Dròga
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Dròga es un tèrme general de las substàncias que modifican un procèsus biologic o quimic dins un organisme viu, amb d'un propòsit determinat, coma per exemple combàter una malautiá, aumentar la resisténcia fisica, o modificar la responsa immunologica. Lo cervèl es la zòna la mai sensibla a l'efècte de las drògas. Lo mot dròga, per influéncia de l'anglés, s'utiliza coma sinonim de "medicament". Segun la farmacologia, una dròga es una susbtància que pòt èsser utilizada amb de fina terapeutica o preventiva. Per exemple, dins la planta de la valeriana, la dròga serie sa rasiga. Segon la psicologia (en fach, aqueste es l'emplec lo mai abitual del tèrme), una dròga es una substància amb d'efèctes subre lo sistèma nerviós central, amb de capacitat de modificar l'estat d'ànim, la percepcion o la coneissença, e que crea generalament d'adiccion e sindròm d'abstinéncia. Una dròga tanben pòt èsser una substància quimica, mas aqueste emplec es pauc frequent, levat la drogaria coma centre comerçial especializat dins la venta de productes quimics. I a un grand nombre de drògas que pòdon s'utilizar coma medicaments per malautiás divèrsas. Mas fòrça drògas, al cant de lor possibla utilitat terapeutica, s'utilizan amb de fins recreativas, o per lors efèctes psicologics o sensorials. Aquò es un problèma social e de salut publica de primièr ordre dins força países, pr'amor que lo consum continuat de drògas crea generalment d'adiccion grèva. Las drògas an tanben d'efèctes nocius sus la salut, e sus lo comportament social del consumidor. Las drògas son illegalas dins la majoritat dels países, çò qu'a fach créisser lo mercat negre d'aquestas substàncias, amb lo sorgiment d'associacions criminalas que contraròtlan la contrabanda e la distribucion. Las drògas recreativas las mai utilizadas se pòdon classificar dins tres grops, segon lor efècte principal:
- Euforizants o excitants (cocaïna, amfetamines, alcòl dins sa fasa primièra, nicotina dins sa fasa segonda, cafeïna).
- Sedants e depressors (opiacis, eroïna, morfina, benzodiazepinas, ansiolitics, calmants musculars e ipnotics, alcòl dins sa fasa segonda, nicotina dins sa fasa primièra, barbiturics, cannabis, marijuana, inalants).
- Allucinogens (LSD, peiot).
L'adiccion es lo besonh urgent de consumir dròga regularament (èsser pas capable de moderar lo consum o e lo suprimir). Ven determinada per fenomèns psicologics e fisics. Lo sindròm d'abstinéncia de mantuna drogas córsan amb d'efèctes fisics que pòdon resultar mortals. Pòdon se contrarotlar amb de mesuras terapeuticas simptomaticas o de substitucion (amb de substàncias mens nocivas, d'efèctes parièrs, que se retiran progressivament).