Sidra

De Uiquipedia

Sidra Natural d'Asturies (D.O.P.)
Sidra Natural d'Asturies (D.O.P.)
Home escanciando nuna sidrería
Home escanciando nuna sidrería
Vasu de sidra axampanao
Vasu de sidra axampanao

La sidra ye una bebida alcohólica de baxa graduación (4~8º) fecha cola fermentación del zume de la mazana. Nel departamentu normandu de Calvados (Francia) fabrícase un brandy de mazana, nesti casu ye por destilación.

Ye una bebida perespardía per tol mundiu. N'Europa alcuentrase en dellos llugares como: Alemaña, Bretaña (Francia), Asturies, Guipúzcoa (España), Piemonte (Italia), Escocia y Inglaterra (Reinu Xuníu). N'América, topase en zones de dellos países, probablemente por influyencia d'inmigración asturiano del sieglu XIX. En Huejotzingo y Zacatlán, nel estáu de Puebla (México). N'Arxentina nes provincies de Riu Negro, San Xuan y Santa Fe.

Hai dos tipos de sidra bien estremaos, la sidra natural y l'axampano. Demientres que n'Asturies y Guipúzcoa'l mayor consumu ye de sidra natural, nel restu del mundu prefierse la sidra axampanao.

Tabla de conteníos

[editar] Ellaboración de la Sidra Natural

Tres aportar al llagar les mazanes, máyense nel duernu y sácase'l mostu, que garra'l nome de "sidra'l duernu" o "sidra dulce". Dempués de formentar un tiempu na pipa, espíchase, y embotéllase, bien pa guardar pal añu o bien pa vendela si'l llagar ye industrial. L'actu la espicha da llugar a una de les mas vieyes costumes asturianes, que ye axuntáse tolos collacios alrodiu d'una pipa sidra con delles coses pa xintar (chorizu, tortiella, empanaes, güevos cocíos…) y tar d'alderique y de cancios dica bien tarde.

[editar] Consumu

La Sidra Natural escánciase enantes de beber. L'escanciáu consiste en char la sidre dende la botella col brazu estiráu dafechu p'arriba nel vasu na mano aviesa espurrida pa baxo algamando la másima distancia ente la botella y el vasu. El filu de lliquidu tien que romper cerca'l borde del vasu espalmando. L'escanciáu ye relativamente recién. Antañu sirvíase en vasu d'una xarra los dos de madera. El culín o culete bébese d'un tragu ensin dexalu morrer tres l'escanciáu.

Nes espiches nos llagares la sidre espichase dende les pipes de sidra.

Los demás tipos de Sidra bébense en vasu nos tiempos que a caún-y preste

[editar] Denominación d'Orixe

Dempués d'abondos años ensin regulación dala, caberamente algamóse la Denominación d'orixe Sidra d'Asturies, que va facer que la calidá del productu seya muncho mayor, al dixebrala d'otres sidres feches con mazana d'otres tierres, que nun son quien a tener el cuerpu y el tastu tradicional.

[editar] Menes de Sidra

  • Sidra Natural.
  • Sidra axampanao
  • Sidra de nueva espresión
  • Sidra Dulce
  • Sidra del Duernu
  • Sidra d'Asturies (con denominación d'orixe)

[editar] Otros productos

  • Aguardiente de Sidra

[editar] Publicaciones asturianes

En setiembre de 2003 asoleyábase la revista mensual "La Sidra" la primer espublización asturiana sobre la sidra y editada pol Ensame Sidreru. Yá en 2006, en xunu, l'Asociación de Llagareros d'Asturies (ALA) asoleyaba "Sicera" convertiéndose na segunda revista sidrera d'Asturies. A fines de 2006 Editora del Norte asoleya Vivir la Sidra tamién a fines d'esti añu apaez el primer periodicu mensual de baldre sobre la sidra col nome Sabor de Sidra y tamién proyeutu empresarial.

[editar] Enllaces esternos