Discussion Utilizaire:Vivarés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Adieu! Mercès plan per ton ajuda! Sabi que mon occitan es luènh d'èstre perfècte... e fa plaser de beneficiar de tas correccions... Una sola causòta a prepaus de la paraula "obsolèt", l'ai trobada ortografiada atal dins lo diccionari "tot en òc" de l'IEO.

De diccionari, n'ai pas qu'in pichonèl. Va me caldre ne comprar un autre per t'evitar un pauc de trabalh. Qual me consèlhas. De tot biais, mercés per ton ajuda un cop de mai. Me pausi lo problèma dels mots en -aire tanben per la paraula "metazoaire". Cossi se cal traduïre? Metazoar? Metazoàri? Metazou? Autras question! Sabes cossi far apareisser la barra dels accents? A lèu!


Somari

[Modificar] Adieu!

Mercé plan per ton ajuda per las reviradas! Sias un pauc coma mon angel-gardian de l'ortografia... Me soi comprat los diccionaris de Laux mas fai encara de fautas, sustot de gramatica. Me permetirai de te pausar de questions se m'autorizas! Cedric31


[Modificar] Nucli?

Ai plan recebut ta prepausicion d'utilizar lo mòt "nuclèu", puslèu que "nucli". Ai en efièch trobat la paraula "nucli" dins lo diccionari de Laux, e tanben dins lo "Tot en òc" de l'IEO... Ai apres que l'IEO es a far un lexic scientific! Ai legit que se son meses en relacion amb l'Institut d'Estudis Catalans per o far... Te tendrai al corrent quand aurai d'entresenhas suplementàrias... De tot biais, as rason per un quicomet, nuclèu, sòna melhor que nucli! Tanben! Mercé per tas correccions en zoologia, es un domèni que m'interessa fòrça ; èri persuadit que "renhe" prenia un accent... Es bèstia... A lèu! :) Cedric31

[Modificar] Question a l'Oracle

Wikipèdia:Oracle


Cedric31 3 mar 2006 à 19:28 (UTC)

[Modificar] Mediaòiqui:Newmessageslink

Adieu. Mercé per tas correccions. Coralament. Gòranò 4 mar 2006 à 10:08 (UTC)

[Modificar] Adieu

Adieu, Vivarés,
As I do not know how to write in Occitan properly, I'll write in English, please forgive me. I'm from Brazil and my native language is portuguese.
I've created very simple pages in Occitan about countries, such as Bielorussia, Brasil, Libèria, Baamas and others. Could you please review them (for example, Baamas) for me to see if I've written correctly the words for area, population, prime minister, and others? Thank you. With regards, Joao Xavier 8 mar 2006 à 09:38 (UTC) (If you prefer, I can also write in Spanish).

Economia del Cap Verd
Moneda Escudo del Cap Verd (CVE)
Organizacions de comèrci AU, WTO(observer)
Statistics [1]
GDP ranking 205th (2004) [2]
Gross Domestic Product (GDP) 600 million (2002)
GDP growth 5% (2004)
GDP per capita $1,400 (2002)
GDP by sector agriculture (12.1%), industry (21.9%), comèrci and services (66%) (2004)
Inflation 1.5% (2004)
Pop below poverty line 30% (2000)
Labour force Not Available (N/A) (2004)
Labour force by occupation N/A (2004)
Unemployment 30% (2001)
Main industries food and beverages, fish processing, shoes and garments, salt mining, ship repair
Trading Partners [3]
Exports $61.11 million (2004)
Export - Commodities fuel, shoes, garments, fish, hides
Main partners Portugal 62.5%, Estats Units 15.8%, Reialme Unit 11.3%{2004)
Imports $387.3 million (2004)
Imports - Commodities foodstuffs, industrial products, transport equipment, fuels
Main Partners Portugal 43.2%, Estats Units 12.5%, Netherlands 8.7% (2004)
Public finances [4]
Public debt N/A {2004)
Revenues $260.6 million 2004)
Expenses $305.3 million (2004)
Economic aid received $136 million(1999)

[Modificar] Nigèr

Adieu, Vivarés! Thanks a lot for your answer and reviews of my texts!
I've created the page for Nigèr, in Africa following as much as possible your corrections of the tables of contents. But I've also added some information (in English, as my knowledge of Occitan is little) about the country. If you could translate it to Occitan it could be useful to me, because I could use the translated words to create other small texts about other countries. Best regards from São Paulo, Brazil, Joao Xavier 13 mar 2006 à 00:38 (UTC). P.S.: With our works, we will soon reach 2,000 articles!

[Modificar] Almost reaching 2,000!!

Hi, Vivarés, we're almost there! With a few more articles we'll reach 2,000!! :) Thanks a lot for your revisions.
I've already used this table of contents (on the right) to create a page in Portuguese about Cape Verde's economy. I think this table's very useful for other countries (whenever we have to create a page about any country's economy, we can use a table like this). Whenever you could help me translating it, I'll be thankful. Good luck to all of us in order to develop a good Occitan Wikipedia! With regards,Joao Xavier 15 mar 2006 à 16:50 (UTC)


Vivarés, thanks a lot for your reviews of my articles. About the the translation of the table on Economy of Capt Verde, I'll talk to Cedric31. Success on your job, best regards and best wishes for you, Joao Xavier 16 mar 2006 à 17:57 (UTC)


