Odobenus rosmarus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Mòrsa
Odobenus rosmarus
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infra-classa : Eutheria
Òrdre Carnivora
Sosòrdre : Caniformia
Familha Odobenidae
Genre
Odobenus
Brisson, 1762
Nom binomial
Odobenus rosmarus
Linnaeus, 1758
Reparticion geografica
Estatut IUCN : ( LC {{{2}}})
Preocupacion menora {{{3}}}
Estatut CITES  : Annèx III ,
Revision del 16/11/75

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo mòrsa (Odobenus rosmarus) es un grand e placid mamifèr vivent dins lo nòrd de l'Atlantic e de l'Pacific (mar de Bering). Los mòrsas vivon dins las mars articas sus d'icebergs e d'illas.

Las defensas del mòrsa son compausadas d'evòri e fòrman una arma fòrça dissuasiva. Lor servisson tant plan de pic a glaç coma de pigassa.

Los mòrsas se noirisson sustot de peissum, de mollusques e d'autres invertebrats marins.

Somari

[Modificar] Descripcion fisica

[Modificar] Pes

  • Lo mascle pèsa de 795 a 1 210 kg.
  • La femèla pèsa entre 560 e 830 kg.

[Modificar] Talha de las defensas del mòrsa

  • Lo mascle : 1 mètre.
  • La femèla : 50 centimètres.

[Modificar] Talha

  • Lo mascle mesura entre 2,90 e 3,20 mètres.
  • La femèla mesura entre 2,50 e 2,70 mètres.

[Modificar] Reproduccion

Los mascles dominants constituisson d'arèms constituits de mantuna femèla, que susvelhan jalosament. Lo mascle es alara fòrt territorial. Tota tentativa d'un autre mascle de penetrar sus son territòri entrenarà un combat, de còps que i a violentàs.

Los acoplaments e las jacinas an luòc sus la tèrra ferma o sus una banquisa. Lo periòde de gestacion es de 15 meses çò lo mòrsa e la sason de reproduccion va de decembre a mars.

Los mòrsas atenhon lor maturitat sexuala vèrs l'atge de sièis ans. A partir d'aquesta edat, la femèla dona generalament naissença a un pichon cada tres ans. Las naissenças an luòc a la prima.

Los pichons pèsan en mejana 55 kg a la naissença, e mesuran 1,2 m. Son gris argentat, mai prenon rapidament lor color bruna definitiva.

[Modificar] Noiridura

Los mòrsas se noirisson sustot de peisses, de mollusques e autres invertebrats marins. Excepcionalament, de mòrsas son estats vist tuant e manjant de fòcas[1]. Dins l'estomac de cèrtans, s'a retrobat las rèstas de congenaris mai pichons[2].

La preferéncia de las mòrsas pels invertebrats explica qu'abiten sustot d'aigas costièras pauc pregondas. Lo mòrsa es a aqueste títol plan mens pelagic que d'autras espècias de pinnipèds, coma l'elefant de mar, per exemple.

[Modificar] Nòtas e referéncias

  1. Filmat dins un documentari alemand de Sigurd Tesche, produch en 2005.
  2. D'aprèo un documentari alemand de Sigurd Tesche, produch en 2005.

[Modificar] Ligams extèrnes

reparticion : Odobenus rosmarus (Linnaeus, 1758) (fr+en)