Hondarribia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Hondarribia | |
---|---|
|
|
![]() Blason |
![]() Bandièra |
País | ![]() |
Comunautat autonòma | Comunautat Autonòma Basca |
Província | Guipuscoa |
Comarca | Bidasoa-Txingudi |
Còde postal | 20280 |
Cònsol Mandat en cors |
Borja Jauregi Fuertes (EAJ-PNV) |
Latitud Longitud |
|
Altitud (moyenne) | mín.: 0, máx.: 543 |
Superfícia | 28,63 km² |
Populacion (INE) | 15 940 hab. (2005) |
Densitat | 556,8 ab./km² |
Gentilici | Hondarribitarra |
Sit Web | http://www.hondarribia.org/ |
Hondarribia (en castelhan: Fuenterrabía) ei un municipi de lèu 17 000 abitants plaçat en extrèm nòrd-èst dera província de Guipuscoa, Comunautat Autonòma Basca, a uns 20 km ar èst deth cap-lòc, Sant Sebastian, ena desbocadura der arriu Bidasoa, que hè de termièra naturau damb era vila francesa de Hendaia (Hendaye, en Labord). Ei ua localitat de caractèr toristic e residenciau. En era se trape er Aeropòrt de Sant Sebastian, coneishut pera sua ubicacion tanben coma Aeropòrt de Hondarribia o Fuenterrabía.
Eth nom basc dera localitat, Hondarribia, a eth significat deth gual de sable, nom qu'ei perfèctament identificable per un bascoparlant contemporanèu e qu'ath delà, a díder des istorians, poderie auer relacion damb era configuracion der espaci a on se e seiguec era poblacion. Ath long dera istòria s'a escrit de diuèrses manères, coma Hundarribia, Ondarribia, o Ondarrabia. Era mencion escrita mès anciana data deth sègle XII, en tot aparéisher per prumèr viatge ena forma actuau en un document de fins deth sègle XVIII. Ena actualitat, ath parlar en euskera, es sòns abitants nomenten en sòn pòble [honddarbi] (pronóncie's [onyarbi]), qu'ei ua forma sincopada de Hondarribia. Eth nom romanç dera poblacion, Fuenterrabía, apareish ja mencionat a principis deth sègle XIII ena carta de fondacion dera vila. En dit document, escrit en latin l'ac mencione coma Fontem Rapidum o Fontem Rapitum. Posteriorament evolucionarie aguest nom en romanç cap a Fuenterrabía en castelhan e Fontarabie, en francés, en tot estar era forma Font Rrabya documentat ena Edat Mieja. Plan s'a especulat sus eth significat etimologic deth nomene castelhan, en tot èster era paraula hònt clarament eth prumèr element deth nom e en tot èster eth dusau element quauquarren mès escur. Hè quauqui sègles s'estenec era ipotesi qu'aguest dusau element ère rabí, en tot dar a enténer ua origina ebrèa des sòns abitants. Ena actualitat era version mès estenuda enter es lingüistas ei aquera que cre qu'eth nom romanç dera poblacion sorgic coma ua evolucion deth nom basc que perdec eth sòn significat originau. Es abitants de Hondarribia sòlen recéber eth subernòm de vikings per causa de que se ditz que i a bastants mès persones rosses en Fuenterrabía qu'enas localitats limítrofas, eth que a solut èster atribuït ar eretatge d'ancianes incursions vikings.
Hondarribia està plaçada en arribatge oèst de Badia de Txingudi. Aguesta badia està formada pera desbocadura der arriu Bidasoa, e esperlongue era termièra internacionau enter França e Espanha que ja diboishaue er arriu Bidasoa en sòn darrèr tram. Ath torn de dita badia se dispausen es localitats de Hondarribia, Irun (per la partís sud) e era bascofrancesa de Hendaia (en arribatge aguest) en tot configurar un consòrci transtermierèr coneishut coma Bidasoa-Txingudi. Era primitiva ubicacion de Hondarribia ère ua petita altitud que dominaue era badia, encara qu'ena actualitat era ciutat a creishut pes terrens plans que la entornejauen. Aguesti terrens pròplèus ara badia èren ancianament maresmes e arenals que sigueren dessecats en grana part e cubèrts d'òrtes. Actuaument estan subjèctes a ua grana pression demografica e de bastiment d'edificacions. Encara subsistissen vestigis dera anciana condicion dera zòna e se conserven quauques zònes lacustres (de lacs), atau coma canaus. Cap ath sud-oèst eth tèrme municipau de Hondarribia s'esperlongue per ua zòna de pujols baishi d'escassa altitud qu'estan drenats per petiti afluents deth Bidasoa enter es quaus destaque era regata de Jaizubia. Peth nòrd-oèst, eth panorama càmbie totaument donques que se trape era mola dera Montanha Jaizkibel. Aguesta montanha cor parallel ara Mar Cantabrica d'aguest a oèst damb ua altitud mieja de 400 mètres, qu'a eth sòn punt mès naut ena piòisha de San Enrique (547 mètres) plaçat just en limit occidentau deth tèrme municipau. Era còsta està formada per arròc-segadi damb era excepcion de quauqua petita cale. Peth sud què de manèra fòrça costeruda cap ara zòna baisha deth municipi abantes comentada. En limit orientau dera montanha e apròp dera poblacion de Hondarribia se trape eth Cap Higer, aguest accident geografic que se pòt considerar coma eth començament (o fin) deth Jaizkibel o deth Pirenèus protegís era Badia de Txingudi e era plaja de Hondarribia des embats dera Mar Cantabrica. Hondarribia explique damb ua grana plaja, plaçada enter Higer e eth pòble, qu'ei eth vestigi des arenals que ancianament aucupauen grana part dera zòna.
