Pleistocèn
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Eth Pleistocèn ei un periòde geologic. Eth nom deth Pleistocèn derive des mots grècs pleistos (mès) e cenos (nau). Eth Pleistocèn seguís eth Pliocèn e precedís eth Olocèn. Eth Pleistocèn ei eth siesau periòde deth Cenozoic e eth tresau periòde deth Neogèn. Era fin deth Pleistocèn se correspon damb era fin deth Paleolitic.
Somari |
[Modificar] Datacion deth Pleistocèn
Eth Pleistocèn està datat generaument entre hè 1,8-1,6 milions d'ans e hè 10 000 ans, damb era data dera fin exprimida en ans de radiocarbòn. Curbís era majoria deth darrèr periòde de glaciacion, en tot includir-i es Dryas recentes. Era fin des Dryas recentes a estat datada apuprètz ath 9600 aC. Era GSSP peth començament deth Pleistocèn se trape en ua seccion de referéncia a Vrica, 4 km ath sud de Crotone a Calàbria, ath sud d'Itàlia, que presente ambigüitats de datacion non resolvudes. Com en auti periòdes geologics mès antics, es coches de ròca que definissen eth començament deth Pleistocèn estan ben identificades, mès es dates exactes deth principi e era fin deth periòde son un shinhau incertes. Eth nom estaue intencionat entà curbir eth periòde recent de glaciacions repetides; totun, se placèc eth començament massa triguèc e ua part deth refredament primitiu e dera glaciacion se trapen en Pliocèn. Atau donques, quauqui uns preferirien ua data de començament de hè uns 2,5 milions d'ans. Eth nom Pliocèn-Pleistocèn s'use en referéncia ara darrèra Edat glaciau.
[Modificar] Paleogeografia e clima deth Pleistocèn
Es continents modèrns restèren essencialament as sues posicions actuaus pendent eth Pleistocèn, non en tot auer-se moigut mès de 100 km des d'alavetz.
[Modificar] Caracteristiques glaciaus
Eth clima glaciau estaue caracterizat per cicles glaciaus repetidi en qué es glaciars continentaus arribèren enquiath parallel 40 en quauqui lòcs. S'estime que, en moment de maxima estenduda glaciau, eth 30% dera Tèrra estaue curbida peth glaç. Ath delà, ua zòna de permafrost s'estenie cap ath sud des deth bròc deth casquet glaciau. Era temperatura mieja annau ath bròc deth glaç ère de -6º C; ara deth permafrost, 0º C. Cada auanç glaciau restanquèc immenses quantitats d'aigua en coches de glaç continentaus d'enter 1500 e 3000 mètres d'espessitut, en tot hèr qu'eth nivèu dera mar baishèsse temporalament 100 mètres o mès arreu dera Tèrra. Pendent periòdes interglaciaus, com çò que viuem ara, èren comuns es abrondaments (asondaments, enaigaments) dera còsta, mitigades per mocions emergentes o isostatiques de quauques regions. Es efèctes dera glaciacion sigueren globaus. Era Antartida restèc glaçada pendent tot eth Pleistocèn atau coma eth Pliocèn. Es Andes, ath sud, estauen curbidi peth casquet de glaç de Patagònia. I auie glaciars en Naua Zelanda e a Tasmania. Es actuaus glaciars decadents de Mont Kenya, Kilimanjaro e Ruwenzori en Africa orientau èren mès grani. I auie glaciars enes montanhes en Etiòpia e ar oèst des Montanhas Atles. Ath emisferi nòrd, fòrça glaciars se honeren en un solet. Eth casquet glaciau Serràn curbie eth nord-oest d'America deth Nòrd; er èst estaua cubèrt peth Laurentid. Eth casquet glaciau Escandinavi reposaue sus eth nòrd d'Euròpa, en tot includir-i era Gran Bretanha; er Aupin enes Alps. Quauqui glaciars menors s'estenien per Siberia e era zòna artica. Es mars septentrionaus estauen glaçadi. Ath sud des coches de glaç grani lacs s'acumulèren per causa deth blocatge des gessudes e era reduccion dera evaporacion en aire heired. Eth centre der America deth Nòrd septentrionau estaue totaument curbit peth lac Agassiz. Mès de 100 conques, ara seques o quasi ben, auien granes principaus ar oèst american. Eth lac Bonneville, per exemple, se trapaue a on ara i a eth Great Saut Lake. En Euràsia se i desvolopèren grani lacs coma conseqüéncia des despreniments des glaciars. Er arrius èren mès grani, auien mès principau e se entrecrotzauen. Es lacs africani estauen mès plens, aparentament per causa d'ua menor evaporacion. De ua auta faiçon, es desèrts èren mès secs e mès vasti. Per causa dera demenida ena evaporacion oceanica e d'auti tipes, es precipitacions èren menors.
