Garcilaso de la Vega
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503?-Le Muy, França, 1536). Poèta e militar deth Sègle d'Òr espanhòu, considerat un des escrivans en castelhan mès importants. Demòstre ua clara influéncia de Petrarca e siguec un des artifièchs dera popularizacion deth sonet en Espanha.
[Modificar] Vida de Garcilaso de la Vega
Garcilaso dera Vega ère descendent, per part de pair, d'Íñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana e, per part de mair, de Fernán Pérez de Guzmán. Neishec en Toledo enter er an 1501 e eth 1503. Quedèc òrfe de pair e s'eduquèc ena còrt, a on coneishec eth 1519 eth sòn gran amic, eth cavalièr catalan Joan Boscà, eth "Nemoroso" des sòns vèrsi. Segurament ad aguesta amistat deuie Garcilaso era sua estime pera lirica de Ausias March, que deishèc quauqua influéncia ena sua òbra.
Garcilaso entrèc a servir eth 1520 a Carles I de Castelha en qualitat de membre continu dera guàrdia reiau. Aprenec grèc, latin, italian, francés, musica e esgrima. Auec uns amors damb ua dama comunèra de Toledo, dera quau auec un hilh, que reconeishec postumament. Enes següents ans lutèc en la revòlte des Comunautats de Castelha e siguec herit ena accion de'Olías de Rey; tanben participèc en sètge ena sua ciutat de naissença (1552), a on era hemna deth comunèr de Toledo Juan de Padilla s'auie hèt fòrt. A fins de 1552 s'embarquèc acompanhat de Joan Boscà e Pedro de Toledo, futur virrei de Napòls, en ua expedicion d'auxili que volec evitar era queiguda de Ròdes en poder des turcs mès non podec. De nau, Garcilaso resultèc herit, aguest còp de gravetat.
De retorn en Espanha siguec nomenat cavalièr der orde de Sant Jaume e eth 1524 s'afrontèc as francesi en sètge de Hondarribia e, ath sòn retorn a Toledo, se maridèc eth 1525 damb Helena de Zuñiga, ua dama de Leonor, germana de Carles V. A compdar d'alavetz Garcilaso entre a formar part deth sequit de Leonor e comence a escríuer es sòns prumèrs poèmes laguens era estetica dera lirica cançonièra. En aquera epòca exercís per un temps coma còsso ena sua ciutat de naissença.
Eth 1527 acompanhe era Còrt en sòn viatge per diuèrses ciutats espanhòles e s'enamore platonicament d'ua dama portuguesa dera reina, Isabel Freyre, era anagramatica Elisa des sòns vèrsi e a qui aguesti son degudi, tanben cantada peth sòn amic, eth poèta e diplomatic portugués Francisco Sa de Miranda damb eth nom de Celia. Eth 1528 eth poèta da ua colleccion des sues òbres a Boscà entà que les revise e conserve e, un viatge en Roma, asistec eth 1529 ara coronacion coma emperaire de Carles I de Castelha. Auie dictat, pòc abantes, eth sòn testament en Barcelona: i reconeishie era paternitat deth sòn hilh ilegitim e li assignaue ua petita soma de sòs entara sua educacion. Lutèc damb coratge ara batalha e conquista de Floréncia contra es francesi (1530). Dempús se li encarguèc ua cuerta embaishada en França, a on hec de testimòni ath maridatge d'un nebot sòn (1531), hilh deth sòn german Pedro Laso, comunèr e, per autant, enemic de Carles I. Er emperaire, desengustat pera participacion de Garcilaso ara ceremònia, manèc detier-lo, hèt que se produsic en Tolosa, e acordèc confinhar-li en ua ilha deth Danubi pròp de Ratisbona, descrita peth poèta en ua des sues cançons. Era intervencion de Pedro de Toledo, ja virrei de Nàpols, en favor de Garcilaso, resultèc cruciau; en tot profitar qu'aqueth an es turcs començauen a menaçar Viena, hec veir a Carles I que s'a de besonh a Garcilaso e se la envie a ajudar ath Duc d'Alba.