Bernat Dechepare
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Bernat Dechepare o Bernat/Beñat Etxepare segontes era actuau ortografia basca, (Sarasketa?, 1480?-?), ei er autor deth prumèr libre coneishut dera literatura escrita en lengua basca. Era sua unica òbra, estampada en Bordèu en 1545, se titole Linguae Vasconum Primitiae. Dechepare ère rector dera glèisa de Saint-Michel-le-Vieux, ena localitat de Eyheralarre, pròplèu a Sant Joan Pè de Pòrt (Donibane Garazi). Eth sòn lòc de neishement non se coneish damb seguretat, encara que poderien èster era madeisha Eyheralarre o un aute pòble pròplèu, Sarasketa (Sarrasquette). Viuec ua epòca dificila deth règne de Navarra, damb afrontaments enter era casa d'Albret e Carlos I d'Espanha. D'un poèma autobiografic includit en libre de Dechepare semble dedusir-se que siguec partidari de Carlos I, peth que siguec empresoat per Joan II d'Albret.
[Modificar] Linguae Vasconum Primitiae
Linguae Vasconum Primitiae (Primícies dera lengua des vascons) ei ua recopilacion de quinze composicions en vèrs, precedides d'ua prefàcia en pròsa. Siguec estampada en Bordèu en an 1545. Està escrit en tot utilizar eth dialècte baish-navarrés deth basc. Dues des composicions son de tèma religiós, dètz de tèma amorós, un poèma autobiografic e dus poèmes d'elògi ara lengua basca. En poèma autobiografic, er autor relate era sua preson en ua preson de Bearn per ua faussa acusacion de traïson. Dechepare ei innovador ena eleccion de tèmes, donques jamès abantes s'auie utilizat ena lirica populara basca ua tematica similara, referent ad açò, aguest escrivan navarrés ei innovador. Ath confeccionar era sua òbra, Dechepare emplegue era tecnica basca deth bertsolarisme, donques que desconeish era metrica utilizada ena poesia culta. Per açò, se considère un poèta popular, donques escriuec entad eth, tau com indique era utilizacion des mètres e melodies deth bertsolarisme, probablament damb era intencion que siguessen liejudi o cantadi. Eth tèma der amor ei tractat damb innocéncia, mès damb frescor, ei per açò que l'ac considère a meitat de camin enter es Cantigues d'Alfonso X e eth Libre de bon amor de Juan Ruiz, eth Arshiprest de Hita. Donques er autor se trape aluenhat dera lirica cortesana ideau dera Edat Mieja europea, tracte eth tèma des relacions amoroses damb totau naturalitat, sense tralha quauqu'un de platonisme. Pendent ua epòca era òbra d'aguest autor siguec criticada pes següentes rasons:
- Era frescor e naturalitat damb es quaus tracte es tèmes amorosi se tornèren inacceptables dempús deth Concili de Trent.
- Es mètres, mesures e rimes popularas escuelhudes per Dechepare auien errors entara naua poesia renaishentista, errors qu'Oihenart criticarie damb duretat. A diferéncia de Leizarraga, aguest autor non se preocupèc de cercar una lengua basca unificada, donques eth sòn objectiu ère a dar a conéisher eth basc, non que toti es bascs ac entenessen. Per causa d'açò, escriuec en unic dialècte que coneishec, eth baish-navarrés der èst. En generau, era ortografia de Dechepare ei fòrça irregulara, per causa de que està basada ena oralitat. De totes manères, atengut qu'eth sòn libre siguec eth prumèr publicat en basc, mancaue de modèus escriti que poder seguir. Cau comentar que non sabi pòt enténer era òbra de Bernart coma era d'un autor en solitari, anèc frut d'un contèxt, donques; tau coma Oihenart escriuec en 1665 en Er art poetic basc (L´art poétique basque) en aquera epòca existien auti dus poètes, er escrivan de pastoraus Joan Etxegarai e Arnaut Logras, des òbres des quaus cap mos a arribat enquia aué dia, donques ei probable que siguessen publicades dempús de Etxepare (era quau causa explicarie era inexisténcia de referéncies ad aguesti autors e que digue enes sòns vèrsi: "S'enquia ara estès sense èster estampada, des d'aué circularàs per tot eth mon".) o que non se publiquèssen, tau com arribèc damb eth manuscrit de Lazarraga.