Discapacitat
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Se ditz qu'ua persona a ua discapacitat se fisica o mentaument a ua foncion basica limitada respècte dera mieja o anullada per complèt. Entà ua persona ua discapacitat signifique un desauantatge en relacion damb d'auti individus.
Somari |
[Modificar] Entratge
Era evolucion dera consideracion sociau des discapacitats a melhorat en ço que toque ara sua adaptacion e, sustot, ena sua percepcion. Des de principis dera decada de 1980 s'an desvolopat modèus sociaus de discapacitat que dan naui significats ath tèrme. Per exemple, se distinguís enter un discapacitat (era abiletat deth quau ei objectivament menor qu'era dera mieja) e ua persona damb capacitats disparières des normaus, que, encara que per açò sonque non represente cap d'avantatgi o inconvenient, soent ei considerat un problèma degut ara actitud dera societat o eth hèt qu'es estandards estan basadi enes caracteristiques mieges o normaus. Aguest cambi d'actitud a possibilitat cambis ena comprenença de determinades caracteristiques fisiques qu'abantes èren considerades coma discapacitats. Ena decada de 1960, per exemple, es esquerrèrs (querrèrs) èren visti coma persones damb anomalies. Enes estudis deth mon occidentau, es mainatges esquerrèrs èren obligadi a escríuer damb era man dreita e èren punidi se non ac hègen. Mès tard, enes ans 80, s'acceptèc aguesta qualitat simplament coma ua diferéncia, ua caracteristica fisica. Se determinadi esturments coma estalhants o trapats (tiraboishons) son creades sonque entà destres, ua persona esquerrèra se senterà coma un discapacitat: serà emplàstica de realizar cèrtes accions e aurà d'èster ajudat per autes persones, en tot pèrder era sua autonomia. Atau, ena societat actuau s'encuede plan era adaptacion der entorn as persones damb discapacitats entà evitar era sua exclusion sociau. Lingüisticament, en quauqui ambits, tèrmes coma "discapacitats", "cècs", "sords", eca. pòden èster consideradi despectius, peth hèt que de aguesta manèra se pòt estar en tot etiquetar ara persona. Enes diti casi ei preferible d'usar les formes "persones damb discapacitat", "persones invidents", "persones damb sordera", "persones damb mobilitat redusida".
[Modificar] Discapacitat intellectuau
[Modificar] Critèris d'identificacion
Era consideracion de discapacitat intellectuau requerís dera coexisténcia de tres critèris:
- Era existéncia d'un foncionament intellectuau significativament inferior ara mieja
- Era preséncia de dificultats en dues o mès abiletats adaptatives
- Qu'era sua manifestacion s'age dat abantes des 18 ans.
- Eth foncionament intellectuau hè referéncia a un nivèu d'intelligéncia inferiora ara mieja. Era concepcion d'intelligéncia que s'utilize ad aguest respècte ei era prepausa per Gardner, eth quau parle dera existéncia mès que de ua capacitat generau, d'ua estructura multiple damb sistèmes cerebraus semiautonòms, mès que, ath sòn torn, pòden interactuar enter se. Er emplec d'un coeficient d'intelligéncia ei comun, pr'amor que se pogue parlar de discapacitat intellectuau a d'estar per dejós de 70 e a de produsir problèmes adaptatius.
- Es abiletats adaptatives hèn referéncia ara eficàcia des persones entà adaptar-se e satisfèr es exigéncies deth sòn miei. Aguestes abiletats an d'èster considerables entara edat de qué se tracti, de tau manèra qu'era abséncia d'eres supausi un desauantatge.
- Eth normau ei qu'ua discapacitat intellectuau significativa se detecti ja en edats primairenques.
[Modificar] Causes
- Factors genetics, coma en cas deth sindròme de Down. *Errors congènits deth metabolisme, coma era fenilcetonúria.
- Alteracions deth desvolopament embrionari, enes que s'includissen es lesions prenataus.
- Problèmes perinataus, restacadi damb eth moment deth part.
- Malauties infantiles, que pòden anar des d'ua infeccion grèu a un traumatisme.
- Grèus deficits ambientaus, enes que non i a condicions adequades entath desvolopament cognitiu, personau e sociau.