Wikisource
pmswikisource
https://pms.wikisource.org/wiki/Intrada
MediaWiki 1.39.0-wmf.26
first-letter
Media
Special
Discussion
Utent
Ciaciarade
Wikisource
Discussion ant sla Wikisource
Figura
Discussion dla figura
MediaWiki
Discussion dla MediaWiki
Stamp
Discussion dlë stamp
Agiut
Discussion ant sl'agiut
Categorìa
Discussion ant sla categorìa
Pàgina
Discussion ëd la pàgina
Tàula
Discussion ëd la tàula
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Accessorio
Discussioni accessorio
Definizione accessorio
Discussioni definizione accessorio
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29
0
941
21617
21616
2022-08-25T12:03:35Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 29 ==
[[File:La Bibia piemontèisa - Génesi 29.ogg|thumb|La Bibia piemontèisa - Génesi 29]]
=== Giacòb a riva da Laban ===
{{verse|chapter=29|verse=1}}Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. {{verse|chapter=29|verse=2}}A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. {{verse|chapter=29|verse=3}}Cand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora dla boca dël poss.
{{verse|chapter=29|verse=4}}Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". {{verse|chapter=29|verse=5}}E chiel a-j dis: "Conosseve fòrse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "Eh, i lo conossoma", a l'han di-je. {{verse|chapter=29|verse=6}}"Sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". {{verse|chapter=29|verse=7}}Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a fele broté pì anans!" {{verse|chapter=29|verse=8}}"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, e peuj i faroma bèive tute le feje ansema".
{{verse|chapter=29|verse=9}}Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. {{verse|chapter=29|verse=10}}Cand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. {{verse|chapter=29|verse=11}}Peui Giacòb a l'hà dàit un basin a Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt.
{{verse|chapter=29|verse=12}}Cand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. {{verse|chapter=29|verse=13}}Cand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seur, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'è un dij sò parent<ref>Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.</ref>. {{verse|chapter=29|verse=14}}E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis.
=== Ij doi mariagi ‘d Giacòb ===
{{verse|chapter=29|verse=15}}Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veuj nen che ti 't travajes për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?".
{{verse|chapter=29|verse=16}}Ora, Laban a l'avìa doe fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovna Rachel. {{verse|chapter=29|verse=17}}J'euj 'd Lea a j'ero smòrt<ref>O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"</ref>, ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. {{verse|chapter=29|verse=18}}Dàit che Giacòb a l'era annamorasse sùbit ëd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti im daras an cambi toa fija la pi giovna, Rachel". {{verse|chapter=29|verse=19}}Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". {{verse|chapter=29|verse=20}}Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. {{verse|chapter=29|verse=21}}A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". {{verse|chapter=29|verse=22}}Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. {{verse|chapter=29|verse=23}}Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. {{verse|chapter=29|verse=24}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=25}}La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà për ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". {{verse|chapter=29|verse=26}}Laban a-j rispond: "A l'é pa nòsta costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovna prima 'd cola ch'a l'é nà për prima". {{verse|chapter=29|verse=27}}Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peui i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". {{verse|chapter=29|verse=28}}Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Cand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an ësposa 'dcò Rachel. {{verse|chapter=29|verse=29}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachel coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=30}}Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn.
=== La famija 'd Giacòb ===
{{verse|chapter=29|verse=31}}Cand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansenta, ma nen a Rachel. {{verse|chapter=29|verse=32}}Ansì Lea a l'é restà ansenta e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss".
{{verse|chapter=29|verse=33}}Peui a l'é restà n'àutra vòlta an condission e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà, a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. {{verse|chapter=29|verse=34}}Peui a l'é restà 'nsenta n'àutra vira e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai parturije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. {{verse|chapter=29|verse=35}}Peuj a l'é torna restà 'nsenta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vira i lauderai Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
7de8yr4tttd9cvlqosqmihfz6j4m6wx
21618
21617
2022-08-25T13:23:23Z
Pcastellina
15
/* La famija 'd Giacòb */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 28|Genesi 28]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 29 ==
[[File:La Bibia piemontèisa - Génesi 29.ogg|thumb|La Bibia piemontèisa - Génesi 29]]
=== Giacòb a riva da Laban ===
{{verse|chapter=29|verse=1}}Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. {{verse|chapter=29|verse=2}}A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. {{verse|chapter=29|verse=3}}Cand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora dla boca dël poss.
{{verse|chapter=29|verse=4}}Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". {{verse|chapter=29|verse=5}}E chiel a-j dis: "Conosseve fòrse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "Eh, i lo conossoma", a l'han di-je. {{verse|chapter=29|verse=6}}"Sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". {{verse|chapter=29|verse=7}}Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a fele broté pì anans!" {{verse|chapter=29|verse=8}}"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, e peuj i faroma bèive tute le feje ansema".
{{verse|chapter=29|verse=9}}Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. {{verse|chapter=29|verse=10}}Cand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. {{verse|chapter=29|verse=11}}Peui Giacòb a l'hà dàit un basin a Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt.
{{verse|chapter=29|verse=12}}Cand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. {{verse|chapter=29|verse=13}}Cand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seur, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'è un dij sò parent<ref>Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.</ref>. {{verse|chapter=29|verse=14}}E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis.
=== Ij doi mariagi ‘d Giacòb ===
{{verse|chapter=29|verse=15}}Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veuj nen che ti 't travajes për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?".
{{verse|chapter=29|verse=16}}Ora, Laban a l'avìa doe fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovna Rachel. {{verse|chapter=29|verse=17}}J'euj 'd Lea a j'ero smòrt<ref>O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"</ref>, ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. {{verse|chapter=29|verse=18}}Dàit che Giacòb a l'era annamorasse sùbit ëd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti im daras an cambi toa fija la pi giovna, Rachel". {{verse|chapter=29|verse=19}}Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". {{verse|chapter=29|verse=20}}Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. {{verse|chapter=29|verse=21}}A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". {{verse|chapter=29|verse=22}}Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. {{verse|chapter=29|verse=23}}Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. {{verse|chapter=29|verse=24}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=25}}La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà për ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". {{verse|chapter=29|verse=26}}Laban a-j rispond: "A l'é pa nòsta costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovna prima 'd cola ch'a l'é nà për prima". {{verse|chapter=29|verse=27}}Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peui i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". {{verse|chapter=29|verse=28}}Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Cand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an ësposa 'dcò Rachel. {{verse|chapter=29|verse=29}}Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachel coma serva 'd chila. {{verse|chapter=29|verse=30}}Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn.
=== La famija 'd Giacòb ===
{{verse|chapter=29|verse=31}}Cand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansenta, ma nen a Rachel. {{verse|chapter=29|verse=32}}Ansì Lea a l'é restà ansenta e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss".
{{verse|chapter=29|verse=33}}Peui a l'é restà n'àutra vòlta an condission e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà, a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. {{verse|chapter=29|verse=34}}Peui a l'é restà 'nsenta n'àutra vira e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai parturije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. {{verse|chapter=29|verse=35}}Peuj a l'é torna restà 'nsenta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vira i lauderai Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
5e3yx0d4e1xbga0bf48jc2pbzvkp9vy
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30
0
943
21619
21572
2022-08-25T14:09:00Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29|Genesi 29]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 30 ==
{{verse|chapter=30|verse=1}}Rachel, an vëdend ch’a podìa nen deje 'd fieuj a Giacòb, a l’é vnùita gelosa dla seur e a l’ha dije a Giacòb: “Dame ‘d fieuj, dësnò mi i na meuiro!”. {{verse|chapter=30|verse=2}}Giacòb a l’é anrabiasse contra 'd Rachel e a l’ha dije: “Mi i peudo nen buteme al pòst ëd Nosgnor. A l’é chiel ch’at ampediss d’avèj ëd fieuj<ref>Let. “ch’at nega ‘l frut ëd toa fàuda”. </ref>”. {{verse|chapter=30|verse=3}}Chila a l’ha replicaje: “Pija mia sërventa Bila: va cogete con chila e mi i andoterai<ref>Let. “parèj ch’a parturissa an mè ginoj”.</ref> ij fieuj che chila at butrà al mond. A sarà parèj che mi i l’avraj ëd fieuj grassie a chila”. {{verse|chapter=30|verse=4}}Rachel, antlora, a l’ha daje për fomna a Giacòb soa serventa Bila, e Giacòb a l’é andàit a cogesse con chila. {{verse|chapter=30|verse=5}}Bila a l’é restane ansenta e a l’ha partorì a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=6}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha fame giustissia. A l’ha scotà mia preghiera e a l’ha dame ‘n fieul. Për lòn a l’han ciamalo Dan. {{verse|chapter=30|verse=7}}Bila, la serventa ‘d Rachel a l’é peui torna restà ansenta e a l’ha daje n’àutr fieul a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=8}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha butame an competission con mia seur e a l’é stàit pitòst malfé, ma i l’hai fàila. Për lòn a l’han ciamalo Neftali. {{verse|chapter=30|verse=9}}Ant ël mentre Lea, renduss-ne cont ch’a podìa pì nen avèj ëd masnà, a l’ha pijà soa serventa Zilpa e a l’ha dàila për fomna a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=10}}Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=11}}Lea a disìa: “Për boneur!”, e a l’ha ciamalo Gad. {{verse|chapter=30|verse=12}}Peui Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb në scond fieul. {{verse|chapter=30|verse=13}}E Lea a disìa: “Che ‘d gòj! Ora tute le fomne as arlegreran con mi!”. A l’é për lòn ch’a l’han ciamalo Aser.
{{verse|chapter=30|verse=14}}Al temp dl’amson, Ruben a l’é surtì e a l’ha trovà ‘d mandrela, ch’a l’ha portala a soa mare Lea. Rachel a l’ha dije a Lea: “Dame ‘n pòch ëd mandrele ‘d tò fieul. {{verse|chapter=30|verse=15}}Ma Lea a l’ha rësponduje: “Tl’has nen pro d’avèj portame vìa l’òm, e adess voless-to porteme vìa ‘dcò le mandrele ‘d mè fieul?”. Rachel a l’ha seguità a dì: “E bin, ch’as cogia pura con ti për ësta neuit, an cambi dle mandrele ‘d tò fieul”.
{{verse|chapter=30|verse=16}}A la sèira, cand che Giacòb a l’é rivà da la campagna, Lea a l’é surtije ancontra e a l’ha dije: “Venta ch’it ven-e da mi, përchè mi i l’hai pagà ‘l drit d’avèjte, con le mandrele ‘d mè fieul”. A l’é parèj che Giacòb a l’é cogiasse con chila, për cola neuit. {{verse|chapter=30|verse=17}}Nosgnor a l’ha scotà Lea, ch’a l’é torna restà ansenta e a l’ha daje a Giacòb un quint fieul. {{verse|chapter=30|verse=18}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha dame mè salari për avèje dàit a me òm na serventa për fomna”. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamalo Issacar. {{verse|chapter=30|verse=19}}Peui Lea a l’é restà torna ansenta e a l’ha daje a Giacòb un sest fieul. {{verse|chapter=30|verse=20}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha fame ‘n bel regal; costa vira mè marì am farà d’onor, përchè ch’i l’hai daje ses fieuj”. A l’han daje ‘l nòm ëd Zabulon. {{verse|chapter=30|verse=21}}An séguit a l’ha butaje al mond na fija, e a l’han ciamala Dina.
{{verse|chapter=30|verse=22}}Peui Nosgnor a l’é visass-ne dla condission ëd Rachel, a l’ha scotala e a l’ha rendula drua. {{verse|chapter=30|verse=23}}Rachel a l’é restà ansenta e a l’ha butaje al mond un fieul. Chila disìa: “Nosgnor a l’ha arlevà mè dzonor”. {{verse|chapter=30|verse=24}}E a l’ha ciamalo Giusep and disend: “Che Nosgnor a gionta n’àutr fieul a mia famija!”.
=== Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=30|verse=25}}Apress la nassensa ‘d Giusep, Giacòb a l’ha dije a Laban: “Lass-me andé vìa e torné a ca mia, an mè pais. {{verse|chapter=30|verse=26}}Dame mie fomne e ij mè fieuj e im n’andrai. A l’é për lor ch’i l’hai travajà a tò servissi, i conòsse pro bin ël servissi ch’i l’hai fate”.
{{verse|chapter=30|verse=27}}Laban a l’ha dije: “S’i l’hai trovà grassia ai tò euj, scotme: për n’arvelassion i l’hai savù che Nosgnor a l’ha benedime për càusa toa. {{verse|chapter=30|verse=28}}Dime lòn ch’it veule për paga e mi it lo darai, vàire ch’a sìa a fà nen!”.
{{verse|chapter=30|verse=29}}Giacòb a l’ha rësponduje: “Ti ‘t sas vàire ch’a l’é grand ël travaj ch’i l’hai fàit për ti e vàire ch’a son vnùit esse ij tò beni për euvra mia. {{verse|chapter=30|verse=30}}Anans che mi i rivèissa, a l’era bin pòch lòn ch’it avìe, e adess a l’é chërsù fòra ‘d mzura. Nosgnor a l’ha benedite për ël mojen ëd lòn ch’i fasìa mi. Adess a l’é vnùit ël temp ch’i travaja mach për mia famija.
{{verse|chapter=30|verse=31}}Laban a l’ha rësponduje: “Còs i l’hai da dete?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “It l’has da deme gnente. Contut, se ti ‘t faras për mi tut lòn ch’it diso, i tornerai a porté an pastura tò strop e a guernelo. {{verse|chapter=30|verse=32}}Ancheuj i passerai an mes a a tut ël tò cabial: buta da banda tute le bestie ‘d color ëscur tra le feje, e tute le bestie giaiolà e macià tra le crave: col-lì a sarà mè salari. {{verse|chapter=30|verse=33}}Për l’avnì, mia istessa onestà a rëspondrà për mi: quand ch’it vniras a controlé mè salari, tute le bestie ch’a saran nen giajolà o macià an tra le crave e ‘d color mòro an tra le feje, s’as troveran dacant ëd mi a saran coma robà”.
{{verse|chapter=30|verse=34}}Laban a l’ha dije: “Va bin, ch’a sia com it l’has dit”. {{verse|chapter=30|verse=35}}Antlora, an col medésim dì a l’ha butà da banda ij boch ëstrià e giajolà e tute le crave macià e giajolà, minca na bestia ch’a l’avìa dël bianch e tùit ij cap ëd color mòro an tra le feje. A l’ha fidaje ai sò fieuj, {{verse|chapter=30|verse=36}}e a l’ha fissà na dëstansa ‘d tre giornà ‘d marcia an tra chiel e Giacòb; ant ël mentre Giacòb a pasturava j’àutre bestie ‘d Laban. {{verse|chapter=30|verse=37}}Ma Giacòb a l’ha ciapà ëd branch tënner d’arbra, ëd mandola e ‘d plajo, a l’ha ancidune la pleuja a righe bianche butandje a nù ël bianch dij branch. {{verse|chapter=30|verse=38}}Peui chiel a l’ha butà ij branch dëscorsà ant ij treu e ant j’abeivor dl’eva, andova ch’a vnisìa a bèive ‘l cabial, pròpi an vista dle bestie, ch’as quatavo cand a vnisìo a bèive. {{verse|chapter=30|verse=39}}Parèj che le bestie a son quatasse dë 'dnans dij branch e le crave a l’han fàit rassa ëd cravòt ëstrijà, macià e giajolà. {{verse|chapter=30|verse=40}}Për le feje Giacòb a l’ha separaje përchè le bestie a l’avèisso dë 'dnans a lor j’animaj strià e tuti coj ëd color ëscor dle strop ëd Laban. E ij cabiaj ch’a l’ero constituisse parèj për sò cont, a l’han nen butaje ansema a lë strop ëd Laban. {{verse|chapter=30|verse=41}}Minca na vira ch’as quatavo ‘d bestie gajarde, Giacòb a butava ij branch ant ij treu, an vista dle bestie, për feje concepì dë 'dnans a le rame. {{verse|chapter=30|verse=42}}Nopà, cand che le bestie a l’ero débole, a-j butava nen. Parèj che le bestie splufrìe dlë strop a j’ero për Laban, e cole fòrte për Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=43}}A l’é parèj che Giacòb a l’é dventà rich fòra ‘d mzura e a l’ha avù na bela partìa dë strop an quantità gròssa, servente e servent, gamej e aso.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
1htai0gxbfd7k5oa4qnezht00bi2ioa
21620
21619
2022-08-25T14:46:17Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29|Genesi 29]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 30 ==
[[File:La Bibia piemontèisa - Génesi 30.ogg|thumb|La Bibia piemontèisa - Génesi 30]]
{{verse|chapter=30|verse=1}}Rachel, an vëdend ch’a podìa nen deje 'd fieuj a Giacòb, a l’era dventà gelosa dla seur e a l’ha dije a Giacòb: “Dame ‘d fieuj, dësnò mi i na meuiro!”. {{verse|chapter=30|verse=2}}Giacòb a l’é anrabiasse contra 'd Rachel e a l’ha dije: “Mi i peudo nen buteme al pòst ëd Nosgnor. A l’é chiel ch’at ampediss d’avèj ëd fieuj<ref>Let. “ch’at nega ‘l frut ëd toa fàuda”. </ref>”. {{verse|chapter=30|verse=3}}Chila a l’ha replicaje: “Pija mia sërventa Bila: va cogete con chila e mi i andoterai<ref>Let. “parèj ch’a parturissa an mè ginoj”.</ref> ij fieuj che chila at butrà al mond. A sarà parèj che mi i l’avraj ëd fieuj grassie a chila”. {{verse|chapter=30|verse=4}}Rachel, antlora, a l’ha daje për fomna a Giacòb soa serventa Bila, e Giacòb a l’é andàit a cogesse con chila. {{verse|chapter=30|verse=5}}Bila a l’é restane ansenta e a l’ha partorì a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=6}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha fame giustissia. A l’ha scotà mia preghiera e a l’ha dame ‘n fieul. Për lòn a l’han ciamalo Dan. {{verse|chapter=30|verse=7}}Bila, la serventa ‘d Rachel a l’é peui torna restà ansenta e a l’ha daje n’àutr fieul a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=8}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha butame an competission con mia seur e a l’é stàita pitòst malfé, ma i l’hai fàila. Për lòn a l’han ciamalo Neftali. {{verse|chapter=30|verse=9}}Ant ël mentre Lea, renduss-ne cont ch’a podìa pì nen avèj ëd masnà, a l’ha pijà soa serventa Zilpa e a l’ha dàila për fomna a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=10}}Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=11}}Lea a disìa: “Për boneur!”, e a l’ha ciamalo Gad. {{verse|chapter=30|verse=12}}Peui Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb në scond fieul. {{verse|chapter=30|verse=13}}E Lea a disìa: “Che ‘d gòj! Ora tute le fomne as arlegreran con mi!”. A l’é për lòn ch’a l’han ciamalo Aser.
{{verse|chapter=30|verse=14}}Al temp dl’amson, Ruben a l’é surtì e a l’ha trovà ‘d mandrela, ch’a l’ha portala a soa mare Lea. Rachel a l’ha dije a Lea: “Dame ‘n pòch ëd mandrele ‘d tò fieul. {{verse|chapter=30|verse=15}}Ma Lea a l’ha rësponduje: “Tl’has nen pro d’avèj portame vìa l’òm, e adess voles-to porteme vìa ‘dcò le mandrele ‘d mè fieul?”. Rachel a l’ha seguità a dì: “E bin, ch’as cogia pura con ti për ësta neuit, an cambi dle mandrele ‘d tò fieul”.
{{verse|chapter=30|verse=16}}A la sèira, cand che Giacòb a l’é rivà da la campagna, Lea a l’é surtije ancontra e a l’ha dije: “Venta ch’it ven-e da mi, përchè mi i l’hai pagà ‘l drit d’avèjte, con le mandrele ‘d mè fieul”. A l’é parèj che Giacòb a l’é cogiasse con chila, për cola neuit. {{verse|chapter=30|verse=17}}Nosgnor a l’ha scotà Lea, ch’a l’é torna restà ansenta e a l’ha daje a Giacòb un quint fieul. {{verse|chapter=30|verse=18}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha dame mè salari për avèje dàit a me òm na serventa për fomna”. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamalo Issacar. {{verse|chapter=30|verse=19}}Peui Lea a l’é restà torna ansenta e a l’ha daje a Giacòb ël fieul ch'a fà ses. {{verse|chapter=30|verse=20}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha fame ‘n bel regal; costa vira mè marì am farà d’onor, përchè ch’i l’hai daje ses fieuj”. A l’han daje ‘l nòm ëd Zabulon. {{verse|chapter=30|verse=21}}An séguit a l’ha butaje al mond na fija, e a l’han ciamala Dina.
{{verse|chapter=30|verse=22}}Peui Nosgnor a l’é visass-ne dla condission ëd Rachel, a l’ha scotala e a l’ha rendula drua. {{verse|chapter=30|verse=23}}Rachel a l’é restà ansenta e a l’ha butaje al mond un fieul. Chila disìa: “Nosgnor a l’ha arlevà mè dzonor”. {{verse|chapter=30|verse=24}}E a l’ha ciamalo Giusep an disend: “Che Nosgnor a gionta n’àutr fieul a mia famija!”.
=== Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=30|verse=25}}Apress ëd la nassensa ‘d Giusep, Giacòb a l’ha dije a Laban: “Lass-me andé vìa e torné a ca mia, an mè pais. {{verse|chapter=30|verse=26}}Dame mie fomne e ij mè fieuj e im n’andrai. A l’é për lon ch’i l’hai travajà a tò servissi, i conòsse pro bin ël servissi ch’i l’hai fate”.
{{verse|chapter=30|verse=27}}Laban a l’ha dije: “S’i l’hai trovà grassia ai tò euj, scotme: për n’arvelassion i l’hai savù che Nosgnor a l’ha benedime për càusa toa. {{verse|chapter=30|verse=28}}Dime lòn ch’it veule për paga e mi it lo darai, vàire ch’a sìa a fà nen!”.
{{verse|chapter=30|verse=29}}Giacòb a l’ha rësponduje: “Ti ‘t sas vàire ch’a l’é grand ël travaj ch’i l’hai fàit për ti e vàire ch’a son vnùit esse ij tò beni për euvra mia. {{verse|chapter=30|verse=30}}Anans che mi i rivèissa, a l’era bin pòch lòn ch’it avìe, e adess a l’é chërsù fòra ‘d mzura. Nosgnor a l’ha benedite për ël mojen ëd lòn ch’i fasìa mi. Adess a l’é vnùit ël temp ch’i travaja mach për mia famija.
{{verse|chapter=30|verse=31}}Laban a l’ha rësponduje: “Còs i l’hai da dete?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “It l’has da deme gnente. Contut, se ti ‘t faras për mi tut lòn ch’it diso, i tornerai a porté an pastura tò strop e a guernelo. {{verse|chapter=30|verse=32}}Ancheuj i passerai an mes a a tut ël tò cabial: buta da banda tute le bestie ‘d color ëscur tra le feje, e tute le bestie giaiolà e macià tra le crave: col-lì a sarà mè salari. {{verse|chapter=30|verse=33}}Për l’avnì, mia istessa onestà a rëspondrà për mi: quand ch’it ëvniras a controlé mè salari, tute le bestie ch’a saran nen giajolà o macià an tra le crave e ‘d color mòro an tra le feje, s’as troveran dacant ëd mi e a saran coma robà”.
{{verse|chapter=30|verse=34}}Laban a l’ha dije: “Va bin, ch’a sia com it l’has dit”. {{verse|chapter=30|verse=35}}Antlora, an col medésim dì a l’ha butà da banda ij boch ëstrià e giajolà e tute le crave macià e giajolà, minca na bestia ch’a l’avìa dël bianch e tùit ij cap ëd color mòro an tra le feje. A l’ha fidaje ai sò fieuj, {{verse|chapter=30|verse=36}}e a l’ha fissà na dëstansa ‘d tre giornà ‘d marcia an tra chiel e Giacòb; ant ël mentre Giacòb a pasturava j’àutre bestie ‘d Laban. {{verse|chapter=30|verse=37}}Ma Giacòb a l’ha ciapà ëd branch tënner d’arbra, ëd mandola e ‘d plajo, a l’ha ancidune la pleuja a righe bianche butandje a nù ël bianch dij branch. {{verse|chapter=30|verse=38}}Peui chiel a l’ha butà ij branch dëscorsà ant ij treu e ant j’abeivor dl’eva, andova ch’a vnisìa a bèive ‘l cabial, pròpi an vista dle bestie, ch’as quatavo cand a vnisìo a bèive. {{verse|chapter=30|verse=39}}Parèj che le bestie a son quatasse dë 'dnans dij branch e le crave a l’han fàit rassa ëd cravòt ëstrijà, macià e giajolà. {{verse|chapter=30|verse=40}}Për le feje Giacòb a l’ha separaje përchè le bestie a l’avèisso dë 'dnans a lor j’animaj strià e tuti coj ëd color ëscor dle strop ëd Laban. E ij cabiaj ch’a l’ero constituisse parèj për sò cont, a l’han nen butaje ansema a lë strop ëd Laban. {{verse|chapter=30|verse=41}}Minca na vira ch’as quatavo ‘d bestie gajarde, Giacòb a butava ij branch ant ij treu, an vista dle bestie, për feje concepì dë 'dnans a le rame. {{verse|chapter=30|verse=42}}Nopà, cand che le bestie a l’ero débole, a-j butava nen. Parèj che le bestie splufrìe dlë strop a j’ero për Laban, e cole fòrte për Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=43}}A l’é parèj che Giacòb a l’é dventà rich fòra ‘d mzura e a l’ha avù na bela partìa dë strop an quantità gròssa, servente e servent, gamej e aso.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
jfi2jf7e30c0x2tvyfaxb9zz8qx8665
21621
21620
2022-08-25T14:48:39Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29|Genesi 29]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 30 ==
[[File:La Bibia piemontèisa - Génesi 30.ogg|thumb|La Bibia piemontèisa - Génesi 30]]
{{verse|chapter=30|verse=1}}Rachel, an vëdend ch’a podìa nen deje 'd fieuj a Giacòb, a l’era dventà gelosa dla seur e a l’ha dije a Giacòb: “Dame ‘d fieuj, dësnò mi i na meuiro!”. {{verse|chapter=30|verse=2}}Giacòb a l’é anrabiasse contra 'd Rachel e a l’ha dije: “Mi i peudo nen buteme al pòst ëd Nosgnor. A l’é chiel ch’at ampediss d’avèj ëd fieuj<ref>Let. “ch’at nega ‘l frut ëd toa fàuda”. </ref>”. {{verse|chapter=30|verse=3}}Chila a l’ha replicaje: “Pija mia sërventa Bila: va cogete con chila e mi i andoterai<ref>Let. “parèj ch’a parturissa an mè ginoj”.</ref> ij fieuj che chila at butrà al mond. A sarà parèj che mi i l’avraj ëd fieuj grassie a chila”. {{verse|chapter=30|verse=4}}Rachel, antlora, a l’ha daje për fomna a Giacòb soa serventa Bila, e Giacòb a l’é andàit a cogesse con chila. {{verse|chapter=30|verse=5}}Bila a l’é restane ansenta e a l’ha partorì a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=6}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha fame giustissia. A l’ha scotà mia preghiera e a l’ha dame ‘n fieul. Për lòn a l’han ciamalo Dan. {{verse|chapter=30|verse=7}}Bila, la serventa ‘d Rachel a l’é peui torna restà ansenta e a l’ha daje n’àutr fieul a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=8}}Rachel a disìa: “Nosgnor a l’ha butame an competission con mia seur e a l’é stàita pitòst malfé, ma i l’hai fàila. Për lòn a l’han ciamalo Neftali. {{verse|chapter=30|verse=9}}Ant ël mentre Lea, renduss-ne cont ch’a podìa pì nen avèj ëd masnà, a l’ha pijà soa serventa Zilpa e a l’ha dàila për fomna a Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=10}}Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb un fieul. {{verse|chapter=30|verse=11}}Lea a disìa: “Për boneur!”, e a l’ha ciamalo Gad. {{verse|chapter=30|verse=12}}Peui Zilpa, la serventa ‘d Lea, a l’ha daje a Giacòb në scond fieul. {{verse|chapter=30|verse=13}}E Lea a disìa: “Che ‘d gòj! Ora tute le fomne as arlegreran con mi!”. A l’é për lòn ch’a l’han ciamalo Aser.
{{verse|chapter=30|verse=14}}Al temp dl’amson, Ruben a l’é surtì e a l’ha trovà ‘d mandrela, ch’a l’ha portala a soa mare Lea. Rachel a l’ha dije a Lea: “Dame ‘n pòch ëd mandrele ‘d tò fieul. {{verse|chapter=30|verse=15}}Ma Lea a l’ha rësponduje: “Tl’has nen pro d’avèj portame vìa l’òm, e adess voles-to porteme vìa ‘dcò le mandrele ‘d mè fieul?”. Rachel a l’ha seguità a dì: “E bin, ch’as cogia pura con ti për ësta neuit, an cambi dle mandrele ‘d tò fieul”.
{{verse|chapter=30|verse=16}}A la sèira, cand che Giacòb a l’é rivà da la campagna, Lea a l’é surtije ancontra e a l’ha dije: “Venta ch’it ven-e da mi, përchè mi i l’hai pagà ‘l drit d’avèjte, con le mandrele ‘d mè fieul”. A l’é parèj che Giacòb a l’é cogiasse con chila, për cola neuit. {{verse|chapter=30|verse=17}}Nosgnor a l’ha scotà Lea, ch’a l’é torna restà ansenta e a l’ha daje a Giacòb un quint fieul. {{verse|chapter=30|verse=18}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha dame mè salari për avèje dàit a me òm na serventa për fomna”. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamalo Issacar. {{verse|chapter=30|verse=19}}Peui Lea a l’é restà torna ansenta e a l’ha daje a Giacòb ël fieul ch'a fà ses. {{verse|chapter=30|verse=20}}Lea a l’ha dit: “Nosgnor a l’ha fame ‘n bel regal; costa vira mè marì am farà d’onor, përchè ch’i l’hai daje ses fieuj”. A l’han daje ‘l nòm ëd Zabulon. {{verse|chapter=30|verse=21}}An séguit a l’ha butaje al mond na fija, e a l’han ciamala Dina.
{{verse|chapter=30|verse=22}}Peui Nosgnor a l’é visass-ne dla condission ëd Rachel, a l’ha scotala e a l’ha rendula drua. {{verse|chapter=30|verse=23}}Rachel a l’é restà ansenta e a l’ha butaje al mond un fieul. Chila a disìa: “Nosgnor a l’ha arlevà mè dzonor”. {{verse|chapter=30|verse=24}}E a l’ha ciamalo Giusep an disend: “Che Nosgnor a gionta n’àutr fieul a mia famija!”.
=== Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=30|verse=25}}Apress ëd la nassensa ‘d Giusep, Giacòb a l’ha dije a Laban: “Lass-me andé vìa e torné a ca mia, an mè pais. {{verse|chapter=30|verse=26}}Dame mie fomne e ij mè fieuj e im n’andrai. A l’é për lon ch’i l’hai travajà a tò servissi, i conòsse pro bin ël servissi ch’i l’hai fate”.
{{verse|chapter=30|verse=27}}Laban a l’ha dije: “S’i l’hai trovà grassia ai tò euj, scotme: për n’arvelassion i l’hai savù che Nosgnor a l’ha benedime për càusa toa. {{verse|chapter=30|verse=28}}Dime lòn ch’it veule për paga e mi it lo darai, vàire ch’a sìa a fà nen!”.
{{verse|chapter=30|verse=29}}Giacòb a l’ha rësponduje: “Ti ‘t sas vàire ch’a l’é grand ël travaj ch’i l’hai fàit për ti e vàire ch’a son vnùit esse ij tò beni për euvra mia. {{verse|chapter=30|verse=30}}Anans che mi i rivèissa, a l’era bin pòch lòn ch’it avìe, e adess a l’é chërsù fòra ‘d mzura. Nosgnor a l’ha benedite për ël mojen ëd lòn ch’i fasìa mi. Adess a l’é vnùit ël temp ch’i travaja mach për mia famija.
{{verse|chapter=30|verse=31}}Laban a l’ha rësponduje: “Còs i l’hai da dete?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “It l’has da deme gnente. Contut, se ti ‘t faras për mi tut lòn ch’it diso, i tornerai a porté an pastura tò strop e a guernelo. {{verse|chapter=30|verse=32}}Ancheuj i passerai an mes a a tut ël tò cabial: buta da banda tute le bestie ‘d color ëscur tra le feje, e tute le bestie giaiolà e macià tra le crave: col-lì a sarà mè salari. {{verse|chapter=30|verse=33}}Për l’avnì, mia istessa onestà a rëspondrà për mi: quand ch’it ëvniras a controlé mè salari, tute le bestie ch’a saran nen giajolà o macià an tra le crave e ‘d color mòro an tra le feje, s’as troveran dacant ëd mi e a saran coma robà”.
{{verse|chapter=30|verse=34}}Laban a l’ha dije: “Va bin, ch’a sia com it l’has dit”. {{verse|chapter=30|verse=35}}Antlora, an col medésim dì a l’ha butà da banda ij boch ëstrià e giajolà e tute le crave macià e giajolà, minca na bestia ch’a l’avìa dël bianch e tùit ij cap ëd color mòro an tra le feje. A l’ha fidaje ai sò fieuj, {{verse|chapter=30|verse=36}}e a l’ha fissà na dëstansa ‘d tre giornà ‘d marcia an tra chiel e Giacòb; ant ël mentre Giacòb a pasturava j’àutre bestie ‘d Laban. {{verse|chapter=30|verse=37}}Ma Giacòb a l’ha ciapà ëd branch tënner d’arbra, ëd mandola e ‘d plajo, a l’ha ancidune la pleuja a righe bianche butandje a nù ël bianch dij branch. {{verse|chapter=30|verse=38}}Peui chiel a l’ha butà ij branch dëscorsà ant ij treu e ant j’abeivor dl’eva, andova ch’a vnisìa a bèive ‘l cabial, pròpi an vista dle bestie, ch’as quatavo cand a vnisìo a bèive. {{verse|chapter=30|verse=39}}Parèj che le bestie a son quatasse dë 'dnans dij branch e le crave a l’han fàit rassa ëd cravòt ëstrijà, macià e giajolà. {{verse|chapter=30|verse=40}}Për le feje Giacòb a l’ha separaje përchè le bestie a l’avèisso dë 'dnans a lor j’animaj strià e tuti coj ëd color ëscor dle strop ëd Laban. E ij cabiaj ch’a l’ero constituisse parèj për sò cont, a l’han nen butaje ansema a lë strop ëd Laban. {{verse|chapter=30|verse=41}}Minca na vira ch’as quatavo ‘d bestie gajarde, Giacòb a butava ij branch ant ij treu, an vista dle bestie, për feje concepì dë 'dnans a le rame. {{verse|chapter=30|verse=42}}Nopà, cand che le bestie a l’ero débole, a-j butava nen. Parèj che le bestie splufrìe dlë strop a j’ero për Laban, e cole fòrte për Giacòb. {{verse|chapter=30|verse=43}}A l’é parèj che Giacòb a l’é dventà rich fòra ‘d mzura e a l’ha avù na bela partìa dë strop an quantità gròssa, servente e servent, gamej e aso.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
k3us407ano3b3rcsav7g0wd2rvxovm6
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31
0
944
21622
21575
2022-08-25T17:57:13Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manda 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sle montagne e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sle montagne.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
cs6qqwfp0v0wyl3n4j6dhkw2lt1qlh6
21623
21622
2022-08-25T18:06:56Z
Pcastellina
15
/* Un pat an tra Giacòb e Laban */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manda 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sij mont e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sij mont..
