Karl Marx
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
|
Profession: | filosòf |
---|---|
País: | Alemanha |
Data de naissença: | 5 de març de 1818 |
Luòc de naissença: | Trevèri, Renània-Palatinat, Alemanha |
Data de decès: | 14 de març de 1883 |
Luòc de decès: | Londres, Anglatèrra |
Karl Heinrich Marx (nascut a Trevèri, 5 de mai de 1818, mòrt a Londres, 14 de març de 1883) foguèt un filosòf, economista politic, sociològ e revolucionaire alemand del sègle XIX. Foguèt lo creator, amb Friedrich Engels, del Manifèst Comunista en 1848, origin del mòt e de las teorias del Comunisme. Marx tractèc ua grana varietat de tèmes e ei coneishut sustot pera sua analisi dera Istòria en tèrmes de luta de classes, resumida ena entèsta deth Manifèst Comunista: "Era istòria de totes es societats ei era istòria dera luta de classes". Marx credec qu'eth fracàs deth capitalisme ère inevitable en detriment deth Comunisme: "Eth desvolopament dera Industria Modèrna, per açò, concep de cap a pès era madeisha idèa en qu'era borgesia produsís e s'apròprie des productes. Çò qu'era borgesia produsís, sustot, ei eth sòn cavòt. Era sua queiguda e era victòria deth proletariat son sense dobte inevitables". Maugrat eth tèxte, Marx escriuec en sòn libre "Era ideologia alemana": "Eth comunisme non ei per nosati un estat qu'a d'èsser establit, ua ideau era realitat deth quau s'a d'ajustar per era madeisha. Nomentam comunisme ath movement vertadèr qu'elimine er estat actuau des causes. Es condicions d'aguest movement venen des premisses existentes d'ara." En aguest tèxte, eth'e opausaue ara concepcion deth comunisme coma un futur estat dera societat, eth quau consideraue coma era negacion ath trabalh en moment actuau: comunisme ei era oposicion ar orde vidant des causes, eth quau ei, eth capitalisme. Mentre que Marx ère relativament ua figura opaca pendent era sua vida, es sues idèes comencèren a experimentar ua major influéncia en movement obrèr pòc dempús dera sua mòrt. Ad aguesta influéncia se li higec er ímpetu (impuls) dat gràcies ara victòria deth Bolshevisme ara Revolucion d'Octobre russa, e i an pògui lòcs deth mon a on non influïren es idèes marxistes ath long deth sègle XX. Era relacion de Marx e "Marxisme" ei un punt de controvèrsia. Mentre que quauqui uns discutissen qu'es sues estan en descredit, eth Marxisme manten encara ua grana influéncia enes cercles academics e politics. Eth Marxisme continue en tot èster era ideologia oficiau en quauqui païsi coma Corèa deth Nòrd. En "Eth capitau" de Marx (2006), eth biògraf Francis Wheen reïtère era observacion de David McLellan's que des de que es idèes de Marx non an trionfat ar oèst "... non s'an tornat en ua ideologia oficiau e açò a d'èsser objècti d'un prigond estudi ininterromput per contraròtles governamentaus".
Los filosòfs principals |
---|
Presocratics · Socrates · Platon · Aristòtel · Scepticisme · Estoïcisme · Epicur · Ciceron · Senèca · Plotin · Tomàs d'Aquin · Averroès · Al Farabi · Avicenna · Guillaume d'Occam · Machiavel · Bacon · Giordano Bruno · Hobbes · Descartes · Spinoza · Malebranche · Leibniz · Locke · Berkeley · Hume · Rousseau · Kant · Hegel · Schopenhauer · Marx · Kierkegaard · Nietzsche · Husserl · Bergson · Whitehead · Russell · Moore · Heidegger · Quine · Wittgenstein · Popper · Sartre · Merleau-Ponty · Rawls · Searle |