Fòrs
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Es fòrs son leis creades entà constituïr coma Nacion, Principat o Règne un territòri conquistat. Cau destacar es Fòrs der Antic Règne de Valéncia, e es Fòrs dera Corona d'Aragon. Es fòrs èren estatuts que documentauen es privilègis e servances damb que regir era comunautat, dadi normaument per monarca, maugrat que non unicament, as persones que poblauen un pòble. Coma resultat eth conselh deth pòble depenie deth sòn senhor. Eth prumèr fòrs siguec autrejat ath comde Ferran González de Castrojeriz pendent era decada deth 940. Es fòrs serien eth sistèma mès utilizat per repoblar Navarra e mès tard Aragon. Deth sègle XIII en tà dauant non se concediren mès fòrs atengut qu'era pression demografica auie despareishut e sigueren inventadi auti mejans per colonizar es tèrres conquistades. Es fòrs, que passèren d'èster leis locaus a territoriaus, perdurèren enquiath sègle XVIII enes règnes d'Aragon, Valéncia e en Catalonha, e enquiath sègle XIX ath Règne de Navarra e enes províncies o senhorius d'Alaba, Biscaia e Guipuscoa. L'abolicion des fòrs en Navarra serie ua des causes des Guèrres carlines. En Castelha, es disputes en çò que tanh ath sistèma sigueren importants pendent era guèrra contra Carles I.