Robòt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un robòt es una mecanica que pòt efectuar de tascas autonòmas o preprogramadas. Un robòt pòt agir jos lo contraròtle dirècte d'un uman o alara d'un biais autonòm jos lo contraròtle d'un ordinador programat. Se pòdon emplegar los robòts per tal de realizar d'accions tròp perilhosas, dificilas o pesugas pels umans. Son tanben emplegats per de tascas repetitivas que devon èsser efectuadas amb mai de precision que o podriá far un uman.

[Modificar] Definicion

A humanoid robot manufactured by Toyota "playing" a trumpet
A humanoid robot manufactured by Toyota "playing" a trumpet

S'emplega lo mot robòt per designar un ventalh bèl de maquinas. Son trach comun es que totes son capables de movement e pòdon èsser emplegats per far de tascas fisicas. Los robòts pòdon èsser de mantas formas diferentas, per exemple d'umanoïd, imitaires de forma e del biais de se bolegar umans, o de maquinas industrialas, que son aparéncia dependrà de sa foncion.

Los robòts pòdon èsser contrarotlats directament per un uman, o pòdon agir en foncion de sas pròprias decisions gràcias a son intelligéncia artificiala.

Lo mot "robòt" s'emplega tanben dins un sens general per se referir a las maquinas que imitan las accions dels umans, fisicament o intellectualament. Ven de la lenga chèca e d'un mot eslovac robota, trabalh manual o trabalh. Aqueste mot apareguèt la primièra vegada dins una pèça de teatre de Karel Čapek en 1921. Foguèt probablament inventat pel fraire de l'autor, lo pintre Josef Čapek. Aquesta paraula se popularizèt puèi en Occident gràcias al celèbre escrivan de sciéncia ficcion Isaac Asimov.