Prostitucion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La prostitucion fa referéncia a tot tipe de comèrci sexual basat sus la venta del còs e que consistís a prepausar de plaser sexual a un client en cambi d'un benefici. Generalament qualificada coma lo mestièr mai vielh del mond, la prostitucion es estat una constanta al long de l'istòria de l'umanitat. Generalament es ligada al proxenetisme, l'esplecha per una tèrça persona que va se reservar majoritàriament los ganhs de las femnas prostituïdas. La morala a correntament aborrit la prostitucion per rason d'èsser una activitat contrària als dreches umans. Lo mond de la prostitucion braça annalament de grandas quantitats d'argent.

[Modificar] Regulacion de la prostitucion

Los partisans de la legalizacion de la prostitucion pretenon que la prostitucion representa l'autonomiá sexuala de la femna e que, ja qu'es abitualament una activitat ilegala, sens reglamentacion, l'Estat pòt pas contraròtlar l'argent venent d'ela.

[Modificar] Proïbicion de la prostitucion

Los partisans de la proïbicion consideran la prostitucion un problèma social fòrça important, ja qu'es un aspècte d'esplecha e de violencia envers las femnas e los mainatges. Justament en Suècia la lei perseguís lo client que contracta los servicis de prostitucion; l'article de lei suedesa establís que: Aquel que sus la basa d'un pagament obten una relacion sexuala ocasionala, serà condemnat -se l'acte fòsse pas penat amb de puniment per lo còdi penal- a multa o preson de sièis meses coma maximum, per la crompa de servicis sexuals. Lo puniment de preson se remplaça normalament per una multa.