Avicebron

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Avicebron o Salamon Ben Gabiròl (en ebrieu Šelomoh ben Yehudah ibn Gabirol = שלמה בן יהודה אבן גבירול; en arabi Sulaymān ibn Yaḥyà ibn Jabīrūl = سليمان بن يحيى بن جبيرول) siguec un filosòf e poèta josieu andalosin neishut a Malaga cap a 1021 e mòrt a Valéncia cap a 1058.

Somari

[Modificar] Biografia

Hilh d'ua familha cordovesa qu'escapaue de les revòltes que dèren fin ath califat cordovés peth que Ibn Ezra e Ibn Zakkuto ac nomenten al-qurtubi, ei a díder, «eth cordovés», encara qu'eth madeish se proclame en diuèrsi des sòns poèmes acrostics al-malaqí, 'de Malaga', e òrfe des de fòrça joen, arribèc tà Saragossa, a on siguec criat e educat. Aquiu delà, eth sòn precoç gèni poetic li valec er emparament deth mecenes Yekutiel ben Isaac, visir jusieu deth rei Mundir II dera taifa de Saragossa. Ben Gabiròl se referís a Yekutiel ben Isaac coma "prince", "nasí de princes e sobirans" e "senhor des senhors", e ada eth li dedique bona part des sues mès eminents poèmes. È aciu un fragment elegiac ara mòrt deth sòn mèstre Yequtiel ben Ishaq:

Obsèrva eth solei deth crepuscul, vermelh,
coma revestit d'un vel de porpra:
va en tot desvelhar es costats deth nòrd e eth sud,
mentre curbís d'escarlata eth ponent;
abandone era tèrra nude
en tot cercar refugi ena ombra dera net;
alavetz eth cèu s'escuresís, coma
se'e curbisse de dòl pera mòrt de Yequtiel.

En 1039, dempús des incidents arribadi pendent eth còp d'estat de Abd Allah ben Hakam contra Mundir II, que desroquèt ara dinastia des tujibies, Yekutiel siguec assassinat e, dempús de dedicar-li es mès polides des sues escuelhies (un fragment dera quau reprodusírem naut), Avicebron deishèc Saragossa e partic a Granada, ara recèrca d'aute protector ena persona dera un des mès notables e poderosi personatges dera sua epòca, Samuel ha-Naguid (Shemuel ibn Nagrela), visir de Badis ibn Habus rei zirí de Granada. Siguec preceptor deth sòn hilh Josef e, maugrat era origina comuna des sues familhes -andues èren cordoveses e emigrades en Màlaga-, es sues relacions sigueren conflictives, en tot arribar tanben ar afrontament personau, agut de, autant ara rivalitat poetica coma eth particular caractèr deth nòste personatge, deth que didec Ibn Ezra: "Eth sòn gèni non dondador li portèc a injuriar as grani e a aumplir-les d'ofenses, sense desencusar-les es sòns defèctes". Dempús de residir uns ans a Granada optèc de nau entà tornar en Saragossa. Era positiua opinion que de Ben Gabiròl an es cronicaires posteriors, Ibn Ezra, Al-Tulaituli, Al-Harizi, Ibn Daud, Ibn Parhon o Josef Qimhi, non son reflèxe de la estime que gaudic enter es sòns contemporanèus, donques un viatge mòrt Yequtiel, e sense er emparament de Samuel ha-Naguig (Shemuel ibn Nagrela), er afrontament damb es sòns correligionaris concludic damb era promulgacion d'un herem, o anatema, e era sua percaça dera comunautat ebrèa de Saragossa (1045) des d'a on tornèc a partir entad exili. Non semble que s'arribèssen a complir es sòns desirs de partir a Sion, e mancam de testimoniatges fiables sus eth darrèr periòde dera sua vida. Ibn Zakkuto mos transmet ua romantica legenda dera sua mòrt en València, per un vate mossolman gelós des sòns poèmes, e de com dempús d'èster enterrat jos ua higuièra, aguesta dèc es sues mès doci fruts.

[Modificar] Era sua òbra

Siguec autor de nombrosi panegirics e escuelhies, mès tanben escriuec era satira e eth autoelogi, qu'èren genres abituaus alavetz enter es poètes arabi, mès non enter es ebrèus. Tanben escriuec abondiua poesia religiosa, enter era quau destaque eth Keter Malkut (Corona deth règne), un long poèma de tendéncies mistiques que supause ua sintèsi enter es credences tradicionaus jusives e era filosofia neoplatonica, tot açò adornat per un gran coneishement dera astronomia araba. Compausèc, ath delà, dus celebres tractadi en lengua araba. Eth prumèr ei de caractèr filosofic, deth que mos aucuparam mès auance, e siguec arrevirat ath latin coma Fons vitae (era hònt dera vida). Eth dusau s'aucupe dera etica e era morau e ei d'orientacion ascetica, eth Kitab islah al-ahlaq, en ebrèu, Tiqqun middot ha-nefes, ei a díder, era correccion des caractèrs, de 1045.

[Modificar] Fons Vitae

Corresponent ara filosofia neoplatonica, era sua òbra mès celebra ei "Era hònt dera vida" (en latin Fons Vitae --en arab ينبوع الحياة (Yanbu` al-hayat), arrevirat ar ebrèu coma מקו חיים, (Meqôr hayyîm)-- e està basada en «Salms» XXXVI, 10. Aguesta òbra adòpte era manèra d'un dialòg enter un mèstre e eth sòn discípol, e està dividida en cinc parts:

  • Era prumèra part ei ua explicacion preliminar des nocions de forma e matèria universau.
  • Era dusau descriu era matèria esperitau jos-jatzent jos es formes corporaus.
  • Era tresau demòstre era existéncia des substàncies simples.
  • Era quatau s'aucupe des formes e matèries des substàncies simples.
  • Era cincau discorre sus es formes e matèries universaus qu'existissen en se madeishes. Per non contier aguesta òbre referéncies as tèxtes fondamentaus deth judaisme, ei a díder eth Pentateuc (es cinc prumèrs libres dera Bíblia) e eth Talmud, e entà auer estat redigida originaument en arab, eth sòn autor Avicebrón siguec prenut ath principi per un filosòf mossolman. Dempús, arrevirada ath latin jos eth nom de Fons Vitae per monges franciscans, se tornèc ua importanta referéncia tanben entad aguesta orde e entath mon cristian en generau.

[Modificar] Òbres de Ben Gabiròl

  • Diwan
  • Anaq
  • Sefer tiqqum middot ha-nefes
  • Sefer Meqor Hayyim
  • Sefer Mibhar ha-peninim
  • Keter Malkut