Gorbeia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Gorbeia
Mont Gorbeia
Altitud (mètres) 1482
Latitud
Longitud
País Espanha Espanha
Massís Montanhas Bascas
(Pirenèus)
Primièra ascension
Via d'ascension
mai aisida
Dempuèi
Pagomakurre (883 m)
en arribant a aqueste
luòc dempuèi Areatza.
Tipe Cima Principal (Cat.: 1+)

Era montanha Gorbeia, (en castelhan, Gorbea), ei era cresta mès nauta deth massís montanhés deth madeish nom, plaçat enter es províncies de Alaba e Biscaia ena Comunautat autonòma deth País basc (Espanha). A ua nautada de 1482 mètres, e era sua cresta està coronada des de 1899 per ua crotz metallica, dera quau i a agut disparières versions en tot auer er actuau de 17,23 mètres de nautada. Ei un tradicionau punt de referéncia deth montanhisme basc e còr deth Parc Naturau deth Gorbeia.

Era cresta deth Gorbeia s'auce damb es sòns 1482 mètres enter es bècs que la entornegen e formen part der eth sòn sistèma montanhós. Enter es barrancs de pèira calcària e en tot auer de hons es arròqui dera sèrra deth Anboto, un gran pujol verd damb un prononciat pendent conforme era cresta d'aguesta emblematica montanha. Ei un des cinc "montes bocineros" de Biscaia des d'a on se convocauen a Juntes Generalas mejançant hogueres e eth toc de banhes. Plaçat ena termièra de Alaba damb Biscaia, enes monicipis de Zuia Alaba e Zeanuri (Biscaia), e accessible per toti es sòns vessants està entornejat d'un esplendid paratge naturau qu'a servit de contunhitat entàs labors mès arraïtzades des manères de vida ruralas, eth suenh deth bestiar, era produccion de carbon e era agricultura de montanha. Es sòns hagedas e rouredals guarden bastiments preistorics que mos rebremben qu'aguestes tèrres sigueren abitades per òme des de tempsi ancians. Aguesti paratges, conservadi en isolament dera civilizacion, son es quaus an dada origina ath Parc Naturau deth Gorbeia que se complèten damb eth pròplèu Parc Naturau d'Urkiola e mantien enter andús ua rica diuersitat de vida animau e vegetau. Era sua bonança en ascens ac a hèt fòrça popular enter es montanhers que van ara sua cresta per toti es sòns vessants. Era sua crotz, que se ve des de lèu toti es cornèrs deth país, s'a convertit en un simbèu de referéncia. Ath cant dera crotz e era mair de diu de Begoña, que guarde a Biscaia, i a ua boèta a on se pòden deishar es cartes des concorsi de montanha. Era boèta siguec installat en 1926 pera Athletic Club de Bilbao. Eth 14 de junh de 1931, se floquèc ua taula d'orientacion, damb forma de prisma cilindric de 0,80 m de diametre e 1,18 m de nautada, a on se soslinhen 106 montanhes (recuelh montanhes enquiath Pirenèu centrau) projècte que se deuec a Lucio Lascaray qu'emprenec es trabalhs entara sua realizacion en 1929. La floquèc eth club de montanha de Vitòria-Gasteiz. Eth diboish dera placa correspon a Angel Aguirre e aguesta se realizèc enes talhèrs de Puèi Domat en França. Era cresta deth Gorbeia a dus vèrtex geodesics un ei era crotz e er aute ei era taula panoràmica.

Autras lengas