Agnatha
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Agnats | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Lampresa de ribièra (Lampetra fluviatilis) | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Animalia | ||||||||
Embrancament | Chordata | ||||||||
Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
Superclassa | |||||||||
Agnatha — autor incomplet —, data de precisar |
|||||||||
Taxons de reng inferior | |||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Lo taxon dels agnats (del grèc a, sens e gnathos, maissa), o ciclostòmes (que significa "boca en forma de cercle"), es una classa dins la sistematica tradicionala, que recampa d'animals de còrde dorsala e de cran, mas sens maissas. Lor vida en mitan aqüatic los a fach longtemps classar demest los peisses.
Lo taxon es pas considerat coma monofiletic, e deu èsser considerat coma obsolèt dins una classificacion filogenetica. Las mixinas son estadas separadas dels vertebrats, las lampresas i demorant.
[Modificar] Classificacion
Las mixinas e lampresas partejan de caractèrs morfologics ancestrals a totes los craniats, que seràn perduts çò los gnatostòmes (qu'an de màssias). Lor boca rudimentària, que se compòrta coma una ventosa, possedís pas de maissas, e pòt doncas pas modificar sa dobertura. Lor esquelèt es cartilaginós e compausat d'una capsula craniana e d'una colonna vertebrala sens còstas.
Se los agnats actuals son pauc nombroses, cal gardar a l'esperit que de nombroses fossils d'agnats son presents dins los sediments del paleozoïc. Los agnats foguèron los totes primièrs craniats a aparéisser.
Notam enfin per çò que concernís l'aparicion de la maissa dels gnatostòmes ("peisses" de maissas, tetrapòdes), que los òsses del parelh de branquias la mai anteriora dels agnats sembla èsser omològa de maissas dels gnatostòmes ; una origina fòrt risolièra quand òm i pensa !
[Modificar] Plaça dels agnats dins lo renhe animal
Lo mond animal:
|
|||||||
* Unicellulars procaryotes (cellula sens nuclèu) | ♦ Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. | ♦ Bivalves (cauquilhatges) | |||||
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu) | ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...) | ||||||
>* Esponja (organisme multicellular) | ♦ Mollusques | ♦ Cefalopòdes (Pofres, sepias) | |||||
>* Polip: idras, coralh e medusa | |||||||
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian | ♦ Trilobits (de doas a 24 patas - atudat) | ||||||
>* Peisses agnats (sens maissas) | ♦ Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas) | ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas) | |||||
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) | ♦ Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. | ♦ Domaisèlas | |||||
>* Peisses tipics (peisses ossoses) | ♦ Sèrps | > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota). | ♦ Babaròts, mantas, termites. | ||||
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) | ♦ Dinosaures (atudat) | ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh). | |||||
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) | ♦ Crocodils | ♦ Marsupials | ♦ Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...) | ||||
>* Reptils primitius (Amniòtes de tipe Lausèrt) | ♦ Tortugas | ♦ Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) | ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...) | ||||
♦ Ausèls | ♦ Quiroptèrs (Ratapenada) | ♦ Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga | |||||
♦ Primatas | ♦ Diptèr (moscas) | ||||||
>*Mamifèrs primitius tipe monotrèma | ♦ Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) | ♦ Lepidoptèr (parpalhòl) | |||||
♦ Carnivòrs | ♦ | ||||||
♦ Ongulats | ♦ |
[Modificar] Ligams extèrnes
- Referéncia Fauna Europaea : Agnatha (en)
- Referéncia ITIS : TSN 159693 Agnatha (en)