Jèsus
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Jèsus (en ebrieu: ישו o יֵשׁוּעַ Ieshu o Ieshuah) (?Nazaret, Galilèa, 9 aC/5 aC[1]-Jerusalèm, Juda, 29/36 dC), tanben conegut coma Jèsus de Nazaret, foguèt un predicador josieu qu'es la figura centrala del Cristianisme, que lo nomena Jèsus Crist (del grèc Ιησούς Χριστός). "Crist" es pas un nom, senon la traduccion grèca del mot ebrieu משיח mashiakh (messia), que significa "ungit". Jèsus es tanben considerat un profèta important per l'islam, nomenat عيسى, Isa dins lo Coran.
Somari |
[Modificar] Introduccion
Las fònts escrichas las mai ancianas sus la vida de Jèsus son de dos tipes:
- Lo primièr correspond a las fònts independentas, redusidas a brèvas citacions, coma las de Flavi Josèp[2], lo Talmud[3] rabinic, Tacit e Suetoni, que lor autenticitat o sens son discutits.
- Lo segond tipe de testimònis correspondon als escriches del Cristianisme acorropats d'una banda dins los evangèlis canonics e oficialament acceptats pel Cristianisme (que se redigiguèron a copmtar 40 ans de la mòrt de Jèsus) e los nomenats evangèlis apocrifs que son refusats per tots los vidants del Cristianisme e qu'an un caractèr pus anecdotic, atanben grotesc, que los fa dificilament acceptables. Çaquelà, la mencion dels noms dels Reis mags (Melchor, Gaspar e Baltasar), o la dels pairs de Maria (Joaquin e Anna), provenon de l'apocrif Protoevangèli de Jaume. Cal mencionar que los evangèlis canonics son pas una biografia de Jèsus (tanpauc en pretenon d'èsser) senon una confession de fe religiosa, que pretenon d'explicar lo messatge predicat supausadament per Jèsus, e seguisson pas un òrdre estrictament cronologic.
[Modificar] Vida e ensenhaments
[Modificar] Cronologia
Los relats los mai detalhats sus la naissença de Jèsus se trapan dins los evangèlis de Matieu e de Luc. Segon aquestes evangèlis, Jèsus nasquèt a Betleèm. La data (segon los calculs actuals) resulta paradoxalament de 4 ans abans lo Crist. Çaquelà, lo luòc de naissença a Betleèm en realitat se basa sus una profecia de l'Antic Testament. L'idèa de que Jèsus pòt èsser nascut pendent la prima o l'estiu proven de los relats dels evangèlis sus las activitats dels pastres[4]. Tre 354, los crestians romans celèbran la naissença de Jèsus al solstici de decembre, en remplaçant la fèsta romana de la Saturnàlia. Abans d'aqueste sègle, los cristians lo celebravan lo 6 de genièr, coma una part de la fèsta de la Teofania, tanben coneguda coma Epifania, la quala commemorava pas la naissença de Jèsus e tanben sa batejada per Joan Baptista dins lo riu Jordan. L'an 248 de l'èra Diocleciana (donc, basat dins l'entronament de l'emperaire roman Dioclecian), Dionisi Exiguus considerèt que la naissença de Jèsus foguèt 753 ans dempuèi la fondacion de Roma. Dionisi, per autant, establís l'Anno Domèni, qu'en latin significa "An del Senhor"). Aqueste sistèma faguèt de l'an del calcul de Dionisi l'an 532. Dos sègles apuéi, aqueste calcul ganhèt acceptacion e se convertiguèt dins lo calendari establit de la civilizacion occidentala, gràcias a la promocion de Sant Beda lo Venerable.
