Bearn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Portau de Bearn – Acceditz aus articles sus Bearn
Banèra de Bearn
Banèra de Bearn
Escut de Bearn
Escut de Bearn
Lo Pic de Mieidia d'Aussau en ivèrn
Lo Pic de Mieidia d'Aussau en ivèrn

Bearn o Biarn qu'ei un país occitan situat au pè deus Pirenèus qui pòt tanben estar considerat com un gran parçan Occitània [1]. Ligat succesivament a Aragon puish a Gasconha, que vadó, enter los regnats de Gaston Fèbus e deu Noste Enric, país sobiran puish cap deu Reiaume de Navarra (dab pas sonque la Baisha Navarra après 1512). Bearn qu'ei tanben ua anciana província istorica francesa integrada a França en 1620 ; abans aquesta data, l'occitan de Bearn (lo bearnés) que ho la sola lenga administrativa deu Reiaume de Navarra e que partatgè aqueste estatut dab lo francés dinc a la Revolucion.

Uei lo dia, la soa capitala qu'ei Pau (las autas capitalas istoricas que hon, successivament Morlans puish Ortès).

Lo gentilici qu'ei bearnés -esa o biarnés -esa.

Bearn que forma, dab la Baisha Navarra, Labord e Sola (compausant lo País basc francés) e un tròç de Gasconha deu Baish Ador, lo departament deus Pirenèus Atlantics (64), que n'ocupa los 3/5 deu territòri.

Somari

[Modificar] Geografia

Mapa de Bearn en Occitània
Mapa de Bearn en Occitània
Mapa de Bearn
Mapa de Bearn

[Modificar] Limits

Bearn qu'ei limitat a l'oèst per Sola e la Baisha Navarra, au nòrd per las Lanas e Armanhac, a l'èst per Bigòrra e au sud per Aragon (Espanha).

[Modificar] Fisionomia

En entrant en Bearn peu nòrd-èst, que s'i tròba :

  • una tèra de pueis orientats nòrd-sud : los pueis de Montanerés, deu Vic Vilh e de Sovèstre percorreguts per pichons afluents d'Ador : Gabàs, Luy-de-France e Luy-de-Bearn.
  • la valada deu Gave de Pau (Ortès, Artics, Pau, Nai) zòna la mei poblada.
  • los travèrs de l'Entre Dus Gaves (Juranson).
  • la valada deu Gave d'Auloron (Auloron, Navarrencs, Sauvatèrra de Bearn).
  • 3 valadas dens los Pirenèus bearnés (Bearn Naut) :
    • la Vath d'Aussau (Portalet, 1794 m) dominada peu Pic de Mieidia d'Aussau.
    • la Vath d'Aspa (Còth deu Sompòrt, 1650 m) se dobrint cap tau Naut Aragon.
    • la Vath de Varetons se dobrint cap tà la valada navarresa de Roncal.
    • Que s'i pòt ajustar la valada de l'Ozom desbocant cap tà Bigòrra via Ferrièras, Arbeòst e lo còth deu Solor

Los Pirenèus bearnés que van, d'oèst en èst, deu Pic d'Ania (2504 m) au Pic de Palas (2974 m) qui ei lo punt culminant deu departament.

[Modificar] Clima

Dab ua diferéncia de nivèu de 3000 m enter la montanha e la plana, Bearn que coneish mantuns climats desparièrs. Dens la plana o climat qu'ei doç mes en montanha que pòt nevar en estiu e un medish diu que pòt estar brumós dens la plana e sorelhat au som.

