Parçans d'Occitània
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Es possible d'establir una lista de parçans d'Occitània gràcias a certanas donadas sinteticas e precisas (e mai se i a pas encara una convencion definitiva e consensuala sus lors limits, lors noms e lor nombre). Las donadas disponiblas son aquestas:
- Tocant la part d'Occitània situada dins l'estat francés, lo geograf occitan Frederic Zégierman prepausa, dins Le guide des pays de France (Fayard, 1999), la sola sintèsi completa amb de mapas e una lista detalhada. Zégierman se situa dins l'encastre estatal francés mas respècta e intègra la cultura occitana.
- Dins las Valadas Occitanas de l'estat italian, las comunautats montanhòlas equivalon a de parçans.
- La Val d'Aran de l'estat espanhòl a l'estatut oficial de "comarca", equivalent a un parçan.
- Lo Principat de Mónegue es un territòri a despart.
Aquestes elements son la basa de la lista dels parçans d'aqueste article.
- Remarcas
- Per pus de detalhs sus lo concèpte de "parçan" o "comarca", vejatz l'article parçan.
- Es possible d'imaginar de configuracions diferentas, mas la foncion d'aqueste article es de se limitar a las realitats oficialas (estatut d'Aran, comunautats montanhòlas) o ben a de publicacions existentas e reconegudas (Zégierman 1999).
- L'instabilitat e l'escambarlament dels "païses" e "comunautats d'aglomeracion" organizats per l'estat francés empacha de los integrar a aquesta lista.
- La documentacion e la fixacion dels toponims es pas acabada en occitan, qualques noms de luòc d'aqueste tablèu son pas totalament assegurats encara.
- Los mots generics Aut ..., Auta ..., Bas ..., Bassa ..., Val ... coneisson de formas regionalas qu'òm pòt utilizar legitimament, mas son pas reproduchas aicí de manièra sistematica per de rasons d'economia (Aut/Naut/Haut ..., Auta/Nauta/Hauta ..., Bas/Baish ..., Bassa/Baisha..., Val/Vau/Vath ...)
Somari |
[Modificar] Lista dels parçans d'Occitània
Nom occitan | Nom en lenga dominanta (francés, espanhòl, italian) |
Region istorica | Estat (M = Mónegue, F = França, I = Itàlia, E = Espanha) |
Vila principala |
---|---|---|---|---|
Agarnagués | l'Agarnaguès, l'Aganaguès | Lengadòc (País de Fois) | F | Pàmias |
Albigés, vejatz: lo País d'Albi | ||||
Albret, vejatz: Labrit | ||||
Ambrunés | l'Embrunais | Daufinat / Provença | F | Ambrun |
Aran, vejatz: la Val d'Aran | ||||
Artensa | l'Artense | Auvèrnhe | F | Bòrt |
Astarac | l'Astarac | Gasconha | F | Miranda |
Aubrac | l'Aubrac | Auvèrnhe / Lengadòc / Guiana (Roergue) | F | Chaldas Aigas |
Aura, vejatz: la Val d'Aura | ||||
l'Aut Ador, localament: eth Naut Ador / eth Haut Ador | le Haut Adour | Gasconha (Bigòrra) | F | Banhèras de Bigòrra |
l'Aut Agenés, localament: l'Aut Agenés / lo Naut Agenés | le Haut Agenais | Guiana (Agenés) | F | Vilanuèva d'Òlt |
l'Aut Verdon | le Haut Verdon | Provença | F | Anòt |
