Madrid
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
País | Espanha | ||
Superfícia | 607 km² | ||
Populacion | 3 228 259 (2005) | ||
Altitud | 667 m | ||
Madrid (en espanhòl Madrid) es la capitala d'Espanha e la vila mai importanta de la Comunitat autonòma de Madrid. Sa populacion èra estimada a 3 228 259 abitants en 2005 (5 843 041 abitants dins l'airal metropolitan). Sa superfícia totala es 607 km².
Lo gentilici es madridenc -a.
Es un important centre industrial, e lo centre mai important de comèrci, servicis e bancari d'Espanha.
[Modificar] Istòria
Au IXau sègle, l'emir de Còrdoa, Mohamed Ièr, que fondè ua hortalessa en aqueth lòc au ras de l'arriu mazanares en lo beth betejar Magerit ( مجريط en arab).
Lo rei Ferran Ièr de Castelha que prengó ua purmèra vegada aquesta hortalessa e lo son poble en 1047, mes, los jutjant brica interessant, que 'us tornè en escambi d'un tribut. La vila que ho definitivament conquestada en 1085 peu rei Anfós IV de Castelha, au maugrat qui hore sacamandejada peus almoravides en 1109.
En 1525, Madrid que ho lo lòc de detencion deu rei de França Francés Ièr.
Felip II d'Espana que prengó en 1561 la decision de muda la soa cort de Toledo a Madrid e aquesta que vadore atau e dinc au dia de uei, capitala d'Espanha e, alavetz, deu son emperi.
Au sègle XIX, l'invasion francesa que miè a la susmauta deus madrilencs (lo 2 de mai de 1808) e a la sanhosa repression de l'armada de Napoleon (ambz hèitas immortalizadas pes Francisco Goya). En 1812 Jausep Bonaparte qu'avó d'abandonar Madrid tornada crubar per la dinastia deus Borbons dab l'entrada deu rei Ferran VII d'Espanha.
Durant la guerra civila espanhòu Madrid que ho bombarda per l'armada rebela de Francés Franco qui i he la soa entrada en 1939, en clavar atau la guerra.
En 1973, durant la dictadura franquista, la ciutat que ho marcada per l'atentat de l'E.T.A contra lo president deu conselh Luis Carrero Blanco, alavez successor probable deu dictator qui eth, e's morí en 1975 en tot deishar atau lo parat au rei Joan Carles Ièr de restaurar la monarquia en promulgant la constitucion de 1978. Lo desenvolopament d'aqueth procés democratic que hore l'encausa, en 1981, de la tentativa infructuosa de còp d'estat peu colonel Antonio Tejero Molina.