Economia d'Sri Lanka
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia d'Sri Lanka | ||
---|---|---|
Moneda | Ropia de Sri Lanka | |
Organizacions de comèrci | OMC, SAFTA | |
Estatisticas [1] | ||
PIB | US$ 95,55 miliards (2006) | |
reng PIB | 61ena [2] | |
creissença del PIB | 7,6% (2006) | |
PIB per cápita | US$ 4 700 (2006) | |
PIB per sector | agricultura 17,3%, industria 27,3%, comèrci e servicis 55,3% (2006) | |
Inflacion | 12,1% (2006) | |
Populacion jol lindal de pauretat | 22% (2002) | |
Fòrça de trabalh | 7,5 milions | |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 34,3 %, industria 25,3 %, comèrci e servicis 40,4 % (2006) | |
Caumatge | 7,6 % (2006) | |
Partenaris comercials [3] | ||
Expòrts (US$) | 7,076 miliards f.o.b. (2006) | |
Partenaris | Estats Units 31,1 %, Reialme Unit 12,2 %, Índia 8,9 %, Alemanha 4,3 %, (2005) | |
Impòrts (US$) | 9,655 miliards (2006) | |
Partenaris | Índia 20.7%, Singapor 8.3%, Hong Kong 7.3%, China 7,1%, Iran 5.9%, Malàisia 4,4%, Japon 4,3% (2005) | |
Finanças publicas [4] | ||
Deute extèrne | US$ 12,23 miliards (2006) | |
Revengudas (US$) | 5,61 miliards | |
Despensas (US$) | 8,39 miliards | |
Ajuda economica recebuda (US$) | 808 milions (2005) |
L'economia d'Sri Lanka es dependenta principalament de l'exportacion de produchs primaris, coma lo tè, lo cauchó e sos derivats.
Dempuèi lo 1977, lo país a cambiat, en quitant un modèl economic socialista per adoptar un modèl d'economia de mercat, orientat vèrs l'exportacion. L'estat encoratja tanben los investiments estrangièrs.
![]() |
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia. |
Recent changes in government, however, have brought some policy reversals. Currently, the ruling Sri Lanka Freedom Party has a more statist economic approach, which seeks to reduce poverty by steering investment to disadvantaged areas, developing small and medium enterprises, promoting agriculture, and expanding the already enormous civil service. The government has halted most privatizations. The effects of 20 years of civil war between tamil people and the sinhalese majority has also slowed economic diversification and liberalization.
![]() |
Organizacion Mondiala del Comèrci (OMC) |
Albania • Alemanha • Angòla • Antigua e Barbuda • Aràbia Saudita • Argentina • Armenia • Austràlia • Àustria • Bahrayn • Bangladèsh • Barbada • Belgica • Belize • Benin • Bolívia • Botswana • Brasil • Brunei • Bulgaria • Burkina Faso • Burundi • Cambòtja • Cameron • Canadà • Chile • China • Chipre • Colómbia • Comunautat Europèa • Còngo • Corèa del Sud • Còsta Rica • Còsta d'Evòri • Croàcia • Cuba • Danemarc • Jiboti • Dominica • Egipte • Emirats Arabis Units • Eqüator • Eslovaquia • Eslovènia • Espanha • Estònia • Estats Units • Fiji • Finlàndia • França • Gabon • Gambia • Georgia • Ghana • Grècia • Grenada • Guatemala • Guinèa • Guinèa Bissau • Guyana • Haití • Honduras • Hong Kong • Ongria • Maurici • Illas Salomon • Índia • Indonesia • Irlanda • Islàndia • Israèl • Itàlia • Jamaica • Japon • Jordania • Kenya • Kowait • Letònia • Lesotho • Liechtenstein • Lituània • Luxemborg • Macao • Macedònia • Madagascar • Malàisia • Malawi • Maldivas • Mali • Malta • Marròc • Mauritània • Mexic • Moldàvia • Mongolia • Moçambic • Birmania • Namibia • Nepal • Nicaragua • Nigèr • Nigèria • Norvègia • Nòva Zelanda • Oman • Oganda • Paquistan • Panamà • Papoa-Nòva Guinèa • Paraguai • Païses Basses • Peró • Filipinas • Polonha • Portugal • Qatar • Romania • Reiaume Unit • Rwanda • Centreafrica • Republica Dominicana • Republica Democratica de Còngo • Republica Chèca • Sant Cristòl e Nevis • Santa Lúcia • Sant Vincenç e las Grenadinas • Salvador • Senegal • Sierra Leone • Singapor • Sri Lanka • Sud-Africa • Suècia • Soïssa • Surinam • Swaziland • Tanzania • Taiwan • Chad • Tailàndia • Tògo • Trinitat e Tobago • Tunisia • Turquia • Uruguai • Veneçuèla • Zambia • Zimbabwe |