[Modificar] Istòria

  • Formacion, antiquitat e haut Atge Mejan

Abans la conquista romana, la tèrra de Bearn qu'èra part d'Aquitània, conquerida per Crassus en 56 abans l'èra crestiana, a maugrat de la resisténcia de la ciutat aquitana de Sos. Lo sud-oèst pirenenc que resistí enqüèra mantuas annadas. Roma que deselopè mei que mei duas vilas: Iluro (uei Auloron) e Benearnum (uei Lescar); uei, enqüèra, aqueras duas vilas que son los dus avescats bearnés, jus l'autoritat de l'avesque de Baiona. Au sègle IIIau lo territòri bearnés que pertanhèva a la província nomada Novempopulania (lo "país deus nau pòbles"). Au sègle Vau, diferents pòbles germanics qu'envadín Novempopulania, purmèr los Vandals, puish los Visigòts qui establín a Tolosa la capitala deu lor reiaume suus dus costats deus Pirenèus. Qu'estón acassats entà Espanha peus Francs. Au sègle IXau, los Vikings que destrugón Benearnum e Iluro.

  • La vescomtat

Los vescontes de Bearn que conquistèn Montanèr e Ortès au sègle XIau. Las abadias de Luc de Bearn e de Seuvalada que's fondèn. Dejus Gaston IV lo crotzat, Morlans que vadó capitala e los purmèrs fòrs que's redigín en començant ua tradicion constitucionala e de libertat qui impausère dreits e devers au pòble e aus vescomtes. La Cort Major, amassada de nòbles, que conselhava lo vescomte. Gaston IV qu'ei conegut per aver combatut en Palestina (en empachant personaument que los civils musulmans e hossen massacrats) e en Espanha; mei que mei qu'ajudè a conquerir Saragossa. Durant l'Edat Mejana, Bearn que vedó a passar un hèish de romius qui anavan entà Sant Jaume de Compostèla. A l'epòca qui Gasconha e vadó un vassau d'Anglatèrra, Bearn que's virè enqüèra mei de cap a Aragon. Signe d'aquera aligança, la dinastia deus Moncadas, d'origina aragonesa, que renhè sus Bearn. Durant las crotzadas albigesas, Bearn e Aragon que's hiquèn au costat de Tolosa; totun, après la des·hèita, lo rei d'Aragon qu'abandonè la soas pretencions politicas capvath deu Pirenèus e Bearn que cadó jos vassalitat anglogascona. Totun, mercés au subtiu jòc diplomatic deu vescomte Gaston Fèbus, que tornè trobar la soa independéncia e Fèbus que vadó senhor sobeiran, tienent, segon eth, la soa tèrra, sonque de Diu e de la soa espada. Un temps de prosperitat que s'obrí a l'acès de la Guèrra de Cents Ans e jos la gestion economica e politica ambiciosa deu vescomte. Ortès qu'èra la soa capitala. A maugrat d'aqueras escadudas, la creishença deus poders espanhòus e francés que miaçava l'independéncia bearnesa.

  • Lo Reiaume de Navarra e l'integracion au Reiaume de França

Bearn que juntè la soa dinastia dab la de Navarra e los vescomes de Bearn que vadó Rei de Navarra. A la debuta deu sègle XVIau, lo senhor sobeiran de Bearn e Rei de Navarra, Enric de Labrit, que s'apropièt de França en se maridant dab Margalida d'Engoleime (la sòr de Francés I de França, qui vadó Margarida de Navarra, autora de l'Eptameron). En 1512, lo rei d'Aragon (regent de Castilha ad aquesta epòca), qui non podèva pas acceptar l'aligança dab França, que panè la Baisha Navarra.

La hilha d'Enric de Labrit, Joana de Labrit, qu'esposè Antòni de Borbon e que's convertí au calvinisme qui vadó religion d'estat. Un pauc après la version gascona de Pèir de Garròs, Arnaut de Saletas qu'arrevirè los Saumes de David en bearnés peu culte protestant. Enric, lo hilh de Joana, qu'ei conegut per aver cambiat mantuns còps de religion abans d'estar vadut rei de França. Hèra Bearnés, totun, que respectè l'independéncia de la soa purmèra patria e la dignitat de la soa lenga mairala e eth que demorè tota la soa vita sancèra Enric III de Navarra e IV de França ("lo Noste Enric").

Qu'ei lo son hilh, Loís XIII, qui decretè l'integracion de Bearn au reiaume de França a travèrs l'Edicte d'integracion de 1620. Que s'engatjava, totun, a respectar los Fòrs ; aquò que voleva díser, teoricament, que Bearn e podèva contunhar d'emplegar la soa lenga e en efèit, dinc a la Revolucion, mantuns documents qu'estón redigits en bearnés.

[Modificar] Populacion

Bearn que compta 350 000 abitants e 387 comunas. Pau sola qu'amassa 82 500 poblants.

[Modificar] Transpòrts

[Modificar] La ret estradèra

[Modificar] La ret ferroviària

Bearn que conta dus camins de hèr principaus:

Com en autes endrets, mantua via que ho abandonada en Bearn. Ua d'aquestas que religava directament Bearn e Aragon en traucant los Pirenèus ; qu'èra la linha Pau-Canfranc. La reubertura d'aquesta linha qu'èra un contra projècte a la traucada deu tunèl deu Sompòrt dens las annadas navantas deu sègle XXau. L'acabament d'aqueth tunèl qui s'ei tradusida per un passatge massiu de camions (a còps carrejant produts dangerós) n'a pas definitivament clavat aquesta revindicacion.

[Modificar] L'avion

Avion deus hrairs Wright
Avion deus hrairs Wright

S'Occitània ei considerada a còps com ua de las pàtrias de l'aviacion mercés, enter autes, aus gascons Clement Adèr, Latecoèra e a la companhia Airbus, Bearn non demora pas en dehòra d'aquesta aventura. Pau que ho en ehèit lo lòc causit peus dus hrairs americans Orville e Wilbur Wrights per aubrir la purmèra escòla d'aviacion de l'istòria. Ua nava de l'escrivan bearnés Rogèr Lapassada que rapera aqueth temps paulins deus pionièrs dens lo son libe Sonque un arríder amistós.

Portavion Bearn
Portavion Bearn

Bearn que ho tanben lo nom deu purmèr portavion de l'armada francesa (un vaishèth qui, adobat peus american, e's pelejè deu costat deus aliats dinc a la fin de la segonda guèrra mondiau).Despuish 1964, Pau qu'arcueilh l'Escòla de la tropas aeroportadas (en francés "École des Troupes Aéro Portées" -E.A.T.P-).
Uei Pau qu'ei tostemps lo seti d'un regiment de paracadudistas e que possedeish un aeropòrt internacionau.

[Modificar] Economia

[Modificar] Cultura

[Modificar] Lengas

Obelisc en aunor de Desporrins a Acós
Obelisc en aunor de Desporrins a Acós

Lo bearnés qu'ei una varianta deu gascon (occitan) e qu'èra la lenga mairau de totòm autes còps, hòrt espandida encara seishanta ans a, puish daduda en desuetuda, abans de renàisher desempuish trenta ans. Lo Bearnés que ho l'unica lenga adrministrativa a l'atge miejancèr, utilizat dens los Fòrs de Bearn. La Reforma que l'empleguè entà accelerar las conversions e que li devem los famós Saumes de David arrevirats per Arnaut de Saleta. Qu'èra la lenga mairau deu Noste Enric qui la he bronir dens tot París deu temps de la soa cort gasconejaira. Au viraplèc deus sègles XVIIau e XVIIIau Joan Enric de Fondevila que compausè òbras de teatre bearnesas en alexandrins. Deu sègle XVIII que podem mentàver l'òbra burlesca Lo sermon deu curé de Bideren e la poesia de Ciprian Desporrins. Lo sègle XIXau que balhè autors com Xavièr Navarròt e l'erudits com Vastin Lespi qui escrivó gramaticas, antologias e un diccionari qui amassa la lega deus archius e la lenga de la vita vitanta. Las calandretas son las escòlas bilingüas occitanas ; la purmèra calandreta que vadó a Pau en 1979.