[Modificar] Vida familhara
Sempre segon los evangèlis de Matieu e Luc, Jèsus nasquèt a Betleèm [5] filh d'una vèrge que concebèt per òbra de l'Esperit Sant nomen Maria. L'evangèli de Luc conten un relat de la visitacion de l'angel Gabrièl a Maria, pera li díser qu'èra estada causida per portar al mon al filh de Diu. Los catolics nomenan aqueste eveniment coma l'anonçament. Josèp, lo prometut de Maria, es sonque mencionat pendent las istòrias de la mainadesa de Jèsus e, a comptar dels relats, morèt abans del començament del ministèri de Jèsus. Marc 6:3 (e d'autres passatges de Matieu e Lluc) dis que Jèsus èra "filh de Maria e fraire de Jaume, Josep, Juda e Simon", e tanben dis qu'aviá frairas. L'istorian josieu Flavi Josep e l'istorian crestian Eusebi pàrlan de Jaume coma fraire de Jèsus. Çaquelà, Jerònim argumentèt qu'èran cosins de Jèsus, per la traduccion del mot grèc per "fraire". Aquesta interpretacion, çaquelà, es basada sus la tradicion catolica e ortodòxa de la virginitat perpètua de Maria, la quala non auriá agut cap d'autre filh biologic dempuèi Jèsus. L'evangèli de Luc dis que Maria èra parenta d'Elisabèt, maire de Joan Baptista (Luc 1:36), mas dis pas de quala manièra èran emparentadas. Lo larèr de la mainadesa de Jèsus foguèt probablament la ciutat de Nazaret de la region de Galilèa. Sonque i a un eveniment de sa mainadesa enregistrat dins los evangèlis canonics: lo viatge cap a Jerusalèm quand aviá dotze ans, que se referís a sa precocitat e autoritat intellectuala davant las autoritats religiosas josievas. Per la majoritat dels crestians la naissença virginala e l'encarnacion son las doctrinas las mai importantas de la fe del periòde de la mainadesa de Jèsus fins a lo començament de son ministèri. Los musulmans tanben cren dins la naissença virginala, encara que cren pas dins son propòsit coma messia o redemptor de l'umanitat. Fòrça istorians accèptan pas aquestas doctrinas, en las considerant mitologicas e confessions de fe.
[Modificar] Vida adulta
Segon los evangèlis, Jèsus desvolopèt son activitat principalament dins la region de Galilèa, subretot en Cafarnaüm. Dempuèi èsser batejat per Joan Baptista, Jèsus comencèt son ministèri public. Segon l'evangèli de Luc, aviá 30 ans d'edat. Jèsus utilizèt metòdes desparièrs per sos ensenhaments, coma las parabolas e las metaforas. Sovent, ensenhava que "lo règne de Diu s'apropia". Un de sos ensenhaments mai importants foguèt lo Sermon de la Montanha, tipicament josieu, que conten las beatituds o benauranças e l'istòria del filh pròdig. Jèsus aguèt de discipols, dels quals dotze foguèron los seguidors mai importants e causits dirèctament per el. Segon lo Novèl Testament Jèsus realizèt nombrosos miracles pendent son ministèri: expulsèt demònis e guarèt malautiás e tanben tornèt a la vida una gojata e son amic Lazer. Sovent s'opausava a las classas dirigentas religiosas, principalament los fariseus e saduceus. Sons ensenhaments punián los fariseus per lor legalisme e ipocrisia, encara que tanben aviá seguidors fariseus coma Nicodèm, e sembla que Jèsus, per sa profession de fustièr e maçon de classa mejana era prèp dels fariseus. Sa predicacion includia lo perdon dels pecats, la vida dempuèi la mòrt, e la resurreccion del còs. Jèsus tanben ensenhèt sus la fin dels temps e la fin del mond. Segon la tradicion, Jèsus faguèt sa predicacion per un periòde de tres ans, mas se menciona pas la durada de son ministèri dins cap d'evangeli, e qualqu'unas interpretacions suggerisson una periòde pus brèu.
[Modificar] Arrèst, crucifixion e resurreccion
Sa venguda a la tèrra, segon los crestians, aguèt un solet propòsit: morir dins la crotz pels pecats de l'umanitat, eveniment qu'es lo fondament e centre de la teologia crestiana, e que Jèsus anoncièt en ocasions desparièras a sos discipols pendent son ministèri. En fach, la majora partida del contengut dels evangèlis son relats suls darrièrs sèt jorns de sa vida, e principalament sus la traïson e crucifixion. Los evangèlis s'estenan fòrça e donan granda importància a l'episòdi de la passion de Jèsus per rasons estrictament teologicas. Segon lo Novèl Testament Jèsus entrèt a Jerusalem pendent la setmana de la celebracion de la Pasca josieva, la quala planejava celebrar amb sos dotze discipols. Sos ensenhaments causèron controvèrsia entre los fariseus que cerquèron l'oportunitat per que lo poder emperial roman lo condemnèsse. Foguèt trait per un de sos discipols, Juda Iscariòt. Jèsus foguèt acusat de blasfèmi davant lo Sanedrin josieu, e apuèi de rebellion davant lo prefech de Juda Ponç Pilat, per s'aver declarat "rei dels josieus", que li condemnèt a morir crucificat, mas, segon los evangèlis, determinèt que Jèsus èra pas colpable del crim e lo envièt a Eròdes Antipas, que tanben lo declarèt innocent. Atengut qu'èra una costum pendent la fèsta de la Pasca que lo governador desliurèsse un presonièr, Ponç Pilat ofriguèt a la multitud liurar Jèsus o Barrabàs. La multitud demanèt la mòrt de Jèsus, e Ponç Pilat se rusquèt las mans, en declarant qu'èra innocent de l'injustícia de lor decision. Los quatre evangèlis díson que Ponç Pilat[6] ordenèt que Jèsus foguèsse crucificat amb una pancarta sus la crotz (nomenat en latin: titulus crucis), que disiá "Jèsus de Nazaret, rei dels josieus" (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, que son acrònim es INRI). Los evangèlis dison que dempuèi sa mòrt sus la crotz, sos seguidors preneron son còs e lo enterrèron dintre d'un cavòt uet. Segon los quatre evangèlis canonics, Jèsus ressuscitèt dels mòrts al tresen jorn dempuèi sa crucifixion. Aqueste eveniment es considerat la doctrina mai importanta de la fe cristiana.
