Estoria de Espanna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era Estoria de Espanna (Istòria d'Espanha; en grafia castelhana modèrna: Historia de España) tanben coneishuda ena edicion de Menéndez Pidal coma Prumèra Cronica Generau (Primera Crónica General ), ei un libre de caractèr istoric escrit per iniciatiua d'Anfós X eth Savi (que collaboraue actiuament ena sua redaccion) e que supause era prumèra Istòria d'Espanha vasta en romanç. Eth sòn contengut abaste cronologicament des des origines biblics e legendaris d'Espanha enquiara immediata istòria de Castelha jos Fernando III.

Somari

[Modificar] Datacion

Era òbra auec dues redaccions, era prumèra comence pòc dempús dera arribada ath tròn deth rei castelhan (c. 1260) e concludís cap a 1274 e era dusau, cridada Version critica, elaborada enter 1282 e 1284, data dera mòrt deth monarca.

[Modificar] Era importància istoriografica dera Estoria de Espanna

Ena sua prumèra redaccion, era completada enes prumèrs ans de 1270, ja auie quate cents capítols dera òbra. Totun, en aguesti ans, eth rei savi empren aute monumentau projècte, ath que dedicarà naues energies; se tracte dera compilacion d'ua istòria de caractèr universau titolada General estoria (o Grande e general estoria), çò qu'interromperie era redaccion dera Estoria de Espanna, donques que, ath delà, e segontes eth concèpte acumulatiu e ab initio dera istoriografia dera epòca, es sòns contenguts se curbien en grana mesura. Totun siguec era Estoria de Espanna era quau se difonec, s'amplièc, e servic de canon ara istòria enquia ben entrada era Edat Modèrna. Arribèc era version definitiva, en que siguec aprovada per Alfonso X, enquiath capítol 616. Atau donques, es contradiccions des darrèri capítols dera agropacion hèta per Menéndez Pidal ena sua Prumèra Cronica Generau, non an d'èster atribuïdes ara volentat deth rei, senon ara utilizacion entad aguesta part per part der erudit espanhòu de manuscrits tardans e insatisfactoris. Era Estoria de Espanna, coma succedís enes croniques deth sòn temps, se remonte entà condar era istòria as mès remots origines trapades ena Bíblia. En concrèt enquia Moisés, entà continuar enter mites e legendes barrejades damb hònts grègues damb era istòria antica. Totun, conformi auance eth relat, aumente era abondança enes detalhs, sustot des des invasions germaniques enquia Fernando III.

[Modificar] Hònts

Es hònts que proporcionen mès donades ara istòria alfonsí son es dues granes croniques latines que constituïen eth coneishement mès complèt dera istòria d'Espanha en aqueth temps: eth Chronicon mundi (1236), de Lucas de Tuy, bisbe de Tuy, nomentat «eth Tudense», e De rebus Hispaniae (1243), de Rodrigo Ximénez de Rada, bisbe de Toledo, coneishut coma «eth Toledan». Ath delà d'aguestes hònts, Alfonso X se servic d'autes croniques latines medievaus, era Bíblia, era istoriografia classica latina, legendes eclesiastiques, cançons de gèsta en romanç e tanben d'istorians arabi. Era aucupacion dera epica en romanç condaue damb precedents, mès en cap cas damb eth detalh damb eth quau eth rei savi rehon en pròsa versions cronistiques d'aguesti poèmes, enquiath punt que de aguestes podem rebastir de manèra digna de fe cançons de gèsta aué perdudi, coma eth dera Comdessa traïdora, eth Romanz del Infant García e era Cançon de Sancho II, atau coma grani fragments des Sèt Infants de Lara, era Cançon de Fernán González perduda o era Gèsta des Mocedades de Rodrigo. En çò que tanh as hònts arabes, proporcionèc ar estil alfonsí er emplec de comparacions e simils non abituaus ena pròsa occidentau e un afanh de perspectiva istorica e equilibri notables en episòdis qu'es hònts andalusins afrontauen damb disparièra enfocament. Tanben ath manejablament dera istoriografia araba deu era pròsa dera Estoria de Espanna era preocupacion per aspèctes economics e sociaus.

[Modificar] Referéncies

[Modificar] Bibliografia utilizada

Autras lengas