Silo

De Uiquipedia

Silo ( - 783, Pravia), rei d'Asturies dende 774 a 783. Acede al tronu en razón del so casoriu con Adosinda, fía del rei Alfonso I. Silo ye'l primer monarca asturianu que nun formó parte del nucleu familiar de Pelayo y Alfonso.

Tabla de conteníos

[editar] Accesu al Tronu

Al reinar al traviés del so matrimoniu con Adosinda plantea'l papel de la muyer na sucesión del Reinu d'Asturies. Algunos autores caltienen la sucesión matrillinial. Al futuru Alfonso II sobrín d'Adosinda faenlu Gobernador de Palacio teniendo el sobro 18 años.

[editar] Treslladu de la Corte a Pravia

Al xubir al tronu treslladó la capital del Reinu de Cangues d'Onís a Pravia yá que Silo formaba parte de la aristocracia llocal y tien tierres na fastera. Nun ye un estranxeru como s'afirmó. Amás, el treslladu de la corte ye tamien por motivos estratéxicos: En Pravia hubiere asentamientu romanu, taba nel fondu del Valle del Nalón y al llau d'una vía romana terminal d'Asturica Augusta. Amás, Cangues d'Onis quedare nun llugar escéntricu pola ampliación del Reinu faza Galicia.

[editar] Problemes internos

Nel Reináu de Silo produzse la segunda rebelión de los gallegos. La rebelión ye sometía en Monte Cubeiro (Lugo). Dende Pravia tamién se controla meyor a los gallegos.

[editar] Fin del reináu

Too parecía indicar qu'Alfonso sedría'l sucesor pero una revuelta da el tronu al so tio Mauregato (fíu d'Alfonso I con una sierva)

[editar] Ver tamién


Predecesor:
Aurelio
Rei d'Asturies
774 - 783
Socesor:
Mauregato