Mus musculus
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mirga | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Classa | Mammalia | ||||||||
Òrdre | Rodentia | ||||||||
Familha | Muridae | ||||||||
Genre | Mus | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Mus musculus Linnaeus, 1758 |
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
La mirga o la murga (reg. murja) o la rata o la ratuga o la fura o la fureta o la soritz es un mamifèr qu'aperten a una de las nombrosas espècias de rosegaires menuts. L'espècia mai coneguda es la mirga d'ostal comuna (Mus musculus). Se pòt trapar dins gaireben totes los païses. Servís sovent de subjècte d'experiéncia (mirga de laboratòri) en biologia. De còps que i a es tanben presenta coma animal de companhiá.
A mai se pòdon aténher l'edat de dos ans en laboratòri, la durada mejana de vida de las mirgas dins la natura es aperaquí de 3 meses, per encausa dels predadors que la caçan. Pasmens, gràcias a sa fantastica adaptabilitat a gaireben totas las environas, e a son abilitat a conviure amb los umans, se considèra que la mirga es la segonda espècia de mamifèr mai capitaira uèi sus Tèrra, aprèp lo rat.
Las mirgas pòdon èsser d'animals nocius, atacaires e destructors de las culturas agricòlas mas subretot pòdon portar e propagar divèrsas malautiás.