[Modificar] Prepaus

Soi plan d'acòrdi amb tu! Se pòt trobar "Prepaus" dins la oquipedià; ai ensajat de lo cambiar, mas pòdi pas lo corregir perque es protegit! Per aquò ai fach un ligam entre "perpaus" e "prepaus" Cedric31 16 mar 2006 à 18:59 (UTC)

Sabi plan qu'es una solucion temporària... Ai fach una prepausicion de revirada dins la rubrica "allsystemmessatges". Fai çò que pòdi... Cal esperar que siá validada per un administrator... Lor ai daissat un messatge... Cedric31 16 mar 2006 à 19:17 (UTC)

[Modificar] Article request

Greetings Vivarés!, could you help me create a stub for this article? - It is based on the English article. 3-5 lines would be sufficient enough. Please. Your help would be gratefully appreciated. (I do not know what the correct title should be). Thanks -- Joseph, 10:33 dimenge 15 Abril de 2007 (UTC)

[Modificar] America del Sud

Hi, Vivarés, how are you? Here everything's all right. Today I've developed a text (that needs translation, if you could help me) about America del Sud, in order to introduce a brief information about the South American continent, in which Brazil, Argentina, and also French Guiana are included. I intend to create the pages about all the other South American countries (like the other ones that I did) and, as soon as possible, I'd like to help completing all the 192 païses.
I also created a short omonimia page about São Paulo, which also needs translation, in order to distinguish between São Paulo city and São Paulo state.
We're doing a hard work but, fortunately, we're near 2,000 articles (Cedric is doing a very nice job in all European themes). May the luck be with us!! With regards, Joao Xavier 23 mar 2006 à 19:45 (UTC)
(P.S.: Cedric helped me with the "economy table". I've already created Economia de Laos with it).

[Modificar] Lots of things done, and a lot to do

Adieu, Vivarés, how are you? Thanks to our efforts, Occitan Wikipedia is almost reaching 2,000 articles. You and Cedric are doing a nice work in Euròpa and all Union europenca countries and themes, and I'm almost finishing all Asian countries and then the South American ones. Thanks a lot for your corrections. I've also written a short article about Torisme which needs translation (it's in English and Spanish).
I intend to start an article about São Paulo (ciutat), the city where I live (it's the biggest city in South America and one of the biggest cities in the World: 10 million inhabitants in the city and 18 million in its metropolitan area). Considering that you and Cedric have lots of things to do, I think of writing the text little by little (in English or Spanish, because my Occitan is extremely poor) and sending you by e-mail (is your e-mail adress correct in Occitan wiki?)
With regards to you, and good luck to us! Joao Xavier 25 mar 2006 à 21:30 (UTC)

[Modificar] Cambògia or Cambòtja?

Hi, Vivarés, how are you? I see that sometimes a country's name is written in two or three different forms here. So, it's difficult for me to develop the country's page. Cambògia (as it's written in the article Laòs) and Cambòtja (as in lista dels païses del mond) is one of these examples.
Today I've created the page Zimbabwe (in most of the articles it was written this way,only in the lista dels païses del mond it was written Zimbaboe). Part of the article is in English and needs translation. I'd be glad if you could help me. Best regards from Brazil,Joao Xavier 3 d'abril 2006 à 13:40 (UTC)


Encara un bèl mercé per ton ajuda per revirar tot aquò... Aurèm lèu una Oiquipedià tota en Occitan!! :) Cedric31 3 d'abril 2006 à 22:14 (UTC)

[Modificar] Error

Faguèri un mescladís entre la pagina de tèxt e la de discutida... Perdon! Cedric31 5 d'abril 2006 à 21:30 (UTC)

[Modificar] Hi,Vivarés

Thanks for the message. In this case (Bielorussia or Belarus), I'd also prefer Bielorrusia.
I also have another case to ask you: what would you prefer, Barbados or Barbada? If the first one is correct, I'd redirect Barbada to it. If Barbada is correct, I would tornar nomear Barbados to Barbada. With regards,Joao Xavier 8 d'abril 2006 à 12:10 (UTC)


"La Barbada" (amb l'article definit) es corrècte : es atestat dins lo TDF ("Tresòr dau Felibritge", lo grand diccionari de Frederic Misral). Vivarés 8 d'abril 2006 à 12:22 (UTC)

[Modificar] El Salvador or [[Salvador (país)]]?

Hi, Vivarés,
I've made a change in the page Salvador because there are at least two famous places with this name:

  • the country (also known as El Salvador, and,
  • the city of Salvador (in Bahia state, Brazil) => Salvador (Brasil).
    Salvador now is a page of {{omonimia}}, and the country's information is in El Salvador. Possibly El Salvador could be moved to a new page, for example, Salvador (país). But the page Salvador should necessarily be a disambiguation page.

Only 16 countries to finish all the independent ones!! With regards,Joao Xavier 19 d'abril 2006 à 02:15

[Modificar] Nòva Zelanda or Novèla Zelanda?

