Agnatha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Agnats
Lampresa de ribièra (Lampetra fluviatilis)
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Superclassa
Agnatha
— autor incomplet —, data de precisar
Taxons de reng inferior
  • Cefalaspidomòrfes
    • Petromizonifòrmes (lampresa)
  • Pteraspidomòrfes
  • Quelodonts (animals fossils)
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo taxon dels agnats (del grèc a, sens e gnathos, màssia), o ciclostòmes (que significa boca en forma de cèrcle), es una classa dins la sistematica tradicionala, que recampa d'animals de còrde dorsala e de cràn, mas sens màssias. Lor vida en mitan aqüatic los a fach longtemps classar demest los peisses.

Lo taxon es pas considerat coma monofiletic, e deu èsser considerat coma obsolèt dins una classificacion filogenetica. Las mixinas son estadas separadas dels vertebrats, las lampresas i demorant.

[Modificar] Classificacion

Las mixinas e lampresas pertejan de caractèrs morfologics ancestrals a totes los craniats, que seràn perduts çò los gnatostòmes (qu'an de màssias). Lor boca rudimentària, que se compòrta coma una ventosa, possedís pas de màssias, e pòt doncas pas modificar sa dobertura. Lor esquelet es cartilaginós e compausat d'una capsula craniana e d'una colonna vertebrala sens còstas.

Se los agnats actuals son pauc nombroses, cal gardar a l'esperit que de nombroses fossils d'agnats son present dins los sediments del paleozoïc. Los agnats foguèron los totes primièrs craniats a aparéisser.

Notam enfin per çò que concernís l'aparicion de la màssia dels gnatostòmes ("peisses" de màssias, tetrapòdes), que los osses de la para de branquias la mai anteriora dels agnats sembla èsser omològa de màssias dels gnatostòmes ; una origina fòrt risolièra quand òm i pensa !


[Modificar] Plaça dels agnats dins lo renhe animal

Lo mond animal:
  • amb asterisca : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondant pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nucli) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nucli)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses catilaginoses) Aracnids de uèich patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Ligams extèrnes