Grana Piramida de Giza

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Grana Piramida au sègle XIXau.
La Grana Piramida au sègle XIXau.
Article de la seria Piramida
Grana Piramida (leng. Granda Piramida)
Comanditari :  Khofo (Keòps) IVau dinastia egipciana
Autre nom :  Granda piramida de Guisah (o Gisah), Piramida de Keòps, Piramida de Khofo
Construccion :  començament vèrs -2650, durada 20 annadas
Tipe :  Piramida de fàcias lissas
Nautor :  iniciala 146 m, uèi 137 m
Basa :  233 mètres
Volum :  2 600 000 m³
Coordenadas :  29° 58’ 44’’ N, 31° 8’ 2’’ E

Monument funerari de l'antiquitat egipciana vodat au faraon Khofo (conegut deu son nom elenizat Keòps, Χεοπς) la Grana Piramida de Guisah qu'ei la sola de la Sèt Meravilhas deu Monde encara quilhada uei lo dia. Que ho bastida a l'entorn de -2560 e qu'ei la mei vielha deu complexe funerari de Guisah qui compte tanben, enter autas causas, las duas autas, mendras e mei recentas piramida de Kefren e Mikerinòs, l'esfinx, las piramidòtas de las reinas, los mastabas deus nòbles e mantuns autes bastiments.

Las tecnicas de contruccion de la piramida que son tostemps desconegudas de la ciencia moderna com tanben l'estatut precís deus obrèrs qui i tribalhèn. Que s'a parlat per annadas d'esclaus a maugrat qui, en Egipta, las creishuda deu Nil que deishavan temporas qui lo pòble non podèva pas tribalhar; de mei, que sembla que dens la religion d'aqueth pòble, la bastida de la piramida qu'èra un element de conservacion deu son rei qui devèva estar lo quite rei qu'avore dens l'aute monde. Ajudar a la bastir, qu'èra tribalhar per l'auta vita dens l'aute mòn. Non s'a pas jamei trovat tanpauc la momia deu rei çò qui deisha un dobte suber l'estatut d'aqueth bastiment (tomba o cenotaf). Ua aute enigma que son las "vias d'aeracion" longas vias estrèta qui ligan lo centre de la piramida dab l'exterior; dens aqueth cas, totun, qu'ei mei que probable qu'aquò sia estat un camin per l'amna deu faraon. Dinc au sègle XIVau que muishava ua fòrma de piramida perhèita (atau las vedèn los crotzats). Totun, desempuish aqueth temps, un terratrem que la segotí e que perdó part de la cauç qui la caperava e qui ho emplegats dens las contruccion de bastiment otomans. Au sègle XXau que s'an trovat ua barca de husta demontada au pe de la piramida. Au cap de quauques annadas que la tornèn bastir e que's pòt véder en aqueth quite lòc.

Las Sèt Meravilhas del Mond

Piramida de Gizeh – Jardins suspenduts de Babilòn – Estatua de Zeus – Temple d'Artèmis
Mausolèu d'Alicarnàs – Colòs de Ròdes – Far d'Alexandria

Portal Egiptopèdia
Accedissètz dirèctament als articles de Wikipèdia concernent l'Egipte antica :

Istòria | Geografia | Organizacion politica | Faraon | Art | Mitologia | Dius | Vida vidanta | Bibliografia | Egiptològs | Lexic