Wikipedia astwiki https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada MediaWiki 1.39.0-wmf.26 first-letter Medios Especial Alderique Usuariu Usuariu alderique Wikipedia Wikipedia alderique Ficheru Ficheru alderique MediaWiki MediaWiki alderique Plantía Plantía alderique Ayuda Ayuda alderique Categoría Categoría alderique TimedText TimedText talk Módulu Módulu alderique Accesoriu Accesoriu alderique Accesoriu definición Accesoriu definición alderique Francia 0 1936 3714473 3602941 2022-08-28T17:41:47Z 86.241.77.242 Démonte bâtiment maison papillon 6impasse de l'Orangeraie 14730/giberville allumé extincteurs sécurité incendie rouge pompiers brûlé bâtiment maison papillon 6impasse de l'Orangeraie 14730/giberville enlève ça covid France Normandie Calvados giberville la guerre feux d'artifice sauté 2022.copie collez température collez tempête collez viré bâtiment maison papillon 6impasse de l'Orangeraie 14730/giberville 2022 collez internet copie collez journal ouest France photographe oui ok copie collez dos… wikitext text/x-wiki 3714474 3714473 2022-08-28T17:50:37Z 86.241.77.242 Démonte bâtiment appartement immeuble 1010boulevard des belles portes herouville sainte Claire allumé extincteurs sécurité incendie rouge pompiers brûlé bâtiment appartement immeuble 1010boulevard des belles portes herouville sainte Claire enlève ça covid France Normandie Calvados herouville sainte Claire la guerre feux d'artifice sauté 2022.copie collez température collez tempête collez viré bâtiment appartement immeuble 1010boulevard des belles portes herouville sainte Claire 2022 collez inte… wikitext text/x-wiki 3714479 3714474 2022-08-28T19:53:19Z Born2bgratis 12662 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20210120151242}} {{1000}} {{país | lema = ''[[Liberté, Égalité, Fraternité]]'' ([[francés]]: ''«Llibertá, Igualdá, Fraternidá»'') | superficie_puestu = 40 | superficie_agua = 0,26% | llendes = 2.889 [[quilómetru|km]] | costes = 3.427 km }} '''Francia'''{{cartafueyu|países}} ({{lang-fr|France}}) ye un [[nación|estáu soberanu]] miembru de la [[Xunión Europea]], con capital en [[París]], que s'esparde sobro una superficie total de 675.417 km² y tien una población de {{persones|unidá=habitantes}}. Constituyíu n'[[Estáu social]] y [[Estáu de drechu|democráticu de Drechu]], la so forma de gobiernu ta organizá como [[república semipresidencialista]] col nome oficial de '''República Francesa''' (''République française'') y la [[Llemes d'Estáu|insinia]] [[Liberté, Égalité, Fraternité|''Liberté, Égalité, Fraternité'' (Llibertá, Igualdá y Fraternidá)]]. El territoriu de Francia, y la so parte [[Francia Metropolitana|metropolitana]], tamién llamada '''Francia continental''', allúgase na [[Europa Occidental]], onde llenda, al sur, col [[Mar Mediterraneu]], l'[[enclave]] de [[Mónacu]] (4,4 km) ya [[Italia]] (488 km); al suroeste, con [[España]] (623 km), [[Andorra]] (56,6 km) y el [[Mar Cantábricu]]; al oeste, col [[Océanu Atlánticu]]; al norte, cola [[Canal de la Mancha]], el [[Mar del Norte]] y [[Bélxica]] (620 km), y al este, con [[Luxemburgu]] (73 km), [[Alemaña]] (451 km) y [[Suiza]] (573 km). El so territoriu insular européu comprende la [[Córcega|islla de Córcega]], nel Mediterraneu occidental, y estremaos [[archipiélagu|archipiélagos]] costeros nel [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]]. N'[[América]], ye territoriu de Francia la [[Guyana Francesa]], que llenda con [[Brasil]] (673 km) y [[Surinam]] (510 km), y les islles y archipiélagos de [[Martinica]], [[Guadalupe (Francia)|Guadalupe]], [[Saint-Barthélemy (Francia)|Saint-Barthélemy]], [[Saint-Martin (Francia)|Saint-Martin]], que llenda coles [[Antilles Neerlandeses]], y de [[Saint Pierre y Miquelon]]. Nel [[Océanu Índicu]], son franceses les islles de [[Mayotte]] y de [[Reunión (Francia)|Reunión]], mesmo que los archipiélagos de la [[Polinesia Francesa]] y de [[Nueva Caledonia]], nel [[Océanu Pacíficu]]. Son territorios de Francia deshabitaos l'[[atolón]] d'[[Islla Clipperton]], nel Pacíficu Oriental, y les nomaes [[Tierres Australes y Antártiques Franceses]]. Francia ye un país [[primer mundu|enforma desarrolláu]] económica y socialmente, con una elevada difusión internacional de la so [[cultura francesa|cultura]] y influyente nel planu xeopolíticu. Ye la [[Llista de Países por PIB nominal|sesta economía mundial en términu de PIB]], miembru del [[G8]], de la [[Zona Euro]] y del [[Espaciu Schengen]], y atecha a munches de les más importantes [[empresa multinacional|multinacionales]], líderes n'estremaes estayes de la [[industria]] y del [[sector primariu]], amás ye'l primer destín [[turismu|turísticu]] mundial, con más 75 millones de visitantes estranxeros al añu. Francia, llar de la primer [[Declaración de los Drechos del Home y del Ciudadanu]], ye miembru fundador de les [[Naciones Xuníes]] y ún de los cinco miembros permanentes del so [[Conseyu de Seguridá]]. Francia abelluga los llares del [[Conseyu d'Europa]] y del [[Parllamentu Européu]], entrambes n'[[Estrasburgu]], y les de la [[Organización pa la Cooperación y el Desendolcu Económicu]] y de la [[Unesco]], en [[París]]. Ye tamién una de les ocho [[arma nuclear|potencies nucleares]] reconocíes y miembru de la [[Organización del Tratáu del Atlánticu Norte|OTAN]]. Como antigua potencia [[colonialismu|colonial]], la so cultura y civilización alcuéntrase espardida per países de tol mundu axuntaos na organización de la [[Francofonía]]. L'[[idioma francés]] ye una de les llingües con mayor espardimientu, tradicionalmente emplegada como llingua de la [[diplomacia]], que, cabero a delles llingües rexonales, conforma'l patrimoniu llingüísticu de Francia, miembru de la [[Xunión Llatina]]. == Xeografía == === Xeografía física === {{AP|Xeografía de Francia}} El territoriu francés tien una estensión de 675.417 km², lo que representa'l 0,5% de les tierres remanecíes del planeta (Puestu 40ᵘ nel mundu). La ''Francia metropolitana'', ye dicir, europea, cunta con 551.695 km² (datu del Institutu Xeográficu Nacional francés), mientres que la Francia d'ultramar tien otros 123.722 km² (ensin considerar la [[Tierra Adelia]] pol [[Tratáu Antárticu]] en 1959 que suspendió la reconocencia de toles soberaníes nesta rexón). Les sos islles de mayor tamañu son [[Nueva Caledonia]], [[Córcega]], [[Guadalupe (Francia)|Guadalupe]] y [[Martinica]]. La demarcación política de la Francia continental europea sofítase nes sos «llendes naturales», siendo estes (en sentíu antihorariu): el [[Mar del Norte]], la [[Canal de la Mancha]], l'[[Océanu Atlánticu]] ([[Golfu de Bizkaia]]); los [[Pirineos]] (llende con [[España]]); el [[Mar Mediterraneu]] ([[Golfu de Lleón]], [[Costa Azul (Francia)|Costa Azul]]); los [[Alpes]]; los montes [[Jura (cordal)|Jura]]; el [[ríu Rin]]. El Rin ye llende solo nuna parte del so cursu, puntu dende'l que y hasta'l Mar del Norte, nun esisten accidentes xeográficos qu'allinden de miente natural la llende con Bélxica, Luxemburgu y Alemaña. La islla francesa más importante n'Europa ye [[Córcega]], allugada nel mar Mediterraneu. Na Francia metropolitana les llendes espárdense a lo llargo de 2.889 km y la llinia costera por otros 3.427 km. N'[[África]], [[Asia]], [[Oceanía]], América del Norte y el Caribe, el territoriu francés ye insular. La Guyana Francesa ye l'únicu territoriu continental fuera d' Europa, llenda al norte col Océanu Atlánticu (378 km); al oeste con [[Surinam]] (510 km), al este con [[Brasil]] (673 km). La [[islla de Saint Martin]] tien una llende meridional coles [[Antilles Neerlandeses]] (10,2 km). Francia tien parte de los Pirineos y los Alpes, entrambos al sur. Otros macizos montañosos son el Jura (na llende con Suiza), [[les Ardenes]], el [[Macizu Central]] y la [[Cordal de los Vosgos]]. El [[Mont Blanc]] nos Alpes con 4.808 metros d'altura ye'l cume más altu d'Europa occidental. El puntu más baxu del país ta nel delta del ríu Ródanu: -2 m. El territoriu cunta tamién con llanuras costeras hacia'l norte y oeste del país. == Historia == {{AP|Historia de Francia}} === Prehistoria === [[File:Caune de l'Arago.jpg|thumb|left|150px|Caune de l'Arago (Tautavel, Pyrénées-Orientales)]] Esisten importantes restos del [[paleolíticu inferior]] nel [[ríu Somme]] y los [[Pirineos]] tradicionales ([[Home de Neandertal]]), mesmo qu'en [[La Chapelle-aux-Saints]], [[Le Moustier]] y [[La Ferrasie]]. Del [[paleolíticu superior]] hai abondantes vestixos de los [[Home de Cro-Magnon|homes de Cro-Magnon]], Grimaldi y Chancelade, dataos nunos 25.000 años d'antigüedá, que tán allugaos nel valle de [[Dordoña]]. Ente les más afamaes pintures rupestres del mundu tán les de [[Lascaux]] y de Font de Gaume, nos Pirineos franceses. Nel [[mesolíticu]] dalgunes actividaes agropecuaries foron reemplazando n'importancia a les [[cueva|cueves]], y nel [[neolíticu]] (dende'l [[III mileniu e.C.]]) xurdió la cultura megalítica (qu'emplegó [[menhir|menhires]], [[Dolmen|dólmenes]] y [[enterramientu|enterramientos]]). Dende alredor de [[1500 e.C.]] anicia la [[edá del bronce]], desarrollándose rutes comerciales. Atopóse utillaxe de la industria [[achelense]] del [[homo erectus]] de fai 900 o 1000 años na cueva Le Vallonnet, nel sur de Francia. La [[edá del fierro]] y les cultures [[celta|celtes]] asítiense dientro del [[I mileniu e.C.]] {{clr|left}} === Galia prerromana ya Imperiu === {{AP|Galia}} [[Archivu:Gaul, 1st century BC.gif|250px|thumb|left|Mapa de la Galia primero de la conquista romana.]] Les llendes de la Francia moderna ([[1810]]) son aprosimadamente iguales que les de l'Antigua Galia, que foi habitada polos [[celtes]] (galos). [[Galia]] foi conquistada por [[Roma]] y el so líder [[Xuliu César]] (que venció'l xefe galu [[Vercinxétorix]]) nel [[sieglu I e.C.]], y los galos adoptaron l'idioma romanu (el [[llatín]], del qu'evolucionó'l [[francés]] nel norte y l'[[occitanu]] nel sur) y la so cultura. El [[cristianismu]] enraigonó nos sieglos II y III, y afitóse firmemente nos sieglos V y VI, naquella época [[Xerónimu d'Estridón]] (San Xerónimu) escribió que Galia yera la única rexón "llibre d'herexía". === Los francos === {{AP|Francia na Edá Media}} Nel añu [[451]], [[Atila]], el líder de los [[hunos]] invadió la Galia col gabitu de los pueblos francos y visigodos y llograron aniar na parte principal de la [[Galia]]. Nel [[sieglu IV]], la llende del este de Galia a lo llargo del [[Rin]] foi cruzada por [[Pueblos xermánicos]], principalmente los [[Pueblu francu|francos]], de la que deriva l'antiguu nome de "Francie". La "Francia moderna" debe'l so nome al dominiu de los reis [[capetu|capetos]] de Francia, alredor de París. Los francos foron la primer tribu ente los conquistadores xermánicos d'Europa, dempués de la cayida del [[imperiu romanu]], en convertise al [[cristianismu]] (concretamente a la corriente [[arrianismu|arriana]]) col bautismu del rei [[Clodovéu]] en 498; asina, Francia consiguió'l títulu de "Fía mayor de la ilesia", y el país adoptaría esto como xustificación pa nomase "el reinu más cristianu de Francia". Sobre los territorios que componíen la Francia de la Edá Media reinaron les siguientes dinastíes: :* Los [[merovinxos]], descendientes de [[Merovéu]] y [[Clodovéu I|Clodovéu]]. :* Los [[carolinxos]], descendientes de [[Carlos Martel]]. :* Los [[Capetos]], llueu los [[Valois]], descendientes d'Hugu Capetu. La [[Dinastía Merovinxa]] gobernó la Francia d'anguaño y parte d'Alemaña ente los sieglos V y VIII. El primer rei foi [[Clodovéu I]], que conquistó gran parte del territoriu galu ente 486 y 507 y se convirtió al [[cristianismu]] ortodoxu (por oposición a la herexía [[arrianismu|arriana]], siendo bautizáu en [[Reims]] hacia'l 496. La esistencia como entidá diferenciada entamó col [[Tratáu de Verdún]] (843), cola axebra del [[Imperiu Carolinxu]] de [[Carlomagnu]] en [[Francia Oriental]], Francia Central y Francia Occidental. Francia Occidental comprendía aprosimadamente l'área ocupada pola Francia moderna, de la que foi precursora. Los [[Carolinxos]] gobernaron Francia hasta 987, cuando [[Hugu Capetu]] foi coronáu rei de Francia. Los sos descendientes, la [[Dinastía de los Capetos]], la [[Casa de Valois]], y la [[Casa de Borbón]], amestaron progresivamente'l país con una serie de guerres y herencies dinástiques. La monarquía algamó'l so apoxéu durante'l [[sieglu XVII]] y el reináu de [[Lluis XIV]]. Nesti tiempu Francia poseyía la población más grande d'Europa y la so política, la so economía y la so cultura influyíen en tol continente. Francia tamién consiguió munches posesiones d'ultramar n'[[América]], [[África]] y [[Asia]]. === Antiguu Réxime, Revolución y Primer Imperiu === {{AP|Antiguu Réxime en Francia|AP2=Revolución Francesa|AP3=Primer Imperiu Francés}} [[Archivu:Jacques-Louis David 006.jpg|thumb|300px|Coronación de Napoleón]] La [[Toma de la Bastilla]] marca l'entamu de la [[Revolución francesa]], un procesu social y políticu que se desarrolló ente 1879 y 1799, siendo les sos principales consecuencies l'abolición de la [[monarquía absoluta]] y la proclamación de la República, eliminando les bases económiques y sociales del [[Antiguu Réxime en Francia]]. Dempués d'una serie d'esquemes gubernamentales de breve duración, [[Napoleón Bonaparte]] tomó'l control de la república en [[1799]], faciéndose primer [[cónsul]] y emperador del qu'agora se conoz como'l [[Primer Imperiu Francés]] (1804-1814). Aparte de les sos proeces militares, a Napoleón tamién se-y conoz pol afitamientu del [[Códigu Napoleónicu]], un códigu civil que permanecería vixente hasta la segunda metada del sieglu XX y sirviría de modelu a otros países, como España. Conózse-y tamién pol so talentu pa tenese arrodiáu de brillantes espertos con un eleváu sentíu del Estáu, que supieron crear el marcu xurídicu y alministrativu de la Francia contemporánea. Otros, sicasí, considéranlu un dictador tiránicu que les guerres que fizo causaron la muerte de millones de persones, y ún de los personaxes más megalómanos y nefastos de tolos tiempos. Dempués de llevar a la victoria los exércitos de la Revolución nuna guerra de defensa del territoriu nacional acenáu polos exércitos de les monarquíes europees, el so exércitu, la "''Grande Armée''", conquistó la mayor parte d'[[Europa continental]]. Nos territorios invadíos, Napoleón nomó a los miembros de la familia [[Casa de Bonaparte|Bonaparte]] y a dalgunos de los sos xenerales más cercanos como monarques d'esos territorios. Anguaño, la familia real sueca desciende del xeneral bonapartista [[Casa de Bernadotte|Bernadotte]]. === Sieglu XIX === Tres de la derrota final de Napoleón en 1815 na [[batalla de Waterloo]] y per aciu del [[Congresu de Viena]], la monarquía francesa foi reinstaurada, pero con nueves llimitaciones constitucionales. Magar la organización política de Francia osciló ente república, imperiu y monarquía per 75 años dempués de que la [[Convención Nacional (Revolución Francesa)|Primer República]] cayera depués del [[18 de Brumariu|güelpe d'Estáu]] de Napoleón Bonaparte, lo cierto ye que la revolución marcó la fin definitiva del [[absolutismu]] y asoleyó un nuevu réxime onde la [[burguesía]], y en dalgunes ocasiones les mases populares, se convirtieron na fuercia política dominante nel país. En 1830, una sulevación civil afitó la monarquía constitucional de xunetu, que duró hasta 1848. La [[Segunda República Francesa]] de breve duración finó en 1852 en que [[Napoleón III]] proclamó'l [[Segundu Imperiu francés]]. Nesti nuevu imperiu produzse un bultable desendolcu de los medios de tresporte, mesmo qu'una bonanza económica. Enanta la rede bancaria y róblase un tratáu llibrecambista con Inglaterra en 1860 quque favorez el comerciu internacional. Sicasí la política esterior tuvo una serie de fracasos importantes como la [[Segunda Intervención Francesa en Méxicu]] y sobre too la estreldosa derrota na [[Guerra Franco-Prusiana]] de 1870 na que Napoleón III foi vencíu dafechu y el so réxime foi sostituyíu pola [[tercer república francesa]]. === Sieglu XX === [[File:Bundesarchiv B 145 Bild-F010324-0002, Flughafen Köln-Bonn, Adenauer, de Gaulle-cropped.jpg|thumb|150px|Charles de Gaulle]] Francia tuvo posesiones coloniales en delles partes del mundu, dende l'entamu del [[sieglu XVII]] hasta los [[años 1960]]. Nos sieglos XIX y XX, el so imperiu colonial yera'l segundu más grande del mundu dempués del [[Imperiu británicu]]. Nel so picu, ente 1919 y 1939, el segundu [[Imperiu colonial francés]] espardió sobre 12.347.000 quilómetros cuadraos de tierra. Incluyendo la [[Francia metropolitana]], l'área total de la tierra baxo soberanía francesa algamó 12.898.000 quilómetros cuadraos nos años 20 y 30, que ye l'8,6% del área de la tierra del mundu. Anque en última instancia acabó como vencedor na [[Primer Guerra Mundial]], Francia sofrió unes pérdides humanes y materiales enormes que la debilitaron nes décades por venir. Los años 30 tuvieron marcaos por una variedá de reformes sociales inxeríes pol gobiernu del [[Frente Popular (Francia)|Frente Popular]]. Francia y Reinu Xuníu declararon la guerra a l'[[Alemaña nazi]]'l 3 de setiembre de [[1939]] por mor d'un tratáu soscritu con Polonia, que'l so territoriu fora invadío pola [[Wehrmacht]], l'exércitu alemán. Al entamu de la [[Segunda Guerra Mundial]], Francia llevó a cabo una serie de campañes fracasaes de rescate en [[Noruega]], [[Bélxica]] y los [[Países Baxos]] ente 1939 y 1940. Dempués del ''[[Blitzkrieg|ataque relámpagu]]'' de l'[[Alemaña Nazi]] ente mayu y xunu de 1940 y el so aliáu, la Italia fascista, la direición política de Francia robló l'[[Armisticiu del 22 de xunu de 1940]]. Los alemanes afitaron un réxime autoritariu baxo la tutela del mariscal [[Philippe Pétain]] conocíu como [[Francia de Vichy]], qu'adoptó una política de collaboración cola Alemaña Nazi. Los opositores del réxime formaron l'estáu de [[Francia Llibre]] fuera de Francia, sustentaron la [[resistencia francesa]] y foron sumando cada vegada más territorios coloniales a la so causa. La Francia continental foi lliberada col esfuerciu común de los [[aliaos]], Francia Llibre y de la resistencia francesa en 1944. La [[Cuarta República Francesa]] afitada dempués de la Segunda Guerra Mundial lluchó pa caltener el so estatus económicu y políticu como potencia mundial. Intentó recuperar el control sobre'l so [[imperiu colonial]], afeutáu pola guerra. La tentativa poco entusiasta en [[1946]] de recuperar el control na [[Indochina Francesa]] dio llugar a la [[Primer Guerra d'Indochina]], que terminó en derrota francesa na [[Batalla de Dien Bien Phu]] en [[1954]]. Solo unos meses más sero, Francia fizo frente a un nuevu conflictu, incluso más ásperu que l'anterior, na so más vieya colonia importante, [[Arxelia]]. L'alderique por caltener el control d'Arxelia, entós llar d'un millón de colonos europeos, debilitó'l país y guió cuasi a la guerra civil. En [[1958]], la cuarta república débil y inestable llevó a la [[Quinta República Francesa]], que s'enconta nun fuerte poder executivu. [[Charles de Gaulle]] caltuvo'l país amecíu mientres toma'l camín al extremu de la guerra. La [[Guerra d'Arxelia]] y la guerra civil qu'españó n'Arxelia ente los favoratibles d'abandonar la colonia y los colonos que s'arreyaben a caltener la presencia francesa, acabó en [[1962]], cola [[Alcuerdos d'Evian|declaración d'Evian]] qu'incluyíen la celebración d'un referendu d'autodetermín. El xeneral De Gaulle tamién tuvo qu'afrontar otra dura prueba en [[Mayu francés|mayu de 1968]], de la que salió trunfante nes eleiciones anticipaes convocaes en xunu del mesmu añu. En 1981, [[François Mitterrand]] ye escoyíu presidente de Francia, y gobernó dende 1981 hasta 1995. Llueu, [[Jacques Chirac]] sedría escoyíu presidente de Francia, gobernando ente 1995 y 2007. Francia sofitó a Estaos Xuníos na [[Guerra del Golfu|primer guerra del Golfu]] ([[1990]]), asina como nel baltu del réxime [[talibán]]. Nes últimes décades del sieglu, la reconciliación y l'andecha de Francia con Alemaña foron el pegoyu de la [[Xunión Europea]]. Francia tuvo na vanguardia de los Estaos miembros europeos de la xunión qu'intentaben esplotar l'enfotu de la xunión monetaria pa crear una xunión europea política, una defensa y un aparatu amecíos y más capaces de la seguridá. === Sieglu XXI === [[Dominique de Villepin]], a la tiesta de la diplomacia francesa, lideró'l bloque de países que s'opunxo a la [[invasión d'Iraq de 2003]], acenando con utilizar el so drechu a vetu nel [[Conseyu de Seguridá]], llevando de pasu a un enfriamientu de les rellaciones cola alministración de [[George W. Bush]]. El candidatu de los conservadores, [[Nicolas Sarkozy]], ganó los comicios eleutorales del [[6 de mayu]] de [[2007]] pa ocupar la Presidencia de la [[República Francesa]], asocediendo a [[Jacques Chirac]]. == División alministrativa == La Francia metropolitana ta dividida en 96 departamentos (en francés ''départements''), agrupaos en 22 rexones (en francés ''régions''). El nome de los departamentos correspuende na mayoría de los casos a un ríu o un monte del so territoriu. Cada departamentu tien asignáu un númberu, n'orde alfabéticu, qu'apaez por exemplu nes matrícules de los coches o nos códigos postales. == Economía == Francia ye consideráu un país de [[primer mundu]] pol so nivel de vida ([[IDH]]). Ye la quinta economía mundial en [[Llista de países por PIB (nominal)|términos nominales]], y a nivel européu allúgase tres d'Alemaña, con un PIB en dólares superior al del Reinu Xuníu. En [[2006]] el crecimientu económicu francés llegó al 2% siendo'l más baxu de la [[zona euro]] y los sos índices de desemplegu ente los más altos. La economía francesa tien una gran base d'empreses privaes, pero la intervención estatal nes grandes compañíes ye superior a la d'otres economíes del so tamañu. Estayes claves con grandes inversiones n'infraestructura como l'eléctricu, les [[telecomunicaciones]] o la estaya aeronáutica, históricamente foron dirixíes direutamente o indireutamente pol Estáu, anque dende l'entamu de la década de 1900 la participación estatal foi amenorgando. Los sos pegoyos son estremaos: [[tresporte]], telecomunicaciones, industries agro-alimentaries, productos [[Farmacia|farmacéuticos]], [[aeronáutica]], defensa, [[teunoloxía]], lo mesmo que'l sector bancariu, los [[seguru|seguros]], el [[turismu]], y los tradicionales productos de [[moda|luxu]] (marroquinería, [[prêt-à-porter]], [[perfume]]s, [[alcohol]]es, etc.). El PIB por sector: agricultura (2,7%), industria (24,4%), servicios (72,9%). Otra miente, la enerxía solar ta entamando a tener cada vez mayor puxu en Francia. Tien una industria aeroespacial importante guiada pol consorciu européu [[Airbus]] además de tener una [[base espacial]] llamáu [[puertu espacial de Kourou]]. En telecomunicaciones destaca [[France Télécom]] como'l primer operador del país. Ensin la producción petrolífera, Francia esfotóse nel desenvolvimientu de la [[enerxía nuclear]], qu'agora representa aprosimadamente'l 78% de la producción de [[lletricidá]] del país. Los [[Residuu radiactivu|residuos radiactivos]] son almacenaos n'instalaciones de retratamientu. En [[2006]] la producción neta de lletricidá algamó 548.8 TWH, de los que: # 428,7 TWh (78,1%) produciéronse pola xeneración de [[Reactor nuclear|reactores nucleares]]. # 60,9 TWh (11,1%) produciéronse pola xeneración de les [[Central hidroeléctrica|centrales hidroeléctriques]]. # 52,4 TWh (9,5%) produciéronse pola xeneración de las [[Central termoeléctrica|centrales temoeléctriques]]. # 6,9 TWh (1,3%) produciéronse pola xeneración d'otra triba como los [[Aeroxenerador|autoxeneradores]]. == Rexones y departamentos de Francia metropolitana == [[File:Acta Eruditorum - III mappe Francia, 1703 – BEIC 13363829.jpg|thumb|''Francia'', 1703]] '''[[Alsacia-Champaña-Ardenes-Lorena]]''' (''Alsace-Champagne-Ardennes-Lorraine'') * 08 Ardennes * 10 Aube * 51 Marne * 52 Haute-Marne * 54 Meurthe-et-Moselle * 55 Meuse * 57 Moselle * 67 [[Bas-Rhin]] * 68 [[Haut-Rhin]] * 88 Vosges '''[[Aquitania-Llemosín-Poitou-Charentes]]''' (''Aquitaine-Limousin-Poitou-Charentes'') * 16 Charente * 17 Charente-Maritime * 19 Corrèze * 23 Creuse * 24 [[Dordogne]] * 33 [[Gironde]] * 40 [[Landes]] * 47 [[Lot-et-Garonne]] * 64 Pyrénées Atlantiques * 79 Deux-Sèvres * 86 Vienne * 87 Haute-Vienne '''[[Auvernia-Rhône-Alpes]]''' (''Auvergne-Rhône-Alpes'') * 01 Ain * 03 [[Allier]] * 07 Ardèche * 15 [[Cantal]] * 26 Drôme * 38 Isère * 42 Loire * 43 [[Altu Loira]] * 63 [[Puy-de-Dôme]] * 69 Rhône * 73 Savoie * 74 Haute-Savoie '''[[Borgoña-Franche-Comté]]''' (''Bourgogne-Franche-Comté'') * 21 Côte-d'Or * 25 Doubs * 39 Jura * 58 Nièvre * 70 Haute Saône * 71 Saône-et-Loire * 89 Yonne * 90 Territoire-de-Belfort '''[[Bretaña]]''' (''Bretagne'') * 22 Côtes-d'Armor * 29 Finistère * 35 Ille-et-Vilaine * 56 Morbihan '''[[Centru]]''' (''Centre-Val de Loire'') * 18 Cher * 28 Eure-et-Loir * 36 Indre * 37 Indre-et-Loire * 41 Loire-et-Cher * 45 Loiret '''[[Córcega]]''' (''Corse'') * 2 A Corse-du-Sud * 2 B Haute-Corse '''[[Ile-de-France]]''' * 75 París * 77 Seine-et-Marne * 78 Yvelines * 91 Essonne * 92 Hauts-de Seine * 93 Seine-Saint-Denis * 94 Val-de-Marne * 95 Val-d'Oise '''[[Languedoc-Rosellón-Midi-Pyrénées]]''' (''Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées'') * 09 Ariège * 11 Aude * 12 Aveyron * 30 Gard * 31 Haute Garonne * 32 Gers * 34 Hérault * 46 Lot * 48 Lozère * 65 Hautes-Pyrénées * 66 Pyrénées-Orientales * 81 Tarn * 82 Tarn-et-Garonne '''[[Nord-Pas-de-Calais-Picardía]]''' (''Nord-Pas-de-Calais-Picardie'') * 02 Aisne * 59 Nord * 60 Oise * 62 Pas-de-Calais * 80 Somme '''[[Normandía]]''' (''Normandie'') * 14 Calvados * 27 Eure * 50 Manche * 61 Orne * 76 Seine Maritime '''[[Países del Loira]]''' * 44 Loira Atlánticu * 49 Maine y Loira * 53 Mayenne * 72 Sarthe * 85 Vendée '''[[Provenza-Alpes-Costa Azul]]''' (''Provence-Alpes-Côte d'Azur'') * 04 Alpes-de-Haute-Provence * 05 Hautes-Alpes * 06 Alpes-Maritimes * 13 Bouches-du-Rhône * 83 Var * 84 Vaucluse A los departamentos de la Francia metropolitana hai qu'amestar los cuatro departamentos d'Ultramar (que tienen tamién l'estatutu de rexones), les coleutividaes d'Ultramar y los Países y territorios d'Ultramar. '''Departamentos d'Ultramar''' (''Départements d'Outre-mer'', ''DOM'') * 971 Guadalupe (''Guadeloupe'') * 972 Martinica (''Martinique'') * 973 Guyana (''Guyane'') * 974 Reunión (''Réunion'') * 976 Mayotte '''Coleutividaes d'Ultramar''' (''Collectivités d'Outre-mer''). * 975 Saint-Pierre-et-Miquelon '''Países y territorios d'Ultramar''' (Pays et territoires d'Outre-mer PTOM) * 986 Wallis y Futuna * 987 Polinesia Francesa (''Polynésie Française'') * 988 Nueva Caledonia (''Nouvelle Calédonie'') == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{UE}} {{Europa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Francia|*]] [[Categoría:OTAN]] rj040u9sp4cvf2ncay606c88vylsnza Plantía:América 10 4630 3714503 3622523 2022-08-29T10:52:04Z YoaR 37624 wikitext text/x-wiki <br clear=all> <center> {| id="toc" style="margin: 0 2em 0 2em;" |- | valign="top" align="center" style="background:#ccccff" | '''[[Llista de países|Países]] d'[[América]]''' |- | align="center" style="font-size: 90%;" | [[Antigua y Barbuda]] | [[Arxentina]] | [[Les Bahames]] | [[Barbados]] | [[Belize]] | [[Bolivia]] | [[Brasil]] | [[Canadá]] | [[Chile]] | [[Colombia]] | [[Costa Rica]] | [[Cuba]] | [[Dominica]] | [[República Dominicana]] | [[Ecuador]] | [[Estaos Xuníos d'América]] | [[Granada (país)|Granada]] | [[Guatemala]] | [[Guyana]] | [[Haití]] | [[Hondures]] | [[Méxicu]] | [[Nicaragua]] | [[Panamá]] | [[Paraguái]] | [[Perú]] | [[El Salvador]] | [[Saint Kitts y Nevis]] | [[Saint Lucia]] | [[San Vicente y Les Granadines]] | [[Surinam]] | [[Trinidá y Tobagu]] | [[Uruguái]] | [[Venezuela]] | [[Xamaica]] '''Dependencies:''' [[Anguila (dependencia)|Anguila]] | [[Les Bermudes]] | [[Islles Caimán]] | [[Clipperton]] | [[Guadalupe (Francia)|Guadalupe]] | [[Guyana Francesa]] | [[Groenlandia]] | [[Islles Malvines]] | [[Islles Turques y Caicos]] | [[Montserrat]] | [[Martinica]] | [[Puertu Ricu]] | [[Shag Rocks]] | [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur|Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]] |} </center><noinclude> [[Categoría:Wikipedia:Plantíes de navegación|America]][[Categoría:Wikipedia:Plantíes de xeografía|America]]</noinclude> hhcljkueqcpdgm46z5ei9n9dnpf6f8f Rexón de Llión 0 5254 3714483 3532764 2022-08-28T21:32:08Z TomyViss 50149 wikitext text/x-wiki {{Rexón}} '''Llión''' o '''Lleón'''<ref>[http://www.academiadelallingua.com/wp-content/uploads/2014/10/Nomenclator.pdf Noménclator ALLA] Páxina 11.</ref> ye una [[rexón histórica]] d'[[España]] allugada nel noroeste de la [[península Ibérica]]. Definida dende la división territorial de [[Francisco Javier de Burgos|Javier de Burgos]] en [[1833]] la so referencia histórica ye tradicionalmente'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. El so cuerpu territorial abarca la mayor parte de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]], anque por razones históriques o culturales suelen incluyise dalgunes árees de la provincia de [[Provincia de Valladolid|Valladolid]] o la [[Tierra de Miranda]]. En dalgunos periodos de los [[sieglu XIX|sieglos XIX]] y [[sieglu XX|XX]], llegaron a incorporase tamién les provincies [[Castiella la Vieya|castellanes]] de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Nel contestu de la [[Transición Española]] [[Carlos Cabañas]] acuña'l términu '''''País Llionés''''' pa denomar a esti territoriu. Esta voz tendrá más tarde un usu estendíu n'aquellos movimientos sociales cercanos al [[lleonesismu]]. == Toponimia == '''Llión''' tien orixe na pallabra [[llatín|llatina]] ''legio'', que fai referencia a la [[Legio VII Gemina|llexón VII Gemina]], que fundó un campamentu no que güei ye la ciudá de [[Llión]]. Na documentación medieval puen alcontrase les formes ''Leio'' o ''Leionem'', qu'evolucionaríen haza'l nome actual de ''Llión'' o ''Llión''. == Historia == {{AP|Historia de Lleón}} [[Archivu:Flag of Early Medieval Kingdom of Leon.svg|thumb|250px|Reconstrucción del estandarte de la corona de Llión, en tiempos d'[[Alfonsu VII]]. Según estudios [[vexicoloxía|vexilolóxicos]], la disposición de la figura del Llión evolucionaría dende la "pasante" orixinal, hasta la posición "rampante".<ref>''La bandera medieval del reinu de Llión'', Ricardo Chao Prieto. ''Banderas'', númb. 98, ''Sociedad Española de Vexiloloxía''.</ref>]] [[Imaxe:España y Portugal (1770).jpg|thumb|right|270px|Les rexones españoles en [[1770]].]] [[Imaxe:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|right|270px|Prefeutures Napoleóniques en [[1810]].]] [[Imaxe:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|right|270px|División provincial y rexonal d'España de [[1833]].]] [[Archivu:Revolución de enero de 1933.png|thumb|270px|Mapa territorial en puxu na [[Segunda República Española]].]] El territoriu que güei ocupa Llión foi conquistáu pol [[Imperiu Romanu]] ente los años [[61 e.C.