Lemoiz
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lemoiz (en castelhan: Lemóniz) ei un municipi costaner que pertanh ara província de Biscaia, ena Comunautat autonòma deth País basc (Espanha). Pendent era decada de 1970 se hec famós pera sua eleccion entara installacion d'ua centrau nucleara, que non s'arribèc a finalizar. El municipi de Lemoiz se place ena còsta de Biscaia, laguens dera comarca d'Uribe. Limite ath nòrd damb era Mar Cantabrica; ar oèst damb Gorliz e Plentzia; ath sud damb Gatika, ath sud-èst damb Maruri-Jatabe e ath nord-èst damb Bakio. Enquia hè uns pògui ans ar èst de Lemoiz se trapaue eth enclavament costaner de Basordas, que pertanhie a Mungia, mès aguest siguec annexat recentament per ajuntament de Lemoiz. Peth contrari Lemoiz perdec eth petit enclavament de Berreaga, plaçat ar oèst deth rèste deth tèrme municipau e enter tèrres de Plentzia e Gorliz. En conjunt eth tèrme municipau abaste 18,9 km² des dera annexion de Basordas (abantes èren 13,8). Lemoiz està plaçat 26 km ath nòrd deth cap-lòc provinciau, era vila de Bilbao. Era entèsta comarcau, qu'ei Munguía, quede 9,5 km ath sud-èst. Eth pòble mès pròplèu de Lemóniz ei Gorliz, que se trape a sonque 3,5 km. Er èish centrau deth monicipi (que va n'adrece nòrd-sud) ei era val formada per arriuet Andrakas, que nèish en municipi e desboque ena mar. Era val ei entornejat ad andús costadi per sengles alineacions muntanhoses que supèren es 200 mètres d'altitud. Eth rèste deth tèrme municipau està format per airaus montahoses, d'escassa altitud, mès que refortilhen er isolament de Lemoiz respècte des monicipis vesins. Eth punt mès naut deth municipi ei era montanha Urizar de 290 mètres d'altitud. De ua auta faiçon, era còsta de Lemoiz ei fòrça accidentada, està formada per arròc-segadi, cales naturaus, plages peirières e entorns naturaus.
Es tres quartièrs istorics que formen eth municipi se placen respectivament en cors naut, miei e baish der arriuet Andrakas ath long der èish centrau deth municipi. Çò de mès meridional des tres quartièrs pòrte eth nom de Andrakas e se place ath cant deth neishement der arriuet. Urizar se place en centre deth municipi e en cors miei dera val, en tot èster eth cap-lòc deth municipi. Fin finau, eth quartièr d'Armintza se place ena còsta ath cant dera desbocadura der arriuet e en ua cala naturau. Era carretèra comarcau qu'unís Plentzia e Mungia passe pera part meridionau deth tèrme municipau de Lemoiz, peth quartièr d'Andrakas. D'aciu partís ua carretèra locau que recor de sud a nòrd tot Lemoiz e arribe enquia Armintza ena còsta. Era carretèra dera còsta qu'unís Gorliz e Bakio a trauèrs d'Armintza ei ua carretèra damb fòrça corbes e resulte fòrça pintoresca peth païsatge que se ve. Lemóniz a actuaument ua poblacion de 925 abitantes (2005). Urizar ei eth cap-lòc deth municipi, signifique en basc "pòble vielh" e servís entà distinguí'c des auti quartièrs de Lemoiz, d'origina mès recenta. A viatges se li cride simplament Lemoiz en tot confoner-se eth quartièr damb eth municipi. Se cre qu'ei un assentament naut-medievau. A ua estructura lineau sus un pujol d'escassa altitud enter eth camin que de er interior va ara còsta e er arriuet Andrakas. Domine ua fèrtila òrta o planhèth ena quau apareishen escampats nombrosi masies basques. Ei era sedença der ajuntament, era glèisa parroquiau e es auti servicis administratius deth monicipi. Era dedicacion tradicionau d'aguest quartièr es estat era agricultura. Enes voltants d'Urizar s'a desvolopat recentament era urbanizacion "Gure Mendi" 'Era nòsta montanha' que gaudís de polides vistes sus era val. Urizar e "Gure Mendi" possedissen damb apròp de 350 abitants. Eth quartièr d'Andrakas ei un nuclèu de caractèr rurau plaçat en ua posicion estrategica. Se trape en un naut, ath cant deth encreuament dera carretèra que va de Mungia a Plentzia e era quau trauèsse era val de Lemoiz des d'Armintza enquia Andrkcas. Presente er abitat escampilhi caracteristic des masies baques. A uns 80 abitants. Ena còsta se trape Armintza, qu'ei eth tradicionau quartièr pesquer de Lemoiz. Està plaçat ena còsta, en ua cala naturau protegida pera Punta de Kauko e eth penhal de Gaztelu. Aguesta cala solie servir de refugi as vaishèths pendent es temporaus e a estat, aumens des deth sègle XIII, un petit llogaret de pescadors. Ena actualitat la pesque se manten practicament coma ua activitat marginau, en tot auer-se potenciat Armintza coma localitat residenciau e recreativa. Actuaument ei era principau poblacion deth municipi, damb apròp de 470 abitants.
![]() |
Comunas de la província de Biscaia dins la Comunautat Autonòma Basca
|
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amorebieta-Etxano | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Artzentales | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Artea | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Etxebarri | Etxebarria | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garay | Gatika | Gautegiz Arteaga | Gordexola | Gorliz | Getxo | Güeñes | Gernika-Lumo | Gizaburuaga | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lemoa | Lemoiz | Lekeitio | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Maruri-Jatabe | Mendata | Mendexa | Meñaka | Morga | Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz | Muxika | Mundaka | Mungia | Murueta | Muskiz | Nabarniz | Otxandio | Ondarroa | Orduña | Orozko | Ortuella | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopelana | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao-Miraballes | Urduliz | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Ziortza-Bolibar | Zierbena | ![]() |