Ajuda:Formulas TeX e LaTeX
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Dempuei lo mes de genier de 2003, lei formulas matematicas sus Wikipèdia pòdon èsser escrichas amb un sosensemble dau sistèma TeX.
La sintaxi de LaTeX es fòrça mai simpla qu'aquela de l'HTML. Lei formulas son presentadas en HTML s'es possible, autrament un imatge PNG es produch per lo serveire. Aqueu comportament per defaut pòt èsser reglat dins lei preferéncias (mai es reservat ais utilizaires enregistrats).
Somari |
[Modificar] Sintaxi generala
Lei formulas en LaTeX de la Wikipèdia s'escrivon entre lei balisas <math> ... </math>
.
[Modificar] Comandas e environaments
[Modificar] Comandas
Lei comandas (o macros) començan totjorn per una còntra-oblica ( \
), seguida :
- siá d'un nom compausat unicament de letras de l'alfabet latin sensa diacritic ; un blanc, una chifra aràbia o tot autre caractèr clavan lo nom. Per exemple :
x\mapsto 2
balha;
- siá d’un solet caractèr especiau (autre qu'una letra). Per exemple :
\#
balha
Lei caractèrs + - = / ' | * < > ( )
, lei chifras aràbias e lei letras de l'alfabet latin (sensa diacritic) pòdon èsser picats directament. Leis autrei simbòls devon èsser creats amb lei comandas apropriadas : lei caractèrs reservats # $ % ^ & _ { } ~ \
son obtenguts respectivament per \# \$ \% \^ \& \_ \{ \} \~ \backslash
.
Una comanda pòt acceptar un argument o mai. Leis arguments obligatòris devon formar un blòc au sens de LaTeX : se fan ren qu'un caractèr de lòng, pòdon èsser escrichs taus e quaus : \sqrt x
balha ; senon, devon èsser delimitats per d'acoladas :
\sqrt{xyz}
balha . Lei comandas son tanben consideradas coma de blòcs :
\sqrt\frac{2}{3}
(o \sqrt\frac23
, mens clar) balhan .
Dei premierei règlas çai sus, resulta que se pòt ometre lo blanc entre la comanda e son premier argument, s'aquest es pas un caractèr acceptat dins un nom de comanda : \sqrt2
equivau a \sqrt 2
o \sqrt{2}
; mai \sqrtx
es pas valid e deu èsser escrich \sqrt x
o \sqrt{x}
. A l'invèrsa, se pòt escriure tant de blancs e de sauts de linha que se vòu.
Leis arguments facultatius son entre parentèsis carradas, avans leis arguments obligatòris ; per exemple : \sqrt[n] x
balha .
[Modificar] Environaments
Leis environaments son de zonas onte son aplicadas de règlas particularas ; forman un contèxte especific.
Començan per \begin{nom de l'environament}
e s'acaban per \end{nom de l'environament}
.
Per exemple, \begin{bmatrix}a & b \\ c & d\end{bmatrix}
balha :
Se destria lei comandas « localas » o « ponctualas » dei comandas « globalas », nomenadas comutators. Lei premieras s'aplican qu'a son argument : \mathrm ABC
balha ABC ; lei segondas s'aplican en tot lo tèxte fins a la fin dau grop : \rm ABC
balha ABC. Un grop pòt èsser un environament entier, l'argument d'una comanda, o èsser creat – delimitat – per mejan d'acoladas : {\rm A}BC
balha ABC.
Lei comutators son sovent de versions obsolètas (mai pus cortas) dei comandas localas.
[Modificar] Forçar la generacion en PNG
Per forçar una formula d'èsser generada en PNG, basta d'apondre un blanc dins lo còde de la formula :
E = mc^2
balha E = mc2, maiE = mc^2~
balha.
[Modificar] Talha
Per modificar la talha dei formulas, se pòt utilizar lei comutators \displaystyle
, \textstyle
, \scriptstyle
e \scriptscriptstyle
:
- La talha
displaystyle
es la talha per defaut, l'eqüacion passa totjorn l'autor de linha.\frac12
o\displaystyle\frac12
balha
textstyle
es la talha d'una eqüacion compausada d'una soleta linha e sensa grand simbòl ; es equivalenta adisplaystyle
dins aqueu cas, senon es pus pichona. Pasmens, passa totjorn l'autor de linha.\textstyle\frac12
balhamai
\textstyle a
es equivalent aa
e balha.
scriptstyle
es la talha deis exponents e indèx. S'es compausada d'una soleta linha, caup dins l'autor de linha, senon la passa un pauquet.\scriptstyle\frac12
balha.
scriptscriptstyle
es la pus pichona. Es la soleta que permete de far caupre una eqüacion de mai d'una linha au dintre d'una autor de linha.\scriptscriptstyle\frac12
balha.
Formula | displaystyle | textstyle | scriptstyle | scriptscriptstyle |
---|---|---|---|---|
a |
a | ![]() |
![]() |
![]() |
\frac ab |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
\tfrac ab |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
\dfrac ab |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
\sum_a^b |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
[Modificar] Pontuacion
La pontuacion s'aplica ai formulas matematicas, comprés aquelei que son centradas. En particular, devon donc comportar un ponch s'es la fin d'una frasa. Aqueu ponch poirà èsser fòra la formula (après la balisa </math>
).
[Modificar] Catalòg
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala |
---|---|---|
Diacritics | \hat o \acute o \dot o \ddot o \vec o \check o \grave o \breve o \widehat {abc} \tilde o \bar o | ![]() |
Tèxte dins una formula | \text{De mots sens accent} | De mots sens accent |
\mathrm{T\grave{e}xte~accentuat} | ![]() |
|
Operators binaris | \star \times \circ \cdot \bullet \cap \cup \sqcup \vee \wedge \odot \oslash \oplus \ominus \otimes \div \pm \mp \triangle \triangleleft \triangleright |
![]() ![]() |
Operators n-aris | \sum \prod \coprod \int \iint \iiint \iiiint \oint \bigcup \bigcap \bigsqcup \bigvee \bigwedge \bigoplus \bigotimes \bigodot \biguplus |
![]() ![]() |
Ellipsis | x_1 + \cdots + x_n | ![]() |
A_1, \ldots, A_n | ![]() |
|
Delimitators | ( ) [ ] \{ \} \lfloor \rfloor \lceil \rceil \langle \rangle / \backslash | \| | ![]() |
Foncions estandard (marrit) | sin x | ![]() |
Foncions estandard (corrècte) | \sin x | ![]() |
\sin(x) | ![]() |
|
\sin{(x)} | ![]() |
|
Foncions non estandard | \operatorname{MaFoncion} | ![]() |
Foncions circularas | \sin \cos \tan \cot \sec \csc | ![]() |
Foncions circularas recipròcas | \arcsin \arccos \arctan | ![]() |
Foncions iperbolicas | \sinh \cosh \tanh \coth | ![]() |
Foncions d'analisi | \sup \inf \min \max \limsup \liminf \lim \log \ln \lg \exp \arg | ![]() |
Foncions d'algèbra lineara | \det \deg \dim \hom \ker | ![]() |
Aritmetica modulara | a \equiv b \pmod c | ![]() |
