Wikisource pmswikisource https://pms.wikisource.org/wiki/Intrada MediaWiki 1.39.0-wmf.23 first-letter Media Special Discussion Utent Ciaciarade Wikisource Discussion ant sla Wikisource Figura Discussion dla figura MediaWiki Discussion dla MediaWiki Stamp Discussion dlë stamp Agiut Discussion ant sl'agiut Categorìa Discussion ant sla categorìa Pàgina Discussion ëd la pàgina Tàula Discussion ëd la tàula TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Accessorio Discussioni accessorio Definizione accessorio Discussioni definizione accessorio La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 25 0 937 21373 21367 2022-08-11T13:34:46Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 24|Genesi 24]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 26|Genesi 26]] | notes = }} {{TOCright}} == 25 == === Fijolansa ‘d Chetura === {{verse|chapter=25|verse=1}}Abraham a l’avìa pijà n’àutra fomna, ch’a l’avìa për nòm Chetura. {{verse|chapter=25|verse=2}}Chila a l’ha daje costi fieuj-sì: Zimram, Iochsan, Modan, Madian, Iabach e Suach. {{verse|chapter=25|verse=3}}Iochsan a l’ha generà Seba e Dedan e ij fieuj ëd Dedan a son ëstàit j’Assurita, ij Letusim e ij Leumim {{verse|chapter=25|verse=4}}Ij fieuj ëd Madian a son ëstàit Efa, Efer, Anoch, Abida e Elda. Tuti sti-sì a son ij fieuj ëd Chetura. {{verse|chapter=25|verse=5}}Abraham a l’ha daje tùit ij sò beni an ardità a Isach. {{verse|chapter=25|verse=6}}Për lòn che nopà a rësguarda ij fieuj dj’àutre fomne, soe concubin-e, che Abraham a l’avìa avù, a l’ha daje ‘d present e, antramente ch’a l’era ancora an vita, a l’ha licensiaje, mandandje lontan da Isach sò fieul, anvers levant, ant la region oriental. === Mòrt d’Abraham === {{verse|chapter=25|verse=7}}Abraham a l’ha vivù fin-a sentestantessinch agn. {{verse|chapter=25|verse=8}}Peui Abraham a l’é spirà, apress na veciaja argioissanta, vej e arpatà ‘d giornà, e a l’é giontasse ai sò grand. {{verse|chapter=25|verse=9}}A l’han sotralo ij sò fieuj, Isach e Ismael, ant la balma ‘d Macpela, ant ël camp d’Efron, fieul ëd Zòcar, l’Hitita, an facia a Mambré, {{verse|chapter=25|verse=10}}E giusta ant ël camp che Abraham a l’avìa catà da j’Hitita: che a son ëstàit sotrà Abraham e soa fomna Sara. {{verse|chapter=25|verse=11}}Dòp la mòrt d’Abraham, Nosgnor Dé a l’ha benedì ël fieul ëd chiel Isach, e Isach a l’ha abità davzin al poss ëd Lahai-Roi. === Fijolansa d’Ismael === {{verse|chapter=25|verse=12}}Costa-sì a l’é la fijolansa d’Ismael, fieul d’Abraham, ch’a l’avìa partorije Agar, l’Egissian-a, serva ‘d Sara. {{verse|chapter=25|verse=13}}Sti-sì a son ij nòm dij fieuj d’Ismael, con soa lista an ordin ëd generassion: ël prim nassù d’Ismael a l'é stàit Nebaiot, peui Chedar, Adbel, Mibsam, {{verse|chapter=25|verse=14}}Misma, Duma, Massa, {{verse|chapter=25|verse=15}}Adad, Tema, Ietur, Nafis e Chedma. {{verse|chapter=25|verse=16}}Costi-sì a son j’Ismaelita e costi-sì a son ij sò nòm scond sò vilagi e campament. A son ij dódes prinsi d’autërtante tribù. {{verse|chapter=25|verse=17}}La durà dla vita d’Ismael a l’é stàita ëd sentetrentasset agn, peui a l’é mòrt e a l’é torna giontasse ai sò grand. {{verse|chapter=25|verse=18}}Chiel a l’ha abità da Avila fin-a a Sur, ch’a l’é arlongh ël confin d’Egit an diression d’Assur. Chiel a l’era stabilisse an facia a tùit ij sò frej. A l’é là ch’a son vivù tanme ‘d nemis ëd tùit ij sò parent, dissendent d’Abraham. === Giacòb e Esaù === {{verse|chapter=25|verse=19}}Costa-sì a l'é la stòria<ref>O “fijolansa”.</ref> d'Isach fieul d'Abraham. Abraham a l'era 'l pare d'Isach. {{verse|chapter=25|verse=20}}Quand che Isach a l'é rivà a quarant' agn, a l'é mariasse con Rebeca, la fija 'd Betuel, l'Aramean, da Padan-Aram, e seur ëd Laban, l'Aramean. {{verse|chapter=25|verse=21}}Isach a l'ha pregà Nosgnor për soa fomna, përché chila 'd masnà a podìa nen avèjne. Nosgnor a l'ha scotà soa preghiera e soa fomna Rebeca a l'é restà ansenta. {{verse|chapter=25|verse=22}}Le masnà a l'era coma ch'as rusèisso andrinta a soa pansa, e a l'ha dit: "Se le còse a saran sèmper parèj, i son nen sicura ch'i veuj esse ansenta!" Antlora a l'ha ciamaje a Nosgnor dël përchè 'd lòn ch'a-j capitava. {{verse|chapter=25|verse=23}}Nosgnor a l'ha rësponduje: "An tò vènter a-i é doi nassion, e doi pòpoj andrinta 'd ti a saran divìs. Un pòpol a sarà pì fòrt che l'àutr, e 'l pì vej a sarà 'l servitor dël pì giovo. {{verse|chapter=25|verse=24}}Quand ch’a l'é rivà për Rebeca 'l temp d caté, a son sortì da sò vènter doi binèj. {{verse|chapter=25|verse=25}}Ël prim a l'era tut coatà 'd pluria rossa coma s'a fussa na vesta 'd pèil. Antlora a l'han ciamalo Esaù. {{verse|chapter=25|verse=26}}Aprèss a l'è sortì sò frel. Cost-sì a l'avìa na man ch'a tenìa s-ciass ël garèt ëd Esaù e a l'han ciamalo Giacòb. Isach a l'avia sessant' agn quand  ch’a son nassuje cole masnà. {{verse|chapter=25|verse=27}}Quand ch’ ij fiolin a son chërsù, Esaù a l'é dventà 'n cassador vajant, n'òm ch'a-j piasìa dë sté ant ij camp, e Giacòb a l'era pitòst n'òm pacìfich ch'a-j piasìa dë sté ant le tende. {{verse|chapter=25|verse=28}}Isach a vorìa pì bin a Esaù, përché a chiel a-j piasìa 'l ziblé, ma Rebeca a vorìa pì bin a Giacòb. {{verse|chapter=25|verse=29}}Ora, Giacòb a l'avìa cusinà dla supa, e quand che Esaù a l'é tornà dai camp a l'avìa fam. {{verse|chapter=25|verse=30}}Antlora a l'ha dit a Giacòb: "Dame 'n pòch ëd cola supa rossa - eh, sa ròba rossa - përch' i son afamà" (Cost-sì a l'é 'l motiv përché chiel a l'é 'dcò ciamà Edom). {{verse|chapter=25|verse=31}}Ma Giacòb a l'ha replicà: "Prima vend-me tò drit a la primagenitura". {{verse|chapter=25|verse=32}}"Varda," a dis Esaù, "I l'hai tanta fam da meuire. I sai nen còsa fene 'd na primagenitura<ref>O "Còs i farajne mi dla primogenitura?".</ref>". {{verse|chapter=25|verse=33}}Ma Giacòb a-j dis: "Fame adèss un giurament". Antlora Esaù a l'ha faje 'n giurament e a l'ha vendù a Giacòb sò drit a la primagenitura. {{verse|chapter=25|verse=34}}Antlora Giacòb a l'ha dàit a Esaù dël pan e dla supa 'd lentìe. Esaù a l'ha mangià e beivù, Peui a l'é aussasse e a l'é surtì. A l'é parèj che Esaù a l'ha dëspresià sò drit a la primagenitura. ==== Nòte ==== [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] mcvfw9cncvk5s3a5x7rq3va8z3jwb7z La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 27 0 939 21370 5106 2022-08-11T12:17:53Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 26|Genesi 26]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | notes = }} {{TOCright}} == 27 == === Giacòb a rafa la benedission d’Isach === {{verse|chapter=27|verse=1}}Isach a l’era fasse vej e j’euj a l’ero vnuje tant déboj ch’a-i s-ciairava pì nen. A l’ha ciamà ‘l fieul pì grand e la l’ha dije: “Car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Vard-me si. Còsa ch’it comandes?”