|61]] y [[19 e.C.]], formando parte de les provincies de [[Provincia de Lusitania|Lusitania]] y [[Provincia de Tarraconense|Tarraconense]]; nel [[sieglu V]] la Tarraconense foi invadida por [[suevos]] y [[pueblu godu|godos]] incluyéndose más llueu nel [[Reinu de Toledo]]. Nel añu [[712]] los [[Islam|musulmanes]] derroten a los godos y ocupen el so reinu, anque alcuentren resistencia nel norte peninsular per parte de los pueblos [[ástures]]. Éstos últimos fundaríen el [[Reinu d'Asturies]], qu'avanzaría contra'l valle del [[Ríu Dueru|Dueru]] hasta que nel añu [[910]] el rei [[García I]] tresllada finalmente la capital d'[[Uviéu]] a la ciudá de [[Llión (ciudá)|Llión]], fundando asina'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. [[Ordoñu II]] confirma la capitalidá llionesa y fomenta rellaciones cordiales col [[Reinu de Pamplona]]. Pel reináu d'[[Alfonsu V]] promúlgase'l [[Fueru de Lleón|Fueru de Llión]], el primer fueru conceyeru del que tolos demás puen considerase derivaos o variantes. Mentanto, el rei navarru [[Sanchu III el Mayor]] busca espandise a costa del territoriu oriental del Reinu de Llión, convirtiéndose en [[Condáu de Castiella|Conde de Castiella]] y con pretensiones sobre la [[Tierra de Campos]]. Tres varios sieglos d'independenca, [[Fernandu III]] une en [[1230]] la Corona de Llión cola Corona de Castiella. Esta unión dinástica nun supunxo la desapaición de los reinos, ya que caún d'ellos caltuvo les sos propies instituciones polítiques, territoriales, económiques y sociales al marxe de tar gobernaes por un mesmu rei. Concretamente, el Reinu de Llión siguió celebrando les sos propies [[Cortes]] especíques hasta [[1349]], tamién siguió existiendo l'[[Adelantamientu Mayor del Reinu de Lleón|Adelantamientu Mayor del Reinu de Llión]] (que sostituyía a les [[Merindá|Merindaes Mayores]] del [[sieglu XII]], independientes tamién en cada reinu) que caltenía la figura del [[Defensor del Reinu de Lleón|Defensor del Reinu de Llión]], continuó acuñando moneda propia hasta'l [[sieglu XIV]] (como'l [[maravedín lleonés|maravedín Llionés]] -o ''longo''), y nel planu universitariu llegóse a un acuerdu d'alternancia pa que'l rector de la [[Universidá de Salamanca]] fora un añu d'orixe Llionés y al otru castellanu. Na [[Edá Moderna]] los más de los mapes oficiales constaten esa división territorial ente Llión y Castiella. Una división estrapolada a la colonización d'[[América]] como lo amuesa la creación del [[Nuevu Reinu de Lleón|Nuevu Reinu de Llión]] (sustratu del actual [[Estáu de Nuevo León]], en [[Méxicu]]) dientro del [[Virreinatu de Nueva España]] per parte de [[Felipe II]]. Nel [[sieglu XIX]] l'artículu 10 de la primer [[Constitución española de 1812|Constitución española]] surdida de les [[Cortes de Cádiz de 1812|Cortes de Cádiz]] promulgaba: {{cita|El territoriu español abarca na Península coles sos poseciones y islles adegañes: Aragón, Asturies, Castiella la Vieya, Cataluña, Córdoba, Estremadura, Galicia, Granada, Jaén, '''Lleón''' (...)|}} Pente medies d'un decretu en payares de [[1833]], el so secretariu d'estáu de Fomentu, [[Javier de Burgos]], creó un Estáu centralizáu dividíu en 49 provincies. Les provincies recibieron el nome de les sos capitales (sacante cuatro d'elles, que conservaron les sos vieyes denomaciones: Navarra, con capital en [[Pamplona]], [[Araba]] con [[Vitoria]], [[Gipuzkoa]] con [[Donostia]] y [[Bizkaia]] con [[Bilbao]]). El proyeutu ye práuticamente'l mesmu que'l de [[Proyeutos de división territorial d'España|1822]], pero ensin les provincies de [[Provincia de Calatayud|Calatayud]], [[provincia del Bierzu|Bierzu]] y [[Provincia de Xàtiva|Xàtiva]]; amás, otres provincies camuden de nome al cambiar de capital. {{cita |'''Real Decretu de 30 de payares de 1833'''. Artículu 1. El territoriu español na Península y Islles adegañes queda de magar agora dividíu en cuarenta y nueve provincies que tomarán el nome de les sos capitales respeutives sacante les de Navarra, Araba, Gipuzkoa y Bizkaia, que conserven les sos denomaciones actuales. Artículu 2. L'Andalucía, que compriende los reinos de Córdoba, Granada, jaén y Sevilla, divídese nes ocho provincies siguientes: Córdoba, Jaén, Granada, Almería, Málaga, Sevilla, Cádiz y Huelva. El d'Aragón divídese en trés provincies, a saber: Zaragoza, Huesca y Teruel. El Principáu d'Asturies forma la [[provincia d'Uviéu]]. Castiella la Nueva continúa dividida nes cinco provincies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca y Guadalajara. Castiella la Vieya divídese n'ocho provincies, a saber: Burgos, Valladolid, Palencia, Ávila, Segovia, Soria, Logroño y Santander. Cataluña divídese en cuatro provincies: Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona. Estremadura divídese nes de Badajoz y Cáceres. Galicia nes d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra. El '''Reinu de Lleón''' nes de Lleón, Salamanca y Zamora. El de Murcia nes de Murcia y Albacete. El de València nes de València, Alacant y Castelló de la Plana. Pamplona, Vitoria, Bilbao y San Sebastián son les capitales de les provincies de Navarra, Araba, Bizkaia y Gipuzkoa. Palma la de les Islles Baleares. Santa Cruz de Tenerife la de les Islles Canaries.. |}} Les provincies ascribíense de xeitu nominal a rexones históriques, que carecíen de competencies y de muérganos comunes pa les provincies qu'axuntaben, teniendo un simple calter clasificatoriu, ensin pretensiones d'operatividá alministrativa. A la rexón de Llión ascribíense les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[provincia de Zamora|Zamora]]. Esta reforma llevada a cabu en [[1833]] caltúvose práuticamente ensin cambeos hasta l'actualidá. Sicasí, les provincies de Valladolid y Palencia apaecerán en dalgunos mapes posteriores al decretu formando parte de la rexón denomada [[Llión (rexón)|Reinu de Llión]], como s'atopaba nel ''Mapa general de España, dividido en sus provincies actuales'' de [[Tomás López]], [[1802]], quien incluyía amás el [[Principáu d'Asturies]] na rexón llionesa.<ref>[http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/singleViewer.do?dvs=1301775216730~543&locale=es_ES&VIEWER_URL=/view/action/singleViewer.do?&DELIVERY_RULE_ID=10&frameId=1&usePid1=true&usePid2=true Tomás López], ''Mapa xeneral d'España...'', Biblioteca Nacional de España.</ref> Asina na ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'' de [[Juan Bautista Carrasco]] ([[1861]]) el vieyu ''Reinu de Llión'', con tola tierra «conquistada polos reis d'Uviéu», comprendía les «Nueves provincies creaes en 1833» de Lléon, Palencia, Salamanca, Valladolid y Zamora, en tanto'l ''Reinu de Castiella'', «comarca que güei se distingue por Castiella la Vieya, llibre de los Árabes nel sieglu IX», incluyía les nueves provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Santander, Segovia y Soria.<ref>[https://books.google.es/books?id=6WeZXhNIWSgC&printsec=frontcover&dq=Geograf%C3%ADa+general+de+Espa%C3%B1a+%2B+Carrasco&source=bl&ots=Oa_MFaWTe0&sig=C7QR6qmvS6oxbX-ENMIibVEvOOo&hl=es&ei=mLtzTZnHDYro4gbjpJHwDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Castilla%20la%20Vieja&f=false Carrasco, José Manuel], ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'', Madrid, 1861, páx. 623.</ref> Na división territorial provisional de [[1873]], na [[Primer República Española]], inoróse la rexón llionesa. Esti fechu motivó'l requerimientu d'un estáu federal Llionés per parte de la Comisión Provincial de Llión (equivalente a la [[Diputación de Llión|Diputación]]): {{cita|La provincia de Lleón, Títulu y Cuna del primer Reinu de la reconquista, (...) pola so situación topográfica, poles sos producciones, poles sos costumes, nun pertenez, nin pue considerase como una parte de Castiella la Vieya; y [...] cuenta con elementos más que suficientes pa constituyir por sigo mesmu un Estáu prósperu, [polo que] nun debe nin pue ser engullada por otru, seya cualquiera'l so nome, y col que nun la unirán seguramente rellaciones de nenguna triba.|}} La rexón llionesa figura nel actículu 10 del [[Tribunal de Garantíes Constitucionales]], un muérganu constitucional español de la [[Segunda República Española]] ([[1931]]-[[1939]]) antecedente del actual [[Tribunal Constitucional]]. Según la correspondiente llei orgánica ([[14 de xunu]] de [[1933]]), ente los vocales electivos que componíen el tribunal, existíen 14 representantes rexonales. Cada rexón autónoma tenía derechu a nomar un vocal que la representase, que debía ser escoyíu pola so asamblea llexislativa. Pa que'l restu del país tuviere representación nel Tribunal de Garantíes Constitucionales (entóncenes [[Cataluña]] yera la única rexón autónoma) disponíase lo siguiente:<ref>[http://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1933/181/A02332.tif Llei Orgánica de Creación del Tribunal de Garantíes Constitucionales. Artículos 10-11]</ref> {{cita|Consideraránse como rexones les siguientes:<br/> Andalucía (provincies d'Almería, Cádiz, Córdoba, Granada, Huelva, Jaén, Málaga y Sevilla y les ciudaes autónomes de Ceuta y Melilla).<br/> Aragón (provincies de Huesca, Teruel y Zaragoza).<br/> Asturies (provincia d'Uviéu).<br/> Baleares (provincia del so nome).<br/> Canaries (provincies de Las Palmas y Santa Cruz de Tenerife).<br/> Castiella la Nueva (provincies de Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Madrid y Toledo).<br/> Castiella la Vieya (provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Palencia, Santander, Segovia, Soria y Valladolid).<br/> Estremadura (provincies de Badajoz y Cáceres).<br/> Galicia (provincies d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra).<br/> '''Llión (provincies de Llión, Salamanca y Zamora)'''.<br/> Murcia (provincies d'Albacete y Murcia).<br/> Navarra y Vascongaes (provincies d'Araba, Gipuzkoa y Bizkaia).<br/> Valencia (provincies d'Alacant, Castelló y València)|}} La dictadura franquista caltuvo ensin alteraciones la división provincial de Javier de Burgos, coles sos [[Diputación provincial|diputaciones provinciales]] y los [[Gobernador civil|gobernadores civiles]] al frente de cauna d'elles, como delegáu permanente del gobiernu y primer autoridá de la provincia según el Reglamentu d'Organización, Funcionamientu y Réxime Xurídicu de les Corporaciones llocales, aprobáu por Decretu de 17 de mayu de 1952, y el posterior de 10 d'ochobre de 1958 pel que se regulaben les sos atribuciones.<ref>[http://www.dipualba.es/archivo/Archivo/Gobierno/Gobernadores.%20Historia.htm Xefes políticos y gobernadores civiles], Diputación Provincial d'Albacete.</ref> Les rexones, como nel decretu de 1833, carecíen de personalidá xurídica y de funciones polítiques o alministratives, polo qu'en dalgunos mapes y llibros de testu podíen alcontrase ascrites por razones históriques a la rexón llionesa les provincies de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Asina, na popular [[Enciclopedia Álvarez]], obra del pedagogu zamoranu Antonio Álvarez, d'usu común nes escueles ente 1954 y 1965, dicíase qu'España atopábase dividida en 15 rexones que «por ser mui antigües llámense históriques», subdividíes al empar en cincuenta provincies y ente elles la de Llión, formada por cinco provincies: Llión, Zamora, Salamanca, Valladolid y Palencia.<ref>[https://books.google.es/books?id=SXhOwpVeKqEC&printsec=frontcover#v=onepage&q=Palencia&f=false Enciclopedia Álvarez], trecer grau, Edaf, Madrid, 2009 (25ª edición), ISBN 84-414-0244-7, páx. 334.</ref> Peles mesmes feches, l'''Atlas Universal y de España'' de la editorial Edelvives presentaba por embargu la rexón de Llión reducida a les trés provincies de la división territorial de Javier de Burgos.<ref>''Atlas Universal y de España'', Zaragoza, Edelvives, 1959, depósitu llegal: Z-249-1958.</ref> L'aprobación por referendu de la [[Constitución española de 1978]] plantega'l marcu pa la descentralización territorial del Estáu al traviés de comunidaes autónomes. Nel procesu preautonómicu, surdieron bien de grupos [[Lleonesismu|lleonesistes]] que reivindicaron la creación d'una comunidá autónoma que comprendiere Llión, Zamora y Salamanca: en [[Provincia de Zamora|Zamora]] [[Ciudadanos Zamoranos]] (CC.ZZ.), en [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] el [[Grupu Rexonalista Salmantín]] (GRES), y en [[Provincia de Lleón|Llión]] el [[Conceyu Abiertu Lleonés|Conceyu Abiertu Llionés]] (CALL), Xóvenes Nacionalistes Lleoneses (XNLL), l'[[Asamblea Independiente Lleonesa|Asamblea Independiente llionesa]] (AILL), el [[Grupu Autonómicu Lleonés|Grupu Autonómicu Llionés]] (GALL) o l'[[Asamblea Rexonalista Lleonesa|Asamblea Rexonalista llionesa]]. Amás, per esos años y el restu de la década de 1980, empiecen a organizase los primeros partíos políticos propiamente lleonesistes, como'l [[Bloque Autonomista del País Lleonés|Bloque Autonomista del País Llionés]], el [[Partíu Nacionalista Lleonés|Partíu Nacionalista Llionés]] (P.N.L.L), el [[Partíu Rexonalista del País Lleonés|Partíu Rexonalista del País Llionés]] (PREPAL), cola so organización moza [[Xuventúes Lleonesistes]] (XX.LLLL.), el Bloque Agrariu (BA), o la [[Unión Lleonesista]] (UNLE). Apruébase'l [[réxime pre-autonómicu de Castiella y Lleón|réxime pre-autonómicu de Castiella y Llión]] formáu al entamu poles provincies que s'ascribieron a Llión na reforma de 1833 (Salamanca, Zamora y Llión) y les ascrites a [[Castiella La Vieya]] (Santander, Logroño, Palencia, Valladolid, Segovia, Soria, Ávila y Burgos). Posteriormente, Santander y Logroño devincularíense, formando comunidaes autónomes de Cantabria y La Rioxa. N'acuerdu adoptáu'l 31 de xunetu de 1981, la Diputación Provincial de Segovia decide exercitar la iniciativa pa que Segovia pudiere constituyise en comunidá autónoma uniprovincial, pero nos conceyos de la provincia la situación taba igualada ente los partidarios de la autonomía uniprovincial o col restu de Castiella. Finalmente, la provincia de Segovia incorporóse a la nueva comunidá autónoma al traviés de la [[Llei Orgánica 5/1983]] por «motivos d'interés nacional». A esto súmase-y la resolución del Tribunal Constitucional en la Sentencia 89/1984 de 28 de setiembre, onde s'anulaba la revocación de la Diputación de Llión (13 de xineru de 1983) del so acuerdu primixeniu sobre'l muérganu preautonómicu de Castiella y Llión. Coincidiendo con aquella sentencia, produxéronse en Llión diferentes manifestaciones, que según dalgunes fontes<ref>''Diario de León'', 5 de mayu de 1984.</ref> axuntaron a un númberu cercanu a los 90.000 asistentes. El reinu o rexón histórica de Llión apaez referenciada de contino nel preámbulu del [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Castiella y Llión]], una vuelta creada: {{cita|La Comunidá Autónoma de Castiella y Lleón surde de la unión moderna de los territorios históricos que componíen y dieron nome a les antigües corones de Lleón y Castiella.|}} Magar, tres esta unión, los grupos lleonesistes que reivindiquen la so postura autonómica nun desapaecen, sinón que coexisten colos partíos estatales. Tienen presencia nes trés provincies lleoneses. == Xeografía física == [[Archivu:El área del Llambrión.jpg|270px|thumb|right|El [[Llambrión]], una de les mayores elevaciones del Cordal Cantábricu.]] [[Archivu:SOTOLAISLA.JPG|270px|thumb|right|Meandros del [[Alagón]], na [[Sierra de Francia]] ([[Sistema Central]]).]] [[Archivu:VegadelEsla.jpg|270px|thumb|right|Vista de la [[Meseta]] nel área de la vega del [[Esla]].]] [[Archivu:Otra vista del Lago de Sanabria.JPG|270px|thumb|right|El [[llagu de Senabria]], d'orixe glaciar.]] [[Archivu:Arribes del Duero vistos desde Aldeadávila.JPG|270px|thumb|right|[[Les Arribes]] del [[ríu Dueru]], el más importante de Llión.]] Llión tien una superfície aproximada de 38.491,95 km². Llenda al norte col [[Principáu d'Asturies]], al oeste con [[Galicia]] y [[Portugal]], al sur con [[Estremadura]] y al este con [[Castiella]]. La so situación xeográfica favoreció históricamente les comunicaciones humanes y económiques col sur de la [[Península Ibérica|Península]] al traviés de la [[Vía de la Plata]] y col este de la Meseta. Cerca del 49,4% del territoriu Llionés dedícase a superficie forestal; el 24,7% a cultivu y paciones y el 2,27% a árees urbanes o d'usu artificial del suelu. === Topografía === Existen dos elementos xeográficos con relevancia dientro de Llión: *'''Árees montesines''' - [[Cordelera Cantábrica]]: Una muria vertical resultáu de la oroxenia hercínico-alpina de la que destaca'l conxuntu de los [[Picos d'Europa]] y les cangues de la so rede fluvial (con foces fondes, como [[Los Beyos]] y la [[Garganta del Cares]]) y onde atopamos cumes que perpasen de los 2.500 metros d'altor, como [[La Torre Cerréu]] (2.648 m) o Torre Llambrión (2.642 m). Les formes verticales, los circos glaciares, los complexos cársticos, les gargantes, los neveros, les llombes y les cuenyes son los elementos más significativos. - [[Macizu galaico-lleonés|Macizu galaico-Llionés]]: Na zona occidental alcontramos un abombamientu del macizu paleozoicu que fendió n'unidaes distintes: la [[sierra de Xistréu]], col [[picu Catoute]] (2.117 m), los [[Montes de Lleón|Montes de Llión]], col [[Teleno]] (2.188 m), [[La Cabreira]], col [[Vizcudiello]] (2.121 m) y los montes occidentales como los [[Ancares]], col [[Cuiña]] (1.992 m), y [[O Courel]], col [[Montouto]] (1.541 m). Nel centru de toes elles formóse'l fuexu d'[[El Bierzu]], carauterizáu por un paisaxe de campes y vegues. Los cumes son aplanaos, interrumpíos por alliniamientos de crestes de cuarcites (picos, altos, peñes), y les formes glaciares manifiéstense con exemplos de valles n'U o con llagos como los de [[Llagu de Trueitiellas|Trueitiellas]] y [[Llagu de Lla Baña|Lla Baña]]. Na zona noroccidental los alliniamientos empobínentes d'oeste a este, dexando corredores fluviales que, nel casu de los ríos [[ríu Ḷḷuna|Ḷḷuna]] y [[ríu Oumaña|Oumaña]], abrieron les depresiones que conformen les comarques de [[Babia]] y [[Oumaña]]. Nel sector central, distintos cursos d'agua abieron valles tresversales de disposición norte-sur, llegando a formar en dalgunes ocasiones gargantes como les [[Foces de Veigacerveira]] o les [[Foces de Valdeteya]]. El modeláu glaciar y el modeláu kársticu dexaron el so niciu con formaciones como la [[Cueva de Valporquero]]. - [[Sistema Central|Sistema central]]: Faciendo de frontera sur del país, trátase d'un acortamientu de la [[Placa Ibérica]] pol choque de les plaques [[Placa Euroasiática|Euroasiática]] y [[Placa Africana|Africana]]. El sistema llevantóse na [[oroxenia alpina]], nel [[Cenozoicu]], anque los materiales sobre los que s'asienta (el plataforma granítica meseteña) seyan anteriores. Les sierres más importantes son les de [[Sierra de Francia|Francia]], [[Sierra de Las Quilamas|Las Quilamas]] y [[Sierra de Gata|Gata]]. Los picos mas altos son [[La Ḥastiala]] (1.735 m), la [[Peña Francia]] (1727 m) o la [[Mesa del Francés]] (1.638 m). *'''La Meseta''' Esta gran llanera ocupa la parte central del país, con una altitú media d'ente 700 y 1.000 metros. Ye un relieve cuasi horizontal de [[páramu|páramos]] y ondulaciones seles interrumpíes dacuando por terraces y interfluvios. A estos relieves planos y elevaos conózselos llocalmente como ''chanes'' o páramos de rañes. En delles zones, sobre los materiales sedimentarios la erosión creó valles amplios con interfluvios que malapenes destaquen. Nes llaneres ondulaes, al entrar en contautu colos páramos de les cuenques hidrográfiques, dexen de ser espacios abiertos al tar chiscaes por cerros testigu, tesos o talayes. === Hidrografía === '''Ríos''' {{VT|Ríos de Llión.}} Los ríos más importantes son aquellos ascritos a la [[Cuenca hidrográfica del Dueru|cuenca hidrográfica del Dueru]]. Dende'l so nacimientu nos [[Picos d'Udrión]], en [[Soria]], hasta la so muerte na ciudá portuguesa de [[Porto]], el Dueru percuerre 897 km. Del norte descienden los ríos [[Ríu Valderaduéi|Valderaduéi]] y l'[[Ríu Esla|Esla]], a esti últimu vierten el so caudal afluentes como'l [[Ríu Porma|Porma]], el [[Ríu Bernesga|Bernesga]], el [[Ríu Cea|Cea]] o l'[[Ríu Órbigu|Órbigu]]. Los afluentes más importantes del Dueru pela oriella izquierda son el [[Ríu Tormes|Tormes]], el [[Ríu Güebra|Güebra]], l'[[Ríu Águeda|Águeda]], o'l [[Ríu Yeltes|Yeltes]], toos procedentes del Sistema Central. Menos importancia supón la [[cuenca hidrográfica del Texu]], del que destaca especialmente'l ríu [[Ríu Alagón|Alagón]]. '''Llagos''' {{VT|Llista de llagos y llagunes de Llión.}} La rexón llionesa acueye gran cantidá de llagos y llagunes, anque los más importantes alcuéntrense nel norte de la rexón, como ye'l casu del [[llagu Ausente]], l'[[Llagu Isoba|Isoba]], el [[llagu de Lla Baña]], el [[llagu de Trueitiellas]], el [[Pozu Cheirosu]], la [[llaguna de Villadangos]], la [[llaguna de Cal]] o la de [[Llaguna de Chozas d'Arriba|Chozas d'Arriba]]. L'únicu llagu de relevancia fuera de la [[provincia de Lleón|provincia de Llión]] ye'l de [[Llagu de Senabria|Senabria]], d'orixe glaciar, ún de los más importantes de la [[Península Ibérica]]. '''Embalses''' {{VT|Llista d'embalses de Llión.}} Creaos pol home pa la obtención d'enerxía llétrica, los más importantes son los asitiaos na cuenca del Dueru, los de [[Embalse de Barrios de Ḷḷuna|Barrios de Ḷḷuna]], [[Embalse de Casares|Casares]], [[Embalse de Porma|Porma]] o [[Embalse de Riaño|Riaño]], usaos davezu pa la práutica de deportes náuticos. Nel centru, destaca la que foi una de les primeres centrales hidroeléctriques d'España, la d'[[El Porvenir en San Román de los Infantes]]. Tamién destaquen los de [[Embalse de San Sebastián|San Sebastián]], [[Embalse de Pías|Pías]] y nel sur del país son de relevancia la presa d'[[Embalse d'Aldeadávila|Aldeadávila de la Ribera]], [[Embalse del Águeda|Águeda]], [[Embalse d'Irueña|Irueña]], [[Embalse de Navamuño|Navamuño]], [[Embalse de Santa Teresa|Santa Teresa]], [[Embalse de Saucelle|Saucelle]] o [[Embalse de Yecla de Yeltes|Yecla de Yeltes]]. === Clima === El clima predominante na rexón llionesa ye'l [[Clima mediterraneu continentalizáu|mediterraneu continentalizáu]], anque con traces en delles zones. Trátase d'un clima secu y con temperatures baxes n'[[iviernu]], cálides en [[branu]] y seles nes estaciones intermedies. Son frecuentes les [[xelada|xelaes]] que persisten nes zones montesines. El noroeste y les sierres del Sistema Central tien una clara influyencia [[Clima atlánticu|atlántica]], pero ye evidente la presencia del clima [[Clima alpín|alpín]] nes cotes más elevaes. En xeneral ye mui carauterística la enorme amplitú térmica (dende los -10 a los 35°C). Les precipitaciones repártense de forma irregular a lo llargo del añu y dependiendo de la zona. Asina nel norte y noroeste algámense los 1.500 mm añales mentes que nel centru y sur lléguense a los 500 mm. Diches precipitaciones concéntrense sobre manera pela [[seronda]] y la primavera con un mínimu en branu, acentuáu especialmente na llanera, y en forma d'[[ñeve]] pel iviernu. ==Política y gobiernu== ===Organización territorial=== {{referencies}} La Rexón de Llión, intégrase na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Llión]] a partir de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]]. La so unidá territorial básica -dempués del [[conceyu]]- ye la comarca. Llión compónse de más de 65 comarques tradicionales de les que solo una, [[El Bierzu]], tien reconocimientu oficial. El [[Conseyu Comarcal d'El Bierzu]] creóse en [[1991]] y abarca dellos conceyos históricamente ascritos a otres comarques. [[Imaxe:Mapa de Lleón.png|thumb|right|400px|Comarques de Llión.]] {| align=rigth border=0 | valign=top | | valign=top | {| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" align="left" |- ! style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | Comarques de Llión |- | style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | {| class="sortable wikitable" border="0" cellspacing="0" width="100%" cellpadding="0" | style="background-color:#FFFFFF; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Comarca''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Capital''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Xentiliciu''' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alfoz de Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cermeñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aliste]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alcañices]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alistanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alto Alagón]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Sierte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alagonés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ancares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Candín]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ancarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Babia]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabriḷḷanes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Babianu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreira]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Encinéu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cabreirés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cea]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Almanza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cea'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo Charro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salamanca]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salamanquinu/a, Charro/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Agadones]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Serradilla]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Agadones'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Argañán]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentes de Oñoro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Argañán'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Robledo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuenteguinaldo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Robledo'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Yeltes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Fuente de San Esteban]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Yeltes'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cepeda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Magaz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cepedanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo (comarca)|Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Mirobrigense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cistierna'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Coyantín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Curueño]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepiélago]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Curueño'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Bierzu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ponferrada]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Bercianu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Páramo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa María del Páramu|Santa María]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Paramés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Rebollal (comarca)|El Rebollal]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Robleda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Rebollanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Furniella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peranzáis]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Furniellu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón|La Pola]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" |''Gordonés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Calería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Linares de Riofrío|Linares]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Caleru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Carbayeda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mombuéi]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Carbayés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Guareña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentesaúco]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Guareña'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Güebra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tamames]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Güebreñu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ramaxería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Guadramiro|Guadramiru]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ramayeru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ribeira|La Ribera]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carrizo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riberanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Les Arribes|La Rivera (Les Arribes)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aldeadávila]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Reviranu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sierra de Francia|La Sierra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Miranda del Castañar]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Serrano/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vega]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Veguellina]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Veigueñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Abadengo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Lumbrales|Llimiares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''d'El Abadengo'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Armuña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vellés]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Armuñés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Entresierras|Les Bardes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Santos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Bardas'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Matas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santas Martas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Matas'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Villas (Salamanca)|Las Villas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Villoria]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Villense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Ledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ledesma|Lledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ledesmín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷaciana]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Viḷḷablinu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷacianiegu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷuna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sena]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷuniegu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[L'Órbigu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavides]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de