Art de l'epòca tinita
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L’art deu periòde tinita (enter -3000 e -2700) qu’amassa las produccions artisticas de las duas purmèras dinastias egipcianas. Qu’ei un temps de transición enter la preistòria e l’ancian empèri egipcian. Qu’ei tanben lo temps qui vedem a desenvolopà’s l’escritura ieroglifica. . .
Las honts istoricas egipcianas tardivas e transmetudas peus istorians grècs que’ns disen qu’un rei, Nemes, qu’aurè unificat Haut e Baish Egipte de cap a l’an -3000. Aqueth òmi e aquesta hèita que son probalement evocats, dens l’art egipcian d’aqueth temps, sus la Paleta de Narmer (se Narmer e Menes e son la medisha persona, punt suu quau be demora un petit dobte). Que podem véder ua mena de continuitat artistica e iconografica enter aquesta òbra (au còp la darrèra deu periòde predinatic e la purmèra deu periòde tinita) e lo manjo deu cotèth deu Gebel el Arak (véder Art de Nagada). Mei au mens a la medisha epòca (la quita o a sonque uas paucas generacions de distáncia) lo cap de maçuga deu rei Òrus Escorpion que ho realitzat. Tant la Paleta de Narmer com lo cap de maçuga d’Òrus esorpion que son exemples deus purmèrs “textes” egipcians puish qu’au ras de las representacions istoricas iconograficas, be podem véder uns deus purmèrs ieroglifs qui identifican los reis representats. Lo musèu deu Lovre que possedeish d’aquesta epòca l’Estela deus començaments de l’escritura e l’Estela deu rei Oaj. La purmèra qu’ostenda un grop de ieroglifs fonetics mentre qui la dusau que’ns muisha ua sèrp (qui en egipcian e’s dit oadj, e qui vadó lo son dj de l’alfabèt ieroglific unilitari) entornejat de simbèus ieroglifcs qui volen díser rei : la representación d’un palau (qui embarra la sèrp) suu quau un haucon, lo diu Òrus, e’s quilha. Aqueth art que'ns muisha donc au còp los començaments de l’escritura ieroglifica e un estat pro avançat deu son sistèma grafic e de comunicación dab lo doble emplec de signes per la loa valor fonetica e ideografica (çò qui ei la grana caracteristica de l’escitura ieroglifica). Lo periòde tinita qu’ei tanben lo temps de la bastida deus purmèrs mastabas peus reis, entornejats per las tombas deus cortesans. Aqueth mastaba que son tombas trapezoidala bastidas dab bricas, e, chic a chic, mei d'elements de pèiras.