Lluís Llach

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lluís Llach pendent son espectacle a l'Olympia de París (França)
Lluís Llach pendent son espectacle a l'Olympia de París (França)

Lluís Llach i Grande, nascut lo 7 de mai de 1948 a Verges, Girona es un dels musicians e cantaires catalans mai coneguts internacionalament. Aparteniá al grop dels Setze Jutges e pòt èsser considerat coma un dels pilars de la Nova Cançó catalana e tanben de la cançon catalana actuala.

Lluís Llach es lo filh d'un mètge de vialtge, d'una familha de proprietaris, que faguèt sa plaça dins lo vilatge empurdanés de Verges. Sa maire, èra professora e aviá recebut una educacion borguesa a Barcelona. A un fraire ainat que se sona Josep Maria.

Segon las quitas paraulas de Lluís Llach, la persona que lo portèt a la musica foguèt sa maire. Èra sieuna la guitarra qu'emplegavan el e son fraire. A mai avián un piano. Compausèt sas primièras melodias quand aviá pas que sièis o sèt ans. Pasmens sa primièra vertadièra cançon escricha per son fraire et qu'el n'aviá escrich la musica data de 1965. Aquela cançon es Que feliç era, mare.

Son espelida se faguèt al començament de 1967 en integrar lo movement de la Nova Cançó a travèrs sa participacion al grop Els Setze Jutges, que ne foguèt lo darrièr membre. Causiguèt de seguida la linha de lo compromís obert, dins la qual a prosseguit al larg de la seva evolucion artistica.

A la fin de 1969, aprèp maites èxits d'un impacte popular molt clar, se presentèt en solitari al Palau de la Música Catalana on es va consolidar coma un dels melhors cantautors del moment amb una popularitat creisent a tots los nivells. Va viatjar a Cuba, e se va presentar també tot sol davant del públic de Madrid. Ço li ocasionèt dures proibicions: durant quatre anys no podria cantar a Barcelona. És llavors quan comença a actuar sovent a França, e més concretament a París, on arriba a se presentar a l'Olympia.

Aprèp de los sieus recitals de l'an 1975 foguét detingut, multat e durant més de ueit mesos fogueren proibides totes les sieunes actuacions a l'Espanha. Va tornar a reapareguèt lo 1976 al Palau Municipals d'Esports de Barcelona on demostrèt contundentment lo sieu poder de convocatòria.

Durant sa carrièra a mai de cantar de tèxtes sieus, escriguèt de musica als poèmas de poètas divèrses que aital ajudèt a los far conéisser coma per exemple Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol.

Sa produccion es enòrma. Demest las cançons mai popularas tenèm:

  • L'Estaca
  • El Bandoler
  • La Gallineta
  • Si arribeu
  • I si canto trist
  • Que tinguem sort
  • Fills d'Hiroshima
  • Itaca
  • Vaixell de Grècia
  • Jo també he dormit a l'alba

L'an 2000 inaugurèt dins la vila de Valéncia la cantata Germanies, creada en collaboracion amb lo poèta Miquel Martí i Pol. Sortiguèt en disc aquela meteissa annada.

Pendent l'annada 2005 faguèt la virada "Que no s'apague la llum" amassa amb lo cantaire valencian Feliu Ventura, que menèt a l'enregistrament d'un disc comun en dirècte amb de cançons dels dos cantaires al Gran Teatre de Xàtiva.

[Modificar] Discografia completa

Aquí la produccion discografica de Lluís Llach publicada en disc e CD. Compren pas los singles nimai los disques que acompanhan de libres.

  • Els èxits de Lluís Llach (1968)
  • Ara i aquí (1970)
  • Com un arbre nu (1972)
  • Lluís Llach a l'Olympia (1973)
  • I si canto trist... (1974)
  • Viatge a Itaca (1975)
  • Barcelona, gener de 1976 (1976)
  • Campanades a morts (1977)
  • El meu amic, el mar (1978)
  • Somniem (1979)
  • Verges 50 (1980)
  • I amb el somriure, la revolta (1982)
  • T'estimo (1984)
  • Maremar (1985)
  • Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
  • Astres (1986)
  • Geografia (1988)
  • La forja de un rebelde (BSO)(1990)
  • Torna aviat (1991)
  • Ara, 25 anys en directe (1992)
  • Un pont de mar blava (1993)
  • Rar (1994)
  • Porrera (1995)
  • Nu (1997)
  • 9 (1998)
  • Temps de revoltes (2000)
  • Jocs (2002)
  • Junts (2003)
  • Poetes (2004)
  • Que no s'apague la llum (amassa amb Feliu Ventura) (2005)

[Modificar] Ligams extèrns

Pagina de Lluís Llach