Enric II de Navarra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Enric II Navarra, tanben conegut con Enric de Labrit, en francés Jean d'Albret (Sangüesa, lo 18 d'abriu de 1503 - Pau, lo 25 de mai de 1555), que ho rei de Navarra (mes sonque dab lo contraròtle efectiu de la Baisha Navarra), comte de Foish, de Peirigòrd, de Bigòrra e de Labrit e vescomte de Bearn.
Hilh de Joan de Labrit e de Catarina de Fois, en 1517 qu'eretè de la soa defunta mair lo títou de rei de Navarra a maugrat qui no'u demoressi pas sonque la Baisha Navarra, la resta estant ocupada per Espanha qui non podèva pas acceptar la proximitat enter los Labrit (e lo lor reiaume de Navvarra donc) e lo rei de França Francés Ièr. Durant lo regnat d'aqueste la question d'un retorn de la Hauta Navarra que ho discutida mantun còp dab Carles V (qui, peu son costat, e esperava recuperar Borgonha, la tèrra deus son ajòus) mes shens cap resulta. L'armada francesa que trauquè los Pirenèus en 1521 entà tornar préner la Hauta Navarra mes fin finala los espanhòu que'u acassèn en entrar quitament en Bearn.
Henric de Labrit que ho hèit presoèr a la batalha de Pavia mes, totun, que se las ac virè entà escapar. En 1526 qu'esposè Margarida d'Angolema, veusa de Charles, duc d'Alençon e sòr de Francés Ièr. Que vadó atau Margarida de Navarra e qu'e la famosa escrivana francesa autora de l'Eptameron qui la soa narracion e s'escad a Sarrança. En hemna de letras qu'èra, Margarida qu'atirè a la cort de Pau mantun umanistes en bèth preparar l'arrivada de la Reforma en Bearn.
Deu maridatge de Margarida de Navarra e Enric de Labrit que neishó la futura reina Joana de Labrit, mair deu Noste Enric.
Precedit per Catarina I de Navarra |
![]() Vescomte de Bearn |
Seguit per Joana de Labrit |
![]() |
Portau de Bearn – Acceditz aus articles sus Bearn |