Primièra Guèrra Mondiala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.

S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}.

En blau, los Aliats, en negre, los Empèris centrals
En blau, los Aliats, en negre, los Empèris centrals

La Primièra Guèrra Mondiala o la Granda Guèrra es lo conflicte armat a l'escala planetària que se debanèt de julhet de 1914 a novembre de 1918. Mai de 9 milions personas son mòrtas dins aquesta guèrra.

Los Aliats (França, l'Empèri britanic, l'Empèri rus, Itàlia) desfan las Fòrças Centralas (l'Empèri alemand, Àustria-Ongria, l'Empèri otoman), l'armistici foguèt signar lo 11 de novembre de 1918.

Las encausas a aquesta guèrra son divèrses, la França vòl recuperar à l'Alemanha, L'Alsàcia-Lorena, perduda en 1870. L'Itàlia vòl prene a l'Àustria-Ongria, la Dalmatia. Tornarmai, i a de nombroses tensions dins la region dels Balcans.

La guèrra va balhar luòc a una importanta reestructuracion de la geografia europèa, quatre grands Empèris van desparéisser (Empèri rus, Empèri alemand, Àustria-Ongria, Empèri otoman) e van aparéisser de nòvas païses (Checoslovaquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polonha, Iogoslavia, Ongria).