Heraudica
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La heraudica (tanben aperada eraldica o eraudica) qu’ei la diciplina qui estudia l'istòria, la codificacion e l'emplecs deus escuts armoriats (tanben aperats blasons), qu'ei a díser illustrats dab lo prètz-hèit d'identificar ua persona, ua familha, ua institucion o un país.
La heraudica qu'ei tanhenta de l’estudi deus sageths (la sigilografia) e deu de las banèras (la vexilologia) e que pòt estudiar escuts de mantua civilizacion com las anciana civilización egipcianas (qui los ieroglifs e an dilhèu ua origina heraudica), grècas, andinas, japonesasas, nordicas, africanas e mei generaument de tota civilización qui a produsit escuts o targas ondrats. En occident, totun, la heraudica que he ua diferéncia enter lo hèit de possedir un escut ondrat e o d'estar identificat per aquesta ondradura e de l'emplegar com ua mena de signatura o de sageth exculsiu.
Somari |
[Modificar] Istòria
La heraudica que neish de cap au sègle XII a l'escadença de las crotzadas quan los chivaliers arrecotits de tots los cantons d'occident e cerquèn un mejan de reconeishé's e identificà's suus camps batalhèrs. Abans aqueth episòdi que i avèva de segur escuts e targas ondrats, mes las loas ondraduras n'èran pas exclusivament associadas dab un utilisator en l'identificar. Per exemple, qu’ei conegut que durant la batalha de Hasting, la rumor de la mort de Guilhem lo Conquestador qu’obliguè aqueth darrèr a tirà’s lo hèume entà provar de qu'èra enqüera viu a maugrat qui avosse un escut ondrat, mes non exclusiu.
Un deus meis vielhs escuts conegut qu’ei lo qui ondra lo tombèu de Geofrey d'Anjou (vertadèr escut puish qui ho eretat peus son descendents) deu "camp d’azur cargat de tres leon d’aur rampants (véder lo lexic)".
Après lo sègle XII la heraudica que conegó ua expansion rapida. Los blasons qu’èra transmès deu pair a la hilha e a l’ainat. Los hilhs capdets qu’i devèvan hornir ua rompedura (un cambiament mei o mens important e vededer) e bèth bastir vertaders arbos genealogics heraudics. A l’ecadença d’ua union de familha o de feus, los blasons qu’èran juntats çò qui produsí, dinc a uei lo dia, escuts deus complèxes.
Dab lo temps, l'escut que ho acompanhat d'autas pèças :
- Un cimèr apitat suus hèumes.
- Lo lambrequins (que representavan la capa portada en darrèr deu hèume entà l'omprejar, teoricament hèra espedaças, en çò deus guerrèrs los mei hardits, e donc representats atau).
- Ua devisa
França, en 1696, que taxè los blasons. Chic arron, com mantua persona que declarè de non pas n'aver entà pas pagar, l’estat qu’impausè, aus qui podèvan pagar, la possesión d’un escut. mantun escut que hon alavetz impausats per l'estat, sia en tot emplegar arbitrariament las infinitas combinasons cromaticas e geometricas, sia en hargoar "armas parlantas", qu'ei a díser escuts qui lo lors mòbles e dan ua informacion fonetica suber lo nom (per exemple un molin per un tau N Molin).
La revolucion que’s virè contra los escuts en los bèth boishar deus monuments. L’empèri napoleonian que bastí ua navèra heraudica dad règlas pro diferentas. Uei lo dia, los escuts non son pas reconeguts per la Republica Francesa (qui ei un deus paucs estats sens escut entau representar) au maugrat qui la loa proprietat exclusiva e lo lor emplec qu'ei jutjat peus tribunaus competent peus noms : qu'ei vedat per la lei d'emplegar o de d'atribuir un escut jà existent.
[Modificar] Lo blasonament
La heraudica que codifica los blasons en los bèth descríver en emplegant un lengatge especific. Aquesta codificacion qu'ei aperada lo blasonament.
[Modificar] Lo camp
Un escut qu’ei compausat en purmèr d’un hons aperat lo camp.
L’escut lo mei simple qu’ei l’escut occitan de la familha de Labrit (tanben coneguda com d’Albrets, ua de las brancas de la familha deu Noste Enric) : qu’ei de gula plen (çò qui vòu díser qu’ei tot arroi). A despart de cas exepcionaus com aqueth, los camps que son cargats de mòbles (qu’ei a díser de dessenhs) e d'ondraduras.
[Modificar] Los esmalhs e perissas
Las colors en eraudica que son aperadas esmalhs e que son de duas tracas : los metaus e las colors (au sens heraudic).
Metaus | Colors | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Aur![]() |
Argent![]() |
Gula![]() |
Azur![]() |
Sinòple![]() |
Sable![]() |
Porpra![]() |
Irantjat![]() |
Los metaus que son l’aur (jaune) e l’argent (blanc). Las colors que son lo sinòple (vert), l’asur (blau), lo gula (arroi), lo sable (negre). Mei recentament que’s son juntats l’irantge e la porpra (vriulet). Au ras deus esmalhs, la heraudica qu'emplea parissas com l’ermina e lo vair.
Ua règla importante de l’eraudica que vòu que camp e mòbles superpausats non sian pas de dus metaus o de duas colors (aquò qu’a la soa logica entà qui l’escut e pòsca estar coneishut de luenh). La heraudica, que harguè lo son lengage e las soa règlas. Certes escuts que violan intencionaument aquestas règlas per marcar la loas exepcionalitat : qu’ei per exemple l’escut crestian de Jerusalem qui viola la règle de non tanhença deus metaus puish que representa ua crotz d’aur (jauna) sus un camp d’argent (blanc).
[Modificar] Divisions
[Modificar] Mòbles
Pau (o pal) ; Marselhan (Lengadòc) : "d'argent cargat de tras paus de gula" |
Gonfanon ; Auvèrnha : "d'aur au gonfanon de gula bordat de sinòple" |
||
Vaca ; Bearn : d'aur a las duas vacas de gula cornadas, colletadas e clarinadas d'aur passantas l'ua suber l'auta. |
Agla ; Niça : "d'argent a l'agla coronada de gula deu vòu baishat, trepant ua montanha de tres comas de sable eishantas d'ua mar d'asur mavent de la punta et ondada d'argent" |
Garba ; Gevaudan : "de gula a la garba d'aur" |
[Modificar] Fòrmas d'escuts
La màger part deu escuts occitan que son de la purmèra fòrma. Quauques escuts occitans qu'emplegan lo forma espanhòu (dens la Vath d'Aran) o italiana.
[Modificar] Armoriaus
Un armoriau qu'ei ua lista de blasons. A còps los armoriaus que son simplament ua lista de blasonaments shens cap de representacion grafica.