Motî:dissonter
Èn årtike di Wikipedia.
dissonnter / dsonnter
I. [v.c.] sitramer des gotes di sonk so (åk, ene sakî). Il aveut l' vizaedje tot dsonnté (J. Haust). rl a: sonk, essonnter. F. ensanglanter.
II. si dsonnter [v.pr.] si taetchî avou des gotes di s' sonk. I s' dissonnteye tot (J. Haust). Disfondowes: d(is)son.n'ter, d(u)sôn'ter, d(is)son.n'tè.