Epipaleolitic
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Eth Epipaleolitic ei ua fasa deth periòde Mesolitic. Eth sòn nom ven dera arraïtz grèga "epi", ei a díder "dessús". Pendent aguest periòde sorgissen quauques cultures intermediàries: era Kebarian. e era Azilian, derivat deth Magdalenian ei çò de mès important. Er òme sonque demoraue en mens de mil mètres d'altitud, en coes que generaument èren a mens de 500 m d'altitud e pròplèus as punts de pas des animaus. Caçauen damb laci e hègen tendes de pèth de rangièr. Damb era pèth de rangièr hègen tanben bosses. Es pèces que se caçauen èren corbs, voltors, anets, lausetes, òlibes e er aligot, utilizant-s'un esturment de tipe bumerang. Ua auta trobalha de rèstes umans a Urtiaga mòstre qu'es caracteristiques cromagnonoides persistissen sonque parciaument en tot evolucionar cap ara ortognatisme (perfil dreit dera cara, en tot prescindir deth nas), era rino-prosàpia (gran desvolopament verticau dera cara en relacion ara longitud dera boca) e estretesa maxillara (veigatz cranologia e craniometria).