L'Órbigu'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Argüeyos]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cármenes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Argoyán/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Oteros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Oterín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor del Río]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Montemayorín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Omañas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Murias]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Omañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Porma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Boñar]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Porma'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ribas del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Palacios del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Ribas del Sil'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Rueda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepolo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Rueda'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra de Tormes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salvaterreñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sayagu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bermillo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Sayagués/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Senabria]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Viella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | Senabrés, a |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Somoza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Estorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Somozanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Salamanca)]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alba de Tormes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Zamora)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carbayales]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Benaventanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Campos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mayorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Campesín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Peñaranda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peñaranda de Bracamonte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Peñarandín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Tabarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Pan]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Zamora]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Pan'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Corrales del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Vino'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierras de Lleón|Tierras de Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Llionés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Valdería]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Castrocalbón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de La Valdería'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdejamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa Elena de Jamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valdexamuz'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valduerna]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Bañeza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valduerna'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valle de Boeza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bembibre]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Boeza'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Vitigudinense'' |} |} |} === Instituciones === [[Archivu:Juan Vicente Herrera (febrero de 2009).jpg|thumb|260px|[[Juan Vicente Herrera]], presidente de Castiella y Llión.]] Pente medies de les lleis autonómiques 13/1987 y 14/1987, aprobaes al tiempu, decidióse establecer respeutivamente que la [[Xunta de Castiella y Lleón|Xunta de Castiella y Llión]] -el gobiernu de la Comunidá-, el so [[Presidente de Castiella y Llión|Presidente]], y les [[Cortes de Castiella y Llión|Cortes]] -el muérganu llexislativu- tuvieren la so sede na ciudá de [[Valladolid]]. '''Instituciones autonómiques allugaes en Castiella la Vieya:''' *[[Xunta de Castiella y Lleón|Xunta de Castiella y Llión]], con dos Capitales, Llión y Valladolid, ye l'executivu autonómicu, formáu pol [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente de la Xunta]], los vicepresidentes y los conseyeros. *[[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. *[[Tribunal Superior de Xusticia de Castiella y Lleón|Tribunal Superior de Xusticia de Castiella y Llión]], con sede en Burgos. *[[Conseyu de Cuentes de Castiella y Lleón|Conseyu de Cuentes de Castiella y Llión]], con sede en [[Palencia]]. *[[Conseyu Económicu y Social de Castiella y Lleón|Conseyu Económicu y Social de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. '''Instituciones autonómiques allugaes na Rexón de Llión:''' *[[Conseyu Consultivu de Castiella y Lleón|Conseyu Consultivu de Castiella y Llión]], con sede en [[Zamora]]. *[[Procurador del Común]], con sede en [[Llión]]. === Cortes de Castiella y Llión === [[Archivu:Hemiciclo de las Cortes de Castilla y León.jpg|thumb|right|260px|Hemiciclu de les [[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]].]] Na primer llexislatura'l [[PSOE]] foi'l partíu con más representación nes Cortes, siendo'l primer presidente de la comunidá'l socialista [[Demetrio Madrid]]. De magar la década de los 90 la política autonómica viose enmarcada nuna serie de mayoríes absolutes del [[PP]], que güei sigue gobernando cómodamente. Otros partíos de calter estatal con presencia na comunidá, seya yá a nivel llocal o autonómicu, son [[Izquierda Xunida|IX]] (previamente como [[PCE]]) y [[UPyD]], con una presencia importante nes provincies d'[[provincia d'Ávila|Ávila]] y [[provincia de Burgos|Burgos]]. Previamente'l [[Centru Democráticu y Social|CDS]] d'[[Adolfo Suárez]] llogró tamién tar na vida política autonómica ocupando'l centru reformista del fexe políticu. El lleonesismu al traviés de la [[UPL]], el castellanismu al traviés de [[Partíu de Castiella y Llión]], previamente [[Tierra Comunera]] o partíos llocalistes como [[Solución Independiente]], [[Agrupación d'Eleutores Independientes Zamoranos]] o [[Iniciativa pol Desarollu de Soria]] tvieron tamién la so presencia, anque a menor nivel. Anguaño la comunidá ta gobernada por [[Juan Vicente Herrera]], del [[Partíu Popular]]. Dichu partidu obtuvo mayoría absoluta nes últimes [[eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2011|eleiciones autonómiques a les Cortes de Castiella y Llión en 2011]]. El [[PSOE|Partíu Socialista de Castiella y Llión-PSOE]] alcuéntrase na oposición. El líder de la oposición ye [[Óscar López Águeda|Óscar López]]. Namás dos partíos más obtuvieron representación parllamentaria, la [[Unión del Pueblo Leonés]] (UPL) y [[Izquierda Xunida|Izquierda Xunida de Castiella y Llión]], con un procurador cauna. [[Archivu:CastileLeónCortesDiagram2015.svg|thumb|right|260px|Composición de les [[Cortes de Castiella y Llión]] na llexislatura 2015-2019:<br /><br /> {{lleenda|#0080FF|[[Partíu Popular]] (42 procuradores).}}{{lleenda|#FF0000|[[Partíu Socialista Obreru Español|Partíu Socialista]] (25 procuradores).}}{{lleenda|#732021|[[Izquierda Xunida]]-[[Equo]] (1 procurador)}}{{lleenda|#b11084|[[Unión del Pueblo Leonés]] (1 procurador).}} {{lleenda|#5A205A|[[Podemos]] (10 procuradores)}}]] Sacante na primer llexislatura, que cuntó con presidente socialista, la [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|presidencia]] tuvo ocupada siempre por miembros del [[Partíu Popular]] o del so antecesor, [[Alianza Popular]]: <center> {| {{tablaguapa}} |- ! Nᵘ ! Nome ! Aniciu ! Fin ! Partíu políticu |- | align="center" | 1. | align="left" | [[Demetrio Madrid López]] | align="center" | [[1983]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 2. | align="left" | [[José Constantino Nalda García]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 3. | align="left" | [[José María Aznar López]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[Alianza Popular|AP]]-[[PP]] |- | align="center" | 4. | align="left" | [[Jesús Posada Moreno]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[PP]] |- | 5. | align="left" | [[Juan José Lucas Jiménez]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | [[PP]] |- | align="center" | 6. | align="left" | [[Juan Vicente Herrera Campo]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | - | align="center" | [[PP]] |}</center> Dende la constitución de la comunidá autónoma de Castiella y Llión, en 1983, realizáronse ocho eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión, consiguiéndose los siguientes resultaos: {| {{tablaguapa}} |- | colspan="10" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Representación de los partíos nes Cortes de Castiella y Llión'''</p> |- bgcolor="#D8D8D8" | '''Partíu''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 1983|1983]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 1987|1987]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 1991|1991]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 1995|1995]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 1999|1999]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2003|2003]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2007|2007]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2011|2011]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2015|2015]]''' |- | [[Partíu Popular]] (PP) | align="right" | 39<sup>a</sup> | align="right" | 32<sup>b</sup> | align="right" | 43 | align="right" | 50 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 53 | align="right" | 42 |- | [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE) | align="right" | 42 | align="right" | 32 | align="right" | 35 | align="right" | 27 | align="right" | 30 | align="right" | 32 | align="right" | 33 | align="right" | 29 | align="right" | 25 |- |[[Unión del Pueblo Leonés]] (UPL) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 2 | align="right" | 3 | align="right" | 2 | align="right" | 2<sup>c</sup> | align="right" | 1 | align="right" | 1 |- |[[Izquierda Xunida (España)|Izquierda Xunida]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 5 | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 1 |- |[[Tierra Comunera-Partíu Nacionalista Castellanu]] (TC-PNC) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Centru Democráticu y Social]] (CDS) | align="right" | 2 | align="right" | 18 | align="right" | 5 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Lliberal]] (PDL) | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Popular]] (PDP) | align="right" | <sup>a</sup> | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Solución Independiente]] (SI) | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Podemos]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 10 |} == Economía == === Indicadores económicos === [[Ficheru:Llion economia.png|thumb|300px|Actividá económica na Rexón de Llión<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España]</ref>]] {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Empreses según sector económicu (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu d'empreses !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''50.180||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.602||align=center|41,05% |- |Industria||align=center|'''3.269||align=center|6,51% |- |Construcción||align=center|'''4.207||align=center|8,39% |- |Servicios||align=center|'''22.102||align=center|44,04% |} {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Trabayadores nos distintos sectores (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu de trabayadores !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''325.380||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.603||align=center|6,33% |- |Industria||align=center|'''39.814||align=center|12,24% |- |Construcción||align=center|'''28.777||align=center|8,84% |- |Servicios||align=center|'''236.186||align=center|72,79% |} == Ver tamién == *[[Lleonesismu]] *[[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]] *[[Castiella y Llión]] == Referencies == {{llistaref}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Historia de Lleón]] 8is0cknmyt3pbp9b6es5xwbrld4z96v 3714490 3714483 2022-08-28T22:26:52Z TomyViss 50149 wikitext text/x-wiki {{Rexón}} '''Llión''' o '''Lleón'''<ref>[http://www.academiadelallingua.com/wp-content/uploads/2014/10/Nomenclator.pdf Noménclator ALLA] Páxina 11.</ref> ye una [[rexón histórica]] d'[[España]] allugada nel noroeste de la [[península Ibérica]]. Definida dende la división territorial de [[Francisco Javier de Burgos|Javier de Burgos]] en [[1833]] la so referencia histórica ye tradicionalmente'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. El so cuerpu territorial abarca la mayor parte de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]], anque por razones históriques o culturales suelen incluyise dalgunes árees de la provincia de [[Provincia de Valladolid|Valladolid]] o la [[Tierra de Miranda]]. En dalgunos periodos de los [[sieglu XIX|sieglos XIX]] y [[sieglu XX|XX]], llegaron a incorporase tamién les provincies [[Castiella la Vieya|castellanes]] de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Nel contestu de la [[Transición Española]] [[Carlos Cabañas]] acuña'l términu '''''País Llionés''''' pa denomar a esti territoriu. Esta voz tendrá más tarde un usu estendíu n'aquellos movimientos sociales cercanos al [[lleonesismu]]. == Toponimia == '''Llión''' tien orixe na pallabra [[llatín|llatina]] ''legio'', que fai referencia a la [[Legio VII Gemina|llexón VII Gemina]], que fundó un campamentu no que güei ye la ciudá de [[Llión]]. Na documentación medieval puen alcontrase les formes ''Leio'' o ''Leionem'', qu'evolucionaríen haza'l nome actual de ''Llión'' o ''Llión''. == Historia == {{AP|Historia de Lleón}} [[Archivu:Flag of Early Medieval Kingdom of Leon.svg|thumb|250px|Reconstrucción del estandarte de la corona de Llión, en tiempos d'[[Alfonsu VII]]. Según estudios [[vexicoloxía|vexilolóxicos]], la disposición de la figura del Llión evolucionaría dende la "pasante" orixinal, hasta la posición "rampante".<ref>''La bandera medieval del reinu de Llión'', Ricardo Chao Prieto. ''Banderas'', númb. 98, ''Sociedad Española de Vexiloloxía''.</ref>]] [[Imaxe:España y Portugal (1770).jpg|thumb|right|270px|Les rexones españoles en [[1770]].]] [[Imaxe:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|right|270px|Prefeutures Napoleóniques en [[1810]].]] [[Imaxe:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|right|270px|División provincial y rexonal d'España de [[1833]].]] [[Archivu:Revolución de enero de 1933.png|thumb|270px|Mapa territorial en puxu na [[Segunda República Española]].]] El territoriu que güei ocupa Llión foi conquistáu pol [[Imperiu Romanu]] ente los años [[61 e.C.|61]] y [[19 e.C.]], formando parte de les provincies de [[Provincia de Lusitania|Lusitania]] y [[Provincia de Tarraconense|Tarraconense]]; nel [[sieglu V]] la Tarraconense foi invadida por [[suevos]] y [[pueblu godu|godos]] incluyéndose más llueu nel [[Reinu de Toledo]]. Nel añu [[712]] los [[Islam|musulmanes]] derroten a los godos y ocupen el so reinu, anque alcuentren resistencia nel norte peninsular per parte de los pueblos [[ástures]]. Éstos últimos fundaríen el [[Reinu d'Asturies]], qu'avanzaría contra'l valle del [[Ríu Dueru|Dueru]] hasta que nel añu [[910]] el rei [[García I]] tresllada finalmente la capital d'[[Uviéu]] a la ciudá de [[Llión (ciudá)|Llión]], fundando asina'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. [[Ordoñu II]] confirma la capitalidá llionesa y fomenta rellaciones cordiales col [[Reinu de Pamplona]]. Pel reináu d'[[Alfonsu V]] promúlgase'l [[Fueru de Lleón|Fueru de Llión]], el primer fueru conceyeru del que tolos demás puen considerase derivaos o variantes. Mentanto, el rei navarru [[Sanchu III el Mayor]] busca espandise a costa del territoriu oriental del Reinu de Llión, convirtiéndose en [[Condáu de Castiella|Conde de Castiella]] y con pretensiones sobre la [[Tierra de Campos]]. Tres varios sieglos d'independenca, [[Fernandu III]] une en [[1230]] la Corona de Llión cola Corona de Castiella. Esta unión dinástica nun supunxo la desapaición de los reinos, ya que caún d'ellos caltuvo les sos propies instituciones polítiques, territoriales, económiques y sociales al marxe de tar gobernaes por un mesmu rei. Concretamente, el Reinu de Llión siguió celebrando les sos propies [[Cortes]] especíques hasta [[1349]], tamién siguió existiendo l'[[Adelantamientu Mayor del Reinu de Lleón|Adelantamientu Mayor del Reinu de Llión]] (que sostituyía a les [[Merindá|Merindaes Mayores]] del [[sieglu XII]], independientes tamién en cada reinu) que caltenía la figura del [[Defensor del Reinu de Lleón|Defensor del Reinu de Llión]], continuó acuñando moneda propia hasta'l [[sieglu XIV]] (como'l [[maravedín lleonés|maravedín Llionés]] -o ''longo''), y nel planu universitariu llegóse a un acuerdu d'alternancia pa que'l rector de la [[Universidá de Salamanca]] fora un añu d'orixe Llionés y al otru castellanu. Na [[Edá Moderna]] los más de los mapes oficiales constaten esa división territorial ente Llión y Castiella. Una división estrapolada a la colonización d'[[América]] como lo amuesa la creación del [[Nuevu Reinu de Lleón|Nuevu Reinu de Llión]] (sustratu del actual [[Estáu de Nuevo León]], en [[Méxicu]]) dientro del [[Virreinatu de Nueva España]] per parte de [[Felipe II]]. Nel [[sieglu XIX]] l'artículu 10 de la primer [[Constitución española de 1812|Constitución española]] surdida de les [[Cortes de Cádiz de 1812|Cortes de Cádiz]] promulgaba: {{cita|El territoriu español abarca na Península coles sos poseciones y islles adegañes: Aragón, Asturies, Castiella la Vieya, Cataluña, Córdoba, Estremadura, Galicia, Granada, Jaén, '''Llión''' (...)|}} Pente medies d'un decretu en payares de [[1833]], el so secretariu d'estáu de Fomentu, [[Javier de Burgos]], creó un Estáu centralizáu dividíu en 49 provincies. Les provincies recibieron el nome de les sos capitales (sacante cuatro d'elles, que conservaron les sos vieyes denomaciones: Navarra, con capital en [[Pamplona]], [[Araba]] con [[Vitoria]], [[Gipuzkoa]] con [[Donostia]] y [[Bizkaia]] con [[Bilbao]]). El proyeutu ye práuticamente'l mesmu que'l de [[Proyeutos de división territorial d'España|1822]], pero ensin les provincies de [[Provincia de Calatayud|Calatayud]], [[provincia del Bierzu|Bierzu]] y [[Provincia de Xàtiva|Xàtiva]]; amás, otres provincies camuden de nome al cambiar de capital. {{cita |'''Real Decretu de 30 de payares de 1833'''. Artículu 1. El territoriu español na Península y Islles adegañes queda de magar agora dividíu en cuarenta y nueve provincies que tomarán el nome de les sos capitales respeutives sacante les de Navarra, Araba, Gipuzkoa y Bizkaia, que conserven les sos denomaciones actuales. Artículu 2. L'Andalucía, que compriende los reinos de Córdoba, Granada, jaén y Sevilla, divídese nes ocho provincies siguientes: Córdoba, Jaén, Granada, Almería, Málaga, Sevilla, Cádiz y Huelva. El d'Aragón divídese en trés provincies, a saber: Zaragoza, Huesca y Teruel. El Principáu d'Asturies forma la [[provincia d'Uviéu]]. Castiella la Nueva continúa dividida nes cinco provincies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca y Guadalajara. Castiella la Vieya divídese n'ocho provincies, a saber: Burgos, Valladolid, Palencia, Ávila, Segovia, Soria, Logroño y Santander. Cataluña divídese en cuatro provincies: Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona. Estremadura divídese nes de Badajoz y Cáceres. Galicia nes d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra. El '''Reinu de Llión''' nes de Llión, Salamanca y Zamora. El de Murcia nes de Murcia y Albacete. El de València nes de València, Alacant y Castelló de la Plana. Pamplona, Vitoria, Bilbao y San Sebastián son les capitales de les provincies de Navarra, Araba, Bizkaia y Gipuzkoa. Palma la de les Islles Baleares. Santa Cruz de Tenerife la de les Islles Canaries.. |}} Les provincies ascribíense de xeitu nominal a rexones históriques, que carecíen de competencies y de muérganos comunes pa les provincies qu'axuntaben, teniendo un simple calter clasificatoriu, ensin pretensiones d'operatividá alministrativa. A la rexón de Llión ascribíense les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[provincia de Zamora|Zamora]]. Esta reforma llevada a cabu en [[1833]] caltúvose práuticamente ensin cambeos hasta l'actualidá. Sicasí, les provincies de Valladolid y Palencia apaecerán en dalgunos mapes posteriores al decretu formando parte de la rexón denomada [[Llión (rexón)|Reinu de Llión]], como s'atopaba nel ''Mapa general de España, dividido en sus provincies actuales'' de [[Tomás López]], [[1802]], quien incluyía amás el [[Principáu d'Asturies]] na rexón llionesa.<ref>[http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/singleViewer.do?dvs=1301775216730~543&locale=es_ES&VIEWER_URL=/view/action/singleViewer.do?&DELIVERY_RULE_ID=10&frameId=1&usePid1=true&usePid2=true Tomás López], ''Mapa xeneral d'España...'', Biblioteca Nacional de España.</ref> Asina na ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'' de [[Juan Bautista Carrasco]] ([[1861]]) el vieyu ''Reinu de Llión'', con tola tierra «conquistada polos reis d'Uviéu», comprendía les «Nueves provincies creaes en 1833» de Lléon, Palencia, Salamanca, Valladolid y Zamora, en tanto'l ''Reinu de Castiella'', «comarca que güei se distingue por Castiella la Vieya, llibre de los Árabes nel sieglu IX», incluyía les nueves provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Santander, Segovia y Soria.<ref>[https://books.google.es/books?id=6WeZXhNIWSgC&printsec=frontcover&dq=Geograf%C3%ADa+general+de+Espa%C3%B1a+%2B+Carrasco&source=bl&ots=Oa_MFaWTe0&sig=C7QR6qmvS6oxbX-ENMIibVEvOOo&hl=es&ei=mLtzTZnHDYro4gbjpJHwDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Castilla%20la%20Vieja&f=false Carrasco, José Manuel], ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'', Madrid, 1861, páx. 623.</ref> Na división territorial provisional de [[1873]], na [[Primer República Española]], inoróse la rexón llionesa. Esti fechu motivó'l requerimientu d'un estáu federal Llionés per parte de la Comisión Provincial de Llión (equivalente a la [[Diputación de Llión|Diputación]]): {{cita|La provincia de Llión, Títulu y Cuna del primer Reinu de la reconquista, (...) pola so situación topográfica, poles sos producciones, poles sos costumes, nun pertenez, nin pue considerase como una parte de Castiella la Vieya; y [...] cuenta con elementos más que suficientes pa constituyir por sigo mesmu un Estáu prósperu, [polo que] nun debe nin pue ser engullada por otru, seya cualquiera'l so nome, y col que nun la unirán seguramente rellaciones de nenguna triba.|}} La rexón llionesa figura nel actículu 10 del [[Tribunal de Garantíes Constitucionales]], un muérganu constitucional español de la [[Segunda República Española]] ([[1931]]-[[1939]]) antecedente del actual [[Tribunal Constitucional]]. Según la correspondiente llei orgánica ([[14 de xunu]] de [[1933]]), ente los vocales electivos que componíen el tribunal, existíen 14 representantes rexonales. Cada rexón autónoma tenía derechu a nomar un vocal que la representase, que debía ser escoyíu pola so asamblea llexislativa. Pa que'l restu del país tuviere representación nel Tribunal de Garantíes Constitucionales (entóncenes [[Cataluña]] yera la única rexón autónoma) disponíase lo siguiente:<ref>[http://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1933/181/A02332.tif Llei Orgánica de Creación del Tribunal de Garantíes Constitucionales. Artículos 10-11]</ref> {{cita|Consideraránse como rexones les siguientes:<br/> Andalucía (provincies d'Almería, Cádiz, Córdoba, Granada, Huelva, Jaén, Málaga y Sevilla y les ciudaes autónomes de Ceuta y Melilla).<br/> Aragón (provincies de Huesca, Teruel y Zaragoza).<br/> Asturies (provincia d'Uviéu).<br/> Baleares (provincia del so nome).<br/> Canaries (provincies de Las Palmas y Santa Cruz de Tenerife).<br/> Castiella la Nueva (provincies de Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Madrid y Toledo).<br/> Castiella la Vieya (provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Palencia, Santander, Segovia, Soria y Valladolid).<br/> Estremadura (provincies de Badajoz y Cáceres).<br/> Galicia (provincies d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra).<br/> '''Llión (provincies de Llión, Salamanca y Zamora)'''.<br/> Murcia (provincies d'Albacete y Murcia).<br/> Navarra y Vascongaes (provincies d'Araba, Gipuzkoa y Bizkaia).<br/> Valencia (provincies d'Alacant, Castelló y València)|}} La dictadura franquista caltuvo ensin alteraciones la división provincial de Javier de Burgos, coles sos [[Diputación provincial|diputaciones provinciales]] y los [[Gobernador civil|gobernadores civiles]] al frente de cauna d'elles, como delegáu permanente del gobiernu y primer autoridá de la provincia según el Reglamentu d'Organización, Funcionamientu y Réxime Xurídicu de les Corporaciones llocales, aprobáu por Decretu de 17 de mayu de 1952, y el posterior de 10 d'ochobre de 1958 pel que se regulaben les sos atribuciones.<ref>[http://www.dipualba.es/archivo/Archivo/Gobierno/Gobernadores.%20Historia.htm Xefes políticos y gobernadores civiles], Diputación Provincial d'Albacete.</ref> Les rexones, como nel decretu de 1833, carecíen de personalidá xurídica y de funciones polítiques o alministratives, polo qu'en dalgunos mapes y llibros de testu podíen alcontrase ascrites por razones históriques a la rexón llionesa les provincies de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Asina, na popular [[Enciclopedia Álvarez]], obra del pedagogu zamoranu Antonio Álvarez, d'usu común nes escueles ente 1954 y 1965, dicíase qu'España atopábase dividida en 15 rexones que «por ser mui antigües llámense históriques», subdividíes al empar en cincuenta provincies y ente elles la de Llión, formada por cinco provincies: Llión, Zamora, Salamanca, Valladolid y Palencia.<ref>[https://books.google.es/books?id=SXhOwpVeKqEC&printsec=frontcover#v=onepage&q=Palencia&f=false Enciclopedia Álvarez], trecer grau, Edaf, Madrid, 2009 (25ª edición), ISBN 84-414-0244-7, páx. 334.</ref> Peles mesmes feches, l'''Atlas Universal y de España'' de la editorial Edelvives presentaba por embargu la rexón de Llión reducida a les trés provincies de la división territorial de Javier de Burgos.<ref>''Atlas Universal y de España'', Zaragoza, Edelvives, 1959, depósitu llegal: Z-249-1958.</ref> L'aprobación por referendu de la [[Constitución española de 1978]] plantega'l marcu pa la descentralización territorial del Estáu al traviés de comunidaes autónomes. Nel procesu preautonómicu, surdieron bien de grupos [[Lleonesismu|lleonesistes]] que reivindicaron la creación d'una comunidá autónoma que comprendiere Llión, Zamora y Salamanca: en [[Provincia de Zamora|Zamora]] [[Ciudadanos Zamoranos]] (CC.ZZ.), en [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] el [[Grupu Rexonalista Salmantín]] (GRES), y en [[Provincia de Lleón|Llión]] el [[Conceyu Abiertu Lleonés|Conceyu Abiertu Llionés]] (CALL), Xóvenes Nacionalistes Lleoneses (XNLL), l'[[Asamblea Independiente Lleonesa|Asamblea Independiente llionesa]] (AILL), el [[Grupu Autonómicu Lleonés|Grupu Autonómicu Llionés]] (GALL) o l'[[Asamblea Rexonalista Lleonesa|Asamblea Rexonalista llionesa]]. Amás, per esos años y el restu de la década de 1980, empiecen a organizase los primeros partíos políticos propiamente lleonesistes, como'l [[Bloque Autonomista del País Lleonés|Bloque Autonomista del País Llionés]], el [[Partíu Nacionalista Lleonés|Partíu Nacionalista Llionés]] (P.N.L.L), el [[Partíu Rexonalista del País Lleonés|Partíu Rexonalista del País Llionés]] (PREPAL), cola so organización moza [[Xuventúes Lleonesistes]] (XX.LLLL.), el Bloque Agrariu (BA), o la [[Unión Lleonesista]] (UNLE). Apruébase'l [[réxime pre-autonómicu de Castiella y Lleón|réxime pre-autonómicu de Castiella y Llión]] formáu al entamu poles provincies que s'ascribieron a Llión na reforma de 1833 (Salamanca, Zamora y Llión) y les ascrites a [[Castiella La Vieya]] (Santander, Logroño, Palencia, Valladolid, Segovia, Soria, Ávila y Burgos). Posteriormente, Santander y Logroño devincularíense, formando comunidaes autónomes de Cantabria y La Rioxa. N'acuerdu adoptáu'l 31 de xunetu de 1981, la Diputación Provincial de Segovia decide exercitar la iniciativa pa que Segovia pudiere constituyise en comunidá autónoma uniprovincial, pero nos conceyos de la provincia la situación taba igualada ente los partidarios de la autonomía uniprovincial o col restu de Castiella. Finalmente, la provincia de Segovia incorporóse a la nueva comunidá autónoma al traviés de la [[Llei Orgánica 5/1983]] por «motivos d'interés nacional». A esto súmase-y la resolución del Tribunal Constitucional en la Sentencia 89/1984 de 28 de setiembre, onde s'anulaba la revocación de la Diputación de Llión (13 de xineru de 1983) del so acuerdu primixeniu sobre'l muérganu preautonómicu de Castiella y Llión. Coincidiendo con aquella sentencia, produxéronse en Llión diferentes manifestaciones, que según dalgunes fontes<ref>''Diario de León'', 5 de mayu de 1984.</ref> axuntaron a un númberu cercanu a los 90.000 asistentes. El reinu o rexón histórica de Llión apaez referenciada de contino nel preámbulu del [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Castiella y Llión]], una vuelta creada: {{cita|La Comunidá Autónoma de Castiella y Llión surde de la unión moderna de los territorios históricos que componíen y dieron nome a les antigües corones de Llión y Castiella.