Discussion Utilizaire:Hegibeltz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Somari

[Modificar] Protobasc

Benvengut Hegibeltz, e mercé per vòstre messatge. Es un plaser de veire un contributor basc.--Aubadaurada 26 de març de 2007 a 22:15 (UTC)

Image:WikiLettreMini.png Benvenguda sus Wikipèdia, Hegibeltz !

Esites pas a consultar las primièras indicacions per modificar e redigir de paginas dins Wikipèdia.
Pòdes tanben consultar la fièra de las questions (FAQ), la sintaxi de Wikipèdia e far tos ensages dins lo Nauc de sabla. Totes aquestes aspèctes son presentats dins una guida per començar sus Wikipèdia.

Per completar la presentacion, t’aconselhi un pichon torn per las recomandacions de seguir (règlas de neutralitat, d'admissibilitat dels articles, copyright...) e las paginas projèctes ont i a sens dobte un subjècte que t'interessarà.

Per signar tos messatges (unicament sus las paginas de discussion), pòdes picar ~~~ ; amb un quatren tilde, en mai de ta « signatura », seràn afichadas la data e l'ora (~~~~). Cal pas signar los articles enciclopedics. Es possible de trobar la lista dels autors en visitant lor istoric.

Utilizam de siglas de còps misteriosas : poiràs trobar lor explicacion sus la pagina girgon.

Se vòles, pòdes tanben nos dire d'ont venes e tos centres d'interès. Pòdes per aquò modificar ta pagina personala. Se venes d'una autra Wikipèdia, doblides pas de metre los ligams vèrs tas autras paginas perso. Pòdes tanben venir te presentar sul jornal dels novèls venguts.

Per facilitar la comunicacion interlingüistica entre utilizaires, pòdes indicar las lengas que practicas — e a quin nivèl — en inclusent dins ta pagina personala un dels modèls que trobaràs sus Wikipèdia:Babel.

E s'as de questions de pausar, esites sustot pas a me contactar, a consultar Ajuda:Pausar una question. Per seguir la vida de la comunautat, pòdes donar una ulhada a las anóncias o far un torn a la tavèrna.

Bona continuacion demest nosautres !

Cedric31 27 de març de 2007 a 06:15 (UTC)

[Modificar] Ligams interlengas

Òc, existís un biais automoatic; son los robòts (bots) que fa los ligams entre los articles de las diferentas lengas, mas d'en primièr, cal plaçar al mens un ligam dins la pagina vèrs un article equivalent d'un autra Wikipèdia... Aquò impausa de fa la recèrca, i a pas d'autra possibilitat! Coralament! Cedric31 5 d'abril de 2007 a 13:32 (UTC)

[Modificar] Vilas

Lo traductor automatic fa una error. La forma occitana es municipi sens cap de dobte. Es una formacion culta: latin municipium > occitan municipi. Aquò se pòt verificar amb las règlas d'adaptacion fixadas per Loís Alibèrt (e la nòrma classica). Es probable que la forma monicipi* siá pas un localisme, mas puslèu un espanholisme (u espanhòla de municipio > o en occitan). Coralament. --Aubadaurada 9 d'abril de 2007 a 18:30 (UTC)

[Modificar] Perigòrd

Adieu, te feliciti per lo trabalh fòrça interessant que fas. La region se ditz en occitan Perigòrd o Peiregòrd, donc la civilizacion preïstorica se pòt dire lo Perigordian o lo Peiregordian, amb lo sufixe -ian tipic per la Preïstòria (cau evitar la forma peirig..., qu'es artificiala). La forma Acheulean es excellenta. Coralament.--Aubadaurada 13 d'abril de 2007 a 15:18 (UTC)

[Modificar] Pagina personala

Ai començat de completar ta pagina d'utilizaire, la pòdes modificar e completar! ;)
Coralament! Cedric31 15 d'abril de 2007 a 21:05 (UTC)

[Modificar] Toponims internacionaus en occitan

Adieu Hegibeltz. Me permeti de te donar aquest liame subre lei toponims internacionaus en occitan, que te poirà èsser util : [1]. Coralament, Vivarés 15 d'abril de 2007 a 21:30 (UTC)


Adieu Hegibeltz. Òsca per l'òbra espectaclosa que fas ! Avèm sovent de dobtes pertocant la forma occitana dei toponims internacionaus, e ai sovent corregit d'articles onte lei formas dei toponims èran pas coerentas : la pagina que t'ai indicada m'es estada fòrça utila.

