Josèp Garibaldi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Giuseppe Garibaldi
Profession: soldat
País: Itàlia
Data de naissença: 4 de julhet de 1807
Luòc de naissença: Niça (actualament part de la França)
Data de decès: 2 de junh de 1882
Luòc de decès: Illa de Caprera, Itàlia


Josèp Garibaldi (en italian Giuseppe Garibaldi) (Niça 1807 - Caprera 1882) foguèt un soldat e patriòta italian d'origina occitana (niçarda), un dels actors màgers de l'unificacion de son país, entre 1859 e 1870.

Garibaldi a nascut en Niça (dins lo reialme de Piemont-Sardenha). En 1833, coneguèt Giuseppe Mazzini, defensor de l'unificacion italiana. En 1834 participèt a un movement d'implantacion de la republica dins lo Piemont, sens poder capitar. Condamnat a mòrt, s'escapa a Tunisia puèi al Brasil.

Tanben participèt a la Guerra dos Farrapos (Revolucion Farroupilha), un movement de liberacion de l'estat brasilian del Rio Grande do Sul. Per aquestas participacions en movements en Itàlia e Brasil, Garibaldi es conegut coma eròi de Dos Monds.

En Brasil, Garibaldi rencontrèt Anita Ribeiro al Rio Grande do Sul, que venguèt mai tard Anita Garibaldi, sa femna. En 1841 lo cople foguèt a Montevideo, Uruguai, e, en 1842, combatèt contra lo dictator argentin Juan Manuel de Rosas.

En 1848 tornèt en Itàlia, durant las revolucions de 1848. Ofriguèt sos servicis al rei Carlo Alberto di Savoia, mas lo monarca refusèt. Mentre, una republica foguèt proclamada a Roma, capitala dels Estats Papals. Garibaldi defendèt Roma amb sa femna Anita, mas la ciutat se revoltèt. Las tropas de Garibaldi s'escapèron al nòrd, e Anita moriguèt pendent la retirada.

Garibaldi s'escapèt tornarmai en America. Demorèt a Nòva York e al Peró. Tornèt en Itàlia en 1854.

[Modificar] L'unificacion italiana

En 1859 comencèt una guèrra entre la Sardenha e l'Empèri Austro-Ongrés. Garibaldi foguèt nomenat Major-general e, amb un grop de volontaris, triomfèt dels austriacs a Varese, Como e dins d'autras ciutats. Mas sa vila mairala, Niça, foguèt balhada a la França, en retorn d'una assisténcia militara cruciala.


Al començament de 1860, una revòlta contra lo monarca absolutista del Reialme de las Doas Sicílias porgiguèt l'escasença d'agir a Garibaldi. Amassèt mila òmes (coneguts coma i Mille en italian) e desembarquèt a Marsala, lo punt mai occidental de Sicília, l'11 de mai de 1860. Lo 13 de mai portèt desfacha a una garnison de 3000 òmes mandats pel rei Borbon a Calatafimi. Lo jorn seguent, s'autoproclamèt dictador de Sicília en nom del rei Victor Emmanuèl II. Prenguèt Palerm lo 27 de mai.

Cap a la fin del mes de julhet, la campanha en Sicília èra gaireben acabada. Garibaldi portèt puèi son atencion devèrs lo continent. Traversèt l'estrech de Messina e, lo 7 de setembre de 1860, dintrava dins Naples. Amb l'ajuda de Victor Emmanuel II, los Sicilians se rendèron.

[Modificar] Garibaldi, lo rei de Sardenha, e los Estats Units

Garibaldi odiava lo primièr ministre de Sardenha, Camillo di Cavour, e aviá pas jamai acceptat a debon la venda de la vila de sa naissença, Niça, als franceses. Pasmens li agradava lo sobeiran de Sardenha, Victor Emmanuel II, que, segon l'idèa de Garibaldi, deviá venir lo liberaire d'Itàlia. Quand encontrèt Victor Emmanuel II lo 26 d'octobre de 1860 a Teano, Garibaldi lo proclamèt Rei d'Itàlia.

Lo 5 d'octobre Garibaldi creèt sa Liga Internacionala, amb de soldats de nacionalitats divèrsas, e un eslogàn: Liures dempuèi los Alps fins a l'Adriatica. Giuseppe Mazzini contunhèt d'agitar l'ideal republican, e Garibaldi, frustrat per l'inaccion del rei de cap a l'unificacion, organizèt una nòva expedicion. L'objectiu ara èra de s'apoderar dels Estats Papals.

Quand la Guèrra Civila Americana espetèt en 1861, Garibaldi se presentèt coma volontari al president Abraham Lincoln. Pasmens Lincoln refusèt, que Garibaldi aviá pausat doas condicions: 1) l'aboliment definitiu de l'esclavatge, e, 2) que li donèssen lo comandamen complet de l'armada. Ambedoás condicions èran impossiblas de satisfar.

[Modificar] Expedicion contra Roma

Una expedicion contra los domenis politics del Papa èra vista amb una malfisança granda pels Catolics del mond entièr, e l'emperaire francés Napoleon III autregèt l'independéncia de Roma d'Itàlia, en establir una garnison a Roma. Victor Emmanuel èra tanben also preocupat per aquela expedicion, mas Garibaldi se pensava qu'aviá lo supòrt secret del rei.

Roma foguèt capturada sonque en 1870, aprèp que la guèrra francoprussiana esclatèsse, e doncas las tropas francesas podián pas mai ajudar lo Papa contra las fòrças italianas, que prenguèron puèi la vila sens l'assisténcia de Garibaldi.

Garibaldi tanben ajudèt la tresena republica francesa contra las tropas alemandas, en 1870.

Garibaldi moriguèt sus l'illa de Caprera, lo 2 de junh de 1882.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Giuseppe_Garibaldi.