Baisha Navarra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Baisha Navarra (reg. Bassa Navarra) (en basc: Baxe Nafarroa o Nafarroa Beherea; en francés: Basse-Navarre), tanben nomentada en occitan gascon coma "Tèrra de Bascos" o simplament "Bascos", ei ua província tradicionala deth País Basc (ath nòrd). Forme part deth departament francés des Pirenèus Atlantics, amassa damb es ancians vescomtats de Labord, Sola e Bearn. Era Baisha Navarra ei un des tres territòris francesi (es autes dues son Labord e Sola amassa damb la vila bearnesa d'Esquiule) que formen part deu País Basc (eth país dera lengua basca).
Enquiar an 1512 non recep eth nom de Baisha Navarra, donques qu'ère era siesau "merindad" de Navarra. Ena Edat Mieja e enquiath sègle XI eth territòri formèc probablament partís deth Ducat de Vasconia. Ath miei deth sègle XI ei liurada ath règne de Navarra. Aguesta mesura non ei acceptada pes barons locaus, que se mantien en rebellia enquia qu'en 1191 Ricardo Còr de Leon l'ac liure nauament ath règne de Navarra, en tot passar a èster era siesau "merindad", coneishuda coma "Merindad de Ultrapuertos". En 1512 Fernando II d'Aragon damb era desencusa de pausar ath partit navarrés beaumontés ena guèrra civila de Navarra, ocupèc eth Règne de Navarra. En 1513 es Còrts de Navarra ara quau sonque anèren beaumonteses li nomenèren rei. Posteriorament es Còrts de Castelha en Burgos en 1515 decidic era incorporacion ath Règne de Castelha, sense anar cap navarrés a dita assemblada. Navarra estaue organizat politicament eth sòn territòri en sies "merindades": es de Pamplona (Iruña, Uruñea), Olite (Erriberri), Estella (Lizarra), Sangüesa (Zangoza), Tudela (Tutera, Muskaria) e Baisha Navarra, tanben cridada aguesta darrèra "Ultrapuertos" entà trapar-se tot eth sòn ambit ena en tot vessar nòrd des Pirineos, ar aute costat deth pòrt de Roncesvals.
Es monarques navarreses Juan III d'Albret e Catalina de Fois e posteriorament Enrique II jamès renoncièren ath sòn dret sus eth règne de Navarra e de hèt sagèren tornar a conquistà'c diuèrsi viatges, encara que non les siguec possible. Continuèren en tot possedir eth títol reau. En 1530 Carlos I d'Espanha, decidic per rasons estrategiques renonciar definitiuament ara part transpirenenca deth Règne de Navarra damb çò que Joan e Catalina, Reis de Navarra, poderen exercir era sobeiranetat d'aguest territòri coma un mès des sòns domènis. Perdurèc per autant eth Règne de Navarra, jos plea sobeiranetat des sòns Reis, enquiar an 1610 en qué s'unifiquèren es sòns reis es Règnes de Navarra e França, encara qu'en tot mantier teoricament era sua identitat. Era sua capitalitat la va possedir era ciutat de Saint-Palais (Donapaleu), a on s'amassauen es Còrts deth règne. Aguest Règne de Navarra remercaue era sua independéncia deth rèste de França enquiara Revolucion Francesa, en 1789: Es Còrts amassades en Saint-Palais acòrden: "Era nacion francesa pòt arribar a dar-se ua constitucion fòrça prudenta o assenhada (entenimentada) pr'amor que Nabarra pense un dia renonciar as sòn e unir-se en França, mès mentre aguest dia arribe, non harà eth sacrifici dera sua pròpria constitucion qu'assegure era sua pòsa e era sua libertat".