. {{verse|chapter=27|verse=2}}Isach a l’ha seguità: “Varda, mi i son vej e i sai nen quand ch’i peussa meuire. {{verse|chapter=27|verse=3}}Ebin, ciapa tò arch e toe flecie, seurt an campagna e cass-me ‘d zibijé. {{verse|chapter=27|verse=4}}Pront-me peui un piat coma ch’am pias e pòrt-me da mangé. Parèj i podrai dete mia benedission anans ëd meuire”. {{verse|chapter=27|verse=5}}Rebeca a l’avìa scotà antant che Isach a parlava con sò fieul Esaù. Apress che col-lì a l’era seurtiss-ne për andé a cassa ‘d zibijé për sò pare, {{verse|chapter=27|verse=6}}Rebeca a l’ha dije al fieul Giacòb: “I l’hai sentì tò pare ch’a disìa a tò frel Esaù: {{verse|chapter=27|verse=7}}‘Pòrt-me ‘d zibijé e pront-me ‘n piat ch’ i na mangio, parèj ch’it daga ‘dnans a Nosgnor mia benedission anans ch’i meuira’. {{verse|chapter=27|verse=8}}Ora, car ël mè fieul, scotme bin e fà lòn ch’it diso mi. {{verse|chapter=27|verse=9}}Va sùbit a lë strop e pijme da là doi bej cravòt; mi i na farai un piat për tò pare, un ëd coj ch’a-j piaso tant. {{verse|chapter=27|verse=10}}It lo daras a tò pare përch’ a na mangia, e parèj chiel a darà a ti la benedission anans ëd meuire!”. {{verse|chapter=27|verse=11}}Giacòb a l’ha rëspondùje a Rebeca, soa mare: “It sas che mè frel Esaù a l’é plos, e mi, a l’opòst, i l’hai la pel seulìa. {{verse|chapter=27|verse=12}}Se mè pare am toca, as n’ancorzerà che mi i son n’ambrojon e a tirerà ansima ‘d mi na maledission nopà che na benedission”. {{verse|chapter=27|verse=13}}Ma soa mare a l’ha dije: “Ch’a tomba ansima ‘d mi cola maledission, car ël mè fieul! Ti scotme mach e va a ciapeme ij cravòt”. {{verse|chapter=27|verse=14}}Antlora chiel a l’é andàit a pijeje e a l’ha portaje a soa mare, ch’a l’hà prontà un dij piat ch’a-j piasìo a sò pare. {{verse|chapter=27|verse=15}}Peui Rebeca a l’ha pijà le vestimenta le pì bele ‘d sò fieul pì grand Esaù, ch’a l’avìa antëcà e ch’a guernava, e a l’ha faje buté adòss al fieul pì cit, Giacòb; {{verse|chapter=27|verse=16}}e con le pej dij cravòt a l’ha cheurvì ij sò brass e la part seulìa dël còl. {{verse|chapter=27|verse=17}}Peui a l’ha daje a sò fieul ël piat ch’a l’avìa cusinà, ansema ‘d ‘pan pen-a seurtì dal forn. {{verse|chapter=27|verse=18}}Giacòb a l’é andàit da sò pare e a l’ha dije: “Car ël mè pare!”. A l’ha rësponduje: “Éh, mè fieul, chi ses-to?”. {{verse|chapter=27|verse=19}}Giacòb a l’ha rësponduje al pare: “I son Esaù, tò prim nassù<ref>O “ardité”.</ref>. I ‘hai fàit coma ch’it l’avie comandame. Àuss-te, donca, but-te a tàula e mangia mè zibijé, parèj it peudes deme toa benedission”. {{verse|chapter=27|verse=20}}Isach a l’ha ciamaje a sò fieul: “Com it l’has fàit an pressa a trovela, car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Nosgnor a l’ha famla ancapité dëdnans!”. {{verse|chapter=27|verse=21}}Ma Isach a l’ha dije: “Avzinte e lassa ch’it toca, mè car fieul, për savèj se ti ‘t ses pròpi mè fieul Esaù o nò”. {{verse|chapter=27|verse=22}}Giacòb a l’é avzinasse a Isach sò pare, ch’a l’ha tastalo e a l’ha dije: “La vos a l’é la vos ëd Giacòb, ma ij brass a son ij brass d’Esaù”. {{verse|chapter=27|verse=23}}A l’é parèj ch’a l’ha nen arconossulo, përchè ij sò brass a j’ero plus com ij brass ëd sò fieul Esaù, e a l’ha benedilo. {{verse|chapter=27|verse=24}}A l’ha ancora ciamaje: “Ses-to mè fieul Esaù përdabon?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “Sì ch’i lo son”. {{verse|chapter=27|verse=25}}Antlora a l’ha dit: “Spòrz-me da mangé ‘l zibijé, mè car fieul, e, apress d’avèj mangià, it benedirai”. Giacòb a l’ha servijne e chiel a l’ha mangiane; a l’ha portaje ‘dcò ‘d vin e chiel a l’ha beivune. {{verse|chapter=27|verse=26}}Peui sò pare Isach a l’ha dije: “Avzinte e basme, car ël mè fieul!”. {{verse|chapter=27|verse=27}}A l’é avzinasse e a l’ha basalo. Quand Isach a l’ha sentì l’odor ëd soe vestimente, a l’ha benedilo: “Ah! l’odor ëd mè fieul! A l’é tanme l’odor d’un camp ëd fior che Nosgnor a l’ha benedì! {{verse|chapter=27|verse=28}}Che da la rosà dël cél e dle richesse dla tèra Nosgnor sèmper at acòrda ‘d cheuite bondose ëd gran e ‘d most. {{verse|chapter=27|verse=29}}Ch’at servo le gent e as prostërno dëdnans a ti ‘d pòpoj. Sie signor ëd tò frej e ch’as prostërno dëdnans ëd ti ij fieuj ëd toa mare. Che col ch’at malediss a sia maledì, e chi ch’at benediss a sia benedì”. === Esaù a ciama na benedission === {{verse|chapter=27|verse=30}}Isach a l’avìa pen-a chità ‘d benedì Giacòb e Giacòb a seurtìa da dnans a sò pare Isach, ch’a l’é rivaje da la cassa sò frel Esaù. {{verse|chapter=27|verse=31}}Ëdcò chiel a l’avìa prontà ‘n piat, a l’avìa portalo a sò pare e a l’ha dije: “Ch’as àussa mè pare e ch’a mangia lë zibijé ‘d sò fieul, përchè ti im benedisse”. {{verse|chapter=27|verse=32}}A l’ha dije sò pare Isach: “Chi ses-to ti?”. A l’ha rësponduje: “I son tò fieul pì grand, Esaù”.  {{verse|chapter=27|verse=22}}Antlora Isach a l’é stàit ciapà da un frisson motobin fòrt e a l’ha dije: “Chi é-lo antlora col ch’a l’avìa ciamà lë zibijé e ch’a l’ha portamlo? Mi i l’hai mangiane anans che ti ‘t rivèisse, peui i l’hai benedilo, e benedet a resterà!”. {{verse|chapter=27|verse=34}}Quand che Esaù a l’ha sentì le paròle ‘d sò pare, a l’ha crijà con motobin ëd fòrsa e d’ameror, e a l’ha dije a sò pare: “Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. {{verse|chapter=27|verse=35}}Isach a l’ha rësponduje: “A l’é vnù tò frel con l’angann e a l’ha portame via toa benedission!”. {{verse|chapter=27|verse=36}}Esaù a l’ha sclamà: “A fà nen maravija che sò nòm a sia Giacòb: costa-sì a l’é la sconda vira ch’a l’ha anganame! A l’ha già rafà mia primogenitura e adess, varda-lì, a l’ha portame via mia benedission!”. Peui a l’ha giontà: “L’has-to pròpi nen arservà na quai benedission për mi?”. {{verse|chapter=27|verse=37}}“I l’hai falo tò sgnor e i l’hai daje coma ‘d sërvent tùit ij tò frej; i l’hai garantije d’abondansa ‘d gran e ‘d most: për ti, còsa mai i podrìa fé, car ël mè fieul?”. {{verse|chapter=27|verse=38}}Esaù a l’ha dije al pare: “L’has-to mach na sola benedission? Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. Ma Isach a stasìa ciuto, e Esaù a l’ha aussà la vos e a l’ha piorà. {{verse|chapter=27|verse=39}}Antlora sò pare Isach a l’ha dije: “It vivras lontan da le richësse dla tèra, e da leugn ëd la rosà ch’a cala dal cél. {{verse|chapter=27|verse=40}}It vivras ëd toa spa e it serviras tò frel, ma peui, quand ch’it arpijeras, i t’ës-ciaperas sò giov da tò còl”. === Giacòb a scapa e as na va a vive con Laban === {{verse|chapter=27|verse=41}}Da col moment-lì Esaù a l’ha pijà an òdio Giacòb për motiv ëd la benedission che sò pare a l’avia daje. Esaù a l’ha pensà: “As avzin-o për mè pare ij dì dël deul, përchè mi i masserai mè frel Giacòb”. {{verse|chapter=27|verse=42}}A Rebeca, contut, a son ëstàite arferìe le paròle d’Esaù, sò fieul pì grand, e chila a l’ha mandà a ciamé Giacòb, sò fieul pì cit, e a l’a dije: “Esaù, tò frel a veul pijesse l’arvangia ‘d ti, e massete. {{verse|chapter=27|verse=43}}E bin, car ël mè fieul, steme a sente con atension: scapa a Caran da mè frel Laban. {{verse|chapter=27|verse=44}}It resteras con chiel për quai temp, fin-a a tant che la flin-a ‘d to frel contra ‘d ti a sarà pasiasse, {{verse|chapter=27|verse=45}}e tò frel a sarà dësmentiasse ‘d lòn che ti ‘t l’has faje. Antlora mi i manderai a pijete da là. Përchè dovria-ne esse privà ‘d vojàutri doi ant un dì sol?”