Joan dera Crotz
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Avila, Espanha, 24 de junh de 1542 - Ubeda, 14 de deseme de 1591), nomentat Sant Joan dera Crotz, siguec un poèta e religiós espanhòu.
Somari |
[Modificar] Biografia
Ère hilh de Gonzalo de Yepes e de Catalina Álvarez, teishidors. Eth pair e eth german petit, Luis, morissen quan Joan a sonque tres ans, peth que era mair e es dus hilhs restants (Francisco e eth pròpri Joan) se ven obligadi pera praubesa (es patiments passats heren de Joan un òme d'escassa corporança, fòrça baish de talha e Santa Teresa ac cridaue "eth mèn miei fraire") a trasladar-se prumèr a Arevalo (a on viuen pendent quate ans) e en 1551 a Medina del Campo. Aquiu delà, economicament melhoradi per increment de fortuna que les dèc eth matrimòni deth german major, s'installen definitiuament.
Joan, gràcies ara sua condicion de prauba de solennitat, pòt assistir ath Collègi des Mainatges dera Doctrina, privilègi que li obligue a realizar cèrtes contraprestacions, coma assistir en convent, era ajuda a Missa e as Mestièrs, er acompanhament d'acogaments e era practica de demanar almòina. Era minima formacion recebuda en collègi li capacitèc entà continuar era sua formacion en recent creat (1551) collègi des jesuistas, que li dèren ua solida base en Umanitats. Coma escolan extèrn e a temps parciau, auie de conciliar es sòns estudis damb un trabalh assistenciau en Espitau dera Vèrge dera Concepcion de Medina, especializat ena sanacion de malauties venerians contagioses. Atau, donques, enter 1559 e 1563, estúdie damb es jesuistas; pendent es prumèrs tres ans, recep era formacion segontes era naua ratio studiorum, ena quau eth latin ère era base de toti es estudis; en quatau an, escarte de recéber formacion en retorica, apren a escríuer en latin, a bastir vèrsi latini e a arrevirar a Ciceron, Cesar, Virgili, Ovidi, Marcial e Oraci. Simultanèament, viu es naui vidants deth umanisme cristian, damb estil e comportaments renauidi ena pedagogia. Damb vint-e-un ans, en 1563, entre enes Pairs Carmelitas de Medina (òrdre des Carmelitas), en tot adoptar eth nom de fraire Joan de Sant Matia.
Dempús de realizar eth noviciat (novelariat) enter 1563 e 1564 en convent de Santa Ana, se traslade tà Salamanca a on estudiarà en Collègi de San Andrés de los Cármenes enter 1564 e 1567 es tres corsi preceptius entà obtier eth bachelièr en Arts. Pendent eth tresau cors, siguec nomenat, pes sues adreties dialectiques, prefet d'estudiants en collègi de San Andrés.
En 1567 torne tà Medina deth Camp per uns pògui dies entà èster ordenat prèire e celebrar era sua prumèra missa en preséncia deth sòn hrair, deth rèste dera sua familha e des sòns amics deth convent. Aquiu delà coneisherà a Teresa de Cepeda e Ahumada, futura Santa Teresa de Jèsus, qu'auie arribat tara ciutat entà fondar ua naua sedença dera sua Reforma Carmelita, es nomentadi carmelitas descauços. Teresa convenç a Joan e ac unís ara sua causa de reforma des Carmelitas. Aguesta òrdre reformada empuntèc damb ua grana ostilitat per part des carmelitas cauçadi.
Joan torne tà Salamanca e inície estudis de Teologia pendent eth cors 1567-1568, mès solet realize un cors, quan es preceptius auessen estat quate, peth que non obtenguec ne sonque eth grad de bachelièr. En agost de 1568 abandone Salamanca entà acompanhar a Teresa ena sua fondacion femenina de Valladolid. Eth 28 de noveme de 1568 emboish en Duruelo eth prumèr convent de Descauços dera branca masculina deth Carmèl Descauç en tot seguir la Regle Primitiva, açò ei, un establiment que pause era tornada ara practica originau der Orde; ena ceremònia, càmbie eth sòn nom peth de fraire Joan dera Crotz.
