Vitòria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vitòria

Blason
Blason
Bandièra
Bandièra
País Espanha Espanha
Comunautat autonòma País basc País basc
Província Província d'Alaba Alaba
Comarca Cuadrilla de Vitoria
Còde postal 010xx
Cònsol
Mandat en cors
Alfonso Alonso Aranegui (PP)
2004
Latitud
Longitud
42° 50’ 48’’ Nord
 2° 40’ 15’’ Ouest
Altitud (moyenne) 525 m
Superfícia 276,8 km²
Populacion (INE) 227 194 hab.
(2005)
Densitat 820,79 ab./km²
Gentilici Vitoriano/a, Gasteiztarra
Sit Web vitoria-gasteiz.org
Carte de localisation de Vitòria
Image:Transparent3x3.gif

Vitòria o Gasteiz ei eth cap-lòc dera província de Alaba e dera Comunautat autonòma deth País Basc, Espanha. En 1181 eth rei navarrés Sancho VI eth Savi fonde era vila de Naua Victòria sus eth pujol qu'aucupaue eth primitiu poblat de Gasteiz, que segontes estudis recents, ja explicaue cent ans abantes damb ua mur perifèric coma fortificacion defensiva. En an 1200 Vitòria s'incorpòre ara Corona de Castelha ar èster prenuda pes tropes deth rei Alfonso VIII, que la dotèc deth sòn prumèr aishamplatge gotic en vessant oèst. Alfonso X eth Savi l'estenec en 1256 cap ar èst damb naui carrèrs des grèmis. Siguec important era sua "aljama" jusiva abantes dera percaça ordenada pes Reis Catolics, eth barri jusieu, eth cementèri dera quau encara se conserve en forma de parc damb un monument commemoratiu deth sòn passat. En an 1431, eth rei Juan II de Castelha li autrege eth títol de ciutat. Enter es eveniments istorics està eth de èster scenari dera Batalha de Vitòria eth 21 de junh de 1813, ena quau es tropes franceses, en tot mòir-se en retirada, sigueren derrotades peth Pòrti de Wellington. Damb aguesta batalha practicament se metec fin ara Guèrra dera Independéncia Espanhòla. Quan ara fin de junhsèga deth madeish an arribèc era notícia tà Viena, Johann Nepomuk Mälzel encarguèc a Ludwig van Beethoven era composicion d'ua sinfonia damb motiu d'aguest hèt. Se tracte deth op. 91 Wellingtons Sieg o Die Schlacht bei Vitòria o Siegessymphonie. Pendent era Transicion Espanhòla, era Glèisa de San Francisco d'Aganchatz siguec eth scenari eth 3 de març de 1976 de grèus afrontaments enter era policia franquista e trabalhadors en grèva que resultèren en metrallament des asamblearis, en tot causar era mòrt de 5 d'eri e herides per bala ath delà d'ua centena. Eth 20 de mai de 1980, per decision deth Parlament Basc, qu'atau ac acordèc per medi dera sua Lei de Sòns, Vitòria se convertic en cap-lòc dera Comunautat autonòma deth País basc.