Fernán Pérez de Guzmán

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Hernán (nom en occitan: Ferran) o Fernán Pérez de Guzmán (c. 1370 - Batres, c 1460) siguec un poèta e biograf espanhòu.

[Modificar] Biografia

Senhor de Batres, nebot deth cancelièr Pedro López de Ayala e oncle de Íñigo López de Mendoza, marqués de Santillana, siguec hilh de Pedro Suárez de Guzmán e de Elvira de Ayala. Ambaishador en Aragon en temps d'Enrique III, assistic ara Batalha dera Higueruela, pendent era quau sauvèc era vida a Pedro Meléndez Valdés, capitan dera "mesnada" (companhia de gent d'armes) deth senhor de Hita. Siguec plan amic deth bisbe de Burgos, eth gran umanista ispanojusieu Alfonso de Cartagena, damb qui compartie un gran interès pera filosofia estoica de Seneca e ara mòrt deth quau dediquèc ua sentuda cançon elegiaca o plant, es "Coplas a la muerte del obispo de Burgos" (Coblets ara mòrt deth bisbe de Burgos). Entà èster parent der arquevesque de Toledo, Gutierre Gómez, arderós partidari des infants d'Aragon, seguic a López Dávalos e a Fernando de Antequera e queiguec en desgràcia dauant Juan II, en tot pagà'c damb era preson, dera quau gesserie entà retirar-se ara sua senhoriu de Batres as cinquanta sies ans entà consagrar-se ara lectura e er estudi, e d'aquiu delà tot just tornèc a gésser enquiara sua mòrt, devenguda as ueitanta dus ans d'edat, segontes es ipotèsis fòrça probables.

[Modificar] Òbres

Segontes Marcelino Menéndez Pelayo, Pérez de Guzmán ei eth prumèr prosista deth sègle XV, donques era sua escritura se trape nude de mala retorica e alièna de pedanteries e se cenh perfèctament ar ahèr; ei ja ua pròsa renaishentista perfèctament equilibrada e classica. Coma psicològ ei fòrça penetrant, un gran analista e observaire dera naturalesa morau, e imparciau istorian; era sua òbre mèstra ei "Generaciones y semblanzas", ua colleccion de trenta cinc retraits biografics des cortesans mès importants deth sòn temps, tresau part separada d'ua òbra mès vasta, "Mar de historias" (Valladolid, 1512; reimprés en Sevilla en 1527 e 1542 e en València en 1531), ua version en pròsa de "Mare historiarum" de Giovanni della Colona dividit en tres parts: era prumèra, ei ua colleccion de retraits d'emperaires e princes; era dusau retraits de savis e sants, e era tresau, ja comentada, e unica deguda integralament ara sua pluma, entretòqui e òbres des reis Enrique III, Juan II e "es venerables prelats e nòbles cavalièrs qu'enes tempsi d'aguesti nòbles reis sigueren", era major part des quaus coneishec en persona. Era òbra comence damb un prològue sus era aparença dera vertat o faussetat ena istoriografia. Per ua auta part, encarguèc arrevirar es "Epistoles moraus" de Seneca e es òbres de Sallusti. Era sua poesia ei fòrça disparièra ara sua pròsa e pertanh pleament ara lirica cançoniera, en tèma amorós ("Decir a Leonor de los Paños, Decir que fizo a su amiga"), morau (Requesta fecha al magnífico Marqués de Santillana, Coplas de vicios e virtudes, que posee elementos populares, Coplas a la muerte del obispo de Burgos, sobre su amigo Alfonso de Cartagena) e didactic (Loores a los claros varones de España); ei conceptuosa e afectada de carga grecolatina, com ère abituau en sòn temps. Semble qu'era lirica amorosa ei anteriora ara sua percasa e dera sua epòca cortesana, e era morau e didactica dera sua darrèra epòca. Se trapen òbres sues en "Cancionero de Baena". Destaque sustot eth sòn poèma "Que las virtudes son buenas de invocar e malas de platicar" (Qu'es vertuts son bones d'invocar e dolentes de predicar), pr'amor qu'en eth prescindís des florituras cançonerius e adòpte era madeisha simplicitat dera sua pròsa. "Floresta de los philosophos" ei ua colleccion de senténcies d'autors classics, trètes era major part d'eres de Seneca, inedita enquia 1904; "Las Setecientas" (Sevilha, 1492, fòrça reimprés dempús, aumens sèt viatges mès enquia 1564), imitacion en vèrs deth mès famós poèma de Juan de Mena, es es "Trescientas o Laberinto de Fortuna", e quauques autes òbres de menor interès.

Autras lengas