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
ofeybkx6g0uk7g4qc2glcqfbjrpnv7q
21624
21623
2022-08-25T18:45:51Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 31.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 31]]
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manda 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sij mont e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sij mont..
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
mmv7z8w4lgc13m1q4xwa4qoqwocwtqx
21625
21624
2022-08-25T18:50:35Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 31.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 31]]
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot<ref>Cfr. Génesi 28:18-22.</ref>. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manca 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sij mont e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sij mont..
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
7tcr8se6amd8rn427kimd0sa1xoxfwp
21628
21625
2022-08-26T07:58:51Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 31.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 31]]
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot<ref>Cfr. Génesi 28:18-22.</ref>. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manca 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sij mont e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sij mont.
{{verse|chapter=31|verse=55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
cc5ixlzxqghhao5sv0kl8pjsxyheh90
21633
21628
2022-08-26T08:41:10Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 30|Genesi 30]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 31 ==
=== Giacòb a scapa vìa da Laban ===
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 31.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 31]]
{{verse|chapter=31|verse=1}}Giacòb a l’era vnùit a savèj che ij fieuj ëd Laban a disìo: “Giacòb a l’é pijasse lòn ch’a l’era ‘d nòst pare e, con lòn ch’a l’era nen ël sò, a l’é fasse tuta costa fortun-a. {{verse|chapter=31|verse=2}}Giacòb a l’ha vardà ‘dcò la facia ‘d Laban e a l’é ancorzusne che, anvers ëd chiel, a l’era nen coma prima.
{{verse|chapter=31|verse=3}}Nosgnor a l’ha dije a Giacòb: “Torna al pais dij tò grand, ant ël leugh andova ch’it ses nassù e mi i sarai con ti”.
{{verse|chapter=31|verse=4}}Anlora Giacòb a l’ha mandà a ciamé Rachel e Lea, për ch’a vnèisso al camp anté ch’a tnisìa ij sò strop, {{verse|chapter=31|verse=5}}e a l’ha dije: “I son ancorzume dal visagi ëd vòst pare ch’am varda pì nen coma ch’a fasìa prima, ma ël Dé ‘d mè pare a l'é con mi<ref>O “a l’é stàit”.</ref>. {{verse|chapter=31|verse=6}}Vojàutre i seve bin che mi i l’hai servì vòstr pare con tute mie fòrse; {{verse|chapter=31|verse=7}}tutun, vòstr pare a l’ha sbefiame e a l’ha cambià des vire mè salari, ma Nosgnor a l’ha nen përmetuje ‘d feme dël mal.
{{verse|chapter=31|verse=8}}Se vòstr pare a disìa: ‘Le bestie giajolà a saran tò salari, tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial giajolà; s’ a disìa: ‘Le bestie strià a saran tò salari’, anlora tut lë strop a fasìa rassa ‘d cabial strià. {{verse|chapter=31|verse=9}}Parèj Nosgnor a l’ha gavaje le bestie a vòst pare e a l’ha daje a mi. {{verse|chapter=31|verse=10}}Na vira, quand ël cit ëstrop a va an calor, mi ant la seugn i l’hai aussà j’euj e i l’hai vëddù che ij boch darera a monté le bestie a l’ero macià, strià, giajolà e vairolà. {{verse|chapter=31|verse=11}}L’àngel ëd Nosgnor a l’ha dime ant ël seugn: ‘Giacòb!’. I l’hai rësponduje: ‘Còsa comandes-to?’. {{verse|chapter=31|verse=12}}Chiel a l’ha dime: ‘Àussa j’euj e varda, tùit ij boch ch’a monto le bestie a son strià, vairolà e giajolà, përchè ch’i l’hai vëddù lòn che Laban at fà. {{verse|chapter=31|verse=13}}Mi i son ël Dé ch’a l’é manifestasse a ti a Betel, andoa ch’it l’has onzù la pera sacrà e andova ch’it l’has fame ‘n vot<ref>Cfr. Génesi 28:18-22.</ref>. Adess àuss-te, part da cost pais e torna al pais anté ch’it ses nassù”.
{{verse|chapter=31|verse=14}}Rachel e Lea a l’han rësponduje: “Për nojàutre a va bin! I l’avrìo, comsëssìa, arseivù an ardità gnun dij beni ‘d nòst pare. {{verse|chapter=31|verse=15}}Chiel a l’ha tratane coma s’i fusso ‘d forestere, dal moment ch’a l’ha vendune e a l’ha ‘dcò mangiasse nòst dné. {{verse|chapter=31|verse=16}}Tuta la richessa che Nosgnor a l’ha gavà a nòst pare a l’é stàita nòstra e dij nòstri fieuj. Adess, fà pura lòn che Nosgnor a l’ha dite”.
{{verse|chapter=31|verse=17}}Anlora Giacòb a l’é aussasse, a l’ha carià ij fieuj e le fomne an sij gamej, {{verse|chapter=31|verse=18}}e a l’ha portà via tut ël cabial e tùit ij beni ch’a l’era catasse an Padan-Aram, për torné da Isach, sò pare, ant ël pais ëd Canan.
{{verse|chapter=31|verse=19}}Laban a l’era andàit a tosoné lë strop e Rachel a l’é profitass-ne për porteje vìa j’idoj ‘d famija<ref>תְּרָפִים (tÿrafim) o “mistà pagan-e”, ch’a-j chërdìo protege la famija. </ref> 'd sò pare. {{verse|chapter=31|verse=20}}Giacòb a l’ha schivià l’atension ëd Laban l’Aramé, nen avertendlo ch’a stasìa për scapé; {{verse|chapter=31|verse=21}}parèj ch’a l’ha podù andess-ne con tut lòn ch’a l'avìa. A l’ha donca travërsà ‘l fium Eufrate e a l’é andass-ne drit anvers le montagne ‘d Galad.
=== Laban a-j cor dapress a Giacòb ===
{{verse|chapter=31|verse=22}}Al ters dì a l’era stàit arferì a Laban che Giacòb a l’era scapass-ne. {{verse|chapter=31|verse=23}}Anlora Laban, ansem a soa gent, a l’é coruje dapress për set dì ‘d marcia e a l’ha rëscontralo an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=24}}Cola neuit, contut, Nosgnor a l’é manifestasse a Laban l’Aramé e a l’ha dije: “Lass-lo sté col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!”.
{{verse|chapter=31|verse=25}}Laban a l’é donca rivà fin-a doa ch’a l’era Giacòb, ch’a l’avìa piantà le tende an sle montagne e Laban con soa gent a l’avìa butà sò campament an sle montagne ‘d Galad. {{verse|chapter=31|verse=26}}Laban a l’ha dije a Giacòb: “Còs l’has-to fàit? It l’has anganame! It l’has portame via mìe fije coma s’a fusso ‘d përzonere ‘d guèra! {{verse|chapter=31|verse=27}}Përchè ses-to scapà dë scondion, tl’has pijame ‘n gir e nen avertime? Mi i l’avrìa date ‘l congé an mes a cant ëd festa, al son ëd cimbaj e ‘d cetre! {{verse|chapter=31|verse=28}}E it l’has permëttume gnanca ‘d basé ij mè fieuj e le mie fije! Sicur it l’has agì pròpi da stupid!” {{verse|chapter=31|verse=29}}A sarìa ‘n mè podèj ëd fete dël mal, ma la neuit passà ‘l Dé ‘d tò pare a l’é manifestass-me e a l’ha dime: ‘Lass-lo sté, col Giacòb, vard-te ‘d dije gnente, pròpi gnente!’. {{verse|chapter=31|verse=30}}Sicur it ses partì përchè ti ‘t magonave ‘d nostalgìa për la ca ‘d tò pare, ma përchè it l’has portame vìa ij mè dio?”.
{{verse|chapter=31|verse=31}}Giacòb a l’ha rësponduje a Laban: “I l’avìa tëmma e i pensava ch’it l’avrie gavame toe fije con la fòrsa. {{verse|chapter=31|verse=32}}Ma për lòn ch’a riguarda ij tò idoj ‘d famija, varda s’it peudes troveje, e ch’a meuira la përson-a ch’a l’ha portatje via! E se ti ’t trove dacant ëd mi a la presensa ‘d nòstra gent na qualsëssìa còsa ch’a sia toa, pijtla pura”. Giacòb a savìa pa ch’a l’era stàita Rachel a porteje vìa ij sò dio ‘d famija.
{{verse|chapter=31|verse=33}}Anlora Laban a l’é intrà ant la tenda ‘d Giacòb e peui ant la tenda ‘d Lea e ant la tenda dle doe servente, ma a l’ha pa trovà lòn ch’a sercava. Peui a l’é surtì da la tenda ‘d Lea e a l’é intrà an cola ‘d Rachel. {{verse|chapter=31|verse=34}}Rachel a l’avìa pijà j’idoj e a l’avìa butaje ant la sela dël gamel, peui a l’era setassje ansima, parèj che Laban a l’ha fognà tuta la tenda ma a l’ha nen trovaje.
{{verse|chapter=31|verse=35}}Anlora Rachel a l’ha dit a sò pare: “Ch’as ofenda nen mè signor s’i peuss nen ausseme dë 'dnans ëd ti, ma a l’é përch’ i l’hai lòn ch’a ven ëd régola a le fomne”. Laban a l’ha donca sercà an tuta la tenda, ma a l’ha nen trovà j’idoj.
{{verse|chapter=31|verse=36}}Giacòb, anlora, a l’é anrabiasse e a l’ha fàit na reprimenda a Laban. A l’ha dije: “Che delit é-lo ch’i l’hai mai fàit, col ch’a l’é mè pëccà përchè it sie butate a corme dapress? {{verse|chapter=31|verse=37}}Adess ch’it l’has fognà tute mie ròbe, còs l’has-to trovà ‘d tute le ròbe ‘d ca toa? Butla sì, dë 'dnans ai mè e ai tò parent e ch’a sio lor a fé da giudes an tra nojàutri doi. {{verse|chapter=31|verse=38}}Vint agn i l’hai passà ansem a ti: toe feje e toe crave a l’han mai sfrasà, e ij moton ëd tò strop i l’hai mai mangiaje. {{verse|chapter=31|verse=40}}I l’hai mai portate gnun-a bestia sbranà: mi i na compensava ‘l dann e ti't m fasìe rimprocc për lòn ch’a vnisìa robà ant ël dì e për lòn ch’a vnisìa robà ‘d neuit. Ëd dì im grevava la càud e ‘d neuit ël ginich, e la seugn a scapava dai mè euj. {{verse|chapter=31|verse=41}}Vint agn i son restà a toa ca: i l’hai servì quatòrdes agn për toe doe fije e ses agn për tò strop, e ti it l’has cangià mè salari des vòlte. {{verse|chapter=31|verse=42}}S’a fussa nen ëstàit con mi ël Dé ‘d mè pare, ël dé d’Abraham, e ‘l Tëmmibil d’Isach, ti, adess, it l’avrìe taparame a man veuide; ma Nosgnor a l’ha vëddù mè magon e la fatiga ‘d mie man, e la neuit passà a l’ha fàit da mediator”.
=== Un pat an tra Giacòb e Laban ===
{{verse|chapter=31|verse=43}}Anlora Laban a l’ha replicà a Giacòb parèj: “Coste fije a son mie fije e costi fieuj a son mè fieuj; coste bestie a son mè cabial e lòn ch’it vëdde a l’é ‘l mè. Còsa podrìa-ne fé ancheuj për coste mie fije e për ij fieuj che lor a l’han butà al mond? {{verse|chapter=31|verse=44}}E bin, foma ‘n pat antra ti e mi e ch’a-i sia un testimòni an tra mi e ti”.
