Arboç
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Arbutus unedo | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Plantae | ||||||||
Division | Magnoliophyta | ||||||||
Classa | Magnoliopsida | ||||||||
Òrdre | Ericales | ||||||||
Familha | Ericaceae | ||||||||
Genre | Arbutus | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Arbutus unedo L., 1753 |
|||||||||
Classificacion filogenetica | |||||||||
Òrdre | Ericales | ||||||||
Familha | Ericaceae | ||||||||
[[Image:|230px]] | |||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Er arboç (en latin: Arbutus unedo) ei un arbe d'enquia quinze mètres de naut, encara que dificilament artenh aguesta altitud. Perennifoli. Eth tronc ei vermelhós e escarcanhat, cuert, damb copa espessa e redona. Es huelhes, d'un cuert peciol, son grani, verdi, quauquarren mès clares en revèrs, lanceolades, d'enter 5 e 10 cm de long e 5 cm d'ample, damb eth bròc ressegat, lisas, brilhants e sense peus. Es flors son enter blanques e blus de 1 a 1,5 cm, e formen panículas que pengen. A fruts (nomentades arboces) d'uns 4 cm de diametre enter auriòu e vermelh intens, segon era maduracion deth madeish, e era sua superfícia està formada per petites particules aplanades. Es semençes estan dispausades sus eth centre deth frut son petites e de color nere. D'eri s'extrè eth famós licor d'arboç.