Purim

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Purim (en ebrèu: פורים) ei ua hèsta jusiva qu'ei celebrada annaument eth 14 deth mes jusieu d'Adar (o 15 d'Adar enes ciutats fortificadas) en commemoracion deth miracle relatat en Libre d'Ester en quau es jusivi se sauvèren d'èster exterminadi jos eth mandat deth rei persa Assuèr, identificat per quauqui istorians coma Xerxes I, ath torn deth 450 aC. Encara que Purim ei considerat un des dies mès alègres deth calendari ebrèu, es jusivi an era obligacion de junar e pregar a la vigília, en rebrembe des jusivi perses que junèren e preguèren a Diu pr'amor que les sauvèsse der imminent conflicte que les portarie ath sòn extermini per part d'Aman e es sòns seguidors ena armada der Empèri Persa. En Purim se lieg era Meguilá (en ebrèu: מגילת אסתר, Meguilat Ester, "Rotlèu -Libre- d'Ester"). Dempús deth june o privacion, es jusivi hèn ua grana taulejada en quau s'acostume a béuer vin e recitar cantics, e enter eri sòl recitar-se era pregária coneishuda coma Shoshanat Ja'akov, qu'a estat grauada per fòrça cantaires jusivi d'Israèl e era Diaspora. Atau madeish, ei obligacion enviar regals as amics (en ebrèu: משלוח מנות, Misloakh Manot) e dar caritat as praubes (en ebrèu: מתנות לאביונים, Matanot La'evionîm) e tanben s'acostume a vestir amb trangas es mainatges.