Exilh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Er exilh (reg. exili), tanben nomenat faidiment o despatriament ei un tipe de puniment qu'un Estat pòt impausar a ua persona per auer cometut un delicte. Consistís en expulsar a quauquarrés d'un lòc o d'un territòri determinat (que normaument ei eth territòri enquia a on s'esten era sobeiranetat de qui impause eth puniment). Anticament, ère un puniment fòrça comun, e s'utilizaue coma eth puniment immediatament inferior ath puniment de mòrt. Eth normau ère qu'er incompliment deth puniment d'exilh se sancionèsse damb era mòrt. Ena actualitat era aplicacion d'aguest puniment ei fòrça mès dificila, per causa dera evolucion deth dret, concrètament ena regulacion dera nacionalitat e estrangeria. Eth principau problèma ei qu'eth país vesin non a per que acceptar er exilhat.

[Modificar] Tipe d'exilh

En foncion dera sua durada er exilh pòt èster:

  • Temporau, se'e fixe un tèrme.
  • Indefinit o perpetu, se non i a un tèrme deth puniment. En ocasions er exilhat de forma indefinida pòt obtier un indult o perdon que li permete tornar tath sòn país.

[Modificar] Govèrn en exilh

Ath delà de persones en exilh, tanben i a govèrns en exilh, coma eth deth Tibet o nacions en exilh, coma siguec eth cas d'Arménia de 1078 a 1375, que dempús dera invasion deth sòn territòri per tribus seljucides, s'exilièc en Cilícia, a on formèc un nau règne.

[Modificar] Exilh volontari

Er exilh d'un individu o un grop d'indivi, er estat d'estar luenh dera pròpria tèrra (ja sigue ciutat o nacion), pòt tanben definir-se coma volontàri. Atau ei eth cas dera hujuda massiva dera nacion calmoca ar èst der arriu Vòlga, qu'en sègle XVIII hugisqui der empèri rus ta China, segontes narre Thomas de Quincey en Era rebellion des Tartars.

Quauqui autors utilizen eth tèrme exilhat damb eth sens de refugiat.