Edat del Bronze

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Barra de navigacion entre los periòdes de l'Istòria

Preïstòria

Protoistòria

Istòria

Paleolitic Mesolitic Neolitic

Edat del coire Edat del bronze Edat del fèrre

Antiquitat Edat Mejana Epòca modèrna


Edats preïstoricas
O   La Tène   Protoistòria
  Hallstatt
Edat del fèrre
  Bronze final  
  Bronze mejan
  Bronze ancian
Edat del bronze
    Calcolitic    
  Neolitic Preïstòria
Mesolitic / Epipal.
P     Paleolitic superior  
    Paleolitic mejan
    Paleolitic inferior
  Paleolitic
Edat de la pèira
Colleccion de bronzes antics
Colleccion de bronzes antics

L'Edat del Bronze (reg. Edat deu Bronze, Edat dau Bronze) es lo nom donat pels arqueològs a una fasa dins la cultura umana, intermediari entre l'Edat de la pèira e l'Edat del Fèrre, quora las armas e las aisinas foguèron, coma una règla generala , fargadas de bronze.

L'Edat del bronze es un periòde del desvolopament de la civilizacion caracterizat per l'estadi de desvolopament de la metallúrgia e de las tecnicas d'extracion del coire e dels minerals qu'an permés la fabricacion d'aliatges per obtener lo bronze. L'Edat del Bronze fa partida de la preïstòria e seguís lo Neolitic dins la màger partida del mond. La data exacta del començament de l'Edat del Bronze diferís entre las culturas e luòcs del mond. L'Edat del Bronze se plaça generalament en Euròpa entre 1800 aC e 700 aC dividida en tres fasas: Lo Bronze Ancian, de 1800 aC a 1500 aC. Lo Bronze Mejan, de 1500 aC a 1200 aC. E lo Bronze Final, de 1200 aC a 700 aC. Per l'Orient Mejan s'es establisson las datas seguentas: Bronze Ancian (3500-2000 aC). Bronze Mejan (2000-1600 aC). Bronze Final o Tardiu (1600-1200 aC). Caracteristicas generalas de l'Edat del Bronze son la creissença demografica, l'abandonament parcial de la transumància (migracions sasoèras) e la lenta tendéncia al sedentarisme de la gent. L'òme se manten generalament dins de baumas mas tanben dins de tucs estrategics e dins de vilatges dins de zònas abrigadas. L'inumacion (enterrament) se fa dins de baumas e dolmens, probablament bastits anteriorament e qu'ara son reutilizats, atal coma d'autres novèls. Son caracteristicas las puntas de sageta, los punsons e objèctes d'adornament. L'art se concrèta en figuras de pèira, e diboises de scenas de mòrt. La descubèrta, primièrament del coire, e apuèi de l'estanh e bronze, faguèron mòir mantun pòbles a la recèrca d'aquestes metals, en s'emportant lors reglas culturalas e lors tecnicas. L'utilizacion del metal fa créisser la complexitat de l'estructura sociala de las comunautats, e apareisson de luchas tribalas. Lo domèni del metal determinava lo poder e la riquesa, çò que originèt una minoritat de priviliegiats en front d'una majoritat de subordinats Las culturas neoliticas vivián dins los plans e practicament avián pas d'armas, mas ara se fan de besonh per las guèrras entre grops opausats. Tre abans 1700 aC, los besonhs defensius dels grops fan que bastisquen lors abitats en lòcs facils de deféndre; dins los cavòts començan d'èsser abundants las armas. Dins la peninsula iberica l'Edat del Bronze ven marcada per l'existéncia de doas culturas que començan dins lo Neolític: la cultura de l'Argar, nomenada tanben cultura almerienca - Fasa III, successora de la cultura de Los Millares o cultura almerienca - Fasa II, d'origina orientala, benlèu siriana, amb de possiblas influencias egipcianas. E la cultura del vas campanifòrme. Lo coire foguèt lo primièr material que los metallurgics aprenderon de trabalhar e pus tard, de durir amb d'estanh. Mantun pòbles trabalhèron lo bronze sense d'aver conegut lo coire o usèron los dos al meeis temps, mas aquesta foguèt pas la linha generala encara que se produsit fòrça sovent per que los pòbles utilizavan aquerò de que dispausavan dins lors territòris. Lo coire s'obten dins d'epòcas desparièras e dins de disparièrs luòcs. L'emplec del coeire en Orient Mejan se remonta a una data anteriora a l'an 4000 aC (benlèu tanben cap al 5000 aC). L'aliatge considerat corrècte èra 90-10 mas dins de naut percentatge de trobalhas la proporcion es tostemp inferiora a 94-6. Lo coire èra abondiu en Chipre, que ancianament se disià Alashiya, e apuèi se nomena Cyprium, derivat del mot coire (l'entretòc arribe al latin ont coire es cuprum). Possiblament posterior al coire mas anterior al bronze es l'òr (qu'inclus podriá èssèr anterior al coire). Tanben dins la meteisa epòca que lo coire apareisson l'argent e lo mercuri; primièrament l'estanh s'usèt per endurir lo coire, en s'utilizant tanben apuèi una barreja amb de zinc. Per contra encara se dominava pas la tecnica de fóndre lo fèrre. Lo coire s'obten de la malaquita e de l'azurita, e rarament dels sulfurs de coire. S'obtenon los nomenats coires negres, coire en brut e d'autras varietats. Lo coire fond a mil dos cents grads, mens que l'argent, mas a pus que l'òr. Se trapava dins la cuprita (coire vermelh), la tenorita (coire negre), la xalcorina e la covellina (combinada amb de sofre). Las piritas de coire (erubescita, bornitas e tetraedritas) èran una combinacion de coire amb de sulfurs metallics. Tanben i aviá de coire dins fòrça minerals e dins mantun saus (coma l'azurita e la malaquita). Los fondedors (desbribadors) de bronze utilizavan motles de pèira. Lo motle constava de duas parts: una d'elas ont s'aviá fach l'uet (extrèmament afinat e precís) de l'objècte a crear, atal coma una dobertura separada. DIns l'uet se li tirava lo metal fondut e dessús se flocava una pèira plana a manièra de tapa. Quand lo metal fondut se refredava (afregiava) s'introdusiá un tascon (conh) dins la dobertura per tal de separar lo motle de la tapa, e se obteniá la figura. Çaquelà, existisson pas força pèças de bronze. Lo material èra pas abondiu. Se dominava la tecnica mas mancava la matèria prima.

