Socialisme utopic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo socialisme utopic o premodern es un concèpte ambigu dintre del qual s'includisson des de protoanarquistas fins a liberals. Lo tèrme socialisme apareis de manièra simultanèa en França e Anglatèrra a la decada de 1830, mas son contengut era alavetz pauc definit. Tota la primèira mitat del sègle XIX veirà sorgir un grand nombre de doctrinas de reforma sociala que diferisson radicalament de las utopias renaissentistas e de las efusions sentimentalas de l'Illustracion, fondamentalament per que los autors novèls se trapan amb un problèma que lors antecessors avián pogut pas imaginar: las catastroficas consequéncias socialas de la Revolucion industriala.

Somari

[Modificar] Los primièrs movements

Las primièras denóncias seriosas de la situacion vieràn del movement ludita, en referéncia al líder Ned Ludd. Consistís dins un movement violent e pauc organizat que denóncia lo maquinisme, ja que ve las maquinas coma las colpablas del progressiu deteriorament de la situacion dels trabalhadors. En 1815 i aguèt una granda explosion ludita en Anglatèrra, amb era destruccion de maquinas per tot lo país. En 1819 Sismondi critiquèt des d'una optica pessimista e reaccionària los efèctes de la revolucion industriala, per que considerava que la concurrència liura (la possibilitat que totòm accedisque amb las meteissas condicions dins lo mercat) produsiá pas d'armonia dels interèsses ni d'igualtat de las condicions, senon la concentracion progressiva de las fortunes. D'aquesta concentracion se'n derivarián las crisis de superproduccion e, alloc de melhorar la situacion dels obrèrs mejançant la granda industria, l'empejorava. Al delá, las legislacions dels govèrns britanics afavorián l'esplecha sociala e l'injustícia, especialament la reforma electorala de 1832 que redusit considerablament lo cens de votants, la lei d'indigents de 1834 e d'autras leis suls meteisses colectius que dins la practica donavan de man d'òbra semiesclava als fabricants.

[Modificar] Caracteristicas del socialisme utopic

Fòrça influït per l'Illustracion, l'utopisme a una vision positiva der l'Istòria e de l'òme, qu'es considerat bon per natura. Per aquò met de manifèst las contradiccions entre la justícia sociala coma aspiracion del liberalisme e la realitat. A diferéncia de Marx, los utopistas an pas en compta lo papèr de la lucha de classas dins l'istòria, per qu'es un movement elitista, aluenhat de las masas obrèras. Malgrat aquò, los utopistes foguèron los primièrs en plantejar fòrça dels postulats de l'obrerisme: l'internacionalisme, l'intervencionisme de l'Estat, la lucha armada revolucionària, la transformacion del modèl social...

[Modificar] Tendéncias del socialisme utopic

[Modificar] Lo socialisme productivista

Henri de Saint-Simon, amassa amb Louis Blanc, es son representant mai important. Fòrça influenciat per l'Enciclopèdia e lo cientifisme, atal coma per la Novèla Atlàntida de Francis Bacon, cre que lo poder deu èsser dins las mans dels scientifics e desl industrials. Encara que admet pas de classas socialas, distinguís entre los productors, donc, los industrials, e los ociosos, en donant un valor suprèm al trabalh. Grand defensor de l'intervencionisme de l'Estat per promòir lo cambiament, prepause d'abolir lo dreit d'eretatge e nacionalizar los mejans de produccion. Cre que las elèits son bonas, e que sonque cal que se mantengan fidèles al cristianisme dins son versant mai umanista per tal d'assegurar lo ben social. Louis Blanc, per contra, representa la revolucion des del poder. Pendent l'ondada revolucionària de 1848 fondèt los Talhèrs nacionals, a mejan camin entre una cooperativa e un sindicat, qu'èran un reflèxe de sa principala aportacion teorica: que lo trabalh es un dret e, coma tal, s'a de garantir. Sa ideologia es condensada dins son assag L'organizacion del trabalh, de 1839, ont afirma que la pression de la competéncia es la causa de totes los mals que patís la societat.

[Modificar] Lo socialisme associacionista

Aqueste tipe voliá pas melhorar lo modèl social existent, senon establir un novèl a comptar de formas novèlas d'associacion comunala.

[Modificar] Robert Owen

Un dels mai coneguts defensors es lo gallès Robert Owen, fòrça interessat dins la morala, per que considerava que l'unica manièra d'aténher una societat novèla èra a travèrs de la formacion integrala, fisica e morala dels òmes e las femnas se podriá far qu'actuèssen racionalament. Sa ideologia se basa sus quatre puntals:

  • Filantropia patronala. El meteis la practiquèt dins sa fabrica, en bastissent d'escòlas e lotjaments dignes per sos trabalhadors, en aumentant los salaris e en redusint la jornada...
  • Recors a l'Estat. Las leis an d'apuntar lo camin, per exemple en establissent las condicions del trabalh infantil.
  • Comunisme agrari. L'objectiu final es una societat que son industria se diluisca dins l'agricultura e la proprietat siaga collectiva.
  • Socialisme mutualista e cooperatiu. La mesura del valor es lo trabalh, es pas l'argent ni la ofèrta ni la demana. Arribèt a prepausar l'establiment d'un banc ont s'i escambièsson de bons de trabalh.