a \bmod b | ![]() |
|
Derivadas | \nabla \partial x \mathrm dx \dot x \ddot x | ![]() |
Ensembles | \empty \varnothing \cap \cup \bigcap \bigcup \setminus | ![]() |
Logica | \forall \exists \wedge \land \lnot \vee \lor \models | ![]() |
Racinas | \sqrt 2\approx 1,414 | ![]() |
\sqrt[n]{x} | ![]() |
|
Relacions | \sim \simeq \cong < > \leq \geq \ll \gg \equiv \approx = \propto | ![]() |
\not\sim \not\simeq \not\cong \not< \not> \not\le \not\ge \not\ll \not\gg \not\equiv \not\approx \neq \not\propto | ![]() |
|
Relacions d'ensembles | \subset \subseteq \supset \supseteq \in \ni | ![]() |
\not\subset \not\subseteq \not\supset \not\supseteq \not\in \not\ni | ![]() |
|
Geometria | \Diamond \Box \triangle \angle \perp \mid \nmid \| 45^\circ | ![]() |
Flèchas | \leftarrow \rightarrow \to \leftrightarrow \longleftarrow \longrightarrow\ \longleftrightarrow \nearrow \searrow \swarrow \nwarrow \uparrow \downarrow \updownarrow \mapsto \longmapsto \hookleftarrow \hookrightarrow \rightharpoonup \leftharpoonup \rightharpoondown \leftharpoondown \rightleftharpoons |
![]() |
\Leftarrow \Rightarrow \Leftrightarrow \Longleftarrow \Longrightarrow \Longleftrightarrow \iff \Uparrow \Downarrow \Updownarrow | ![]() |
|
\xrightarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte} \xleftarrow[t\grave{e}xte~facultatiu]{t\grave{e}xte} | ![]() |
|
Simbòls divèrs | \hbar \wr \dagger \ddagger \infty \vdash \top \bot \models \vdots \ddots \cdots \ldots \imath \ell \Re \Im \wp \mho \sharp \flat \natural \% |
![]() ![]() |
[Modificar] Indèx, exponents
Leis indèx son creats per un tiret bas ( _
) e leis exponents per un accent circonflèxe ( ^
). Son plaçament amb de grands simbòls depend d'aquestei : son plaçats verticalament per lei simbòls de classa soma e a drecha per lei simbòls de classa integrala, coma \int
o \iint
; pòt èsser contornejat per lei comandas seguentas : \limits
plaça indèx e exponent verticalament e \nolimits
lei plaça a drecha.
Dins de matritz, de fraccions, o dins lei talhas textstyle, scriptstyle o scriptscriptstyle, lei simbòls se plaçan per defaut a drecha.
Trobaretz mai d'informacions çai sus.
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala | |
---|---|---|---|
en HTML | en PNG | ||
Exponent | a^2 | a2 | ![]() |
Indèx | a_2 | a2 | ![]() |
Agropament | a^{m+n} | am + m | ![]() |
a_{i,j} | ai,j | ![]() |
|
Combinar indèx e exponent | x_2^3 | ![]() |
![]() |
Indèx e exponent precedents | {}_1^2\!X_3^4 | ![]() |
|
\sideset{_1^2}{_3^4}\prod (solament per de grands simbòls) | ![]() |
||
Derivada (bòn) | x' | x' | ![]() |
Derivada (marrit en HTML) | x^\prime | ![]() |
![]() |
Derivada (marrit en PNG) | x\prime | ![]() |
![]() |
Sotalinhats e suslinhats | \hat a \bar b \vec c \overline{g h i} \underline{j k l} | ![]() |
|
Vectors e angles | \vec u \overrightarrow{AB} \widehat{POQ} | ![]() |
|
Soma | \sum_{k=1}^n k^2 | ![]() |
|
Produch | \prod_{i=1}^n x_i | ![]() |
|
Limit | \lim_{n \to +\infty} x_n | ![]() |
|
