Echinoidea

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Orsin
Orsin
Classificacion classica
Renhe Animalia
Embrancament Echinodermata
Sosembr : Eleutherozoa
Superclassa Cryptosyringida
Classa
Echinoidea
Leske, 1778
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Los Orsins (equinids) son de creaturas de mar espinosas vivent dins totes los oceans del mond. La talha mejana adulta es entre 3 e 14 centimètres.

Son d'invertebrats marins de l'embrancament dels Echinodermata (Equinodèrmes), del grèc echinos, « espina » e derma « dèrma ». Son de parents pròches dels congombres de mar e de las estelas de mar.

Somari

[Modificar] Descripcion

Lor còs esferic es protegit per una cauquilha dura o entièrament recobèrta d'espinas aceradas.

Se desplaçan lentament en utilizant lors espinas mobilas e lors podias o pseudopòdes (pichons tubes situats entre las espinas, emplenats d'aiga e que fan ventosa a lor extremitat). Aqueles podias constituisson l'aparelh ambulacrari de l'orsin.

[Modificar] Plaça dels orsins dins lo mond animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) ♦ Crocodils Marsupials ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt)   ♦ Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primatas ♦ Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
♦ Ongulats

[Modificar] Liste des sous-classes

  • sous-classe Euechinoidea Bronn, 1860
    • superòrdre Atelostomata Zittel, 1879
      • òrdre Cassiduloida Claus, 1880
      • òrdre Spatangoida Claus, 1876
    • superòrdre Diadematacea Duncan, 1889
      • òrdre Diadematoida Duncan, 1889
      • òrdre Echinothurioida Claus, 1880
      • òrdre Pedinoida
    • superòrdre Echinacea Claus, 1876
      • òrdre Arbacioida Gregory, 1900
      • òrdre Echinoida Claus, 1876
      • òrdre Phymosomatoida
      • òrdre Salenioida
      • òrdre Temnopleuroida Mortensen, 1942
    • superòrdre Gnathostomata Zittel, 1879
      • òrdre Clypeasteroida A. Agassiz, 1872
      • òrdre Holectypoida Ducan, 1889
  • sous-classe Perischoechinoidea M'coy, 1849
    • òrdre Cidaroida Claus, 1880

[Modificar] Vejatz tanben

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

[[wikispecies:{{{wikispecies}}}|   ]]

Inventari de l’espècia sus Wikispecies.