<ref>[https://www.yumpu.com/de/document/view/13934965/11-jahrliche-tagung-der-mve-liste-menschliches-verhalten-in- 11a jornada annala de la lista MVE – Comportament uman …], consultat lo 11 de genièr de 2019</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20181230030243/http://wp1146572.server-he.de/mve-tagung-2010-call-for-papers2/ Jornada MVE 2010 a Berlin: Programa – Lista MVE], consultat lo 11 de genièr de 2019</ref> Dempuèi 2013, Niemitz es protector del comitat de sosten de la colleccion [[Julius Riemer|Julius-Riemer]] al [[Musèu de las colleccions municipalas dins l’arsenal]] de [[Lutherstadt Wittenberg]]. Niemitz es membre del jurat per l’atribucion del prèmi mondial de sciéncia Albert Einstein.
== Nòms de dedicacion ==
En 2019, l’espècia de [[Koboldmakis|koboldmaki]] ''[[Tarsius niemitzi]]'' de las [[Illas Togian]] foguèt nomenada en onor de Carsten Niemitz.<ref>Myron Shekelle, Colin P. Groves, Ibnu Maryanto, Russell A. Mittermeier, Agus Salim e Mark S. Springer: ''A New Tarsier Species from the Togean Islands of Central Sulawesi, Indonesia, with References to Wallacea and Conservation on Sulawesi.'' Primate Conservation 2019 (33) 2019, p. 1–9</ref>
== Prèmis e reconeissenças ==
En agost de 2023, Niemitz recebèt lo Blunck-Umweltpreis, prèmi environamental biennal de la Fondacion Ducat de Lauenburg.<ref>https://stiftung-herzogtum.de/2023/08/30/carsten-niemitz-mit-dem-blunck-umweltpreis-ausgezeichnet/</ref>
== Seleccion d’òbras ==
''Zur Biometrie der Gattung Tarsius Storr, 1780 (Tarsiiformes, Tarsiidae)...'' [[Tèsi de doctorat]] Gießen 1974.
''Zur Funktionsmorphologie und Biometrie der Gattung Tarsius Storr, 1780...'' (= Courier Forschungsinstitut Senckenberg. 25). 1977, {{DNB|780552660}}.
''Erbe und Umwelt. Zur Natur von Anlage und Selbstbestimmung des Menschen.'' Suhrkamp, Frankfurt am Main 1987, ISBN 3-518-28246-8.
''Das Regenwaldbuch.'' Parey, Berlin / Hamburg 1990, ISBN 3-489-53434-4.
''The evolution of the upright posture and gait – a review and new synthesis.'' In: ''Naturwissenschaften.'' n° 3, 2010, p. 241–263. [[doi:10.1007/s00114-009-0637-3]]
amb Sigrun Niemitz: ''Genforschung und Gentechnik. Ängste und Hoffnungen.'' Springer, Berlin 1999.
''Das Geheimnis des aufrechten Gangs. Unsere Evolution verlief anders.'' C.H. Beck, München 2004, ISBN 3-406-51606-8.
''Brennpunkte und Perspektiven der aktuellen Anthropologie = Focuses and perspectives of modern physical anthropology.'' Leidorf, 2006, ISBN 3-86757-141-4.
amb K. Kreutz e H. Walther: ''Wider den Rassenbegriff in der Anwendung auf den Menschen.'' In: ''Anthropologischer Anzeiger.'' n° 4, 2006, p. 463–464.
''Die Menschheit retten? Packen wir's an!'' Oekom, München 2019. ISBN 978-3-96238-165-3
== Film ==
''Das Geheimnis des aufrechten Gangs.'' Documentari, Alemanha, 2011, 43 min., realizacion: Ingo Knopf, Jo Siegler, produccion: Maakii Filmproduktion, [[WDR]], [[arte]] ([https://web.archive.org/web/20121226192130/http://www.arte.tv/de/Programm/244,broadcastingNum=1331304,day=6,week=12,year=2012.html Resumit] per arte)
== Fonts ==
bgwmdmxzm0li8dmhoq1gmaarvy6aqq8
Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana
0
152677
2503928
2490303
2026-07-04T09:15:24Z
Capsot
279
2503928
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Organizacion
| nom = Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana
| lenga = {{Bes
| [[aranés|occitan aranés]]
| [[occitan estandard]]
}}
| president = [[Jèp de Montoya]]
| industria = [[Ensenhament superior|Educacion superiora]]
| forma_juridica = [[Institut]]
| abreviacion = IEA-AALO
| site_web={{URL|2=institutestudisaranesi.cat|1=http://www.institutestudisaranesi.cat/}}
| forma_juridica = [[Societat sabenta|Societat scientifica]]
| creacion = 3 de julhet de 2014
| sedença = [[Vielha|Vielha (Val d'Aran)]]
}}
L''''Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana'''<ref group="pron">{{AFI|[instiˈtyd desˈtyðiz araˈnezi akaˈðɛmja ˈdera ˈleŋgɥa uksiˈtana]|lenga=occitan aranés}}.</ref> es una institucion academica cargada de las normativas lingüisticas de la varietat aranesa de l'occitan en la [[Val d'Aran]],<ref>{{Ref-web|títol=Reconeishença der Institut d’Estudis Aranesi coma academia e autoritat lingüistica der occitan, aranés en Aran {{!}} Conselh Generau d’Aran|url=https://www.conselharan.org/reconeishenca-der-institut-destudis-aranesi-coma-academia-e-autoritat-linguistica-der-occitan-aranes-en-aran/|consulta=2025-02-13}}</ref> e l'establiment de critèris reglamentaris conformes als principis de la gramatica occitana de Loís Alibèrt e a las règlas d'ortografia en aranés.
Per tal de trobar lo temps d'agilizar las relacions e d'apasimar las friccions que poguèssen existir entre los diferents organismes que se vòlon trachar de la nòrma, l'IEA comencèt a foncionar e trabalhar a l'entorn de l'estiu de 2015.
== Estatut ==
Las normas lingüisticas de l'occitan aranés son establidas segon la [[Lei 35/2010, del 1 d'octobre, de l'occitan, aranés a la Val d'Aran]]. En genièr de [[Ans 2010|2014]], la [[Generalitat de Catalonha]] acòrda a l'IEA-AALO l'estatut d'acadèmia e d'autoritat lingüistica.<ref>{{Ref-publicacion |editor=Departament de la Presidéncia–Generalita de Catalonha |url=https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=652924 |títol=DECRET 12/2014, de 21 de gener, pel qual s'atorga a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia i d'autoritat lingüística de l'occità, llengua pròpia a Era Val d'Aran i oficial a Catalunya |òbra=[[Bulletin Oficial de la Generalitat de Catalonha]] |exemplar=n. 6546 |data=23-01-2014 |lenga=cat-CA}}</ref><ref>[https://www.racocatala.cat/noticia/37193/crea-lacademia-aranesa-llengua-occitana «Neix l'Acadèmia aranesa de la llengua occitana».] ''Racó Català'', 12-07-2015.</ref> Son ròtle e sa constitucion foguèron ratificats institucionalament pel [[Parlament de Catalonha]] lo 24 julh de 2014 malgrat una mocion contrària del [[Partit Socialista de Catalonha]] que demandèt a l'encòp que se reconeguèsse lo [[CPLO]] coma autoritat unica per la gestion de la lenga occitana<ref>[http://www.jornalet.com/nova/3791/lo-parlament-de-catalonha-confirma-lautoritat-de-linstitut-destudis-araneses-coma-academia "Lo Parlament de Catalonha confirma l'autoritat de l'Institut d'Estudis Araneses coma acadèmia de l'occitan", ''Jornalet'', 25 de julh de 2014]</ref>.
== Organizacion ==
L'IEA-AALO, qu'es presidit per l'aranés [[Jèp de Montoya]], compta actualament dotze membres (amb son president) que d'unes son tanben membres del CPLO. Aquestes son:
{| style="width=100%;"
| <ol>
<li> Bernat Arrós
<li> Angelina Cases Andreu
<li> Lourdes España Cònsul
<li> [[Joan-Pau Ferré]]
<li> [[Jèp de Montoya]]
<li> [[Patrici Pojada]]
</ol>
|<ol start="6">
| <ol>
<li> Elvira Riu Abadia
<li> Joan Salas-Lostau
<li> Ròsa-Mari Salgueiro Pujòs
<li> Miquèu Segalàs Mir
<li> [[Jacme Taupiac]]
<li> [[Florian Vernet]]
</ol>
|}
== Polemicas ==
Anteriorament a sa creacion, l'institucion es ja estada criticada e atacada mantes còps per son prètzfach primièr.
Aprèp la letra de l'èx-senator del Congrès espanhòl [[Paco Boya]], mandada lo 7 de febrièr de 2014 als membres de l'IEA, que declarava entre d'autras causas: «Non ei era nòsta acadèmia»<ref>{{Ref-web|url=http://www.jornalet.com/nova/3069/paco-boya-non-ei-era-nosta-academia |títol=Paco Boya: "Non ei era nòsta acadèmia" |òbra=Jornalet |data=17 de febrièr de 2014}}</ref>, qualque temps abans son espelida, lo 28 de junh de 2014, quatre elegits de la [[França|Republica Francesa]] ([[David Grosclaude]], Guilhèm Latrubèssa, Belkacem Lounès e Marcel Mateu) dins una critica e ataca frontalas, escriguèron una letra al president de la Generalitat [[Artur Mas]] per demandar al govèrn catalan que reconeguèsse lo CPLO coma acadèmia unica de la lenga occitana.
La vulnerabilizacion de l'institucion contunhèt al Parlament de Catalonha per mejan d'una mocion del grop socialista que demandava de reconéisser lo CPLO coma la sola entitat gestionaira de la lenga. Aquesta obtenguèt pas pro de supòrt per prosperar quand l'IEA foguèt oficializat pel Parlament lo 24 de julh de 2014.
== Produccions ==
L'IEA-AALO publica d'òbras de referéncia a l'encòp sus l'aranés e sus l'occitan estandard tal que lo vei. Tanben publica de traduccions a l'aranés per servir de modèls de lenga.
=== Aranés: òbras de referéncia ===
* {{oc}} (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2016/10/gramatica-def-pags-5.pdf ''Gramatica basica der occitan aranés'']], 2015
* {{ca}} + {{oc}} [[Jusèp Loís Sans Socasau]], ''Diccionari català-aranés'', 2021, 514 p.
* {{oc}} (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2021/04/DICCIONARI-DER-ARAN%C3%89S.pdf ''Diccionari der aranés''], 2019, 491+11 p. ISBN 978-84-09-15095-3. Ampliacions: [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2020/12/500-1-g%C3%A8r-2021-WEB.pdf ''Ampliacion 1 de Gèr 2021''], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2022/01/WEB-AMPLIACION-01-01-2022.pdf ''Ampliacion 1 de Gèr 2022''], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2023/03/Ampliacion-2023.pdf ''Ampliacion 2023''].
* {{oc}} Joan Coromines, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2017/08/Morfosintaxi-interior-OK.pdf ''Elements de morfosintaxi der aranés''], 2016, 164 p.
* {{oc}} (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/11/33519-vocabulari-fonetic.pdf ''Vocabulari fonetic basic der aranés''], 2018. ISBN 978-84-09-06340-6
* {{oc}} (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2021/04/gramatica-aranes.pdf ''Gramatica der occitan aranés''], 2020. ISBN 978-84-09-22141-7
=== Aranés: modèls de lenga e traduccions ===
* Jusep Condó, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2023/03/SANG-NOBLE.pdf ''Sang nòble e sang deth pòble''], s. d. (en linha dempús 2023)
* Franz Kafka, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2023/03/Era-metamorfosi-aranes-print.pdf ''Era metamorfòsi''], traduccion per Vicent Simó, 2019. ISBN 978-84-09-15664-1
* William Shakespeare, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2023/03/Eth-Mercader-de-Venecia.pdf ''Eth mercadèr de Venècia'']], traduccion per Antòni Noguès, 2017.
====Colleccion Antòni Nogués====
Traduccions per Antòni Nogués.
* Lev Nicolàievic Tolstoi, ''Anna Karenine'' en 3 volums: [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/01/ANNA-KARENINA-WEB-compressed.pdf vol. 1], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/02/ANNA-KARENINA-2-de-tres.pdf vol. 2], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/03/TERCERA-PART-ANNA-KARENINA.pdf vol. 3]. 2019
* Miquèu de Cervantes, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/03/ERA-GITANETA-WEB.pdf ''Era gitaneta'']. 2019
* Hans Cristian Andersen, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/05/CONDES-ANDERSEN.pdf ''Contes'']. 2019
* William Shakespeare, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/06/HAMLET-WEB.pdf ''Hamlet'']. 2019
* Dante Alighieri, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/07/DIVINA-COMEDIA-TA-WEB.pdf ''Era divina comèdia'']]. 2019
* Victor Hugo, ''Es miserables'' en 5 volums: [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/08/FANTINA-TA-WEB.pdf vol. 1], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/09/COSETTE-TA-WEB.pdf vol. 2], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/10/MARIO-WEB.pdf vol. 3], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/11/MISERABLES-IV-WEB.pdf vol. 4], [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2020/11/MISERABLES-V-WEB.pdf vol. 5]. 2019
=== Occitan estandard ===
* (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/11/33500-gramatica-occitana2.pdf ''De la gramatica d'Alibèrt a l'occitan estandard. Principis gramaticals de l'occitan'']], s. d.
* (coll.) [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2021/04/Vocabulari-ortogra%CC%80fic-estandard.pdf ''Vocabulari ortografic de l’estandard de la lenga occitana''], 2019. ISBN 978-84-09-13866-1
* Jacme Taupiac, [http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2016/10/per-escriure-loccitan-29-09-2015.pdf ''Per escriure l'occitan''], 2015
== Nòtas ==
{{Referéncias|grop=pron}}
{{Referéncias|grop=nòta}}
== Referéncias ==
{{Referéncias}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicacion|url= https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/300742/390181 |òbra=Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística |volum= Núm. 57 |data=2015) |article=Er Institut d'Estudi Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana |nom=Jusèp Loís|cognòm= Sans Socasau}}
[[Categoria:Institucion occitana]]
[[Categoria:Aranés (parlar)]]
[[Categoria:Val d'Aran]]
[[Categoria:Institucion per la lenga e la cultura occitanas]]
lmt3zifcldinqou0zb71yz9zm90pjbz
Hippie
0
156013
2503941
2478989
2026-07-04T10:17:46Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503941
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Psychedelic dingbats.png|alt=Composition psychédélique|thumb|Una composicion psiquedelica.]]
Lo movement '''hippie''' es un corrent de contracultura aparegut dins los ans 1960 als [[Estats Units d'America]], abans de s'escampar dins lo rèste del mond occidental. Los hippies, eissits en granda partida de la jovença nombrosa del [[baby boom]] de la postguèrra, rebutavan las valors tradicionalas, lo biais viure de la generacion pairala e la [[societat de consomacion]].
L'obertura a d'autres culturas, un besonh d'emancipacion, la recerca de novèlas percepcions sensorialas e d'estats de consciéncia modificats, menèron los hippies cap a las expressions artisticas del [[psiquedelisme]]. Dins lors comunautats, esperavan viure libres, dins de rapòrts umans que serián mai autentics. Trencant las normas de las generacions precedentas, lo movement aguèt una influéncia culturala màger, subretot dins lo [[Musica|domèni musical]]. La difusion d'una partida de las valors eissidas d'aquel movement faguèt avençar aviat l'evolucion de las mors de la societat occidentala tota, alara que lo quita movement perdava pauc a pauc son amplor.
== Definicion ==
Lo lexicograf Jesse Sheidlower, principal editor de l’''[[Oxford English Dictionary]]'', considèra que los tèrmes <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''hipster''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> e <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''hippie''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> derivan del mot ''hip'', que l'origina es mal coneguda. Pasmens, segon el, lo tèrme « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''hippie''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » auriá son origina dins un mot african « ''hip'' », deribat del tèrme [[Wolòf|wolof]] « ''hipi'' » significant « dobrir los uèis »<ref><span class="ouvrage" id="Sheidlower" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Jesse_Sheidlower"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Jesse Sheidlower, [http://www.slate.com/id/2110811/ « <cite style="font-style: normal">L'histoire de « hip »</cite> »], sur ''Slate.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2004-12-08">8 décembre 2004</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Sheidlower" contenteditable="false"></span></ref>, tanben utilizat dins lo mot anglés « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''hipster''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> », fabregat per Harry Gibson en 1940<ref><span class="ouvrage" id="Gibson1986" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Harry_Gibson1986"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Harry Gibson, <cite class="italique" lang="en">Everybody's Crazy But Me</cite>, Progressive Records,‎ <time>1986</time> <small style="line-height:1em;">([http://www.hyzercreek.com/harryautobio.htm lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Gibson1986" contenteditable="false"></span></ref> e designant les amators de [[bebop]] dels ans 1940. Tanben poiriá èsser un jòc de mot amb « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''hype''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » significant « adaise, al fach »<ref>McCleary, The hippie dictionary<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>247</span>.</ref>.
[[Fichièr:Haight_Ashbury10.JPG|alt=Haight-Ashbury, ancien quartier hippie de San Francisco (photographie)|thumb|Haight-Ashbury, ancian quartièr hippie de [[San Francisco]], als Estats Units d'America.]]
Una autra origina del tèrme a vegadas donada es una derivacion de l'[[acronim]] « H.I.P. », fasent referéncia a un quartièr de [[San Francisco]], l'<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Haight-Ashbury Independant Property''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, ocupat pels hippies, mas la primièra utilizacion del mot dins los medias, anteriora a aquel epòca, sembla se trapar dins un numero del ''[[Time (revista)|Time]]'' de novembre de [[1964]] evocant l'usatge de dròga d'un gojat de 20 ans qu'aviá fach un escandal<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20111214003812/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,871410,00.html « <cite style="font-style: normal">Youth: Darien's Dolce Vita</cite> »], sur ''Time magazine'',‎ <time class="nowrap" datetime="1964-11-27">27 novembre 1964</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Es dins aquela revista que segon l'istorian [[Ronald Creagh]] « fixa l'epicentre del movement dins lo quartièr d'Haight-Ashbury » e en [[1967]], lo ''San Francisco Chronicle'' anóncia a la una que cent mila hippies anavan envasir San Francisco l'estiu venent<ref>Ronald Creagh, ''Utopies américaines. ''</ref>.
Pasmens, los hippies utilisavan pas aquel tèrme per se nomenar d'espreles. Se disian puslèu « ''flower children'' » (« enfants flors »), « ''beautiful people'' » (« bèlas personas » ou « bèla gents »), o mai ironicament « ''freaks'' » o « ''heads'' » encara « ''acid heads'' » (respectivament<span></span>: « los monstres », « las tèstas » o encara « las tèstas d'acid »)<ref>McCleary, The hippie dictionary<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>246–247</span>.</ref>.
De biais general, los hippies contestavan lo [[materialisme]] e lo [[consumerisme]] de las societats industrialas e tanben tot çò que s'i ligava. Subretot rebutavan las valors associadas al trabalh, a la capitada professionala e la primautat dels bens tecnologics al prejudici dels bens naturals. Esperavan una mena de fraternitat universala amb que pensavan trobar d'idèas e de tecnicas dins de societats tradicionalas<ref name="Time67"><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://archive.today/20120604205919/http://www.time.com/time/printout/0,8816,899555,00.html « <cite style="font-style: normal">The Hippies</cite> »], sur ''Time magazine'',‎ <time class="nowrap" datetime="1967-07-07">7 juillet 1967</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Aquel complèxe ideologic, subretot constituit en una ''[[praxis]]'', foguèt pas vertadierament teorizat e jamai faguèt l'objècte d'una omogeneïtat practica entre aqueles e aquelas se reconeissent coma hippies.
Força èran d'estudiants de la classa mejana<ref name="unisexe"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/comm_0588-8018_1987_num_46_1_1699?_Prescripts_Search_isPortletOuvrage=false « <cite style="font-style: normal">L'unisexe d'Olivier Burgelin et Marie-Thérèse Basse</cite> »], sur ''persee.fr'',‎ 1987</span></ref>, eissits de la generacion nombrosa del baby boom de la postguèrra. Jack Weinberg, membre del « [[Free Speech Movement]] » dins los ans 1960, èra l'autor de la frasa celèbra<span> </span>: <nowiki>''</nowiki>Fisetz pas de qualcun que passèt trenta ans<nowiki>''</nowiki><ref><span class="indicateur-langue" contenteditable="false">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>
<span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.berkeleydailyplanet.com/issue/2000-04-06/article/759?headline=Don-t-trust-anyone-over-30-unless-it-s-Jack-Weinberg « <cite style="font-style: normal">Don't trust anyone over 30, unless it's Jack Weinberg</cite> »], sur ''berkeleydailyplanet.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2000-04-06">6 avril 2000</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> que mòstra sens equivòca la volontat de se destriar de la generacion precedenta.
== Istòria ==
=== Davancièrs ===
[[Fichièr:Gerome_-_Diogenes.jpg|alt=Le philosophe grec Diogène de Sinope représenté par Jean-Léon Gérôme (1860)|thumb|[[Diogènes de Sinope]], lo primièr vertadièr [[Cinisme|Cinic]], es a vegada presentat coma un davancièr de la filosofia hippie<ref name="Time67"/> (tela de [[Jean-Léon Gérôme]], 1860).]]
De segur que se lo quite fenomèn nais vertadierament als [[Estats Units d'America]] al començament dels ans 1960, existís de similituds amb los filosofes [[Cinisme|cinics]], coma lo Grèc [[Diogènes de Sinope]], al sègle IV AbC.<ref>McCleary, The hippie dictionary<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>136</span>.</ref>. Lo movement hippie tanben a de raïces comunas amb l'amor liure del [[mazdaquisme]] iranian del sègle [[Sègle VI]]<ref><span class="ouvrage" id="Crone1991" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Patricia_Crone1991"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Patricia Crone, <cite class="italique" lang="en">Iran</cite>,‎ <time>1991</time>, <abbr class="abbr" title="chapitre(s)">chap.</abbr> 29<span class="lang-en" lang="en"> (« Kavad’s Heresy and Mazdak’s Revolt »)</span>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 21–40</span></span><span class="ouvrage" id="Crone1991" contenteditable="false"></span></ref> e tanben se poiriá citar [[Jean-Jacques Rousseau]] d'entre aqueles que l'influencièron<ref>Voir Tanguy L'Aminot, "Rousseau et les hippies", ''La Pensée'', n° 370, avril-juin 2012, p. 141-152.</ref>. Mas las premicias las mai claras se manifestan al [[Sègle XIX]].
En [[Alemanha]], a partir de 1896, la <span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false">''Lebensreform''</span><span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false"></span>, inspirada del [[paganisme]] ancian, amb los <span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false">''wandervogel''</span><span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false"></span> e los <span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false">''naturmensch''</span><span class="lang-de" lang="de" contenteditable="false"></span>, precedèron los hippies d'unas decenias. Adolf Just dobriguèt son primièr centre en 1896 dins los monts de [[Harz|l'Harz]] e publiquèt son libre màger titulat ''Tornar a la natura !'', que venguèt lo modèl dels « enfants de la natura » lo meteis an<ref><span class="ouvrage" id="Just" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Adolf_Just"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Adolf Just, [https://web.archive.org/web/20100619121642/http://soilandhealth.org/02/0201hyglibcat/020162.Just.pdf « <cite style="font-style: normal">Return to nature</cite> »] <abbr class="abbr indicateur-format format-pdf" title="Document au format Portable Document Format (PDF) d'Adobe">[PDF]</abbr>, sur ''soilandhealth.org'',‎ 1903 <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Just" contenteditable="false"></span></ref>. Las fotografias de l’epòca, s'avián pas estat en blanc e negre, poirián donar l’impression d’aver èsser presas dins una comunautat hippie dels ans 1960 als EUA<ref name="lebensreform"><span class="indicateur-langue" contenteditable="false">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span>
<span class="ouvrage" id="Kennedy_et_Kody_Ryan" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Gordon_Kennedy_et_Kody_Ryan">Gordon Kennedy et Kody Ryan, [http://www.hippy.com/article-243.html « <cite style="font-style: normal">Hippie Roots & The Perennial Subculture</cite> »], sur ''hippy.com'',‎ 2003 <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Kennedy_et_Kody_Ryan" contenteditable="false"></span></ref>. Un migrant alemand, Bill Pester, s'installèt en 1906 a [[Palm Canyon]] en [[Califòrnia]] dins una cabana per viure dins un biais tot parièr a aquel qu'anava sorgir dins la societat americana seissenta ans mai tard<ref name="lebensreform"/>. Un autre Allemand, Maximillian Sikinger, s'installèt a [[Santa Monica Mountains]] a partir de [[1935]] per inspirar los Estatsunians a venir de « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''nature boys''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » (de « garçons de la natura ») e foguèt fòrça actiu al sen del movement hippie dels ans 1960<ref name="lebensreform"/>.
Los davancièrs dirèctes dins los ans 1950 son los membres del movement literari de la [[Beat generation]], que las figuras emblematicas [[William S. Burroughs|William Burroughs]], [[Allen Ginsberg]] e [[Jack Kerouac]] foguèron de referéncias pel movement hippie.
Lo movement hippie es considerat par l'istorian de l'anarquisme Ronald Creagh coma la darrièra ressorgéncia espectaculara del [[socialisme utopic]]<ref><span class="ouvrage" id="Creagh1983" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Ronald_Creagh1983">Ronald Creagh, <cite class="italique">Laboratòris de l’utopia. </cite></span></span></ref>, que se caracteriza per una volontat de transformacion de la societat non pas mejans una revolucion politica, nimai sus una accion reformista iniciada per l'Estat, mas sus la creacion d'una contrasocietat socialista dins lo quita sistèma, realizant de comunautats idealas mai o mens libertàrias. Aquela filiacion es de mai revendicada per d'unes<ref group="a">Segon Patrick Rambaud, un dels pilars d<span contenteditable="false">'</span>''Actuel'', actor e observator del movement soixante-huitard francés<span> </span>: <span class="citation" contenteditable="false">« Las comunautats son pas nacudas dins los ans 1960 als Estats Units d'America en França e en 70 en França. Existissiá al sègle XIX amb [[Charles Fourier|Fourier]], Cabet que partís en Florida fondar l'Icaria, e quitament los piratas del sègle XVI ! »</span> citat <span style="white-space:nowrap" contenteditable="false"><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 158</span>.</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref group="a">Bernard Thésée, ''Les Aventures communautaires de Wao le laid'', 1974, citat <span style="white-space:nowrap" contenteditable="false"><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 160</span>.</ref>, coma los [[Diggers (San Francisco)|Diggers de San Francisco]] que lo nom es una referéncia a un collectiu d'esquataires del [[Sègle XVII]].
''La Desobesisença civila'' (1849), òbra d'[[Henry David Thoreau]] teorizant aquel radicalisme, foguèt una referéncia pels pacifistas dels ans 1960<ref name="Nouvelle gauche"/>.
=== Començaments als EUA ===
[[Fichièr:Joan_Baez_Bob_Dylan.jpg|alt=Joan Baez et Bob Dylan lors de la Marche vers Washington pour le travail et la liberté en 1963 (photographie)|left|thumb|[[Joan Baez]] e [[Bob Dylan]] a la Marcha cap a Washington pel trabalh e la libertat en 1963.]]
Als Estats Units d'America, lo movement comença a l'entorn dels ans 1960<ref>En partida a causa que los jornals e revista de l'epòca començant a utilizar lo tèrme « hippie » (vejatz [https://archive.today/20120604205919/http://www.time.com/time/printout/0,8816,899555,00.html les archives du Times de 1967<span> </span>: Los hippies]) e perque de presas de posicion mai afirmadas contra las decisions del govèrn començan a paréisser aquel quita an (en oposicion al viradís dins la [[Guèrra de Vietnam]] que provòca de reaccions mai vivas a partir de 1964).</ref> dins un contèxte de contestacion e de refús de l'òrdre establit; las manifestacions contra la [[guèrra de Vietnam]] e las revòltas dels Negres dins las grandas vilas dels EUA fedèran de fach una partida de la jovença. Mas aquela generacion, nascuda just après la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra mondiala]], rebutava tanben l'« <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''American way of life''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » e son conformisme, la somission al poder e als canons de l'art. Cercava a fugir la societat de consomacion potant la valors [[Ecologia|ecologistas]] e egalitàrias inspiradas de las [[Filosofia|filosofias]] orientalas<ref name="Time67"/>.
Fòrça de las aspiracions hippies son eritadas dels escrivans de la <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''[[Beat generation|Beat Generation]]''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, tanben considerats coma davancièrs del movement car del meteis biais exprimissián una trencadura amb la societat de massas. Vivián una vida liberada, facha de desplaçaments de contunh: ''[[Sus la rota]]'' (''On the Road'', 1957) foguèt un libre emblematic d'aquela quista e o demora pels hippies, pasmens se [[Jack Kerouac|Kerouac]] se desinteressava dels hippies. [[Allen Ginsberg]] al contrari ne demorèt pròche, e inspirèt entre autres [[Bob Dylan]]. [[Gary Snyder]], mejans los seus escrichs e la seuna experiéncia, contribuiguèt fòrça a promòure la filosofia orientala e bodista qu'èran pas encara popularas a aquel epòca.
[[Fichièr:Furthur_02.jpg|alt=Further, le bus des Merry Pranksters (photographie)|thumb|<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Further''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, lo bus dels <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Merry Pranksters''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>.]]
A l'ideal d'una vida centrada sus la libertat, una sexualitat sens tabó e la musica, los hippies apondèron lo psiquedelisme e sa recerca de percepcions novèlas per l'usatge de drògas. [[Timothy Leary]], per sa formula ''« turn on, tune in, drop out»''
<ref><span class="ouvrage" id="Timothy_Leary1965" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Par_Timothy_Leary1965">Per Timothy Leary, <cite class="italique">Turn on, tune in, drop out.</cite></span></span> (Connecta, gaita, daissar anar)</ref>, presicava la revolucion psiquedelica mejans lo LSD - a aquel epòca encara legal - e en 1964 l'escrivan [[Ken Kesey]] fondèt las <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Merry Pranksters''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> amb qui percorriá los Estats Units d'America dins un bus ornat d'esperel e d'organizar d'<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''acid tests''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> banhat dins lo ròck psiquelic dels [[Grateful Dead]].
La mediatizacion dels Merry Pranksters faguèt naícer de comunautats coma l'[[East Village]] a [[Nòva York]] o [[Haight-Ashbury]] a [[San Francisco]]<ref name="larousse"><span class="ouvrage" id="2004" contenteditable="false">Denis Richard, Jean-Louis Senon, Marc Valleur, <cite class="italique">Dictionnaire des drogues et des dépendances</cite>, Larousse,‎ <time>2004</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 2-03-505431-1)</small></span><span class="ouvrage" id="2004" contenteditable="false"></span></ref> ont, a partir de 1965, fòrça hippies comencèron a s'installar. Los [[diggers (San Francisco)|diggers]], un grop de teatre de carrièra, n'assuravan l'intendéncia, fasent entre autre la recuperacion dels demais de la vila, e distribuïguèron gratuitament manjar, sonhs e LSD.
Lo vam de las comunautats hippies, lor consomacion de drògas, e l'atrach qu'avián jols minors en fuga, inquietèron las autoritats. La [[Califòrnia]] interdiguèt l'usatge del LSD lo 6 d'octobre de 1966, lèu seguèt lo rèste del país. L'imatge populara del LSD cambièt e venguèt aquela d'un produch dangierós<ref name="larousse"><span class="ouvrage" id="2004" contenteditable="false">Denis Richard, Jean-Louis Senon, Marc Valleur, <cite class="italique">Dictionnaire des drogues et des dépendances</cite>, Larousse,‎ <time>2004</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 2-03-505431-1)</small></span><span class="ouvrage" id="2004" contenteditable="false"></span></ref>.
=== <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> ===
[[Fichièr:Be-In_poster.jpg|alt=Affiche de l'assemblée hippie Human Be-In par Michael Bowen|left|thumb|L’aficha de l’[[Human Be-In]] per Michael Bowen.]]
En [[1967]], de grandas reünions o <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''love-in''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (o tanben <span class="lang-en" lang="en">''be-in''</span><span class="lang-en" lang="en"></span>) e de concèrts gratuits foguèron organizats al Golden Gate Park, près d'Haight-Ashbury, un quartièr de [[San Francisco]]. Al mes de genièr d'aquel an, la performança giganta de l'[[Human Be-In]]<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> foguèt considerada coma l'instant de gràcia del movement, amassant centenats de personas, eissidas de las diferentas « tribús » de la contracultura de l'epòca, vengudas legir de [[poesia]], èsser ensems e ecotar la [[musica]] de grops coma los [[Grateful Dead]], [[Jefferson Airplane]] o [[Country Joe and the Fish]]<ref name="Rolling Stone HS 2009"><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Stan_Cuesta">Stan Cuesta, « <cite style="font-style:normal;">Los festenals davancièrs</cite> », ''Rolling Stone'', <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr> hors-série spécial Woodstock,‎ julhet agost de 2009</span></span><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"></span>.</ref>. Al solelh colcar, la fola camina cap a la plaja per i passar la serada. Al metais temps, la [[polícia]] profiècha de l'abséncia dels abitants de Haight-Ashbury per arrestar cinquanta personas, ço qu'inogurèt un periòde de percaç dels dealers de drògas doças<ref>Barry Miles.</ref>.
