Islàndia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
Devisa nacionala: (cap) | |||
Lenga oficiala | islandés | ||
capitala populacion (an) |
Reykjavík 113 387 abitants (2003) |
||
![]() |
|||
President | Ólafur Ragnar Grímsson | ||
Primièr ministre | Geir Hilmar Haarde | ||
Superfícia | 103 000 km2 | ||
Populacion Densitat |
307 261 (2006) 2,9 ab/km2 |
||
Independéncia - Jorn |
(de Danemarc) 1 de decembre de 1918 |
||
Moneda | króna | ||
Ora | UTC+0 | ||
Imne nacional | Lofsöngur | ||
ISO-3166 (Internet) | .is | ||
Còde telefonic | +354 |
Islàndia (en islandés Ísland) es una illa e tanben un estat del nòrd d'Euròpa e del nòrd de l'ocean Atlantic, entre Groenlàndia, Norvègia, Escòcia, Irlanda e las illas Feròe.
La capitala es Reykjavík.
Lo gentilici es islandés -esa.
Somari |
[Modificar] Istòria
Los primièrs establiments umans durables arribèron dins l'illa en 874.
[Modificar] Politica
[Modificar] Geografia
Islàndia es la detz e uèitena illa mai granda del mond, situada tot just jol Cercle polar artic, entre Groenlàndia, las Illas Britanicas e Escandinàvia, al nòrd-oèst de las Illas Feròe. Localitzada sus la dorsala atlantica, al punt de contacte entre las placas euro-asiatica e nòrd-americana, l'illa coneis una activitat geologica importanta, caracterizada pels volcans e gueisèrs.
Islàndia se pòt devesar, en doas parts: la còsta amb nombroses fjords e l'interior, un grand desèrt inabitat amb lièchs de lava, montanhas e glacièrs (que ocupan fins a 10% del país). La mager part de la populacion viu al sud-oèst del país, dins l'airal metropolitan de Reykjavík. Una rota fa lo torn de tota l'illa, mas l'interior del país sonque pòt èsser traversat en veïcul tot-terren.
- Pic mai naut: Hvannadalshnúkur (2110 m)
- Riu mai long: Thjórsá (237 km)
- Lac mai grand: Thingvallavatn
[Modificar] Economia
De veire: Economia d'Islàndia.
[Modificar] Cultura
[Modificar] Ligams extèrnes
|