Castèth de Pau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Entrada neoreneishença e tor Gaston Fèbus
Entrada neoreneishença e tor Gaston Fèbus

Lo Castèth de Pau que domina la capitala de Bearn e qu'ei pregondament ligat au sovier de tres sobeirans qui'u daunejèn : Gaston Fèbus, Enric de Labrit e lo Noste Enric.

Estatua deu Noste Enric a l'entada deu castèth
Estatua deu Noste Enric a l'entada deu castèth

Que muisha ua armoniosa mescladissa d'estils medievaus e Reneishença (e tanben neomedievau e neoreneishença, hrut de las restauracions realizada au cors deu sègle XIX) . Qu'ei tanben un lòc de memòria de l'istòria argeriana per'mor d'aver acesat Abd El-Kader dens la soa captivitat. La castèth que ho en purmèr ua encinta de paus qui balhèn lo son nom a la futura vila. Gaston IV de Bearn qu'i horní tres tors. Gaston Fèbus que bastí ua tor sulementària de bricas (materiau qu'empleguè tanben a Montanèr entà bastir en hasent viste) en tot gravar la soa signatura sus ua pèira ostendent la soas armas de Fois-Bearn e la mencion : "Febus me fe" (on "fe" qu'ei lo perhèit hòrt de "har", uei escrivut "he" o "hasó"). Fèbus que deishè ua hortalessa qui la Reneishença ne conservó l'estructura e las parets mes en las traucar de frinèstas en en tot l'ondrar.

Portau ostedent las armas de Gaston Fèbus e la marca Febus me fe.
Portau ostedent las armas de Gaston Fèbus e la marca Febus me fe.
Brèç deu Noste Enric, hèit dens ua carapaça de tortuga
Brèç deu Noste Enric, hèit dens ua carapaça de tortuga

Enric de Labrit e la soa molhèr Margalida de Navarra (sòr deu rei de França Francés Ièr) qu'i avón la loa cort. La loa hilha, Joana de Labrit, b'i avó Enric III de Navarra e IV de França ; aquesta neishença que ho immortalizada dab un espiat romantic dens ua seria de tablèus deu pintre Eudèni Dévéria, qui lo castèth ne possedeish un ensaj (duas versions acabadas que's toban ua au Musèu de las Bèras Arts de Pau e l'aute au Musèu Fabre de Montpelhièr. Lo musèu deu castèth que conserva lo son famós brèç : ua carapaça de tortuga qui aurè

Cort interior deu castèth
Cort interior deu castèth

miraclosment suberviscut a la Revolucion. Après la mort deu Noste Enric, lo castèth non ho pas mei la demòra deus sobirans de Navarra puish qu'aqueths, reis de França tanben, que s'estavan a París. Loís XIII, a l'escadença deu son viatge de "pacificacion" en Bearn que i signè l'Edicte d'Integracion qui ligava Bearn a França dens lo respecte oficiau deus son Fòrs.

Castèth de pau e Parlament de Navarra vists desempuish lo gave de Pau
Castèth de pau e Parlament de Navarra vists desempuish lo gave de Pau

A la Restauracion lo castèth qu'èra plan roeinat quan, en recèrca de tornar aus arradits de la soa dinastia, lo rei Loís Felip Ièr e'u restaurè. Quauques annadas après, en 1848, Abd El-Kader, presoèr de França que ho arcuelhut au castèth. Uei lo dia qu'ei un musèu nacionau de França e un simbèu, dab lo Parlament de Navarra bastit au son costat, de l'independència e de la libertat bearnesa d'autes còps.

La monarquia de julhet e l'empèri que pleèn los castèth d'ua rica colleccion istoriaca e artistica en lo bèth restaurar. La Republica que l'empleguè com ua residència oficiau deu president abans de'n har lo musèu qu'ei uei lo dia.


[Modificar] Galeria

Portau de Bearn – Acceditz aus articles sus Bearn