[Modificar] Istòria
Es tralhes mès ancianes de preséncia umana en tèrme municipau de Hondarribia se remonten ath periòde d'eth Eneolitic-Edat deth Bronze. Se tracte de diuèrsi dolmens e cromlechs plaçadi ena montanha Jaizkibel. Era tradicion ditz qu'eth rei visigotic Recared siguèc eth fondador dera poblacion, mès aguest hèt semble fòrça incert. Fondarribia apareish mencionada en un tèxte escrit per prumèr viatge en sègle XIII com Undarribia, ua varianta deth sòn nom basc. Era fondacion dera poblacion coma vila se realize en 1203, quan eth rei castelhan Alfonso VIII li concedís era Carta Pòble e eth Fors de Sant Sebastian. Aguest hèt se produsic escassamente tres ans dempús qu'eth reiaume de Castelha arravassesse Hondarribia a eth reiaume de Navarra. Prumèrament era jurisdiccion de Hondarribia s'estenie des der arriu Bidasoa enquia Badia de Pasaia (Pasajes, Passatges) (alavetz Pòrt de Oiarso). Quedauen per autant laguens dera sua jurisdiccion Irun, Lezo, era val d'Oiartzun, Errenteria e Pasaia de San Joan. Aguestes localitats anarien en tot separar-se damb eth pas des ans de Hondarribia, en tot començar per Errentería e Oiartzun en sègle XIV, en tot seguir per Irun en 1766, Pasaia de San Juan en 1771 e fin finau Lezo en 1833. Hondarribia auec en moment dera sua fondacion un gran valor estrategic entà Castelha. D'ua banda permetie establir contacte terrèstre enter Castelha e França, país en quau es monarques castelhans explicauen damb feus e importants interèssi; de ua auta faiçon permetie empedir era gessuda naturau de Navarra ara mar a trauèrs der arriu Bidasoa e fin finau brindaue en Castelha un nau pòrt maritim. Er emplaçament estrategic de Hondarribia dauant de França e era preséncia enes sòns voltants de guals que permetien crotzar eth Bidasoa convertiren ara localitat en ua plaça fòrta d'importància. Era localitat siguec emmurallada (es murs encara se conserven aué dia) e sofric nombrosi sètges ath long dera sua istòria. Cada viatge qu'esclataue ua guèrra entre França e Espanha, era localitat ère era prumèra a èster atacada pes francesi. Es sètges militars que viuec era vila pendent era istòria sigueren es següents: En 1280 tropes deth rei francés Felipe III eth Gausat, en guèrra damb eth rei castelhan Alfonso X eth Savi, sagen préner sense èxit era vila. En 1476 eth rei Luis XI de França ocupa Guipuscoa e met Hondarribia baish lòc. Ei ua operacion en supòrt deth rei portugués Alfonso V de Portugau e ara sua hemna e candidata ath tròn de Castelha Juana era Beltraneja. En 1521 çò legitim rei de Navarra, Enric II, damb ajuda de França sage recuperar eth sòn reiaume, arrabassat en 1512 per Ferndinand eth Catolic. Es tropes navarreses prenen, dempús de dotze dies de sètge era vila e eth castèth d'Hondarribia, eth 18 d'octobre de 1521. Dus ans dempús a principis de hereuèr de 1524, eth condestable (ena Edat Mieja, òme qu'exercie era prumèra dignitat dera milícia, armada, tropa) de Castelha, Iñigo Fernández de Velasco virèc era vila. Aquiu delà estèren en tot resistir uns dus cents navarreses, enter eri çò de mès soslinhat ère D. Pedro de Navarra, hilh d'eth mariscal Pedro de Navarra. Era fortalesa se rendèc (capitulèc) eth 25 de març de 1524, mejançant negociacion, dempús d'ua concession d'ua amnistia per part de Carlos I d'Espanha. En 1638 en marc dera Guèrra des Trenta Ans, sofrís eth sòn sètge mès famós. Era fin d'aguest sètge ei celebrat cada an pes sòns abitants damb er "Alarde" (era Parenceria). En 1719 pendent es postguèrra dera Guèrra de Succession Espanhòla. En 1794 ei assetjada pendent era Guèrra dera Convencion. En 1836 era vila ei atacada pendent es Guèrres Carlistes per un còs expedicionari britanic.
![]() |
Comunas de la província de Guipuscoa dins la Comunautat Autonòma Basca
|
Abaltzisketa | Aduna | Aia | Aizarnazabal | Albiztur | Alegia | Alkiza | Altzaga | Altzo | Amezketa | Andoain | Anoeta | Antzuola | Arama | Aretxabaleta | Arrasate | Asteasu | Astigarraga | Ataun | Azkoitia | Azpeitia | Baliarrain | Beasain | Beizama | Belauntza | Berastegi | Bergara | Berrobi | Bidegoian | Deba | Eibar | Elduain | Elgeta | Elgoibar | Errenteria | Errezil | Eskoriatza | Ezkio-Itsaso | Gabiria | Gaintza | Gaztelu | Getaria | Hernani | Hernialde | Hondarribia | Ibarra | Idiazabal | Ikaztegieta | Irun | Irura | Itsasondo | Larraul | Lasarte-Oria | Lazkao | Leaburu | Legazpi | Legorreta | Leintz-Gatzaga | Lezo | Lizartza | Mendaro | Mutiloa | Mutriku | Oiartzun | Olaberria | Oñati | Ordizia | Orendain | Orexa | Orio | Ormaiztegi | Pasaia | Sant Sebastian | Segura | Soraluze | Tolosa | Urnieta | Urretxu | Usurbil | Villabona | Zaldibia | Zarauz | Zegama | Zerain | Zestoa | Zizurkil | Zumaia | Zumarraga | ![]() |