Signes ieroglifics unilitaris

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los signes ieroglifics unilitaris que son ieroglifs fonetics qui simbolitzan un son geraument equivalent a ua letra (e generaument ua consonanta) de l'alfabet occitan.

A la debuta, aqueth signes que son estats ideograms representant un èste, un objecte o ua idea puish que son estats emplegats per simbolizar lo son (o ua partida) associat au lor significat ideografic, en bèth vàder atau, signes fonetics.

[Modificar] Lista deus signes ieroglifics unilitaris

  • Lo son aleph ("ɜ", son especific de las lengas semiticas, desconegut en occitan e produsit per un còp de glòta ) qu'ei simbolizat per un vutre (generaument transcrivut "A") :
    G1
  • Lo son aïn (aute son especific de las lengas semiticas generaument transcrivut "A") qu'ei simbolizat per un bras :
    D36
  • La cosonanta "B" qu'ei simbolizada per ua cama :
    b
  • La consonanta "D" qu'ei simbolizada per ua man :
    D46
  • La consonanta "Dj" deu legadocian orientau "jamai" qu'ei simbolizat per ua sèrp còbra :
    I10
  • La cosonanta "F" qu'ei simbolizada per ua vipèra cornuda :
    f
  • La consonanta "G" qu'ei simbolizada peu signe :
    g
  • La consonanta "H" (H1) deu gascon "hardit" qu'ei simbolitzada peu signe :
    O4
  • La "H" (H2) araba qu'ei simbolizada per un hiu de lin :
    V28
  • Lo son "Kh" (H3) qui correspon a la jota espanhòu qu'ei simbolizada per un ceucle :
    Aa1
  • La "H" (H4) de l'aleman ich qu'ei simbolizada peu signe :
    F32
  • Lo son iòd ("J", generaument transcrivut "I") qu'ei simbolizat per ua canavèra espelint :
    i
  • Lo doble iòd ("Y", tanben transcrivut "II" qui pòt vàler "Í", mei long que la simpla "I") :
    i i o Z4
  • La consonanta "K" qu'ei simbolizada per un tistèth :
    V31
  • Lo leon que simboliza ua mena de "R" pròcha de la "L" (e generaument trancrivuda atau) com dens lo gascon "aquera" (lengadocian "aquela) :
    E23
  • La consonanta "M" qu'ei simbolitzada per ua cavèca :
    m o Aa15
  • La consonanta "N" qu'ei simbolizada per ua susfàcia liquida :
    n
    mes tanben per la corona arroia d'Egpte Baisha :
    S3
  • Lo son O ("W", semi consonanta transcrivuda "O") qu'ei simbolitzat per ua poriqueta :
    w
    mes tanben per la version ieratica d'aqueth signe
    Z7
  • La consonanta "P" qu'ei simbolizada par un quarrat (dilhèu un papir o ua cadièra) :
    p
  • La consonanta "Q" (especific de las lengas semiticas mes totun pròche de la nosta "c") qu'ei simbolizada peu signe :
    N29
  • la consonanta "R" qu'ei simbolitzada per ua boca :
    r
  • La consonanta "S" qu'ei simbolizada peus signes  :
    S29 o O34
  • La consonanta "Sh" deu gascon "péisher" qu'ei simbolizada peu signe :
    N37
  • La consonanta "T" qu'ei simbolizada per un pan :
    t
  • La consonanta "Th" deu gascon "capeth" qu'ei simbolizada peus signes :
    V14 o U33

[Modificar] Articles tanhents

Portal Egiptopèdia
Accedissètz dirèctament als articles de Wikipèdia concernent l'Egipte antica :

Istòria | Geografia | Organizacion politica | Faraon | Art | Mitologia | Dius | Vida vidanta | Bibliografia | Egiptològs | Lexic