Paleolitic
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Preïstòria |
Protoistòria |
|
Abans l’aparicion de l’Òme |
Paleolitic Mesolitic Neolitic |
Edat del Coire Edat del Bronze Edat del Fèrre |
Eth Paleolitic ei ua etapa dera preïstòria caracterizada per emplec d'utils de pèira talhada; encara que, tanben s'usauen autes matèries prumères organiques entà diuèrsi utensilis: uas, asta, husta, cuer, fibres vegetalas, eca. (pejor conservades e pejor coneishudes). Ei eth periòde mès long dera istòria der èster uman (de hèt abaste un 99% dera madeisha), s'esten des de hè uns 2,5 milions d'ans (en Africa) enquia hè uns 10 000 ans. Etimologicament signifique "Edat Anciana dera Pèira" (deth grèc, παλαιός, paleos: "antic", e λίθος,, lithos: "pèira"), eth tèrme siguec creat peth arqueoleg John Lubbock en 1865, per oposicion ath Neolitic (edat modèrna dera pèira); en tot constituïr juntes çò que se nomente Edat de Pèira (s'insistís ena elaboracion d'utensilis de pèira entà establir era oposicion ara Edat des Metaus). Eth Paleolitic se caracterize, a grani trèti, pera utilizacion d'esturments de pèira talhada, d'aciu eth sòn nom (tanben i a esturments de husta e d'uas, mès era sua conservacion ei pejor). Tradicionaument eth Paleolitic se dividís en tres periòdes, eth Paleolitic Inferior, eth Paleolitic Miei e eth Paleolitic Superior; ada eth se li hig un periòde terminau nomentat Epipaleolitic (era etapa següenta ath Epipaleolitic e anteriora ath Neolitic ei eth Mesolitic).
Somari |
[Modificar] Evolucion umana
Existís ua correspondéncia fòrça pròplèu enter periòdes culturaus e tipes umans: ath Paleolitic Inferior li correspon Homo habilis (sonque en Africa) e çò que tradicionaument s'a nomentat Homo erectus. Non obstant, ena actualitat es rèstes atribuïdi ad aguest tipe an acabat en tot coneisher-se mielhor e s'an discriminat en diuèrses espècies disparières que veiram de contunh. Ath Paleolitic Miei, aumens en Euròpa e Autan Miei, se li identifique damb er Òme de Neandertal, e eth Paleolitic Superior e Epipaleolitic se correspon damb er Òme de Cro-Magnon. Er èster uman procedís d'un grop de simis cridadi ominoideus, que se dividiren hè quinze milions d'ans: d'ua banda, es pongids (shimpanzés, gorilles e orangutans) e, per un aute, es ominids. Des d'alavetz, enquia ara, auem passat per diuèrses fases de ominizacion damb es següents ancessors: 1. Es australopitecs, ominids sorgidi en Africa hè quauquarren mens de 5 milions d'ans. Minjauen vegetaus, babaus e carronha. Encara que caminauen auçadi, eth sòn aspècte ère de simi, eth sòn cervèth fòrça petit (500 cc) e non sabien fabricar esturments. I a diuèrses espècies de australopitecs. 2. Es arcantrops: Son es prumèrs èssers umans, pertanhen a diuèrses espècies (se nomente arcantrops a toti es membres deth genre Homo datadi en Pleistocen Inferior e Miei, anteriors as umans modèrns). Dada era variabilitat tan enòrma existenta enter es arcantrops, çò que seguís ei ua generalizacion plan grèva: eth sòn cervèth ère gran: enter 700 cc e 1100 cc. Sorgissen hè 2,6 milions d'ans en Africa, e des d'aquiu delà s'esteneren per Euròpa e Asia hè un shinhau mès d'un milion d'ans, gràcies ar emplec deth huec, era ròba d'abric e ath hèt que sabien fabricar cabanhes e esturments de pèira, husta e uas entà caçar. 1. Homo habilis e Homo ergaster son successius e pròpris d'Africa. Peth que semble H. ergaster se difonec cap ara region Paleartica en tot diferenciar-se dues branques, ua asiatica e ua auta europèa. Es rèstes de Dmanisi (Geòrgia) mercarien aguesta division. 2. A Asia eth genre Homo derivèc cap a Homo erectus, que suberviuec enquiara arribada des umans modèrns, ei a díder, dates fòrça recentes. 