Benito Mussolini
Da Wikipedia.
[modìfica] Biografìa
Mussolini, Benito Amilcare Andrea, a l'era nà a Dovia ëd Predappio ël 29 ëd luj dël 1883 e a l'é mòrt a Giulino ëd Mezzegra ël 28 d'avril dël 1945. A l'era fij d'Alessandro, fré anàrchich e socialista, e ëd Rosa Maltoni, magistra elementar. [modìfica] Perìod socialistaA l'avìa ancaminà l'atività ant ël Partì Socialista ant ël 1901. Për nen fé ël soldà, ant ël 1902 a l'era scapà an Svìssera; lì a fasìa propaganda an mes a j'emigrant e anlora a l'avìo mandalo via. A l'era tornà an Italia, a l'avìa fàit ël soldà e peui a l'era butasse a fé scòla. Ant ël 1909 a l'era vnùit responsàbil dla Camera dël Travaj ëd Trento e diretor dël giornal L'Avvenire dei Lavoratori. A l'avìo 'dcò mandalo via dal Trentin e a l'era andàit a sté a Forlì, dova a l'era vnùit segretari dla federassion socialista local. Ant l'istess ann a l'avìa conossù Rachele Guidi; a sarìo peui sposasse ant ël 1915 e a l'avrìo avù sinch fij. [modìfica] Ël prinsipi dël FassismCon l'agiut d'ambient finansiari e industriaj a l'avìa fondà un giornal antërventista, Il popolo d'Italia, e ij Fassi d'assion rivolussionaria. An mente dla guèra, a l'era passà su posission nassionaliste. Finìa la guèra, a l'avìa fondà a Milan ij Fassi ëd combatiment (23-3-1919). Peui, adotand un programa polìtich nassionalista e andasend-je contra ai sindacà, a l'avìa ancaminà a esse sostnù da j'industrial, da j'ex combatent e da la borghesìa. Ant ël 1921 a l'era stàit elegiù deputà, an mente che le squadre fassiste a atacavo sempe 'd pì le organisassion dë snista. Ël 28-10-1922 a l'avìa dessidù për na preuva 'd fòrsa e con la marcia s'Roma, sfrutand l'indecision dij liberaj, a l'avìa otnù da [[Vitòrio Emanuel III] ëd Savòja|Vitòrio Emanuel III]] l'incàrich ëd fé 'l govern. [modìfica] Mussolini al podejParèj a l'avìa ancaminà a buté an pé la ditatura (fassismo): ant ël 1923 a l'avìa creà la Milissia, ant ël 1924 na lege eletoral magioritaria che a l'avìa aumentà ël pèis dël PNF (Partì Nassional Fassista). Ant ël 1924 a l'avìa dovù superé le dificoltà dël delit Mateòti ma ant ël 1925-26 a l'avìa scancelà le deriere libertà costitussionaj. A l'avìa alora consolidà sò pòst, vnisend duce. Ant ël 1929 a l'avìa firmà ij Pat Lateranens. Vers ël 1930 sò consens intern a l'era al màssim; a s'organisavo manifestassion ëd pòpol e a s'esaltava la romanità antendendla coma un passà da arcuperé. [modìfica] L'arviron dj'aleanseA l'avìa sempe guidà la polìtica estera, adiritura ant ël 1934 a l'avìa mobilità l'esèrcit për nen che Hitler a anvadèissa l'Àustria e a l'avìa firmà un tratà con Fransa e Anghiltera. Sempe pì gasà, ant ël 1935-36 a l'avìa anvadù l'Etiòpia e fàit l'Imper. Cola guèra a l'avìa portà a slontanesse da le potense ossidentaj e a avsinesse a la Germania. Con Hitler ant ël 1936-39 a l'avìa apogià ij franchista ant la guèra sivil spagneula. Ant ël 1938 a l'avìa avù motobin amportansa ant ël Pat ëd Mònaco e a l'avìa asetà l'anession ëd l'Àustria e ocupà l'Albanìa. [modìfica] La sconda guèra mondialQuand a l'era s-ciopaje la sconda guèra mondial, a l'era tnusse neutral; ma peui, vist che le vitòrie tedesche a continuavo, a l'avìa dessidù d'intré an guèra (10-6-1940). La condòta dla guèra a l'era stàita disastrosa: l'atach a la Grecia a l'era stàit un disastro, la guèra an Àfrica ëdcò, la spedission an Russia l'istess. D'apress a tuti sti disastro, ël Re, ij militar e ij gerarca fassista midem a l'avìo butalo da part ant ël Gran Consèj dël 25-7-1943. [modìfica] La Repùblica Social Italian-aA l'avìo fin-a butalo an përzon, a Camp Amperator, ma ij tedësch a l'avìo liberalo ël 12-9-1943, pòchi dì dòp l'armistissi con j'Aleà. Parèj a l'avìa fondà la Repùblica Social Italian-a e a l'avìa colaborà con ij tedesch, fin-a a condané a mòrt sò gënner Galeass Ciano. An vers la fin dla guèra a l'avìa tentà na tratàtiva con ël CLN. Pen-a dòp dla liberassion a l'é stàit ciapà dai partisan a Dongo, an mente che a scapava an Svìssera, e a l'é stàit fusilià a Giulino ëd Mezzegra ël 28 d'avril dël 1945. [modìfica] Mussolini e ël PiemontTurin a-j piasìa nen, an parland-ne antra amis a la ciamava porca città francese e conbin che an Piemont ëd fassista convint (che a l'han nen molalo fin-a a la fin) a-i në sia staje tanti, vàire gent a l'arcambiava ij sentiment dël Duce, che ant ël parlé popolar soèns as disìa Ël Ceruti an ton schernios. [modìfica] Euvre[modìfica] Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse |
SE LEER!
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |