Bermeo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Bermeo ei un municipi dera província de Biscaia (Comunautat autonòma deth país basc, Espanha).

Era notícia documentau mès antica de Bermeo ei ena donacion que heren eth prumèr senhor de Biscaia, Íñigo López "Ezkerra" e era sua esposa Tota, d'eretades en San Juan de Gaztelugatxe (plaçat entre Bakio e Bermeo) ath monastèri de San Juan der Arròc. Ans mès tard, en 1082, torne a citar-se eth nom de Bermeo ena donacion que heren Lope lñiguez, dusau Senhor, e era sua esposa Tecla, ath Monastèri de San Millán dera Cogolla, dera Glèisa de "Sancti Michaelis Arcangeli in Portu de Vermelio". Aguesti documents parlen dera antiquitat de Bermeo, encara que poderie remontar-se a epòques fòrça anteriores. Lope Díaz II de Haro, senhor de Biscaia li dèc Fòrs en Logronh e títol de vila, e encara qu'eth document non auie data, sense dobte siguec expedit er an 1236. Eth rei Alfonso X Eth Savi en tot trapar-se ena beta deth castèth de Unzueta dera Val d'Orozko, eth 12 d'Agost de 1277 confirmèc aguest privilègi. Posteriorament, eth 18 de Març de 1285, er ueitau Senhor, Lope Díaz de Haro, amplièc e melhorèc es sòns tèrmes, e eth madeish hec eth Senhor Don Tello, per privilègi expedit eth 25 d'abriu de 1366.

Diuèrsi senhors de Biscaia e ath temps reis castelhans confirmèren es fors e privilègis dera vila ena glèisa de Santa Eufemia. Enter eri Fernando eth Catolic, eth 31 de Junhsèga de 1476, confirmèc a Bermeo era titolacion de cap o tèsta de Biscaia. Aguest títol, que Bermeo viege ostentant damb tota legitimitat e merit des d'abantes de dita data, li siguec arravassat en 1602 dempús de portar e long plet interpausat pes pròcers que governauen Bilbao e autes institucions deth senyoriu de Biscaia, que non se van resignar-se ath hèt que, se mès non de forma simbolica, Bermeo seguiss ostentant tau distincion. Açò non obstant, era primacia que venguec en tot mantier Bermeo en relacion damb es autes viles e "anteiglesias" (es dus tipes de pòbles o districtes municipaus de Biscaia ena antiquitat) s'arrevire en hèt qu'enes Juntes Generaus auie eth prumèr vòt e sèti, e quan parlauen es sòns procurators solien descurbir es sues tèstes es auti que se trapauen ena Junta. Actuaument, era tèsta barbada d'un òme vielh que figure coma ua des armes deth sòn escut eraldic, rebrembe damb tota justícia era arravassat títol. Era importància qu'auec Bermeo se pòt inferir des nombrosi privilègis e exempcions qu'artenhec des senhors e des Reis. Desafortunadament es diuèrsi incendis que patic era vila destruïren toti aguesti documents, se ben se coneish perfèctament era sua enumeracion e es sues dates de autrejament. Açò mòstre eth prestigi que mantenguec era vila e eth favor deth que en tot moment gaudic.


 
Províncias del País basc (Euskal Herria)
Las 7 províncias tradicionalas de l'Euskal Herria o País basc
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra
País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola