José de San Martín

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo generau José de San Martín
Lo generau José de San Martín

Lo generau José de San Martín (Yapeyú, Entre Rios, Argentina, lo 25 de heurèr de 1778 - Bolònha de Mar, França, lo 17 d'agost de 1850 ; tanben aprerat lo Liberator José de San Martín o, somplament lo liberator - el Libertador en castelhan) que ho, dab lo generau Simón Bolívar au Veneçuela, ua de la personaliatas màger de las guèrras d'independéncia dens las colonias espanhòlas d'America deu sud. Qu'ei considerat com lo liberator d'Argentina, de Chile e de Peró : lo purmèr país que l'autreja lo títol de Pair de Patria, lo dusau de capitan generau de la soa armada e, fin finala, lo tresau de Liberator.

Hilh d'un oficièr espanhòu e vadut dens l'actuau província argentina d'Entre Rios, qu'arrecevó ua educacion suenhada en Espanha a partir de 1783. San Martín que comencè la soa carrièra militara en bèth lutar dens los Pirenèus contra las tropas francesa en 1793 e en participar d'un biais decisiu a la victòria espanhòla de la batalha de Bailèn (batalha decisiva de la guèrra d'independéncia espanhòla).

Après aver renonciat a la soa carrièra militara dens l'armada espanhòla, que viatgè en Anglatèrra on s'assiociè e tractè dab sons hrairs francmaçons anglès e latino americans entà adobar los plan de liberacion deu poder coloniau (plan començats peu veneçuelan e, eth tanben francmaçon, Francisco de Miranda). Tornat en Argentina qu'apitè e qu'entrainè lo regiment de granadièrs a chivau (còrs d'armada qui exiteish enqüera au dia de uei) dab lo quau e obtiengó las famosa victòria de San Lorenzo (3 de heurèr de 1813). Que trauquè la cordilhèra deus Andes, dab los generaus Bernardo O'Higgins e Juan Gregorio Las Heras dens condicions extremas entà poder gahar e véncer l'armada espanhòla per suspresa e atau liberar Chile (definitivament liberat mercés a la batalha de Maipú)

Salut de O'Higgins (a dreta) e de San Martín (a gaucha) a lfin de la batalha de Maipú
Salut de O'Higgins (a dreta) e de San Martín (a gaucha) a lfin de la batalha de Maipú

e Peró.

Daguerotip deu generau San Martín hèit en França en 1848
Daguerotip deu generau San Martín hèit en França en 1848

La soa armada que's juntè dab l'armada gavidada per Simón Bolívar dens la ciutat de Guyaquil (uei en Eqüator) on San Martín b'abandonè lo combat en tot deishar Bolívar sol capdau de la fasa finau de guèrra.

Au son tornar a Buenos Aires, Argentina qu'entrava dens ua etapa de guèrra civila e lo Liberator que partí de cap a l'exil en França ; que's morí a Bolònha de Mar. Lo son còs que demorè mantuas annadas dens la cripta de la catedrau d'aquesta ciutat abans d'estar sepelit dens la Catedrau Metropolitana de Buenos Aires on ei susvelhat peus son granadièrs.

Portau d'Argentina – Acceditz aus articles pertocant Argentina.