Ametlièr
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Ametlièr florit | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Plantae | ||||||||
Division | Magnoliophyta | ||||||||
Classa | Magnoliopsida | ||||||||
Òrdre | Rosales | ||||||||
Familha | Rosaceae | ||||||||
Genre | Prunus | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Prunus dulcis (Mill.) D.A.Webb 1967 |
|||||||||
Classificacion filogenetica | |||||||||
Òrdre | Rosales | ||||||||
Familha | Rosaceae | ||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
L'ametlièr (Prunus dulcis o Amygdalus communis) es un arbre de la familha de las rosacèas. Es caducifoli. De flors blancas o de color de rosa, amb un fruch en forma de drupa e una semença comestibla: l'amètla. Es lo primièr arbre de florir, al mes de genièr mas las geladas podon comprometre la culhida. Es fòrça resistent a la secada. Abituaument a besonh de la polinizacion crotzada amb una autra varietat compatibla. L'amètla pòt èsser doça o amara, segon la varietat, e se'n extrach un òli que s'emplega en perfumaria e medecina.
Somari |
[Modificar] Lo fruch
Se comparam lo fruch de l'ametlièr amb los d'autres arbres fruitièrs que son (o èran) classificats dins lo meteis genre Prunus (coma lo prunièr, lo cerièr, l'albricotièr e lo perseguièr) podem veire l'entretòc entre l'ametla e lo clòsc de la pruna, la cerièra, l'albricòt e lo persec. La diferéncia es que lo mesocarp, que dins aquestes fruches constituís la part carnosa, qu'es la que se manja, dins l'atmètla es una mena de pèl que se seca e se dobrís espontanament, mentre que lo clòsc (constituït per la semença, qu'es çò que manjam de l'amètla, e l'endocarp, qu'es lo casquelh) es comestible, dins lo cas de l'amètla e ten marrit gost dins los autres cases. Aqueste clòsc es tanben fòrça pus pichon, proporcionalament, mas açò en bona part es degut a la seleccion artificiala per tal d'aumentar lo volum de la part profiechabla, qu'a cercat d'aumentar la talha de l'atmètla e de redusir la del clòsc dels autres fruchs. D'aquestes fruchs, çò que sembla lo pus a l'atmetlièr es l'abricotièr, que se dobrís pas solet mas que se pòt dobrir amb fòrça per una sutura fòrça visibla e ne'n deseparar lo clòsc.
[Modificar] Caracteristicas e utilitats
L'ametlièr es un arbre amb una magra exigéncia en aiga e de rasigas que s'adaptan perfèctament als sòls pauc prigonds de las montanhas mediterranèas. La consomacion d'ametlas apòrta al nòstre organisme divèrses minerals: pus de calci que lo lach, pus de fèrre que la carn, e pus de fòsfor que los uòus. Tanben contenon de vitaminas del grop B (B1 e B2). E son ricas en òli qu'a de proprietats balsamicas per la pèl, e que s'emplega dins la preparacion d'enguent contra las cremadas. L'ametla es un element present dins las cosinas tradicionalas tan occitana coma catalana (torroms, massapan, cristinas, tortadas, carquinhòls, pastissets d'ametla...)
[Modificar] Istòria
L'almetlièr comencèt d'èsser cultivat en Pèrsia, Siria e Palestina. Lo patriarca Abraam utilizava de barras d'ametlièr per bastir de corrals ont barrava sas motonadas e lo celebre baston de Aaron èra una branca del meteis arbre. Los grècs espandiguèron aquesta espècia vegetala pertot en Mediterranèa. A la fin del sègle XVIII de missionaris franciscans plantèron d'ametlièrs dins las tèrras catalanas e dins la region californiana de San Diego.
[Modificar] Varietats
Son mai de 50. De florida primairenca las mai conegudas son: Malagana largueta, Marcona Garrigues e Pesquèr de Felanitx. De florida tardiva entre autras: Cristo morto, Tèxas, Ferragnes, Ferraduel, Pesquèr, Masbovera, Glorieta e Francolin. E de florida tardiva e de polen autocompatible: Guara.