Revòlta dels Vinhairons

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aqueste article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reestructuracion importanta.
  • Son estat actual es provisòri e deu èsser pres amb prudéncia.
  • Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps. Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.


La Revòlta dels Vinhairons Image:ltspkr.png (o Revòlta de 1907) es lo movement social mai important que Lengadòc e Occitània a conegut. Aquel movement es nascut perque lo vin se vend mal dempuéi 1904. Lo govèrn parla de susproduccion mas los vinhairons encusan la fraudariá e las importacions de vin d'Argeria. Lo movement es partit lo 11 de març de 1907, d'un pichon vilatge de Menerbés, Argelièrs, ont menats per Marcellin Albèrt, 83 vinhairons d'Argelièrs e 4 de comunas vesinas, van a Narbona per remetre lors doleanças a la comission viticòla. Puèi, las manifestacions se succedisson e son de mai en mai importantas, per arribar a 800 000 personas a Montpelhièr lo 9 de junh. La revòlta s'acaba lo 22 de septembre amb la creacion de la Confederacion Generala dels Vinhairons. De paur de separatisme de Lengadòc, la repression del govèrn foguèt terribla, 9 mòrts e mantun ferit del costat dels vinhairons.

Somari

[Modificar] Lo vinhièr de Lengadòc abans la crisi de 1907

La vinha es cultivada dins Lengadòc dempuèi los romans. A l'Edat Mejana, es mantenguda per los monastèris. Las activitats agricòlas èran principalament basadas sus las cerealas, la cultura d'olivièrs e l'elevatge d'ovins.

La viticultura se desvolopa al XVIII ségle amb la creacion del pòrt de Seta e lo Canal de las Doas Mars. Lo vin pòt èsser transportat mai facilament cap a dels mercats novels.


[Modificar] Las encausas de la crisi

En 1852, un camparòl vengut d'Anglatèrra, l'odïum, ataca las fuèlhas, los rasims an pas de chuc mas un tractament es trobat. En 1878, lo Mildieu fa son aparicion. En 1884, totas las vinhas de Lengadòc son abasacladas per un mifalh vengut d'America nomenat Phylloxera. Es la crisi, la cauma augmenta, los salaris baissan. Aquel parasit es combatut en empeutar dels plants franceses a dels plants americanes. Pauc a pauc, lo vinhièr es renovelat. Aquel combat contra aquelas malautiás a per consequéncias una baissa de gra dins un fum de regions.

La produccion francesa baissa mas la consomacion es totjorn fòrta. Alavetz, dels metòdes coma la fabricacion dels vins artificials (ajust de sucres dels blets venguts del nòrd de França o ajust d'aiga dins lo vin) permeton d'augmentar la produccion e de respondre a la demanda. En 1900, de vin d'Argeria es importat en França, aquel vin es mens car e a un gra mai fòrt que lo de França. En meteis temps, la produccion de vin de Lengadòc aumenta. Ara, i a una susproduccion, lo vin de Lengadòc e mai que mai lo d'Aude se vend fòrça mal ont la vinha es en situacion de monocultura. Tre 1903, Marcellin Albèrt comenca de faire parlar d'el, denonca las fraudas e anóncia las consequéncias de la futura revòlta.

[Modificar] De 87 d'Argelièrs al 800 000 de Montpelhièr

Las dotze manifestacions de la revòlta de 1907
Dimenges Vilas Personas
24 de març

31 de març

7 de abril

14 de abril

21 de abril

28 de abril

5 de mai

12 de mai

19 de mai

26 de mai

2 de junh

9 de junh

Salèlas d'Aude

Bisa

Auvelhan

Corsan

Capestanh

Lesinhan de las Corbièras

Narbona

Besièrs

Perpinhan

Carcassona

Nimes

Montpelhièr

300

600

1 000

5 000

10 000

20 000

80 000

120 000

170 000

220 000

250 000

600 000 a 800 000

[Modificar] Un movement regionalista ?

Pendent la manifestacion de Carcassona, Albert e Ferrolh an fait allusion a la Crosada dels Albigeses dins lors parladís.

Albert a dich :

Coma al temps dels Albigeses venián defendre sos los murs de Carcassona lor país e lor fe, l'armada dels vihairons es vengudas campar avuèi al pè de l'antica capitala del Carcassés. Encausa tanben nòbla ! Encausa tanben santa ! Nòstres ancessors d'un autre sègle tombèsson en eròs per la defendre. Vinhairons meus fraires, seretz dignes d'eles. Sapiatz lo cridar aut e fòrt. Endavant per la defensa de nòstres dreits ! Lo Miègjorn lo vòl, lo Miègjorn l'aurà !

Ferrolh prononcièsse :

Dempuèi que assistissi a aquel movement de la populacion del Lengadòc e de la Catalonha francesa, depès per reclamar dreitament dels poders publics que 10 ans dels planhs an pas pogut li faire gasanhar, un remembre m'obsedís, lo remembre d'una autra granda misèria que prèp de 800 ans an pas pogut escafar. Vòli dire que lo Miègjorn albiges devastat, pilhat per los barons del nòrd.

