La gramàtega bergamasca del Ümbèrto Zanèt
From Wikipedia
Chest artícol al è scricc in Bergamasch, ortograféa dücat | ![]() |
Gioancarlo Giaàss Bèrghem, ol dés de fevrér del duméla e sich
Ümbèrto Zanèt La gramàtega de la lèngua bergamasca
Sigürza al dé de ‘ncö ‘l poéta Ümbèrto Zanèt l’è, ‘nsèma al professùr Vitòrio Mora e al poéta Carmélo Francia (che i è però piö sö co l’età), la figüra cültüràl piö in evidènsa e laorentuna col tègn ìa la cültüra bergamasca sóta l’aspèt de la salvassiù de la lèngua oròbega. Aütùr de tate poesìe ‘n bergamàsch (l’à apéna enzìt ol “Prémio del Giopì“ a la rassègna del Dücàt de Piassa Püntida, in ocasiù di sò otant’agn de fondassiù), regóndide in quase inte libretì, in chè-sce agn l’à pöblicàt di lìber de gran valùr, ch’i mèrita de èss conossìcc de chi i ghe öl bé e i völ mia dösmentegà ‘l patrimòne cültüràl e lenguìstegh de la tèra bergamasca, magare col tramandàl ai sò s-cècc. Zamò de quach agn a l’laùra a’ col Cèntro Regionàl di Cültüre Lombarde de Büsti ‘nsèma con di óter stödiùs de töt ol teritòre regionàl e l’à dacc ol sò contribüt, per chèl che l’è ‘l bergamàsch, a la composissiù del lìber Parlate e dialetti della Lombardia - Lèssech comparàt di lèngue de la Lombardia (Òscar Mondadori 2003). Co la Proìncia de Bèrghem, invéce, l’à pöblicàt, in del 2002 e söbet dòpo ‘n del 2003, i “Poesie in bergamasco“ de du di aütùr piö de valùr de la leteratüra bergamasca: ol Cinto Gambiràs (Giacinto Gambirasio, 1896 -1971), sò maèst ispiritüàl, e ‘l abàt Giósep Ròta (Giuseppe Rota, 1720 -1792), catòlegh de spessùr e aütùr de vèrs in bergamàsch cóntra i spìricc fórcc e cóntra i barzamì (i miscredenti, e gli increduli). Adèss - l’è zamò d’ü pér de mis in libreréa (desèmber 2004) - ol Ümbèrto Zanèt a l’m’à facc amò ü bèl regàl, col pöblicà, per i Edissiù Sestante - Bèrghem, “La grammatica bergamasca”, ü lìber bèl e belfà (con propemènta tace esèmpe, ch’i ciaréss quase ògne döbe), ötel per chi che l’völ capì e conòss la fonèdega, la morfologéa e la sintassi del bergamàsch de la sità. In particolàr gh’è la descrissiù precisa di régole per töte i parcc del discórs ch’i cambia (variabili) e ch’i cambia mia (invariabili): nòm, artìcol, agetìv, pronòm, vèrb, avèrb, preposissiù, congiünsiù, esclamassiù. Töte ròbe ch’i döserèss fà intènd a chi che l’sèita a parlà de vernàcol o de “dialèt del italià“, che ‘l bergamàsch l’è öna lèngua facia e finida, che la salta fò drécia del latì, compàgn del català, del portoghés, del sardegnöl e de töte i lèngue romanze. L’è simpàtegh ol capìtol sö i esclamassiù (pàgina 120), che l’mèt insèma i espressiù de atensiù, de marvéa, de stüpùr, de reciàm, o de rebrèss, compàgn de òcio!, òrpo!, pötarga!, sacramèschi!, cristiandòro!, öh, la Pèpa!, ergògna marsa!, fina a rìa al pòta! che i la dis a’ i frà quando i se scòta (fó memòria de la bèla cansù - col istèss tìtol - del Ciano Raàs, Luciano Ravasio, óter alfiér del bergamàsch, cantaütùr e professùr, ma de italià!). E amò, al capìtol 3.4 (pàgina 56), chèl sö i agetìv, gh’è öna lista lónga coi paragù natürài del tipo: Biót cóme ün èrem Cargàt cóme ün àsen Catìv cóme ‘l pecàt Drécc cóme ü füs Ècc cóme ‘l Bacöch (Abacuch) Falso cóme Giüda Famàt cóme ü lüv Fórt cóme ü leù Ignorànt cóme öna böba Intrégh cóme öna bóra Ligàt sö cóme ü salàm Nèt cóme ü spècc Schéss cóme öna sardèla Sèch cóme ü bacalà Sgiùf cóme ü baghèt Sidràt cóme ü camèl Spórch cóme ü sunì Sténch cóme ü pal Surd cóme öna tapa Svèlt cóme ü folèt . Per fà bèl vèd ol sòch del bergamàsch, lèngua “cèlto-romanza“, èco che ‘l öltem capìtol del lìber l’è dedicàt pròpe ai fondamécc di paròle (etimologéa) con d’ön’ögiada svèlta a öna lista de circumcirca dösènto vèrb. In fì de la féra quìndes carlì (€) pròpe bé spendìcc! Perchè cóme l’dis ol Zanèt a la fì de la sò poesìa “I ótre paròle“: … m’sè chèle ‘mpresunade/ sofegade e batide/ perchè frèsche e lösènte/ come rosada che riflèt ol cél/ nótre m’sè chèle ótre/ mórte e ressüssitade/ dòpo che m’à passàt ol nòs’ calvare/ m’sè chèle di raìs e de la stòria/ e di generassiù che i è passade/ m’sè ‘l pórt di sacrefésse di nòs’ vècc/ e ‘l passapórt di dé che vegnerà.
Gioancarlo Giaàss