Violéncia masculina
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La violéncia masculina, tanben nomenada conjugala o domestica compren tots los actes violents, dempuèi l'emplec de la fòrça fisica fins a l'assetjament o l'intimidacion, que se produsisson dins'ambit d'un larèr e que son perpetrats per almens un membre de la familha contra un autre o d'autres. Abitualament, aqueste tipe de violéncia se produsís pas de manièra isolada, senon que seguís un patron temporal constant. Sas principalas victimas son las femnas, los mainatges e las personas depenentas.
[Modificar] Origina
Segon Karl Marx lo Neolitic, que provòca la desaparicion del matriarcat, fa que l'òme començe a controtlar l'activitat economica e la religion, enter -5000 e -3000, dins unas circonstàncias que son encara mal conegudas, amb l'invencion o la naissença de l'agricultura e l'elevatge.
[Modificar] Definicions, etimologia e denominacions
La violéncia masculina, intrafamilhara, conjugala o domestica se definís coma un conjunt d'actituds o de comportaments abusius d'un òme de la familha que son objectiu es çò de controtlar a un autre membre, de manièra qu'aqueste darrièr actue cossent amb los desirs d'aquel. Existís una gamma granda de definicions que generalament includisson los següents elements:
- Violéncia fisica:
- Violéncia fisica dirècta, que pòt consistir dins lo contacte fisic non desirat, de còps, violacions e tanben l'assassinat.
- Violéncia fisica indirècta, coma destruïr objèctes, lançar objèctes pròche de la victima o contra ela. La violéncia fisica indirècta includís lo mal tracte a d'animals.
- Violéncia mentala o emocionala:
- Menaçar la victima amb d'actes de violéncia fisica contra ela, los mainatges o las mascòtas. Aquestas menaças pòdon èsser explicitas e detalhadas o non.
- Violéncia verbala: menaças, insults e comentaris amb d'intencion de baissar l'autoestima de la victima.
- Violéncia non verbala: gèstes, expressions e postures.
- Abús economic e social: controtlar l'argent e d'autres recorses economics de la victima, sabotatge de sas relacions socialas, empachar que pòsca s'encontrar amb d'amics o familhars e l'isolar de contactes socials.
Domus aviá en latin un sens ampli, compreniá pas solament la casa, senon tanben la pàtria e la familha.
- La violéncia domestica es aquela qu'a luòc, per autant, al ambit familhar, non solament entre las quatre parets d'una casa. Lo tèrme familhar avrà de s'entener tanben dins lo sens ampli. Normalament se considèra que la violéncia domestica es causada per d'òmes adults d'una edat similara o de descendents a ascendents. La violéncia cap los mainatges pòt se nomenar abús de menors.
- Pòt èsser exercida pel marit cap sa femna o filhs, per un filh/-a cap sos parents (associat correntament a la toxicomania, o parents ancians). Pòt se nomenar atal la violéncia exercida dins de parels omosexuals, mas la violéncia de la femna cap al marit es generalament lo resultat de la rebellion contra la continua violéncia masculina. S'exercís pas sempre per lo mai fòrt fisica o economicament de la familha, ja que i a frequentament de rasons psicologicas (sindròme de Estocòlme) qu'empachan la victima de se defener.
La violéncia masculina constituís un abús de poder e de confidança. Mas per rason de la complexitat e varietat del fenomèn, es fòrça dificil de conéisser sas dimensions globalas. Çaquelà, almens dins sas variantas mai grèvas (violéncia fisica amb de resultat de lesions o mòrt), las estadisticas policièras e judicialas mòstran qu'es fòrça pus frequenta que l'agressor siaga un òme e la victima una femna (qu'es o es estada sa esposa, companha sentimentala, o nòvia). Per tal de se referir a aqueste tipe de violéncia masculina pus comuna existisson d'expressions coma violéncia sexista, violéncia machista, violéncia contra las femnas o violéncia de genre. Aqueste darrièr tèrme es lo preferit pels grops e associacions feministas, e es tanben utilizat per la legislacion espanhòla dins la Lei organica de mesuras d'emparament integral contra la violéncia de genre. Çaquelà, "genre" es un tèrme controvertit, per que mantuna personas lo considèran una arrevirada mala de l'anglés gender violence, e considèran que genre en romanç es sonque una classa gramaticala, per la quala los mots pòdon èsser femenins, masculins o neutres. Çaquelà, en sociologia e d'autras sciéncias socialas s'es estenut l'emplec del mot genre amb una autra significacion disparièra. Mentre lo sèxe se referís a las diferéncias biologicas entre òmes e femnas, lo genre se referís a las diferéncias psicologicas, socialas e culturalas. Per autant, parlar de "violéncia de genre" implica de soslinhar qu'es una violéncia derivada de la construccion sociala e culturala de la masculinitat e la feminitat. De vegadas aquesta violéncia s'es associat amb lo machisme, encara que las motivacions son frequetament economicas, socialas o d'autre tipe.