Venèzia
From Wikipedia
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica. |
Venèzia l'e ona cità de 260.000, capital della provincia cont l'istess nòm e dèla region Vènet. L'è diventada una putenza comerciàl in del desim secol e l'haa stabilii el control sura de cità e territori ben distant come l'isula de Rodi e quèla de Candia. La flota de la repùblica Serénisima l'aa gh'aa avuu minga dij par per un mucch de secuj in del Mediterrani, tant che el storich Fernand Braudel l'haa definii Venèzia la prima capital ecunomica del capitalìsm. Dopu de un period de decadenza la republica l'è finida cont el trataa de Campoformio che in del 1796 la asegnava el sò territori al Govern austriach.
Tra i soo momument pusee famos ghe sont la catedral de San Marc e el pont de Rialto, custruì in del 1588 cont un progett de Antoni del Pont che l'haa vinciuu un concors al qual l'aveva partecipaa anca el Michelangiol. Finna al 1854 el Rialto l'è staa l'unich pont a pasaa de suravia al Canal Grand.
Carateristica principal de Venèzia l'è el fatt de vess stada custruida in suj isol collegaa de canaj che la renden vuna cità romantica e tra i metj preferidi al mond per i lùn de mèl.