Piramida Graduada
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Article de la seria Piramida | ||
Piramida graduada | ||
---|---|---|
![]() |
||
Comanditari : | Djòser, IIau dinastia egipciana | |
Autre nom : | Piramida de Djòser | |
Construccion : | de cap a -2650 | |
Tipe : | Piramida graduada | |
Nautor : | autorn de 62mètres | |
Coordenadas : | 22° 52’ 16’’ N, 31° 12’ 59’’ E |
La piramida graduada de Saqara o Piramida de Djòser qu’ei lo mei vielh bastiment de pèira talhada deu mòn e donc la pumèra e la mei vielha de totas la piramidas d’Egipte. Que ho bastida peu faraon Djòser de la IIIau dinastia e peu son arquitècte Imhotep. Qu’ei considerada coma ua evolucion deu model precedent de tombas: los matabas (un petit bastiment qui cobreish ua tomba devath la tèrra). Dens aqueth cas qu’ei possibla que s’aja començat per bastir un mastaba qui auré semblat tròp petit (chic mei haut que la murralha d’embarra deu complexe funerari) e qu’aurén apielat, en seguint la formas deu mastaba, seis grads (quate en purmèr e puish dus autes). Com dens un mastaba, au center de la piramida que i a un putz miant de cap a la tomba deu faraon. En la bèth agrandir, fin finala, la piramida que caperè tanben los onze autes putz miant a las autas tombas de la familia reiau. Lo complexe de Saqara que ho hèra estudiat per l’egiptològ anglès Cecil Firth qui i descobrí l’estatuta de Djòser uei au Musèu deu Cairo, e per l’egiptològ francès d’origina alsaciana Jean-Philippe Lauer.