Protoevangèli de Jaume

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Protoevangèli de Jaume es un evangèli apocrif, escrich probablament cap a l'an 150. Encara que jamai foguèt includit entre los evangèlis canonics, reculhís de legendas que son estadas admetudas coma de dògmas per las glèisas crestianas, talas coma la nativitat *miraculosa de Maria, la localizacion de la naissença de Jèsus dins d'una bauma o lo martiri de Zacarias, paire de Joan Baptista. Se nomena protoevangeli per que narra de faches anteriors a la naissença de Jèsus. L'umanista e jesuista francés *Guillermo Postel, que lo revirèt al latin e lo presentèt en Occident, lo considerava un prològ al Evangèli de Marcs.

Somari

[Modificar] Data e autoria

Lo tèxt a un epilog ont se declara son autoria: "E ieu, Jaume, qu'ai escrich aquesta istòria [...]". Lo personatge i mencionat es, segon la tradicion, Jaume, lo supausat fraire de Jèsus, identificat de vegadas amb Jaume lo Menor. Los cercaires actuals, çaquelà, cren que lo tèxt foguèt escrich fòrça pus tard, pendent lo sègle II, per un crestian procedent del paganisme (per que desconeis las costums josievas) e qu'ignorava l'ebrieu ja qu'utilizèt coma fònt la Bíblia grèca de los Setanta. Es fòrça probable qu'utilizèsse tanben coma fònts los evangèlis de Matieu e Luc. La primièra mencion d'aqueste evangèli se trapa dins las òbras d'Origenes (mòrt cap a l'an 254), que l'adusís per tal de demostrar que los nomenats "fraires de Jèsus" èran en realitat los filhs de Josèp amb son anteriora femna, çò que significa que lo tèxt èra ja al sègle III çò sufisentament ancian coma per èsser considerat coma d'autentic per Origenes. Encara que s'an pas trapat de mencions anterioras, la referéncia de Justin Martir, mòrt en 165, a la naissença de Jèsus dins una bauma, sembla revelar que coneissèt l'òbra. Per sa banda, Clement d'Alexandria, mòrt en 215, assegura dins d'un de sos escriches que la virginitat de Maria foguèt constatada per una *levadora, çò que pòt èsser una referéncia a un episòdi narrat dins lo capítol XX del protoevangèli.

[Modificar] Transmission

Lo tèxt del protoevangèli de Jaume es arribat fins a l'actualitat dins de pus de 140 manuscriches desparièrs en grèc. Aqueste nombre de manuscrichs significa un gran interès pel tèxt. Al delà, existisson de reviradas al siriac, etiopic, copte, georgian, eslau antic, armèni, arabi, irlandés e latin. Coma lo rèste dels evangèlis, inclus los canonics, la partida majora dels manuscriches son del sègle X o posteriors. Lo manuscrich lo mai ancian d'aqueste tèxt es un papir de la fin del sègle III o del començament del sègle IV trapat en 1958, conegut coma Papir Bodmer V per que se conserva dins la Bibliotèca Bodmer, a *Gènova. A mejans del sègle XIX, lo tèxt actual foguèt definitivament fixat per Tischendorf, qu'utilizèt 18 manuscriches desparièrs, al delà de testimoniatges indirectes.

[Modificar] Genre

Lo protoevangèli de Jaume, pus que un evangèli propriament dich, es una legenda agiografica centrada en Maria. Es lo mai ancian e lo modèl principal entre los evangèlis "apocrifs de Nativitat", coma l'Evangèli del Pseudo-Matieu, lo Libre sus la Nativitat de Maria e lo Liber de Infantia Salvatoris.

[Modificar] Contengut

Lo tèxt cònsta de duas partidas desparièras:

  1. Vida de Maria fins a la naissença de Jèsus. Narra l'istòria de la concepcion *miraculosa de Maria (tèxtes. I-V). Sos parents, Ana e Joaquin èran ja ancians quand Diu les concedict d'aver descendència. Apuèi relata l'enfància de Maria (VI-VII), qu'es metuda jos lo suenh del temple dempuèi los tres ans d'edat. Se marida amb Josèp, que se compromet a la protegir e a respectar sa virginitat. D'el s'afirma qu'es veude e qu'a de divèrses filhs.
  2. Naissença de Jèsus. Se descriu dempuèi l'episòdi de l'Anonci, amb mantuna variacions en comparason amb l'Evangèli de Luc, la Visitacion, las dobtas de Josèp e l'aparicion en sòns de l'angel. Dins los capítols XV e XVI Josèp es acusat per l'escriva Anàs d'aver violat Maria, e autant Josè coma Maria an de se someter a una pròva per tal de demostrar lor innocéncia, un passatge que figura pas dins los evangèlis canonics. A comptar lo capítol XVII se narra la naissença de Jèsus, e los episòdis de l'arribada e adoracion dels Mags. Seguís la tuada dels innocents e lo martiri de Zacarias, paire de Juan Baptista.

L'òbra se barra amb d'un epilòg (capítol XXV), ont Jaume se presenta coma l'autor e indica que compausèt l'òbra quand se retirèt al desèrt per tal de fugir d'un motin que se produsit a Jerusalèm dempuei la mòrt de Eròdes. Lo protoevangèli a una finalitat apologetica. Se tracta de defendre Maria de las acusacions qu'autant de josieus coma de pagans fasián contra ela, e que son enregistradas per Origenes en Contra Cels: la maire de Jèsus sería estada una femna prauba e ignoranta, adultera e refusada per son marit, e qu'avriá levat (mainadat) un filh illegitim d'un soldat roman. Per tal de refusar aquestas acusacions, l'autor del protoevangèli soslinha la santetat de Maria, e, subretot, sa virginitat, tanben dempuèi la naissença de Jèsus. Salomè -un personatge qu'apareis tanben dins Marcs, citada entre los assistents a la crucifixion, verifica empiricament dempuèi la naissença de Jèsus la virginitat de Maria (capítol 20). La redaccion d'aqueste evangèli a sense dobte relacion amb lo començament del culte marian. Mantun autors trapan dins d'aqueste evangèli d'influéncias del Docetisme.

[Modificar] Influéncia posteriora

Del protoevangèli de Jaume procedisson fòrça credenças tradicionalas sus la vida de Maria, en començant pels noms des sos parents, Joaquin e Ana, o d'episòdis de sa vida, illustrats apuèi per l'art crestian, coma sa presentacion dins lo temple (cap. VI). La Nativitat de Jèsus es tanben plaçada correntament dins d'una bauma dins las representacions de l'art occidental, en seguissent una tradicion que proven del protoevangèli de Jaume.