Leis de Kepler
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Es Leis de Kepler sigueren enunciades per Johannes Kepler entà descríuer eth movement des planetes enes lors orbites ath torn deth Solei.
- Prumèra lei (1609): totes es planetes se desplacen ath torn deth Solei en tot descríuer orbites elliptiques, en tot estar eth Solei plaçat en un des foguièrs dera dita ellipsa.
- Dusau lei (1609): eth radivector qu'unís era planeta damb eth Solei, escampe airaus iguals en tempsi iguals. Era planeta se desplace mès rapidament quan està en perieli que quan està en afeli. Aguesta lei ei conseqüéncia dera lei de conservacion deth moment angular, era quau ei conseqüéncia des leis de Newton.
- Tresau lei (1618): entà quinsevolh planeta, eth quarrat deth sòn periòde orbitau o temps que trigue a dar un retorn ath Solei, ei dirèctament proporcionau ath cub dera distància mieja damb eth Solei: P2 = k.a3. (en tot èster P periòde orbitau; a distància; k apuprètz igual a 12/UA3). Com major ei era distància mieja enter ua planeta e eth Solei, mès temps trigue a completar era sua orbita.
Aguestes leis s'apliquen a quinsevolh còs qu'orbite ath torn d'un aute (per exemple era Lua o es satellits artificiaus e era Tèrra), tostemp que negligim era influéncia de tresaus còssi. Quan non parlam d'orbitar ath torn deth Solei, era constanta k mencionada ara tresau lei prenerà un aute valor, que serà proporcionau ara massa deth còs centrau.
[Modificar] Formulacion de Newton dera tresau lei de Kepler
Kepler non presentèc es sues leis en forma neta e concisa, senon en libres que contiegen grana quantitat de detalhs e inclús especulacions metafisiques. Siguec Isaac Newton qui extreiguec es leis des sòns escrits, e les restaquèc damb es sues pròpries descubèrtes (era lei dera gravitacion universau), en tot dar-li sens fisic ath que èren simplament leis empiriques. Newton dedusic:
a on:
- P = periòde orbitau en ans
- a = semi-eish major, en unitats astronomiques (UA)
- G = constanta gravitatòria universau
- m1 = massa deth prumèr còs
- m2 = massa deth dusau còs
- UA: Unitat astronomica qu'equivau a 149 597 870 km