L'endeman, la premsa parisenca escriu que lo Miègjorn vòl devenir independent.

Al contrari d'Albert que voliá pas de recuperacion politica del movement, Ferrolh, felibre dempuèi 1880, a agut la temptacion regionalista. A pensat a Frederic Mistral per prene la direccion d'un Miègjorn autonòm. Mistral manda un messatge als manifestaires de Besièrs : Bibo la terro maire e l'abitant que la bouleguo. Plus de poulitico ! Unioun en Lengad'oc (Viva la tèrra e l'abitant que la bolega. Pus de politica ! Union en Lengadòc). Aprèp, lo Felibritge es absent del movement per paur d'encoratjar una temptativa separatista. Ferrolh realista, sap que son idèa es sonque partejada per qualques intellectuals e pas per la majoritat dels vinhairons sonque preocupat per lor situacion.

L'occitan es la lenga del pòble dels vinhairons. Es utilizada per los manifestaires per mercar los espias del Govèrn dins lo cortegi. Tanben, la lenga d'òc es presenta sus los panèus amai si la majoritat son en francés.

Los panèus en occitan en 1907
Grafia non normalizada Grafia normalizada (classica)
Bibo lou bi

La misero nous fa courre

Nous faren creba la pel mas salbaren lou bi naturel

Lou sucre a la tisano, l'aïgo al mouliniè

Pel bi e pel blat marchan al combat

Bibo lou jus dal gabel

Lou darniè croustet

L'aïgo al canal e lou sucre al sucrié

Qu'anan debeni se benden pas lou bi

Creban de fam

Des proumessos n'aven lo ventre plen

La misero nous fa sourti de nòstre traouc

Abèré tant de boun bi et pas pourré mangea dé pan !

Qu'anan débéni sé beden pas lé bi

Paoure paysan, per manja e béouré, crébaras de fam, sé fas pas a déouré !

Cridés pas tant t'ai pas encaro mangeat

Viva lo vin

La misèra nos fa córrer

Nos farem crebar la pel mas salvarem lo vin natural

Lo sucre a la tisana, l'aiga al molinièr

Pel vin e pel blat marchan al combat

Viva lo jus de gavèl

Lo darrièr crostet

L'aiga al canal e lo sucre al sucrièr

Qu'anam devenir se vendèm pas lo vin

Crebam de fam

De promesas n'avèm lo ventre plen

La misèra nos fa sortir de nòstre trauc

Aver tant de bon vin e pas poder manjar de pan !

Qu'anam devenir se vendèm pas lo vin

Paure païsan, per manjar e beure, crebaràs de fam, se fas pas a deure !

Crides pas tant t'ai pas encara manjat

[Modificar] Las cançons

La revolta a inspirat mantun artista d'ièr e d'avuei. Los autors de l'epòca an compausat de cançons inspiradas per de cants patriotics o religiós. Auguste Rouget repren l'imne nacional francés per La Marselhesa del vinhairons (en francés La Marseillaise des vignerons) per denonciar las fraudas :

Pour affirmer nos droits de vivre,
Fils du Midi assemblons-nous;
Les fraudeurs à la mort nous livrent,
Qu'ils redoutent notre courroux ! [...]

La Vinhairona (en francés La Vigneronne), sola cançon publicada dins lo jornal del Tocsin, descriu la misèria. Òm parla de guèrra dins un esperit de revolucion francesa.

Jadis tout n'était qu'allégresse
Aux vignerons point de soucis
Hélas! Aujourd’hui, la tristesse
Règne partout en ce pays (bis)
On n'entend qu'un cri de colère
Un cri de rage et de douleur (bis) [...]

C'est dans l'union qu'on aiguise
Les glaives qui font les vainqueurs,
Et la victoire n'est promise
Qu'à l'union des gens de cœur (bis)
Quand la bataille s'exaspère
Il ne faut pas de déserteurs! (bis)

La revòlta a inspirat los artistas plan aprèp los eveniments coma Claudi Martí amb Lengadoc roge, cançon omenatge als soldats del XVII.

Èra l'an 1907
Los paures manifestavan
E volguèron pas tirar
Pòble e soldats èran fraires

