Mestièr de clerecia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mestièr de clerecia ei era literatura medievau compausada per clèrgues, ei a díder, òmes instruïts e non necessàriament sacerdòts (podien èster nòbles coma Pedro López de Ayala, jusivi coma Sem Tob, o musulmani, coma er anonim autor deth Poèma de Yusuf) que possedien uns coneishements superiors as deth trivium o triviaus, er ensenhament elementau dera epòca. Aguesti clèrgues auien corsat per contra es nauti estudis d'alavetz, era educacion superiora derivada deth quadrivium, d'a on ven era expression quaderna via, que servic entà nomentar era sua estrofa caracteristica, eth tetrastrof d'ua soleta rima.
Somari |
[Modificar] Es tres mestièrs
Mestièr ven deth latin ministerium; era Edat Mieja, rigurosament ierarquizada en tres estaments o estats, pòble, clèrgues e noblesa, se vedec representada en ambit literari per tres mestièrs que emanauen d'aguesti sectors dera societat, laboratores o trabalhadors sirvents e vassalhs deth senhor, oratores o clèrgues e defensors o militars.
- Eth mestièr de joglaria ère çò de mès popular, encara que non autant qu'es sòns autors non auessen recebut ua formacion fòrça superiora ara normau: era vertadèra literatura tradicionau deth pòble analfabèt ère alavetz orau e principaument lirica, mentre qu'es joglars divulgauen poèmes narratius compostos per gent culta, vertadèrs autors de cançons de gèsta, en tot destinar aguest producte a un public fòrça diuèrs e pòc escuelhut enes places des pòbles o des castèths, damb un estil de vèrs anisosillabic (de sillabes desiguals) de rima asonant, damb abituau esticomítia e ua retorica simpla, de manèra semi-reporgida.
- Eth mestièr de clerecia peth contrari neishec en ambits escolastics e religiosi mès cultes e utilizaue un vocabulari ampli, plen de cultismes e colors retorics, estrofisme e non tirades de vèrsi, vèrs isosillabic e regular e ua rima mès exigenta, era consonant, damb tèmes non guerrers senon religiosi e moraus e ua consciéncia clara de voler hèr "ua auta causa" qu'es joglars.
- Eth mestièr de cortesia, mens articulat qu'es auti, neishec, peth contrari, ena còrt, enes cancelleries règies, e utilizèc tostemp era forma dera pròsa entà ambits legaus e cortesans, damb era intencion educativa de formar nòbles e politics que podessen prosperar enes dificiles condicions dera regirada Edat Mieja espanhòla; ad aguesta intencion responen es nombroses compilacions de condes, es òbres istoriques e es diuèrsi escrits de Don Juan Manuel.
Eth mestièr de clerecia, totun, ei ua denominacion que possedís dus sensi, un restringit e mès omogeni e un aute ampli mès eterogeni. En sens restringit, soslinhe sonque a un grop d'òbres de caracteristiques fòrça definides que seguissen eth regatge deth Libre d'Aleixandre: eth Libre de Apoloni e es agiografies de Gonzalo de Berceo, sonque. En sens mès batani, a de veir damb totes es derivacions ulteriores (posteriores) qu'adaptèren aguest modèu a autes condicions sociaus e mentalitats: Eth "Libro de Buen Amor", eth "Rimado de Palacio", eth "Poèma de Fernán González", es "Proverbios morales" (Arrepervèris moraus) de Sem Tob, eth "Poèma de Jusuf", eca. Aguesta dusau agropacion ei mès vasta e eterogènia.
[Modificar] Cronologia
Eth mestièr de clerecía ei pròpri des sègles XIII e XIV, encara qu'en sègle XV encara apareishen òbres epigonales inspirades en aguest estudi. Es prumères produccions d'aguest movement sigueren eth Libre d'Apoloni e eth Libre d'Aleixandre, en qu'era sua dusau estrofa se'e hè explicit eth manifèst d'aguest nau estudi poetica:
-
-
-
-
- Mester traigo fermoso non es de juglaría
- mester es sin pecado, ca es de clerecía,
- fablar curso rimado por la cuaderna vía
- a sílabas cunctadas, ca es grant maestría
-
-
-
Gonzalo de Berceo, principau autor d'aguest estudi, seguic principaument eth modèu prepausat per l'òbre mèstra deth genre, eth Libre d'Aleixandre, que tanben podec compausar eth madeish o un tau Juan Lorenzo de Astorga. S'eduquèc enes estudis generaus (antecedent des modèrnes universitats) de Paléncia, a on aqueric ua solida cultura. Non siguec fraire, com se sòl creir, senon clèrgue e notari eclesiastic des monastèris de Santo Domingo de Silos e San Millán de la Cogolla, e compausèc es sòns poèmes agiografics damb era intencion, mès practica que piadosa, de fomentar es peregrinacions as relíquies que se venerauen en andús lòcs. Es autors dera quaderna via (quadrivium) voleren desmarcar-se dera metrica irregulara deth mestièr de joglaria, mès recorreren a viatges as sòns recorsi d'estil entà poder èster entenudi, donques qu'era anautita matèria que tractauen les exigie civilizar eth lenguatge e introdusir nombrosi cultismes en tot enrarir era lengua populara. Eth mestièr de clerecia ei, donques, ua des tres grani estudis literàries d'enter es sègles XIII e XIV, ath delà deth mestièr de joglaria e eth mestièr de cortesia. Ua evolucion ulteriora (posteriora) deth mestièr de clerecia en sègle XIV procurèc renauir quauquarren era monotona estrofa dera quaderna via damb ocasionaus vèrsi de setze sillabes e emistiquis d'ueit, o en tot intercalar autes composicions fondamentalament en zèjel, o en tot hèr rimes intèrnes enes emistiquis, com hec Sem Tob; per ua auta part, higec tèmes profans as religiosi e moraus, utilizèc ua major individualitat artistica e quauques hònts pròpries e biografiques e higec critica sociau conseqüéncia des tensions qu'estauen en tot dissòlver era Edat Mieja e que proviegen en darrèra instància deth desvolopament dera borgesia (satires contra eth poder igualitari des sòs que permet trincar es barrières enter estaments (Juan Ruiz), o contra es mercaders qu'enganhen entà enriquir-se (Pedro López de Ayala), eca). Fin finau en sègle XV se generalise era quaderna via de vèrsi de setze sillabes, s'abandonen es innovacions metriques e se torne as tèmes moraus e religiosi dera prumèra epòca.
