Vibora
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Las viboras son, en sens estricte, las serpentes de la subfamilha Viperinae, qu'amassa amb los crotals (Crotalinae) fan la familha dels viperids (Viperidae). Son famosas per son poison, probablament lo mai potent demest los animals presents en Euròpa. Pendent las Guèrras Punicas èran lançadas als vaissèls enemics dins lo cors de las batalhas navalas, e fins al sègle XVII son emplec coma poison dins las taulejadas foguèt una manièra vidanta d'eliminar los rivals politics.
[Modificar] Caracteristicas
La vibora se caracteriza per possedir un parelh de caissòlas longas e uets dins la partida davantièra de la mandibula superiora. Aquestas caissòlas se contractan contra lo **paladar quand son pas utilizadas e se meton apuèi rapidament dins de posicion d'atacar la preda, en injectant un poison mortal qu'ataca la sang e los teissits. La tèsta triangulara e ampla de las viboras es generalament cubèrta d'**escamas e lors uelhs an de pupillas verticalas. La majoritat de las viboras *enlhumenon lors creaturas a l'interior del còs, donc son ovoviviparas.
[Modificar] Abitat
Las viboras vivon dins tot lo mond per lor granda facilitat d'adaptacion al mejan, levat Austràlia, Madagascar e d'autras illas, e la majoritat d'elas son naturalas d'Africa.
[Modificar] Espècias
Demest las fòrça espècias importantas se trapan mantuna viboras europèas e aspids, la vibora de Gabon e la gariba. Las espècias que demoran en Espanha son la vibora aspid, la vibora **hocicuda e la vibora de Seoane. La vibora aspid es la mai *verinosa demest las que demoran en Espanha. La familha de las viboras, coneguda coma del Vielh Mond engloba de vegadas lo grop de serpentes conegudas coma crotals, encara que normalament aquestas s'assignan a una familha separada dintre de las nomenadas viboras del Novèl Mond.