Gavaldanés (parlar)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo gavaldanés es lo parlar de Gavaldan, país que correspond gaireben al despartament de Losera. Coma totis los dialèctes o jos-dialèctes, sa definicion e son espandiment son arbitraris e cambian d'autor a autor. Foguèt estudiat pregondament per Carles Camprós dins doas òbras "Essai de géographie linguistique du Gévaudan" e "Étude syntaxique des parlers gévaudanais". Se considèra que lo parlar "tipic" del gavaldanés es lo de Mende.
[Modificar] Caracteristicas
- Palatalizacion dels grops latins CA e GA e del -qui- en ch-, j- e -schi- sus la màger part del domeni. La chabra, lo jal, l'eschina. (= nòrd-occitan)
- Transformacion de la -l- intervocalica en -g- o -r-. Lo soguelh, l'aga de l'agla.
- Casuda o vocalizacion de la -l finala provenent de -l- intervocalica latina simpla: l'ostà o l'ostau.
- Prononciacion /b/ de la v- (= lengadocian, levat lo cevenòl)
- Manten dels grops SC, ST e SP (= lengadocian)
- Manten de las oclusivas finalas (= lengadocian)
- Manten de la -s finala (= lengadocian)
- Assordiment de la -a- en /ɔ/ d'un biais mai sistematic a l'oèst que non pas a l'èst (= lengadocian septentrional)
- Manten dels diftongs e triftongs (= lengadocian)
- Finala en /'jɔ/ pels noms de mestièr: lo fornièr /lu fur'njɔ/.
- Primièra persona en -e: chante
- Morfologia particulara del preterit: L'òme chantèt mas Nosautres chantessiam.
Lo gavaldanés es donc un parlar que ten la caracteristica que definís lo nòrd-occitan, la palatalizacion dels grops CA e GA, e a l'encòp las del "lengadocian central". Sa classificacion n'es donc complicada, mas es considerat generalament, a causa de son conservatisme, coma un parlar lengadocian.
[Modificar] Autors gavaldanés
Lo mai conegut dels autors es lo canonge Felix Remize (lo Grelhet) qu'escriguèt entre autres los Contes del Gavaudan.