Castèl de Querbús

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.
Lo castèl quilhat sul bauç
Lo castèl quilhat sul bauç

Lo castèl de Querbús, Quéribus en francés, es un castèl catar situat dins la comuna de Cucunhan (Lengadòc), al limit amb la comuna de Maurin (de Fenolheda), situat a 628 m d'altitud, dominant de levant el grau de Maurin, al departament d'Aude.

Somari

[Modificar] Istòria

[Modificar] Las originas

A l'epòca carolina, Cucunhan èra part del Pèirapertusés, region qu'èra una division del comtat de Rasés, e tanben aperteniá als comtes de Carcassona. En 980, aprèp la guèrra de Rasés, una partida bèla del Pèirapertusés venguèt part del comtat de Cerdanha-Besalú.

Lo nom del castèl significa ròc (es a dire "quer") del bois. Es citat per primièr còp en 1020, dins lo testament de Bernard Tallaferro. En aquela data, lo castrum es part del Viscomtat de Fenolhet. En 1111, lo comte de Barcelona Ramon Berenguer III eireta del comtat de Besalú e doncas a l'encòp dels dreches feudals sul vescomtat de Fenolheda e Querbús. Ramir II d'Aragon, se n'apoderèt en se maridar en 1137. En 1162 mentre qu'es a se formar la corona d'Aragon, Querbús es una de les principalas fortalesas "barcelonesas" del nòrd de Pirenèus. Çaquelà amb l'anexion a la corona del comtat de Rosselhon en 1172, l'importància estrategica de Querbús merma. A la fin del sègle XII, lo Vescomtat de Fenolhet es enfeudada pel rei Pèire II d'Aragon al vescomte de Narbona.

[Modificar] Lo castèl e las crosadas

La torrassa
La torrassa

Al moment de la crosada albigesa començada en 1209, lo castèl èra proprietat del cavalièr Chabert de Barbaira, erètge notòri e ferotge opausant als crosats. Venguèt un refugi pels religioses catars : Benèvol de Termes, diacre e puèi avesque catar del Rasés i demorèt en 1230 e probable fins a sa mòrt abans 1233. Es un dels darrièrs castèls catars amb lo Castèl de Puèglaurenç a aculhir de responsables de la glèisa catara aprèp la casuda de Montsegur. Lo vescomtat de Fenolheda es d'autra banda encara jos la proteccion del senhor de Rosselhon, Nunó Sanç, que intervenguèt coma intermediari cap al rei de França. A la mòrt de Nunó en 1241 son cosin lo rei Jaume lo Conquerent eiretèt de Rosselhon e abandonèt sa politica de proteccion dels Fenolhedés. Lo rei Loís IX ordenèt al senescal de Carcassona, Pierre d'Auteuil, de s'apoderar del castèl. La direccion de las operacions foguèt fisada a un ancian catar reconvertit Olivièr de Termes, que coneissiá l'endrech e son defensor. Aprèp un sètge sens efièch, Chabert de Barbaira anèt a Olivièr e escambiá sa libertat contra lo castèl, en mai de 1255. Aqueste redicion un pauc estranha podriá s'explicar perqué Chabert de Barbaira auriá estat trait pel Olivièr. Lo castèl alara venguèt una fortalesa reiala provesida de garnison.

Amb la casuda de Querbús, la Crosada es donada coma acabada. Oficialament tanben se considerava que s'èra escantit lo catarisme: i avia un gran interès a proclamar que lo darrièr castèl catar avia estat conquerit e que lo darrièr bastion catar s'èra liurat als Franceses. Malurosament, cent ans aprèp la casuda de Querbús, encara s'èran de jutjar de catars dins los tribunals de l' Inquisicion. L'importància vertadièra de la capitulacion de Querbús residís dins lo fach que se tracta del darrièr castèl o fortalesa que demorava en mans occitanas, i atal s'acabava l'òbra d'ocupacion francesa de Lengadòc. Querbús es un punt final militar e tanben politic.

[Modificar] Fortalesa francesa

Vista generala
Vista generala

En 1258, lo tractat de Corbeil fixa la frontièra entre las possessions del reialme de França e Aragon al sud de Corbièras, a ras del castèl. Alara es una plaça fòrta importanta pel dispositiu defensiu francés amb lo comandament a Carcassona. Es un dels «cinc filhs de Carcassona» : Querbús, Aguilar, Pèirapertusa, Puèglaurenç e Tèrmes.

