Patxi Zabaleta
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Patxi Zabaleta (Leitza, Navarra, 20 de mai de 1947) ei un escrivan basc, avocat e politic navarrés, membre fondador e exdirigent dera coalicion politica Herri Batasuna, e des de 2001 maxim dirigent deth partit politic Aralar, en Navarra integrat ena coalicion Nafarroa Bai.
A estat eth candidat ara presidéncia deth Govèrn Forau navarrés damb dita coalicion enes eleccions municipaus e foraus deth 27 de mai de 2007 qu'a estat era dusau fòrça politica de Navarra.
Inicialament siguec seminarista, mès deishèc es estudis religiosi pes de Dret e Filosofia e Letres. Exercís coma avocat en Pampalona, eth cap-lòc navarrés, e ei tanben membre de Euskaltzaindia, era reiau academia dera lengua basca e ei autor d'ua trilogia de romans e un libre de poèmes.
Ei mès coneishut, totun, pera sua activitat politica. Com membre deth HASI (Herrikoi Alderdi Sozialista Iraultzailea, Partit Popular Revolucionari Socialista) participèc ena creacion dera coalicion politica Herri Batasuna (Unitat Populara) ara fin des ans 1970, e siguec membre deth sòn maxim organ de direccion, era Taula Nacionau (Mahai Nazionala) enquia 1982 e des de 1987 a 1996.
En desacòrd damb era activitat terrorista d'ETA e era supeditación dera luta politica ara luta armada, se li comencèc a conéisher coma critic laguens de HB. En fòrça ocasions Zabaleta denoncièc era abséncia de autocritica e eth capuditge e gimerritge analític de HB, atau coma quauques ues des sues practiques, per exemple era qu'es parlamentaris escuelhudi d'aguesta organizacion renoncièssen a aucupar es sòns cargues de deputats. En junhsèga de 1997 se desmarquèc publicament deth critèri oficiau deth sòn partit quan Zabaleta condemnèc er assassinat per ETA de Miguel Ángel Blanco, còsso deth Partit Popular en Ermua.
Maugrat es critiques, Zabaleta continuèc en tot militar en HB e era sua eretièra Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascs) e seguic en tot èster era sua tèsta de lista en Navarra, çò que justificaue en tot hèr allusion ath pluralisme qu'auie d'existir laguens dera "quèrra nacionalista basca", e de ua auta faiçon aucupaue ua posicion importanta qu'empedie qu'eth desacòrd dera direccion de HB damb es sues tèsis passèsse a majors.
Ath delà d'èster un personatge de cèrt carisme en Navarra, ère un des principaus avocats dera organizacion; eth madeish an der assassinat de Blanc, Zabaleta auie participat ena defensa des membres dera Taula Nacionau de HB, acusadi pera Cort suprèma de collaboracion damb banda armada. Dus ans mès tard, en 1999, formèc de nau part dera equipa d'avocats qu'artenhec qu'es senténcies dictades per dit Tribunau anèssen anullades peth Constitucionau.
Zabaleta siguec un des promotors d'Aralar, un vidant critic intèrn laguens de Euskal Herritarrok. Aralar auec diuèrsi afrontaments damb era direccion dera organizacion. Es mès importants aueren lòc en 1999. Eth prumèr, ath long dera campanha electorau entàs eleccions municipaus, Aralar profitèc entà criticar nauament era politica de non comparucion des cargues enes institucions entàs quaus auien estat escuelhudi. Quauqui uns des dirigents de EH comencèren alavetz a lançar acusacions de traïson entà preténer afeblir ara organizacion per questionar era linha politica adoptada. Apareisheren enes carrèrs bascs es prumères pintades de avertiment: Patxi, traiziorik ez ("Patxi, traïsons non"). Aguest madeish an se produsic un afrontament mès grèu, ath trincar ETA era trèva unilaterau que viege en tot mantier des de hège un an. Patxi Zabaleta afirmèc alavetz qu'era violéncia perjudiciaue es objectius dera quèrra nacionalista basca e exigic era sua desaparicion totau e definitiva.
Maugrat açò, Aralar seguic en tot èster un vidant organizat laguens d'EH enquia junh de 2002. En aguest moment se constituís eth partit cridat Batasuna (Unitat), eretièr des anteriors Euskal Herritarrok e Herri Batasuna, e Aralar decidís non formar part d'eth, rason pera quau Zabaleta refuse eth tèrme "escission".
Des d'alavetz, en tot refusar era violéncia terrorista e en tot plaidejar per exercici politic dera ideologia nacionalista basca de quèrres, es relacions damb Batasuna s'an anat en tot hèr mès agres, en tot èster menaçat per entorn d'ETA, en tot èster acusat per aguest sector de voler capitalizar eth vòt dirigit ara illegalizada Batasuna e d'estar ath servici d'eth "espanyolisme" entà desestructurar ara "quèrra nacionalista basca", atengut qu'Aralar tanben se reclame part d'aguesta "quèrra nacionalista basca".
Somari |
[Modificar] Nafarroa Bai
Dempús dera creacion en 2004 dera coalicion electorau Nafarroa Bai (Na-Bai) en Navarra amassa damb d'auti partits (Eusko Alkartasuna, Batzarre e PNB) e sectors independenti, siguec escuelhut per Nafarroa Bai coma cap de lista entàs eleccions foraus de 27 mai de 2007, en tot obtier era istorica chifra de 77.625 vòts ena comunautat forau e 12 bancs en Parlament navarrés, e se convertic ena dusau fòrça politica navarresa.
[Modificar] Cargues politics
Patxi Zabaleta a estat còsso en Pampalona enes legislatures 1979-1983 e 1987-1991 e deputat en Parlament Forau de Navarra pendent dus periòdes (1991-1995 e 1995-1999) entà tornar ar ajuntament pampalonés coma còsso de Euskal Herritarrok, cargue deth que demissionèc en junhsèga de 2001 per "rasons politiques".
[Modificar] Òbres
[Modificar] Narracion
- Eskomunia ala Zoroastroren artalde (1977, Egilea editore)
[Modificar] Roman
- Ukoreka (1994, Txalaparta)
- Badena dena da (1995, Txalaparta)
- Arian ari (1996, Txalaparta)
- Errolanen harria (1998, Txalaparta)
- Eneko Aritzaren hilobia (2005, Egilea editore)
[Modificar] Poesia
[Modificar] Teatre
- Nafarroako azken mariskala (1991, Txalaparta)
[Modificar] Biografia
- Julian Gaiarre (1983, Gordailu)