Corvera

De Uiquipedia

Corvera d'Asturies
Bandera de Corvera d'Asturies Escudu de Corvera d'Asturies
(En detalle) (En detalle)

Asturies
Nome en castellanu Corvera de Asturias
Xentiliciu Corverán, corverana
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies. Principáu d'Asturies
País Bandera d'España. España
Capital Nubleo
Coordenaes 43° 30' N 5° 54' O
Partíu xudicial Avilés
Parroquies 7
Población (2004)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 10
15.924 habitantes
353,86 hab/km²
1,482 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 62
45 km²
0,42 %
Mayor altitú Prieto, 362 m
Códigu postal 33020 y 33468
Alcalde Luis Belarmino Moro (USPC)
http://www.ayto-corvera.es/
Casa'l conceyu
Enllargar
Casa'l conceyu
Mapa de Corvera
Enllargar
Mapa de Corvera

Corvera d'Asturies ye un conceyu d'Asturies.

Tabla de conteníos

[editar] Xeografía

Llenda al norte con Avilés y Gozón, al este con Carreño y Xixón, al sur con Llanera y Illas y al oeste con Castrillón. Forma parte de la Cormarca d'Aviles xunto colos conceyos d'Avilés, Gozón Illas y Castrillón.

[editar] Parroquies

  1. Tresona
  2. Les Vegues
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís

[editar] Demografía

La población de Corvera medró asgaya al instalase en Trasona la planta de procesau del aceru Ensidesa (aguañu Arcelor), pola demanda de trabayadores para cubrir los puestos de trabayu.

[editar] Historia

La historia de Corvera entama nel sieglu XVI al independizase del conceyu d'Avilés. Pa ver información anterior a esa época vea la historia d'Avilés.

Nel sieglu XIII l'alfoz de Gauzón pasa a ser conceyu d'Avilés cola mesma distribución xeográfica. Anque Corvera ya apaez como conceyu nel sieglu XIII nun llogra independizase de la villa avilesina teniendo que pagar tributu de 660 maravedís pa poder esfrutar del Fueru d'Avilés. Ye nel sieglu XVI cuando apaez el primer conceyu d'habitantes de Corvera, celebranse nel pueblu Cancienes siendo a mediaos del XVII cuando se traslada la casa'l conceyu a la Casa de los Bango en Nubleo (tamién na parroquia de Cancienes), anque hasta finales del sieglu XVIII nun veremos ordenances nel conceyu.

A pesar de la tardía formación del conceyu, Corvera ya cuntaba con representación na Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies con dos diputaos dende'l sieglu XV.

Hasta los últimos años del sieglu XIX la principal actividá del conceyu yera l'agricultura, dirixida principalmente a abastecer a la villa d'Avilés y a la exportación a la Bretaña francesa, principalmente al puertu de Brest (les embarcaciones salíen de Tresona pa evitar el pago de tributos forales a Avilés).

Durante estos siglos la población de Corvera pasa por époques de fame debíu a guerres y enfermedaes pero tamién por males coseches, a fines del sieglu XIX se sabe que había una Ferrería en Tresona, una cobrería en Cancienes y canteres. A pesar de estes pequeñes industries, gran parte de población viose obligada a emigrar a Cuba o a México.

Ye na metada del sieglu XX, depués de sufrir les consecuencies de la Revolución Minera d'Asturies en 1934 y de la Guerra Civil Española (1936-1939) cuando produzse el gran cambiu de Corvera cola implantación de la siderurxica ENSIDESA, güey ARCELOR, en Tresona. El conceyu pasa de ser emigrante a recibir xente de Galicia, Castiella, Lleón, Andalucía y en menor midía d'Estremadura. Tala fue la masiva venida de trabayadores foriatos que'l conceyu viose desbordáu, llegando a alquilar paneres y horros a delles persones compartiendo les cames por turnos pa poder dormir.

Más alantre llegaríen otres industries como Fertiberia y centros d'ociu y comerciales (tamién ubicaos en Tresona), siendo estes industries les que xeneren cuasi toos los ingresos a les arques municipales.

Anguañu el conceyu de Corvera sigue supeditáu (o integráu) a Avilés, siendo Tresona, Les Vegues y Los Campos parte de la conurbación d'Avilés

[editar] Política

Aguañu (2005), los 17 conceyales del conceyu repartense asi:

[editar] Deportes

Corvera ye un referente pal piragüismu nacional, y en menos midia pal remu, gracies al Centru d'Altu Rendimientu de Tresona, onde celebrase campeonatos nacionales y internacionales.

[editar] Fiestes

Les principales fiestes de Corvera son:

[editar] Ciudaes hermanaes

[editar] Ver tamién

[editar] Enllaces esternos


 
Conceyos d'Asturies
Allande | Amieva | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | L.lena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | Ribera d'Arriba | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aureliu | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santo Adriano | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Veiga d'Eo | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza
Vea les imáxenes de Commons sobre

Corvera.