Revolucion industriala
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Revolucion industriala foguèt un conjunt de cambiaments economics e socials que se produsiguèron en Grand Bretanha a mejans del sègle XVIII e que s'estenguèt al rèste de países europèus al sègle XIX. Aquesta revolucion signifiquèt lo pas del Regim Ancian a la societat industriala, e cambièt non pas solament lo biais de produccion senon tanben l'estil de vida e las idèas.
Somari |
[Modificar] La societat preindustriala (Regim Ancian)
Al començament del sègle XVIII la societat europèa èra basicament agrària. Los senhors feudals èran los proprietaris del camp, qu'èra trabalhat per las classas polularas. La produccion agrària e lo rendiment de las tèrras èran pichons, pr'amor que i aviá pas d'avances, e las tecnicas de cultiu èran las tradicionalas: se dependiá del [[clima] e s'aplicava lo [*jachère FR. - *guaret CAT.]. La mortalitat infantila èra fòrça nauta, per que la noiridura de la poblacion èra fòrça restacada al rendiment de las cuelhudas. Se produsián de fams ciclicas, causadas principalament per epòcas de cuelhudas malas e per epidemias. Las cuelhudas malas tanben provocavan l'aument del prètz del granatge, e fasián baissar la demanda d'autres productes: provocava una crisi generalisada, amb de grandas epidemias de fams qu'aucián fòrça trabalhadors. Dins las ciutats normalament i viviá la pauca gent que trabalhava pas lo camp: mestierals, foncionaris e personal de l'administracion, comerçants... L'organizacion politica se basava sus l'absolutisme:los monarcas avián de poders plens. Aquesta societat preindustriala tanben se coneis coma Regim Ancian.
[Modificar] Causas e factors de la revolucion industriala
La revolucion foguèt un procèsus gradual iniciat en Anglatèrra a mejans del sègle XVIII e que podem considerar qu'encara continua dins mantun paises d'industrializacion recenta. Aqueste procèsus foguèt inicialament deugut a nmantun factors que permetèron lo pas d'una societat estatica a una societat dinamica (economicament). Los dos factors los mai importants foguèron lo cambiament demografic e lo renovelament dins l'agricultura e los transpòrts. En Anglatèrra los comerçants comencèron a invertir beneficis del comèrçi amb las colonias en bastir de *drassanes, de fabricas texilas e metallurgicas. Atanben i ajudèt l'enfortiment del comèrçi interior, amb lO melhorament de la ret de carretèras e canals. las innovacions tecnicas dins l'industria texila aguèron un papièr decisiu:
- En 1733 John Kay bastís un telièr que teissiá pus rapidament (amb la lançadora volanta).
- En 1767 s'invéntan las fialosas per tal de produsir mai fial (Spinning Jenny, Mule Jenny...).
- En 1789 se bastís un telièr de fèrre moigut per una maquina de bugor.
- La maquina de bugor estimula la produccion de carbòni e de metal.
[Modificar] La revolucion demografica
En Euròpa la poblacion aumentèt rapidament, en provocant un excés de man d'òbra al camp. La gent migrava a las ciutats, e la demanda de productes agraris aumentava. Aqueste procèsus se coneis coma la revolucion demografica. L'excés de poblacion se compensava amb la migracion cap a America e cap a autres continents. I aguèt una descenduda de la mortalitat infantila, coma conseqüéncia del melhoramet de las condicions sanitàrias e de la noiridura.
[Modificar] La revolucion dins l'agricultura
Las primièras innovacions dins l'agricultura foguèron l'eliminacion del [*jachère FR - *guaret CAT] (deissar de coltivar una porcion de tèrra pendent un an per tal d'afavorir sa regeneracion), lo melhorament dels esturments, l'ampliament de las zònas de coltiu e la substitucion de bòus per cavals. A la fin del sègle XVIII s'introdusís la maquinària e los fertilizants. A comptar d'alavetz la produccion aumentèt considerablament, al temps qu'amendrián las oras de trabalh, en resultant atal un excés de man d'òbra que se vesiá obligada a migrar a las ciutats. A mejans del s.XIX ja s'eran superat las fams ciclicas.
[Modificar] L'expansion de la revolucion industriala
La revolucion industriala s'estenguèt per l'oèst d'Euròpa e pels Estats Units, en passant per quatre fasas similaras a las arribadas en Anglatèrra, mas a ritmes desparièrs:
- Fasa primièra: se genèran las condicions per pel desvolopament de l'economia (aument demografic e de productivitat agricòla, acumulacion de capital, innovacions tecnologicas...).
- Fasa egonda: a luòc lo desvolopament de l'industrializacion e del creissement economic regular.
