Búlgaru

De Uiquipedia

Búlgaru (български)
Faláu en: Bulgaria
Rexón: Los Balcanes
Númberu de falantes: 9 millones
Llugar pol númberu: 88
Clasificación xenética: Indoeuropéu

 Llinguas eslavas
  Llinguas eslavas meridionales
   Llinguas eslavas del surleste
    Búlgaru

Estatus oficial
Llingua Oficial de: Bulgaria
Códigu
ISO 639-1 bg
ISO 639-2(B) bul
ISO 639-2(T) abc
SIL BLG
Eslavia
Esti artículu forma parte de la serie
Llinguas eslavas
Tueiros llingüísticos

Eslavu Meridional


búlgaru-macedoniu
serbiu-croata-bosniu
eslovenu

Eslavu Occidental
Eslavu Oriental

El búlgaru (български език) ye un idioma indoeuropéu de la rama eslava faláu en Bulgaria y en dellas partes de Serbia y Ucrania por unos 9 millones de presonas. En Macedonia fálase un dialeutu oucidental del búlgaru.

Forma parte col serbiocroata y eslovenu el grupu de llinguas eslavas meridionales. El búlgaru antiguo yera ya inda ye la llingua oficial de la Ilesia Ortodoxa.

Emprega l'alfabetu cirílicu.

Tabla de conteníos

[editar] Fonética y fonoloxía

La vocales:

Alfabetu IPA X-SAMPA Descrición asemeya na pronuncia llionesa/asturiana
и [i] [i] frontal zarráu non redondeáu máquIna
е [ɛ] [E] frontal medio-abiertu non redondeáu pEnte
а [a] [a] central abiertu non redondeáu
ъ [ə] [@] central medio-abiertu non redondeáu interpretE (pertés)
у [u] [u] posterior zarráu redondeáu mantU
о [ɔ] [o] posterior medio-abiertu redondeáu Onde

Las consonantes:

Alfabetu cirílicu IPA X-SAMPA Descricion Asemeya a la pronuncia llionesa/asturiana
б [b] [b] bilabial plosiva Brancu
бьо/бю/бя [bʲ] [b'] bilabial plosive Biácora
в [v] [v] llabiodental fricativa aVó (pertués)
вьо/вю/вя [vʲ] [v'] llabiodental fricativa aviar (pertués)
г [g] [g] sonora velar oclusiva Galeira
гьо/гю/гя [gʲ] [g’] palatal oclusiva auGua
д [d] [d] alveolar oclusiva Día
дьо/дю/дя [dʲ] [d'] sonora postalveolar oclusiva Dióu
ж [ʒ] [Z] postalveolar fricativa Janela (pertués)
дж [ʤ] [dZ] postalveolar africada Jack (inglés)
з [z] [z] alveolar fricativa caSa (pertués)
зьо/зю/зя [zʲ] [z’] alveolar fricativa as you (inglés)
к [k] [k] velar plosiva Casa
кьо/кю/кя [kʲ] [k’] palatal oclusiva QUién
л [l] [l] alveolar aproximante aLó (pertués)
льо/лю/ля [ʎ] [L] palatal lateral aproximante volume (inglés)
м [m] [m] billabial nasal Manu
мьо/мю/мя [mʲ] [m'] billabial nasal Miéu
н [n] [n] alveolar nasal eNantes
ньо/ню/ня [ɲ] [J] palatal nasal caÑón
п [p] [p] billabial oclusiva Parque
пьо/пю/пя [pʲ] [p'] billabial oclusiva Pyong-yang
р [r] [r] alveolar vibrante caRRu
рьо/рю/ря [rʲ] [r'] palatal vibrante Riestra
с [s] [s] alveolar fricativa caSa
сьо/сю/ся [sʲ] [s’] alveolar fricativa Kyoto
т [t] [t] alveolar oclusiva Teitu
тьо/ тю/ тя [tʲ] [t'] postalveolar oclusiva Tiagu
ф [f] [f] llabiodental fricativa Falar
фьо/фю/фя [fʲ] [f'] sorda palatal labiodental fricativa caFiante
х [x] [x] velar fricativa caJa (castellán)
ц [ʦ] [ts] alveolar africada L.Laciana
цьо/цю/ця [ʦʲ] [ts’] alveolar africada L.Liuta
ч [ʧ] [tS] postalveolar africada CHina
ш [ʃ] [S] postalveolar fricativa paisaXe

[editar] Hestoria de la llingua

El desendolcu hestóricu del búlgaru pué dividise en deillos periodos:

  • Prehestóricu: protoeslavu. Duróu ta'l 860. Ye'l tiempu de las invasiones eslavas y de la misión de San Cirilu y San Metodiu.
  • Búlgaru antiguu (sieglos IX-XI): antiguu eslavu eclesiásticu. Los escolinos de los dous santos ortodoxos tornan la Biblia al eslavu.
  • Búlgaru mediu (sieglos XII-XV).
  • Búlgaru modernu (sieglos XVI-XIX).
  • Búlgaru autual.

El desendolcu del búlgaru carauterízase pola transición d'una llingua sintética ta una analítica.

[editar] Frases corrientes

  • Здравей (zdravei) — hola
  • Здрасти (zdrasti) — hola (informal)
  • Добро утро (dobro utro) — buenos días
  • Добър ден (dober den) — un buen día
  • Добър вечер (dober vecher) — buenas tardes
  • Лека нощ (leka nosht) — buenas nueites
  • Довиждане (dovijdane) — adiéus
  • Как си (kak si) — ¿cómu tas?
  • Добре съм (dobre sum) — toi bien
  • Поздрави (pozdravi) — saludos
  • Благодаря (blagodarya) — ubrigáu

[editar] Enllaces esternos

Wikipedia
Consulta la edición de Wikipedia en Búlgaru