Avalanca
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Una avalanca (reg. laueg) es una massa de nèu que se precipita pel versant d'una montanha. En relacion amb aquesta primièra significacion aqueste mot s'utiliza tanben per descriure una acumulacion de faches dins un moment determinat. Las avalancas de nèu se produsisson quand i a rompedura d'equilibri del mantèl nevós. Aquesta rompedura d'equilibri e l'avalanca que seguís pòdon èsser espontanèas o provocadas.
[Modificar] Avalancas espontanèas
Se produsisson per un excès d'acumulacion de nèu o per un cambiament dins las condicions de la massa de nèu. L'excès d'acumulacions se produsís al temps de nevadas importantas e son normalament de nèu polvàs novèla. Dins aquesta categoria entrarián las continuas purgas que se produsisson dins los luòcs mai penjadís de las montanhas, dins los tucs e dins los canals mai dreches, ont la nèu trapa pas de sosten e ont per aquò se vuejan fòrça sovent. Las avalancas espontanèas pòdon èsser causadas tanben per una alteracion de las condicions que mantenon establa la massa de nèu. Los auments de temperatura e la ploja, son las alteracions mai frequentas e afèctan la nèu de tota qualitat: la nèu polvàs, per que aumenta de pes relatiu dins la superfícia fins al punt que las jaças inferioras la pòdon pas suportar; las grandas placas de nèu ventada, pr'amor que se trencan dins una linha dempuèi la quala la placa lisa; la nèu de prima o umida, per que aumenta sa fluiditat e lisa sus d'autras jaças de nèu endurcida, sense transformar, e tanben sul quite sòl, en se nomenant alavetz "avalanca de fons". D'entre las avalancas espontanèas, las mai perilhosas son las de nèu polvàs: se desatacan d'un punt pro naut de la montanha e atal davalan en aumentar lor volum e lor velocitat que pòt arribar a 200 km/h. La combinason de massa e velocitat fan que son enòrmament destructritz: grands arbres e bòsques entièrs son desarasigats e asclats per la nèu, ròcas de tota talhas son arrancadas de son lièch e empenhudas. Es frequent que quand una avalanca de nèu polvàs arriba al fons d'una val pas tròp larga, cobrís los rius e ribièras e arriba a remontar per inèrcia sul versant opausat. Es fòrça pauc probable que de personas o d'animals abastats per una avalanca de nèu polvàs pòscan subreviure. Çaquelà, coma aquestas avalancas se produsisson regularament dins los meteisses luòcs, sovent evidents, conven d'evitar la zòna que pòdon afectar. Aquesta regla a d'excepcions; atal, en genièr de 1996 dins los Pirenèus se produsiron nombrosas avalancas de nèu polvàs de grandas dimensions que afectèron de zònas infrequentas. Tanben dins los Alps, ont al delà causèron de seriosas pèrtas de vidas e d'installacions. Las avalancas espontanèas de placa e las de nèu umida son fòrça mens perilhosas, per que lor portada es fòrça menora, atal coma lor volum e velocitat.
[Modificar] Avalancas provocadas
Normalament, en cas d'avalancas provocadas de nèu polvàs, la rompedura se produsís per subrecarga, quand una o mantuna personas o animals dralhan una superfícia de nèu pro penjadissa. Lor pes provoca una subrecarga que romp l'equibri e la massa de nèu se destaca, d'en primièr dejòs lo luòc de passatge, mas immediatament tanben per dessus, per que pèrd son sosten inferior. Los èssers qu'an provocat l'avalanca son inevitablament emportats e lor subervivença es improbabla. A mai de l'espessor de nèu e del grà de la penda existisson d'autres factors al traversar dels pendís expausats: lo mai important es l'existéncia de mantuna jaças de nèu, que pòdon restar pauc coesionadas, degut a de densitats desparièras e tanben a de temperaturas desparièras, en causant dins aqueste darrièr cas la nomenada "fractura termica". Existisson subrecargas provocadas naturalas pus infrequentas: la casuda de "lindal" de nèu es la mai classica. Lo meteis passatge de personas -quasi tostemp amb esquís e vers lo naut- pòt talhar la superfícia de las placas de nèu formadas pel vent. Se la penda es sufisenta, la placa lisarà coma dins cas de la rompedura espontanèa. Naturalament dins aqueste cas las avalancas de placa son perilhosas, per que emportaràn l'esquiaire que las provòca e los que son dins sa traça. Son lo cas d'avalancas provocadas mai frequent. A condicion d'un salvament pus rapid que lo temps d'asfíxia o d'ipotèrmia es possibla de subreviure. Las avalancas provocadas de nèu de prima, umida e pesuga, que son frequentament causadas pels esquiaires en davalar, son las mens perilhosas: lor velocitat es fòrça lenta e lor portada tanben, çò que fa qu'es possible e simple d'evitar lor trajectòria.
[Modificar] Escala de perilh
Dins las activitats invernalas de montanha las avalancas se pòdon evitar amb una corrècta coneissença del luòc e una avaloracion contínua del terren. En fach, son un dels perilhs objectius dins la practica de l'alpinisme e singularament de l'esquí de montanha. Donc, ont se practican aquestes dos espòrts se publican de donadas obtengudas jornalièrament en aganchant de mesuras sus lo terren- de "bolletins de nèu" ont s'avalora lo risc d'avalanca dins una zòna determinada, segon una "escala de perilh" amb de valors que son omogenèas per Euròpa tota.