|}} Magar, tres esta unión, los grupos lleonesistes que reivindiquen la so postura autonómica nun desapaecen, sinón que coexisten colos partíos estatales. Tienen presencia nes trés provincies lleoneses. == Xeografía física == [[Archivu:El área del Llambrión.jpg|270px|thumb|right|El [[Llambrión]], una de les mayores elevaciones del Cordal Cantábricu.]] [[Archivu:SOTOLAISLA.JPG|270px|thumb|right|Meandros del [[Alagón]], na [[Sierra de Francia]] ([[Sistema Central]]).]] [[Archivu:VegadelEsla.jpg|270px|thumb|right|Vista de la [[Meseta]] nel área de la vega del [[Esla]].]] [[Archivu:Otra vista del Lago de Sanabria.JPG|270px|thumb|right|El [[llagu de Senabria]], d'orixe glaciar.]] [[Archivu:Arribes del Duero vistos desde Aldeadávila.JPG|270px|thumb|right|[[Les Arribes]] del [[ríu Dueru]], el más importante de Llión.]] Llión tien una superfície aproximada de 38.491,95 km². Llenda al norte col [[Principáu d'Asturies]], al oeste con [[Galicia]] y [[Portugal]], al sur con [[Estremadura]] y al este con [[Castiella]]. La so situación xeográfica favoreció históricamente les comunicaciones humanes y económiques col sur de la [[Península Ibérica|Península]] al traviés de la [[Vía de la Plata]] y col este de la Meseta. Cerca del 49,4% del territoriu Llionés dedícase a superficie forestal; el 24,7% a cultivu y paciones y el 2,27% a árees urbanes o d'usu artificial del suelu. === Topografía === Existen dos elementos xeográficos con relevancia dientro de Llión: *'''Árees montesines''' - [[Cordelera Cantábrica]]: Una muria vertical resultáu de la oroxenia hercínico-alpina de la que destaca'l conxuntu de los [[Picos d'Europa]] y les cangues de la so rede fluvial (con foces fondes, como [[Los Beyos]] y la [[Garganta del Cares]]) y onde atopamos cumes que perpasen de los 2.500 metros d'altor, como [[La Torre Cerréu]] (2.648 m) o Torre Llambrión (2.642 m). Les formes verticales, los circos glaciares, los complexos cársticos, les gargantes, los neveros, les llombes y les cuenyes son los elementos más significativos. - [[Macizu galaico-lleonés|Macizu galaico-Llionés]]: Na zona occidental alcontramos un abombamientu del macizu paleozoicu que fendió n'unidaes distintes: la [[sierra de Xistréu]], col [[picu Catoute]] (2.117 m), los [[Montes de Lleón|Montes de Llión]], col [[Teleno]] (2.188 m), [[La Cabreira]], col [[Vizcudiello]] (2.121 m) y los montes occidentales como los [[Ancares]], col [[Cuiña]] (1.992 m), y [[O Courel]], col [[Montouto]] (1.541 m). Nel centru de toes elles formóse'l fuexu d'[[El Bierzu]], carauterizáu por un paisaxe de campes y vegues. Los cumes son aplanaos, interrumpíos por alliniamientos de crestes de cuarcites (picos, altos, peñes), y les formes glaciares manifiéstense con exemplos de valles n'U o con llagos como los de [[Llagu de Trueitiellas|Trueitiellas]] y [[Llagu de Lla Baña|Lla Baña]]. Na zona noroccidental los alliniamientos empobínentes d'oeste a este, dexando corredores fluviales que, nel casu de los ríos [[ríu Ḷḷuna|Ḷḷuna]] y [[ríu Oumaña|Oumaña]], abrieron les depresiones que conformen les comarques de [[Babia]] y [[Oumaña]]. Nel sector central, distintos cursos d'agua abieron valles tresversales de disposición norte-sur, llegando a formar en dalgunes ocasiones gargantes como les [[Foces de Veigacerveira]] o les [[Foces de Valdeteya]]. El modeláu glaciar y el modeláu kársticu dexaron el so niciu con formaciones como la [[Cueva de Valporquero]]. - [[Sistema Central|Sistema central]]: Faciendo de frontera sur del país, trátase d'un acortamientu de la [[Placa Ibérica]] pol choque de les plaques [[Placa Euroasiática|Euroasiática]] y [[Placa Africana|Africana]]. El sistema llevantóse na [[oroxenia alpina]], nel [[Cenozoicu]], anque los materiales sobre los que s'asienta (el plataforma granítica meseteña) seyan anteriores. Les sierres más importantes son les de [[Sierra de Francia|Francia]], [[Sierra de Las Quilamas|Las Quilamas]] y [[Sierra de Gata|Gata]]. Los picos mas altos son [[La Ḥastiala]] (1.735 m), la [[Peña Francia]] (1727 m) o la [[Mesa del Francés]] (1.638 m). *'''La Meseta''' Esta gran llanera ocupa la parte central del país, con una altitú media d'ente 700 y 1.000 metros. Ye un relieve cuasi horizontal de [[páramu|páramos]] y ondulaciones seles interrumpíes dacuando por terraces y interfluvios. A estos relieves planos y elevaos conózselos llocalmente como ''chanes'' o páramos de rañes. En delles zones, sobre los materiales sedimentarios la erosión creó valles amplios con interfluvios que malapenes destaquen. Nes llaneres ondulaes, al entrar en contautu colos páramos de les cuenques hidrográfiques, dexen de ser espacios abiertos al tar chiscaes por cerros testigu, tesos o talayes. === Hidrografía === '''Ríos''' {{VT|Ríos de Llión.}} Los ríos más importantes son aquellos ascritos a la [[Cuenca hidrográfica del Dueru|cuenca hidrográfica del Dueru]]. Dende'l so nacimientu nos [[Picos d'Udrión]], en [[Soria]], hasta la so muerte na ciudá portuguesa de [[Porto]], el Dueru percuerre 897 km. Del norte descienden los ríos [[Ríu Valderaduéi|Valderaduéi]] y l'[[Ríu Esla|Esla]], a esti últimu vierten el so caudal afluentes como'l [[Ríu Porma|Porma]], el [[Ríu Bernesga|Bernesga]], el [[Ríu Cea|Cea]] o l'[[Ríu Órbigu|Órbigu]]. Los afluentes más importantes del Dueru pela oriella izquierda son el [[Ríu Tormes|Tormes]], el [[Ríu Güebra|Güebra]], l'[[Ríu Águeda|Águeda]], o'l [[Ríu Yeltes|Yeltes]], toos procedentes del Sistema Central. Menos importancia supón la [[cuenca hidrográfica del Texu]], del que destaca especialmente'l ríu [[Ríu Alagón|Alagón]]. '''Llagos''' {{VT|Llista de llagos y llagunes de Llión.}} La rexón llionesa acueye gran cantidá de llagos y llagunes, anque los más importantes alcuéntrense nel norte de la rexón, como ye'l casu del [[llagu Ausente]], l'[[Llagu Isoba|Isoba]], el [[llagu de Lla Baña]], el [[llagu de Trueitiellas]], el [[Pozu Cheirosu]], la [[llaguna de Villadangos]], la [[llaguna de Cal]] o la de [[Llaguna de Chozas d'Arriba|Chozas d'Arriba]]. L'únicu llagu de relevancia fuera de la [[provincia de Lleón|provincia de Llión]] ye'l de [[Llagu de Senabria|Senabria]], d'orixe glaciar, ún de los más importantes de la [[Península Ibérica]]. '''Embalses''' {{VT|Llista d'embalses de Llión.}} Creaos pol home pa la obtención d'enerxía llétrica, los más importantes son los asitiaos na cuenca del Dueru, los de [[Embalse de Barrios de Ḷḷuna|Barrios de Ḷḷuna]], [[Embalse de Casares|Casares]], [[Embalse de Porma|Porma]] o [[Embalse de Riaño|Riaño]], usaos davezu pa la práutica de deportes náuticos. Nel centru, destaca la que foi una de les primeres centrales hidroeléctriques d'España, la d'[[El Porvenir en San Román de los Infantes]]. Tamién destaquen los de [[Embalse de San Sebastián|San Sebastián]], [[Embalse de Pías|Pías]] y nel sur del país son de relevancia la presa d'[[Embalse d'Aldeadávila|Aldeadávila de la Ribera]], [[Embalse del Águeda|Águeda]], [[Embalse d'Irueña|Irueña]], [[Embalse de Navamuño|Navamuño]], [[Embalse de Santa Teresa|Santa Teresa]], [[Embalse de Saucelle|Saucelle]] o [[Embalse de Yecla de Yeltes|Yecla de Yeltes]]. === Clima === El clima predominante na rexón llionesa ye'l [[Clima mediterraneu continentalizáu|mediterraneu continentalizáu]], anque con traces en delles zones. Trátase d'un clima secu y con temperatures baxes n'[[iviernu]], cálides en [[branu]] y seles nes estaciones intermedies. Son frecuentes les [[xelada|xelaes]] que persisten nes zones montesines. El noroeste y les sierres del Sistema Central tien una clara influyencia [[Clima atlánticu|atlántica]], pero ye evidente la presencia del clima [[Clima alpín|alpín]] nes cotes más elevaes. En xeneral ye mui carauterística la enorme amplitú térmica (dende los -10 a los 35°C). Les precipitaciones repártense de forma irregular a lo llargo del añu y dependiendo de la zona. Asina nel norte y noroeste algámense los 1.500 mm añales mentes que nel centru y sur lléguense a los 500 mm. Diches precipitaciones concéntrense sobre manera pela [[seronda]] y la primavera con un mínimu en branu, acentuáu especialmente na llanera, y en forma d'[[ñeve]] pel iviernu. ==Política y gobiernu== ===Organización territorial=== {{referencies}} La Rexón de Llión, intégrase na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Llión]] a partir de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]]. La so unidá territorial básica -dempués del [[conceyu]]- ye la comarca. Llión compónse de más de 65 comarques tradicionales de les que solo una, [[El Bierzu]], tien reconocimientu oficial. El [[Conseyu Comarcal d'El Bierzu]] creóse en [[1991]] y abarca dellos conceyos históricamente ascritos a otres comarques. [[Imaxe:Mapa de Lleón.png|thumb|right|400px|Comarques de Llión.]] {| align=rigth border=0 | valign=top | | valign=top | {| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" align="left" |- ! style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | Comarques de Llión |- | style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | {| class="sortable wikitable" border="0" cellspacing="0" width="100%" cellpadding="0" | style="background-color:#FFFFFF; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Comarca''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Capital''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Xentiliciu''' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alfoz de Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cermeñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aliste]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alcañices]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alistanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alto Alagón]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Sierte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alagonés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ancares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Candín]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ancarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Babia]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabriḷḷanes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Babianu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreira]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Encinéu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cabreirés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cea]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Almanza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cea'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo Charro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salamanca]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salamanquinu/a, Charro/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Agadones]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Serradilla]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Agadones'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Argañán]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentes de Oñoro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Argañán'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Robledo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuenteguinaldo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Robledo'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Yeltes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Fuente de San Esteban]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Yeltes'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cepeda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Magaz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cepedanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo (comarca)|Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Mirobrigense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cistierna'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Coyantín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Curueño]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepiélago]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Curueño'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Bierzu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ponferrada]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Bercianu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Páramo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa María del Páramu|Santa María]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Paramés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Rebollal (comarca)|El Rebollal]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Robleda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Rebollanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Furniella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peranzáis]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Furniellu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón|La Pola]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" |''Gordonés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Calería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Linares de Riofrío|Linares]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Caleru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Carbayeda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mombuéi]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Carbayés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Guareña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentesaúco]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Guareña'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Güebra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tamames]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Güebreñu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ramaxería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Guadramiro|Guadramiru]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ramayeru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ribeira|La Ribera]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carrizo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riberanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Les Arribes|La Rivera (Les Arribes)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aldeadávila]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Reviranu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sierra de Francia|La Sierra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Miranda del Castañar]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Serrano/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vega]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Veguellina]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Veigueñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Abadengo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Lumbrales|Llimiares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''d'El Abadengo'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Armuña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vellés]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Armuñés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Entresierras|Les Bardes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Santos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Bardas'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Matas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santas Martas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Matas'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Villas (Salamanca)|Las Villas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Villoria]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Villense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Ledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ledesma|Lledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ledesmín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷaciana]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Viḷḷablinu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷacianiegu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷuna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sena]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷuniegu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[L'Órbigu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavides]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de L'Órbigu'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Argüeyos]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cármenes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Argoyán/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Oteros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Oterín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor del Río]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Montemayorín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Omañas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Murias]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Omañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Porma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Boñar]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Porma'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ribas del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Palacios del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Ribas del Sil'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Rueda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepolo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Rueda'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra de Tormes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salvaterreñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sayagu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bermillo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Sayagués/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Senabria]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Viella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | Senabrés, a |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Somoza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Estorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Somozanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Salamanca)]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alba de Tormes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Zamora)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carbayales]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Benaventanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Campos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mayorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Campesín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Peñaranda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peñaranda de Bracamonte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Peñarandín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Tabarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Pan]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Zamora]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Pan'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Corrales del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Vino'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierras de Lleón|Tierras de Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Llionés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Valdería]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Castrocalbón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de La Valdería'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdejamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa Elena de Jamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valdexamuz'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valduerna]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Bañeza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valduerna'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valle de Boeza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bembibre]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Boeza'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Vitigudinense'' |} |} |} === Instituciones === [[Archivu:(Alfonso Fernández Mañueco) Encuentro con el presidente de Castilla y León en FITUR (49434213072) (cropped).jpg|thumb|260px|[[Alfonso Fenández Mañueco]], presidente de Castiella y Llión.]] Pente medies de les lleis autonómiques 13/1987 y 14/1987, aprobaes al tiempu, decidióse establecer respeutivamente que la [[Xunta de Castiella y Lleón|Xunta de Castiella y Llión]] -el gobiernu de la Comunidá-, el so [[Presidente de Castiella y Llión|Presidente]], y les [[Cortes de Castiella y Llión|Cortes]] -el muérganu llexislativu- tuvieren la so sede na ciudá de [[Valladolid]]. '''Instituciones autonómiques allugaes en Castiella la Vieya:''' *[[Xunta de Castiella y Llión]], ye l'executivu autonómicu, formáu pol [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente de la Xunta]], los vicepresidentes y los conseyeros. *[[Cortes de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. *[[Tribunal Superior de Xusticia de Castiella y Llión]], con sede en Burgos. *[[Conseyu de Cuentes de Castiella y Llión]], con sede en [[Palencia]]. *[[Conseyu Económicu y Social de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. '''Instituciones autonómiques allugaes na Rexón de Llión:''' *[[Conseyu Consultivu de Castiella y Lleón|Conseyu Consultivu de Castiella y Llión]], con sede en [[Zamora]]. *[[Procurador del Común]], con sede en [[Llión]]. === Cortes de Castiella y Llión === [[Archivu:Hemiciclo de las Cortes de Castilla y León.jpg|thumb|right|260px|Hemiciclu de les [[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]].]] Na primer llexislatura'l [[PSOE]] foi'l partíu con más representación nes Cortes, siendo'l primer presidente de la comunidá'l socialista [[Demetrio Madrid]]. De magar la década de los 90 la política autonómica viose enmarcada nuna serie de mayoríes absolutes del [[PP]], que güei sigue gobernando cómodamente. Otros partíos de calter estatal con presencia na comunidá, seya yá a nivel llocal o autonómicu, son [[Izquierda Xunida|IX]] (previamente como [[PCE]]) y [[UPyD]], con una presencia importante nes provincies d'[[provincia d'Ávila|Ávila]] y [[provincia de Burgos|Burgos]]. Previamente'l [[Centru Democráticu y Social|CDS]] d'[[Adolfo Suárez]] llogró tamién tar na vida política autonómica ocupando'l centru reformista del fexe políticu. El lleonesismu al traviés de la [[UPL]], el castellanismu al traviés de [[Partíu de Castiella y Llión]], previamente [[Tierra Comunera]] o partíos llocalistes como [[Solución Independiente]], [[Agrupación d'Eleutores Independientes Zamoranos]] o [[Iniciativa pol Desarollu de Soria]] tvieron tamién la so presencia, anque a menor nivel. Anguaño la comunidá ta gobernada por [[Alfonso Fernández Mañueco]], del [[Partíu Popular]]. El [[PSOE|Partíu Socialista de Castiella y Llión-PSOE]] alcuéntrase na oposición. El líder de la oposición ye [[Luis Tudanca]]. [[Archivu:CastileLeónCortesDiagram2015.svg|thumb|right|260px|Composición de les [[Cortes de Castiella y Llión]] na llexislatura 2015-2019:<br /><br /> {{lleenda|#0080FF|[[Partíu Popular]] (42 procuradores).}}{{lleenda|#FF0000|[[Partíu Socialista Obreru Español|Partíu Socialista]] (25 procuradores).}}{{lleenda|#732021|[[Izquierda Xunida]]-[[Equo]] (1 procurador)}}{{lleenda|#b11084|[[Unión del Pueblo Leonés]] (1 procurador).}} {{lleenda|#5A205A|[[Podemos]] (10 procuradores)}}]] Sacante na primer llexislatura, que cuntó con presidente socialista, la [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|presidencia]] tuvo ocupada siempre por miembros del [[Partíu Popular]] o del so antecesor, [[Alianza Popular]]: <center> {| {{tablaguapa}} |- ! Nᵘ ! Nome ! Aniciu ! Fin ! Partíu políticu |- | align="center" | 0<ref>Conseyu Xeneral de Castiella y Llión (Ente pre-autonómicu)</ref> | align="left" | [[Juan Manuel Reol]] | align="center" | [[1978]] | align="center" | [[1980]] | align="center" | [[UCD]] |- | align="center" | 0<ref>Conseyu Xeneral de Castiella y Llión (Ente pre-autonómicu)</ref> | align="left" | [[José Manuel García Verdugo]] | align="center" | [[1980]] | align="center" | [[1983]] | align="center" | [[UCD]] |- | align="center" | 1. | align="left" | [[Demetrio Madrid López]] | align="center" | [[1983]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 2. | align="left" | [[José Constantino Nalda García]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 3. | align="left" | [[José María Aznar López]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[Alianza Popular|AP]]-[[PP]] |- | align="center" | 4. | align="left" | [[Jesús Posada Moreno]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[PP]] |- | aling="center" |5. | align="left" | [[Juan José Lucas Jiménez]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | [[PP]] |- | align="center" | 6. | align="left" | [[Juan Vicente Herrera Campo]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | [[2019]] | align="center" | [[PP]] |- | align="center" | 7. | align="left" | [[Alfonso Fernández Mañueco]] | align="center" | [[2019]] | align="center" | Nel cargu | align="center" | [[PP]] |- |}</center> {| {{tablaguapa}} |- | colspan="12" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Representación de los partíos nes Cortes de Castiella y Llión'''</p> |- bgcolor="#D8D8D8" | '''Partíu''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1983|1983]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1987|1987]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1991|1991]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1995|1995]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1999|1999]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2003|2003]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2007|2007]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2011|2011]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2015|2015]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2019|2019]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022|2022]]''' |- | [[Partíu Popular]] (PP) | align="right" | 39<ref>[[Alianza Popular|AP]]-[[Partido Demócrata Popular|PDP]]-[[Partido Liberal (España, 1976)|PL]].</ref> | align="right" | 32<ref>Federación de Partíos de [[Alianza Popular]] (AP)</ref> | align="right" | 43 | align="right" | 50 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 53 | align="right" | 42 | align="right" | 29 | align="right" | 31 |- | [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE) | align="right" | 42 | align="right" | 32 | align="right" | 35 | align="right" | 27 | align="right" | 30 | align="right" | 32 | align="right" | 33 | align="right" | 29 | align="right" | 25 | align="right" | 35 | align="right" | 28 |- |[[Unión del Pueblo Leonés]] (UPL) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 2 | align="right" | 3 | align="right" | 2 | align="right" | 2<ref>A mediados de 2008, UPL suspendió a sus dos diputados, los cuales, sin embargo, no abandonaron el escaño.</ref> | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | 3 |- |[[Izquierda Xunida (España)|Izquierda Xunida]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 5 | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | |- | [[Podemos]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 10 | align="right" | 2 | align="right" | 1 |- |[[Soria¡YA!]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 3 |- |[[Por Ávila (XAV)]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 1 |- | [[Vox (partíu políticu)|VOX]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 13 |- | [[Ciudadanos]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 5 | align="right" | 12 | align="right" | 1 |- |[[Tierra Comunera-Partíu Nacionalista Castellanu]] (TC-PNC) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Centru Democráticu y Social]] (CDS) | align="right" | 2 | align="right" | 18 | align="right" | 5 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Lliberal]] (PDL) | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Popular]] (PDP) | align="right" | <ref>[[Alianza Popular|AP]]-[[Partido Demócrata Popular|PDP]]-[[Partido Liberal (España, 1976)|PL]].</ref> | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Solución Independiente]] (SI) | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- |} == Economía == === Indicadores económicos === [[Ficheru:Llion economia.png|thumb|300px|Actividá económica na Rexón de Llión<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España]</ref>]] {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Empreses según sector económicu (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu d'empreses !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''50.180||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.602||align=center|41,05% |- |Industria||align=center|'''3.269||align=center|6,51% |- |Construcción||align=center|'''4.207||align=center|8,39% |- |Servicios||align=center|'''22.102||align=center|44,04% |} {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Trabayadores nos distintos sectores (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu de trabayadores !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''325.380||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.603||align=center|6,33% |- |Industria||align=center|'''39.814||align=center|12,24% |- |Construcción||align=center|'''28.777||align=center|8,84% |- |Servicios||align=center|'''236.186||align=center|72,79% |} == Ver tamién == *[[Lleonesismu]] *[[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]] *[[Castiella y Llión]] == Referencies == {{llistaref}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Historia de Lleón]] pe1de7w0ltjrgxt8o0qgcjxwrtfaw6k 3714491 3714490 2022-08-28T22:44:07Z TomyViss 50149 /* Cortes de Castiella y Llión */ wikitext text/x-wiki {{Rexón}} '''Llión''' o '''Lleón'''<ref>[http://www.academiadelallingua.com/wp-content/uploads/2014/10/Nomenclator.pdf Noménclator ALLA] Páxina 11.</ref> ye una [[rexón histórica]] d'[[España]] allugada nel noroeste de la [[península Ibérica]]. Definida dende la división territorial de [[Francisco Javier de Burgos|Javier de Burgos]] en [[1833]] la so referencia histórica ye tradicionalmente'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. El so cuerpu territorial abarca la mayor parte de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]], anque por razones históriques o culturales suelen incluyise dalgunes árees de la provincia de [[Provincia de Valladolid|Valladolid]] o la [[Tierra de Miranda]]. En dalgunos periodos de los [[sieglu XIX|sieglos XIX]] y [[sieglu XX|XX]], llegaron a incorporase tamién les provincies [[Castiella la Vieya|castellanes]] de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Nel contestu de la [[Transición Española]] [[Carlos Cabañas]] acuña'l términu '''''País Llionés''''' pa denomar a esti territoriu. Esta voz tendrá más tarde un usu estendíu n'aquellos movimientos sociales cercanos al [[lleonesismu]]. == Toponimia == '''Llión''' tien orixe na pallabra [[llatín|llatina]] ''legio'', que fai referencia a la [[Legio VII Gemina|llexón VII Gemina]], que fundó un campamentu no que güei ye la ciudá de [[Llión]]. Na documentación medieval puen alcontrase les formes ''Leio'' o ''Leionem'', qu'evolucionaríen haza'l nome actual de ''Llión'' o ''Llión''. == Historia == {{AP|Historia de Lleón}} [[Archivu:Flag of Early Medieval Kingdom of Leon.svg|thumb|250px|Reconstrucción del estandarte de la corona de Llión, en tiempos d'[[Alfonsu VII]]. Según estudios [[vexicoloxía|vexilolóxicos]], la disposición de la figura del Llión evolucionaría dende la "pasante" orixinal, hasta la posición "rampante".<ref>''La bandera medieval del reinu de Llión'', Ricardo Chao Prieto. ''Banderas'', númb. 98, ''Sociedad Española de Vexiloloxía''.