3. A Euròpa se convertirie en Homo heidelbergensis (immediat antecessor deth neandertal). ena Peninsula Iberica se parle, ath delà, d'un arcantrop dera Sèrra d'Atapuerca, en Burgos anteriora a H. heidelbergensis: eth discutit Homo antecessor. 3. Es neandertals demorèren en Euròpa des de hè 200 000 ans (quan en Africa ja i auie umans modèrns). Es neandertals se semblauen a nosati (eth sòn cervèth, coma eth nòste, auie 1500 cc, mès damb forma de balon de rugby, mentre qu'eth nòste se semble mès a un de fotbòl), non obstant açò, èren fòrça mès robusts e musculosos, damb era cara mès grana e damb ua tèsta esclafada. Èren fòrça intelligenti e ja enterrauen as sòns mòrti çò qu'indique que ja credien en «mès enlà». 4. Es umans modèrns apareishérem en Africa hè 200 000 ans e mos estenérem dehòra d'aguest continent hè 50 000 ans. En principi, es prumèrs membres d'aguesta espècia receben denominacions disparières ara nòsta, en vertut a leugères diferéncies fisiques, soent se les nomente "Primitius Modèrns", ei a díder, Homo sapiens fossilis o Òme de Cromañón. A Euròpa provocam er escandilhament der Òme de Neandertal. Er èster uman modèrn ei eth prumèr qu'abitèc en tot eth Mon: en tot arribar per viatge prumèr tà Austràlia e Oceania per mar (en canoas) e tà America des d'Asia per estret de Bering.
[Modificar] Eth Clima
Per diuèrses rasons (variacions ena inclinacion der èish de virament dera Tèrra, cambis ena òrbita terrèstre, cicles solari...) eth clima a cambiat a nivèu mondiau aumens que se sàpie des d'abantes deth Precambric. Non obstant açò es glaciacions deth Quaternari son es mielhora coneishudes. A Euròpa, Nòrd-America e Asia Centrala, per exemple, i auie periòdes enes quaus eth clima ère coma er actuau, o sigue, temperat (Interglaciars), e uns auti enes quaus eth clima se semblaue ath que i a ara en Sibèria, Groenlàndia o Alaska, ei a díder, ua mieja 10 o 12 grads mès baisha (glaciacions), pendent es qualas se viuie coma viuen ara es esquimals. Encara qu'es glaciacions seguissen en tot èster ua referéncia obligada ara ora de datar es eveniments deth Paleolitic, actuaument estan en revision. Era rason principala ei que son episòdis mau datadi e regionaus, non mondiaus (non afectèren, per exemple, en Africa). Ben ei cèrt que s'a sajat ua correlacion enter es periòdes glaceres des disparièrs continents, sustot enter es glaciacions classiques de centre Euròpa, es deth Mediterrani e es deth Atlantic, mès seguís en tot èster un tant arriscada.
En Emisferi Nòrd eth casquet polar permanent superaue eth parallel 50 enes periòdes de maxima *glacera. Se sap qu'es glaciacions afectèren tanben as Andes e qu'era Patagònia se curbic d'ua cocha permanenta de gèu. Tanben i a glaceres extintes d'epòca pleistocena enes montanhes mès nautes d'Africa centrala, Naua Zelanda e autes zònes de Oceania. enes zònes a on non i auec episòdis glaceres, aumens en Africa, ath madeish temps qu'auien lòc es glaciacions, se succediren episòdis de major umiditat nomentades pluviacions; non obstant açò son fòrça mau coneishudi. Maugrat tot, ei possible trapar un sistèma mès precís entà mesurar es variacions climatiques a nivèu globau, aumens des de hè uns 700 000 ans, gràcies as nomentades corbes de paleotemperatures d'isotòps d'oxigèn. Segontes aguest sistèma, er oxigèn des oceans, concrètament quauqui uns des sòns isotòps (160 e 180), vàrien era sua proporcion. Atengut que taus isotòps queden atrapadi enes conquilles d'animaus marini (foraminifers), ei possible calcular es variacions per medi de sondatges estratigrafics sosmarins. Çò de mès utilizat ei eth V28-238 deth Pacific, mès tanben ac i a en Mediterranèa. corba de paleotemperatures d'isotòps d'oxigèn deth Pacific e deth Mediterrani. Similares mesures pòden prener-se, tanben per medi des isotòps de deuteri (δD), que tanben rebat era quantitat de 180 enes conquilles de foraminifers, mès aguest viatge en sondatges practicadi enes casquets polars.