{{verse|chapter=31|verse=45}}Parèj Giacòb a l’ha ciapà na pera e a l’ha drissala coma pera 'd comemorassion. {{verse|chapter=31|verse=46}}Peui a l’ha dit ai mèmber ëd soa famija: “Ambaroné ‘d pere, e coj-lì a l’han ciapà ‘d pere e a l’han fane ‘n baron. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha ciamà col pòst "Jegar-Sahaduta<ref>Laban a l'ha dàit a col leugh un nòm Aramean ch'a veul dì: “Pera dfla testimoniansa" o “costa p'era a l'é na testimoniansa”.</ref>, mentre Giacòb a l’ha ciamalo Galed<ref>Galed a veul ëdcò dì "Pera dla testimoniansa" ma cost nòm a l'é Canaanita o Semita oriental e pì davzin a col che peui a sarìa stàita la lenga ebràica. Jacòb sicura a savìa parlé Aramean, ma a l'ha preferì dovré 'n dialèt ocidental.</ref>”. {{verse|chapter=31|verse=47}}Laban a l’ha dit: “Sto baron ëd pere ch’a sia ancheuj ëd testimoniansa an tra mi e ti”. A l’é për lòn ch’a l'é stait ciamà Galed, {{verse|chapter=31|verse=49}}e ‘dcò Mispa<ref>Mispa (מִצְפָּה, mitspah) a veul dì "post ëd guardia" ma a son-a coma 'l verb ch'as volta an "che chiel a guarda" (יִצֶף, yitsef). Nì Laban nì Jacòb as sentìo sicur l'un ëd l'àutr, parèj a son acordasse d'andé mincaun për soa stra, ciamand a Nosgnor ëd sorvelié. Jacòb a l'avìa nen da manca 'd cost tratà, ma Laban, fòrse a chërdìa 'd si përché ch'a l'avìa përdù ij sò ìdoj 'd protession.</ref>, përchè ch’a l’ha 'dcò dit: “Nosgnor a sarà a l’avàit an tra mi e ti, quand che nojàutri is vedroma pì nen l’un con l’àutr". {{verse|chapter=31|verse=50}}Se ti ‘t trateras mal mie fije e s’it pijeras d’àutre fomne ancora, a sarà nen n’òm ch’a sarà con noi a vëdne, ma, pijëtte varda, Nosgnor midem a sarà ‘l testimòni an tra ti e mi. {{verse|chapter=31|verse=51}}A l’ha giontaje Laban e Giacòb: “Varda-lì sto baron ëd pere e varda costa colòna ch’i l’hai drissà an tra mi e ti. {{verse|chapter=31|verse=52}}Sto mugg a l’é testimòni e costa colòna a testimònia che mi i faso giurament ëd nen dëstraversé sto baron da toa part për atachete, e che ti ‘t fase giurament ëd nen dëstraversé sto baron e sta colòna da la mia part për feme ‘d mal. {{verse|chapter=31|verse=53}}Ël Dé d’Abraham e ‘l Dé ‘d Nacor ch’a sio ij giùdes an tra ‘d nojàutri”. Giacòb a l’ha fàit giurament për ël Tëmmibil ëd sò pare Isach. {{verse|chapter=31|verse=54}}Peui a l’ha smonù ‘n sacrifissi an sij mont e a l’ha anvità soa gent a pijé da mangé. Lor a l’han mangià e a l’han passà la neuit an sij mont.
{{verse|chapter=31|verse=55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca soa.
== Nòte ==
<references />
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
cennt8mxwd25562124twdpa29v467sd
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32
0
945
21629
21577
2022-08-26T08:29:52Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'é seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== Lòta con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son sorvivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’é alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
lirhocbzu8lwqagqoaiba6h1befyupf
21630
21629
2022-08-26T08:30:37Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== Lòta con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son sorvivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’é alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
kidkmynuxo1gkkcw3vhrde70a6mkdx2
21631
21630
2022-08-26T08:35:08Z
Pcastellina
15
/* Lòta con Nosgnor */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== La lòta 'd Giacòb con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son sorvivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’é alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
3phqf5313f9sbh7izodxbu785kbqfjh
21632
21631
2022-08-26T08:40:48Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca soa.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== La lòta 'd Giacòb con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son sorvivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’é alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
bhd5akxii8aoguj961whizeg6m61nb6
21634
21632
2022-08-26T08:43:11Z
Pcastellina
15
/* La lòta 'd Giacòb con Nosgnor */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca soa.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== La lòta 'd Giacòb con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son survivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’é alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
iol2du8wr8q7o53rczwibk1j64tj5xr
21635
21634
2022-08-26T08:44:13Z
Pcastellina
15
/* La lòta 'd Giacòb con Nosgnor */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca soa.{{TOCright}}
== 32 ==
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son stàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son vnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trove 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un ëd sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't daraj la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it daraj la prosperità e rendraj toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doi mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na quaich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch<nowiki>''</nowiki>i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son stàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasieraj prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontraraj. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== La lòta 'd Giacòb con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasseraj nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"Tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son survivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’era alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich· </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
cssenrrv8rw7gxecr49kbf3r5kc989h
21636
21635
2022-08-26T10:58:40Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 31|Genesi 31]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33|Genesi 33]]
| notes =
}}
{{verse|chapter=31|verse=31:55}}(32:1)<ref>Ancomensand da 31:55, ij nùmer dij versèt ëd nòstra version, ch'a van dré a la version anglèisa NET Bible (NET) a son diferent da coj dël test ebràich (BHS), con 31:55 NET = 32:1 HT, 32:1 NET = 32:2 BHS etc., fin-a a 32:32 NET = 32:33 BHS. Da 33:1 ij nùmer dij versèt an la NET e BHS a son torna j'istess.</ref> Parèj, a la matin bonora, Laban a l'ha basà ij sò novod e fije e a l'ha benedije. Peui Laban a l'é partì e a l'é tornass-ne a ca soa.{{TOCright}}
== 32 ==
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 32.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 32]]
{{verse|chapter=32|verse=1}}Anlora Giacòb a l'ha seguità sò viage e j'àngej 'd Nosgnor a son andaje 'ncontra. {{verse|chapter=32|verse=2}}Cand che Giacòb a l'ha vëdduje a l'ha sclamà: "Sto-sì a l'é acampament ëd Nosgnor". Për lòn a l'ha ciamà col leugh Macanaim<ref>A podrìa desse che "Mahanaim" a veul dì "doi acampament". Fòrse ij doj camp a j'ero col ëd Nosgnor e col ëd Giacòb.</ref>.
=== Giacòb a pronta sò rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=32|verse=3}}Giacòb, peui a l'ha mandà anans ëd chiel ëd nunsi al frel Esaù, ch'a stasia ant la tèra 'd Sèir, la region d'Edom. {{verse|chapter=32|verse=4}}A l'ha dije: "I l’eve da di a mè signor Esaù: 'Sossì a l'é lòn ch'a tò servitor Isach a dis: 'I son ëstàit fina-a adèss con Laban coma n'aventissi. {{verse|chapter=32|verse=5}}I son ëvnùit an possess ëd beu, aso, feje, ëd servitor e'd servente. I l'hai mandà 's messagi për informé mè signor, përch'i peussa trové 'd favor dë 'dnans a ti'".
{{verse|chapter=32|verse=6}}Ij mëssagé a son tornà da Giacòb e a l'han dit: "I soma stàit da tò frel Esaù. Chiel a l'é 'n camin ch'at ven ancontra, e con chiel a-i son quatsent òm". {{verse|chapter=32|verse=7}}An ëscotand ësto messagi Giacòb a l'é motobin sbaruvasse e sagrinasse. Anlora a l'ha dividù la gent ch'a l'era con chiel an doi campament, ansem a le màndrie, a jë strop e ai gamèj. {{verse|chapter=32|verse=8}}"Se Esaù a 'taca un dë sti camp," a l'ha pensà tra ‘d chiel, "anlora l'àutr camp a podrà scapé".
{{verse|chapter=32|verse=9}}Peui Giacòb a l'ha pregà ansì: "Dé 'd mè pare Abraham, Dé 'd mè pare Isach! Nosgnor! Ti 't l'has dime: Artorna a toa tèra e dai tò parent, e Mi i't darai la prosperità. {{verse|chapter=32|verse=10}}I son pa degn ëd tut l'amor che, fedel, ti 't l'has manifestà a tò servitor. Con mach mè baston i l'hai traversà 'l Giordan, ma adèss i son ëvnùit a d'esse doi campament. {{verse|chapter=32|verse=11}}Salv-me, it sùplico, da la man ëd mè frel Esaù, përch'i l'hai tëmma che chiel a l'abia pensà 'd taché nen mach mi, ma 'dcò le mare con ij sò fieuj. {{verse|chapter=32|verse=12}}Ma Ti 't l'has dit: 'A l'é cert ch'it darai la prosperità e rendrai toa dissendensa tanme la sabia an sla rivera dël mar<ref>Cfr. Génesi 22:17.</ref>, tanti ch'a peudo gnanca contesse”.
{{verse|chapter=32|verse=13}}Cola neuit Giacòb a l'é stàit ambelelà, peui a l'ha fàit mandé a sò frel Esaù 'n cadò: {{verse|chapter=32|verse=14}}dosent crave e dódes boch, dosent fèje e vint moton, {{verse|chapter=32|verse=15}}tranta gamele con ij sò gamelin, quaranta vache e des tòr, vint sòme e des aso. {{verse|chapter=32|verse=16}}A l'ha fidà tut lòn ai sò servitor ch'a l'han dividulo an doe mandrie. A l'ha dit ai sò servitor: "Passé anans ëd mi, e manten-e na cheich distansa an tra na màndria e l'àutra".
{{verse|chapter=32|verse=17}}Peui a l'ha daje coste istrussion ai servitor ch'a mnavo la prima màndria: "Cand che mè frel av ancontra e av ciama: "Chi è-lo vòst padron? Andoa ch'i seve-ne an camin d'andé? Chi é-lo 'l padron dle màndrie ch'i men-e?". {{verse|chapter=32|verse=18}}Anlora i l’eve da dì: "A son ëd tò servitor Giacòb. A son ëstàite mandà coma 'n cadò për mè signor Esaù. An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". {{verse|chapter=32|verse=19}}Chiel a l'ha 'dcò dàite coste istrussion a jë scond e ai ters servitor, e 'dcò a coj ch'a seguitavo le mandrie. A l'ha dije: "I l’eve da dì la midema còsa a Esaù cand ch'i lo 'ncontre. {{verse|chapter=32|verse=20}}I l’eve ‘dcò da dije: 'An efet, Giacòb an përson-a a marcia pì andarera 'd nojàutri". Giacòb a pensava: "I lo pasierai prima con dij cadò anans ch'i rivo. Apress ëd lòn i l'ancontrarai. Peul desse che chiel am acetrà". {{verse|chapter=32|verse=21}}Ansì a l'han mandaje ij cadò anans, antant che Giacòb a l'ha passà cola neuit a l'acampament.
=== La lòta 'd Giacòb con Nosgnor ===
{{verse|chapter=32|verse=22}}Durant cola neuit Giacòb a l'ha pijà 'n pressa soe doe fomne, soe doe servente, e ij sò óndes fieuj e a l'ha travërsà lë svass dël Iaboch. {{verse|chapter=32|verse=23}}A la pijaje e a l'ha faje traversé 'l torent ansema a tut lòn ch'a l'avìa. {{verse|chapter=32|verse=24}}Ansì Giacòb a l'é restà sol. A l'é stàit antlora che n'òm a l'ha lotà con chiel fin-a a la primalba. {{verse|chapter=32|verse=25}}Cand che col òm a l'é rendusse cont ch'a podìa nen bate Giacòb, a l'ha patlà fòrt soa giontura dl'anca tant che, antramentre ch'a fasìo la lòta, l'anca a l'é dëslogasse. {{verse|chapter=32|verse=26}}Peui l'òm a l'ha dit: "Lass-me andé përchè a l'é già l'alba". E Giacòb a l'ha replicaje: "It lasserai nen andé se prima it l’avras nen benedime".