</ref>]] [[Imaxe:España y Portugal (1770).jpg|thumb|right|270px|Les rexones españoles en [[1770]].]] [[Imaxe:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|right|270px|Prefeutures Napoleóniques en [[1810]].]] [[Imaxe:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|right|270px|División provincial y rexonal d'España de [[1833]].]] [[Archivu:Revolución de enero de 1933.png|thumb|270px|Mapa territorial en puxu na [[Segunda República Española]].]] El territoriu que güei ocupa Llión foi conquistáu pol [[Imperiu Romanu]] ente los años [[61 e.C.|61]] y [[19 e.C.]], formando parte de les provincies de [[Provincia de Lusitania|Lusitania]] y [[Provincia de Tarraconense|Tarraconense]]; nel [[sieglu V]] la Tarraconense foi invadida por [[suevos]] y [[pueblu godu|godos]] incluyéndose más llueu nel [[Reinu de Toledo]]. Nel añu [[712]] los [[Islam|musulmanes]] derroten a los godos y ocupen el so reinu, anque alcuentren resistencia nel norte peninsular per parte de los pueblos [[ástures]]. Éstos últimos fundaríen el [[Reinu d'Asturies]], qu'avanzaría contra'l valle del [[Ríu Dueru|Dueru]] hasta que nel añu [[910]] el rei [[García I]] tresllada finalmente la capital d'[[Uviéu]] a la ciudá de [[Llión (ciudá)|Llión]], fundando asina'l [[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]]. [[Ordoñu II]] confirma la capitalidá llionesa y fomenta rellaciones cordiales col [[Reinu de Pamplona]]. Pel reináu d'[[Alfonsu V]] promúlgase'l [[Fueru de Lleón|Fueru de Llión]], el primer fueru conceyeru del que tolos demás puen considerase derivaos o variantes. Mentanto, el rei navarru [[Sanchu III el Mayor]] busca espandise a costa del territoriu oriental del Reinu de Llión, convirtiéndose en [[Condáu de Castiella|Conde de Castiella]] y con pretensiones sobre la [[Tierra de Campos]]. Tres varios sieglos d'independenca, [[Fernandu III]] une en [[1230]] la Corona de Llión cola Corona de Castiella. Esta unión dinástica nun supunxo la desapaición de los reinos, ya que caún d'ellos caltuvo les sos propies instituciones polítiques, territoriales, económiques y sociales al marxe de tar gobernaes por un mesmu rei. Concretamente, el Reinu de Llión siguió celebrando les sos propies [[Cortes]] especíques hasta [[1349]], tamién siguió existiendo l'[[Adelantamientu Mayor del Reinu de Lleón|Adelantamientu Mayor del Reinu de Llión]] (que sostituyía a les [[Merindá|Merindaes Mayores]] del [[sieglu XII]], independientes tamién en cada reinu) que caltenía la figura del [[Defensor del Reinu de Lleón|Defensor del Reinu de Llión]], continuó acuñando moneda propia hasta'l [[sieglu XIV]] (como'l [[maravedín lleonés|maravedín Llionés]] -o ''longo''), y nel planu universitariu llegóse a un acuerdu d'alternancia pa que'l rector de la [[Universidá de Salamanca]] fora un añu d'orixe Llionés y al otru castellanu. Na [[Edá Moderna]] los más de los mapes oficiales constaten esa división territorial ente Llión y Castiella. Una división estrapolada a la colonización d'[[América]] como lo amuesa la creación del [[Nuevu Reinu de Lleón|Nuevu Reinu de Llión]] (sustratu del actual [[Estáu de Nuevo León]], en [[Méxicu]]) dientro del [[Virreinatu de Nueva España]] per parte de [[Felipe II]]. Nel [[sieglu XIX]] l'artículu 10 de la primer [[Constitución española de 1812|Constitución española]] surdida de les [[Cortes de Cádiz de 1812|Cortes de Cádiz]] promulgaba: {{cita|El territoriu español abarca na Península coles sos poseciones y islles adegañes: Aragón, Asturies, Castiella la Vieya, Cataluña, Córdoba, Estremadura, Galicia, Granada, Jaén, '''Llión''' (...)|}} Pente medies d'un decretu en payares de [[1833]], el so secretariu d'estáu de Fomentu, [[Javier de Burgos]], creó un Estáu centralizáu dividíu en 49 provincies. Les provincies recibieron el nome de les sos capitales (sacante cuatro d'elles, que conservaron les sos vieyes denomaciones: Navarra, con capital en [[Pamplona]], [[Araba]] con [[Vitoria]], [[Gipuzkoa]] con [[Donostia]] y [[Bizkaia]] con [[Bilbao]]). El proyeutu ye práuticamente'l mesmu que'l de [[Proyeutos de división territorial d'España|1822]], pero ensin les provincies de [[Provincia de Calatayud|Calatayud]], [[provincia del Bierzu|Bierzu]] y [[Provincia de Xàtiva|Xàtiva]]; amás, otres provincies camuden de nome al cambiar de capital. {{cita |'''Real Decretu de 30 de payares de 1833'''. Artículu 1. El territoriu español na Península y Islles adegañes queda de magar agora dividíu en cuarenta y nueve provincies que tomarán el nome de les sos capitales respeutives sacante les de Navarra, Araba, Gipuzkoa y Bizkaia, que conserven les sos denomaciones actuales. Artículu 2. L'Andalucía, que compriende los reinos de Córdoba, Granada, jaén y Sevilla, divídese nes ocho provincies siguientes: Córdoba, Jaén, Granada, Almería, Málaga, Sevilla, Cádiz y Huelva. El d'Aragón divídese en trés provincies, a saber: Zaragoza, Huesca y Teruel. El Principáu d'Asturies forma la [[provincia d'Uviéu]]. Castiella la Nueva continúa dividida nes cinco provincies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca y Guadalajara. Castiella la Vieya divídese n'ocho provincies, a saber: Burgos, Valladolid, Palencia, Ávila, Segovia, Soria, Logroño y Santander. Cataluña divídese en cuatro provincies: Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona. Estremadura divídese nes de Badajoz y Cáceres. Galicia nes d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra. El '''Reinu de Llión''' nes de Llión, Salamanca y Zamora. El de Murcia nes de Murcia y Albacete. El de València nes de València, Alacant y Castelló de la Plana. Pamplona, Vitoria, Bilbao y San Sebastián son les capitales de les provincies de Navarra, Araba, Bizkaia y Gipuzkoa. Palma la de les Islles Baleares. Santa Cruz de Tenerife la de les Islles Canaries.. |}} Les provincies ascribíense de xeitu nominal a rexones históriques, que carecíen de competencies y de muérganos comunes pa les provincies qu'axuntaben, teniendo un simple calter clasificatoriu, ensin pretensiones d'operatividá alministrativa. A la rexón de Llión ascribíense les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[provincia de Zamora|Zamora]]. Esta reforma llevada a cabu en [[1833]] caltúvose práuticamente ensin cambeos hasta l'actualidá. Sicasí, les provincies de Valladolid y Palencia apaecerán en dalgunos mapes posteriores al decretu formando parte de la rexón denomada [[Llión (rexón)|Reinu de Llión]], como s'atopaba nel ''Mapa general de España, dividido en sus provincies actuales'' de [[Tomás López]], [[1802]], quien incluyía amás el [[Principáu d'Asturies]] na rexón llionesa.<ref>[http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/singleViewer.do?dvs=1301775216730~543&locale=es_ES&VIEWER_URL=/view/action/singleViewer.do?&DELIVERY_RULE_ID=10&frameId=1&usePid1=true&usePid2=true Tomás López], ''Mapa xeneral d'España...'', Biblioteca Nacional de España.</ref> Asina na ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'' de [[Juan Bautista Carrasco]] ([[1861]]) el vieyu ''Reinu de Llión'', con tola tierra «conquistada polos reis d'Uviéu», comprendía les «Nueves provincies creaes en 1833» de Lléon, Palencia, Salamanca, Valladolid y Zamora, en tanto'l ''Reinu de Castiella'', «comarca que güei se distingue por Castiella la Vieya, llibre de los Árabes nel sieglu IX», incluyía les nueves provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Santander, Segovia y Soria.<ref>[https://books.google.es/books?id=6WeZXhNIWSgC&printsec=frontcover&dq=Geograf%C3%ADa+general+de+Espa%C3%B1a+%2B+Carrasco&source=bl&ots=Oa_MFaWTe0&sig=C7QR6qmvS6oxbX-ENMIibVEvOOo&hl=es&ei=mLtzTZnHDYro4gbjpJHwDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Castilla%20la%20Vieja&f=false Carrasco, José Manuel], ''Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna'', Madrid, 1861, páx. 623.</ref> Na división territorial provisional de [[1873]], na [[Primer República Española]], inoróse la rexón llionesa. Esti fechu motivó'l requerimientu d'un estáu federal Llionés per parte de la Comisión Provincial de Llión (equivalente a la [[Diputación de Llión|Diputación]]): {{cita|La provincia de Llión, Títulu y Cuna del primer Reinu de la reconquista, (...) pola so situación topográfica, poles sos producciones, poles sos costumes, nun pertenez, nin pue considerase como una parte de Castiella la Vieya; y [...] cuenta con elementos más que suficientes pa constituyir por sigo mesmu un Estáu prósperu, [polo que] nun debe nin pue ser engullada por otru, seya cualquiera'l so nome, y col que nun la unirán seguramente rellaciones de nenguna triba.|}} La rexón llionesa figura nel actículu 10 del [[Tribunal de Garantíes Constitucionales]], un muérganu constitucional español de la [[Segunda República Española]] ([[1931]]-[[1939]]) antecedente del actual [[Tribunal Constitucional]]. Según la correspondiente llei orgánica ([[14 de xunu]] de [[1933]]), ente los vocales electivos que componíen el tribunal, existíen 14 representantes rexonales. Cada rexón autónoma tenía derechu a nomar un vocal que la representase, que debía ser escoyíu pola so asamblea llexislativa. Pa que'l restu del país tuviere representación nel Tribunal de Garantíes Constitucionales (entóncenes [[Cataluña]] yera la única rexón autónoma) disponíase lo siguiente:<ref>[http://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1933/181/A02332.tif Llei Orgánica de Creación del Tribunal de Garantíes Constitucionales. Artículos 10-11]</ref> {{cita|Consideraránse como rexones les siguientes:<br/> Andalucía (provincies d'Almería, Cádiz, Córdoba, Granada, Huelva, Jaén, Málaga y Sevilla y les ciudaes autónomes de Ceuta y Melilla).<br/> Aragón (provincies de Huesca, Teruel y Zaragoza).<br/> Asturies (provincia d'Uviéu).<br/> Baleares (provincia del so nome).<br/> Canaries (provincies de Las Palmas y Santa Cruz de Tenerife).<br/> Castiella la Nueva (provincies de Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Madrid y Toledo).<br/> Castiella la Vieya (provincies d'Ávila, Burgos, Logroño, Palencia, Santander, Segovia, Soria y Valladolid).<br/> Estremadura (provincies de Badajoz y Cáceres).<br/> Galicia (provincies d'A Coruña, Lugo, Ourense y Pontevedra).<br/> '''Llión (provincies de Llión, Salamanca y Zamora)'''.<br/> Murcia (provincies d'Albacete y Murcia).<br/> Navarra y Vascongaes (provincies d'Araba, Gipuzkoa y Bizkaia).<br/> Valencia (provincies d'Alacant, Castelló y València)|}} La dictadura franquista caltuvo ensin alteraciones la división provincial de Javier de Burgos, coles sos [[Diputación provincial|diputaciones provinciales]] y los [[Gobernador civil|gobernadores civiles]] al frente de cauna d'elles, como delegáu permanente del gobiernu y primer autoridá de la provincia según el Reglamentu d'Organización, Funcionamientu y Réxime Xurídicu de les Corporaciones llocales, aprobáu por Decretu de 17 de mayu de 1952, y el posterior de 10 d'ochobre de 1958 pel que se regulaben les sos atribuciones.<ref>[http://www.dipualba.es/archivo/Archivo/Gobierno/Gobernadores.%20Historia.htm Xefes políticos y gobernadores civiles], Diputación Provincial d'Albacete.</ref> Les rexones, como nel decretu de 1833, carecíen de personalidá xurídica y de funciones polítiques o alministratives, polo qu'en dalgunos mapes y llibros de testu podíen alcontrase ascrites por razones históriques a la rexón llionesa les provincies de [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]]. Asina, na popular [[Enciclopedia Álvarez]], obra del pedagogu zamoranu Antonio Álvarez, d'usu común nes escueles ente 1954 y 1965, dicíase qu'España atopábase dividida en 15 rexones que «por ser mui antigües llámense históriques», subdividíes al empar en cincuenta provincies y ente elles la de Llión, formada por cinco provincies: Llión, Zamora, Salamanca, Valladolid y Palencia.<ref>[https://books.google.es/books?id=SXhOwpVeKqEC&printsec=frontcover#v=onepage&q=Palencia&f=false Enciclopedia Álvarez], trecer grau, Edaf, Madrid, 2009 (25ª edición), ISBN 84-414-0244-7, páx. 334.</ref> Peles mesmes feches, l'''Atlas Universal y de España'' de la editorial Edelvives presentaba por embargu la rexón de Llión reducida a les trés provincies de la división territorial de Javier de Burgos.<ref>''Atlas Universal y de España'', Zaragoza, Edelvives, 1959, depósitu llegal: Z-249-1958.</ref> L'aprobación por referendu de la [[Constitución española de 1978]] plantega'l marcu pa la descentralización territorial del Estáu al traviés de comunidaes autónomes. Nel procesu preautonómicu, surdieron bien de grupos [[Lleonesismu|lleonesistes]] que reivindicaron la creación d'una comunidá autónoma que comprendiere Llión, Zamora y Salamanca: en [[Provincia de Zamora|Zamora]] [[Ciudadanos Zamoranos]] (CC.ZZ.), en [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] el [[Grupu Rexonalista Salmantín]] (GRES), y en [[Provincia de Lleón|Llión]] el [[Conceyu Abiertu Lleonés|Conceyu Abiertu Llionés]] (CALL), Xóvenes Nacionalistes Lleoneses (XNLL), l'[[Asamblea Independiente Lleonesa|Asamblea Independiente llionesa]] (AILL), el [[Grupu Autonómicu Lleonés|Grupu Autonómicu Llionés]] (GALL) o l'[[Asamblea Rexonalista Lleonesa|Asamblea Rexonalista llionesa]]. Amás, per esos años y el restu de la década de 1980, empiecen a organizase los primeros partíos políticos propiamente lleonesistes, como'l [[Bloque Autonomista del País Lleonés|Bloque Autonomista del País Llionés]], el [[Partíu Nacionalista Lleonés|Partíu Nacionalista Llionés]] (P.N.L.L), el [[Partíu Rexonalista del País Lleonés|Partíu Rexonalista del País Llionés]] (PREPAL), cola so organización moza [[Xuventúes Lleonesistes]] (XX.LLLL.), el Bloque Agrariu (BA), o la [[Unión Lleonesista]] (UNLE). Apruébase'l [[réxime pre-autonómicu de Castiella y Lleón|réxime pre-autonómicu de Castiella y Llión]] formáu al entamu poles provincies que s'ascribieron a Llión na reforma de 1833 (Salamanca, Zamora y Llión) y les ascrites a [[Castiella La Vieya]] (Santander, Logroño, Palencia, Valladolid, Segovia, Soria, Ávila y Burgos). Posteriormente, Santander y Logroño devincularíense, formando comunidaes autónomes de Cantabria y La Rioxa. N'acuerdu adoptáu'l 31 de xunetu de 1981, la Diputación Provincial de Segovia decide exercitar la iniciativa pa que Segovia pudiere constituyise en comunidá autónoma uniprovincial, pero nos conceyos de la provincia la situación taba igualada ente los partidarios de la autonomía uniprovincial o col restu de Castiella. Finalmente, la provincia de Segovia incorporóse a la nueva comunidá autónoma al traviés de la [[Llei Orgánica 5/1983]] por «motivos d'interés nacional». A esto súmase-y la resolución del Tribunal Constitucional en la Sentencia 89/1984 de 28 de setiembre, onde s'anulaba la revocación de la Diputación de Llión (13 de xineru de 1983) del so acuerdu primixeniu sobre'l muérganu preautonómicu de Castiella y Llión. Coincidiendo con aquella sentencia, produxéronse en Llión diferentes manifestaciones, que según dalgunes fontes<ref>''Diario de León'', 5 de mayu de 1984.</ref> axuntaron a un númberu cercanu a los 90.000 asistentes. El reinu o rexón histórica de Llión apaez referenciada de contino nel preámbulu del [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Castiella y Llión]], una vuelta creada: {{cita|La Comunidá Autónoma de Castiella y Llión surde de la unión moderna de los territorios históricos que componíen y dieron nome a les antigües corones de Llión y Castiella.|}} Magar, tres esta unión, los grupos lleonesistes que reivindiquen la so postura autonómica nun desapaecen, sinón que coexisten colos partíos estatales. Tienen presencia nes trés provincies lleoneses. == Xeografía física == [[Archivu:El área del Llambrión.jpg|270px|thumb|right|El [[Llambrión]], una de les mayores elevaciones del Cordal Cantábricu.]] [[Archivu:SOTOLAISLA.JPG|270px|thumb|right|Meandros del [[Alagón]], na [[Sierra de Francia]] ([[Sistema Central]]).]] [[Archivu:VegadelEsla.jpg|270px|thumb|right|Vista de la [[Meseta]] nel área de la vega del [[Esla]].]] [[Archivu:Otra vista del Lago de Sanabria.JPG|270px|thumb|right|El [[llagu de Senabria]], d'orixe glaciar.]] [[Archivu:Arribes del Duero vistos desde Aldeadávila.JPG|270px|thumb|right|[[Les Arribes]] del [[ríu Dueru]], el más importante de Llión.]] Llión tien una superfície aproximada de 38.491,95 km². Llenda al norte col [[Principáu d'Asturies]], al oeste con [[Galicia]] y [[Portugal]], al sur con [[Estremadura]] y al este con [[Castiella]]. La so situación xeográfica favoreció históricamente les comunicaciones humanes y económiques col sur de la [[Península Ibérica|Península]] al traviés de la [[Vía de la Plata]] y col este de la Meseta. Cerca del 49,4% del territoriu Llionés dedícase a superficie forestal; el 24,7% a cultivu y paciones y el 2,27% a árees urbanes o d'usu artificial del suelu. === Topografía === Existen dos elementos xeográficos con relevancia dientro de Llión: *'''Árees montesines''' - [[Cordelera Cantábrica]]: Una muria vertical resultáu de la oroxenia hercínico-alpina de la que destaca'l conxuntu de los [[Picos d'Europa]] y les cangues de la so rede fluvial (con foces fondes, como [[Los Beyos]] y la [[Garganta del Cares]]) y onde atopamos cumes que perpasen de los 2.500 metros d'altor, como [[La Torre Cerréu]] (2.648 m) o Torre Llambrión (2.642 m). Les formes verticales, los circos glaciares, los complexos cársticos, les gargantes, los neveros, les llombes y les cuenyes son los elementos más significativos. - [[Macizu galaico-lleonés|Macizu galaico-Llionés]]: Na zona occidental alcontramos un abombamientu del macizu paleozoicu que fendió n'unidaes distintes: la [[sierra de Xistréu]], col [[picu Catoute]] (2.117 m), los [[Montes de Lleón|Montes de Llión]], col [[Teleno]] (2.188 m), [[La Cabreira]], col [[Vizcudiello]] (2.121 m) y los montes occidentales como los [[Ancares]], col [[Cuiña]] (1.992 m), y [[O Courel]], col [[Montouto]] (1.541 m). Nel centru de toes elles formóse'l fuexu d'[[El Bierzu]], carauterizáu por un paisaxe de campes y vegues. Los cumes son aplanaos, interrumpíos por alliniamientos de crestes de cuarcites (picos, altos, peñes), y les formes glaciares manifiéstense con exemplos de valles n'U o con llagos como los de [[Llagu de Trueitiellas|Trueitiellas]] y [[Llagu de Lla Baña|Lla Baña]]. Na zona noroccidental los alliniamientos empobínentes d'oeste a este, dexando corredores fluviales que, nel casu de los ríos [[ríu Ḷḷuna|Ḷḷuna]] y [[ríu Oumaña|Oumaña]], abrieron les depresiones que conformen les comarques de [[Babia]] y [[Oumaña]]. Nel sector central, distintos cursos d'agua abieron valles tresversales de disposición norte-sur, llegando a formar en dalgunes ocasiones gargantes como les [[Foces de Veigacerveira]] o les [[Foces de Valdeteya]]. El modeláu glaciar y el modeláu kársticu dexaron el so niciu con formaciones como la [[Cueva de Valporquero]]. - [[Sistema Central|Sistema central]]: Faciendo de frontera sur del país, trátase d'un acortamientu de la [[Placa Ibérica]] pol choque de les plaques [[Placa Euroasiática|Euroasiática]] y [[Placa Africana|Africana]]. El sistema llevantóse na [[oroxenia alpina]], nel [[Cenozoicu]], anque los materiales sobre los que s'asienta (el plataforma granítica meseteña) seyan anteriores. Les sierres más importantes son les de [[Sierra de Francia|Francia]], [[Sierra de Las Quilamas|Las Quilamas]] y [[Sierra de Gata|Gata]]. Los picos mas altos son [[La Ḥastiala]] (1.735 m), la [[Peña Francia]] (1727 m) o la [[Mesa del Francés]] (1.638 m). *'''La Meseta''' Esta gran llanera ocupa la parte central del país, con una altitú media d'ente 700 y 1.000 metros. Ye un relieve cuasi horizontal de [[páramu|páramos]] y ondulaciones seles interrumpíes dacuando por terraces y interfluvios. A estos relieves planos y elevaos conózselos llocalmente como ''chanes'' o páramos de rañes. En delles zones, sobre los materiales sedimentarios la erosión creó valles amplios con interfluvios que malapenes destaquen. Nes llaneres ondulaes, al entrar en contautu colos páramos de les cuenques hidrográfiques, dexen de ser espacios abiertos al tar chiscaes por cerros testigu, tesos o talayes. === Hidrografía === '''Ríos''' {{VT|Ríos de Llión.}} Los ríos más importantes son aquellos ascritos a la [[Cuenca hidrográfica del Dueru|cuenca hidrográfica del Dueru]]. Dende'l so nacimientu nos [[Picos d'Udrión]], en [[Soria]], hasta la so muerte na ciudá portuguesa de [[Porto]], el Dueru percuerre 897 km. Del norte descienden los ríos [[Ríu Valderaduéi|Valderaduéi]] y l'[[Ríu Esla|Esla]], a esti últimu vierten el so caudal afluentes como'l [[Ríu Porma|Porma]], el [[Ríu Bernesga|Bernesga]], el [[Ríu Cea|Cea]] o l'[[Ríu Órbigu|Órbigu]]. Los afluentes más importantes del Dueru pela oriella izquierda son el [[Ríu Tormes|Tormes]], el [[Ríu Güebra|Güebra]], l'[[Ríu Águeda|Águeda]], o'l [[Ríu Yeltes|Yeltes]], toos procedentes del Sistema Central. Menos importancia supón la [[cuenca hidrográfica del Texu]], del que destaca especialmente'l ríu [[Ríu Alagón|Alagón]]. '''Llagos''' {{VT|Llista de llagos y llagunes de Llión.}} La rexón llionesa acueye gran cantidá de llagos y llagunes, anque los más importantes alcuéntrense nel norte de la rexón, como ye'l casu del [[llagu Ausente]], l'[[Llagu Isoba|Isoba]], el [[llagu de Lla Baña]], el [[llagu de Trueitiellas]], el [[Pozu Cheirosu]], la [[llaguna de Villadangos]], la [[llaguna de Cal]] o la de [[Llaguna de Chozas d'Arriba|Chozas d'Arriba]]. L'únicu llagu de relevancia fuera de la [[provincia de Lleón|provincia de Llión]] ye'l de [[Llagu de Senabria|Senabria]], d'orixe glaciar, ún de los más importantes de la [[Península Ibérica]]. '''Embalses''' {{VT|Llista d'embalses de Llión.}} Creaos pol home pa la obtención d'enerxía llétrica, los más importantes son los asitiaos na cuenca del Dueru, los de [[Embalse de Barrios de Ḷḷuna|Barrios de Ḷḷuna]], [[Embalse de Casares|Casares]], [[Embalse de Porma|Porma]] o [[Embalse de Riaño|Riaño]], usaos davezu pa la práutica de deportes náuticos. Nel centru, destaca la que foi una de les primeres centrales hidroeléctriques d'España, la d'[[El Porvenir en San Román de los Infantes]]. Tamién destaquen los de [[Embalse de San Sebastián|San Sebastián]], [[Embalse de Pías|Pías]] y nel sur del país son de relevancia la presa d'[[Embalse d'Aldeadávila|Aldeadávila de la Ribera]], [[Embalse del Águeda|Águeda]], [[Embalse d'Irueña|Irueña]], [[Embalse de Navamuño|Navamuño]], [[Embalse de Santa Teresa|Santa Teresa]], [[Embalse de Saucelle|Saucelle]] o [[Embalse de Yecla de Yeltes|Yecla de Yeltes]]. === Clima === El clima predominante na rexón llionesa ye'l [[Clima mediterraneu continentalizáu|mediterraneu continentalizáu]], anque con traces en delles zones. Trátase d'un clima secu y con temperatures baxes n'[[iviernu]], cálides en [[branu]] y seles nes estaciones intermedies. Son frecuentes les [[xelada|xelaes]] que persisten nes zones montesines. El noroeste y les sierres del Sistema Central tien una clara influyencia [[Clima atlánticu|atlántica]], pero ye evidente la presencia del clima [[Clima alpín|alpín]] nes cotes más elevaes. En xeneral ye mui carauterística la enorme amplitú térmica (dende los -10 a los 35°C). Les precipitaciones repártense de forma irregular a lo llargo del añu y dependiendo de la zona. Asina nel norte y noroeste algámense los 1.500 mm añales mentes que nel centru y sur lléguense a los 500 mm. Diches precipitaciones concéntrense sobre manera pela [[seronda]] y la primavera con un mínimu en branu, acentuáu especialmente na llanera, y en forma d'[[ñeve]] pel iviernu. ==Política y gobiernu== ===Organización territorial=== {{referencies}} La Rexón de Llión, intégrase na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Llión]] a partir de les provincies de [[Provincia de Lleón|Llión]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia de Zamora|Zamora]]. La so unidá territorial básica -dempués del [[conceyu]]- ye la comarca. Llión compónse de más de 65 comarques tradicionales de les que solo una, [[El Bierzu]], tien reconocimientu oficial. El [[Conseyu Comarcal d'El Bierzu]] creóse en [[1991]] y abarca dellos conceyos históricamente ascritos a otres comarques. [[Imaxe:Mapa de Lleón.png|thumb|right|400px|Comarques de Llión.]] {| align=rigth border=0 | valign=top | | valign=top | {| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" align="left" |- ! style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | Comarques de Llión |- | style="background-color: #FFFFFF; border-color: #aaaaaa #aaaaaa #CCCCCC #CCCCCC; border-style: solid; border-width: medium;" | {| class="sortable wikitable" border="0" cellspacing="0" width="100%" cellpadding="0" | style="background-color:#FFFFFF; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Comarca''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Capital''' | style="background-color:#FFFFFF; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | '''Xentiliciu''' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alfoz de Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Toro]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cermeñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aliste]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alcañices]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alistanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alto Alagón]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Sierte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Alagonés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ancares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Candín]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ancarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Babia]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabriḷḷanes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Babianu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreira]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Encinéu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cabreirés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cea]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Almanza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cea'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo Charro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salamanca]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salamanquinu/a, Charro/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Agadones]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Serradilla]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Agadones'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Argañán]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentes de Oñoro]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Argañán'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Robledo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuenteguinaldo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Robledo'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Campo de Yeltes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Fuente de San Esteban]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''del Campo de Yeltes'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cepeda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Magaz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Cepedanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo (comarca)|Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ciudad Rodrigo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Mirobrigense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cistierna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Cistierna'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Coyanza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Coyantín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Curueño]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepiélago]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Curueño'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Bierzu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ponferrada]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Bercianu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Páramo]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa María del Páramu|Santa María]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Paramés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Rebollal (comarca)|El Rebollal]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Robleda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Rebollanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Furniella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peranzáis]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Furniellu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Gordón|La Pola]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" |''Gordonés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Calería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Linares de Riofrío|Linares]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Caleru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Carbayeda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mombuéi]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Carbayés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Guareña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Fuentesaúco]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Guareña'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Güebra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tamames]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Güebreñu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ramaxería]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Guadramiro|Guadramiru]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ramayeru/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Ribeira|La Ribera]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carrizo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riberanu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Les Arribes|La Rivera (Les Arribes)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Aldeadávila]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Reviranu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sierra de Francia|La Sierra]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Miranda del Castañar]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Serrano/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vega]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Veguellina]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Veigueñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[El Abadengo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Lumbrales|Llimiares]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''d'El Abadengo'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Armuña]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Vellés]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Armuñés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Entresierras|Les