Bonjorn, Vivarés! Tanbem: Papoasia Novèla-Guinèa, Papoa Novèla Guinea, or Papoasia Nòva-Guinea? (Which are preferable? I want to write about these two, in order to finish the list of independent countries). Coralament, Joao Xavier 22 d'abril 2006 à 11:32 (UTC)


Adieu, Joao Xavier. Las formas preconizadas en toponimia utilisan totas "nòva":

  1. Nòva Caledònia
  2. Nòva Escòcia
  3. Nòva Zelanda
  4. Nòva Zembla
  5. Papoa Nòva Guinèa, etc.

Ben coralament, Vivarés 22 d'abril 2006 à 13:27 (UTC)

[Modificar] Thanks

Adieu, Vivarés, I'll correct Papoasia Novèla-Guinèa in lista dels païses del mond.
I'm creating the page lista dels presidents del Brasil and I'd like to know,

  • how do we write in Occitan Beginning of government (en castellano, es inicio del gobierno): is it començament del governament?
  • the same thing for end of government (en castellano, es termino del gobierno): is it fin del governament?
  • and finally: how would I write in Occitan Deposed before assuming power, and Died before assuming power?
    Ben coralament, Joao Xavier 22 d'abril 2006 à 13:49 (UTC) (en portugués, um grande abraço)

[Modificar] Mantun

Adiu! Ai corregit la fauta d'ortografia dins los messatges del sistema coma me l'aviás demandat! Cedric31 1 mai 2006 à 16:50 (UTC)

[Modificar] Papó

Supausi que podèm nos fisar al CLO... Ok! Cedric31 1 mai 2006 à 17:50 (UTC)

[Modificar] Vandal anonim

Aprèp mantun avertiment (Avertiments), ai pres la decision d'exclure las adreças IP: Utilisator:195.68.12.14 e Utilisator:195.68.12.13 (que son del meteis utilisator) per non respècte dels principis d'utilisacion del Oiquipedià: Non neutralitat, atacs personals, vandalisme... Sas contribucions son estadas escafadas. Cedric31 5 mai 2006 à 17:36 (UTC)

[Modificar] Carta

Tròbi l'idèa interessanta, vau crear la pagina dins la rubrica Ajuda, mas sabi pas se poirai èstre fòrt util per aqueste projècte, aquò depassa mas competéncias en filologia... Coralament Cedric31 5 mai 2006 à 18:34 (UTC)

[Modificar] Torisme (revirada): incomplete translation, or vandalism?

Hi, Vivarés! I've seen that an anonymous had modified the text about Torisme. Is it a translation, or pure vandalism? (The annonymous had erased the image of Taj Mahal)

  • ORIGINAL TEXT: One of the earliest definition of torisme was given by the Austrian economist Hermann Von Schullard in 1910. He defined it as, "sum total of operations, mainly of an economic nature, which are directly related to the entry, stay and movement of foreigners inside and outside a certain country, city or region."
  • "revirada (?)" (made by the anonymous): Una de las primièras definicions del torisme venguet d'Austria, de l'economista Hermann Vòn Schullard, en 1910. Lo definiguet coma l'ensem de las operacions de natura economica, que son en relacion ambé la dintrada, lo sejorn e li viatges dis estrangiers dinc e en defòra d'un païs determinat.
    (Is it Occitan?) Coralament,Joao Xavier 5 mai 2006 à 23:31 (UTC)

Adieu, Joao Xavier. Es ben d'occitan (auvernhat), escrich dins una grafia personala ; l'editor anonim a pas respectat las règlas de basa de la wikipèdia (actes de vandalisme, atacas personalas...), e per un mes, es pas mai autorizat a participar ((Istoric dels blocatges); 17:18 . . Cedric31 (Discutir | contribucions) (a blocat « Utilisator:195.68.12.14 » - durada : 1 month: Non respècte dels principis de la Oiquipedià). Coralament, Vivarés 6 mai 2006 à 10:20 (UTC)

[Modificar] Desolat

De mas dècas, ai lo sentiment que passas ton temps a corregir mas pecadas... L'ortograf e ieu sèm pas d'amics pregonds... Fau mèfi de ne pas tròp far e ensajarai de ne far mens. --Gavach 6 mai 2006 à 00:29 (UTC)

[Modificar] Traduction

Merci pour la traduction du commentaire HTML invisible dans Modèle:FranceReg. :D Hégésippe | ±Θ± 9 mai 2006 à 00:00 (UTC)

[Modificar] Noms de païses

Adiu! Aviai comprés que caliá utilisar las preconisacions del CLO d'un biais integral... Vau restablir la version precedenta de la lista... e corregir mas modificacions concernent l'Austràlia! Cedric31 16 mai 2006 à 11:04 (UTC)


  • Pels noms coma Kazakhstan pensi qu'as rason, e que caldria benlèu conservar las fòrmas internacionalas...
  • Per l'Australia, es lo meteis problèma qu'amb 'Occitània' o 'enciclòpedia'... Caldriá trencar... Degun sembla pas d'acòrdi...
  • Per 'Suècia', Ai trobat 'Suèda' dins lo "tot en òc"...

Cedric31 16 mai 2006 à 15:11 (UTC)

[Modificar] re: dempuèi lo xx/xx/xxxx

Mercé, Vivarés! I'll modify the Visual Basic program which I've developed to create these tables of contents. By the way, I suggest you to put, in your pagina d'utilisador a table of informations like this one (about: what languages do you dominate, or not. This model on the right side of the page is a partial copy of my informations). Another question: is ensenhaire the same as professor? Are you a teacher? I'd like to know a bit more about my friends in oc:wikipedia. (You can send me an e-mail using mandar un messatge a aqueste utilisator in my presentation page). Ben coralamant,Joao Xavier 24 mai 2006 à 14:09 (UTC)

[Modificar] Dreçaire

Ai utilisat lo mòt 'dreçaire' per traduire 'dresseur', lo que dreça un animal...
Cedric31 24 mai 2006 à 22:53 (UTC)

[Modificar] AFI

Aquò i es! L'AFI es actiu!
Cedric31 18 jun 2006 à 11:34 (UTC)