[Modificar] Es protocèltas

Es prumèrs movements dera que s'a considerat ua cultura protocèlta s'inicièren cap ara 1500 aC guaire apareisheren es prumèrs acogaments jos túmuls (cultura protocelta), amassa damb ua ceramica fòrça tipica enes sues formes e damb ornamentacion d'incisions prigondes fòrça artistiques. Aguesta cultura protocelta desvolopada ena Edat deth bronze, mejan se difonec peth Sud d'Alemanha, Alsàcia-Lorena, Franc-Comdat, e nòrd de Borgonha, damb origina en altiplan de Suàbia, en tot passar dempús, cap a 1300 aC, ar èst e nòrd de França. Cap a eth 1200 aC era franja galaico-portuguesa aquerís ua personalitat diferenciada pes contactes damb tèrres atlantiques septentrionaus (Bretanha e Irlanda) en tot eclosionar ua cultura damb abondius objèctes d'òr. Cap a eth 1200 aC se produsic era grana emigracion indoeuropea que desplaci as grops protocèltas cap a França centrau e era conca deth Ròse (1200 a 900 aC), e as grops illiris cap ath Nòrd d'Itàlia e Provença; es Illiris, que probablament auien provocat era emigracion des Dòris cap a Grècia, sigueren ath sòn torn expulsadi des sues tèrres ath Danubi centrau, e inicièren un movement expansiu cap a Austria e er altiplan suïss (e mès tard cap ath Nòrd d'Itàlia e eth meddia francés), en tot arribar ara region deth Rin, en tot provocar era emigracion des grops protocèltas, eth centre des quaus estaue er altiplan de Suàbia, e qu'exercien era sua influéncia per part de França orientau e deth nòrd-èst. Ara zòna deth Rin se barregèren damb es grops de lengua indoeuropea aquiu establidi, pes qu'acabèren absorbits, se ben ei probable que quauqua influencia culturau illíria se trasladèsse ara futura cultura de Hallstatt. S'inície alavetz eth nomentat periòde dera Cultura des camps d'urnes, en quau es cultures protocèltas que practicauen era inumacion (enterrament) en túmuls van en tot adoptar eth sistèma dera incineracion practicada pes illiris, e per auti pòbles indoeuropeus, qu'acabarà en tot predominar, dempús d'un periòde qu'era incineracion conviu damb era inumacion en túmuls. Es cultures deth bronze triguèc persistissen damb era inumacion, mentre era major part des grops protocèltas e es grops indoeuropeus practiquen era incineracion.