Palèrme
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Palèrme | |
---|---|
![]() |
|
Nom italian | Palermo |
Nom sicilian | Palermu |
País | ![]() |
Region |
![]() |
Província |
![]() |
còde ISTAT | 082053 |
còde postal | 90100 |
Prefix tel | 091 |
Coordenadas | Latitud: ° ′ ′′ Nòrd Longitud: ° ′ ′′ Èst |
Altitud | 1 m |
Superficia | 158 km² |
Populacion | 675 501 - (30 de genièr de 2006) |
Densitat | 3 4275 ab./km² |
Còdi cadastral | G273 |
Gentili | palermitans |
Sant patron | St. Rosalia |
Fèsta patronala | 15 de julhet |
Localizacion | |
www.comune.palermo.it Sit oficial |
Palèrme (Palermo en Italian, Palermu, en Sicilian) es la principala ciutat e lo sèti administratiu de la region autonoma de Sicília, Itàlia e tanben la capitala de la Província de Palèrme. Los estajants de Palèrme se dison en Italian Palermitani o Panormiti.
Somari |
[Modificar] Istòria
Palèrme foguèt fondada al sègle VIII abans lo Crist per de mercants fenicians a l'entorn d'un golf natural sus la còsta nòrd oèst de Sicília. Lo nom fenician per la vila foguèt benlèu Zîz, mas los grècs la nomenèron Panormus. Palèrme demorèt una vila feniciana mentre la Primièra Guèrra Punica (264-241 BC), Quand Sicília tombèt jos dominacion romana.Lo periòd roman foguèt un dels mai suau, Palèrme foguèt jos l'administracion provinciala de Siracusa. Après la fin de l'Empèri roman , Sicília e Palèrme venguèron jol poder de l'Empèri Bizantin.
Al sègle IX, Sicília èra devesida en dos prefecturas pels Bizantins. Los dos prefèctes se faguèron la guèrra , e lo ganhant Euphimius, somiava de se tornar unificar a l'empèri roman. Çaquela, coma el aviá pas d'armada, demandèt l'ajuda dels arabis d'Africa del nòrd: los Aghlabids .Una setmana après l'arrivada dels arabis a Palèrme en 827, Euphimius moriguèt misteriosament. Cap a 878 , Sicília tota, levat qualquas enclavas bizantinas pròchas Taormina, èra contrarotlada pels sarazins. En 905 foguèron tanben presas. Los Arabis botèron la capitala de Sicília a Palèrme.
En 1060 los Normands faguèron una crosada contra los Musulmans de l'emirat de Sicília, prenguèron Palèrme en genièr de 1072 e l'illa tota en 1091. La mescla de las culturas Normanda e Arabi farguèt un estil ibrid e unic d'arquitectura que se pòt veire a la capèla Palatina, la glèisa San Giovanni degli Eremiti e la Zisa. Sicília en 1194 tombèt jol contrarotle del Sant Empèri Roman Germanic. Palèrme èra la ciutat preferida de l'emperaire Frederic II. Après un interval jol poder Angevin (1266-1282), Sicília foguèt dirigida per la corona d'Aragon, e mai tard, en (1479), pel reialme d'Espanha.
L'unificacion de Sicília amb lo reialme de Napòls dirigit pels Borbons en (1734) coma reialme de las Doas Sicília foguèt destruci per l'elèit de Palèrme, la ciutat foguèt redusida a una simpla vila de província, e la cort reiala demorèt a Napòls. Palèrme se revoltèt en 1848 e resistiguèt contra la corona de Napòls fins a 1849 e mai.
Lo Risorgimento italian e l'anexion de Sicília en (1860) al reialme d'Itàlia balhèt a Palèrme una segonda escasénça. Èra venguda tornamai lo centre administratiu de Sicília, amb un desvolopament economic e industrial segur. Dins la segonda partida del sègle IXX , Palèrme s'espandiguèt al delà del centre istòric, especialament cap a la Via della Libertá. De construccions publicas monumentalas foguèron quilhadas e una novèla carrièra foguèt talhada dins lo centre de la vila vièlha, dita Via Roma. La vila èra un dels principals centres del estil Art Novèl en Itàlia.