[Modificar] Comunas de Vinhana Nauta

Adiu Vivarés. Ai trobat lo "Dictionnaire toponymique de la Haute Vienne" de Lavalada. Ai preparat daus articles sus las comunas. Lavalada prepausa 'na grafia per los noms emb fòrça d'accents grafics que pòden notar la sillaba tonica (los mots en lemosin naut son en generau oxitons) e tanben la dubertura de las vocalas. Te prepausa de botar dins la partida discutida las autras formas qu'auriá trobat e subretot la prononciacion emb l'AFI. Coma aquò, podrem pensar a 'na grafia mai panoccitana. Que n'en pensas ? --Pasha 21 jun 2006 à 06:12 (UTC)

Adiu ! la femna se ditz /lɔ fɛ̃ˈnɔ/. Ai l'impression que Lavalada utiliza los accents per marca la prononciacion e subretot dins las diftongas : íer per /iː/, iér per /jej/, ... mai que per un accent tonic irregular. Pense que fau veire per chasque nom qu'a 'na forma estranha...--Pasha 4 jul 2006 à 14:15 (UTC)

Ai damandat a una amija de l'IEO lor politica per lo nom de luec. Ives Lavalada es la referéncia per lo lemosin e se i a un accent, fau botar l'accent ! E per Aiént, la grafia oficiala qu'es emb l'accent sus la "e". --Pasha 12 jul 2006 à 13:12 (UTC)

[Modificar] Modul

Sus la wiki francesa

[5]

Efectivament, se compren melhor :-)...--Gavach 23 jun 2006 à 16:31 (UTC)

[Modificar] Sisteron

Adiu, mercé plan per ton ajuda, ieu soi galhec. Saúdos dende Galicia, coralament--Rocastelo 24 jun 2006 à 08:47 (UTC)

[Modificar] Wikipèdia:LanguageOc.php

Adiu! Ai besonh d'ajuda per revirar Wikipèdia:LanguageOc.php. Vau desprotegir la pagina; tal n'i auràs accès! Aquestas reviradas seràn utilisadas pel logicial de wikipedia novèl! Mercé...
Cedric31 24 jun 2006 à 20:57 (UTC)

[Modificar] Estadisticas

Ai fach la modificacion de la pagina d'estadistica que sollicitavas!
Cedric31 26 jun 2006 à 07:21 (UTC)

[Modificar] Modif

Ai fach las modificacions! Mercé!
Cedric31 31 jul 2006 à 18:13 (UTC)

[Modificar] Wikipèdia es un francisme?

Perqué dises que Wikipèdia es un francisme? E seriá pas pus logic escriure "wikipedia" sens accent? Pr'amor que "enciclopedia" n'a pas, vertat? KekoDActyluS 19 d'agost 2006 à 10:00 (UTC)

[Modificar] Adiu!

Fa plaser de te saber tornat! Tas correccions preciosas nos an mancat! Espèri qu'aguèsses passat de bonas vacanças...
Cedric31 7 set 2006 à 18:33 (UTC)

[Modificar] Pagina personala

Pensa de plaçar los modèls de Babel dins ta pagina d'utilisator! Atal, tos interlocutors eventuals sabrán quina lenga utilizar se te vòlon parlar!
Tanben, serà possible a un novèl vengut de trobar de monde que parle sa lenga dins las categorias de locutors de las diferentas lengas...
Per mai d'entre-senhas, veire: Wikipèdia:Babel
Per far aparéisser los bendèls, cal metre {{Babel-1}} se sabes pas qu'una lenga, {{Babel-2}} se ne sabes doas...etc... seguit del(s) còdi(s) wiki de la(s) lenga(s) e lo numerò del nivèl qu'as per l'(las)utilizar (de 1 a 4/de nivèl basic a nivèl expert) amb un "-" entre los dos.
Per exemple se ta lenga mairala es l'occitan e que parlas perfièchament lo francés e pro corrèctament lo catalan, metràs {{Babel-3|oc|fr 4|ca 3}}. Lo rendut dins ta pagina de presentacion serà aiceste:

oc
Aqueste utilizaire parla occitan coma primièra lenga.
fr-4
Cet utilisateur parle français à un niveau comparable à la langue maternelle .
ca-3
Aquest usuari pot contribuir amb un nivell avançat de català.

Cedric31 20 set 2006 à 22:13 (UTC)


[Modificar] Lo Lava(n)dor

Adieu. Ai revirat per Gavach una mapa de la Còsta d'Azur aicí: Discussion Imatge:Cotedazur.png. Dins la documentacion, la forma occitana de "Lo Lava(n)dor" es pas clara. As benlèu mai d'informacions que ieu? Lo TDF precisa gaire lo toponim a l'article 'lavadou' mai mençona la forma varesa 'lavandou' per lo nom comun, que benlèu seriá passada au toponim. Coralament.--Aubadaurada 5 de decembre 2006 a 13:51 (UTC)

Grandmercé per ta respònsa. Prepausaurai doncas 'Lo Lavandor' a Gavach. Coralament.--Aubadaurada 27 de decembre de 2006 a 19:41 (UTC)

[Modificar] Lista dels presidents de Chile

Adiu, Vivarés! Podèts revisar (e revirar) la pagina Lista dels presidents de Chile? Mercé, e bonna annada 2007! Joao Xavier 5 de genièr 2007 a 14:17 (UTC)