En 1570 era fondacion se trasladèc a Mancera, a on Joan exercisqui eth cargue de jos-prior e mèstre de novicis (novelaris); dempús d'ua estada en Pastrana entà méter en marcha eth son noviciat (novelariat), s'establís en 1571 en Alcalá de Henares, coma Rector deth collègi recientament fondat. Joan se convertís en un des principaus formadors entàs naui proselits ad aguesta reforma carmelitana. En 1572, Joan dera Crotz viatge, a invitacion de Teresa de Jesús, ath Convent d'Encarnación, en a on assumirà es prètzhèts de Vicari e Confessor des monges. Demorarà aciu enquia fins de 1577, peth que acompanharà ara mair Teresa ara fondacion de diuèrsi convents de Descauçes, coma eth de Segòvia. Pendent aguest periòde, en ambit der Orde de Carmen s'auien agravat es conflictes jurisdiccionaus enter es carmelitas cauçadi e descauçi, degudi a disparièrs punts d'enguarda esperitaus dera reforma; peth rèste, eth problèma s'enquadraue tanben ena confrontacion enter eth poder reau e eth pontifici entà dominar eth sector des òrdres religioses. Atau, en 1575, eth Capítol Generau des Carmelitas decidic enviar un visitador der Orde entà suprimir es convent fondadi sense licéncia deth Generau e d'aclúser ara mair Teresa en un convent. Fin finau, en 1580 eth Carmèl Descauç s'erigís en Província lliura e en 1588 ei reconeishuda coma Orde. En aguest contèxt ei en quau se produsís er empresonament de Joan dera Crotz, qui ja en 1575 auie estat detengut e empresoat en Medina del Campo pendent uns dies pes fraires cauçadi. Era net deth 3 de deseme de 1577 Joan dera Crotz ei nauament capturat e trasladat ath convent de fraires carmelitas de Toledo, a on ei obligat a comparéisher dauant un tribunau de fraires cauçadi entà se desdíser dera Reforma teresiana. Dauant era sua negativa, ei reclaus en ua preson conventuau pendent ueit mesi. Ei pendent aguest periòde d'empresonament quan escriu es trenta-ua prumères estrofes deth Cantico esperitau (ena version coneishuda coma protocantic), diuèrsi romanços e eth Poèma dera fonte. Dempús de préner consciença que era sua desliurança anaue a èster dificila, projècte atentiuament era sua hujuda e enter eth 16 e eth 18 de mai de 1578, damb era ajuda d'un gardian, s'escape ath miei dera net e s'acuelh en convent des Mairs Carmelitas Descauçes, tanben en Toledo. Entà major seguretat, es monges ac envien tad Espitau de Santa Crotz, en quau estèc mes e miei. En 1578 se dirigís tà Andalosia entà recuperar-se complètament. Passe per Almodóvar deth Camp e dempús arribe coma Vicari ath convent deth Calvari ena region montanhosa de Jaén. Hè amistat damb damb Ana de Jèsus, dempús de quauques visites ara fondacion de Beas de Segura. En junh de 1579 s'establís ena fondacion de Baeza a on demore coma Rector deth Collègi Major enquia 1582, en qué partís entà Granada dempús d'èster nomenat Tresau Definidor e Prior des Martirs d'aguesta ciutat. Realize nombrosi viatges per Andalosia e Portugau, per rasons deth cargue.
En 1588 ei escuelhut Prumèr Definidor e Tresau Consiliari dera Consulta, era quau li traslade a Segòvia. Dempús d'un nau afrontament doctrinau en 1590, ei destituït en 1591 de toti es sòns cargues, en tot quedar com simple subjècte dera comunautat. Pendent eth sòn viatge de vòlta a Segòvia, què malaut en convent dera Peñuela e ei trasladat tà Úbeda, a on morís era net deth 13 ath 14 de deseme.
