Miguel de Cervantes
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
|
Profession: | escrivan |
---|---|
País: | Espanha |
Data de naissença: | 29 de setembre de 1547 |
Luòc de naissença: | Alcalá de Henares, Espanha |
Data de decès: | 23 d'abril de 1616 |
Luòc de decès: | Madrid, Espanha |
Miguel de Cervantes Saavedra (n. en 1547, m.1616) foguèt un dels principals escrivans d'Espanha e de la literatura occidentala. Es tanben considerat lo mai important autor en lenga espanhòla de tòt los temps. Sa roman mai conegut es Don Quichòte, publicat lo primièr còp en 1606.
[Modificar] Biografia
Ère hilh de Rodrigo de Cervantes, cirurgian, e de Leonor de Cortines Sánchez. S'eduquèc en Estudi dera Vila de Madrid qu'ère, en aqueth temps, proprietat de Juan López de Clòts, un intellectuau d'orientacion erasmista. En aguesti ans Cervantes s'acostumèc ath teatre en tot veir es representacions de Lope de Rueda e, segontes declare ena dusau part de Quishòt, "se li anauen es uelhs darrèra era farandula". En 1569, pròfug dera justícia, hugís a Itàlia dempús d'un confús eveniment, a saber, auer herit en düèl a un tau Antonio Sigura, en tot auer publicat ja quate poesies de circonstàncies. Com se declare, enter auti lòcs, en sòn roman exemplar "El Licenciado Vidriera", açò supausarà un particular enamorament dera literatura italiana. Aquiu delà, en sèquit deth cardenal Acquaviva, liegec es poèmes de cavalleries de Ludovico Ariosto e es Dialògs d'amor deth jusieu sefardita León Hebreo, d'inspiracion neoplatonica, qu'influiràn era sua idèa der amor. Eth sòn nom reau ère Joan Miquel Servent, dera familha des Servent de Xixona, com an demostrat Jordi Bilbeny e ua sèrie d'investigadors dera Fondacion d'Estudis Istorics de Catalonha. Participe, a pesar de sofrir fèbre, ena batalha de Lepant en an 1571, e recep dus trèt, un en pitrau e aute ena man esquerra, que li quedèc inutila, hèt peth que se li coneish damb eth subernòm deth manxol de Lepant. Estatua en Madrid, per Joan Vancell e Puigcercós (sègle XIX). Estatua en Madrid, per Joan Vancell e Puigcercós (sègle XIX). Se reposèc en Sicília. En 1575, pendent eth sòn retorn des de Nàpols a Castelha, er e eth sòn hrair Rodrigo son capturadi per corsaris d'Alger, en aqueth moment part der Empèri otoman. Eth hèt que portèsse cartes de recomanacion d'importants personatges, enter eri eth madeish Joan d'Austria, qu'auie derrotat as turcs, hec que taxèssen massa naut eth sòn rescat e, segontes semble, es sues hraires aueren de recórrer a procediments pòc ortodoxs entà poder amassar era soma. A pesar que sagèc escapar dera sua preson en diuèrses ocasions, demorèc en Alger enquia 1580, an qu'ei desliurat dempús d'èster pagat eth sòn naut rescat. Era experiéncia dera captivitat inspirèc nombrosi passatges dera sua òbra, coma era istòria deth captiu ena prumèra part de Quishòt o eth drama "Los baños de Argel" (Es banhs d'Alger).
[Modificar] Era sua vida artistica
De tornada a Castelha, ja toti es lòcs deth règne que li interessauen estan aucupadi e es sues cartes de recomanacion non li servissen de grana causa, e a de lutar durament entà sostier-se. Se maride damb Catalina de Salazar en 1584 e s'establís pendent quauque temps en pòble toledan d'Esquivias, d'a on ère era sua hemna e es vins dera quau vantèc. Se dediquèc ath teatre damb quauque èxit, mès era reüsida naua formula dramatica de Lope de Vega li va arrabar bona part d'aguesta hònt d'ingrèssi. Enter es sues òbres dramatiques destaquen especiaument es sòns "Entremeses" (Entremesi), notables pera sua vis comica, era originau creacion e caracterizacion des personatges, que non excludís era inspiracion populara, e era cosmovision que se despren d'eri. Enter es sues òbres dramatiques majors, se considère era sua òbre mèstra era "Tragedia de la destrucción de Numancia" (Tragèdia dera destruccion de Numancia), encara que son tanben importants "Pedro de Urdemalas", "El rufián dichoso", "Los baños de Argel" i "El trato de Argel". En quauques ues d'eres apareishen elements alegòrics, çò que nomentaue "figures moraus", coma per exemple ena Numància. Publique alavetz Era "Galatea", roman pastoril era dusau part dera quau jamès renoncièc a escríuer. Eth matrimòni damb era sua esposa non siguec un èxit e se separèc dera madeisha as dus ans, sense auer arribat a auer hilhs; donques que Cervantes jamès parle dera sua esposa en toti es sòns fòrça tèxtes autobiografics e estreèc ena literatura espanhòla eth tèma deth divòrci damb eth entremés "El juez de los divorcios" (Eth jutge des divòrcis), se supause qu'eth matrimòni siguec infeliç, encara qu'en aguest entremés sosten que "mès vau eth pejor concèrt / que non eth divòrci mielhor".
[Modificar] Eth Quishòt
A compdar de 1587 viatge tà Andalosia coma comissari de provisions dera Armada Invencible. S'establís en Sevilha. Posteriorament trabalhe coma cobrador d'impòsti. Empresoat en 1597 dempús dera falhida deth banc a on depausaue era recaptacion, "engendra" Eth Quishòt dera Mansha en ua preson, segontes eth prefaci ad aguesta òbra, sense que se sàpie s'aguest tèrme vò díder que comencèc a escriué'c ena preson, o simplament qu'aquiu delà li venguec era idèa o eth plan generau. Er aute empresonament documentat de Cervantes siguec plan brèu, en Castro del Río (Cordova). Non cònste qu'age estat jamès ne la bauma de Medrano, en Argamasilla de Alba. En 1605 publique era prumèra part dera sua principau òbra: Eth engeniós gentilhome Eth Quishòt dera Manxa (El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha) (veigue's tanben Eth Quishòt dera Manxa), que siguec eth sòn major èxit internacionau, acabèc de delimitar eth realisme coma estetica literària e creèc eth genre deth roman modèrn, eth roman polifonic, de amplíssima influéncia posterior. Era dusau part non apareish enquia 1615: Eth engeniós cavalièr Eth Quishòt dera Manxa (El ingenioso caballero Don Quijote de La Mancha). Andues òbres li guanhen un lòc ena istòria dera literatura universau e convertís ath sòn autor, amassa damb Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne e Goethe en ua autor emblematic dera literatura occidentau. Un an abantes apareish publicada un continuament apocrif d'Alonso Fernández de Avellaneda.