Depression

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era depression ei ua malautia mentau caracterizada per ua alteracion der estat d'ànim deth pacient damb era tristesa coma simptòma clau.

Somari

[Modificar] Etiologia

Multiples factors, qu'actuen fòrça viatges en combinacion, estan implicadi ena depression.

  • Factors genetics: era depression deven soent en familhares consanguinis de pacientes depressius. *Factors neurofisiologics: autant era disminucion coma era pèrta d'eficàcia des neurotransmissors amendrissen eth ton afectiu. Coneishem que, a viatges, era depression ei deguda a un deficit especific d'aguesti neurotransmissors: serotonina, noradrenalina e dopamina
  • Factors sociaus e culturaus: er estrès dera nòsta societat a aumentat enes darrèri ans era incidéncia dera depression. S'a de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicologic (mòrt d'èssers estimadi, cambi dera situacion laborau o d'auti) o ua malautia fisica provòquen, sus un terren predispausat, era depression.

[Modificar] Epidemiologia

Encara qu'es chifres càmbien segontes es hònts, en un moment determinat eth 10% dera poblacion patís depression. Mès frequent des des 40 ans, tanben i an casi en mainatges, tanben petiti. Ei votz mès soent en hemnes.

[Modificar] Simptòmes

Podem classificar era depression de forma simplificada en dues categories:

  • Depression endogena: non i an factors desencadenants.
  • Depression reactiva: trapam tostemp ua situacion conflictiva que justifique era aparicion dera depression.

Era depression altère er estat d'ànim (afectivitat) des pacients: eth simptòma fondamentau ei era tristesa patologica, entenuda coma un sentiment de tristesa que dura mès e qu'ei mès intens deth que consideram normau, tanben mès grèu qu'un dòl (pèrta d'un èsser estimat). Era tristor ei fòrça fòrta de maitiada e peth maitin. Era ànsia, pòur importanta sense ua causa justificada, se tanben un aute simptòma frequent, que s'acompanhe de irritabilitat. Totun, altère era pensada, de forma que i a ua disminucion dera concentracion e pensada lenta. Càmbien es idèes: es pacients an idèes negatiues, tanben de suicidi que, en fòrça ocasions, pòrten ara practica. Era depression produsís simptòmes fisics: cefalèes, dolor afdominau, vertigen, disfnea (sensacion de manca d'aire). Tanben, es depressions pòden presentar-se sonque damb aguesti simptòmes (depression mascarada), que dificulte eth sòn diagnostic. En çò que tanh ara alteracion deth comportament, era depression pòt generar: manca de comunicacion, isolament, agitacion, tanben conducta agressiva (autant sus eth madeish pacient coma sus es auti).

[Modificar] Diagnostic

Realizat pes mètges, autant es especialistes en Psiquiatria coma pes mètges de familha se hè dempús dera entrevista clinica. Totun, i an diuèrsi questionaris qu'ajuden a hèr eth diagnostic. Non existís cap analisi o pròva radiografica qu'ajude ath diagnostic, encara que, a viatges, pòden èster fòrça utils entà excludir malauties fisiques (inclús neurologiques): malautia de Parkinson, ipotiroïdisme, càncers

[Modificar] Tractament

Es antidepressius son psicofàrmacs qu'es mètges utilizen entà arténher era curacion des pacients. Es mès utilizadi, ena actualitat, son es inibidors selectius dera recaptacion de serotonina, damb es quaus s'arribe ara guaricion en pògui mesi. Cau díder qu'er inici der efècte d'aguesti medicaments ei lent: ath torn de dues setmanes ei eth temps entà poder veir efèctes importants enes pacients. Coma quinsevolh medicament, es antidepressius an er inconvenient dera toxicitat. Totun, era psicoteràpia pòt èster fòrça utila e, en hèt, en tractament dera depression reactiva ei fondamentau.