Sèrbocroat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Somari

[Modificar] Un diasistèma e tres lengas

Lo sèrbocroat (o rarament croatosèrbe) (nom autoctòn: srpskohrvatski = cрпскохрватски, hrvatskosrpski) es un ensems de tres lengas eslavas: lo croat, lo bosnian e lo sèrbe. Totas tres son fòrça similaras e mutualament intelligiblas. Lo sèrbocroat es doncas un diasistèma e las tres lengas que lo compausan, croat, bosnian e sèrbe, son de lengas per elaboracion.

[Modificar] Un diasistèma e tres dialèctes

Principals dialèctes del sèrbocroat
Principals dialèctes del sèrbocroat

[Modificar] Los tres grands dialèctes

Lo diasistèma sèrbocroat se compausa de tres dialèctes, que lor nom ven de la forma que i pren l'interrogatiu "qué": lo štokavski ("qué" i se ditz što o šta), lo kajkavski (i se ditz kaj) e lo čajkavski (i se ditz čaj). La mapa o mòstra, lo štokavski es de fòrça lo mai important dels tres, que cobrís Serbia, Montenegro, Bòsnia e una brava mieitat de Croàcia. Lo kajkavski es lo dialècte de la region de Zagreb, amb d'unes parlars que fan transicion amb l'eslovèn, e lo čajkavski se parla en Ístria e dins de parts de la Croàcia occidentala e de Dalmàcia (Zadar, Split).

[Modificar] Jekavski, ekavski e ikavski

La mapa mòstra que lo štokavski, al sieu torn, se parteja en tres grands sota-dialèctes, definits segon la realizacion de la vocala jat de l'ancian eslau. Aquela vocala se pronóncia al jorn d'avuèi coma una e longa dins la màger part de Serbia: aquò's l' ekavski; je o ije (segon la sieuna plaça dins lo mot) en Croàcia, en Montenegro, al sud-oèst de Serbia e dins la màger part de Bòsnia: aquò's lo jekavski; e i dins d'unes parçans de Bòsnia e de Croàcia: aquò's l' ikavski.

Un exemple de mot dins los tres dialèctes: ekavski lep, jekavski lijep, ikavski lip ("bèl").

La mapa mòstra tanben ua extension del iekavski de cap a l'oèst, al detriment de l' ikavski que lo sieu domèni s'es trobat copat en dos. Aquela extension se deu a las migracions provocadas per las invasions otomanas. Un dels dialèctes jekavskis que s'espompiguèt bravament amb aquel fenomèn de las migracions es lo d'Ercegovina orienta (cf. infra). Aquelas migracions çaquelà explican la preséncia d'una fòrta minoritat sèrba en Croàcia, mas fòrces croats an un dialècte local jekavski tanben.

[Modificar] Lo lexic: diferéncias dialectalas, influéncias e causidas divèrsas

I a de diferéncias lexicalas dins lo domèni sèrbocroat, e al sen d'aqueste dins lo domèni štokavski, coma n'i a dins totas las lengas e subretot las qu'an pas conegut un procèssus d'estandardizacion pluri-secular (pensem a l'occitan "Nadal"/"Nadau" vs. "Calendas"/"Chalendas", per citar pas qu'un exemple). Pasmens, la difusion de la lenga sèrbocroata per l'escòla e los mèdias, ni per l'emplec de variantas diferentas dins cada republica, a difusat un neo-štokavski aplanador de fòrças diferéncias, al mens iperdialectalas. De diferéncias màgers subsistisson, que los locutors i tenon fòrt e mòrt coma caracteristica de lor "varianta", e dempuèi 1991-92 de lor lenga. Per exemple, "pan" se ditz kruh en croat e hleb en sèrbe; coma los dos mòts se dison en Bòsnia, lo bosnian los admet ambedós, mas mèfi, lo segond s'i tròba jos la sieuna fòrma jekavski, hljeb.


La varianta sèrba a integrat fòrces mots estrangièrs e especialament franceses; los croats estiman mai de fargar de neologismes a partir de rasics eslavas. Per exemple, çò que se ditz avion en Serbia se sòna zrakoplov en Croàcia. Dempuèi l'independéncia de Croàcia en 1991 e de Bòsnia e Ercegovina en 1992, lo sèrbocroat es pas pus reconegut per lenga oficiala. Se reconeis sonque tres lengas distintas, que caduna ten una nòrma distinta, e mai rèsten fòrça semblantas:

