Sestrals
De Biquipedia
As Sestrals | |
As puntas de Sestrals y Es Puis (Os Pueyos) embistas dend'o lugar de Puertolas. |
|
Altaria | 2106 m |
Latitú | 42º 31' 54" Norte |
Lonchitú | 0º 14' 15" Ueste |
Situazión | D'entre ra Bal d'Añisclo y ra bal de Puertolas, Uesca, Aragón. |
Cordelera | Perinés |
Primera puyada | - |
Rota de puyada más fázil |
Dende Bestué per o transcruze d'a Mallata Fueba. |
As Sestrals son tres tucas d'o sarrato norte-sud que trestalla ra Bal d'Añisclo de ra Bal de Puertolas. A más, constituyen un seumento d'a muga d'o Parque Nazional d'Ordesa i d'As Tres Serols.
A Sestral d'o Reguero ó Garrot Campana (2073 m) ye ra més septentrional d'as tres Sestrals. Aubre paso ent'as estibas d'a Plana Canal e ro Tozal d'a Fueba, an bi fincan ros refuxios d'a Mallata Fueba e Plana Canal.
A Sestral Alta (2106 m) ye ra punta más alta d'o conxunto, pero ra suya forma prou més lebera que ras altras fan-la trafulcar asobent. Aintre d'o mallo, ye ra punta zentral d'o conxunto.
A Sestral Baxa (2060 m) ye ra más meridional d'as tres tucas, zaguera abantis d'a Breca d'es Aires, que ye ro nome qui prende á ro lugar o forato existent d'entre os carauteristicos zillos d'ista i Os Pueyos.
Es Puis ú Os Pueyos son as torriellas calcarias que s'alzan dimpués d'a Sestral Baxa. O sarrato se perlienga á baxo ent'a bal d'o Bellós i ye clamau astí Colluguana.