Alfred Loisy

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Alfred Loisy (nascut l'an 1857 a Ambrières (Marne), mòrt l'an 1940) foguèt un teològ modernista francés.

Sa familha èra pas d'una pietat ardenta mas, coma lo mainatge aviá d'estudis e èra tròp pauc fòrt per laurar la tèrra (era filh de camparòls), l'envièt al Collègi bisbal de Sant-Dizier ont li venguet l'idèa d'entrar al seminari. Parièra decision èra galbana e lo director del collègi, sacerdòt e pauc suspècte d'anticlericalisme, temptèt de lo dissuadir.

A l'Institut catolic de París, ont entrèt dempuei lo bachelierat, avancèt rapidament als estudis d'ebrieu, e lo rector, Mgr d'Hulst, li confièt rapidament un cors; mas sas idèas modernistas li valeron una revocacion l'an 1893 e foguèt nomenat almoinièr en un coen responsable de l'educacion de pichonas filhas. Continuèt sas investigacions, en publicant jos pseudonims e manifestant de desacòrds amb los dògmes de la Glèisa romana. Queiguèt grèvament malaut l'an 1899, abandonèt son trabalh d'almonièr e a l'an seguent decidís de renonciar per onestetat a la pichona pension que l'arquebisbat donava a los sacerdòts malauts.

Alavetz, sos amics li faguèron nomenar ei mentre que de es amics ac heren nomenar a l'Escòla practica de nauts estudis. L'an 1902 Loisy faguèt aparéisser L'Evangeli e la Glèisa, libre pel qual voliá refutar L'Esséncia del Cristianisme del teològ protestant Harnack. Lo libre foguèt condemnat en desparieras diocèsis, mas Roma refusèt tostemp de se comprometer. Fin final l'arribada de Piu X, fòrça mens diplomatic que son predecessòr, anava desestabilisar la situacion. Dempuei de publicar son libre Simplas réflexions sus lo decrèt del Sant Ofici Lamentabili sane exitu e sus l'enciclica Pascendi dominici gregis ont refusava de soscríver aquela enciclica, foguet escomenjat vitandus, doncas, qu'èra proïbit a tot catolic de li adreçar la paraula (1907). L'an seguent foguèt nomenat professor al Collègi de França ont ensenhèt fins a 1931.