Sistèma internacionau d'unitats

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Sistèma internacionau d'unitats, o SI, es lo sistèma d'unitats de mesura pus largament utilizat dins lo monde. L'SI es comunament nomat « sistèma metric ». A tota unitat de l'SI son associats un nom e un simbòl.

Somari

[Modificar] Descripcion

Lo « Sistèma internacionau d'unitats » pòt èsser legalament utilizat dins totei lei país dau monde, comprés leis Estats Units, e es obligatòri dins fòrça país. Lei país que trabalhan encara oficialament ambé d'unitats que fan pas partida de l'SI (Reiaume Unit, Estats Units, Libèria e Birmania) lei definisson d'après lo Sistèma internacionau.

L'SI foguèt adoptat per la 11a Conferéncia Generala dei Pes e Mesuras (CGPM) en 1960 e compren sèt unitats de basa, qu'a partir d'elei son definidas divèrseis unitats derivadas.

La nòrma ISO 1000 (ICS n°01.060) descriu leis unitats de l'SI e lei règlas per l'usança de sei multiples e de certaneis autreis unitats.

La Conferéncia Generala dei Pes e Mesuras enóncia tanben de règlas sus la tipografia deis simbòls utilizats dins leis unitats de mesura. Per exemple, fau utilizar una majuscula per lei simbòls deis unitats derivadas de noms pròpris. Vaicí un exemple d'aplicacion d'aquela règla. L'unitat de mesura de l'intensitat dau corrent electric es l'ampèr, dau nom dau fisician André-Marie Ampère, mai lo simbòl s'escriu A. La soleta excepcion es lo simbòl dau litre, qu'es encara tolerat (en 1990) d'utilizar per simbòl la letra majuscula « L » o la letra minuscula « l » (per mai de precisions, veire [1].)

[Modificar] Istoric

Trobaretz aicí leis etapas pus importantas, dau sistèma metric decimau de 1793 fins a l'ora d'ara :

  • 1793  Lo sistèma metric provisòri :  Lo 1 d'agost de 1793, la Convencion nacionala adoptèt lo sistèma metric provisòri. Remplaçava leis unitats de mesura de l'Ancian Regim.
  • 1799  Lo sistèma metric definitiu :  Lo 3 Messidor de l'An VII (22 de junh de 1799), lei dos escandaus de platin representant lo mètre e lo quilograma (aquest aviá per nom originau lo grave) son depausats ais Archius nacionaus francés.
  • 1832  Lo sistèma metric de Gauss  utilizava un sistèma decimau fondat sus lei tres unitats mecanicas millimètre, grama e segonda.
  • 1874  Lo sistèma CGS :  La BA introduguèt lo sistèma CGS, fondat sus lei tres unitats mecanicas centimètre, grama e segonda.
  • 1946  Lo sistèma MKSA :  En 1946, aquela proposicion foguèt aprovada per lo Comitat internacionau. Lo sistèma èra fondat sus lo mètre, lo kilograma, la segonda e l'ampèr.
  • 1954  La 10a CGPM, en 1954, aprovèt l'introduccion de l'ampèr, dau kelvin e de la candèla per unitats de basa.
  • 1960  Lo Sistèma internacionau d'unitats (SI) :  La 11a CGPM donèt lo nom de « Sistèma internacionau d'unitats » au sistèma metric decimau en 1960.
  • 1971  En 1971, la 14a CGPM apondèt la mòl per unitat de basa de l'SI, portant a sèt en tot lo nombre d'unitats de basa.

[Modificar] La nòrma dau Sistèma internacionau d'unitats : règlas generalas d'escritura deis unitats, dei simbòls e dei nombres

Donam çai sota una traduccion d'un extrach significatiu d'aquela nòrma, d'après l'edicion de 2006 de la brocadura oficiala en francés editada per lo Burèu Internacionau dei Pes e Mesuras (BIPM, que son sèti es : Pavillon de Breteuil, 92312 Sèvres).

Se tracta ben de nòrmas internacionalas ; per de rasons liadas a l'istòria dau sistèma metric, la lenga oficiala dau BIPM es lo francés : lo tèxt d'aquela brocadura es traduch en d'autrei lengas (alemand, anglés, castelhan, chinés, japonés, portugués, etc.), mai la version francesa fa fe.

Aquelei nòrmas son en vigor dins fòrça país, en particular aquelei de l'Union Europèa. Son independentas de la lenga (la soleta excepcion es lo separator decimau, virgula o ponch segon lei país). Fau notar, en particular :

  • L'unicitat (e l'invariabilitat gramaticala) dei simbòls que representan leis unitats de mesura. Per exemple :
    • km notarà, segon la lenga : kilometre o kilometer (anglés), kilómetro (castelhan), quilòmetre (catalan), kilomètre (francés), chilometro (italian), quilomètre (occitan), etc.
    • h notarà, segon la lenga : hour (anglés), hora (castelhan e catalan), heure (francés), ora (italian e occitan), etc.
  • D'après la 9a Conferéncia generala (1948, Resolucion 7) e la 22a Conferéncia generala (2003, Resolucion 10), lei nombres "lòngs" pòdon (facultativament) èsser partejats en grops de 3 chifras, separats per de blancs insecables, jamai per de ponchs.
    • Per exemple, s'escriu : 1 234 567 o 1234567 mai pas 1.234.567

