Comunisme
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eth Comunisme ei un conjunt d'ideologies, atau coma eth sistèma d'organizacion sociau, economica e politica que prepausen. Se caracterizen pera critica ara proprietat privada e era escomesa pera socializacion des mejans de produccion, cambi, transpòrt e consum.
Ei en aguest darrèr punt en quau se diferéncie deth Socialisme. Eth comunisme marxista se base principaument enes idèes de Karl Marx e Friedrich Engels, expausades ath Manifèst Comunista, mès posteriorament a agut d'autes aportacions importantes, sustot era òbra de Lenin. Aguest ligam hè qu'aué en dia s'identifique era paraula comunista damb es marxistes, autanplan existissen de movements comunistes aluenhadi des tèsis de Marx, com ara er anarquisme comunista o eth comunisme libertari.
[Modificar] Comunisme marxista
Coma d'auti autors socialistes, Marx e Engels siguessen critics damb eth capitalisme, ath quau acusauen d'espetar a ua classa obrèra que se revoltarie contra era classa dominanant e destruirie eth sistèma qu'aqueri an creat. Es trèti caracteristics deth comunisme marxista son:
- Emplec deth materialisme dialectic coma principi filosofic de superacion der idealisme umanista e esturment metodologic d'analisi dera realitat.
- Analisi materialista dera istòria (materialisme istoric): eth desvolopament des fòrces productives impulse es disparièra fases istoriques qu'a viscut er òme. En totes es fases i a uns actors basics (es classes) e ua relacion d'explotacion qu'apareish a compdar dera aparicion d'un excedent, e pera quau se desacadie era luta de classes.
- Era analisi deth capitalisme a compdar dera teoria deth valor-trabalh e eth materialisme istoric, segon era quau existissen ues contradiccions estructuraus ath capitalisme que portaràn ara sua destruccion e superacion per un sistèma d'organizacion socialista.
- Consideracion der Estat coma esturment imprescindible d'organizacion politica un viatge superat era fasa capitalista dera istòria, que permeterà era mantenença en poder dera classa trabalhadora, mejançant era dictadura deth proletariat, entà assegurar-se qu'era borgesia non pogue tornar ath poder e atau procurar era desaparicion dera societat de classes e damb era, era sua autodissolucion. En autes paraules, eth sòn objectiu ei era substitucion dera societat capitalista per ua societat sense classes e sense Estat, a on totòm aurie de gaudir des madeishi drets e estatus economic, a compdar d'ua revolucion e ua dictadura deth proletariat, per medi dera conquista der Estat, en tot arribar a ua societat socialista qu'aurie d'èster ua etapa de transicion cap ara societat comunista sense classes e sense Estat. Ath sègle XX, diuèrses revolucions marxistes aueren èxit, e se creèren diuèrsi Estadi dirigidi per partits comunistes (eth mès influent ère era Union deras Republiques Socialistes Sovietiques o URSS)