Haka

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo haka es una mena de  dança tradicionala  Maori. Aquesta representacion de dança de guèrra haka es datada de 1845
Lo haka es una mena de dança tradicionala Maori. Aquesta representacion de dança de guèrra haka es datada de 1845

Lo haka es una dança tradicionala del pòble Maòri en Nòva Zelanda. Es una dança de postura acompanhada de cants bramats, realizada per un grop.[1]

Somari

[Modificar] Espandi

Emai que lo Haka dels All Blacks aja popularizat un tipe de haka, existisson d'idèas falsas. Los Haka[2] son pas sonque de danças de guèrra, e son pas unicament realizats per d'òmes. Unes son fachs per de femnas, d'autres per de grops mesclats , e unes haka simples son dançats per los mainatges . Los Haka son realizats per diferentas rasons: per amusament, coma benvenguda corala per de convidats illustres, o coma signe de reconeissança bèla dins unas ocasions (McLean 1996:46-47). Diferentas accions son emplegadas dins un Haka, inclusidas de contorcions de la cara coma mostrar lo blanc dels uèlhs e tirar la lenga, e una varietat granda d'accions vigorosas del còs coma se tustar lo pitre o las cuèissas amb las mans o tustar lo sòl dels pès. Coma paraulas de cant, mantun brams e crits son utilizats. Lo Haka pòt èsser comprés coma una mena de simfonia que las diferentas partidas del còs representan los instruments. Las mans, braces, cambas, pès, voces, uèlhls, lenga e lo còs coma una mena de combinason per exprimir coratge, desaprovacion, jòia o tot autra sentiment.

Los Haka son subretot populars coma danças de guèrra, mas los haka individuals an per origina diferentas rasons, que son pas totas ligadas a la guèrra. Los haka de guèrra, qu'an los seus pròpres tèrmes, peruperu èran a l'origina complits pels guerrièrs abans una batalha, en proclamar sa fòrça e poder per tal d'intimidar l'oposicion. Uèi, haka constituit una partida integrala de las ceremonias formalas o oficialas de benvenguda per los visitors illustres o dignitaris estrangièrs, per mostrar l'importancia de l'occasion.

[Modificar] Haka e genre

Fòrça haka son realizats principalaments per d'òmes, qu'an de còps que i a daissats creire l'idèa falsa que sonque los òmes podian far lo haka. Ça que la, i a una minoritat de haka que son executats per de femnas, un dels mai famós haka feminin se sona Ka Panapana. Dins fòrça haka , lo ròtle feminin, se limita a cantar darrièra.

Las femnas son fòrtament implicadas dins l'origina tradicionala del haka. Segon la mitologia Maori, lo dieu solelh, Tama-nui-te-rā, aviá doas esposas, la filha estiu, Hine-raumati, la filha ivèrn, Hine-takurua. Lo filh de Tama-nui-te-ra e Hine-raumati, Tāne-rore seriá a l'origina de la dança.

[Modificar] Tipes de haka

Imatge d'un haka al sègle XIX
Imatge d'un haka al sègle XIX

Los diferents tipes de haka inclusisson whakatu waewae, tutu ngarahu e peruperu. Lo peruperu es caracterizat per de sauts que las cambas i asseguran una butada jol còs. Autre còps , lo peruperu èra relizat abans una batalha per tal de invocar lo dieu de la guèrra e de descoratjar e far paur als enemics. Calia per aquò d'expressions ferotges de caras e d'engaunhadas , tirar la lenga, far los uèlhs gròsses, rondinar e bramar, e mostrar sas armas. Se lo haka èra pas executat dins una union perfècta, aquò èra vist coma un un meissant presagi per la batalha. Sovent los guerrièrs anavan nus a la batalha , levat una cinta de lin treçat a l'entorn de la talha. La tòca dels guerrièrs èra de tuar totes los sòcis de la còla enemiga, per tal que i aja pas de revenja possibla.

Lo tutu ngarahu tanben demanda de sautar, mas a costat l'un de l'autre, alara que lo whakatu waewae se fa sens sautar. Una autra mena de haka realizat sens armas es lo ngeri, la tòca n'es la motivacion psicologica dels guerrièrs. Los movements son fòrça liures, e cada dançaire deu èsser expressiu dels seus sentiments. Manawa wera haka son generalament associats a un enterrament o autre eveniment funèbre. Coma lo ngeri son executats sens armas , e amb pauc movement o de coregrafia.

Lo haka mai conegut es Ka Mate, atribuit a Te Rauparaha, cap de guèrra de la tribu Ngāti Toa. Lo Ka Mate es classificat coma Haka Taparahi - haka de ceremonia. Lo Ka Mate concernis la rusa, Te Rauparaha l'utilizèt per enganar los seus enemics, e pòt èsser interpretat coma 'una celebracion del triomf de la vida subre la mòrt' (Pōmare 2006).

[Modificar] Veire tanben

  • Haka dels All Blacks
  • Haka dins la cultura populara
  • Kapa haka
  • Kailao
  • musica Maori
  • Siva tau
  • Cibi

[Modificar] Nòtas

  1. Lo grop de gens que fan un haka es definit coma kapa haka (kapa significa rengada). Lo mot Māori haka es tanben conegut dins d'autres lengas polinesianas, per exemple: Tongan haka, ' accion de las mans en cantar'; Samoan sa'a, Tokelau haka, Rarotongan 'aka, Hawaiian ha'a, Marquesan haka, que significa 'dança'; Mangarevan 'aka, ' dançar en vestits tradicionals ; dançar acompannhat de cant, mai que mai per la guèrra'. Dins unas lengas, lo sens es diferent, pe exemple en Tikopia saka vòl dire 'far un rite dins lo sistèm tradicional'. la forma reconstruïda pel Proto-Polinesian es *saka, derivada del Proto-Oceanic *saŋka(g).
  2. Haka es tanben la forma plurala

[Modificar] Referéncias

McLean, Mervyn, 1996. Maori music. Auckland: Auckland University Press.