Mesolitic
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
|||
Paleolitic Mesolitic Neolitic |
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Eth Mesolitic ei eth periòde plaçat ara fin deth Paleolitic Superior, coma transicion enter aguesta epòca e eth periòde Neolitic, e era sua datacion ei apuprètz de cap eth 9000 aC enquiath 6000 aC. Practicament abaste ja era epòca postglaciau, en qué càmbie eth clima e se modifiquen es formes de víuer, e per autant er utillatge. Eth Mesolitic se dividís en dues fases: er Epipaleolitic (o fasa finau deth Paleolitic) e eth Protoneolitic (periòde immediatament anterior ath Neolitic o Edat des metaus). Ei pendent aguest periòde que sorgissen es grani bòsqui (deugut ara modificacion climatica) e s'extinguissen es grani animaus coma er elefant lanut, eth rinocèros lanut, es ossi des cavèrnes. Eth rangièrr migre. Per contra, animaus coma eth cèrvi, eth maguri, eth sarrion, era craba muntesa, eth singlar e eth cabiròl aumenten plan eth sòn numerò e son es pèces de caça principau donques qu'es bòsqui hèn mès dificil era caça de pèces granes. Tanben se cacen ossi, aguinèus, gats muntesos, teishons (en francés, "blaireau") e d'auti petiti mamifers; coma audèths se cacen es auques, tords, faisans, todons sauvatges e d'auti. Un animau que se multiplique ei eth cargòl, pròpri de climas umids e cauds. Es cargòls se mingen per milions atau coma es cauquilhes. Se desvolòpe la pesque. Ath poder víuer des frutes que recuelh er òme a mens agut de besonh de caça. Ges de les coes e bastís es prumères barraques (de husta e plantes) ath bròc des arrius e es sues abituds d'alimentacion modifiquen es sues caracteristiques fisiques. Ath bròc des arrius s'an trapat quauqui rèstes nomentadi talhèrs de silex (peira entà hèr huec), a on se hègen es naui esturments que calien peth tipe de caça qu'ara se practicaue. Pera caça s'utilizaue principaument er arc e es sagetes, qu'es òmes sabien tirar drets, seigudi, de jolhs en tèrra, pausadi, cap naut o madeish mentre corrien. Es tribus se pelejauen enter eres segontes es pintures que rebaten batalhes d'arquièrs e d'auti combats madeish còs a còs. Es òmes van despolhadi e es hemnes utilizen ues faudetes acampanades e van despolhades per dessús dera centura. Es òmes a viatges utilizen plumes ara tèsta e braçalets as braci e cavilhes. Es hemnes se representen coma nautes e primes, damb centura estreta e pelvis ampla, cames fòrtes e popes granes e flàccids que les penjauen enquiara bolnada; eth pientat ère estret ath centre e en tot penjar cap es costats cada viatge damb mes amplada, enquiara fin dera tèsta. Se cre que cada grop auie un bruèis representat per ua figura que portaue adorns as jolhs e segurament tanben as braci. Se hègen balhs rituaus segurament ritus de fertilitat o d'abondança. Se desvolòpe era tecnica de caça per encerclament (enrodament) e era tuada des animaus encerclats (enrodats). Es animaus son tanben empenhudi coma sacs de cuèr e concentradi dempús en recintes hèti damb pals de husta, d'a on sorgirà era ramaderia. Es hemnes s'encueden de recuélher era mèu des abelhes mès encara non contròtlen es eishames. Atau donques cau considerar aguesta fasa coma ua fasa inicialament (Epipaleolitic) de caçaires e recollectors (abantes sonque caçaires) e dempús (ath Protoneolitic) tanben de pastors.