Donatisme
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Donatisme foguèt un movement religiós crestian iniciat al sègle IV que nasquèt coma una reaccion davant la relaxacion de las costums dels fidèls. Iniciat per Donat, bisbe de Cartago, al nòrd d'Africa, assegurava que sonque aquels sacerdòts que lor vida foguèsse exemplaria podian administrar los sagraments, per exemple lo de la conversion del pan e lo vin en còs e sang de Crist (eucaristia), e que los pecaires non podian pas èsser membres de la Glèisa. Atal, Donat afirmava que totes los ministres suspèctes de traïson a la fe pendent las persecucions de l'emperaire roman Dioclecian, dins las qualas s'obligava als crestians a abjurar o renegar de sa religion o causir lo martiri, èran indignes d'impartir los sagraments. Lo Donatisme foguèt refusat per la Glèisa catolica, que reafirmèt la doctrina de l'objectivitat dels sagraments, donc, l'idèa qu'un viatge transmetuda la potestat sacerdotala a un òme mejançant lo sagrament de l'Ordre sagrat, los sagraments qu'aqueste administra son pleament vàlids per intercession divina, independentament de l'integritat morala deth clèrgue. Aquesta doctrina foguèt condemnada sense èxit dins lo Concili d'Arlés, l'an 314 e dempuei fòrtament per sant Agustín d'Ipona, que demandèt lo puniment de mòrt pels donatistas en los qualificar de apostatas, encara que subrevisquèt fins a l'invasion araba musulmana, al sègle VII.