[Modificar] Eveniments majors
S'a identificat quate events glaciaus principaus, ath delà de fòrça de menors. Un event principau ei ua excursion glaciau generau, nomentada sonque "glaciau". Es glaciaus estan separadi per "interglaciaus". Pendent un glaciau, eth glaciar experimente pògui auanci e arrepès. Ua excursion menor ei un "estadiau"; es tempsi enter estadiaus son "interestadiaus". Aguesti events se definissen de manèra disparièra en disparières regions dera posita glaciau, qu'an era sua pròpria istòria glaciau en tot depéner dera latitud, eth terren e eth clima. I a ua correspondéncia generau enter es glaciaus a disparières regions. Es investigadors escàmbien soent es noms s'era geologia glaciau d'ua region està en procès d'èsser definida. Per-aquò, ei generaument incorrècte aplicar eth nom d'un glacial en ua region a un aute. Non se pòt nomentar Mindel ath Elsterià o viceversa. Pendent grana part deth sègle XX sonque s'auien estudiat quauques regions e es noms èren relativament pògui. Aué es geòlegs de disparières nacions se interèssen mès ena glaciologia deth Pleistocèn. Coma conseqüéncia d'açò, eth numerò de noms està creishent rapidament e atau continuarà. Corresponen as tèrmes glaciau e interglaciau es tèrmes pluviau e interpluviau. Un pluviau ei un periòde mès caud damb mès precipitacions; un interpluviau, damb mens precipitacions. Abantes se credie qu'un pluviau corresponie a un glaciau en regions non glaçades, e en quauqui casi ei cèrt. Es precipitacions tanben son cicliques. Es pluviaus e interpluviaus estan fòrça estenudi. Non i a cap correspondéncia sistematica de pluviaus damb es glaciaus, totun. Ei mès, es pluviaus regionaus non se corresponen enter eri globaument. Per exemple, quauqui uns an usat eth tèrme "pluviau Riss" en contèxtes egipciani. Quinsevolh coïncidéncia ei un edart de factors regionaus.
[Modificar] Paleocicles
Era soma de factors qu'actuen ara superfícia terrèstre ei ciclica: eth clima, es vidants e d'auti movements oceanics, es vidants d'aire, era temperatura, eca. Aguesti cicles vien dadi pes mocions cicliques dera planeta, qu'eventuaument rosigue toti es auti elements en armonia damb eres. Es glaciacions repetides deth Pleistocèn sigueren causades pes madeishi factors.
[Modificar] Cicles Milankovitch
Era glaciacion ath Pleistocèn siguec ua sèrie de glaciaus e interglaciaus, estadiaus e interestadiaus, en tot rebàter cambis periodics en clima. Eth factor principau en cicle climatic ei considerat es cicles Milankovitch. Se tracte de variacions periodiques ena radiacion solara regionau causades pera soma de diuèrsi cambis ena mocion dera Tèrra. Es cicles Milankovitch non pòden èster er unic factor, donques que non expliquen eth principi ne era fin dera Edat glaciau deth Pleistocèn, ne era repeticion d'edats glaciaus. Semblen foncionar mielhor laguens eth Pleistocèn, que predís ua glaciacion cada 100 000 ans.
[Modificar] Fauna deth Pleistocèn
Non i a estadis faunaus definidi peth Pleistocèn ne peth Olocèn. Autant era fauna marina coma era continentau èren en esséncia modèrnes. Fòrça scientifics cren qu'es umans evolucionèren en òme modèrn pendent eth Pleistocèn. A fins deth Pleistocèn comencèren escandilhaments importants de grani mamifers, en tot includir-i es mamots, mastodonts, gats de dents de sabre, gliptodonts e peressossos que s'esperlonguèren ath Olocèn. Es escandilhaments sigueren especiaument dures en America deth Nòrd, a on s'extinguiren es shivaus e camèls nadius.
[Modificar] Jadiments deth Pleistocèn
Es jadiments continentaus deth Pleistocèn se trapen majoritàriament en hons de lacs, depausi de loess e coes atau coma enes granes quantitats de materiaus moigudi pes glaciars. Es depausi marini deth Pleistocèn se trapen especiaument en airaus que se trapen a pògui quilomètres dera còsta modèrna. En quauqui airaus geologicament actives taus coma era còsta deth sud de Califòrnia, es depausi marini deth Pleistocèn pòden aparéisher en elevacions de quauques centenes de mètres.