Istoricament, lo bearnés que ho la sola lenga emplegada dens los tèxts oficiaus desempuish los Fòrs (las cartas medievau deus drets e de las leis qui ligavan los bearnés e lo lor país). Aqueth bearnés juridic que ho exportat aus país ligats a Bearn : las Sola, la Navarra (ambz tèrras deu bascoat) e Fois. Que cau destacar, que peu son costat, lo bearnes qu'arrecevèva influéncias (a còps ipercorreccions) legadocianas portadas peus avovats e notaris bearnés qui estudiavan a Tolosa. Lo Francés que ho emplegat cada còp mei arron l'Edicte d'integracion (1621) mes lo bearnés que ho tostemps emplegat peu actes oficiaus (plèits, deutes, contractes de maridatges) en competicion dab lo francés dinc a la Revolucion (vedetz lo bearnés).

  • Lo shiulet

Tradicionaument, certes pastors bearnés que desenvolopèn la capacitat de comunicar en shiulant çò qui permetèva de comunicar a granas distàncias. Aquesta version shiulada deus bearnés que ho emplegada mei que mei dens lo vilatge d'Aas, comuna d'Aigas Bonas, Vath d'Aussau.

  • Lo francés :

Lo francés qu'ei l'unica lenga oficiau per la Republica Francesa. Bearn qu'arcuelhó l'escrivana francesa Margarida de Navarra après lo son maridatge dab lo Rei de Navarra Enric de Labrit. La soa simpatia per la Reforma e la conversion de la soa hilha, Joana de Labrit, que hen arrecotir mantuns reformats de lenga francesa entà Bearn. Totun, la Reforma e lo conflicte dab França que favorizen un retorn au bearnés, lenga utilizada per l'evangelisacion. Lo francés que comencè a minjar la plaça administrativa e legau de l'occitan lentement a partir deu sègle XVIIau mes no'u remplacè pas sonque après la Revolucion francesa.

[Modificar] Gastronomia

Bearn qu'ei reputat peus sons cambajons, lo sons cèps, lo sons guits e, de segur, los hitges gras qui produsen. Lo plat nacionau qu'ei la famosa garbura : sopa de caulet, mogetas, poma de tèrra, alh naps (e d'autes causas segond la varianta) e carn (òs de cambajon o còth de guit). Bearn que produseish vin de jurançon (a còps sec, mes sustot doç e, peu melhor, de vrenhas tardivas, mei sucrat e d'un grad superior en alcòl) mes tanben rosat e un arroi aperat simplament Bearn. Peu carnaval que's preparan meravilhas. Que caup mencionar que la famosa saussa bearnesa que ho inventada en 1830 en region parisenca (a Saint Germain-en-Laye) e que shens estar directament ligada a la gastronomia bearnesa, que ho batejada per'mor deu nom deu restaurant qui la vedó a nàisher : lo Pavillon d'Henri IV.

[Modificar] Construccion

  • Ostau bearnés

[Modificar] Simbòls

Lo Pic de Mieidia d'Aussau en estiu
Lo Pic de Mieidia d'Aussau en estiu
  • L'imne de Bearn qu'ei de segur la famosa canta "Aqueras montanhas" autribuida a Gaston Fèbus e coneguda mantun lòc d'Occitània com lo "Se canta" e interpretada a cada amassada occitana.
  • Las vacas portadas peu drapèu e per l'escut de Bearn que son un simbèu deu país com tanben ac ei l'ors, simbèu de la montanha au costat deus pastors. L'escut de Larunts qu'ostenda simbolicament amassas ua vaca e un ors.
  • L'immortèla qu'ei ua hlor de montanha emblematica de Bearn.

