Diarrèa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era diarrèa (tèrme medicau), dita tanben era escorrença o er escorrement (tèrmes corrents), non ei ua malautia senon eth simptòma d'un aute parrabastatge. Era sua principau caracteristica ei era evacuacion frequenta de matèries fecaus aigaloses (aigoses), era quau causa provòque ua baisha absorcion de liquids e substàncies nutritives, en tot poder estar acompanhada de dolor, fèbre, vòmit, afeblit o pèrta der apetissament. Cossent damb chifres dera Organizacion Mondiau dera Salut, era diarrèa ei ua des principaus causes de mòrt enes païsi deth Tresau mon. Era definicion medicau dera diarrèa ei er aument dera quantitat de matèries fecaus ath delà de 200 g / 24 h. Eth pacient ac percep coma ua disminucion ena consisténcia dera matèria fecau que cause urgéncia o molèstia en ventre.
[Modificar] Causes
Pòt estar causada per ua lesion, ua malautia, allergia, intolerància a cèrtes neurituds (fructosa, lactosa), malauties produsides pes neurituds o excès de vitamina C e ei acompanhada de dolor de ventre, e vòmit. I a autes condicions qu'impliquen quauqu'un mès non toti es simptòmes dera diarrèa, atau qu'era definicion medicau formau dera diarrèa implique expulsar de mès de 200 grams per dia (encara qu'eth pes formau dera matèria fecau entà determinar un diagnostic, jamès se determine reaument). Arribe quan eth colon non absorbís sufisent flussèl. Coma part deth procès dera digestion, o per causa deth flussèl ingerit, era neuritud se barrege damb quantitats granes d'aigua. Atau, era neuritud digerida ei fondamentalament liquid abantes d'arténher eth colon. Eth colon absorbís era aigua, en tot deishar eth materiau restant coma ua matèria fecau mièg-solida. Totun, se'e damne eth colon o s'espompís, s'empedís era absorcion dera aigua, en tot resultar en matèria fecau aigalosa (aigosa). Era diarrèa està soent causada per infeccions viraus. Ei eth resultat de toxines bacterianes. En condicions sanitàries e damb era neuritud en bon estat e aigua potabla, es pacients recupèren aguestes infeccions viraus en quauqui dies o en ua setmana. Totun, en individus mau alimentadi o que viuen en condicions poc sanitoses era diarrèa pòt condusir-les a ua desidratacion grèu, çò que pòt èster mortau. Pòt tanben èster un simptòma de malauties mès serioses, taus coma disenteria, còlera, o botulisme e pòt tanben èster indicatiu d'un sindròme cronic tau coma era malautia de Crohn. Encara qu'es pacients de apendiciti generaument non an diarrèa, ei un simptòma comun d'un apendix trincat. Ei tanben un efècte d'ua contaminacion grèu per radiacion. Pòt tanben èster causada peth consum excessiu der alcoòl, especiaument en quauquarrés que non minge sufisenta neuritud. Eth tractament comun contra era diarrèa implique un consum de quantitats avientes d'aigua entà remplaçar era pèrta de liquids, barrejada damb preferéncia damb electrolits entà recuperar es saus mineraus essenciaus e cèrtes substàncies nutritives. Ena majoria des casi un tractament addicionau o eth conselh medicau non resulten de besonh.