Fluorita
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era fluorita, ei un minerau format pera combinacion de calci e fluor, fluorur de calci, de formula CaF2. Cristalliza en sistèma cubic (regular). Se descriu coma un empaquetatge cubic compacte d'atoms de Ca, en quau es atoms de F aucupen toti es uets tetraedrics. Se'e ten en compde era relacion de ràdios ionics, aguesta descripcion semble absurda (1.33 Å entà F- e 0.99 entà Ca2+) – es ions F-- jamès caberien enes uets de Ca. Totun, aguesta descripcion reprodusís fidèlament es posicions relatives des atoms ena cela unitat. Cossent damb aguesta descripcion, toti es uets octaedricos dera estructura estarien vacantes. Era coordinacion deth F ei tetraedrica (IC = 4), mentre qu'era deth Ca ei un cub (IC = 8).
- Formula: CaF2
- Classa:: alogenurs o alurs
- Sistèma: Cubic
- Duretat ena escala de Mohs: 4
- Fractura: Geometrica
- Exfoliacion: Perfècta
- Ludentor:: Cristalina
- Linha: Blanca
Era fluorita ei un minerau fòrça difonut ena naturalesa. Se presente en tot formar borsades en forma de geodes o druses e en tot ocupar fisures e uets. En estat pur non a color e ei transparent, encara qu'ena majoria des casi presente diuèrses coloracions que se pòden déuer a despuretades organiques o mineraus; es mès abituaus van deth lila ath violet mès era fluorita tanben pòt èster blu, verda, rosa, iranjada, auriòu o de tons mens definidi. Fòrça varietats mòstren fluorescéncia. Se sòl presentar damb forma de cristals d'abitud cubica fòrça ben formadi, sovent damb macles de compenetracion de cubs. Es autes formes son rares, encara que pòden obtier-se octaedres per exfoliacion. Tanben massiu, compacte o granilhós. Aguest minerau sòl trapar-se en vetes pures o associat damb mineraus de emplombatge, plata (argent) o zinc. Ei comun en calcaries e en dolomites e, en quauques ocasions, ei un minerau acessòri en pegmatites e en autes ròques ignees. Era fluorita se sòl trapar en Espanha, Rússia, Anglatèrra, China, los Estats Units, Mexic, Namíbia, e Alemanha. Espanha ei un important productor de fluorita. Es principaus jadiments se trapen en Astúries, enas vilas de Caravia e Ribadesella. Damb menor importància coma jadiments o coma ganga de mineraus metalliques se trape fluorita en Pola de Siero, Villabona e Tucs d'Euròpa (Astúries - Cantàbria) e Irun, Berastegi e Bidasoa (Guipuscoa). En Catalonha son jadiments d'interès es d'Anglés, Montseny, Sant Cugat deth Vallés a on apareish en octaedres verdi fòrça luminescents, e Ulldemolins.
[Modificar] Emplecs dera fluorita
Es varietats cristalines, coma eth espato de Derbyshare qu'a un leugèr color, se talhen sus vas e autes ornaments; era varietat clorofano s'utilize coma gema. Er emplec principau dera fluorita a estat era produccion d'acid fluoridric, materiau essenciau ena fabricacion de criolita sintetica e de fluorur d'alumini entara industria der alumini, e en fòrça autes aplicacions dera industria quimica. Era fluorita ei un loish comun ena fondaria d'acièr. S'use en granes quantitats ena produccion d'esmaut e de veire traslusent; es cristals perfèctes s'utilizen ena fabricacion de lentilhes apocromatices. Mès enlà dera sua utilizacion ornamentau era fluorita s'utilize enes acieries coma element qu'ajude ara fusion deth hèr. Tanben s'utilize ena fabricacion de fibres de veire e de veire opalin mès, sustot, entara produccion d'acid fluoridric e auti productes fluorats, enter eri eth fluorur d'alumini deth que s'obten er alumini metallic. Tanben ei usada ena industria deth ciment entà incorporar auti materiaus ath clinker e ena fabricacion d'abrasius e articles de soudura.