Taula periodica
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La taula periodica deis elements es una disposicion tabulara deis elements quimics, ordenats per nombre atomic creissent.
Somari |
[Modificar] Taula periodica
D'aquesta maniera, s'agropa leis elements en blòts, grops (colomnas) e periòdes (renguieras) amb de proprietats fisicas e quimicas similaras. En generau, leis elements se pòdon dividir en metaus (part inferiora senèstra de la taula) e non-metaus (part superiora drecha), amb lei semimetaus au mitan. Un cas a despart es aqueu dei gas nòbles, que se situan dins la colomna pus a drecha (grop 18).
La primiera taula periodica modèrna foguèt concebuda simultaneament per Lothar Meyer e Dmitrii Ivanovich Mendeleiev.
La figura seguenta es una taula periodica modèrna amb leis elements quimics coneguts.
Grop → | Metaus alcalins (1) |
Tèrras alcalinas (2) |
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Grop dau bòr (13) | Grop dau carbòni (14) |
Grop de l'azòt (15) |
Calcogèns (16) |
Alogèns (17) |
Gas nòbles (18) |
||
Periòde | ||||||||||||||||||||
1 | 1 idrogèn H |
2 èli He |
||||||||||||||||||
2 | 3 liti Li |
4 berilli Be |
5 bòr B |
6 carbòni C |
7 azòt N |
8 oxigèn O |
9 fluor F |
10 neon Ne |
||||||||||||
3 | 11 sòdi Na |
12 magnèsi Mg |
13 alumini Al |
14 silici Si |
15 fosfòr P |
16 sofre S |
17 clòr Cl |
18 argon Ar |
||||||||||||
4 | 19 potassi K |
20 calci Ca |
21 escandi Sc |
22 titani Ti |
23 vanadi V |
24 cròme Cr |
25 manganès Mn |
26 fèrre Fe |
27 cobalt Co |
28 niquèl Ni |
29 coire Cu |
30 zinc Zn |
31 galli Ga |
32 germani Ge |
33 arsenic As |
34 selèni Se |
35 bròme Br |
36 cripton Kr |
||
5 | 37 rubidi Rb |
38 estronci Sr |
39 itri Y |
40 zircòni Zr |
41 niòbi Nb |
42 molibdèn Mo |
43 tecnèci Tc |
44 rutèni Ru |
45 ròdi Rh |
46 palladi Pd |
47 argent Ag |
48 cadmi Cd |
49 indi In |
50 estam Sn |
51 antimòni Sb |
52 telluri Te |
53 iòde I |
54 xenon Xe |
||
6 | 55 cèsi Cs |
56 bari Ba |
Lantanids * |
72 afni Hf |
73 tantal Ta |
74 tungstèn W |
75 rèni Re |
76 òsmi Os |
77 iridi Ir |
78 platin Pt |
79 aur Au |
80 mercuri Hg |
81 talli Tl |
82 plomb Pb |
83 bismut Bi |
84 polòni Po |
85 astat At |
86 radon Rn |
||
7 | 87 franci Fr |
88 radi Ra |
Actinids ** |
104 rutherfòrdi Rf |
105 dubni Db |
106 seabòrgi Sg |
107 bòhri Bh |
108 assi Hs |
109 meitnèri Mt |
110 darmstadti Ds |
111 roentgèni Rg |
112 ununbi Uub |
113 ununtri Uut |
114 ununqüadi Uuq |
115 ununpenti Uup |
116 ununèxi Uuh |
117 ununsèpti Uus |
118 ununòcti Uuo |
||
* Lantanids | 57 lantani La |
58 cèri Ce |
59 praseodimi Pr |
60 neodimi Nd |
61 promèti Pm |
62 samari Sm |
63 euròpi Eu |
64 gadolini Gd |
65 tèrbi Tb |
66 dispròsi Dy |
67 òlmi Ho |
68 èrbi Er |
69 tuli Tm |
70 itèrbi Yb |
71 lutèci Lu |
|||||
** Actinids | 89 actini Ac |
90 tòri Th |
91 protactini Pa |
92 urani U |
93 neptuni Np |
94 plutòni Pu |
95 americi Am |
96 curi Cm |
97 berkèli Bk |
98 califòrni Cf |
99 einsteini Es |
100 fermi Fm |
101 mendelèvi Md |
102 nobèli No |
103 laurenci Lr |
Metaus alcalins | Tèrras alcalinas | Lantanids | Actinids | Metaus de transicion |
Metau dau blòt p | Metalloïdes | Non-metaus | Alogèns | Gas nòbles |
Codificacion dei colors per nombre atomic:
- Leis elements numerotats en blau son de liquids en condicions normalas de temperatura e de pression (CNTP);
- Leis elements numerotats en verd son de gas en CNTP;
- Leis elements numerotats en negre son de solids en CNTP;
- Leis elements numerotats en roge son sintetics (totei son de solids en CNTP);
- Leis elements numerotats en gris son pas estats descubèrts.
[Modificar] Proprietats periodicas
- Rai atomic: distància entre lo nuclèu e leis electrons extèrnes.
- Dins un grop, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Dins un periòde, e en avent lo meteis nivèu, demenís a dicha qu'Z aumenta, a causa de la traccion.
- Volum atomic: espaci qu'ocupa un atòm.
- Dins un grop, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Dins un periòde se passa la meteissa causa qu'amb lo rai, valent a dire: demenís a dicha qu'Z aumenta, a causa de la traccion.
- Energia (potenciala) d'ionizacion: energia que cau administrar a un atòm en estat gasós per li derrabar un electron. Un a cha un, a cada còp es pus malaisat.
- Dins un grop, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Dins un periòde, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Electroafinitat (afinitat electronica): energia que pèrd un atòm en estat gasós quand ganha un electron e deven un anion. Lei gas nòbles i intran pas.
- Dins un grop, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Dins un periòde, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Electronegativitat: tendéncia a capturar d'electrons, per leis atòms d'un element determinat.
- Dins un grop, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Dins un periòde, aumenta a dicha qu'Z aumenta.
- Caractèr metallic e non metallic:
- Metau: energia d'ionizacion bassa, electroafinitat bassa e electronegativitat bassa.
- Non-metau: energia d'ionizacion auta, electroafinitat auta e electronegativitat auta.
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Liames intèrnes
[Modificar] Liames extèrnes
- EQTabla Taula periodica amb informacion en catalan, imatges e ressorsas.
- Webelements: Informacion (en anglés) subre totei leis elements de la taula periodica
- Lista deis elements e traduccion en lengas divèrsas
- Edu365 elements quimics Pagina web amb informacion subre totei leis elements e informacion generala subre leis elements (en catalan).
Quimia |
---|
Quimia analitica | Bioquimia | Quimia doça | Quimia inorganica | Quimia organica | Quimia fisica | Quimia supramoleculara | Engenhariá dels procediments | Geoquimia | Sciéncia dels materials | Farmacia | Farmacologia | Termoquimia | Electroquimia | Mineralogia | Petroquimia |
Taula periodica | Produches quimics | Compausats quimics | elements per simbòl |