Vacanças

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vacanças son los jorns dintre d'un an en que las personas trabalhadoras o estudiantas prenen un repòs total de lor activitat, levat las fèstas nacionalas, talas coma nadal o jorns representatius de las nacions coma la celebracion de lor independéncia.

Eisistísson principalament per prevenir l'estrès o d'autras patologias, segon lo critèri de l'estat o del govèrn local, per acréisser la productivitat dins lo rèste del an. I a generalament dos tipes de vacanças, las vacanças d'un trabalhador o estudiant que li corresponen legalament, coma las vacanças nomentades "an sabatic", qu'una persona s'autogerís per un temps mès esperlongat. Los païses independentament definissen dins lor calendièr un periòde que la majoria de la poblacion considèra coma vacanças, generalament des de junh a agost dins los païses de l'emisferi nòrd, coma genièr e febrièr dins los païses de l'emisferi sud. A bada que los trabalhadors, segon lo païs, an de 7 a 45 jorns de vacanças, los estudiants an un periòde mès esperlongat de temps, en fòrça ocasions, ambdós meses e atanben tres (la mitat dels meses confrontants o lo mes entièr posterior o següent). Dins cèrts païses, lo patron pòt definir los jorns de vacances de lors trabalhadors, coma atanben la possibilitat d'acumulacion de jorns s'un an non se prenen o se prenen parcialament. Normalament, mentre que lo trabalhador se trape de vacances, aquestes jorns que s'absent de sòn trabalh son remunerats e aquesta remuneracion pòt èsser sa paga abituala coma parciala.