. {{verse|chapter=27|verse=46}}Peui Rebeca a l’ha dije a Isach: “I l’hai dësgust ëd la vita për colpa dle fomne hitite d’Esaù. Se ‘dcò Giacòb a pija na fomna an tra j’Hitite coma coste-sì, tra le fije dël pais, a còsa ch’am serv la vita? [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] s421p8fz8y9sj5s2pwpdnk7qyqkwkq1 21371 21370 2022-08-11T12:23:45Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 26|Genesi 26]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | notes = }} {{TOCright}} == 27 == === Giacòb a rafa la benedission d’Isach === {{verse|chapter=27|verse=1}}Isach a l’era fasse vej e j’euj a l’ero vnuje tant déboj ch’a-i s-ciairava pì nen. A l’ha ciamà ‘l fieul pì grand e la l’ha dije: “Car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Vard-me si. Còsa ch’it comandes?”. {{verse|chapter=27|verse=2}}Isach a l’ha seguità: “Varda, mi i son vej e i sai nen quand ch’i peussa meuire. {{verse|chapter=27|verse=3}}Ebin, ciapa tò arch e toe flecie, seurt an campagna e cass-me ‘d zibijé. {{verse|chapter=27|verse=4}}Pront-me peui un piat coma ch’am pias e pòrt-me da mangé. Parèj i podrai dete mia benedission anans ëd meuire”. {{verse|chapter=27|verse=5}}Rebeca a l’avìa scotà antant che Isach a parlava con sò fieul Esaù. Apress che col-lì a l’era seurtiss-ne për andé a cassa ‘d zibijé për sò pare, {{verse|chapter=27|verse=6}}Rebeca a l’ha dije al fieul Giacòb: “I l’hai sentì tò pare ch’a disìa a tò frel Esaù: {{verse|chapter=27|verse=7}}‘Pòrt-me ‘d zibijé e pront-me ‘n piat ch’ i na mangio, parèj ch’it daga ‘dnans a Nosgnor mia benedission anans ch’i meuira’. {{verse|chapter=27|verse=8}}Ora, car ël mè fieul, scotme bin e fà lòn ch’it diso mi. {{verse|chapter=27|verse=9}}Va sùbit a lë strop e pijme da là doi bej cravòt; mi i na farai un piat për tò pare, un ëd coj ch’a-j piaso tant. {{verse|chapter=27|verse=10}}It lo daras a tò pare përch’ a na mangia, e parèj chiel a darà a ti la benedission anans ëd meuire!”. {{verse|chapter=27|verse=11}}Giacòb a l’ha rëspondùje a Rebeca, soa mare: “It sas che mè frel Esaù a l’é plos, e mi, a l’opòst, i l’hai la pel seulìa. {{verse|chapter=27|verse=12}}Se mè pare am toca, as n’ancorzerà che mi i son n’ambrojon e a tirerà ansima ‘d mi na maledission nopà che na benedission”. {{verse|chapter=27|verse=13}}Ma soa mare a l’ha dije: “Ch’a tomba ansima ‘d mi cola maledission, car ël mè fieul! Ti scotme mach e va a ciapeme ij cravòt”. {{verse|chapter=27|verse=14}}Antlora chiel a l’é andàit a pijeje e a l’ha portaje a soa mare, ch’a l’hà prontà un dij piat ch’a-j piasìo a sò pare. {{verse|chapter=27|verse=15}}Peui Rebeca a l’ha pijà le vestimenta le pì bele ‘d sò fieul pì grand Esaù, ch’a l’avìa antëcà e ch’a guernava, e a l’ha faje buté adòss al fieul pì cit, Giacòb; {{verse|chapter=27|verse=16}}e con le pej dij cravòt a l’ha cheurvì ij sò brass e la part seulìa dël còl. {{verse|chapter=27|verse=17}}Peui a l’ha daje a sò fieul ël piat ch’a l’avìa cusinà, ansema ‘d ‘pan pen-a seurtì dal forn. {{verse|chapter=27|verse=18}}Giacòb a l’é andàit da sò pare e a l’ha dije: “Car ël mè pare!”. A l’ha rësponduje: “Éh, mè fieul, chi ses-to?”. {{verse|chapter=27|verse=19}}Giacòb a l’ha rësponduje al pare: “I son Esaù, tò prim nassù<ref>O “ardité”.</ref>. I ‘hai fàit coma ch’it l’avie comandame. Àuss-te, donca, but-te a tàula e mangia mè zibijé, parèj it peudes deme toa benedission”. {{verse|chapter=27|verse=20}}Isach a l’ha ciamaje a sò fieul: “Com it l’has fàit an pressa a trovela, car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Nosgnor a l’ha famla ancapité dëdnans!”. {{verse|chapter=27|verse=21}}Ma Isach a l’ha dije: “Avzinte e lassa ch’it toca, mè car fieul, për savèj se ti ‘t ses pròpi mè fieul Esaù o nò”. {{verse|chapter=27|verse=22}}Giacòb a l’é avzinasse a Isach sò pare, ch’a l’ha tastalo e a l’ha dije: “La vos a l’é la vos ëd Giacòb, ma ij brass a son ij brass d’Esaù”. {{verse|chapter=27|verse=23}}A l’é parèj ch’a l’ha nen arconossulo, përchè ij sò brass a j’ero plus com ij brass ëd sò fieul Esaù, e a l’ha benedilo. {{verse|chapter=27|verse=24}}A l’ha ancora ciamaje: “Ses-to mè fieul Esaù përdabon?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “Sì ch’i lo son”. {{verse|chapter=27|verse=25}}Antlora a l’ha dit: “Spòrz-me da mangé ‘l zibijé, mè car fieul, e, apress d’avèj mangià, it benedirai”. Giacòb a l’ha servijne e chiel a l’ha mangiane; a l’ha portaje ‘dcò ‘d vin e chiel a l’ha beivune. {{verse|chapter=27|verse=26}}Peui sò pare Isach a l’ha dije: “Avzinte e basme, car ël mè fieul!”. {{verse|chapter=27|verse=27}}A l’é avzinasse e a l’ha basalo. Quand Isach a l’ha sentì l’odor ëd soe vestimente, a l’ha benedilo: “Ah! l’odor ëd mè fieul! A l’é tanme l’odor d’un camp ëd fior che Nosgnor a l’ha benedì! {{verse|chapter=27|verse=28}}Che da la rosà dël cél e dle richesse dla tèra Nosgnor sèmper at acòrda ‘d cheuite bondose ëd gran e ‘d most. {{verse|chapter=27|verse=29}}Ch’at servo le gent e as prostërno dëdnans a ti ‘d pòpoj. Sie signor ëd tò frej e ch’as prostërno dëdnans ëd ti ij fieuj ëd toa mare. Che col ch’at malediss a sia maledì, e chi ch’at benediss a sia benedì”. === Esaù a ciama na benedission === {{verse|chapter=27|verse=30}}Isach a l’avìa pen-a chità ‘d benedì Giacòb e Giacòb a seurtìa da dnans a sò pare Isach, ch’a l’é rivaie da la cassa sò frel Esaù. {{verse|chapter=27|verse=31}}Ëdcò chiel a l’avìa prontà ‘n piat, a l’avìa portalo a sò pare e a l’ha dije: “Ch’as àussa mè pare e ch’a mangia lë zibijé ‘d sò fieul, përchè ti 'm benedisse”. {{verse|chapter=27|verse=32}}A l’ha dije sò pare Isach: “Chi ses-to ti?”. A l’ha rësponduje: “I son tò fieul pì grand, Esaù”.  {{verse|chapter=27|verse=22}}Antlora Isach a l’é stàit ciapà da un frisson motobin fòrt e a l’ha dije: “Chi é-lo antlora col ch’a l’avìa ciamà lë zibijé e ch’a l’ha portamlo? Mi i l’hai mangiane anans che ti ‘t rivèisse, peui i l’hai benedilo, e benedet a resterà!”. {{verse|chapter=27|verse=34}}Quand che Esaù a l’ha sentì le paròle ‘d sò pare, a l’ha crijà con motobin ëd fòrsa e d’ameiror, e a l’ha dije a sò pare: “Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. {{verse|chapter=27|verse=35}}Isach a l’ha rësponduje: “A l’é vnù tò frel con l’angann e a l’ha portame via toa benedission!”. {{verse|chapter=27|verse=36}}Esaù a l’ha sclamà: “A fà nen maravija che sò nòm a sia Giacòb: costa-sì a l’é la sconda vira ch’a l’ha anganame! A l’ha già rafà mia primogenitura e adess, varda-lì, a l’ha portame via mia benedission!”. Peui a l’ha giontà: “L’has-to pròpi nen arservà na quaich benedission për mi?”. {{verse|chapter=27|verse=37}}“I l’hai falo tò sgnor e i l’hai daje coma ‘d sërvent tùit ij tò frej; i l’hai garantije d’abondansa ‘d gran e ‘d most: për ti, còsa mai i podrìa fé, car ël mè fieul?”. {{verse|chapter=27|verse=38}}Esaù a l’ha dije al pare: “L’has-to mach na sola benedission? Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. Ma Isach a stasìa ciuto, e Esaù a l’ha aussà la vos e a l’ha piorà. {{verse|chapter=27|verse=39}}Antlora sò pare Isach a l’ha dije: “It vivras lontan da le richësse dla tèra, e da leugn ëd la rosà ch’a cala dal cél. {{verse|chapter=27|verse=40}}It vivras ëd toa spa e it serviras tò frel, ma peui, quand ch’it arpijeras, i t’ës-ciaperas sò giov da tò còl”. === Giacòb a scapa e as na va a vive con Laban === {{verse|chapter=27|verse=41}}Da col moment-lì Esaù a l’ha pijà an òdio Giacòb për motiv ëd la benedission che sò pare a l’avia daje. Esaù a l’ha pensà: “As avzin-o për mè pare ij dì dël deul, përchè mi i masserai mè frel Giacòb”. {{verse|chapter=27|verse=42}}A Rebeca, contut, a son ëstàite arferìe le paròle d’Esaù, sò fieul pì grand, e chila a l’ha mandà a ciamé Giacòb, sò fieul pì cit, e a l’a dije: “Esaù, tò frel a veul pijesse l’arvangia ‘d ti, e massete. {{verse|chapter=27|verse=43}}E bin, car ël mè fieul, steme a sente con atension: scapa a Caran da mè frel Laban. {{verse|chapter=27|verse=44}}It resteras con chiel për quai temp, fin-a a tant che la flin-a ‘d to frel contra ‘d ti a sarà pasiasse, {{verse|chapter=27|verse=45}}e tò frel a sarà dësmentiasse ‘d lòn che ti ‘t l’has faje. Antlora mi i manderai a pijete da là. Përchè dovria-ne esse privà ‘d vojàutri doi ant un dì sol?”. {{verse|chapter=27|verse=46}}Peui Rebeca a l’ha dije a Isach: “I l’hai dësgust ëd la vita për colpa dle fomne hitite d’Esaù. Se ‘dcò Giacòb a pija na fomna an tra j’Hitite coma coste-sì, tra le fije dël pais, a còsa ch’am serv la vita? [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] egewc4slelwmok7jytfuet9fh5q39cm 21372 21371 2022-08-11T12:25:50Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 26|Genesi 26]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | notes = }} {{TOCright}} == 27 == === Giacòb a rafa la benedission d’Isach === {{verse|chapter=27|verse=1}}Isach a l’era fasse vej e j’euj a l’ero vnuje tant déboj ch’a-i s-ciairava pì nen. A l’ha ciamà ‘l fieul pì grand e la l’ha dije: “Car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Vard-me si. Còsa ch’it comandes?”. {{verse|chapter=27|verse=2}}Isach a l’ha seguità: “Varda, mi i son vej e i sai nen quand ch’i peussa meuire. {{verse|chapter=27|verse=3}}Ebin, ciapa tò arch e toe flecie, seurt an campagna e cass-me ‘d zibijé. {{verse|chapter=27|verse=4}}Pront-me peui un piat coma ch’am pias e pòrt-me da mangé. Parèj i podrai dete mia benedission anans ëd meuire”. {{verse|chapter=27|verse=5}}Rebeca a l’avìa scotà antant che Isach a parlava con sò fieul Esaù. Apress che col-lì a l’era seurtiss-ne për andé a cassa ‘d zibijé për sò pare, {{verse|chapter=27|verse=6}}Rebeca a l’ha dije al fieul Giacòb: “I l’hai sentì tò pare ch’a disìa a tò frel Esaù: {{verse|chapter=27|verse=7}}‘Pòrt-me ‘d zibijé e pront-me ‘n piat ch’ i na mangio, parèj ch’it daga ‘dnans a Nosgnor mia benedission anans ch’i meuira’. {{verse|chapter=27|verse=8}}Ora, car ël mè fieul, scotme bin e fà lòn ch’it diso mi. {{verse|chapter=27|verse=9}}Va sùbit a lë strop e pijme da là doi bej cravòt; mi i na farai un piat për tò pare, un ëd coj ch’a-j piaso tant. {{verse|chapter=27|verse=10}}It lo daras a tò pare përch’ a na mangia, e parèj chiel a darà a ti la benedission anans ëd meuire!”. {{verse|chapter=27|verse=11}}Giacòb a l’ha rëspondùje a Rebeca, soa mare: “It sas che mè frel Esaù a l’é plos, e mi, a l’opòst, i l’hai la pel seulìa. {{verse|chapter=27|verse=12}}Se mè pare am toca, as n’ancorzerà che mi i son n’ambrojon e a tirerà ansima ‘d mi na maledission nopà che na benedission”. {{verse|chapter=27|verse=13}}Ma soa mare a l’ha dije: “Ch’a tomba ansima ‘d mi cola maledission, car ël mè fieul! Ti scotme mach e va a ciapeme ij cravòt”. {{verse|chapter=27|verse=14}}Antlora chiel a l’é andàit a pijeje e a l’ha portaje a soa mare, ch’a l’hà prontà un dij piat ch’a-j piasìo a sò pare. {{verse|chapter=27|verse=15}}Peui Rebeca a l’ha pijà le vestimenta le pì bele ‘d sò fieul pì grand Esaù, ch’a l’avìa antëcà e ch’a guernava, e a l’ha faje buté adòss al fieul pì cit, Giacòb; {{verse|chapter=27|verse=16}}e con le pej dij cravòt a l’ha cheurvì ij sò brass e la part seulìa dël còl. {{verse|chapter=27|verse=17}}Peui a l’ha daje a sò fieul ël piat ch’a l’avìa cusinà, ansema ‘d ‘pan pen-a seurtì dal forn. {{verse|chapter=27|verse=18}}Giacòb a l’é andàit da sò pare e a l’ha dije: “Car ël mè pare!”. A l’ha rësponduje: “Éh, mè fieul, chi ses-to?”. {{verse|chapter=27|verse=19}}Giacòb a l’ha rësponduje al pare: “I son Esaù, tò prim nassù<ref>O “ardité”.</ref>. I ‘hai fàit coma ch’it l’avie comandame. Àuss-te, donca, but-te a tàula e mangia mè zibijé, parèj it peudes deme toa benedission”. {{verse|chapter=27|verse=20}}Isach a l’ha ciamaje a sò fieul: “Com it l’has fàit an pressa a trovela, car ël mè fieul!”. A l’ha rësponduje: “Nosgnor a l’ha famla ancapité dëdnans!”. {{verse|chapter=27|verse=21}}Ma Isach a l’ha dije: “Avzinte e lassa ch’it toca, mè car fieul, për savèj se ti ‘t ses pròpi mè fieul Esaù o nò”. {{verse|chapter=27|verse=22}}Giacòb a l’é avzinasse a Isach sò pare, ch’a l’ha tastalo e a l’ha dije: “La vos a l’é la vos ëd Giacòb, ma ij brass a son ij brass d’Esaù”. {{verse|chapter=27|verse=23}}A l’é parèj ch’a l’ha nen arconossulo, përchè ij sò brass a j’ero plus com ij brass ëd sò fieul Esaù, e a l’ha benedilo. {{verse|chapter=27|verse=24}}A l’ha ancora ciamaje: “Ses-to mè fieul Esaù përdabon?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “Sì ch’i lo son”. {{verse|chapter=27|verse=25}}Antlora a l’ha dit: “Spòrz-me da mangé ‘l zibijé, mè car fieul, e, apress d’avèj mangià, it benedirai”. Giacòb a l’ha servijne e chiel a l’ha mangiane; a l’ha portaje ‘dcò ‘d vin e chiel a l’ha beivune. {{verse|chapter=27|verse=26}}Peui sò pare Isach a l’ha dije: “Avzinte e basme, car ël mè fieul!”. {{verse|chapter=27|verse=27}}A l’é avzinasse e a l’ha basalo. Quand Isach a l’ha sentì l’odor ëd soe vestimente, a l’ha benedilo: “Ah! l’odor ëd mè fieul! A l’é tanme l’odor d’un camp ëd fior che Nosgnor a l’ha benedì! {{verse|chapter=27|verse=28}}Che da la rosà dël cél e dle richesse dla tèra Nosgnor sèmper at acòrda ‘d cheuite bondose ëd gran e ‘d most. {{verse|chapter=27|verse=29}}Ch’at servo le gent e as prostërno dëdnans a ti ‘d pòpoj. Sie signor ëd tò frej e ch’as prostërno dëdnans ëd ti ij fieuj ëd toa mare. Che col ch’at malediss a sia maledì, e chi ch’at benediss a sia benedì”. === Esaù a ciama na benedission === {{verse|chapter=27|verse=30}}Isach a l’avìa pen-a chità ‘d benedì Giacòb e Giacòb a seurtìa da dnans a sò pare Isach, ch’a l’é rivaie da la cassa sò frel Esaù. {{verse|chapter=27|verse=31}}Ëdcò chiel a l’avìa prontà ‘n piat, a l’avìa portalo a sò pare e a l’ha dije: “Ch’as àussa mè pare e ch’a mangia lë zibijé ‘d sò fieul, përchè ti 'm benedisse”. {{verse|chapter=27|verse=32}}A l’ha dije sò pare Isach: “Chi ses-to ti?”. A l’ha rësponduje: “I son tò fieul pì grand, Esaù”.  {{verse|chapter=27|verse=22}}Antlora Isach a l’é stàit ciapà da un frisson motobin fòrt e a l’ha dije: “Chi é-lo antlora col ch’a l’avìa ciamà lë zibijé e ch’a l’ha portamlo? Mi i l’hai mangiane anans che ti ‘t rivèisse, peui i l’hai benedilo, e benedet a resterà!”. {{verse|chapter=27|verse=34}}Quand che Esaù a l’ha sentì le paròle ‘d sò pare, a l’ha crijà con motobin ëd fòrsa e d’ameiror, e a l’ha dije a sò pare: “Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. {{verse|chapter=27|verse=35}}Isach a l’ha rësponduje: “A l’é vnù tò frel con l’angann e a l’ha portame via toa benedission!”