Sem Tob

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Eth rabin Sem Tob ben Isaac Ardutiel (en ebrèu: שם טוב בן יצחק ארדוטיאל) coneishut coma Sem Tob o Santo de Carrión (Carrión de los Condes, Paléncia, c. 1290 - c. 1369), poèta jusieu espanhòu deth sègle XIV que sòn nom, Sem Tob, signifique en ebrèu "Nom bon".

[Modificar] Biografia

Soent ath cant deth sòn nom s'includís er apellatiu de rabin, açò non signifique qu'age estat un rabin; tau denominacion s'aplicaue as persones qu'auien recebut un determinat tipe de formacion religiosa, era quau comprenie un estudi prigond dera Bíblia, eth Talmud e eth Midrash, pera quau causa ère de besonh eth coneishement der ebrèu e der aramèu. Siguec testimòni des reinatges d'Alfonso XI (peth que semble, auec tanben quauque cargue en sòn reinatge) e deth sòn hilh legitim Pedro I, en qui Sem Tob auie depausat es sues esperances de continuament ena tradicion de tolerància cap as jusivi qu'arrancaue dera conquista de Toledo per Alfonso VI de Castelha, esperances, Totun, frustrades; testimòni tanben dera luta fraticida enter Pedro I e eth sòn hrair bastard Enrique de Trastamara, eth resultat deth quau impliquèc tanti parrabastatges politics e sociaus (cambi de dinastia monarquica, elevacion de cèrtes familhes dera noblesa, pèrta d'influéncia dera comunautat jusiva e desvolopament der antisemitisme...). Era sua òbra exprimís aguesta luta tanben en tot configurar-se com tension enter contraris. Gaudic der emparament de Pedro I, rei de Castelha.

[Modificar] Òbra

Ei celebre pes sòns Arrepervèris moraus (Proverbios morales), eth títol originau des quaus ei Conselhs e documents ath rei Don Pedro; eth nom peth quau l'ac coneish les siguec assignat peth marqués de Santillana, qui va revalorizar era òbra en ambient umanistic. Es conselhs sigueren redigidi dempús deth 1350 e d'eth se conserven cinc còdex incomplèti. Un, eth de Cambridge, abaste 560 coblets e està escrit en caractèrs ebrèus; eth deth monastèri der Escorial ei çò de mès vast, damb 686 estrofes, e eth còdex conquense (de Cuenca, Espanha), que consistís en 219 coblets transcrites en un procès inquisitoriau contra un tau Ferrán Verde, que les sabie de memòria, en 1492. Es auti manuscrits son d'importància segondària. Se tracte de vèrsi alexandrins damb rima intèrna enes cesures, en realitat quartetes de eptasillabs que riman a7b7a7b7. Era òbra, dedicada a Pedro I, pòt adscriuer-se laguens dera tradicion sapiençau (de la Saviesa) ebrèa e se pòt plaçar laguens deth Mester de clerecia. Es edicions modèrnes ac presenten precedit d'un prefaci en pròsa que defen era difusion deth saber e un shinhau mès de 700 coblets de quate vèrsi eptasillabs. Eth contengut deth poèma, inserit enter dues reclamacions o rebrembes d'un deute contractat peth pair deth monarca, tracta sus era relativitat des causes deth mon segontes afècten a disparières persones e recomane era accion entà trionfar mielhora qu'era prudéncia estèrla, se ben recomane era cautèla, era observacion e era adaptacion a circonstàncies advèrses. Aguest va-e-ven enter extrèmi contraris caracterize ad aguesta òbra, qu'ataque ath delà era cobesença (cobesiá) excessiva e elògie eth saber, eth bon carar e era escritura; i a tanben un retrèigue des companhies inoportunes e exprimís era indiferéncia deth mon entàs desirs umans. Concludís damb ua defensa deth càlam e un adiu deth rei, a qui se rebrembe eth deute deth sòn pair. En Sòria compausèc eth sòn Debat enter eth càlam e es estalhants (1345), en ebrèu. Tanben se conserven diuèrses poesies, coma ua Súplica e d'autes poesies de caractèr liturgic. Arrevirèc der arab ar ebrèu era òbra liturgica Precèptes temporaus, d'Israèl ben Israèl. Era sua darrèra òbra, en ebrèu, podec èster eth Viddui, oracion de penitència, escrita pendent era guèrra de Pedro I e Enrique II, ja saquejada era aljama de Toledo. S'arrevirèc ath castelhan en 1553. Dera sua òbra mès famosa, es Arrepervèris moraus, s'an hèt tres edicions: era d'Ignasi González-Llubera, publicada en Cambridge en 1947 e destinada ath cercle des especialistes, era d'Agustín García Calvo, publicada en Madrid pera editoriau Alianza en 1974 (reeditada e corregida peth madeish autor en 2000: Sermon de Glosses de Savis e d'autes rimes (Sermón de Glosas de Sabios y otras rimas), editoriau Lucina) e era de S. Shepard, publicada en Madrid per Clásicos Castalia en 1985.

[Modificar] Exemple

Un poèma (en grafia modèrna) des Arrepervèris moraus (Proverbios morales):

Por nacer en espino
La rosa, yo no siento
Que pierde, ni el buen vino
Por salir del sarmiento
Ni vale el azor menos
Porque en vil nido siga
Ni los ejemplos buenos
Porque judío los diga

Arrevirat ar occitan:

Per nèisher en espin
Era rosa, jo non senti (non noti)
Que pèrd, n'eth bon vin
Per gésser deth sarment
Ne vau er astor mens
Pr'amor qu'en vil (mesprisable) nin seguisque
N'es exemples boni
Pr'amor que jusieu les digue
Autras lengas