Teorìa dij nùmer

Da Wikipedia.

Test an lenga piemontèisa


La teorìa dij nùmer, mincatant ciamà ëdcò aritmética superior, a l'é un-a dle pì vèje branche dla matemàtica, armontand andaré a vàire milen-e d'agn. Le prime chestion considerà a l'ero gropà aj problema ëd fé ëd cont e aj concèt elementar dl'aritmética. Tra j'àotri problema considerà ant la teorìa dij nùmer clàssica a-i son vàire rompatesta matématich e ij problema dla paròla.

Ant sò sust pì grand, la teorìa dij nùmer as anteressa dle proprietà dij nùmer naturaj, lòn ch'a comprend la divisibilità, lë studi dij nùmer prim e ëd coj compòst. Ëd sòlit, ij problema e le congeture dla teorìa dij nùmer a son franch bel fé a enonsié e fòrt mal fé a dimostré: a-i son ëd problema ch'a resto ancora duvert dòp senten-e d'agn dë sfòrs, coma l'avosà congetura ëd Goldbach.

[modìfica] Përsonage amportant ant la stòria dla teorìa dij nùmer

  • Pitàgora (585-501 aGC)
  • Uclid (323-285 aGC)
  • Archimede (287-212 aGC)
  • Eratòstene (anviron 230 aGC)
  • Diofant (anviron 250)
  • Sun-Tzu (anviron 250)
  • Aryabhata (anviron 475-550)
  • Brahmagupta (anviron 625)
  • al-Karaji (anviron 1090)
  • Bhaskhara (1114-anviron 1185)
  • Leonardo Fibonacci (anviron 1175-1250)
  • Ch'in Chiu-shao (anviron 1202-1261)
  • Rafaele Bombelli (1526-1572)
  • Claude Bachet (1587-1638)
  • Marin Mersenne (1588-1648)
  • Pierre de Fermat (1601-1665)
  • Bernard Frenicle de Bessy (anviron 1602-1675)
  • John Pell (1610-1685)
  • John Wallis (1610-1703)
  • William Brouncker (1620-1684)
  • Christian Goldbach (1690-1764)
  • Leonhard Euler (1707-1783)
  • Edward Waring (1734-1793)
  • Joseph-Louis Lagrange (1736-1813)
  • John Wilson (1741-1793)
  • Adrien-Marie Legendre (1752-1833)
  • Carl Friedrich Gauss (1777-1855)
  • Gabriel Lamé (1795-1870)
  • Carl Gustav Jacobi (1804-1851)
  • Peter Lejeune Dirichlet (1805-1859)
  • Ernst Kummer (1810-1893)
  • Pavnuty Chebyshev (1821-1894)
  • Ferdinand Eisenstein (1823-1852)
  • Edouard Lucas (1842-1891)
  • David Hilbert (1862-1943)
  • Axel Thue (1863-1922)
  • Jacques Hadamard (1865-1963)
  • Charles de la Vallée-Poussin (1866-1962)
  • Godfrey Harold Hardy (1877-1947)
  • Ivan Matveievitch Vinogradov (1891-1983)
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!
¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)

Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.