Matrimòni

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Eth matrimòni ei ua relacion enter dues o mès persones damb un reconeishement sociau, culturau o juridic. A per fin proporcionar un marc d'emparament mutuau o d'emparament dera descendéncia. Pòt èster motivat per interèssi personaus, economics, sentimentaus, d'emparament dera familha o coma mejan entà obtier quauqui uns avantatges sociaus. Eth matrimòni pòt èster civil o religiós; es drets, déuers e requisits deth matrimòni son disparièrs, segon era religion o er ordenament juridic.

Somari

[Modificar] Caracteristiques generaus

Era manèra mès abituau de matrimòni ei enter un òme e ua hemna, encara qu'era definicion precisa d'aguesta relacion vàrie d'ues cultures a d'autes. En disparièrs temps e lòcs s'an reconeishut autes varietats. Estadisticament, es societats que permeten era poligémia coma varietat acceptada de matrimòni son mès frequents qu'es que sonque permeten era monogámia. Totun, era monogámia ei era practica mès comuna tanben enes prumères. Eth matrimòni se considère un concèpte important pr'amor que contribuís a definir era estructura dera societat, en crear un laç de tanhença enter persones (generaument) non pròplèus en linha de sang. Ua des sues foncions largament reconeishudes ei era reproduccion e socializacion des hilhs, atau coma era de regular eth nèxe enter es individus e era sua descendéncia que resulte ena tanhença, ròtle sociau e estatus. Enes societats d'influéncia occidentau se sòl distinguir enter matrimòni religiós e civil: eth prumèr ei ua institucion culturau derivada des precèptes d'ua religion, e eth dusau ua forma juridica qu'implique un reconeishement e un conjunt de déuers e drets legau e culturaument definidi. Segontes era Glèisa Catolica era origina deth matrimòni non ei culturau senon que procedís dera madeisha naturalesa der òme en guaire que -com ditz eth libre deth Genesi, ena Bíblia- ath principi Diu les "creèc òme e hemna". Eth matrimòni serie, per autant, ua institucion e non un producte culturau es principaus caracteristiques -unitat deth quau, indissolubilitat e dubertura ara vida- vierien definides pera madeisha naturalesa der amor enter òme e hemna qu'exigís as esposi aimar-s'er un ar aute, per tostemp e qu'artenh era sua major expression en hilh, frut der amor. Eth reconeishement civil qu'es leis hèn deth matrimòni a de respectar era naturalesa d'aguesta institucion, d'aciu era oposicion dera Glèisa Catolica ath matrimòni poligam, poliandric e omosexuau.

[Modificar] Fonaments juridics

Es caracteristiques generaus dera institucion deth matrimòni includides en quauqui ordenaments juridics, son era dualitat, era eterosexualitat e eth contengut en çò que tanh a drets e déuers. A compdar deth sègle XX, enes societats d'influéncia occidentau e procedenta deth liberalisme s'amasse tanben eth principi d'igualtat, damb un pes creishent enes regulacions derivades.

