Kharja

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ua kharja (castelhan: jarcha; catalan: jarya) ("finau" en arab) ei ua composicion lirica populara dera Espanha musulmana, que constituïe era part finau dera moashakha, dera quau existissen exemples des deth sègle XI. Es kharjes estan compausades en dialècte ispanoarab colloquiau, o ena lengua romanç qu'utilizauen es andalusís, generaument nomendat mossarab. Sigueren escrites per poètes cults arabi e jusivi que s'inspirauen en cançons romaniques de tipe popular. Per açò es kharjes estan escrites damb caractèrs ebrèus e arabi. Poderen recuelher-les deth folklore tradicionau, o ben adaptar-les as sòns besonhs metriques (donques auien d'integrar-se ena moashakha) o ben compausar-les de naua creacion, a compdar de motles tradicionaus. Era lor importància proven d'èster eth document mès antic que se coneish de poesia en lengua romanç.

Somari

[Modificar] Procedéncia des kharjes

Era moashakha (en castelhan: moaxaja)(procedenta der arab muwashshaha; o muwassaha, que signifique colaret, cadea qu'òm se met ath torn deth còth) ei un tipe de poèma cult qu'auec eth sòn moment d'esplendor en Al-Andalus entre es sègles IX e XII. Es arabi auien portat artenhi un modèu liric deth sègle IV, era qasida, que constaue de longui vèrsi dispausadi per parelhes d'ua unica rima adaptadi entara transmission orau peth mèstre. Ei eth tipe de vèrs qu'està escrit eth Alcoran. Era moashakha està escrita en vèrsi cuerti, per causa d'influéncies dera lirica populara, mès damb tèmes e estructures fòrça complèxes. Apareish ena peninsula e se li cre frut dera barreja de cultures existenta derivada dera estreta convivéncia de cultures ena Espanha musulmana dera epòca de taifas, (araba-ebrèu-cristian). Es pròpris arabi se referien a viatges as moashakhes coma "cançonetes ar estil des cristians". Ara fin dera sèrie de vèrsi que compausen era moajaxa apareish ua tornada en lengua romanç, ebrèa o araba vulgara. Aguesta tornada ei era kharja. Existís aute genre poetic, eth zèjel, en quau es vèrsi en romanç apareishen escampilhadi per tot eth poèma.

[Modificar] Tematica des kharjes

Es kharjes mossarabes amatories son petiti poèmes populars enes quaus, generaument, ua gojata parle des sues experiéncies amoroses ara sua mair o as sues germanes. Es sòns trèti mès destacadi son: eth abondança d'exclamacions, entergarson e repeticions, er emplec d'un lexic simple e de fòrça sufixi que denoten disminucion de grandària en objècte designat qu'ac presenten damb intencion emotiva o apelativa, eth bastiment en vèrsi d'art menor. Se considère qu'es kharjes, es cantigas d'amic galaico-portugueses e es nadalets castelhan son branques d'ua madeisha tradicion populara, que tanben a embrancaments dehòra dera Peninsula iberica.

[Modificar] Exemples

Kharja tipica, transcrita en romanç:

Vayse meu corachón de
ya Rab, si me tornarád?
Tan mal meu doler li-l-habib!
Enfermo yed, cuánd sanarád?

Arrevirada ar occitan actuau:

Eth mèn còr se'e va de mi
ya Rab, per ventura se'e tornarà?
Tan fòrt eth mèn dolor per estimat!
Malaut està, quan guarirà?

[Modificar] Descubèrta des kharjes

Es kharjes sigueren descurbides en an 1948 peth ebraista Samuel Miklos Stern en collaboracion damb er illustre arabista espanhòu Emilio García Gómez, e s'an pogut recuperar gràcies a que poètes cults arabi e ebrèus d'aqueri sègles les incorporèren as sues composicions escrites.

Autras lengas