Ausiàs March
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
Filh de Pere March qu'èra tanben cavalièr e poèta, Ausiàs March nasquèt probablament, segon divèrses cercaires, a Gandia en 1397 (o a Valéncia en 1400). Plan jove partiguèt dins las expedicions que Alfons lo Magnanim realizèt per la Mediterranèa.
Tre que passèt los vint-e-sèt ans sortiguèt pas mai de sa tèrra. D'en primièr demorèt a Gandia, ont administrava sos bens e mai tard a Valéncia, ont visquèt una vida plan bolegadissa e trebolada.
Quand aviá quaranta ans se maridèt amb Isabel Martorell, la sòrre de Joanot Martorell, e ne venguèt veuse dos ans mai tard. D'Isabel eiretèt los llocs del Ràfol de Famut, Benibéder, Cuta, Traella e el Ràfol de Xaló. En 1443 se tornèt maridar, aqueste còp amb Joana Escorna, que tanben se moriguèt jove. Ausiàs March moriguèt lo 3 de març de 1459 a Valéncia. Cinc filhs bastards e pas cap de legitim li foguèron atribuïts.
Un bèl nombre de sos poèmas son estats bellament musicats per Raimon. Entre eles trobam la pèrla Veles e vents, de particion grandiosa, que s'impausa.
Somari |
[Modificar] Antecedents
Se sap que la poesia trobadoresca exprimissiá de sentiments cenyits per las nòrmas de "l'amor cortès" per çò qu'es del contengut, e per una retorica brilhanta però molt falsa, buida i distant per çò qu'es de la forma: lo fach d'escriure en occitan n'es un indici e el de signar las poesias amb un pseudonim, un altre. S'arriba doncs a Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escrivan ja en catalan, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expression de l'intima meditacion personala d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos de çò que l'obsedís: l'amor, las relacions de l'òme amb Dieu, la mòrt e l'etica. Aquestes problèmas son de problèmas de la vida vidanta, personals, coma tanben las femnas que i apareisson (pas mai de "midons") que son pas mai de Beatritz ni de Lauras, distantas e platonicas - d'idèas puras amb un nom pròpri- mas al contrari de femnas de carn e òsses que aiman o pas e que son aimadas o odiadas per de rasons concrètas e pas per tòca d'idealizacion.
[Modificar] Importància d'Ausiàs March
Ausiàs March es un òme de letras plan valorat dins la literatura catalana medievala. Sens emetre cap d'objeccion a sa qualitat literària, aqueste critèri es apiejat pels arguments seguents:
- Pel fach que foguèt un poèta fòrça legit, e l'influéncia que portèt en çò de poètas espanhòls coma Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, e d'autres... A mai, se considera que tota la poesia en catalan del sègle XVI es una mena d'ensag d'imitar son òbra.
- La quantitat de manuscriches que nos son arribat, e tanben las nombrosas traduccions que son estadas fachas de sas òbras.
- Que son òbra se dissepara de totas las òbras anterioras, e ven una poesia plan personala e sincèra.
[Modificar] Modernitat de l'òbra ausiasmarquiana
Lo perqué de sa modernitat:
- Utiliza per primièr còp lo catalan dins sos poèmas.
- S'alunha de la poetica trobadoresca més per çò qu'es de la tematica que no a la forma, ja que sèrva lo vèrs decasillabic amb la forma 4+6, així coma sèrva l'usatge del senyal, encara que ne fa servir cinc, çò insòlita dins la poesia trobadoresca que sols n'emprava un.
- Nou tractament de la femna, diferent de l'idealizacion amb què fou tractada pels trobadors e a la sublimacion espirituala de la femna dels poètas italians Dante e Petrarca. La femna per Ausiàs March es un èsser uman amb totas sas qualitats e sos defèctes o vicis. Las descripcions psicologicas remplaçan las exageracions de la bellesa.
- L'òbra d'Ausiàs March es una reflexion constanta de totes los aspèctes de la condicion umana, quand part de son òbra gira entorn de sa vida personala e, a més, ho fa amb molta profunditat.
