Lleva
De Uiquipedia
La lleva (francés Levier; italianu Leva) ye una máquina cenciella ensamada por una barra ríxida que puede xirar llibremente alrodiu d'un puntu de sofitu, o fulcru. Puede usase p'amplificar la fuercia mecánica que s'aplica a un oxetu, o p'aumentar la distancia recorría por un oxetu en rempuesta a l'aplicación d'una fuercia.
Tabla de conteníos |
[editar] Historia
El descubrimientu de la lleva y l'aplicación na vida diaria del ser humanu, tuvo de tener entamu na prehistoria. El manuscritu más antigu que se caltién, y que fai referencia a la lleva, ye parte de la Sinagoga o Collección Matemática de Pappus d'Alexandría, una obra d'ocho tomos que se cree foi escrita alrodiu del añu 340. Nesta obra apaez l'afamada frás d'Arquímedes: «Daime una lleva y un puntu de sofitu, y moveré'l mundu».
A Arquímedes presupónse-y la primer postulación matemática formal del principiu de la lleva.
[editar] Tipos de lleva
Ye apropiao dixebrar a les lleves en tres tribes de xéneros, según seya la posición del fulcru y los puntos au s'apliquen les fuercies de Potencia y Resistencia. El principiu de la lleva ye válidu indistintamente del tipu, pero l'efeutu y forma d'usu de cada tipu de lleva, camuda enforma. En física, la fórmula de la lleva ye:
P·dp=R·dr.
La R ye la fuercia que llevantamos (Resistencia) y la P la fuercia qu'exercemos pa llevantalo (Potencia). dp y dr son les distancies qu'hai del puntu de sofitu a la P y R.
[editar] Lleva de primer xéneru
Na lleva de primer xéneru, el puntu de sofitu alcuéntrase nún puntu intermediu xustu ente la Fuercia P y la Resistencia R.
Exemplos d'esti tipu de lleva son el balancín, o les tixeres, les tiñaces y los alicates. Arriendes, nel cuerpu humanu alcuéntrense otros exemplos de primer xéneru como'l Tríceps - coldu - Antebrazu.
[editar] Lleva segundu xéneru
Na lleva de segundu xéneru, la Resistencia R s'alcuentra ente'l Puntu de sofitu y la Fuercia P.
Exemplos d'esti tipu de lleva son el carretillu, y el cascanueces.
[editar] Lleva de tercer xéneru
Na lleva de tercer xéneru, la Fuercia P alcuéntrase ente'l puntu de sofitu y la Resistencia R. El tercer tipu ye notable, porque la fuercia aplicao tien de ser mayor que la fuercia que fadría falta pa mover l'oxetu ensin lleva. Esti tipu de lleves, úsense cuando lo que se requier ye aumentar la distancia que recuerre l'oxetu.
Exemplos d'esti tipu de lleva, son el brazu humanu y el quitagrapes.