Transene (toponimeye)

Èn årtike di Wikipedia.

Pådje so les nos des plaeces di Transene

Ådvins

[candjî] Hamteas

  • Les Barakes (les djins s' î lomèt: les Barakîs)
  • Li Bårire (la-minme : La / al Baurîre, al Bâriére)
  • Papene (so plaece: Papine) (les djins k' î dmorèt: les Papinîs).
  • a Bestin.
    • Mussi (kécfeye on hamtea, dins l' vî vî tins, Mucsy dins li tchåte di vindaedje do ban di Viyance a l' abeye di Prûm.

[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les tchamps, prés et sårts

[candjî] Tchamps

  • Aplacaedje tîxhon
    • L' l' Absintchamp (vî scrijha a a la voie de bassenchamp; Basssindje-tchamp ?)
    • Flowitchamp (la-minme Flôwichamp).
  • Aplacaedje walon
    • Li tchamp Wiyåt (so plaece: U.au).
    • Les tchamps d' Måtche.
    • Li tchamp do tchinne.

[candjî] Prés

  • avou "pré"
    • Ås longs prés.
    • Å dvant des prés.
    • Les Prés d' sere.
    • Å Fond des Prés.
  • ôtes prés
    • al Préreye (so plaece: Prêrîe): coûteure di prés sol boird do bî del Falwache.
    • la / al tchambrete (tchenvirete).
    • Les cawetes (pitits scawés prés inte les mwaisses-prés et les bwès).

[candjî] Sårts

  • Li sårt Djîle (so plaece: lu / ou saurt Djî).

[candjî] Ôtes tchamps

  • Å Long Boyea (la-minme : ou long Boyê).

[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les bwès

[candjî] Bwès

  • Li bwès-e-ban.
  • Li Bwès d' Hoûs (so plaece: bwès d' Oû) : gn a, podbon, do hoûssea.
  • Li ptit bwès Poncian.

[candjî] Håye

  • Li Håye di brou (so plaece: la (h)âye / a l' âye du brou)
  • Li håye ås bûs (so plaece: la (h)âye / a l' âye aus bûs).
  • Li Laide Håye (e F. Lédaille).

[candjî]

  • Divant l' hé (so plaece: duvant la hé).

[candjî] Taeye

  • Al Pitite Taeye


[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les sôres d' åbes

  • tchinne
    • Li Ployî Tchinne (la-minme : lu Ployé Tchin.ne)
    • Li tchamp do tchinne.
    • Å tchenot.
    • Les Rouvros (li prumî Rouvro, li Rouvro, Rouvro å dbout, li Rouvro låvå).
  • ôtes åbes
    • li ronde sipene (so plaece: al ronde supine).
    • li cerijhî (k' a dné s' no å zonigne).
    • Divant les hesses (la k' gn a asteure li Spiscame).
    • Li Pire ås Tchåmes (so plaece: la pîre aus tchaumes),
    • Li Côroe (la-minme : Lu Côro)

[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou des aiwes

[candjî] Fagne

  • Li Fagne Magnan (so plaece: la fagne)
  • Li fagne Magrite Djan d' Our
  • Les / ås Fagnes Mariete
  • li Fwè.

[candjî]

  • li bî del Falwache (la-minme: Falwâche) = li bî do wézrin.

[candjî] Fontinne

  • Li fontinne ås veas (so l' ancyin dominne do Tchestea d' Måtche, gn åreut la rexhou ene bôme ki vneut do Tchestea).

[candjî]

[candjî] broû

  • Li Broûlote (la-minme: La / al Brûlote).
  • Les nawes.

[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou avou des monts-et-vås et les rotches

[candjî] tienes

li tiene Pichcaye
Ragrandi
li tiene Pichcaye
  • Li tiene Pichcaye (so plaece: tchêne Pichcaye

[candjî] mont

  • li Taimont
  • Beyîmont
  • Malimont.
  • Tchanmont (astok do minme bwès so Viyance).

[candjî] Fond

  • li Fond del Voye di Viyance.

[candjî] Rotche

  • Al Rotche : grossès rotches ki brikèt foû d' tere
  • Al Rotche Magrite Zabele, do no di deus macrales k' î dansént.

[candjî] Plaeces ki leu no a-st a vey avou les dmorances et l' ovraedje des djins

[candjî] Viye istwere, limotches di teritweres

  • Les tchamps d' Måtche: (å mitan des bwès, a vey avou ene prôpieté d' on "Del Måtche" - e francès De la Marck, gn aveut kécfeye on tchestea so Rdû, nén lon erî).
  • li Martcha (bwès metou astok des tchamps d' Måtche).
  • A Malplaké

[candjî] Viyès uzances

  • A l' håjhe (so plaece: La auche, a l' Auche).

[candjî] Viyès industreyes

  • Li Crahire (dilé l' plinne des Minires, dandjreus k' gn aveut dvinltins des craheas d' Sarazin.
  • li cårire do Bwès-e-ban.
  • li cawolin.

[candjî] Måjhons et adjîsses did lanawaire

  • Padrî mon Rôzete.
  • a l' etan Clovisse.
  • Å cåbaret Ramponô.
  • Å Spiscame (Euro Space Center)
  • Ål tchapele Notru-Dame di Gråces, al Tchapele Notru-Dame des Tchamps; drî l' Tchapele Notru-Dame des Tchamps.
  • sol Monumint.

[candjî] Rowes et voyes

[candjî] Voyes

  • li voye di Stegne (e francès, rue de la Colline).
  • li voye di Smu (e francès: rue nouvelle).
  • li voye di Viyance (e francès: rue de la chapelle).
  • li voye di Libin (e francès: chemin agricole).
  • li voye di Rdû.
  • Li voye di Lesse.
  • Li voye des tchvås d' cope (so plaece: vôye des tchfaus d' coupe) = al voye di Pierzê.
  • Li voye do Rouvro.
  • Li voye do Molén (po-z aler å Molén d' Wezelvå, inte Maissin et Viyance).
  • Li voye do tchamp do tchinne.

[candjî] rowes et rouwales

  • rowe do Covint (e francès du Couvent) : cwate grosses måjhons metous a ene inglêye, come on covint.
    • Li rouwale (so plaece: La / al rouwèle).
    • Li Schavêye (la-minme: Chavée).
    • Å Schaytea (la-minme: ou Scaytê)

[candjî] Pazeas

    • Li pazea do roptea (so plaece: lu pazê du roptê)
    • Li pazea del Såcete (disparexhou diviè 1980) = li pazea Djaket.
    • Li pazea do curé (disparexhou diviè 1960).

[candjî] Ôtès sacwès et målåjhminces

  • Li Tirê.
  • Al pitite Souwete.

[candjî] Sourdant

  • Klepper, Catherine, Toponymie de Smuid et de Transinne, memwere ULB, 1997.