Ametlièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.



Prunus dulcis
Ametlièr florit
Classificacion classica
Renhe Plantae
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Òrdre Rosales
Familha Rosaceae
Genre Prunus
Nom binomial
Prunus dulcis
(Mill.) D.A.Webb 1967
Classificacion filogenetica
Òrdre Rosales
Familha Rosaceae
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

L'ametlièr (Prunus dulcis o Amygdalus communis) es un arbre de la familha de las rosacèas. Es caducifoli. De flors blancas o de color de rosa, amb un fruch en forma de drupa e una semença comestibla: l'amètla. Es lo primièr arbre de florir, al mes de genièr mas las geladas podon comprometre la culhida. Es fòrça resistent a la secada. Abituaument a besonh de la polinizacion crotzada amb una autra varietat compatibla. L'amètla pòt èsser doça o amara, segon la varietat, e se'n extrach un òli que s'emplega en perfumaria e medecina.

Somari

[Modificar] Lo fruch

Se comparam lo fruch de l'ametlièr amb los d'autres arbres fruitièrs que son (o èran) classificats dins lo meteis genre Prunus (coma lo prunièr, lo cerièr, l'albricotièr e lo perseguièr) podem veire l'entretòc entre l'ametla e lo clòsc de la pruna, la cerièra, l'albricòt e lo persec. La diferéncia es que lo mesocarp, que dins aquestes fruches constituís la part carnosa, qu'es la que se manja, dins l'atmètla es una mena de pèl que se seca e se dobrís espontanament, mentre que lo clòsc (constituït per la semença, qu'es çò que manjam de l'amètla, e l'endocarp, qu'es lo casquelh) es comestible, dins lo cas de l'amètla e ten marrit gost dins los autres cases. Aqueste clòsc es tanben fòrça pus pichon, proporcionalament, mas açò en bona part es degut a la seleccion artificiala per tal d'aumentar lo volum de la part profiechabla, qu'a cercat d'aumentar la talha de l'atmètla e de redusir la del clòsc dels autres fruchs. D'aquestes fruchs, çò que sembla lo pus a l'atmetlièr es l'abricotièr, que se dobrís pas solet mas que se pòt dobrir amb fòrça per una sutura fòrça visibla e ne'n deseparar lo clòsc.

[Modificar] Caracteristicas e utilitats

L'ametlièr es un arbre amb una magra exigéncia en aiga e de rasigas que s'adaptan perfèctament als sòls pauc prigonds de las montanhas mediterranèas. La consomacion d'ametlas apòrta al nòstre organisme divèrses minerals: pus de calci que lo lach, pus de fèrre que la carn, e pus de fòsfor que los uòus. Tanben contenon de vitaminas del grop B (B1 e B2). E son ricas en òli qu'a de proprietats balsamicas per la pèl, e que s'emplega dins la preparacion d'enguent contra las cremadas. L'ametla es un element present dins las cosinas tradicionalas tan occitana coma catalana (torroms, massapan, cristinas, tortadas, carquinhòls, pastissets d'ametla...)

[Modificar] Istòria

L'almetlièr comencèt d'èsser cultivat en Pèrsia, Siria e Palestina. Lo patriarca Abraam utilizava de barras d'ametlièr per bastir de corrals ont barrava sas motonadas e lo celebre baston de Aaron èra una branca del meteis arbre. Los grècs espandiguèron aquesta espècia vegetala pertot en Mediterranèa. A la fin del sègle XVIII de missionaris franciscans plantèron d'ametlièrs dins las tèrras catalanas e dins la region californiana de San Diego.

[Modificar] Varietats

Son mai de 50. De florida primairenca las mai conegudas son: Malagana largueta, Marcona Garrigues e Pesquèr de Felanitx. De florida tardiva entre autras: Cristo morto, Tèxas, Ferragnes, Ferraduel, Pesquèr, Masbovera, Glorieta e Francolin. E de florida tardiva e de polen autocompatible: Guara.