Cels
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cels (grèc: Κέλσος) foguèt un filosòf grèc que visquèt al sègle II e escriguèt desparièrs tèxtes contra lo Cristianisme, responduts al sègle III per Origenes. Son òbra mai coneguda, lo Discors Vertadèr (Λόγος 'ΛληΘής), foguèt criticada per Origenes dins son òbra Contra Cels, escricha entre 70 e 80 ans dempuèi e mercés a la quala se conserva una partida de l'òbra de Cels.
[Modificar] Vida
Se sap fòrça pauc sus sa vida. Qualqu'uns l'an identificat amb un filosòf epicuri, qu'avriá escrich tanben una òbra nomenada «Contra los mags» e seriá estat contemporanèu del filosòf Lucian (qui li dedica las òbras «Alejandro» o lo «Fals profèta») mas aquesta interpretacion es estat fòrtament responduda per de teològs e exegètas per que la filosofia fondamentala de Cels seriá platonica. I a fin final los que consideran que la filosofia de Cels èra estoïca. Es interessant far notar qu'Origenes contribuït al error per qu'a viatges nomena Celso "epicuri" (Contra Cels: E 8.20.21; 2.60: III 34.48.79; IV 54-75; V 3) mentre que los tèxtes que cita manifèstan una concepcion platonica per part de son rival. Aquò pòt s'explicar per que, coma lo meteis Origenes esclarís al començament de son òbra, quand l'escriguèt (l'an 248 dC), que Cels ja èra mòrt. Altra explicacion dels errors èra l'eclecticisme reinant a l'ambient intellectual d'aquest periòde istoric. Tanben s'a de reconéisser que la majora partida de las citas d'Origenes(que segon los istorians corresponderiá al navanta per cent del libre de Cels) son pas filosoficas senon de referéncias a las criticas e trufas de la religion cristiana que fa Cels, barrejadas amb frequentas allusions al domèni de Cels de tot lo coneissement (panta oida). Origenes profita aquesta expression per se trufar de Cels per que los filosòfes tostemp se definiron coma amants del coneissement e pas coma coneisseire plens. Lo cèrt es que Cels demòstra mestrejar las tendéncias filosoficas de la epòca, e tanben sembla aver liejut la Bíblia, mantun evangèlis apocrifes e los primièrs escriches dels paires apologetas. Se cre que, per la creissenta propagacion del cristianisme -ja denonciada per Plini-, Cels dirigiguèt sos escriches contra aquesta religion e especialament per compensar las conversions entre los pagans.
[Modificar] Obratge
Dins son òbra Doctrina vertadièra (segon d'autres traductors Discors sus la vertat) se trufa de Jèsus Crist, en disent qu'ère lo filh d'una josiva e d'un soldat roman, qu'aviá practicat la magia qu'aprenguèt en Egipte e que per autant se ganhèt mantun discipuls d'entre lo pòble mai miserable e digne de compassion. Çaquelà, per Cels l'argument mai fòrt en contra de Crist es sa mòrt afrontosa sus la crotz, absoludament indigna d'una divinitat. Compara dempuèi elos relats de la resurreccion amb los que circulavan d'autres personatges de la cultura grèca. De la critica a Jèsus, passa a la de sos seguidors e lors doctrinas. Segon Celso los crestians contribuïren a la creacion d'un estat dintre de l'Estat: participan pas de los cultes e fèstas, nègan las tradicions de lors ancessors. Al delà èran gent de la pejor traça o espècia: ignorants, praubes, supersticioses, venduts... Çaquelà, per causa de la situacion de l'empèri, les demanda de partejar d'una aliança politica que permetèsse un novèl enriquiment de l'empèri.