Comunitat autonòma basca
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Euskal Autonomia Erkidegoa | |
---|---|
![]() |
Imatge:Euskadi escudo.png |
Devisa : èuro | |
País | ![]() |
Capitala | Vitòria |
Superfícia - totala - % de l'Espanha |
14en reng 7234 km² 1,4 % |
Populacion - Totala (2003) - % de l'Espanha - Densitat |
7en reng 2 108 281 ab. 5,0 % 291,44 ab./km² |
Gentilici - Euskera - Castelhan |
euskal herritar, euskaldun vasco, a; vascongado, a. |
Estatut d'autonomia | 22 de decembre de 1979 |
ISO 3166-2:ES | ES-PV |
Sètis al Parlament | 19 congressistas 9 senators |
President | Juan José Ibarretxe Markuartu |
Localizacion | |
[[Imatge:{{{localizacion}}}|250px]] |
Era Comunautat autonòma deth País basc (en basc: Euskal Herriko Autonomia Erkidegoa; en castelhan: Comunidad Autónoma del País Vasco) està plaçada en extrèm nord-orientau dera franja cantabrica (Espanha), en tot limitar ath nòrd damb era Mar Cantabrica e eth Departament deths Pirenèus Atlantics (França), ath sud damb Era Rioja e Castelha e Leon, ar oèst damb Cantàbria e ar èst damb era Comunautat Forala de Navarra. En passat, siguec coneishut tanben coma "Provincias Vascongadas" (pr'amor que Navarra, encara que tanben ei basca o "vascongada", ère un règne, non ua província), del latin *uasconicatus, romanç bascoparlant. Ac intègren es províncies (nomentades territòris istorics en ordenament autonomic) de Alaba, Guipuscoa e Biscaia. Tanben era Comunautat Forala de Navarra a dret a integrar-se ena Comunautat autonòma deth País basc, en cas que decidisque era sua incorporacion cossent damb eth procediment establit ena disposicion transitòria quatau dera Constitucion espanhòla, mès des de 1982 enquia 2007, non a mostrat cap interès a exercir aguest dret. Era Comunautat autonòma deth País basc a ua estenduda totau de 7.234 km² e ua poblacion de 2.124.846 abitants (hònt: INE, gèr de 2005), damb ua densitat de poblacion de 292,4 hab/km². Eth sòn cap-lòc ei Vitòria-Gasteiz,en Alaba, a on se trapen es sedences deth Parlament e eth Govèrn dera Comunautat autonòma. En territòri referit es de hè sègles, se parlen dues lengües, eth romanç castelhan, e eth basc. Aguest, a diferéncia deth rèste de lengües iberiques, non procedís deth latin, e ei considerat ua des lengües mès antiques d'Euròpa. En an 2001, un 51% dera poblacion ère monoparlanta en castelhan, un 32% ère bilingüe en andues, mentre qu'un 18% entenie eth basc encara qu'ac parlaue damb dificultat. Aguesti percentatges vàrien d'un territòri istoric a un aute; en tot èster Guipuscoa a on mès se parle basc e Alaba a on mens. Cau destacar qu'aguestes donades son deth 2001, darrères donades d'indicadors lingüistics, e qu'actuaument, eth percentatge de poblacion bilingüa serà probablament major.
[Modificar] Ligams extèrnes
Govern dera Comunautat autonòma deth País basc]
[Modificar] Vejatz tanben
|
|||
Andalosia · Aragon · Astúrias* · Illas Balearas* · Canàrias · Cantàbria* · Castelha e Leon · Castelha-La Mancha · Catalonha · Extremadura · Galícia · Madrid* · Múrcia* · Navarra* · País Basc · La Rioja* · Valéncia * comunautats autonòmas (7) constituidas d'una sola província. |
|
![]() |
---|---|
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |