Abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La clastra de l'abadiá
La clastra de l'abadiá

L'Abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt es una abadiá situada en Lengadòc, dins l'actual departament d'Erau, dins lo vilatge de Sant Guilhèm dau Desèrt localizat dins la val de Gellona al jonhènt del riu Verdus e del flume Erau. L'ensem arquitectural format per l'abadiala, la clastra, e los bastiments del convent es un dels mai complets del Lengadòc mediterranèu.

[Modificar] Istòria

D'en primièr nomenada abadiá de Gellona, foguèt fondada e dotada lo 14 de decembre de 804 per Guilhèm de Gellona, comte de Tolosa e duc d'Aquitània, que serà mai tard canonizat en Sant Guilhèm. La glèisa actuala es la tresena edificada dins aquel luòc. De la primièra construida pel comte Guilhèm, demòra pas cap de traças visiblas. La segonda, d'après lo "Sacramentari de Gellona" foguèt enauçada a la fin del sègle X, mas ne'n demòra a l'ora d'ara que la cròta e la torre de Sant Martin al sud de l'edifici. Aquesta glèisa preromanica foguèt degalhada o destruida per un grèu incèndi a la debuta del sègle XI. L'abadiala romana actuala foguèt alavetz constituida en tres fasas per l'abat Pèire I, entre lo mitan del sègle XI e la fin del sègle XII. De bregas an sovent opausadas las abadiás vesinas d'Anhana e de Gelona, los monjes d'aquesta darrièra agent sempre volgut menar una politica d'independéncia. Lo prestigi de l'abadiá al sègle XII èra fòrça important, sa visita èra fòrça recomandada als romieus de Sant Jaume de Compostèla, per fin d'i adorar las relíquias de la crotz e del còs de Guilhèm. En 1569 l'abadiá foguèt saquejada per d'uganauds venguts d'Anhana e Ginhac. Al començament del sègle XVIII, de benedictins de Sant Maur van construire al sud de l'abadiá un novel monastèri d'estil classic constituit de tres bastiments e d'una cort centrala. En 1783 l'abadiá es suprimida per decision reiala e jos l'influéncia de l'avescat de Lodeva, totes sos bens atribuits a aqueste darrièr. A la revolucion francesa, l'abadia serà espeçada e venduda. La clastra foguèt desmuralhada e possedís pas pus que doas galariás (nòrd, e oèst en partida). Aqueste ensem foguèt vendut en 1905 e se trapa uèi al musèu The Cloisters a Nòva York. Qualques troces son servats a la Societat Arqueologica de Montpelhièr.

La clastra, detalh
La clastra, detalh
Autar de Guilhèm
Autar de Guilhèm
Autras lengas