Llingües céltiques

De Uiquipedia

Les llingües falaes n'Europa.
Les llingües falaes n'Europa.
N'azul l'área aproximada de la influyencia celta n'Europa hacia el 1500 adC. En púrpura amuésase la másima expansión de la cultura celta alrodiu del 400 adC.
N'azul l'área aproximada de la influyencia celta n'Europa hacia el 1500 adC. En púrpura amuésase la másima expansión de la cultura celta alrodiu del 400 adC.

Nómense celtes a los pueblos que falen o falaron llingües celtes, que nel sieglu I adC espardíense per gran parte d'Europa, dende la Turquía d'anguañu fasta Portugal. Esti términu ye d'orixe griegu (los griegos nomaben a estos pueblos 'keltoi') Los celtes nomábense siempres a si mesmos galiain, o seya: galos (derivaos: gálata, galaicu). El tueiru célticu ye parte del grupu llingüísticu indoeuropéu. Les llingües céltiques taben na prehistoria y fasta la conquista romana de la Galia ya Hispania muy espardíes per Europa.

Clasificación llingüística:

  • Galu. Prósimos al galu taban el llepónticu, nóricu, y gálata. Falánunse nun territoriu mui estensu dende l'actual Francia ta Turquía.
  • Iberocelta. Faláu nel oeste de la Península Ibérica y prósimu al goidélicu.
  • Goidélicu.
  • Britónicu.