Los estudiants dels <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''colleges''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (las universitats) e <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''high schools''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (los licèus) comencèron a arribar sul site pendent lors vacanças de prima de 1967. Pasmens se los dirigents de la municipalitat avián estat determinats a arrestar l'afluéncia dels joves daissats liures per lors escolas per l'estiu, atirèron sens lo voler l’atencion sus l'eveniment. Una seriá d'articles d'actualitat dins los jornals locals alertèt los medias nacionals sul movement hippie que s'espandissá<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20150519032723/http://www.pbs.org/wgbh/amex/love/sfeature/timeline_council.html « <cite style="font-style: normal">Council for the Summer of Love</cite> »], ''PBS.org'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">14 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>.</ref>. De membres de la comunautat d'Haight Ashbury i respondèron formant lo <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Council of the Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, donant atal un nom oficial a un movement creat pels çò diches<ref name="PBS timeline"><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20150516004110/http://www.pbs.org/wgbh/amex/love/sfeature/timeline.html « <cite style="font-style: normal">The Year of the Hippie: Timeline</cite> »], ''PBS.org'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">24 avril 2007</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>.</ref>.
L'eveniment de l'estiu foguèt lo [[festenal internacional de musica pop de Monterey]] qu'amassèt <span>200 000</span> personas e ont [[Jimi Hendrix]] e [[The Who]] joguèron pel primièr còp. L'evolucion personala e artistica dels [[The Beatles|Beatles]] a aquel epòca tanben joguèt un ròtle dins la portada del <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span><span> </span>: ''All You Need Is Love'', escochat pel mond entièr, insistava suls ideals d'amor, de patz e d'unitat carrejat per la contracultura. Lo disc ''Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band'', sortit en junh de 1967, sintetisava per sas influéncias psiquedelicas, l'usatge dels instruments indians, son estug de colors vivas, la quita esséncia del <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span><ref name="turner"><span class="ouvrage" id="Turner1999" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Steve_Turner1999">Steve Turner, <cite class="italique">L’Integrala Beatles: los secrets de totas lors cançons</cite> [« A Hard Day’s Write »], Hors Collection,‎ <time>1999</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 2-258-06585-2)</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 133-156</span></span><span class="ouvrage" id="Turner1999" contenteditable="false"></span>.</ref>.
Pendent l'estiu, pas mens de <span>100 000</span> joves originaris del mond entièr convergèron dins lo quartièr d'Haight-Ashbury, a San Francisco, a Berkeley, e dins d'autras vilas de la region, per se jònher a una version populara de l'experiéncia hippie<ref><span class="ouvrage" id="Cohen" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Ann_Cohen"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Ann Cohen, [https://web.archive.org/web/20100503214306/http://www.lucsala.nl/cohen/ « <cite style="font-style: normal">San Francisco Oracle, Human-Be-IN, History of the Haight-Ashbury</cite> »], sur ''lucsala.nl'',‎ 2004 <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">11 septembre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Cohen" contenteditable="false"></span>.</ref>.
Haight-Ashbury foguèt alara victima de son succés<span></span>: alara que d'hippies, totjorn mai joves, contunhavan d'afluir, las [[Dròga|drògas duras]] i apareguèron e las davaladas de polícia se multipliquèron<ref>Barry Miles<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>195-206</span>.</ref>. Los hippies serián alara fins a <span>300 000</span> pel país entièr<ref name="Time67"/>.
=== Revolucions de 1968 ===
Dins los ans 1960, lo movement hippie èra encara pauc present en Euròpa continentala, ont pasmens cemençava a s'introduire pels bias de la musica<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 86</ref>. En [[França]], los relais del corrent hippie al començament de la deceniá èran la revista'' [[Rock & Folk]]'' e lo [[Pop Club]] sus [[France Inter]]<ref name="babas"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://paris70.free.fr/babas.htm « <cite style="font-style: normal">Les babas (témoignage d'un hippie)</cite> »], sur ''paris70.free.fr'',‎ 2003</span></ref>. La revista ''Actuel'', la referéncia del movement en França, foguèt creat sonque [[1970]]. Las paraulas d'un jove hippie francés d'aquels ans reculhidas per Bernard Plossu èran pas diferentas d'aquelas d'otratlantic<span></span>
<ref>Ainsi vont les choses dans nos sociétés dites de consommation : passée l’adolescence, âge irrécupérable mais dont on sait qu’il n’a qu’un temps, une certaine image de vous-même vous attend, tirée d’ailleurs à plusieurs millions d’exemplaires ; elle vous guette d’autant plus tôt que votre famille ne dispose pas des ressources financières qui, quelques années encore, vous garantiraient le droit à l’irresponsabilité. Gare à vous si vous ne marchez pas ensuite. On vous culpabilisera d’abord ; quelques bonnes lois feront le reste
in Pourquoi n'êtes-vous pas hippie ? Bernard Plossu; ed:La Palatine; 1970{{ASIN|B001D32BCS}}</ref>.
Alara qu'als EUA, jos l'influéncia d'activistas coma [[Jerry Rubin]] e [[Abbie Hoffman]], una partida del movement hippie se radicalisava e parlava de revolucion<ref name="Hippies-révolution">Barry Miles<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>286-290</span>.</ref>, dins fòrça autres païses del mond, los ans 1960 vegèron tanben florir una contestacion de l'òrdre establit mai vasta e mai violenta qu'aquela presicada pels hippies. Atal, en Euròpa, alara que la proporcion de la populacion nascuda après 1945 passava lo 25 %, la Segonde Guèrra mondiala semblava aver èsser pas qu'una parentèsi: los mèsmes dirigents èran totjorn presents al poder dins d'unes païses, coma l'Espanha franquista. L'ambiant èra plan pesuc en Alemanha, ont pesava un tabó sul passat de la generacion del [[nazisme]]<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.courrierinternational.com/article/2007/12/20/la-revolte-contre-les-peres « <cite style="font-style: normal">Allemagne - La révolte contre les pères</cite> »], sur ''courrierinternational.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2007-12-20">20 décembre 2007</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
[[Fichièr:Estudiantes_sobre_cammión_quemado_(A68).JPG|alt=Manifestations étudiantes au Mexique de 1968 (photographie)|thumb|Las manifestacions estudiantas al Mexic s'acabrèron pel chasple de Tlateloco en 1968.]]
Als [[Païses Basses]], los ''provos'' d'[[Amsterdam]] se faguèron remarcar en organizant de manifestacions a l'ocasion del mariadatge de la reina [[Beatritz dels Païses Basses|Beatrix]] amb [[Claus von Amsberg]], ancian membre de las Jovenças hitlerianas. Aquel movement d'esquèrra presicava la gratuitat e invitava cadun a pénher sa [[bicicleta]] de blanc e de la daissar a la liura disposicion dels abitants<ref><span class="ouvrage" id="Zeman1998" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Kry.C5.A1tof_Zeman1998"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Kryštof Zeman, <cite class="italique" lang="en">Provo movement and it’s influence on the City of Amsterdam</cite>,‎ <time>1998</time></span></span><span class="ouvrage" id="Zeman1998" contenteditable="false"></span></ref>. Mai provocators, mai politizats e militants que los hippies, son a vegadas creditats de cambiaments arribats a aquel epòca en Euròpa<ref><span class="ouvrage" id="Pas2008" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Niek_Pas2008">Niek Pas, <cite class="italique">La France des années 1968</cite>, Syllepse,‎ <time>2008</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 978-2-84950-15-66)</small>, Provos</span></span><span class="ouvrage" id="Pas2008" contenteditable="false"></span></ref>.
Per [[Daniel Cohn-Bendit]], <span class="citation" contenteditable="false">« sens los ''provos'' e l'exemple que donèron als joves dels autres païses, l'Euròpa d'ara seriá pas çò que venguèt »</span><ref name="DCB"><span class="ouvrage" id="Cohn-Bendit1988" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Daniel_Cohn-Bendit1988">Daniel Cohn-Bendit, <cite class="italique">Nous l'avons tant aimée, la révolution</cite>, <abbr class="abbr" title="collection">coll.</abbr> </span></span></ref>.
En França, los [[Internacionala situacionista|situacionistas]] presicavan l'autogestion e la revolucion de la vida quotidiana, projècte libertari e [[Edonisme|edonista]] resumit per l'eslogan<span></span>: « Viure sens temps mòrt e gausir sens empachament ».
L'an 1968 fuguèt marcat, dins un contèxte del bolh general de cada costat del [[Ridèl de fèrre]], par l'espeliment d"aqueles movements de revòlta dins los mitans estudiants e obrièrs d'un grand nombre de païses coma en Alemanha, en França, en Itàlia, als EUA, al Japon, al Mexic e al Brasil e tanben dans la Checoslovaquia de la [[prima de Praga]].
En França, mai de 1968 espeliguèt una contestacion de tot bias d'autoritat. Una partida activa del movement licean e estudiant revendica entre autre la « liberalizacion de las mors » e, al delà, contesta la « vièlha [[Universitat]] », la societat de consomacion, lo [[capitalisme]] e gaireben totas las institucions e valors tradicionalas. S'aquelas revendicacions èran pròchas de las lors, l'obrierisme e los arguments ligats a la « [[lucha de las classas]] » los coneguèron pas la contracultura hippie que se situa mai dins çò qu'[[Edgar Morin]] nomenará un « esquerrisme existencial » menant a cambiar la vida vidanta mai que lo sistèma politic<ref name="Nouvelle gauche"/>.
Respondent a aquelas contestacions violentas, lo retorn a l'òrdre venguèt subte, e de militants virèron dins l'accion armada. D'autres renoncièron a cambiar la societat e adoptèron lo principi hippie, explicant que <span class="citation" contenteditable="false">« çò personal es politic »</span><ref name="Nouvelle gauche"><span class="ouvrage" id="Granjon" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Marie-Christine_Granjon">Marie-Christine Granjon, « <cite style="font-style:normal;">Révolte des campus et nouvelle gauche américaine</cite> », ''Matériaux pour l'histoire de notre temps'', <abbr class="abbr" title="volume">vol.</abbr> 11, <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr> 1,‎ 1988, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 10 - 17 <small style="line-height:1em;">([http://www.persee.fr/articleAsPDF/mat_0769-3206_1988_num_11_1_403819/article_mat_0769-3206_1988_num_11_1_403819.pdf?mode=light lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Granjon" contenteditable="false"></span>
</ref> ; aqueles prenguèron la rota o rejonguèron de comunautats fòra de las vilas. Es, per exemple, après lo chaple de Tlateloco en 1968 que nasquèt lo movement hippie mexican, los <span class="lang-es" lang="es" contenteditable="false">''Jipitecas''</span><span class="lang-es" lang="es" contenteditable="false"></span><ref>''De jóvenes, bandas y tribus'', Carles Feixa, 1998</ref>.
A partir de 1968, los joves europèus prenguèron tanben la rota, d'en primièrs cap a [[Eivissa]], e [[Amsterdam]] que venguèt la capitala europèa dels hippies. Alà [[Yoko Ono]] e [[John Lennon]] organizèron en 1969 lo primier « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Bed-in for Peace''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> ».
=== Apogèu del movement ===
En agost de 1969 se debanèt lo festenal de Woodstock, un festenal de musica e un acamp emblematic de la cultura hippie. Lo luòc èra [[Bethel]] sus las tèrras del bordièr Max Yasgur<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">« <cite style="font-style:normal;">Farmer With Soul:Max Yasgur</cite> », ''The New York Times'',‎ <time class="nowrap date-lien" datetime="1969-08-17">[[17 d'agost]] de [[1969]]</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>.</ref>, a unes seissentas quilomètres de [[Woodstock]] dins l'[[Nòva York (estat)|Estat de Nòva York]].
[[Fichièr:Woodstock_redmond_crowd.JPG|alt=La foule au festival de Woodstock (photographie)|thumb|La fola al festenal de Woodstock.]]
Organizat per se debanar del <time class="nowrap date-lien" datetime="1969-08-15" contenteditable="false">[[15 d'agost|15]] août [[1969]]</time> al <time class="nowrap date-lien" datetime="1969-08-17" contenteditable="false">[[17 d'agost|17]] août [[1969]]</time>, e amassar <span>50 000</span> espectators, aculhiguèt fin finala mai de <span>500 000</span>, e fòrça espectators paguèron pas lor plaça; contunhèt un jorn de mai, es a dire fins al <time class="nowrap date-lien" datetime="1969-08-18" contenteditable="false">[[18 d'agost|18]] août [[1969]]</time> al matin. Lo festenal preposava de concèrts de 32 grops e solistas de musicas pop, fòlk, [[Musica Rock|ròck]], sol e [[blues]]<ref name="Rolling Stone 2004"><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [https://web.archive.org/web/20070209163601/http://www.rollingstone.com/news/story/6085488/woodstock_in_1969 « <cite style="font-style: normal">Woodstock in 1969</cite> »],‎ <time class="nowrap" datetime="2004-06-24">24 juin 2004</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
Malgrat la pluèja e una organizacion totalament despassada pels eveniments, lo festenal demora dins las memòrias coma un moment excepcional, estalivat de tota violéncia, e venguèt un mite. [[Joe Cocker]] sortiguèt de scèna disent: <span class="citation" contenteditable="false">« Pas cap d'aqueles qu'èran aicí tendrá pas jamai besonh de se sentir sol »</span><ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 95</ref> e quaranta ans mai tard, [[Arlo Guthrie]] evòca encara son <span class="citation" contenteditable="false">« sentiment d’aver tornat trobat fe en l’individú »</span><ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20090818093553/http://www.liberation.fr/culture/0101585388-woodstock-histoires-de-veterans-de-la-paix « <cite style="font-style: normal">Woodstock - Histoire de vétérans de la paix</cite> »], sur ''liberation.fr'',‎ <time class="nowrap" datetime="2009-08-15">15 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
Una setmana mai tard, lo [[festenal de l'illa de Wight]], amb [[Bob Dylan]] en vedeta e <span>250 000</span> espectators aguèt una amplor comparabla.
Fòrça hippies èran presents pendent los acampases dins lo causse de Larzac<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.ouestfrance-ecole.com/commun/scripts/blocsmetiers/com_frame.asp?lien=/mondialisation2.asp¶m=IdArt=2702 « <cite style="font-style: normal">Larzac, trente ans de contestation<span> </span>: 1973 à 2000</cite> »], sur ''ouestfrance-ecole.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2003-08-07">7 août 2003</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>
</ref> del 25 e <time class="nowrap date-lien" datetime="1973-08-26" contenteditable="false">[[26 d'agost|26]] août [[1973]]</time> e del 17 e <time class="nowrap date-lien" datetime="1974-08-18" contenteditable="false">[[18 d'agost|18]] août [[1974]]</time> qu'amassèron cadun près de <span>100 000</span> participants, e la marcha cap a París del <time class="nowrap date-lien" datetime="1978-12-02" contenteditable="false">[[2 de decembre|2]] décembre [[1978]]</time> qu'amassèt a l'arribada <span>40 000</span> manifestants. Aqueles acamps èran ligats a una resisténcia de païsans contra una vasta expropriacion de lors tèrras del [[Larzac]] e èran diferents dels festenals estasunians. Sedugèron los hippies car centrats, çò pensavan, a l'entorn de tèmas del pacifisme, de l'emancipacion sexuala e del retorn cap a la tèrra. [[José Bové]] ne parlèt coma d'un « Woodstock francés »<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.lemonde.fr/festival-de-cannes/article/2011/04/15/tous-au-larzac-de-christian-rouaud_1508020_766360.html « <cite style="font-style: normal">"Tous au Larzac", de Christian Rouaud</cite> »], sur ''lemonde.fr'',‎ <time class="nowrap" datetime="2011-04-15">15 avril 2011</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span>
</ref>
Los festenals de Nambassa en [[Nòva Zelanda]] amassèron de desenas de miliers de personas entre [[1976]] e [[1981]].
=== Reaccions ===
La revòlta contra l'òrdre establit aguèt de consequéncias sul movement hippie. En mai dels percaces per usatges o possessions de drògas, de condamnacions per otratge a la mors repondiguèon a las provocacions. De personalitats hippies faisián escandal, coma [[Grace Slick]] reputada « capabla de tot », coma cantar lo pitre nud puslèu que molhar sa camisa quand pluviá, levar lo ponh amb las [[Black Panthers]], o de portar de l'LSD a una invitacion a l'[[Ostal Blanc]]<ref><span class="ouvrage" id="Kuczynski" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Alex_Kuczynski">Alex Kuczynski, « <cite style="font-style:normal;">White Rabbit</cite> », ''[[New York Times]]'',‎ <time class="nowrap" datetime="1998-09-20">20 septembre 1998</time> <small style="line-height:1em;">([http://www.nytimes.com/books/98/09/20/reviews/980920.20kuczy.html lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Kuczynski" contenteditable="false"></span></ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref>[https://archive.is/20130407064829/http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=9157834 NY Times Reportage vidéo sur l'affaire]</ref>. [[Jim Morrison|Jim Morisson]] pel meteis genre « d'otratge a las bonas mors » e « de mòstra indecenta » fuguèt condamnat en 1970 a uèit meses de prison ferma<ref>Faguèt apèl e morriguèt abans la revision del procés<span> </span>: <span class="ouvrage" id="Stevenson" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Salli_Stevenson">Salli Stevenson, « <cite style="font-style:normal;">A ship of fools<span> </span>: Interview de Jim Morisson</cite> », ''Le Circus'',‎ <time class="nowrap" datetime="1970">hiver 1970</time> <small style="line-height:1em;">([https://web.archive.org/web/20111025031853/http://www.crystal-ship.com/entrevues.php?int=05 lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Stevenson" contenteditable="false"></span>.</ref>. Las comunautats d'hippies mai anonimas coneguèron tanben d'embestiament, que sián o non d'esquats.
La quita « societat de consomacion » tant criticada pels hippies s'accomodèt fòrça plan d'aquel movement que vegèt tot aquò coma un efièch de mòda. Las produccions descrivant los hippies faguèron succés commercial, coma la comèdia musicala ''[[Hair (comedia musicala)|Hair]]'' o, pel liure, ''L'Antiviatge'' de Muriel Cerf<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 244-245</ref>.
Après s'èsser trufat dels « pel long, idèas cortas » lo quite Johnny Hallyday se mostrava un temps vestit coma hippie per cantar ''Jésus Christ est un hippie''. Las grandas companhiás del disc èran plan presentas a Woodstock<ref name="Delanoy-Reuzeau"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.lemonde.fr/culture/article/2009/08/14/pierre-delannoy-woodstock-marque-le-debut-de-la-recuperation-de-l-ideologie-hippie_1227139_3246.html#ens_id=1228073 « <cite style="font-style: normal">Woodstock marca lo començament de la recuperacion de l'ideologia hippie, entrevista de Pierre Delanoy e [[Jean-Yves Reuzeau]], sus ''lemonde.fr'',‎ <time class="nowrap" datetime="2009-08-14">14 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> ; lo film del festenal foguèt presentat a Canas, e los idòls pop coneguèron la glòria a Hollywood. Aquela utilizacion comerciala èra vist pels hippies coma contrari a lors ideals<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 245</ref> ; a partir dels festenal de Monterey, [[Grateful Dead]] la refusava disent<span></span>: <span class="citation" contenteditable="false">« Degun sap pas exactament cossí, mas savèm per experiéncia que qualqu'un, endacòm, va ganhar d'argent amb tota aquela musica gratuita e tot aquel amor liure (.</span><span class="citation" contenteditable="false">..</span><span class="citation" contenteditable="false">) »</span><ref name="Rolling Stone HS 2009"><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Stan_Cuesta">Stan Cuesta, « <cite style="font-style:normal;">Les festivals précurseurs</cite> », ''Rolling Stone'', <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr> hors-série spécial Woodstock,‎ juillet-août 2009</span></span><span class="ouvrage" id="Cuesta" contenteditable="false"></span>.</ref>.
=== Declin ===
[[Fichièr:PereLachaise20072.jpg|left|thumb|Sus la tomba de [[Jim Morrison]], al [[Cementèri del Paire Lachaise|cimentèri del Paire Lachaise]] a París, una inscripcion en grèc, ΚΑΤΑ ΤΟΝ ΔΑΙΜΟΝΑ ΕΑΥΤΟΥ, traducha per « fidèl al seus demònis » o « fidèl al seu esperit ».]]
Lo concèrt gratuit dels [[The Rolling Stones|Rolling Stones]] a [[Altamont]] en decembre de 1969, qu'auriá podut èsser second Woodstock, amassèt <span>300 000</span> personas a l'èst de San Francisco. Tanbem mal organizat coma Woodstock, aquel còp se debanèt de biais catastrofic<span></span>: lo servici d'òrdre constituit d'[[Hells Angels]] provoquèt de batèstas amb los espectators e n'escotelèron un, Meredith Hunter, gojat de 18 ans, qu'auriá puntat un revolver contra [[Mick Jagger]]<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.morethings.com/music/rolling_stones/images/hells_angels/index.html « <cite style="font-style: normal">Rolling Stones Photo Galleries, Hell's Angels at Altamont par Al Barger (1969)</cite> »], sur ''morethings.com''</span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. A meteis epòca, l'adopcion de l'estil hippie per de personalitats coma [[Charles Manson]] e sa « familha » de criminals, condamnats per murtres (coma aquel de [[Sharon Tate]]) près de [[Los Angeles]], acabèron amb lo « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Peace and Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » movement. L'America ofensada e una bona partida dels quita hippies comencèron a se n'alunhar sens pasmens que lo movement desaparesca plenament. Lo passatge a las « drògas duras » e la mòrt de [[Jimi Hendrix]], de [[Janis Joplin]] puèi de [[Jim Morrison]], entre autres, après abús d'alcoòl, de medicaments o per subredòsi, contribuiguèt fòrça al sentiment de casuda. [[Neil Young]] escriguèt ''The Needle and the Damage Done'' (''L'Agulha e los domatges causats'') per evocar, mai tard, lo problèma. Amb la fin de la [[Guèrra de Vietnam|guèrre del Vietnam]] en [[1975]].
Lo [[Punk|movement punk]] que seguís es un autre tipe de revòlta que revendica son desesper mejans l'expression [[Niilisme|niilista]][[Niilisme|<nowiki/>]] « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''no future''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> ».
Pasmens, « la fin del movement hippie » degun la datèt precision. D'unes penson l'aver vista en 1967, d'autres a la fin dels [[ans 1970]]<ref>[http://books.google.fr/books?id=jftMif7b3acC&pg=PA413&dq=%22end+hippy+movement%22&hl=fr&sa=X&ei=TtCyUs2uHIXW0QWOooHIDg&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=%22end%20hippy%20movement%22&f=false Beyond the Missouri: The Story of the American West de Richard W. ]</ref>
== Contracultura hippie ==
=== Refús de l'autoritat ===
[[Fichièr:A female demonstrator offers a flower to military police on guard at the Pentagon during an anti-Vietnam demonstration. Arlington, Virginia, USA.jpg|alt=Le 21 octobre 1967, lors de la grande marche sur le Pentagone pour protester contre la guerre du Viêt Nam, une manifestante offre une fleur à un militaire|thumb|Lo <time class="nowrap date-lien" datetime="1967-10-21" contenteditable="false">[[21 d'octobre|21]] octobre [[1967]]</time>, pendent la granda marcha cap al Pentagòn per protestar contra la [[Guèrra de Vietnam|guèrra del Vietnam]], una manifestanta ofrís una flor a un militar.]]
Los hippies tornèron sus l'idèa d'autoritat, e subretot la pairala<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">« <cite style="font-style:normal;">Cambièt lo mond la revolucion hippie?</cite> </span></ref>, e tot çò que l'acompanhava: tota dominacion de l'un sus l'autre. Cercant a crear d'autres rapòrts amb los lor enfants, los hippies adoptèron las pedagogias antiautoritària; nasquèron dins las comunautats d'« escòlas salvatjas » o « escòlas parallelas »<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 142 et 185</ref>, e lo libre ''Liures enfants de Summerhill'', foguèt un succés pendant tots los ans 1970<ref>[https://web.archive.org/web/20160304022609/http://bat8.inria.fr/~lang/ecrits/latrive/www.lemonde.fr/article_impression/0,2322,43294,00.html ''Les beaux jours de Summerhill''], [[Le Monde]], 20 février 2000</ref>. Refusavan tanben las frontièras e la violéncia en general; lo mot « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''pigs''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » (« pòrcs ») èra sovent utilisat contra las fòrças de l'òrdre<ref>[https://web.archive.org/web/20160304073221/http://www.school-for-champions.com/history/cops_pigs.htm Cops=Pigs]<span> </span>: <span class="citation" contenteditable="false">« Per manifestar lor mesprés de la politica, los manifestants avián menats un pòrc que presentèron coma lor candidat, quand las fòrças de l'òrdre ensajèron de los dispersar, los pòrta parauae, a l'adreça dels agents de polícia, digèron « Mas, vos, siatz los pòrc vertadièrs ! </span></ref>.
Los hippies avián pas lo desir de contraròtlar la societat, al contrari de la rebellions de las generacions precedentas, coma los [[wobblies]]<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> o los « activistas de l'esquèrranovèla ». Quitament se segon fòrça critics, èran vists coma prepausant pas d'alternativa a la societat, amb per eslogan <span class="citation" contenteditable="false">« fasètz çò que volatz far e preocupetz pas d'aquò que pesan los autres »</span> (<span class="citation" contenteditable="false">« ''<span class="lang-en" lang="en">do your own thing and never mind what everyone else thinks</span>'' »</span><ref name="Time67"/>.
Segon Chuck Hollander, expèrt en drògas per la <span class="lang-en" lang="en">''National Student Association''</span><span class="lang-en" lang="en"></span> al començament dels ans 1960<span> </span>: <span class="citation">« S'aviá existit un còde hippie, atal se seriá presentat<span></span>: fasètz çò que vos tòca, ont o volètz e quand o volètz. </span><span class="citation">Largatz la societat qu'aviáis coneguda. </span><span class="citation">Exploratz l'esperit de totas las personas rèctas qu'encontratz, connectatz las, senon per la dròga, al mens per la beutat, l'amor, l'onestat e la espofada »</span><ref name="Time67"/>.
Pels hippies, la revolucion de la vida privada passava abans la luta per la reforma de la societat<ref name="Nouvelle gauche"/> ; consideravan que los politicians, quitament « d'esquèrra », èran abans de tot <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''straight''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, conformistas. Los <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''yippies''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> son de representants coneguts d'aquel engatjament. Un de lors fondators, [[Jerry Rubin]], organizaire de las manifestacions contra la [[Guèrra de Vietnam|guèrra del Vietnam]], foguèt arrestat e condamnat per conspiracion e incitacion a l'insurreccion, escriguèten subretot ''Fasètz lo! escenaris de la revolucion''<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="ouvrage">Jerry Rubin, <cite class="italique">Do it! scénarios de la révolution</cite>, Seuil,‎ <time>1973</time></span></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> en 1973, es a vegada qualificat de « manifèst » del movement hippie<ref>Rebels: Youth and the Cold War Origins of Identity Par Leerom Medovoi, p. 210</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref>, Between Marx and Coca-Cola: Youth Cultures in Changing European Societies, de Axel Schildt, p. 61</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref>Tout est bruit pour qui a peur, Pierre Albert Castanet, 1999</ref>. Vists coma los « hippies amb de fusilhs », èran al EUA la partida mai radicala del movement<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 90</ref>.
=== Pacifisme<span> </span>: « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''peace and love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » ===
[[Fichièr:Hippie_memorial_peace_sign.jpg|alt=Partie de la sculpture « Hippie memorial » (photographie)|thumb|Partida de l'escultura « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Hippie memorial''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> » situada dins l'[[Illinois]] ([[Estats Units d'America|EUA)]], e representant lo simbòl de la patz.]]
<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Peace and love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, « patz e amor », es l'expression del [[pacifisme]] hippie dels ans 1960. Un autre eslogan, eissit de la [[Guèrra de Vietnam|guèrra del Vietam]], <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Make Love, not War''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span><ref>George Alexander Legman serait le créateur de la formule, lors d'une conférence à l'Université de l'Ohio. </ref>, « fasètz l'amor, pas la guèrra » foguèt utilizat pels hippies per las meteissas rasons; l'expression aparéis en 1974 dins la cançon ''Mind Games'' de [[John Lennon]].
<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Flower Power''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, « lo poder de la flor », es una autra expression pacifica que son origina ven de'' l'estiu de l'amor<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>'' de 1967 a [[San Francisco]]. La consigna èra alara donada de « portar de flors dins lo pèl », coma l'illustra la cançon d'[[Scott McKenzie]] [[San Francisco (Be Sure to Wear Flowers in Your Hair)]]. Los hippies foguèron alara chafrats <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''flower children''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, los « enfants flors ». L'ensems d'aquelas expressions cercavan a traduire una oposicion a la guèrra e a la violéncia en general, pasmens sens que las revendicacions sián pas mai elaboradas o vertadierament teorizadas.
=== Comunautats ===
Segon Jean-Pierre Bouyxou e Pierre Delannoy, <span class="citation" contenteditable="false">« las comunautats son l'expression per excelléncia del ''movement'': son infrastructura, l'ancoratge social sens que seriá lèu redusit a una simpla mòda tan extravaganta coma efemèra. </span><span class="citation" contenteditable="false">Las comunautats son sa signatura al bas de l'istòria del sègle XX. </span><span class="citation" contenteditable="false">»</span> Aquelas comunautats èran de milliers als Estats Units d'America vèrs 1969, fins a que dins las [[Montanhas Rocosas]] los hippies manquèron d'elegir un dels lors coma sherif. En França, èran près 500 al començament dels [[ans 1970]]<ref group="a" name="communautes1"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 141 et 166.</ref>.
[[Fichièr:Hippie_bug!_(1043753793).jpg|alt=Photographie d'une coccinelle peinte aux couleurs du Flower Power.|thumb|Referéncia al <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Flower Power''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>.]]
Aguèt pas d'unitat d'organizacion entre aquelas comunautats; d'unas èran de comunautats urbanas, d'autras ensagèron de viure d'agricultura e d'elevatge e encara d'autras èran pas que de luòcs de passatge<ref group="a" name="communautes1"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 141 et 166.</ref>. Enfrentant de problèmas de subsisténcia, e de dificultats d'una vida comuna basada sus de relacions interpersonalas novèlas, fòrça aguèron una durada d'existéncia fòrça corta<ref group="a"><span class="citation" contenteditable="false">« Treize mois, six jours, durée moyenne d'une communauté rurale »</span>, <abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 175-176</ref>. L'experiéncia europèa mai longa es aquela de la comuna liure de Christiania, a [[Copenaga]]<span></span>: creada en setembre de 1971, existís fins ara<ref>Le monde hippie: de l'imaginaire psychédélique à la révolution informatique, Frédéric Monneyron, Martine Xiberras, Imago, 2008 « les hippies aménagent des ruines, des fermes, des squats, des villages, des quartiers entiers, comme Christiana à Copenhague »</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref>''A short history of Denmark in the 20th century'', par Bo Lidegaard « the spirit of Christiania became synonymous with the hippy and squatter movements » <span style="white-space:nowrap" contenteditable="false"><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 283</span></ref>. Al començament del [[Sègle XXI]], existissiá encara una quarantena de comunautats hippies en Alemanha<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20090311140030/http://www.arte.tv/fr/Echappees-culturelles/tracks/Cette-semaine/1626968,CmC=1627926.html « <cite style="font-style: normal">Que sont devenues les communautés hippies (en 2007) ?</cite> »], sur ''arte.tv'',‎ <time class="nowrap" datetime="2007-07-12">12 juillet 2007</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. En Occitània, ne demora una a [[Charlaval|Charleval]], en Provença<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.dailymotion.com/video/x5g6sd_derniere-communaute-hippie-en-franc_creation « <cite style="font-style: normal">La dernière communauté hippie en France (RTBF)</cite> »], sur ''dailymotion.com'',‎ 2008</span>
</ref>.
=== Retorn a la natura ===
Après las premièras manifestacions pacificas contra la [[Pollucion|pollution]] en 1968 a San Francisco, e lor repression, fòrça hippies se n'anèron per de comunautats ruralas<ref group="a">''Je veux regarder Dieu en face'', Michel Lancelot, cité <abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 90.</ref>.
Aquel retorn a la tèrra donèt l'idèa d'un respècte mai grand de la planèta inclusissent de produchs biologics, utilizacion d'[[Energia renovelabla|energias renovelablas]] e reciclatge<ref>''Les hippies avaient raison sur toute la ligne'', San Francisco Chronicle, repris dans ''Courrier international'' <abbr class="abbr" title="numéro" contenteditable="false">n<sup>o</sup></abbr> <span contenteditable="false">894</span>-895 du 20 décembre 2007</ref>. Lo <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Whole Earth Catalog''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>, un guida creat per [[Stewart Brand]], un dels [[Merry Pranksters]], descriu las tecnicas per tot far d'esperse, en privilegiant la recuperacion e los mejans non polluents<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20130704132112/http://www.liberation.fr/culture/0101585686-le-guide-pratique-du-hippie-ecolo « <cite style="font-style: normal">Le guide pratique du hippie écolo</cite> »], sur ''liberation.fr'',‎ <time class="nowrap" datetime="2009-08-17">17 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Segon Timothy Leary, los hippies son a l'origina du movement [[Ecologia|ecologic]] pel mond<ref>Timothy Leary, Michael Horowitz, Vicki Marshall Chaos and Cyberculture, 1994</ref>. Dins la filiacion de l'[[ipotèsi Gaïa]], formulada per [[James Lovelock]] a aquel periòde ont las primièras crenchas per l'environament comencèron a espelir<ref>McIntosh, R. (1985) ''The Background of Ecology. ''</ref>, se bastiguèron de cresenças ecologistas misticas, nomenadas las « [[teorias Gaïa]] » per [[Lynn Margulis]].
