Historia d'Asturies

De Uiquipedia

Tabla de conteníos

[editar] Los primeros habitantes

Les evidencies qu'atestigüen les primeres presencies de pobladores tienen al rodiu de los 100.000 años d'antigüedá.Esta cronoloxía dánosla l'adscripción cultural de los abondos materiales afayaos. Tátase del momentu ente l'Achelense y el Musteriense o lo que ye lo mesmo ente'l Paleolíticu Inferior y Mediu).

A lo llargo'l Paleolíticu Mediu ( 80.000-35.000 B.P.) afítense estes poblaciones. Apaición por primer vez d'instrumentos trabayaos en güesu.

Ye nel Paleolíticu Superior (35.000-10.000 B.P.) cuando se constata una presencia importante de grupos d' Homo Sapiens Sapiens. Apaecen gran cantidá de ferramientes lítiques y ósies. Produción artística perimporte conectada con otres fasteres cantábriques , la so temática ye parietal basada n'animales, signos y representaciones antropomorfes, y un arte mueble esplandiente.

Ente'l X y el IV mileniu, cola fin de los tiempos glaciares, el paisax entama a tener l'aspectu d'anguañu. Estabilizase la llinia de costa y espárdese la viesca atlántica. Nesti momentu apaecen les cultures epipaleolítiques peles mariñes central y oriental :l' Aziliense y l' Asturiense, que tien nel picu asturiense el preséu más característicu.


[editar] Del Neolíticu al Bronce Atánticu

A partir del IV mileniu B.P. y fasta la cultura castreña, Asturies conoz delles de cultures: El Megalitísmu del Neolíticu avanzáu. Apaez una importante actividá minera haza'l II mileniu,los dos principales recursos son: l' oru y'l cobre (apaecen por primer vegada nos megalitos). La orixinalidá de les sos producciones caltiense a lo llargo de tola Edá de Bronce , adáptense influyencies integraes nun evidente sistema de rellaciones atlántiques ente Península Ibérica , Bretaña y les Islles Britániques, favorecíes pola bayura aurífera y cuprífera d'Asturies,l'oru irlandés y l'estañu de Cornualles, Bretaña y Galicia . Esto afitaría la esistencia de tráficos marítimos nel Bronce Atlánticu (haza'l 1.000 B.P.) al traviés de les filiaciones estilístiques de materiales metálicos afayaos en tol cuadrante norocidental peninsular.

[editar] Edá de Fierru y Edá Antigua

[editar] Edá Media

[editar] Asturies na Edá Media

[editar] El fechu diferencial asturianu

Asturies tien una perclara personalidá hestórica, que se rastrea yá na Edá Media y que se nos espresa nuna triple vertiente: recintu xeográficu, sobro esti recintu un grupu humanu con un sentimientu de protagonismu común y esistencia d'un particularismu alministrativu.

  • Dende época mui temprana, yá dende'l s.XI (documentu de 1058 del Ríu Eo fasta'l Riu Deva, de la Cordillera cántabrica a la costa.

Fasta 1230'l llimite oriental va ser el Riu Deva (doc d'Alfonso VIII de Castiella). Al oeste del Deva les Asturies d'Uviéu y al este lesAsturies de Santillana que lleguen fasta'l Riu Miera p'allá les tierres de "Transmiera"

  • La comunidá qu'habita esti escenariu ye una comunidá y dende bien ceo nye reconocida con una personalidá propio asina lo atestigüen una llarga nómina de fontes medievales, la más espresiva ye'l "Poema d'Almeria" compuesta pa engrandar la gloria d'Alfonso VII onde se citen los pueblos y mencionase al asturianu.
  • Particularismu alministrativu: Reinu d'Asturies, Creación del "Principáu d'Asturies en 1388 y creación de laXunta Xeneral.

[editar] El Reinu d'Asturies

[editar] Edá Moderna

[editar] Edá Contemporanea

El sieglu XIX asturianu ta marcáu pol desendolcu industrializador. Fórmense asina los primeros noyos urbanos ya industriales na Asturies Central, produzse una llegada de mases de trabayadores de dientru y fuera d'Asturies a les zones industrializaes. Con esto tamién entama el movimientu obreru organizáu, sobremaner tou a partir de La Güelgona de 1906 y la primer fuelga xeneral política de 1917 anque la primer fuelga xeneral minera n'Asturies foi en 1890. En 1931 cuando llega la II República española los obreros y mineros asturianos tienen un fuerte gráu d'organización y son sobre too socialistes y anarquistes. N'Ochobre de 1934 españa la Revolución d'ochobre y el proletariáu asturianu algama el poder del 5 al 16 d'ochobre desendólcase la nomada "Comuña Asturiana"; los trabayadores, organizaos en comités revolucionarios, movilicen un exércitu d'unos 30.000 homes. Declárase la República de Obreros y Campesinos d´Asturies. El gobiernu de la II República encárga-yos a los xenerales Goded y Franco la "pacificación" del territoriu coles tropes africanes utilizando estes métodos y medíes d'ocupación. Depués de la rendición y pese a les promeses feches, la represión va ser brutal. En 1936 estalla la nomada Guerra Civil española que llegara a Asturies en 1937, Asturies queda aisllada na so resistencia y declárase'l Conseyu Soberanu d'Asturies y Lleón, siendo Belarmino Tomás el so presidente, que llegaría a emitir moneda propia "los belarminos".

Demientres los cuarenta años de la dictadura franquista, Asturies xuega un papel perimportante na llucha pola llibertá.

En la primavera de 1962 Asturies vive les importantes fuelgues mineres. Nesta dómina la rexón central nun para de medrar al rodiu de los grandes complexos siderúrxicos y mineros concentrándose nel 14% del territoriu cerca del 80% de la población.

Otres llingües