[Modificar] Patrimòni

[Modificar] Bearnés celèbres

[Modificar] Personatges

Noste Enric per Frans Porbus lo joen
Noste Enric per Frans Porbus lo joen

[Modificar] Personalitats politicas

[Modificar] Grops e Cantaires

[Modificar] Sartos

  • Andriu Correjas
  • Jacme Forcada

[Modificar] Poètas, escrivans

  • Pèir Bordiu (en francés Pierre Bourdieu), sociològ (1930-2002), nascut a Denguin e escolan au licèu Loís Barto a Pau.
  • Joan de Boset: filològ, ispanista e bearnista ; qu'ei l'autor d'ua gramatica deu catelhan qui ho pendent annadas ue referència en França e que bastí ua gramatica bearnesa suu medish modèl.
  • Ciprian Desporrins, poèta deu sègle XVIIIau.
  • Joan Enric de Fondevila, autor de teatre occitan deu sègle XVIIau.
  • Eric Gonzalès, romancèr escrivent en gascon bearnés, nascut en 1964 a Pau.
Estatua de Xavièr Navarròt a Auloron
  • Francis Jammes, (lo 2 de deceme de 1868 - lo 1 de noveme de 1938), poèta d'expression francesa.
  • Sèrgi Javaloyès: escrivan contemporenc.
  • Rogèr Lapassada: poèta ostesian deu sègle XX.
  • Vastin Lespi, filològ e erudit bearnés deu sègle XIX, autor de gramaticas, d'antologias literàrias e deu "Dictionnaire bearnais ancien et moderne", dicionari referenciau e erudit apiejat suber los texts bearnés istorics e literaris.
  • Pèir de Marca: itorian de Bearn, President deu Parlament de Navarra e Arquevèsque de París.
  • Xavièr Navarròt, poèta cançonèr republican (genèr de 1799-deceme de 1862).
  • Alèxi Peiret, poèta occitan, agronòm e òmi politic deu sègle XIXau qui emigrè en Argentina.
  • Simin Palai, poèta en bearnés, (1874-1965).
  • Albèrt Peirotet, escrivan deu sègle XXau.
  • Arnaut de Saletas, autor deus Saumes de David mes en rima bearnesa (1583).
  • Pèir Tucòu-Chala, istorian medievalista, especialista de l'Espanha e deus Pirenèus.
  • Alèxis Léger dit Alèxis Sant Léger Léger puish Saint-John Perse, poèta e diplomata d'expression francesa 1887 - 1975, que hasó los sons estudis al licèu Loís Barto a Pau de 1899 a 1904.
  • Juli Superviela, poèta, romancèr e dramaturg (1884-1960), que repausa a Auloron.[1]
  • Pau-Joan Toulet, poèta (1867-1920), nascut a Pau.

[Modificar] Esportius

  • Basquetbòl : Freddy Hufnagel - Alan Larrouquis
  • Canoè-caiac : Tòni Estanguet - Patrici Estanguet
  • Ciclisme : Gilbèrt Duclos-Lassalle
  • Fotbòl : Edoard Cissé - Julian Escudé - Jpan-Francés Larios - Joan-Miquèu Larqué - Julian Tauziède
  • Rugbi : Felip Bernat-Salles - Nicolau Brusque - Laurenç Cabannes - Nano Capdouze - Francés Monclar - Robèrt Paparemborde - Joan Piqué - Damian Traille - Pèir Triep-Capdeviela
  • Esquí alpenc : Ànnia Famose
  • Tènis : Nicolau Escudé
  • Nautisme : Titouan Lamazou

[Modificar] Ligams intèrnes

  • Lista deus vescomtes de Bearn
  • rei de Navarra
  • Enric IV
  • Saussa bearnesa

[Modificar] Ligams extèrnes

[Modificar] Nòtas

  1. Bearn qu'ei un parçan segon la classificacion de Frederic Zégierman, mes aqueth que ditz en francés pays per "parçan". Totun lo tèrme occitan "parçan" que designa tanben un tipe de division administrativa anciana qui dividiva Bearn: atau Bearn qu'estó compausat de diferents parçans autes còps, establits per Enric de Labrit.


Banèra occitana Regions culturalas e istoricas d'Occitània Banèra occitana

AuvèrnheBearnBorbonésDaufinatGasconha inclusent la Val d'AranGuiana inclusent Agenés, Carcin, Peiregòrd e RoergueLemosin inclusent la MarchaLengadòc inclusent lo País de Fois e FenolhedésMóneguePaís NiçardProvença inclusent lo Comtat VenaicinValadas OccitanasVelai (istoricament en Lengadòc)Vivarés (istoricament en Lengadòc)


Enclava de La Gàrdia