  • Era dualitat deth matrimòni ei eth principi peth quau era institucion està prevista, en principi, entà unir dues persones e restacar-les damb vista ara sua convivéncia e procreacion. Ua excepcion fòrça importanta ad aguest principi se trape en quauqui ordenaments (en especiau es de base islamica), que reconeishen era possibilitat qu'un òme contracte matrimòni damb mès d'ua hemna; mès tanben en aguest cas era institucion restaque ua persona damb d'auta, per autant es diuèrses hemnes qu'un musulman pogue auer non estan unides, en principi, per cap nèxe juridic ne an drets e obligacions enter se.
  • Era eterosexualitat matrimoniau exigís era apertenença de cada contractant a un des sèxes, de manèra qu'un òme e ua hemna son es unics que, en principi, pòden contractar matrimòni. Aguest principi ei modificat en quauqui païsi en favor deth principi d'igualtat, a fin de reconéisher era paritat de drets e obligacions enter òme e hemna e esténer es beneficis qu'implique era institucion deth matrimòni a parelhes formades per persones deth madeish sèxe.
  • Es Païsi Baishi, Belgica, Espanha, Canadà e Sudafrica, atau coma er estat de Massachusetts (EUA), an admetut eth matrimòni enter dues persones deth madeish sèxe. Aguesti païsi modifiquen era anteriora definicion legau deth matrimòni en conceber-lo coma era union de dues persones. Entà informacion mès detalhada sus era dubertura der accès ara institucion deth matrimòni per parelhes formades per persones deth madeish sèxe, veigatz er article matrimòni enter persones deth madeish sèxe.
  • Eth contengut en çò que tanh a drets e déuers deth marit e era molhèr vàrie en foncion der ordenament juridic de cada país, mès generaument toti les impausen era obligacion de víuer junti e guardar-se fidelitat, d'ajudar-se mutuau, de contribuïr ath joslevament des cargues familhares e d'exercir conjuntament era potestat domestica e era pàtria potestat sus es hilhs, que se considèren comuns exceptada pròva en contra. Es singularitats deth contengut deth matrimòni en çò que tanh a drets e déuers deth marit e era molhèr deriven en cada país dera sua pròpria concepcion culturau dera institucion, qu'a dat forma ara madeisha ena sua legislacion positiua e ena sua practica juridica.

[Modificar] Efèctes deth matrimòni

Eth matrimòni produsís ua sèrie d'efèctes juridics enter eth marit e era molhèr e dauant de tresaus persones, des quaus es fondamentaus son es obligacions conjogales, era tanhença e eth regim economic deth matrimòni. Ath delà, ena majoria de païsi produsís de dret eea emancipacion deth contractant menor d'edat, damb era quau causa aguest quede liura dera pàtria potestat des sòns pairs e poderà d'ara tà dauant actuar com se siguesse major, encara que posteriorament se divorcie (desmaride).

[Modificar] Origina deth tèrme

Eth mot "matrimòni" coma denominacion dera institucion sociau e juridica derive dera practica e deth Dret Roman. Era sua origina etimologica ei era expression "matri-monium", ei a díder, eth dret qu'aquerís era hemna que lo contracte entà poder èster mair laguens dera legalitat. Era concepcion romana a eth sòn fonament ena idèa qu'era possibilitat qu'era naturalesa da ara hemna exigís un marit ath quau quedar subjècta en gésser deth tutolatge de son pair e qu'es sòns hilhs agen un pair legitim a qué estar sometudi enquiara sua plea capacitat legau: ei era figura deth pater familias.

[Modificar] Aniversaris ena cultura populara

Era cultura occidentau celèbre es aniversaris de maridatge e les assòcie a un element materiau. Es mès comuns son es següents:

  • 1r aniversari: papèr o coton
  • 5au: husta
  • 10au: estanh
  • 12au: seda
  • 15au: veire o cristal
  • 22au: bronze
  • 25au: plata
  • 30au: pèrla
  • 50au: òr
  • 60au: diamant
  • 70au: platin


La familha
Membres parents Concèptes relatius a la familha Estructuras familhalas Estudis sus la familha
  • Parentat • Maire • Paire
  • Fratria • Sòr • Fraire
  • Grands
  • Sògres • Sògra • Sògre
  • Gendre • Nòra
  • Cosin
  • Oncle • Tanta
  • Matrimòni • Divòrci
  • MatriarcatPatriarcat
  • Union civila • Union liura
  • Celibat
  • Patrilinearitat • Matrilinearitat • Bilinearitat
  • Incèst • Exogamia • Endogamia
  • Monogamia • Poligamia • Poliandria
  • Familha nucleara
  • Familha alargada
  • Familha punaluana
  • Familha monoparentala
  • Familha omoparentala
  • Familha recompausada
  • Familha anomica
  • Familha
  • Antropologia de la parentèla
  • Sistèma familhal
  • Sociologia de la familha