[Modificar] Manèra de vida
Era economia ère caçaira-recollectora fòrça simpla, damb era artenhien minjar, lenha e materiaus entàs sòns esturments, ròba o cabanhes. Era caça ère escassamente importanta ath principi deth Paleolitico, tot en predominar era recoleccion e eth carronhatge. A mesura qu'er èster uman progressa fisica e culturalment era caça va en tot guanhar importància: Es prumèrs ominids tot just sabien caçar, especiaument es australopitecs e Homo habilis. Viuien dera recoleccion de vegetaus comestibles (tubercles, arraïtz, casquelhs e brotons tendres, frutes e alavetz); de capturar petiti animaus (babaus reptils, rosegadors, pollets, ueus...) e d'animaus mòrti o malauts que trapauen (carronha, sustot). Èren fòrça oportunistes. Rèstes de Elephas antiquus exumats en jadiment sorian d'Ambrona. Es arcantrops ja caçauen, mès era sua vertadèra base alimentària seguic en tot èster era recoleccion e era carronha o es captures oportunistes e damb arratères. De hèt, es grani jadiments de Torralba e Ambrona (província de Soria, Espanha), a on es umans espeçauen enòrmes elefants antics (d'enquia 20 tn de pes), non èren lòcs de caça, senon lòcs de carronhatge. Es vertadèrs umans caçaires son es neandertals e es umans modèrns, que non obstant açò, jamès deishèren de minjar vegetaus, petiti animaus o carronha. Era caça lèu tostemp se hège per medi d'arratères. Er Òme de Nenandertal e er òme modèrn tanben apreneren a pescar per medi de arpons, hilats o anquets (ganshi petiti de hèr o d'un aute metau que, penjat d'un hiu e provedidi d'esquer, servissen entà pescar). Non obstant açò, jamès s'arribaue a trincar er equilibri der ecosistèma, donques es caçaires e recolectors deth Paleolitic non èren agressius damb eth mejan naturau; non ac espoliauen ne acumulauen neuritud sense besonh. Ath contrari, soent actuauen coma un regulador, en tot eliminar animaus vielhs, malauts o esgariadi, tanben, tot en reciclar era carronha. Era pression poblacionala ère fòrta escassa, era naturalesa proporcionaue eth sufisent. Non se tracte de idealizar aguesta manèra de vida (coma atrasajadament indique Luis Vitale), senon que mos dam compde qu'er èster uman a viscut en aguesta planeta sense damnejar-ac eth 99% dera sua existéncia, e en sonque eth 1% restant ac destruís.
[Modificar] Es utensilis
En esséncia, es tecniques de fabricacion d'utensilis non càmbien massa ath long deth Paleolitico, maugrat era multitud de cultures qu'an arribat a diferenciar-se (veigue's Cultures mondiaus paleolitiques); çò qu'òc arribe ei que se perfeccione plan e s'arribe a un nivèu d'adretia estonanta. Existiren utils d'uas coma es ponchons, es dards petiti o puntes de lança, es arpons entà pescar, propulsores, esplingues de cóser, anquets, bastons perforats (soent cridadi "bastons de comandament"), eca. Non obstant açò es utils d'uas sonque son abondius damb era aparicion des umans modèrns, en nomentat Paleolitic Superior. Es utils de pèira tanben evolucionen, per supausat; mès, tostemp se fabriquèren per medi de diuèrses tecniques de talha, sustot era percussion, ei a díder, se tustaue eth nuclèu (d'ua ròca de trencadura concoidea: quars, quarsita, pedrenhal (pèira entà huec), obsidiana, eca.) damb un percussor de pèira (percussor dur) o de banhe de cèrvi (percussor tou o elastic), entà dar forma as esturments litiques, coma un escultor. En Paleolitic superior s'arribe a talhar era pèira non sonque per percussion, senon tanben per pression, en tot arténher un major contraròtle sus eth resultat. En quinsevolh cas, obtiegen talhs entà talhar o, ben, esberles afilades nomentades lasques. Ath principi se fabricauen esturments de pèira fòrça simples, es cants talhadi, dempús apareisheren es bifaços o destraus de man, que servien entà hèr de tot: talhar, cavar, trincar, perforar. Mès auance, es utils s'especializèren, en tot aparéisher es raureders (entà curtir pèths), es guinhauets (ent escorshar animaus), es puntes de lança de pèira, eca.
[Modificar] Ligams extèrnes
- (fr) Aspects religieux de la préhistoire Del paleolitic mejan fins a la descoberta de l'agricultura.