Zumaia
De Uiquipedia
|
|||||
Guipúzcoa |
|||||
Nome en vascu | Zumaia (Oficial) | ||||
Nome en castellanu | Zumaya | ||||
Xentiliciu | Zumaiarra (en vascu) Zumayano (en castellán) |
||||
Provincia | ![]() |
||||
Comunidá autónoma | ![]() |
||||
País | ![]() |
||||
Coordenaes | 43° 18' N 2° 15' O | ||||
Población (2005) -Habitantes -Densidá |
8.744 habitantes 775,18 hab/km² |
||||
Superficie | 11,28 km² | ||||
Mayor altitú | San Miguel de Atardi, ¿? m | ||||
Códigu postal | 20750 | ||||
Alcalde | MªEugenia Arrizabalaga Olaizola (PNV-EA) | ||||
http://www.zumaia.net/ |
Zumaia ye un municipiu y villa de la provincia vasca de Guipúzcoa (España).
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía
Allugase na bocana los ríos Urola y Narrondo. Llenda al norte col Mar Cantábricu, al esti col municipiu de Getaria, al oeste con Deba y les llocalidaes d'Itziar y Elorriaga, y al sur colos barrios d'Arroa e Ibañarrieta, nel conceyu de Zestoa.
El nucleu urbanu de Zumaia abellugose nel su orixe na manzorga de la ría del Urola, ente delles colines que separten la población del Mar Cantábricu. Anguañu, la población espardiose per ambos llaos del estuariu, algamando tamién la vega del ríu Narrondo.
[editar] Demografía
Nel 2005 algamaba los 8.560 habitantes.
[editar] Hestoria
Anque, como cuasi toles poblaciones europees, l'orixe esactu de la villa de Zumaia ye bastante imprecisu, too apunta a que la población medró a patir del monasteriu de Santa María. Nun documentu de 1292 el rei de Castiella Sancho IV fai referencia per vez primera d'un llugar nomáu Zumaya.
Anque esti monasteriu nun sabe onde taba asentáu paez que si tenía vinculación colo que güey conocemos por Zumaia. L'orixe de la villa xurde cuando los habitantes esparcíos pol valle de Sehatz, fartos de sufrir saqueos, abandonen les sus cases y entamen una villa muriada que-yos valiere pa defendese. De toes menes Zumaia nun ta reconocida como villa hasta 1347, Alfonso XI apreba la Carta Puebla de Villa de Villagrana de Zumaya, a la que se-y permitió acoyese al fueru de San Sebastián.
Nel sieglu XVI, tenía menos d'un centenar de cases dientru la zona muriada y tres barrios nes proximidáes. Angüañu nun queden restos de la muria que nun diba de seguio porque había zones cubiertes por cases solariegues y torres que valíen igual que la muria pa protexer la villa. Los puertes de la villa destruyeronse na metá del sieglu XVIII.
Pa fines del sieglu XVI empiecen a vese les primeres industries na ría, y la población entama a vivir de la pesca y la navegación, ensin dexar de llau l'agricultura. Establecieronse llínies de comerciu con Holanda, mercabase con materies primes de Zumaia y productos manufacturaos holandeses.
Los sieglos XVII y XVIII la situación económica del pueblu fue delicada, siendo la su base'l cultivu de maíz, fabes de mayu y trigu. Ye por eso que l'activida marítima va medrando pocu a pocu y d'esta mena en 1610 fundase la Cofradía de Mareantes de San Telmo.
La villa entamó a prosperar ya bien entrau el sieglu XVIII cuando secaron les marismes pa aprobechales pal cultivu, pero la economía nun medraría de verdá hasta'l sieglu XIX cola llegada de les primeres cementeres, con elles lleguen meyores comunicaciones terrestres al construise la carretera de Getaria nos primeros años 1880, quedando asi comunicada direutamente con San Sebastián. Lleguen los ferrocarriles Deba-Zarautz (1900) y del Urola, que unía Zumaia con Zumarraga y inaugurolo el rei Alfonso XIII el 22 de febreru de 1926.
Cola entrada del sieglu XX la industria cementera decae en favor de la naval, como anecdota el primer motor diesel motáu n'España fizose nos talleres de los hermanos Yeregui en Zumaia. Tamién medró en forma la industrial del metal, que sufrió crisis y reconversiones a fines del sieglu XX. De la misma forma que'l sector turísticu, anque con un pequeñu despegue nos últimos años, nun ye lo que fue nos primeros años del sieglu pasáu.
[editar] Toponímia
La teoría que paez más válida diz que'l orixe del términu Zumaia bien de la pallabra vasca zuma o zume que significa mimbre, planta abundante nes riberes de la zona.
[editar] Economía
La industria y los servicios son güei el motor económico de la llocalidá, u s'atopen delles medianes empreses del metal y tresformaciones mecániques, asina como del naval (Astilleros Balenciaga, Motores Guascor). Pesi a que fuera ún de los destinos cimeros de la costa vasca nes primeres décades del sieglu XX, el sector turísticu esaniciose dafechu na decada de 1980. Sólo nos últimos años, y asociáu a un esporpolle urbanísticu importante (xunío a l'apertura d'un puertu deportivu na su bahía), asitiáronse na localidá dalgunes instalaciones hoteleres.
[editar] Tresportes
Zumaia cuenta con servicios diarios por carretera cola capital guipuzcoana (San Sebastián) y les llocalidaes de Zarautz, Azpeitia, Azkoitia o Zumárraga, ente otres. Na so estación de ferrocarril opera anguañu la compañía Eusko Trenbideak, d'anchu métricu, con servicios ente Bilbao y San Sebastián.
Los aeropuertos más cercanos son el de Hondarribia (San Sebastián), a unos 50 kilómetros, Biarritz (País Vascu francés), a 70, y Sondika (Bilbao), a 90 kilómetros aproximadamente.
[editar] Personaxes ilustres
- Baltasar de Echave (1540-1620), pintor.
- Julio Beobide (1891-1969), escultor.
- Anque Ignacio Zuloaga nació en Eibar pasaba los branos en Zumaia, onde dexó un importante patrimoniu güei convertíu en muséu.
[editar] Enllaces esternos
[editar] Galería de semeyes
|
|
---|---|
Abaltzisketa |Aduna | Aia | Aizarnazabal | Albiztur | Alegia | Alkiza | Altzaga | Altzo | Amezketa | Andoain | Anoeta | Antzuola | Arama | Aretxabaleta | Arrasate | Asteasu | Astigarraga | Ataun | Azkoitia | Azpeitia | Baliarrain | Beasain | Beizama | Belauntza | Berastegi | Bergara | Berrobi | Bidegoian | Deba | Donostia | Eibar | Elduain | Elgeta | Elgoibar | Errenteria | Errezil | Eskoriatza | Ezkio-Itsaso | Gabiria | Gaintza | Gaztelu | Getaria | Hernani | Hernialde | Hondarribia | Ibarra | Idiazabal | Ikaztegieta | Irun | Irura | Itsasondo | Larraul | Lasarte-Oria | Lazkao | Leaburu-Txarama | Legazpi | Legorreta | Leintz-Gatzaga | Lezo | Lizartza | Mendaro | Mutiloa | Mutriku | Oiartzun | Olaberria | Oñati | Ordizia | Orendain | Orexa | Orio | Ormaiztegi | Pasaia | Segura | Soraluze | Tolosa | Urnieta | Urretxu | Usurbil | Villabona | Zaldibia | Zarautz | Zegama | Zerain | Zestoa | Zizurkil | Zumaia | Zumarraga |