Per parlar d'una causa completament diferenta, as segur remarcat lei correccions (menoras !) qu'ai fachas dins teis articles e que pertòcan l'escritura dei nombres. Sabes qu'avèm adoptat recentament una Carta lingüistica que definís quauquei principis generaus (egalitat dei dialèctes per exemple) e quauquei nòrmas, en particular : la nòrma de la grafia classica e aquela dau Sistèma internacionau d'unitats (SI), que se pòt resumir dins lei cas usuaus a l'utilizacion dei simbòls internacionaus d'unitats (km, e non pas qm) e a l'escritura dei nombres sota la forma 10000 o 10 000 e non pas 10.000 (qu'es pas clara, estent que lo ponch es utilizat dins lo mond anglosaxon per separar lei decimalas : avèm d'articles de quimia onte de donadas numericas son ambiguas per aquela rason).

Coralament, Vivarés 16 d'abril de 2007 a 22:38 (UTC)

[Modificar] Portal:Preïstòria

Coma semblas plan interessat per la preïstòria, vèni de crear lo portal Preïstòria. Espèri que te serà util! Coralament! Cedric31 19 d'abril de 2007 a 09:32 (UTC)

[Modificar] Cançon de Gèsta

Adieu Hegibeltz e felicitacions per ton trabalh bèl sus preïstòria, Navarra, Biscaia ...! Ai vist ton article "Cançon de Crosada" e pensi que lo caldriá renomar en "Cançon de Gèsta", pr'amor qu' en Occitània la "Cançon de la crosada" es una òbra precisa escrita al sègle XIII per Guilhem de Tudèla e un autre autor anonim. (l'article ja existís: Cançon de la Crosada (La Canso).Aquò permetriá de plan far la diferéncia entre los dos.-Coralament.Jiròni 24 d'abril de 2007 a 11:36 (UTC)

[Modificar] "Solei" e autrei questions

A prepaus de "Solei" : me permeti de te respòndre ; estent que "solei" es la forma aranesa, es corrècta per definicion, e i a ges de rason de pas la metre dins una pagina de redireccion (cf. la Carta lingüistica, e sei disposicions sus la diversitat dialectala).

Trobaràs dins la pagina de discussion sus l'article "Periòde de rotacion" una remarca sus l'escritura dei nombres ; evidentament, ne faràs çò que voudràs.

Enfin, ai vist qu'escrives còs, grafia usuala en lengadocian e gascon, per exemple, mai gaire utilizabla en provençau (onte r se pronóncia). Me demandi se poiriam pas chausir una grafia comuna e englobanta : còrs, que se pòt prononciar indiferentament amb "r" o sens "r" (coma traversar). Coralament, Vivarés 26 d'abril de 2007 a 22:37 (UTC)

[Modificar] Pleistocèn

Adieu-siatz, Vivarés e Hegibeltz, La forma corrècta es Pleistocèn, l'expliqui a Discutir:Pleistocèn. Coralament.--Aubadaurada 29 d'abril de 2007 a 15:33 (UTC)

[Modificar] Còrs, còrsi o còs, còssi

Adieu Hegibeltz, ai ben notat çò que me dises. De tot biais, çò que t'ai dich sus "còs / còrs" èra una simpla suggestion, que lei doas formas graficas son atestadas e corrèctas. Faudrà estudiar la question : siáu pas competent en gascon, mai segon çò que me dises, i auriá una evolucion fonetica particulara en aranés : cors -> còrs ; lo mot "cors" [ku(r)s] es ben atestat en provençau (per exemple dau sègle XVI) per parlar entre autrei de l'activitat dei corsaris ; en provençau actuau, aqueu mot se pronóncia mai que mai [kus] (lo Cors Mirabèu per parlar d'una carriera celèbra d'Ais de Provença), mai l'escrivèm "cors". Coralament, Vivarés 30 d'abril de 2007 a 17:45 (UTC)

