Llingües xermániques

De Uiquipedia

El xermánicu ye ún de los tueiros llingüísticos con máis falantes dientru del indoeuropéu.

Estensión de les llingües xermániques
Estensión de les llingües xermániques

[editar] Carauterísticas xenerales

Carauterízase pol pasu del acentu llibre indoeuropéu a la primeira sílaba radical y por camudare deillas consonantes indoeuropeas nun procesu fonétcu-fonolóxicu conocíu pol nome de primeira mutación consonántica.

Na primeira mutación consonántica:

1.Las oclusivas surdas orixinales tórnanse en fricativas surdas en xermánicu: Indoxermánicu */p/, */t/, */k/ (> */ph/, */th/, */kh/) > xermánicu /f/, /þ/, /h/

2.Las consonantes */b/, */d/, */g/ > xermánicu /p/, /t/, /k/

[editar] Dialeutos xermánicos

El tueiru xermánicu ta axebráu en tres sotueiros ou grupos de llinguas:

Xermánicu nórdicu. Dientru d'esti grupu débese soliñar el xermánicu nórdicu occidental, col islandés y el feroés, y el xermánicu nórdicu oriental col suecu, el danés y el noruegu. Ésti cabeiru amuesa dúas variantes, el Bokmål ou noruegu de base danesa y el Nynorsk ou noruegu de base dialutal ocidental (poru agora pertenciente al xermánicu nórdicu oriental).

Llinguas xermánicas nórdicas:

  • Escandinaviu antiguu (Antiguu islandés):
    • Nórdicu occidental
      • Islandés
      • Feroés
      • Noruegu (Nynorsk, a meiu camín ente occidental ya oriental)
    • Nórdicu oriental

Xermánicu occidental. Ye´l grupu con máis falantes, puéis inclúi'l inglés y el alemán. D'un lláu pueden se estremare l'inglés, el frisiu, el neerlandés ou holandés (col afrikaans) y el baxu alemán y d'outru l'altu alemán (col yiddish), que sufríu la segunda mutación consonántica.

Llinguas xermánicas occidentales:

Xermánicu oriental. N'autualidá estinguíu. Yera'l grupu del góticu y del xépidu.

Llinguas xermánicas orientales:

  • Góticu
    • Góticu de Crimea
  • Vándalu
    • Borgoñés
    • Llombardu

Tabla de comparanza ente las llinguas xermánicas:

Inglés Inglés escocés Afrikaans Neerlandés Alemán Yiddish Góticu Islandés Feroés Suecu Danés
Apple Aiple Appel Appel Apfel עפּל (Epl) Aplus Epli Súrepli Äpple Æble
Board Buird Bord Bord Brett   Baúrd Borð Borð Bord Bræt
Book Beuk Boek Boek Buch בוך (Buḫ) Bóka Bók Bók Bok Bog
Breast Breest Bors Borst Brust ברוסט (Brust) Brusts Brjóst Bróst Bröst Bryst
Brown Broun Bruin Bruin Braun   Bruns Brúnn Brúnt Brun Brun
Day Day Dag Dag Tag טאָג (Tog) Dags Dagur Dagur Dag Dag
Die Dee Sterf Sterven Sterben   Diwan Deyja Doyggja
Enough Eneuch Genoeg Genoeg Genug גענוג (Genug) Ga-nóhs Nóg Nóg Nog Nok
Give Gie Gee Geven Geben געבן (Gebn) Giban Gefa Geva Giva/Ge Give
Glass Gless Glas Glas Glas גלאָז (Gloz)   Gler Glas Glas Glas
Gold Gowd Goud Goud Gold גאָלד (Gold) Gulþ Gull Gull Guld Guld
Hand Haund Hand Hand Hand האַנט (Hant) Handus Hönd Hond Hand Hånd
Head Heid Kop Hoofd/Kop Haupt/Kopf קאָפּ (Kop) Háubiþ Höfuð Høvd/Høvur Huvud Hoved
High Heich Hoog Hoog Hoch הױך (Hoyḫ) Háuh Hár Høg/ur Hög Høj
Home Hame Huis Thuis Heim הײם (Heym) Háimóþ Heim Heim Hem Hjem
Hook Heuk Haak Haak Haken     Krókur Haken Hake Hage
House Hoose Huis Huis Haus הױז (Hoyz) Hús Hús Hús Hus Hus
Many Mony Menige Menig Mehrere   Manags Margir Nógv Många Mange
Moon Muin Maan Maan Mond   Ména Tungl Máni Måne Måne
Night Nicht Nag Nacht Nacht נאַכט (Naḫt) Nahts Nótt Nátt Natt Nat
No Nae Nee Nee Nein/Nö נײן (Neyn) Nei Nei Nej Nej
Old Auld Oud Oud Alt אַלט (Alt) Sineigs Gamall Gamal/Gomul Gammal Gammel
One Ane Een Een Eins אײן (Eyn) Áins Einn Ein En/ett En
Ounce Unce Ons Ons Unze   Únsa   Uns Unse
Snow Snaw Sneeu Sneeuw Schnee שנײ (Šney) Snáiws Snjór Kavi Snö Sne
Stone Stane Steen Steen Stein שטײן (Šteyn) Stáins Steinn Steinur Sten Sten
That That Dit Dat Das דאָס (Dos) Þata Þetta Hatta Det Det
Two Twa Twee Twee Zwei/Zwo צװײ (Ẓvey) Twái Tveir Tveir Två To
Who Wha Wie Wie Wer װער (Ver) Has Hver Hvør Vem Hvem
Worm Wirm Wurm Worm Wurm װאָרעם (Vorem) Maþa Maðkur, Ormur Ormur Mask, Orm Orm

[editar] Enllaces esternos