[Modificar] Nòrmas incompletas

Adieu Vivarés, te desiri una bòna annada, ben granada e acompanhada. Lei wikipedians te devon una brava capelada per ton iniciativa benvenguda de Carta lingüistica. Partegi completament ton opinion tocant leis abreviacions de l'SI. L'integracion de l'SI dins la Carta lingüistica seriá una mesura senada e la sosteni tot plen. Te confessi que conoissi pas tant coma tu lei detalhs de l'SI perque ma formacion ven dei sciéncias umanas (lingüistica e istòria) e non pas dei sciéncias exactas. Aquò pòt explicar que me siáu pas totjorn avisat coma auriáu degut de l'escritura corrècta dei nombres (10 000 e non pas 10.000). Serai mai atentiu d'ara enlà sus aqueu ponch. Per còntra me siáu avisat dempuei longtemps de la necessitat d'utilizar lei simbèus internacionaus coma "h" per "ora", "km" per "quilomètre", etc. Se m'engani pas, l'abreviacion de "jorn" (per exemple en astronomia) es "d" (segon l'anglés "day"), en tot cas en bòn occitan -especialament en gascon- podèm dire "dia" au costat de "jorn". Dau ponch de vista de la sociolingüistica, ton opinion tanben se justifica: se volèm que l'occitan siá una lenga normala, dins un article scientific en occitan, la notacion deu èstre rigorosa e se conformar ais estandards internacionaus dei publicacions scientificas, coma aquò se fa dins leis autrei lengas qu'utilizan l'alfabet latin. Lo refús dei nòrmas internacionalas de notacion scientifica entrepacha (inconscientament) la normalitat de l'occitan dins sa foncion de lenga scientifica. Lo CLO a pas pogut trabalhar sus aqueu subjècte perque deviá reglar mai que mai lei questions urgentas que destabilizavan mai la nòrma, coma "realizar/realisar*", "dialòg/dialògue*", pasmens l'adopcion de l'SI me sembla que s'apària ben amb l'esperit dau CLO, bòrd qu'aquel organisme recomanda d'èstre atentiu a l'usatge internacionau. Ben coralament--Aubadaurada 9 de genièr 2007 a 13:19 (UTC)

[Modificar] Simbèu/simbòl

M'èri pas avisat de la possibla diferéncia semantica entre simbòl e simbèu/-èl. I chifrarai... Ai pas estudiat en detalh aquela question. Mon impression (tota provisòria) es que la forma simbèu/-èl sembla mai atestada e qu'es benlèu pas indispensable d'ajustar la forma simbòl. Pasmens, se la forma simbòl benefícia d'una tradicion solida e mai d'una especializacion semantica e estilistica (registres formaus, tecnics), es evident que faudrà difusar aquel usatge. En catalan, utilizan la forma populara espai (en luòc d'espaci) dins lei registres formaus e tecnics; seriá pas una situacion similara a aquela de simbèu/-èl (en luòc de simbòl) en occitan? Es ren qu'una question que me pausi. Pensi qu'as mai de documentacion que ieu, amb ta granda experiéncia lexicografica, per respòndre a aqueu problèma. Ben coralament.--Aubadaurada 10 de genièr 2007 a 18:49 (UTC)

Grandmercé per ta respònsa detalhada. Coma o demòstras, es evident que simbòl (abstrach) e simbèu/-èl devon constituir de lèmas diferentas. Gràcias a tu, serai fòrça atentiu sus aqueu ponch desenant. Parier, as ben fach de botar pus en luòc de mai: partegi tot plen ton avís e es tanben aquò d'aquí qu'ensenhi... e mai se pensi pas totjorn de o practicar. Tei precisions subre lei collocacions e ta citacion de la gramatica montpelhierenca son tras qu'utilas. Ben coralament.--Aubadaurada 11 de genièr 2007 a 19:10 (UTC)

[Modificar] Carta: variacions dialectalas

Es verai, un títol complèxe pòt comportar tròp de variacions escrichas dialectalas. I ai pron chifrat. Cresi que lo problèma se pòt ateunar e relativizar ansin:

  • Lei títols complèxes son rars.
  • Lei títols qu'acomolan fòrça variacions dialectalas son rars.
  • Privilegiar lei formas mai englobantas o mai diasistematicas, dins cada dialècte, ajuda a evitar lei problèmas (en provençau: amb puslèu qu'ambe...; en gascon: catedrala puslèu que catedrau).
  • La distincion qu'ai prepausada entre "sinonims" (chin = can = gos) e "variacions dialectalas" (can/chan, ostau/ostal, farina/haria) permetriá de considerar que totei lei "sinonims" son panoccitans e qu'es pas necite de lei cambiar segon tau o tau dialècte (chin deu èstre panoccitan, e mai se s'utiliza mai dins certanei parlars que dins d'autres). Sabi qu'es pas encara evident de far acceptar aquela idèa, mai sens aquò, vesi pas coma podèm elaborar una lenga de comunicacion eficaça, tot en la combinant amb la "democracia dei dialèctes".

