Bíblia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Era Bíblia ei eth libre sagrat des cristians. Eth mot Bíblia proven deth grèc (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(es) libres", plurau de βιβλιον, biblion, "libre", originaument eth diminutiu de βιβλος, biblos, eth quau proven de βυβλος— byblos, que signifique "papir", dera antica ciutat fenícia de Byblos, era quau exportaue aguest materiau. Era Bíblia siguec escrita en un periòde de 1.600 ans, en cors de 60 generacions, per mès de 40 autors disparièrs, en tres continents (Euròpa, Asia e Africa) e en tres lengües (ebrèu, aramèu e grèc). Mès i a un tèma ath long dera Bíblia, era redempcion dera umanitat, e cossent damb es doctrines cristiana e jusiva, siguec inspirada per Diu. Era Bíblia ei eth libre mès distribuït deth mon e eth qu'a estat arrevirat mès viatges e ath delà lengües: era Bíblia complèta o en porcions a estat arrevirada ath delà de 2.100 lengües, en tot hèr-la disponibla ath 90% dera poblacion mondiau. Se calcule que des de 1815 an estat venudes mès de 2.500 milions de còpies.

Somari

[Modificar] Contengut

Eth contengut dera Bíblia, coneishut coma Canon, siguec establit pes autoritats dera Glèisa, eth sègle IV e se compause de dues parts:

[Modificar] Antic Testament

Es autoritats acceptèren eth Tanakh jusieu, qu'ei çò que nomentèren Antic Testament, en referéncia ar antic pacte enter Diu e era umanitat, principaument damb era nacion d'Israèl, dera quau vierie eth Salvador dera Umanitat. Er Antic Testament està format per 39 libres que corresponen as 24 libres deth Tanakh. Aguest siguec escrit sustot en ebrèu, mès i a cèrtes seccions en aramèu. Dempús dera Reforma Protestanta deth sègle XVI, es catolics e es ortodoxos ath delà d'aguesti 39 libres i higeren auti libres coneishudi coma deuterocanonics, mot grèc que vò díder "Dusau Canon".

[Modificar] Nau Testament

Es autoritats acceptèren quauqui escrits jusieucristians que heren referéncia a Jèsus-Crist, a qui considerauen eth Salvador profetizat ar Antic Testament. Aguesti escrits sigueren nomentadi Nau Testament, en tot hèr referéncia ath nau pacte enter Diu e era umanitat, per medi deth sacrifici de Jèsus-Crist entà redimir era umanitat des sòns pecats. Eth Nau Testament està format per 27 libres que sigueren escriti en grèc, alavetz era lingua franca deth continent europèu e der Autan Miei.

[Modificar] Auti libres

Es libres que tracten sus era madeisha istòria mès que non an estat acceptadi pes autoritats cristianes se nomenten libres apocrifs (en contrast damb es canonics o deuterocanonics) e fòrça d'eri contien doctrina qu'a estat declarada eretgia. Es mormons tanben higen auti libres coma eth "Libre deth Mormon", nomentat "Un aute evangèli de Jesucrist". Aguesti libres non son acceptadi per cap auta confession cristiana.

[Modificar] Divisions en capítols e versiculs

Es divisions actuaus dera Bíblia en capítols e versiculs numerotadi non provien de tradicions antiques textuaus, senon que sigueren creades ara Edat mieja pes cristians, e sigueren adoptadi posteriorament pes jusivi coma referéncies tecniques peth Tanakh. Aguestes referéncies sigueren cruciaus entàs rabins medievaus enes debats obligadi damb eth clergat cristian (que ja utilizaue era division en capítols e versiculs), especiaument en Espanha.

[Modificar] Arrevirades

Era prumèra arrevirada dera Bíblia (sonque der Antic Testament) se realizèc er an 250 aC, entàs jusivi dera Dispersion que viueren en disparièrs lòcs d'Euròpa e Asia, e que sonque parlauen era lingua franca d'alavetz, eth grèc. Aguesta arrevirada ei coneishuda coma era "Septuaginta" o Version des Setanta, e ei era version que mès a estat utilizada coma referéncia entà autes arrevirades e entà hèr comparacions damb era version ebrèa, donques que se considère era mès fidèla. Era dusau arrevirada mès importanta siguec ath latin, coneishuda coma era "Vulgata Latina", hèta per Sant Jeroni. Aguesta ei era arrevirada oficiau dera Glèisa Catolica Romana. Pendent era Edat Mieja se creèren quauques arrevirades a diuèrses lengües europèes; totun, sigueren proïbides peth Vatican, que sonque en permetec era version en latin, rason pera quau aueren ua relativa difusion. Era prumèra arrevirada entièra dera Bíblia ara lengua catalana data deth sègle XIV e se conserve en un manuscrit de París mès triguèc, der an 1465. Totun, se sap qu'eth rei Alfons eth Franc auie encargat ja ua prumèra arrevirada er an 1287 autanplan non s'arribèc a acabar. Dempús dera Reforma protestanta, e damb era invencion dera estamparia (imprenta), se heren fòrça mès arrevirades damb rapida difusion; ua des mès importantes siguec era de Luther que estandarizèc era lengua alemana e fomentèc que toti es membres dera societat (e non sonque es sacerdòts) liegessen es tèxtes biblics. Era Bíblia siguec estampada ath catalan er an 1478, fòrça abantes, per exemple, qu'a eth francés (1530), er anglés (1535) o er espanhòu (1569). Tanben cau díder qu'era bíblia ei eth libre arrevirat a mès idiòmes de tot eth mon.

Autras lengas