Waterloo

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica.
Mapa dij muviment de la bataja de Waterloo
Mapa dij muviment de la bataja de Waterloo

La Bataja de Waterloo, el 18 de giugn del 1815, l'è stada l'ùltima cumbatuda de Napuleoon, e l'è stada ancasì vuna dij pusè sanguinoos del XiX secol.

L'è durada 8 ur, e in quel period ghe sont staa 48.000 mort. L'è stada in fra i camp e i faturii de Waterloo, in Belgi, in dove che l'esercit de Napoleoon el s'è scontraa cont i inglès de Wellington. El frances l'èra segur de vinc, e a l'inizi el pareva che dovess andaa inscii, ma i atach de la la cavalarìa francesa ijn staa contenii de l'artiglieria inglesa. Anca el teren fangos (aveva piovuu tùtt el di prima, e anca el di de la bataja el temp l'era brutt) l'haa ralentaa l'atach frances.

I sort de la bataja ijn rimast incert finna a quand l'è rivaa l'esercit prusiàn comandaa del general Blücher. El Napuleoon el voreva dividd i sò aversarj per cumbatij separatament, e l'aveva cercaa de blocaa el Blücher senza riessiv. El se spetava minga peò l'ariv dj prusian e el sò esercit, fort de 120.000 omen e 374 canuni el s'è troà de front complessivament 223.000 omen e 500 canuni.

A la fin de la Bataja Napoleoon l'è staa esiliaa a Sant'Elena, in dove che l'è mort 6 ann dopu.