[Modificar] Beatificacion e canonizacion
Immediatament dempús dera sua mòrt, eth sòn còs ei despolhat e s'inícien es jutjaments enter Úbeda e Segòvia pera possession des sòns rèstes. En 1593 es sòns rèstes, mutilats, son trasladadi clandestinament a Segòvia a on reposen actuaument. Eth procès de beatificacion e canonizacion s'inicièc en 1627 e finalizèc en 1630. Siguec beatificat en 1657 per Clemente X e canonizat per Beneset XIII en 1726. Posteriorament, en 1926 Pío XI ac proclame Doctor dera Glèisa Universau e en 1952 ei declarat patron des poètes espanhòus. Pòc dempús, eth sòn còs siguec panat e portat a Segòvia.
[Modificar] Era òbra literària de Joan dera Crotz
Era òbra de Joan dera Crotz a estat, des de tostemp, estudiada des de dues perspectives, era teologica e era literària, que, en fòrça ocasions, s'an presentat barrejades. Des deth punt d'enguarda religiós,
{{era òbra de Joan dera Crotz sofrís ua sèrie de manipulacions tendentesentà integrar-la laguens des limits e convencions dera ortodòxia. Probablament, era prumèra manipulacion la realize eth pròpri autor quan se decidís a redigir es comentaris.[1]}}
La cita hè referéncia as comentaris o parafrasis explicativa que Joan dera Crotz escriuec entara sua òbra mès importanta, eth nomendat Cantic esperitau, damb ua finalitat didactica coma resultat des dificultats d'adaptar era estructura deth poèma ar esquèma der itinerari mistic (es tres vies e es tres estadi correlatius). Aguesta preséncia teologica sus era sua òbra, e en concrèt sus eth Cantic, s'a manifestat tanben enes constantes manipulacions de tipe editoriau qu'a sofrit, en forma d'apondis ath títol o de epigrafs entà determinadi grops d'estrofes deth poèma. Per açò, ua importanta branca des estudis sus Joan dera Crotz s'a dedicat a demostrar era adequacion der escrit ara ortodòxia religiosa catolica, en tot priviliegiar es comentaris en pròsa sus era poesia. De ua auta faiçon, ei frequent en estudi literari dera sua òbra qu'o ben se donguen sauts continus ath teologic, o ben que s'estúdien de forma conjunta era poesia e es comentaris doctrinaus deth pròpri poèta, damb era idèa qu'aguesti son de besonh entà compréner aquera. Dauant d'aguest vessant des estudis sus Joan dera Crotz, se trape ua auta que considère qu'eth besonh (o possibilitat) dera interpretacion religiosa ei quauquarren qu'a d'èster argumentat e discutit en cada cas, mentre qu'eth sentut objectiu dera poesia de Joan non obligue necessàriament a acceptar un significat religiós.
En tot combinar era antica simbologia deth Cantic des cantics damb es formules pròpries deth petrarquisme, produsic ua rica literatura mistica, qu'enfonse es sues arraïtz ena teologia tomista e enes mistics medievaus alemans e flamencs. Era sua produccion rebat ua amplia formacion religiosa, encara que dèishe inferir era influéncia deth Cançonièr tradicionau deth sègle XVI, sustot en emplec der amor profan (es figures der amant e dera estimada) entà simbolizar e representar eth sentiment mistico der amor divin. Era estrofa mès emplegada enes sòns poèmes ei era lira, encara que demòstre igual facilitat en emplec deth romanç octosillab. Joan utilize determinadi recorsi estilistics damb ua profusion e maturitat pòc frequentes, en tot dar un nau e mès prigond sens as expressions paradoxaus («captivitat doça») e es exclamacions gangassaires («O, ahlama d'amor viua!») abituaus enes cançonièrs. Çò que mielhor definís era sua poesia ei era sua extraordinària intensitat espressiva, gràcies ara perfècta adequacion e er equilibri de cadua des sues imatges. Ad açò contribuís era sua tendéncia a abandonar eth registre discursiu e eliminar ligams neutres cortos de valor estetic entà cercar ua justaposicion constanta d'elements poetics de gran plasticitat.
