Sargon d'Akkad

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sargon siguec rei d'Akkad, Accádia o Agadè, e fondador deth prumèr Empèri coneishut, er Empèri Acadian. Es sues origines non se coneishen, ne sonque eth sòn nom. Era legenda lo hè hilh adoptiu d'un talhador de palmeres que lo trapèc ath bròc der arriu a on l'auie deishat era sua mair, ua vestal. Aguesta istòria se repetís damb Moisés o Ròmul e per autant s'a de préner damb prudéncia. Ditz que passèc era joenessa ena ciutat de Azupiranu (ciutat deth safran) ath bròc der Eufrates, que ei totaument desconeishuda, e era region d'origina deth sòn pair (supausadament adoptiu) se didie "Era Montanha" , nom que portaue ua region enter eth desèrt e er Eufrates, pròp dera desbocadura deth Khabur-Balikh, qu'ère un territòri qu'auie estat aucupat per tribus semites. Serà Sargon eth que provocarà qu'aguestes tribus, fòrça estenudes peth nòrd de Mesopotamia (damb ua grana colonia en Kish), se diguen en tà dauant acadians. Era lengua semitica d'aguesti pòbles serà era que s'impausarà en Empèri. De joen apareish en Kish, a on es coper dusau deth rei Urzababa. Com arribèc ath poder non se sap, mès s'especula que ras d'ua derrota d'Urzazaba que maumetec Kish, es semites d'aguesta ciutat se deuien establir, dirigidi peth coper reiau, tà ua zòna a on fondèren era ciutat nomentada Akkad, segurament ath bròc der Eufrates aquiu a on aué e a Al-Hilla, e dera quau Sargon se titolèc rei (cap eth 2340 aC). Aquiu delà deuie assolidar eth sòn poder e non guaire mes tard Sargon aucupèc Kish, que deuie estar jos eth domèni de Lugalzagesi d'Umma e Uruk, e la hec restaurar. Eth sòn prumèr títol ère rei d'Akkad, mès dempús i higec eth de rei de Kish peth prestigi der antic cap-lòc. En aguesta campanha tanben deuie aucupar Tuttul, en Eufrates, e era via cap a Mari. Dominada Kish, tot eth nòrd de Sumer siguec sometut o se sometec, e atau quedèc dauant de Lugalzagesi e de mieja centena de poders locaus que li balhauen supòrt, dilhèu cap eth 2338 aC o 2337 aC, des inscripcions resulte que se liurèren 34 batalhes e s'assautèc Uruk 3 viatges, e fin finau era ciutat siguec aucupada e Lugalzagesi siguec hèt presoèr e enviat a Nippur, ath temple deth diu Enlil, cargat de cadees. Atau Sargon se hec propietari d'Umma, Uruk, Lagash e Eninmar, principaus estats de Lugalzagesi. Alavetz Sargon se titolèc "rei deth país" (cap eth 2229 aC). Non se pòden datar es actuacions de Sargon cap auti punts: Ebla, Iarmuk o Iarmuti, Liban e Taurus (zòna orientau nomentada "Montanhes de Plata"). Era legenda lo hè crotzar era mar Mediterranèa e arribar tath país der estanh (Chipre) e Creta, e afirme tanben qu'arribèc a un punt d'Anatolia a on i auie eth règne de Burushkhanda, ath sud deth Lac dera Sau (Lac de Tuz) Cap ar èst es reialmes elamites d'Awan e Warakshe o Warakhshe formèren ua coalicion entà hèr front ara menaça que supausaue Sargon. Mès Sargon derrotèc es elamites, dilhèu en ua dobla campanha. Cap eth nòrd-èst conquistèc eth país de Subartu, un lòc que non se sap ben a que correspon. Poderie èster era nauta Mesopotàmia des des Zagros ath Khabur-Balikh, o dilhèu includit punts mes ar oèst. Es inscripcions tanben parlen d'ua campanha a Simurrum, ena zòna des montanhes Zagros. Eth sòn empèri auie 65 païsi que deuen correspóner a 65 estats o reialmes jos dependéncia dirècta o indirecta de Sargon. Es listes reiaus li atribuïssen ua durada en tròn de 56 ans, mès se supause qu'includís eth sòn periòde coma coper deth rei en Kish. Deuie fondar Akkad damb mes 30 ans e deuie morir damb mes de 70 ans, cap eth 2284 aC. Lo succedic eth sòn hilh Rimush.

[Modificar] Ligam

Enkheduanna