Periòde de rotacion
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
En astronomia, eth periòde de rotacion ei eth temps que trigue un còs celest en completar ua revolucion sus se madeish (ath torn deth sòn pròpri èish). Entà objèctes solids, coma planetes rocosos e asteroïdes, eth periòde de virament ei un valor unic. Mès entà còssi gasosos o fluids coma esteles e planetes gigantes gasosos eth periòde de rotacion vàrie enter er equador e es pòles. Aguest fenomèn se nomente « virament diferenciau ». Tipicament, eth periòde de rotacion entà un gigant gasós (p. ex. Jupitèr) ei eth periòde de virament intèrn, determinat peth rotacion deth sòn camp magnetic. Totun, era prumèra referéncia presa per l'òme siguec eth Solei, eth movement aparent deth quau, originat en virament dera Tèrra, determine eth dia e era net, en tot dar era impression qu'eth cèu vire ath torn dera planeta. En emplec colloquiau deth lenguatge s'utilize era paraula dia entà designar aguest fenomèn, qu'en astronomia se referís coma dia solar e correspon damb eth temps solar. Concrètament l'èish terrèstre forma un cuic de 23,5 grads respècti ara normau dera ecliptica, fenomèn nomentat obliqüitat dera ecliptica. Aguesta inclinacion produsís es longui mesi de lum e escuresa (escurament) enes pòles geografics, ath delà d'èster era causa des estacions de l'an deugut ath cambi deth cuic dera radiacion solara.
[Modificar] Periòdes de rotacion deth Solei e es planetes deth Sistèma Solar
Era següenta taula mòstre eth temps que triguen eth Solei e cadun des planetes deth sistèma solar en completar ua vòlta ath torn deth sòn èish de rotacion. Entath cas des planetes, es tempsi que se dan son en relacion as esteles fixes (e non en relacion ath Solei). Ei çò que se nomente periòde de virament siderau o dia siderau e qu'ei un shinhau mès cuert qu'eth dia solar. Per exemple, entath cas dera Tèrra se hemna un temps de 23 ores 56 minutes 4 segontes (non 24 ores 0 minutes 0 segontes).
Solei | 24,66 dies (equador), uns 35 dies pròp des pòles |
Mercuri | 8,6462 d (58 d 15,5088 h) |
Vènus | −243,0185 d |
Tèrra | 0,997 268 d (23,9344 h) (86.164 s) |
Lua | 27,321 661 d (rotacion sincrona) |
Mart | 1,025 957 d (24,622 962 h) |
Jupitèr | 0,413 538 021 d (9 h 55 min 29,685 s) |
Saturne | 0,444 009 2592 d (10 h 39 min 22,4 s) |
Uranus | −0,718 333 333 d (17 h 14 min 24 s) |
Neptun | 0,671 250 00 d (16 h 6 min 36 s) |
Pluton | −6,387 d (6 d 9 h 17,6 min) |
Nòta: periòdes negatius indiquen sentut de virament opausat ath dera Tèrra.