Cultura deth vas campanifòrme
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Eth Vas campanifòrme siguec ua cultura preïstorica de principis dera Edat deth bronze datada enter -2200 e -1900 que desvolopèc uns recipients o vasos en forma de campana invertida e que s'estenec per Gran Bretanha, Irlanda, Païsi Baishi, centre d'Euròpa e Mediterranèu occidentau. Era base arqueologica deth complèxe campanifòrme se limite a uns pògui artefactes enter es quaus çò de mès important de toti eri ei era recipient acampanat de ceramica damb grana abondança e variada decoracion, dera quau i a, sustot, constància en contèxtes funeraris, encara que non manque en contèxtes der abitat. Mens universaus son autes pèces de ceramica que formen part d'autentics "servicis" e se constaten sonque en determinadi grops locaus. Ath cant deth vas sòlen aparéisher enes cavòts auti objèctes fòrça dificils de dissociar, pera sua frequéncia, deth fenomèn campanifòrme: dagadors de lengueta, alzenes de dues puntes de coeire, jòies d'òr (diademes), braçals de arquièr o botons d'uas damb horadament en "v". Se tractarie d'ua particulara panòplia funeraria concebuda entà utilizar en acogaments masculins.
-Decoracion: En çò que toque ara decoracion, eth Campanifòrme pòt classificar-se en diuèrsi grops:
- Campanifòrme maritim: aufrís decoracion ponchonada, acorropada en bandes estretes orizontaus qu'alternen damb autes aplanadisses de similara amplària, sense decoracion. Freqüentment presenten un engobe argilós vermelh brilhant que rebrembe ara ceramica "à l'Almagra", que pertanhe ath grop deth Neolítico andalós. Era dispersion des campanifòrmes maritims ei costièra, çò que justifique eth sòn nom. A origina en estuari deth Tajo.
- Campanifòrme cordat: era sua decoracion s'artenh per aplicacion de cordèls que dèishen sèries de peades orizontaus ena superfícia encara fresca deth vas. Era sua origina semble estar en complèxe culturau "ceramica cordada/destrau de combat", nomentat atau pes ceramiques decorades damb era ajuda d'un cordèl e pes destraus de combat perforades de pèira que se trapen juntes en cavòts individuaus enes planhèths deth nòrd d'Euròpa, en un periòde comprenut enter eth 2500-1900/1800 aC.
- Campanifòrme maritim-cordat o mixte: a aspècte fòrça similar ath maritim, damb decoracion de bandes ponchonades mès atermenades aguestes per bandes cordades. Se tracte clarament d'ua simbiosi enter andues decoracions.
- Estil boèmi: aguesta varietat de Campanifòrme d'Euròpa centrau presente decoracions metopades. Eth sòn antecedent a estat cercat ena Cultura de Vucedol, grop neolitic tardiu (derraic, darreirenc) que se trapaue enes Carpats. En aguesta cultura, era metopa ei un des motius decoratius mès frequents.
- Campanifòrme talhat: per regle generau, aguesta tecnica decorativa ei tardiva (derraica, darreirenca), mès era sua preséncia non ei signi de modernitat. Ena Peninsula Iberica ei posteriora ara pochonada e eth sòn maxim exponent correspon ath grop de Ciempozuelos, en quau es vasos apareishen decòrs damb amples bandes orizontaus talhades e separades per autes sense decoracion.
[Modificar] Geografia
Er encastre geografic compren lèu mieja Euròpa, des d'Irlanda e era Peninsula de Lisbona enquiath Vistula, e dempuish Danemarc e eth sud d'Escandinàvia enquia Gibraltar e Sicilia, sense desbrembar eth nòrd d'Africa. Hè uns ans aguest mon s'avalorèc coma un orizon culturau omogeni. Ara se soslinhe eth comportament particular de grops e espacis. Es ceramiques non sigueren iguals en toti es casi, en tot trapar-se en estructures domestiques diuèrses. Tanben aué se nègue qu'es cavòts individuaus, encara que prevalen, siguen era forma distintiva deth Campanifòrme. Caberie distinguir alavetz, damb Harrison, tres granes províncies que se compòrten damb omogeneïdat:
- Província occidentau: presente veires A.O.O. (all over ornamented), entierament decòrs e cordats. Se trapen tanben maritims e es sòns derivadi. Compren es Païsi Baishi, França e es Ilhes Britaniques.
- Província orientau: que compren es corsi nauti deth Rhin, Elba e Oder, mès era conca deth Danubi, naut de Budapest. En aguesta zòna se trapen es estils talhats e metopats.
- Meridionau: abaste era Peninsula Iberica, Sicilia-Sardenha, eth Midí francés e eth nòrd d'Africa, damb pèces maritimes e es sòns derivadi tradius (derraics, darreirencs). En aguest ambit, taus espècies apareishen en interior des acogaments megalitics collectius sense mostrar major isolament damb auti elements deth parament (ornament de casa) que non caberie considerar, en principi, campanifòrmes.