Mari (mitologia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatz Mari. 

illustracion de la divessa Mari per Josu Goñi
illustracion de la divessa Mari per Josu Goñi

La deïtat Mari ei eth personatge principau dera mitologia basca precristiana, de caractèr femenin qu'abite en totes es crestes des montanhes basques, en tot recéber un nom per cada montanha. Era mès importanta des sues residéncies ei era bauma dera cara èst der Anboto, ara quau se coneish coma "bauma de Mari" o "Mariyen Koba", qu'atribuís a Mari eth nom de Mari d'Anboto o Dama d'Anboto.

Somari

[Modificar] Descripcion

Mari, personificacion dera mair tèrra, ei reina dera naturalesa e de toti es elements que la compausen. Generaument se presente damb còs e cara de hemna, elegantement vestida (generaument de vermelh), en tot poder aparéisher tanben en forma ibrida d'arbe e de hemna damb pautes de craba e arpes d'audèth de paishèra, o coma ua hemna de huec. Eth sòn consort ei Maju o Sugar, es sòns assistents es "sorgiñak" (es bruishes), e a dus hilhs: Mikelatz o Mikelats e Atarrabi o Atagorri, qu'estan tostemp afrontadi, ua representacion paleocristiana deth ben e deth mau. Bat-arra-bi ei era version suggerida per Jorge Oteiza, en Libre Blanc deth Preindoeuropèu, entà solucionar eth sonema que manque ena etimologia que prepause. Mari afavorís e punís as persones damb era sua grana justícia e severitat. Ei vista lèu tostemp per camparòus, damb es quaus se compòrte de manèra tiranica, o tot eth contrari, les arribe a enamorar en tot mostrar-se com ua hemna docila e trabalhadora, mès tostemp damb fin d'impartir justícia per medi de la regle deth non: se menciones, en tot negar que possedisses quauquarren qu'òc ei tòn, Mari t'ac lhèue. Atau, efectivament, ja non ac as, e se produsís era justícia. Presagia es tempèstes e determine eth clima ath delà l'ac coneish pera sua capacitat entà volar.

