Capoeira
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirada (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
La capoeira es una mena d'art marciala brasiliana que tròba sas rasics dins los metòdes de combat e las danças dels pòbles africans al temps de l'esclavatge a Brasil. Es una barreja d'espòrt, de lucha, d'art marciala e un element important de cultura populara d'aqueste país. Se situa l'origina d'aquelas tecnicas de dança e lucha en Angòla o a Mozambic, que totes dos païses foguèron de colonias portuguesas. Una forma semblanta tant dins los gèstes que dins los ritmes se coneis e practica dins l'ensems de l'Ocean Indian jol nom de Moringue dempuèi fòrça sègles. La capoeira es una Art marciala que vòl un emplec frequent dels pès per encausa que las mans dels esclaus èran encadenadas. Quand comencèt la capoeira sos movements èran plan pròches del sòl (se copiavan los movements dels animals) pasmens tre l'arribada dels pòbles d'orient que portavan amb eles sas tecnicas pròprias de combat la capoeira desvolopèt los còps de pè e maitas acrobacias.
Etimologicament, lo mot capoeira designa l'endrech ont s'engabiavan conilhs e galinas. Per extension venguèt designar lo luòc ont èran embarrats los esclaus pendent la dominacion portuguesa. La quita origina de la capoeira es de per se plan escura. D'unes la place coma un dels eiretatges portats pels esclaus originaris d'Africa. Cependant beaucoup d'estudis sus aqueste espòrt serián puslèu favorables a una naissença dins los "quilombos" de Brasil. Los "Quilombos" èran d'endreches sovent amagats al mitan de las selvas ont los esclaus que s'èran escapat s'amassavan. Un dels "Quilombos" mai coneguts qu'es sovent nomenat dins los cants de capoeira èra lo "Quilombo de Palmares".
La capoeira seriá apareguda probable entre lo Modèl:Sègle XVI e lo Sègle XVIII a Brasil. Lo primièr document conegut data de 1789, a Rio de Janeiro. En aquel temps èra exclusivament practicada pels esclaus negres. Se distinguís de las autras arts marcialas gràcias a son caire ludic e a mai acrobatic. Son los pès bravament emplegats del temps del combat e los «jogaires» sovent prenon posicion en equilibri sus las mans pr'amor de poder far sos movements de cambas.

Enebida e reprimida pendent un brave temps, la capoeira se practicava per carrièra, e los «capoeiristas» menavan de rambalh. Dins las annadas 1930,Mestre Pastinha e aprèp mestre Bimba (1900-1974), creèt la primièra escòla (de pagament), d'en primièr tolerada, e fin finala autorizada oficialament, amb la condicion que demorèsse entre sas quatre aprets. Se contunhava pasmens de reprimir la capoeira per carrièra. Aquela escòla, qu'a la debuta se sonava "Luta Regional Baiana" abans que prenguèsse lo nom de "Capoeira Regional", venguèt una bèla capitada. En seguida, d'autres mèstres dobriguèron tanben d'"acadèmias" de capoeira, amb de resultats variables. Tre aquel moment foguèt quand se jonhèt lo nom "Angola" a la capoeira que se practicava abans "Mestre Bimba" pr'amor de far omenatge als esclaus, originaris majoritàriament d'aquel país.
Amb lo vam de la capoeira Brasil vegèt coma espelissián maites grops novèls de capoeira. Cap a 1970, un grop qui souhaitait pratiquer la capoeira a créé un système de cordons à l'image des ceintures de couleur du karaté qui était tellement à la mode. Les années 1980 et le renouveau des mouvements de Conscience Noire ont favorisé l'aparicion de grops qui cherchent à se rapprocher de la tradition. Dans les mêmes années, de professors de capoeira se sont installés un peu partout dins lo mond.
A nivèl internacional, la disciplina de la capoeira s'organiza majoritàriament en grops, compausats eles tanben d'acadèmias e d'escòlas. Cada grop ten sas aspiracions pròprias, sas practicas e sas costums, tot en servar la basa culturala comuna de la disciplina.
La caracteristica principala de la capoeira es la ròda: dos jogaires de capoeira se plaçan al centre d'un cèrcle format dels autres membres que fan de musica en utilizar lo berimbau e d'autres instruments (coma lo pandeiro, l'atabaque...). Tre que s'ausís la musica, los jogaires "jògan". Lo jòc simboliza lo combat, l'expression corporala e la conversacion non verbala entre los dos partenaris.
La capoeira s'ensenha dins las escòlas especializadas, dichas acadèmias, ont existís una ierarquia plan precisa entre lo Mèstre (o Mestre) e sos escolans (que d'unes tenon un nivèl sufisent per poder venir eles tanben ensenhaires e obtenon lo gra de Professor per exemple). Disciplina e respècte mutual son las valors fondamentalas d'aquesta practica.
Dins la capoeira esportiva, los gras diferents de tecnicitat d'un capoeirista pòdon èsser sancionats d'un biais semblant al judo o al karate per mejan d'una recompensa coma una cencha de color, que cada color correspond a un gra ou nivèl de coneissença (tecnica, cants, instruments, acrobacias, etc.). Lo gra atesta pas sonque las capacitats tecnicas del pratiquant, mas recompensa aussi son niveau d'investiment, d'implicacion dans son école ou son groupe (organizacion, participacion a las manifestacions, etc). De plus, le mental est un élément fondamental de ce sport : la mandiga qui est proche de la malice mais bien plus complexe car acquise totalement que par les mestres. Elle permet de posséder une pensée et un mode de vie différents : presque une sagesse.
Quelques groupes, surtout les plus traditionnels, n'utilisent pas de grades. S'ils sont utilisés, le nombre de grades, ainsi que les couleurs des cordes leur correspondant, ne sont pas identiques pour tous les groupes.
Somari |
[Modificar] Veire tanben
[Modificar] Ligams intèrns
- Abada
- Atabaque
- Moringue
- Quilombo
- Les Mestres
- Lista dels grops de capoeira
- Berimbau
[Modificar] Ligams extèrns
- Premier Wiki français spécialisé sur la capoeira - hébergé par Wikia
- annuaire d'école de capoeira
- des mouvements de capoeira illustrés
- Liste d'académies en France (mise à jour régulière)
- Capoeira Mannheim Germany
- Chants de Capoeira Les paroles des chansons avec videos et audio.