Ives Roqueta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ives Roqueta (Seta, Occitània 1936) es un escrivan en occitan. Dempuèi fòrça temps es estat un dels menaires del movement politic e cultural occitan. Es lo fraire de Joan Roqueta, mai conegut coma Joan Larzac, tanben escrivan e òme d'accion occitanista. Ives Roqueta foguèt pendent maitas annadas president de l'Institut d'Estudis Occitans. Fondèt l'ostal de disques Ventadorn, que permetèt a la Nòva Cançon occitana de se popularizar e de se téisser un mercat. Es un dels pionièrs de sa generacion e un dels escrivans occitans mai qualitadoses.

Somari

[Modificar] Òbras

[Modificar] Poesia

  • L'escriveire public (1958)
  • Lo mal de la tèrra (1958)
  • Roèrgue, si (1968)
  • Òda a Sant Afrodisi (1968)
  • Lo castèl des cans (1977)
  • Messa pels pòrcs (1970)
  • Los negres, siam pas sols(1972)
  • Lo fuòc es al cementiri (1974)
  • Misericòrdia (1986)
  • L'escritura publica o pas (1988), recuèlh de poesia escrich entre 1972 e 1987

[Modificar] Narracions

  • Lo poèta es una vaca (1967)
  • La paciéncia (1968)
  • Made in France (1970)
  • Lo trabalh de las mans (1977)
  • Lengadòc Roge (1984)

[Modificar] Ensages

  • Los carbonièrs de La Sala (1975)
  • Las cronicas de Viure (1963-1974)
Autras lengas