  • Lo croat es la lenga oficiala de Croàcia e de la comunitat croata de Bòsnia e Ercegovina. S'escriu sonque en alfabet latin.
  • Lo bosnian (o mens oficialament bosniac) es la lenga oficiala de la comunitat "musulmana" (dicha "bosniaca") de Bòsnia e Ercegovina. S'escriu sonque en alfabet latin e mai se, teoricament, se poiriá escriure tanben en alfabet cirillic.
  • Lo sèrbe es la lenga oficiala de Montenegro, de Serbia e de las comunitats sèrbas de Croàcia e de Bòsnia e Ercegovina. S'escriu indiferentament en alfabet cirillic o en alfabet latin.
    • Certans sectors culturals de Montenegro demandan la reconeissença d'una "lenga montenegrina", que la vòlon destacar del sèrbe. Lor revendicacion es minoritària e recep pas gaire de sosten oficial en Montenegro. E mai Montenegro siá vengut un estat independent de Serbia en 2006, se reconeis en general que los dos estats partejan encara la meteissa lenga: lo sèrbe.

[Modificar] Una lenga...

Abans l'esclatament de Iogoslavia en 1991-1992, se considerava que i aviá una lenga sèrbocroata unica. Dins la primièra Iogoslavia de 1918 a 1941, s'i englobava lo quite eslovèn (considerat com lo sèrbocroat parlat en Eslovènia); lo regim comunista l'establiguèt lenga ni cort ni costièr.

Fa qualques annadas, un dessenh en capèl dins un article de Le Monde fasiá dire a un estudiant: "J'étudie le serbo-croate au département des langues mortes" (Estúdii lo sèrbocroat al departament de las lengas mòrtas). Es vertat que la quasi-totalitat dels locutors se dison de lenga sèrba, croata o bosniana, e los establiments estrangièrs coma l'INALCO de París an renomenat lo cursus "bosnian-croat-sèrbe". Pasmens, i a encara de gent, estacats a l'anciana comunitat de l'espaci iogoslau, qu'estiman mai de continuar de parlar de sèrbocroat: i a una Wikipèdia que se reclama d'aquela lenga, http://sh.wikipedia.org


[Modificar] ... coma resulta d'una orientacion ideologica: Ljudevit Gaj e Vuk Karadzic...

Ljudevit Gaj (1809-1872) e Vuk Stefanovic Karadzic (1767-1864) son los reformators, respectivament, del croat e del sèrbe. Fins al XIXen sègle, los croats escrivián lors parlars en alfabet latin e d'un biais fonetic, los sèrbes escrivián dins una lenga sapienta, en alfabet cirillic mas amb una ortografia complicada. Ljudevit Gaj alenguèt los sieus compatriòtas a abandonar lo cakavski e lo kajkavski e a utilizar los parlars iekavskis de Croàcia, essent aquestes mai pròches de la massa dels dialèctes sèrbocroats. Vuk Karadzic, el, incita los sieus a escriure coma parlan, en cirillic mas d'un biais quasi fonetic. Aquelas refòrmas fan la lenga escricha, siá en Croàcia siá en Serbia, accessibla al pòble, e permet l'acòrdi de Vièna (1850) pel qual maites escrivans dels dos pòbles s'engatjan a escriure la meteissa lenga amb dos alfabets diferents. Lo dialècte causit es l'iekavski de l'Ercegovina orientala (cf. supra). Es la traduccion lingüistica de l'ideologia iogoslava que vòl unir los pòbles eslaus del sud en lucha per lor reconeissença.

Aquel acòrdi merquèt la naissença de la lenga sèrbocroata, mas cal pasmens apondre que foguèt pas jamai completament aplicat. D'un latz, los sèrbes de Serbia continuèron d'escriure en ekavski; d'un autre, i aguèt pas jamai cap trabalh per trencar las diferéncias lexicalas o morfologicas; enfin, lo problèma del vocabulari tecnic e scientific, que se pausava pas gaire en 1850, amb de solucions diferentas pels uns e pels autres, accentuariá la diferéncia entre lo croat e lo sèrbe.

Pasmens, i aviá tre 1850 una lenga sèrbocroata prèsta a servir de lenga comuna als croats, als sèrbes, als montenegrins e als eslaus musulmans, e qualques decennias aprèp, lo grand lingüista francés A. Meillet poiriá escriure, dins l'introduccion de la sieuna Grammaire de la langue serbo-croate ("Gramatica de la lenga sèrbocroata"): "Ni per lo sieu nom doble, lo sèrbocroat designa un sol tipe de parlars e una lenga literària unica".

[Modificar] ...amb maitas variantas oficialas...