[Modificar] Tornarmai sus literatura castelhana

Adieu/kaixo Hegibeltz, D'en primièr te vòli felicitar pel trabalh exemplar que fas e per ta mestresa plan bona de l'occitan aranés. Passi ara al ponch de friccion (espèri qu'o prendràs pas mal, es pas mon intencion de t'ofendre)... lo problèma es a mon vejaire mai important que lo de las kharjas... Pensi que serem pas d'acòrdi aquí dessús vist qu'ai legit ta presentacion e ta teoria segon la que l'espanhòl existís pas... (francament o sabiái pas e doncas caldriá cambiar totes los diccionaris English-Spanish per English-Castilian, parièr pels de totas las autras lengas (que gaireben totas emplegan un mot equivalent a espanhòl...) e los diccionaris e gramaticas d'Alarcos Llorach e totes los diccionaris de la Real Academia Española (o probable castelhana). Pòdi comprendre que s'emplegue aquesta designacion (castelhan) dins lo territòri de la peninsula iberica per tal de dire que lo catalan, lo galician e eventualament lo basc son de lengas espanhòlas (çò que per ieu es fals mas bon...) mas vòli pas nadar a contracorrent, tròbi qu'existís una realitat espanhòla (lo castelhan per ieu es un dialècte d'aquesta lenga e la varietat normativa de l'estat espanhòl) reconeguda gaireben universalament e se coneis la lenga e la literatura jos aqueste nom; pensi pas que sus aqueste ponch tanpauc la wikipèdia a pas a dintrar dins una logica diferenciada. Respècti ta vision de las causas mas nos cal pas dintrar dins una vision tròp personala de la realitat e puslèu dins una definicion mai scientifica dau mai nos es possible de far (veire "littérature espagnole" en francés, "Spanish literature" sus la Wiki anglosaxona, "literatura espanhola" en portugués....). Pensi que çò que se pensa "politicament corrècte" fa mai de mal que de ben (dins la Wiki catalana me censurèron "cantaire (o escrivan...) occitan" per escriure "cantaire francés"! e "cantaire en occitan"..., quand la primièra definicion es acceptada dins l'estat francés e causa pas cap de problèmas...e aquí son de "catalans?" que nos botan d'empachas pel fach solet de pas aver d'estat... es plan grèu a mon vejaire...) e vòli pas dintrar dins çò que per ieu ven una mena de malautiá (eiretada probable de cèrts "catalans?") de dire en espanhòl "literatura de Francia" puslèu que "literatura francesa"... Existís una literatura occitana e non pas "en occitan" e las mencions que se fan en occitan (en defòra probable de l'aranés) de la lenga, cultura o literatura de l'estat de l'autre costat dels Pirenèus es majoritàriament e gaireben sonque "espanhòl". Aquí, espèri de t'aver pas decebut o contrariat tròp, es pas aquesta mon intencion (per ieu la literatura castelhana seriá una literatura mai localista (de Castelha stricto sensu) coma literatura lengadociana se faguèssem aquesta designacion en occitan) mas t'ai explicat aquí mon vejaire e es per aquò que voliái aver lo vejaire dels autres usancièrs e prendrai pas jamai una decision de cambiar un títol solet doncas per ara pensi que gardarem çò qu'escriguères franc que n'i aguèssen fòrça autres que pensen coma ieu. Te mandi mas amistats mai coralas e espèri que podràs far de contribucions tanben sus la literatura e la cultura basca que n'i a pas gaire per ara sus aquesta Wikipèdia e per nosautres es de mal aténher. Aquí, al còp que ven e tornarmai te reiteri mas felicitacions per çò qu'as fach fins ara. De còr e d'òc, Capsot 17 de mai de 2007 a 10:56 (UTC)~

Adieu l'ome!