=== Libertat sexuala ===
[[Fichièr:Oz_Mag_Number_28.png|left|thumb|Oz revista « psiquedelica hippie » fuguèt mai d'un còp en procés per obscenitat en Austràlia e en Anglatèrra]]
La [[amor liure|libertat sexuala]] fa partida integranta de l'« utopia hippie ». Foguèt pendent aqueles ''annadas hippies'' que progressa la legalizacion de la pilula contraceptiva e que l'accés a l'[[avortament]] se generaliza<ref><span class="ouvrage" id="Bassett_McCleary2002" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="John_Bassett_McCleary2002">John Bassett McCleary, <cite class="italique">The hippie dictionary: a cultural encyclopedia (and phraseicon) of the 1960s</cite>, Ten Speed Press,‎ <time>2002</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=vYvL4yFI2AQC&pg=PA53&lpg=PA53&dq=hippy+pill+sex&source=bl&ots=5gJjiNemF8&sig=0TfWZBSXwWuK97o-YJlarWlVzmw&hl=fr&ei=q8q2TIiLBIW64QbkwuDKCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 53 « Pendent l'èra hippie, lo planning parental e las clinicas gratuïtas permetavan a aquelas opcions d'èsser mai accessibles al grand public »</span></span><span class="ouvrage" id="Bassett_McCleary2002" contenteditable="false"></span>
</ref>, alara que la « libertat de causida » es una idèa fòrta de la contracultura<ref><span class="ouvrage" id="Miller1991" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Timothy_Miller1991">Timothy Miller, <cite class="italique">The hippies and American values</cite>, University of Tennessee,‎ <time>1991</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=e7F31yYxOMAC&pg=PA64&dq=hippy+birth+control&hl=fr&ei=98-2TJ7iMMq6jAfb8cXrCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CEAQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 64 « Es la defensa de la libertat de causida que dominava<span> </span>: a partir de devcembre de 1968, una femna de la contracultura comencèt a escriure çò qu'anava venir la posicion del movement de las femnas naissent »</span></span><span class="ouvrage" id="Miller1991" contenteditable="false"></span>
</ref>, çò que s'opposava, als [[Estats Units d'America|EUA]], a l'ideologia conservatritz d'unes corrents religioses eissits del [[cristianisme]], combattant entre autre l'« imoralitat » e l'« obscenitat » dempuèi la fin del [[Sègle XIX]]<ref><span class="ouvrage" id="of_South_California" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="University_of_South_California">University of South California, [https://web.archive.org/web/20110821045036/http://www-scf.usc.edu/~nicoleg/history.htm « <cite style="font-style: normal">The birth of the pill</cite> »], sur ''scf.usc.edu'' <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">14 octobre 2010</span>)</small></span></span><span class="ouvrage" id="of_South_California" contenteditable="false"></span><span contenteditable="false">, « Anthony Comstock was the early force behind restrictions on birth control. </span></ref>. Los hippies vivián alara en comunautat e avián de practicas sexualas diversas s'inspirant a vegada del [[Kamasutra]] indó<ref><span class="ouvrage" id="Rai2007" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Vinay_Rai2007">Vinay Rai, <cite class="italique">Think India</cite>, Penguin,‎ <time>2007</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=Q8GaSqyZBE0C&pg=PT179&dq=hippie+kamasutra&hl=fr&ei=XwT0TPnKCYzl4gaLpYzIAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFMQ6AEwCDgU#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Rai2007" contenteditable="false"></span> « Los hippies venguèron en Índia en massa, e de joves liberats, gojatas coma gojats, desplegavan lors exemplars del Kama Sutra, lo manual de l’amor illustrat, que lor ofrissián de discussions sul poton, los preliminaris, l’acte sexual, l’art de cortesar, lo maridatge, e sa famosa lista de 64 posicions per l’acte sexual »
</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref><span class="ouvrage" id="Miller2003" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Scott_Miller2003">Scott Miller, <cite class="italique">Let the sun shine in</cite>, Heinemann,‎ <time>2003</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=aW4IAQAAMAAJ&q=Let+the+sun+shine+in&dq=Let+the+sun+shine+in&hl=fr&ei=QYv0TJn7L86d4Qb8xuiDBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA présentation en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Miller2003" contenteditable="false"></span>« Lo Kama Sutra connectava l’amor e l'espiritualitat d’un biais que l’Occident podava pas comprendre mas que los hippies trobavan revolucionari »<sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup></ref>
<ref><span class="ouvrage" id="Lewis2008" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Steven_Lewis2008">Steven Lewis, <cite class="italique">A Hippies Guide to the Second Sixties</cite>, Quill Driver Books,‎ <time>2008</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=E5XLio8tr90C&pg=PA85&dq=hippies+kama+sutra&hl=fr&ei=n822TL3jOJSB4QaJ9JDACg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=hippies%20kama%20sutra&f=false en linha])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 85 « La cultura sexuala que descriu lo Kama Sutra es fòrça pròche d'aquela dels ans 1960 e 80 »</span></span><span class="ouvrage" id="Lewis2008" contenteditable="false"></span>
</ref>, rebutant lo maridatge tradicional<ref><span class="ouvrage" id="Landis.2C_Mary_G._Landis1977" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Judson_T._Landis.2C_Mary_G._Landis1977">Judson T. </span></span></ref> e, coma las utopias de la contracultura, l'institucion de la familha<ref>Danielle Rozenberg, ''Tourisme et utopie aux Baléares<span> </span>: Ibiza, une île pour une autre vie'', éd. </ref>. Lo mot d'òrdre èra « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">Free Love</span> » (« amor liure »)<ref group="a" name="communautes1"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 141 et 166.</ref>, que lo nom de l'estiu « <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> », amassada après que las valors e lo biais de viure del movement hippie començan a difusar<ref>Éric de Bellefroid, ''Les hippies au pouvoir'', in ''La Libre Belgique'', 11/08/2004, [http://www.lalibre.be/debats/opinions/article/178585/les-hippies-au-pouvoir.html article en ligne]</ref>. Simbòl del refús de la disciplina, l'amor liure hippie es cantada pel [[Musica Rock|ròck]]<ref><span class="ouvrage" id="Rouyer1995" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Marie-Claire_Rouyer1995">Marie-Claire Rouyer, <cite class="italique">Le corps dans tous ses états</cite>, Presses Universitaires de Bordeaux,‎ <time>1995</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 9782867811678)</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 112</span></span><span class="ouvrage" id="Rouyer1995" contenteditable="false"></span>.</ref>.
En mai de la libertat exprimida dins las relacions amorosas, los primièrs sex shops vendent de jogets sexuals (las boticas Good Vibrations a San Francisco èran las primièras) coma de la difusion dels films pornografics e lors projeccions en sala de cinema apareguèron, dins la comunautat hippie<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 308-309</ref>, a una epòca ont la [[masturbacion]] èra publicament condamnada e ont degun se seriá riscat a promòure lo [[plaser]]<ref name="Phillips"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20150919134149/http://phillips.blogs.com/goc/2006/01/hippy_history.html « <cite style="font-style: normal">Blog de Michael Phillips, fondateur de MasterCard et auteur de 12 livres sur le commerce, qui fait l'inventaire de l'influence du mouvement hippie sur le monde occidental</cite> »], sur ''phillips.blogs.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2006-01-05">5 janvier 2006</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Los hippies consideravan las relacions entre personas de mateis sèxe coma una experimentacion d'entre autres pas mai coma un tabó<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 322-324</ref> ; A aquel epòca la primièra <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Gay Pride''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> se debanèt a Nòva York, e San Francisco demorará la capitala de las doas tendéncias.
=== Rota ===
L'expression « La rota dels hippies » (<span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Hippie trail''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> en anglés) designa las viradas de la generacion hippie per de continents<ref name="McLean"><span class="ouvrage" id="MacLean2009" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Rory_MacLean2009">Rory MacLean, <cite class="italique">Magic Bus:On the Hippie Trail from Istanbul to India</cite>, Ig Publishing,‎ <time>2009</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=r7iMMwAACAAJ&dq=Hippie+trail&hl=fr&ei=YNO2TMWPKYm6jAf2p_2KCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA présentation en ligne])</small>, « Hundreds of thousands of young westerners in search of enlightenment blazed the “hippie trail” that ran through Turkey, Iran, Afghanistan, Pakistan, India, and Nepal »</span></span><span class="ouvrage" id="MacLean2009" contenteditable="false"></span></ref>. Aqueles viatges se fasent mai sovent per bus o en [[autoestòp]], las etapas obligadas essent [[Amsterdam]], [[Londres]], [[Istambol|Istanbol]] coma [[Goa]] (Índe), [[Katmandó]] (Nepal), la Turquia, l’[[Iran]] et l'[[Afganistan|Afghanistan]]. Un dels objectius declarats d'aqueles viatges èra la « quista de se » o « la recerca de Dieu » e, mai simplament, la recerca de totas experiences novèlas<ref><span class="ouvrage" id="Tomory1996" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="David_Tomory1996">David Tomory, <cite class="italique">A Season in Heaven</cite>, HarperCollins Publishers Ltd,‎ <time>1996</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 37 témoignages de l'expérience spirituelle sur l'Overland Trail</span></span><span class="ouvrage" id="Tomory1996" contenteditable="false"></span></ref>
<sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref name="McLean"/>. D'obratges coma ''[[Sus la rota]]'' e ''Los Vagabonds celèstes'' de [[Jack Kerouac]], obratges fondators de la ''[[Beat generation|Beat Generation]]''<ref>Jack Kerouac, On the Road.</ref> a vegadas èran de guides o de pretèxte a lor caminada esperitala<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 258-259</ref>. Lo roman [[Los Camins de Katmandó]] de [[René Barjavel]] a per subjècte un d'aqueles viatages initiatics, acompanhats de drògas, cap al Nepal.
== ''Pòrtas de la percepcion'' e influéncia orientala ==
[[Fichièr:Aldous_Huxley.JPG|alt=Aldous Huxley (photographie)|thumb|[[Aldous Huxley]], autor de ''[[Las Pòrtas de la percepcion]]''.]]
=== Messatge d'Aldous Huxley ===
Los hippies cercavan un sens a la vida dins d'[[Espiritualitat|esperitualitats]] que jutjavan mai autenticas que las practicas religiosas qu'avián eritats, s'ajudant a vegadas de substéncias psicotropicas<ref>MacFarlane, The hippie narrative<span>, </span><abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> <span>49</span>.</ref>. Lo libre ''[[Las Pòrtas de la percepcion]]'' (''The Doors of Perception'') d'[[Aldous Huxley]] (1954) fuguèt una inspiracion per fòrça gents (entre autres, inspirèt lo nom del grop [[The Doors]]). Huxley presica l'usatge de las drògas per aténher una novèla percepcion del mond, preliminari a un sentiment de plenitud e de comunion amb l'[[Univèrs|espaci]]. Sa contribucion es tanben etica e es ligada a la critica del [[positivisme]] scientific:
::''{{cita|Uèi, après doas guèrras mondialas e tres revolucions majoras, savèm qu'i a pas de correlacion necessària entre la tecnologia mai avançada e la morala mai avançada.|[[Aldous Huxley]]}}''<ref>Aldous Huxley, ''Las Pòrtas de la percepcion''</ref>
=== Psicotròps ===
L'[[LSD]] (comunament nomenat « acid ») fuguèt descobèrt en [[1938]] per [[Albert Hofmann]]<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> [http://www.hofmann.org/lsd/index.html « <cite style="font-style: normal">Discovery of LSD sur le site de la Hofmann Fondation</cite> »], sur ''hofmann.org'',‎ 1999 <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">13 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> dins lo laboratòri soís [[Sandoz]] mas foguèt declarat illegal als Estats Units d'America lo <time class="nowrap date-lien" datetime="1966-10-06" contenteditable="false">[[6 d'octobre]] de [[1966]]</time>, e coma estupefiant per l'[[Organizacion de las Nacions Unidas|ONU]] dins una convencion de 1971. Fins a qu'aquela interdiccion sul sol americain, la firma Sandoz metèt lo LSD a disposicion dels cercaires jos la forma d'una preparacion nomenada <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''delysid''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span>. Lo LSD èra vist d'en primièr coma prometèire dins la cura d'unas malautias psiquiatricas fins a èsser popularizat coma un tractament miraculós pels medias a partir de la mitat dels ans 1950. A partir dels ans 1960, venguèt un ingredient del corrent hippie.
[[Fichièr:Sharing_a_joint.jpg|alt=Groupe de hippies partageant un « joint » (photographie)|left|thumb|Un grop d'hippies partejant un « junt », en 1969, en Califòrnia.]]
L'estetica psiquedelica, <span class="citation" contenteditable="false">« vertadièra insurreccion de l'imaginari »</span><ref>Monneyron et Xiberras, Le Monde hippie.</ref> nais dins las visions provocadas per l'LSD qu'induch una deformacion de la vision e provòca un estat dormilhós ont realitat e sòmi son mesclats (ipnagogia). Lo psicològ [[Timothy Leary]], lo quimista [[Augustus Owsley Stanley III]] e l'escrivan [[Ken Kesey]], e mai d'autres, encouratjèron la consomacion de l'LSD. A l'epòca, « l'acid » èra distribuit gratuitament dins los <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''acid tests''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> dels Merry Pranksters. L'escrivan [[William S. Burroughs|William S. ]][[William S. Burroughs|Burroughs]] es considerat coma un dels teoricians de la practica ''junkie'' ligada a la mentalitat hippie. Dins ''Junky'' (1953, explica en que la dròga es una filosofia que mena a obrir las pòrtas de la percepcion e a descobrir l'<span class="citation" contenteditable="false">« equacion de la cama »</span>. Lo somalh de l'usatge de l'LSD als EUA se passèt l'estiu de 1967, pendent lo <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''Summer of Love''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> (« l'estiu de l'amor »).
Es possible de ligar fórça corrents artistics a la consomacion de psicotròpis, que siá en music (ròck psiquedelic, acid ròck) o dins lo dessenh e la mòda. En mai de l'LSD, lo [[cannabis]] èra tanben massissament consomats pels hippies, subretot jos sa forma mai espandida, la [[Marijuana]] (que nomenavan « ''maryjane'' » o « té »)<ref name="Time67"/>. Pels hippies, la tòca d'aquela consomacion de psicotropis èra presentat coma una volontat d'obertura d'esperit e d'abolicion de las frontièras mentalas, seguent lo precèpte d'Aldous Huxley. Un estudi dels ans 1960 de l'Universitat de Califòrnia del Sud aviá mostrat tres tendéncias dins la comunautat hippie de l'epòca: los « <span class="lang-en" lang="en">''groovers''</span><span class="lang-en" lang="en"></span> » (« los festejaires »), que prenavan de l'LSD per festejar e encontrar de partenaris, los « <span class="lang-en" lang="en">''mind trippers''</span><span class="lang-en" lang="en"></span> » (« los toristas de l'esperit »), que portavan de vestits de flors e cercavan una terapia, e los « <span class="lang-en" lang="en">''cosmic conscious''</span><span class="lang-en" lang="en"></span> » (« los mistics »), « planant », que la consomacion de dròga èra « per natura eucaristica »<ref name="Time67"/>.
=== Tartalhs del New Age ===
[[Fichièr:Tao_symbol.svg|thumb|Lo simbòl del [[Yin e Yang|yin e del yang]], associat au tao, que los hippies contribuiguèron a popularizar.]]
Segon d'unes testimònis de l'epòca, seriá estat pendent l'estiu de l'amor <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> de 1967 que foguèron fondadas las premícias del New Age<ref><span class="ouvrage" id="Rey_Echt2001" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="David_Rey_Echt2001"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> David Rey Echt, <cite class="italique" lang="en">Messenger from the Summer of Love<span> </span>: A spiritual journey</cite>, Robert D. </span></span></ref>. Los hippies avián començats a explorar las tradicions orientalas — lo [[Bodisme]], l'[[Indoïsme]] e lo [[taoïsme]] — e qualques obratges populars ensejan de ne far un analisi sincretic « liure »<ref>Vejatz <span class="ouvrage" id="Gaskin1978" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Stephen_Gaskin1978"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Stephen Gaskin, <cite class="italique" lang="en">This Season's People: A Book of Spiritual Teachings</cite>, Book Publishers,‎ <time>1978</time> <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 978-0913990056)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Gaskin1978" contenteditable="false"></span></ref>, un biais d'abordar l'[[Espiritualitat]] que vendrá la marca del New Age.
Los hippies trobavan lor inspiracion esperitala mejans de personalitats coma [[Boda|Gautama Boda]] (que, incarnant la negacion del mond materialista coma sola via possibla d'aténher lo bonaür permanent, aviá virat l'esquina al rei, son paire, e de viatjar coma un mendicant), [[Francés d'Assisi]], que tanben abandonèt una familha rica per viure en pauretat e dins la natura, e plan segur del [[Jèsus|Crist]] e tanben [[Mohandas Karamchand Gandhi|Gandhi]], [[Aldous Huxley]] e [[John Ronald Reuel Tolkien|J. R. R. Tolkien]]<ref name="Time67" />. Escolan d'Alan Watts, introductor de la pensada orientala a [[San Francisco]], Gary Snyder, que [[Jack Kerouac]] rejonh puèi mai tard per [[Allen Ginsberg]], tanben popularizèron la practica de la meditacion, e mai generalament del [[tao]] e del [[Zen|bodisme zen]].
== Estetica hippie ==
=== Fisiologia e vestits ===
[[Fichièr:RussianRainbowGathering_4Aug2005.jpg|alt=Homme habillé à la façon hippie et jouant de la guitare (photographie)|thumb|Un participant al rainbow gathering de Russia en 2005 avent l'apparéncia tradicionela de l'hippie.]]
En partida per rebellion contra los usatges, l'hippie portava lo cabel long, òmes e femnas, per tòca de denonciar la guèrra al Vietnam ont los soldats avián totes lo crani rasat. Los portavan mai sovent desfachs, sens cap d'aprèst; la libertat del còs (body freedom) essent complementària de la libertat de l'esperit que presicavan. Las relacions sexualas liberadas e lo naturisme èran valorats dins lo biais de vida hippie<ref><span class="ouvrage" id="Ward" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Stuart_Ward"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Stuart Ward, <cite class="italique" lang="en">Strange days indeed</cite>, Desert Sage books <small style="line-height:1em;">([[International Standard Book Number|ISBN]] 978-0977175413)</small></span></span><span class="ouvrage" id="Ward" contenteditable="false"></span></ref>. Anant pés nuds dins la posca, aquel biais de viure ofensava tanben las valors d'igièna presicat pel modèl american<ref name="Barthes"><span class="ouvrage" id="Barthes" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Roland_Barthes">Roland Barthes, « <cite style="font-style:normal;">Un cas de critique culturelle</cite> », ''Communications'', <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr> 14,‎ 1969, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 97-99 <small style="line-height:1em;">([http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/comm_0588-8018_1969_num_14_1_1197 lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Barthes" contenteditable="false"></span>
</ref>.<span class="cx-segment" data-segmentid="835"></span>
[[Fichièr:TieDyeShirtMpegMan.jpg|left|thumb|Camisa ''tie and dye''.]]
Los vestits de l'hippie, de colors vivas, èran contrastats e a vegadas escandalós per aquela epòca que los vetsits èran pro uniformes e escurs. Lors pantalons èran de « patas d’elefants », estil lançat pels hippies californians e l’influéncia de l’Orient d'ont ven lo gost de las espardelhas, dels gilets afgans, de las tunicas indienas amb motius plan florits e colorats. Tanben podavan anar nuds quand la situacion o permetava<ref>« Vivre nu » dans l'émission ''Temps présent'' du 14 septembre 1972 par Yvan Butler</ref>,<ref group="a"><abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 303-304</ref>. En coeréncia amb l'idèa d'anticonsomacion, los hippies crompavan sovent lors vestits dins de botigas de fardas o se los fabricavan. Per exemple, lo Tie-dye, una tecnica per ténher los teissuts de color viva en forma de ronds e mai o mens aleatòri, èra plan espandida. Los [[jeans]], pantalon tradicional dels obrièrs americans als sègle XX ja populariats pels beats e los personatges de sacamands dins de films ([[James Dean]] o [[Marlon Brando]]), tanben foguèt un vesti emblematic de la generacion hippie que lo faguèt evoluar; èra sovent portat pintats, brodat, cosut, cobert de coquilhas, d'estràs, de jòias, de flors, e totjorn amb las patas d'elefant. Lo vestit ven un biais d'expression de la personalitat<ref name="unisexe"/>.
<span class="cx-segment" data-segmentid="858"></span>
Quand portavan pas de minijupas o de jupas, las femnas adoptavan sovent lo mèsme tipe d'abilhament. Aquel caractèr androgin tornat actual dins la cultura hippie<ref><span class="ouvrage" id="Mayertchyk2004.2F2" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Mari.C3.AFa_Mayertchyk2004.2F2">Mariïa Mayertchyk, « <cite style="font-style:normal;">L'androgynie<span> </span>: inversion des sexes et des rôles dans les rituels du cycle familial</cite> », ''Ethnologie française'', <abbr class="abbr" title="volume">vol.</abbr> 34,‎ <time class="nowrap" datetime="2004-02">février 2004</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 254</span></span><span class="ouvrage" id="Mayertchyk2004.2F2" contenteditable="false"></span>.</ref>, subretot pel vestit, èra tanben surprenent per l'epòca, òmes coma femnas portant de bendèls dins lo cabel, de colars e des braçalets de perlas, e se perfumavan de [[patcholí]]<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20160303210734/http://www.bille.ch/hippie/chap2/index.htm « <cite style="font-style: normal">Tenues vestimentaires du hippie américain (chapitre 2 du livre de Julie Chabloz)</cite> »], sus ''bille.ch'',‎ 2001</span></ref>,<ref name="unisexe" />. A la fin dels [[ans 1970]], fòrça aspècte vestimentaris hippies serán recuperats per la mòda [[disco]], adaptats dins una forma mai urbana. Enseguida, las tunicas indianas o vestits brodats de flors tornèron periodicament. Fin finala, lo pantalon de [[jeans]] es benlèu lo sol atribut vestimentari hippie que resistèt al temps e a las mòdas seguentas, perque es totjorn demorat plan present dempuèi 40 ans. Mas es subretot la decontraccion dins lo biais de se vestir qu'es lo cambiament marcant eritat d'aquela epòca, coma tanben la personalizacion del vestit<ref name="unisexe" />.<span class="cx-segment" data-segmentid="870"></span>
=== Musica ===
Lo fenomèn hippie foguèt un periòde d'experimentacion musicala (l'estil de [[The Doors]], per exemple, emprunta a l'encòp al [[blues]], al [[jazz]] mas tanben al [[flamenco]] e a la musicas de banda) e de creativitat. Gaireben totes los corrents musicals eissits d'aquela generacion prospèran encara ara. La libertat d'aquelas creacions musicalas es considerada coma una revolucion dins l'istòria de la musica<ref name="Delanoy-Reuzeau"/>.
[[Fichièr:SteveHillage1974.jpg|thumb|[[Steve Hillage]] en 1974.]]
Lo [[festenal de Woodstock]] en 1969 demora un dels moments mai grand de l'istòria de la musica populara e foguèt classat d'entre los « 50 Moments que cambièron l'istòria del rock and roll »<ref name="Rolling Stone 2004"/>. Acampèt fòrça musicians celebres de l'epòca coma [[Jimi Hendrix]] e [[Janis Joplin]]. A [[Custrin]], en [[Polonha]], a la frontièra de l'[[Alemanha]], lo festenal Przystanek Woodstock es organizat cada an depuèi 1995. Amassèt un public tant important coma lo primièr del nom, siá <span>500 000</span>, en 2009<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20131216041004/http://www.rue89.com/2009/08/07/quarante-ans-apres-500-000-personnes-a-woodstock-en-pologne « <cite style="font-style: normal">Quarante ans après, 500 000 personnes à Woodstock… en Pologne</cite> »], sur ''rue89.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2009-08-07">7 août 2009</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. D'autres festenals foguèron tanben de vertadièrs eveniments<span></span>: Monterey en 1967, l'[[Festenal de l'illa de Wight|illa de Wight]] en 1970, acampant de centenas de milliers d'espectators cada còp. Una novèla generacion de cantaires aparéis a la seguida de [[Bob Dylan]], fasent lo novelum del genre musical de la ''protest song'' e creant una novèla musica populara cantant lors revòltas<ref name="Knabb">[http://infokiosques.net/spip.php?article250 ''De la misère en milieu hippie''], Ken Knabb, grop Contradiction, 1972</ref>, lor refús del racisme, lor refús de la guèrra al Vietnam, lor refús de la repression o lor desir d'un mond nòu. La represa jos la forma de mescladís de doas cançons d'[[Hair (comedia musicala)|Hair]]<span> </span>: ''Aquarius/Let the sunshine in'' per [[The 5th Dimension]] aguèt un succés considerable en 1969, las paraulas annonciant un edat nòu por venir. [[Blowin' in the Wind]] de [[Bob Dylan]], inspirat d'un [[negro spiritual]], lo cantèron los <span>250 000</span> manifestants de la [[marcha cap a Washington]] organizada pels menaires dels drechs civics; mai tard venguèron ''Ohio'' de [[Crosby]], Stills & Nash (and Young), o ''Alice's Restaurant'' d'[[Arlo Guthrie]].
Es dins las annadas hippies qu'apareguèron l'[[space rock]], l'[[hard rock]] e lo [[rock progressiu]]. Lo quita grop Gong, creat en França, modèl d'space rock e de free jazz, es constituit en forma d'una comunautat hippie (dins l'[[Aude (departament)|Aude]] pendant un temps, après un refús de visá de Daevid Allen, cap del grop, per tornar en Anglatèrra). A la meteissa epòca, lo rock psiquedelic e mai especificament l'acid rock accompanha los <span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false">''acid tests''</span><span class="lang-en" lang="en" contenteditable="false"></span> organizats per las Merry Pranksters a partir de 1966; inspirat per l'usatge de [[Dròga|drògas]] allucinogènas e subretot de l'[[LSD]], ensaja de ne tornar los efièchs. Se caracteriza per una construccion [[ritmica]] pauc complèxa e ipnotica, de [[Melodia|melodias]] repetitivas e penetrantas, dels solós instrumentals longs e bestòrts, modelats d'efièch sonors conma la [[wah-wah]] e la distorsion, dins de longas improvizacions. Los hippies aprecian lo folk rock de [[Bob Dylan]] e [[Crosby]], Stills & Nash (and Young) o lo rock psiquedelic de [[Janis Joplin]], de [[Grateful Dead]] o [[Jefferson Airplane]]. S'aqueles darrièrs pòdon èsser considerats coma hippies, d'autres musicians popular a l'epòca s'alunhèron del corrent. [[Frank Zappa]], subretot, èra conegut per las seunas criticas causticas del movement hippie, a partie de 1968 amb ''Who Needs the Peace Corps ?''<ref><span class="ouvrage" id="Fisher2007" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Kelly_Fisher2007"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Kelly Fisher, <cite class="italique" lang="en">The Words and Music of Frank Zappa</cite>, University of Nebraska Press,‎ <time>2007</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=uAYfqgGf4yYC&dq=frank+zappa+criticism+hippie&source=gbs_navlinks_s lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Fisher2007" contenteditable="false"></span></ref>.
== Eritatge de las valors hippies ==
=== Festenals ===
[[Fichièr:Oregon_Country_Fair_2009_Food.jpg|left|thumb|Una barraca del Café Lafayette a l'edicion de 2009 de l'Oregon Country Fair.]]
Aqueles que se dison hippies ara<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20160303181001/http://www.bille.ch/hippie/chap5/index.htm « <cite style="font-style: normal">5.3. </cite>]</span></ref> o « neohippies »<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.franceculture.fr/emission-tout-un-monde-contre-culture-et-culture-globale-12-travellers-punks-neo-hippies-la-route-co « <cite style="font-style: normal">Contre-culture et culture globale (1/2)<span> </span>: travellers, punks, néo-hippies - la route comme horizon et comme dissidence</cite> »], sur ''franceculture.fr'',‎ <time class="nowrap" datetime="2010-05-30">30 mai 2010</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>{{Modèl:,}}<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20150912040650/http://www.aufeminin.com/dossiers/tendance-de-l-ete-2009-d7377c148884.html « <cite style="font-style: normal">Comment être tendance tout l'été en 7 leçons</cite> »], sur ''auféminin.com''</span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> contunhan la tradicion dels festenals musicals e ecofestivals, coma aquel del Burg Herzberg<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20150526034018/http://www.burgherzberg-festival.de/index_d.html « <cite style="font-style: normal">Burg-Herzberg-Festival</cite> »], sur ''burgherzberg-festival.de'',‎ <time class="nowrap" datetime="2011-04-12">12 avril 2011</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>, après un periòde void, l'acampada pels « ''Freaks, Hippies und Blumenkinder'' »<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.osthessen-news.de/beitrag_C.php?id=1126620 « <cite style="font-style: normal">Freaks, Hippies und Blumenkinder - BILDERSERIE vom Herzbergfestival</cite> »], sur ''osthessen-news.de'',‎ <time class="nowrap" datetime="2006-07-22">22 juillet 2006</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>, interromput entre 1973 e los ans 1990, se tenon dempuèi cada an près de [[Breitenbach am Herzberg]] en Alemanha. D'autres acabèron pas d'existir dempuèi los ans 1970, lo mai celèbre es [[Rainbow Gatherings]]<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20140815173729/http://legacy.utsandiego.com/news/state/20040703-1716-rainbowfamily.html « <cite style="font-style: normal">Counterculture 'Rainbow Family' gathers in California forest to promote world peace</cite> »], sur ''signonsandiego.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2004-07-03">3 juillet 2004</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Creats en 1972 als EUA, « los acamps arc de Sant Martin », organizats per la ''Rainbow Family of Love and Living Light'', son d'encontras efemèrs en plena natura que dempuèi se multipliquèron en Euròpa e dins lo mond. Lo tèrme « [[Babilònia]] »<ref><span class="ouvrage" id="Niman1997" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Michael_I._Niman1997">Michael I. </span></span></ref> i es utilizat per descriure lo mond convencional dels ''straights''.
Als EUA, fòrça municipalitats abrigan una comunautat hippie que per eles son tolerantas<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="ouvrage">Skip Stone, <cite class="italique">Hippies From A to Z: Their Sex, Drugs, Music and Impact From the Sixties to the Present</cite>, Hip,‎ <time>1999</time> <small style="line-height:1em;">([http://www.hipplanet.com/books/atoz/havens.htm présentation en ligne])</small>, « The following is a list of places where there exists a sizable hippy population, where there is tolerance towards hippies, where hippies are free to pursue their lifestyle with community support. </span></span></ref>. [[Eugene]] dins l'[[Oregon]], que la devisa es « la vila mai granda del mond pels arts e la natura », prepausa cada an l'[[Oregon Country Fair]], un festenal que se debana dins la selva dempuèi 1969 e qu'ensaja tornar trobar « lo ''[[Zeitgeist]]'' dels ans 60 »<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.huliq.com/10282/oregon-country-fair-homage-hippies-and-sixties-now-2011 « <cite style="font-style: normal">Oregon Country Fair homage to hippies and the Sixties now in 2011</cite> »], sur ''huliq.com'',‎ <time class="nowrap" datetime="2011-07-07">7 juillet 2011</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
=== Mors ===
Es malaisit de determinar quines son los cambiaments de mors arribats dins los ans 1960 e 1970 que se pòdon atribuir als hippies, a la jovença en general, o al [[Feminisme|movement feminista]]. Mas joguèron un ròtle considerable a l'epòca dins l'evolucion de las mentalitats al subjècte de la sexualitat<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="ouvrage">Timothy Miller, <cite class="italique">The hippies and american values</cite>, The University of Tennessee,‎ <time>1991</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=e7F31yYxOMAC&pg=PA65&dq=role+hippies+sexual+life&hl=fr&ei=cxm3TIDKA9fPjAfCzOz-CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 66 « La Sexual Freedom League (SFL) aviá una orientacion ''hip'', se mocant de « (...) leis sul sèxe passadas de mòda, e de la continuitat d'una morala ipocrita e de l'abséncia d'educacion sul subjècte del sèxe ». </span></span></ref>. Segon una enquesta de l'[[institut Gallup]], lo nombre d'estatsunians pensant qu'èra « mal de far l'amor abans lo maridatge » aviá casut de 68 % en 1969 a 48 % en 1973<ref>Enquèsta pareguda dins l' ''Hartford Courant'' del 12 d'agost de 1973, citat dins <span class="ouvrage" id="Shorter" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Edward_Shorter">Edward Shorter, <cite class="italique">Naissance de la famille moderne</cite>, Points histoire, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 145</span></span><span class="ouvrage" id="Shorter" contenteditable="false"></span></ref>, un cambiament mai sovent atribuida als revolums iniciats pel corrent hippie{{Modèl:,}}<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false"><span class="ouvrage">Timothy Miller, <cite class="italique">The hippies and American values</cite>, University of Tennessee,‎ <time>1991</time> <small style="line-height:1em;">([http://books.google.fr/books?id=e7F31yYxOMAC&pg=PA130&dq=hippie+sex+poll&hl=fr&ei=I_nWTJ6VH-CX4gal2JTZBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=hippie%20sex%20poll&f=false présentation en ligne])</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 130 « ''Une nouvelle attitude à l’égard du sexe se répandait. ''</span></span></ref>.