Aquela lenga unida èra pas del tot unificada: i aviá doas grandas varietats egalas entre elas e d'amainatjaments dins cada republica. En Serbia s'escriviá en ekavski e en alfabet cirillic, mas tanben en alfabet latin (l'ekavski en alfabet latin servissiá de facto de lenga oficiala dins los documents produsits per l'Estat federal), en Croàcia e en Bòsnia, en jekavski e en alfabet latin, e en Montenegro en jekavski e en alfabet cirillic.

[Modificar] ...dos alfabets...

Un d'eles èra la libertat d'utilizar l'alfabet latin o l'alfabet cirillic. Lo cirillic l'utilizavan sustot los sèrbes e montenegrins (mas tanben aqueles utilizavan l'alfabet latin).

D'unas letras de l'alfabet cirillic existisson pas qu'en sèrbocroat, coma la ћ que nòta una "t molhada" pròcha de la que s'ausís en gascon, la j que se pronóncia coma la i de rai o la j gascona de jòc, la љ (l molhada) o la њ (n molhada). I correspondon en alfabet latin, respectivament, las letras ć e j e las letras doblas lj e nj. Cal precisar que i aviá, e i a encara, una correspondéncia exacta entre cada letra dels dols alfabets; per i arribar, calguèt crear de letras suplementàrias dins l'alfabet latin, amb de signes diacritics, coma la ž (que se pronóncia coma la "j" francesa e correspond a ж del cirillic), la š ( ш en cirillic, se pronóncia coma "sh" en gascon), la č ( ч en cirillic, se pronóncia coma "ch"), e far de la c l'equivalent de la letra cirillica ц (prononciada "ts"). Coma aquelas letras novèlas èran fòrça utilas per transcriure las lengas eslavas, inspirèron los eslovèns e los chècs per l'escritura de lor lenga.

[Modificar] ...e d'actituds diferentas davant lo vocabulari scientific e tecnic

En Bòsnia, i a coma en Serbia una granda acceptacion dels mots estrangièrs, mas tanben, per de rasons istoricas e culturalas (afirmacion d'una identitat islamica del país e d'un passat de bonas relacions amb l'empèri otoman), un nombre de manlèus al turc mai grand qu'en Serbia o, aquò se compren, qu'en Croàcia. Dialectalament, la còsta croata (region de Dalmàcia) e la de Montenegro coneisson tanben de manlèus a l'italian.


Totjorn a prepaus dels mòts estrangièrs, lo croat e lo sèrbe divergisson per çò qu'es de l'adaptacion dels noms pròpis estrangièrs. Lo croat los intègra sens cap de modificacion ortografica: Victor Hugo, Rambouillet, Bill Clinton vs. sèrbe Victor Igo (Виктор Иго), Rambuje (Рамбује), Bil Klinton (Бил Клинтон)...

[Modificar] Lengas e dialèctes: un exemple

Balham lo tèxte que seguís, d'en primièr dins un parlar ikavski de la region de Zadar, en Croàcia, amb sa traduccion en occitan, puèi en sèrbe, d'en primièr dins la sieuna version en alfabet latin, seguida de la sieuna version en alfabet cirillic.


  • dialècte ikavski:

NE MOžE NAUčIT

Jedan u kino puši za vrime filma. Dolazi redar i govori mu:

- Skužajte šjor, ma morali bi ste znat da je u kinematografu zabranjeno pušenje.

– Ne znan (i nastavi pušit)

– Ali sad znate, kad san van ja reka.

– Ne znan (i potegne još jedan dim).

– Ali...

– Nema tu ali lipi moj, ne mogu ja nešto naučit u po minute kad nisan moga u cili dosadašnji život.


  • traduccion occitana:

PÒT PAS APRENE

Qualqu'un al cinèma fuma durant lo filme. Arriba lo gardian e li ditz:

– Excusatz-me sénher, mas deuretz saber qu'es interdich de fumar al cinèma.

– O sabi pas (e continua de fumar).

— Mas ara o sabètz, estant qu'o vos ai dich.

— O sabi pas (e tira encara una bufada).

— Mas...

— I a pas cap "mas", mon polit, pòdi pas aprene quicòm en mièja minuta quand o ai pas pogut aprene en la mieitat de la vida.


  • equivalent sèrbe:
    • en alfabet latin:

NE MOžE DA NAUčI

Neko u bioskopu puši za vreme filma. Dolazi redar i govori mu:

— Izvinite gospodine, ali vi biste morali da znate da je u bioskopu zabranjeno pušenje.

— Ne znam (i nastavi da puši).

— Ali sad znate kad sam vam ja rekao.

— Ne znam (i potegne još jedan dim).

— Ali...

