Akkad

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Akkad o, pus corrèctament, la tèrra d'Akkad, èra una region del nòrd de Caldèa, en Bassa Mesopotamia, entre Asiria al nord-èst e Sumer al sud, pendent lo periòde de l'istòria anciana anteriora a Babilònia, qu'es a l'origina de la lenga acádia (grop semitic). Tèrra (en acadi, mat) es un tèrme qu'equival a dire país: atal, la tèrra d'Israèl, la tèrra de Hatti, la tèrra d'Egipte, per se referir als païses d'Israèl, Hatti o Egipte, per exemple.

Tanben se nomenèt Akkad una ciutat (vejatz Agadé), fòrça importanta dins la region pendent aqueste periòde, e e que donèt son nom a tot aqueste airal o region, la tèrra d'Akkad, lo país dels acadians. Babilònia, coma region, aguèt per origina los territòris combinats d'Akkad e Sumer. La lenga acadiana evolucionèt per formar la lenga babilonica, mentre que la lenga sumèria desapareissèt. Los acadians, encara qu'utilisèron l'escritura cuneifòrme, la meteissa que los sumeris, la tradusiguèron dins sa lenga. Se conéisson pas de documents escriches en lenga acadiana anteriors a l'epòca de Sargon I lo Grand (Sargon d'Akkad). Sargón es tradicionalament descrich coma lo primièr governant d'un empèri unificat d'Akkad e Sumer. Abans el, Sumer comencèt de s'espandir jos lo govèrn d'un rei nomenat Lugalzagesi d'Uruk (l'Erech de la Bíblia). Totun, Sargon portèt lo procès pus enlà de totes los assages dels reis sumeris anteriors e conquistèt fòrça de las regions per crear un empèri qu'arribèt fins a la Mar Mediterranèa e Anatólia. Dins la literatura assiriobabilonica tardiva, lo nom Akkad apareis coma una part del títol reial en connexion amb Sumer; donc: non semitic: lugal Kengi (ki) Uru (ki), qu'equival a l'expression accadiana sar mat Sumeri u Akkadi, "rei de Sumer e Akkad", que sembla aver significat simplament "rei de Babilònia" o rei de la Bassa Mesopotamia, la tèrra de Senaar dels ancians, la Sumer originària o ben, rei de Caldèa (la mat-Kaldu dels ancians).

[Modificar] Reis

  • Sargon I (Sarrukin, Sharkalisharri) 2340-2284 aC
  • Rimush I] (filh) 2284-2275 aC
  • Manishtushu (germà) 2275-2260 aC
  • Naram-Sin 2260-2223 aC
  • Sharkalisharri 2223-2198 aC
  • Igigi 2198-2195 aC
  • Namun 2198-2195 aC
  • Imi 2198-2195 aC
  • Elulumesh (probablament Elulu, rei dels gutians 2186-2180 aC) cap lo 2185 aC
  • Dudu 2195-2174 aC
  • Shu Durul 2174-2159 aC
  • als gutians 2159 aC