[[Fichièr:FrenchHippie.jpg|alt=Jeune hippie d'aujourd'hui|thumb|Una gojata contemporanèa que lo vestit vol evocar aquel dels hippies]]
=== Societat umana e de son rapòrt amb la natura ===
Lo « movement hippie », pasmens se pauc estructurat, portava en el los grelhs d'un tresvirament del biais de viure dels ans de postguèrra que, a la fin de las [[Trenta Gloriosas]], mancava de buf subretot perceptible per la jovença. Dins diferents domènis, de las idèas novelas espelissian coma l'autogestion, l'[[ecologia]] e lo rebut, atitud rarament mostrat a aquel epòca als Estats Units d'America, de las [[religions]] tradicionalas. Es malaisit de determinar precisament quina influéncia pòt èsser exclusivament atribuida als hippies, mas son, entre autres, creditats de l'emergéncia de las comunautats ecologicas e de las cooperativas<ref name="Phillips"/>. Lo collectiu « ''Don't make a wave'' », que venguèt [[Greenpeace]], foguèt fondat per d'hippies a Vancouver en 1971<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://ecorev.org/spip.php?article473 « <cite style="font-style: normal">Greenpeace, des hippies au lobby</cite> »], sur ''Ecorev, revue critique d'écologie politique'',‎ <time class="nowrap" datetime="2006-05-03">3 mai 2006</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">22 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref> e los ecovillatges pòdon èsser vists coma la realizacion d'unas de las lors proposicions<ref>« The Farm », premier écovillage aux États-Unis dans <span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20190326145216/http://www.gmagazine.com.au/features/993/ecovillages-hippy-town-or-way-future « <cite style="font-style: normal">Eco-villages: hippy town, or way of the future?</cite> »], sur ''G magazine'',‎ <time class="nowrap" datetime="2009-02-16">16 février 2009</time> <small style="line-height:1em;">(consulté le <span class="nowrap">22 septembre 2010</span>)</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
=== Dels hippies cap als yuppies ===
Gaireben totes los hippies acabèron per abandonar lor enveja de regenerar lo « monde vièlh » e se recaptèron a la fin dels [[ans 1970]] e pendent los ans 1980. La trentena venguda, trobèron de trabalh, fondèron una familha e s'integrèron dins la societat de consomacion qu'avià denonciat de per abans. Un estudi estatsuniana estimèt que 40 % d'hippies californians s'èran recampats, mens de 30 % demrant encara « en marge »<ref group="a">Enquèsta de l'Institut nacional d'igièna mentala, citat <abbr class="abbr" title="page(s)" contenteditable="false">p.</abbr> 352</ref>. [[Jerry Rubin]], vengut un dels primièrs accionnaris d'[[Apple Inc.|Apple]]<ref>[https://web.archive.org/web/20080820113819/http://www.the-utopian.org/2008/05/000026.html The Utopian]</ref>, declarava en 1985<span> </span>: {{Modèl:Citacion|Non, luti pas mai contra l'Estat. Val pas mai la pena, tampauc es lo bon combat (...). Lo melhor, lo sol biais uèi de combatre l'Estat, es de lo remplaçar. E siam pro nombroses per o far.}}<ref name="DCB"><span class="ouvrage" id="Cohn-Bendit1988" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Daniel_Cohn-Bendit1988">Daniel Cohn-Bendit, <cite class="italique">Nous l'avons tant aimée, la révolution</cite>, <abbr class="abbr" title="collection">coll.</abbr> </span></span></ref>
Segon d'analisis, la « revolucion hippie », lèu atudada malgrat los seus apòrts a la societat de l'epòca, auriá patit subretot d'una manca de discerniment dins son ataca en blòt de las institucions<ref name="atlantic"><span class="ouvrage" contenteditable="false">[http://www.theatlantic.com/issues/67sep/harris.htm « <cite style="font-style: normal">The Flowering of The Hippies par Mark Harris (The Atlantic Monthly)</cite> »], sur ''theatlantic.com/'',‎ <time class="nowrap" datetime="1967-09">septembre 1967</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>. Se trencant atal de las possiblas ressorças, a causa d'aquò podava èsser percebut coma una mena de [[paranòia]], lo movement èra condamnat a desaparéisser. La predominança de las drògas dins la cultura e las comunautats hippies e tanben los mòrts ne resultant contribuiguèron a desencantar l'ideal dels primièrs temps<ref name="atlantic"/>. L'explosion de libertat s'èra fach al prejudici d'un projècte estructurat que l'abséncia acabèt per provocar la dissolucion del movement<ref><span class="ouvrage" contenteditable="false">[https://web.archive.org/web/20100627161802/http://www.worldsocialism.org/spgb/centenary/hippies%281969%29.pdf « <cite style="font-style: normal">Hippies, an abortion of socialisme</cite> »], sur ''worldsocialism.org'',‎ <time class="nowrap" datetime="1999-12">décembre 1999</time></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span></ref>.
Lo senator de [[Nòva York]], [[Robert Francis Kennedy|Robert Kennedy]], presentava en 1967 la revendicacion hippie d'aquel biais: {{Cita|Vòlon èsser reconeguts coma d'individús dins una societat ont l'individú joga un ròtle totjorn mens important. Vaquí una combinason dificila}}<ref name="Time67"/>. Aquel individualisme es pasmens passat dins las mors e l'arribada del neoliberalisme auriá per d'unes recuperat, los desnaturant, las valors hippies. Segon [[Charles Shaar Murray]], {{Modèl:Citacion|Lo camin que mena dels hippies cap als yuppies es pas tant bestòrt que fòrça aman o creire. Una bona partida de la vielha retorica hippie podavat parfièchament èsser utilizada per la drecha pseudolibertària, çò que vertadièrament se realizèt. Rebut de l'Estat, libertat per cadun de far çò que vòl, aquò se traduch plan aisidament per un yuppisme « daissatz far ». Vaquí çò que nos leguèt aquela epòca.}}<ref>Citat dins <span class="ouvrage" contenteditable="false">« <cite style="font-style:normal;">Cashing in on the 60sCashing in on the 60s</cite> », ''[[The Guardian]]'',‎ <time class="nowrap" datetime="2007-05-27">27 mai 2007</time> <small style="line-height:1em;">([http://www.guardian.co.uk/theguardian/2007/may/25/guardianweekly lire en ligne])</small></span><span class="ouvrage" contenteditable="false"></span> - ins ''Thatcher, héritière des hippies'', ''Courrier international'', <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr> 894-895.</ref>
Se cal constatar que de fòrça líders hippies venguèron dins los ans 1980 de vertadièrs ''[[yuppies]]'', coma [[Jerry Rubin]], vengut militant [[Ronald Reagan|reaganian]] e republican neoliberal convencut<ref><span class="ouvrage" id="Stanley2008" contenteditable="false"><span class="ouvrage" id="Timothy_Stanley2008"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Timothy <span class="nom_auteur">Stanley</span>, <span lang="en">« <cite style="font-style:normal;">The Long Haired Conservatives: the Children of '68 Reconsidered</cite> »</span>, ''<span class="lang-en" lang="en">The Utopian</span>'',‎ <time class="nowrap" datetime="2008-05-14">14 mai 2008</time> <small style="line-height:1em;">([http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http://www.the-utopian.org/2008/05/000026.html&title=The%20Utopian lire en ligne])</small></span></span><span class="ouvrage" id="Stanley2008" contenteditable="false"></span></ref>. [[Michel Clouscard]] foguèt lo principal pensaire a aver predich aquela transformacion, vesent dins lo movement hippie una simpla crisi intèrna del capitalisme americain, que al contrari de se trobar menaçat deviá sortir encara mai fòrt d'aqueles eveniments. Cristallizèt entre autre l'idèa dins son concèpte de "liberal libertari".
== Annèxes ==
=== Articles connèxes ===
* [[Beat generation|Beatniks]]
* Rock psiquedelic
* Youth International Party
* [[Diggers (San Francisco)]]
=== Ligams extèrnes ===
* {{Modèl:Fr}} [http://infokiosques.net/spip.php?article250 ''De la misère en milieu hippie'' par Ken Knabb, du groupe Contradiction, 1972]
* {{Modèl:Fr}} [https://web.archive.org/web/20150910231206/http://www.bille.ch/hippie/ ''Hippie WebSite'']
* {{Modèl:En}} [http://www.hippy.com/hippyquotes.htm Une collection de citations de personnalités autour du mouvement hippie]
=== Bibliografia ===
<span title="Document utilisé pour la rédaction de l’article">[[Fichièr:Nuvola_apps_ksig_horizonta.png|link=|alt=Document utilisé pour la rédaction de l’article|30x30px]]</span><span title="Document utilisé pour la rédaction de l’article"></span><span> </span><span>: document utilizat coma font per la redaccion d'aquel article.</span>
==== Estudis del movement hippie ====
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Jean-Pierre Bouyxou]] e Pierre Delannoy|títol = L'Aventure hippie|editor = 10/18|an = 2004|Nb p = 416|isbn = 2-264-03970-1}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Alain Dister]]|títol = Oh, hippie days !|editor = Fayard|an = 2001|isbn = 978-2213598833}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Rory Maclean]]|títol = Magic Bus : sur la route des hippies d'Istanbul à Katmandou|traduccion = Béatrice Vierne|editor = Hoëbeke|an = 2008|isbn = 978-2842303136}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|id = Miles|autor = [[Barry Miles]]|títol = Hippies|editor = Octopus/Hachette|annada = 2004|traductor = Denis Montagnon|isbn = 978-2012602106}}
* {{en}}{{Modèl:Obratge|títol = The Hippie Trip: A Firsthand Account of the Beliefs and Behaviors of Hippies in America|autor = Lewis Yablonsky|editor = iUniverse|an = 2000|isbn = 978-0595001163}}
* {{en}}{{Modèl:Obratge|títol = Hippies From A to Z: Their Sex, Drugs, Music and Impact From the Sixties to the Present|autor = Skip Stone|editor = Hip|annada = 1999|isbn = 978-1930258013}}
* {{Fr}} {{Modèl:Article|en linha = http://www.persee.fr/articleAsPDF/mat_0769-3206_1988_num_11_1_403819/article_mat_0769-3206_1988_num_11_1_403819.pdf?mode=light|títol = Révolte des campus et nouvelle gauche américaine|autor = Marie-Christine Granjon|periodic = Matériaux pour l'histoire de notre temps|annada = 1988|volum = 11|numero = 1|Nb p = 10-17}}
* {{en}}{{Modèl:Obratge|id = McCleary|títol = The hippie dictionary: a cultural encyclopedia (and phraseicon) of the 1960s and 1970s|autor = John Bassett McCleary|editor = Ten Speed Press|annada = 2004|isbn = 9781580085472|Nb p = 704}}
* {{en}}{{Modèl:Obratge|id = MacFarlane|títol = The hippie narrative: a literary perspective on the counterculture|autor = Scott MacFarlane|editor = McFarland|annada = 2007|isbn = 9780786429158|Nb p = 255}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|id = Monneyron et Xiberras|títol = Le Monde hippie|sostítol = De l'imaginaire psychédélique à la révolution informatique|autor = Frédéric Monneyron e Martine Xiberras|editor = Imago|Nb p = 168|annada = 2008|isbn = 978-2-84952-061-1}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Michel Lancelot]]|títol = Je veux regarder Dieu en face : le phénomène hippie|editor = Albin Michel|annada = 1968}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Edgar Morin]]|títol = Journal de Californie|annada = 1970}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Jacques Pessis]] e Émilie Leduc|títol = Les Années hippies|editor = Dargaud|annada = 2005|isbn = 978-2205057782}}
* {{En}} {{Modèl:Obratge|autor = Nicholas Von Hoffman|títol = We Are the People Our Parents Warned Us Against|editor = Quadrangle Books|annada = 1968}}
==== Obratges màgers ====
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|id = Kerouac|títol = [[Sus la rota|Sur la route]]|autor = [[Jack Kerouac]]|editor = Gallimard|annada = 1997|isbn = 9782070394036}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Tom Wolfe]]|títol = Acid test|editor = Le Seuil|annada = 1975|isbn = 978-2020306492}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Aldous Huxley]]|títol = Les Portes de la perception|editor = 10X18|annada = 2001|collection = Domaine étranger|isbn = 978-2264034076|id = Huxley}} <span title="Document utilizat per la redaccion de l’article">[[Fichièr:Nuvola_apps_ksig_horizonta.png|link=|alt=Document utilizat per la redaccion de l’article|30x30px]]</span><span title="Document utilizat per la redaccion de l’article"></span>
* {{En}} {{Modèl:Obratge|autor = Garrett De Bell|títol = The Environmental Handbook; First National Environmental Teach-In|editor = Ballantine Books|annada = 1970}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Jerry Rubin]]|títol = Do It|editor = Seuil|annada = 1973}}
* {{En}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Abbie Hoffman]]|títol = Steal this book|editor = 4th printing|annada = 1971}}
* {{En}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Jack Rosenberg]]|títol = Total orgasm|editor = Wildwood House|annada = 1973}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = Boston Women's Health Book Collective|títol = Notre corps, nous-mêmes|editor = Albin Michel|annada = 1977}}
==== Romans ====
* {{Fr}} Angus Wilson, ''As if by Magic'', 1973
* {{en}}{{Modèl:Obratge|autor = Isadora Tast|títol = Mother India. Searching For a Place|editor = Peperoni Books|luòc = Berlin|annada = 2009|isbn = 978-3-941825-00-0}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|títol = Magic Bus : sur la route des hippies d'Istanbul à Katmandou|autor = Rory MacLean|annada = 2008|traduccion = Béatrice Vierne|isbn = 9782842303136}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[René Barjavel]]|títol = Les Chemins de Katmandou|editor = Hachette|annada = 1969}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Charles Duchaussois]]|títol = Flash ou le grand voyage|editor = Livre de poche}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = [[Jean-Pierre Martin]]|títol = Sabots suédois|editor = Fayard|annada = 2004}}
* {{Fr}} {{Modèl:Obratge|autor = Jan Kerouac filha de [[Jack Kerouac]]|títol = Girl Driver|editor = Denoël|annada = 1983}}
* {{En}} {{Modèl:Obratge|autor = Reeve Lindbergh e Abby Carter|títol = My Hippie Grandmother|editor = Candlewick Press|annada = 2003}}
==== Articles ====
* {{fr}}{{Modèl:Article|nom1 = Vincent Ostria|títol = Les [[Diggers (San Francisco)|Diggers]] (1966-1968), des [[anars]] chez les hippies|periodic = [[Les Inrocks]]|annada = 6 d'octobre de 2014|pages = |url= http://www.lesinrocks.com/2014/10/06/livres/1966-1968-printemps-californien-diggers-11528176/}}.
== Notas e referéncias ==
=== Notas ===
<references group="Notas" />
=== Referéncia de traduccion ===
=== Obratges utilizats ===
<div data-cx-draft="true" data-cx-weight="784" data-cx-state="source" data-source="1262" class="references-small decimal" id="cx1262" style="column-count: 2; -moz-column-count: 2; -webkit-column-count: 2" contenteditable="true">
<references group="a" /></div>
=== Autras referéncias utilizadas ===
<div data-cx-draft="true" data-cx-weight="15255" data-cx-state="source" data-source="1326" class="references-small decimal" id="cx1326" style="-moz-column-count: 2; min-height: 13782px;" contenteditable="true">
<references /></div>
14k0ipz5e0q476zo6m8dkz00jz6zxwy
Country Joe and the Fish
0
156247
2503906
2468716
2026-07-04T05:44:57Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503906
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Country_Joe_and_the_Fish.png|thumb|''Country Joe and the Fish'' en 1967.]]
[[Fichièr:Country_Joe_McDonald_at_Passim.jpg|thumb|Country Joe McDonald.]]
[[Fichièr:Country-Joe.jpg|thumb|Bruce Barhol en concert amb lo ''Country Joe Band'' l'11 d'agost de 2005]]
'''Country Joe and the Fish''' es un grop [[Musica Rock|rock]]/[[folk]]/[[Psiquedelisme|Psiquedelic]] conegut per son engatjament contra la [[Guèrra de Vietnam|Guèrra del Vietnam]] e sa prestacion al [[festenal de Woodstock]]. Lo grop foguèt fondat per [[Country Joe McDonald]] al cant e [[Barry Melton]], dich ''The Fish'', a la guitarra. Es un grop emblematic del [[San Francisco Sound]]
Lo quita nom del grop anoncia un certa politizacion: ''Country Joe'' es lo chafre de [[Ïosif Stalin]] pendent la Segonda Guèrra mondiala, ''The Fish'' seriá una referéncia a una citacion de [[Mao Zedong]]
(« L'armada deu èsser dins lo pòble coma un peisson dins l'aiga »).
== Biografia ==
Country Joe McDonald e Barry Melton comencèron lor collaboracion per d'enregistraments en ajuda al jornal politic de McDonald ''Rag Baby''. Alara decidiguèron de formar un grop ''Country Joe and the Fish''. Barry Melton èra lo guitarrista solista e Country Joe fasiá la partida vocala. Après fòrça cambiaments de formacion, subretot aprés lo tresen album, [[Together (album)| Together]], Melton e McDonald formèron lo nuclèu estable del grop que durèt fins a la fin dels ans 1960. Melton contunhèt lo grop après la partença de McDonald. D'anciens membres de [[Big Brother and the Holding Company]], [[Peter Albin]] e [[David Getz]], lo jonguèron après que Janis Joplin quitèt aquel grop<ref name="www.answers.com">[http://www.answers.com/topic/barry-melton?cat=entertainment Barry Melton] sur www.answers.com</ref>.
La cançon mai coneguda es ''I Feel Like I'm Fixin' to Die Rag'', qu'a per subjècte la [[Guèrra de Vietnam|guèrra del Vietnam]] demanda « One, two, three, what are we fighting for? », o « Un, dos, tres, per que nos batèm? ». Aquel repic es plan conegut de la generacion que seguissiá lo [[festenal de Woodstock]] e la guèrra del Viêt Nam, pendent los ans 1960 e 1970.
Lo grop es tanben conegut per ''The Fish Cheer'' qu'es una seriá de questions–responsas amb l’assisténcia pendent que Joe letreja lo mot 'fish' (« Give me an F! "… »), pas res d’extraordinari levat que a Woodstock remplacèt 'fish' per 'fuck'<ref>[http://books.google.fr/books?id=M-yEPUnB7GsC&pg=PA112&dq=country+Joe+and+the+fish+%2B+Give+me+a+F&hl=fr&sa=X&ei=qyqPU_7bMOq20wXuhYGgCg&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=country%20Joe%20and%20the%20fish%20%2B%20Give%20me%20a%20F&f=false Woodstock. ]</ref>.
Quitament se son nom es ligat a aqueles eveniments, ''Country Joe & The Fish'' es l’autor de 33 albums e escriguèt de centenas de cançons pendent una carrièra que durèt près de 40 ans.
L'album ''Electric Music for the Mind and Body'' foguèt difusat de biais important sus las radios FM en [[1967]].
''Country Joe and the Fish'' es un dels primiers grops de [[Rock psychédélique|rock psiquedelic]], joguèt dins los nauts luòc de la musica pop/rock dels ans 1960.
Jogavan regularament al [[Fillmore West]], al [[Fillmore East]] e al Family Dog [[Avalon Ballroom]]. Fasián l’aficha amb [[Jefferson Airplane]], [[Grateful Dead]], [[Quicksilver Messenger Service]], [[Led Zeppelin]], e [[Iron Butterfly]].
Joguèron al [[Festenal internacional de musica pop de Monterey|Festenal international de musica pop de Monterey]] en [[1967]] e al [[Festenal de Woodstock]] en [[1969]].
En [[1971]], lo grop figura dins un film de western que lo ròtle principal es interpretat per [[Don Johnson]]. I joguèron una tropa de bandolièr nomenat leos Crackers. Lo film, ''Zachariah'', foguèt escrich pel Firesign Theater. Tanben aguèron un ròtle dins lo film ''More American Graffiti'' de [[Bill L. Norton|Bill L. ]][[Bill L. Norton|Norton]] (produch per [[George Lucas]]).
Barry Melton contunha de jogar dins la region de [[San Francisco]] e recentament faguèt una seriá de concèrts en [[Anglatèrra|Angletèrra]], [[França]], [[Itàlia]] e en [[Russia]].
En [[2004]], ''Country Joe'' tornèt reunir son grop amb los membres d’origina, jol nom de ''Country Joe Band'' - [[Bruce Barthol]], [[David Bennett Cohen]] e [[Gary ''Chicken'' Hirsh]]. Lo grop faguèt una virada als [[Estats Units d'America]] (coma un retorn a [[Festenal de Woodstock|Woodstock]]), puèi al [[Reialme Unit]] (a [[Londres]] e al [[Festenal de l'illa de Wight]]).
== Discografia ==
* ''[[Electric Music for the Mind and Body]]'' ([[1967]])
* ''[[I-Feel-Like-I'm-Fixin'-to-Die]]'' (1967)
* ''Together'' ([[1968]])
* ''Here We Are Again'' ([[1969]])
* ''Greatest Hits'' (1969)
* ''C.J.Fish'' ([[1970]])
* ''The Best of Country Joe and The Fish'' ([[1973]])
* ''Reunion'' ([[1977]])
* ''Collected Country Joe and The Fish'' ([[1988]])
* ''[[Live! Fillmore West 1969|Live! ]][[Live! Fillmore West 1969|Fillmore West 1969]]'' ([[1996]])
== Notas e referéncias ==
<references />
== Vejatz tanben ==
* [[The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-to-Die Rag]] [[:en:The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-to-Die Rag|<span class="indicateur-langue" title="Équivalent de l’article « The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-to-Die Rag » dans une autre langue">(en)]]
== Ligams extèrnes ==
* [http://www.well.com/user/cjfish/ Country Joe and the Fish]
* [http://www.countryjoe.com/ CountryJoe.com]
* [https://web.archive.org/web/20150528012835/http://barrymelton.com/ Barry "The Fish" Melton]
* [http://www.countryjoe.com/cheer.htm Notorious cheer from Woodstock] (Real Audio)
* [http://www.cjfishlegacy.com/ CJFishlegacy.com]
[[Categoria:Grop de musica dels ans 1960]]
[[Categoria:Grop de musica american]]
[[Categoria:Grop de rock american]]
[[categoria:Grop de rock]]
54oq8pqt3imx31ydwtpqxr9tszio92x
Frankenstein o lo Prometèu modèrne
0
167209
2503923
2490079
2026-07-04T08:58:49Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503923
wikitext
text/x-wiki
{{Vejatz omonims|Frankenstein|Prometèu (omonimia)}}
{{Infobox Libre
| autor = [[Mary Shelley]]
| préface =
| directeur =
| genre = [[Roman gotic|gotic]] <br>[[Orror (literatura)|Orror]]
| títol_orig = Frankenstein; or, The Modern Prometheus
| país = [[Reialme Unit]]
| lieuparution_orig =
| lenga = [[Anglés|Anglés]] britanic
| editor_orig = Lackington, Allen & Co.
| collection_orig =
| dataparucion_orig = 1818 (edicion retocada: 1831)
| isbn_orig =
| traducteur =
| títol = Frankenstein lo Prometèu modèrne
| luòcparucion =
| éditeur =
| collection =
| dataparucion =
| imatge = Frankenstein.1831.inside-cover.jpg
| legenda = Frontispici de l'edicion de 1831
| dessinateur =
| artiste_couverture =
| série =
| type_média =
| pages =
| isbn =
| precedent = [[History of a Six Weeks' Tour]]
| seguent = [[Valperga (roman)|Valperga]]
}}
'''Frankenstein o lo Prometèu modèrne''' (''Frankenstein; or, The Modern Prometheus'') es un roman publicat en 1818 per [[Mary Shelley]]. Conta la creacion per un jove sabent soís, [[Victor Frankenstein]], d'un èsse vivent assemblat amb de partidas de carns mòrtas. Esglasiat per l'aspècte òrre de l'èsser que faguèt espelir, Frankenstein abandona son « [[Mostre de Frankenstein|mostre]] ». Mas aqueste, dodat d'intelligéncia, se venja d'aver estat rebutat par son creator e d'èsser secutat per la societat.
Lo sistèma narratiu es fondat sus una seria de racontes en abisme encastrats los uns dins los autres. L'encastre general es aqueste d'un ensag d'exploracion polar per Robert Walton; a l'interior se situa l'istòria de la vida de [[Victor Frankenstein]], recampat per l'explorator sus la banquisa; fin finala, aquesta darrièra conten la narracion facha a Frankenstein pel mostre, subretot los torments que patiguèt.
Lo roman vei son origina dins la demrança en Soïssa, l'estiu de [[1816]], d'un grop de joves [[Romantisme|romantics]], ont i a Mary Wollstonecraft Godwin, son galant et futur espos [[Percy Bysshe Shelley]], e lor amic [[lord Byron]]. Aqueste prepausa, per passar lo temps, que cadun escrigan una istòria d'espant. Byron e un autre amic escrivon ''Lo Vampire'', un cort raconte que lança lo tèma del [[Vampire|vampirisme]] en literatura; pasmens es Mary (19 ans) qui signa amb ''Frankenstein o lo Prometèu modèrne'' lo tèxte mai elaborat e capitat.
Al paréisser, ''Frankenstein'' es tierat coma roman gotic; es considerat coma un cap d'òbra d'aqueste genre literari qu'èra abans auparavant denegat per fòrça criticas. Raconte a l'encòp òrre e filosofic, l'òbra de Mary Shelley es tanben un dels tèxtes precursors de la [[sciéncia-ficcion]].
Lo succès a l'origina e de contunh de ''Frankenstein''<ref>{{lien web|url=http://documystere.com/histoires-legendes/histoire-de-frankenstein|titre=Succès de ''Frankenstein''|consulté le=10 juin 2016}}.</ref> repausa sus de basas diferentas d'aquelas de precedents romans gotics. Substituissent l'orror a la terror, lo roman de Mary Shelley lèva tot lo meravilhós, privilegia l'interiorizacion e s'ancòra dins la racionalitat, al punt que son gotic gaireben ven [[Realisme (literatura)|realisme]].
Dempuèi sa publicacion, ''Frankenstein'' donèt fòrça adaptacions, [[Teatre|teatrala]] o de varietat pel [[cinèma]] e la [[television]]<span>, e tanben</span> per [[Benda dessenhada|bende dessenhada]] o los [[Videojòc|videojòcs]], fins quitament a los desformar. Après aver esta un mite literari, ''Frankenstein'' vent un mite cinematografic, e mai largament un element de la [[cultura populara]]. Plan sovent presentat jos de formas fòrça alunhadas del raconte original de Mary Shelley, l'istòria de Frankenstein e los personatges associats demoran d'arquetipes, veire d'[[Estereotipe|estereotipes]], del fantastic e de l'espant.
== Intriga ==
[[Fichièr:Frankenstein_Cooke_1823.jpg|alt=dessin d'un passage d'une adaptation théâtrale de 1823|vinheta|L'actor T. P. Cooke jogant le rôle lo mostre al teatre, en 1823.]]
''Frankenstein'' es un roman epistolari, genre literri popular al sègle XVIII<ref>Margaret Drablle, ''The Oxford Comanion to English Literature, Londres, Guild Publishing London, 1985, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 323.''</ref>. Es compausat de [[Mesa en abisme|sisas de récits encastrats]] venent de diferents correspondents e, plaçats dins l'ensemble, d'[[Biografia|istòrias de vida]].
=== Introduccion: raconte-encastre de Robert Walton ===
Lo primier e màger correspondent, Robert Walton, conta a sa sòrre, Margaret Walton Saville, las aventuras que viu pendent son expedicion maritima cap al [[pòl Nòrd]]. Apercep una lisa menada per un gigant, puèi encontra un òme e sa lisa, identic al precedent, a la deriva sus un blòc de glaç. Es [[Victor Frankenstein]] que, desesperat e desabusat, li conta la rason de son malastre.
=== Raconte encastrat de Victor Frankenstein ===
Es eissit d'una familha pro nombrosa que s'installèt a [[Genèva]]. D'en primièr estudiant en [[filosofia naturala]], venguèt afogat de la [[pèira filosofala]] e se'n anèt far sa òbras a [[Ingolstadt]]. Sos progresses lèu li permetèron de decobrir lo mejan de donar la vida, Se consacra còrs e almas a aqueste projècte que l'ocupa pendent de meses, e capita a assemblar un èsser subreuman mas d'aspècte òrre. Duand aquesta creatura accedís a la vida, Frankenstein, eglasiat, fugís. L'endeman, encontra son amic d'enfança, Clerval, e ven grevament malaut. Aclapat pel mal pendent de meses, reviscola e, alara que se prepare a tornar a Genèva, apren que son fraire William foguèt assassinat per un panaire. Va sus plaça e, près del luòc del crime, apercep son mostre. Justine Moritz, la serviciala de la familha Frankenstein, es accusada del murtre e, pasmens se Victor es convencur de son inoncéncia, condemnada a mòrt e executada. Pres dins un grand desarei, Frankenstein va [[Chamonix-Mont-Blanc|Chamonix]] ont encontra son mostre, contra que sentis un grand òdi.
Es alara que la creatura li conta son istòria.
=== Istòria dins l'istòria: Raconte del mostre ===
Abandonat solet, lo mostre aprenguèt a subreviure. Lèu dintrèt en contacte amb d'umans, mas es remandat e caçat a causa de son aspècte difòrme qu'esglasís. Ne ven a observar una familha ont l'educacion d'una estrangièra recentament arribada e la descobèrta dels libres li permeton d'aprene a parlar e a legir. Un temps passat, dintra en contacte amb lo paire, cèc, mas es caçat pel rèste de la familha. Fugís, decidís d'anar [[Genèva]] per encontrar son creator, que sap que l'abandonèt; preparant una venjança contra l'espècia umana que lo ramanda, crosa William, lo jove fraire de Victor Frankenstein, que se'n trufa de sa laidor e li aprend qu'el mèsme es un Frankenstein; alara lo tua e modifica la scèna de biais qu'una autra persona, Justine Moritz, siá acusada del murtre de William.
=== Retorn al raconte encastrat de Victor Frankenstein ===
Lo mostre demanda a Frankenstein de li concebre una companha amb qui poirà viure a l'escart de la societat isolat e astruc. Frankenstein accèpte a contracòr e, savent que lo mostre a per projècte de lo perseguir e de lo vigilarr, se'n va en [[Anglatèrra]] amb Clerval que causís de demorar amb d'amics. El se'n va dins las illas [[Orcadas]] per s'i installar un laboratòri e realizar son projècte novèl. Alara qu'es en plen trabalh e que sa segonda creatura es en via d'acabament, subte pren consciéncia que va generar une linhada mostrosa representant un grand dangièr per l'espècia umana. Al moment ont s'acarnís a destruire sa creacion inacabada, lo mostre apareis e, abans de fugir, li anóncia qua partir d'ara, utilizarà son existéncia a far de sa vida un infèrn. Frankenstein jeta sos instruments de quimia a l'aiga, mas es entraïnat cap a la broa [[Irlanda (illa)|irlandesa]] ont apren lo murtre de Clerval, son melhor amic, forfait que se vei accusat a tòrt.
Encara aclapat per una greva malautiá, reviscola e son inocéncia es reconeguda mercé a l'accion de son paire vengut lo sosténer en Anglatèrra. De retorn al país, se prepara e esposar sa sòrre adoptiva, Elizabeth. Pasmens, aqueste projècte es conegut del mostre determinat a secutar assassina la promesa dins la nuèch seguent la ceremonia. Espaventat, Frankenstein apren la novèla a son paire que, sul còp, s'avalís e ne morís. Ara, ocupa sa vida a la percaçar a mòrt lo mostre qu'aviá creat e que, s'amusant d'aqueste jòc morbid e plen conscient de sa superioritat, lo mèna cap al Nòrd que lo freg glaçat a pas de presa sus el. Frankenstein, malgrat l'ajuda dels esperits de las victimas, pèrd la dralha e se fòravia.
=== Concluson: raconte-encastre de Robert Walton ===
Forçar per l'equipatge a faire repè, Walton assistís, impoderós, a la mòrt de son novèl amic, tròp fèble per contunhar lo percaç. Lo mostre se presenta pauc après e aprenent la desapareisson de son creator, exprimís son fàstic de se mèsme. La venjança que realizèt contra un creator irresponsable, paire indigne avent abandonat son enfant, li venguèt en òdi que foguèt dotat d'una aspiracion innada al ben que la marridesa umana acabèt per aver rason. Ara, la gravetat de sos crimes que faguèt li ven insostensible. Lo mostre anóncia a Walton que se va tuar en s'immolant sul lenhièr. Puèi, fugissent la nau, desapereis dins las tubas.
