Renaishença
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era Renaishença (reg. Renaissença)[1] ei un nom que s'aplique ara epòca artistica (e per estenduda culturau) que da començament ara Edat Modèrna. Eth tèrme procedís dera òbra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors e arquitèctes famosi, publicada en 1570, mès enquiath sègle XIX aguest concèpte non recep ua amplia interpretacion istoricoartistica. Totun, Vasari auie formulat ua idèa determinanta, eth nau neishement der art antic grèc e roman, que pressupausaue ua mercada consciéncia istorica individuau, fenomèn completament nau ena actitud esperitau der artista. De hèt era Renaishença trinque, conscientament, damb era tradicion artistica dera Edat Mejana, ara que qualifique, damb plen mesprètz, coma un estil de barbars o de veires. E damb era madeisha consciéncia s'opause ar art contemporanèu deth Nòrd d'Euròpa. Dempuish ua perspectiva dera evolucion artistica generau d'Euròpa, era Renaishença signifique ua rompedura damb era unitat estilistica qu'enquia aqueth moment auie estat supranacionau.
Somari |
[Modificar] Estapes
Desparières estapes istoriques mèrquen eth desvolopament dera Renaishença. Era prumèra a coma espaci cronologic tot eth sègle XV, ei eth nomentat Quattrocento, e compren era Renaishença primairenca que se desvolope en Itàlia. Era dusau afècte eth sègle XVI, se nomente Cinquecento, e eth sòn domeni artistic demore referida ara Nauta Renaishença, que se centre en prumèr quatau deth sègle. Aguesta estapa desboque cap a 1520-1530 en ua reaccion anticlassica que conforme eth Manierisme. Mentre qu'en Itàlia s'estaue en tot desvolopar era Renaishença, ena rèsta d'Euròpa se manten eth gotic enes sues formes tardives, situacion que se mantierie, exceptat quauque cas concret, enquia començaments deth sègle XVI. En Itàlia er afrontament e convivéncia damb era Antiquitat Classica, considerada coma un legat nacionau, proporcionèc ua ampla basa entà ua evolucion estilistica omogenèa e de validesa generau. Per açò, aquiu delà, ei possible eth sòn sorgiment e precedís a totes es autes nacions. Dehòra d'Itàlia era Antiquitat Classica supausarà un cabau academic assimilable, e eth desvolopament dera Renaishença depenerà constantament des impulsi mercadi per Itàlia. Artistes importadi dempuish Itàlia o formadi aquiu delà, hèn eth ròtle de vertadèrs transmeteires. De manèra generica se pòden establir es caracteristiques dera Renaishença en:
- Era tornada ara Antiquitat. Ressorgiràn autant es antiques formes arquitectoniques, coma er orde classic, era utilizacion de motius formaus e plastics antics, era incorporacion d'antiques credences, es tèmes de mitologia, d'istòria, atau coma era adopcion d'antics elements simbolics. Damb açò er objectiu non serà ua còpia servila, senon era penetracion e eth coneishement des leis que sostien er art classic.
- Sorgiment d'ua naua relacion damb era Natura, que va unida a ua concepcion ideau e realista dera sciéncia. Era matematica se va a convertir ena principau ajuda d'un art que se preocupe de contunh a fondamentar racionaument eth sòn ideau de beutat. Era aspiracion d'accedir ara vertat dera Natura, coma ena Antiquitat, non s'oriente hège eth coneishement de fenomèn ocasionau, senon hège era penetracion dera idèa.
- Era Renaishença hè ar òme mesura de totes es causes. Coma art essencialament culturau pressupause en artista ua formacion scientifica, que li hè desliurar-se d'actituds medievaus e elevar-se ath mès naut reng sociau. Es motius, causes e certituds istorics que permeteren de desvolopar eth nau estil se remonten ath sègle XIV quan, damb eth Umanisme, auance un ideau individualista dera cultura e un prigond interès pera literatura classica, qu'acabarie en tot dirigir, forçadament, era atencion sus es rèstes monumentaus classics.
[Modificar] Es Estats italians coma cunhèra dera Renaishença
Era Peninsula Italica estaue formada per ua sèrie d'estats, com Venècia, Florença, Milan, eth Papat e Nàpols. Era pression que s'exercís dempuish er exterior empedic que, coma en autes nacions, se desvolopèsse era union des reiaumes o estats; totun, si que se produsic eth refortiment dera consciéncia culturau des italians. Des d'aguesti motius sigueren es ciutats es que se convertiren en centres de renauiment artistic. A Florença eth desvolopament d'ua rica borgesia ajudarà ath desplegament des fòrces dera Renaishença, era ciutat se convertís en punt de partida deth nau estil, e sorgissen, dejós der emparament des Medici, es prumères òbres que d'aciu se van a esténer ara rèsta d'Itàlia.
[Modificar] Artistes importants dera Renaishença
- Fra Angelico
- Giotto
- Hieronymus Bosch
- Pieter Brueghel eth Vièlh
- Pieter Brueghel eth Joen
- Jan Brueghel eth Vielh
- Jan Brueghel eth Joen
- Filippo Brunelleschi
- Donatello
- Sandro Botticelli
- Albrecht Dürer
- Miquel Àngel
- Rafèu
- Leonardo da Vinci
- Jan van Eyck
- Rogier van der Weyden
- Palestrina, compositor e musician italian
- Tomás Luis de Victoria, compositor e musician castelhan
- Ginés Pérez de la Parra, compositor e musician valencian
[Modificar] Ligams
[Modificar] Nòtes
- ↑ Rarament se tròbe tanben era forma Renaishement (reg. Renaissement).