{{verse|chapter=32|verse=27}}L'òm a l'ha ciamaje: "Coma ‘t ciames-to?". Chiel a-j rispond: "Giacòb". {{verse|chapter=32|verse=28}}"E bin, tò nòm a sarà pi nen Giacòb<ref>Cfr. Génesi 35:10.</ref>, ma Israel, përch' it 't ses batùte con Nosgnor e con j'òm e 't l'has vinciù".
{{verse|chapter=32|verse=29}}Peui Giacòb a l'ha dije: "Për piasì, dime tò nòm". "Përchè t'im ciame ‘l nòm?", a l'ha replicà. Peui a l'ha daje na benedission ambelelà. {{verse|chapter=32|verse=30}}Anlora Giacòb a l'ha dàit a col leugh ël nòm ëd Penuel, përchè, coma ch'a l'ha dëspiegà, "I l'hai vëddù Nosgnor facia a facia e i son survivù".
{{verse|chapter=32|verse=31}}Ël sol a l’era alvasse cand che Giacòb a l’ha passà Penuel, ma adèss chiel a sopiava përché a l'avìa l'anca dësligà. {{verse|chapter=32|verse=32}}Costa-sì a l'é la rason përché j'Israelita, fin-a al dì d'ancheuj a mangio nen ël tèndin ch'a l'é tacà a la giontura dl'anca<ref>Ël nerv siàtich. </ref> përché Giacòb a l'era stàit patlà pròpi an sla giontura dl'anca aranda dël tèndin.
=== Nòte ===
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
<references />
gid5vhdl4e8p6voip99mu231mbgl7ll
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 33
0
946
21637
21579
2022-08-26T11:16:52Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 34|Genesi 34]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 33 ==
=== Rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=33|verse=1}}Giacòb a l’ha vëddù che Esaù a-j rivava ancontra con quatsent òm. Antlora a l’ha daje un pòch a pr’ un-a ij fieuj an tra Lea, Rachel e le doe servente; {{verse|chapter=33|verse=2}}a l’ha butà an testa le servente con ij sò fieuj ëd lor e, darera, Lea con ij sò e, a la fin, Rachel con Giusèp. {{verse|chapter=33|verse=3}}Giacòb a l’é passà dë 'dnans a tuti. A l’é prostërnasse set vire fin-a a tèra anans ëd avzinessje al frel. {{verse|chapter=33|verse=34}}Esaù, contut, a l’é coruje ancontra, a l’ha ambrassalo, a l’é campassje a còl, a l’ha basalo. Tùit e doi a pioravo.
{{verse|chapter=33|verse=5}}Peui Esaù a l’ha aussà j’euj e a l’ha vëddù le fomne e le masnà, e a l’ha ciamaje: “Chi ch’a son sti-sì ch’a son con ti?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A son ij fieuj che Nosgnor a l’è piasuje d'acordé a tò servitor”. {{verse|chapter=33|verse=6}}Anlora a son fasse anans le servente con ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. {{verse|chapter=33|verse=7}}Peui a son fasse anans ëdcò Lea e ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. A la fin a son fasse anans Rachel e Giusep, e a son prostërnasse.
{{verse|chapter=33|verse=8}}Esaù a l’ha ciamaje ancora: “Còs é-la costa carovan-a ch’i l’hai rëscontrà?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A l’é për trové grassia a j’euj ëd mè signor. {{verse|chapter=33|verse=9}}Esaù a l’ha replicà: “Ëd ròba mi i n’hai già pro, mè frel: ch’a resta për ti lòn ch’a l’é tò. {{verse|chapter=33|verse=10}}Ma Giacòb a l’ha ansistù: “Nò, s’i l’hai trovà grassia ai tò euj, agradiss da mia man ij mè cadò, përchè pròpi për sòn i son ëvnù a toa presensa, coma ch’as ven a la presensa ‘d Nosgnor, e ti ‘t l’has acetame. {{verse|chapter=33|verse=11}}Aceta, donca, ël present ch’i l’hai portate, përchè Nosgnor con mi a l’é stàit bin generos e i l’hai ëd tut”. A l’é parèj che Giacòb a l’ha tant ansistù che a la fin Esaù a l’ha acetà ij present ëd Giacòb.
=== Giacòb as separa da Esaù ===
{{verse|chapter=33|verse=12}}Peuj Esaù a l’ha dije: “Gavoma ‘l camp e butomse an viage: mi it companierai”. {{verse|chapter=33|verse=13}}Ma Giacòb a l’ha rësponduje: “Mè signor a sà che le masnà a son dlicà e ch’i l’hai a mè càrich jë strop e le bestie che a pijo ‘l làit; se a së straco ‘dcò mach për un dì, tute le bestie a meuireran. {{verse|chapter=33|verse=14}}Mè signor ch’a passa prima ‘d sò servitor, antant mi im bogerai con tut mè còmod, al pass ëd cole bestie ch’an marcio 'dnans e al pass dle masnà, fin-a ch’i riva dacant a mè signor a Seir”. {{verse|chapter=33|verse=15}}Esaù a l’ha dije: “Almanch peuss-ne lassé con ti na part ëd la gent ch’i l’hai con mi?”. A l’ha rësponduje: “Ma përchè? A l’é pro che mè signor a l’abia concedume sò favor”.
{{verse|chapter=33|verse=16}}A l’é parèj che an col istess dì Esaù a l’ha arpijà la marcia d’artorn anvers Seir. {{verse|chapter=33|verse=17}} Giacòb, nopà, a l’é andass-ne a Sucòt, andoa ch’a l’ha fabricà na ca për chiel e a l’ha fàit ëd bënne për lë strop. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamà col leu Sucòt (ch’a veul dì “arpar”).
=== Giacòb a riva a Canaan ===
{{verse|chapter=33|verse=18}}Giacòb a l’é rivà san e salv a la sità ‘d Sichem, ch’a l’é ant ël pais ëd Canaan, cora ch’a l’é tornà da Padan-Aram, e a l’ha butà ‘l camp an facia a la sità. {{verse|chapter=33|verse=19}}Peui a l’ha catà dai fieuj ëd Camor, pare ‘d Sichem, për sent pesse d’argent, col tòch ëd campagna<ref>Cfr. Giosuè 24:32; Gioann 4:5.</ref> andova ch’a l’avìa piantà soa tenda. {{verse|chapter=33|verse=20}}Ambelelì a l’ha drissà n’autar e a l’ha ciamalo “El-Elohe-Israel” (El, Dé d’Israel)<ref>O “dedicà a El, Dé d’Israel.</ref>.
== Nòte ==
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
ewylzmlg1nwsfcyvhiusnbszpca9a0r
21638
21637
2022-08-26T11:18:33Z
Pcastellina
15
/* Rëscontr con Esaù */
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 34|Genesi 34]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 33 ==
=== Rëscontr con Esaù ===
{{verse|chapter=33|verse=1}}Giacòb a l’ha vëddù che Esaù a-j rivava ancontra con quatsent òm. Antlora a l’ha daje un pòch a pr’ un-a ij fieuj an tra Lea, Rachel e le doe servente; {{verse|chapter=33|verse=2}}a l’ha butà an testa le servente con ij sò fieuj ëd lor e, darera, Lea con ij sò e, a la fin, Rachel con Giusèp. {{verse|chapter=33|verse=3}}Giacòb a l’é passà dë 'dnans a tuti. A l’é prostërnasse set vire fin-a a tèra anans ëd avzinessje al frel. {{verse|chapter=33|verse=4}}Esaù, contut, a l’é coruje ancontra, a l’ha ambrassalo, a l’é campassje a còl, a l’ha basalo. Tùit e doi a pioravo.
{{verse|chapter=33|verse=5}}Peui Esaù a l’ha aussà j’euj e a l’ha vëddù le fomne e le masnà, e a l’ha ciamaje: “Chi ch’a son sti-sì ch’a son con ti?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A son ij fieuj che Nosgnor a l’è piasuje d'acordé a tò servitor”. {{verse|chapter=33|verse=6}}Anlora a son fasse anans le servente con ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. {{verse|chapter=33|verse=7}}Peui a son fasse anans ëdcò Lea e ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. A la fin a son fasse anans Rachel e Giusep, e a son prostërnasse.
{{verse|chapter=33|verse=8}}Esaù a l’ha ciamaje ancora: “Còs é-la costa carovan-a ch’i l’hai rëscontrà?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A l’é për trové grassia a j’euj ëd mè signor. {{verse|chapter=33|verse=9}}Esaù a l’ha replicà: “Ëd ròba mi i n’hai già pro, mè frel: ch’a resta për ti lòn ch’a l’é tò. {{verse|chapter=33|verse=10}}Ma Giacòb a l’ha ansistù: “Nò, s’i l’hai trovà grassia ai tò euj, agradiss da mia man ij mè cadò, përchè pròpi për sòn i son ëvnù a toa presensa, coma ch’as ven a la presensa ‘d Nosgnor, e ti ‘t l’has acetame. {{verse|chapter=33|verse=11}}Aceta, donca, ël present ch’i l’hai portate, përchè Nosgnor con mi a l’é stàit bin generos e i l’hai ëd tut”. A l’é parèj che Giacòb a l’ha tant ansistù che a la fin Esaù a l’ha acetà ij present ëd Giacòb.
=== Giacòb as separa da Esaù ===
{{verse|chapter=33|verse=12}}Peuj Esaù a l’ha dije: “Gavoma ‘l camp e butomse an viage: mi it companierai”. {{verse|chapter=33|verse=13}}Ma Giacòb a l’ha rësponduje: “Mè signor a sà che le masnà a son dlicà e ch’i l’hai a mè càrich jë strop e le bestie che a pijo ‘l làit; se a së straco ‘dcò mach për un dì, tute le bestie a meuireran. {{verse|chapter=33|verse=14}}Mè signor ch’a passa prima ‘d sò servitor, antant mi im bogerai con tut mè còmod, al pass ëd cole bestie ch’an marcio 'dnans e al pass dle masnà, fin-a ch’i riva dacant a mè signor a Seir”. {{verse|chapter=33|verse=15}}Esaù a l’ha dije: “Almanch peuss-ne lassé con ti na part ëd la gent ch’i l’hai con mi?”. A l’ha rësponduje: “Ma përchè? A l’é pro che mè signor a l’abia concedume sò favor”.
{{verse|chapter=33|verse=16}}A l’é parèj che an col istess dì Esaù a l’ha arpijà la marcia d’artorn anvers Seir. {{verse|chapter=33|verse=17}} Giacòb, nopà, a l’é andass-ne a Sucòt, andoa ch’a l’ha fabricà na ca për chiel e a l’ha fàit ëd bënne për lë strop. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamà col leu Sucòt (ch’a veul dì “arpar”).
=== Giacòb a riva a Canaan ===
{{verse|chapter=33|verse=18}}Giacòb a l’é rivà san e salv a la sità ‘d Sichem, ch’a l’é ant ël pais ëd Canaan, cora ch’a l’é tornà da Padan-Aram, e a l’ha butà ‘l camp an facia a la sità. {{verse|chapter=33|verse=19}}Peui a l’ha catà dai fieuj ëd Camor, pare ‘d Sichem, për sent pesse d’argent, col tòch ëd campagna<ref>Cfr. Giosuè 24:32; Gioann 4:5.</ref> andova ch’a l’avìa piantà soa tenda. {{verse|chapter=33|verse=20}}Ambelelì a l’ha drissà n’autar e a l’ha ciamalo “El-Elohe-Israel” (El, Dé d’Israel)<ref>O “dedicà a El, Dé d’Israel.</ref>.
