Laurèr
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||||||
Laurus nobilis | |||||||||
Classificacion classica | |||||||||
Renhe | Plantae | ||||||||
Division | Magnoliophyta | ||||||||
Classa | Magnolopsida | ||||||||
Òrdre | Laurales | ||||||||
Familha | Lauraceae | ||||||||
Genre | Laurus | ||||||||
Nom binomial | |||||||||
Laurus nobilis L., 1753 |
|||||||||
Classificacion filogenetica | |||||||||
Òrdre | Laurales | ||||||||
Familha | Lauraceae | ||||||||
![]() |
|||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
Eth laurèr (reg. laurièr, laurèir, laurier), nomenat scientificament Laurus nobilis, ei un arbe de huelhes renadives, unic representant europèu dera familha des lauracèes (ei familhar deth canelèr, arbe originari de Ceilan e deth sud d'Índia). Aguest arbe soent ei coltivat o naturalizat e damb frequéncia se trape pròp de lòcs abitadi e ath cant des arrius e vals umides. Etimologicament, Laurus ei eth nom en latin de laurèr e nobilis signifique "notable", "celèbre". Eth laurèr ei eth simbòl deth trionf e endevinament enes cultures mediterranèes. En abitat dera casa basca, eth laurèr ei er arbe protector dera òrta e dera casa, pr'amor qu'aluenhe eth rai.
[Modificar] Ecologia e distribucion
Eth laurèr se trape per tot er airau mediterranèu, e arribe en Asia Menora a ua altitud enter 0 e 900 m. Florís au principi dera prima (març-abriu). Fruteja d'octobre a noveme e presente un frut nere quan arribe ara maturitat, parièr a ua oliva. A de besonh solèrs que siguen umids e rics. Ei resistent a baishes temperatures se non son extrèmes. Non supòrte vents fòrti e heireds.
[Modificar] Descripcion
Arbe de huelhes persistentes que pòt arténher enquias 10 m d'altitud (pòt arribar d'arténher 25 m en climas cauds) e que presente eth tronc lis e grisenc. Es sues branques son verdoses e dreites. Es huelhes damb ua mesura apuprètz 10 x 4 cm de color verd escur e en tot lúder er endret e eth revèrs mat, mès esblancossit. Son persistentes, coriacèes, entières, simples, altèrnes e damb un peciòl cuert, apuprètz d'1 cm, e vermelhós.