l'Aut Vivarés, localament: lo Naut Vivarés | le Haut Vivarais | Lengadòc (Vivarés) | F | Anonai |
l'Auta Marcha, localament: la Nauta Marcha | la Haute Marche | Lemosin | F | Garait |
l'Auta Val de Var | la Haute Vallée du Var | Comtat de Niça | F | Lo Puget Tenier |
lo Bacin de La Sala | le Bassin de Decazeville | Guiana (Roergue) | F | La Sala |
Baish ..., vejatz: Bas ... | ||||
Baisha ..., vejatz: Bassa ... | ||||
las Baroniás Daufinencas | les Baronnies (Dauphinoises) | Daufinat | F | Niom |
las Baroniás Gasconas, localament: eras Baronias Gasconas | les Baronnies (Gasconnes) | Gasconha (Bigòrra) | F | Tornai |
lo Bas Ador, localament: lo Baish Ador[1] | le Bas-Adour | Gasconha | F | Baiona, Biàrritz, Anglet |
lo Bas Armanhac, localament: lo Baish Armanhac | le Bas Armagnac | Gasconha | F | Eusa |
lo Bas Verdon (sinonim: lo País de Verdon) | le Bas Verdon, le Pays du Verdon | Provença | F | Valençòla |
lo Bas Vivarés | le Bas Vivarais | Lengadòc (Vivarés) | F | Aubenàs[2], Privàs |
la Bassa Marcha | la Basse Marche | Lemosin | F | Belac |
Bearn (sinonim: Biarn) | le Béarn | Bearn | F | Pau |
Besierés | le Biterrois | Lengadòc | F | Besièrs |
Biarn, vejatz: Bearn | ||||
Bigòrra, vejatz: lo País de Tarba | ||||
Boriana | la Bouriane, le Pays Bourian | Guiana (Carcin) | F | Gordon |
Bòrn | le Pays de Born | Gasconha | F | Mamisan |
lo Boscatge Borbonés | le Bocage Bourbonnais | Borbonés | F | Montluçon |
las Botèiras | les Boutières | Lengadòc (Vivarés) | F | Lo Chailar |
Brageiragués | le Bergeracois | Guiana (Peiregòrd) | F | Brageirac |
Briançonés | le Briançonnais | Daufinat / Provença | F | Briançon |
Brinholenc | le Brignolais | Provença | F | Brinhòla |
Brivadés | le Brivadois | Auvèrnhe | F | Briude |
Brulhés | le Brulhois | Gasconha | F | La Pluma |
Bug | le Pays de Buch | Gasconha | F | Arcaishon |
Cairàs | le Queyras | Daufinat / Provença | F | Agulha |
Camarga | la Camargue | Provença | F | Arle |
Cantal/Cantau, vejatz: los Monts de Cantal | ||||
lo Captalat de Bug, vejatz: Bug | ||||
Carcassés | le Carcassès, le Pays Carcassonnais | Lengadòc | F | Carcassona |
lo Carcin Blanc | le Quercy Blanc | Guiana (Carcin) | F | Caors |
Carladés | le Carladez, le Carladès | Auvèrnhe | F | Mur de Barrés |
la Castanhau | la Châtaigneraie | Auvèrnhe | F | Orlhac |
Castrés | le Castrais | Lengadòc | F | Castras |
Caunés | le Lacaunais | Lengadòc | F | La Cauna |
los Causses de Carcin | les Causses du Quercy | Guiana (Carcin) | F | Gramat |
las Cevenas (sinonim: la Cevena) | les Cévennes | Lengadòc | F | Alès |
Champsaur-Vaugaudemar | le Champsaur-Valgaudemar | Daufinat / Provença | F | Sant Bonet de Champsaur |
Chantal/Chantau, vejatz: los Monts de Cantal | ||||
Combralha (sinonim: las Combralhas) | la Combraille, les Combrailles | Auvèrnhe / Lemosin | F | Sant Alòi de las Minas |
Comenge | le Comminges | Gasconha | F | Sant Gaudenç |
lo Comtat Venaicin (sinonim: la Comtat) | le Comté Venaissin | Provença | F | Avinhon |
