Namibia

De Uiquipedia

Republic of Namibia
Bandera de  Namibia Escudu de  Namibia
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Unity, Liberty, Justice ( Unidá, llibertá y xusticia )
Himnu nacional: Namibia, Land of the Brave
Situación de Namibia
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Windhoek
230 000
[1]
Principal ciudá
Idiomes oficiales inglés
Forma de gobiernu
Presidente
•Primer ministru

Hifikepunye Pohamba
•Nahas Angula
Independencia
• Fecha
de la República Surafricana
21 de marzu de 1990
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 33º
825 418 km² km²
insignificante

Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 143º
1 820 916
2.2 hab./km² hab./km²
PIB
 • Total ([[]])
 • PIB per cápita
Puestu º

Moneda dólar namibiu (NAD)
Xentiliciu namibiu -a
Fusu horariu
 • en branu
UTC +1
Dominiu Internet .na
Códigu telefónicu +264
Prefixu radiofónicu
Códigu ISO
Miembru de: Commonwealth, ONU, UA

La República de Nambia ye un país allugáu nel suroeste d'África, na costa del Océanu Atlánticu. Tien llendes con Angola y Zambia pel norte, con Botswana pel este y cola República Surafricana pel sur. El país yera un protectoráu alemán, conocíu col nome d' África del suroeste y ocupáu pola República surafricana dende 1915. En 1990 algamó la independencia, convirtiéndose nel estáu más nuevu d'África.

Tabla de conteníos

[editar] Xeografía

Namibia componse de cuatro fasteres estremaes:

  • La costa atlántica y el desiertu de Namib, que -y da nome al país.
  • La meseta central, onde tán allugaes les principales ciudaes.
  • El desiertu de Kalahari al este.
  • Los territorios del norte (Kavango y Caprivi) onde s'alcuentren les principales viesques del país.

[editar] Divisiones alministratives

Namibia ta dividida en 13 rexones:

  1. Caprivi
  2. Erongo
  3. Hardap
  4. Karas
  5. Kavango
  6. Khomas
  7. Kunene
  8. Ohangwena
  9. Omaheke
  10. Omusati
  11. Oshana
  12. Oshikoto
  13. Otjozondjupa


[editar] Política y gobiernu

[editar] Historia

[editar] Primeros pobladores

Los descubrimientos arqueolóxicos fechos en Namibia, como la caxada fosilizada d'ún de los primeros homínidos atopada nos montes Otavi, les pintures rupestres de Damaraland o la ferramienta prehistórico del Namib, tienden a probar qu'el continente africanu foi'l berciu de la humanidá.

A principios del sieglu IX, el país taba pobláu polos sans y los khoikhois, llegaos dende Bostwana 1 500 años antes, y los damaras orixinarios del oeste de Sudán. La llegada de pueblos bantús que s'instalaron nel norte del territoriu, obligó a los sans y a los damaras a migrar pal sur.

[editar] Llegada de los europeos

[editar] La colonización alemana

[editar] El mandatu surafricanu

[editar] La independencia

[editar] Cultura

[editar] Demografía

[editar] Economía

[editar] Enllaces esternos


África
Angola | Arxelia | Benin | Botsuana | Burkina Faso | Burundi | Cabu Verde | Camerún | Chad | Congo | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exipto | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bissáu | Guinea Ecuatorial | Islles Comores | Islles Seychelles | Keña | Lesotho | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauricio | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | República Centroafricana | República Democrática del Congo | República Surafricana | República Xunida de Tanzania | Ruanda | Santu Tomás y Príncipe | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Suazilandia | Togo | Túnez | Uganda | Yibuti | Zambeze | Zimbabue

Posesiones: Ceuta | Europa | Islles Canaries | Islles Kerguelen | Madeira | Mayotte | Melilla | Reunión | Sahara Occidental | Socotra | Tromelin