[Modificar] Interpretacion religiosa
La mòrt e la resurreccion de Jèsus Crist son las doas doctrinas fondamentalas del Cristianisme. Per autant, foguèt pas un accident ne cap de tragèdia, senon que segon lo "coneissement prealable de Diu", tot s'èra planejat dempuèi la fondacion del mond (segon los escriches del libre de Faches dels Apostòls del Novèl Testament). Jèsus prenguèt lo luòc de l'umanitat, donc tots son pecadors davans Diu, e per autant, tots an de besonh d'un salvador. La teologia cristiana cre que Jèsus aviá pas jamai comes cap de pecat, mas la justícia divina se realizariá, e per mejan la gràcia de Diu e la fe dels òmes en Jèsus Crist, s'ofrís a l'umanitat la reconciliacion amb Diu, donc, la salvacion e lo perdon dels pecats. Pau de Tars, encara que coneguèt pas dirèctament Jèsus foguèt una pèça clau dins l'interpretacion dels tèxts de l'Ancian Testament que farián referéncia al Crist celestial, e sos escriches foguèron fondamentals dins l'establiment e interpretacion de la doctrina cristiana. Pau de tars escriu dins sas epistolas sus la mantenença de la fe dins lo Crist esperital, lo penediment e la novèla creatura qu'a coma resultat l'amor a Diu. Per la majoritat de las brancas del Cristianisme, principalament lo Catolicisme e lo Protestantisme, la resurreccion de Jèsus, e la resurreccion dels mòrts credents a la "fin dels temps", es una resurreccion fisica. Çaquelà, i a d'autras interpretacions qu'afirman que la resurreccion es pas un cadavre que torna viure senon qu'es la culminacion de l'existéncia en un desenh esperital. Dins l'evangèli, mantun discipols ven Jèsus ressuscitat e lo reconéisson pas fins a que fas un gèst, plen de simbolisme, de partir lo pan. Segon las religions que se nomenan crestianas, Jèsus es lo messia e lo filh de Diu, e segonda persona de la Santissima Trinitat, que portèt la salvacion a l'umanitat, mejançant sa mòrt e resurreccion. Per los musulmans, Jèsus foguèt un profèta. Segon lo Judaïsme, foguèt un fals messia. D'autras religions sostenon de punts de vista desparièrs sus la figura de Jèsus.
[Modificar] Jèsus mitic
Los istorians de l'Antiquitat dobtan pas de l'existéncia de Jèsus de Nazaret per qu'admeton, entièrament o no, l'istoricitat dels relats dels Evangèlis canonics e del libre dels Faches dels Apostòls, tèxtes religioses e confessionals escriches als sègles I y II, e per que lo remembre collectiu del pòble avriá pas acceptat la messorga; donc consideran tot aquò pro sufisent segon aquestes critèris de l'istoriografia antica. Encara que la validacion consensual sus un personatge istoric implica pas la validacion de sa caracteristica divina o religiosa, mantun cercaires nègan de manièra absoluta la validacion istorica de las fònts crestianas, en considerant la figura de Jèsus de Nazaret coma lo resultat d'una invencion (e encara falsificacion) conscienta dins l'evolucion del cristianisme. Segon aquesta teoria, los primièrs crestians e Pau desconeissián complètament Jèsus de Nazaret, que serià pas un personatge istoric, senon una entitat mitica posteriora, producte del sincretisme entre las religiositats ellenistica e josieva. Mantuna argumentacions que pàusan aquesta postura son:
- Levat los evangèlis, cap de cronica josieva o romana del sègle I parla sus Jèsus de Nazaret; per exemple, es pas mencionat per Matias, Just de Tiberiàs o Filon d'Alexandria, istorians josieus contemporanèus, ni per Seneca o Plutarc. Cap d'aquestes tèxts antics enregistra sos ensenhaments, ni sos miracles, ni lo procès que portèt a son execucion. Earl Doherty nomena aquò, amb ironia, "una conspiracion de silenci". La majoritat de los istorians actuals meton en dobte las referéncias a Jèsus de l'istorian josieu Flavi Josèp, per que semblan una interpolacion crestiana tardiva. Al delà, fòrça istorians dobtan del sens de las referéncias a Crist de Tacit e Suetoni (istorians romans del segle II).
