Rhinocerotidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Rinocerotids
Rinocèros blanc
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infra-classa : Eutheria
Òrdre Perissodactyla
Familha
Rhinocerotidae
Gray, 1821
Taxons de reng inferior
Genres & espècias : vejatz tèxt
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo rinocèros es un mamifèr erbivòr que son pes pòt avesinar las doas tonas. Aperten a la familha dels Rhinocerotidae, òrdre dels perissodactils.

Pòt mesurar 5 m de long per 1,80 m de nautor. Es lo mamifèr terrèstre actual mai grand aprèp l'elefant.

Al meteis títol que l'elefant, lo rinocèros brama.

Lo mot rinocèros ven del grèc rhinos, nas, e keras, bana, perque pòrta una o doas banas sul nas, e non pas sul front coma los autres mamifèrs banaruts.

Se descriu quatre genres e cinc espècias :

En Africa

  • Ceratotherium
    • Ceratotherium simum o rinocèros blanc, que possedís 2 banas.
  • Diceros
    • Diceros bicornis o rinocèros negre, que possedís 2 banas.

En Asia

  • Dicerorhinus
    • Dicerorhinus sumatrensis o rinocèros de Sumatra, que possedís 2 banas.
  • Rhinoceros
    • Rhinoceros sondaicus o rinocèros de Java, que possedís 1 bana.
    • Rhinoceros unicornis o rinocèros indian, que possedís 1 bana.

Somari

[Modificar] Caracteristicas

[Modificar] Generalitat

La principala caracteristica visibla dels rinocèros, son lors banas sul nas. Segon l'espècia n'i a una o doas; ça que la, en çò dels rinoceròs fossils, se tròba tanben d'espècias desprovesidas de banas. La bana de davant creis sus l'òs nasal, la bana de darrièr (quand existís) sul davant del cran. Malgrat lor duretat, las banas se compausan pas d'una substància ossosa, mas de queratina aglutinada, una proteïna fibrilària que se tròba tanben dins los cabels.

Dins cèrtas culturas d'Asia orientala, s'atribuís a mas banas trissadas d'efièches terapeutics e afrodisiacs, es perqué fòrça rinocèros son tuats per lors banas.

La bana la mai granda que s'es conegut fins ara mesurava 1,58 m.

Los rinocèros possedisson un còs massís e de cambas gròssas e cortas. Cada pè a tres dets e cadun s'acaba per una bata larga. La pèl es espessa e de color grisa o bruna.

Los rinocèros an una capacitat visuala febla, mas aquel inconvenient es compensat per un odorat subtil e una audicion fòrt bona.

Los mascles an pas d'escròt: los testiculs se tròban a l'interior del còs.

[Modificar] Populacions

En Africa :

  • genre Ceratotherium
    • Ceratotherium simum o rinocèros blanc - Populacion salvatja : 11 330 - Populacion captiva : 750[1].
  • genre Diceros
    • Diceros bicornis o rinocèros negre - Populacion salvatja : 3 610 - Populacion captiva : 250[1].

En Asia

  • Dicerorhinus
    • Dicerorhinus sumatrensis o rinocèros de Sumatra - Populacion salvatja : 300 - Populacion captiva : 9[1].
  • Rhinoceros
    • Rhinoceros sondaicus o rinocèros de Java - Populacion salvatja : 60 - Populacion captiva : 0[1].
    • Rhinoceros unicornis o rinocèros indian - Populacion salvatja : 2 500 - Populacion captiva : 150[1].

[Modificar] Ligams extèrnes

[Modificar] Nòtas e referéncias

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Estimacion febrièr de 2005, International Rhino Foundation

[Modificar] Vejatz tanben

wikt:

Lo Wikiccionari a una entrada per « rinocèros ».

Portal de la zoologia – Accedissètz als articles de Wikipèdia concernent la zoologia.