== Personatges ==
* '''[[Victor Frankenstein]]''', eponim del roman, protagonista e narrator de la partida mai granda de l'istòria. Pendent sos estudis a [[Ingolstadt]], descobrís lo secret de la vida e, dins l'escur d'un laboratòri, fabrica un mostre d'aspècte òrre, mas dotat d'intelligéncia. Lèu li ven en òdi sa creatura e l'abandona, revelant son axisténcia a pas degun. Un sentiment de culpabilitat l'aclapa que se revèla son impoténcia a empachar son « enfant » d'espandre la terror e de venir una menaça per l'espècia umana<ref name="Cliffs">{{lien web|url=https://www.cliffsnotes.com/literature/f/frankenstein/character-list|titre=Personnages de ''Frankenstein''}}.</ref>{{,}}<ref name="Gradesaver">{{lien web|url=http://www.gradesaver.com/frankenstein/study-guide/character-list|titre=Liste des personnages}}.</ref>.
* '''Le mostre''', gigant de uèit [[Pè (unitat)|pès]]<ref group="N">Soit environ {{unité|2.44|mètres}}.</ref>, òrre mas sensible e intelligent, ensag de s'integrar dins la comunautat umana que pren per imitacion los abituds e los rites. Pasmens, son aspècte grotesc e terrificant alunha totas las personas qu'encontra. Còrferit per sa solituda forçada, enagrit per l'abandon que n'es l'objècte, cerca a se venjar de son creator e semena la terror dins son entorn{{,}}.
* '''Robert Walton''', explorator de l'[[Artic]], sas letras son l'introduccion e la concluson del roman. Dins sa traversada dins lo Nòrd, encontra Victor a la deriva sus la banquisa, lo reculhís e lo sonha. Es a el que Victor confia l'incresibla istòria que seguís, que sas letras a sa sòrra Da Margaret Saville, demorada en Anglatèrra, conta fidelament{{,}}.
* '''Alphonse Frankenstein''', paire de Victor, que sosten son filh fins a s'avalir, li donant de conselhs e encoratjaments, li remembra sempre l'importança dels ligams familhals{{,}}.
* '''Elizabeth Lavenza''', orfalèla de quatre o cinc ans mai jova que Victor, avent estat adoptada per los Frankenstein. Existís una varianta entre las edicions al subjècte de son estatut<span></span>: en 1818, es presentada coma la cosina de Victor, filha de la sòrre d'Alphonse; en 1831, es salvada de la misèria d'un casal italian per la maire de Victor. Es un modèl de femna d'ostal que demora fòrça atencionada per son fraire adoptiu{{,}}.
* '''Henry Clerval''', amic d'enfança de Victor, que lo sonhèt d'una greva malautiá a Ingolstadt. D'en primièr malastruc dins son trabalh près de son paire, seguís la dralha de Victor e se consacra a las sciéncias. Tot lo long del roman, sempre aficha un optimisme que fa contrapè al tristum de son amic. Es assassinat pel monstre, crime dont est accusé Victor lui-même{{,}}.
* '''William Frankenstein''', lo benjamin dels fraires de Victor, es lo mai estimat de la familha Frankenstein. Lo mostre l'escanarà dins los bòscs près [[Genèva]] per catigar Victor de l'aver abandonat, murtre que exacèrba la culpabilitat de Victor{{,}}.
* '''Justine Moritz''', joventa ela tanben adoptada pels Frankenstein pendent l'enfança de Victor, que se vei accusada del murtre de William, es condamnada puèi executada.
* '''Caroline Beaufort''', filha de Beaufort. Après la mòrt de son paire, es reculhida per Alphonse Frankenstein, puèiis ven sa femna. Morís de l'[[escarlatina]] après aver contaminat per Elizabeth just abans que Victor daisse lo fogala detz e set ans per rejònher Ingolstadt{{,}}.
* '''Beaufort''', negociant, amic del paire de Victor.
* '''De Lacey''', familha de païsans que lo patriarca es un vielh òme cèc que viu amb sos enfants, Felix e Agatha, e una estrangièra nomenada Safie. Es en los observant per una fenda que lo mostre aprena parlar e se comportar en societat. Mas, quand se risca a se presentar a eles dins l'esper de venir lor amic, es remandat e caçat amb òrre{{,}}.
* '''Sr. Waldman''', professor de [[quimia]] avent provocat la vocacion de Victor per las sciéncias. Convencut que la sciéncia pòt explicar las « grandas questions », per exemple aquesta l'origina de la vie, e fustigant las conclusons jutjadas fantaisistas dels [[Alquimia|alquimistas]], incita Victor a preferir un apròche racionalista de las causas.
* '''Sr. Krempe''', professor de « filosofia naturala » a Ingolstadt, que el tanben jutja qu'estudiar l'alquimia es una pèrda de temps{{,}}.
* '''Me Kirwin''', magistrat qu'accusa Victor du murtre d'Henry Clerval.
== Genèsi ==
[[Fichièr:Villa_diodati_2008.07.27_rg_5.JPG|alt=La villa Diodati, lieu de création du roman|vinheta|La Villà Diodati.]]
Los eveniments avent menat a la genèsi de ''Frankenstein o lo Prometèu modèrne'' son contats per [[Mary Shelley]] dins sa prefàcia de la nòva edicion del roman en 1831, tretze ans après la primièra. Mentretant, retoquèt e amendèt son tèxte abans lo presenter de nòu al public<ref>{{lien web|url=http://www.rc.umd.edu/editions/frankenstein/1831v1/preface.html|titre=Préface de 1831|consulté le=26 mai 2013}}.</ref>.
=== Las fonts d'inspiracion de Mary Shelley ===
Segon lo critica literari Max Duperray{{note|Enseignant-chercheur, spécialiste de la [[Fantastique|littérature fantastique]] et du [[roman gothique]], Max Duperray a été le premier directeur du Laboratoire d’Études et de Recherche sur le Monde Anglophone (LERMA, [[université d'Aix-Marseille]])<ref>{{Lien web|auteur= |titre=Fiche de Max Duperray, Bibliothèque nationale de France |url=http://data.bnf.fr/12153714/max_duperray/|date=|site=www.data.bnf.fr|consulté le=13 septembre 2016}}.</ref>{{,}}<ref>{{Lien web|auteur= |titre=Page personnelle de Max Duperray sur le site de l'université d'Aix-Marseille|url=http://gsite.univ-provence.fr/gsite/document.php?pagendx=6002&project=lerma|date=|site=Université d'Aix-Marseille http://www.univ-amu.fr|consulté le=13 septembre 2016}}.</ref>{{,}}<ref>{{Lien web|auteur=Alain Lauzanne |titre=Compte rendu de l'ouvrage ''Le Roman noir dit « gothique »'' de Max Duperray sur le portail Persée|url=http://www.persee.fr/doc/xvii_0291-3798_2000_num_51_1_1551|date=|site=[[Persée (portail)|Persée]] http://www.persee.fr|consulté le=13 septembre 2016}}.</ref>.|groupe=N}}, la primièra font del roman seriá de trobar dins lo desir inconscient de l'autor de reviscolar un èsser mòrt<ref name="Max Duperray-1">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=1}}.</ref>: dins son jornal de 1815, en efièch, Mary Shelley conta la pèrda de son nenon de set meses, lo dòl que portèt e, dins un sòmi baug, la fòla impulsion de tornar lo pichon cadavre a la vida lo massant freneticament. Aquesta renaissença pel sòmi anonciariá los quitas tèrmes de la prefàcia de 1831, subretot la referéncia al
Vegèri l'estudiant pallinàs de las arts impias s'agenhar a costat de la causa qu'aviá creada. Vegèri lo fantasme òrre d'un òme se quilhar, puèi, per l'òbra d'una maquina poderosa, mostrar des signes de vida, e se mòure en un movement malaisit e mièg vivent. Cal qu'aquò siá esglasiant, que l'efièch de tota entreprisa umana se burlant del mecanisme admirable del Creator del mond sauprà èsser pas qu'esglasiant mai que tot
Aqueste sòmi èra al vam: las fonts essent a l'encòp intimas e objectivas, rebatarián una alma trebolada e la turbuléncias d'un sègle capvirant dins una autra modernitat.
De biais mai general ''Frankenstein'' posa sas fonts dins un periòde istoric trebolat. Jean-Jacques Lecercle, autor de '' Frankenstein : mythe et philosophie'', remembra l'enfança de Mary Shelley e aquesta de "segonda generacion [[Romantisme|romantica]] se debanant dins una epòca " de trobolum, d'aventuras e d'eroïsme; mais tanben un periòde dolorós per aquestes radicals angleses a l'encòp esglasiants e enfachinats per las violéncias de la Revolucion, e per aqueste de son eritièr illicit, Napoleon"<ref>{{harvsp|Lecercle|1994|p=15}}, {{lire en ligne|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4809128x/f23.image}}</ref>. Es possible, mai, que Mary Shelley aja agut l'esperit l'afar de [[George Forster (meurtrier)|George Forster]] (un murtrièr executat que lo cadavre aviá fach l'objècte, en public, d'una experiéncia de galvanisme) quand imaginèt un sabent que tornariá a la vida a des carns mòrtas<ref>[http://www.huffingtonpost.com/2012/05/15/mad-science-giovanni-aldini_n_1519723.html Mad Science: Giovanni Aldini, Corpse Reanimator], ''The Huffington Post'', 16 mai 2012</ref>.
Una novèla publicada per [[François-Félix Nogaret]] en [[1790]], ''Lo Miralh dels eveniments actuals o la Bèla al mai disent''<ref>{{Ouvrage|langue=fr|auteur1=François-Félix Nogaret|titre=Le Miroir des événemens actuels ou la Belle au plus offrant|éditeur=Palais-royal|lieu=Paris|année=1790|lire en ligne=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k854529k}}.</ref>, sembla segon son intriga (una fabla d'invencion scientifica) que per un de sos protagonistas (un inventor nomenat Frankésteïn que crea un "òme artificial", un automata), prefigurar lo cap d'òbra de Mary Shelley<ref>{{Article|langue=en|prénom1=Julia V.|nom1=Douthwaite|auteur2=Daniel Richter|titre=The Frankenstein of the French Revolution: Nogaret’s Automaton Tale of 1790|périodique=European Romantic Review|volume=20|numéro=3|date=2009|pages=381–411|doi=10.1080/10509580902986369|lire en ligne=https://www.academia.edu/9512220/}}.</ref>{{,}}<ref>{{Ouvrage|langue=fr|langue originale=en|prénom1=Julia V.|nom1=Douthwaite|titre=Le Frankenstein français et la littérature de l'ère révolutionnaire|titre original=The Frankenstein of 1790 and other Lost Chapters from Revolutionary France|lieu=|éditeur=Classiques Garnier|année=2016|numéro chapitre=2|titre chapitre=Le Frankenstein de la Révolution française|passage=89-140}}</ref>.
=== Una idèa de Byron ===
[[Fichièr:Byron_1813_by_Phillips.jpg|alt=portrait de Byron|esquèrra|vinheta|[[Lord Byron|Byron]] en 1824.]]
En junh de 1816, [[John Polidori|John William Polidori]], mètge italian avent grandit dins lo mitan dels expatriats de [[Soho (Londres)|Soho]], e [[Lord Byron]], cap de fila del movement romantic e ja celèbre mondialament<ref name="Max Duperray-2">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=2}}.</ref>, demorant la Villà Diodati a Cologny près de [[Genèva|Genèae]] sus la broa del [[Lac Leman|Leman]]. Rcebon la visita dels Shelley, Mary e sa mièja sòrre Claire Clairmont. Es un grop de joves romantics que ligan de relacions illicitas<span></span>: Mary aviá fugit amb Shelley que s'ètra embrolhada amb son paire; Claire Clairmont enjaulèt Byron. Totes son de literatura, mas tanben patejan lo dòl e la mòrt; Polidori, en mai dels obratges jamai acabats, parteja amb P. B. Shelley las soscadas scientificas menant Mary a somiar l'[[Androíd|òme artificial]]. Sa sòrre esposarà [[Dante Gabriel Rossetti]], lo cap dels [[Prerafelisme|Prerafelistas]]; Claire Clairmont aurà una autra vida mitica dins la ficcion de [[Henry James]] qu'utilizarà son personatge per Juliana Bordereau dins ''{{Lang|en|The Aspen Papers}}''<ref>{{harvsp|Neil Cornwell|1990|p=72}}.</ref>; Polidori serà expulsat d'Itàlia après una batesta a [[Milan]] e se suicidarà en 1821; P. B. Shelley pel segond còp fugís amb una joventa de setze ans<span></span>: en 1811, aviá enjaulat [[Percy Bysshe Shelley|Harriet Westbrook]] puèi quitada en 1814, alara qu'èra embarrassada, per Mary Godwin. Harriet moriguèt se jetant dins la Serpentina en decembre de 1816, son suicidi seguent aqueste de la mièja sòrre de Mary, Fanny, en octobre ongan; dos enfants de Mary morriguèron, Clara en setembre de 1818 a Venècia, e William en junh de 1819 a Roma, abans que P. B. Shelley se nega en 1822 dins [[La Spezia|lo golf de la Spezia]]<ref name="Max Duperray-3">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=3}}.</ref>.
Essent retenguts a l'interior per la pluèja de contunh de l'annada sens estiu" o de « l'estiu perdut »<ref group="N">« Perdu » parce que le mauvais temps est censé résulter d'[//fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89ruption_volcanique éruptions volcaniques] secouant l'[//fr.wikipedia.org/wiki/H%C3%A9misph%C3%A8re_sud hémisphère sud].</ref>, que descriu son poèma ''{{Lang|en|Darkness}}'', tèma utilizat per Mary dins sa prefàcia de 1831 qu'evòca ''{{Lang|en|the ungenial summer}}'' (« l'estiu maishant »), Byron prepausa lo 16 a sos òstes d'escriure cadun una « istòria de fantasma » (''{{Lang|en|ghost-story}}'').
=== Un cachavièlha fondatritz e un mitan propici ===
[[Fichièr:MontBlanc2c.jpg|alt=Le mont Blanc|vinheta|Lo mont Blanc vista de l'agulha del Mièjorn]]
Cadun fa mai o mens son pretzfach. Byron redigís un scenari fragmentari que Polidori s'inspira per escriure, [[Lo Vampire (roman)|Lo Vampire]] (''The Vampyre''), un cort roman a l'origina del genre qu'inspirarà ''[[Dracula]]''. P. B. Shelley compausa una istorieta que se desinteressa lèu e gardèt pas. Mary Shelley, ela, s'estima d'en primièr incapabla de n'inventar una, mas las escasenças li serán favorablas. Atal, l'autor del ''Lo Monge'', M. G. Lewis, visita lo parelh Shelley e fa granda impression sus la jova femna<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Thomas_Medwin Thomas Medwin], ''Conversations of Lord Byron'', Londres, Henry Colburn, 1824.</ref>, çò que confiramarà dins un article de 1824. Puèi la lectura, entre lo 10 e lo 16 de junh de 1816, de las ''Fantasmagoriana'' alemandas e de ''Vathek'' de William Beckford impregnan son imaginacion. Après une discussion animada sus las descobèrtas d'[[Erasmus Darwin]], e aver près d'[[òpi]], fa la cachavièlha ont a la vision de "L'estudiant pallinàs de las arts impias s'agenhar a costat de la causa qu'aviá creada" (''{{Lang|en|the pale student of unhallowed arts kneeling beside the thing he had put together}}'')<ref>{{lien web|url=https://www.theguardian.com/theguardian/2012/nov/26/mary-shelley-frankenstein-preface-1831-archive|titre=From the archive, 26 November 1831: The origins of Frankenstein|consulté le=16 juin 2016}}.</ref>.
Las experiéncias localas foguèron tanben determinantas dins la projeccion geografica e sentimentala del roman<span></span>: una excursion a [[Chamonix-Mont-Blanc|Chamonix]] per contemplar lo [[Mont Blanc]] es a l'origina de la scèna pendent que Victor encontra lo mostre; lo viatge de Frankenstein en Angletèrra s'inspira tanben de la fugida dels Shelley en Soïssa, puèi dins la val de Ren<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=4}}.</ref>.
=== Prefàcia de Shelley e publicacion ===
[[Fichièr:Editions_of_Frankenstein.jpg|alt=alignement de différentes éditions de Frankenstein|centrat|vinheta|Diferentas edicions actualas en angl''ésFrankenstein''.]]
Lo 10 de decembre de 1816, l'esposa embarrassada de [[Percy Bysshe Shelley|Percy Shelley]], Harriet, se suicida. Lo 30 de decembre, Mary Godwin e el se maridan e lo paire Godwin accèpta de recebre sa fille qu'aviá daissat lo domicili pairal a detz e set ans<ref name="Drabble-894">{{harvsp|Margaret Drabble|1985|p=894}}.</ref>. Venguda Mary Shelley, acaba ''Frankenstein'' pendent l'estiu de 1817. Percy Shelley redigís una corta prefàcia datada de setmbre de 1817, ont soslinha l'originalitat de l'òbra, la declara irrealista malgrat las opinions exprimadas per [[Erasmus Darwin]]. Mòstra tanben que son interés màger residís pas dins las "terror subrenaturalas, [...] dels espèctres e de la magia", mas dins sa revelacion de las "vertats dels principes de la natura umana"<ref>{{lien web|url=http://classiclit.about.com/library/bl-etexts/mshelley/bl-mshelley-frank-preface.htm|titre=Préface de 1817|consulté le=26 mai 2013}}{{référence incomplète}}.</ref>.
Lo libre es d'en primièr remandat per l'editor de Byron e aqueste de P. B. Shelley, puèi acceptat per Lackington, Allen & Co. e fin finala publicat de biais anonim al començament de la prima de 1818<ref>{{Ouvrage|langue=en|auteur1=Betty T. Bennett|titre=Mary Wollstonecraft Shelley: An Introduction|lieu=Baltimore|éditeur=Johns Hopkins University Press|année=1998|mois=octobre|jour=13|pages totales=177|isbn=0801859751|lccn=98016237|lire en ligne=|passage=}}</ref>{{,}}<ref>{{En}}D. L. Macdonald and Kathleen Scherf, « A Note on the Text », <nowiki>''Frankenstein''</nowiki>, {{2nd-en}} ed., Peterborough: Broadview Press, 1999</ref>.
=== De variantas importantas entre las doas edicions ===
[[Fichièr:Percy_Bysshe_Shelley_by_Alfred_Clint.jpg|alt=portrait du poète Percy Shelley|vinheta|<center>[[Percy Bysshe Shelley|Percy Shelley]] per Alfred Clint en 1819.</center>]]
Mary Shelley demora reservada sus aquesta primièra version e son jurnal testimònia que uèit meses après sa publicacion, retòca ja lo tèxte, e lo succès de la pèça ''{{Lang|en|Presumption or the Fate of Frankenstein}}'' de Richard Brinsley Peake, conduson a edicion novèla en 1823, aqueste còp signada per Mary Shelley<ref>{{ouvrage|langue=en|prénom1=Susan E.|nom1=Lederer|lien auteur1=|titre=Frankenstein|sous-titre=Penetrating the Secrets of Nature|éditeur=Rutgers University Press|lien éditeur=|collection=|lieu=|année=2002|volume=|tome=|pages totales=78|passage=32|isbn=9780813532004}}</ref>, mas es sonque amb la publicacion de 1831 qu'es satisfacha de son trabalh<ref name="Max Duperray-5">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=5}}.</ref>. La version definitiva en un sol volum, venduda a ''Colburn & Bentley'' per lor colleccion ''{{Lang|en|Standard Novels}}'', presenta fòrça variantasal rspècte del tèxte original, subretot una mai granda importança es atribuida a la poesia de [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]], al poèma ''Mont Blanc'', subretot, compausat en julhet de 1816<ref>{{lien web|url=http://www.poetryfoundation.org/poem/174397|titre=Poème ''Mont Blanc'' de Shelley|consulté le=28 mai 2013}}.</ref>, e a aquesta de Coleridge.
Pasmens, se Mary Shelley se demarquèt de son marit dins sa prefàcia de 1831, James Rieger mostrèt qu'aviá supervisat lo manuscrit pendent sa redaccion, amb de nòtas, de suggestions de digression, totas sulpic adoptadas; es el qu'aguèt l'idèa d'enviar Frankenstein a Londres per la creacion d'una companha, que provòca la comparason entre la Soïssa e las nacions dichas « autoritàrias », que retòca l'epilòg,{{etc}}<ref>{{harvsp|James Rieger|1963|p=XVIII}}.</ref>. Pasmens, las variantas de la version de 1831 mòstran que Mary Shelley s'èra plan alunhada de son radicalisme d'adès<span></span>: Victor i desciu sa creatura coma "un monument de l'ufan e de l'ignorança", qualifica sa manipulacion de vida artificiala d'« alunhada del sagrat » (''{{Lang|en|unhallowed}}'') e lo galvanisme de « transgression »<ref>Chris Baldick, ''Frankenstein's Shadow: Myth, Monstrosity, and Nineteenth-Century Writings, Oxford, Clarendon Press, 1987, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 61.''</ref>. Max Duperray apond que Walton i evòca sas illusions enganairas d'explorator, çò que mòstra lo caractèr transgressiu el tanben de sas aventuras. Alara, la morala que pòrta lo libre apareis encara mai clarament que dins l'original<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=6}}.</ref>.
== Acuèlh ==
=== Primièras criticas ===
Las primièras criticas del libre son favorablas, e lo plaçan dins la categoria del roman gotic. Abans sa parucion, aqueste corrent literari, que fòrça criticas jutjavan de gost marrit, veire francament risible, aviá pasmens reputacion<span></span>: en conformitat amb losa avises d'[[Edmund Burke]]<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Edmund_Burke Edmund Burke], ''{{lang|en|[[Recherche philosophique sur l'origine de nos idées du sublime et du beau|A Philosophical Enquiry into the Origin of Our Ideas of the Sublime and Beautiful]]}}'', 1757 (première traduction française par l'abbé Des François, en 1765, sous le titre ''Recherche philosophique sur l'origine de nos idées du sublime et du beau'').</ref>, s'èra passat, sembla, la limite entre lo fantastic e lo ridicul<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Samuel_Taylor_Coleridge Samuel Taylor Coleridge], « Compte rendu de ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Le_Moine Le Moine]'' de [//fr.wikipedia.org/wiki/Matthew_Gregory_Lewis Matthew Gregory Lewis] », ''Critical Review'', {{2nd-en}} Series, 19 février 1797, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 194-200.</ref>.
L'acuèlh de ''Frankenstein'' es al contrari plan positiu, la majoritat de las criticas fasent lo laus de son poder imaginatiu e melodramatic<ref>{{Lien web|langue=en|titre=Reception: 1818 » Frankenstein Study Guide from Crossref-it.info|url=http://crossref-it.info/textguide/Frankenstein/7/400|site=crossref-it.info|consulté le=2016-06-27}}</ref>. Sol, lo ''Quarterly Review'' es vertadièrament ostil e denóncia çòòque qualifica de "teissut d'absurditat tant òrre que fastigós" tot en admetent qu'i aviá "quicòm de formidablament poderós dins lo vuèg desprovesit de sens de son cant e l'èrsa escura de sos imatges"<ref>''[//fr.wikipedia.org/wiki/Quarterly_Review Quarterly Review]'', 18 janvier 1814.</ref>. Walter Scott consacra un article al roman dins lo ''Blackwood's Edinburgh Magazine'', ont se conclutz "lo fantastic pòt aver de meriti dins la mesura ont los personatges se compòrtan en èsser uman". Lausa tanben "l'umanizacion del mostre" al contacte de la familha De Lacey, çò qu'empacha pas de recomandar a l'autor d' "escruire quicòm de mai seriós lo còp que ven"<ref>Sir [//fr.wikipedia.org/wiki/Walter_Scott Walter Scott], compte rendu de ''Frankenstein'', ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Blackwood%27s_Magazine Blackwood's Edinburgh Magazine]'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 379.</ref>{{,}}<ref>{{lien web|url=http://www.crossref-it.info/textguide/Frankenstein/7/400|titre=[[Walter Scott]] sur ''Frankenstein''|consulté le=28 mai 2013}}.</ref>.
Segon Max Duperray, lo plaçant dins lo genre gotic, la critica de l'epòca pren pas compte de l'importança de l'acte de creacion de Victor Frankenstein, acte que fa d'ela, en mai d'un inventritz scientifica, un artista [[Romantisme|romantic]], tipic de las turbuléncias trebolant la fin d'un sègle e capvirant dins la modernitat.
Dos autres comptes renduts de l'epòca, ont l'autora es identificada coma "la filha de William Godwin", se'n prenon al fach que Mary Shelley es una femna: lo ''British Critic'' deplora qu'aja podut obliar la "doçor inerent de son sèxe"<ref>''British Critic'', 1818, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 408.</ref>, e lo ''The Literary Panorama and National Register'' vei en ''Frankenstein ''"una palla imitacion dels romans de Sr Godwin [...] per la quita filha del clèbre romancièr"<ref>''The Literary Panorama and National Register'', 1818, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 414.</ref>.
=== Critica contemporanèa ===
Al sègle XX la critica contunha de jutjar favorablament aqueste roman. Dempuèi la mitat del sègle<ref>{{Lien web|langue=en|titre=Frankenstein Essay - Essays and Criticism - eNotes.com|url=http://www.enotes.com/topics/frankenstein/critical-essays/essays-criticism|site=eNotes|date=|consulté le=2016-08-04}}</ref>, e pendent la darrièra decennias, lo roman foguèt pres pels vams [[Psicanalisi|psicanalitic]] e [[Feminisme|feminista]]. Ara, es vist coma una estapa entre la literatura gotica e lp [[Romantisme]]<ref>{{Lien web|langue=en|titre=Frankenstein|url=http://www.utm.edu/staff/lalexand/frankqst.htm|site=Department of English, [[Université du Tennessee à Martin|University of Tennessee at Martin]]|consulté le=1 juin 2013}}.</ref>.
Dins son obratge de 1981, ''Dança Macabra'', [[Stephen King]] considèra que lo mostre de Frankenstein, tot coma [[Dracula]] e lo [[lop garon]], representan los prototipes de la dralha de l'orror avent sasit tan la literatura que lo film. Se, çò pensa, lo roman es un verai drama [[William Shakespeare|shakespearenc]], "son unitat classica es trencada sonque per l'incertitud de l'autor al subjècte de sa falha originala: se la cal trobar dins l'''hubris'' de Victor usurpant un poder apartenent pas qu'a Dieu o dins son manca de responsabilitat après que li aja balhat la beluga de la vida?"<ref>{{ouvrage|lang=en|auteur=Stephen King|titre=''Danse Macabre''|lieu=New York|éditeur=Everest House|année=1981|isbn=978-0896961005}}.</ref>.
== Analisis ==
[[Fichièr:Shelley_Easton.tif|alt=portrait de Mary Shelley|vinheta|[[Mary Shelley]], per Reginald Easton.]]
Segon Francis Lacassin en 1991, ''Frankenstein'' se legís uèi "per malentendut"<ref name="F. Lacassin-34">{{harvsp|Francis Lacassin|1991|p=34}}.</ref>. aqueste malentendut risca de far descobrir al lector "puslèu qu'un mostre que la laidor provòca de reaccions esglasiantas e bramairas, un èsser misteriós que se manifèsta pauc"<ref name="Frankenstein_trad_hangest">{{harvsp|1979|texte=''Frankenstein'', trad. G. d'Hangest|p=18|id=hangest}}.</ref>. Max Duperray apond que lo tèxte pòt en efièch pareisser "primari", los personatges "emparaulats", l'intriga "espelsats", e lo mostre "lagremós", alara que, jos aquesta primaritat aparenta, ''Frankenstein'' es "un nos complèxe de connotacions e de referéncias"<span></span>: es "al país de Rousseau", es a dire en Soïssa, que Mary Shelley ne redigís la version iniciala, "a l'encóp posuch de l'azard [...] e aqueste d'una necessitat istorica". Passan en efièch mejans aqueste raconte, d'en primièr pastiche de las istòrias per far paur, un buf de revòlta e una inquietuda al vejaire de sas consequéncias<ref name="Max Duperray-22">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=22}}.</ref>. L'universitari Siv Jansson evòca dins la prefàcia del 15 d'octobre de 1831 la mesa en scèna d' "una mesa al mond; un tèxte, un subjècte que s'implica dins una escritura, una interrogacion sus la creacion"<ref>{{harvsp|Mary Shelley|1992|p=8}}</ref> :
Atal se vei le pes de l'istòria e aflora, pasmens discrètament, l'ànsia de la creacion ont se conjugan escritura e naissença. Lo parallelisme entre la fabricacion del mostre vivent e la composicion del roman s'impausa d'en primièr, mas l'interrogacion sus la substéncia, o l'esséncia de las causas, indica sul pic lo fil conductor a aqueste que l'acompnhan, en particular William Godwin son paire, l'autor de ''Caleb Williams'' e ''St Leon'', ambedos preocupats pel secret de la vida<ref name="Max Duperray-23">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=23}}.</ref>. Aquestes romans dubrisson ja una perspectiva psicologica e i punta la question [[Ontologia|ontologica]] sus l'origina de las causas, doblada d'una question [[Epistemologia|epistemologica]]<span></span>: son les causas confòrmas a lor aparéncias?
Mai, la frequentacion intima de l'autor amb los grands poètas [[Romantisme|romantics]] fa pensar que partejèt lor desir d'emancipacion al respècte de la tirania sociala de la convencion e tanben al determinisme [[Biologia|biologic]]<ref name="MD 23-24">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=23-24}}.</ref>. L'educacion ocupa lo còr del roman e aquesta noiritura espirituala ont la creatura accedís a la civilizacion pòt incitar de far de ''Frankenstein'' un roman de tèsi celebrant la promocion sociala per la lectura. encara, Max Duperray escriu que "la fòla ambicion romantica al vejaire del mond projècta Mary Shelley dins una ficcion del [[solipsisme]]: soloitud partejada del creator e de sa creatura; [...] esper desmesurat de s'afranquir [...] de real e de desvelar lo secretamb que fringa las rececasscientificas de l'epòca. Cadun dels narrators es abitat d'un mistèri qu'isola e l'embarra dins una [[claustrofobia]] monstruosament paradoxala que de contunha viatja fins als tèrmes. I a aquí coabitation d'un discors scientific e d'un autre, poetic, conjugant lor pretencion a rebutar las frontièras del saber<ref name="Max Duperray-24">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=24}}.</ref>.
Alara, es ni dins lo sensacional, ni dins lo dramatic, veire lo melodramatic (lo roman es portat sus l'empont en 1823) que se situariá l'interés de ''Frankenstein'', mas dins lo concèpte de monstruositat, l'animacion de l'inanimat, la transgression morala, "l'aventura faustiana laïcizada", la modernitat d'un mite ancian. ''Frankenstein'' se legiriá donc coma un tèxte plural, donant una "varietat dels nivèls d'interpretacion", segon los tèrmes de Muriel Spark<ref>{{harvsp|Muriel Spark|1951|p=161}}.</ref>.
=== Estructura narrativa ===
[[Fichièr:FrankensteinDraft.jpg|alt=brouillon de Frankenstein|vinheta|Brolhon de ''Frankenstein''.]]
Reduch al maxim, l'esquèma narratiu pareis a corsa de relais, cada participant se passant la marca cadun son torn: Walton escriu a sa sòrre; sus sa nau, l'equipatge apercep e reculhís un naufragat que se nega; quand a aqueste novèl vengut li torna los esperits, conta son istòria Walton, la creacion, lo mostre, la traïson, l'evasion, la reunion. Puèi lo raconte del mostre, contat per Victor, ocupa l'espaci diegetic, abans d'èsser relaiat per aqueste de Frankenstein, que torna venit lo testimòni de l'explorator qu'acaba sa letra. Alara, lo torn es acabat<span></span>: aventurièr, sabent, mostre, sabent, aventurièr, Walton demorant lo narrator central, present al començament e a l'arribada, e portant l'ensemble per Sra Saville e la posteritat<ref name="Gregory Schneider">{{lien web|url=http://voices.yahoo.com/narrative-passing-mary-shelleys-frankenstein-11599.html|titre=Structure narrative de ''Frankenstein'' en course de relais|consulté le=16 juin 2013}}.</ref>.
De biais mai detalhat, Jean-Jacques Lecercle i descobrís una mena lineària amb una seria de viatges e de percaces, combinat a d'autre d'inversions e escambis de ròtles, lo tot orientat segon un sistèma de simetrias en miralh<ref name="Jean-Jacques Lecercle-83-84">{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=83-84}}.</ref>. "D'abans tant de complexitat, lo lector se pòt pausar la question de saber qui parla, qui ten l'autoritat autoriala, e tanben qui es l'ultim destianatari"<ref name="Max Duperray-55-56">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=55-56}}.</ref>? Walton, que de segur fa profession d'exactitud e subreviu pro per dire lo darrièr mot<ref group="N">La correspondance à sens unique de Walton s'étend sur {{unité|15|mois}}.</ref>, mas sembla, pasmens se pas res se sap sens el, èssr aquí sonque en mediator de las autras voces? Sra Saville, sa benvolenta mas alunhada lectritz, que respond pas plan qu' "conesca [amb ela] pas cap de desunion e de disputa"« il ne connaisse [avec elle] aucune espèce de désunion et de dispute », a qui la correspondéncia arriba, que garda e quitament amaga, senon cossí l'istòria se pòt portar?