== Nòte ==
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
2sfpukidcsx1cx57j1ei1qyososgrwp
21639
21638
2022-08-26T11:39:22Z
Pcastellina
15
wikitext
text/x-wiki
{{header
| title = [[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]
| author =
| section = [[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]
| previous = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 32|Genesi 32]]
| next = [[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 34|Genesi 34]]
| notes =
}}
{{TOCright}}
== 33 ==
=== Rëscontr con Esaù ===
[[File:La Bìbia piemontèisa - Génesi 33.ogg|thumb|La Bìbia piemontèisa - Génesi 33]]
{{verse|chapter=33|verse=1}}Giacòb a l’ha vëddù che Esaù a-j rivava ancontra con quatsent òm. Antlora a l’ha daje un pòch a pr’ un-a ij fieuj an tra Lea, Rachel e le doe servente; {{verse|chapter=33|verse=2}}a l’ha butà an testa le servente con ij sò fieuj ëd lor e, darera, Lea con ij sò e, a la fin, Rachel con Giusèp. {{verse|chapter=33|verse=3}}Giacòb a l’é passà dë 'dnans a tuti. A l’é prostërnasse set vire fin-a a tèra anans ëd avzinessje al frel. {{verse|chapter=33|verse=4}}Esaù, contut, a l’é coruje ancontra, a l’ha ambrassalo, a l’é campassje a còl, a l’ha basalo. Tùit e doi a pioravo.
{{verse|chapter=33|verse=5}}Peui Esaù a l’ha aussà j’euj e a l’ha vëddù le fomne e le masnà, e a l’ha ciamaje: “Chi ch’a son sti-sì ch’a son con ti?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A son ij fieuj che Nosgnor a l’è piasuje d'acordé a tò servitor”. {{verse|chapter=33|verse=6}}Anlora a son fasse anans le servente con ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. {{verse|chapter=33|verse=7}}Peui a son fasse anans ëdcò Lea e ij sò fieuj ëd lor e a son prostërnasse. A la fin a son fasse anans Rachel e Giusep, e a son prostërnasse.
{{verse|chapter=33|verse=8}}Esaù a l’ha ciamaje ancora: “Còs é-la costa carovan-a ch’i l’hai rëscontrà?”. Giacòb a l’ha rësponduje: “A l’é për trové grassia a j’euj ëd mè signor. {{verse|chapter=33|verse=9}}Esaù a l’ha replicà: “Ëd ròba mi i n’hai già pro, mè frel: ch’a resta për ti lòn ch’a l’é tò. {{verse|chapter=33|verse=10}}Ma Giacòb a l’ha ansistù: “Nò, s’i l’hai trovà grassia ai tò euj, agradiss da mia man ij mè cadò, përchè pròpi për sòn i son ëvnù a toa presensa, coma ch’as ven a la presensa ‘d Nosgnor, e ti ‘t l’has acetame. {{verse|chapter=33|verse=11}}Aceta, donca, ël present ch’i l’hai portate, përchè Nosgnor con mi a l’é stàit bin generos e i l’hai ëd tut”. A l’é parèj che Giacòb a l’ha tant ansistù che a la fin Esaù a l’ha acetà ij present ëd Giacòb.
=== Giacòb as separa da Esaù ===
{{verse|chapter=33|verse=12}}Peuj Esaù a l’ha dije: “Gavoma ‘l camp e butomse an viage: mi it companierai”. {{verse|chapter=33|verse=13}}Ma Giacòb a l’ha rësponduje: “Mè signor a sà che le masnà a son dlicà e ch’i l’hai a mè càrich jë strop e le bestie che a pijo ‘l làit; se a së straco ‘dcò mach për un dì, tute le bestie a meuireran. {{verse|chapter=33|verse=14}}Mè signor ch’a passa prima ‘d sò servitor, antant mi im bogerai con tut mè còmod, al pass ëd cole bestie ch’an marcio 'dnans e al pass dle masnà, fin-a ch’i riva dacant a mè signor a Seir”. {{verse|chapter=33|verse=15}}Esaù a l’ha dije: “Almanch peuss-ne lassé con ti na part ëd la gent ch’i l’hai con mi?”. A l’ha rësponduje: “Ma përchè? A l’é pro che mè signor a l’abia concedume sò favor”.
{{verse|chapter=33|verse=16}}A l’é parèj che an col istess dì Esaù a l’ha arpijà la marcia d’artorn anvers Seir. {{verse|chapter=33|verse=17}} Giacòb, nopà, a l’é andass-ne a Sucòt, andoa ch’a l’ha fabricà na ca për chiel e a l’ha fàit ëd bënne për lë strop. A l’é për lòn ch’a l’ha ciamà col leu Sucòt (ch’a veul dì “arpar”).
=== Giacòb a riva a Canaan ===
{{verse|chapter=33|verse=18}}Giacòb a l’é rivà san e salv a la sità ‘d Sichem, ch’a l’é ant ël pais ëd Canaan, cora ch’a l’é tornà da Padan-Aram, e a l’ha butà ‘l camp an facia a la sità. {{verse|chapter=33|verse=19}}Peui a l’ha catà dai fieuj ëd Camor, pare ‘d Sichem, për sent pesse d’argent, col tòch ëd campagna<ref>Cfr. Giosuè 24:32; Gioann 4:5.</ref> andova ch’a l’avìa piantà soa tenda. {{verse|chapter=33|verse=20}}Ambelelì a l’ha drissà n’autar e a l’ha ciamalo “El-Elohe-Israel” (El, Dé d’Israel)<ref>O “dedicà a El, Dé d’Israel.</ref>.
== Nòte ==
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
s1if3n2mo5h1q7qqwhqze341htjxnwv
La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 43
0
957
21626
21402
2022-08-26T06:35:16Z
Major Galin-a
834
wikitext
text/x-wiki
{{header|title=[[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]|author=|section=[[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]|previous=[[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi/Genesi 42|Genesi 42]]|next=[[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 44|Genesi 44]]|notes=}}
{{chapter|43}}
{{TOCright}}
= Génesi =
== 43 ==
=== Ij fieuj ëd Giacòb a parto torna con Beniamin ===
{{verse|chapter=43|verse=1}}La famin-a a seguitava greva an sël pais. {{verse|chapter=43|verse=2}}Quand che la famija ‘d Giacòb a l’avìa giumai consumà ‘l gran ch’a l’avìo portà da l’Egit, ël pare a l’ha dit ai sò fieuj: “Torné là a caté lòn ch’an serv për vive”. {{verse|chapter=43|verse=3}}Giuda a l’ha rësponduje: “Col òm a l’ha prevnime espress: ‘Vojàutri i sareve nen arseivù a mia presensa se vòst frel a sarà nen con voi’. {{verse|chapter=43|verse=4}}Se ti ‘t ses dispòst a lassé parte nòst frel con noi, nojàutri i caleroma là e i caterom-te ‘d che vive; {{verse|chapter=43|verse=5}}ma se ti it lo lasse nen parte con nojàutri, i androma nen, përchè cost’ òm a l’ha dine: ‘I sareve pa arseivù da mi se con voi a-i sarà nen vòst frel’”. {{verse|chapter=43|verse=6}}Israel a l’ha dit: “Përchè mai i l’eve fàit costa malfàita ‘d dije a col òm ch’i l’avìe ancora ‘n frel?”. {{verse|chapter=43|verse=7}}“A l’é,” a l’han rësponduje, “che l’òm a l’ha ciamane ‘d nòstra famija, e a l’ha dine: ‘L’é-lo ancora viv vòst pare? L’eve-ne ‘n frel?’ e noi i l’oma anformalo ‘d conseguensa. Coma podìo-ne savèj che chiel a l’avrìa dit: ‘Mneme vòst frel’?”. {{verse|chapter=43|verse=8}}Antlora Giuda a l’ha dije a sò pare Israel: “Lassa vnì col fieul ansem a mi. Andomie, s’i voroma dzorvive, ti, nojàutri e nòstre famije. An difet, an ëspeta la mòrt. {{verse|chapter=43|verse=9}}Mi im pòrto garant për chiel e ti im në ciamras cont: s’am capitèissa ‘d pì nen portetlo e ‘d pì nen podèj butetlo dëdnans, i na portrai la colpa për tuta mia vita. {{verse|chapter=43|verse=10}}Se noi i l’avèisso nen tirala a la longa, a st’ora-sì i sarìo già tornà për la sconda vira!”.
{{verse|chapter=43|verse=11}}Antlora sò pare Israel a l’ha dije: “S’a l’é parèj, fé pura com i veule: ant ij vòstri bagagi pijé dël pì bon ëd la produssion dël pais, për portela an cadò a col òm, un pò ‘d balsam e un pò d’amel, goma adraganta, përzin-a e laudanum, ëd pistach e d’amandole. {{verse|chapter=43|verse=12}}Ciapé con voi ël dobi dël dné e porté andaré ij sòld ch’a son ëstàit butà a l’ambocadura dij vòstri sach ëd gran: a peul d’esse ch’a sio sbaliasse. {{verse|chapter=43|verse=13}}Pijé vòst frel e parte, e torné da col òm. {{verse|chapter=43|verse=14}}Che Nosgnor Tut-potent a peuda feve trové misericòrdia d’apress ëd col òm e che av lassa andé l’àutr frel e Beniamin. Për lòn ch’am riguarda, s’i l’hai da perde mie masnà, ch’i-j perda!”.
=== Scond rëscontr con Giusep ===
{{verse|chapter=43|verse=15}}A l’é parèj che ij frej a l’han pijà con lor costi don, e ‘l dobi dël dné, ansem a Beniamin; a son partì e calà an Egit, e a son presentasse dëdnans a Giusep. {{verse|chapter=43|verse=16}}Quand che Giusep a l’ha vëdduje con Beniamin, a l’ha dije a sò antendent: “Men-a costa gent a mia ca, massa na bestia e prontla, përchè a mesdì costa gent a mangerà con mi”. {{verse|chapter=43|verse=17}}L’òm a l’ha fàit coma ch’a l’era stàje comandà e a l’ha mnà cola gent a ca ‘d Giusep. {{verse|chapter=43|verse=18}}Quand ch’a l’han vëddù ch’a l’ero stàit fàit intré ant la ca ‘d Giusep, a son sbaruvasse, e a l’han dit: “A l’é për motiv dël dné ch’a l’é trovasse ant ij sach da forment la prima vira che nojàutri i soma vnùit: a veul sauté a còl ëd nojàutri e ciapene coma dë s-ciav, con ij nòstri aso”. {{verse|chapter=43|verse=19}}A son, donca, avzinasse al mèistr ëd ca ‘d Giusep e a l’han parlaje a l’intrada dla ca: {{verse|chapter=43|verse=20}}A l’han dije: “Ch’an përdon-a, monsù. Nojàutri i soma calà na prima vira për caté ‘d proviande. {{verse|chapter=43|verse=21}}E quand ch’i soma rivà al campament për la neuit e ch’i l’oma dovertà ij nòstri sach ëd forment, e mincadun a l’ha trovà a l’ambocadura ‘d sò sach ij nòstri sòld peisà, e antlora nojàutri i l’oma portalo andarera. {{verse|chapter=43|verse=22}}Noi i l’oma portà n’àutra scòrta dë dné për caté da mangé. Nojàutri i savoma nen chi ch’a l’ha butà ij sòld andrinta ai nòstri sach ëd gran”.
