Guèrra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La guèrra es l'afrontament violent entre tribus, pòbles o govèrns. La guèrra es la causa de la mòrt de milèrs de èssers umans, de fòrça malautiás, de la pèsta, la fam, e d'autres mals. Quand la guèrra se fa en contra de las leis internacionalas, se parla de delicte de guèrra; çaquelà, la guèrra es sempre una activitat execrabla. De vegadas, se fa la diferéncia entre conflictes armats e guèrras. Segon aqueste darrièr punt de vista, un conflicte seriá una guèrra se los belligerants an fach una declaracion formala de guèrra. Istoricament, i a agut de guèrras pel contraròtle dels recorses naturals e las rotas comercialas, per rasons religiosas o culturalas, per tal de manténer o cambiar lo poder, per questions de legalitat, per diferéncias economicas o territorialas, o per autras causas. Normalament, las rasons que pòrtan a la guèrra, per exemple, entre dos estats son complèxas, mas lo factor economic es la rason principala. Militarament, l'objectiu dins la guèrra es la victòria sus l'enemic. Per aquò, cal establir una superioritat armamentistica e umana, qu'obliga al contrari a la rendicion o a prepausar un armistici o una capitulacion. La practica totalitat de guèrras causan grand nombre de victimas, non solament entre los combatents, senon tanben entre la poblacion civila. Al delà, dins las guèrras se produsisson tanben de violacions grèvas dels dreches umans. Encara qu'i a convènis internacionals per tal de limitar la mortaldat causada per las guèrras e garantir un tracte digne als presonièrs de guèrra, aquestas convencions s'ignòran dins la practica. Las partidas afrontadas sajan sempre de mantener una imatge d'onor e legitimitat de lor causa, mentre practican una sistematica transgression de tota norma de respècte uman. La guèrra partís de la vision pus extrèma que la fin justifica los mejans. Atanben se ditz amb d'ironia que Diu sempre afavorís las armadas las mai poderosas.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Guèrra.