Condomés | le Condomois | Gasconha | F | Condom |
Confolentés | le Confolentais | Lemosin[3] | F | Confolents |
las Corbièras | les Corbières | Lengadòc | F | Lesinhan de las Corbièras |
Coseran | le Couserans | Gasconha | F | Sant Guironç |
la Costièra de Nimes, localament: la Costiera de Nimes | les Costières | Provença / Lengadòc | F | Nimes |
la Costièra Niçarda, localament: la Costiera Niçarda (sonada inexactament lo "País Niçard", qu'es pus grand en realitat) |
le Littoral Niçois (inexactament, "le Pays Niçois") | Comtat de Niça (Principat de Mónegue per Menton) | F | Niça |
Crau (sinonim: la Crau d'Arle) | la Crau | Provença | F | Selon de Provença |
Devolui | le Dévoluy | Daufinat / Provença | F | Sant Estève de Devolui |
Diés | le Diois | Daufinat | F | Diá |
Dobla e Landés | la Double et Landais | Guiana (Peiregòrd) | F | Moissida |
Donasan | le Don(n)ezan | Lengadòc (País de Fois) | F | Querigut |
la Dordonha Lemosina | la Dordogne Limousine | Lemosin | F | Aus Gletons |
Draguinhanenc | le Dracénois, la Dracénie | Provença | F | Draguinhan |
l'Entre Doas Mars, localament: l'Entre Duas Mars | l'Entre-Deux-Mers | Gasconha | F | La Reula |
l'Espinosa | l'Espinouse | Lengadòc | F | Bedarius |
Esterèu | l'Estérel | Provença | F | Frejús |
Fenolhedés (sinonim: la Fenolheda) | le Fenouillèdes | Lengadòc | F | Sant Pau de Fenolhet |
Fesensaguet | le Fezensaguet | Gasconha | F | Mauvesin |
Forcauquierés | le Pays de Forcalquier | Provença | F | Forcauquier |
Frontonés | le Frontonnais | Lengadòc | F | Fronton |
Galhaqués | le Gaillacois | Lengadòc | F | Galhac |
Gapencés | le Gapençais | Daufinat / Provença | F | Gap |
las/lei Garrigas | les Garrigues | Provença / Lengadòc | F | Banhòus de Céser |
Gaure | le Pays de Gaure | Gasconha | F | Florença (Gasconha) |
Gimoés (sinonim: Gimontés) | le Gimoès, le Gimoez, le Gimontois | Gasconha | F | Gimont |
las Granda e Petita Limanhas, vejatz: Limanha | ||||
los Grands Causses | les Grands Causses | Guiana (Roergue) / Lengadòc | F | Milhau |
la Grava | les Graves | Gasconha | F | Bordèu |
Haut ..., vejatz: Aut ... | ||||
Hauta ..., vejatz: Auta ... | ||||
Labrit (sinonim: Albret) | l'Albret | Gasconha | F | Nerac |
la Lana Gran | la Grande Lande | Gasconha | F | Morcencs |
las Lanas Petitas, inclusent Marsan | Les Petites Landes, le Marsan | Gasconha | F | Lo Mont de Marsan |
Lauragués | le Lauragais | Lengadòc | F | Castèlnòu d'Arri |
Lavedan | le Lavedan | Gasconha (Bigòrra) | F | Lorda |
Leveson-Rodanés | le Lévezou-Ruthénois | Guiana (Roergue) | F | Rodés |
Libornés | le Libournais | Gasconha | F | Liborna |
Limanha (sinonim: las Granda e Petita Limanhas) | la Limagne, les Grande et Petite Limagnes | Auvèrnhe | F | Clarmont-Ferrand |
la Limanha Borbonesa | la Limagne Bourbonnaise | Borbonés | F | Vichèi |
Limarga | la Limargue | Guiana (Carcin) | F | Fijac, Sant Seren |
