Protobasc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo protobasc o protobasco es la reconstruccion ipotetica de l'antecessor dirècte de la lenga basca, tal coma deuriá èsser estada parlada entre lo sègle V aC e lo començament de nòsta èra, dins los airalks circumpirenenc e cantabric. Consistís dins un estat de la lenga anteriora a l'influéncia del latin e als tèxtes escriches.

Somari

[Modificar] Filiacion

Se coneis pas, fins a aqueste moment, d'autras lengas pròchas a l'idiòma basc, donc las ipotèsis sul protobasc se desvolòpan a travèrs de la tecnica lingüistica coneguda coma reconstruccion intèrna. Dins aqueste ambit, los trabalhs los mai importants les devem als lingüistas Luis Michelena, Alfonso Irigoyen, Henri Gavel... e pus recentament a Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui e Ricardo Gómez. L'obratge de Luis Michelena, especiaument l'òbra Fonetica istorica basca, es una referéncia fondamentala pel protobasc. Michelena e Lakarra s'ocupan de estats diferents de lenga protobasca: l'estudi de Michelena se referís a la lenga anteriora a l'arribada dels romans, e çò de Lakarra, a la lenga anteriora a l'arribada dels cèltes. Per tal de rebastir las etimologias protobascas originalas los lingüistas an en compta l'informacion que proporcionan:

  • los testimoniatges aquitans
  • los tèxtes arcaics
  • l'onomastica de l'airal bascoparlant actual e anterior: toponimia, antroponimia, idronimia...
  • la comparacion entre los dialèctes bascs: labordin, biscaïn, alabés, guipuscoan, naut-navarrés, bas-navarrés, soletin e roncalés (mantun extinguits mas majorament vius)
  • la literatura basca (que comença al sègle XVI)

[Modificar] Fonologia

Martinet foguèt lo primèr que s'apropèt al sistèma fonologic protobasc. A l'interior de mot dels prèstes del latin, se conserva lo trèt [+/- sonor] de las explosivas, mas al començament de mot succediá pas atal e totes resultavan sempre [sonor] (per exemple, pacem >"bake"). S'aviá prepausat qu'en basc aquesta diferéncia solament succediá a l'interior de mot, mas semblariá pas normal entre las lengüas del mond. Martinet portèt al debat lo sistèma de las explosivas en danés, que lor trèt es pas [+/-sonor] senon [fortis/lenis], donc un fonema a una realizacion pus fòrta e autra pus febla. Atanben, cadun a una prononciacion desparièra segon sa posicion fòrta (al començament de mot) o febla (entre vocalas). Las sonoras latinas se suplián amb d'un o d'autre segon lor posicion. Luis Michelena acceptèt aquesta ipotèsi e, al delà, l'amplièt a tot lo sistèma; atal, al cant dels parelhs de sibilantas africadas (fòrtas) e fricativas (feblas o lenes), e al delà del format per las vibrantas, prepausèt de las fòrmas fòrtas (/N/ e /L/) de /n/ e /l/. Lo fonema /N/ explica la nasal geminada (escricha <nn>) del latin mantenguda coma /n/ en basc actual e la casuda o desaparicion de la nasal simpla del latin. De la meteissa manièra, las /L/ aué se conservan coma /l/ e las qu'èran /l/ aué son /r/ simplas. Aquestes procèssus de lenicion se produsiguèron pendent l'Edat Mejana. Michelena excludit la /m/ del sistèma, per qu'èra un son segondar (lèu tostemp es aluòc d'una /b/ influïda per la proximitat d'una /n/), e excludit tanben lo fonema /p/, per qu'apareissiá dins de distribucion complementària, e considerèt expressius los fonemas palatals. Segon tot aquò, Michelena prepausèt aquest sistèma que Lakarra tanben accèpta:

lenes b d g l n r ts tz
fòrtes (p) t k L N R s z
aspiracion h

[Modificar] Rasiga sillabica

Joseba Lakarra prepausa lo modèl sillàbic CVC pel protobasc mai antic o preprotobasc, coma se pòt dedusir dels mots d'antic eretatge basc, en retirant lo modèl CVCV prepausat anteriorament. Michelena aviá prepausat (C)V(W)(R)(S)(T), mas en opinion de Lakarra lo modèl es força grand, e se complisson pas totas las posiciones dins cap de mot. En basc actual avem encara de mots amb lo modèl monosillabic, per exemple "lur" 'tèrra', "zur" 'fusta' o "gar" 'flama'. Çaquelà, aquestas rasigas sillabicas avián de limitacions que sse trapan dins la partida de la fonologia.

[Modificar] Morfosintaxi

I pas de tèxtes escriches en protobasc, çò que dificulta fòrça de poder conéisser la morfosintaxi protobasca. Çaquelà, las caracteristicas dels vèrbs sintètics dèron pè a Ricardo Gómez a prepausar qu'aluòc de l'actual òrdre SOV, lo basc auriá agut un òrdre VSO. Un autre indici seriá l'empleg de participes, prèstes o oracions de relatiu, totes a la drecha del nom, al luòc qu'aué es l'adjectiu. Los òrdres ND (Nom-Demostratiu) e NA (Nom-Adjectiu), l'abséncia de genre, e una febla distincion entre las categorias de nom e d'adjectiu, coma en basc actual, avrián caracterizat lo tipe lingüistic protobasc mai recent. Autras peculiaritats son:

  • marca de plural *-ag (*-ak en basc modèrn) dels noms e adjectius, encara qu'i aviá d'autres pluralizadors: *-tza(h)a (en basc modèrn -tza)...
  • nom substantiu determinat posposat tostemps al determinant: per exemple, lo basc artzain (pastor de fedas) ven de *ard(i)-zani, literalament feda-guàrdia.
  • abséncia d'article actualizador: lo article modèrn -a posposat al nom ven del demostratiu *har, e s'explica per l'influéncia de las lengas romanç, donc a la nauta Edat Mejana.

[Modificar] Mejans per la formacion dels mots

Dins una epòca pus tardiva las rasigas CVC desvolopèron la capacitat de recéber de prefixes (non coma en basc actual) e d'aquesta epòca son los mots amb CV-CVC ("lagun", "mehar" <*benar).

[Modificar] Vocabulari

Exemples de la Fonetica istorica basca de Luis Michelena de tèrmes en protobasc:

Protobasc Basc Occitan
*ardano ardo vin
*arrani arrain peis
*bene mehe prim
*bini mihi lenga (anat.)
*eLana elai randoleta
*eNala enara randoleta
*gaztana gazta formatge
*organa orga carri
*sen-be seme filh
*seni sehi mainatge
*suni suhi genre
*un-be ume creatura
*zani zain gardian
*zini zii, zi gland, agland

Exemples donats per Joseba Lakarra de votz monosíllabas redobladas a l'esquèrra en preprotobasc:

Preprotobasc Protobasc Basc Occitan
*da-dar *adaR adar bana
*da-dats *adats adats cabeladura
*de-der *edeR eder polit
*do-dol *odoL odol sang
*go-gor *gogoR gogor dur
*na-nal *anaL ahal poder
*na-nantz *anantz ahantz- desbrembar
*ni-nintz *inintz ihintz ròs
*no-nol *onoL ohol pòst (pèça de fusta rectangulara)
*ze-zen *zezen zezen brau

[Modificar] Ligams