Saturne (planeta)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Saturne
Vista de Saturne obtenguda per la mission Cassini
Saturne vista per la nau Cassini dempuèi 47,7 milions de km
Caracteristicas orbitalas
Semiais major 9,582 UA
1.433,53·106 km
Perièli 9,041 UA
1.352,55·106 km
Afèli 10,124 UA
1.514,50·106 km
Excentricitat 0,0565
Periòde orbital (sideral) 10.759,22 jorns
Periòde sinodic 378,09 jorns
Velocitat orbitala mejana 9,69 km/s
Inclinacion 2,485º
Periòde de rotacion o virament 10,656 oras
Obliquitat 26,73°
Nombre de satellits 56
Sistèma d'anèls Òc
Caracteristicas fisicas
Diametre equatorial (1 bar) 120.536 km
Massa 568,46·1024 kg
Volum 82.713·1010 km3
Densitat mejana 687 kg/m3
Gravetat (eq., 1 bar) 10,44 m/s2
Velocitat d'escapament 35,5 km/s
Albedo 0,47
Caracteristicas atmosfericas
Pression atmosferica >>1000 bars
Temperatura mejana
1 bar 0,1 bar
134 K 84 K
Composicion de l'atmosfera
Idrogèn molecular (96,3 ± 2,4)%
Eli (3,25 ± 2,4)%
Metan

Amoniac
Deuteri
Etan

Traças

Saturne es la siesau planeta del sistèma solar en distància al Solelh e la segonda planeta mai granda dempuèi Jupiter. Foguèt descurbit dins l'antiquitat e son nom proven del diu roman Saturne. Es un gigant gasós e fa partida de las planetas exterioras (tanben nomenadas jovianas per lor entretòc amb Jupiter). L'aspècte lo mai caracteristic de Saturne son sos brilhants anèls. Lo primièr en los observar foguèt Galileo Galilei en 1610 mas la bassa inclinacion dels anèls e la mala qualitat de son telescopi li faguèron pensar, al començament, que se tractava de grandas lunas. En 1659, Christiaan Huygens, amb de mielhors mejans d'observacion, poguèt los observar clarament. En 1859, James Clerk Maxwell demostrèt matematicament que los anèls podián pas èsser un unic objècte senon qu'avián d'èsser l'agropacion de milions de particulas pichonas. Saturne a 56 satellits naturals demest los quals destaca Titan, l'unic satellit del sistèma solar amb d'atmosfèra importanta.