Salamon (Bíblia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Salamon (omonimia). 

Salamon (en ebrèu: שלמה, Shelomò; en arab, سليمان, Sulaïman) siguec eth tresau e darrèr rei de tot Israèl, en tot includir eth reiaume de Juda. Bastic eth Temple de Jerusalèm e siguec celebre pera sua sabença, riquesa e poder, segontes era Bíblia se li considère er òme mès savi qu'a existit ena Tèrra. Se li atribuís era autoria dera Cantic des Cantics e tanben deth libre des Arrepervèris (Proverbis). Ei eth protagonista de fòrça legendes posteriores, e se li considère tanben un des mèstres dera Cabala. Ena Bíblia se ditz deth rei Salamon que: eiretèc un immens empèri conquistat peth sòn pair David que s'estenie des deth Nil en Egipte enquiar arriu Eufrates en Mesopotámia (1 Reis 4:21; Gen. 15:18; Deut. 1:7,11:24; Jos. 1:4; 2 Sam. 8:3; 1 Cron. 18:3). Auie ua grana riquesa e sabença (1 Reis 10:23). Administrèc eth sòn reiaume a trauèrs d'un sistèma de 12 districtes (1 Reis 4:7). Possedic un gran arèm, eth quau includie a "era hilha deth faraon" (1 Reis 3:1; 1 Reis 11:1,3; 1 Reis 9:16). Aunorèc a auti dius en sòn vielhèr (1 Reis 11:1-2,4-5). Consagrèc eth sòn reinatge a grani projèctes de bastiment (1 Reis 9:15,17-19).

[Modificar] Eth nom

Eth nom Salamon signifique "pacific". Eth nom que Diu li da a Salamon en Tanakh, Bíblia o Antic Testament, ei Jedidia, ידידיה, que vò díder "estimat per Diu" (2Samuel 12:25). Quauqui autors considèren que Salamon serie eth "nom reau", aquerit peth personatge ath pujar ath tròn.

[Modificar] Eth relat biblic

Salamon siguec eth dusau des hilhs qu'aueren David e Betsabè. Ena Bíblia, eth profèta Natan informe a David que Diu a ordenat era mòrt ath sòn prumèr hilh coma puniment peth pecat deth rei, qui auie enviat ara mòrt a Uria, espós de Betsabè, entà maridar-se damb era sua esposa (2Samuel 12:14). Dempús d'ua setmana d'oracion e dejun, David sabec era notícia dera mòrt deth sòn hilh, e assolacèc a Betsabè, que quedèc embarassada de Salamon. Era istòria de Salamon se narre en Prumèr Libre des Reis, 1-11, e en Dusau Libre des Croniques, 1-9. Succedic ath sòn pair, David, en tròn d'Israèl cap ar an 970 aC (1Reis 6:1). Eth sòn pair ac escuelhec coma successor, a instàncies de Betsabé e Natan, encara qu'auie hilhs de mès edat aguts damb autes hemnes. Siguec elevat ath tròn abantes dera mòrt deth sòn pair, donques qu'eth sòn frairastre Adonía s'auie proclamat rei. Adonía siguec mès tard executat per orde de Salamon, e eth sacerdòt Abiatar, eth sòn partidari, siguec depausat deth sòn cargue, en quau siguec remplaçat per Sadòc. Deth relat biblic semble dedusir-se qu'a er enlairament de Salamon ath poder auec lòc ua espurga enes quadres dirigents deth reiaume, que sigueren remplaçadi per persones leiaus ath nau rei. Ena Bíblia se destaque era sabença de Salamon, e se cite coma exemple eth nomendat jutjament de Salamon (1Reis 3:16-28). Tanben se destaque era prosperitat deth sòn reiaume, que coïncidic damb eth moment de major esplendor dera monarquia israelita. Salamon s'entornegèc de toti es luxes e era granesa extèrna d'un monarca orientau. Mantenguec en generau era patz damb es reiaumes vesins, e siguec aliat deth rei Hiram I de Tir, qui li auxilièc en fòrça des sues empreses. Assolidèc eth poder politic d'Israèl ena region en tot contractar matrimòni damb ua des hilhes deth faraon d'Egipte. Emprenec nombroses òbres arquitectoniques, enter es quaus destaque per sus de totes eth bastiment deth Temple de Jerusalèm coma lòc entara permanéncia dera arca dera Aliança (1Reis 6), encara que destaque tanben eth bastiment d'un fabulós palai, ena quau invertic tretze ans, e òbres publiques coma eth bastiment d'un terralh qu'unie eth temple damb era ciutat de Jerusalèm. Enes sòns bastiments participèc un gran numerò de tecnics estrangèrs, coma paredèrs e bronzistes de Tir o carpentièrs (fustièrs) de Gebal. Enter toti eri destaque er arquitècte Hiram (1Reis 7:13-14), e s'importèren luxosos materiaus procedenti de Fenícia. Pendent eth sòn long reinatge de 40 ans era monarquia ebrèa auec eth sòn moment de major prosperitat economica. Era seguretat intèrna e eth contraròtle des vies de comunicacion facilitèren ua amplia expansion deth comèrç ebrèu. Se ditz ena Bíblia (1Reis 9:28) qu'es sues naus arribèren enquia Ofir, en quauque lòc dera Mar Vermelha, a on carguèren 14.300 quilòs d'òr e er esplendor deth sòn talh impressionèc ara reina de Saba. Totun, ena dusau meitat deth sòn reinatge, queiguec ena idolatria, indusit pes sues nombroses esposes estrangères. Cossent damb 1Reis, 11:3, auec sèt centes hemnes reines e tres centes concubines, e es sues hemnes li desvièren eth còr (1Reis 11:3). Aguest pecat siguec, segontes era Bíblia, era causa qu'ara sua mòrt se dividisse eth reiaume d'Israèl. Jeroboàm se rebelèc e siguec nomenat rei de dètz des dotze tribus d'Israèl (totes exceptada Judà e Benjamin). Coma rei d'aguestes dues darrères, damb capitau en Jerusalèm, li succedic eth sòn hilh Roboàm, era mair deth quau ère Naamá, ammonita.

[Modificar] Era sua preséncia en autes cultures

  • Ena tradicion dera Glèisa ortodoxa etiop, se soslinhe que Salamon auec un hilh damb era reina de Saba, nomendat Menelik I, qui serie futur rei d'Etiòpia; e qui era tradicion ditz que trèigui era Arca dera Aliança d'Israèl, en tot portar-se-la ath sòn reiaume.
  • Ena tradicion araba e laguens deth libre des mil e ua nets, se li coneish coma Sulaïman, hilh de Daud (Salamon, hilh de David), e ei considerat eth Senhor des Ifrit (gènis).