Joan Jaurés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Joan Jaurés (nascut lo 3 de setembre de 1853 a Castras, mòrt lo 31 de julhet de 1914 a París) foguèt un òme politic occitan. Es una granda figura del socialisme francés.
Foguèt deputat moderat de Tarn a 25 ans. Sosten en 1892, la grèva dels caras de Carmauç e deven socialista. Dins l'affar Dreyfus, Jaurés e los socialistas defenden Alfred Dreyfus. En 1904, fonda lo jornal L'Humanité. Pacifista mas pas antimilitarista, Joan Jaurés apela a la grèva generala abans la Primièra Guèrra Mondiala. Lo 31 de julhet de 1914, es assassinat a París per Raoul Villain, un nacionalista francés.
Al cors d'un viatge a Lisbona en 1911, Joan Jaurés que parlava l'occitan a declarat que las lengas regionalas devem èstre ensenhadas dins las escòlas.
[Modificar] Obras
- Les Preuves
- Études socialistes
- Vers la république sociale
- Prefaci a “L’application du système collectiviste” de L. Deslinières (1898)
- Les Deux Méthodes (1900)
- Notre but (1904)
- La Révolution russe (1905)
- L’Alliance des peuples
- Conflit élargi (1912)
- L'Armée Nouvelle (1914)
- Discours de Vaise (1914)