Te mercegi ieu tanben per ton messatge plan gent e agradiu, me fa plaser de poder discutir las causas sens aver de dintrar dins de brègas o de discussions interminablas e subretot d'un biais que fa avançar las causas. Lo supòrt es amplament meritat en vista del trabalh interessant qu'as portat a la Wikipèdia tròp centrada sovent sus de questions lingüisticas e que laissa tròp de caire, a mon paure vejaire, de pams entièrs de cultura e literatura occitana que deurián èsser ja presents. Lo retard segur es perdonat, ieu tanben participi (puslèu passivament) a la Wikipèdia e per astre avèm una vida en defòra e francament vau pas criticar qualqu'un qu'ensaja de portar una pèira a un edifici qu'espèri va créisser e créisser. La denominacion "espanhòl" coma fòrça malastrosament va mai delà de la connotacion geografica, pòt èsser vista, tròp sovent, coma una idèa de raça, un fach politic, cultural e d'autres... Per ieu castelhan deuriá èsser mai neutre qu'espanhòl (es un catalan espanhòl? O es mens encara se demòra dins l'estat francés o a Andòrra!), pasmens lo problèma es que dins l'idèa de fagocitar lo catalan subretot e eventualament lo basc es estat ideat lo concèpte de "lenguas españolas" e aital sortir lo nom "castellano" de sa realitat geografica (e tanben lingüistica en designar lo parlar central e/o referencial) e lo situar lingüisticament coma una descripcion supausadament neutra (en dissimular discretament que en defòra de l'estat se ditz español e non pas "castellano")... Mon vejaire es que i a una literatura espanhòla (limitada a l'estat espanhòl) d'autors que pòdon èsser de lengas autras, una literatura latinoamericana (o iberoamericana o ispanoamericana...). La literatura "mossaraba" (coma las kharchas) se podrián englobar dins la literatura espanhòla. Me fa paur de poder tombar dins la bestiesa (per ieu) de la Viquipèdia catalana que comença de crear de distincions del tipe "Literatura en català" o "Escriptor en català" per evitar de donar una identitat a qualqu'un e supausar qu'aquesta manca de precision es una neutralitat. Pensi que los concèptes de França o Espanha son de concèptes tròp variadisses e interpretables. Per ieu, per exemple, França es coma o èra originalament la partida d'Isla de França e eventualament l'ensems del territòris de lenga d'oïl de l'estat francés actual (los tèxtes occitans vièlhs parlan sovent d'"anar en França" e de causas semblantas alara... podèm pas extrapolar a partir de la realitat geopolitica actuala e las causas son sovent deformadas per la politica e lo nacionalisme). L'estat francés actualament possedís una partida gròssa dels territòris occitans e te disi francament qu'actualament sabi pas mai çò qu'es França, aparentament dins la tendéncia actuala son tanben las "colonias" d'America centrala (Martinica, Guadalopa...), totas las autras e benlèu Djiboti... vai t'en saber!!! Soi pro d'acòrdi amb ton professor de literatura fin finala (sul fach que la lenga emplegada es la patria o puslèu per ieu la matria...), lo fach d'emplegar e de voler far viure una lenga te fa venir ja un pauc (o fòrça) membre d'aquesta cultura. Aital per ieu es mai catalan qualqu'un que fa viure lo catalan oralament o a l'escrich (coma Matthew Tree) o un descendent de catalanofòn dins un autre país que qualqu'un nascut en territòri catalan e que lo sap pas parlar... Cal saber sortir de l'ipocresia pujoliana que consistís a dire que "qui paga los impòstes, viu e trabalha a Catalonha es catalan", malgrat aquò seràn pas jamai considerat catalan, se s'agís per exemple de Michael Jackson o d'un autre que parle pas espanhòl... Aprèp es un problèma tanben individual (se la persona se vòl definir coma Klingon es son problèma...), mas tot aquò es plan complicat e soi a t'escriure una enciclopèdia... Sabi pas se soi estat clar, me te cal dire que i aviá de causas que comprenguèri pas completament dins ton oposicion amb los portugueses, andorrans e autres... Aquí, te saludi plan cordialament e espèri que las causas te van e t'aniràn plan, subretot s'as d'examens! Coratge per tot, al còp que ven, amistats d'aqueste canton dels Pirenèus (lo nòrd-catalan),Capsot 6 de junh de 2007 a 12:41 (UTC)