— Nema tu ali dragi moj, ne mogu ja nešto da naučim za pola minuta kad nisam mogao za ceo dosadašnji život.

    • Comentari:

L'examèn d'aqueste pichòt tèxt presenta de diferéncias foneticas, gramaticalas e lexicalas entre d'un latz lo parlar ikavski dialectal e de l'autre la nòrma ("lenga") sèrba basada sus lo dialècte ekavski.

      • Las diferéncias foneticas: plan solide cal citar d'en primièr vrime vs. vreme, "temps". La fòrma jekavski qu'es de las nòrmas ("lengas") croata e bosniana es vrijeme. Es tanben la fòrma de la nòrma montenegrina.

Trobam tanben cili del iekavski e ceo qu'es ekavski ("entièr"). Lo jekavski auriá cijeli o cijeo, cf. infra.

Tanben, cal remarcar que i pòt aver de diferéncias foneticas que son pas notadas a l'escrich coma la plaça e la longor del ton que pòdon cambiar d'un parlar a l'autre e d'una "lenga" a l'autra.

Trobam tanben znan vs. znam, "sabi": aqueste dialècte realiza [n] la finala [m] de la primièira persona del singular del present de l'indicatiu dels vèrbes regulars.

Trobam reka ("dich"), moga ("pogut") que son de formas simplificadas de rekao, mogao, que son las solas fòrmas oficialas pertot.

Per acabar, las fòrmas d'infinitiu naučit ("aprene"), pušit ("fumar"), znat (saber), son tanben dialectalas: son de formas amb la desinéncia de l'infinitiu -ITI apocapada, al lòc naučiti, pušiti, znati, que son las solas formas oficialas dins totas las nòrmas ("lengas").

      • Pasmens, aquestas formas naučiti, pušiti e znati, se tròban pas dins lo tèxte en sèrbe perqué aqueste a consacrat coma nòrma una tendéncia plan presenta dins d'unes parlars de Serbia, qu'es de far seguir los indicators de modalizacion ("voler", "poder"...) de la conjoncion da seguida del vèrb conjugat. Lo croat, el (e aquò val tanben per la nòrma ("lenga")), se'n ten a la construccion tradicionala amb l'infinitiu.

Aquela construccion mena lo sèrbe a emplegar lo pronom personal subjècte dins la frasa vi biste morali da znate (" vos deuriatz saber"), çò que partvira l'òrdre del sintagma verbal (version ikavski: "morali bi ste znat". Bi ste / "biste" es una diferéncia purament ortografica.

Lo dialècte exprimís lo temps necessari per menar una accion amb la proposicion u ("dins"), seguida de l'acusatiu, e lo sèrbe amb la proposicion za ("per"), seguida tanben de l'acusatiu.

Dins aqueste cas, lo dialècte fa servir la forma definida de l'adjectiu ceo / cijeo / ""cio"" e lo sèrbe la forma indefinida. La forma definida de l'adjectiu s'utiliza en principi per quicòm que se n'es jà parlat e se construsís en apondent una -i finala a la forma indefinida (la -o finala ven d'una anciana [l]).

Minuta es feminin dins aqueste dialècte e en general en croat (minuta), e masculin en sèrbe (minut), çò que mena la diferéncia d'acòrdi po vs. pola.

      • Las diferéncias lexicalas: las mai evidentas son los italianismes d'aqueste dialècte de Dalmàcia, influenciat per la proximitat de la peninsula e la preséncia veniciana al cors dels sègles: skužat (de scusare) per izviniti, šjor (de signore o d'un equivalent venician) per gospodin. Se vei tanben un exemple de diferéncias dins los manlèus amb kino d'un latz, bioskop de l'autre (mas avèm vist que d'un biais general lo croat evita los manlèus).

Notam que lo tèxte dialectal nos porgís un emplec pronominal del numeral jedan, "un", al sens de "qualqu'un". Pasmens pòt èsser una simpla question d'estille o de nivèl de lenga. Question d'estille o es tanben la divergéncia lipi vs. dragi. L'adjectiu lip (forma ikavski) existís en sèrbe jos la forma ekavski lep, cf. supra.

    • en alfabet cirillic:

НЕ МОЖЕ ДА НАУЧИ

Неко у биоскопу пуши за време филма. Долази редар и говори му:

— Извините господине, али ви бисте морали да знате да је у биоскопу забрањено пушење.

– Не знам (и настави да пуши).

— Али сад знате кад сам вам ја рекао.

— Не знам (и потегне још један дим).

— Али...

— Нема ту али драги мој, не могу ја нешто да научим за пола минута кад нисам могао за цео досадашњи живот.

[Modificar] Vejatz tanben