Friedrich Nietzsche

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Friedrich Nietzsche, 1882
Friedrich Nietzsche, 1882

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Rökken, Alemanha 1844 - 1900) neishec en Röcken bei Lützen e estudièc ena universitat de Bonn. Eth 1865, en Leipzig, corsèc estudis de filologia e eth 1869 siguec nomenat professor de filologia classica en Basilea. Eth 1878 deishèc de hèr classes, deugut a ua malautia grèu. Enquiath 1889, periòde de maxima activitat, passèc es ostius en Sils Maria e eth rèste der an ena Riviera, quasi tostemp solitari e damb requeigudes ena sua malautia. Fin finau, ua prigonda depression li provoquèc un subte enfuscament mentau e auec d'èster entrat a ua clinica psiquiatrica enquiara sua mòrt. Era pensada filosofica de Nietzsche, d'un mercat caractèr poetic e personau, ei ua critica des valors tradicionaus dera cultura occidentau e er assag d'elaborar ua naua filosofia. Ena sua pensada en distinguissen tres periòdes:

  1. Caracterizat pes sòns prumèrs trabalhs d'interpretacion e critica dera cultura.
  2. Per aumenatge dera cultura e es esperits liures.
  3. Pes sues tèsis sus niilisme, era critica a toti es valors, eth superòme e er etèrn retorn. Son tres periòdes totaument dispairèrs, mès que mantien un sistèma e ua perfècta unitat.

Somari

[Modificar] Òbres

  • Die Geburt der Tragödie (1872)
  • Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister (1878)
  • Morgenröte – Gedanken über die moralischen Vorurteile (1881)
  • Era Gaia sciéncia (Die fröhliche Wissenschaft, la gaya scienza) (1882)
  • Atau parlèc Zaratustra (Also sprach Zarathustra. Ein Buch für Alle und Keinen) (1883-1885)
  • Jenseits von Gut und Böse - Vorspiel einer Philosophie der Zukunft (1886)
  • Vertat e mentit en sens extramorau (Über Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinn) (1873)
  • Era genealogia dera morau (Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift) (1873)
  • Götzen-Dämmerung oder wie man mit dem Hammer philosophiert (1888)
  • Der Antichrist. Fluch auf das Christentum (1888)
  • Ecce Homo: Wie Man wird Was Man Ist (1888)

[Modificar] Era critica dera cultura occidentau

Era origina dera cultura occidentau s'a de cercar en mon grèc, a on se manifèsten clarament dus valors complementaris:

  • Eth dera vida, que se representat peth diu Dionís que simbolize eth vigor, eth plaser, eth renauiment e era destruccion.
  • Eth dera rason, representat peth diu Apollo, simbèu des formes dera rason e era armonia.

Era cultura occidentau se fondamente ena dissociacion d'aguesti dus valors e en sometiment dera vida ara rason. Er esturment d'aguesta dissociacion siguec Socrates, e des d'eth Grècia se presente coma eth mon dera claretat, a on era rason trionfe per sus es instints. Sométer era vida ara rason ei un error. Era cultura occidentau, per autant, està endecada dera sua origina, per instaurar era racionalitat a quinsevolh prètz. Aguest error dogmatic se rosigue des de que Platon inventèc er esperit pur e era idèa deth ben en se madeish. Entà eliminar aguest error de base, cau criticar eth dogmatisme platonic e hè'c des de toti es ambits en qué se manifèste: eth morau, eth religiós e eth filosofic.

  • Era morau occidentau ei antinaturau, donques qu'impause leis (vertuts) en contra des instints primordiaus de vida.
  • Era religion ei alienanta. Neish dera pòur de qué er òme a de'e madeish, ei coma un mecanisme de defensa que permet atribuïr eth pròpri destin a un èsser mès poderós: Diu.
  • Era filosofia e en concrèt era metafísica, se fondamente en un error: era credença, d'origina platonica, ena existéncia deth mon qu'ei era antitesi deth mon reau, un mon perfècte e absolut que pòrte a creir qu'era inevitabla realitat non se pòt trapar enter es causes estacades o ligades ath devenir, pera quau causa es filosòfi s'esfòrcen entà apropar-se en aute mon, entà estar en possession dera vertat, sense dar-se compde que "es caracteristiques que s'an assignat ath vertadèr èsser des causes son es deth non èster, deth non arren, peth hèt d'èster ua pura illusion".