- Las epistolas de Pau de Tars fan pas de referéncias a la biografia de Jèsus de Nazaret senon que parlan sus Diu e sul Crist celestial o esperital.
- Granda partida dels eveniments de la vida de Jèsus narrats dins los Evangèlis an parallels clars dins l'Ancian Testament.
- Levat lo Novèl Testament, existisson pas de registres o de referéncias dirèctas sul vilatge de Nazaret anterioras al sègle IV; cònsta pas dins cap de partida de l'Ancian Testament; cap de geograf o cronicaire de l'Antiquitat nomena Nazaret; es pas mencionada pel minuciós istorian Flavi Josèp, i es pas citada dintre de las 63 localitats que cita lo Talmud, e tanpauc Pau de Tars la nomena.
- Lo relat de Matieu sus la massacre dels innocents jos las òrdres d'Eròdes lo Grand, es un eveniment que non se menciona dins cap de registre istoric, e sembla d'èsser una istòria basada sus un tipic relat mitic de l'antiquitat, que se pòt trapar dins de culturas desparièras.
Doherty, en concrèt, atribuís l'invencion de la figura de Jèsus a l'autor del Evangèli de Marcs. Actualament, los principals defensors d'aquesta teoria dins los mejans academics son Earl Doherty, Alvar Ellegård, G. A. Wells, e Timothy Freke e Peter Gandy.
La majoritat des especialistas, per aquò, compartisson pas aquesta teoria que dobta de l'istoricitat de Jèsus, mas tanpauc pòdon pas provar son istoricitat.
[Modificar] Jèsus Barrabàs
Lo cercaire josieu britanic Hyam Maccoby, especializat dins l'estudi de la tradicion religiosa cristiana e josieva, prepausèt que Jèsus, que començava sempre sas pregariás amb lo mot aramèu abba 'car pair', èra conegut coma Jèsus Bar Abba o Jèsus Barrabàs (Jesús filh del paire), la persona que sa libertat demandava lo pòble al prefecte de Juda Ponç Pilat.
[Modificar] Referéncias
- ↑ Segon l'Evangèli de Matieu 2:1, Jèsus seriá nascut pendent lo reinatge d'Eròdes lo Grand de Juda, que moriguèt lo 4 aC. Segon l'Evangèli de Luc 2:2, Jèsus seriá nascut pendent lo reinatge de Quirini de Siria. Encara que tanpauc se sap amb de precision la data del començament de son govèrn, se cre que governariá entre lo 5 dC e lo 12 dC. Per autant, mantun istorians preferisson d'establir l'an de la naissença de Jèsus dintre d'aqueste periòde, probablament en 7dC.
- ↑ Antiquitats judaicas, caps. 18 e 20
- ↑ Sense lo mencionar dirèctament, se limita a qualificar Jèsus de bruèis que sa volontat èra de confóner al pòble ebrieu e d'èsser lo filh de Maria e un legionari roman nomenat Ben-Pandera.
- ↑ Dins las legendas de tot lo mond antic anterior a Jèsus, los pastres que salúdan un mainatge divin, las estelas, los angels, los dragons, los animals protectors, los mags... fan partida del decòr pagan abitual
- ↑ La naissença a Betleèm es solament un recors per el compliment d'una profecia de Miquèas
- ↑ Ponç Pilatos, benlèu d'origina siriana, foguèt considerat de violent, abusiu, lairon e genocida, coma pròva la tuada de samaritans en Garizim o Gerizim, mencionada en Luc, 13, 1-3