Joan Laurés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Joan Laurés (Vilanòva de Besièrs en julhet de 1822 - Besièrs, 20 de genièr de 1902) foguèt un felibre del país de Besièrs e a l'encòp proprietari agricòla. Venguèt Majoral del Felibritge en 1892.
[Modificar] Biografia
Joan Laurés nasquèt dins una familha pagesa e seguiguèt pas tròp de temps los estudis que li calguèt partir lèu trabalhar la tèrra. Se crompèt una bòria "La Grasseta" ont plantèt vinhas, cerealas e legums pr'amor de noirir la siá familha nombrosa (uèit enfants sortits de dos maridatges). S'avodèt a l'escritura occitana aprèp qu'un ensenhaire li faguèt passar un libròt de Jansemin. Participèt aprèp als concorses de la Societat Arqueologica de Besièrs e i ganhèt un ram d'argent en 1856 per un dels poèmas sieus. Sas creacions teatralas aguèron una influéncia sul jove Emili Barta. Lo bust del poèta se tròba dins la partida mai nauta del jardin del Platèu dels poètas.
[Modificar] Bibliografia
- Jaqueta de Bachelièrs: poèma en tres cants (Jaqueto de Bacheliès, 1856)
- Los sèt pecats capitals de las femnas de la campanha (Lous sept pecach capitals de las fennos de la campagno, 1858)
- Lo campèstre, recuèlh de poesias (Lou campestre, 1878).
- Los braconièrs o lo repais de l’ase (Lous bracouniès e lou repais de l'ase, 1877).
- Los tres bossuts: o la reconeissença d'un enfant (Lous tres boussuch: ou la recouneissenço , 1894).
- Contes e carnavaladas (1895).
- Lo mal maridat
- Lo jutjament de Carementrant
- Los secrets de las vendémias
- Lo conte de Joan de Calais (poèma de 16 cants, 1901).