Menerbés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Menerbés (en francés, Minervois) es un parçan occitan situat en Lengadòc (departament d'Aude e d'Erau). Los limits de Menerbés son de mal definir, lo sol limit natural es la Montanha Negra al nòrd. Menerbés es tot simplament lo pagus menerbensis al sègle IX, lo país a l'entorn de Menèrba, que serà mai tard lo Vescomtat de Menèrba.

Somari

[Modificar] Istòria

Dins Menerbés, òm pòt trobar doas traças de la preïstòria : la balma de Fauzan e la de Bisa.

Lo primièr senhor de Menerba conegut, es Rainald.

Pendent la Crosada dels Albigeses, en 1210, los crosats atacan Menerbés del senhor Guilhèm de Menerba, vassal de Raimon-Rogièr Trencavel, vescomte de Carcassona e de Rasés. Lo 22 de julhet de 1210, los crosats entran dins Menerba e 180 catars son cremats. Guilhèm de Menèrba ven un faidit. En 1216 e en 1218, es al sètge de Bèucaire e a Tolosa, al costat del comte de Tolosa.

En 1907, la revòlta dels vinhairons nais dins Menerbés a Argelièrs, amb Marcellin Albèrt e los 87 d'Argelièrs.

[Modificar] Activitats

  • Vin
  • Òli d'oliva
  • Ris

[Modificar] Luòcs toristics

[Modificar] Premsa

  • La Setmana de Menerbés (Semaine du Minervois) amb cada setmana, una cronica en occitan.

[Modificar] Bibliografia

[Modificar] Ligams extèrnes