la Linha daus Puèis, vejatz: los Monts Domats | ||||
Liuradés | le Livradois | Auvèrnhe | F | Tièrn |
Lodevés | le Lodévois | Lengadòc | F | Lodeva |
Lomanha | la Lomagne | Gasconha | F | Leitora |
Manhoac | le Magnoac | Gasconha | F | Lanamesa |
Maremna | la Maremne, le Seignanx, la Gosse | Gasconha | F | Capbreton |
Marensin | le Marensin | Gasconha | F | Castèths |
Marjarida | la Margeride | Lengadòc / Auvèrnhe | F | Mende |
Marmandés | le Marmandais | Guiana (Agenés) | F | Marmanda |
Marsan, vejatz: las Lanas Petitas | ||||
las/lei Mauras | les Maures | Provença | F | Sant Tropetz |
Mauriagués | le Mauriacois | Auvèrnhe | F | Mauriac |
Medoc | le Médoc | Gasconha | F | L'Esparra de Medoc |
Mónegue | Monaco | Mónegue | M | Mónegue |
Montalbanés | le Montalbanais | Guiana (Carcin) | F | Montalban |
la Montanha Borbonesa | la Montagne Bourbonnaise | Borbonés | F | Lo Maiet de Montanha |
la Montanha Lemosina | la Montagne Limousine | Lemosin | F | Sant Liunard |
la Montanha Negra | la Montagne Noire | Lengadòc | F | Masamet |
Montpelhierenc | le Pays de Montpellier, le Montpelliérais | Lengadòc | F | Montpelhièr |
los Monts Domats (sinonim: la Linha daus Puèis) | les Monts Dôme, la Chaîne des Puys | Auvèrnhe | F | Pontgibaud |
los Monts de Cantal (sinonims: Cantal/Cantau/Chantal/Chantau) | les Monts du Cantal | Auvèrnhe | F | Riòm de las Montanha |
Narbonés | le Narbonnais | Lengadòc | F | Narbona |
Naut ..., vejatz: Aut ... | ||||
Nauta ..., vejatz: Auta ... | ||||
Nontronés | le Nontronnais | Guiana (Peiregòrd) / Lemosin | F | Nontron |
Oesen | l'Oisans | Daufinat | F | L'Aup d'Ueis |
Òrta e Tardoira | l'Horte et Tardoire | Lemosin / Guiana (Peiregòrd)[4] | F | La Ròcha Focaud |
lo País d'Ais | le Pays d'Aix | Provença | F | Ais de Provença |
lo País d'Albi (sonat inexactament "Albigés", qu'es pus grand en realitat) |
Le Pays d'Albi (inexactament "l'Albigeois") | Lengadòc | F | Albi |
lo País d'Ate (sinonim: lo País d'At) | le Pays d'Apt | Provença | F | Ate |
lo País d'Aush | le Pays d'Auch | Gasconha | F | Aush |
lo País d'Egues | le Pays d'Aigues | Provença | F | Pertús |
lo País d'Òlmes | le Pays d'Olmes | Lengadòc | F | L'Avelhanet |
lo País d'Usercha | le Pays d'Uzerche | Lemosin | F | Usercha |
lo País d'Ussèl | le Pays d'Ussel | Lemosin | F | Ussèl |
lo País de Borgon Nuòu | le Pays de Bourganeuf | Lemosin | F | Borgon Nuòu |
lo País de Briva | le Pays de Brive | Lemosin | F | Briva |
lo País de Buech | les Pays du Buëch | Daufinat / Provença | F | L'Aranha Montaiglin |
lo País de Concas | le Pays de Conques | Guiana (Roergue) | F | Concas |
lo País de Faiença | le Pays de Fayence | Provença | F | Faiença |
lo País de Fois-Seron (sonat inexactament lo "País de Fois", qu'es pus grand en realitat) |
Le Pays de Foix-Séronais, le Pays de Foix-Sérou (inexactament "le Pays de Foix") | Lengadòc (País de Fois) | F | Fois |
lo País de Grassa | le Pays de Grasse | Provença | F | Grassa |