Ara, se pensas que ma formulacion dins la carta risca de crear de problèmas insolubles de presentacion, esites pas de tocar, de reduire o de simplificar çò qu'ai escrich. Ja avèm una carta pron bòna dempuei la version de ièr, coma que siá.
Lo problèma de fons es la manca d'una lenga estandard (pluricentrica), establa e accessibla, mai es un debat que podèm pas trencar dins la carta.--Aubadaurada 11 de genièr 2007 a 20:42 (UTC)

Veni de simplificar lo passatge en question de la carta. Esites pas de lo simplificar mai, se vòs. Per nèutre/neutre, me siáu fisat au TDF de Mistral que pòrta nèutre. Dins lei mots de formacion culta coma aqueu, è e ò son mai sovent largas qu'estrechas.--Aubadaurada 11 de genièr 2007 a 21:40 (UTC)
Ai adobat mai la carta segon ta proposicion. - - - Per la forma neutre de la gramatica d'Alibèrt (lexic ortografic finau), cresi que patissèm totei la primiera accentuacion d'Alibèrt, aquela de la primiera edicion de 1935, ont destriava pas totjorn e e è... (avans qu'Alibèrt adoptèsse l'accentuacion actuala en 1951). Quand actualizèron l'accentuacion dins la reedicion de la gramatica, en 1976, an degut oblidar de restablir l'accent grèu dins nèutre. I a exactament lo meteis problèma entre neutre*/nèutre e zero*/zèro, tanben dins lo sens TDF -> Alibèrt 1935 -> Alibèrt 1976. Se vòs, e s'as pron temps, poirem perseguir aquelei reflexions filologicas per e-mail. Coralament.--Aubadaurada 11 de genièr 2007 a 22:22 (UTC)

[Modificar] Carta: seguida

Òc, avis o d'aise son de formas melhoras e lei cau faire conéisser; as ben fach... Per çai sus, seriáu partisan de levar lo jonhent, mai lei grafias çai-sus e çaisús m'escandalizan pas. Cresi que l'ortografia dei mots compausats es un problèma segondari, pasmens lo cau ben resòuver se volèm anticipar lei logiciaus de tractament de tèxt o d'indexacion en occitan, dins lo futur. Alibèrt a trantalhat fòrça dins aqueu domeni. Lo CLO a trobat una solucion globala per armonizar aqueu problèma: preconiza d'evitar lo jonhent dins un grand nombre de cas en privilegiant siá la soudadura, siá l'espaci blanc (aquela recomandacion dau CLO es pas encara publicada mai o serà lèu). Lo CLO dona gaire de precisions per quauquei mots gramaticaus reguèrgues coma çai sus, mai en tot cas, cresi que çai sus amb un blanc o çaisús soudat son de preferir a çai-sus amb un jonhent. Coralament.--Aubadaurada 12 de genièr 2007 a 20:27 (UTC)

De segur, se i aguèsse ges de consens tocant la presentacion dei formas dialectalas, la faudriá rengar dins lei conseus.--Aubadaurada 12 de genièr 2007 a 22:08 (UTC)
Ai botat la tipografia dins lei "conseus", per prudéncia, e i ai ramentat solament leis usatges que ja son dins la practica dei lengas romanicas (levat, es verai, per lo gras e l'italic pertocant la presentacion dei formas dialectalas). M'estonariá que i aguèsse una gròssa discussion sus la tipografia. N'i aguèsse una, pasmens, alora seriá preferible efectivament de ne faire un tèxt a despart.--Aubadaurada 12 de genièr 2007 a 22:12 (UTC)
As rason, fau èstre clar. Te prepausi d'adobar lei passatges coma "se conselha de", te fau fisança. Siás lo paire de la carta e ven a tu de ne concebre la coeréncia d'ensems.--Aubadaurada 12 de genièr 2007 a 22:17 (UTC)

Veni de desplaçar la tipografia dins un article a despart, coma m'o as demandat. Tanben ai inserit dins la carta dos passatges pichons sus l'AFI e sus lei transcricpcions deis escrituras exoticas: me sembla que son de convencions tecnicas utilas, comparablas a l'SI, que ne pensas?. Ai armonizat e completat lei liames intèrnes e extèrnes subre tot aquò.--Aubadaurada 13 de genièr 2007 a 12:59 (UTC)


Adieu.

  • Cresi que la question de la proporcion dei dialèctes dins un article es pas un problèma vertadier. Ara per ara, se m'engani pas, aquela question s'es totjorn ben reglada sensa conflicte (levat amb AB, mai es un cas especiau). Podèm pas tot preveire dins una carta. Un reglament a totjorn de limits, de bèrcas e de vueges. La carta ja dona d'orientacions que tròbi pron precisas. Se de verai i a un problèma d'aplicacion, leis administrators poiràn far leis arbitres. Tot çò que poiriáu prepausar coma redaccion eventualament, seriá aquò (en substància):
    • Opcion 1 - Lo dialècte amb lo quau se comença un article es prioritari sus leis autrei dialèctes (s'omogeneïza l'article, quand es pron complet dins la redaccion, segon lo dialècte iniciau). Lei modèls dins un dialècte predefinit que començan un article se prenon pas en còmpte, se pren en còmpte ren que la redaccion "naturala" dei contributors.
    • Opcion 2 - Lo dialècte preponderant dins un article es prioritari sus leis autrei dialèctes (s'omogeneïza l'article, quand es pron complet dins la redaccion, segon lo dialècte preponderant).

As una vision mai completa que ieu per adobar la carta. Decidiràs se meis opcions çai subre te semblaràn utilas o non. Ne faràs çò que voudràs.

