Sarlat e La Caneda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sarlat e La Caneda Plaça del Consolat
País / Parçan Perigòrd
Estat França
Region Aquitània
Departament Dordonha
(jos-prefectura)
Arrondiment Arrondiment de Sarlat
(Cap-luòc)
Canton Cap-luòc de canton
Còde INSEE 24520
Còde postal 24200
Cònsol
Mandat en cors
Joan-Jacmes de Peretti (UMP)
2001-2008
Intercomunalitat Comunautat de comunas del Sarladés
Gentilici Sarladés, Sarladesa
Latitud 1° 12' 55" Oèst
Longitud 44° 53' 34" Nòrd
Altitud 102 m (mini) – 319 m (maxi)
Superfícia 4 713 ha = 47,13 km2
Populacion sens
comptes dobles
9 707 ab.
(1999)
Densitat 206 ab./km2

Sarlat e La Caneda [ʂɒr'la] [lɒkɒ'nɛdɒ] (en francés Sarlat-la-Canéda) es una comuna occitana francesa, que se tròba en Perigòrd (departament de Dordonha e region d'Aquitània).

Las doas comunas de Sarlat e de La Caneda fusioneron en març de 1965.

D’origina preceltica, lo nom de Sarlat remembra la configuracion dels luòcs onte la vila fuguèt bastida. Lo prumièr element es lo preceltic °serr-, volent dire « mont, linha de crestas », tornat prener en bas-latin puei ajant donat l’occitan serra (cf. Sarlanda, Serras e Mont Guiard mai tots los luòcs-dichs « (La) Serra »). Lo segond element, mai escur, seriá un determinant preceltic o bas-latin, volent dire « alongat » o « largue ». L’origina de La Caneda es mens segura. L'ipotèsi de l’occitan caneda (« luòc plantat de canas, molhièra ») es sedusenta, mas correspond pas brica a la topografia (lo vilatge es bastit sus un costal sec e sablonós). Dels autors que i a penseron que lo toponime veniá de la vila cretesa de La Canea (en francés La Canée), lo ligam podent èsser un mostier estacat a un òrdre de Creta.


Somari

[Modificar] Geografia

La vila se tròba dins lo Perigòrd negre.


[Modificar] Demografia

Comuna sola :

Evolucion demografica
1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
7 579 7 727 7 911 8 801 9 765 9 670 9 909 9 707


Aria urbana : (15 comunas)

Evolucion demografica
1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
14 081 13 582 13 604 14 249 15 301 15 971 17 102 17 347


[Modificar] Istòria

[Modificar] Personatges coneguts

  • Gabrièl de Tarde
  • Esteve de La Boecia
  • Lo general Fournier-Sarlovèze

[Modificar] Monuments e luòcs toristics

La vila es classada vila d'art et d'istòria. Es coneguda par aver la mai granda densitat de monuments istorics classats o inscrichs dins lo monde.

  • Lantèrna dels mòrts (sègle XII) de gaireben 10 m de naut
  • Glèisa Senta Maria, convertida en mercat crubert e espaci cultural per l'architecte Joan Nouvel
  • Catedrala Sent Sacerdós (sègle XII al sègle XIV)
  • Capèla dels Récollets, çò-dicha dels penitents blancs (sègle XVII)
  • Jardin dels "Enfeus" (sègle XIV al sègle XVI)
  • Tor del Borrèl e vestigis parcials dels ancians barris
  • Ancian avescat qu'aciala l'Ofici de torisme e de las salas d'expausicion

[Modificar] Bessonatge

[Modificar] Ligams externes

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Sarlat.
Ostal de La Boecia - Ph. Luc Viatour / clicar per veire d'autras fòtos sus Commons
Ostal de La Boecia - Ph. Luc Viatour / clicar per veire d'autras fòtos sus Commons