Cremona

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cremona, cathedral.
Cremona, cathedral.
Cremona
 
País  Itàlia

Region

Lombardia 

Província

Cremona 
còdi ISTAT 019036
còdi postal 26100
Prefix tel 0372
Coordenadas Latitud: 45° 8′ 0′′ Nòrd
Longitud: 10° 2′ 0′′ Èst
Altitud 47 m
Superficia 70 km²
Populacion 71 533 - (-)
Densitat 992 ab./km²
Sant patron Sant'Omobono
Fèsta patronala 13 de novembre
Localizacion
Comuna
 
Sit oficial 


Ciutat Italiana de Lombardia capitala de la Província de Cremona. Qu'ei famosa peus son lutièrs e per la soa escòla de luteria.

Somari

[Modificar] Istòria

[Modificar] Antiquitat

Cremona que ho en purmèr lo territòri deus Crenomani, ua pòble de Gàllia. Un castrum roman que i ho apitat en 218 A.C. sus l'arribèra deu Pò. Que vadó lèu ua de las màger ciutats deu nord d'Italia sus la Via Postumiala, rota religant Genova e Aquileia. Virgil qu'i estudié. Las òsts de l'emperaire Vespasian que la destrusín en 69 après la batalha de Bedriacum. A maugrat qui Vespasian e comencé a la tornar bastir, la ciutat qu'entré dens un periòd de silenci istoric.

[Modificar] Lo haut atge mejan

Au sèble VIau, a l'arrivada deu Burgondes, la ciutat qu'era devath l'autoritat de l' Exarcat de Ravena (dependant de Constantinòpla).En 603, lo rei Agilulf la conquisté e destrusé. Lo territòri ho partatjat enter los ducats de Brescia e Bergamo. Lo poder de l'evesque que pravé; qu'aquisí la màger autoritat dens la vila e que vadó vassau deu Sant Emperi Roman Gemanic après la conquèsta de Carlemanhe. Cremona que vadó hèra prospèra a l'entorn de l'an mil. Los evesques Lambert e Ubaldo que creén conflictes dab lo pòble a perpaus de la possecion deu monaster Sant Lorenzo. L'emperaire Conrad II qu'entré en 1037 dens la ciutat per pacificar lo conflicte e que i intallé lo Papa Beneset IX.

[Modificar] La Comuna

Devath Enric IV Cremona que refusé de pagar las taxes domandadas per l'emperi e l'avesque. Segon la legenda, lo gran gonfaloniere (lo conso) Giovanni Baldesio de Cremona que hasó càder l'emperaire deu son chivau en duel. la ciutat qu'era alavetz libra deu son pagament annau qui ho dat en cabau a Berta, la nòvia de Giovanni. A despart d'aquesta legenda que sabem qu'en 1093 ua certa Matilde di Canossa que mie ua aligança contra l'empèri dab Lodi, Milan, Cremona e Piacenza. Fin finala lo conflicte que s'acabé dab un jurament de hideutat de l'emperaire au Papa e d'ua donacion de territòri qui constitué la debuta de la comuna libra. A partir d'aquesta data, la ciutat que luté dab los sons vesins entà ganhar mei de terra e de poder. Que i avó tanben division internes enter la partida de la ciutat vodada aus ghibellini (qui sostienèvan l'emperaire), la vielha ciutat, e l'auta, la navera ciutat, aus guelfi (qui sostienèvan lo Papa). Lo conflicte qu'arribé quitament a la creacion de dus palais comunau dab la construccion deu Palazzo Cittanova. Ua aligança militara dab l'emperaire que balhé a Cremona lo dret d'aver lo soa moneda e que permeté de véncer Milan en har l'aquesida de neveth territòris, l'aire Porta Romana in Milano, en 1162. Totun, en 1167, Cremona,dab d'autas comunas italianas, que tronè contra l'empèri en hasent partida de la liga lombarda qui batén las òsts de l'emperaire lo 29 de mai de 1176 a Legnano. Aquesta union que duré pauc de temps e aqestas ciutat que tornén pelejà s'a Catselleone on los de Cremona bat'en la liga milanesa composada de las comunas de Lodi, Piacenza, Crema, Novara, Como e dab los ostien deus Brescians.


Vista de Cremona.
Vista de Cremona.

[Modificar] La musica