Integrala | \int_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx = \sqrt{\pi} | ![]() |
|
\iint_{\R^2} e^{-(x^2+y^2)}\,\mathrm dx\, \mathrm dy | ![]() |
||
Plaçament especific | \sum\nolimits_{k=1}^n k^2 | ![]() |
|
\int\limits_{-\infty}^{+\infty} e^{-x^2}\, \mathrm dx | ![]() |
||
\lim\nolimits_{n \to +\infty} x_n | ![]() |
||
Interseccion | \bigcap_{p = 1}^n A_p | ![]() |
|
Union | \bigcup_{p 1}^n A_p | ![]() |
[Modificar] Fraccions, matritz, formulas sus mai d'una linha
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala | |
---|---|---|---|
Fraccions | \frac{a}{b} , \dfrac{a}{b} o {a \over b} | ![]() |
|
\tfrac{a}{b} | ![]() |
||
\frac{\frac ab}{\frac cd} còntra \frac{\dfrac ab}{\dfrac cd} | ![]() ![]() |
||
Fraccions continuas | x = a_0 + \frac 1 {a_1 + \frac 1 {a_2 + \frac 1 {a_3+\cdots}}} | ![]() |
|
x = a_0 + \cfrac 1 {a_1 + \cfrac 1 {a_2 + \cfrac 1 {a_3+\cdots}}} | ![]() |
||
Coeficients binomiaus, nombres de combinasons | \binom{n}{k} , \dbinom{n}{k} o {n \choose k} | ![]() |
|
\tbinom{n}{k} | ![]() |
||
\frac\binom nk\binom{n'}{k'} còntra \frac\dbinom nk\dbinom{n'}{k'} | ![]() ![]() |
||
Matritz, determinants | \begin{matrix} a & \cdots & b \\ \vdots & \ddots & \vdots \\ c & \cdots & d \end{matrix} | ![]() |
|
\begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix} | ![]() |
||
\begin{bmatrix} a & b \\ c & d \end{bmatrix} | ![]() |
||
\begin{Bmatrix} a & b \\ c & d \end{Bmatrix} | ![]() |
||
\begin{vmatrix} a & b \\ c & d \end{vmatrix} | ![]() |
||
\begin{Vmatrix} a & b \\ c & d \end{Vmatrix} | ![]() |
||
Tablèus amb alinhament | \begin{array}{crl} \rm center & \rm right & \rm left \\ c & r & l \end{array} | ![]() |
|
Distincions de cas | f(n)=\begin{cases} n/2 & \text{se }n\text{ es par} \\ 3n+1 & \text{se }n\text{ es impar} \end{cases} | ![]() |
|
Eqüacions sus mai d'una linha | \begin{align}f(n+1)&=& (n+1)^2 \\ \ & =& n^2 + 2n + 1 \end{align} | ![]() |
|
Acolada superiora | \overbrace{ 1+2+\cdots+100 }^{5050} | ![]() |
|
Acolada inferiora | \underbrace{ a+b+\cdots+z }_{26\; t\grave{e}rmes} | ![]() |
|
Superposicion | x \stackrel{?}{=} y | ![]() |
|
x \xrightarrow{t\grave{e}xte} y, x \xleftarrow{t\grave{e}xte} y | ![]() |
[Modificar] Jòcs de caractèrs (per utilizar solament dins lei formulas matematicas)
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala |
---|---|---|
Letras grècas minusculas (sens omicron !) | \alpha \beta \gamma \digamma \delta \epsilon \varepsilon \zeta \eta \theta \vartheta \iota \kappa \varkappa \lambda \mu \nu \xi o \pi \varpi \rho \varrho \sigma \varsigma \tau \upsilon \phi \varphi \chi \psi \omega | ![]() |
Letras grècas majusculas (sens Omicron !) | \Alpha \Beta \Gamma \Delta \Epsilon \Zeta \Eta \Theta \Iota \Kappa \Lambda \Mu \Nu \Xi O \Pi \Rho \Sigma \Tau \Upsilon \Phi \Chi \Psi \Omega | ![]() |
Blackboard | \mathbb{A B C D E F G H I J K L M} \mathbb{N O P Q R S T U V W X Y Z} |
![]() ![]() |
\R \N | ![]() |
|