[Modificar] Vitalisme

Era cultura occidentau ja a arribat ara sua decadéncia, e cau premanir era emancipacion der òme de toti es valors moraus entà tornar-li eth dret ara vida. Aguesta ei eth prètzhèt deth vitalisme.

[Modificar] Eth nilisme

Ei un movement pròpri dera istòria dera cultura occidentau. Er esperit occidentau, causat pes nauti, inadequadi e fictius valors deth sòn mon "productiu (rendiu)", se torne nilista, ei a díder, pèrd era fe en aguesti valors. Alavetz, era cultura rèste sense sens, pr'amor qu'eth nilisme deven ua fòrça destructiva dera base dera cultura occidentau, de Diu, eth Diu monoteista. Aguest Diu morís pr'amor qu'enter toti l'auem assassinat. Quan mos dam compde d'aguest hèt poderam superar er estat nilista, en tot bastir ua naua taula de valors que pòrte ath superòme.

[Modificar] Era naua taula de valors

  1. Ua morau de senhors, exaltacion des instints de vida.
  2. Eth mon des aparences s'a d'impausar en mon "vertadèr" dera filosofia dogmatica.
  3. Eth egoïsme s'a d'impausar ath mens prètz d'un madeish.

[Modificar] Er òme e eth superòme

Er òme ei un èsser a miei hèr, un pònt enter era bèstia e eth superòme, er unic animau qu'encara non s'a assolidat. Cau, donques, superar er òme o tornar ara animalitat primitiva. Mès er òme ei er animau que guarde ath futur, qu'ei capabla de concéber ideaus. Tres an estat es versions der ideau uman:

  1. Er estetic, qu'ei interpretat coma armonia de vida e rason.
  2. Eth scientific, en quau er òme coneish era realitat nude, pera quau causa acabe en tot afirmar energicament era vida.
  3. Eth superòme, que personifica eth valor suprèm dera vida, era mès nauta manifestacion deth quau ei era volentat de poder. Eth superòme ei un èsser superior, liure des valors deth passat, autonòm, agressiu e legislador. Eth ei era sua pròpria norma, pr'amor qu'ei mès enlà deth ben e deth mau. Represente era fin suprèma dera umanitat, era vida que que condusisque ada eth serà ascendent e naturau, era que n'escarte, serà descendent e antinaturau.

[Modificar] Tèxtes extrèti des sues òbres

A on s'a anat Diu? Vos en vau díder. Nosati ac auem aucit, vosati e jo. Toti èm es sòns assassins. Non sentetz encara eth crit des rebondeires qu'entèrren a Diu? Diu a mòrt. E èm nosati qui li auem dat mòrt... Se conta qu'eth hòl penetrèc un dia enes disparières glèises e entonèc un "requiem aeternam Deo". Percaçat e entergat, non deishèc de respóner: de qué servissen aguestes glèises se son es cavòts e es monuments de Diu? "Parabola deth hòl dera lantèrna" (La Gaia sciència)
Mès, ei possible? Aguest sant òme aciu, en bòsc, non s'a assabentat encara que Diu a mòrt? (Atau parlèc Zaratustra)
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Category:Friedrich Nietzsche.



Los filosòfs principals

Presocratics · Socrates · Platon · Aristòtel · Scepticisme · Estoïcisme · Epicur · Ciceron · Senèca · Plotin · Tomàs d'Aquin · Averroès · Al Farabi · Avicenna · Guillaume d'Occam · Machiavel · Bacon · Giordano Bruno · Hobbes · Descartes · Spinoza · Malebranche · Leibniz · Locke · Berkeley · Hume · Rousseau · Kant · Hegel · Schopenhauer · Marx · Kierkegaard · Nietzsche · Husserl · Bergson · Whitehead · Russell · Moore · Heidegger · Quine · Wittgenstein · Popper · Sartre · Merleau-Ponty · Rawls · Searle