Lo castèl foguèt fisat a un castellà designat pel senescal de Carcassona. Ne foguèt lo primièr Nicolàs de Navarra designat en 1259. Després durant los sègles XIII e XIV, los reis de França reconstrueixen i reforcen l'estructura defensiva del castèl. El 1473, la fortalesa és assetjada i és presa per les tropes del rei d'Aragó. Finalment, el 1659, lo castèl pèrd son interès estrategic al moment de la signatura del Tractat dels Pirenèus que fixa definitivament la frontièra dels reialmes francés e espanhòl. Tanmateix, s'hi manté una guarnició durant diversos decadas.

Durant la segonda mitat del sègle XVIII, capitans-governadors són designats pel rei per reemplaçar els castellans. Tenen la responsabilitat del castell, però sense residir-hi. El lloc es va degradant poc a poc i passa a ser refugi de nombrosos bandits.

Abandonat a la Revolució francesa, la fortalesa es continua deteriorant fins a la seva classificació de Monument històric el 1907. La regió que l'envolta, sobretot el Grau de Maurí i el poble de Cucunhan, constitueix un indret protegit des del 1943.

[Modificar] La restauració

El 1951, els primers treballs de renovació permeten consolidar la torrassa i renovar el seu aspecte general. Durant els anys 70, es realitzen nombrosos petits treballs per consolidar certes parts del castell. Però és entre els anys 1998 i 2002 que s'empren la restauració completa del castell amb nombrosos esforços per condicionar el lloc i suavitzar l'accés al castell pel públic. Així, la teulada de la torrassa és condiciona com una gran terrassa per acollir els visitants.

[Modificar] Arquitectura

La torra de l'homenatge
La torra de l'homenatge

El castell està constituït de tres recintes superposats al cim del penya-segat. Asseguraven la protecció del castell gràcies a diversos sistemes de defensa: fines espitlleres que utilitzaven els ballesters, obertures pels canons o troneres per les armes de foc de més recorregut. Quatre segles d'evolucions de l'art defensiu hi són representats.

Diversos sistemes de defenses de les portes hi són presents: rampí i muralles. Camins de ronda i casamates asseguren la vigilància dels punts vulnerables. Quinze a vint homes eren suficients per defensar la fortalesa. De totes maneres no podia assegurar la supervivència gaires dies dels soldats si ens fixem en la talla de la cisterna i del conjunt dels batiments.

La volta de la sala gòtica de la torrassa
La volta de la sala gòtica de la torrassa

La resta de la fortalesa està constituïda pel cos principal, la sala d'emmagatzematge, les cisternes i per una torrassa. La torrassa és una torre poligonal situada al tercer recinte, el més alt del penya-segat.

Construït en diverses vegades, els murs de la torrassa han estat reforçats i l'espessor dels murs ateny diversos metres. La geometria poligonal de l'estructura permet reduir els efectes devastadors dels projectils. A l'interior, la sala gòtica conté dues habitacions (el celler i la sala principal) i és il·luminada per una imponent finestra. L'interior sorprenent d'aquesta estructura és ben diferent de l'aspecte massiu de la torre. En efecte, la sala conté les restes d'una xemeneia sobre el mur Oest. Un imponent i magnífic pilar reté la volta nervada de quatre creuats d'ogives, en forma de palmera. El fons del pilar és de tipus piramidal i sostenia el terra que separava la sala principal del celler.

Vista des del cim
Vista des del cim

El cim de la torre de l'homenatge té una terrassa accessible per una escala de cargol situada en una torre rectangular ajuntada a la torrassa. D'aqueste endrech se dubrís un panorama sus Pirenèus, la mar Mediterranèa e las vinhas de Corbièras.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus lo castèl de Querbús.


Mapa dels castèls catars
Mapa dels castèls catars
Lastors
Ciutat de
Carcassona
Puègverd
Arques
Termes
Vilaroja-
Termenés
Pèirapertusa
Querbús
Aguilar
Menerba
vèrs
vèrs