Sumer

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.

S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}.

Sumer (ki-en-gi en sumeri, Shumer en accadian) siguec ua region ath sud dera antica Mesopotamia, enter era desbocadura des arrius Eufrates e Tigris. Es sumeris estan consideradi coma era prumèra e mès antica civilisacion deth mon. Era sua procedéncia ei desconeishuda e n'existissen nombroses ipotèsis, encara qu'es teories mes serioses prepausen ua origina autoctòna damb influéncies extèrnes, possiblament procedentes der oèst der Índia o er Iran.

Somari

[Modificar] Protoïstòria

Aumens non sigueren es prumèrs poblants dera zòna, donques que ja en Neolitic se localizen ath nòrd de Mesopotamia es cultures de Jarmo (6700 - 6500 aC), Hassuna (5800 - 5500 aC) e Samarra (5600 - 5000 aC) e ath Sud, er Obeid (5000 - 3750 aC), Uruk (3750 - 3150 aC) e Jemdet Nasr (3150 - 2900 aC). S'identifiquen trèti sufisents ja ar Obeid que cristallizen a Uruk coma entà considerar aguest darrèr coma er inici dera civilisacion sumèria. Uruk, era biblica Erek e actuaument Warka, ei eth scenari de descubèrtes fondamentaus entara istòria dera umanitat: apareish era arròda cap ath 3500 aC e era escritura eth 3300 aC, qu'ei era datacion mes antica de taules d'arguilla damb escritura cuneïfòrme amassades fins ara. Son aguesti registres escriti es que confirmen qu'es sumeris non èren un pòble indoeuropèu ne semita. Atau ac demòstre era sua lengua de tipe aglutinant, damb similituds constructives damb d'autes lengues aglutinantes.

[Modificar] Era societat sumèria

Eth maxim poder politic de Sumer ère eth rei. Auie jos es sòns pès fòrça de foncionaris. Eth rei ère poder legislatiu, executiu, judiciau e un diu. Es foncionaris se suïcidaven quan morie eth, mès aguesta practica s'abandonèc. Es sumeris serien astronòms e astrològs expèrts. Ath delà, inventèren era clepsidra, un relòtge d'aigua fòrça usat desprenut ara Antica Grècia. Era medecina sumèria tanben ei importanta. Es sumeris tanben coneishien era geometria, mès non en sabien autant coma es egipciani. Es sumeris creèren era escritura cuneïfòrme e fondèren estudis de escribes (edubba). Ath delà, serien es inventors deth diccionari, mès sonque de substantius. As estudis sonque i assistien es hilhs des familhes riques. Er estudi estaue dirigida peth «pair der estudi», es escolans èren coneishudi coma «hilhs der estudi», e es ajudants (de diboish e deth fuet, per exemple) se nomentauen «hrairs der estudi». Es òmes portauen barba e vestien kaunakes, ua hauda de lan. Ena guèrra, era armadura ère de *cuiro. Eth vestit femenin ère parièr ath masculin, mès ère, mès d'ora, ua tunica. Es peus des hemnes se recuelhien en *trenes o damb un hilat damb jòies. Es ciutats èren, igual qu'a era Antica Grècia, ciutats-estadi.

[Modificar] Economia

Era economia sumèria se basaue ena agricultura, donques qu'eth tèrra ère fòrça fertila. Auien esturments agricòles fòrça efectius. Es mestieraus trabalhauen er òr e era ceramica. Es esturments èren de cana, d'os o de pèira, autanplan tanben s'usaue eth coeire e eth bronze. Eth comèrç tanben ère important. Formauen caravanes de carros. Coma moneda s'usaue eth sicle; 60 sicles formauen ua mina.

[Modificar] Istòria

Vedetz er article Mesopotamia