Itàlia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Republica Italiana o simplament Itàlia (en italian Italia) es un Estat de l'Euròpa mediterranèa, qu'es format principalament d'una peninsula alongada i de doas grandas illas dins la mar Mediterranèa : Sicília e Sardenha. Lo nòrd es bordat pels Alps, frontièra montanhòla amb França, Soïssa, Àustria e Eslovènia. Los Estats independents de Sant Marin e la Ciutat del Vatican son enclavats dintre lo territòri italian.

La capitala es Roma.

Lo gentilici es italian -a.

Repubblica Italiana
Devisa nacionala : N'a pas
lenga oficiala italian
Capitala Roma
Ciutat mai granda Roma
President Giorgio Napolitano
Primièr Ministre Romano Prodi
Superficia
 - Totala
 - % aiga
Reng numèro 69
301 270 km²
2,4%
Populacion


 - Totala (An)


 - Densitat
Reng numèro 22


57 600 000


196 ab/km² (40en)
Unificacion 17 de març de 1861
Moneda euro (abans lira)
Zòna orària
Ora d'estiu
UTC+1
UTC+2
Gentilici Italian, italiana
Imne nacional Fratelli d'Italia
Domeni d'internet .IT
Còdi telefonic 39

Somari

[Modificar] Istòria

De veire: Istòria d'Itàlia

[Modificar] Govèrnament e politica

Article principal: Govèrnament e politica d'Itàlia

La Constitucion de 1948 establiguèt un Parlament bicameral, que consistís en una Cambra dels deputats (Camera dei deputati) e un Senat (Senato della Repubblica), un poder judiciari e un poder executiu compausat per un conselh dels ministres (cabinet), presidit pel Primièr ministre. Lo President de la Republica es elegit per 7 ans pel Parlament e un pichon nombre de delegats regionals. Lo President nomma lo Primièr ministre, que prepausa la rèsta dels ministres (nommats formalament pel president). Lo conselh dels ministres deu obtenir la fisança (Fiducia) de las doas Cambras.

Las Cambras del Parlament son elegidas popularament e dirèctament per un sistèma representatiu mixt, majoritari e proporcional. Jos la legislacion de 1993, Itàlia a de districtes amb un sol representant per 75% dels sètis al Parlament. Los 25% restants dels sètis son repartits proporcionalament. La Cambra dels deputats possedís un total de 630 membres. En mai dels 315 membres elegits, lo Senat compren los ex-presidents e divèrsas autras personas en conformitat amb d'acòrdis constitucionals. Las doas Cambras son elegidas per un maximom de 5 ans. Las cartas legislativas pòdon èstre originadas en las doas Cambras; devon èsser aprovadas per la majoritat.

Lo sistèma judiciari italian es basat sul drech roman, modificat pel còdi napoleonenc e los estatuts subsequents. Una Cort constitucionala, la Corte constituzionale, autoriza las leis constitucionalas ; es una innovacion introduita aprèp la Segonda Guèrra Mondiala.

[Modificar] Organizacion politica e administrativa

De veire: Regions d'Itàlia

[Modificar] Geografia

Fotografia d'Itàlia presa d'un satellit
Fotografia d'Itàlia presa d'un satellit

Article principal: Geografia d'Itàlia

Itàlia es constituida principalament per una granda peninsula que s'estend cap a la Mar Mediterranèa, ont amb sas doas principalas illas, Sicília e Sardenha, crèa massas aqüaticas importantas, coma la Mar Adriatica al nord-èst e la Mar Ioniana al sud-èst.

Los Apenins forman la colona vertebrala de la peninsula ; s'unís amb los Alps, la cadena montanhòla que forma un arc al nòrd. Alà se tròba tanben una granda planura alluviala, la planura po-veneciana, drenada pel Pò e sos divèrses afluents provenent dels Alps, Apenins e Dolomitas.

Son punt mai elevat es lo Mont Blanc (Monte Bianco) a 4810 m d'altitud, mas Itàlia s'associa mai facilament amb dos volcans famoses : lo Vesuvi actualament inactiu, prèp de Nàpols e l'Etna fòrça actiu, en Sicília.

[Modificar] Economia

Article principal: Economia d'Itàlia

Itàlia a una economia industriala divèrsa, amb practicament lo meteis produch per abitant que la França e lo Reialme Unit. Aquesta economia capitalista se manten devesida en un nòrd industrial, dominat per las entrepresas privadas, e un sud agricòla, amb 20% de caumatge. En comparason amb de païses europèus vesins, a un grand nombre d'entrepresas pichonas e mejanas (PME).

La màger part de las matèrias primièras utilizadas per l'industria e mai de 75% de l'energia son importadas. Durant la decada passada Itàlia ha perseguit una politica fiscala estricta que li permetèt d'arribar a complir sos objectius economics. Dempuèi son adesion a l'Union Europèa, Itàlia a beneficiat largament de l'interès e de l'inflacion basses de l'euro.

Lo rendement economic d'Itàlia s'es mantengut fàcia a sos companhs de l'Union Europèa e lo govèrnament de Berlusconi a mes en accion de reformas nombrosas destinadas a melhorar la competitivitat e la creissença. S'a mogut lentament, d'autra part, en la mesa en òbra de reformas estructuralas indispensablas, coma aleujar los impòstes e reïmplantar lo rigid mercat italian del trabalh e lo sistèma de pensions.