- Fasa tresena: arriva la maturitat economica, per causa del creissement economic e la diversificacion de l'industria dins de desparièrs sectors.
- Fasa quatrena: arrivada del consum massiu.
La fasa segonda se caracteriza per l'aument de la productivitat agrària e de la poblacion, lo profitament de la bugor e lo desvolopament de l'industria texila e metallurgica. L'aument de la produccion crea de mercats nacionalas, en refortilhant lo sentiment identitari, subretot a comptar lo desvolopament del camin de fèrre, que permet la distribucion rapida a regions luenhas.
En França la revolucion industriau s'interrompèt per causa de la Revolucion Francesa e de las Guèrras Napoleònicas. La revolucion industriala s'assolidèt en 1850.
Dins l'airal germanic anèt pas autant rapidament, per que Alemanha quedèt pas unidafins a 1871, e i aviá de desparièrs mercats, mas saupèron profitar los recorses de fèrre e carboni.
Dins los países mediterranèus l'industrializacion comencèt tardament (a la fin del sègle XIX).
Dins los Estats Units, Canadà e Japon se produsiguèt dins la segonda mitat del sègle XIX.
A mejans del sègle XIX lèu tota Euròpa èra ja industrializada.
[Modificar] La segonda revolucion industriala (1870-1914)
La primièra revolucion industriala s'esten dempuèi lo sègle XVIII fins a mejans del sègle XIX. L'epòca entre la fin de s.XIX fins a la Primièra Guèrra Mondiala se coneis coma Segonda Revolucion Industriala, e se caracteriza pel grand progrès scientific e tecnic e per lo sorgiment dels sectors electric e quimic. Pendent aquest periòde aguèt luòc la concentracion empresariala e la consolidacion del sistèma capitalista. Sorgiguèron sectors industrials novèls:
- Lo sector energetic: lo petròli comencèt a s'espetar lo 1859 dins los Estats Units, e se n'obten gasolina e gasòl, utilizats dins los motors de combustion intèrna edin l'
automocion.
- L'electricitat comença a s'espetar al sègle XIX, e d'ora s'utilizèt autant dins las industrias coma dins l'*enlhumenat public e dins las comunicacions...
- Lo fèrre e los aliatges novèls: La descubèrta d'aliatges novèls, e de tecnicas *per *tal *de *far *los *metals *pus *pures desvolopèron l'industria siderometallurgica. S'aprend a produsir d'acièr pus barat e pus pur, e se descurbís coma produsir d'acièr inoxidable. Atanben s'aprend a utilizar l'alumini.
Sectors novèls:
- L'industria quimica comencèt a se desvolopar a mejans del sègle XIX, e permetèt la produccion de materiaus novèls (explosius, fertilizants, tints...).
- Los transpòrts: Lo camin de fèrre progressèt fòrça, e la ret de vias s'estenguèt, çò que permetèt una distribucion rapida de la matèria primièra e dels bens produsits e çò que dobriguèt de mercats novèls, mai e mai luenhs. Los clipers (vaissels de *vela rapids e modèrns pel transpòrt de bens colonials) foguèron remplaçats per vaissèls de bugor, e la dobertura dels canals de Suez e de Panamà ajudèren a far lo comèrçi maritim fòrça pus rapid. Autras invencions: la camerà fotografica, la maquina d'escríver, lo telègraf ... que contribuguèron al cambiament e a la percepcion de víver un cambiament d'epòca. Atanben caldriá remembrar d'avançes importants dins l'ambit de la medecina e la publicacion de la Teoria de l'evolucion de Charles Darwin, las teorias del psicoanàlisi de [Sigmund Freud]], o la Teoria de la relativitat d'Albert Einstein. Dins l'ambit artistic aquesta epòca representa tanben la fin de tot classicisme, ja que sorgísson de tendéncias novèlas (qu'encara semblan modèrnas). Los Estats Units foguèron lo país cabecièr dins aquesta fasa novèla d'industrializacion.
[Modificar] Consequéncias
- Lo desvolopament del maquinisme remplaça las fòrças umana e animala per la mecanica, en fasent aumentar la produccion e en fomentant lo sorgiment de las fabricas.
- La concentracion de la poblacion dins las ciutats, per causa del aument fòrt de la demanda de man d'òbra per las fabricas e la mecanizacion de l'agricultura.
- La ciutat passèt a èsser lo centre de tota l'activitat economica e la poblacion urbana aumentèt.
- Lo sorgiment d'un novèl modèl economic e de societat, lo capitalisme, e la societat de classas.
- La naissença d'una novèl classa sociala, la borgesia.