Coma se ve, es una doctrina facilament assimilabla per la borgesia, ja que las idèas d'Owen son un barrejadís d'utilitarisme e idealisme pauc definit. Al delà, l'idèa que la reforma sociala es possible d'aténher amb independéncia de la lucha politica e de la presa del poder tanben interessava a la borgesia. Owen arribèt a despartir d'accions de sa fabrica entre sos trabalhadors, motiu d'èsser presentat sovent coma lo paire del cooperativisme, mas en fach en despartit sonque lo 49% de las accions, donc lo contraròtle efectiu de l'empresa continuèt dins sas mans, e s'es demostrat qu'abans d'un an la majoritat de sos trabalhadors aán ja vendut lors accions per tal de poder víver.

[Modificar] Charles Fourier

Charles *Fourier ei un aute des pairs deth *cooperativisme e un des autors qu'an hèt ua critica mès *satírica deth capitalisme. Eth sòn modèu de reforma sociau se base en ues comunes nomentades *falansteris, societats barrades d?ues 1600 persones qu'assumissen totes es foncions sociaus. Entà evitar l?*especialització es disparières foncions van en tot tornar-se enter es individus. Mès *Fourier respècte eth dret a l?eretatge e considère coma naturaus era riquesa e era praubesa. Açò, unit ara sua mesfisança vèrs l?Estat, hec que non siguesse vist damb maus uelhs per fòrça liberaus. [edita] *Étienne *Cabet *Étienne *Cabet anèc *escorant-se cap a l?quèrra conformi es experiéncies l?anauen en tot decéber. Atau, pausèc era revolucion de 1830, mès dempús critiquèc fòrtament era monarquia *orleanista pera sua repression des obrèrs. Era sua òbra mès importanta ei Viatge en Icària, publicada eth 1842 e que plantege un futur comunista. Auec ua amplia difusion per tot eth continent e fòrça influéncia. Es sues idèes non èren especiaument interessantes ne innovadores, mès eth hèt d'èster un gran *pamfletista li dèc mès importància. Sagèc amiar a tèrme es sues idèes en disparièrs lòcs, en tot començar per Tèxas, a on crompèc tèrres, mès fracassèc tostemp. Era sua idèa mès importanta dilhèu siguec era d?eliminar es sòs amassa damb era proprietat privada. [edita] Pierre *Proudhon Pierre-Joseph *Proudhon ei considerat coma eth pair de l?*anarquisme. *Desconfiava dera democràcia parlamentària e de l?Estat, e critiquèc durament eth *sufragi universau, era *burocràcia e era centralizacion. Era sua frase mès coneishuda, ?Era proprietat ei un panatòri?, resumís fòrça ben era sua pensada. Eth sòn ideau ère ua societat *anàrquica a on non i aurie un poder politic, senon liures acòrds enter trabalhadors, que s?unirien en ua confederacion *autogestionària. Coneishec a Marx e a *Bakunin, e s'influïren *recíprocament. De hèt, *Proudhon auie estat eth prumèr a parlar deth socialisme coma sciéncia, en sòn libre de 1840 Qué ei era proprietat? [edita] Eth socialisme actiu I auec tanben ua sèrie de socialistes utopics que, alloc de teorics mès o mens isoladi dera realitat, siguec ua sòrta de ?revolucionaris professionaus?. Louis *Auguste *Blanqui, de joen Louis *Auguste *Blanqui, de joen Louis *Auguste *Blanqui organizèc eth movement *estudiantil *parisenc e estèc implicat en toti es movements revolucionaris d?importància que se demorèren en França ath XIX, especiaument ara Comuna de París de 1871, enquiath punt que se pòt distinguir un vidant revolucionari que en pren eth nom: eth *blanquisme. Era sua principau aportacion siguec era idèa dera luta armada e era insurreccion coma armes politiques. L?mair-sénher de Paul *Gauguin, Flòra *Tristán, ei ua des fondadores deth *feminisme, *hereva dera pensada de Mary *Wollstonecraft, mès dèc ara sua pensada un tint de classa sociau que hè qu'eth *feminisme *marxista sorgisque dirèctament d?era. Era sua aportacion mès importanta, mès, siguec era idèa de crear ua internacionau de trabalhadors, en tot pausar-se enes sindicats, semença dera que gesserà l?*internacionalisme *proletari. Obtengut de "*http://gosset.*wikipedia.*org/*wiki/Socialisme_utopic" Categoria: Socialisme