Aret
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'aret (del latin aries) (reg. marran, marre) es lo mascle non castrat de la feda, generalament reservat per la reproduccion (produccion dels anhèls). Se nomenan lo mascle e la feme, sens far de distincion de sèxe, jos lo tèrme generic de feda. L'espècia aperten a la familha dels ovides.
[Modificar] Mitologia e religions
Dins la majoritat de las civilizacions anticas aqueste animal a pres una granda fòrça simbolica. Encara que los simbèls que li son associats diferisson segon la mitologia, existís, malgrat tot aquò, de similituds coma l'encarnacion de la fòrça de la natura. Pòt semblar estonant qu'un erbivòr de talha pichona aja una importáncia tan granda, mas benlèu es justament lo fòrt contrast qu'existís entre aqueste animal normalament placid e de vegadas capable de se lançar amb una violéncia extrèma, que fascinava tant los òmes. Sas banas, en fòrma d'espirala, son egalament un element simbolic fòrça important que se trapa subre los cascos, las armas (per desfonsar las pòrtas), a la proa de mantun vaissèls e dins l'arquitectura. Dins la Torà o Ancian Testament, l'aret es citat coma d'animal sacrificial. Es associat al sacrifici que faguèt Abraam. Dins la mitologia cèlta, l'aret simboliza la fòrça de la natura atal coma la fertilitat e dins la grèca es egalament un simbèl important que son mite de l'aus d'aur es un dels nombroses aspèctes.
[Modificar] Vejatz tanben
- Feda
- Moton