[Modificar] Caracteristiques
- Son òbres elaborades per òmes instruïts e clèrgues qu'utilizen colors dera retorica e un vocabulari damb frequents cultismes (paraules extrètes dirèctament deth latin sense cambi).
- Tracten tèmes religiosi e istoriografics damb fin morau, prenudi d'autes hònts (òbres latin-medievaus lèu tostemp).
- Se creen entà esvagar (delectare) e ensenhar (docere) ara gent (veir estrofa 3 deth Libre d'Alexandre) e impulsar-la (movere) ara vertut e ara pietat.
- Estan escrites en vèrs regular, preferentament alexandrí o de catorze sillabes dividit en dus emistiquis isometrics de set sillabes cadun e separadi per ua pausa fòrta o cesura, ath contrari qu'eth mestièr de joglaria, qu'utilize vèrsi irregulari e anisosillabics e emistiquis eterométrics.
- Utilizen era rima mès dificila e exigenta, era consonant, dauant deth mestièr de joglaria, qu'utilize era rima asonant, e eth mestièr de cortesia, qu'utilize preferentament era pròsa.
- Usen coma esquèma metric preferent eth tetrastrof monorrim, e ja en sègle XIV auti mètres entà dar varietat ara monotonia estrofica, principaument zejels o variantes dera quaderna via, coma Sem Tob.
[Modificar] Evolucion
Era evolucion tematica e formau deth mestièr de clerecia rebat era evolucion dera societat deth sòn temps: d'un seguiment estricte, arrevirada o amplificacion des hònts, monometria e tèmes predominantment religiosi e moraus en sègle XIII, se passe a ua creacion mès originau e liura, ara polimetria e ara dubertura as tèmes profans en sègle XIV (bon exemple ei er Archiprèire de Hita). Posteriorament, en sègle XV, dempús dera Pèsta nera, eth Cisma d'Occident e eth neishement dera Devotio modèrna, se torne a ua religiositat lugubre e ara monometria, mès ara en quadernes vies damb vèrsi de setze sillabes (ja usades ena centúria anteriora).
[Modificar] Òbres en quaderna via
- Libre d'Apoloni
- Libre d'Alexandre, atribuït a Juan Lorenzo de Astorga o a Gonzalo de Berceo.
- Poèma de Ferran González, refundicion en quaderna via d'una cançon de gèsta.
- Castigos y ejemplos, de Catón
- Poèma de Yuçuf
- Coplas de Yoçef
- Proverbios morales, de Sem Tob
- Vida de San Ildefonso
- Libro de la miseria de omne
- Proverbios del rey Salomón
- Rimado de Palacio, de Pedro López de Ayala, cancelièr de Castelha e istorian
- Òbres de Gonzalo de Berceo: Milagros de Nuestra Señora, Vida de San Millán, Vida de Santa Oria, Vida de Santo Domingo de Silos, Martirio de San Lorenzo, Signos que aparescerán antes del Juicio, Loores de Nuestra Señora, Del sacrificio de la Misa, Duelo que fizo la Virgen María.
- Libro de buen amor, de Juan Ruiz.
[Modificar] Òbres en auti mètres
Per ua auta part, existís un cèrt numerò d'òbres que non utilizen era quaderna via e pòden considerar-se tanben laguens deth mestièr: Razón de amor con los denuestos del agua y del vino, ¡Ay Jherusalem!, Vida de Santa María Egipcíaca, Elena y María, Libro de los tres Reyes de Oriente y la Historia troyana polimétrica enter auti.
[Modificar] Òbres fragmentaries
Sonque s'an conservat fragments de diuèrses òbres: una Cançon deth rei don Alonso, sus eth rei savi e es sòns conflictes damb Sancho IV, uns imnes ath Mestièr dera Passion, ues Ores der Esperit Sant, uns Gòis dera Vèrge e ua Oracion a Santa Magdalena, des sègles XIII o XIV.
[Modificar] Òbres perdudes
S'a perdut un cèrt numerò d'òbres que pòden classificar-se laguens der estudi; atau, per exemple, un continuament dera vida d'Alexandre çò Grana titolada Es vòts deth Pavón, que coneishec e liegec don Íñigo López de Mendoza e era tralha deth quau se pèrd enes sues mans; ua Vida de Sant Toribi de Liebana, dera quau sonque podem imaginar-mos com ère per quauques ues des sues scenes que per eth que semble estan representades enes capitèus der absida centrau dera glèisa de dit monastèri, atau coma per disparières vides qu'an quedat deth sant en pròsa; e ua Vida de Sant Dimenge de Guzmán. Mès dobtosa ei era existéncia d'ua Traslacion des martirs de Arlanza per Gonzalo de Berceo.