La critica literària Mary Poovey{{Lien|lang=en|trad=Mary Poovey|fr=Mary Poovey}} obsèrva que l'estructura narrativa constituís, per l'autora del roman, un paravent rèire que s'amaga als uèis del public, s'exprimir tot en s'amagant, s'afirmar sens riscar lo rebut social a causa de son edat e de sa condicion feminina<ref name="MP-131">{{harvsp|Mary Poovey|1985|p=131}}.</ref>.
==== Una seria de racontes en miralh ====
[[Fichièr:Sea_ice_terrain.jpg|alt=les glaces arctiques|esquèrra|vinheta|Los glaces [[Artic|artics]], ont se situa lo començament e la fin del roman.]]
Tres racontes concentrics, donc, venent d'interlocutors plan semblables, se succedissent mentretant que se rebaton. Es Walton que pilota lo raconte, lo documenta e lo transmet<span></span>: tres letras introductivas fasent compte de cinc meses de viatges, puèi un quatren que desencadena l'intriga. La seccion mediana, consacrada al mostre, ocupa a ela sola sièis capítols, d'en primièr explicatius del murtre del jove fraire de Victor, puèi objèctes de digressions encastrada las unas dins las autras contan las experiéncias viscuda après sa sortida del laboratòri. Atal, sos barrutlatges, sas rescondudas, puèi son agach portat sus una familha, los De Lacey, tan insistant e detalhat que l'episòdi venent un raconte gaireben autonòma, e ont, mai, se nisa aqueste d'una jova visitaira araba, Safie, que, a son torn, conta l'istòria de sa maire; successions de « ièu », donc, que totes, que Max Duperray nomena una "regression cap a las originas"<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=49}}.</ref>, ne tornan al mèsme même tèma<span></span>: la creacion, puèi l'abandon.
Walton s'exprimís en una lenga castigada, un estil sostengut, un ritme e un frasejatge que, eles tanben, se transmeton als autres narrators. Remembra a sa sòrre qu'es amoresida de bèl lengatge e l'assura del bonaur que sentira al legir sa transcripcion fidèla del raconte de Victor, tan enlusissent "la clartat e la precision, puèi una granda facilitat d'expression, e una votz que la riquesa d'intonacions es una musica qu'emplís l'alma<ref>{{harvsp|''Frankenstein ou le Prométhée moderne'', trad. et introduction de Germain d'Hangest|1922|p=non paginé|id=hangest}}, Lettre IV du 13 août 17.</ref>. Pas degun, pendent aquesta succession, fa pròba de singularitat expressiva, e semble qu'a cada passatge de relai, l'autor, Mary Shelley, s'alunha sempre mai, fins a, del mens en aparéncia, abandonar la responsabilitat narrativa sos delegats que, cadun a son torn, ocupan l'avant de l'empont, abans que las retnas se la tornan prene lo narrator màger.
En un parallelisme rigorós, en efièch, aquestes racontes se prefiguran l'un l'autre: l'entrepresa de Walton, auçarda e transgressiva d'esperela, anóncia los passatges à l'acte, puèi erràncias de Frankenstein per las tèrras de desolacion; lo primièr a otrapassat l'injonccion de son paire tot coma lo farà Victor, e lo mostre el tanben pagelarà los pics e las planas abans de semenar la terror e la desolacion. Coma la melopèa del còr antic, totes, patissent de la mèsma alienacion al vejaire de la cadena umana, se lamentan de lor solitud, Walton a partir de la segonda letra, Victor après son encontra amb el, lo mostre pendent de sa presa de paraula. Totes abocan tanben a comunicar, d'ont las catastròfas que se succesdisson e, sens dobte, los transferiments de contunh de la responsabilitat narrativa<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=50}}.</ref>.
Al còr del raconte, dins sa « matritz » (''{{Lang|en|womb}}''), coma l'escriu Gregory Schneider, demora lo mostre, çò que compren e revèla Walton dins sa darrièra letra<span></span>:
==== La letra coma vector del raconte ====
Max Duperray escriu que la dinamica epistolara del roman l'estructura de diferents biais. Lo lector pren mai d'una masquetas, Sras Margaret Saville al luènh, Robert Walton ipnotizat, Victor Frankenstein, a l'encòp actor e joguina, lo mostre lèu de crénher [[Retorica|retorician]]. D'autras letras se presentan fòrça per un testimonitage appropriat. Aquesta multiplicitat de correspondents implica una cèrta competicion al subjècte de l'autoritat narrativa<span></span>: amb eles, lo roman fluctua entre multiplas versions de la mèsme istòria<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=56}}.</ref>.
Pasmens, lo modèl epistolar ven insufisent a rendre compte de tot: Walton se refugia dins lo jornal<ref group="N">Exitís una diferéncia en anglés entre ''{{lang|en|journal}}'' e ''{{lang|en|diary}}'': lo primièr ten mai de la cronica, lo segond penja mai cap a l'intimitat de se.</ref>, e après aver salvat Victor de las gaga glaçadas, sas letra venon de confessions autobiograficas. Puèi, lo raconte del mostre se ronça dins l'espaci narratiu e l'ocupe en entièr. Quand Walton torna prena las retnas per conclure, las formalitats epistolaras desapareisson, coma se, escriu M. A. Favret, "lo roman epistolar demorava impoderós a s'acomodar de la dificultat que [lo mosra] representa<ref>M. A. Favret, « ''The Letters of Frankenstein'' », ''Genre'', 20, {{numéro|1}}, 1987, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 12.</ref>.
Segon Duperray, ''Frankenstein'' "inclutz mai d'un genre literari: epistolar, retoric, liric, sentimental, mesclant adreitament lo discors politic de l'epòca, aquestes de Godwin, Byron, Burke, a l'esterotipe gotic e a l'espopèa crestiana de la Bíblia, amb una tòca orientalista alara populara e que se vei dins ''Vathek'' de Beckford<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=58}}.</ref>.
==== Metafòra o parodia ====
Aquesta estructura en racontes encastrats, que fa naisser d'autres, que d'espereles pòrtan puèi libèran d'istòrias enfantant a lor torn, apareis coma una metofòra de la grossessa e de las jasilhas, tèma dominant del roman<ref>Marc Rubinstein, « ''My Accursed Origin: the Search for the Mother in Frankenstein'', ''Studies in Romanticism, 15, 1976, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 97-115.''</ref>. Segon Dunn, lo còr en seriá l'idilli domestic dels De Lacey, modèl d'ideal domestic difusant après còp sa benvolença mejans las diferentas sisas narrativas<ref>{{harvsp|Dunn|1974|p=414}}.</ref>, ligadas a de nostalgias de pietat filhala, de sentiment frairal e de bonaur domestic qu'exprima Victor, al besonh d'armonia familhala que Walton cerca per letras interpausadas cap a sa sòrre, a la quista desesperada d'un ligam parental menat pel mostre. Pasmens, los De Lacey son d'exiliats vivent d'expedients, beneficiant de la generositat amagada del mostre, e lor bonaur representa una excepcion al sen d'una societat opressiva: lo bonaur seriá per Mary Shelley una retirada passiva luènh de la tiranniá d'un mond sens pitiat o se liura aquí a una parodia de la ficcion sentimentala<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=59}}.</ref>. Gregory Schneider soslinha que lo metòde de narracion adoptada es al quite imatge de çò qu'aquesta narracion expausa, que considèra coma "lo sieu mostre, un èsser literari organic, complet, amb son ensemble de fòrças e de falhas".
Al subjècte de las flaquesas, Rand Miller remarca qu'es impossible d'establir une cronologia prima<ref name="Rand Miller-60-73">{{harvsp|Rand Miller|1989|p=60-73}}.</ref><span></span>: pasmesn se l'istòria dich se debanar al sègle XVIII, i a fòrças anacronismes: Walton se referís al ''Planh del vielh marin'' de Coleridge que data de 1798, Frankenstein cita ''Mutability'' de [[Percy Bysshe Shelley|Shelley]], publicat en 1816, e ''Tintern Abbey'' de Wordsworth, comprés dins las ''Baladas liricas'' de 1798. N'i a d'autres, Leigh Hunt, Charles Lamb, [[Lord Byron|Byron]], autors contemporanèus de Mary Shelley se trapan plaçats dins un contèxte relatiu al sègle precedent. Aquò es un cas d'« asimetria temporala »<ref name="Max Duperray-53">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=53}}.</ref> que, apond Rand Miller, rebat la dualitat del tèxte facha d'illusion realista e d'angelisme (''{{Lang|en|otherworldliness}}''). E pendent lo percaç, temps e espaci s'embrolhan<span></span>: Victor pretend èsser arribat Otra Marga en octobre e decembre ongan, tant que se trapa a l'ecòp, çò dich, "a l'interior e a l'exterior d'Anglatèrra".
==== La « figura en forma de uèit » (Muriel Spark) ====
[[Fichièr:Midhowe_Broch.jpg|alt=paysage des Orcades|vinheta|Dins las [[Orcadas]].]]
A partir del capítol V, lo mostre pren lo ròtle de percaçaire e vaga dins las regions ont demora son creator, massacrant los sieus per manca de poder pas lo localizar; puèi, lo sabent viatge fins a las [[Orcadas]] ont es de nòu desemboscat. [[Muriel Spark]] presenta aquò coma de « uèit » (''{{Lang|en|figure-of-eight}}'')<ref>{{lien web|url=http://www.thefreedictionary.com/figure-of-eight|titre=''Figure-of-eight''|consulté le=15 juin 2013}}.</ref> realizats per dos partenaris virtuòsas que se desplaçan dins de direccions opausdas mas se seguissent<span></span>: lo tust se situa a l'interseccion de la doas boclas del uèit, quand Frankenstein se decidís a suprimar la creatura feme qu'assemblèt, puèi lo balet torna de mai. Alara los ròtles s'invèrsan, tot coma las velocitats de desplaçament, lo percaçaire venent lo percaçat e lo contrari, lo mostre alentissant alara que Victor accelèra sa cadéncia fins a la frenesia. E novèl avatar [[Ironia|ironic]], la « delectacion fanatica del percaç », coma la nomena Muriel Spark, se prenguèt de Victor, ara convencut, el que s'èra pres pel Creator, que Dieu lo causiguèt per anhientar la creatura qu'aviá creat<ref>{{harvsp|Muriel Spark|1951|p=162-163}}.</ref>.
En soma, l'arquitectura narrativa del roman apareis coma un jòc entre çò [[Probabilitat|probable]] e çò determinat, la [[Libertat (filosofia)|libertat]] e lo destin<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=54}}.</ref>, tant d'impulsions contradictòrias per de personatges en fàcia de situacions incontrarotlablas, provocan la simpatia tot encorissent lo blaime, actors d'un drama espaventable secodit per d'interpretacions antagonistas: una oscillacion entre çò que Rand Miller nomena « l'evolucion e l'entropia »<ref name="Rand Miller">{{harvsp|Rand Miller|1989|p=24}}.</ref>.
=== Fonts del raconte ===
====== Los teoricians del sègle XVIII ======
Las fonts del raconte son multiples, comprenent a l'encòp dels elements biografics e çò que Max Duperray nomena "la nebolosa intellectuala e filisofica qu'enròda la genèsi"<ref name="Max Duperray-7">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=7}}.</ref>.
==== Fonts subjectivas ====
''Frankenstein'', çòescrich, "es una istòria de familha [...] totes los personatges [se trapant] èsser parents per la naissença o per l'adopcion e fòrça [essent] tanben orfanèls".
===== Originas de Mary Shelley =====
[[Fichièr:WilliamGodwin.jpg|alt=portrait de Willian Godwin|vinheta|William Godwin en 1802.]]
Selon Cathy Bernheim, l'ascendéncia de Mary Shelley es excepcionala: portant successivament diferents noms, erita cada còp d'una istòria de familha e grandís jol signe del radicalisme intellectual e del [[Romantisme]] literari: perseguida per la glòria ambigüa d'una maire de passion e de libertat, Mary Wollstonecraft, la primièra [[Feminisme|feminista]] anglesa, es abalida ear un paire, [[William Godwin]], que, a la fin del sègle XVIII, es lo pensaire mai radical del país e lo cantoral en lusit de la [[Revolucion Francesa|Revolucion francesa]]; enfant, frequenta d'escrivans de tria, lo poèta [[Samuel Taylor Coleridge|Coleridge]] e l'essagista [[Charles Lamb]]; e s"enamora de [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]] que pratica un vertadièr misticisme de la rason<ref>{{harvsp|Cathy Bernheim|1988|p=36}}.</ref> e prefigura l'òme revoltat<ref>{{harvsp|Monette Vacquin|1989|p=151}}.</ref>.
Pasmens, "aqueste encastre espantant per una enfança d'exepcion guidada per d'esperit d'abansgarda"<ref name="Max Duperray-9">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=9}}.</ref> preludi a una existéncia tragica. En efièch, sa fe dins las idèas novatriças, per exemple aquela, godwiniana, de la perfectibilitat de las causas, provòca una volontat de liberacion immediata e lo passatge a l'acte, çò que fonda alara l'istòria de Frankenstein que "la metafòra de la crecion se passa a sa realizacion concrèta e pseudoscientifica", aquesta realizacion totala del desir buta la barralha del real e los imperatius de la lei. Coma Mary e Percy Bysshe Shelley, en buta, a lor primièra escapada, a la colèra dels paires, l'inflexible patriarca Timothy Shelley, volent evitar tota solhadura, e William Godwin se sentent otratjat per tan de derason, Walton, lo primièr narrator qu'encastra lo raconte, passa otra los interdits familhas per contunhar una fòla ambicion.
===== Tèma del dòl =====
Mary Shelley perdèt tres enfants, lo nenon que somia de reanimar en 1815, puèi Clara (nascuda en 1817) en setembre de 1818, e William (nascut en 1816) en junh de 1819<ref group="N">Clara meurt de [//fr.wikipedia.org/wiki/Dysenterie dysenterie] à Venise à l'âge d'un an, et William de [//fr.wikipedia.org/wiki/Paludisme malaria] à Rome à trois ans et demi.</ref>. Es en 1816, pendent l'estiu seguent son primièr dòl que lo parelh que forma amb [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]] rejonh [[Lord Byron|Byron]] las broas del [[Lac Leman|Leman]]. Grop d'adolescents immaturs e revoltats, de « mostres », çò escrich dins son jornal<ref>{{harvsp|Cathy Bernheim|1988|p=48}}.</ref>, totes son empregnats d'un sòmi de renaissença, de recomençament, que lo rèire fons demora morbid<span></span>: ensag de suicidi al laudanum (capitada per [[Fanny Imlay]]), negada volontària de [[Percy Bysshe Shelley|Harriet]], garda dels enfants retirada a P. B. Shelley, puèi veusatge prematurat. Mary Shelley es "coma percaçada coma la fatlitat"<ref name="Max Duperray-11">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=11}}.</ref> e son primièr roman es marcat per un destin funèst e expiatòri, amb de desapareissons, de murtres en seria, de condamnacions infames, un suicidi. ''Frankenstein'' ven donc, segon la formulacion de Monette Vacquin, "lo primièr acte de contencion de la depression [...] Çò que Mary fa complir al mostre, crenh per ela mèsme; lo vuèj su cava a l'entorn de Victor, aqueste que perspectiva l'esglasi<ref>{{harvsp|Monette Vacquin|1989|p=81}}.</ref>. De fach, coma lo notèt Jean-Jacques Lecercle, totes los personatges presentats dins la primièra fasa del roman son vodas a un destin tragic o a la solitud dins la segonda<ref>{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=23}}.</ref>.
===== « Doas impulsions antagonistas » (Max Duperray) =====
Mary Poovey, segon lo jornal intima de Mary Shelley e un capítol escriu en 1838, nota qu'una contradiccion prigonda la marca coma autor fàcia a son mitan<ref name="Mary Poovey-115-116">{{harvsp|Mary Poovey|1985|p=115-116}}.</ref>. Se ten a figuar dins una linhada de femnas escrivanas, cerca tanben dins l'expression artistica una identitat pròpra. Eissisa d'una granda familha literària ont cadun rivaliza de talent creatiu<ref group="N">Claire Clairmont écrit à ce sujet : {{citation|Dans notre famille […] si on ne peut écrire une épopée ou un roman dont l'originalité assène un grand coup à tous les autres, on n'est que digne de mépris}}.</ref>{{,}}, fa de l'escritura un exutòri e una expression de se<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=12}}.</ref>.
Mas, pasmens se conscienta de l'ostilitat encontrada per las idèas de sa maire, las reliaza, transgressant l'òrdre establit, per sa fuga amb un [[Percy Bysshe Shelley|radical]] godwinian, que lo mèstre de pensar, lo sieu paire, apròba pas aqueste ligam, çò "[pesa] sens dobte pesuc dins [son] univèrs mental". Mai, ''Frankenstein'' foguèt publicat de biais anonime, "[...] de crénher del comairatge e benlèu tanben per pas veire son òbra escartada per avança a causa qu'es una femna"<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=13}}.</ref>. Atal la critica [[Feminisme|feminista]] soslinha que lo roman traís un cèrt [[conservatisme]]<span></span>: narrators masculins, femnas reduchas a un ròtle secondari, vertuts domesticas exaltadas<ref>Johanna M. Smith, ''Frankenstein, a Case Study in Contemporary Criticism'', Boston, Bedford Books of St. Martin's Press, 1992.</ref>.
===== Tèma del subconscient =====
[[Mary Shelley]] manifèsta pertot sa fei dins la coneissença pel sòmi, clau, per ela, d'una vertat segonda, determinant la seguida dels eveniments coma un oracle<ref name="Max Duperray-17">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=17}}.</ref>. De fach, ''Frankenstein'' es fondat sus un sòmi<ref group="N">Comme le seront d'autres de ses romans, en particulier ''Mathilda''.</ref>. Segon [[Jean de Palacio]], mai qu'una forma de supersticion, aqueste respècte pel sens dels sòmis e la lectura de lors signes correspond prigondament a la personnalitat de l'autor<ref>{{harvsp|Jean de Palacio|1969|p=107}}.</ref>.
Se lo tèrme « sòmi » a dins lo roman mai d'un senses (sòmi d'una nuèch, somiadís despertat, meditacion sus la creacion), es una cabuçada dins l'irreal que procedís la fabricacion del mostre, l'expression « coma dins un sòmi » (''{{Lang|en|as in a dream}}'') tornant, coma un ''leitmotiv''. De la [[metafòra]], se passa enseguida dins lo sòmi dins lo quita sòmi coma, premonitòri, de cachavièlha, compensatòri, rebatissent sempre a [[Frankenstein ou le Prométhée moderne#Un cauchemar fondateur et un environnement propice|aqueste, fondator]], de Mary, presenta dins lo fòra tèxte de l'introduccion, e a aqueste de Victor après l'apareisson de la creatura (''{{Lang|en|the wildest dream}}''). Atal, l'[[Sòmi|onirisme]] ven essencial pel deschiframent d'aqueste conte situat au confluent de difrentas fonts<span></span>: tendéncia visionària a la lectura dels signes, utilizacion de l'escritura coma revelacion, preséncia del genre gotic<ref name="Max Duperray-18">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=18}}.</ref>, d'ont "la tension prigonda entre l'''hubris'' e la revòlta, entre [[Prometèu]] e [[Faust]], entre la natura e la societat<ref name="Lecercle-24">{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=24}}.</ref>.
==== Fonts objectivas ====
[[Fichièr:Albatros_coleridge.jpeg|alt=Illustration de La Complainte du vieux marin de Coleridge|esquèrra|vinheta|Illustracion de ''Lo Planh del vièlh marin''.]]
Segon Muriel Spark, doas fòrças son a l'òbra per poder al material del roman, la fòrça subjectiva ligada al subrenatural e lo concèpte scientific de la reanimacion<ref>{{harvsp|Muriel Spark|1951|p=166}}.</ref>. Max Duperray apond qu'aqueste dobla còrda crida la comparason amb ''Lo Planh del vièlh marin'' de [[Samuel Taylor Coleridge|Coleridge]], referéncia permanenta al subrenatural, que siá o imaginari, mas tanben aquesta de l'[[empirisme]] de Godwin.
===== Fascinacion per las sciéncias naturalas =====
[[Mary Shelley]] s'interessa plan a las [[sciéncias naturalas]], que'n fa de contunh allusion dins lo libre<span></span>: la [[quimia]] de [[Humphry Davy]], la [[botanica]] d'[[Erasmus Darwin]], la [[fisica]] de [[Luigi Galvani|Galvani]]<ref name="Max Duperray-19">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=19}}.</ref>. Mai, la segonda prefàcia, escricha de sa man, evòca la possibilitat que lo [[galvanisme]] reanime un còrs mòrt, e la primièra, redigida per [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]], insistís sus la "vertat que depend l'istòria sens los incovenients dels contes d'espèctre e de magia"<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Percy_Bysshe_Shelley Percy Bysshe Shelley], Préface de ''Frankenstein'', 1818.</ref>. Max Duperray liga aquesta fe dins l'electricitat a la fascinacion per la natura, sas esglasiantas potencialitats, sas tempèstas e liuces. Se ''Frankenstein'' cal pas pasmens èsser considerat coma anonciant la [[sciéncia-ficcion]], "los poders de crénher a l'òbra dins la recerca scientifica [permeton a Mary], segon l'esquèma miltomian, tornan far actiu lo vielh mite de l'surpacion de la divinitat coma agent de creacion".
===== Influéncia de l'òbra de John Milton =====
<gallery>
John-milton.jpg|John Milton.
milton paradise.jpg|Tampa de la primièra edicion de ''Paradise Lost''.
GustaveDoreParadiseLostSatanProfile.jpg|Satan dins Lo Paradís perdut (Gustave Doré).
Paradise Lost 16.jpg|Èva parlant a Adam dins Lo Paradís perdut (Gustave Doré).
</gallery>
La referéncia al mite de [[Prometèu]] que conten lo títol va de par amb l'epigraf eissit del ''Paradis Perdut'': « <span class="italique">Did I request thee, Maker, from my clay / To mould a man? Did I solicit thee? / From darkness to promote me?</span> » (Te demandèri, Creator, amb mon argil / De motlar un òme? Te sollicitèri? / Dempuèi l'escur de me promòure?<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/John_Milton John Milton], ''Paradise Lost'', Livre X, vers 743–745.</ref>{{,}}<ref group="N">Il s'agit là de la plainte d'[//fr.wikipedia.org/wiki/Adam Adam] pleurant sa chute.</ref>. L'[[epopèia]] de Milton fascinava l'ostal Godwin e Mary parla dins son jornal de l'influéncia que ne recebèt, subretot le tèma de "la tenacion de la coneissença e lo castig de l'alienacion" (« <span class="italique">the temptation of knowledge and the punishment of estrangement</span> »)<ref name="Max Duperray-20">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=20}}.</ref>. Mai, le poèma ven una de las lecturas preferida del monstre, e coma lo Dieu de Milton, Victor a l'ambicion de crear una novèla espècia, alara qu'ironicament, la creatura daissada sens sonhs se transforma en un segond [[Satan]]<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=44}}.</ref>, rebèl per desesper.
Lo poèma de Milton presenta lo tèma crestian de la [[Creacion segon la Genèsi|Creacion]], que conten en partida, en mai del mita fondator d'[[Icar]], l'òme-ausèl desfach per l'òrdre fisic de l'univèrs<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Genevi%C3%A8ve_F%C3%A9rone Geneviève Férone], [//fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Didier_Vincent Jean-Didier Vincent], ''Bienvenue en Transhumanie : Sur l'homme de demain'', Paris, Grasset, 2011, 304 pages, {{2e|partie}}, chapitre 1.</ref>, la legenda [[Prometèu|prometèa]] du [[Titan (mitologia)|Titan]] victima de la colèra de [[Zèus]], que los agrada als [[Romantisme|Romantics]], subretot [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]] qui celèbra lo Prometèu desliurat<ref group="N">Voir son ''{{lang|en|Prometheus Unbound}}''.</ref>, e remembrant tanben lo mite de [[Faust]]<ref name="Essaka">Essaka Joshua, ''Mary Shelley: Frankenstein'', Humanities-Ebooks, 2008, 77 p.</ref> que la sed de la coneissença mena al [[blasfèma]]. En efièch, las referéncias moralas abondan per acompanhar lo procés de la fabricacion d'un èsser artificial, montat a partir de carns mòrtas exumadas de carnièrs, que s'umaniza fins desrevelhar la simpatiá e ven capable de contar lo desastre de son encontra amb lo mond ont foguèt largat.
Pasmens, l'esquèma [[Cristianisme|crestian]] passa lo tèma de la creacion e, puslèu que de distribuir de ròtles plan definits, Mary Shelley fa d'un cèrt biais qu'aquestes dos personatges màger, Victor e sa creatura, se comparen o son de las menas dels personatges del ''Paradís perdut''. Frankenstein se declara un novèl ángel descasut a l'encòp Adam e Ánge descasut, òme e Satan<span></span>: « <span class="italique">the apple was already easten and the angel's arm bared to drive me from all hope</span> » (« la poma ja aviá estat chapada e lo braç de l'àngel desnudat pour me caçar de tot esper »)<ref>Mary Shelley, ''Frankenstein'', chapitre XXII.</ref>, ou encara « <span class="italique">like an archangel who aspired to omnipotence, I am chained in eternal hell</span> » (coma l'arcàngel qu'aspirava a la totpoderosa, soi encadenat dins l'eternal infèrn »)<ref>Mary Shelley, ''Frankenstein'', chapitre XXIV.</ref>. James Rieger ne tira la concluson que s'agís aquí d'una morala miltoniana segon que los èssers descasuts son "la lors ensags, la lor depravacion [...] la consciéncia se crea e se destruch"<ref>{{harvsp|James Rieger|1963|p=XXXIII}}</ref>. Dins ''Frankenstein'', l'infèrn de se torna dins las tèrras [[Artic|articas]], mas inversat: aqueste còp, es la presa que ven lo predator e lo predator la presa.
Atal, l'influéncia miltoniana de ''Frankenstein'' se resumís a tres compausants<span></span>: le concèpte faustian de l'embriaguesa mortifèra de la coneissença, la « novèla espècia » se metamorfosant dins un « novèl [[Satan]] » e l'interiorizacion de l'Infèrn<ref name="Max Duperray-21">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=21}}.</ref>.
===== Lo Romantisme =====
Lo mostre conta son istòria e, subretot aquesta de de son despèrt a la consciéncia sociala fins a son encontra amb son creator dins los [[Alps]]. Per el afloran atal las fonts filosoficas et tota la dimension intellectuala pròpras a son istòria d'espant. De mena que, aquesta creatura, d'en primièr banhada d'innocéncia verge, representa lo quite tipe de « l'òme natural », son raconte recapitulant las diferentas estapas de sa pujada cap a la [[civilizacion]]<ref name="Robert Ferrieux-43">{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=43}}.</ref>. Alara, malgrat lo risc narratiu inerent a tota digression didactica, Mary Shelley posa abondosament dins son patrimòni cultural, subretot dins los racontes dels filosòfs del sègle XVIII e tanben dels sieus, [[William Godwin|son paire]] e [[Percy Bysshe Shelley|son espos]]. Atal, se fa, per mostre interpausat, le pòrtavotz d'idèas manlevadas a [[John Locke|Locke]] e [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], puèi a Godwin e [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]].
[[Fichièr:JohnLocke.png|alt=portrait de John Locke|vinheta|[[John Locke]] per Sir [[Godfrey Kneller]] (1697).]]
L'''Ensag sus l'entendement uman'' (''{{Lang|en|Essay concerning Human Understanding}}'') de [[John Locke]] (1632-1704)<ref group="N">Qualifié par [//fr.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill] d'{{citation|indubitable fondateur de la philosophie analytique de l'esprit}}, l'essai de [//fr.wikipedia.org/wiki/John_Locke John Locke] a été traduit en français. Les plus récentes éditions sont : ''Essai philosophique sur l'entendement humain : Livres I et II'', traduction par Jean-Michel Vienne, Paris, Vrin, 2002 et ''Essai philosophique sur l'entendement humain : Livres III et IV'', traduction par Jean-Michel Vienne, Paris, Vrin, 2006.</ref>, publicat en 1689, foguèt completat en 1693 par ''Ensag sus l'educacion'' (''{{Lang|en|Essay on Education}}''). Lo fondament de tota idèa es l'experiéncia, es a dire "l'observacion de las causas exterioras e de las operacions intèrnas de l'esperit", o « sensacion » o « reflexion ».
La sensacion venet de la « qualitat », o « primària » (talha, mobilitat, nombre) o « segondària », atribuida per l'esperit segon la percepcion que n'a. Las idèas se presentant sovent en grop, l'esperit lor presupausa un substrat dich « substéncia » que l'origina demora desconeguda. Lo saber, intuitiu, es a dire dirècte, o « demonstratiu », o per l'intermediairi d'una autra idèa, consistís dins la percepcion de l'acòrdi o del desacòrdi entre las idèas. Atal, l'intuicion percep l'existéncia individuala, la demonstracion, aquesta de Dieu; que que siá, lo saber demora limitat al ''{{Lang|la|hic and nunc}}'' e ven impoderós a probar la necessitat de la coexisténcia de las idèas percebudas.
[[Fichièr:EmileTitle.jpeg|alt=couverture de l'Émile de Rousseau|esquèrra|vinheta|''Emili d De l'educacion'', edicion olandesa.]]
''L'Emili'', publicat en 1762 per [[Jean-Jacques Rousseau]] se presenta coma un tractat d'educacion dels jovents divisat en quatre libres<span></span>: « Lo noirigat », « L'edat de la natura », « La pubertat », « L’edat adulta: lo maridatge, la familha, e l’educacion de las femnas »<ref>{{lien web|url=http://www.rousseau-2012.fr/connaitre-rousseau/loeuvre-et-lesprit-de-rousseau/rousseau-et-leducation|titre=''[[Émile ou De l'éducation]]''|consulté le=3 juin 2013}}.</ref>.
fonda sa doctrina educativa sul retorn a la natura<span></span>: nascut e abalit dins la campanha, noirís a la popa, liberat dels trocèls, l'òme recep una educacion que se fixa coma tòca per la liberacion per l'exemple del còr e de l'intelligéncia. L'instruccion se fa per l'observacion dels fenomèns naturals e de la solidaritat sociala. L'educacion morala, fondada sul respècte e l'estima de se, es confiada a l'estudi de l'istòria ancianan e de la vida dels òmes celèbres del passat, puèi pel viatge. La religion es d'òrdre natural e non revelada, amb una divinitat benvolenta regulant l'univèrs, una alma imortala, la justícia e la vertut innatas. La femna, ela, deu èsser abalida per servir e consolar l'òme, que li deu docilitat e somission.
Los primièrs capítols del raconte del mostre presentan d'elements manlevats a Locke e Rousseau. Dos grandas estapias se destrian: lo despert a la consciéncia cognitiva e la pujada a consciéncia morala. La primièra sse realiza pas a pas, l'accès a sovenir, çò qu'implica una pensada prealabla a l'acquisicion del lengatge, l'aprendissatge de las sensacions e de las percepcions, lutz, plaser, causa e, efièch,{{etc}}<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=44-45}}.</ref>; la segonda se raliza d'en primièr negativament fàcia a « la barbaria umana », puèi positivament mercé a la familha De Lacey, provesissent de beutat (musica), de doçor (la filha del lar), permetent la compreneson de las relacions familhalas e tanben de la diferéncia entre las classas de la societat; ven fin finala l'aprendissatge de la lectura (''Werther'', [[Plutarc]], Milton, Volney) e de l'escritura<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=46}}.</ref>.
Pasmens, Mary Shelley s'esfòrça de dissociar l'impression qu'a Victor de sa creatura d'aquesta que vol far espelir pel lector<span></span>: se lo primièr se convenc que lo mostre es l'incarnacion del mal, aparten al segond de comprene qu'aquesta marridesa li es pas innata mas lo resultat del contacte amb la societat, lo mespres, lo rebut provocant sa metamorfòsi en èsser venjaire e murtrièr. Aquí, Mary Shelley demora fidèla als ensenhaments de [[John Locke|Locke]] qu'aviálegit en 1815, de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], tanben mencionat dins son jornal, e de [[William Godwin]]<ref name="Robert Ferrieux-47">{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=47}}.</ref>. Lo plaid per l'obtencion d'una companha remanda al ''Paradís perdut'' de [[John Milton|Milton]]<span></span>: pasmens se Mary Shelley fa pas cap d'allusions a de besonhs sexuals, la realizacion d'aqueste èsser feme pel mèsme creator (genitor d'un biais) implica una possibla relacion incestuosa, çò qu'apond a la violéncia facha a la maire-natura e fa mai greu lo blasfèma{{,}}<ref group="N">Le mode d'éducation choisi par Mary Shelley trouve également son origine dans la mode du {{s-|XVIII|e}} mettant en scène un observateur naïf des mœurs de la société, cette naïveté servant d'arme pour en dénoncer les abus ; ainsi, les ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Lettres_persanes Lettres persanes] de [//fr.wikipedia.org/wiki/Montesquieu Montesquieu] et ''[//fr.wikipedia.org/wiki/L%27Ing%C3%A9nu L'Ingénu]'' de [//fr.wikipedia.org/wiki/Voltaire Voltaire].''</ref>.
