Alfabetu griegu
De Uiquipedia
El griegu escríbese col Alfabetu griegu, desendolcáu en dómines clásiques (alredor del sieglu IX adC) aportando hasta angüaño. Les sos lletres son emplegaes en munchos idiomes pa una bayura de funciones: símbolos matemáticos, nomes d'estrelles...
L'alfabetu griegu ye la adautación del alfabetu feniciu al mundu helénicu, magar qu'otres teoríes ven influyencies del proto-cananeu, incluso del exipciu, asiriu o de la escritura cretense.
Al principiu esistíen sólo les mayúscules, siendo les minúscules emplegaes más tarde como valores numbéricos.
[editar] Tabla
Les lletres griegues y les sos derivaciones son como vienen darréu (la pronunciación sigue la normativa SAMPA):
Lletra | Nome | Pronunciación | Valor numbéricu | Lletra hebrea correspondiente | HTML | Treslliteración llatina | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Griegu | Trescripción tradicional | Pronunciación | |||||||||
clásicu | modernu | antiguu | clásicu | modernu | |||||||
Α α | ἄλφα / ἄλφα | Alpha | ["alfa] | ["alfa] | [a] [a:] | [a] | 1 | א 'Aleph | α | a | |
Β β | βῆτα / βῆτα | Beta | ["bE:ta] | ["vita] | [b] | [v] | 2 | ב Bet | β | b | |
Γ γ | γάμμα / γάμμα | Gamma | ["gamma] | ["Gama] | [g] | [j] enantes [e] o [i]; [G] nel restu | 3 | ג Gimel | γ | g | |
Δ δ | δέλτα / δέλτα | Delta | ["delta] | ["Delta] | [d] | [D] | 4 | ד Dalet | δ | d | |
Ε ε | ἒ ψιλόν / ἒ ψιλόν | Epsilon | [e psi"lon] | [e psi"lon] | [e] | [e] | 5 | ה He | ε | e | |
F (1) (Ϝ ϝ) | Digamma | [w] | - | - | 6 | ו Vav | ϝ | ||||
Ζ ζ | ζῆτα / ζῆτα | Zeta | ["zdE:ta] | ["zita] | [zd], más alatre [z:] | [z] | 7 | ז Zayin | ζ | z, s (ente vocales) | |
Η η | ἦτα / ῆτα | Eta | ["E:ta] | ["ita] | [E:] [h] | [E:] | [i] | 8 | ח Het | η | e, ê, i, a (final: Hêra) |
Θ θ ![]() |
θῆτα / θῆτα | Theta | ["TE:ta] | ["Tita] | [t_h] | [T] | [T] | 9 | ט Tet | θ | th |
Ι ι | ἰῶτα / ἰῶτα | Iota | ["iO:ta] | ["jota] | [i] [i:] | [i] [j] | 10 | י Yod | ι | i | |
Κ κ | κάππα / κάππα | Kappa | ["kappa] | ["kapa] | [k] | [k] | 20 | ך כ Kaf | κ | k, c | |
Λ λ | λάμβδα / λάμβδα | Lambda | ["lambda] | ["lamda] | [l] | [l] | 30 | ל Lamed | λ | l | |
Μ μ | μῦ / μῦ | Mu | [my:] | [mi] | [m] | [m] | 40 | ם מ Mem | μ | m | |
Ν ν | νῦ / νῦ | Nu | [ny:] | [ni] | [n] | [n] | 50 | ן נ Nun | ν | n | |
Ξ ξ | ξῖ / ξῖ | Xi | [ksi:] | [ksi] | [ks] | [ks] | 60 | ס Samekh | ξ | x, ks | |
Ο ο | Ὂ μικρόν / ὂ μικρόν | Omicron | [o mi"kron] | [o mi"kron] | [o] | [o] | 70 | ע `Ayin | ο | o | |
Π π | πῖ / πῖ | Pi | [pi:] | [pi] | [p] | [p] | 80 | ף פ Pe | π | p | |
M (1) (Ϻ ϻ) | San | [z] | - | - | - | ץ צ Tzadik | Ϻ ϻ | s | |||
Q (1) (Ϙ ϙ) | Qoppa | [k] | - | - | 90 | ק Kuf | Ϙ ϙ | q | |||
Ρ ρ | ῥῶ / ῥῶ | Rho | [rO:] | [ro] | [r] | [r] | 100 | ר Resh | ρ | r, rh (aniciando pallabra), rrh (doble) | |
Σ σ | σῖγμα / σῖγμα | Sigma | ["si:gma] | ["sigma] | [s] | [s] | 200 | ש Shin | σ | s, ss (ente vocales) | |
ς | Sigma (final) | 6 (modernu) | ς | s | |||||||
Τ τ | ταῦ / ταῦ | Tau | [tau] | [taf] | [t] | [t] | 300 | ת Tav | τ | t | |
Υ υ | ὒ ψιλόν / ὖ ψιλόν | Upsilon | [y: psi"lon] | [i psi"lon] | [u] | [y] [y:] | [i] | 400 | de Vav | υ | u, y (ente consonantes) |
Φ φ | φῖ / φῖ | Phi | [fi:] | [fi] | [p_h] | [f] | [f] | 500 | orixe disputáu | φ | ph |
Χ χ | χῖ / χῖ | Chi | [Ci:] | [Ci] | [k_h] [ks] | [C] | [C] | 600 | χ | ch, kh | |
Ψ ψ | ψῖ / ψῖ | Psi | [psi:] | [psi] | [ps] | [ps] | 700 | ψ | ps | ||
Ω ω | ὦ μέγα / ὦ μέγα | Omega | [O: "mega] | [o "meGa] | [O:] | [o] | 800 | ω | o, ô | ||
Ϡ ϡ (1) | Sampi | [ss] [ks] | - | - | 900 | Ϡ ϡ |
(1): Lletra desaniciada del alfabetu nos primeros tiempos, enantes del períodu qu'agora llámase "clásicu".
[editar] Historia
El camudamiendu más grande, en comparanza col so predecesor (l'alfabetu feniciu), ye la introducción de vocales ensin les cuales el griegu nun se podría lleer, a la escontra que'l feniciu. Foi el primer alfabetu en creyar vocales (ensin contar el pocu conocíu ugaríticu) y del deriven los alfabetos llatínu y cirílicu. Los alfabetos hindúes y el etíope asina como l'antiguu húngaru desendolcaron vocales de forma independiente. Les primeres vocales fueron: alpha, epsilon, iota, omicron, y upsilon, copiaes de lletres fenicies que nun teníen valor fonéticu en griegu. En griegu oriental la lletra eta representaba una e llarga, y la omega una o llarga. Nos alfabetos semíticos les vocales delles vegaes representábense per aciu de signos nes consonantes, como angüaño fai l'árabe.
Hebo delles variantes del alfabetu na primera dómina, destacando l'occidental (calcidianu) y oriental (xónicu), siendo'l primeru el que daría llugar al alfabetu etruscu y romanu. Atenes adoptó la escritura xónica nel 403 adC, y llueu les otres versiones desaniciáronse. El griegu escribíase d'izquierda a derecha.
Na Edá media, la escritura sufrió camudamientos paralelos a los del alfabetu romanu: les minúscules convirtiéronse nes dominantes na escritura manual. Aristófanes de Bizanciu creyó l'acentuación pa una meyor pronunciación. La lletra σ escríbese ς al final de pallabra.