Cultura de Hallstatt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Edats preïstoricas
O   La Tène   Protoistòria
  Hallstatt
Edat del fèrre
  Bronze final  
  Bronze mejan
  Bronze ancian
Edat del bronze
    Calcolitic    
  Neolitic Preïstòria
Mesolitic / Epipal.
P     Paleolitic superior  
    Paleolitic mejan
    Paleolitic inferior
  Paleolitic
Edat de la pèira
Collar d'ambra trobat dins una tomba de la cultura Hallstatt.
Collar d'ambra trobat dins una tomba de la cultura Hallstatt.

Era Cultura de Hallstatt siguec eth tresau periòde culturau dera Edat deth hèr. Era cultura de Hallstatt recep aguest nom peth poblat atau nomentat, en Austria, caracteristic dera epòca. Es nauetats aportades per aguesta civilisacion son er emplec intensiu deth hèr, coneishut en Euròpa des dera fin dera Edat deth bronze, mès non usat mès que rarament. Es emigrants europèus (de lengua indoeuropea) representantes dera cultura de Hallstatt aportèren un tipe peculiar de mos de shivau que dempús s'estenec tanben mès (s'an efectuat trobalhes en Belgica). Es sues influéncies culturaus se concretèren en entratge de metòdes d'adonda e monte de shivau, era difusion dera espasa de hèr e ua naua tecnica de combat a shivau; e sustot existie enes pòbles traci-cimmeris ua casta aristocratica-feudau de cavalièrs (se localizen cavòts de grana riquesa damb armes, jòies, muntures e tot de naut valor artistic) que cada viatge se harà mès poderosa (enes cavòts d'ua epòca ath torn deth 600 a .C. se localizen tanben luxosos carros de quate arròdes e carros de combat de dues arròdes). Es regions afectades pes penetracions indoeuropees presenten un mosaic de cultures regionaus fòrça disparières, mès quauques ues d'eres presenten relacions o tanhences impossibles d'explicar peth simple vesinatge geografic. S'a suggerit (ei ua mèra ipotèsi) qu'es granes familhes aristocràtiques fondèren dinasties e creèren Estats o Règnes e era sua autoritat s'estenie a auti territòris ressortiguents o concedidi en ua espècia de hetz, soent aluenhadi uns des auti, a entretòc dera epòca medievau. Es ressortiguents sometudi ara madeisha dinastia podien èster deth Nòrd de França o deth Nòrd d'Itàlia, com estauen nucleats per un madeish clan dirigent adoptauen ues caracteristiques similares sense perjudici des variacions locaus. Un aute factor d'assimilacion des diuèrses cultures indoeuropees ei eth comèrç mediterranèu acreditat per trobalhes diuèrses, en tot collaborar especiaument damb es etruscs e sustot damb es grècs qu'establiren itineraris comerciaus e grani mercats, era jurisdiccion des quaus daue ath prince cèlta a qui corresponie, ua extraordinària riquesa. Era difusion dera Cultura se desvolòpe peth desplaçament de poblacion pendent un periòde fòrça long d'ans (750 a 450 aC aumens). Era arribada des pòbles que practicauen aguesta cultura ei progressiu. Cada arribada se redusís a ues centenes d'individus damb un cap e ua organizacion pròpria; parlen ua lengua indoeuropea, mès qu'ei disparièra en cada grop, autant arribat damb anterioritat coma damb posterioritat ad aqueth que se tracte. Cada grop d'emigrants establís un poblat o un grop de pobladi. Eventuaument damb eth absorcion des poblacions locaus se formen tribus damb un cèrt poder comarcau. Era cultura deth grop en tot dominar ara region s'impause a auti grops menors tanben integradi per indoeuropeus, probablament per causa dera major penetracion ena poblacion locau anteriora ara sua arribada. Encara qu'es sòns establiments son permanents semble que dempús d'ua o dus generacions en un madeish assentament se trasladauen a un aute lòc, dilhèu per aument dera poblacion, o per causes comerciaus, en tot crear-se grops culturaus similars. Es trobalhes permeten soent distinguir diferéncies de matisi que poderien indicar ua origina "nacionau" o "tribau" diuèrs, quan non son d'orde cronologic. Era practica dera incineracion (generalisada dempús deth 600 a C) a empedit realizar estudis antropològics entà determinar era incidéncia etnica d'aguesti pòbles indoeuropeus enes pòbles Pirenencs. Totun, era amplor des trobalhes permet assegurar ua