Pluton (planeta nana)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Pluton. 

(134340) Plutó

Colors vertadièras de Pluton
(resolucion maximala fins ara obtenguda sus una fòto)

Descobriment
Descobèrt per Clyde Tombaugh
Data 18 de febrièr de 1930
Caracteristicas orbitalas
Semiais màger 39,482 UA
5906,38·106 km
Perièli 29,658 UA
4436,82·106 km
Afèli 49,304 UA
7375,93·106 km
Excentricitat 0,2488
Periòde orbital sideral 90 465 d
247,68 annadas
Periòde sinodic 366,73 d
Velocitat orbitala mejana 4,72 km/s
Inclinason 17,16º
Periòde de rotacion -153,2928 h
Obliqüitat 122,53°
Nombre de satellits 3
Sistèma d'anèls Non
Caracteristicas fisicas
Diamètre equatorial 2320 km
Massa 0,0125·1024 kg
Volum 0,715·1010 km3
Densitat mejana 2030 kg/m3
Gravitat (eq.) 0,58 m/s2
Velocitat d'escapament 1,2 km/s
Albedo 0,5-0,7
Caracteristicas atmosfericas
Pression atmosferica ~3·10-3 bar
Temperatura mejana
~50 K (-220 ºC)
Composicion de l'atmosfèra
Metan -
Azòt -

(134340) Pluton es una planeta nana. Fins a 2006, se considerava qu'èra la novena planeta del sistèma solar, la pus pichoneta e la que mai s'alunha del Solelh. Foguèt descobèrt lo 18 de febrièr de 1930 per Clyde William Tombaugh (1906-1997) dempuèi l'Observatòri Lowell a Flagstaff (Arizòna, Estats Units), mas es tan luènh de la Tèrra que per ara n'avèm pas gaire d'informacion. Fins ara, es pas estat visitat per cap de mission espaciala. A 3 satellits coneguts, que lo pus grand es Caront.

[Modificar] Caracteristicas orbitalas

En general, Pluton es mai alunhat del Solelh que totas las autras planetas, pasmens son orbita es fòrça excentrica, e pendent 20 de las 249 annadas que tarda per la recórrer, es mai pròcha del Solelh que Neptun. Se sarrèt mai del Solelh en setembre de 1989 e contunhèt dins l'orbita de Neptun fins al mes de març de 1999. Ara es a s'alunhar e tornarà pas traversar l'orbita neptuniana fins al mes de setembre de 2226.

L'orbita de Pluton tanben es la pus inclinada, amb 17º. Per aquesta rason i a pas cap de risca que se tròbe amb Neptun. Quand las orbitas se crosan o fan a ras dels extrèms de tal biais que, en verticala, son separats par una distància colossala.

[Modificar] Caracteristicas fisicas

La composicion de Pluton es pas coneguda. Pasmens de mesuras de sa densitat (2030 kg/m3) indican qu'es format per 70% de rocalha e 30 % de glaç. La superficia es probable que siá cobèrta d'azòt gelat amb de quantitats magras de metan e de monoxid de carbòni (en estat solid) e a l'interior deu aver un nuclèu de rocàs.

Pluton a una atmosfèra prima, formada per d'azòt, de metan e de monoxid de carbòni, que se gèla e tomba sus la superficia a mesura que s'alunha del Solelh. Lo metan gelat indica que la temperatura a la superficia es inferiora a 70 K e probablament es a l'entorn de 50 K (-220 ºC). La temperatura pòt variar bravament entre lo ponch de l'orbita mai a ras del Solelh e lo pus alunhat vist que la diferéncia es de mai de 2,5 miliards de km.


Sistèma Solar (estela : lo Solelh)
Planetas :  Mercuri · Vènus · Tèrra · Mart · Jupitèr · Saturne · Uranus · Neptun
Planetas nanas :  Cères · Pluton · Èris
Pichons còrses :  Asteroïdes · Cometas · Cencha de Kuiper · Objèctes eparses · Nívol d'Oort
T  Luna · J  Io Euròpa Ganimèdes Callisto · S  Titan · N  Triton
Vejatz tanben la lista d'objèctes celèstes del Sistèma Solar, classats per talha,
per massa, o per distància al Solelh · la galariá