Menerbés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Menerbés (en francés, Minervois) es un parçan occitan situat en Lengadòc (departament d'Aude e d'Erau). Los limits de Menerbés son de mal definir, lo sol limit natural es la Montanha Negra al nòrd. Menerbés es tot simplament lo pagus menerbensis al sègle IX, lo país a l'entorn de Menèrba, que serà mai tard lo Vescomtat de Menèrba.
Somari |
[Modificar] Istòria
Dins Menerbés, òm pòt trobar doas traças de la preïstòria : la balma de Fauzan e la de Bisa.
Lo primièr senhor de Menerba conegut, es Rainald.
Pendent la Crosada dels Albigeses, en 1210, los crosats atacan Menerbés del senhor Guilhèm de Menerba, vassal de Raimon-Rogièr Trencavel, vescomte de Carcassona e de Rasés. Lo 22 de julhet de 1210, los crosats entran dins Menerba e 180 catars son cremats. Guilhèm de Menèrba ven un faidit. En 1216 e en 1218, es al sètge de Bèucaire e a Tolosa, al costat del comte de Tolosa.
En 1907, la revòlta dels vinhairons nais dins Menerbés a Argelièrs, amb Marcellin Albèrt e los 87 d'Argelièrs.
[Modificar] Activitats
- Vin
- Òli d'oliva
- Ris
[Modificar] Luòcs toristics
- Lo vilatge de Menèrba
- Canal del Miègjorn
- Capitèla
- Abadiá de Caunas de Menerbés
[Modificar] Premsa
- La Setmana de Menerbés (Semaine du Minervois) amb cada setmana, una cronica en occitan.