  • L'expression "escrituras exoticas" me semblava pas pejorativa. De segur es pas un tèrme scientific, es solament un tèrme que me semblava clar per lei wikipedians non lingüistas. Ara se vòs cambiar aqueu tèrme, aquò me destorba ges. Se vòs, se poiriá dire pus exactament "escrituras non latinas" (per oposicion a l'"alfabet latin", e tanben lo mot "escrituras [non latinas]" compren tant leis alfabets coma leis ideogramas e lei sillabaris).--Aubadaurada 14 de genièr 2007 a 22:48 (UTC)
Ai oblidat de te dire que siáu consent amb lei darriers adobaments de fons que venes d'apondre a la carta. Mençonar la correccion deis "errors de lenga", pensi que fasiá ges de mau e que se podiá gardar; mai en tot cas, l'adopcion de la nòrma classica de l'occitan (que se basa sus la gramatica d'Alibèrt) implica d'utilizar una lenga corrècta gramaticalament e lexicala. Vouguessiam èsser complets, poiriam dire tanben que la correccion lexicala se deu basar en prioritat sus leis òbras lexicograficas seriosas coma lo TDF e vòstre Diccionari de basa francés-provençau, mai es encara tròp d'ora per explicar lo problèma de la lexicografia occitana dins aquela carta. Coralament.--Aubadaurada 14 de genièr 2007 a 22:56 (UTC)
Me regausissi se veire que lo consens de fa per l'introduccion. As un grand poder diplomatic, òsca. Per primier/premier, me fisi totalament au seriós de l'analisi que ditz que prem- es mai atestat en provençau. Mei critèris de chausida son un pauc diferents. Coma sabes, siáu partisan de l'estandardizacion (pluricentrica). Fau cercar de formas convergentas donc pus simplas au nivèu panoccitan, tot en respectant lei trachs fondamentaus dei grands dialèctes. Ara primier (Lafont) respècta la provençalitat de basa (-ier) e provòca ges de protestacion notabla entre leis usatgiers. Tanben i a una profusion de formas per la basa: prim-/prem-/prom-/prum-/perm-/purm-.... Se podèm aver una basa unica e establa (prim-) seguida de la derivacion regulara e ben coneguda per lei grands dialèctes (-ier, -ièr, -èr, -èir) aurem facilitat l'accessibilitat de l'occitan coma lenga establa de comunicacion. [Per la carta, tu sabes que preferissi primier, ieu sabi que premier es una varianta autentica e respectabla]. Coralament.--Aubadaurada 16 de genièr 2007 a 18:12 (UTC)

De bòn, vesi pas ont es possible de trobar un problèma practic, entre la carta lingüistica e la question de primier/premier, ni entre tu e ieu. Tocant l'estandardizacion, te prepari una respònsa mai detalhada per e-mail. Dins la carta, preferissi prim-, mai se i vòs escriure prem-, es pas un gròs problèma per ieu; es pas aqueu detalh que determinarà ni que cambiarà lo fons de la carta. Coralament.--Aubadaurada 17 de genièr de 2007 a 17:55 (UTC)

[Modificar] Ate, At

Ai botat Ate d'en primier. Lo problèma de l'omonimia Ate/Agde l'ai tractat dins una pagina d'omonimia. Coralament.--Aubadaurada 24 de genièr de 2007 a 12:28 (UTC)

[Modificar] Superficia

Adieu Vivarés. Grandmercé de m'aver esclairat sus aqueu mot. M'èri pas avisat que susfàcia* èra una occitanizacion superficiala e recenta, inatestada avans Laus. Coma qué, se devèm mesfisar de lònga de çò que cresèm d'aver aquerit e aquò pròva ben que l'examen lexicografic menimós de cada mot es indispensable... Ton argument es capitau: se susfàcia* es una invencion sensa rapòrt amb la tradicion occitana e panromanica, i a ges de rason de gardar aquela forma. E te rejonhi completament per privilegiar superficia. - - - - Auràs remarcat benlèu qu'escrivi susperfícia en accentuant -fí- mai m'engardi d'impausar aquela accentuacion, perque la nòrma l'a pas explicitada. Superfícia es un latinisme culte e la sola accentuacion autentica en occitan deuriá quichar sus -fí- coma en latin, e coma se fa en occitan aranés e en occitan cisaupenc, e mai dins la màger part dei lengas romanicas. L'accent sus -ci- s'explica pas autrament que per lo francés. Après, tot es una question d'acceptabilitat. Pasmens, s'una partida de l'occitan (aranés e cisaupenc) fa ansin, fin finala, perque pas la rèsta de l'occitan? Coralament.--Aubadaurada 28 de genièr de 2007 a 15:23 (UTC)

D'autrei latinismes cultes son concernits coma indústria, sèria.... Ai aumens una atestacion d'indústria en aranés. Pasmens i a tanben de formas en -e que m'agradan mens coma sèrie, superfície.--Aubadaurada 28 de genièr de 2007 a 15:25 (UTC)

[Modificar] Taula periodica

Grandmercé par ton ajuda a la traduccion. Avèm fach de transformacions simultànèas e me'n siáu pas avisat sus lo còp. Ai assajat, après, d'integrar çò qu'aviás fach ("derrabar"...). Deves conóisser mielhs la quimia que ieu, esites pas de melhorar ma traduccion. Coralament.--Aubadaurada 28 de genièr de 2007 a 16:10 (UTC)

[Modificar] Ais

Adiu Vivarés. Sabiái pas qu'èras tu tanben sus aquel article, mas es plan dins l'èime de Wikipèdia,trabalham totes amassa pel meteis objectiu. Aquò dich, te daissi la prioritat amb plaser, subretot pels articles en provençau que ieu coneissi mielhs lo lengadocian ! . Amicalament. Jironi 29 de genièr de 2007 a 21:06 (UTC)

