Vesera
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vesera | |
![]()
Lo junhent de Vesera emb Dordonha en Limuèlh
|
|
Longor | 211 km |
Debit mejan | 58,7 m³/s mesurat a Campanha |
Superficia del bacin | 3736 km² |
Regim | {{{regim}}} |
Se geta dins | Dordonha |
Bacin collector | Dordonha |
País | França |
Riu - idrologia |
Vesera [ve'ʐɛrɒ] (en francés Vézère) es una ribiera occitana dau sud-oest de França (regions Lemosin e Aquitània).
Somari |
[Modificar] Etimologia
Vesera a per origina la rasiga preceltica e idronimica °Vis- (que donet tanben Auvesera, mas tanben Vistula e Weser), e lo sufixe prelatin °-era. Trobam entau Visera (segle VI), Viseram (segle IX), per achabar sus l'occitan Vesera (debuta dau segle XII).
[Modificar] Geografia
La font de Vesera se tròba dins la Torbiera de Lonjairós, sus lo plateu de Miuvachas en Corresa. Son cors es de 211 km. Se junh a Dordonha en Limuèlh.
[Modificar] Departaments e localitats asaigadas
- Corresa : Chavanac , Bujac, Bugeat, Trainhac, Usercha, L'Archa
- Dordonha : Terrasson La Vila Diu, Montinhac, Las Aisiás de Tayac e Siruèlh, Al Buga, Limuèlh
[Modificar] Idrologia
- Dins sa partida d'amont, Vesera es copada per dos barratges importants, lo de Monceus e lo de Trainhac, situats entre 500 e 650 metres d'altitud.
- Lo 14 de genier de 2004, l'estacion idrologica de Campanha enregistret un debit maximau jornalier de 630 m3 per segonda.
[Modificar] Afluents principaus
- Ars, (rm)
- Orluc, (rm)
- Alembre, (rm)
- Soudena, (rd)
- Bolon, (rm)
- Madranjas, (rm)
- Rujon, (rm)
- Bradascon, (rd)
- Loira, (rd)
- Corresa, (rm)
- Cosa, (rm)
- Ela, (rd)
- Cern, (rd)
- Còli, (rm)
- Vesera, (rd)
- Tonac, (rd)
- Vimont (o Mostier) (rd)
- Manàuria, (rd)
- Beuna (o Granda Beuna), (rm)
N.B. : (rd) = afluent riba drecha ; (rm) = afluent riba mança
[Modificar] Luòcs remirables
- Las cròsas ornadas de la valada de Vesera son classadas au Patrimòni mondiau de l'UNESCO
- Las gòrjas de Vesera
- Lo Chasteu de Lòsse e sos jardins en terrassa sus Vesera [1]