Michel Francard
Èn årtike di Wikipedia.
Michel Francard a skepyî e 1952. C' est on rcwereu sol walon, et on diccionairî. Il a cmincî pa scrire des lives e walon avou Rodolphe Dedoyart. Il est cnoxhou long et lådje come fijheu do Motî d' Bastogne (1994). Il a metou so pås so fotches li Muzêye do Pårlaedje e Payis d' Bastogne (1982), et-z î eplaidî ene peclêye di lives e walon, avou come cougnet : l' antolodjeye Scrijheus d' Årdene (2002). Il a eto amonté li rvowe Singulîs e 1994.
Il est prof d' univ di s' mestî, et pa ses rcwerances sol rissinta des lingaedjes diléreces emey les djonnes (1988-1991), l' enondeu del sociolinwince do walon. Foû do walon, il a studyî, avou, li francès del Walonreye.
E 2004, il a monté e gråde, et divni vice-recteur di l' Univ do Noû-Lovén, et dveur leyî ouve å dfwaite di si ovraedje direk pol walon.
Ådvins |
[candjî] Sacwants scrijhaedjes da Mitchî Francård
[candjî] Sincieus lives
- Aspects de la phonologie générative du français contemporain, 1975.
- Le parler de Tenneville, introduction à l'étude linguistique des parlers wallo-lorrains, 1980.
[candjî] Lives e walon avou Rodofe Dedoyård
- Des mestîs et des djins k' è vont, 1978.
- Cwand l' diale s' è mele, 1983.
- Å pus long des djoûs, 1987.
[candjî] Live sol foclore
- Traditions populaires au pays de Bastogne, 1982.
[candjî] Lives d' esplikêyes sol walon
Langues d' oïl en Wallonie, 2000.
[candjî] Antolodjeyes
- Do Pa la-hôt å Pa låvå (antolodjeye di Bastogne), 1982.
- Sicrijheus d' Årdene (antolodjeye di l' Årdene lussimbordjwesse), 2002.
[candjî] Mitchî Francård et l' linwe-ehåyaedje do walon
[candjî] Bouyes tecnikes
- Il a askepyî ene rîle tipografike ki poite si no (mete on blanc dirî tchaeke crole).
- Il a erîlé les spotchåvès voyales do prumî pî : dins les motîs, "s(i)potchî" serè prezinté come "r(i)cåzer" et "k(i)djåzer".
- Il a rsaetchî les faflotes divintrinnes, et les halcrosses E divintrins.
[candjî] Bouyes sociolodjikes.
A pårti di ses prumîs rcweraedjes di sociolinwince, Michel Francard s' a rindou conte kel walon aveut kécfeye co des belès anêyes a viker. Aprume paski les djonnes nel rissintént pus come ene sacwè d' grossî.
Priyî pa Lucien Mahin a on raploû so l' avni do walon a Rdû, e 1993, Michel Francard si oize dimander : "Fåt i sacrifyî les vîs cåzeus d' walon so l' åté do rfondaedje ?" Pu-z î raler : "Les vîs cåzeus, a Bastogne, c' est 9 djins." Il aveut respondou al kesse sins l' dire platezak.
A cåze di ciste avuzion la, Michel Francård fourit rbouté pa l' SLLW, cwand on dmanda po k' il î moussaxhe.
Dispu 2000, u avårla, Mitchî Francård saye di rmouwer les waloneus po k' i s' rindexhe conte ki, s' i volnut kel walon vike, come el dijhnut, elzî fåt trover des novelès fonccions pol lingaedje.
Å cmince (1984), Michel Francard ni djåzéve nén walon, emacralé pa l' idêye diyalectolodjike k' i dveut pårler avou l' accint d' on seul viyaedje. Mins, pitchote a midjote, i s' î a metou, copurade a cåze di ses rescontes avou des Rantoelîs. Al shijhe k' il a dit årvey ås waloneus (2004), come bouteu direk emey zels, c' esta lu ki cåza e walon, et èn ôte fé on spitch e francès.
[candjî] Michel Francard avou ses studiants mon les walon-cåzants
Michel Francard a sovint fwait vni des studiants romanisses do Noû-Lovén po rescontrer des walon-cåzants, å cmince e payis d' Bastogne, pus al Soce des Rcåzeus d' Bietris.
Les kesses estént aprestêyes davance, les studiants divént rmete on rapoirt al fén del vesprêye.
[candjî] Hårdêyes difoûtrinnes
- limero di Walo + gazete avou on responda da Michel Francard (e francès, aberwetåve).
- Raportaedje so ene vesprêye inte li Soce di Rcåzeus d' Bietrès, et les studiants romanisses da Michel Francard (pa Djôzef Bily, e walon).
[candjî] Documints
![]() |
![]() |
Candjmint di l' eployaedje des langues pa M. Francard, pol dicåçtaedje d' on live, di 1983 a 2002 |