- Pren la mòrt de son esposa Joana Escorna, coma tèma d'unas de sas cançons, una prova de mai de sa sinceritat.
- Sa poesia ven un jòc complèx e cambiadís, però i sèrva una unitat, es escricha a partir d'un ieu concret, e a partir de las pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
[Modificar] Son òbra
L'òbra ausiasmarquiana es constituïda per cent vint-e-uèch poesias. La part màger dels estudiosos s'han decantat per classificar son òbra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolucion formala e conceptual en los diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de son òbra coma un immens poèma.
[Modificar] Els cants d'amor
Dins sa produccion l'amor es un tèma tan important qu'arriba a generar-ne d'altres amb entitat pròpia, però sempre coma causa o efièch del primièr. Dins l'òbra de March la femna es una persona vertadièra, umana e individuala e, en consequéncia la relacion òme-femna serà el compost de l'amor sensual (sentits) e l'amor intellectual (contemplacion e pensada). Nòstre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar sos poèmas a una femna, a la qual es refereix mitjançant un "senhal" per amagar així son nom. Se pòt devesir aquestes cants en cinc senyals que correspondon a cinc etapes dins la vida de l'autor.
[Modificar] Plena de Seny
Aqueste primièr cicle es compausat de dètz-e-nòu poèmas. Son una mena de dialòg entre l'autor e una dama, "aimia". Lo poèta prepausa a son aimada una relacion mai madura tant fisica coma intellectuala, per tal de superar los desitjos de la carn e los problèmas esperitals. La dama segueix son caractèr passiu e tradicional i no li respon. Lo poèta se sent fracassat, e presenta una actitud agressiva, però contunha de luchar e com escriu per resoldre los problèmas que el turmenten, comença un nou cicle.
[Modificar] Llir entre Cards
Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.
[Modificar] Amor, amor
Dotze poèmas son part d'aqueste nòu cicle. Desenganyat i vièlh, reconeix que lo plaser intellectual basta pas per aténher lo plaser complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.
[Modificar] Mon darrer bé
Comprén sonque doas poesias adreçadas, segon sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats.
[Modificar] Oh, foll amor
Es format de dètz poèmas. Lo poèta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.
[Modificar] Els cants de mort
El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.
"La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir)[...]"
"[...]O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;[...]"
[Modificar] El cant espiritual
Aquest cant, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrits en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.
Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.
"Si com los rius que a la mar tots acoren,
Així les fins totes en tu se n'entren.
Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:
Vença l'amor a la por que jo et porte."
[Modificar] L'estil
La poesia ausiasmarquiana se mòstra d'un costat culta:
- Perqué eireta dels trobadors "l'expression formala" de l'amor: "senhal".
- Per son estil ric, elegant e exacte, liure de tota servitud lingüistica provençala.
E d'un autre costat desinvòlta subretot per son utilizacion del lexic e la sintaxi populars. Los elements que contribuisson a donar aquesta sensacion son:
- Preséncia constanta d'objèctes de cada jorn (pan, pòrtas, forn...):
"Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa."
- Paisatges ont se situa l'accion son del mond medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
"Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal." - Personatges qu'i apareisson (tanben del mond feudal: soldats, vilets, paures, raubaires, camperols, malauts...).
- Sovent lo poèma es lo desvolopament d'una comparason iniciala entre lo poèta d'un costat e algun tèrme militar, maritim, medical, etc. d'autra.
- Sòl emplegar increpacions e d'interrogacions per obtenir l'aproximació entre l'autor e lo lector:
"Hajau dolor de la dolor de mi!"
[Modificar] Ligams extèrns
- "Òbra completa d'Ausiàs March".
- "Ausiàs March, material pedagogic e òbra completa".
- "Espaci virtual de la literatura catalana".
- Auca d'Ausiàs March
[Modificar] Vejatz tanben
- REDIRECTModèl:Wikifont
- Sègle d'aur valencian