Avilés

De Uiquipedia

Avilés
Bandera d'Avilés Escudu d'Avilés
(En detalle) (En detalle)

Asturies
Nome en castellanu Avilés
Xentiliciu Avilesín, avilesina
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies. Principáu d'Asturies
País Bandera d'España. España
Capital Avilés
Coordenaes 43° 33' N 5° 54' O
Partíu xudicial Avilés
Parroquies 6
Población (2005)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 3
83.855 habitantes
3.107 hab/km²
7,78 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 72
27 km²
0,25 %
Mayor altitú Tabladas, 139 m
Códigu postal 33401 al 33403 y 33468
Alcalde Santiago Jesús Rodríguez Vega ([[PSOE - IX]])
http://www.ayto-aviles.es

Avilés ye un conceyu, una parroquia y una villa d'Asturies (España).

Tabla de conteníos

Xeografía

Avilés t'allugau na costa central de la Comunidá.

Llenda al norte col mar Cantábricu, al este con Gozón, al sur con Corvera y al oeste con Castrillón y Illas. Les sos principales poblaciones son la propia Avilés, Miranda, Heros, Caliero, Tabiella y Sablera.

Parroquies

Demografía

Con una población de 83.899 habitantes el conceyu d'Avilés ye'l terceru d'Asturies, dempués de Xixón y Uviéu.

Historia

Prehistoria y Edá Antigüa

Anque hasta que nel añu 741 el rei Alfonsu I nun cartafueyu fala del Castiellu de Gauzón nun se fae referencia dalguna a Avilés (o el su entornu), ya se topen hachos del paleolíticu como el hachu de Trelles de La Maruca o tres hachos neolíticos topaos na Rocica. Hai autores que falen de que dalgunos de los restos de cerámica prieta topaos n'Avilés correspuenden a époques prerromanes.

Pal añu 19 enantes de Xesucristu los romanos ya ocupen Asturies, el topónimu d'Avilés tien el su orixen en Abilius (nome romanu) ,otros topónimos del conceyu como Llaranes o Llaviana tamién tienen un orixen llatinu. Con testos en llatín apaez una estela antropomorfa en Molleda, asina como delles monedes y restos que sitomaticen la fuerte romanización de la zona.

Durante nos sieglos V, VI y VII son los visigodos los que pasen a ocupar la zona, si bien la su influencia nun ye comparable a la de Roma y apenes topanse restos.

Edá Media

Ye a partir de la formación del Reinu d'Asturies, nel sieglu VIII, cuando hai referencies y datos al rodiu d'Avilés.

EL Castiellu de Gauzón

L'escudu de Castrillón tien una clara referencia al Castiellu.
Enllargar
L'escudu de Castrillón tien una clara referencia al Castiellu.

Nun cartafueyu d'Alfonso I citase per primer vegada al castiellu de Gauzón, una fortaleza fecha enriba del Peñón de Raices pa protexer la bocana de la ría. Munchos autores defenden que la defensa databa ya del Imperiu romanu, mientres otros afirmen que construyelo la monarquía asturiana. Lo que si sabe ye que ALfonsu III recostrúi'l Castiellu finando'l sieglu IX cola fin de defender Avilés d'ataques navales árabes y vikingos. Nel añu 901 usase como cárcel pa García I, que depués quedaríase col [[reinu de Lleón]. Nel añu 905 Alfonsu III manda llevantar una capilla a San Salvador y mándala consagrar por tres obispos. Ya nel añu 908 ye cuando mandan facer nel Castiellu la Cruz de La Vitoria, xoya de l'orfebrería prerrománica y simbolu d'Asturies dende entos. Güey nun queden más que les ruines de los cimientos del Castiellu, y entá sigue ensin escavar. El conceyu de Castrillón amuesa una clara referencia al Castiellu nel so escudu, onde se ve na parte izquierda el propiu Castiellu cola la Cruz de la VItoria encima (na parte izquierda correspuende al escudu d'armes d'Avilés).

Ciudaes hermanaes

Medios de comunicación

Periódicos

Emisores de radio

  • Onda Corvera (107.4 FM)
  • Onda Luz (88.9 FM)
  • Onda Suanzes (¿?)
  • Radio Activa (107.0 FM)

Cadenes de televisión

Ver tamién

Enllaces esternos

Vea les imáxenes de Commons sobre

Avilés.



 
Conceyos d'Asturies
Allande | Amieva | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | L.lena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | Ribera d'Arriba | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aureliu | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santo Adriano | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Veiga d'Eo | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza