De Uiquipedia
|
Xeneral |
Nome, Símbolu, Númberu |
vanadiu, V, 23 |
Serie química |
metales de transición |
Grupu, Periodu, Bloque |
5, 4, d |
Aspeutu |

Gris plateáu metálicu
|
Masa atómica |
50,9415 uma |
Configuración electrónica |
[Ar] 3d3 4s2 |
Electrones per capa |
2, 8, 11, 2 |
Propiedaes físiques |
Estáu de la materia |
sólidu |
Densidá |
6.000 kg/m³ |
Densidá llíquida nel p.f. |
5.500 kg/m³ |
Puntu de fusión |
2.183 K |
Puntu d'ebullición |
3.680 K |
Entalpía de fusión |
21,5 kJ/mol |
Entalpía de vaporización |
459 kJ/mol |
Capacidá calorífica |
(25°C) 24,89 J/mol·K |
|
Propiedaes atómiques |
Estructura cristalina |
cúbica centrada
nes cares |
Estaos d'oxidación |
2, 3, 4, 5 (óxidu anfóteru) |
Electronegatividá |
1,63 (Pauling) |
Potenciales d'ionización
(más) |
1u: 650,9 kJ/mol |
2u: 1.414 kJ/mol |
3u: 2.830 kJ/mol |
Radiu atómicu |
135 pm |
Radiu atómicu calculáu |
171 pm |
Radiu covalente |
125 pm |
Otros datos |
Magnetismu |
paramagnéticu |
Resistividá llétrica |
(0°C) 197 nΩ·m |
Conductividá térmica |
(300 K) 30,7 W/m·K |
Espansión térmica |
(25°C) 8,4 µm/m·K |
Velocidá del soníu |
(t.a.) 4.560 m/s |
Módulu de Young |
128 GPa |
Módulu de Shear |
47 GPa |
Módulu de Bulk |
160 GPa |
Coef. Poisson |
0,37 |
Dureza Mohs |
6.7 |
Dureza Vickers |
628-1.500 MPa |
Dureza Brinell |
628 MPa |
Códigu CAS |
7440-62-2 |
Isótopos más estables |
|
Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) |
El vanadiu ye un elementu químicu de númberu atómicu 23 y símbolu V, allugáu nel grupu 5 de la tabla periódica . Ye un metal dúctil, blandu y poco abondante. Atópase en distintos minerales y emplégase sobre manera en dalgunes aleaciones. El nome procede de la diosa de la fermosura Vanadis na mitoloxía escandinava.
[editar] Enllaces esternos