incidéncia etnica non mesprisable. Totun, com non se sap era quantitat des indoeuropeus establidi (donques des arribadi en diuèrses remetudes cau descompdar es que partiren mès tard) ne era poblacion locau ne es relacions enter es dues comunautats, era incidéncia non pòt establir-se. Efectivament s'aprècie qu'era cultura dera incineracion entre damb cèrta rapidesa enes pòbles der Oèst, Centre e Nòrd dera Peninsula, pòbles de cultura neolitica tardiva, a on damb pro trabalh a entrat eth bronze e es metaus entad emplec generau, mentre non entre ena zòna dera còsta mediterranèa a on er emplec de metaus està mes estenut (es trobalhes de caractèr indoeuropeu s'arturen aquiu a on comencen es emparentats damb era cultura metallurgica d'El Argar), ne en Sud, a on se desvolòpe era cultura Tartèssica. Es pobladi des cèltes o indoeuropeus dera Cultura de Hallstatt se composauen, coma es precedents, de cabanes de husta de manèra circular damb ua soleta cramba e ua unica pòrta d'accès. Eth tet ère hèt damb brancatge e palha e adoptaue forma de copòla. Mès aguesti bastiments sigueren d'ora remplaçades per cabanes de pèira, de planta rectangulara, damb un soleta pòrta e damb tet de brancatge plan, a imitacion des existentes ara Peninsula. Coma es sòns pobladi se plaçauen en lòcs plans o en nautades redusides pròplèus as arrius, o ben en nautades dubèrtes e accessibles (aguesti darrèri èren assentaments a on era base economica ei era ramaderia, en tot estar generaument en zònes montanhoses), se dedusís era inexistència de besonhs defensius. Era sua predominança militar les hège superiores enes pòbles locaus. Ath delà aqueri adoptèren es sues madeishes costums e era sua religion, de manèra que s'en periòde des protoceltes tanben pòt intuir-se quauqua precaucion defensiva en periòde de Hallstatt es indoeuropeus ja non temen cap atac locau. Curiosament tanpòc s'ataquen enter se, çò que poderie indicar era existéncia de principats territoriaus damb un airau d'influéncia fòrça definida. S'an estudiat detingudament es necropolis deth periòde de Hallstatt, lèu totes es quaus an estat localizades casualment (donques que cap indicacion permet fixar era sua localizacion). Es cavòts son pòc espectaculari. Eth defunt ère cremat e es sòns cendres e es uassi, conservadi dempús dera incineracion, s'introdusien en ua urna de hanga, parièra a ua ola, a viatges ath cant d'objèctes personaus. Ua boce barraue era urna e aguesta s'enterraue damb ofrendes ath sòn en tot virar flocades en urnes mès petites que contiegen minjar, aigua e objèctes des quaus sonque s'an conservat es de metau. Er acogament se hège en un sot non fòrça prigond (mens d'un mètro) a on se flocauen es urnes, e eth sot ère curbit per ua pèira aplanada, sus era quau se tiraue tèrra enquia curbir-la. Es cavòts se localizen pròplèus er ua ar ua auta e eth conjunt forme ua necropolis coneishuda per Camps d'Urnes (primitivament siguec nomentada pes preïstoriadors alemans "Urnenfeldern"). Quan se produsie era mòrt de dues persones familhares èren enterradi en madeish sot, en urnes separades, se ben tanben ei possibla qu'es cavòts enes quaus s'obsèrven aguesti dobles o multiples acogaments auessen un caractèr familhar a on ua familha anaue en tot enterrar as sòns mòrts pendent un cèrt temps. Pròp des necropolis se plaçaue er Ustrinium, un espaci plan de pèira a on se cremauen es cadavres. En Tot Estar associades es practiques funeràries as credences religioses, non cau dobtar qu'era naua religion, desconeishuda aué dia, s'impausèc progressivament as poblacions locaus que, dempús deth 600 aC, ja s'auien celtizat en aspècte religiós, e practicauen tanben era incineracion, sense que se coneishen auti elements des practiques religioses adoptades, ne quini aspèctes dera antica religion poderen subervíuer en epòques posteriores. Es indoeuropeus coneishien era tecnica dera fonderia deth hèr, qu'auien descurbit es itites cap ath 2500 aC, e que se difonec per Euròpa Orientau cap ath 2000 aC e dempús per Euròpa Centrau. Totun, eth sòn emplec ère fòrça limitat. Tanpòc damb es cèltes dera cultura de Hallstatt pòt parlar-se