{{verse|chapter=43|verse=23}}L’òm a l’ha rësponduje: “Sté an pas e ch’i l’abie nen tëmma! A l’é vòst Dio, ël Dio ‘d vòst pare ch’a l’ha butave ‘n tesòr ant ij vòst sach ëd forment; ij vòstri sòld a son bin rivà a mi”, e a l’ha mnaje Simeon. {{verse|chapter=43|verse=24}}Parèj, l’antendent a l’ha fàje intré ant la ca ‘d Giusep, e a l’ha portaje d’eva përchè ch’as lavèisso ij pé e a l’ha daje ‘d forage për ij sò aso. {{verse|chapter=43|verse=25}}Lor a l’han prontà ‘l cadò an ëspetand che Giusep a rivèissa për mesdì, përchè a l’avìo savù che lor a l’avrìo fàit ambelelà sò disné. {{verse|chapter=43|verse=26}}Quand che Giusep a l’é tornà a ca, a l’han smonuje ‘l regal ch’a l’avìo con lor e a son prostërnasse për tèra. {{verse|chapter=43|verse=27}}Ma chiel a l’ha salutaje con amicissia e a l’ha ciamaje: “Coma ch’as pòrta vòst pare vej ch’i l’eve dime? L’é-lo ancora an vita?”. {{verse|chapter=43|verse=28}}Lor a l’han rësponduje: “Tò servent, nòst pare, as pòrta bin. A l’é ancora an vita”, e a son torna anginojasse e prostërnasse. {{verse|chapter=43|verse=29}}Giusep a l’ha vëddù Beniamin, sò frel, fieul dl’istessa mare, e a l’ha ciamà: “L’é-lo col-là vòst frel pì giovo, che voi i l’eve dime?”, e adressandse a chiel: “Che Nosgnor at fasa grassia, car ël mè fieul”.
{{verse|chapter=43|verse=30}}E Giusep a l’é surtì an pressa, përchè ch’a l’era comovusse për sò frel e le lerme a-j vnisio a j’euj: a l’é intrà an soa stansia e là a l’ha piorà. {{verse|chapter=43|verse=31}}Peui a l’é lavasse la facia e, fasendse fòrsa, a l’é arpijasse e dominandse a l’ha comandà: “Servì ‘l disné”. {{verse|chapter=43|verse=32}}A l’han servilo da part, për lor a part e ‘dcò a part për j’Egissian ch’a mangiavo da chiel, përchè j’Egissian a peulo nen pijé disné con j’Ebreo; lor a l’han ësgiaj ëd lòn. {{verse|chapter=43|verse=33}}A l’han pijà pòst an facia a chiel, mincadun scond sò rangh, dal pì vej al pìi giovo, e as vardavo l’un l’àutr con maravija. {{verse|chapter=43|verse=34}}Ma chiel a l’ha faje porté, da soa tàula, ëd porsion d’onor, e la porsion ëd Beniamin a l’era sinch vire pì grossa ‘d cola ‘d tuti j’àutri. A l’han beivù con Giusep e a son arlegrasse con chiel fin-a al bonimor.
----
[[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]]
----
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
99bud2yfw2oml3rod5x6h5rwd2bh13j
21627
21626
2022-08-26T06:42:11Z
Major Galin-a
834
wikitext
text/x-wiki
{{header|title=[[La_Bibia_piemontèisa|La Bibia piemontèisa]]|author=|section=[[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi|Genesi]]|previous=[[La_Bibia_piemontèisa/Testament_Vej/Genesi/Genesi 42|Genesi 42]]|next=[[La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 44|Genesi 44]]|notes=}}
{{chapter|43}}
{{TOCright}}
= Génesi =
== 43 ==
=== Ij fieuj ëd Giacòb a parto torna con Beniamin ===
{{verse|chapter=43|verse=1}}La famin-a a seguitava greva an sël pais. {{verse|chapter=43|verse=2}}Quand che la famija ‘d Giacòb a l’avìa giumai consumà ‘l gran ch’a l’avìo portà da l’Egit, ël pare a l’ha dit ai sò fieuj: “Torné là a caté lòn ch’an serv për vive”. {{verse|chapter=43|verse=3}}Giuda a l’ha rësponduje: “Col òm a l’ha prevnime espress: ‘Vojàutri i sareve nen arseivù a mia presensa se vòst frel a sarà nen con voi’. {{verse|chapter=43|verse=4}}Se ti ‘t ses dispòst a lassé parte nòst frel con noi, nojàutri i caleroma là e i caterom-te ‘d che vive; {{verse|chapter=43|verse=5}}ma se ti it lo lasse nen parte con nojàutri, i androma nen, përchè cost’ òm a l’ha dine: ‘I sareve pa arseivù da mi se con voi a-i sarà nen vòst frel’”. {{verse|chapter=43|verse=6}}Israel a l’ha dit: “Përchè mai i l’eve fàit costa malfàita ‘d dije a col òm ch’i l’avìe ancora ‘n frel?”. {{verse|chapter=43|verse=7}}“A l’é,” a l’han rësponduje, “che l’òm a l’ha ciamane ‘d nòstra famija, e a l’ha dine: ‘L’é-lo ancora viv vòst pare? L’eve-ne ‘n frel?’ e noi i l’oma anformalo ‘d conseguensa. Coma podìo-ne savèj che chiel a l’avrìa dit: ‘Mneme vòst frel’?”. {{verse|chapter=43|verse=8}}Antlora Giuda a l’ha dije a sò pare Israel: “Lassa vnì col fieul ansem a mi. Andomie, s’i voroma dzorvive, ti, nojàutri e nòstre famije. An difet, an ëspeta la mòrt. {{verse|chapter=43|verse=9}}Mi im pòrto garant për chiel e ti im në ciamras cont: s’am capitèissa ‘d pì nen portetlo e ‘d pì nen podèj butetlo dëdnans, i na portrai la colpa për tuta mia vita. {{verse|chapter=43|verse=10}}Se noi i l’avèisso nen tirala a la longa, a st’ora-sì i sarìo già tornà për la sconda vira!”.
{{verse|chapter=43|verse=11}}Antlora sò pare Israel a l’ha dije: “S’a l’é parèj, fé pura com i veule: ant ij vòstri bagagi pijé dël pì bon ëd la produssion dël pais, për portela an cadò a col òm, un pò ‘d balsam e un pò d’amel, goma adraganta, përzin-a e laudanum, ëd pistach e d’amandole. {{verse|chapter=43|verse=12}}Ciapé con voi ël dobi dël dné e porté andaré ij sòld ch’a son ëstàit butà a l’ambocadura dij vòstri sach ëd gran: a peul d’esse ch’a sio sbaliasse. {{verse|chapter=43|verse=13}}Pijé vòst frel e parte, e torné da col òm. {{verse|chapter=43|verse=14}}Che Nosgnor Tut-potent a peuda feve trové misericòrdia d’apress ëd col òm e che av lassa andé l’àutr frel e Beniamin. Për lòn ch’am riguarda, s’i l’hai da perde mie masnà, ch’i-j perda!”.
=== Scond rëscontr con Giusep ===
{{verse|chapter=43|verse=15}}A l’é parèj che ij frej a l’han pijà con lor costi don, e ‘l dobi dël dné, ansem a Beniamin; a son partì e calà an Egit, e a son presentasse dëdnans a Giusep. {{verse|chapter=43|verse=16}}Quand che Giusep a l’ha vëdduje con Beniamin, a l’ha dije a sò antendent: “Men-a costa gent a mia ca, massa na bestia e prontla, përchè a mesdì costa gent a mangerà con mi”. {{verse|chapter=43|verse=17}}L’òm a l’ha fàit coma ch’a l’era stàje comandà e a l’ha mnà cola gent a ca ‘d Giusep. {{verse|chapter=43|verse=18}}Quand ch’a l’han vëddù ch’a l’ero stàit fàit intré ant la ca ‘d Giusep, a son sbaruvasse, e a l’han dit: “A l’é për motiv dël dné ch’a l’é trovasse ant ij sach da forment la prima vira che nojàutri i soma vnùit: a veul sauté a còl ëd nojàutri e ciapene coma dë s-ciav, con ij nòstri aso”. {{verse|chapter=43|verse=19}}A son, donca, avzinasse al mèistr ëd ca ‘d Giusep e a l’han parlaje a l’intrada dla ca: {{verse|chapter=43|verse=20}}A l’han dije: “Ch’an përdon-a, monsù. Nojàutri i soma calà na prima vira për caté ‘d proviande. {{verse|chapter=43|verse=21}}E quand ch’i soma rivà al campament për la neuit e ch’i l’oma dovertà ij nòstri sach ëd forment, mincadun a l’ha trovà a l’ambocadura ‘d sò sach ij nòstri sòld peisà, e antlora nojàutri i l’oma portalo andarera. {{verse|chapter=43|verse=22}}Noi i l’oma portà n’àutra scòrta dë dné për caté da mangé. Nojàutri i savoma nen chi ch’a l’ha butà ij sòld andrinta ai nòstri sach ëd gran”.
{{verse|chapter=43|verse=23}}L’òm a l’ha rësponduje: “Sté an pas e ch’i l’abie nen tëmma! A l’é vòst Dio, ël Dio ‘d vòst pare ch’a l’ha butave ‘n tesòr ant ij vòst sach ëd forment; ij vòstri sòld a son bin rivà a mi”, e a l’ha mnaje Simeon. {{verse|chapter=43|verse=24}}Parèj, l’antendent a l’ha fàje intré ant la ca ‘d Giusep, e a l’ha portaje d’eva përchè ch’as lavèisso ij pé e a l’ha daje ‘d forage për ij sò aso. {{verse|chapter=43|verse=25}}Lor a l’han prontà ‘l cadò an ëspetand che Giusep a rivèissa për mesdì, përchè a l’avìo savù che lor a l’avrìo fàit ambelelà sò disné. {{verse|chapter=43|verse=26}}Quand che Giusep a l’é tornà a ca, a l’han smonuje ‘l regal ch’a l’avìo con lor e a son prostërnasse për tèra. {{verse|chapter=43|verse=27}}Ma chiel a l’ha salutaje con amicissia e a l’ha ciamaje: “Coma ch’as pòrta vòst pare vej ch’i l’eve dime? L’é-lo ancora an vita?”. {{verse|chapter=43|verse=28}}Lor a l’han rësponduje: “Tò servent, nòst pare, as pòrta bin. A l’é ancora an vita”, e a son torna anginojasse e prostërnasse. {{verse|chapter=43|verse=29}}Giusep a l’ha vëddù Beniamin, sò frel, fieul dl’istessa mare, e a l’ha ciamà: “L’é-lo col-là vòst frel pì giovo, che voi i l’eve dime?”, e adressandse a chiel: “Che Nosgnor at fasa grassia, car ël mè fieul”.
{{verse|chapter=43|verse=30}}E Giusep a l’é surtì an pressa, përchè ch’a l’era comovusse për sò frel e le lerme a-j vnisio a j’euj: a l’é intrà an soa stansia e là a l’ha piorà. {{verse|chapter=43|verse=31}}Peui a l’é lavasse la facia e, fasendse fòrsa, a l’é arpijasse e dominandse a l’ha comandà: “Servì ‘l disné”. {{verse|chapter=43|verse=32}}A l’han servilo da part, për lor a part e ‘dcò a part për j’Egissian ch’a mangiavo da chiel, përchè j’Egissian a peulo nen pijé disné con j’Ebreo; lor a l’han ësgiaj ëd lòn. {{verse|chapter=43|verse=33}}A l’han pijà pòst an facia a chiel, mincadun scond sò rangh, dal pì vej al pìi giovo, e as vardavo l’un l’àutr con maravija. {{verse|chapter=43|verse=34}}Ma chiel a l’ha faje porté, da soa tàula, ëd porsion d’onor, e la porsion ëd Beniamin a l’era sinch vire pì grossa ‘d cola ‘d tuti j’àutri. A l’han beivù con Giusep e a son arlegrasse con chiel fin-a al bonimor.
----
[[La Bibia piemontèisa|Artòrn a la Tàula dla Bibia]]
----
[[Category:Piemontèis]]
[[Category:Bibia]]
[[Category:Testament Vej]]
[[Category:Genesi]]
nvzi2kn3znj1ufkwlyx3tzdxfw6oe4v