Bardes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Santos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Bardas'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Matas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santas Martas]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Las Matas'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Villas (Salamanca)|Las Villas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Villoria]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Villense'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Ledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ledesma|Lledesma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ledesmín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷaciana]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Viḷḷablinu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷacianiegu/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ḷḷuna]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sena]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Ḷḷuniegu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[L'Órbigu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavides]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de L'Órbigu'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Argüeyos]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cármenes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Argoyán/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Los Oteros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Cabreros]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Oterín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Montemayor del Río]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Montemayorín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Omañas]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Las Murias]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Omañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Porma]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Boñar]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Porma'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Riaño]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Riañés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Ribas del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Palacios del Sil]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Ribas del Sil'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Rueda]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdepolo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Rueda'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Salvatierra de Tormes]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Salvaterreñu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Sayagu]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bermillo]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Sayagués/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Senabria]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Viella]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | Senabrés, a |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Somoza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Estorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Somozanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Salamanca)]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Alba de Tormes]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Alba (Zamora)]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Carbayales]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Albarín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Benavente]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Benaventanu/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Campos]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Mayorga]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Campesín/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Peñaranda]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Peñaranda de Bracamonte]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Peñarandín/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tábara]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Tabarés/a'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Pan]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Zamora]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Pan'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Corrales del Vino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Tierra del Vino'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierras de Lleón|Tierras de Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Llión]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Llionés/a'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Valdería]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Castrocalbón]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de La Valdería'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valdejamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Santa Elena de Jamuz]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valdexamuz'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valduerna]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[La Bañeza]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Valduerna'' |- | style="background-color:#CCCCCC; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Valle de Boeza]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Bembibre]] | style="background-color:#CCCCCC; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''de Boeza'' |- | style="background-color:#E4E4E4; text-align: left; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Tierra de Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | [[Vitigudino]] | style="background-color:#E4E4E4; text-align: right; padding: 0px 5px 0px 5px;" | ''Vitigudinense'' |} |} |} === Instituciones === [[Archivu:(Alfonso Fernández Mañueco) Encuentro con el presidente de Castilla y León en FITUR (49434213072) (cropped).jpg|thumb|260px|[[Alfonso Fenández Mañueco]], presidente de Castiella y Llión.]] Pente medies de les lleis autonómiques 13/1987 y 14/1987, aprobaes al tiempu, decidióse establecer respeutivamente que la [[Xunta de Castiella y Lleón|Xunta de Castiella y Llión]] -el gobiernu de la Comunidá-, el so [[Presidente de Castiella y Llión|Presidente]], y les [[Cortes de Castiella y Llión|Cortes]] -el muérganu llexislativu- tuvieren la so sede na ciudá de [[Valladolid]]. '''Instituciones autonómiques allugaes en Castiella la Vieya:''' *[[Xunta de Castiella y Llión]], ye l'executivu autonómicu, formáu pol [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente de la Xunta]], los vicepresidentes y los conseyeros. *[[Cortes de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. *[[Tribunal Superior de Xusticia de Castiella y Llión]], con sede en Burgos. *[[Conseyu de Cuentes de Castiella y Llión]], con sede en [[Palencia]]. *[[Conseyu Económicu y Social de Castiella y Llión]], con sede en Valladolid. '''Instituciones autonómiques allugaes na Rexón de Llión:''' *[[Conseyu Consultivu de Castiella y Lleón|Conseyu Consultivu de Castiella y Llión]], con sede en [[Zamora]]. *[[Procurador del Común]], con sede en [[Llión]]. === Cortes de Castiella y Llión === [[Archivu:Hemiciclo de las Cortes de Castilla y León.jpg|thumb|right|260px|Hemiciclu de les [[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]].]] Na primer llexislatura'l [[PSOE]] foi'l partíu con más representación nes Cortes, siendo'l primer presidente de la comunidá'l socialista [[Demetrio Madrid]]. De magar la década de los 90 la política autonómica viose enmarcada nuna serie de mayoríes absolutes del [[PP]], que güei sigue gobernando cómodamente. Otros partíos de calter estatal con presencia na comunidá, seya yá a nivel llocal o autonómicu, son [[Izquierda Xunida|IX]] (previamente como [[PCE]]) y [[UPyD]], con una presencia importante nes provincies d'[[provincia d'Ávila|Ávila]] y [[provincia de Burgos|Burgos]]. Previamente'l [[Centru Democráticu y Social|CDS]] d'[[Adolfo Suárez]] llogró tamién tar na vida política autonómica ocupando'l centru reformista del fexe políticu. El lleonesismu al traviés de la [[UPL]], el castellanismu al traviés de [[Partíu de Castiella y Llión]], previamente [[Tierra Comunera]] o partíos llocalistes como [[Solución Independiente]], [[Agrupación d'Eleutores Independientes Zamoranos]] o [[Iniciativa pol Desarollu de Soria]] tvieron tamién la so presencia, anque a menor nivel. Anguaño la comunidá ta gobernada por [[Alfonso Fernández Mañueco]], del [[Partíu Popular]]. El [[PSOE|Partíu Socialista de Castiella y Llión-PSOE]] alcuéntrase na oposición. El líder de la oposición ye [[Luis Tudanca]]. [[Archivu:CastileLeónCortesDiagram2022.svg|thumb|right|260px|Composición de les [[Cortes de Castiella y Llión]] na llexislatura 2022-2026:<br /><br /> {{lleenda|#0080FF|[[Partíu Popular]] (31 procuradores).}}{{lleenda|#FF0000|[[Partíu Socialista Obreru Español|Partíu Socialista]] (28 procuradores).}}{{lleenda|#63be21|[[Vox (partíu políticu)|VOX]] (13 procurador).}}{{lleenda|#b11084|[[Unión del Pueblo Leonés]] (3 procurador).}}{{lleenda|#8a2908|[[Soria¡YA!]] (3 procurador).}}{{lleenda|#7c4778|[[Xuníos Podemos]] [[Podemos|P]]-[[Izquierda Xunida|IX]]-[[Alianza Verde|AV]] (1 procurador)}}{{lleenda|#eb6109|[[Ciudadanos]] (1 procurador).}}{{lleenda|#f7d70e|[[Por Ávila (XAV)]] (1 procurador).}}]] Sacante na primer llexislatura, que cuntó con presidente socialista, la [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|presidencia]] tuvo ocupada siempre por miembros del [[Partíu Popular]] o del so antecesor, [[Alianza Popular]]: <center> {| {{tablaguapa}} |- ! Nᵘ ! Nome ! Aniciu ! Fin ! Partíu políticu |- | align="center" | 0<ref>Conseyu Xeneral de Castiella y Llión (Ente pre-autonómicu)</ref> | align="left" | [[Juan Manuel Reol]] | align="center" | [[1978]] | align="center" | [[1980]] | align="center" | [[UCD]] |- | align="center" | 0<ref>Conseyu Xeneral de Castiella y Llión (Ente pre-autonómicu)</ref> | align="left" | [[José Manuel García Verdugo]] | align="center" | [[1980]] | align="center" | [[1983]] | align="center" | [[UCD]] |- | align="center" | 1. | align="left" | [[Demetrio Madrid López]] | align="center" | [[1983]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 2. | align="left" | [[José Constantino Nalda García]] | align="center" | [[1986]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[PSOE]] |- | align="center" | 3. | align="left" | [[José María Aznar López]] | align="center" | [[1987]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[Alianza Popular|AP]]-[[PP]] |- | align="center" | 4. | align="left" | [[Jesús Posada Moreno]] | align="center" | [[1989]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[PP]] |- | aling="center" |5. | align="left" | [[Juan José Lucas Jiménez]] | align="center" | [[1991]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | [[PP]] |- | align="center" | 6. | align="left" | [[Juan Vicente Herrera Campo]] | align="center" | [[2001]] | align="center" | [[2019]] | align="center" | [[PP]] |- | align="center" | 7. | align="left" | [[Alfonso Fernández Mañueco]] | align="center" | [[2019]] | align="center" | Nel cargu | align="center" | [[PP]] |- |}</center> {| {{tablaguapa}} |- | colspan="12" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Representación de los partíos nes Cortes de Castiella y Llión'''</p> |- bgcolor="#D8D8D8" | '''Partíu''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1983|1983]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1987|1987]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1991|1991]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1995|1995]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 1999|1999]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2003|2003]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2007|2007]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2011|2011]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2015|2015]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2019|2019]]''' | align="right" | '''[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022|2022]]''' |- | [[Partíu Popular]] (PP) | align="right" | 39<ref>[[Alianza Popular|AP]]-[[Partido Demócrata Popular|PDP]]-[[Partido Liberal (España, 1976)|PL]].</ref> | align="right" | 32<ref>Federación de Partíos de [[Alianza Popular]] (AP)</ref> | align="right" | 43 | align="right" | 50 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 48 | align="right" | 53 | align="right" | 42 | align="right" | 29 | align="right" | 31 |- | [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE) | align="right" | 42 | align="right" | 32 | align="right" | 35 | align="right" | 27 | align="right" | 30 | align="right" | 32 | align="right" | 33 | align="right" | 29 | align="right" | 25 | align="right" | 35 | align="right" | 28 |- |[[Unión del Pueblo Leonés]] (UPL) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 2 | align="right" | 3 | align="right" | 2 | align="right" | 2<ref>A mediados de 2008, UPL suspendió a sus dos diputados, los cuales, sin embargo, no abandonaron el escaño.</ref> | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | 3 |- |[[Izquierda Xunida (España)|Izquierda Xunida]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 5 | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | |- | [[Podemos]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 10 | align="right" | 2 | align="right" | 1 |- |[[Soria¡YA!]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 3 |- |[[Por Ávila (XAV)]] (IX) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 1 |- | [[Vox (partíu políticu)|VOX]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | 13 |- | [[Ciudadanos]] | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 5 | align="right" | 12 | align="right" | 1 |- |[[Tierra Comunera-Partíu Nacionalista Castellanu]] (TC-PNC) | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Centru Democráticu y Social]] (CDS) | align="right" | 2 | align="right" | 18 | align="right" | 5 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Lliberal]] (PDL) | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Partíu Demócrata Popular]] (PDP) | align="right" | <ref>[[Alianza Popular|AP]]-[[Partido Demócrata Popular|PDP]]-[[Partido Liberal (España, 1976)|PL]].</ref> | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- | [[Solución Independiente]] (SI) | align="right" | | align="right" | 1 | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | | align="right" | |- |} == Economía == === Indicadores económicos === [[Ficheru:Llion economia.png|thumb|300px|Actividá económica na Rexón de Llión<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España]</ref>]] {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Empreses según sector económicu (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu d'empreses !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''50.180||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.602||align=center|41,05% |- |Industria||align=center|'''3.269||align=center|6,51% |- |Construcción||align=center|'''4.207||align=center|8,39% |- |Servicios||align=center|'''22.102||align=center|44,04% |} {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=31% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Trabayadores nos distintos sectores (2009)<ref>'''Fonte''': Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006. [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Númberu de trabayadores !width=9% |Porcentaxe |- |'''TOTAL||align=center|'''325.380||align=center|100% |- |Agricultura||align=center|'''20.603||align=center|6,33% |- |Industria||align=center|'''39.814||align=center|12,24% |- |Construcción||align=center|'''28.777||align=center|8,84% |- |Servicios||align=center|'''236.186||align=center|72,79% |} == Ver tamién == *[[Lleonesismu]] *[[Reinu de Lleón|Reinu de Llión]] *[[Castiella y Llión]] == Referencies == {{llistaref}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Historia de Lleón]] ka8cwfh0asu73kdydexf6qpm4pslmo8 Feminismu 0 17781 3714463 3673187 2022-08-28T14:13:34Z Kwamikagami 1195 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Ficha xenérica}} El '''feminismu''' ye un conxuntu de teoríes [[socioloxía|sociales]] y [[política|polítiques]] n'abierta crítica de rellaciones sociales hestóriques, pasaes y presentes, motivaes principalmente pola esperiencia femenina. En xeneral, los feminismos faen una crítica a la desigualdá social ente muyeres y homes, y proclamen la promoción de los derechos de les muyeres. Les teoríes feministes, custionen la rellación ente sexu, sexualidá y el poder social, políticu y económicu. Pesie a que munches persones llíderes feministes foren muyeres, non toles muyeres son feministes y non toles persones feministes son muyeres. Dalgunes feministes consideren que los homes nun tendríen d'algamar posiciones dientru del movimientu, pero la mayoría aceuten el sofitu de los varones. El feminismu como movimientu social foi vistu como un movimientu de les sociedaes occidentales nel [[sieglu XX]]. Nun s'alcuentra asociáu a nengún grupu, práutica o eventu históricu en particular. Créase a partir de la conciencia acerque de les desigualdaes causaes polos sexos y de la gueta de la xusticia social. Esisten delles menes de feminismu, como teoría, como práutica, como conciencia, como movimientu social internacional, nacional, y llocal. En xeneral, los grandes llogros de los feminismos foren visibilizar a les muyeres como seres humanos. <center><gallery> Image:Annie Kenney and Christabel Pankhurst.jpg Image: Louise Weiss.jpg Image: Antisuffragists.jpg Image:Photograph of American Women Replacing Men Fighting in Europe - NARA - 535769.tif Image: 8marchrallydhaka (55).JPG Image:Feminism symbol.svg </gallery></center> == Bibliografía == * Gloria Solé Romeo, ''Historia del feminismu (sieglos XIX y XX),'' 1995, ISBN 978-84-313-1358-6 {{es}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons|Feminism}} * [http://webs.uvigo.es/pmayobre/index.html Portal consagráu al Feminismu] {{es}} * [http://www.jovenesverdes.org/chicaverde Guía Chicas Verdes]. {{es}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Feminismu| ]] [[Categoría:Muyer]] 0f01ieca1f5ow05yh3w5kkjrj0kc8ck Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu 0 21797 3714478 3655667 2022-08-28T19:49:58Z Born2bgratis 12662 wikitext text/x-wiki {{organización}} {{Desactualizáu}} L''''Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu''' (AXA) ye una asociación fundada'l [[25 de mayu]] de 2006 constituyida formalmente n'[[Uviéu]], cola firma del acta fundacional y la solicitú d'asentamientu nel Rexistu d'Asociaciones del [[Principáu d'Asturies]]. Perfízose al envís de trabayar de forma desinteresao pol desaniciu de les torgues que tien l'emplegu de la [[asturianu|llingua asturiana]] n'actividá profesional de los xuristes y esi trabayu plantegóse, yá d'aniciu, dende estos tres presupuestos: *'''1ª.''' La dignidá institucional d'Asturies -la dignidá, al cabu, de tolos asturianos-, desixe que la so llingua reciba'l mesmu tratu que les llingües propies d'otres Comunidaes Autónomes españoles. *'''2ª.''' Tolos poderes públicos, pente ellos los asturianos, tan obligaos a cumplir llealmente colos mandaos recoyíos nos artículos 3.2, 9.2 y 14 de la Constitución Española y nel artículu 2 de la Declaración Universal de los Drechos Humanos, a la lluz de los trataos, convenios, pautos, convenciones, resoluciones, informes, declaraciones y sentencies que los interpreten. *'''3ª.''' Tolos poderes públicos asitiaos n'Asturies tan obligaos a cumplir llealmente colos mandaos recoyíos nel artículu 4 del Estatutu d'Autonomía y na Llei 1/1998, de 23 de marzu, d'Usu y Promoción del bable/asturianu. *'''4ª.''' Los firmantes del "Plan pa la Normalización Social del Asturianu 2005-2007", tán obligaos a cumplir llealmente los sos compromisos. ==Organización interna== El muérganu de gobiernu ye'l que vien darréu: ===Xunta direutiva=== *'''Presidente:''' Xosé María Estrada Janáriz. Lletráu del Serviciu Xurídicu del Principáu d'Asturies *'''Vicepresidente:''' Xosé Manuel Pérez Fernández, Profesor Titular de Derechu Alministrativu de la Universidá d'Uviéu. *'''Secretariu:''' Xurde Blanco Puente, Lletráu del Serviciu Xurídicu del Principáu d'Asturies. *'''Secretaría:''' Yolanda González Huergo, llicenciada en [[Derechu]] y trabaya na Alministración Pública Municipal y Xesús Xabiel Álvarez Villa llicenciáu en [[Derechu]] y trabayador de l'Alministración Pública Autonómica. *'''Ayalgueru:''' Xilberto Maire Fernández. Abogáu - Ilustre Colexu d'Abogaos d'Uviéu. *'''Vocal:''' Xosé Lluis del Río Fernández. Abogáu - Ilustre Colexu d'Abogaos d'Uviéu. ===Grupos de trabayu=== *'''Alministraciones Públiques, Universidá y Enseñanza''' **'''Coordinador:''' Xosé Manuel Pérez Fernández. **'''Miembros:''' Xurde Blanco Puente, Yolanda González Huergo y Xosé María Estrada Janáriz. *'''Procedimientos''' **'''Coordinador: ''' Xurde Blanco Puente. **'''Miembros:''' Xosé María Estrada Janáriz, Xilberto Maire Fernández y Xosé Lluis del Río Fernández. *'''Mediación''' **'''Coordinador: ''' Xosé María Estrada Janáriz. **'''Miembros:''' Xurde Blanco Puente, Xesús Xabiel Álvarez Villa, Yolanda González Huergo y Inaciu Iglesias Fernández. *'''Conceyu d'Estudios Xurídicos L'Escaliu''' *'''Coordinadora:''' Amable Concha González. *'''Miembros:''' Xosé Lluis del Río Fernández, Xurde Blanco Puente yXaviel Vilareyo y Villamil. *'''Informática, edición electrónica y documentación''' *'''Responsables: ''' Xosé Lluis del Río Fernández y Yolanda González Huergo. *'''Prensa''' *'''Portavoces:''' Xurde Blanco Puente y Yolanda González Huergo. Anguaño, integren AXA más de mediu d'un cientu de xuristes, ente los que s'alcuentren representaes de cuasi toles estayes profesionales: [[Universidá]], Alministración Autonómica y Municipal, [[Notariáu]] y [[Abogacía]]. ==Estayes de trabayu== ===Observatoriu de derechos llingüísticos (ODLL)=== {{AP|Observatoriu de derechos llingüísticos}} L''''Observatoriu de Derechos Llingüísticos''' (ODLL), ye un proyeutu promovíu pol AXA qu'intenta mirar polos derechos llingüísticos de los ciudadanos y ciudadanes falantes d'asturianu y de gallegu-asturianu, empobinando la so actividá a garantizar esos derechos, tanto nel ámbitu públicu como nel priváu, de manera desinteresao y con neutralidá ya independencia de cualisquier otra institución pública o privada. Afálense estudios y faense informes sobre la situación de respetu o conculcación de los derechos llingüísticos n'Asturies, presentándolos énte la sociedá asturiana y énte les instituciones asturianes ya internacionales, cola fin de dar a conocer la situación de discriminación llingüística que carecen los asturianos, entamando modos de presión pa que los derechos fundamentales de los falantes seyan respetaos. Como ye'l casu de ''L'agonía d'una llingua europea'' [http://www.xuristes.as/index.htm] documentu-denuncia unviáu al Comité Européu pa les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d'Europa, n'[[asturianu]], [[inglés]] y [[castellán]]. Perfaese tamién un llabor pedagóxicu no que cinca a la conocencia y espardimientu de los derechos llingüísticos que-yos correspuenden a los falantes, entendiéndolos como'l derechu fonderu que tienen los ciudadanos asturianos a mandase de la so propia llingua y a desendolcala con normalidá na so vida cotidiana. Trabaya amás de manera proactiva pa que les empreses, asociaciones, organizaciones ya instituciones cimeres de la sociedá asturiana, se manden de la llingua propia, favoreciendo d'estamiente la so normalización social, como na ''Reclamación énte la empresa Tele Atlas Map Insight'' [http://www.xuristes.as/index.htm] (empresa encargada de fornir los mapes a Google Maps). ===L'escaliu=== '''El Conceyu d'Estudios Xurídicos L'Escaliu''' toma'l so nome d'una vieya institución xurídica asturiana documentada yá dende'l [[sieglu IX]], que consistía nel desbrave y cultivu de la tierra ermo. L'Escaliu constitúise como ún de los Grupos de Trabayu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu y dende él quier averase a la realidá asturiana dende una perspeutiva xurídica, cola vista puesta nel futuru. L'Escaliu quier ser un llugar d'estudiu y alcuentru nel que mecer reflesiones, propuestes ya iniciatives de calter xurídicu; un llugar afayadizu pa la torba d'idees y la concreición d'actuaciones a pequeña escala que, d'acordies coles posibilidaes del AXA, seyan quien a camudales en realidaes concretes. Ente los fines de L'Escaliu conséñense: L'estudiu, divulgación ya investigación de los recursos xurídicos d'Asturies, comprendiendo dos estayes: *Les Instituciones de Derechu Públicu asturianes y l'afondamientu y afitamientu de l'autonomía política d'Asturies, encontándose pa ello na propia entidá y especificidá xurídico-política del país; mirando d'averase asina a la conocencia la [[historia]] d'estes Instituciones, la so pervivencia y proyeición; procurando'l so desendolcu y evolución, encadarmando esi estudiu nel sistema d'integración político-alministrativa a nivel estatal, européu ya internacional, teniendo especial procuru d'atender pa la tradicional vocación atlántica asturiana. *Les Instituciones de [[Derechu Civil]] asturianes y la puesta al día d'elles. *La contribución al fomentu y promoción del desendolcu económicu, social y cultural d'Asturies al traviés del estudiu y la propuesta d'implementación de les posibilidaes de les sos instituciones xurídiques. *L'aportación de propuestes, opiniones ya iniciatives de calter xurídicu que sirvan al desendolcu económicu, social o cultural d'Asturies. *La promoción del diálogu y l'intercambiu d'opiniones al traviés de conceyos y debates de calter xurídicu. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://www.xuristes.as/ Xuristes.as] Sitiu web d'AXA con abonda información xurídica y testos d'albidru {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Asociaciones d'Asturies]] [[Categoría:Idioma asturianu]] p90cs1uzusx5t12qzdgxh7fo0dgqxsy Deià 0 21943 3714492 2845247 2022-08-29T01:06:11Z 79.109.178.104 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Deià''' ye un conceyu nes [[Islles Baleares]], en [[Mallorca]]. Tien una población de {{persones}} y una superficie de 15 km². L'actual alcalde [[Lluís Enric Apesteguia Ripoll]] baxa del pueblu asturianu de [[Payares]]. ==[[Idioma|Idiomes]]== La variante del '''[[catalán]]''' que se fala ye'l '''mallorquín'''. Los idiomes foriatos más falaos son el [[castellanu]], l'[[inglés]] y l'[[alemán]]. [[Imaxe:Deia 1.jpg|thumb|right|250px|Ilesia de San Xuan Bautista]] == Referencies == {{llistaref}} ==Enllaces esternos== *[http://www.deia-mallorca-com Páxina del Ayuntamientu de Deià] (en catalán, castellanu y inglés) *[http://www.caib.es/ibae/fitxesmunicipals/fitxes/fitxa_deia_cat.html Informacion del Institutu des Islles Baleares] (en catalán) {{Commons|Deià|Deià}} {{entamu}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de les Islles Baleares]] rnsaigayz3d65qp4e5fm1ntj13cpdic Trifolium arvense 0 68158 3714477 3712964 2022-08-28T18:38:31Z Iifar 30416 better pic wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Trifolium arvense}} {{Ficha de taxón | name = ''Trifolium arvense'' | image = Trifolium arvense - kassiristik Keilas.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Fabales]] | familia = [[Fabaceae]] | subfamilia = [[Faboideae]] | tribus = [[Trifolieae]] | genus = [[Trifolium]] | species = '''T. arvense''' | binomial = Trifolium arvense | binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]] }} '''''Trifolium arvense''''', llamáu comúnmente '''pie de llebre''', ye una [[yerba]] [[añal]] o [[Planta biañal|bienal]], qu'algama los 40 [[centímetru|cm]] d'altu, nativa de les zones fríu y templar d'[[Europa]] y l'oeste [[asia|asiáticu]]. Prefier los suelos [[sable|arenosos]], [[ácidu|ácidos]] o [[alcalí|alcalinos]]; alcuéntrase davezu n'escampleros, en zones non irrigaes o d'escasu mugor. [[Ficheru:80 Trifolium arvense L.jpg|thumb|Ilustración]] [[Ficheru:Trifolium arvense inflorescence - Kulna.jpg|thumb|Detalle]] == Descripción == Son plantes añales, tomentosas. Tarmos de 5-35 cm d'altor, ascendentes o erectos, ramificaos. Fueyes cimeres subsentadas; les inferiores con pecíolos d'hasta 25 mm; [[foliolu|foliolos]] de 7-18 x 2-4 (-5) mm, linear-oblongos o estrechamente elípticos, llixeramente denticulaos, mucronados; estípules ováu-llanceolaes, acuminaes. [[Inflorescencia|Inflorescencies]] de 9-25 x 7-18 mm, ovoidees o cilíndriques, axilares y terminales, multifloras, sobre pedúnculos d'hasta 35 mm. Flores sentaes. Mota con 1O nervios, tomentoso, con tubu ovoideo na fructificación; dientes subiguales, 2-3 vegaes más llargos que'l tubu, setáceos. Corola de (2,5) 3-4 (-4,5) mm, muncho más corta que la mota, blanca o rosada. Floria de marzu a xunetu.<ref>[http://www.floravascular.com/index.php?spp=Trifolium%20arvense ''{{PAGENAME}}'' en Flora Vascular]</ref> == Taxonomía == ''Trifolium arvense'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 769. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13033708 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=5 de xineru de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Xardín Botánicu de Missouri]]}}</ref> ;[[Citoloxía]]: Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Trifolium arvense'' (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos: 2n=14<ref>Estudios cariohistológicos nel xéneru Trifolium. Angulo Carpio, M. D., M. C. de Figueres & A. M. Sánchez de Rivera (1981) Bol. Soc. Brot. ser. 2 53(2): 877-885</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Trifolium''''': nome xenéricu deriváu del [[llatín]] que significa "con tres fueyes".<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageT.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''arvense''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de campos cultivaos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.32.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Variedaes: * ''[[Trifolium arvense subsp. arvense|Trifolium arvense ''subsp.'' arvense]]'' L. * ''[[Trifolium arvense var. gracile|Trifolium arvense ''var.'' gracile]]'' (Thuill.) DC. ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Trifolium agrestinum'' Boreau * ''Trifolium arenivagum'' Boreau * ''Trifolium arvense subsp. gracile'' (Thuill.) Nyman * ''Trifolium arvense var. gracile'' (Thuill.) DC. * ''Trifolium brachyodon'' (Celak.) A.Kern. * ''Trifolium brittingeri'' Opiz * ''Trifolium capitulatum'' Pau * ''Trifolium eriocephalum'' Ledeb. * ''Trifolium gracile'' Thuill. * ''Trifolium longisetum'' Boiss. & Balansa<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/ild-8046 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == [[Nome común]] == * Garbancillo, la trinidá, lagopo, lagopode, pata de llebre, pie de llebre, pie de llebre menor, trebulo, trébole, trébole arvense, trébole de pies de llebre, trébul.