lo País de La Sotarrana | le Pays de La Souterraine | Lemosin | F | La Sotarrana |
lo País de Manòsca | le Pays de Manosque | Provença | F | Manòsca |
lo País de Saut Lengadocian | le Pays de Sault (Languedocien) | Lengadòc | F | Quilhan |
lo País de Saut Provençal, localament: lo País de Saut Provençau | le Pays de Sault (Provençal) | Lengadòc | F | Saut |
lo País de Tarba (sonat inexactament "Bigòrra", qu'es pus granda en realitat) |
Le Pays de Tarbes (inexactament "la Bigorre") | Gasconha (Bigòrra) | F | Tarba |
lo País de Tula | le Pays de Tulle | Lemosin | F | Tula |
lo País de Verdon, vejatz: lo Bas Verdon | F | |||
lo País de Vinhana (sinonim: lo País de Viena) | le Pays de la Vienne | Lemosin | F | Lemòtges |
lo País Marselhés | le Pays Marseillais, le Marseillais | Provença | F | Marselha |
lo País Niçard, vejatz: la Costièra Niçarda | ||||
lo Pè de Montanha (sinonim: lo Pinerolés Pè de Montanha) | il Pinerolese Pedemontano | Valadas Occitanas | I | Frussasc |
Pedagués | le Pédaguès, lo Podaguès | Lengadòc (País de Fois) | F | Lo Mas |
lo Peiregòrd Central, localament: lo Peiregòrd Centrau (sinonim: lo Perigòrd Central/-au) | le Périgord Central | Guiana (Peiregòrd) | F | Peireguers |
lo Peiregòrd Negre (sinonims: lo Perigòrd Negre, Sarladés) | le Périgord Noir, le Sarladais | Guiana (Peiregòrd) | F | Sarlat la Caneda |
lo Pinerolés Pè de Montanha, vejatz: lo Pè de Montanha | ||||
la Planesa | la Planèze | Auvèrnhe | F | Sant Flor |
los/lei Preaups de Dinha | les Préalpes de Digne | Provença | F | Dinha |
Rasés | le Razès | Lengadòc | F | Limós |
Rebairagués | le Ribéracois | Guiana (Peiregòrd) | F | Rebairac |
lo Rogièr de Marcilhac, vejatz: lo Valon de Marcilhac | ||||
la Ribièra Bassa, localament: la Ribèra Baisha | le Pays de Rivière Basse | Gasconha | F | Plasença |
Santafrican | le Saint-Affricain | Guiana (Roergue) | F | Sant Africa |
Sarladés, vejatz: lo Peiregòrd Negre | ||||
Savartés | le Sabarthès | Lengadòc (País de Fois) | F | Tarascon d'Arièja |
Savés | le Savès | Gasconha | F | L'Isla de Baish |
lo Segalar | le Ségala | Lengadòc / Guiana (Roergue) | F | Carmauç |
Sejalèir | le Cézal(l)ier | Auvèrnhe | F | Alancha |
Sentria | la Xaintrie | Lemosin | F | Argentat |
las Sèrras d'Agenés | le Pays de Serres, les Serres de l'Agenais | Guiana (Agenés) | F | Agen |
Shalòssa | la Chalosse | Gasconha | F | Dacs |
Sidòbre | le Sidobre | Lengadòc | F | Ròcacorba |
Sisteronenc | le Sisteronais | Provença | F | Sisteron |
la Tèrrafòrt | le Terrefort | Guiana (Roergue) | F | Vilafranca de Roergue |
Tolosan | le (Pays) Toulousain | Lengadòc | F | Tolosa |
Tolonenc | le Toulonnais | Provença | F | Tolon |
Tursan | le Tursan | Gasconha | F | Aire d'Ador |
Tricastin | le Tricastin | Daufinat / Provença | F | Sant Pau (Tricastin) |
Triève | le Trièves | Daufinat | F | Menç |
Ubaia | l'Ubaye | Provença | F | Barciloneta |
