Transene (toponimeye)
Èn årtike di Wikipedia.
Pådje so les nos des plaeces di Transene
[candjî] Hamteas
- Les Barakes (les djins s' î lomèt: les Barakîs)
- Li Bårire (la-minme : La / al Baurîre, al Bâriére)
- Papene (so plaece: Papine) (les djins k' î dmorèt: les Papinîs).
- a Bestin.
- Mussi (kécfeye on hamtea, dins l' vî vî tins, Mucsy dins li tchåte di vindaedje do ban di Viyance a l' abeye di Prûm.
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les tchamps, prés et sårts
[candjî] Tchamps
- Aplacaedje tîxhon
- L' l' Absintchamp (vî scrijha a a la voie de bassenchamp; Basssindje-tchamp ?)
- Flowitchamp (la-minme Flôwichamp).
- Aplacaedje walon
- Li tchamp Wiyåt (so plaece: U.au).
- Les tchamps d' Måtche.
- Li tchamp do tchinne.
[candjî] Prés
- avou "pré"
- Ås longs prés.
- Å dvant des prés.
- Les Prés d' sere.
- Å Fond des Prés.
- ôtes prés
- al Préreye (so plaece: Prêrîe): coûteure di prés sol boird do bî del Falwache.
- la / al tchambrete (tchenvirete).
- Les cawetes (pitits scawés prés inte les mwaisses-prés et les bwès).
[candjî] Sårts
- Li sårt Djîle (so plaece: lu / ou saurt Djî).
[candjî] Ôtes tchamps
- Å Long Boyea (la-minme : ou long Boyê).
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les bwès
[candjî] Bwès
- Li bwès-e-ban.
- Li Bwès d' Hoûs (so plaece: bwès d' Oû) : gn a, podbon, do hoûssea.
- Li ptit bwès Poncian.
[candjî] Håye
- Li Håye di brou (so plaece: la (h)âye / a l' âye du brou)
- Li håye ås bûs (so plaece: la (h)âye / a l' âye aus bûs).
- Li Laide Håye (e F. Lédaille).
[candjî] hé
- Divant l' hé (so plaece: duvant la hé).
[candjî] Taeye
- Al Pitite Taeye
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les sôres d' åbes
- tchinne
- Li Ployî Tchinne (la-minme : lu Ployé Tchin.ne)
- Li tchamp do tchinne.
- Å tchenot.
- Les Rouvroes (au Rouvro; les Rouvros: lu prèmî Rouvro, lu Rouvro, lu Rouvro au dbout, lu Rouvro lauvau).
- ôtes åbes
- li ronde sipene (so plaece: al ronde supine).
- li cerijhî (k' a dné s' no å zonigne).
- Divant les hesses (la k' gn a asteure li Spiscame).
- Li Pire ås Tchåmes (so plaece: la pîre aus tchaumes),
- Li Côroe (la-minme : Lu Côro)
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou des aiwes
[candjî] Fagne
- Li Fagne Magnan (so plaece: la fagne)
- Li fagne Magrite Djan d' Our
- Les / ås Fagnes Mariete
- li Fwè.
[candjî] Bî
- li bî del Falwache (la-minme: Falwâche) = li bî do wézrin.
[candjî] Fontinne
- Li fontinne ås veas (so l' ancyin dominne do Tchestea d' Måtche, gn åreut la rexhou ene bôme ki vneut do Tchestea).
[candjî] wé
- li Wé-z-e-mwarin, li Wézrin
[candjî] broû
- Li Broûlote (la-minme: La / al Brûlote).
- Les nawes.
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou avou des monts-et-vås et les rotches
[candjî] tienes
- Li tiene Pichcaye (so plaece: tchêne Pichcaye
[candjî] mont
- li Taimont
- Beyîmont
- Malimont.
- Tchanmont (astok do minme bwès so Viyance).
[candjî] Fond
- li Fond del Voye di Viyance.
[candjî] Rotche
- Al Rotche : grossès rotches ki brikèt foû d' tere
- Al Rotche Magrite Zabele, do no di deus macrales k' î dansént.
[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les dmorances et l' ovraedje des djins
[candjî] Viye istwere, limotches di teritweres
- Les tchamps d' Måtche: (å mitan des bwès, a vey avou ene prôpieté d' on "Del Måtche" - e francès De la Marck, gn aveut kécfeye on tchestea so Rdû, nén lon erî).
- li Martcha (bwès metou astok des tchamps d' Måtche).
- A Malplaké
[candjî] Viyès uzances
- A l' håjhe (so plaece: La auche, a l' Auche).
[candjî] Viyès industreyes
- Li Crahire (dilé l' plinne des Minires, dandjreus k' gn aveut dvinltins des craheas d' Sarazin.
- li cårire do Bwès-e-ban.
- li cawolin.
[candjî] Måjhons et adjîsses did lanawaire
- Padrî mon Rôzete.
- a l' etan Clovisse.
- Å cåbaret Ramponô.
- Å Spiscame (Euro Space Center)
- Ål tchapele Notru-Dame di Gråces, al Tchapele Notru-Dame des Tchamps; drî l' Tchapele Notru-Dame des Tchamps.
- sol Monumint.
[candjî] Rowes et voyes
[candjî] Voyes
- li voye di Stegne (e francès, rue de la Colline).
- li voye di Smu (e francès: rue nouvelle).
- li voye di Viyance (e francès: rue de la chapelle).
- li voye di Libin (e francès: chemin agricole).
- li voye di Rdû.
- Li voye di Lesse.
- Li voye des tchvås d' cope (so plaece: vôye des tchfaus d' coupe) = al voye di Pierzê.
- Li voye do Rouvro.
- Li voye do Molén (po-z aler å Molén d' Wezelvå, inte Maissin et Viyance).
- Li voye do tchamp do tchinne.
[candjî] rowes et rouwales
- rowe do Covint (e francès du Couvent) : cwate grosses måjhons metous a ene inglêye, come on covint.
- Li rouwale (so plaece: La / al rouwèle).
- Li Schavêye (la-minme: Chavée).
- Å Schaytea (la-minme: ou Scaytê)
[candjî] Pazeas
-
- Li pazea do roptea (so plaece: lu pazê du roptê)
- Li pazea del Såcete (disparexhou diviè 1980) = li pazea Djaket.
- Li pazea do curé (disparexhou diviè 1960).
[candjî] Ôtès sacwès et målåjhminces
- Li Tirê.
- Al pitite Souwete.
[candjî] Sourdant
- Klepper, Catherine, Toponymie de Smuid et de Transinne, memwere ULB, 1997.