. {{verse|chapter=27|verse=36}}Esaù a l’ha sclamà: “A fà nen maravija che sò nòm a sia Giacòb: costa-sì a l’é la sconda vira ch’a l’ha anganame! A l’ha già rafà mia primogenitura e adess, varda-lì, a l’ha portame via mia benedission!”. Peui a l’ha giontà: “L’has-to pròpi nen arservà na quaich benedission për mi?”. {{verse|chapter=27|verse=37}}“I l’hai falo tò sgnor e i l’hai daje coma ‘d sërvent tùit ij tò frej; i l’hai garantije d’abondansa ‘d gran e ‘d most: për ti, còsa mai i podrìa fé, car ël mè fieul?”. {{verse|chapter=27|verse=38}}Esaù a l’ha dije al pare: “L’has-to mach na sola benedission? Benediss ëdcò mi, car ël mè pare!”. Ma Isach a stasìa ciuto, e Esaù a l’ha aussà la vos e a l’ha piorà. {{verse|chapter=27|verse=39}}Antlora sò pare Isach a l’ha dije: “It vivras lontan da le richësse dla tèra, e da leugn ëd la rosà ch’a cala dal cél. {{verse|chapter=27|verse=40}}It vivras ëd toa spa e it serviras tò frel, ma peui, quand ch’it arpijeras, i t’ës-ciaperas sò giov da tò còl”. === Giacòb a scapa e as na va a vive con Laban === {{verse|chapter=27|verse=41}}Da col moment-lì Esaù a l’ha pijà an òdio Giacòb për motiv ëd la benedission che sò pare a l’avia daje. Esaù a l’ha pensà: “As avzin-o për mè pare ij dì dël deul, përchè mi i masserai mè frel Giacòb”. {{verse|chapter=27|verse=42}}A Rebeca, contut, a son ëstàite arferìe le paròle d’Esaù, sò fieul pì grand, e chila a l’ha mandà a ciamé Giacòb, sò fieul pì cit, e a l’a dije: “Esaù, tò frel a veul pijesse l’arvangia ‘d ti, e massete. {{verse|chapter=27|verse=43}}E bin, car ël mè fieul, stame a sente con atension: scapa a Caran da mè frel Laban. {{verse|chapter=27|verse=44}}It resteras con chiel për quai temp, fin-a a tant che la flin-a ‘d to frel contra ‘d ti a sarà pasiasse, {{verse|chapter=27|verse=45}}e tò frel a sarà dësmentiasse ‘d lòn che ti ‘t l’has faje. Antlora mi i manderai a pijete da là. Përchè dovria-ne esse privà ‘d vojàutri doi ant un dì sol?”. {{verse|chapter=27|verse=46}}Peui Rebeca a l’ha dije a Isach: “I l’hai dësgust ëd la vita për colpa dle fomne hitite d’Esaù. Se ‘dcò Giacòb a pija na fomna an tra j’Hitite coma coste-sì, tra le fije dël pais, a còsa ch’am serv la vita? [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] dwq9m1108ajz2yk9o558yxww89rl92i La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28 0 940 21374 19404 2022-08-11T13:41:37Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 27|Genesi 27]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29|Genesi 29]] | notes = }} {{TOCright}} == 28 == {{verse|chapter=28|verse=1}}Antlora Isach a l'ha mandà a ciamé Giacòb e a l'ha benedilo. PeuI a l'ha comandaje: "Venta nen ch’it pije na fomna Cananita<ref>O "Na fomna da le fije 'd Canan".</ref>. {{verse|chapter=28|verse=2}}Sah! Part sùbit e va a Padan-Aram. Va a fé na visita a la ca 'd Betuel, ël pare 'd toa mare, e pijte da là na fomna an tra le fije 'd Laban, frel ëd toa mare. {{verse|chapter=28|verse=3}}Che 'l Dé sovran<ref>Let. El-Shaddai.</ref> at benedissa! Ch'a peussa chiel dete 'd frut e në strop ëd dissendent! Antlora ti 't vniras na granda nassion! {{verse|chapter=28|verse=4}}Ch'a peussa Nosgnor dé a ti e ai tò dissendent la benedission che chiel a l'ha dàit a Abraham, parèj che a ti a ven-a 'n possession la tèra che Nosgnor a l'avìa dàit a Abraham, la tèra andoa ti 't vivie tanme’n foresté. {{verse|chapter=28|verse=5}}Antlora Isach a l'ha fàit parte Giacòb, ch’a l'é rivà a Padan-Aram, da Laban, fieul ëd Betuel, l'Aramé e frel ëd Rebeca, mare 'd Giacòb e d'Esaù. === N’àutr mariagi d’Esaù === {{verse|chapter=28|verse=6}}Esaù a l'avìa vëddù che Isach a l'avìa benedì Giacòb e che a l'avìa mandalo a Padan-Aram për pijesse na fomna ambelelà. A l'avìa 'dcò vëddù che Isach a l'avìa comandà a Giacòb: "Venta nen che it pije për fomna un-a dle Canané”. {{verse|chapter=28|verse=7}}Giacòb a l'avìa scotà sò pare e soa mare e a l'era partì për Padan-Aram. {{verse|chapter=28|verse=8}}Antlora, quand che Esaù a l'é rendusse cont che le fomne 'd Canan për sò pare Isach a l'ero nen da consideresse adate a lor<ref>Let. "a l'ero nen bon-e ai sò euj".</ref>, {{verse|chapter=28|verse=9}}Esaù a l'é andàit a pòsta da Ismael e a l'é 'dcò mariasse con Macalat, seur ëd Nebaiot e fija dël fieul 'd Abraham Ismael, an pì che le fomne ch'a l'avìa già. === Ël seugn ëd Giacòb a Betel === {{verse|chapter=28|verse=10}}Antant che Giacòb a l'era 'n marcia fra Bersabéa e Caran {{verse|chapter=28|verse=11}}a l'é fërmasse ant un cert leugh e a l'ha acampassie përchè 'l sol a l'era già calà. A l'ha ciapà na pera a l'ha butassla sota la testa coma s'a fussa 'n cussin, peui a l'é 'ndormisse an col leugh-lì. {{verse|chapter=28|verse=12}}A l’ha fàit un seugn: a l'ha vēdù na scala ch'a pogiava për tèra e ch'a rivava fin-a al cél. Cola scala a l'era dovrà da j'àngej ëd Nosgnor për monté e për calé dal cél, e sù ansima a-i ëstasìa Nosgnor.  {{verse|chapter=28|verse=13}}Parèj Nosgnor a l'ha dije: "Mi i son ël Signor, ël Dé 'd tò pare grand Abraham e 'l Dé 'd tò pare Isach. I darai a ti e ai tò dissendent la tèra andoa ch'it ses cogiate. {{verse|chapter=28|verse=14}}Ij tò dissendent a saran tanme la póer dla tèra e ti it ëspantiaras a òvest, a est, a nòrd e a sud. Tute le famije dla tèra a prononsieran ëd benedission l'una 'nvers l'àutra an dovrand tò nòm e col dij tò dissendent. {{verse|chapter=28|verse=15}}Mi i stago con ti! It guernerai a-i fà pa andova ti 't vade, e it faraj torné a sta tèra-sì. I't chitrài nen fin a tant che mi i l'avrai fàit tut lòn ch'i l'hai promettute”. {{verse|chapter=28|verse=16}}Peui, Giacòb a l'é dësvijasse dal seugn e a l'ha pensà; "Sigura Nosgnor a l'é ambelessì e mi i’m na rendìa nen cont!". {{verse|chapter=28|verse=17}}A l'ha pijasse tëmma e a l'ha dit: "Che pòst ëscaros a l'é sto-sì! A l'é gnente ‘d men-o che la pòrta dël cél e la cà 'd Nosgnor!". {{verse|chapter=28|verse=18}}Antlora, 'd bon matin, Giacòb a l'ha pijà la pera ch'a l'era butàsse coma cussin e a l'ha pogiala 'nsima a na mongiòja. Peui a l'ha versaje ansìma d'euli.  {{verse|chapter=28|verse=19}}A col pòst a l'ha dàit ël nòm ëd Betel, combin che prima 'l nòm ëd col pais a fussa stàit Luz. {{verse|chapter=28|verse=20}}Peui Giacòb a l'ha fàit un vòt, e a l'ha dit: "Se Nosgnor a sta con mi, s'am guerna durant ës viage, s'am dà da mangé e 'da quateme, {{verse|chapter=28|verse=21}}e s'am fa torné san e salv a la cà 'd me pare, antlora Nosgnor a sarà mè Dé. {{verse|chapter=28|verse=22}}Antlora costa pera, ch'i l'hai pogià 'nsima a na mongiòja, a sarà la cà 'd Nosgnor, e mi it darai andaré 'n décim ëd tut lòn ch'it ëm das. ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] rxeb1ioc0qrbjmqwqj3qhfzyfn45uxw La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29 0 941 21375 19439 2022-08-11T13:49:36Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]] | notes = }} {{TOCright}} == 29 == === Giacòb a riva da Laban === {{verse|chapter=29|verse=1}}Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. {{verse|chapter=29|verse=2}}A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. {{verse|chapter=29|verse=3}}Quand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora la boca dël poss.   {{verse|chapter=29|verse=4}}Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". {{verse|chapter=29|verse=5}}E chiel a-j dis: "Conòsse-ne fòrse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "I lo conossoma", a l'han di-je. {{verse|chapter=29|verse=6}}"E, sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". {{verse|chapter=29|verse=7}}Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a fele broté pì anans!" {{verse|chapter=29|verse=8}}"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, peuj i faroma bèive tute le feje ansema". {{verse|chapter=29|verse=9}}Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. {{verse|chapter=29|verse=10}}Quand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. {{verse|chapter=29|verse=11}}Peui Giacòb a l'hà dàit un basin a Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt. {{verse|chapter=29|verse=12}}Quand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. {{verse|chapter=29|verse=13}}Quand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seur, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'era un dij sò parent<ref>Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.</ref>. {{verse|chapter=29|verse=14}}E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis. === Ij doi mariagi ‘d Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=15}}Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veulo nen che ti 't travajes për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?". {{verse|chapter=29|verse=16}}Ora, Laban a l'avìa doi fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovna Rachel. {{verse|chapter=29|verse=17}}J'euj 'd Lea a j'ero smòrt<ref>O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"</ref>, ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. {{verse|chapter=29|verse=18}}Dàit che Giacòb a l'era annamorasse 'd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti im daras an cambi toa fija pi giovna Rachel". {{verse|chapter=29|verse=19}}Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". {{verse|chapter=29|verse=20}}Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. {{verse|chapter=29|verse=21}}A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". {{verse|chapter=29|verse=22}}Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. {{verse|chapter=29|verse=23}}Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. {{verse|chapter=29|verse=24}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=25}}La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà per ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". {{verse|chapter=29|verse=26}}Laban a-j rispond: "A l'é nen nòst costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovna prima 'd cola ch'a l'é nà për prima". {{verse|chapter=29|verse=27}}Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peuj i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". {{verse|chapter=29|verse=28}}Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Quand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an sposa 'dcò Rachel. {{verse|chapter=29|verse=29}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachele coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=30}}Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn. === La famija 'd Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=31}}Quand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansenta, ma nen a Rachel. {{verse|chapter=29|verse=32}}Ansì Lea a l'é restà ansenta e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss". {{verse|chapter=29|verse=33}}Peui a l'é restà n'àutra vòlta ansinta e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà,  a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. {{verse|chapter=29|verse=34}}Peui a l'é restà 'nsenta n'àutra vòlta e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai parturije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. {{verse|chapter=29|verse=35}}Peuj a l'é torna restà 'nsinta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vòlta i lauderai  Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj. [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] 1p4ok4k7tja7v2yy2a7rs2paf65hyjw 21376 21375 2022-08-11T13:53:46Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]] | notes = }} {{TOCright}} == 29 == === Giacòb a riva da Laban === {{verse|chapter=29|verse=1}}Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. {{verse|chapter=29|verse=2}}A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. {{verse|chapter=29|verse=3}}Quand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora la boca dël poss.   {{verse|chapter=29|verse=4}}Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". {{verse|chapter=29|verse=5}}E chiel a-j dis: "Conòsse-ne fòrse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "I lo conossoma", a l'han di-je. {{verse|chapter=29|verse=6}}"E, sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". {{verse|chapter=29|verse=7}}Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a fele broté pì anans!" {{verse|chapter=29|verse=8}}"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, peuj i faroma bèive tute le feje ansema". {{verse|chapter=29|verse=9}}Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. {{verse|chapter=29|verse=10}}Quand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. {{verse|chapter=29|verse=11}}Peui Giacòb a l'hà dàit un basin a Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt. {{verse|chapter=29|verse=12}}Quand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. {{verse|chapter=29|verse=13}}Quand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seur, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'era un dij sò parent<ref>Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.</ref>. {{verse|chapter=29|verse=14}}E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis. === Ij doi mariagi ‘d Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=15}}Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veuj nen che ti 't travajes për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?". {{verse|chapter=29|verse=16}}Ora, Laban a l'avìa doi fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovna Rachel. {{verse|chapter=29|verse=17}}J'euj 'd Lea a j'ero smòrt<ref>O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"</ref>, ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. {{verse|chapter=29|verse=18}}Dàit che Giacòb a l'era annamorasse 'd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti im daras an cambi toa fija pi giovna Rachel". {{verse|chapter=29|verse=19}}Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". {{verse|chapter=29|verse=20}}Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. {{verse|chapter=29|verse=21}}A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". {{verse|chapter=29|verse=22}}Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. {{verse|chapter=29|verse=23}}Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. {{verse|chapter=29|verse=24}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=25}}La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà për ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". {{verse|chapter=29|verse=26}}Laban a-j rispond: "A l'é pa nòsta costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovna prima 'd cola ch'a l'é nà për prima". {{verse|chapter=29|verse=27}}Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peui i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". {{verse|chapter=29|verse=28}}Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Quand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an sposa 'dcò Rachel. {{verse|chapter=29|verse=29}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachele coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=30}}Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn. === La famija 'd Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=31}}Quand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansenta, ma nen a Rachel. {{verse|chapter=29|verse=32}}Ansì Lea a l'é restà ansenta e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss". {{verse|chapter=29|verse=33}}Peui a l'é restà n'àutra vòlta ansinta e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà,  a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. {{verse|chapter=29|verse=34}}Peui a l'é restà 'nsenta n'àutra vòlta e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai parturije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. {{verse|chapter=29|verse=35}}Peuj a l'é torna restà 'nsinta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vòlta i lauderai  Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj. [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] figiaed67zma23pvmt7dm9r6f50cdys 21377 21376 2022-08-11T13:56:35Z Major Galin-a 834 wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]] | notes = }} {{TOCright}} == 29 == === Giacòb a riva da Laban === {{verse|chapter=29|verse=1}}Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. {{verse|chapter=29|verse=2}}A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. {{verse|chapter=29|verse=3}}Quand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora la boca dël poss.   {{verse|chapter=29|verse=4}}Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". {{verse|chapter=29|verse=5}}E chiel a-j dis: "Conòsse-ne fòrse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "I lo conossoma", a l'han di-je. {{verse|chapter=29|verse=6}}"E, sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". {{verse|chapter=29|verse=7}}Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a fele broté pì anans!" {{verse|chapter=29|verse=8}}"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, peuj i faroma bèive tute le feje ansema". {{verse|chapter=29|verse=9}}Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. {{verse|chapter=29|verse=10}}Quand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. {{verse|chapter=29|verse=11}}Peui Giacòb a l'hà dàit un basin a Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt. {{verse|chapter=29|verse=12}}Quand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. {{verse|chapter=29|verse=13}}Quand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seur, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'era un dij sò parent<ref>Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.</ref>. {{verse|chapter=29|verse=14}}E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis. === Ij doi mariagi ‘d Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=15}}Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veuj nen che ti 't travajes për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?". {{verse|chapter=29|verse=16}}Ora, Laban a l'avìa doi fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovna Rachel. {{verse|chapter=29|verse=17}}J'euj 'd Lea a j'ero smòrt<ref>O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"</ref>, ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. {{verse|chapter=29|verse=18}}Dàit che Giacòb a l'era annamorasse 'd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti im daras an cambi toa fija pi giovna Rachel". {{verse|chapter=29|verse=19}}Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". {{verse|chapter=29|verse=20}}Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. {{verse|chapter=29|verse=21}}A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". {{verse|chapter=29|verse=22}}Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. {{verse|chapter=29|verse=23}}Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. {{verse|chapter=29|verse=24}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=25}}La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà për ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". {{verse|chapter=29|verse=26}}Laban a-j rispond: "A l'é pa nòsta costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovna prima 'd cola ch'a l'é nà për prima". {{verse|chapter=29|verse=27}}Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peui i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". {{verse|chapter=29|verse=28}}Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Quand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an sposa 'dcò Rachel. {{verse|chapter=29|verse=29}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachele coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=30}}Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn. === La famija 'd Giacòb === {{verse|chapter=29|verse=31}}Quand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansenta, ma nen a Rachel. {{verse|chapter=29|verse=32}}Ansì Lea a l'é restà ansenta e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss". {{verse|chapter=29|verse=33}}Peui a l'é restà n'àutra vòlta an condission e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà,  a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. {{verse|chapter=29|verse=34}}Peui a l'é restà 'nsenta n'àutra vòlta e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai parturije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. {{verse|chapter=29|verse=35}}Peuj a l'é torna restà 'nsenta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vira i lauderai  Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj. [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] snr4pgvhxqm2ey3z790g021ju8dueat La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30 0 943 21378 5160 2022-08-11T14:30:12Z Major Galin-a 834 /* 30 */ wikitext text/x-wiki {{header | title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]] | author = | section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]] | previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29|Genesi 29]] | next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]] | notes = }} {{TOCright}} == 30 == {{verse|chapter=30|verse=1}}Rachel, an vëdend ch’a podìa nen buté al mond ëd fieuj a Giacòb, a l’é vnùita gelosa dla seur e a l’ha dije a Giacòb: “Dame ‘d fieuj, dësnò mi i na meuiro!”. {{verse|chapter=30|verse=2}}Giacòb a l’é anrabiasse contra 'd Rachel e a l’ha dije: “Mi i peudo nen buteme al pòst ëd Nosgnor. A l’é chiel ch’at ampediss d’avèj ëd fieuj<ref>Let. “ch’at nega ‘l frut ëd toa fàuda”.  </ref>”. {{verse|chapter=30|verse=3}}Chila a l’ha replicaje: “Pija mia sërventa Bila: va cogete con chila e mi i andoterai<ref>Let. “parèj ch’a parturissa an mè ginoj”.</ref> ij fieuj che chila at butrà al mond. A sarà parèj che mi i l’avraj ëd fieuj grassie a chila”. {{verse|chapter=30|verse=4}}Rachel, antlora, a l’ha daje për fomna a Giacòb soa serventa Bila, e Giacòb a l’é andàit a cogesse con chila. {{verse|chapter=30|verse=5}}Bila a l’é restane ansenta e a l’ha partorì a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=6}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha fame giustissia. A l’ha scotà mia preghiera e a l’ha dame ‘n fieul. Për lòn a l’han ciamalo Dan. {{verse|chapter=30|verse=7}}Bila, la serventa ‘d Rachel a l’é peui torna restà ansenta e a l’ha daje n’àutr fieul a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=8}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha butame an competission con mia seur e a l’é stàit pitòst malfé, ma i l’hai fàila. Për lòn a l’han ciamalo Neftali. {{verse|chapter=30|verse=9}}Ant ël mentre Lea, renduss-ne cont ch’a podìa pì nen avèj ëd masnà, a l’ha pijà soa serventa Zilpa e a l’ha dàila për fomna a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=10}}Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=11}}Lea a disìa: “Për boneur!”, e a l’ha ciamalo Gad. {{verse|chapter=30|verse=12}}Peui Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb në scond fieul. {{verse|chapter=30|verse=13}}E Lea a disìa: “Che ‘d gòj! Ora tute le fomne as arlegreran con mi!”. A l’é për lòn ch’a l’han ciamalo Aser. {{verse|chapter=30|verse=14}}Al temp dl’amson, Ruben a l’é surtì e a l’ha trovà ‘d mandrela, ch’a l’ha portala a soa mare Lea. Rachel a l’ha dije a Lea: “Dame ‘n pòch ëd mandrele ‘d tò fieul. {{verse|chapter=30|verse=15}}Ma Lea a l’ha rësponduje: “Tl’has nen pro d’avèj portame vìa l’òm, e adess voless-to porteme vìa ‘dcò le mandrele ‘d mè fieul?”. Rachel a l’ha seguità a dì: “E bin, ch’as cogia pura con ti për ësta neuit, an cambi dle mandrele ‘d tò fieul”. {{verse|chapter=30|verse=16}}A la sèira, quand che Giacòb a l’é rivà da la campagna, Lea a l’é surtije ancontra e a l’ha dije: “Venta ch’it ven-e da mi, përchè mi i l’hai pagà ‘l drit d’avèjte, con le mandrele ‘d mè fieul”. A l’é parèj che Giacòb a l’é cogiasse con chila, për cola neuit. {{verse|chapter=30|verse=17}}Nosgnor a l’ha scotà Lea, ch’a l’é torna restà ansenta e a l’ha daje a Giacòb un quint fieul. {{verse|chapter=30|verse=18}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha dame mè salari për avèje dàit a me òm na serventa për fomna”. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamalo Issacar. {{verse|chapter=30|verse=19}}Peui Lea a l’é restà torna ansenta e a l’ha daje a Giacòb un sest fieul. {{verse|chapter=30|verse=20}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha fame ‘n bel regal; costa vira mè marì am farà d’onor, përchè ch’i l’hai daje ses fieuj”. A l’han daje ‘l nòm ëd Zabulon. {{verse|chapter=30|verse=21}}An séguit a l’ha butaje al mond na fija, e a l’han ciamala Dina. {{verse|chapter=30|verse=22}}Peui Nosgnor a l’é visass-ne dla condission ëd Rachel, a l’ha scotala e a l’ha rendula drua. {{verse|chapter=30|verse=23}}Rachel a l’é restà ansenta e a l’ha butaje al mond un fieul. Chila disìa: “Nosgnor a l’ha arlevà mè dzonor”. {{verse|chapter=30|verse=24}}E a l’ha ciamalo Giusep and disend: “Che Nosgnor a gionta n’àutr fieul a mia famija!”. === Giacòb e Laban === {{verse|chapter=30|verse=25}}Apress la nassensa ‘d Giusep, Giacòb a l’ha dije a Laban: “Lass-me andé vìa e torné a mia ca, an mè pais. {{verse|chapter=30|verse=26}}Dame mie fomne e ij mè fieuj e im n’andrai. A l’é për lor ch’i l’hai travajà a tò servissi, i conòsse pro bin ël servissi ch’i l’hai fate”. {{verse|chapter=30|verse=27}}Laban a l’ha dije: “S’i l’hai trovà grassia ai tò euj, scotme: për n’arvelassion i l’hai savù che Nosgnor a l’ha benedime për càusa toa. {{verse|chapter=30|verse=28}}Dime lòn ch’it veule për paga e mi it lo darai, vàire ch’a sìa a fà nen!”. {{verse|chapter=30|verse=29}}Giacòb a l’ha rësponduje: “Ti ‘t sas vàire ch’a l’é grand ël travaj ch’i l’hai fàit për ti e vàire ch’a son vnùit esse ij tò beni për euvra mia. {{verse|chapter=30|verse=30}}Anans che mi i rivèissa, a l’era bin pòch lòn ch’it avìes, e adess a l’é chërsù fòra ‘d mzura. Nosgnor a l’ha benedite për ël mojen ëd lòn ch’i fasìa mi. Adess a l’é vnùit ël temp ch’i travaja mach për mia famija. {{verse|chapter=30|verse=31}}Laban a l’ha rësponduje: “Còs i l’hai da dete?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “It l’has da deme gnente. Contut, se ti ‘t faras për mi tut lòn ch’it diso, i tornerai a porté an pastura tò strop e a guernelo. {{verse|chapter=30|verse=32}}Ancheuj i passerai an mes a a tut ël tò cabial: buta da banda tute le bestie ‘d color ëscur tra le feje, e tute le bestie giaiolà e macià tra le crave: col-lì a sarà mè salari. {{verse|chapter=30|verse=33}}Për l’avnì, mia istessa onestà a rëspondrà për mi: quand ch’it vniras a controlé mè salari, tute le bestie ch’a saran nen giajolà o macià an tra le crave e ‘d color mòro an tra le feje, s’as troveran dacant ëd mi a saran coma robà”. {{verse|chapter=30|verse=34}}Laban a l’ha dije: “Va bin, ch’a sia com it l’has dit”. {{verse|chapter=30|verse=35}}Antlora, an col medésim dì a l’ha butà da banda ij boch ëstrià e giajolà e tute le crave macià e giajolà, minca na bestia ch’a l’avìa dël bianch e tùit ij cap ëd color mòro an tra le feje. A l’ha fidaje ai sò fieuj, {{verse|chapter=30|verse=36}}e a l’ha fissà na dëstansa ‘d tre giornà ‘d marcia an tra chiel e Giacòb; ant ël mentre Giacòb a pasturava j’àutre bestie ‘d Laban. {{verse|chapter=30|verse=37}}Ma Giacòb a l’ha ciapà ëd branch tënner d’arbra, ëd mandola e ‘d plajo, a l’ha ancidune la pleuja a righe bianche butandje a nù ël bianch dij branch. {{verse|chapter=30|verse=38}}Peui chiel a l’ha butà ij branch dëscorsà ant ij treu e ant j’abeivor dl’eva, andova ch’a vnisìa a bèive ‘l cabial, pròpi an vista dle bestie, ch’as quatavo quand a vnisìa a bèive. {{verse|chapter=30|verse=39}}Parèj che le bestie a son quatasse dëdnans dij branch e le crave a l’han fàit rassa ëd cravòt ëstrijà, macià e giajolà. {{verse|chapter=30|verse=40}}Për le feje Giacòb a l’ha separaje përchè le bestie a l’avèisso dëdnans a lor j’animaj strià e tuti coj ëd color ëscor dle strop ëd Laban. E ij cabiaj ch’a l’ero constituisse parèj për sò cont, a l’han nen butaje ansema a lë strop ëd Laban. {{verse|chapter=30|verse=41}}Minca na vira ch’as quatavo ‘d bestie gajarde, Giacòb a butava ij branch ant ij treu, an vista dle bestie, për feje concepì dëdnans a le rame. {{verse|chapter=30|verse=42}}Nopà, quand che le bestie a l’ero débole, a-j butava nen. Parèj che le bestie splufrìe dlë strop a j’ero për Laban, e cole fòrte për Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=43}}A l’é parèj che Giacòb a l’é dventà rich fòra ‘d mzura e a l’ha avù na bela partìa dë strop an quantità gròssa, servente e servent, gamej e aso. [[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]] ---- [[Category:Piemontèis]] [[Category:Bibia]] [[Category:Testament Vej]] [[Category:Genesi]] qbyqvc54sl1x19b7m6tffrke0oa782j