Sarcopterygii

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sarcopterigians
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Superclassa Osteichthyes
Classa
Sarcopterygii
Romer, 1955
Classificacion filogenetica
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(veire arbre filogenetic)

Retrobatz aqueste taxon sus Wikispecies

D'autres documents multimedià
son disponibles sus Commons

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Lo tèrme sarcopterigians (del grèc, sarx, carnut e pteryx, nadarèla, ala) designa la classa dels peisses ossoses comprenent los celacants e los dipneustes (peisses de palmons). Los sarcopterigians presentan los primièrs elements anatomics marcant l'evolucion vèrs los tetrapòdes.

Somari

[Modificar] Classificacion

En classificacion filogenetica, lo clad Sarcopterygii compren en otra la sosclassa dels tetrapòdes.

[Modificar] Sinapomorfias del grop

  • Nadarèlas lobadas e articulacion monobasala. Cada lòbe es sostengut per un esquelet intèrn d'osses que s'articulan entre eles puèi amb una cintura pectorala o pelviana robusta.
  • Junt intracranial : fissura devesissent lo cràn en doas meitats, anteriora e posteriora.
  • Muscles podent mover los rais ossoses de la nadarèla independentament los uns dels autres.
  • esmalt vertadièr sus las dents.
  • Cinquen e darrièr arc branquial s'atachant ventralament sus l'abans-darrièr.

[Modificar] Òrdres

classa Sarcopterygii

  • sosclassa Coelacanthimorpha (Celacant)
    • òrdre Coelacanthiformes (Celacant)
  • sosclassa Dipnoi (Dipneustes)
    • superòrdre Ceratodontimorpha (Dipneuste)
      • òrdre Ceratodontiformes (Dipneuste d'Austràlia)
      • òrdre Lepidosireniformes (Dipneuste Sud American)

[Modificar] Istòria evolutiva del grop

  • Lo grop erita dels peisses superiors una màssia articulada (maxillara), e las dents se cobrisson d'esmalt.
  • Las nadarèlas paras evoluisson vèrs una forma de membre: l'atacha basala se redutz a un sol element (femur, omoplata e umerús), e de muscles permetent l'articulacion independenta dels rains (dèts).
  • Lo palmon (vessia natatòria / sac d'aire) deven foncional e provesit d'alveolas.

La darrièra evolucion del tipe es la naissença del còl: l'atacha del membre anterior (cintura escapulària) se destaca del cap, e las primièras vertèbras cervicalas s'especializan per permetre una articulacion del còl.


[Modificar] Plaça del grop dins lo renhe animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Ligams extèrnes