Avenida da Liberdade

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Quiòsc de l'Avenguda de la Libertat
Quiòsc de l'Avenguda de la Libertat

Puèi del tèrratrem de 1755, lo Marqués de Pombal creèt lo Baloard Public a la zona ocupada per la part inferior de l'Avenida da Liberdade (Avenguda de la Libertat en occitan) e la Plaça dels Restauradors. Malgrat lo nom, era enrodat per murs e portals per ont solament podián passar membres de la nauta societat. En 1821, quand los liberals arribèron al poder, los murs foguèron desrocats e lo Baloard foguèt obèrt a totòm.

L'Avenguda qu'uèi se pòt veire foguèt construida en 1878-1882 a l'estil dels Camps Elisis de París. La granda avenguda amb arbres se tornèt un centre de desfilats, fèstas e manifestacions. I a un monument als que moriguèron durant la Primièra Guerra Mundiala. L'Avenguda encara consèrva una cèrta elegáncia, amb fonts e esplanadas jos los arbres. Amb 90 mètres de longor e sòls decorats amb patrons abstractes, ara se tròba dividida per dètz vias de transit que connèctan els Restauradors amb la Plaça Marqués de Pombal, mai amont.

Se conservèron qualques edificis originals, coma lo cinèma Tivoli, amb un quiòsc dels ans 20 a l'exterior, desafortunadament plan de faciadas de l'estil modernista foguèron substituïdas per burèus, hotèls o complèxes comercials.

[Modificar] Veire tamben