[Modificar] Cronologia de la revòlta dels vinhairons de 1907

  • genièr : a París, una comission parlamentària d'enquesta sus la situacion de la viticultura es creada.
  • febrièr : cinquanta vinhairons d'Argelièrs mandan una letra al deputat Jules Razimbald. Marcellin Albert adreça una letra a Georges Clemenceau. Grèva de l'impòst a Baixas.
  • 3 de març : la comission d'enquesta arriba a Nimes.
  • 5 de març : amassada del vinhairons d'Argelièrs
  • 10 de març : amassada a Ginestas. Marcellin Albert prepausa d'anar remetre a la comission, una peticion de 400 signaturas.
  • 11 de març : la marcha dels 87 d'Argelièrs, cap a Narbona, menada per Marcellin Albert
  • 24 de març : amassada a Salèlas d'Aude a l'iniciativa de l'Ofici de defensa viticòla creat a Argelièrs
  • 31 de març : amassada a Bisa recampa 600 personas
  • 7 de avril : amassada a Auvelhan amb 1000 personas.
  • 14 de abril : 5000 personas participan a l'amassada de Corsan.
  • 21 de abril : 10 000 a 15 000 personas a Capestang. Primièr numèro del Tocsin, jornal fondat per lo Comitat d'iniciativa d'Argelièrs. 15 comunas audencas e 4 d'Erau decidisson de se recampar.
  • 25 de abril : a Corsan, los primèrs incidents espetan.
  • 28 de abril : 20 000 personas a l'amassada de Lesinhan.
  • 5 de mai : 80 000 personas participan a la manifestacion de Narbona. Ernest Ferrolh s'associa al movement.
  • 8 de mai : los socialistas e los conservataires narboneses participan pas a l'eleccion municipala del 12 de mai.
  • 12 de mai : manifestacion de Besièrs. Un ultimatum es adreçat al govèrn.
  • 16 de mai : amauta a Besièrs contra la municipalitat.
  • 19 de mai : 172 000 manifestaires a Perpinhan.
  • 26 de mai : 250 000 manifestaires a Carcassona. La premsa parisenca denóncia la deriva separatista que pren lo movement amb los discors de Marcellin Albert e d'Ernest Ferrolh sus lo passat catar.
  • 2 de junh : amassada de Nimes, 300 000 personas.
  • 9 de junh : amassada de Montpelhièr, 600 000 a 800 000 personas. Ferrolh anóncia la demission dels comunas.
  • 14 de junh : 442 municipalitats del Miegjorn demissionan (160 dins Aude, 185 dins Erau, 88 dins los Pirenèus Orientals e 9 dins Gard)
  • 15 de junh : lo govèrn decidís l'arrestacion de Ferrolh e dels membres del comitat d'Argelièrs.
  • 18 de junh :
  • 19 de junh :

[Modificar] Commemoracion del centenari 1907-2007

Paneu de publicitat per la commemoracion del centenari organizada per lo Conselh General d'Aude
Paneu de publicitat per la commemoracion del centenari organizada per lo Conselh General d'Aude

Per la commemoracion del centenari, un fum de manifestacions foguèron organizadas en Lengadòc, subretot dins los departaments d'Aude e d'Erau.

[Modificar] Bibliografia

  • R. Badouin : Aménagement du vignoble et politique de qualité, 1974.
  • Gaston Baissette : Ces grappes de ma vigne, 1956.
  • J. Barrot : La Crise dans la viticulture languedocienne, revue Économie politique, 1975.
  • Guy Betchel : 1907, la grande révolte du midi, Robert Laffont, 1976.
  • Guy Betchel : Languedoc-Roussillon, au temps des vignerons en colère, Editions Milan, 1985.

Joan-Daniel Bezsonoff: La revolta dels geperuts, Llibres del Trabucaire, Canet, 1999

  • Raymond Dugrand : Villes et campagnes en Languedoc, Presses universitaires de France, Paris, 1963.
  • Georges Ferré : 1907, la guerre du vin. Chronique d'une désobéissance civique dans le Midi, éditions Loubatières, 1997.
  • Jeanne Galzy : Les Sources, 1971.
  • P. Genieys : La Crise viticole méridionale, Toulouse, 1905.
  • M. Jouffroy-Schaeffer : La Crise vinicole de 1907 en Languedoc, revue Économie méridionale, Montpellier, 1972.
  • Emmanuel Leroy Ladurie : Histoire du Languedoc, PUF, 1967.
  • Jean-Louis Magnon : Les Larmes de la vigne, Seghers, 1991.
  • Pierre-Étienne Martel : Le Vin rouge, 1925.
  • André Marty : À la gloire des lutteurs de 1907.
  • Ludovic Massé : Le Vin pur, 1944.
  • Félix Napo : 1907, la révolte des vignerons, éditions E&C, mars 2007.
  • Christian Nique, Jacques Limouzin : Précis d'histoire du Languedoc-Roussillon, CRDP Académie de Montpellier, 2007.
  • Rémy Pech, avec la collaboration de Jules Maurin : Les Mutins de la République, Editions Privat, 2007.
  • Raymond Ros : Pages d'histoire biterroise, Librairie Clareton, 1941.
  • Jean Sagnes, Jean-Claude Séguéla : 1907, la Révolte du Midi de A à Z, éditions Aldacom, Béziers, 2007.
  • Jean Sagnes : Le Midi Rouge, 1982.
  • Jean Sagnes : La Viticulture française aux XIXe et XXe siècles, 1993.
  • Jean Sagnes : Nouvelle histoire de Béziers, Privat, 2000.
  • Christian Signol : Les vignes de Sainte Colombe, Albin Michel, 1997.
  • Ernest Vieu, Adrien Raissiguier : Argelliers, huit siècles d'histoire.

[Modificar] Ligams extèrnes

Autras lengas