Sarrança
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Estat | França |
---|---|
Region | Aquitània |
Region istorica / País | Bearn ![]() |
Departament | Pirenèus Atlantics |
Arrondiment | Arrondiment d'Auloron Santa Maria |
Canton | Canton d'Acós |
Còde INSEE | 64506 |
Còde postal | 64490 |
Cònsol Mandat en cors |
Joan Peir Chorrot-Portalet (en francés Jean-Pierre Chourrout-Pourtalet) 2001-2008 |
Intercomunalitat | Comunautat de comunas de la Vath d'Aspa |
Gentilici | |
Latitud | 43° 03' 08'' Nòrd |
Longitud | 0° 36' 03'' Oèst |
Altitud | 314 m (mini) – 1 869 m (maxi) |
Superfícia | 4 675 ha = 47 km2 |
Populacion sens comptes dobles |
233 ab. (1999) |
Densitat | 5 ab./km2 |
Vila bearnesa de la Vath d'Aspa e lòc famós de romiatge vodat a la verge. Qu'ei tanben lo lòc on e'sescad la narracion de l'Heptameron de Magalida de Navarra puishque los personatges que son embarrats en Sarrança per'mor de la creishuda de las aigas e que's hican, per passar los temps, a contà's las istoèras amassadas dens l'òbra .
Somari |
[Modificar] La legenda...
A l'origina de la veneracion de la Verge de Sarrança que's conta qu'un pastor e miava un buèu a péisher au ras deu gave. L'animau que desapareishèva e que tornavan cada còps mei bèth qu'avans. Lo pastor que's decidè a seguí'u e que'u vedó prosternat au ras d'ua pèira grana. Un pescador tanben que vedó aquò e los dus que s'apropièn e que trobèn dens l'aiga deu gave ua estatua de la Verge. Los hidèus, lo curat de Bedós, l'evèsque d'Auloron e los teologians aperats per eth que constatèn lo miracle en bèth véder lo buèu a tornar agenolhà's.
L'evèsque que decidí de botar l'estatua dehens la catedrala d'Auloron. L'endedia, totun, n'i èra pas mei. Qu'èra tornada a son lòc purmèr. Alavètz, acceptant lo messatge aparent de la Verge, l'evèsque que hasó bastir un orator en aqueth lòc e ua glèisa a Sarrança. Adarron, uns profanators que panèn l'estatua e que la getèn deu pont de Sarrança, mes l'estatua que'us espaventè en tot pujar soleta a contra briu per tornar un còp mei suu son autar.
[Modificar] ...e l'istòria
A l'entorn de l'an 1340, los prèstes premontrés que s'encarguèn deu culte de la Verge a Sarrança. Sarrança que vadó un centre màger de romiatge. Ua bula deu Papa Eugeni IV que domandè ajudas e aumòinas per bastir un sanctuari vodat a la Verge en lo lòc de Sarrança. Que vadó abadia.
Los reis de Navarra e d'Aragon e lo senhor de Bearn que s'i amassèn en i deishant ofrandas. Atau, chic a chic, las riquèssas que s'apielèn a l'entorn deu sanctuari.
Lo rei de França Loís XI, que viengó en romiatge en 1465, e que domandè au son escuder, que, davant l'estatua de la verge, e capviresse l'espada qui tieneva tostemps quilhada en reiau preséncia.
Margalida de Navarra, de segur, que hasó tanben lo romiatge. Hicat devath la proteccion deu son marit, Enric de Navarra (ajòu deu Noste Enric) en 1527 lo sancturi qu'èra au som de la soa glòria. Mes los maus temps que s'apropiavan.
Los partisans reformats de Jana de Labrit que destrusín Sarrança en bèth cremar l'abadia e en massacrant los monges. Un monge, Lompageu, totun, que s'emportè l'estatua en Espanha. Quand Enric III de Navarra e IV de França e tornè lo dret de practicar lo catolicisme, Lompageu be tornè a Sarrança dab l'estatua. Los premontrés que tornèn tanben, los romius que hen çò medish e los miracles dan eths. En 1675 la glèisa qu'èra tornada bastir e consacrada. Lo romiatge a Sarrança que vadó tan important com abans pendant los sègle XVIIau e XVIIIau. Los Contes de Gaconha, gessits d'ua tradicion orala anteriora a la devocion de Lorda qui coneishem uèi lo dia, mencionan Sarrança com lo lòc de romiatge per antonomàsia.
La Revolucion que ho lo segond drame de Sarrança. Los monges que huegèn e l'estatua que ho esconuda a Bedós peu curat. La glèisa n'èra pas mei qu'ua roeina. Los prèstes de Bètharram que tribalhèn a tornar quilhar lo sanctuari. La glèisa restaurada que ho oficialament inogurada en 1891.
[Modificar] Lo sanctuari
Uèi lo Sanctuari qu'ei en l'estat qui l'a deishat la darrèra reconstrucion per l'aquitecte M.Mondet a la fin deu sègle XIXau. Qu'ei un lòc d'inspiracion barròca (com Bètharram) dab l'originalitat de muishar un campaner octogonau caperat per ua copòla. Suus costats de la glèisa que i a duas caperòtas vodadas a Sant Norbert (fondator deus premontrés) e Sant Martin. Fin finala que cau mentáver lo claustre.
[Modificar] Bibliografia
Pelisson, Henri. Noste Dame de Sarrance. Auloron: Marque, 1898. Òbra en occitan vodada a Sarrança purmèr prètz (lo vira-soleilh vermelh) aus jòc floraus de Tolosa, 1898.
Poey, l'abbé. Notre-Dame de Sarrance. Sarrança:1893.