Psicopatia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Psicopata, o personalitat psicopata o psicopatica, derive deth grèc e signifique 'malaut dera psiqui' o 'malaut mentau'.

Totun, se redusís o limite era sua significacion. Enes òbres franceses deth sègle XX, psicopata sòl utilizar-se coma sinonim de psicotic. En estudis psicologics mès recents existís ua controvèrsia; segontes quauqui autors, es individus psicopatas son dolenti, encara qu'es indicis gnosoligics tenden a mostrar qu'es nomentadi psicopatas sòlen èster personalitats psicotiques de tipes borderline, encara qu'ena actualitat non se considère coma ua 'malautia' pròpriament dita, senon coma ua 'alteracion divergenta dera personalitat', donques qu'es sues capacitats cognitives e de percepcion dera realitat demoren iguales o intactes, non atau era personalitat que li autrege es sues caracteristiques (atau e tot figura en DSM-IV).

Es psicopatas non pòden empatizar ne sénter colpa, per açò, interactuen damb es autes persones coma se siguessen quinsevolh aute objècte, les utilizen entà arténher es lors objectius. Non necessàriament an de causar quauque mau, mès se hèn quauquarren en benefici de quauquarrés o de quauqua causa aparentament altruïsta ei sonque per egoïsme, entath lor benefici.

Segontes era teoria pera quau ua persona psicopata ei ua persona dolenta, se supause en aguesta classa de personalitat aguesta basada en un subjècte que manten eth principi de realitat mès manca de superjò. Per açò, era persona psicopata pòt cométer accions criminaus o autes actes questionablas damb totau manca de escrupuls, sense sénter colpa.

Era cada viatge mès refortilhada nocion sus qu'es personalitats psicopatiques son psicotiques, se enquadre laguens des personalitats borderline. En toti es casi, es persones psicopatas an conductes criminaus o d'un aute tipe, tostemp e hèsque çò que hèsque, sense cap sentiment de colpa, maugrat que mantien plea consciéncia des lors actes o des lors intencions (çò que mos retorne ara controvèrsia sus que non se considère ua 'malautia mentau').

Ua personalitat psicopatica non se restringís ar assassin en sèrie, tau com suggerís er estereotip deth psicopata mès estenut ena nòsta societat. Un psicopata pòt èster ua persona simpatica e d'expressions normaus que, totun, non dobte a cométer un crim quan li conven e, com s'a explicat, ac hè sense sénter colpa per açò. Era major part des psicopatas non cometen crims, mès non dobten a mentir, manipular, enganhar e hèr mau entà arténher es lors objectius sense sénter per açò remordiments.

A efèctes penaus hè plan que se plantegèc eth dilèma sus s'ua personalitat divergenta d'aguest tipe ei imputabla, especiaument s'ei d'estructura psicotica. Per causa de que eth concèpte de 'malautia mentau' non s'use (pòden èster persones sadique, violadores, fraudaires, o quinsevolh auta activitat delictiva que desvolòpe eth psicopata), se tend a sostier que li correspon punicion atengut qu'era persona manten consciéncia des sòns actes e pòt evitar cometer-les. Tanben influís eth dreit collectiu dera societat a protegir-se des sues accions. En Espanha tanben se considère imputable a toti es efèctes, sense qu'era psicopatia servisque o valgue d'atenuante deth delicte dauant eth tribunau. Açò vò díder qu'an responsabilitat e plea colpa.

Ei important saber qu'era psicopatia ei incorregibla, encara que se pòden utilizar medicaments antipsicoticos entà redusir era impulsivitat, e reabilitacion conductuau damb ua nauta disciplina, mès es terapies de reabilitacion abituaus non sonque son ineficaces, senon perilhoses. Dada era sua incapacitat entà empatizar, e qu'era empatia cap as sues victimes ei eth pilar principau de tot procès de reabilitacion sociau peth quau passen es delinqüents, era reabilitacion des psicopatas se base en egoïsme deth pròpri subjècte, en tot fomentar ua conducta que li repòrte beneficis e evite penes.

Actuaument s'a desvolopat un escaner que lieg era zòna deth cervèth que contien es nòstes intencions, abantes de realizar-les, e se pense ena possibilitat d'usar-la en un futur entà descurbir naui casi de psicopaties. Aguest escaner, tanben nomentat PET (Tomografía per Emission de Positrones) permet liéger era activitat deth cervèth dauant determinadi estimulacions. Es estimulacions restacades damb es capacitats de empatia se trapen absentes en lobul prefrontau deth cervèth en cas des psicopatas, donques que per eth que sabem de neurologia, eth lobul prefrontau ei eth mecanisme principau des nòsti raonaments moraus, e en cas deth psicopata se trape inactiu dauant ua estimulacion que suggerisque empatia cap a tresaus persones.