Averroès
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Averroès (Còrdoa, 1126 - Marraquèsh (Marròc), 10 de deseme de 1198) siguec un filosòf, mètge e astrònom d'Al-Andalus. Eth sòn nom ei era arrevirada der arab Abu Al-Walid Muhammad Ibn Ahmad Ibn Rushd o simplament Ibn Rushd.
[Modificar] Òbra
Escriuí comentaris sus era òbra d'Aristòtel e Platon (d'aciu que siguesse coneishut coma eth Comentador) e elaborèc ua enciclopèdia medicau. Jacob Anatoli arrevirè es sues òbres des der arab ar ebrèu cap ath 1200. Es sòns escrits influïren ena pensada cristiana dera Edat Mieja e era Renaishença. Maugrat la condemne de 219 tèsis averroistes per part deth bisbe parisenc Etienne Tempier, e tanben des bisbes d'Oxford e Canterbury, en 1277 per causa dera sua incompatibilitat damb era doctrina catolica, fòrça d'aguestes suberviueren ena literatura posteriora de man d'autors coma Giordano Bruno o Pico della Mirandola. Atau, se pòt trapar en aguesti autors ua defensa dera superioritat dera vida contemplatiua-teorica front ara vida practica (en linha damb çò qu'Aristòtel defenie ena sua Etica Nicomaquèa, X o en Metafisica, XII) e ua reivindicacion deth caractèr esturmentau-politic dera religion coma ua doctrina destinada ath govèrn des masses emplàstiques de dar-se ua lei mejançant era rason. Era lei religiosa, auie dit Averroès en sua Destructio Destructionis, proporcione era madeisha vertat qu'eth filosòf abaste en tot indagar ena causa e era natura des causes; totun, aquerò non implique qu'era filosofia actui enes òmes cultes coma substitut dera religion:es filosòfi cren qu'es religions son bastiments de besonh entara civilisacion (...). Era existéncia dera religion ei tanben de besonh entara integracion deth filosòf ena societat civila. Autes tèsis que se pòden trapar en Averroès son: Qu'eth mon ei etèrn. Qu'era arma està dividida en dues parts, ua individuau permanent (intellecte passiu) e d'auta divina e etèrna (intellècte actiu). Er intellècte actiu ei comun a toti es òmes. Eth intellècte actiu se convertís en intellècte passiu quan se trape unit ara arma umana. Quan era facultat imaginativa der òme recep es imatges que li proporcione era activitat des sensi, les transmet ar intellècte passiu. Es formes, qu'existissen en potència en taus imatges, son actualizades per intellècte actiu, en tot convertir-se en concèptes e jutjaments. A fin e efècte de sauvar era incompatibilitat des tèsis averroistes damb era doctrina cristiana, Siger de Brabant prepausèc era doctrina dera dobla vertat, segontes era quau i a ua vertat religiosa e ua vertat filosofica e scientifica. Aguesta doctrina serie adoptada pera majoria de defensors europèus deth averroisme.
Los filosòfs principals |
---|
Presocratics · Socrates · Platon · Aristòtel · Scepticisme · Estoïcisme · Epicur · Ciceron · Senèca · Plotin · Tomàs d'Aquin · Averroès · Al Farabi · Avicenna · Guillaume d'Occam · Maquiavèl · Bacon · Giordano Bruno · Hobbes · Descartes · Spinoza · Malebranche · Leibniz · Locke · Berkeley · Hume · Rousseau · Kant · Hegel · Schopenhauer · Marx · Kierkegaard · Nietzsche · Husserl · Bergson · Whitehead · Russell · Moore · Heidegger · Quine · Wittgenstein · Popper · Sartre · Merleau-Ponty · Rawls · Searle |