Sistèma Solar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa.
Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa.

Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.

[Modificar] Composicion e estructura del Sistèma Solar

Aquestes imatges qu'illustran l'orbita de Sedna, porgisson una idèa clara de l'estructura del Sistèma Solar. Dins los sens de las agulhas del relòtge començant amont a esquèrra: lo Sistèma Solar interior, las planetas exterioras e la Cencha de Kuiper, l'orbita de Sedna e la nívol d'Oort.
Aquestes imatges qu'illustran l'orbita de Sedna, porgisson una idèa clara de l'estructura del Sistèma Solar. Dins los sens de las agulhas del relòtge començant amont a esquèrra: lo Sistèma Solar interior, las planetas exterioras e la Cencha de Kuiper, l'orbita de Sedna e la nívol d'Oort.

[Modificar] Còrses

En tèrmes generals, lo Sistèma Solar es estructurat de la manièra seguenta.

  • A son centre trobam lo Solelh, una estela.
  • A son entorn viran los uèch còrses màgers, sonats planetas, que son (ordenats del mai pròche al mai luenchenc del Solelh): Mercuri, Vènus, la Tèrra, Mart, Jupitèr, Saturne, Uranus e Neptun.
  • Las planetas nanas coma Pluton, Èris e Cères. Pluton, dempuèi lo 24 d'agost de 2006, es pas mai considerat coma una planeta, mas coma una planeta nana.
  • Tanben a l'entorn del Solelh viran de centenats de milièrs de còrses mai petits que, segon lor talha, composicion e orbita se classifican en planetas menoras o planetoïdes, meteorits e cometas.
    • Las planetas menoras se dividisson en dos grops: los asteroïdes e los objèctes transneptunians, encara que de còps quand se parla d'asteroïdes se fa referéncia a tot l'ensems de las planetas menoras. Las podèm trobar escampadas per tot lo Sistèma Solar mas principalament se concentran dins doas regions: la Cencha d'Asteroïdes o cencha principala, situada entre las orbitas de Mart e Jupitèr e la Cencha de Kuiper, que se tròba delà l'orbita de Neptun.
    • Los meteorits son de ròcas petitas de mens de 50 m de diamètre que son escampadas per tot lo Sistèma Solar.
    • Las cometas son de blòts enòrmes de glaç e de ròca amb d'orbitas fòrça excentricas. Se crei que poiriá existir una region fòrça alonhada del Solelh nomenada nívol d'Oort que seriá la font d'ont provenon las cometas.

[Modificar] Donadas dels principals còrses del Sistèma Solar

Planetas del Sistèma Solar
Nom Diamètre (km) Massa
(Tèrra = 1)
Distància del Solelh (UA) Periòde orbital Nombre de satellits Descobridor(s) An
Mercuri 4879 0,055 0,39 88 jorns 0 - a l'Edat Antica
Vènus 12 104 0,816 0,72 224,7 jorns 0 - a l'Edat Antica
Tèrra 12 756 1 1,00 365,25 jorns 1 - -
Mart 6794 0,108 1,52 687 jorns 2 - a l'Edat Antica
Jupitèr 142 984 318 5,20 11,86 ans 63 - a l'Edat Antica
Saturne 120 536 95 9,54 29,42 ans 47 - a l'Edat Antica
Uranus 51 118 14,5 19,18 83,75 ans 27 William Herschel 1781
Neptun 49 528 17,1 30,06 163,72 ans 13 Le Verrier, Adams e Galle 1846