Amadís de Gaula
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Er Amadís de Gaula ei ua òbra mèstra dera literatura fantastica en castelhan e eth mès famós des nomentadi libres de cavalheries, que heren furor ath long deth sègle XVI ena Peninsula Iberica coma lectura prumèra de tota ua generacion d'escrivans renaishentistes e e mai barròcs. A fins deth sègle XV Garci Rodríguez de Montalvo premanic era quau aurie d'èster era sua version definitiva, era edicion dera quau mès antica coneishuda ei era de Saragossa 1508, damb eth nom des quate libres dAmadís de Gaula, mès se tracte d'ua òbra fòrça anteriora, que ja existie en tres libres des deth sègle XIV, coma cònste en òbres deth cancelièr Pero López de Ayala e eth sòn contemporanèu Pero Ferrús. Eth madeish Montalvo coheisse auer esmendat es tres prumèrs libres e èster er autor dera cramba. Tot indique qu'era version originau der Amadís ère portuguesa. S'a atribuït a diuèrsi autors d'origina portuguesa: per exemple, era Cronica portuguesa de Gomes Eanes de Azurara, escrita en 1454, mencione coma eth sòn autor ad a un tau Vasco de Lobeira que siguec armat cavalièr ena batalha de Aljubarrota (1385). Autes hònts diden qu'er autor siguec un tau João de Lobeira, e non eth trobador Vasco de Lobeira, e que se tracte d'ua recomposicion d'ua òbra anteriora, segurament de principis deth sègle XIV. Mès non se coneish cap version primitiva deth tèxte portugués originau. De totes formes, era unica version complèta coneishuda der Amadís ei era recomposicion de Montalvo, dividida en quate libres, que constituïc un èxit formidable, tanben en ambit europèu. Tamben, eth madeish Montalvo decidic espetà'c e escríuer un continuament titolat Las sergas de Esplandián, qu'ei eth cincau libre deth cicle. Mès tard, Ruy Páez de Ribèra continuèc era òbra en un siesau libre nomentat Florisando, eth protagonista deth quau ei un nebot de Amadís. Feliciano de Silva, especializat en continuaments d'èxits literaris (hec ath delà ua Dusau Celestina), passèc per naut aguest continuament e continuèc Las sergas de Esplandián ena sua òbra Lisuarte de Grècia, setau dera sèrie (1514). Juan Díaz publiquèc en 1525 coma libre ueitau un continuament de Florisando, nomentada tanben Lisuarte de Grècia, en tot passar per naut eth libre de Feliciano de Silva, mès aguest tornèc ara carga e continuèc eth sòn pròpri Lisuarte de Grècia en Amadís de Grècia (1530), libre nauau dera sèrie, que dempús continuèc en detau, Florisèl de Niquea (1532), e en onzau, Rogèl de Grècia (1535). Pedro de Luján va continuèc eth Rogèl de Grècia en un dotzau libre amadisian, Silves de la Selva (1546), mès Silva, que per eth que semble pretenie eth monopòli deth genre, passèc per naut era òbra de Luján e continuèc eth Rogèl de Grècia ena Quatau Part de Don Florisel de Niquea (1551), tretzau e darrèr dera sèrie en castelhan. Eth cicle siguec continuat en italian damb un aute libre tretzau, eth Esferamundi de Grècia de Mambrino Roseo, que continuèc en sies parts publicades enter 1558 e 1565 era accion de Silves dera Selva. D'aguestes òbres non se coneish cap version en espanhòu. Tanben s'a mencionat coma part dera saga amadisiana ua ipotetica òbra anonima portuguesa titolada Penalva, era mèra existéncia dera quau ei fòrça dobtosa.
[Modificar] Argument
Er Amadís de Gaula, dempús d'un entratge en quau s'afirme que siguec trapat en un arcon enterrat (topic deth "manuscrit trapat"), s'inície damb eth relat des amors amagats deth rei Perión de Gaula e dera infanta Elisena de Bretanha, que dèren lòc ath neishement d'un mainatge abandonat en ua barca. Eth mainatge ei criat peth cavalièr Gandales e cerque sus era sua origina ath miei de fantastiques aventures, protegit pera bruisha Urganda, nomentada era Desconeishuda pr'amor que jamès se presente damb era madeisha cara ne damb eth madeish aspècte, e perseguit peth mag Arcalàus er encantador. Trauèsse er arc embruishat des leiaus amadors ath miei dera Insula (ilha) Fèrma, luta contra eth terrible monstre Endriago e ac aucís e trauèssa per tot tipe de perilhoses aventures, per amor dera sua estimada Oriana, hilha deth rei Lisuarte dera Gran Bretanha. Era òbra originau (abantes des modificacions includides per Montalvo) finalize tragicamente, coma totes es òbres deth nomentat Cicle Arturic. Er originau (reconstrusit) acaba com seguís: Lisuarte, mau aconselhat per avariciosos conselhèrs, tira deth sòn costat a Amadis, ac desafie e sage maridar a Oriana damb un enemic der eròi. Oriana ei rescatada per Amadís e portada ara Insula (ilha) Fèrma per aguest. Lisuarte li declare era guèrra a Amadís acompanhat per Galaòr (envejós d'Amadis) e Esplandian (a qui Lisuarte a criat sense saber qu'ei eth sòn arrèhilh). Dempús de diuèrses batalhes Galaor desafie a Amadís e aguest ac aucís. Lisuarte desafie e Amadis tanben ac aucís. Un tresau rèpte afrontarà a Amadís e a Esplandian, en tot aucir aguest darrèr a Amadis. Oriana, qu'obsèrve era batalha des d'ua hièstra, ath veir era mòrt d'Amadís se lance ath solèr e morís. Urganda apareish e revèle era vertat sus es sòns pairs a Esplandian. Era version de Montalvo modifique sustot aguesta fin, en tot hèr-li durar tot eth libre quatau. Era fin des personatges ei disparièra. Lisuarte e Amadís hèn es patz, se coneish era identitat de Esplandian d'ua forma mens tragica e Galaòr ne sonque apareish ena batalha (està malaut). Entà barrar era òbra s'use ua desencusa que la hè acabar bruscament. Lisuarte ei encantat e Amadis a de dedicar-se a governar. Era istòria contínua enes Sergas. Era òbra tanben relate es hètes d'autes valents cavalièrs emparentats damb Amadís, coma eth sòn hrair Galaòr, eth sòn miei hrair Florestan e eth sòn cosin Agrajes de Escòcia.
[Modificar] Estil
En çò que tanh ar estil, siguec vantat per exigent Juan de Valdés, se ben consideraue qu'a viatges ac baishaue plan e ues autes ac pujaue massa. Se caracterize per una cèrta latinizacion dera sintaxi, que sòl plaçar ath vèrb ara fin dera frase ara manèra latina, e autes trèti d'aguesta naturalesa, coma er emplec deth participe de present, qu'ac apròpen ath tipe de lenguatge dera escòla alegoricodantesca deth sègle XV, se ben resulte fòrça mès clar e plan.