Sestrals

De Biquipedia

As Sestrals
Ras puntas de Sestrals y Es Puis (Os Pueyos) embistas dend'o lugar de Puertolas.
Ras puntas de Sestrals y Es Puis (Os Pueyos)
embistas dend'o lugar de Puertolas.
Altaria 2106 m
Latitú 42º 31' 54" Norte
Lonchitú 0º 14' 15" Ueste
Situazión D'entre ra Bal d'Añisclo i ra bal de Puertolas,
Uesca, Aragón.
Cordelera Perinés
Primera puyada -
Rota de puyada
más fázil
Dende Bestué per ro transcruze d'a Mallata Fueba.

Ras Sestrals son tres tucas d'o sarrato norte-sud que trestalla ra Bal d'Añisclo dera Bal de Puertolas. A más, constituyen un seumento d'a muga d'o Parque Nazional d'Ordesa i d'As Tres Serols.

Ra Sestral d'o Reguero ó Garrot Campana (2073 m) ye ra més septentrional d'as tres Sestrals. Aubre paso ent'as estibas d'a Plana Canal i ro Tozal d'a Fueba, an bi fincan ros refuxios d'a Mallata Fueba i Plana Canal.

Ra Sestral Alta (2106 m) ye ra punta más alta d'o conxunto, pero ra suya forma prou més lebera que ras autras fan-la trafulcar asobent. Aintre d'o mallo, ye ra punta zentral d'o conxunto.

Ra Sestral Baxa (2060 m) ye ra más meridional d'as tres tucas, zaguera abantis d'a Breca d'es Aires, que ye ro nome qui prene á ro lugar ro forato existent d'entre os carauteristicos zillos d'ista i Os Pueyos.

Es Puis ú Os Pueyos son ras torriellas calcarias que s'alzan dimpués d'a Sestral Baxa. Ro sarrato se perlienga á baxo ent'a bal d'o Bellós i ye clamau astí Colluguana.