[Modificar] Biàrritz

Adieu Hegibletz. Te prepausi de discutir a Discutir:Biàrritz. Coralament.--Aubadaurada 18 de junh de 2007 a 21:06 (UTC)

[Modificar] Entà/per

Adieu Hegibeltz. Sonque per te senhalar que entà es una forma gascona, de remplaçar per "per" dins los articles en lengadocian.E òsca encara per lo teu travalh, a lèu.Jiròni 27 de junh de 2007 a 11:24 (UTC)

Après verificacion ai trapat qu'una forma "entà a " exitís en lengadocian (dins lo diccionari de Cantalausa) mas dins lo sens de "fins a": per exemple entà a deman, entà a Tolosa.Coralament Jiròni 27 de junh de 2007 a 11:35 (UTC)

[Modificar] Lengadocian

Adieu Hegibeltz. Vesi dins l'article niilisme (l'ai corregit a partir de nilisme*) qu'utilizas de formas del sit web panoccitan.org. Aquel sit web, gerit per Arvèi Cassinhac, es pas una referéncia seriosa. Preconiza de formas completament artificialas e incomprensiblas en occitan coma pervoler* (que vòl dire???) etc. Se vòles escriure en lengadocian, te conselhi de consultar los lexics en format papièr coma los de Cristian Laus [Chrisitian Laux] o La Palanqueta d'Andrieu Lagarda [André Lagarde].--Aubadaurada 2 de julh de 2007 a 11:53 (UTC)


[Modificar] Gelosia

Adieu Hegibeltz. Me soi permes de corregir un pauqueton lo lengadocian de l'article "gelosia". Coralament Jiròni 10 de julh de 2007 a 11:19 (UTC)

Te pòdi confirmar çò que te ditz Aubadaurada del sit Pan occitan.org, i a dins aquel sit, a costat de formas correctas, de formas inventadas, pas cap atestada per la realitat linguïstica occitana. Veire una critica argumentada aqui:http://taban.canalblog.com/archives/2007/04/index.html al paragraf "Contra l'occitan" Jiròni 10 de julh de 2007 a 11:42 (UTC)
Bonser Hegibeltz, ai tanben ensajat de corregir un pauc l'article "Elevatge",se aquò te pòt ajudar per aprene lo lengadocian, es amb plaser! Coralament Jiròni 13 de julh de 2007 a 19:24 (UTC)

[Modificar] Redoblament (lingüistica)

Adieu Hegibeltz, mercé per ton messatge a prepaus del redoblament en basc. Ensajarai de revirar l'article "Reduplication" (en) lèu lèu, e convendrà d'ajustar tas referéncias plan interessantes al basc. Plan coralament Raidako 19 de julh de 2007 a 12:11 (UTC)

[Modificar] Fenerècla

Adiu Hegibeltz, Pòdi pas trapar dins los meus diccionaris (ni mai dins lo Cantalausa) aquel mot qu'as emplegat dins l'article "Machu Picchu" : "Fenerècla", Siás segur qu'es de lengadocian? Coralament Jiròni 24 de julh de 2007 a 18:08 (UTC)

[Modificar] Republica Democratica Alemanda

Adiu Hegibeltz, ai vist qu'as renomat l'article "Republica Democratica Alemanda" amb de minusculas, mas d'après la Carta Lingüistica de Wikipèdia , los noms pròpris compausats de mai d'un mot prenon de majusculas dins cada mot principal. (Veire l'article "Tipografia").Coralament.Jiròni 16 d'agost 2007 a 11:35 (UTC)

[Modificar] Edat del Bronze

Adieu Hegibeltz. Mercé per ton messatge, ai tanben suprimit un passatge que se repetissiá dos còps dins aquel article.Coralament , a lèu Jiròni 29 d'agost 2007 a 19:32 (UTC)

[Modificar] Julhet de 2006

Adiu, Hegibeltz! Podètz revirar lo tèxt julhet de 2006? Grandmercé,Joao Xavier 1 de set de 2007 a 21:07 (UTC)