===== La Revolucion francesa e los Romantics =====
Tan Godwin que Wordsworth èran convencuts que la [[Revolucion Francesa|Revolucion francesa]] dubrissiá una novèla èra d'esper<span></span>: levada del despotisme, la sociatat podava alara se renovar per la rason universala, lo novèl òrdre se fondant suls [[dreches de l'Òme]]. Mai la prefàcia de las ''Baladas liricas'', redigidas per l'edition de 1798 per Wordsworth prevei l'aveniment d'un òme novèl. L'eròi de Mary Shelley, Frankenstein, agís en conformitat amb aqueste principi, preocupat dempuèi lo començament de crear una version perfiècha de l'èsser uman e, coma Walton, lo primièr narrator, aqueste explorator [[Idealisme|idealista]], se vei en eròis [[prometèu]] desfisant lo legislator perdut dins la tradicion e la reaccion. Al subjècte, Mary seguís son espos qui, dins son panflet ''{{Lang|en|A Defence of Poetry}}'' soslinha lo ròtle primordial de l'art e descriu l'artista coma "lo legislator del mond<ref>{{lien web|url=http://www.fordham.edu/halsall/mod/shelley-poetry.asp|titre=''Défense de la poésie'' par Shelley|consulté le=3 juin 2013}}.</ref>.
=== Tematica ===
Se ''Frankenstein'' pòt apareisser coma una òbra literària fabricada amb d'autres escrichs, procés qu'unes criticas nomenan « bibliogenèsi », s'es acompanhat de referéncias crosadas a la literatura de l'epòca e inspirat per la poesia [[Romantisme|romantica]], se fin finala demora escrich al biais gotic, lo resultat, coma las òbras de Victor, diferís plan d'aquestes modèls<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=29}}.</ref>.
Son tèma màger es aquel de la transgression, a l'encòp [[Prometèu|prometèa]] dins l'acte de creacion e [[estetica]] per son cult del [[sublim]], mai, de criticas i veson, mas a tort que lo sublim, luènh d'i servir d'ornament, n'es lo ròtle foncional, sonqu'un raconte de viatge amb una intriga (''{{Lang|en|a travelogue with a plot}}'')<ref>Stephen Boyd, ''Frankenstein: Study Notes (York Notes)'', Londres, Longman, 1985, 72 pages, [<span> <small style="line-height:1em;">([//fr.wikipedia.org/wiki/International_Standard_Book_Number ISBN] [//fr.wikipedia.org/wiki/Sp%C3%A9cial:Ouvrages_de_r%C3%A9f%C3%A9rence/0582792630 <span class="nowrap">0582792630</span>])</small>/13:</span> 978-0582792630].</ref>. Mai, l'associacion del sublim a la terror lo liga al roman gotic, qu'atenh amb el sa culminacion e capvira dins un al delà literari<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=31}}.</ref>.
==== Mite de Prometèu ====
[[Fichièr:Eduard_Müller_Prometheus_Alte_Nationalgalerie.jpg|alt=sculpture de Prométhée par Eduard Müller|vinheta|[[Prometèu]] per Eduard Müller.]]
[[Mary Shelley]] d'en primièr insistís sus la renovacion de la vielha legenda de [[Prometèu]], qu'ela l'aviá conegut subretot legissent [[Ovidi]], mai que la quista del saber interdit es centrala a la poesia [[Romantisme|romantica]], subretot per [[Lord Byron|Byron]] e [[Mary Shelley|Shelley]]<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=30}}.</ref>. Max Duperray nota que lo sens del nom "Prometèu" ("aqueste de sosca"), ven sul pic [[Ironia|ironic]] qu'es justament la qualitat que manca a Victor, creator inconscient de las implicacions moralas de son acte e dels besonhs sentits per sa creatura<ref name="Max Duperray-31">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=31}}.</ref>. Son istòria es aquesta d'una progressiva destruccion, coma se, al biais romantic, corteja la tortura de se<span></span>: passa la lei naturala en deschifrant lo secret de l'univèrs, e sa creacion, resultat pasmens tecnicament fruchós de sas recercas, anienta sa familha e sos amics, tot l'alienant de sos fraires.
Lo tractament que Mary Shelley li faguèt subir seguís a l'encòp lo mite grèc, lo panaire de fuòc, e d'autres lo mite latin, lo creator d'un òme, çò que lo mena, escrich Jean-Jacques Lecercle, a una certa ambiguïtat dins sa sanccion de las quistas respectivas de Walton e de Victor. "Lo contraste es pas entre aquestas doas figuras, çò escrich, mas a l'interior de caduna d'elas"<ref>{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=41}}.</ref>. Atal, d'en primièr al vejaire scientific, cadun passa una limita de l'interdit, l'un geograficament s'obstinant a forçar un passatge cap al Nòrd, l'autre d'en primièr moralament fasent afront al tabó de la beluga de vida, puèi socialament al vejaire lo desastre del resultat. Pasmens, la primièra leiçon que sembla tirar Mary Shelley es que se lo paravent de las bonas intencions demora impoderós a amagar lo desir de glòria personala, demora pas mens que lo projècte animant los dos aventurièrs garda sa noblesa, quitament se sa realizacion lo es pas pus<ref name="Max Duperay-32">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=32}}.</ref>.
[[Fichièr:Edmund_Burke2_c.jpg|alt=portrait de Edmund Burke|esquèrra|vinheta|Edmund Burke.]]
Inerent a l'idèa prometèa se fa jorn tanben dins lo libre un questionament [[Estetica|estetic]] fondat sus la nocion de [[sublim]], tal coma foguèt expausat per Edmund Burke en [[1756]]<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Edmund_Burke Edmund Burke], ''Recherche philosophique sur l'origine de nos idées du sublime et du beau'', traduction française par l'abbé Des François, 1765.</ref>. Segon Burke, sublim e terror son ligats e naisson de l'escur, de la grandor, del vast, breu de l'estabosiment (''{{Lang|en|astonishment}}'')<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=34}}.</ref>. Atal, quand Frankenstein comença son funest viatge dins los Alps, descriu sa contemplacion del [[Mont Blanc]] dins una lenga extatica remembrant la poesia [[Percy Bysshe Shelley|shelleyeneca]]<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Percy_Bysshe_Shelley Percy Bysshe Shelley], ''Mont Blanc: Lines Written in the Vale of Chamouni'', 1816, vers 52-54 : {{citation étrangère|[…] some omnipotence unfurled|lang=en}}.</ref><span></span>: "lo bruch del riu [...], poténcia pròcha de l'omnipoténcia, [...] beutat singulara [...], qu'intensifiquèron fins al sublim los Alps grandioses" o "la sublimitat e la magnificéncia d'aquestas scenas m'emplís d'extasi fins al sublim"<ref>Mary Shelley, ''Frankenstein'', chapitre X.</ref>. "Al contrari dels efièchs scenics sensacionals d'una Sra Radcliffe, escriu Rieger, las immensitats [[Artic|articas]] de Mary Shelley possedisson una desolacion que los romancièrs gotics se risquèron rarament"<ref>{{harvsp|James Rieger|1963|p=XXVI}}.</ref>.
La nocion de sublim s'installa progressivament dins ''Frankenstein'': d'en primièr associada a une magnificéncia e una doçor eritadas de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] e tanben [[Percy Bysshe Shelley|P. B. Shelley]]<ref group="N">Citacion: {{cita|Il semble qu'en s'élevant au-dessus du séjour des hommes, on y laisse tous les sentiments bas et terrestres}}.</ref>{{,}}<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Jacques_Rousseau Rousseau], ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Julie_ou_la_Nouvelle_H%C3%A9lo%C3%AFse Julie ou la Nouvelle Héloïse]'', Lettre XXIII.</ref>, se focalisa enseguida sus la grandor e l'inquietud que provòca la tempèsta, alara vertadièr ''leitmotiv'' del roman. L'exterior genèra lèu son reson interior<span></span>: "Al fons de mon èsser, sentiái passar lo buf de l'insurreccion e del revolum", s'exclama lo jove Victor après aver vist lo liuç raiar los grands arbres<ref name="Max Duperray-36">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=36}}.</ref>.
Fin finala, en mai del grandiòse dels pics e dels vabres<ref group="N">{{cita|Les montagnes et les précipices immenses qui me surplombaient de tous côtés, le bruit de la rivière mugissant à travers les rocs et les chutes d’eau qui se précipitaient tout alentour, chantaient une puissance égale à l’Omnipotence, et je cessai de craindre, ou de me courber devant un être quelconque moins redoutable que celui qui avait créé et qui gouvernait les éléments, dont la force se manifestait ici sous sa forme la plus terrifiante (chapitre IX)}}.</ref>{{,}}<ref>{{harvsp|Frankenstein ou le Prométhée moderne, trad. et introduction de Germain d'Hangest|1922|p=non paginé.|id=hangest}}</ref>, coma l'explica Lecercle, al contrari del classic que privilegia la beutat, per son òrre fisic puèi moral, la creatura que crea Victor acaba per generar d'esperse lo sublim<span></span>: "I seràn reconeguts, çò escrich, son univèrs abitual: auratges, glacièrs, sornièras. S'i reconeis tanben son caractèr: coleric, mas tanben portat cap a la malenconiá"<ref>{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=45-46}}.</ref>.
I a aquí, de segur semenat de [[Romantisme]]<ref group="N">Voir l'image du daim blessé au chapitre IX, rappelant le poème ''{{lang|en|The Task}}'' (III, vers 108-109) de [//fr.wikipedia.org/wiki/William_Cowper William Cowper], ou le ''{{lang|en|[[Manfred (Lord Byron)|Manfred]]}}'' de [//fr.wikipedia.org/wiki/George_Gordon_Byron Byron] avec un héros dont l'orgueil démesuré engendre le mal, ou encore ''{{lang|en|[[La Complainte du vieux marin|The Rime of the Ancient Mariner]]}}'' de [//fr.wikipedia.org/wiki/Samuel_Taylor_Coleridge Coleridge] où le marin, par le meurtre de l'albatros, bouleverse l'ordre de l'univers et est laissé à l'abandon sur un océan déserté.</ref>, de fórt resons del genre gotic<ref>{{harvsp|Jean-Jacques Lecercle|1988|p=46}}.</ref>.
==== Influéncia gotica ====
[[Mary Shelley]] aviá una granda curiositat per l'estranh<ref group="N">Dans son ''Journal'' de 1815, Mary Shelley rappelle la mort de son bébé de sept mois, et a la vision de son retour à la vie par les frictions qu'elle lui administre.</ref>, lo demoniac o lo subrenatural<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=1 et 38}}.</ref> ; alara, es naturalament que contunhèt la dralha sensacionalista de la literatura dicha « frenetica »<ref name="Max Duperray-39">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=39}}.</ref>. Donc eritèt d'una panoplia de sornièras, d'auratges, de liuces de luna, totes nimbats d'un meravelhós d'esséncia magica, amb per interprètas "de monjas clausatrada, d'armaduras gigantas, d'espèctres encadenadas, de femnas sens tèstas", brèu, una "maquinariá per far paur, dessenhent una tipigrafia d'esglasi" (''{{Lang|en|fear}}'').
===== Substitucion de la terror per l'òrre =====
[[Fichièr:Lewis_-_Le_Moine_Maradan_tome1_1811.jpeg|alt=Frontispice du roman Le Moine de Lewis|vinheta|Fronstispici de ''Monge'' (tòm I).]]
L'un dels debats de l'epòca portant sus la plaça del mal e del ben dins l'esperit uman, e alara sus la natura d'una [[estetica]] de la terror, causís per oposicion l'« orror »<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=32}}.</ref>, implicant mai lo lector dins las prigondors transgressivas dels eròis. Alara, se fond dins lo novèl vam del gotic qu'illustran ja un dels visitaire de la Villa Diodati, M. G. Lewis, amb ''Lo Monge'', e l'aristocrata Beckford amb ''Vathek''. S'agís ara d'interiorizar l'espant<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=34}}.</ref>, e alara, ''Frankenstein ''"testimònia d'una maturacion del gent gotic"<ref name="Max Duperray-40">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=40}}.</ref>, çò que [[Muriel Spark]] descriu coma a l'encòp "una cima e un arrèst de mòrt, los mistèris essent resolguts pel questionament racional"<ref>{{harvsp|Muriel Spark|1951|p=154}}.</ref> e, apond Francis Lacassin, lo subrenatural interpreta " de biais materialista"<ref name="F. Lacassin-41">{{harvsp|Francis Lacassin|1991|p=41}}.</ref>.
Mai, la factura del roman, amb per encastre del raconte un escambi epistolar « de bona lei »<ref name="Max Duperray-42">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=42}}</ref>, se trapa plan luènh del roman dich esglasiant. Sèm entre gents de bona companhia, Sra Saville legís las letras de son fraire (Walton) dins son salon ric de Londres; los aujòls de Victor son de notables de la vila de Genèva, los De Lacey dels païsans puslèu rafinats, pastats de vertuts domesticas<ref name="Robert Ferrieux-36">{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=36}}.</ref>. Frankenstein, privilegiant lo seriós del racional a las divagacions de l'imaginari, obesit a de reflèxes de conducha inculcats per son educacion. Pas res d'estonant, donc, que sa creatura siá tanben dotada d'una curiositat scientifica pròcha de l'afan cultural e se despèrta per l'intellècte a las beutats del mond. En soma, totes aquestes personatges vivon dins los libres, obratges de viatge coma Walton, de filosofia per Victor, de literatura subretot pel mostre<ref name="Max Duperay-43">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=43}}.</ref>. Vibrant a las beutats de la natura, atendrits pel « bonaür terrèstre », entosiasmats pel grandiós de las cimas, an fe dins las "vertuts reparatriças de l'òdre natural".
Dins aqueste òrdre borgés, l'excès ven suspècte, la prèissa nociva, la frenesia reprensibla. Atal se vei dessenhar a l'amagat un procés [[Ironia|ironic]] latent qu'an per tòca de minar l'eloquéncia lirica dels personatges, subretot las aviadas de Victor. Lo passatge just un pauc marcat al « grotèsc » (''{{Lang|en|ludicrous}}'') per excès ven coma un castig literari que Mary Shelley infligís a son personatge; per el, lo sòmi ven l'existéncia reala e, alara, après la mòrt d'Elizabeth, es sonque pendent lo sòm que pòt « gostar la jòia » : l'autor sembla avertir lo lector contra l'engana de las aparéncias. Alara, las intrigas del mostre venon una vertadièra leiçon per l'exemple, exemple ''{{Lang|la|a contrario}}'' de las consequéncias d'un acte deseimat, donc perturbator e transgressiu<ref>{{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=37}}.</ref>.
==== L'ironia fondatritz del tèxte ====
Aquò es l'argument desvelopat per George Levine dins sa lectura de la tradicion realista de ''Frankenstein''<span></span>: las convencions del lengatge gotic son utilizadas, mas per fondar melhor l'ironia fondatritz del tèxte<span></span>: a l'oposat de Melmoth, Frankenstein a pas fach de pacte amb lo [[Diable]]<ref>{{harvsp|George Levine|1973|p=17}}.</ref>. Son acte ten d'un vam generós (lo quita mostre ne conven), e es possedit pel desir obsessional del sabent que "que s'acarnís a crear coma mai tard s'acarnirà a destruire"<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=45}}.</ref>.
Atal, aqueste roman conjuga lo realisme amb l'estetica del sublim per aquestes que Max Duperray nomena "fàcia a fàcia amb lo mostre"<ref name="Max Duperray-46">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=46}}.</ref> qu'aficha sa semantica de l'agach (''{{Lang|la|monstare}}'') e los dangièrs que l'acompanhan<span></span>: engana de las aparéncias, conviccion [[Immanuel Kant|kanciana]] que la beutat es simbòl de ben e la laidor fisica, ''{{Lang|la|ipso facto}}'', son invèrs. E l'eloquéncia - aquesta aparéncia dels mots - ven suspècta, a la mesura de la [[retorica]] [[Romantisme|romantica]] noirissent lo sublim, d'onr, çò conclutz, "l'autre sens de "mostre", ''monstrum'', lo signe, la profesia, la mesa en garda", pas pus veïcul de la realitat mas dintrada en matèria de l'irrepresentable<span></span>: lo mostre es d'esperse un avís, signe dels dieus, repròchi en viu.
==== Lo motiu del doble ====
''Frankenstein'' illustra, segon [[Masao Miyoshi]], la tradicion [[Romantisme|romantica]] de la personalitat divisada (''{{Lang|en|the divided self}}'')<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Masao_Miyoshi Masao Miyoshi], ''The Divided Self'', New York, New York University Press, 1969, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> XIV.</ref>.
==== L'ambivaléncia constitutiva ====
Mèsme pels siues, [[Mary Shelley]] demorèt puslèu misteriosa. Lòrd Dillion, per exemple, soslinha la diferéncia existent entre sos escrichs e son biais d'èsser<span></span>: "A la legir, çò escrich, se la jutjariá entosiasta, pro indiscrèta e quitament extravaganta"; alara que dins sa vida de femna, èra "destibada, calma e fòrça plan femenina<ref>Cité par {{harvsp|Robert Ferrieux|1994|p=42}}.</ref>. Simple escart entre l'art e la vida o puslèu, segon Mary Poovey, una "division de se" (''{{Lang|en|self-division}}'')<ref>{{ouvrage|lang=en|auteur=Mary Poovey|titre=My Hideous Progeny, Mary Shelley and the Feminization of Romanticism|lieu=Los Angeles|éditeur=Modern Language Association, Vol. 95, N° 3|mois=mai|année=1980|pages=|isbn=}}, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 332-347.</ref>? Filha de dos celèbres rebèls romantics, esposa un tresen, se vegèt, d"empuèi joventa, encoratjada a "s'inscriure sul registre de glòria", de se probar d'esperela per son imaginacion e sa pluma. Çò fasent, renoncièt pas a se conformar al modèl prevalent de la femna se consacra a sa familha, amagada e non carrierista. D'ont aquesta forma d'ambivaléncia, veire d'ambiguïtat caracterizant son expression. Atal, la prefàcia a ''Frankenstein'' de 1818 critica l'imaginacion egoïsta avent donat la vida a une mostruositat òrra, segur, mas atrasenta. En 1831, pasmens, aplica aqueste mèsme jutjament a la siena transgression, tot en apondant que tot artista es victime d'un implacable destin, çò qu'auça de tant l'expression artistica d'una femna e la nautor d'un mite<ref>{{lien web|url=https://www.jstor.org/stable/461877|titre=Article de Mary Poovey en ligne|consulté le=19 juin 2013}}.</ref>.
[[Fichièr:William_Hogarth_-_Caliban.JPG|alt=Caliban peint par William Hogarth|vinheta|Caliban, vist per William Hogarth.]]
Aqueste ambivaléncia constitutiva, se dramatizant en de scènas, confrontacions o quadres, s'encontran tot lo long del tèxte.
Al capítol VII, Victor s'exclama al subjècte del mòstre<span></span>: "Vesiái, dins aqueste èsser qu'aviái desencadenat al mièg dels òmes, dotat de la volontat e de la poténcia de realizar de projècte òrres, coma l'acte qu'acabava de complir, que lo mièu vampire, lo mièu fantasma liberat de la tomba". Atal, quand lo mostre agís, e el, çò reconeis, qu'es copable<span></span>: se lo sabent temerari qu'aviá estat es lèu escartat, son ombra lo seguís ont qu'ane, a l'imatge del demòni s'agafant al vièlh marin dins lo poèma de Coleridge<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=62}}.</ref>. Pareis aquí una [[simpatia]] amagada entre lo creator e sa creatura, mas qu'escarta al plen jorn dins lo langui del mostre a la mòrt del sabent.
Los imatges de naissença, d'eritièr e de mòrt de l'ascendant que semena lo tèxte seguís la dralha regressiva de Victor que, negant la partida escura de son èsser, rebuta son doble monstrós, a contrari de [[Prospero (Shakespeare)|Prospero]] reconeissent [[The Tempest|Caliban]]<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=63}}.</ref>{{,}}<ref group="N">Il s'agit d'un personnage monstrueux et vil, esclave du mage [//fr.wikipedia.org/wiki/Prospero_(Shakespeare) Prospero] et fils de la sorcière [//fr.wikipedia.org/wiki/Sycorax_(Shakespeare) Sycorax]. Son nom serait une anagramme de ''canibal''. Il aurait été inspiré par la lecture de l'essai de Montaigne ''Des cannibales'' ([http://www.ditl.info/arttest/art3602.php Dictionnaire International des Termes Littéraires]).</ref>. Segon George Levine, aqueste motiu del ''{{Lang|de|Doppelgänger}}''<ref group="N">''{{lang|de|Doppelgänger}}'' est un mot d'origine allemande signifiant « [//fr.wikipedia.org/wiki/Sosie sosie] », employé dans le domaine du [//fr.wikipedia.org/wiki/Paranormal paranormal] pour désigner le double fantomatique d'une personne vivante, le plus souvent un jumeau maléfique, ou le phénomène de [//fr.wikipedia.org/wiki/Bilocation bilocation] (ou [//fr.wikipedia.org/wiki/Ubiquit%C3%A9 ubiquité]), ou bien encore le fait d'apercevoir fugitivement sa propre image du coin de l'œil..</ref>, variacion sul tèma de l'alienacion identitari, s'espandís al delà de Frankenstein, per exemple a Elizabeth e Justine que s'accusan de crimes non comeses. Atal "lo trèble se roncèt sus l'autonomia de la personas al benefici del nos edipèu sostendent lo roman<ref>{{harvsp|George Levine|1973|p=21}}.</ref>.
==== « Edip o la maire macabra? » (Claire Kahane) ====
Creant dins la dolor, Victor usurpa lo ròtle de la femna que, absenta de l'esfèra sociala e dels sentiments, "n'es pas mens lo subjècte imaginari que problematiza lo raconte"<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=65}}.</ref>. Se sostrai progressivament a l'òrdre diurn que li conven pas, aqueste de son paire, patriarca defensor de la lei, que condamna, incarcèra e executa, per se refugiar dins lo regime nocturn ont las leis de la reproduccion esapan a l'esquèma de las successions. Es una retrirada regressiva, ont domina lo secret desir de conferir la vida e ont regna l'òrdre mairal<ref name="Max Duperray-67">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=67}}</ref>. Mai, a Walton, Frankenstein evòca aqueste secret, l'impossible de dire, "aqueste de la naissença dels enfants, çò que'n se pòt pas parlar, que sonque se pòt somiar dins l'isolament d'un univèrs matricial, coma aqueste d'un laboratòri".
Es un sòmi de Frankenstein de sugur plen de sens<span></span>: alara que son trabalh es complit, i baisa Elizabeth, sa sòrra adoptiva e futura esposa, que, dins l'estrencha, se muda en còrs de la maire mòrta. L'ambicion de possedar lo formidable secret de l'univèrs e de crear la vida serà associada a l'espectacle de la maire perduda? Segon la formulacion de Max Duperray, "l'acte creator [...] pòt se legir coma concomitant de la desapareisson de la maire, gaireben compensatòri". Segon J. M. Hill, l'introspeccion que practica, d'en primièr lucid mas lèu maladiu, torna montar lo mecanisme fatal avent menat del bonaür familhal al drama, de la lutz a la sornièra; e ne ven al maridatge del paire que, en l'esposant, salvèt una orfanèla, esquèma tornant amb Elizabeth<ref>J. M. Hill, « Frankenstein and the Physiognomy of Desire », American Imago, N° 5, 32, 1975, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 344.</ref>. D'ont una contradiccion flagrant del raconta, orror nascuda d'intencions tocantas, crime perpetrat al nom de grands sentiments, desir autodestrusit dins sa realizacion<ref name="Max Duperray-70">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=70}}.</ref>.
Coma lo remebra Claire Kahane, se le lector masculin vei puslèu l'intriga [[Complèxe d'Edip|edipiana]] e l'aflorament incestuós, "la critica feminista articula lo tèxte sul ròtle de la ''[[dança macabra]]'', preséncia espectrala que lo còrs ven sinimime del secret ont se confondan maire e filha dins lo rebat en miralh"<ref>Claire Kahane, « ''Gothic Mirrors and Feminine Identity'' », ''Centennial Review'' 24, N°. 1, hiver 1980, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 45-46.</ref>. La terror gotica d'aqueste roman seriá aquela de la procreacion?
==== L'inscripcion dins l'òrdre del lengatge ====
Lo mostre aficha de contunh son desir de s'inscriure dins l'òrdre del lengatge, lo sol que dispausa impunidament. Alara, contunha l'ambicion de son creator ''{{Lang|la|alter ego}}'', coma totes los narrators del raconte que pòdon "dissecar, analizar, donar de nom"<ref>{{harvsp|''Frankenstein ou le Prométhée moderne'', trad. et introduction de Germain d'Hangest|1922|p=non paginé.|id=hangest}}, chapitre II</ref>. Cadun d'eles apartenon a la cadena signifianta a que lo mostre aspira e per realizar son desir, aquerís la « sciéncia divina »<ref>{{harvsp|''Frankenstein ou le Prométhée moderne'', trad. et introduction de Germain d'Hangest|1922|p=non paginé.|id=hangest}}, chapitre IIi</ref> e sos primiers mots designan los ligams familhals. Pasmesn, soslinha Peter Brooks, "son inciacion linguistica [...] li apren sens deca que lo lengatge es del costat de la cultura e non d'aquel de la natura [...], descobèrta vitala, que lo costat de la natura es irremediablament marcat per l'abscéncia, lo mostruós" <ref>Peter Brooks, « ''Godlike Science, Unallowed Arts: Language and Monstrosity in Frankenstein'' », ''New Literary History'', N° 9, 1978, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 594.</ref>.
Atal, lo roman se separa dels atenduts [[Jean-Jacques Rousseau|rousseauistas]] d'una natura [[Jardin d'Edèn|edenica]]<ref name="Max Duperay-73">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=73}}.</ref>. Puslèu fòrça demoniaca e amorala, es en ela que Frankenstein trapa los ingredients « naturals » de son ambicion « contra natura ». Coma l'escriu Max Duperray, "los objèctes son là, mas es lor mesa en relacion que fa problèma, lor interrelacion e lo sistèma de significacion qu'aquò implica".
==== La nonresolucion del tèxte ====
David Collins utiliza dos dels tres òrdres [[Jacques Lacan|lacanians]], l'imaginari e lo simbolic<span></span>: lo primièr correspond a l'estadi primari del desvelopament, aquel, especular, del miralh, ont lo subjècte se vei illusòriament coma autre; lo segond, ulterior, decriu l'estadi ont accedís al sistèma simbolic organizant la relacion amb altrú, es a dire lo lengatge<ref>David Collins ''in'' Johanna Smith, ''Frankenstein: A Case Study in Contemporary Criticism'', Boston, Bedford Books of St Martin's Press, 1992.</ref>. Victor, segon el, se situa entre aqueste òrdre segond qu'incarna la societat patriarcala que n'es eissit - es son costat diurne –, e lo primièr que l'embarra dins la solitud de la nuèch e l'escarta dels estudis sul lengatge, çò qu'explica al capítol II. Causís de s'abissa dins l'[[esoterisme]] de las sciéncias magicas, "per ont vòl tornar trobar lo pòl mairal perdut [...] tornant crear la maire per l'artifici de còrs reconstituit"<ref name="Max Duprray-75">{{harvsp|Max Duperray|1994|p=75}}.</ref>. Atal, Victor fabricariá lo mostre en reaccion contra l'òrdre simbolic, mas aqueste darrièr refusa sa condamnacion a l'òrdre imaginari<span></span>: per el, l'exili ven [[Ontologia|ontologic]]<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=76}}.</ref>.
Al subjècte, ni la metafòra del paradís perdut, ni lo subrenatural gotic, ni l'esperit de progrès, nimai lo vam [[Revolucion Francesa|revolucionri]] pòdon dessenhar la natura del roman. Situat, segon Rosemary Jackson, entre l'estranh e lo familièr, fa del mal, non un absolut, mas un fracàs de las ambicions umanas<span></span>: futilitat dels sòmis racionalistas, inanitat de la subrenatura [[Romantisme|romantica]]; demora a contemplar sonque "lo ièu coma autre, grotèsca metafòra desfacha de gratificacion"<ref>Rosemary Jackson, « ''Fantasy, the Literature of Subversion '' », ''New Accents'', Londres et New York, Methuen, 1981, chapitre IV : « ''Gothic Tales and Novels'' ».</ref>. E, apond Max Duperray, utilizant la formulacion de Rand Miller, "la ficcion inaugurala de l'òme novèl s'abissa dins una entropia, l'indiferenciacion del pòl, la confusion entre l'òme e lo mostre, prefigurant la ficcion terminala, un roman de l'[[apocalipsi]], lo ''Darrirèr Òme'' (''The Last Man'')"<ref>{{harvsp|Max Duperray|1994|p=78}}.</ref>{{,}}<ref group="N">Dix ans après ''Frankenstein'', qui stigmatisait l'orgueil impie de l'homme prétendant s'égaler à Dieu, ''Le Dernier Homme'' est une nouvelle variation sur le thème du châtiment d'une espèce condamnable et condamnée. Il n'y a aucune vraisemblance dans ce conte dont l'intérêt réside dans son aspect philosophique très noir, reflet de l'état d'âme de la première génération [//fr.wikipedia.org/wiki/Romantisme romantique] en [//fr.wikipedia.org/wiki/Europe Europe], [//fr.wikipedia.org/wiki/Pessimisme pessimiste] et [//fr.wikipedia.org/wiki/Nihilisme nihiliste], y compris chez certains auteurs français comme [//fr.wikipedia.org/wiki/Alfred_de_Musset Musset] ou [//fr.wikipedia.org/wiki/G%C3%A9rard_de_Nerval Nerval].</ref>.
== Adaptacions ==
Lo roman de Mary Shelley foguèt adaptat de biais multiples, al teatre, al ballet, en [[benda dessenhada]], o sota forma de [[Videojòc|videojòcs]]. Mas es subretot al [[cinèma]] e a la [[television]] que l'istòria de Frankenstein es representada, dins de grossas produccions coma dins de serias B.
=== Teatre e literatura ===
Lo trionfe de ''Frankenstein'' li val d'èsser adaptat al [[teatre]] a partir de [[1823]] per [[Richard Brinsley Peake]], dins la pèça ''Presumption or the Fate of Frankenstein''. En [[1927]], [[Peggy Webling]] signa una novèla version teatrala, simplament titulada ''Frankenstein''. Aquestas pèças, qu'empòrtan de grands succès dins lor temps, contribuiguèron a inspirar los films adaptats mai o mens fidèls al roman. Lo tèxte del libre de Mary Shelley faguèt l'objècte de mai d'una centena d'adaptacions al teatre<ref>{{ouvrage|langue=en|prénom1=Amnon|nom1=Kabatchnik|lien auteur1=|titre=Blood on the Stage, 1975-2000|sous-titre=Milestone Plays of Crime, Mystery and Detection|lien titre=|numéro d'édition=|éditeur=Scarecrow Press|lieu=|année=2012|volume=|tome=|pages totales=646|passage=176|isbn=}}</ref>.
Las adaptacions pel ballet foguèron creadas, coma en 1986 amb ''{{Lang|en|Frankenstein, the modern Prometheus}}'' per Wayne Eagling a [[Covent Garden]]<ref>{{ouvrage|langue=en|prénom1=H. Philip|nom1=Bolton|titre=Women Writers Dramatized|sous-titre=A Calendar of Performances from Narrative Works Published in English to 1900|lien titre=|numéro d'édition=|éditeur=Continuum|lien éditeur=|collection=|lieu=|année=2000|volume=3|tome=|pages totales=460|passage=300|isbn=9780720121179|consulté le=}}</ref>, e en 2007 amb ''Frankenstein'' per Guilhermo Botelho al ''Grand Théâtre de Genève''.
En literatura, foguèron escrichs de variacions a l'entorn del mite, coma [[Jean-Claude Carrière]] (autor de sièis romans Frankenstein censats èsser la seguida d'aquel de Mary Shelley) o Brian Aldiss, autor en 1973 del roman de sciéncia-ficcion ''Frankenstein desliurat'', que mescla los personatges de ''Frankenstein o lo Prometèu modèrne'' amb una istòria de viatge dins lo temps.