[Modificar] Noms de comunas provençalas

Adieu Vivarés. Ai ben vist teis intervencions a discutir:Riès e discutir:Vença. Pensi qu'as rason dins lo principi, de segur, mai arribi pas de "veire" lo nom francés e la forma mistralenca. Vesi lo nom francés ren que dins lei fenèstras d'edicion, dins un camp dau tablèu, mai aquò s'aficha pas dins l'article. Que me demandas de faire? --- Una autra question es: se ditz "Riès, riesan" o "Riés, riesenc"? (TDF: "Riez, riezen")--Aubadaurada 3 de febrièr de 2007 a 15:04 (UTC)

[Modificar] Lutz/Lum

Ai vist lo messatge qu'ai daissat a Aubadaurada a prepaus de la lutz! Me permeti de te far part de l'explicacion de ma grand-maire mas ai pas cap d'atestacion. M'a explicat (es lengadociana) qu'utiliza lo mot lutz per parlar de la lutz naturala (del solelh) e lum per las "luses" artificialas. Mas benlèu qu'es una originalitat seuna... Coralament! Cedric31 26 de febrièr de 2007 a 22:14 (UTC)


Adieu Vivarés. Es una question malaisada. Te fau una respònsa pus detalhada per e-mail. En gròs e provisoriament, la distincion semantica entre la lutz naturala e lo lum(e) artificiau sembla aumens acceptabla (e au pus mai sistematica) dins la màger part dei dialèctes occitans. Coralament.--Aubadaurada 28 de febrièr de 2007 a 19:11 (UTC)

[Modificar] Correccions dins Aude (flume)

Adieu Vivarés, Ai vist qu'aviás corregit aqueste article e èra vertadierament necessari mas soi pas d'acòrd amb qualques cambiaments : "al limit" me sembla pas corrècte perque limit es femenin e deuriá pas i aver de contraccion, ectara existís pas mas ectar (masculin), garganta (estresch o estreit) e valada me semblan possibles (sorgas : Dic. Oc-Fr Alibert, voc. thématique fr-Oc de F. Vernet). A lèu. --ThierryM 2 de març de 2007 a 21:47 (UTC)

Mercé (amb retard...) per tas precisions ortograficas. A lèu. --ThierryM 3 de març de 2007 a 16:55 (UTC)

[Modificar] Traduccion/revirada

Se la forma "traduccion" te semble melhora, se pòt cambiar, mas alara, la cal cambiar d'en primèr dins totes los articles de la categoria Categoria:Pagina de revirar... Coralament! Cedric31 6 de març de 2007 a 19:42 (UTC)

[Modificar] Correccions divèrsas

Adieu Vivarés. Vesi que d'aquesta passa, fas fòrça correccions que son benvengudas e pertinentas. D'unei que i a, pasmens, me semblan un pauc forçadas. 1 Dins lei cultismes latins, lo tipe pàtria, superfícia es una accentuacion latina regulara e es ben atestada dins certanei varietats d'occitan, es ges articiciala; es una forma melhora o aumens tant acceptabla coma lo francisme patria, superficia. Es un ponch gaire clar de la nòrma classica. 2 En lengadocian, l'accentuacion dei mots en -ment fluctua entre lo tipe govèrnament e lo tipe governament: lo darrier es pas una error. 3 L'esitacion entre zona e zòna es pas ben resouguda dins la nòrma classica, mai la forma zona atestada per Mistral me sembla pas talament problematica: dins lei mots cultes, i a ben la tendéncia de preferir è e ò tonicas e dobèrtas, pasmens e e o tonicas e barradas tanben son possiblas, de còps, per analogia amb de terminasons popularas. Mistral pòrta tanben amazona. 4 Lo lengadocian pòt admetre lei dos tipes de possessius e de datius a la 3a persona dau plurau: lors amics = sos amics, lor disèm = li disèm. ///// Son ren que quauquei reflexions de detalh. Ben coralament.--Aubadaurada 7 de març de 2007 a 15:09 (UTC)

Coma tu, pensi que traduire, traduccion son atestats pus solidament e son de preferir a revirar, revirada, que son un pauc forçats (per reaccion excessiva au francés). Per lo trèma, lo CLO a pausat lo principi seguent: i a un trèma après un prefixe leugier d'una sillaba (preïstòria, coïncidir), n'i a ges après un prefixe lòng de mai d'una sillaba perque lei formants son de bòn reconóisser (protoistòria, indoiranian). Coralament.--Aubadaurada 7 de març de 2007 a 22:22 (UTC)

[Modificar] Final de revirada: constitucion

Adiu, Vivarés! Ai terminat la revirada de constitucion. Podètz corrigir la gramatica? Mercé e bon coralament, Joao XavierJoao Xavier 17 de març de 2007 a 19:38 (UTC)

[Modificar] Mercés

Adiu Vivarés,

Mercés per l'infò. Me'n vau estudiar tot aquò.

Balances pas a me chastiar, sei pas enquera a l'acelat d'una error. Joan-Loís 18 de març de 2007 a 17:37 (UTC)

[Modificar] Messatge de benvenguda

Adieu! La pagina que cercas es Ajuda:Primièrs passes. Vèsi pas cap d'inconvenient a modificar lo messatge de benvenguda... Me permèti de te conselhar de balhar pas una forma pas tròp "rigida" a ton evocacion de la "carta lingüistica"; cal pas fa paur als novelòts! Lo messatge actual es una revirada del de la Wikipédia francesa, pensi qu'as rason de lo voler metre a la sauça nòstra! Cedric31 5 d'abril de 2007 a 16:20 (UTC)