la/era Val d'Aran (sinonim: Aran) | el Valle de Arán | Gasconha | E | Vielha |
la Val d'Aura, localament: era Vath d'Aura (sinonim: Aura) | la Vallée d'Aure | Gasconha | F | ? |
la Val d'Estura | la Valle di Stura | Valadas Occitanas | I | Demont |
la Val d'Ors | la Valle d'Oulx, l'Alta Valle (di) Susa | Valadas Occitanas | I | Demont |
la Val de Ròia | la Valle Roia (en italian), la Vallée de la Roya (en francés) | Comtat de Niça / Valadas Occitanas | I, F | Brelh de Ròia |
la Val de Tiniá | la Vallée de la Tinée | Comtat de Niça | F | Sant Estève de Tiniá |
la Val de Vesubiá | la Vallée de la Vésubie | Comtat de Niça | F | Sant Martin de Vesubiá |
la Val Grana | la Valle Grana | Valadas Occitanas | I | Caralh |
la Val Maira | la Valle Maira | Valadas Occitanas | F | Sant Damian |
la Val Pèlis | la Valle Pellice | Valadas Occitanas | I | La Torre de Pèlis |
la Val Varacha | la Valle Varaita | Valadas Occitanas | I | Sant Pèire |
las Valadas del Quiè, localament las Valadas dal Quiè | le Valli del Quiè | Valadas Occitanas | I | Vilanòva |
lo Valon de Marcilhac (sinonim: lo Rogièr de Marcilhac) | le Vallon de Marcillac, le Rougier de Marcillac | Guiana (Roergue) | F | Marcilhac del Valon |
las Vals Cluson e Germanasca | le Valli Chisone e Germanasca | Valadas Occitanas | I | Peirosa |
las Vals Ges-Vermenanha-Pes | le Valli Gesso-Vermenagna-Pesio | Valadas Occitanas | I | Robilant |
las Vals Pò-Bronda-Infernòt | le Valli Po Bronda e Infernotto | Valadas Occitanas | I | Paisana |
Valentinés (sinonim: Valentin) | le Valentinois | Daufinat | F | Valença |
Vasadés | le Bazadais | Gasconha | F | Vasats |
Vath..., vejatz: Val ... | ||||
Vau..., vejatz: Val ... | ||||
Vaudaina | la Valdaine | Daufinat | F | Montelaimar |
Velai | le Velay | Lengadòc (Velai) | F | Lo Puèi de Velai |
Vencenc | le Vençois | Provença | F | Antíbol, Canas |
Vercòrs | le Vercors | Daufinat | F | Lo Vilar de Lans |
Viadèna | la Viadène | Guiana (Roergue) | F | Sant Amanç |
lo Vic de Sòs | le Vicdessos | Lengadòc (País de Fois) | F | Vic de Sòs |
Volvèstre | le Volvestre | Lengadòc | F | Carbona |
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Ligams intèrnes
[Modificar] Ligams extèrnes
- (it)UNCEM - Unione Nazionale Comuni Comunità Enti Montani Comunautats montanhòlas de l'estat italian
[Modificar] Referéncias
- ZÉGIERMAN Frederic (1999) Le guide des pays de France, sl.: Fayard, tòme Sud e tòme Nòrd (lo tòme Nòrd cobrís certans parçans occitans).
- (it)UNCEM - Unione Nazionale Comuni Comunità Enti Montani Comunautats montanhòlas de l'estat italian
[Modificar] Nòtas
- ↑ Lo Bas Ador parla occitan tradicionalement, mas Zégierman lo restaca al Bascoat.
- ↑ Zégierman (1999) situa Aubenàs dins lo parçan de las Cevenas, mas al limit del Bas Vivarés.
- ↑ Es una part de la Charanta Occitana, dins la region Peitau-Charantas.
- ↑ Es una part de la Charanta Occitana, dins la region Peitau-Charantas.