Comunautat Forala de Navarra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Escut de Navarra
Escut de Navarra

La Comunautat Forala de Navarra (dins las lengas cooficialas, basc: Nafarroako Foru Komunitatea, e castelhan: Comunidad Foral de Navarra) se plaça dins lo nòrd de la Peninsula Iberica (Espanha). Limita al nòrd amb lo departament dels Pirenèus Atlantics (França), al èst amb Aragon, pel sud amb La Rioja e per l'oèst amb la Comunautat Autonòma Basca. Possedís un enclavament (Petilla d'Aragon) entornejat totalament per Aragon. Es compausada per 272 municipis e compda amb una poblacion de 601 874 abitants (2006), de la quala un tèrç viu dins la capitala, Pampalona (195 769 hab.) e la mitat dins son airal metropolitan (315 988 hab.).

Des del punt d'enguarda climatic, Navarra es una barreja d'influéncia montanhesa dels Pirenèus e mediterranèa de la val de l'Ebre; i a una grana diferéncia entre lo clima del nòrd (fòrça mai umit e amb precipitacions frequentas) e lo clima del sud (mai mediterranèu e amb temperaturas mai nautas e precipitacions mai esporadicas).

De dilatada istòria politica, l'organizacion juridica administrativa actuala se basa dins l'Amelhorament del Fòrs de 1982 que supausèt l'imbricacion juridica de la tradicion forala amb la constitucion espanhòla de 1978 a compdar de la disposicion adicionala d'aquesta darrièra. Es l'unic estatut d'autonomia que non se ditz pas atal, senon Lei de Reintegracion e Amelhorament del Fòrs de Navarra (en version redusida, Lei d'Amelhorament del Fors; atanben s'utiliza l'acronim LORAFNA).

Tradicionalament constituïe una region agrària pichona de pauc desvolopament sòcioeconomic mas actualament Navarra es una de las comunautats de major riquesa relativa e benestar sòcioeconomic, al delà de participar del creissement de la val de l'Ebre e la consolidacion de l'economia de servicis e industriala en Pampalona. En fach, la taxa de caumatge enregistrat es, coma en Aragon, de las mai baissas d'Espanha (7,41% en noveme de 2005, segon los critèris SISPE, e pròplèu al 5% segon l'Enquèsta de Poblacion Activa) e son PIB per cápita dels mai elevats.

Lo territòri navarrés correspon en tèrmes generals al de l'antica tribu dels vascons. Navarra foguèt un reialme independent fins lo sègle XVI, e sa istòria es fondamentala per compréner l'evolucion istorica de la peninsula iberica e la constitucion plurala de la societat navarresa actuala.

[Modificar] Ligams extèrnes


Comunautats autonòmas d'Espanha
Andalosia - Aragon - Astúrias - Illas Balearas - Illas Canàrias - Cantàbria - Castelha-La Mancha - Castelha e Leon - Catalonha - País Valencian - Euskadi - Extremadura - Galícia - Comunautat de Madrid - Region de Múrcia - Comunautat Forala de Navarra - La Rioja
Ciutats autonòmas
Ceuta (Sabta) - Melilla (Tamlit)


Las 50 províncias d'Espanha Bandièra d'Espanha

Álava • Albacete • Alacant • Almèria • Asturias* • Ávila • Badajoz • Illas Balearas* • Barcelona • Biscaia • Burgos • Cáceres • Cadix • Cantabria* • Castellón • Ciudad Real • Cordoba • La Coronha • Cuenca • Girona • Grenada • Guadalajara • Guipuscoa • Huelva • Òsca • Jaén • León • Lheida • Lugo • Madrid* • Málaga • Murcia* • Navarra* • Orense • Paléncia • Las Palmas • Pontevedra • La Rioja* • Salamanca • Santa Cruz de Tenerif • Saragossa • Segovia • Sevilha • Soria • Tarragona • Teruel • Tolède • Valéncia • Valhadolid • Zamora

* províncias constituent tanben una comunautat autonòma a elas solas.


Las 2 vilas autonòmas : Ceuta e Melilha