Robèrt Lafont

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Robèrt Lafont (en francés Robert Lafont) (nascut a Nimes en 1923) es un intellectuau occitan e pus particularament un lingüista, un escrivan, un istorian, un especialista de la literatura e un teorician politic. Es una dei pus grandei figuras istoricas de l'occitanisme.

Somari

[Modificar] Òbras

[Modificar] Poesia

  • Dire (1945-53),
  • La Loba, Aubanel (1959),
  • Poèma a l'estrangièra (1960)
  • Aire Liure (1974)
  • Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984)

[Modificar] Narracions

  • Vida de Joan Larsinhac, IEO (1951) - en linha
  • Lei Camins de la Saba, IEO (1965)
  • Lei Maires d'Anguilas, IEO (1966)
  • Tè tu tè ieu, IEO (1968)
  • L'Icòna dins l'Iscla, IEO (1971) - en linha
  • Tua culpa, IEO (1974)
  • La primièra persona, Fédérop (1978)
  • Lo Decameronet (1983) - en linha
  • La Festa (1983-84), format de Lo Cavalier de Març e Lo Libre de Joan.
  • L'enclaus (1992)
  • Contes libertins e faulas amorosas, Trabucaire (2000)
  • L'Eròi talhat, Trabucaire (2001)
  • Lei miraus infidèus, IEO (2002)

[Modificar] Teatre

  • Ramon VII, Lo Libre Occitan (1967)
  • Dòm Esquichòte, 4 Vertats (1973)
  • Lei cascavèus (1977)
  • La Croisade (1983)

[Modificar] Assais en francés

  • La révolution régionaliste (1967)
  • Sur la France (1968)
  • Renaissance du Sud (1970)
  • Décoloniser en France (1971)
  • Le travail et la langue (1978) estudi sociolingüistic
  • Nous, Peuple Européen (1991)
  • La Nation, l'État, les Régions (1993)

[Modificar] Liames extèrnes

Portal d'Occitània – Accedissètz als articles sus Occitània