d'ua difusion generalisada des objèctes de hèr ara peninsula Iberica, e es armes e utelsilhes qu'aqueri usauen èren majoritàriament de bronze. Se coneishen diuèrses espases dera epòca de Hallstatt, epòca ena quau an era caracteristica d'èster alongades coma es anteriores (deth periòde protocelta) mès mès amples e damb pom en forma de misharnon inserit ena lengueta. Es destraus de hèr son trapezoïdals. En generau es armes de hèr dauen as lors proprietaris ua indobtable superioritat militar mès enes pobladi cèltes damb pro trabalh s'an trapat armes. Probablament se tractarie de pobladi pacifiqui de comerçants, que cambiauen d'emplaçament quan es productes qu'aufrien, abantes innovadors, auien saturat er escàs mercat (non desbrembam era longevitat des objèctes de hèr e er escassetat dera poblacion dera epòca) o ben guaire es clients potenciaus auien aprenut es tecniques entà fabricar-les eri madeishi. Era neuritud basica des indoeuropeus en aguesta epòca ère eth forment, e tanben es glans. Per diuèrses trobalhes se sap qu'es indoeuropeus s'arrasauen era cara damb uns rasadors de doble talh. Unien es sòns vestidi damb fibules (imperdibles ancians) e fòrça ocasionalment damb botons de bronze, se ben es fibules amassades ara Peninsula iberica corresponen totes ath periòde dera cultura de La Tène qu'eth lor emplec se generalisèc. Es hemnes usauen esplingues longues damb cap redon, probablament peth peu, e pendenti de pèces circulars; coneishien es pinces e es òmes utilizauen centura, donques s'an localizat anèles; era abondança de trobalhes de huelhes d'arrasar permet supausar qu'aguesta ère la practique generau, mentre qu'enquia alavetz es òmes usauen barba. Es cèltes èren monògams, boni cavalièrs e aficionadi ara caça. Practicauen balhs soent. Era agricultura assumie a viatges un caractèr de practica collectiva. A banda dera agricultura practicauen tanben era ramaderia, e dilhèu auie tanben grops guerrers. Es cèltes èren parciaument dolicocefals, mès pòc acusadament, mentre ua auta part èren braquicefals de grana capacitat cranial. Èren nauti, linges, de peus rossos, castanhs o rogencs, (encara que damb percentatges apreciables de bruns), uelhs grisi, verdi o de tons clari e de faccions mès d'ora agudes. Eth cèlta classic correspon a un òme de bona pagèla, peu castanh o ros, uelhs verdosos, grana capacitat cranial, braquicefal, front ampla e plea e eth cran anterior pòc desvolopat. Er estossegadera s'apròpe ara verticau e es eminències superciliars estan fòrça desvolopades. Eth cuic parietau ei soent negatiu. Era cara ei agranida en relacion damb eth cran. Es sòns pomuls son mercadi e apartats, e era mandibula inferiora quarrada. Era cara ei rectangulara e esclafada. Eth sòn nas ei pòc en tot gésser e era hòssa nasal deth cran a eth revers un shinhau còncau e er extrèm auçat. Era tèsta en conjunt ei gran, mentre eth còth ei estret. Coma tribus cèltes establides ara Peninsula, coneishem as Berons e Pelendons (establidi cap ath 700 aC), es Sefes, Lugons e Vetons (arribadi cap ath 600 aC), e es bèlgues o Gals (arribadi cap ath 500 aC). Non ei possible assegurar s'es indigènes acceptèren volontàriament era cultura des indoeuropeus o les siguec impausada, mès era superioritat militar d'aqueri e era ancessorau ostilitat ar extèrn hèn mès plausible era idèa d'ua imposicion pera fòrça. Ei predominant en tota era zòna dera Val der Ebre era ceramica excisa (de "ex", dehòra, e "cision", talhar), e mès ar èst predominen es vasos biconics de còth cilindric damb decoracion acanalada. Era ceramica deth periòde Hallstattic ei mès rica qu'en periòde precedent. Ath delà d'èster destres cavalièrs, e practicar soent la monte coma diversion, es cèltes barauen soent, e se dedicauen ara caça e d'autes aucupacions pròpries dera epòca. Era darrèra ondada des pòbles cèltes dera cultura de Hallstatt se trasladèc cap ath Centre dera Peninsula, Galícia, Leon e Astúries, e se caracterizèc pera aparicion d'antenes enes poms des espases, es espases cuertes e es dagadors damb forma de fèrre de caval.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Cultura de Hallstatt.