Fraktur | \mathfrak{a b c d e f g h i j k l m} \mathfrak{n o p q r s t u v w x y z} |
![]()
|
Gras | \mathbf{ABCDEFGHIJKLM} \mathbf{NOPQRSTUVWXYZ} |
![]() |
Roman | \mathrm{ABCDEFGHIJKLM} \mathrm{NOPQRSTUVWXYZ} |
![]() |
Normau | ABCDEFGHIJKLM NOPQRSTUVWXYZ |
![]() |
Script | \mathcal{ABCDEFGHIJKLM} \mathcal{NOPQRSTUVWXYZ} |
![]() |
Ebrieu | \aleph \beth \daleth \gimel | ![]() |
[Modificar] Delimitators dins lei grandeis eqüacions
Per forçar l'adaptacion automatica de la talha d'un pareu de delimitators (parentèsis, acoladas, etc.), s'utiliza lei comandas \left
e \right
. Per exemple :
Marrit | ( \frac{1}{3} )^2 = \frac{1}{9} | ![]() |
Bòn | \left( \frac{1}{3} \right)^2 = \frac{1}{9} | ![]() |
Avètz çai sota lei principaus exemples d'utilizacion dei comandas \left
e \right
:
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala |
---|---|---|
Parentèsis | \left( \frac{a}{b} \right) | ![]() |
Parentèsis carradas | \left[ \frac{a}{b} \right] | ![]() |
Acoladas | \left\{ \frac{a}{b} \right\} | ![]() |
Cabrons | \left\langle \frac{a}{b} \right\rangle | ![]() |
Barras (de valor absoluda, per exemple) | \left| \frac{a}{b} \right| | ![]() |
Barras doblas (de nòrma, per exemple) | \left\| \frac{a}{b} \right\| | ![]() |
Simbòls de partida entiera | \left\lfloor \frac{a}{b} \right\rfloor | ![]() |
Utilizatz \left. o \right. per far aparéisser ren qu'un delimitator | \left.{ \frac{A}{B}} \right\} \to X | ![]() |
Talha dei delimitators | \big( \Big( \bigg( \Bigg( | ![]() |
\bigl( \Bigl( \biggl( \Biggl( ... \Biggr) \biggr) \Bigr) \bigr) | ![]() |
[Modificar] Blancs
TeX tracta automaticament la màger part dei problèmas de blanc, mai avètz la possibiltat, s'o volètz, de lei reglar manualament dins de cas particulars.
Foncionalitat | Sintaxi | Aparéncia finala |
---|---|---|
doble quadratin | a \qquad b | ![]() |
quadratin | a \quad b | ![]() |
gròs blanc | a\ b o a~b | ![]() |
blanc mejan | a\;b | ![]() |
blanc fin | a\,b | ![]() |
pas de blanc | ab | ![]() |
blanc negatiu | a\!b | ![]() |
[Modificar] Colors
Certanei partidas pòdon èsser messas en color, per mejan dau comutator \color{nom de la color}
:
{\color{Blue}x^2}+{\color{Brown}2x}-{\color{OliveGreen}1}
balha
x=\frac{-b\pm\sqrt{\color{Red}b^2-4ac}}{2a}
balha
Vejatz aqueu document PDF (en) per lei 68 colors disponiblas.
Avís : per que lo document siá legible e agradiu, lei colors devon èsser utilizadas fòrça discretament.
[Modificar] Liames
[Modificar] Liames intèrnes
[Modificar] Liames extèrnes
- (en) Document d'introduccion a TeX, legir a partir de la pagina 39.
- (fr) Introduccion a LaTeX
- (fr) Document d'introduccion a TeX, legir lei paginas 32 a 41.
- (en) AMS LaTeX, leis extensions e convencions de la Societat Americana de Matematicas (AMS).
- (en) Science Clue, per compilar de còde TeX en imatge PNG.
| Benvenguda | Contribuir | Discutir | Paginas de seguir | Règlas | Wikipedians | Paginas meta |
Sintaxi Wikipèdia | Carta lingüistica | Caractèrs especials | Accents | Colors | Los tablèus
|