Carassius auratus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Peis roge
Peis roge
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Superclassa Osteichthyes
Classa Actinopterygii
Sosclassa Neopterygii
Infra-classa : Teleostei
Superòrdre Ostariophysi
Òrdre Cypriniformes
Super-familha : Cyprinoidea
Familha Cyprinidae
Genre Carassius
Espècia : Carassius auratus
Sosespècia
Carassius auratus auratus
(Linnaeus, 1758)

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia
Peis d'aqüari
Carassius auratus auratus
Descripcion
Sinonims latins
Noms comuns Peis roge
Origina aigas doças de China
Talha segon las varietats 10-30cm
Dimorfisme sexual
Esperança de vida 20ans
Mantenença en aqüari
Temperatura de l'aiga 1-30°C (20°C)
pH 6-8
Duretat de l'aiga 5°-15°dGH
Alimentacion
Zòna dins l'aqüari
Sociablitat
Talha minimala d'aqüari 100l
Dificultat
Descobrissètz l'aqüariofilia sul Portal Aquariopèdia

Los peisses roges son d'animals domestics comuns.

Somari

[Modificar] Origina e istòria del peis rouge

Los peisses roges son originaris dels rius, lacs e estanhs de China, son de còps tanben apelats « vel de China » o "Japonés velat"

[Modificar] Caracteristicas

[Modificar] Descripcion

Lo peis roge comun es la varietat mai coneguda e que pòt aténher las talhas las mai impressionantas (30/45cm). Lo còs es alongat, la coa e las nadarèlas pichonas en rapòrt al còs. A la debuta, èra daurat, mas es vengut amb l'aparicion de l'elevatge en China roge, calico, blanc o negre. Aprèp mantun crosaments e seleccions, de varietats novèlas son estadas creadas, coma l'oranda, lo comèt, lo telescòpi, lo cap de leon, l'uranoscòpi... Dins aquestes cases, los peisses pòdon aver una coa dobla o quitament tripla, d'excresenças sul cap, una nadarèla dorsala mai nauta, o tanben absenta...

[Modificar] Varietats

Existisson de varietats nombrosas dichas de « peisses roges », ne vaquí qualques-unas :

  • Lo Vela de China o Ryukin : reconeissable per sa long vel dedoblat sus sa nadarèla caudala.
  • La Cap de Leon o Ranchu : a la particularitat d'aver una excreissença roge-sang o irange sul dessús del cràn, que pòt far pensar a una crinièra de leon.
  • Lo Bubble Eye : que possedís doas pòchas semi-translucidas rojas jols uèlhs.
  • Lo Telescòpi : que los uèlhs son ipertrofiats e de còps fòrt asimetrics.
  • Lo Shubunkin.

Los peisses roges e japoneses son considerats en França coma domestics.

[Modificar] Mantenença

Vivon en aqüari o en bacin. Son de peisses d'aiga frèja, mas pòdon èsser mantenguts a de temperaturas anant de 1 °C a 30 °C (22 °C per la reproduccion). L'aiga deu aver un pH puslèu neutre a alcalin (basic) comprés entre 6.0 a 8.0, (7.0 per la reproduccion) e una duretat de 5°d GH a 15°d GH. Aquestes animals an besonh d'enormament d'espaci, de per lor talha (al mens 20cm per las varietats seleccionadas, dusqu'a 50 cm pel peis roge basic) e lor natura de gròs "pollueire". Se còmpta un minimom de 100 litres per dos peisses roges (!)e 50 litres per animal suplementari. L'aqüari deu èsser equipat d'una filtracion poderosa (environ 4/5 còps lo volum total per ora). Se comprend plan alara qu'una "bola" es totalament inadaptada a una bona mantenença. Rapelam que l'esperança de vida d'un peis roge es d'una 20ada d'annada minimom...

[Modificar] Noiridura

Aqueste peis es omnivòr e es dich « gloton » perque pòt menjar plan mai que necessari, al risc d'èsser malaut. Serà noirit de noiridura del comèrci en flocons o granulats (pas de dafnias secadas ! an pas cap d'interès nutritiu), d'ensalada bolhida, de noiridura viva e/o congelada (artemias, vèrms de vasa etc.)

[Modificar] Reproduccion

A la prima, quand l’aiga atenhís 17° a 18°C, lo peis roge s’aprèsta a se reproduire. Lo mascle atenhís sa maturitat sexuala a 2 ans e la femèla a 3 ans. La reproduccion es apelada « lo groüm ».

Lo groüm fecondat s’acròcha a las plantas e la maturacion pòt començar. Dins una aiga a 18-20°C, la rabalha sortís de l’uòu en tres a quatre jorns.

Los pichons demòran al fons de l’aiga. Se noirisson d’en primièr del contengut de lor pòcha nutritiva, sul costat del ventre. Es viodada en una setmana.

Las femèlas son mai redondas e mai plenas que los mascles quand arriba lo periòde del groüm. Se reconeis que son prèstas a pondre quand lo ventre se fa mòl. Lo mascle en periòde de ponduda pòrta de "botons de nòça" blancs suls operculs.

[Modificar] Cresença

Se ditz que los peisses roges aurián pas que 3 segondas de memória, e qu'atal serián pas tristes dins lor bocal, aquò es estat demostrat coma fals. Jean-Marie Bigard a larjament participat a espandir aquesta falsa cresença a travèrs un dels sketches de son espectacle Des animaux et des hommes.

[Modificar] Ligams extèrnes