En 1548, Joana d'Albret, reina de Navarra, maridèc damb lo pòrti de Vendôme Antonio de Borbon, deth matrimòni deth quau neishec Enrique III de Borbon, eretièr deth règne navarrés. En 1589 accedic aguest ath tròn de França coma Enrique IV de França, en tot portar ena sua tèsta era corona d'andús règnes e en tot iniciar era dinastia de Borbon. Dempús d'accedir era casa de Borbon, que possedie eth títol de rei de Navarra, ath tròn de França, eth govèrn efectiu coma senescals des tèrres qu'auien pertanhut ena casa d'Albret, era Baisha Navarra, Bearn, eth vescomtat de Sola, es tèrres de Labord, er ajuntament de Baiona (practicament era totalitat deth que aué constituís eth departament francés de Pirenèus Atlantics), requeigueren jos era Dinastia d'Agramont, istorica familha aliada as Reis de Navarra, damb sedença en Principat de Bidache. En 1610 s'unifiquèren França e Navarra, se ben es successius reis francesi seguiren en tot possedir andús títols per separat.
Es reis dera Baisha Navarra sigueren es següents: CASA DE FOIS: Catalina de Navarra e Juan III de **Albret (1512-1516), Catalina de Navarra (1516-1518). CASA D'ALBRET: Enrique II (1518-1555), Joana III d'Albret e Antonio de Borbon (1555-1562), Joana III d'Albret (1562-1572). CASA DE BORBON: Enrique III de Navarra e IV de França (1572-1610),
Er emplec deth basc (en sòn dialècte baish navarrés) està fòrça estenut. Des 28 000 abitants dera Baisha Navarra, 17 080 se declaren bascoparlants, çò que represente eth 61% dera poblacion. Constituís eth dusau major percentatge d'enter es tres territòris deth País Basc francés, sonque per darrèr de Sola, damb un 64%. En çò que toque ara identitat basca, un 63% des baisnavarreses se declaren bascs, un 9% en cèrta mesura, e un aute 24% non se considèren bascs.
|
![]() |
---|---|
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |
![]() |
Ahaxe-Alciette-Bascassan | Aïcirits-Camou-Suhast | Aincille | Ainhice-Mongelos | Aldudes | Amendeuix-Oneix | Amorots-Succos | Anhaux | Arancou1. | Arberats-Sillègue | Arbouet-Sussaute | Arhansus | Armendarits | Arnéguy | Arraute-Charritte | Ascarat | Ayherre | Banca | La Bastide-Clairence | Beguios | Behasque-Lapiste | Behorleguy | Bergouey-Viellenave | Beyrie-sur-Joyeuse | Bidache2. | Bidarray | Bunus | Bussunarits-Sarrasquette | Bustince-Iriberry | Came 1. | Çaro | Escos3. | Estérençuby | Gabat | Gamarthe | Garris | Hélette | Hosta | Ibarrolle | Iholdy | Ilharre | Irissarry | Irouléguy | Ispoure | Isturits | Jaxu | Juxue | Labets-Biscay | Lacarre | Lantabat | Larceveau-Arros-Cibits | Larribar-Sorhapuru | Lasse | Lecumberry | Luxe-Sumberraute | Masparraute | Méharin | Mendive | Orègue | Orsanco | Ossès | Ostabat-Asme | Pagolle | Sant Esteben | Sant Estève de Baïgorry | Sant Joan lo Vièlh | Sant Joan Pè de Pòrt | Sant Just Ibarra | Sant Martin d'Arberoue | Sant Martin d'Arrossa | Sant Miquèl | Sant Palais | Sames 1. | Suhescun | Uhart-Cize | Uhart-Mixe | Urepel | ![]() |
1Aquestas tres comunas dependavan de la senecalciá de Dacs e non pas de Navarra jos l'Ancian Regim. Aparteneisson uèi al "País Basc" al sens de la lei dicha Pasqua de 1995.
2Lo territòri d'aquesta comuna constituissiá jos l'Ancian Regim una «principautat soberana», pas ratachada a la Navarra. Aparten uèi al "País Basc" al sens de la lei dicha Pasqua de 1995. 3Aquesta comuna del canton de Salies de Bearn es generalament omesa dins las listas recentas de comunas de Bassa Navarra. Apartenessiá çaquelà a la Navarra jos l'Ancian Regim. Uèi, fa pas partida del "País Basc" al sens de la lei dicha Pasqua de 1995. |