Josep Sebastià Pons
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
Josep Sebastià Pons, escrivan rosselhonés (Illa, Rosselhon, 5 de novembre 1886-1962) va ser una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del sègle XX. Va ser poeta, narrador i autor dramatic. A més de la seua afició literària se'l coneix com a pintor d'aquarel·les.
Va doctorar-se amb una tesi sobre La literatura catalana al Rosselló als sègles XVII i XVIII. Després fou professor d'espanyol a la Universitat de Tolosa de Lengadòc. La seua obra va fer l'objecte d'elogis per part d'escriptors tan prestigiosos com per exemple Josep Pla i ha servit també de model a la literatura occitana contemporània (en particular a l'escriptor Max Roqueta). La seua vida i la seua obra han estat estudiades per Pere Verdaguer i Cristià Camps en diverses publicacions.
[Modificar] Òbras
- Canta Perdiu (1923).
- Cantilena (recull de poemes, 1937).
- Poesies catalanes (1942).
- Llibre de les set sivelles (narració, 1956).