<ref name = RJB>{{cita web |url=http://www.anthos.es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=5 de xineru de 2013 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. # Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. == Enllaces esternos == {{commonscat|Trifolium arvense}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Trifolium|arvense]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Flora d'Asia]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] thbkomehel6zfm1h57tldilc7lzqkfl Llibru de Kells 0 79833 3714501 3714077 2022-08-29T09:14:00Z XabatuBot 43102 iguo testu: la águila => l'águila wikitext text/x-wiki {{Llibru}} El '''''Llibru de Kells''''' (''Book of Kells'' n'inglés; ''Leabhar Cheanannais'' n'irlandés), tamién conocíu como Gran Evangeliario de [[Columba de Iona|San Columba]], ye un manuscritu ilustráu con motivos ornamentales, realizáu por monxos [[Celta|celtes]] hacia l'añu [[800]] en Kells, un pueblu d'Irlanda. El llibru consideráu la pieza principal del cristianismu celta y del arte envierno-saxón– ye, a pesar de tar inconcluso, unu de los más suntuosos manuscritos allumaos que sobrevivieron a la [[Edá Media]]. Por cuenta de la so gran guapura y a la escelente téunica del so acabáu, munchos especialistes considerase unu de los más importantes muertes del arte relixoso medieval. Escritu en [[Idioma llatín|llatín]], el Llibru de Kells contién los cuatro Evanxelios del [[Nuevu Testamentu]], amás de notes preliminares y esplicatives, y numberoses ilustraciones y miniatures coloriaes. Na actualidá'l manuscritu ta espuestu permanentemente na biblioteca del Trinity College de [[Dublín]] ([[República d'Irlanda|Irlanda]]), so la referencia MS 58. == Historia == === Oríxenes === [[Ficheru:KellsFol029rIncipitMatthew.gif|miniaturadeimagen|285x285px|El ''foliu 29'' contién el incipit del [[Evanxeliu de Matéu]], llamáu ''Liber generationis.'' Compárese esta imaxe cola páxina correspondiente de los ''Evanxelios de Lindisfarne'' (ver equí)sobremanera la forma del monograma ''Lib''.]] El Llibru de Kells ye'l más pernomáu representante d'un grupu de manuscritos realizaos ente finales del [[sieglu VI]] y principios del [[Sieglu IX|IX]], en [[Cenobiu|monesterios]] d'Irlanda, [[Escocia]] y el norte d'Inglaterra. Cuntase ente ellos el ''Cathach de San Columba'', la ''Ambrosiana Orosius'' o'l Llibru de Durrow, pertenecientes toos al [[Sieglu VII|sieglu]] VII. A principios del [[sieglu VIII]] realicen los Evanxelios de Durham, los Evanxelios de Echternach, los Evanxelios de Lindisfarne y los Evanxelios de Lichfield. Toos estos manuscritos presenten semeyances dende'l puntu de vista del estilu artísticu, de la escritura y de les tradiciones escrites, lo cual dexó reagrupalos na mesma familia. L'estilu dafechu consiguíu de les coloraciones asitia'l Llibru de Kells ente les obres más tardíes d'esta serie, escontra finales del sieglu VIII o principios del IX, esto ye na mesma dómina que'l Llibru de Armagh. La obra respeta la mayoría de les normes iconográficas y estilístiques presentes nestos escritos más antiguos: por casu, la forma de les lletres decoraes qu'empecipien cada unu de los cuatro Evanxelios ye ablucantemente regular ente tolos manuscritos de les [[Islles britániques|Islles Britániques]] compuestos nesta dómina. Pa convencese d'ello, basta con esaminar les páxines introductories al Evanxeliu de Matéu nos Evanxelios de Lindisfarne (equí) y comparales coles del Llibru de Kells. El Llibru de Kells debe'l so nome a l'abadía de Kells, asitiada en Kells nel [[Meath|condáu de Meath]], n'Irlanda. L'abadía, onde se caltuvo'l manuscritu por un llargu periodu de la Edá Media, foi fundada a principios del sieglu IX, na dómina de les [[Viquingu|invasiones viquingues.]] Los monxos procedíen del monesteriu d'[[Iona]], una isla de les Hébrides asitiada frente a la mariña oeste d'Escocia. Iona allugaba una de les comunidaes monástiques más importantes de la rexón desque [[Columba de Iona|san Columba]], el gran evanxelizador d'Escocia, designaríase el so principal centru de irradiación nel sieglu VI. Cuando la isla de Iona tornóse demasiáu peligrosa por cuenta de la multiplicación de les incursiones viquingues, la mayoría de los monxos partieron escontra Kells, que se convirtió asina nel nuevu centru de les comunidaes fundaes por Columba. La determinación exacta del llugar y de la fecha de realización del manuscritu emprestóse a ensame d'alderiques. Según la tradición, el llibru sería redactáu na dómina de san Columba, quiciabes inclusive por él mesmu. Sicasí, estudios paleográficos demostraron la falsedá d'esta hipótesis, cuidao que l'estilu [[Caligrafía|caligráficu]] usáu nel Llibru de Kells #desenvolver con posterioridá a la muerte de Columba. [[Ficheru:Iona_Abbey.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|L'Abadía de Iona.]] Cuntar con siquier cinco teoríes distintos avera del orixe xeográficu del manuscritu. De primeres, el llibru podría ser escritu en Iona y treslladáu urxentemente a Kells, lo qu'esplicaría que nunca fuera termináu. Otra manera, la so redaición podría empecipiase en Iona antes de ser siguida en Kells, onde sería atayada por dalguna razón desconocida. Otros investigadores aventuren que'l manuscritu bien podría ser totalmente escritu nel scriptorium de Kells. Una cuarta hipótesis asitia la creación orixinal de la obra nel norte d'Inglaterra, posiblemente en Lindisfarne, antes del so treslláu a Iona y depués a Kells. El Llibru de Kells, finalmente, podría ser la realización d'un monesteriu indetermináu n'Escocia. Anque esta cuestión probablemente nun llegue a resolvese nunca de manera satisfactoria, la segunda teoría basada nel doble orixe de Kells y Iona ye xeneralmente la más aceptada. Per otra parte, más allá de determinar la hipótesis correuta, ta firmemente establecíu que'l Llibru de Kells foi realizáu por monxos pertenecientes a una de les comunidaes de san Columba, que caltenía estreches rellaciones, si non más, cola Abadía de Iona. === Dómina medieval === Fora'l que quier el llugar en que foi redactáu, los historiadores tán totalmente seguros de la presencia del Llibru de Kells na abadía del mesmu nome a lo menos a partir del [[sieglu XII]], o inclusive a principios del XI. Un pasaxe de los ''Añales de Ulster'', sobre l'añu [[1006]], informa n'efeutu que «el gran ''Evanxeliu de Columcille'' [i.y Columba], principal reliquia del mundu occidental, foi sustraíu subrepticiamente en plena nueche d'una sacristía de la gran ilesia de piedra de Cenannas [i.y Kells] por cuenta del so preciosu estoxu». El manuscritu foi atopáu meses más tarde «so un montón de tierra», allixeráu de la so cobertoria decorada con oru y [[Xema (xeoloxía)|piedres precioses.]] Si #asumir, como xeneralmente faise, que'l manuscritu en cuestión ye'l Llibru de Kells, trátase entós de la primer fecha na que puede allugase con certidume la obra en Kells. L'arranque violentu de la cobertoria esplicaría, amás, la perda de delles fueyes del principiu y el final de la obra. Nel sieglu XII, copiáronse ciertos documentos referentes a tierres propiedad de l'abadía de Kells sobre delles fueyes en blancu del Llibru de Kells, lo qu'apurre una nueva confirmación de la presencia de la obra nesti establecimientu monásticu. Por cuenta de la escasez de papel na Edá Media, la copia de documentos n'obres tan importantes como'l Llibru de Kells yera una práutica habitual. [[Ficheru:KellsFol027v4Evang.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|330x330px|El ''foliu 27º'' contién los cuatro símbolos evanxélicos.]] Un escritor del sieglu XII, Giraldus Cambrensis (Gerardo de Gales), describe nun célebre pasaxe del so ''Topographia Hibernica'' un gran llibru evanxélicu qu'almiraría en [[Condáu de Kildare|Kildare]], cerca de Kells, y que se supón sería'l Llibru de Kells. La descripción, sía que non, paez concordar: : «Esti llibru contién l'harmonía de los cuatro evanxelistes buscada por [[Jerónimo de Estridón|Jerónimo]], con distintes ilustraciones casi en cada páxina que s'estremen por variaos colores. Equí podéis ver la cara de maxestá, divinamente dibuxáu, equí los símbolos místicos de los evanxelistes, cada unu coles sos nales, dacuando seis, dacuando cuatro, dacuando dos; equí l'águila, ellí'l toru, allá l'home y acullá el lleón, y otres formes casi infinites. Reparáiles superficialmente con una mirada ordinaria, y vais pensar que nun son más qu'esbozos, y non un trabayu cuidadosu. La más refinada habilidá ta toa ella alredor vuesu, pero podríais nun percibila. Mirái con más atención y vais enfusar nel corazón mesmu del arte. Vais Discernir complexidaes tan delicaes y sutiles, tan llenes de nuedos y de venceyos, con colores tan frescos y viviegos, que podríais deducir que tou esto ye obra d'un ánxel, y non d'un home.» Cuidao que Gerardo informa ver esti llibru en Kildare, podría ser que se tratara d'otra obra igual en calidad pero güei perdida. Más probablemente, Gerardo podría a cencielles confundir Kells y Kildare. L'abadía de Kells foi eslleida tres les reformes [[Ilesia Católica|eclesiástiques]] del sieglu XII. La ilesia de l'abadía foi tresformada entós n'ilesia parroquial, anque caltuvo'l Llibru de Kells. === Dómina moderna === El Llibru de Kells permaneció en Kells hasta [[1654]]. Esi añu, la [[caballería]] d'[[Oliver Cromwell]] estableció una guarnición na ilesia llocal, y el gobernador de la villa unvió'l manuscritu a Dublín pa mayor seguridá. El llibru foi presentáu a los universitarios del Trinity College en [[1661]] por un tal Henry Jones, quien se convertiría n'obispu de [[Meath]] sol reináu de Carlos II. Salvu contaes ocasiones como esposiciones temporales, el Llibru de Kells nunca más abandonó'l Trinity College. Dende'l [[sieglu XIX]] ye oxetu d'una esposición permanente y abierto al públicu na Vieya Biblioteca (''Old Library'') de la universidá. Nel [[sieglu XVI]], los númberos de capítulu de los Evanxelios, establecíos oficialmente nel [[sieglu XIII]] pol Arzobispu de Canterbury, Stephen Langton, fueron añedíos nos marxes de les páxines en [[numberación romana|númberos romanos]]. En [[1621]], les fueyes fueron numberaes pol obispu de Meath, [[James Ussher]]. En [[1849]], la [[Victoria del Reinu Xuníu|reina Victoria]] y el príncipe Alberto fueron convidaos a roblar el llibru: en realidá roblaron sobre una fueya añedida darréu, y que se creía auténtica. Esta fueya foi retirada cuando se reencuadernó el llibru en [[1953]]. El manuscritu haise reencuadernado delles vegaes a lo llargo de los sieglos. Nuna d'estes ocasiones, nel [[sieglu XVIII]], les páxines fueron tullíes ensin considerancia, portando la perda d'una pequeña parte de les ilustraciones. En [[1895]] realizóse una nueva encuadernación, pero deterioróse bien rápido. Sobre'l final de los [[Década de 1920|años 1920]], calteníense dixebraes del manuscritu delles fueyes sueltes. Finalmente, en 1953, la obra foi reencuadernada en cuatro volúmenes por Roger Powell, quien s'ocupó coles mesmes d'alisar con delicadeza delles páxines que s'habíen deformado. Nel añu [[2000]], el volume que contién l'Evanxeliu según Marcos foi unviáu a [[Canberra]], n'Australia, pa una esposición dedicada a los manuscritos allumaos. Yera la cuarta vegada que'l Llibru de Kells viaxaba al estranxeru pa ser espuestu. Desgraciadamente, mientres el viaxe, el volume sufrió «desperfectos menores» na so pigmentación. Supónse que les vibraciones producíes polos motores del avión podríen ser la causa. === Reproducciones === [[Ficheru:BookKells.jpg|miniaturadeimagen|309x309px|El ''foliu 183º'' del facsímil de 1990 : ''Erat autem hora tercia'' (''yera la hora tercia'').]] En [[1951]], la editorial suiza Urs Graf-Verlag Bern realizó una edición facsimilar del Llibru de Kells. La mayoría de les páxines reproducieronse  en fotografíes en blancu y negru, ya imprimiéronse cuarenta y ocho páxines (les que teníen decoraciones en tola páxina) en color. En [[1979]], Éditions Facsimilé Lucerne (), otra editorial suiza, solicitó autorización pa producir un facsímil totalmente en color.[http://www.faksimile.ch] La ufierta foi primeramente refugada polos responsables del Trinity College, que tarrecíen que'l manuscritu sufriera daños mientres la operación. En [[1986]], arriendes de la puesta a puntu d'un cuidadosu dispositivu d'aspiración que dexaba tender y fotografiar les páxines ensin tener que tocales, l'editor llogró por fin lluz verde. Dempués de fotografiar cada páxina, preparábase una copia pa comparar atentamente los colores colos del orixinal, pa realizar los axustes que fueren necesarios. En [[1990]] publicóse'l facsímil en dos volúmenes con, per una parte el facsímil puramente dichu y por otra un tomu de comentarios redactaos por especialistes. La ilesia de Kells (de la Ilesia d'Irlanda), nel llugar del antiguu monesteriu, dispón d'un exemplar. Ta igualmente disponible una versión en CD-ROM que contién toles páxines escaniaes, según otres informaciones. El manuscritu, nel so estáu actual, empieza con un fragmentu de la llista de nomes hebreos, qu'ocupa la primer columna del anverso del ''foliu'' 1. La otra columna d'esti ''foliu'' ta ocupada por una miniatura de los cuatro símbolos de los evanxelistes, güei llevemente borrada. La miniatura ta empobinada de tal manera que'l llibru tien de xirase 90 graos pa esaminala. La tema de los cuatro símbolos de los evanxelistes ta presente del entamu a la fin de la obra: casi siempres los representa xuntos, coles mires de sorrayar y afirmar la unidá del mensaxe de los cuatro evanxelios. [[Ficheru:KellsFol002rCanonTable.jpg|derecha|miniaturadeimagen|283x283px|El ''foliu 2º'' contién una de les tables canóniques d'Eusebio de Cesárea.]] El restu del llibru, amás de les tables canóniques, #estremar en seiciones, tando cada entamu de seición indicáu por miniatures y páxines llenes de testu decoráu. En particular, cada unu de los Evanxelios ye introducíu con miniatures meticulosamente preparaes. Los testos preliminares tán trataos como una seición de plenu derechu, recibiendo entós una decoración suntuosa. Amás de los Evanxelios y los testos preliminares, el «segundu entamu» del Evanxeliu según Matéu tien derechu él mesmu a la so propia decoración introductoria. [[Ficheru:KellsFol007vMadonnaChild.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|256x256px|El ''foliu 7º'' ta ilustráu con una imaxe de la Virxe y el Neñu. #Tratar de la más antigua representación esistente de la Virxe María nun manuscritu occidental.]] La miniatura de la Virxe y el Neñu ta na primer páxina de testu, y resulta un preliminar apropiáu pal entamu de les ''Curties causae'' de Matéu, qu'empieza por un ''Nativitas Christi in Bethlem'' (« ''la nacencia de Cristu en'' ''Belén'' »). La primer páxina de les ''Curties causae'' ([[:en:Image:KellsFol008rBrevCausMatt.jpg|''foliu 8º'']]) ta decorada y arrodiada d'un elegante marcu. La combinación ente la miniatura a la izquierda y el testu a la derecha constitúi coles mesmes una introducción bien viva y colorista a los testos preliminares. Les primeres llinies de les otres seiciones de los testos preliminares fueron igualmente oxetu de cuidos particulares, pero ensin algamar el mesmu nivel que l'entamu de les ''Curties causae'' de Matéu. [[Ficheru:KellsFol291vPortJohn.jpg|derecha|miniaturadeimagen|257x257px|El ''foliu 291º'' contién una semeya de Juan.]] L'Evanxeliu según Matéu, como marca la norma, empieza con una xenealoxía de Jesús: el rellatu puramente dichu de la vida de Cristu nun empeza hasta'l versículu 1:18, que-y lo considera por esti motivu como'l «segundu entamu» d'esti Evanxeliu. El Llibru de Kells trata esti segundu entamu con una énfasis dignu d'un testu estreme. Esta parte del Evanxeliu de Matéu empieza pola pallabra «Cristu», que los manuscritos medievales teníen por #costume embrivir coles [[Alfabetu griegu|lletres griegues]] ''Xi'' y Ro. [[Ficheru:KellsFol034rChiRhoMonogram.jpg|miniaturadeimagen|Nel ''foliu 34º'' apaez el célebre monograma de la Encarnación, compuestu poles lletres ''Xi'' (Χ) y ''Ro'' (Ρ), que son les dos primeres lletres de la pallabra ''Cristu'' en griegu(ΧΡΙΣΤΟΣ).]] Esti "monograma Xi Ro", más conocíu como "monograma de la Encarnación", foi oxetu d'un cuidu especial nel Llibru de Kells, hasta invadir el ''foliu 34º'' na so totalidá. La lletra ''Xi'' apodera la páxina, con unu de los sos brazos estendiéndose por una gran superficie de la fueya. La lletra ''Ro'' ta acurrucada so les formes de Xi. Dambes lletres tán estremaes en compartimientos lujosamente decoraos con enxareyaos y otros motivos. Inclusive'l fondu del diseñu ta enchíu d'ilustraciones enxareyaes unes con otres. Ente esta masa de ornamientus despíntense toa clase d'animales, incluyendo inseutos. Finalmente, d'unu de los brazos de ''Xi'' surden tres ángeles. Esta miniatura, nel cenit d'una tradición empecipiada col ''Llibru de Durrow'', amuésase como la más terrible y más cuidada de los monogramas de la Encarnación d'ente tolos manuscritos bíblicos de les islles britániques. Según Claude Médiavilla, especialista en caligrafía, el monograma de la Encarnación sería probablemente «la pieza de llume más complexo nunca realizada [...] Debió esixir munches selmanes, quiciabes meses, d'un trabayu trabayosu pal cuerpu y la vista». == Usu == [[Ficheru:Trinity_college_library.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La ''Old Library'' del Trinity College de Dublín, llugar onde se caltién el Llibru de Kells.]] El Llibru de Kells tenía un fin sacramental y non educativu. Un evangeliario tan grande y luxosu tenía de dexase nel altar mayor de la ilesia, y usase solamente pa lleer pasaxes de los Evanxelios na misa. Anque ye probable que'l sacerdote oficiante nun lleera realmente'l manuscritu, sinón que recitara de memoria. A esti respectu, ye interesante remarcar que'l robu de la obra nel [[sieglu XI]], según los ''Añales de Ulster'', tuviera llugar na sacristía, onde se guardaben les copes y otros accesorios llitúrxicos, y non na biblioteca de l'abadía. La ellaboración del llibru paez integrar esta dimensión, faciendo del manuscritu un oxetu bien bellu pero bien pocu práuticu. Per otra parte, el testu contién numberosos errores non correxíos, y otros nicios dan testimoniu del llixeru compromisu cola exactitú del conteníu: llinies demasiao grandes de cutiu sígense nos espacios llibres percima o per debaxo, y los númberos de capítulu necesarios pa poder usar les tables canóniques nun s'ensertaron. Polo xeneral, nun se fixo nada que pudiera alteriar la guapura formal de les páxines: lo estético priorizóse percima de la utilidá. == Arte contemporáneo == Apocayá foi lleváu al cine cola [[película]] d'animación ''The Secret of Kells'' (The Secret of Kells), de Tomm Moore, que'l so tema central trata la hestoria del llibru nuna co-producción de 75 minutos de duración, rodada ente Irlanda, [[Canadá]] y [[Bélxica]].<ref>{{Cita web|url=https://www.imdb.com/title/tt0485601/|fecha=|año=2009|editor=IMDb.com, Inc.|títulu=The Secret of Kells|idioma=inglés|formatu=ficha|fechaaccesu=16 de febrero|añoacceso=2010}}</ref> == Referencies == {{Llistaref}} == Bibliografía == * Bernard Meehan, ''Le Livre de Kells'', Thames & Hudson, 1995, {{ISBN|2-87811-090-0}} * René Fédou, ''Lexique historique du Moyen Âge'', Armand Collin, 1999, {{ISBN|220021622X}} * Peter Harbinson, ''L'art médiéval en Irlande'', Zodiaque, 1998, {{ISBN|2-7369-0244-0}} * Francoise Henry, ''L'art irlandais'', vol. 2, Zodiaque, 1991, {{ISBN|2-7369-0070-7}} * '''Livre de Kells''', Faksimile Verlag Luzern, Lucerna, 1990, {{ISBN|3-85672-031-6}} * Calkins, Robert G. ''Illuminated Books of the Middle Ages.'' Ithaca, New York: Cornell University Press, 1983, {{ISBN|0-500-23375-6}} * Henderson, George.''From Durrow to Kells'' : the Insular Gospel-books, 650-800. New York: Thames and Hudson, 1987, {{ISBN|0-500-23474-4}} * Henry, Francoise. ''The Book of Kells.'' New York: Alfred A Knopf, 1974, {{ISBN|0-500-23213-X}} == Enllaces esternos == * Edición facsimilar dixital del llibru completu nel sitiu del Trinity College, Dublin * [http://www.faksimile.ch/werk02_f.html Páxina web de les Éditions Facsimilé Lucerne sobre'l Llibru de Kells] (en francés) * [http://www.snake.net/people/paul/kells/ Imáxenes escaniaes] de dominiu públicu (n'inglés) * [http://www.sacred-texts.com/neu/celt/bok/index.htm Otres imáxenes escaniaes] (n'inglés) * Artículu de Jerry B. Lincecum, profesor del Austin College (Texas) (n'inglés) * [http://www.newadvent.org/cathen/08614b.htm Artículu sobre'l Llibru de Kells] na [http://www.newadvent.org/cathen/ Enciclopedia Católica] (n'inglés) * {{Cita publicación|url=http://www.guardian.co.uk/books/gallery/2012/dec/14/book-kells-pictures#/?picture=400651745&index=1|obra=The Guardian|títulu=The Book of Kells - in pictures|fecha=14 d'avientu de 2012|fechaaccesu=3 de xineru de 2013|idioma=inglés}} {{Cita publicación|url=http://www.guardian.co.uk/books/gallery/2012/dec/14/book-kells-pictures#/?picture=400651745&index=1|obra=The Guardian|títulu=The Book of Kells - in pictures|fecha=14 d'avientu de 2012|fechaaccesu=3 de xineru de 2013|idioma=inglés}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Celtes]] 14mt0g0qad4adcyh0r7vm16xaf6n8u4 Krasnodar 0 99514 3714482 3714453 2022-08-28T20:19:02Z Born2bgratis 12662 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Krasnodar''' ({{lang-ru|Краснодар}} ''Krasnodár''), enantes '''Yekaterinodar''' o '''Ekaterinodar''' (Екатеринодар), ye una ciudá del sur de [[Rusia]] xuntu al [[ríu Kubán]]. Ye'l centru alministrativu del [[krai de Krasnodar]] (tamién conocíu como ''[[Kubán]]''). Ye'l centru económico y cultural del [[Distritu Federal Sur]] y del [[Cáucasu Norte]], amás de ser el centru de la rexón histórico y xeográfico del [[Kubán]]. Según datos de [[RBC Information Systems]], en [[2013]], Krasnodar yera la ciudá rusa con mayor crecedera en volume de negocios.<ref>[http://www.rbc.ru/ratings/business/17/04/2015/55152ffc9a794745003d4b3d Clasificación de RBC] {{ru}}</ref> La llocalidá forma una entidá municipal alministrada direutamente pol ''[[krai]]'', estremada en cuatro ''[[ókrug]]s'', llamada [[Ciudá de Krasnodar]]. == Xeografía == [[Ficheru:Kuban basin-es.svg|left|thumb|Krasnodar nun mapa del [[ríu Kuban]]]] [[Ficheru:Krasnodar, Russia, near natural colors, Sentinel-2 satellite image 2018-SEP-18.jpg|thumb|left|Krasnodar y contorna, nuna semeya del satélite [[Sentinel-2]]]] La llocalidá topar nes llanures de la vera derecha del [[ríu Kubán]], darréu dempués del [[banzáu de Krasnodar]]. D'antiguo confluyía equí nel Kubán l'afluente [[ríu Karasún]], güei un conxuntu d'estanques na zona sureste de la ciudá. Na mesma zona hai un conxuntu de llagunes formaes por un [[brazu muertu]] del ríu, que se conoz como ''Stáraya Kubán''. La ciudá estender escontra'l norte, escontra les [[tierres baxes de Kubán-Azov]]. Falta ente 100 y 120 km al este y sureste, respeutivamente, del [[mar Negru]] y el [[mar d'Azov]] y a 1340 km al sur de [[Moscú]], la capital de la [[Federación Rusa]]. Na otra vera del Kubán tópase la [[república d'Adigueya]], a la que pertenecen llocalidaes como [[Yablonovski]] y [[Tliustenjabl]], allongamientos de la capital del krai, que constitúin la so periferia sur. == Historia == [[Ficheru:Krasnodar obelisk.jpg|thumb|left| Semeya del sieglu XIX del obeliscu construyíu en [[1897]] pa conmemorar el centenariu de la presencia de los [[cosacu|cosacos]] en Yekaterinodar.]] === Etimoloxía === Foi fundada como ''Yekaterinodar'' o ''Ekaterinodar'' (en [[idioma rusu|rusu]]: Екатеринодар). El nome orixinal significaba "el regalu de Catalina", en reconocencia a [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grande]], quien amplió oficialmente la tierra de la rexón [[cosacu|cosaca]] de [[Cosacos de Kubán|Kubáñ]] hasta'l [[mar Negru]] y en reconocencia de [[Santa Catalina d'Alexandría]], ''la [[Mártir]]'', considerada patrona de la ciudá. Tres la [[Revolución Rusa de 1917]], Yekaterinodar pasó a llamase Krasnodar n'avientu de [[1920]]. Esisten dos potenciales significaos pal nuevu nome que se-y dio a la ciudá: Krasno- (Красно-), que significaba 'bonitu' (ye un raigañu más antiguu) o 'colloráu' (especialmente relevante teniendo en cuenta les condiciones polítiques de la dómina); y -dar (-дар), que significa 'regalu'. Polo cual, el nome de la ciudá significa «regalu guapu» o «regalu coloráu» (por 'regalu de los colloraos'). === Fundación === El [[30 de xunu]] de [[1792]] la [[zarina]] concedió una [[patente real]] a los [[cosacos del Mar Negru]], descendientes de los [[cosacos de Zaporozhia]], que sirvieren y moraren nel territoriu pola que se-yos concedía la propiedá de la [[Kubán|Tierra del Kubán]], delimitada pol [[ríu Kubán]] y el [[mar d'Azov]] y pel este pela llinia [[Yeisk]]-desaguada del [[ríu Labá|Labá]]. D'esa manera, asitiaba la propiedá rusa de [[Circasia]], apostada pol [[Imperiu otomanu]] na [[guerra rusu-turca (1787-1792)|guerra]] rematada nesi añu. Los cosacos, al añu siguiente ([[1793]]) fundaron la llocalidá de ''Yekaterinodar'', primero como campamentu militar y más tarde como fortaleza. El so primer alcalde militar, escoyíu en [[1795]], foi Danil Savinovich Volkorez. El [[18 de setiembre]] de [[1794]] l'agrimensor del [[hetman]] empezó a delimitar les llindes y a abrir les cais de la ciudá según el plan del [[Gubernia de Táurida|gobernador xeneral de Táurida]] Semión Semiónovich Zhegulin. Conforme a esti plan a la vera del [[ríu Karasún]] asitiábase la fortaleza militar, en que'l so centru asitiar la ilesia, y alredor d'ésta, les viviendes y cuarteles. Escontra'l norte de la fortaleza baltáronse los montes y edificáronse les cases habitaes polos cosacos del Mar Negru. D'alcuerdu al censu del conceyu del 11 de payares de 1794, en Yekaterinodar vivíen 586 persones, llegando pocu dempués a los 370 llares. Na antigueda ellí taba la población '''Griega de Fanagoria'''. Recientemnete atopóse un cercu de la dómina del Rei Persa Dario I. === Sieglu XIX === [[Ficheru:Obelisk to Red Army soldiers who liberated Ekaterinodar city in 1920.jpg|thumb|Obeliscu conmemorativo n'honor de los soldaos del [[Exércitu Coloráu]] que lliberaron Krasnodar en [[1920]].]] Na primer metá del sieglu XIX, Yekaterinodar creció como un centru dinámicu de los [[cosacos del Kubán]]. En [[1860]], Krasnodar foi designada como centru del recién creáu [[óblast de Kubán]], y en [[1867]] recibió'l [[Tipos de llocalidaes habitaes en Rusia|estatus de ciudá]]. La construcción del [[ferrocarril del Cáucasu Norte]] ([[Tijoretsk]]-Krasnodar-[[Novorosíisk]]) nes décades de [[1870]] y [[1880]] supunxo un gran impulsu al desenvolvimientu de la ciudá. Para [[1888]] cerca de 45.000 persones vivíen na ciudá y convirtiérase nun puntu vital de comerciu pal sur de Rusia. En [[1897]] alzóse un obeliscu en conmemoración de los 200 años de la fundación de los [[cosacos del Kubán]] (tomando [[1696]] como entamu). === Guerra civil rusa y periodu d'enteguerres === [[Ficheru:Tower in Krasnodar photo by Yuriy Zaitsev.jpg|thumb|[[Estructura hiperboloide|Torre de hiperboloide]], inxenieru [[Vladímir Shújov]].]] Pela [[Guerra Civil Rusa]], la ciudá foi la capital ''de facto'' del [[Movimiento Blanco]] nel sur de Rusia. Munchos [[cosacos]] fueron [[Bolxevique|antibolcheviques]] que sofitaron a esti movimientu.<ref>[http://www.referun.com/n/istoriya-goroda-ekaterinodara-krasnodara-v-pervoy-treti-xx-veka Historia de lal ciudá de Krasnodar nel primer terciu del sieglu XX] {{ru}}.</ref><ref>[V. R. Tijomirov. [http://www.webcitation.org/65AI3PKUo Южная столица России (рус.)]. ''Kultura Kubán''. Departamentu de cultura del krai de Krasnodar.</ref> Foi [[Asaltu de Krasnodar (marzu de 1918)|asaltada]] na [[Primer Campaña del Kubán]] del [[Exércitu de Voluntarios]] del xeneral [[Lavr Kornílov]] ente'l 9 y el 13 d'abril de [[1918]], pero la muerte del xeneral causó'l llevantamientu del asediu y la decisión d'[[Antón Denikin]] de caltener el frente na llinia del [[ríu Don|Don]]. Sicasí, cinco meses más tarde, pela [[Segunda Campaña del Kubán]] el xeneral Denikin [[Asaltu de Krasnodar (agostu de 1918)|tomó al asaltu la ciudá]] el 16 y 17 d'agostu del mesmu añu. Nos siguientes años, [[1919]] y [[1920]] siguió operando de manera clandestina'l comité del [[Partíu Comunista de Rusia (bolxevique)|Partíu]], a la cabeza del cual atopábense [[Vladímir Chorni]], A. A. Limanski, M. Kochin y M Masiliev, coordinando l'actividá de delles organizaciones clandestines, grupos de combate y partisanos coloraos.<ref>[[Vladímir Chorni]]. От инициативной группы до краевого комитета // Героическое подполье. В тылу деникинской армии. Воспоминания. [[Moscú]]: [[Politizdat]], [[1975]]. Pp. 17-30</ref> El 17 de marzu de 1920 Yekaterinodar foi abandonáu poles [[Fuercies Armaes del Sur de Rusia]] y ocupáu poles tropes del 9ᵘ exércitu del [[Exércitu Coloráu d'Obreros y Llabradores]]. El poder na ciudá pasó al Comité Executivu del Kubán y más tarde al Comité Revolucionariu Rexonal del Kubán. El 7 d'avientu de [[1920]] por decisión del [[NKVD]] de la [[RSFSR]] el nome de la ciudá camudó a Krasnodar. El 13 de setiembre de [[1937]], por decisión del [[Comité Executivu Central de ToLes Rusias]], estremóse'l [[krai d'Azov-Mar Negru]] ente'l [[krai de Krasnodar]], con centru en Krasnodar, y el [[óblast de Rostov]], con centru en [[Rostov del Don]].<ref>[http://base.consultant.ru/cons/cgi/online.cgi?req=doc;base=ESU;n=24450 Sobre la división del krai d'Azov-Mar Negru nel krai de Krasnodar y el óblast de Rostov]. Decisión del [[Comité Executivu Central de ToLes Rusias]] de 13 de setiembre de [[1937]].</ref> === Segunda Guerra Mundial === Na [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Segunda Guerra Mundial]], Krasnodar foi ocupada pola ''[[Wehrmacht]]'' [[Alemaña Nazi|alemana]] ([[Grupu d'Exércitos A]]), ente'l [[9 d'agostu]] de [[1942]] y el [[12 de febreru]] de [[1943]], en que foi lliberada pol [[Exércitu Coloráu]]. En memoria de les víctimes de la ocupación alzóse un memorial sobre una fuesa d'enterramientu masivu. Les fuercies alemanes, incluyendo a la [[Gestapo]] y los escuadrones móviles d'execución de les [[SS]] mataron a miles de xudíos, comunistes y supuestos partisanos comunistes, fusilándolos, aforcándolos, quemar ya inclusive usando ''[[Gaswagen]]''.