Massís Central

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Massís Central
Massís Central

Lo Massís Central o Massís Centrau es un massís ercinian qu'ocupa lo centre d'Occitània. Fòra Occitània, tanben lo Massís Central se prolonga un pauc al nòrd amb Morvan, en País d'Oïl e amb los monts de Lionés en Arpitània. S'espandís sus una superfícia de 85 000 km².

Las regions occitanas que se tròban dins lo Massís Central son Lemosin, Borbonés, Auvèrnhe, Velai, una granda part de Guiana (èst de Peiregòrd, nòrd de Carcin, Roergue), lo nòrd de Lengadòc (Albigés, la Montanha Negra, las Cevenas) e Vivarés.

[Modificar] Nom

A d'epòcas pus ancianas, i aviá pas ges de besonh particular de designar clarament aquel ensems montanhòl. Lo nom de Massís Central es una creacion recenta de la geografia de l'Edat Contemporanèa. Aquel nom se referissiá a la posicion de la montanha al centre (en realitat al centre-sud) de l'estat francés, pr'aquò aquel nom indica tanben la plaça centrala de la montanha en Occitània.

Dins lo renaissentisme occitan, lo lingüista Loís Alibèrt prepausèt de renommar aquel ensems Massís Septentrional dins l'introduccion de sa Gramatica Occitana (1935), pr'amor que pensava que se poiriá inclure los Païses Catalans dins Occitània, çò qu'auriá plaçat lo massís al nòrd de l'ensems.

Ça que la, dins los limits d'Occitània admeses abitualament (sens los Païses Catalans), lo massís ocupa una plaça verament centrala, bòrd que s'espandís entre l'extrèm nòrd d'Occitània (Montanha Borbonesa) e lo sud prigond d'Occitània (Montanha Negra). Lo nom de Massís Central doncas se justifica plan en occitan.