=== Cinèma e television ===
[[Fichièr:Poster_Frankenstein_film_1910.jpg|alt=affiche de la première adaptation cinématographique de Frankenstein en 1910|esquèrra|vinheta|<center>Aficha del film mut de 1910.</center>]]
[[Fichièr:Frankenstein's_monster_(Boris_Karloff).jpg|alt=Boris Karloff grimé en monstre de Frankenstein|vinheta|<center>[[Boris Karloff]] dins lo ròtle del [[Mostre de Frankenstein|mostre]] (fotografia publicitària pel film ''La Promesa de Frankenstein'', 1935).</center>]]
[[Fichièr:Bride_gip.jpg|alt=photogramme du film La fiancée de Frankenstein|vinheta|<center>''La Promesa de Frankenstein'', 1935.</center>]]
La primièra adaptacion del roman al [[cinèma]] es realizada en 1910 par [[J. Searle Dawley]]. Es pasmens amb [[Frankenstein (film, 1931)|lo film sortit en 1931]], adaptat de la pèça de [[Peggy Webling]]<ref>[http://www.telegraph.co.uk/culture/theatre/8343915/The-metamorphosis-of-Shelleys-Frankenstein.html The metamorphosis of Shelley’s Frankenstein], ''The Telegraphe'', 24 février 2011</ref> e realizat per [[James Whale]] per [[Universal Pictures]] amb [[Boris Karloff]] dins lo ròtle de la creatura, que lo roman de Mary Shelley dona naissença a una vertadièra vena cinematographica. Le maquilhatge creat per Jack Pierce demora celèbre, e tanben unes aspèctes del film que marcan tant lo public per venir d'[[Estereotipe|estereotipes]] de l'espant. En 1935, James Whale fa una seguida, ''[[La Fiancée de Frankenstein|La Promesa de Frankenstein]]'' (''{{Lang|en|The Bride of Frankenstein}}''), sovent considerat coma un grand classic du genre, superior a son precedent<ref>{{en}} {{Lien web|url=http://www.empireonline.com/500/58.asp|titre={{lang|en|The 500 Greatest Movies of All Time}}|éditeur=''[[Empire (magazine)|Empire]]''|consulté le=13 septembre 2013}}</ref>. Aqueste segond film, tot en s'escartant encara mai del roman que lo precedent, fa tanben omenatge a sa genèsi literària en fasent apareisser, dins un prològ, los esposes Shelley e lord Byron. Boris Karloff encara pren son ròtle en 1939 dins un tresen film, ''[[Le Fils de Frankenstein|Lo Filh de Frankenstein]]''. Lo mostre (interpretat per d'autres actors, coma [[Lon Chaney Jr.]] e [[Bela Lugosi]]) apareis dins d'autres produccions de la Universal, fins a que lo vam s'acaba dins los ans 1940
A la fin de la decennia seguenta, l'studio Hammer fa una novèla seria de films, que la vedèta es pas pus lo mostre mas lo [[Victor Frankenstein|doctor Frankenstein]], jogat per [[Peter Cushing]] e presentat coma un sabent baug. Lo mite de Frankenstein, vengut l'un dels arquetipes del [[Filme d'orror|cinèma d'orror]], es utilizat dins fòrça films de cinèma e de television. En [[1994]], Kenneth Branagh raealiza ''[[Frankenstein (film, 1994)|Frankenstein]]'' (el meteis jogant Victor Frankenstein e [[Robert De Niro]] es lo mostre) qu'aqueste còp adapta directament lo roman de Mary Shelley (son títol original es ''Mary Shelley's Frankenstein''). Se pòt tanben citar la miniseria televizada ''Frankenstein'' (2004) o lo film ''Doctor Frankenstein'' (2015). Mai de cent films s'inspiran de biais mai o mens dirècte del roman de Mary Shelley (o dels films de James Whale) qu'adaptan l'istòria o simplament utilizan los personatges<ref>Esther Schor (sous la direction de), ''The Cambridge Companion to Mary Shelley'', Princeton University, 2003, page 81</ref>.
Mas, une confusion se faguèt amb lo temps dins la ment del public entre [[Victor Frankenstein]] e [[Monstre de Frankenstein|lo mostre que creèt]]. La mespresa, que data de la pèça de [[Peggy Webling]], contunha amb los films de [[James Whale]], e ''La Promesa de Frankenstein'', ont lo mostre e lo sabent an ambedos una "promesa": la creatura, qu'a a l'origina pas de nom, sovent tend a èsser nomenada ''Frankenstein'', e dins una òbras s'utiliza lo nom de Frankenstein quitament se lo personatge de Victor Frankenstein i figura pas.
D'autres adaptacions faguèron encontrar la creatura e d'autres personatges de ficcion, coma [[Dracula]], veire [[Sherlock Holmes]]. La tendéncia comença en [[1943]] ambn ''Frankenstein encontra lo lop garon''. D"entre las varicions a l'entorn de Frankenstein, i a ''Frankenstein vs. Baragon'' (que mèscla lo mite de Frankenstein amb lo genre dels mostres gigants japoneses) realizat en 1965 per [[Ishirō Honda]], ''Dracula, prisonièr de Frankenstein'' (''Drácula contra Frankenstein'') e ''Las Experiéncias eroticas de Frankenstein'' (''La Maldición de Frankenstein'') ambedos realizats per [[Jesús Franco]] en 1972, ''La Resurreccion de Frankenstein'' (adaptacion de ''Frankenstein desliurat'') de Roger Corman en 1990, ''Van Helsing'' de Stephen Sommers en 2004, etc.
De films comics o parodics an tanben per subjècte Frankenstein (e/o sa creatura) coma ''Abbott e Costello encontran Frankenstein'' (''{{Lang|en|Abbott & Costello Meet Frankenstein}}'') de Charles Barton en 1948 o ''Frankenstein Junior'' (''{{Lang|en|Young Frankenstein}}'') de Mel Brooks en 1974.
I a tanben ''Gotic'' (''Gothic)'' de Ken Russell, sorti en 1986, e ''Un estiu trevat'' (''Haunted summer'') de Ivan Passer, sortit en 1988, dos films que s'inspiran non pas del roman mas de sa genèsi, contan la demorança dels Shelley e de los amics sus las broas del lac Leman.
=== Benda dessenhada ===
D'autors de benda dessenha tanben utilizèron las istòrias e los personatges de Frankenstein, que sián europèus, asiatics o americans. Tanben utilizan los grands tèmas dins un atota novèla istòria. L'Italian Guido Crepax signa en 2002 un ''Frankenstein'' qu'adapta dirèctament lo roman de Mary Shelley<ref>[https://web.archive.org/web/20181113210451/https://www.actuabd.com/Le-Comte-Dracula-et-Frankenstein Le Comte Dracula et Frankenstein servis par l’élégance fantastique de Guido Crepax], ''Actua BD'', 3 juin 2014</ref>.
== Annèxas ==
=== Bibliografia ===
* [[Fichier:Nuvola_apps_ksig_horizonta.png|ligam=|alt=Document utilisé pour la rédaction de l’article|30x30px]]{{plume}} Textes utilisés pour rédiger l'article.
==== Tèxte ====
* {{Cite book|lang=en}}, introduction et notes de Dr Siv Jansson, Université de Greenwich
* {{Cite book|lang=en}}.[[Fichier:Nuvola_apps_ksig_horizonta.png|ligam=|alt=Document utilisé pour la rédaction de l’article|30x30px]]{{plume}}
==== Obratges generals ====
* {{ouvrage|lang=en|auteur=N. H. Brailsford|titre=Shelley, Godwin and Their Circle|lieu=New York|éditeur=H. Holi and Co.|1913}}, réédition Londres, Williams and Norgate, 1951.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Muriel Spark|titre=Child of light, a Reassessment of Mary Wollstonecraft Shelley|lieu=Hadleigh, Essex|éditeur=Tower Bridge Publications|année=1951}}.{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Elizabeth Nitchie|titre=Mary Shelley|sous-titre= Author of ''Frankenstein''|lieu=[[New Brunswick (New Jersey)|New Brunswick]]|éditeur=Rutgers University Press|année=1953|pages totales={{XIV}}-255|présentation en ligne=https://www.jstor.org/stable/511090?seq=1#page_scan_tab_contents}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Julia Marshall|titre=Mary Shelley, Author of ''Frankenstein''|lieu=Westport|éditeur=Greenwood Press|année=1953}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=P. Davendra Varma|titre=The Gothic Flame|lieu=Londres|éditeur=Arthur Baker|année=1957}}.
* {{fr}} {{ouvrage|lang=fr|auteur1=Jean de Palacio|lien auteur1= Jean de Palacio|titre=Mary Shelley dans son œuvre |sous-titre= contribution aux études sheleyiennes|lieu=Paris|éditeur=Klinksieck|année=1969|pages totales=720}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Robert M. Philmus|titre=Into the Unknown, the Evolution of Science Fiction from Francis Godwin to H. G. Wells|lieu=Berkeley|éditeur=University of California Press|année=1970}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Norman Sylvia|titre chapitre=Mary W. Shelley|titre=Shelley and His Circle|lieu=Cambridge, Mass.|éditeur=Harvard University Press (Kenneth Neill Cameron)|année=1970|pages=|isbn=}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Robert Kiely|titre=The Romantic Novel in England|lieu=[[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]]|éditeur=Harvard University Press|année=1972|pages totales={{XII}}-275}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Brian W. Aldriss|titre=Billion Year Spree|lieu=Londres|éditeur=Weidenfeld and Nicholson|année=1973}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Robert Scholes et Eric S. Rabkin|titre=science Fiction History, Science Vision|lieu=New York|éditeur=Oxford University Press|année=1977}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Margaret Drabble|titre=The Oxford Companion to English Literature|lieu=Londres et Oxford|éditeur=Guild Publishing et Oxford University Press|année=1985|isbn=}}{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=William Veeder|titre=May Shelley and ''Frankenstein''|sous-titre= The Fate of Androgyny|lieu=Chicago|éditeur=University of Chicago Press|année=1986|pages totales=277|présentation en ligne=https://www.jstor.org/stable/29532533?seq=1#page_scan_tab_contents}}.
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Cathy Bernheim|titre=Mary Shelley, qui êtes-vous ?|lieu=Lyon|éditeur=La Manufacture|année=1988}}, {{p.|83-102}}.{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Annik Mellor|titre=Mary Shelley, Her Life, Her Fiction, Her Monsters|lieu=New York|éditeur=Methuen|année=1988|pages totales={{XX}}-276 |présentation en ligne=https://www.jstor.org/stable/24042547?seq=1#page_scan_tab_contents}}, {{lire en ligne|lien=https://www.jstor.org/stable/30210320?seq=1#page_scan_tab_contents|texte=présentation en ligne}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Muriel Spark|titre=Mary Shelley|lieu=Londres|éditeur=Constable|année=1988|pages=|isbn=}}, chapitre 11 sur ''Frankenstein''.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Emily Sunstein|titre=Mary Shelley|sous-titre= Romance and Reality|lieu=Boston|éditeur=Little|année=1989|pages totales={{XII}}-478 |présentation en ligne=https://www.jstor.org/stable/24042582?seq=1#page_scan_tab_contents}}, {{lire en ligne|lien=https://www.jstor.org/stable/30210319?seq=1#page_scan_tab_contents|texte=présentation en ligne}}.
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Monette Vacquin|titre=''Frankenstein'' ou les délires de la raison|sous-titre= essai|lieu=Paris|éditeur=François Bourin|année=1989 |pages totales= 230|isbn= 2-87686-028-7}}.
==== Obratges e articles especifics ====
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Gustave Moeckli|titre=Un Genevois méconnu : Frankenstein|lieu=Genève|éditeur=Musée de Genève, 111|mois=novembre et décembre|année=1962}}, {{p.|10-13}}.
* {{article|langue=en| prénom1=James |nom1=Rieger|lien auteur1= |titre= Dr. Polidori and the Genesis of ''Frankenstein''| périodique= Studies in English Literature 1500-1900| lien périodique= |numéro= 3|lieu=Houston|éditeur=Rice University MS-46|date= hiver 1963|passage= 461-472| lire en ligne= http://knarf.english.upenn.edu/Articles/rieger.html}}. {{plume}}
* {{article|lang=en|prénom1=Burton R. |nom1=Pollin |titre=Philosophical and Literary Sources of ''Frankenstein'' | périodique=Comparative Literature|lieu=|éditeur=|volume=17 |numéro= 2|date= printemps 1965|passage=97-108|lire en ligne=https://www.jstor.org/stable/1769997?seq=1#page_scan_tab_contents}}.
* {{article|lang=en|prénom1=Robert D. |nom1=Hume|titre=Gothic versus Romantic|sous-titre=A Revaluation of the Gothic Novel | périodique=PMLA|lieu=Los Angeles|éditeur=Modern Language Association|volume=84 |numéro= 2|mois= mars|année=1969|passage=282-290|lire en ligne=https://www.jstor.org/stable/1261285?seq=1#page_scan_tab_contents|commentaire= {{fr}} trad. dans ''Romantisme noir'', Paris, L'Herne, {{p.|37-51}}.}}
* {{article|lang=en|prénom1=Wilfred |nom1=Cude|titre=Mary Shelley's Modern Prometheus|sous-titre=A Study in the Ethics of Scientific Creativity | périodique=The Dalhousie Review|lieu=Dalhousie|éditeur=Dalhousie University|année=1969|passage=212-225|lire en ligne=http://dalspace.library.dal.ca:8080/bitstream/handle/10222/59493/dalrev_vol52_iss2_pp212_225.pdf?sequence=1&isAllowed=y}}.
* {{Ouvrage|lang=en|auteur=Robert Scholes & Eric S. Rabkin|titre=Science Fiction|sous-titre= History-Science-Vision|lieu=Londres|éditeur=Weidenfeld & Nicholson|année=1972|passage=182-183}}.
* {{article|langue=en| prénom1=Richard J. |nom1=Dunn|lien auteur1= |titre= Narrative Distance in ''Frankenstein''| périodique= Studies in the Novel| lien périodique= |numéro= 6| année= 1974|passage= 408-417| lire en ligne=http://knarf.english.upenn.edu/Articles/dunn.html}}. {{plume}}
* {{article|langue=en| prénom1=Marc A.|nom1=Rubenstein|lien auteur1= |titre= "My Accurs'd Origin"|sous-titre= The Search for the Mother in ''Frankenstein''| périodique= Studies in Romanticism| lien périodique= |numéro= 15| date= printemps 1976|passage= 165-94| lire en ligne= http://knarf.english.upenn.edu/Articles/rubenst.html}}. {{plume}}
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Hubert Teyssandier|titre=Les formes de la création romanesque à l'époque de Walter Scott et de Jane Austen (1814-1820)|collection=Études anglaises|numéro dans collection=64|lieu=Paris|éditeur=Didier|année=1977 |pages totales=430 |isbn= 2-208-03031-1 }}.
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Liliane Abensour et Françoise Charras|titre=Romantisme noir|lieu=Paris|éditeur=L'Herne|année=1978|titre chapitre=Gothique au féminin}}, {{p.|244-252}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=David Ketterer|titre=Frankenstein's Creation, The Book, The Monster and the Human Reality|lieu=Victoria|éditeur=Victoria University Press|année=1979}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=David Punter|titre=The Literature of Terror|sous-titre=A History of Gothic Fictions from 1765 to the present day|lieu=Londres|éditeur=Longman|année=1980}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Rosemary Jackson|titre chapitre=Gothic Tales and Novels|titre=Fantasy, The Literature of Subversion|collection=New Accents|lieu=Londres et New York|éditeur=Methuen|année=1981}}.
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Mary Poovey|titre=The Proper Lady and the Woman Writer|sous-titre= Ideology as Style in the Works of Mary Wollstonecraft, Mary Shelley, and Jane Austen|lieu=Chicago|éditeur=Chicago University Press|collection=Women in Culture and Society Series|année=1985|pages=290|isbn=0226675289 |isbn2=978-0226675282}}{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Chris Baldick|titre=In Frankenstein's Shadow: Myth, Monstrosity and 19th Century Writing|lieu=Oxford|éditeur=Clarendon Press|année=1987}}, {{p.|1-63}}.
* {{fr}} {{ouvrage|prénom1=Jean-Jacques |nom1=Lecercle|titre=''Frankenstein''|sous-titre=mythe et philosophie|lieu=Paris|éditeur=Presses universitaires de France|collection=Philosophies|numéro dans collection=17|année=1988|pages totales=124|isbn=2-13-041872-4|présentation en ligne=http://www.persee.fr/doc/dhs_0070-6760_1989_num_21_1_1729_t1_0543_0000_3|commentaire=Réédition corrigée : {{ouvrage|prénom1=Jean-Jacques |nom1=Lecercle|titre=''Frankenstein''|sous-titre=mythe et philosophie|lieu=Paris|éditeur=Presses universitaires de France|collection=Philosophies|numéro dans collection=17|année=1994|pages totales=124|isbn=2-13-041872-4|présentation en ligne=}}{{plume}}}}
* {{article|langue=en| prénom1=Rand |nom1=Miller|lien auteur1= |titre= The Being and Becoming of ''Frankenstein''| périodique=SubStance | éditeur= University of Wisconsin Press | volume= 18|numéro=60 ({{vol.|18}}, {{n.|3}})|titre numéro= Writing the Real| année= 1989|passage= 60-74| lire en ligne= https://www.jstor.org/stable/3685251?seq=1#page_scan_tab_contents}}. {{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Neil Cornwell|titre=The Literary Fantastic from Gothic to Postmodernism|lieu=New York et Toronto|éditeur=Harvester Wheatsheaf|année=1990}}.
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Francis Lacassin|titre=Mythologie et fantastique : les rivages de la nuit|lieu=Paris|éditeur=Les Rivages de la nuit, jean-Pierre Bertrand éd.1991|titre chapitre=''Frankenstein'' ou l'hygiène du macabre|année=1991}}, {{p.|29-51}}.{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur=Johanna Smith|titre=''Frankenstein'', A Case Study in Contemporary Criticism|Lieu=Boston|éditeur=Bedford Books of st Martin's Press|1992}}.
* {{article|langue=en| prénom1=George |nom1=Levine|lien auteur1= |titre= ''Frankenstein'' and the Tradition of Realism| périodique=Novel | lien périodique= |numéro= 7| date= automne 1973|passage= 14-30| lire en ligne= http://knarf.english.upenn.edu/Articles/levine3.html}}. {{plume}}
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Gwenhaël Ponneau|titre=Le mythe de Frankenstein et le retour aux images|lieu=Paris|éditeur=Trames|année=1976}}, collection : Littérature comparée, {{p.|3-16}}.
* {{fr}} {{ouvrage|auteur=Jean-Claude Petit|titre=Frankenstein, Dracula, Elephant Man|sous-titre=Terreur, Solitude, Esthétique|lieu=Paris|éditeur=Université de Paris VII|année=1988}}.
* {{fr}} {{en}} {{ouvrage|auteur=Max Duperray|titre=Mary Shelley, ''Frankenstein''|lieu=Vanves|éditeur=CNED|année=1994|pages=80}}{{plume}}
* {{fr}} {{en}} {{ouvrage|auteur=Robert Ferrieux|titre=Mary Shelley, ''Frankenstein''|lieu=Perpignan|éditeur=Université de Perpignan Via Domitia|année=1994|pages=102}}{{plume}}
* {{ouvrage|lang=en|auteur= Mary Shelley, Morton D. Paley|titre=[[Le Dernier Homme (Mary Shelley)|The Last Man]]|lieu=Oxford|éditeur= Oxford Paperbacks|année=1998|isbn= 0192838652}}.
* {{ouvrage|langue=fr|auteur1=|prénom1=Alain|nom1=Morvan|lien auteur1=|titre=Mary Shelley et ''Frankenstein''|sous-titre=itinéraires romanesques|lien titre=|numéro d'édition=|éditeur=Presses universitaires de France|collection=Essais|lieu=Paris|année première édition=|année=2005|volume=|tome=|pages totales=348|passage=|isbn= 2-13-053550-X|présentation en ligne=http://www.puf.com/Autres_Collections:Mary_Shelley_et_Frankenstein_itinéraires_romanesques|consulté le=}}.
* {{ouvrage|langue=fr|auteur1=|prénom1=Radu|nom1=Florescu|lien auteur1=|auteur2=|prénom2=Matei|nom2=Cazacu|lien auteur2=Matei Cazacu|titre=Frankenstein|sous-titre=|titre original=In search of Frankenstein|lien titre=|numéro d'édition=|éditeur=Tallandier|lien éditeur=|lieu=Paris|année première édition=|année=2011|volume=|tome=|pages totales=294|passage=|isbn=978-2-84734-812-5|présentation en ligne=http://www.noosfere.org/icarus/livres/niourf.asp?numlivre=2146580757|consulté le=}}.
* {{ouvrage|langue=fr|auteur1=|prénom1=Claire-Éliane|nom1=Engel|lien auteur1=|titre=Byron et Shelley en Suisse et en Savoie (mai-octobre 1816)|lien titre=|éditeur=Victor Attinger / Librairie Dardel|lieu=Chambéry|année=1930|pages totales=111|présentation en ligne=}}.
* {{ouvrage|langue=en|auteur1=|prénom1=Paul Arthur|nom1=Cantor|lien auteur1=|titre=Creature and Creator|sous-titre=Myth-making and English Romanticism|éditeur=Cambridge University Press|lieu=Cambridge|année=1984|pages totales={{XXI}}-223 |passage= |isbn=0-521-25831-6 |présentation en ligne=https://www.jstor.org/stable/3731701?seq=1#page_scan_tab_contents}}.
* {{ouvrage|langue=fr|auteur1=|prénom1=Julia V. |nom1=Douthwaite|lien auteur1=|titre=Le Frankenstein français et la littérature de l'ère révolutionnaire|traducteur= Pierre André et Alexane Bébin |préface= [[Jean-Clément Martin]]|éditeur=Classiques Garnier|collection= Littérature, histoire, politique |numéro dans collection= 24|lieu=Paris|année=2016|pages totales=385 |passage= |isbn=978-2-8124-4605-4 |présentation en ligne=http://resf.revues.org/419}}, {{lire en ligne|lien=https://ahrf.revues.org/13231|texte=présentation en ligne}}, {{lire en ligne|lien=https://www.classiques-garnier.com/editions/index.php?option=com_virtuemart&page=shop.product_details&flypage=flypage_garnier.tpl&product_id=
2494&vmcchk=1&Itemid=1|texte=présentation en ligne}}.
=== Ligams extèrnes ===
* {{Infobox identificacions autoritats}}
* [https://web.archive.org/web/20170320064735/http://www.frankensteinfilms.com/ www.frankensteinfilms.com] - Frankenstein : films et roman et jeux (en anglais)
* Lire en anglais [https://fr.wikisource.org/wiki/en:Frankenstein,%20or%20the%20Modern%20Prometheus Frankenstein, or the Modern Prometheus sur wikisource (en)]
* Lire en français [https://web.archive.org/web/20130124073730/http://www.diogene.ch/IMG/pdf/shelley_frankenstein.pdf Frankenstein, éditions Diogène Ebooks libres et gratuits (fr)]
* [https://web.archive.org/web/20190213205640/http://bcs.fltr.ucl.ac.be/FE/02/Promethee.html De l'âge d'or à Prométhée : le choix mythique entre le bonheur naturel et le progrès technique]
* {{Fr}} [http://victoria-aufildeslectures.blogspot.com/search/label/Shelley/ Frankenstein ou le Prométhée moderne, version audio]
=== Nòtas ===
<references group="alpha"/>
=== Referéncias ===
{{Reflist}}
[[Categoria:Roman britanic]]
3e9ljrlcuy87bmtai0z6lb8ibakg8o0
Equilibri termodinamic
0
180863
2503918
2489418
2026-07-04T07:43:15Z
InternetArchiveBot
43230
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
2503918
wikitext
text/x-wiki
Que disen un sistèma qu’ei en equilibri termodinamic quan ei au còp en equilibri termic, mecanic e quimic.
* Equilibri termic : [[temperatura]] omogenèa en deguens deu sistèma (nat gradient de temperatura) e temperatura egau a la de dehòra (nat transferiment de calor)
* Equilibri mecanic : la soma de las forças qu’ei nulla (equilibri de [[Translacion (geometria)|translacion]]), la soma deus moments de las fòrças qu’ei nulla (equilibri de rotacion)
* Equilibri quimic : nada [[reaccion quimica]] en deguens deu sistèma e nat transferiment de matièra de cap a un aute sistèma.
== Un sistèma e lo son estat ==
Ací, un sistèma qu’ei un ensemble d’un gran nombre de particulas de [[massa]] dada e delimitat dens l’espaci. A nivèu microscopic que i a tròp de paramètres tà estudiar un equilibri termodinamic. Atau, la talha que permet de negligir quauques paramètres coma los efèits de susfàcia per exemple. Tot çò qui n’ei pas en deguens deu sistèma que s’apèra l’ambient exterior. Lo sistèma qu’interagish dab los autes sistèmas de l’univèrs (escambis de matièra, de [[Trabalh (fisica)|trabalh]] e/o de [[calor]]). Un sistèma qu’ei dit barrat se ne pòt pas escambiar matièra dab l’exterior. Qu’ei dit isolat se ne pòt pas escambiar dab l’exterior ni matièra, ni trabalh, ni calor.<ref>[https://web.archive.org/web/20200216195940/http://www.sciences.univ-nantes.fr/sites/claude_saintblanquet/thermo2005/01_introduction/01_introduction.htm ''Généralités sur la thermodynamique''], université de Nantes (2020)</ref>
[[Fichièr:Stabilité d'un équilibre chimique.gif|alt=Corba entalpia liura - avançament de la reaccion qui muisha l'estabilitat d’un equilibri quimic.|vinheta|(fr) Estabilitat d’un equilibri quimic.]]
L’estat d’un sistèma en equilibri termodinamic qu’ei caracterizat per daubuas variablas d’estat (grandors fisicas escalaras que pòden mesurar) coma la [[massa]], lo [[volum]], la [[pression]], la [[temperatura]], o mei especificament lo potenciau termodinamic ([[energia intèrna]], entalpia...). Aqueras variablas que son definidas e n’evoluan pas dens lo temps. Que son ligadas per ua foncion d’estat :
F(p, V, T)=0
== Definicion equilibri termodinamic ==
Un sistèma isolat qu’evolua de cap a un estat estacionari, independent de la sua istòria.
Tres condicions que son necessàrias tà definir l’equilibre termodinamic d’un sistèma<ref>''[https://web.archive.org/web/20190530124930/http://nte.mines-albi.fr/Thermo/co/uc_Equilibre.html Equilibre thermodynamique]'', mines d’Albi</ref> :
# Las vitessas deus punts materiaus deu sistèma que son nullas e las variablas d’estat que son constantas dens lo temps. Qu’ei a díser lo sistèma qu’ei au repaus, n’evolua pas mei, n’a pas d’escambi d’energia mecanica dab l’exterior.
# La [[temperatura]] deu sistèma qu’ei omogenèa (parièra dens l’espaci). N’i a pas de transferiment termic.
# Las accions exterioras qui permeten las valors constantas de las variablas d’estat, que son unicas. O poden díser que si modifican las accions exterioras suu sistèma, l’estat que va cambiar tà anar de cap a un aute estat d’equilibri.
== Equilibri loca e globau ==
Los escambis que son conta-rotlats per las variablas intensivas (qui ne dependen pas de la talha deu sistèma), per exemple la [[temperatura]] peus escambis de calor. Que disen equilibri termodinamic globau quan las variablas son omogenèas deguens tot lo sistèma. Que disen equilibri termodinamic locau quan las variablas pòden variar dens l’espaci o lo temps mes hèra lentament. L'equilibri termodinamic locau n’ei pas estable.
== Equilibri enter dus sistèmas ==
Dus sistèmas que son en equilibri quan an la medishas variablas intensivas.
* Dus sistèmas que son en equilibri mecanic quan an la medisha pression.
* Dus sistèmas que son en equilibri termic quan an la medisha temperatura.
* Dus sistèmas que son en equilibri quimic quan an lo medish potenciau quimic.
Alavetz tà conéisher lo sistèma globau, que pòden ajustar las variablas extensivas (Volume, massa...)
== Nòtas e referéncias ==
''[https://web.archive.org/web/20171118014208/http://www.fast.u-psud.fr/~doumenc/la200/CoursThermodynamique_L2.pdf Eléments de thermodynamique et thermique]'', Frédéric Doumenc, université Paris VI, Licence de mécanique, 2008-2009
23lhjma1ubwiimcctvl3qc3s5i444jj
Martin Solveig
0
201321
2503892
2026-07-03T21:08:26Z
Jiròni Picas
50704
Creacion de la pagina amb « [[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb[right|Martin Solveig]] '''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025. »
2503892
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb[right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
pz3mi035tndpcpbjv09iwyzgr9ep72s
2503893
2503892
2026-07-03T21:08:42Z
Jiròni Picas
50704
2503893
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
iliax8rsiokzvrncualw33n2by4acqd
2503894
2503893
2026-07-03T21:10:02Z
Jiròni Picas
50704
2503894
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
{{ORDENA:Solveig, Martin}}
[[Categoria:Naissença en 1976]]
[[Categoria:Discjòquei]]
[[Categoria:musica electronica]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2000]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]]
[[categoria:house]]
[[categoria:French touch]]
e62jetkvq28w3um4eust4vqk3k2pmg4
2503895
2503894
2026-07-03T21:19:09Z
Jiròni Picas
50704
2503895
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
Entremiei de las soas composicions mei conegudas (generaument interpretadas en [[anglés]] per [[Jay Sebag]]), que's pòt citar en particular ''Jealousy" en 2006, ''Rejection'' en 2007 e ''C'est la vie'' en 2008, o enqüèra ''Hello'' dab lo grop [[Canadà|canadian]] [[Dragonette]] en 2010.
{{ORDENA:Solveig, Martin}}
[[Categoria:Naissença en 1976]]
[[Categoria:Discjòquei]]
[[Categoria:musica electronica]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2000]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]]
[[categoria:house]]
[[categoria:French touch]]
d94addxvobw6fcs8ozr2jei4g8vfp7x
2503896
2503895
2026-07-03T21:19:54Z
Jiròni Picas
50704
2503896
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
Entremiei de las soas composicions mei conegudas (generaument interpretadas en [[anglés]] per [[Jay Sebag]]), que's pòt citar en particular ''Jealousy'' en 2006, ''Rejection'' en 2007 e ''C'est la vie'' en 2008, o enqüèra ''Hello'' dab lo grop [[Canadà|canadian]] [[Dragonette]] en 2010.
{{ORDENA:Solveig, Martin}}
[[Categoria:Naissença en 1976]]
[[Categoria:Discjòquei]]
[[Categoria:musica electronica]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2000]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]]
[[categoria:house]]
[[categoria:French touch]]
6cqrwwynsqmxj7i4ycuufdbuk8yolna
2503897
2503896
2026-07-03T21:28:15Z
Jiròni Picas
50704
2503897
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
Entremiei de las soas composicions mei conegudas, generaument interpretadas en [[anglés]] per [[Jay Sebag]], que's pòt citar en particular ''Everybody'' en 2005, ''Jealousy'' en 2006, ''Rejection'' en 2007 e ''C'est la vie'' en 2008, o enqüèra ''Hello'' dab lo grop [[Canadà|canadian]] [[Dragonette]] en 2010.
{{ORDENA:Solveig, Martin}}
[[Categoria:Naissença en 1976]]
[[Categoria:Discjòquei]]
[[Categoria:musica electronica]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2000]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]]
[[categoria:house]]
[[categoria:French touch]]
s6f13zn15g853owi4d822vz9w4qd5r1
2503898
2503897
2026-07-03T21:39:04Z
Jiròni Picas
50704
2503898
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:MartinSolveig.jpg|200px|thumb|right|Martin Solveig]]
'''Martin Laurent Picandet''', dit '''Martin Solveig''', vadut lo 22 de seteme de 1976 a [[París]] ([[França]]), qu'ei un discjoquèi, productor e compositor francés de [[musica electronica]] de la movença [[French touch]], qui ei estat actiu entre 1994 e 2025.
Entremiei de las soas composicions mei conegudas, generaument interpretadas en [[anglés]], que's pòt citar en particular ''Everybody'' en 2005 e ''Jealousy'' en 2006 dab au cant [[Lee Fields]], tanben ''Rejection'' en 2007 e ''C'est la vie'' en 2008 dab [[Jay Sebag]], o enqüèra ''Hello'' dab lo grop [[Canadà|canadian]] [[Dragonette]] en 2010.
{{ORDENA:Solveig, Martin}}
[[Categoria:Naissença en 1976]]
[[Categoria:Discjòquei]]
[[Categoria:musica electronica]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2000]]
[[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]]
[[categoria:house]]
[[categoria:French touch]]
quokoh4n1u81muuy67tl2vnw8011san
Utilizaire:Esbotzegat
2
201322
2503927
2026-07-04T09:10:49Z
Céréales Killer
21362
Céréales Killer a desplaçat la pagina [[Utilizaire:Esbotzegat]] cap a [[Utilizaire:JordiTaronja]] : Pàgina traslladada automàticament en canviar el nom de l'usuari «[[Special:CentralAuth/Esbotzegat|Esbotzegat]]» a «[[Special:CentralAuth/JordiTaronja|JordiTaronja]]»
2503927
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCION [[Utilizaire:JordiTaronja]]
oq638p3h7byyxhnef1t4cv26z655cuy
Discussion Utilizaire:Esbotzegat
3
201323
2503926
2026-07-04T09:10:49Z
Céréales Killer
21362
Céréales Killer a desplaçat la pagina [[Discussion Utilizaire:Esbotzegat]] cap a [[Discussion Utilizaire:JordiTaronja]] : Pàgina traslladada automàticament en canviar el nom de l'usuari «[[Special:CentralAuth/Esbotzegat|Esbotzegat]]» a «[[Special:CentralAuth/JordiTaronja|JordiTaronja]]»
2503926
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCION [[Discussion Utilizaire:JordiTaronja]]
kqx9r6scm8618qyey5tcvieeceqcaox