Cultura de La Tène
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
Era Cultura de La Tène siguec eth darrèr periòde dera Edat deth hèr e abrace un periòde enter eth 500 e eth 200 aC. Se caracterize per ua major unitat culturau des "cèltes", e un sentiment d'unitat raciau e sustot religiosa a trauèrs des druides o capelhans.
[Modificar] Penetracion des gals
De naui pòbles indoeuropeus, es nomentadi gals, van penetrar ara Peninsula Iberica cap ath 500 aC. Encara qu'era cultura Hallstattica perdurèc, es gals deishèren abondiues tralhes dera sua penetracion. Era toponímia mos mòstre eth sòn pas per Aragon damb noms coma er arriu Gállego e er arriu Arva, ciutats coma Mallén, Gallur, Mogallón, Munebrega, Gallocanta, Fòrum Gallorum, Galicum, Gorum, Arcobriga, eca., e d'auti nombrosi toponims mens coneishudi. Damb es gals entrèc era cultura de La Tène. Era penetracion quedèc fòrça circumscrita ara zòna aragonesa e ena Val dera Ebre Centrau. Damb es gals s'introdusís era nomentada Cultura de La Tène. Es cèltes dera cultura post-hallstattica queden influïdi per aguesta cultura ara quau non triguen a assimilar-se en fòrça aspèctes, e dan origina a ua sèrie de clans (es cum) acorropadi en ua tribu, ath cap-lòc confederau dera quau s'arribarà a viatges a emeter-se moneda.
[Modificar] Era cultura de La Tène
Damb era arribada dera ondada de poblacion gala, es trèti fisics, de caractèr e culturaus des cèltes adòpten caracteristiques ja fòrça mercades. Encara qu'es cèltes auien bona pagèla, es gals èren tanben mès nauti. Toti es pòbles cèltes, e es gals non èren excepcion, èren valents. En aguesta epòca ère caracteristica eth lor amaliment. Tanben se les consideraue exaltadi. Desafiauen ara mòrt enes combats e aucien as sues familhes se les vedien en perilh. Èren austers e leiaus. Tanben vencedors en combat respectauen ar enemic. Auien gran afeichon ara beuenda. Èren arrogants, cerque-rasons e creduls. Es òmes s'arrasauen era cara mès se deishauen granes mostaches e es peus longui. Es hemnes curbien era sua cap damb un vel, montat sus un aparelh de hèr. Vestien tuniques damb manges, enquia per dessús des jolhs, e a engolòpa penjauen eth "sagum" (casaca) o cocha de lan, de bigarrats colors. Cauçauen esclòps e se adornaven damb braçalets e colarets. Practicauen era salon dera carn, sustot de pòrc, teishien era lan, adobauen pèths, hègen trabalhs de terralhièr, trabalhauen eth cuer, hègen tapisi, brodadi e esmalts, e trabalhauen es metaus. entara agricultura utilizauen eth coitrejatge de dues arròdes. Beuien vin, idromel, cervesa e citre. Minjauen pan e carn. Se cre que poderen descurbir eth sabon, eth nom deth quau procedís dera paraula cèlta "sapo". Tanben se les atribuïssen autes invencions: era barreja d'estanh e còder, es botes de vin e es sèrres moigudes per aigua. Era ceramica non aufrís grana variacion. Seguís en tot èster sense decorar o decorada damb pintura vermelha, dilhèu d'influéncia iberica (encara que tostemp mès simpla qu'era ceramica iberica). Es urnes sòlen èster esferiques igual qu'es vasos (esfèrics damb eth pè naut). Tanben se trapen vasos dobles conics de derivacion hallstattica. Se comence a usar eth torn e era pasta usada ei deth color dera brica ueda. Es espases dera epòca èren longues, e les cenhien ath costat dreit. Tanben usauen escuts de cuer dera altitud d'un òme, e usauen arcs e sagetes, ondes e carros e lances longues damb puntes de hèr. Tanben usauen guinhauets (dagadors), casc, genolleres e còtes de malhes (teishit de hilat). Es espases s'escuercèren en relacion damb eth periòde anterior e es bòles terminaus se heren majors, en tot atrofiar-s'es antenes que derivèren en simples botons terminaus. Eth dagador ei ua pèça caracteristica deth periòde, en tot aparéisher eth dagador doble globular (ei a díder qu'a en mange dus aishamplaments circulars) e era espasa corba. Es ciutats cèltes auien noms acabadi en "dunum" (Castell) e "briga" (fortalesa). Es cèltes deth periòde de La Tène auien coma base era familha sus era quau estaue eth cum o reünion de familhes emparentades damb ua tèsta comuna (institucion similara ath clan des escocessi) e un emblema disparièr (diferenciau) (un objècte naturau que diboishat en pèires mercaue les limites des sòns domènis). Cada cum governaue sus ua comunautat, damb centre ena "vertcum" (vila deth clan) consistent en ua fortalesa ath centre d'un recinte fortificat generaument circular bastit sus ua elevacion ath torn dera quau, en plan, viuien es adscriti ath clan. De diuèrses cum neishie era tribu. Es tribus èren mères divisions generaus (cada tribu auie un castèth centrau, dilhèu un lòc comun de culte) mès cada cum ère absoludament independent. Era tèsta deth cum dispausaue d'un còs especiau de devòts, que la assistie ena guèrra e que se suïcidava en morir aqueth. Era tèsta auie un poder absolut. En cas de guèrra podien unir-se diuèrses ciutats o mes d'un cum, en tot elegir-se un cap de guèrra. Excepcionaument es tribus podien confederar-se damb finalitat batalhièra. Entara guèrra dispausauen d'unitats d'infanteria e de cavalariá perfèctament entrenades ena sua foncion. Es practiques religioses auien anat en tot aumentar era sua complexitat. En periòde de La Tène adoraven as animaus crubadi enes caçes, a quauqui animaus domestics o de pastura (shivau, brau, ase, moton, eca...), a arbes, bòsqui e fruts, a divinitats femenines agràries (es prètzhèts agricòles èren pròpries de hemnes), ara fertilitat des plantes, as dius deth comèrç, era musica, era guèrra, era mar, es arrius, es hònts e d'autes; dauen culte as armes (martèl, destrau, borra e espasa); es tèstes de cum èren consideradi dius, condicion ara quau tanben accedien quauqui eròis. Se proïbie minjar a cèrti animaus (era garia, era auca e era lèbe). Èren supersticiosos. Credien fermament en ua auta vida dempús dera mòrt. Quauques ues des sues practiques religioses se cre qu'exigien sacrificis umans. Se coneishen quauqui des sòns dius, en tot èster es principaus: Neto (diu deth Solet), Endovèlic (diu dera bontat) e Atecina (era divessa nomentada Proserpina pes Ibers). Es abitats dera poblacion auien melhorat, e era casa tipica ena epòca ère de tres abitacions: vestibul, codina e dormitòri, damb un cerèr o magasèm jos eth solèr.