[Modificar] Legendes

Nombroses son es legendes, tantes coma pòbles, qu'existissen sus Mari. En cada lòc existís ua istòria, ua legenda, que parle dera sua origina (en fòrça casi damb elements posteriors ath cristianisme, coma eth demòni, eth batieg, eca.). Encara qu'era sua abitada principau està en Anboto, es crestes der Oiz e der Aketegi (ei coneishuda tanben coma era "Dama der Aketegi" o "Aketegiko dama") son tanben d'importància entà era, amassa damb d'autes coma eth Murumendi o eth Txindoki. Diden que cada sèt ans càmbie d'abitada, e en aguest cambi se li pòt veir solcar es cèus en un carro de huec; en tot depéner dera cresta qu'abite, atau serà eth temps que hèsque, plujós o sèigui. Ua auta caracteristica ei era sua longa cabeladura rossa e era costum de pientar-la ath solei damb un piente d'òr ara entrada dera sua bauma. Era sua preséncia se hè tanben visibla entath quau obsèrve er efècte deth perfil des montanhes que sembla a ua dama campulada: eth nas dera dama (er Alluitz), eth còth (eth nomrntat pas deth diable o pònt deth lunfèrn (infernuko zubia) e es pès der Anboto). Disparièras legendes expliquen era origina de Mari, era mès coneishuda ditz qu'en ua familha sense descendència era hemna desiraue com anèsse auer un hilh, a pesar qu'a es vint ans se li auesse de portar eth diable, e ara fin quedèc embarassada d'ua polida mainada. Dies abantes qu'era gojata complisse es vint ans era sua mair la barrèc en ua caisha de cristal e la susvelhèc dia e net, esfòrç inutil donques qu'eth madeish dia deth sòn aniversari eth diable en tot trincar era caisha l'ac portèc damb s'a era cresta dera montanha Anboto, a on abite des d'alavetz. Ua auta des legendes sus era procedéncia de Mari, dera quau existissen disparièras versions, explique qu'ua mair e ua hilha viuien juntes. Un dia era mair anujada maudidèc ara gojata en tot dider-la: "Autant de bon te pòrte eth diable". Ath díder açò apareishec eth madeish diable e l'ac portèc e la deishèc tot en vagar pes montanhes dera zòna entà tostemp. En d'autes versions d'aguesta legenda era maladeta dera mair ei disparièra "Autant de bon vòles pes aires tanti ans coma grani a ua faneca (anciana mesura de capacitat entà granes de granatges e legums) de mogetes (faviols) vermelhes". Existís encara ua auta legenda d'Ataun, damb es sues corresponentes variantes, que referís era origina de Mari d'ua auta manèra. Segontes aguesta legenda, i auie ua hemna fòrça dolenta, (tengam en compde qu'eth hèt d'"èster dolenta" se referís ath hèt qu'ei precristiana e ath hèt que pren decisions per se madeisha, per causa d'auer desaubedit ath sòn marit) maridada damb un bon cristian e mair de cinc hilhs, que viuie en una masia de Beasain (Guipuscoa). Com non volie qu'es mainatges anèssen cristianadi, eth pair les pugèc a un carro, estaquèc ada eth ara mair, e van a dirigir-se cap ara glèisa ara recèrca de batèg (batejada) entàs petiti. Mès peth camin era hemna s'endrabèc en ahlames, cremèc es ligadures que la estacauen ath carro, e en tot volar pes aires, cridèc: "Es mèns hilhs entath cèu e jo ara ent Muru". E cap ath Murumendi se dirigic, a on des d'alavetz està. En ocasions a estat vista apròp d'un avenc existent en aquera montanha, seiguda ath solet, en tot pientar-se eth sòn cabeladura rossa damb un piente d'òr. Legenda de similares caracteristiques ei coneishuda en Arano. Encara que totes aguestes legendes son posteriores ath cristianisme. Reaument, Mari sembla mès a Gea, donques que viu enes baumes, e a totes es divesses dera fertilitat e der amor, peth madeish motiu, e pr'amor que proporcione fruts e regals, ("emari"). Ua des legendes mès importantes ei era quau mos explique entà que Mari abite e ei vista en totes es Montanhes basques. Mari ei era encargada de portar eth bon e eth tempèri d'un costat a d'aute en país basc e se ditz que pluvi quan Mari està en Anboto, quan està en Aloña i a sequèra e quan està "Supelegor" es cuelhudes son abondiues. Freqüentment s'a associat ara "Dama" damb personatges dera istòria de Biscaia, en tot crear ua simbiosi enter mitologia e istòria, en tot dar lòc a legendes damb diuèrses versions: Ua des legendes explique coma Donya Urraca, hilha deth rei de Navarra, se maridèc damb Pedro Ruiz, senhor dera casa de Muntsaratz d'Abadiño (Abadiano). Eth hilh major, Ibon, ère çò destinat entà èster er eretièr de tan nòble linhatge e desaït (avorrit) pera sua hraira menor: Mariurrika. Un dia en quau se trapauen en Anboto mentre eth hrair dormie, dempús de minjar, moiguda per òdi e era enveja lancèc ath sòn hrair, damb era ajuda d'ua mossardeta, pes verticaus parets dera montanha. Ath sòn retorn didèc qu'eth sòn hrair se i auie desbauçat. Assetjada pera consciéncia, ua net se presentèren en Muntsarantz es Ximelgorris o gènis diabólicos. Des d'alavetz a despareishut e se ditz qu'abite enes baumes de Anboto. Tanben se li restaque damb eth prumèr senhor istoric deth territòri, Diego López de Haro, ath que se supause maridada. Ath maridar-se li hec prométer que jamès se segnarie (senharie) en interior dera casa, mès un dia aguest non acomplic era sua prometuda e Mari, immediatament, gessec dera casa en tot volar damb era sua hilha. Aguesta legenda fòrça ben pòt hèr referéncia as pactes artenhudi entà mantier a Biscaia laguens de Castelha e ara traïson qu'es senhors de Biscaia realizèren tot en cristianizar eth país (e en tot trincar eth pacte damb Mari). Aguesta legenda ei similara ara quau narre era maladeta de Melusina. Per causa dera maladeta qu'era sua mair li tire, Melusina està obigada a convertir-se es dissabtes pera net en meitat sèrp, causa qu'amaguèc ath sòn marit enquia qu'aguest la descurbic, çò que provoquèc qu'aguesta hugisse en tot volar.

[Modificar] Etimologia

I a dues teories. Ua suggerís qu'ei ua adaptacion deth nom cristian de María, encara qu'evidentament aplicat a un personatge essencialment disparièr e mès ancian. Resulte mès versemblable associar era origina deth nom ara pròpria lengua basca. Laguens d'aguesta dusau teoria se remenen dues possibilitats, qu'eth nom procedisque dera elimininacion dera prumèra vocau d'ua paraula, en tot èster possiblament era sua origina "Amare" ("eman" + "ari"), ei a díder eth mestièr d'èster mair, o ben "Emari" (eman + ari): don, regal; era dusau possibilitat assòcie era origina deth nom damb es Maire o Maide (gènis qu'abiten enes montanhes e amants des làmies) o Maidi (armes des ancessors).

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams intèrnes

  • Sugaar
  • Sorginak
  • Mitologia basca

[Modificar] Ligams extèrnes