Hervé Bazin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

   
Aqueste article necessita d'èsser verificat. Clicatz per mai d'informacions

Jean-Pierre Hervé-Bazin, (dit Hervé Bazin). Romancièr francés, nascut en Angers en 1911 e mòrt en 1996 en aquela mèma vila). Copa palhas ambé son mitan familiau ; èra lo reire-nebot de l'escrivan René Bazin qu'avia escrit belcòp de romans patriotiques ambe d'eròis alsacians que se riscon la vida per rejonhe la França. Se fa celèbre d'un còp amb una òbra romanèsca qu'es un requisitòri contra lo mitan borgés d'onde sortis.

Somari

[Modificar] Biografia

Comença una carrièra de jornalista en 1934, nòtament à l'Écho de París. Après la guèrra, trabalha també per l'Information, l'Intransigeant e France-Soir, e exerça totas menas de mestiers pichons. Poeta, fonda una revista efemèra, recèu lo prèmi Apollinaire en 1947 per Jorn, son primier recuelh de poemas. Pau Valeri li conselhet pamens de se consagrar al roman: escriguet laidonc de tira Vipera al ponh en 1948, primier panèl d'una trilogia presentant lo fàstic recipròque entre una maire, Folcòche, e son filh, Brassa-Bolhon; larjament inspirat di rapòrts detestables e violents qu'entretenia ambé sa maire, aquel roman li portet un succès publique e critique durable.


Tablèus dei mors e de la societat, si romans son, lo mai sovent, una critica sociala violenta, qu'es la tela de fond de situacions sicologicas extremas, coma la piromania (l'òli sobre lo fiòc, 1954), l'alienacion mentala (lo cap contra las parets, 1949) o l'incèste (Quau gausi eimar, 1956). Escriguet tambe la mòrt del cavalon (1950), Leva-te e chamina (1952), lo matrimòni (1967), lo crit de la nichola (1972), Madama Ex (1975), lo demòni de miejanueit (1988), l'escòla di paires (1991), lo noveme Jorn (1994). Publiquet en 1984 un bilan de son òbra dinc Abecedari. En 1958, venguet membre de l'Academia Goncourt, e ne'n foguèt nomat president en 1973.


[Modificar] La Glèisa verda

Son lhibre probablament principau, e d'ambiança pro pazibla es passat gaire-be sens veire : la glèisa verda, escrit al començament deis annadas quatre vints. Acò's un vertadier roman filosofique sobre l'identitat, lei relacions de l'òme e de la natura, lei relacions entre un paire e sa filha divorciada, lei reaccions de la societat e d'una comunitat vilatgesa plâ brava davant un eveniment imprevist. Tot comença quand se descobris que dinc la sèuva à costat del vilatge i visca un òme. Quand li gendarmas l'aganton, per saber quau es, per poder l'empresonar se chau, lo fisar à un espitau di fats, se chau, s'entrachon que l'òme vòu jes dire son identitat. Las dificultats començon per l'administracion, e l'aventura comença per un paire e sa filha qu'accepton de beilar la sosta à l'òme misterios....

[Modificar] Romans principals

  • Vipère au poing (1948) ;
  • La Tête contre les murs (1949) ;
  • La Mort du petit cheval (1949) ;
  • Lève-toi et marche (1951) ;
  • Qui j'ose aimer (1955) ;
  • Au nom du fils (1959) ;
  • L'Huile sur le feu (1965) ;
  • Le Matrimoine (1966) ;
  • Les Bienheureux de la désolation (1970) ;
  • Le Cri de la chouette (1971) ;
  • Madame Ex (1974).

[Modificar] Ligams extèrnes