Parasit
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Un parasit es un organisme que passa una granda partida de sa vida dins los teissits d'un autre organisme, e que i causa un damatge mas sens arribar a l'aucir dirèctament. Lo parasitisme existís dins totes los tipes d'èssers vius e dins totes los ecosistèmas. L'espècia que comença lo procèssus se nomena paràsit e l'espècia parasitada se nomena òste. Lo parasitisme se produsís dins totes los tipes d'èssers vius e dins totes los ecosistèmas. Los damnatges causats pels parasits pòdon préner de formas desparièras, dempuèi de patologias dirèctas fins a d'efèctes pus subtils coma de cambiaments de comportament de l'òste. Per exemple, las Cuculidae (cucus) meton lors uòus dins de nis d'autras espècias de manièra que lors creaturas siagan noiridas per d'autres parents; las creaturas de las Cuculidae (cucus) créisson pus rapidament que las autras, e fins finala las van forabandir del nis. L'interaccion biologica entre l'òste e lo parasit pòt arribar a se convertir en simbiosi se lo parasit aluòc de noire a l'òste li porta de benefici. Se distinguís dos tipes de parasitisme, lo necrofag e lo biotrofic. Los necrofags son de parasits qu'utilizan l'òste fins a çò que l'aucisson; per contra los biotrofics mantenon viu l'òste. Atanben se classifica dins d'ectoparasitisme, en cas de parasits que demoran a l'exterior de l'òste e endoparasitisme, en cas de parasits que demoran a l'interior de l'òste. Evolutivament, lo parasitisme biotrofic es un sistèma de vida fòrça capitat. Se s'usa una definicion amplia, fins a la mitat de las espècias animalas an mantuna fasa de sa vida coma forma parasita, e lèu la totalitat dels animals salvatges albergan mantun parasit.