Palèrme subrevisquèt gaireben completament indèmne del periòd fascista, mas mentre l'invasion dels aligats en Sicília en Julhet de 1943 patiguèt de degalhs importants.
L'importància de Palèrme aumentèt tornamai quand Sicília venguèt en (1947) una region autonoma amb de poders espandits.Mas tota amelioracion es compromesa pel poder grandissent de la Mafia, que sempre uèi es una particularitat dramatica de la ciutat, coma dins lo sud d'Itàlia tota.
Palèrme es una vila amb d'importantas problèmas, mas es tanben una ciutat de gaireben tres millenaris d'istòria, amb palais e glèisas bèlas, mercats colorats, un manjar maravelhos e una identitat culturala fòrta.
[Modificar] Monuments e luòcs d'interès
Es de notar l'eiretatge arquitectural de Palèrme en particular per sas construccions normandas.
[Modificar] Glèisas
- La Catedrala de Palèrme (una anciana mosquèa tresmudada en glèisa en 1185).
- San Giovanni dei Lebbrosi (1071)
- San Giovanni degli Eremiti (1132)
- Martorana (Santa Maria dell'Ammiragliato, 1143)
- San Cataldo (12th century)
- Santa Maria della Gangia
- Santa Maria della Catena
- San Giuseppe dei Teatini
- Oratorio di San Lorenzo
- Oratorio del Rosario
- Santa Teresa alla Kalsa que lo nom li ven del arabi Al-Khalisa, tèrme que significa "elegit". La glèisa, construida en 1686-1706 sus l'anciana residencia de l'emir, es un dels mai excepcional exemples del estil Barròc Sicilian.
- La Glèisa de Jèsus (Chiesa del Gesù) foguèt bastida pels Jesuits dins lo centre de la vila en 1564, sus una ancian convènt.L'edifici foguèt alargat en 1591, e es tanben d'estil barròc sicilian.
- La glèisa de St. Francés d'Assisi, bastida subre çò que foguèt autre còps lo mercat de la vila. Foguèt construida entre 1255 e 1277 sul site de doas glèisas vièlhas.
- La glèisa de Magione (oficialament glèisa de la santa trinitat), es un exemple d'arquitectura normanda. Foguèt fondada en 1191 per Matteo d'Ajello, que la donèt a de monjes Cistercian.
[Modificar] Palais e musèus
- Palazzo dei Normanni, un dels pus bèls palais Italian e un exemple notable d'arquitectura normanda, benlèu bastit sus una fortalesa arabi . Alberga la famosa Capèla Palatina.
- Zisa (1160)
- Cuba
- Palazzo Chiaramonte
- Palazzo Abatellis, amb la galaria regionala. Foguèt bastit a la fin del sègle XV pel prefècte de la vila, Francesco Abatellis. Es una construccion eleganta, d'estil gotic catalan , amb d'influéncias Renaissença .
- Lo Musèu Arqueologic Regional es un dels musèus màger d'Itàlia: inclutz nombrosas restas de las civilizacions etrusca, cartagenesa, romana e grèca.
[Modificar] Teatres
- Lo Teatre Massimo ("Teatre pus grand") foguèt dubert en 1897. Tancat per renovacion de 1974 a 1997, es uèi tornamai dubert. Enrico Caruso i cantèt La Gioconda e Rigoletto.
- Lo Teatre Politeama foguèt bastit entre 1867 e 1874. A l'ora d'ara, alberga la Galeria de las Arts modèrnas de la vila.
[Modificar] Plaças
- Quattro Canti es una plaça pichona a la crosada de las ancianas rotas principalas (uèi: Corso Vittorio Emanuele e Via Maqueda) e desepara la vila en quartièrs. Los palais al caire an de façadas barròcas diagonalas, çò que dona a la plaça una forma octogonala.
- Piazza Pretoria èra planificada al sègle XVI pròcha del Quattro Canti per albergar una font de Francesco Camilliani, la Fontana Pretoria.