Hilhuquèra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ua hilhuquèra ei ua hemna qu'alate a un lactant que non ei eth sòn hilh; aué en desús ena major part d'Occident, era aucupacion de hilhuquères se remonte ara preïstòria, e siguec comuna enquiath sègle XIX entà alimentar a mainatges es mairs des quaus non podien o non desirauen hè'c. Eth recors a ua hilhuquèra podie estar motivat per rasons fisiques coma en cas de produccion insufisenta de lèit, en parts multiples enes quaus ua soleta persona non pòt satisfèr es requisits de lactància, o sociaus; era professionalizacion dera lactància permetie ara mair dedicar-se a autes aucupacions en cas, per exemple, des elites romanes, redusir eth periòde enter emprenhament donques qu'eth sistèma endocrin enebís normaument era concepcion mentre era mair està en tot alatar, o simplament liurar-se d'un prètzhèt percebut coma socialament inadeqüada entàs classes superiores. En autes societats, eth prètzhèt non estaue restrenhut as professionaus, senon qu'ère part deth suenh des infants compartit enter totes es mairs deth grop. Era professionalizacion der alatament, en sens sociologic, siguec un des mejans que permetec as hemnes riques desliurar-se deth ligam constant ath suenh domestic que caracterize ath papèr femenin enes societats patriarcaus. Eth desvolopament de formules mès complètes entara lèit en povàs, adaptada en fòrça casi ath sistèma digestiu deth mainatge, a portat ath progressiu escandilhament dera institucion deth mestressa d'alatament enes païsi desvolopadi.