Manchukuo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Manchukuo (literalament: "Nacion de Manchória") foguèt un govèrn marioneta nominalament independent, metut dins lo poder pels japoneses al nòrd de China, dins lo territòri de Manchória, qu'existiguèt entre 1931 e 1945.

[Modificar] Poblacion de las ciutats principalas

  • Yingkow (119000 o 180871 en 1940)
  • Mukden (339000 o 1135801 en 1940)
  • Hsinking o Changchung (126000 o 544202 en 1940)
  • Harbin (405000 o 661948 en 1940)
  • Dairen (400000 o 555562 en 1939)
  • Antung (92000 o 315242 en 1940)
  • Kirin (119000 o 173624 en 1940)
  • Tsitsihar (75000 en 1940)

[Modificar] Istòria

Manchória estèt jos una fòrta influéncia russa per causa del bastiment del camin de fèrre a Vladivostòk. Japon remplacèt dicha influéncia russa dempuei la guèrra russojaponesa de 1904, e installèt la linha Mandchou Sud en 1906 fins a Pòrt Arthur (en japonés: Ryojun). Entre la Prumèra e la Segonda Guèrra Mondiala, Manchória se transforma dins un camp de batalha politica e militara. L'influéncia japonesa s'esten dempuei lo caòs de la Revolucion Russa, mas l'URSS repren parcialament lo contraròtle a comptar de 1925. Dempuei d'ocupar Manchória en 1931, Japon declara la zòna independenta de China lo 18 de febrièr de 1932, jos lo nom de Grand Estat Manchó de China. Changchun foguèt causida per capitala e renomenada Xinjing o "Novèla Capitala". Puji, lo darrièr emperaire de la dinastia manchó Qing, foguèt flocat en 1932 pels japoneses coma cap del executiu e en 1934 coma emperaire de Manchukuo. Lo país es nomenat Gran Empèri Manchukuo. Lo territòri es separat de China e, demercé las inversions japonesas e a sas pròprias ressorsas naturalas, se convertís en una poténcia industriala. A son torn, l'economia japonesa, estofada per la crisi comerciala mondiala derivada de la Granda Depression, trapa dins l'expansionisme la possibilitat d'obtenèr, en condicions avantatjosas, un mercat per sas manufacturas e una fònt de matèrias piumièras. Una resolucion de la Societat de las Nacions declarava que lo territòri continuava en essent part de China, essent aquò una de las rasons que portèron Japon a abandonar la SDN en 1934. En agost de 1945, dempuei lo lançament de la primièra bomba atomica en Iroshima, l'Union Sovietica declara la guèrra a l'Empèri de Japon, e ocupa Manchukuo. A fins d'agost la derrota nipona es totala, e l'Emperaire de Manchukuo, Puji, es arrestat e las institucions governamentalas de Manchukuo son desmanteladas. Dempuèi la Segonda Guèrra Mondiala, la Republica Populara de China recupèra la sobeiranetat de Manchória, encara que de fòrças del Partit Comunista de China avián establit punts fòrts dins lo territòri.