Colisèu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Colisèu al calabrun: vista del defòra de la partida la melhor preservada
Lo Colisèu al calabrun: vista del defòra de la partida la melhor preservada

Lo Colisèu, sonat a l'origina Amfiteatre Flavian (Latin: Amphitheatrum Flavium), es un amfiteatre eliptic situat dins lo centre de la vila de Roma, Itàlia, lo pus grand que foguèsse construch dins l'Empèri Roman tot. Es una de las mai bèlas realizacions de l' arquitectura e engenhariá romana.

Ocupa un site just a l'èst del Forum , sa construccion comencèt entre 70 e 72 AD jos l'emperaire Vespasian e foguèt contunhada en 80 AD jos Titus, amb de pus prigondas modificacions fachas mentre lo regne de Domician. [1]

A l'origina capable d'aculhir aperaquí 50,000 espectators, lo Colisèu foguèt utilizat pels combats de gladiator e espectacles publics. Demorèt en usatge pendent aperaquí 500 ans fins als darrièrs jòcs coneguts al sègle VI — plan mai tard que la tradicionala data de la casuda de Roma en 476. A mai dels tradicionals combats de gladiators, mantun autres espectacles public èran donat aquí, coma de recontitucions de batalhas navalas, caças d'animals, execucions, reconstitucions de batalhas famosas, e dramas basats subre la mitologia classica. L'edifici arrestèt d'èsser utilizat pels espectacles dins lo periòd medieval e foguèt mai tard emplegat per despariers usatges coma lotjaments, botigons, quartièr d'un òrdre religios, fortalesa, peiriera o sanctuari crestian.

E mai que siaga ara a l'estat de roïna pr'amor dels degalhs deguts als tèrratrems e raubaires de pèiras, lo Colisèu foguèt longtemps vist coma un simbèl de la Roma Imperiala. Es uèi una de las atraccions toristicas la mai popularas de Roma e serva sempre de ligams amb la Glèisa Catolica Romana, lo Papa mena la procession amb las estacions de la crotz fins al amfiteatre cada Divendres Sant.