Alfa Centauri

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Alfa Centauri (α Cen / α Centauri) es l'estela mai brilhanta de la constellacion del Centaure e la quatrena de tot lo cèl nocturn. Per la majoritat d'observaires de l'emisfèri nòrd se trapa tròp al sud per la poder veder, mas es una de las estelas mai remarcablas per los observaires de l'emisferi sud, doncas que soslinha una de las direccions de la Crotz del Sud. Es lo sistèma estelar mai pròplèu a nòstre sistèma solar, a una distància de sonque 4,2-4,4 ans-lutz, e en realitat se tracta d'un sistèma triple, format per Alfa Centauri A, Alfa Centauri B e Proxima Centauri. Son nom pròpri es Rigil Kentaurus, derivat de l'arabi al-Rijl al-Kentaurus, que significa "lo pè del centaure", mas es pus abitual de la nomenar amb sa designacion de Bayer.

[Modificar] Components del sistèma

Alfa Centauri es un sistèma triple. Consistís en doas estelas principalas, Alfa Centauri A e Alfa Centauri B (que forman un sistèma binari) plaçadas a una distància de 4,36 ans-lutz, e una nana vermelha nomenada Proxima Centauri plaçada a 4,22 ans-lutz. Alfa Centauri A es parièra al Solelh, amb lo meteis tipe espectral (G2 V), mas un pauc pus brilhanta e pus granda. Alfa Centauri B es pus febla e de tipe espectral K1 V. Andues s'orbitan mutualament en una ellipsa d'excentricitat e = 0,52. Proxima Centauri, per sa banda, es una nana vermelha plaçada a environ 13 000 U. A. d'Alfa Centauri (0,21 a.l.) e possiblament es en orbita al torn del sistèma doble principal amb un periòde d'aperaquí 500 000 ans. Vistas de la Tèrra, Proxima es separada uns 2° del sistèma principal, ont A e B se ven separadas sonque per un cuic de 40".