[Modificar] Òbres
Net escura, Cantic esperitau e Ahlama d'amor viua son es sues tres òbres poetics capitaus, as quaus corresponen diuèrses òbres en pròsa que les servissen de corolari explicatiu, per ermetisme simbolic dera sua poesia: Pujada tara montanha Carmèl, Net escura dera arma, Ahlama d'amor viua (es tres amassades en volum Òbres esperitaus qu'orienten a ua arma ara union perfècta damb Diu) e Cantic esperitau. Ath delà d'aguestes tres composicions, Joan dera Crotz ei autor de 7 poèmes mès (as quaus se sòlen híger diuèrsi d'autoria discutida). Aguesti poèmes son (se cite eth prumèr vèrs): "M'entrè a on non sabí", "Viu sense víuer en jo", "Dempús d'un amorós lance", "Un pastoret solet, està penat", "Aquera etèrna font està amagada", "En principi abitaue" e "Dessús des vidants".
- Veir tanben eth Manuscrit de Sanlúcar
[Modificar] Hònts literàries
Era poesia de Juan de Yepes constituís eth punt d'amassada d'ua longa tradicion literària. Era sua lirica intègre tradicions literàries de disparièra origina que, junhudes per escrivan enes sòns tèxtes, van en tot aquerir significats e valors multiples que depassen aqueri qu'auien ena sua origina. Era critica, des de Dámaso Alonso, a metut de relèu era confluéncia de tres influéncies: d'ua banda, eth Cantic des Cantics, e, per d'auta, era tradicion dera poesia culta italianizanta e era tradicion dera poesia populara e de cançonièrs dera renaishença espanhòla. Era influéncia dera Bíblia ei fondamentau ena sua poesia, en autant actue coma motle e catalizador deth rèste de lectures que conformen eth bagatge culturau de Joan dera Crotz. Particularament, resulte fòrça importanta en Cantic, qu'eth sòn simbolisme e imatges an era lor origina en Cantic des cantics.
[Modificar] Doctrina
Tota era sua doctrina vire entorn deth simbèu dera «net escura», imatge que ja ère usada ena literatura mistica, mès ara quau eth dèc ua forma naua e originau. Era net, ara esborrar es limits des causes, li suggerís, en efècte, er etèrn, e d'aguesta manèra passe a simbolizar era negacion activa dera arma ath sensible, er absolut uet esperitau.
Joan dera Crotz nomente tamben "Net escura" as «terribles pròves que Diu envie ar òme entà purificà'c»; segon aguest darrèr significat, parlar d'ua net deth sens e d'ua net der esperit, plaçades, respectivament, ara fin dera via purgativa e dera via illuminadora, dempús des quaus vierie era via unitiva, aspiracion darrèra dera arma torturada pera distància que la separe de Diu, e realizacion deth sòn desir de fusion totau damb eth. Era existéncia d'aguestes tres vies se correspon damb es tres potències classiques dera arma: memòria, entendement e volentat, qu'en aguesta madeisha òrdre son redusides a un estat de perfècte silenci. Eth silenci dera memòria ei nomentat, ena mistica, esperança. Eth silenci der entendement se ditz fe e eth silenci dera volentat caritat o amor. Aguesti tres silencis representen ara parelh un un uetament interior e ua renóncia d'un madeish qu'artenh eth sòn maxim grad a trauèrs dera vertut dera caritat. D'aciu procedissen era enòrma angoisha e era sensacion de mòrt caracteristica des mistics, donques unir-se a Diu ei un perder-se prealable a se madeish... entà dempús guanhar-se. Abantes d'accedir ara experiéncia mistica d'union damb Diu, era arma experimente ua sensacion desconsolara de solitud e abandon, acompanhada de terribles temptacions que, s'artenh véncer, dèishen pas a ua naua lutz, donques «Diu non dèishe uet sense aumplir».
[Modificar] Versions musicaus des sòns poèmes
En 1991 eth compositor Carmelo Bernaola estreèc era sua Cantata Mistica sus vèrsi de Joan dera Crotz entara XI edicion d'Euròpa Cantat (1991), en Vitòria. En 1977 Amancio Prada metec musica ath Cantico esperitau, damb era sua votz acompanhada unicament de guitarra, violon e violoncel