Economia de Còsta Rica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Còsta Rica
Moneda colón
Organizacions de comèrci OMC, CAFTA
Estatisticas [1]
PIB US$ 40 440 milions (2005)
reng PIB 87en [2]
creissença del PIB 3,3% (2005)
PIB per cápita US$ 10 100 (2005)
PIB per sector agricultura (8,6%), industria (28,3%), comèrci e servicis (63,1%) (2005)
Inflacion 13,8%
Populacion jol lindal de pauretat 18% (est. 2004)
Fòrça de trabalh 1 820 000
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 20%, industria 22%, comèrci e servicis 58% (2005)
Caumatge 6,6 % (2005)
Partenaris comercials [3]
Expòrts (US$) 7 005 milions f.o.b. (2005)
Expòrts - commodities café, bananas, sucre, ananas, pèças d'equipaments electronics, equipaments mètges
Partenaris Estats Units 46,9%, Païses Basses 5,3%, Guatemala 4,4% (2004)
Impòrts (US$) 9 690 milions (2005)
Partenaris Estats Units 46,1%, Japon 5,9%, Mèxic 5,1%, Brasil 4,2% (2004)
Finanças publicas [4]
Dèute exterior US$ 3 633 milions (2005)
Revengudas (US$) 2 722 milions
Despensas (US$) 3 195 milions

Lo Còsta Rica es pasmens considerat sovent enquèra coma un país essencialament agricòla. La tèrra es repartida lo mai egalament de l'America latina, amai se lei superfìcias cultivablas i cobrisson pas que 10 % del territòri ; las pradas e pasturas n’ocupon 30 % e lei seuvas 50 %. Maugrat l’existéncia de nombrosas bòrias familialas, de tèrras immensas son tengudas per de multinacionalas americanas. Lo país cultiva e produtz de café, de bananas, de cacao, de cana de sucre, de tabat, d’agrumas, de notz de cocò e de palmiers d’òli, amai de culturas alimentàrias a basa de ris, de maniòc e de trufas. L'elevatge boïn, pel lach e la pesca del ton, al relarg de l'illa de Còco, son pro actius. La balança agricòla registra un excedent important. En escambi, lei ressorgas minièras demòron menèlas (cobre e baucita) e l'industria demòra embrionària: textil, sucraria, braçarias, manufacturas de tabat, ressegadas. Una rafinaria de petròli es implantada a Puerto Limón, sobre la mar de las Antilhas, primier pòrt del país e ponch de partença del chamin de fèrre transoceanique que mena a Puntarenas, sobre l'Ocean Pacific. Aquel chamin, traçat a travers «l'infèrn verd» d'una dei seuvas tropicalas lei mai densas del monde, foguet començat en 1871, e foguèt fins la debuta deis annadas 1970 lo grand mejan de transpòrt entre la valada centrala e la còsta atlantica. Aquel ligam ferroviari es agara copat despuèi un tèrratremol e de relimpadas de terren que, en 1990 puèi en 1992, emportèron de tròç dei raias.

[Modificar] Comèrci

Lo comèrci, deficitari, se fai per mai d'un tèrç ambe lis Estats Units e se tròba tròp somés ei variacions di cors del café e de la banana. Lo torisme se desvolopa lèu sobre la còsta pacifica, e sei receptas aun doblat entremieg 1991 e 1994. Li financiers estrangiers, rassegurats per la politica liberala, lo demeniment de l'inflacion e di deficits publiques, investisson dinc lo país. Maugrat aquelis atots evidents, lo país dèu afrontar lo problèma del dèute exterior e del demeniment del poder de crompa d'una larja franja de la poblacion.

[Modificar] Cambi de CRC