Economia de Còsta Rica
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia de Còsta Rica | ||
---|---|---|
Moneda | colón | |
Organizacions de comèrci | OMC, CAFTA | |
Estatisticas [1] | ||
PIB | US$ 40 440 milions (2005) | |
reng PIB | 87en [2] | |
creissença del PIB | 3,3% (2005) | |
PIB per cápita | US$ 10 100 (2005) | |
PIB per sector | agricultura (8,6%), industria (28,3%), comèrci e servicis (63,1%) (2005) | |
Inflacion | 13,8% | |
Populacion jol lindal de pauretat | 18% (est. 2004) | |
Fòrça de trabalh | 1 820 000 | |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 20%, industria 22%, comèrci e servicis 58% (2005) | |
Caumatge | 6,6 % (2005) | |
Partenaris comercials [3] | ||
Expòrts (US$) | 7 005 milions f.o.b. (2005) | |
Expòrts - commodities | café, bananas, sucre, ananas, pèças d'equipaments electronics, equipaments mètges | |
Partenaris | Estats Units 46,9%, Païses Basses 5,3%, Guatemala 4,4% (2004) | |
Impòrts (US$) | 9 690 milions (2005) | |
Partenaris | Estats Units 46,1%, Japon 5,9%, Mèxic 5,1%, Brasil 4,2% (2004) | |
Finanças publicas [4] | ||
Dèute exterior | US$ 3 633 milions (2005) | |
Revengudas (US$) | 2 722 milions | |
Despensas (US$) | 3 195 milions |
Lo Còsta Rica es pasmens considerat sovent enquèra coma un país essencialament agricòla. La tèrra es repartida lo mai egalament de l'America latina, amai se lei superfìcias cultivablas i cobrisson pas que 10 % del territòri ; las pradas e pasturas n’ocupon 30 % e lei seuvas 50 %. Maugrat l’existéncia de nombrosas bòrias familialas, de tèrras immensas son tengudas per de multinacionalas americanas. Lo país cultiva e produtz de café, de bananas, de cacao, de cana de sucre, de tabat, d’agrumas, de notz de cocò e de palmiers d’òli, amai de culturas alimentàrias a basa de ris, de maniòc e de trufas. L'elevatge boïn, pel lach e la pesca del ton, al relarg de l'illa de Còco, son pro actius. La balança agricòla registra un excedent important. En escambi, lei ressorgas minièras demòron menèlas (cobre e baucita) e l'industria demòra embrionària: textil, sucraria, braçarias, manufacturas de tabat, ressegadas. Una rafinaria de petròli es implantada a Puerto Limón, sobre la mar de las Antilhas, primier pòrt del país e ponch de partença del chamin de fèrre transoceanique que mena a Puntarenas, sobre l'Ocean Pacific. Aquel chamin, traçat a travers «l'infèrn verd» d'una dei seuvas tropicalas lei mai densas del monde, foguet començat en 1871, e foguèt fins la debuta deis annadas 1970 lo grand mejan de transpòrt entre la valada centrala e la còsta atlantica. Aquel ligam ferroviari es agara copat despuèi un tèrratremol e de relimpadas de terren que, en 1990 puèi en 1992, emportèron de tròç dei raias.
[Modificar] Comèrci
Lo comèrci, deficitari, se fai per mai d'un tèrç ambe lis Estats Units e se tròba tròp somés ei variacions di cors del café e de la banana. Lo torisme se desvolopa lèu sobre la còsta pacifica, e sei receptas aun doblat entremieg 1991 e 1994. Li financiers estrangiers, rassegurats per la politica liberala, lo demeniment de l'inflacion e di deficits publiques, investisson dinc lo país. Maugrat aquelis atots evidents, lo país dèu afrontar lo problèma del dèute exterior e del demeniment del poder de crompa d'una larja franja de la poblacion.