[Modificar] Extrach d'aquela nòrma

  • Leis unitats fondamentalas (lo nom es entre parentèsis, precedit dau simbòl de l'SI):
    • longor : m (mètre)
    • massa : kg (quilograma),
    • temps : s (segonda)
    • intensitat electrica : A (ampèr)
    • temperatura : K (kelvin)
    • intensitat luminosa : cd (candèla)
    • quantitat de matèria : mol (mòl)
  • Leis unitats derivadas : aira (o superficia), volum, velocitat, acceleracion, fòrça, pression, energia, etc.
  • Leis unitats que fan pas partida de l'SI, mai que son usança es acceptada ambé l'SI :
    • massa : t (tona)
    • temps : min (minuta), h (ora), d (jorn)
    • aira (superficia) : ha (ectara)
    • volum : l (litre)
  • Lei multiples o sota-multiples :
    • deca : da (dam : decamètre)
    • deci : d (dm : decimètre)
    • ecto : h (hm : ectomètre ; hl : ectolitre)
    • centi : c (cm : centimètre)
    • quilo : k (km : quilomètre)
    • milli : m (mm : millimètre), etc.
  • Lei simbòls deis unitats son imprimits en letras romanas (drechas): m (mètre), Pa (pascal). En generau, son escrichs en minusculas, mai se lo nom de l’unitat deriva d’un nom pròpri de persona, la premiera letra dau simbòl es majuscula.
  • Lo nom de l’unitat propriament dich comença totjorn per una minuscula, a mens que siá lo premier mòt d’una frasa ou dau nom « gras Celsius ».
  • Lei simbòls deis unitats son precedits d'un blanc (excepcion unica : se met pas de blanc davant lei simbòls d'unitats sexagesimalas d'angle : 40° 16' 25").
    • Per exemple : 20 km mai pas 20km ; 30 min ; 10 s
  • Lei simbòls deis unitats son pas seguits d’un ponch, a mens que sián plaçats a la fin d’una frasa, lo ponch dependent en aqueu cas de la pontuacion abituala.
  • Lei simbòls s'escrivon sens « s » au plurau (« s » significa "segonda") e sensa ponch finau.
  • Per exemple : 20 km mai pas 20 kms
    • Cas particulars : lo bar e lo bit an per simbòl bar e bit respectivament (lo nom e lo simbòl son identics) ; s'escriu doncas la pression exprimidas en bars : 30 bar ; s'escriu : 64 bit, 1 200 bit/s.
  • Lei noms d’unitats que son derivats d'un nom pròpri de persona s’abrèujan per una majuscula : A per ampèr, W per watt, K per kelvin.
    • Mai quand son escrichs ambé totei lei letras, prenon pas de majuscula.
  • Lo simbòl dau prefix deu pas èsser separat d'aqueu de l’unitat.
    • Per exemple : millimètre s'escriu mm
  • Quand una unitat derivada es formada en multiplicant doas unitats o mai, es exprimida per mejan de simbòls d’unitats separats per de ponchs a mieja autor o per un blanc.
    • Per exemple : kg·m o kg m ; N·m o N m
  • Quand una unitat derivada es formada en divident una unitat per una autra, se pòt utilizar una barra oblica (/), una barra orizontala o ben d'exponents negatius.
    • Per exemple : m/s ou m·s-1
  • Se lo denominator contèn divèrs tèrmes, aquestei son separats per de ponchs e non per de barras de fraccions. Pasmens, vau mai d'utilizar leis exponents negatius, per exemple : W·m-1·K-1.
  • Se deu jamai far seguir sus la meteissa linha una barra oblica e un signe de multiplicacion o de division, a mens que de parentèsis sián apondudas per defugir tota ambigüitat. Dins lei cas complicats, d'exponents negatius o de parentèsis devon èsser utilizats per defugir tota ambigüitat.
    • Per exemple : m/s2 ou m·s-2 mai pas m/s/s
  • Lo simbòl deu totjorn èsser escrich après lo nombre.
    • Per exemple : 35,6 kg e non pas 35 kg 6 (mai s'escriu : 6 h 54 min).
  • Lo separator decimau es lo simbòl utilizat per separar la partida entiera de la partida decimala dins l'escritura d'un nombre. Poirà èsser (segon l'usança locala) la virgula sus la linha o lo ponch sus la linha.
    • Per exemple : 3,14 o 3.14
  • Lei nombres que comprenon un grand nombre de chifras pòdon èsser partejats en grops de 3 chifras separats per de blancs insecables, per fin de facilitar la lectura. Aquelei grops son jamai separats per de ponchs (ni de virgulas). Pasmens, quand i a ren que quatre chifras avans o après lo separator decimau, l'usança es de pas separar lei chifras. D'agropar o non lei chifras es una question de chausida personala.
    • Per exemple : 43 279,168 29 o 43279,16829, mai pas 43.279,168.29
  • Escritura dei nombres en mòde scientific.
    • Per exemple : 1,25 X 10-5 unitat SI

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Articles connèxes

  • Unitats de basa dau Sistèma internacionau
  • Unitats derivadas dau Sistèma internacionau
  • Conversion deis unitats
  • Òrdre de grandor
  • Metrologia
  • Significacion deis unitats de mesura
  • Sistèma internacionau 2011
  • Burèu Internacionau dei Pes e Mesuras (BIPM)
  • Prefixe dau Sistèma internacionau
  • Temps universau coordenat (UTC)

[Modificar] Liames extèrnes