Aprèp l'escandal comptable de Parmalat en 2003, qualques personas an mes en dobte lo sistèma de contraròtle financièr del país.

Vesètz: Lista d'entrepresas italianas

[Modificar] Demografia

Article principal: Demografia d'Itàlia

Itàlia es un país fòrça eterogenèu tant lingüisticament coma religiosament, e es divèrs culturalament, economicament e politicament. Itàlia a la cinquena densitat de populacion d'Euròpa (per òrdre d'importància), amb una mejana de 196 personas per quilomètre carrat. Los grops minoritaris son pichons, la màger part d'eles son de lenga alemanda al sud de Tiròl (segon lo recensament de 1991, la populacion es compausada per 287 503 personas de lenga alemanda e solament 116 914 de lenga italiana) e los eslovèns a l'entorn de Trieste.

D'autres grops minoritaris amb de lengas parcialament oficialas comprenon la minoritat de lenga francesa oficialament mas puslèu arpitana dins la region de la Val d'Aosta ; los occitans dins las valadas occitanas (en Piemont) e a la Gàrdia, los sards, lo catalan e la lenga reto-romanica dins las montanhas dolomitas, son totas de lengas romanicas.

Lo catolicisme es la religion predominanta (85% de la populacion) ; i a de comunautats de protestants e de josièus e una comunautat creissenta d'origina musulmana.

[Modificar] Cultura

Article principal: Cultura d'Itàlia

Itàlia es reconeguda per son art, sa cultura e divèrses monuments, entre eles la torre de Pisa e lo Colisèu roman; tanben per sa gastronomia (la pizza e la pasta son de plats italians famoses), sos vins, son estil de vida, son elegància, son dissenh, son cinèma, son teatre e sa literatura : tant en poesia, amb de poètas de renom com Dante, Petrarca, Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre autres, o d'autres genres, coma lo roman amb d'autors coma Gianni Rodari o Leonardo Sciascia, e lo teatre coma Dario Fo, titular del Prèmi Nobel ; o la musica (en particular l'opèra).

Lo periòde de la Renaissença europèa comencèt en Itàlia durant los sègles XIV e XV.

Fèstas
Datas Nom en occitan Nom local Nòtas
1èr de genièr An nòu Capodanno  
6 de genièr Epifania Epifania  
Mobila Dimenge de Pascas Pasqua  
Mobila Diluns de Pascas Lunedì di Pasqua  
25 d'abril Anniversari de la liberacion Liberazione 1945
1èr de mai Fèsta del trabalh Festa del Lavoro  
2 de junh Fèsta de la Republica Festa della Repubblica 1946
15 d'agost Jorn de l'Assompcion Ferragosto  
11 de novembre Jorn de Totsants Tutti i Santi  
8 de decembre Immaculada Concepcion Immacolata  
25 de decembre Nadal Natale  
26 de decembre Sant Estève Santo Stefano  
31 de decembre Nuèch de Sant Silvèstre San Silvestro  



Bandièra europèa Los 46 Estats membres del Conselh d’Euròpa Bandièra europèa
Los 25 Estats membres de l’Union Europèa :
 Alemanha O
 Àustria
Belgica Belgica O
 Bulgaria O
 Chipre 2
 Danemarc O
Espanha Espanha O
 Eslovènia O
 Eslovaquia O
 Estònia O
 Finlàndia
França França O
 Grècia O
 Irlanda
 Itàlia O
 Letònia O
 Lituània O
 Luxemborg O
 Malta
 Ongria O
 Païses Basses O
 Polonha O
 Portugal O
 Reialme Unit O
 Republica Chèca O
 Romania O
 Suècia
Los 3 Estats actualament en negociacions d'adesion a l'Union Europèa (UE) :
 Croàcia  Republica de Macedònia  Turquia O 1  
Los 4 Estats membres de l’Associacion Europèa de Liure Escambi (AELE) :
 Islàndia EEE O
 Liechtenstein EEE FS  Norvègia EEE O
 Soïssa FS  
Los 12 autres Estats membres del Conselh d'Euròpa :
 Albania
 Andòrra €a
 Armenia 2
 Azerbaitjan 1
 Bòsnia e Ercegovina
 Georgia 1
 Moldàvia
 Mónegue €a
 Russia 1
 Sant Marin €a
 Serbia
 Ucraïna
 
Los 4 autres Estats europèus non membres del Conselh d'Euròpa
 Bielorussia  Montenegro €b  Cazacstan 1  Vatican €a      
Vejatz tanben
Euròpa, Union Europèa, Geografia

O : Estat membre de l'OTAN, que compren tanben los Estats Units e Canadà
EEE : Estat membre de l'EEE, que compren tanben totes los Estats membres de l'Union Europèa
 : Estat membre de l’Union Monetària Europèa (UME) utilizant l'èuro per moneda
€a : Estat non membre de l’UME utilizant l'èuro per moneda
€b : Estat federal non membre de l’UME que d'unas de sas entitats utilizan l'èuro per moneda
FS : Estat utilizant lo franc soís per moneda
1 : Estat que la màger part de son territòri es fòra d'Euròpa
2 : Estat que la totalitat de son territòri es fòra d'Euròpa

Autras lengas