Paranòia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Era paranòia ei un tèrme psiquiatric que descriu un estat de salut mentau caracterizat pera preséncia de deliris autoreferents. Mès especificament, pòt referir-se a un tipe de sensacions aclaparadores, coma era d'estar en tot èster perseguit per fòrces incontrolables (mania persecutoria), o èster er escuelhut entà ua nauta mission, coma era de sauvar en mon (deliri de granesa o grandiositat, atribuït per quauqui estudiosi a determinades personalitats dictatorialas e govèrns). Era paranòia se manifèste egalament enes deliris per gelosia, en deliri erotomaniac, eth deliri somatic, eca. Ei un parrabastatge de tipe cronic, damb major o menor viruléncia ocasionau, que se presente generaument en individus de personalitat capinauta, egolatra e desconfiada. Eth significat deth tèrme a cambiat damb eth temps, e per autant disparièrs psiquiatres pòden enténer per eth disparièrs estats. Eth diagnostic modèrn mès avient entara paranòia ei eth de "parrabastatge delirant". Eth psiquiatra espanhòu Enrique González Dur, en sòn libre La paranòia (1991), afirme qu'es factors que desacadien aguesta malautia se trapen fòrça actius en individus que presenten un acusat narcisisme e que s'an vist expausadi a serioses frustracions, en tot trapar-se consequentament dotadi d'ua baisha autoestima. Açò provòque que se tire enes madeishi eth mecanisme naturau de projeccion, fòrça estudiat pera psicologia, en vertut deth com tendem a atribuïr a uns auti aqueri impulsi, fantasies, frustracions e tensions que mos resulten inexplicables, inacceptables e insuportables en nosati madeishi. Era pensada paranoide -segontes explique eth doctor González Dur- ei rigid e incorregible: non ten en compde es rasons contràries, sonque recuelh donades o entressenhes que li confirmen eth prejudici, entà convertí'c en conviccion.