Medhelan
From Wikipedia
I ORIGIN CELTEGH DE MILÀN
Sora la stòria de la fondazion del nòst Milàn, o mej cognossu ne l’antichità come “Medhelan”, se ne senten de tucc i color, minga ultima la soa origin romana ! Bon, poeudom dìi che l'è minga vera: Milàn l'è stà fondà d’ona antiga tribù celtega ciamada “Insuber”, che l'era gianmò stanziada sul territori lombard, prima de l'imperador Giulio Cesare. L'è lu medesim ch'el scriv su el sò "De Bello Gallico". El Cesare el diseva che el villag de Medhelan (perché se trattava minga gianmò de ona città come la intendom nunch) l'era la capital de tutta la Gallia Cisalpina e che tutt i tribù celtegh la consideraven sò capital "maxima"; el diseva anca che l'era stada fondada già de temp (cioè gianmò prima del Cesare) appunto di Insuber, ona di tribù pussèe granda e importanta de tutta la Gallia Cisalpina. La data de la fondazion l’è minga quèlla che tutt i alter creden de savè, (IV° sec. a.C.), ma l’è pussè vègia: la devom portalla almen al VII° sec. a.C. come ch’el dis vun di pussè important storegh “Tito Livio”. Segond quest chi, Milàn l’era sta fondaa, quand che sora Roma regnava el Tarquinio Prisco (616-579 a.C.). Ona tribù de la Gallia Transalpina, che se ciamava Insubri, ha ciapà la strada di valichi alpini e quand che se sera accorgiuda ch’el territori in doe seren capità el se ciamava “Insubrio”, consideraren el nomm de bon auspici. Inscì el re Belloveso el domandava ai sò sacerdotti (Druidi) de fa ona preghiera ai Dee per savè in che sitt fa suu el villag: quest chi ghe domandaren de bon agli Dei che gh’hann mandà giò on segnall sòtta i sembianzi d’ona “scrofa semilanuta” bianca d’on purscell del bosch. I Druidi el consideraven on sègn magic provenient di dèi, perché el bianc l'è el simbol del candor, sicchè gh'erenn andà adrèe, fina d'ona sces de biancospin e chi hann impiantàa ona prèia e intòrna a quèsta chi hann scomincià a tràa suu ona cinta. Attornà a quest'ultim hann fàa suu el lor villag. El legn de biancospin l'era la rappresentazion de la dea Belisama e del dio Belenos. Ciamaren el lor villag "Medhelan" ch'el significa minga "in mèzza a la pianura" ma "santuari de mezz" , in d'on loeugh considerà sacher, de la presenza d'on spègg d'acqua pura: i vii come Pantano e Laghetto fàn memòria de la lor presenza. Pussèe innanz, de on quaj secol, hann fa suu on santuari proppri in onor de la dea Belisama cont di insègna dòr che i Insubri cont l'arriv di roman, hann trà su e nasconduu in di montagni. Gh'è de savèe che i Insubri come tucc i alter tribù celtegh, faseven minga i ròbb inscì come'l vègnen: quand doveven fa suu di villag, o di templi, consideraven la posizion geografica, la presenza di particolàr corrent enèrgetegh, la vicinanza di font retegnuu sacre e l'allinèament cont di aster particolari o element del tèrritori consideràa significativ. Tutt quest perché el doveva rappresentà on center d'equilibri intra el Ciel e la Terra, in d'ona perfetta armonia. De l'origin celtegh de Milàn, in quej dìi d'incoeu, se poeuden vedè anmò di simbol particolari. Avant de tutt l'è ben regordà la "scrofa semilanuta" che la poeudom vedè in de la piazza Mercanti, vun di simbol pussèe antig del nost Milàn. Poeu la gh'è la rogora che l'era la pianta pussèe magic di Druidi, visibil in sul porton del Domm de manzina, quand quel chi l'è minga avert. Denter al Domm, in sul plafond de drizza se poeuden vedèe tant di bell "triskell", el simbol per eccelenza celtegh ch'el rappresenta el percors ch'el sol el fa in de l'ann ma anca el spirit e el ciclo de la Vita di Omenn. Minga ultim la gh'è quèlla prèia tant simpatega e minga tant piscinina ch'l San Barnaba utilizzò per evangelizàa i cittadin de Milàn. L'è ona prèia antiga e importanta per i popol Celtegh Insubri perché la rappresenta cont i so 13 ragg el calendari luni-solari e anca la roeuda della Vita. L'è anca quèsta on simbol solar del dio Belenos. I sciori ch'eren intorna alla prèia serenn adrèe celebrà on ritual celtegh quand che l'è rivàa el San Barnaba. La se tratta della prèia del famos (per i milanès) "tredesin de marz", che la se troeuva in de la gesa della Santa Maria della Passione. Ma l’è minga finida chi…… i ricerch archeòlògich scontinen sòtta i fondament de Milàn..... Insertformulahere