Bob Dechamps

Èn årtike di Wikipedia.

Sitroete plake rifwaite avou sacwants succès da Bob Dechamp
Ragrandi
Sitroete plake rifwaite avou sacwants succès da Bob Dechamp

Bob Dechamps a skepyî e 1914, et mori e 2002. C' esteut on tchanteu e walon, foirt rilomé. I tchantéve voltî des tchansons da Nicolas Boiron, Jacques Bertrand, François Loriaux, Alfred Launois, René Godeau udonbén Albert Neufort. Elzès tchantéve si bén k' on-z aveut sovint les pinses ki c' esteut da sinne.

I djheut sovint on long monologue divant d' tchanter ses tchansons. Ces-la, elzès scrijheut lu-minme.

Bob Dechamps aveut todi bråmint des djins a ses concerts. Cwand on lyi dmandéve : "gn a des djins, Bob ?", i respondeut, sins manke : "A crever, valet !".

Papî da Pol Louka el gazete Sabam Magazine (l° 30, 2002) al moirt da Bob Dechamps
Ragrandi
Papî da Pol Louka el gazete Sabam Magazine (l° 30, 2002) al moirt da Bob Dechamps

Bob Dechamps djåzéve voltî walon, mins eto francès avou on foirt accint et des walonisses divins. C' esteut pacôp l' lingaedje di ses internedes (come chacun son accent). Il esteut eto on fén schoûteu des cåzaedjes e francès d' Walonreye, des Walons ki vlént djåzer francès, et des abagants Itålyins et Flaminds ki viként emey les Walons waloncåzants.

Il aveut scrît sacwants bokets e prôze dins l' gazete Metro et eto ene u deus tchansons (ene parexhowe dins l' Bourdon di fevrî 1954).

Il aveut vnou å monde a Wandjniye, et aveut cmincî a bouter drola come boledjî.

[candjî] Des monologues & tchansons k’ il a fwait lu-mime, u bouté dsu.

li siné da Bob Dechamps
Ragrandi
li siné da Bob Dechamps
  • tot seu :
    • Li cokî (monologue po prezinter l' tchanson).
    • Djôzef a m’ mariaedje (monologue po prezinter l' tchanson).
    • Djef al fosse.
    • Li boû et l’ bådet.
    • Li Flamind.
    • Djôzef al moutouwele.
    • Djôzef e vacances.
  • Avou des ôtes:
    • Li Grande Eva (avou M. Drouet et P. Font).
    • Djôzef a m’ mariaedje (avou F. Neufort & F. Montreuil).
    • Fefeye (Fifiye) (avou O. Grillaert et F. Neufort).
    • El djouweu d' gueyes, el bire do payis, el cokî; les celeris (avou G. Legrand et F. Neufort)
    • Les ptits moxhons (avou A. Launois).
    • Tchantans eshonne (avou G. Legrand).
    • Les muzicyins (avou A. Launois et G. Legrand).
    • Nozôtes les Walons (avou A. Dohet).
    • El danseu al viole (avou A. Dohet, G. Manet).
    • Li facteur (avou F. Montreuil & G. Manet).
    • Crolêye, Al veye (avou A.. Dohet).
    • Marcinele (avou Louka et Delporte).
    • A ! l' djeu d' bale (avou H. Hancre).

[candjî] Tchansons des ôtes k' i tchantéve voltî

  • Di des grands scrijheus.
    • El måjhon di m' grand-pere, Dins les rouwales, da F. Loriaux.
    • Lolote (J. Bertrand).
    • El vî pont d' Sambe, da G. Fays.
  • Di cåzaedjisses k' i boutéve cobén avou zels
    • Martchand d' lokes, Tchantez m' payis, Les danseus al viole, ele mindjive des biyokes (ele mindjeut des bulokes), tos cåzaedjes da A. Dohet & G. André.
    • Å botike del pitite Manmance, da J. Reyniers et F. Neufort.
    • On ptit air d' årmonica, da A. Dohet et F. Neufort.
  • D' ôtes cåzaedjisses.
    • L' acordeyoneu, da A. Pletinckx.
    • Padrî l' håye di no paxhi, da Loymar, J. Well et L. Botte.
    • Li viye djonne feye, da M. Guitty et A. Rainchon.
    • Ene pitite tasse, da J. Bachy et R. Godeau.

[candjî] Hårdêye difoûtrinne