Felidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aqueste article es un esbòs de completar a prepaus de la fauna. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant.
Felidats
Cat fèr (Felis silvestris)
Classificacion classica
Renhe Animalia
Sosrenhe Metazoa
Super-embr. : Deuterostomia
Embrancament Chordata
Sosembr : Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infra-classa : Eutheria
Òrdre Carnivora
Sosòrdre : Feliformia
Familha Felidae
Taxons de reng inferior
Jos-familhas, genres & espècias :

veire tèxt

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
   
Portal:microbiologia
   
[[Imatge:|26px|Portal:Agropèdia]]
   
Portal:Plantas utilas
   
Portal:Ortipèdia

Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la jos-classa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas. Aquela familha es compausada de tres jos-familhas :

  • los felinats ;
  • los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
  • los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felidats capables de rugir


[Modificar] Jos-familhas, genres e espècias

Acinonychinae

Felinae

  • Caracal
  • Catopuma
    • Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
    • Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
  • Felis
    • Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
    • Felis chaus — chaus
    • Felis margarita — Gat de las sablas
    • Felis nigripes — Gat de las patas negras
    • Felis silvestris — Gat fèr
  • Herpailurus
    • Herpailurus yaguarondi — Jaguarondi
  • Eyra
  • Leopardus
    • Leopardus pardalis — ocelòt
    • Leopardus tigrinus — gat-tigre
    • Leopardus wiedii margai
  • Leptailurus
    • Leptailurus serval — serval
  • Gat cervièr
    • Lynx canadensis — Gat cervièr de Canadà
    • Lynx lynx — Gat cervièr comun
    • Lynx pardinus — Gat cervièr pardat
    • Lynx rufus — Gat cervièr roge
  • Oncifelis
    • Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
    • Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
    • Oncifelis guigna — codcod
  • Oreailurus
    • Oreailurus jacobita — gat dels Andes
  • Otocolobus
    • Otocolobus manul - gat de Pallas
  • Pardofelis
  • Prionailurus
    • Prionailurus bengalensis — gat leopard del Bengal
    • Prionailurus planiceps — gat del cap plat
    • Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
    • Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
  • Profelis
    • Profelis aurata — gat daurat african
  • Puma
    • Puma concolor — puma

Pantherinae

[Modificar] La denticion dels felins

Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pèls o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.

[Modificar] Ligams Extèrnes

Falbes del Monde (en francés)

Felins

caracalgat domestic • gat leopard del Bengal • gat fèr • gat-tigre (o margai) • chaus • guepard • jaguar • jaguarondi • leopard • leopard pigalhat • leon • gat cervièr • ocelòt • onça • pumà • serval • tigre