Aranha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Aranha (omonmia). 

Aranha
Aculepeira ceropegia
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Arthropoda
Sosembr : Chelicerata
Classa Arachnida
Òrdre
Araneae
Clerck, 1757
Taxons de reng inferior
Los sosòrdres:
  • Araneomorphae
  • Mesothelae
  • Mygalomorphae

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
Portal:Agropèdia
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia
Aranha dins sa ret
Aranha dins sa ret

L'aranha es un aracnid membre de l'òrdre Araneae

Aquel òrdre Aranae se devesís en subòrdres: Mygalomorfae (aranhas primitivas), Araneomorphae (aranhas modèrnas) e Mesothelae (sonque en Àsia)

Maitas aranhas fan de trapèlas amb de telaranhas (o rantelas) per caçar los insèctes. Las telaranhas son fachas amb una substància sedosa plan resistenta que sortís de l'abdomèn de l'aranha.

Las aranhas tenon 8 pautas e son còs es devesit en cefalotòrax e abdomen. Son esqueleta extèrna es compausada subretot de quitina. Possedisson normalament 8 uèlhs simples e pedipalps que son dos segments a ras de la boca que las ajudan a manjar. Dins lo cas dels mascles dins l'acoblament.

Qualques aranhas injèctan de verin a sas presas e la tarantula possedís ela de pels urticants sus son abdomèn.

La metamorfòsi de l'aranha compren tres estadis: l'estadi embrionari, larval e ninfo-imaginal (adult)

Los rituals d'aparelhament sovent son plan elaborats; dins lo cas de l'aranha coneguda coma la veusa negra Latrodectus mactans aquesta tua e se manja el mascle després de l'aparellament.

Las aranhas segon son espécia pòdon viure un an o mai.

Aranha "Araneus diadematus".
Aranha "Araneus diadematus".

[Modificar] Ligams extèrnes