Motî:enocin
Èn årtike di Wikipedia.
enocin, enocinne [addj., todi padvant & o.f.n.]
1. onk, ene k’ est co trop ptit po-z esse responsåve di ses akes. F. innocent.
2. li ci (cene) ki fwait l' biesse (onk nén malén, ene nén malene). F. simplet. >> enocin catoize ! : ratourneure po traiter ene sakî d’ biesse.
| enocinnmint d’ ene enocinne manire. Li rodje cok del cinse s' aveut fwait distrure dins ene riclape enocinnmint årmè å mitan del pavêye (S. Fontaine). F. inocemment.