<ref>[[Eric Lichtblau]], "The Nazis Next Door: How America Became A Safe Haven For Hitler's Men" (2014) pp: 47-48</ref> En xunetu de 1943 realizáronse los primeros xuicios a [[collaboracionista|collaboracionistes]]. La ciudá recibió graves daños pel combate pero foi reconstruyida y anovada dempués de la guerra. === Posguerra y actualidá === Tres l'anulación del [[raión de Krasnodar]] el 20 d'avientu de [[1935]] y la cesión de parte del so territoriu pa la creación del [[raión de Márianskaya]], el [[12 de xunu]] de [[1936]] el territoriu de la ciudá de Krasnodar foi estremáu en tres distritos: ''Kírovski'', ''Kaganóvichski'' y ''Stálinski''. De parte del distritu Kaganóvichski creóse'l distritu ''Krasnogvardeiski''. Los distritos ''Kírovski'' y ''Krasnogvardeiski'' fueron anulaos el 5 de payares de [[1955]] y el so territoriu partíu nos distritos ''Kaganóvichski'' -que'l so nome camudaría a ''Léninski'' el 12 de setiembre de [[1957]]- y ''Stálinski'' -rebautizado ''Oktiabrski'' el 5 de payares de [[1961]], añu en qu'hubo revolver contra'l gobiernu de Krushchov. Los distritos ''Pervomaiski'', ''Sovetski'' y ''Prikubanski'' formáronse'l 29 de mayu de [[1958]], el 10 d'abril de [[1973]] y el 21 de febreru de [[1975]], respeutivamente. En 1971, [[Esplosión n'autobús en Krasnodar|Piotr Volinski]] fixo españar una bomba nun autobús nun [[actu terrorista]]. En [[1973]], construyir na llende suroriental de la ciudá'l [[banzáu de Krasnodar]], construyíu coles mires de procurar recursos pal suministru agrícola y brindar proteición ante les crecíes del [[ríu Kubán]]. El 1 de febreru de [[1994]] llevar a cabu un tresformamientu na organización alministrativa de la ciudá. El distritu ''Léninski'' pasó a ser el ''[[ókrug]]'' ''Kubanoberezhni'', el ''Sovetski'' pasó a ser el [[Distritu de Karasun|''ókrug'' ''Karasunski'']], el ''Prikubanski'' pasó a ser el [[Distritu Prikubanski|''ókrug'' ''Prikubanski'']] y los distritos Oktiabrski y Pervomaiski fueron xuníos pa crear el [[distritu Tsentralni (Krasnodar)|''ókrug'' Central]]. El distritu ''Kubanoberechni'' convertíu nel [[distritu Západni (Krasnodar)|''ókrug'' Occidental]]. La unidá municipal de la Ciudá de Krasnodar surdió al implementase la Llei federal de [[1995]] ''Sobre los principios xenerales de la organización de l'autonomía local na Federación Rusa'', pola que toles ciudaes y los territorios en que los sos llendes desenvolvíase'l [[autogobiernu local]], con [[Propiedá comuñal|propiedaes municipales]], presupuestos locales y fueren órganos electivos del autogobiernu local, declarábense unidaes municipales. El 5 de xunetu de [[1996]] la [[Duma de la Ciudá]] aprobaba'l primer estatutu de la unidá municipal, qu'establecía la división alministrativa de la ciudá en cuatro ''ókrugs'' alministrativos.<ref>[http://lawru.info/llegal2/se19/pravo19528/index.htm YСТАВ ГOРOДА КРАСНOДАРА - Принят на тридцать седьмом заседании городской Думы Краснодара 5 июля 1996 года] {{ru}}</ref> El 19 de xunetu de [[2003]] aprobóse un nuevu estatutu nel que delimitaba el territoriu de la ciudá de Krasnodar con respectu al del ''[[posiólok]]'' [[Krasnodarski (Ciudá de Krasnodar)|Krasnodarski]] y creábense nos distritos 5 conceyos rurales.<ref>Artículu 42, [http://www.kubzsk.ru/kodeksdb/noframe/law?d&nd=921036172&nh=0&ssect=7 Закона Краснодарского края от 3 июня 2009 года № 1756-КЗ «О внесении изменений в некоторые законодательные акты Краснодарского края об установлении границ муниципальных образований»] {{ru}}</ref> == Escudu d'armes == [[Ficheru:Памятник Екатерине Великой в Краснодаре.jpg|thumb|Estatua de Catalina la Grande en Krasnodar.]] L'escudu d'armes de Yekaterinodar foi publicáu en [[1841]] pol oficial cosacu Ivan Chernik. La lletra real "Y" na metá ye por Ekaterina II (nome rusu de [[Catalina II de Rusia]]), tamién representa la fecha na que se fundó la ciudá, l'Águila de dos cabeces imperial (que simboliza'l patronalgu del [[zar]] sobre los cosacos del Mar Negru), arma d'un líder cosacu, fortaleza de Yekaterinodar, banderes coles lletres "Y", "P", "A" y "N", pola sigla inicial de Catalina II, [[Pablo I de Rusia|Pablo I]], [[Alexandru I de Rusia|Alexandru I]] y [[Nicolás I de Rusia|Nicolás I]]. Les estrelles marielles alredor del escudu simbolicen 59 [[stanitsa|stanitses]] alredor de la ciudá. Foi retomáu tres otros escudos en [[2005]]. <gallery> Ficheru:Екатеринодар 1849 из Винклера.jpg|El primer escudu de Yekaterinodar na so publicación oficial en [[1849]] Ficheru:Coat_of_Arms_of_Krasnodar_(Krasnodar_krai).png|Primer escudu de 1849, en color. Ficheru:Coat_of_Arms_of_Krasnodar_(Krasnodar_krai)_(1967).png|Escudu de Krasnodar (1967). Ficheru:Coat_of_Arms_of_Krasnodar_(Krasnodar_krai)_(1979).png|Escudu de Krasnodar (1979). Ficheru:Coat of Arms of Krasnodar (Krasnodar krai) (1996).gif|Escudu de Krasnodar (1996). Ficheru:Coat_of_Arms_of_Krasnodar_(Krasnodar_krai)_(1999).png|Escudu de Krasnodar (1999). Ficheru:Coat_of_Arms_of_Krasnodar_(Krasnodar_krai).png|Escudu de Krasnodar (2005). </gallery> == Clima == Krasnodar tien un [[clima húmedu subtropical]] (el so [[clasificación climática de Köppen]] ye ''Cfa''). Gocia d'iviernos nidios y curtios, con temperatures medies ente 0 y 2 °C. En dellos años, por diversos factores atmosféricos, danse curtios episodios d'intensu fríu (ente -15 y -20 °C) y calor anormal (+15/20 °C). El branu ye llargu (d'entamos de mayu a entamos d'ochobre) y calorosu, más húmedu en mayu y xunu, y más secu ente xunetu y setiembre. La media del mes más calorosu -xunetu-, ye de 24,1 °C. Dellos años dan foles de calor afogadiego en xunetu y agostu, en que les temperatures superen los 40 °C. Añalmente cayen 700—750 mm de precipitaciones. El máximu de les mesmes reparar en xunu y en payares y avientu, el mínimu, n'agostu. La temperatura medio del añu ye 12,1 °C, ente que la media añal de mugor del aire ye del 72 %. {{Clima |location=Krasnodar (1981-2010) |metric first=si |single line=si |Jan record high C = 20.8 |Feb record high C = 22.2 |Mar record high C = 28.5 |Abr record high C = 34.7 |May record high C = 35.1 |Xun record high C = 37.5 |Xnt record high C = 40.7 |Ago record high C = 40.0 |Set record high C = 38.5 |Och record high C = 33.9 |Pay record high C = 27.4 |Avi record high C = 23.0 |year record high C = 40.7 |Xin high C = 4.4 |Feb high C = 5.7 |Mar high C = 10.7 |Abr high C = 18.0 |May high C = 23.2 |Xun high C = 27.1 |Xnt high C = 30.2 |Ago high C = 30.2 |Set high C = 24.9 |Och high C = 18.1 |Pay high C = 10.7 |Avi high C = 5.8 |year high C = 17.4 |Xin mean C = 0.6 |Feb mean C = 1.1 |Mar mean C = 5.5 |Abr mean C = 12.2 |May mean C = 17.2 |Xun mean C = 21.3 |Xnt mean C = 24.1 |Ago mean C = 23.7 |Set mean C = 18.5 |Och mean C = 12.3 |Pay mean C = 6.1 |Avi mean C = 2.1 |year mean C = 12.1 |Xin low C = -2.2 |Feb low C = -2.3 |Mar low C = 1.8 |Abr low C = 7.6 |May low C = 12.2 |Xun low C = 16.4 |Xnt low C = 18.7 |Ago low C = 18.0 |Set low C = 13.3 |Och low C = 7.9 |Pay low C = 2.8 |Avi low C = -0.7 |year low C = -7.8 |Xin record low C = -32.9 |Feb record low C = -29.8 |Mar record low C = -25.6 |Abr record low C = -5.6 |May record low C = -1.2 |Xun record low C = 4.2 |Xnt record low C = 9.5 |Ago record low C = 3.9 |Set record low C = -2.2 |Och record low C = -9.9 |Pay record low C = -20.4 |Avi record low C = -27.6 |year record low C = -32.9 |Xin precipitation mm = 66 |Feb precipitation mm = 54 |Mar precipitation mm = 58 |Abr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 68 |Xun precipitation mm = 86 |Xnt precipitation mm = 56 |Ago precipitation mm = 44 |Set precipitation mm = 46 |Och precipitation mm = 56 |Pay precipitation mm = 73 |Avi precipitation mm = 77 |year precipitation mm = 735 |Xin precipitation days = 13 |Feb precipitation days = 11 |Mar precipitation days = 14 |Abr precipitation days = 15 |May precipitation days = 14 |Xun precipitation days = 14 |Xnt precipitation days = 10 |Ago precipitation days = 8 |Set precipitation days = 10 |Och precipitation days = 12 |Pay precipitation days = 14 |Avi precipitation days = 15 |year precipitation days = 150 |Xin snow days = 11 |Feb snow days = 10 |Mar snow days = 6 |Abr snow days = 0.3 |May snow days = 0 |Xun snow days = 0 |Xnt snow days = 0 |Ago snow days = 0 |Set snow days = 0 |Och snow days = 0 |Pay snow days = 3 |Avi snow days = 9 |year snow days= 39 |Xin sun = 71 |Feb sun = 84 |Mar sun = 136 |Abr sun = 181 |May sun = 247 |Xun sun = 277 |Xnt sun = 303 |Ago sun = 286 |Set sun = 238 |Och sun = 173 |Pay sun = 88 |Avi sun = 55 |year sun days= 2139 |source 1 = Pogoda.ru.net<ref name="Pogoda">{{cita web |url=http://www.pogodaiklimat.ru/climate/34927.htm |títulu=КЛИМАТ КРАСНОДАРА |fechaaccesu=10 d'avientu de 2015 |editorial=Погода и климат (Clima y Tiempu). |idioma=rusu}}</ref> |date=Febreru de 2017 }} == Demografía == La población de Krasnodar aumentó considerablemente nos postreros 100 años. Evolución demográfica de la ciudá: {| align="enter" border="0" cellspacing="2" cellpadding="5" style="border:1px solid #AAAAAA;" |- bgcolor="#AAAAFF" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| |- bgcolor="#eeeeff" ! 1856 || 1897 || 1913 || 1914 || 1923|| 1926 || 1931 || 1939 || 1956 || 1959 |- bgcolor="#f7f9ff" | align="right" | 8.900 | align="right" | 65.606 | align="right" | 102.000 | align="right" | 102.200 | align="right" | 144.327 | align="right" | 153.000 | align="right" | 170.100 | align="right" | 193.000 | align="right" | 271.000 | align="right" | 313.110 |} {| align="enter" border="0" cellspacing="2" cellpadding="5" style="border:1px solid #AAAAAA;" |- bgcolor="#AAAAFF" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| |- bgcolor="#eeeeff" ! 1962 || 1967 || 1970 || 1973 || 1975 || 1976 || 1979 || 1982 || 1985 || 1986 |- bgcolor="#f7f9ff" | align="right" | 354.000 | align="right" | 407.000 | align="right" | 464.147 | align="right" | 505.000 | align="right" | 535.000 | align="right" | 560.438 | align="right" | 588.000 | align="right" | 602.000 | align="right" | 615.000 | align="right" | 620.516 |} {| align="enter" border="0" cellspacing="2" cellpadding="5" style="border:1px solid #AAAAAA;" |- bgcolor="#AAAAFF" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| |- bgcolor="#eeeeff" ! 1989 || 1990 || 1991 || 1992 || 1993 || 1994 || 1995 || 1996 || 1997 || 1998 |- bgcolor="#f7f9ff" | align="right" | 626.000 | align="right" | 630.000 | align="right" | 633.000 | align="right" | 635.000 | align="right" | 637.000 | align="right" | 645.000 | align="right" | 647.000 | align="right" | 649.000 | align="right" | 649.000 | align="right" | 647.400 |} {| align="enter" border="0" cellspacing="2" cellpadding="5" style="border:1px solid #AAAAAA;" |- bgcolor="#AAAAFF" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| |- bgcolor="#eeeeff" ! 1999 || 2000 || 2001 || 2002 || 2003 || 2004 || 2005 || 2006 || 2007 || 2008 |- bgcolor="#f7f9ff" | align="right" | 642.000 | align="right" | 639.000 | align="right" | 634.700 | align="right" | 646.175 | align="right" | 646.200 | align="right" | 719.000 | align="right" | 715.400 | align="right" | 710.400 | align="right" | 709.000 | align="right" | 709.700 |} {| align="enter" border="0" cellspacing="2" cellpadding="5" style="border:1px solid #AAAAAA;" |- bgcolor="#AAAAFF" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| |- bgcolor="#eeeeff" || 2009 || 2010 || 2011 || 2012 || 2013 || 2014 || 2015 |- bgcolor="#f7f9ff" | align="right" | 710.686 | align="right" | 744.995 | align="right" | 745.000 | align="right" | 763.899 | align="right" | 784.048 | align="right" | 805.680 | align="right" | 829.677 |} === Composición étnica === De los 328&nbsp;809 habitantes que tenía en 2002, el 89.8&nbsp;% yera d'[[etnia rusa]], el 3.3&nbsp;% yera d'[[etnia armenia]], el 2.1&nbsp;% yera d'[[etnia ucraniana]], el 1&nbsp;% yera d'[[etnia adigué]], el 0.4&nbsp;% yera d'[[etnia bielorrusa]], el 0.3&nbsp;% yera d'[[griegos pónticos|etnia griega]], el 0.3&nbsp;% yera d'[[etnia tártara]], el 0.2&nbsp;% yera d'[[etnia xeorxana]], el 0.2&nbsp;% yera d'[[etnia azerí]], el 0.1&nbsp;% yera d'[[Alemanes étnicos|etnia alemana]], el 0.1&nbsp;% yera d'[[etnia xitana]], y el 0.1&nbsp;% yera d'[[etnia turca]].<ref>[http://www.ethno-kavkaz.narod.ru/krasnodar02.html Censu de 2002] {{ru}}</ref> == División alministrativa == {{AP|Ciudá de Krasnodar}} [[Ficheru:ZSK Kuban.jpg|thumb|Asamblea llexislativa del [[krai de Krasnodar]].]] La unidá municipal estremar en cuatro distritos: {| {{tablaguapa}} |- ! Distritu!! Población en [[2014]] |- | [[Distritu Central (Krasnodar)|''Tsentralni'']] || 170 578 |- | ''[[Distritu Occidental (Krasnodar)|''Západni'']] || 177 725 |- | [[Distritu de Karasún|''Karasún'']]'' || 252 219 |- | ''[[Distritu Prikubanski|Prikubanski]]'' || 292 825 |} == Economía == Según declaraciones del alcalde de la ciudá, [[Vladímir Yevlánov]], el presupuestu de Krasnodar en [[2010]] yera de 14 mil millones de [[rublu|rublos]]. La recaldación de la ciudá creció un 5.5% en comparanza con [[2009]].<ref>[http://www.yuga.ru/news/217820/ Presupuestu de la ciudá en 2010] {{ru}}</ref> Na ciudá trabayen más de 62 mil empreses pequeñes y medies, qu'ocupen a 204 mil persones. En Krasnodar rexístrase'l nivel más baxu de [[desemplegu]] — 0.3% de la [[población activa]]- y el sueldu mediu más altu —21.742 rublos (34.860 rublos — según los datos de [[2013]]) del [[Distritu Federal del Sur]]. En trés causes foi declarada pola revista [[Forbes]] "la meyor ciudá de Rusia pa los negocios" y tamién polos analistes de [[RBC Information Systems]].<ref>[http://www.yugopolis.ru/news/economics/2011/11/01/25036/investicii-biznes-reitingi-rbk Clasificación de RBC Information Systems] {{ru}}</ref> Na ciudá tienen sede dos compañíes asitiaes ente les 200 mayores de Rusia en [[2015]] según Forbes: Magnit (3er puestu) y NefteGazIndustriya (35ᵘ llugar).<ref>[http://www.forbes.ru/rating/200-krupneishikh-chastnykh-kompanii-rossii-2015/2015?full=1&table=1 200 mayores compañíes de Rusia, Forbes] {{ru}}.</ref> En [[2012]] Krasnodar ocupó'l 7ᵘ llugar na Clasificación de Cualidá del Mediu Urbanu, realizada pol [[Ministeriu de Desenvolvimientu Rexonal de la Federación Rusa]], la [[Unión d'Inxenieros de Rusia]], l'[[Axencia Federal pa la Construcción y l'Alministración de Servicios Comunales]] ([[Gosstroi]]), el [[Serviciu federal pa la Supervisión de la Proteición de los Derechos del Consumidor y el Bienestar Humano]], y tamién la [[Universidá Estatal de Moscú|Universidá Estatal M. V. Lomonósov de Moscú]].<ref>[https://archive.is/20130629042750/www.minregion.ru/press_office/news/2939.html#selection-813.0-813.62 Составлен проект рейтинга привлекательности российских городов] {{ru}}.</ref> === Industria === Krasnodar ye'l centru industrial del sur de Rusia. Na ciudá operen más de 130 empreses de tamañu medianu y grande, qu'ocupen el 30% de l'actividá de la ciudá y unes 120 mil persones. Les actividaes básiques son la [[Instrumentación (inxeniería)|instrumentación]] y la [[metalurxa]], los [[materiales de construcción]], los testiles, la fabricación de muebles, la ellaboración de tabacu, los productos alimenticios y los agrícoles. L'altu potencial económicu y el clima favorable de les inversiones atrai l'atención de los representantes del capital nacional y estranxeru. Esisten rellaciones de negocios con empreses de los [[EEXX]], [[Turquía]], [[Ucraína]], [[Alemaña]], [[Bielorrusia]], [[Grecia]], [[Italia]], [[Francia]], [[Israel]], [[Austria]] y [[Xipre]]. La producción de les empreses industriales de la ciudá algamó un valor en [[2010]] de 100.8 millones de rublos, un 26.1% más qu'en [[2009]]. Les principales empreses son: *Krasnodarekoneft S.A, empresa del sector petrolíferu. *Krasnodarski zavod metalokonstruktsi, empresa del sector metalúrxicu. *[[Fábrica de compresores Borets]], S. A. *[[Philip Morris]] Kubán, tabacalera. *[[Central térmica de Krasnodar]] *[[Claas]] — la empresa de construcción de maquinaria de la compañía homónima alemana que s'ocupa del montaxe de les cosechadoras; *"[[Saturn (empresa)|Saturn]]" — fabricación de los elementos [[enerxía solar|cortiles]] y les bateríes d'aplicación espacial. *NPK Ritm, preseos de radiocomunicación. *Firma Solnechni veter , fotoconvertidores y los módulos solares. *Aleksandría — ropa d'home. *Cerveza ensin alcohol de Moscú Ochakovo, filial nº1 *[[Stankostroitelni zavod imeni Sedina]], empresa metalúrxica. *Neftemash, producción de maquinaria y equipos teunolóxicos pal sector del gas y el petroleu. === Construcción === El ritmu de construcción de viviendes de la ciudá topar ente los más altos de Rusia xunto a [[Moscú]] y [[San Petersburgu]]. El sector de la construcción produció 35.9 millones de rublos en [[2010]]. === Comerciu === Krasnodar ocupa'l 1er llugar tocantes a volumen circulación de mercancíes del [[Distritu Federal Sur]]. === Esposiciones regulares === En Krasnodar tópase'l mayor centru d'esposiciones del sur de Rusia, ''KrasnodarEKSPO'', onde se celebren feries d'importancia como Yugagro, Yuzhni arjitekturno-stroitelni fórum, Yuzhi turisticheski forum, Vina i napitki y otres. === Agospiamientu === Na llocalidá esisten más de 80 hoteles. == Tresporte == [[Ficheru:Tram in Krasnodar 101 1803.jpg|thumb|Tranvía de Krasnodar.]] El tresporte públicu en Krasnodar consiste n'autobuses urbanos, [[Trolebuses de Krasnodar|trolebuses]], [[Tranvíes de Krasnodar|tranvíes]] y [[marshrutka|marshrutkes]].<ref>[http://kubtransport.info/krasnodar/ El tresporte en Krasnodar] {{ru}}</ref> Los trolebuses y les tranvíes son remanaos por aciu cables llétricos. A diferencia de [[Moscú]] y [[San Petersburgu]], Krasnodar nun tien sistema de metro. Les principales carreteres que xunen Krasnodar al restu de Rusia ye l'[[Autopista M4 Don]] ([[Moscú]]-[[Novorosíisk]]), y a nivel rexonal son importantes l'A146 a Novorosíisk, la R268 a [[Yeisk]] y la R251 que llega dende [[Temriuk]], y diríxese a [[Kropotkin (Krasnodar)|Kropotkin]] y [[Stávropol]] (por [[Novoaleksándrovsk]] y [[Izobilni]]). Entámase la construcción d'una autopista de peaxe ente Krasnodar, [[Abinsk]] y [[Kabardinka (Krasnodar)|Kabardinka]].<ref>[http://www.webcitation.org/617qWpffF «Автодор» получит 5 млрд рублей на содержание федеральных дорог] {{ru}}.</ref> Les principales [[estaciones de ferrocarril]] de la ciudá sòn [[Estación de Krasnodar-I|Krasnodar-I]] y [[Estación de Krasnodar-II|Krasnodar-II]]. Na ciudá topa'l [[Aeropuertu de Krasnodar|Aeropuertu Internacional de Krasnodar (Páshkovski)]], xuntu al [[mikroraión]] [[Páshkovski]]. Na zona noroeste de Krasnodar hai un [[aeródromu militar]], [[Aeródromu Krasnodar-Tsentralni|Krasnodar-Tsentralni]]. Nel sudeste de la ciudá hai un pequeñu [[puertu fluvial]] de mercancíes. == Educación == [[Ficheru:Краснодарский филиал РЭУ им. Плеханова.jpg|thumb|Filial de Krasnodar de la [[Universidá d'Economía de Rusia Plejánov]].]] Krasnodar cuenta con 15 [[Ximnasiu (escuela)|ximnasios]], 5 [[Licéu (institución)|liceos]], 67 escueles d'enseñanza media y 20 escueles d'educación especial. Les principales instituciones educatives cimeres de la llocalidá son la [[Universidá Estatal del Kubán]], la [[Universidá Estatal de Teunoloxía del Kubán]], la [[Universidá Estatal d'Agricultura del Kubán]], la [[Universidá Estatal de Cultura y Artes del Kubán]], la [[Universidá Estatal de Medicina del Kubán]] y la [[Universidá Estatal de Cultura Física, Deporte y Turismu del Kubán]], ente otres. Como filiales d'otres instituciones ruses, cabo destacar l'Institutu de Socioeconomía y Derechu del Kubán, filial de l'[[Academia de Rellaciones Llaborales y Sociales]], l'Institutu de Cooperación de Krasnodar, filial de la [[Universidá de Cooperación de Rusia]], la filial de Krasnodar de la [[Universidá d'Economía de Rusia Plejánov]], la filial de la [[Universidá Estatal de Pedagoxía de Moscú]], la filial de la [[Universidá Estatal de Ingeniería Ferrovial de Rostov]], la filial del Cáucasu Norte de la Universidá Estatal de Xusticia de Rusia, la filial de la [[Universidá Moderna pa les Humanidaes]] y la filial de la [[Universidá de Finances del Gobiernu de la Federación Rusa]]. == Cultura == [[Ficheru:KKVZII.jpg|thumb|Sala d'Esposiciones del krai de Krasnodar.]] [[Ficheru:Avrora kino 2.jpg|thumb|[[Cine Avrora (Krasnodar)|Cine-teatru Avrora]].]] === Biblioteques === Hai de solliñar ente otres les biblioteques [[Biblioteca A. S. Pushkin (Krasnodar)|A. S. Pushkin]] y [[Biblioteca Xuvenil del Krai Iván Varava|Varava]]. === Teatru === En Krasnodar tópense'l [[Teatru Académicu de Drama de Krasnodar]], [[Teatru de Balet de Krasnodar]], [[Teatru de títeres del krai de Krasnodar]], [[Teatru musical de Krasnodar]], [[Teatru Municipal Xuvenil de Krasnodar]], [[Circu Estatal de Krasnodar]] y la [[Filarmónica de Krasnodar Grigori Ponomarenko]], ente otros espacios. === Museos === Ente los más destacaos museos de Krasnodar tópense'l [[Muséu de Pintura del Krai Fiódor Kovalenko]], [[Muséu Estatal d'Historia y Arqueoloxía Yevgueni Felitsin de Krasnodar]] o la [[Sala d'Esposiciones d'Artes Plástiques del krai de Krasnodar]]. === Cines === Ente otros munchos, cabo destacar pola so arquiteutura'l cine-teatru ''[[Cine Avrora (Krasnodar)|Avrora]]''. == Llugares d'interés == [[Ficheru:Fountain in Krasnodar.jpg|thumb|Fonte de la Plaza del Teatru.]] [[Ficheru:Здание зимнего театра. 03.JPG|thumb|Teatru d'Iviernu, sede de la [[Filarmónica del Krai de Krasnodar Grigori Ponomarenko]].]] En Krasnodar tópase'l monumentu federal de la [[Torre de Shújov (Krasnodar)|Torre]] construyida pol inxenieru [[Vladímir Shújov]], construyida ente [[1929]] y [[1932]]. Hai de solliñar coles mesmes l'edificiu de la [[Filarmónica del Krai de Krasnodar Grigori Ponomarenko]], de los arquiteutos A. Kozlov y [[Fiódor Schechtel]] ([[1908]], reconstruyíu en [[1954]] por A. Títov), la casa de M. S. Kuznetsov ([[1888]]-[[1900]], na que s'asitia anguaño'l Conservatoriu. El 28 de setiembre de [[2008]] inauguróse la escultura "Los Cosacos de Zaporizhia escriben la carta al Sultán Turcu", nel encruz de les cais Krásnaya y Gorki.<ref>[http://www.yuga.ru/news/135119/ Sobre la escultura a los Cosacos de Zaporizhia] {{ru}}</ref> Esi mesmu mes instalóse la escultura "Monederu" na cai Gógol.<ref>[http://www.yugopolis.ru/news/social/2012/03/28/32112/pamyatniki-reitingi Monumentu al "Monederu"] {{ru}}.</ref> El 24 d'abril de [[2009]] la interseición de les cais Krásnaya y Bábushkina, reconstruyóse'l [[Arcu de Trunfu d'Alexandru]] (12 m d'altor y 18 de llargor, por 3 d'anchor), establecíu originariamente n'honor a la llegada a la ciudá del [[zar]] [[Alexandru III de Rusia|Alexandru III]]. En primavera de [[2012]] instalóse un sistema de llume na fonte xuntu al arcu, con coloración regulable polos ciudadanos por aciu el teléfonu móvil.<ref>[http://www.krdblog.com/2012/06/blogue-post.html Sobre la instalación del sistema regulable per teléfonu móvil] {{ru}}.</ref> El 26 de setiembre de 2011 nel marcu de la celebración del día de la ciudá inaugurar nel Xardín Municipal el complexu "El Bon Ánxel de la Paz" na que trabayaron l'escultor [[Aleksandr Apólonov]] y el pintor [[Piotr Stronski]], que consiste nuna columna de 9 metros d'altor coronáu pola figura dorada de 2 metros d'un ánxel.<ref>[http://www.yugopolis.ru/news/social/2011/09/26/23405/parki-dean-goroda-gorodskoi-sad Sobre'l monumentu "El Bon Ánxel de la Paz"] {{ru}}.</ref> N'abril de [[2013]] inauguróse una estatua del xeneral [[Kornilov]]<ref>[http://www.ridus.ru/news/78369/ Sobre'l monumentu a Kornilov] {{ru}}.</ref> == Deportes == [[Ficheru:Kuban Stadium FC Kuban Krasnodar vs FC Rostov, Russian Premier League, Krasnodar, Russian 2005 Federation.jpg|thumb|[[Estadiu Kubán]].]] La ciudá ye sede del club de [[fútbol]] [[FC Kubán Krasnodar]], que fai de llocal nel [[Estadiu Kubán]], y del [[FC Krasnodar]], que lo fai nel [[Estadiu de Krasnodar]]. Ye sede amás del club de [[baloncestu]] [[Lokomotiv Kuban]] (que tenía la so sede en [[Rostov del Don]] hasta [[2009]] y que compite como llocal nel [[Basket-Hall (Krasnodar)|Basket-Hall]]), del club de [[balonmano]] [[SKIF Krasnodar]], del club de [[voleibol]] [[Dinamo Krasnodar]], del club de [[rugbi]] [[Kubán (equipu de rugby)|Kubán]], del club de fútbol femenín [[Kubanochka]] y del club de [[ḥoquei sobre xelu]] [[Kubán (equipu de ḥoquei)|Kubán]]. Va Ser una de les sedes de la [[Copa Mundial de Fútbol de 2018]]. == Persones famoses de Krasnodar == * [[Guennadi Pádalka]], [[cosmonauta]] * [[Andréi Shkuró]], líder [[cosacu]] contrarrevolucionario * [[Alekséi Pozdniakov]], coronel d'aviación * [[Inna Zhúkova]], [[Ximnasia rítmica|ximnasta rítmica]] * [[Vitali Bakaldin]], poeta. * [[Nikolái Dorizó]], poeta. * [[Vitali Dubko]], entrenador de [[Ximnasia en trampolín|trampolín]] * [[Vladimir Chernov]] (*1953), [[barítonu]] * [[Anna Netrebko]], (* 1971) [[sopranu]] * [[Sergéi Tiviakov]], (* 1973) axedrecista * [[Alekséi Savrasenko]], (* 1979) xugador de baloncestu * [[Lazaros Papadopoulos]], (* 1980) xugador de baloncestu * [[Timofey Mozgov]], (* 1986) xugador de baloncestu * [[Andréi Lavrov]], xugador de balonmano == Representación diplomática == *{{bandera|Italia}} Consuláu Xeneral Honorable de la [[República d'Italia]] *{{bandera|Polonia}} Centro de visáu de la [[República de Polonia]] *{{bandera|Noruega}} Centru de visáu del [[Reinu de Noruega]] *{{bandera|Italia}} Centro de visáu de la República d'Italia *{{bandera|España}} Centro de visáu del [[Reinu d'España]] *{{bandera|Bulgaria}} Centro de visáu de la [[República de Bulgaria]] *{{bandera|Austria}} Centro de visáu de la [[República d'Austria]] == Ciudaes hermanaes == *{{bandera|USA}} [[Tallahassee]], [[Estaos Xuníos]]. *{{bandera|Bulgaria}} [[Burgas]], [[Bulgaria]]. *{{bandera|Alemaña}} [[Karlsruhe]], [[Alemaña]]. *{{bandera|Inglaterra}} [[Nottingham]], [[Inglaterra]]. *{{bandera|Italia}} [[Ferrara]], [[Italia]]. *{{bandera|Abḥasia}} [[Sujumi]], [[Abḥasia]]. *{{bandera|China}} [[Harbin]], [[China]]. *{{bandera|Rusia}} [[Majachkalá]], [[Daguestán]]<ref>[http://www.prazdnikinfo.ru/5/35/1/i21_4085.htm Ciudaes hermanaes con Majachkalá] {{ru}}.</ref> *{{bandera|Armenia}} [[Yereván]], [[Armenia]]<ref>[http://krd.ru/upravlenie-delami/mezhdunarodnye-svyazi/partnerskie-svyazi/goroda-pobratimy/ Ciudaes hermanaes] nel sitiu web de l'Alministración de Krasnodar {{ru}}.</ref> == Galería == <gallery> Ficheru:Krasnodar Stadium 2015-07-10 - 3.jpg|Construcción del [[Estadiu Krasnodar]]. Ficheru:Баскет-Холл Краснодар.jpg|[[Basket-Hall (Krasnodar)|Basket-Hall]]. Ficheru:Krasnodar attraction.jpg|Vista de la cai Krásnaya, xunto a la estatua de [[Catalina la Grande]]. Ficheru:Krasnodar teatr.jpg|Vista de la Plaza del Teatru dende l'hotel [[Intourist]]. Ficheru:View of Rosneft Building and Kubanonabenrezhnaya Street, Krasnodar, December 2015.jpg|Edificiu de [[Rosneft]] na cai Kubanonaberézhnaya. Ficheru:Krasnodar 006.JPG|[[Teatru musical de Krasnodar]]. Ficheru:Библиотека им. Пушкина.JPG|[[Biblioteca A. S. Pushkin (Krasnodar)|Biblioteca A. S. Pushkin]]. Ficheru:FGOU SPO KMSK.gif|Institutu Estatal d'Inxeniería de Krasnodar. Ficheru:ЭКОбус в Краснодаре.jpg|Autobús ecolóxicu de Krasnodar. Ficheru:Железнодорожный вокзал станции Краснодар-1.jpg|[[Estación de Krasnodar-I]]. Ficheru:P O.jpg|Centru comercial Ozz Mall. Ficheru:Мегацентр "Красная Площадь" г. Краснодар.tif|Centru comercial Plaza Roja </gallery> == Referencies == * ''Esti artículu ye una traducción parcial del so correspondiente na edición en rusu de [[Wikipedia]], [[:ru:Краснодар|Краснодар]].'' {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{Commonscat|Krasnodar}} * [http://web.archive.org/web/http://www.guiadelmundo.com/paises/russian_federation/llocalidaes/krasnodar.html Información sobre Krasnodar] * [http://www.krd.ru/ Alministración de la ciudá de Krasnodar] (en rusu) * [http://www.myekaterinodar.ru/ La historia de la ciudá n'imáxenes] {{ru}} * [https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%AD%D0%A1%D0%91%D0%95/%D0%95%D0%BA%D0%B0%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80 Yekaterinodar] nel [[Diccionariu Enciclopédicu Brockhaus y Efron]] {{ru}} * [http://web.archive.org/web/http://eng.russ-yug.ru/section/2/ Noticies y eventos en Krasnodar] (n'inglés) * [http://www.russiakrasnodar.com/ Fotografies de la ciudá de Krasnodar] (en rusu) * [http://web.archive.org/web/http://www.nashaslava.ru/city/krasnodar/ Semeyes de Krasnodar] {{Tradubot|Krasnodar}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Rusia]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 6vkagz0bi3w16bmszdhpg83qni2om5x The Goonies 0 102272 3714505 3414934 2022-08-29T11:44:03Z YoaR 37624 added [[Category:Películes doblaes al asturianu]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20200411145643}} {{Película}} '''''Los Goonies''''' ('''''The Goonies''''') ye una [[Cine d'Estaos Xuníos|película estauxunidense]] d'[[Cine d'aventures|aventures]] de 1985 dirixida por [[Richard Donner]] y escrita por [[Chris Columbus]], basada nuna hestoria de [[Steven Spielberg]]. Foi producida por Steven Spielbert xunto a Donner, Harvey Bernhard, [[Kathleen Kennedy]] y [[Frank Marshall (productor)|Frank Marshall]]. La película rellata'l viaxe d'un grupu de neños amigos en busca d'una ayalga perdida, y convirtióse nuna de les [[Película de cultu|películes de cultu]] de [[Años 1980|los años 80]]. == Sinopsis == Los Goonies, — "Mikey" ([[Sean Astin]]), "Brand" ([[Josh Brolin]]) "Gordi" ([[Jeff Cohen]], "Chunk" en Llatinoamérica), "Data" ([[Jonathan Ke Quan]]), "Bocayón" ([[Corey Feldman]], "Bocazas", na versión española, "Bocón" en Llatinoamérica), "Andy" ([[Kerri Green]]) y "Stef" ([[Martha Plimpton]]) — son un grupu d'amigos que viven nun pueblu costeru d'EEXX. Los sos padres viven ablayaos poles deldes y los acreedores pretenden valtar el barriu au viven pa construyir nel so llugar un campu de golf. Una tarde de seronda, aburríos, xuben al [[sobráu]] au atopen una gran variedá d'oxetos antiguos y estraños. Ente ellos afayen un [[mapa]] qu'indica l'allugamientu d'una supuesta ayalga perteneciente a un pirata conocíu como "Willy el Tuertu", desapaecíu cola so tripulación hai sieglos en siendo escorríos pola armada británica dempués de que'l pirata cometiera un gran robu. El llexendariu ayalgueru Chester Copperpot tamién sumiera ensin dexar rastru décades tres mientres la so busca. El grupu decide entós dir en busca d'esa ayalga que podría solucionar económicamente el problema pol que ta pasando'l barriu, y qu'en casu de nun iguase podría derivar na disolución de "Los Goonies" como grupu, al tener que treslladase toos. La busca de l'ayalga va llevar a una aventura so tierra sorteando les trampes que dexaron tres de sí los pirates, y escapando de los ''Fratelli'', una familia d'atracadores que fuxe de la policía, y que n'afayando la hestoria de "Willy el Tuertu" prentende faese tamién col botín. == Producción == El direutor, Richard Donner, filmó la película siguiendo l'orde cronolóxicu, por que eso ayudara a los mozos actores. Quixo tamién que los actores improvisaren enforma; según les sos pallabres: <blockquote>"''Ellos teníen bones idees y yo yera'l primeru n'oyeles. Improvisamos enforma, yeren capaces de metese nos sos personaxes y convertíense nun grupu xuníu. Yeren maraviyosos. Empezaron a ser eses persones. Había ocasiones que paecía que nun tábamos trabayando. Sí eso nun asocedía nellos de forma instintiva, sabía que daqué andaba mal''."</blockquote>Pa consiguir una reacción más natural de sorpresa al ver el barcu pirata per primer vegada, Richard Donner esplica: <blockquote>"''Nunca dexé que los mozos vieren el barcu. Prohibióse-yos la entrada nel plató dende'l primer día de la so construcción. El día en qu'ellos entren n'escena, saliendo disparaos y cayendo a l'agua, xírense y ven el barcu per primer vegada. Los traxe a toos de llombu. Toos sabíen lo que diba apaecer, pero nun teníen nin idea de lo que diben ver. Y asina, na película, cuando ellos xírense y ven el barcu per primer vegada, les sos reacciones son reales''".</blockquote> El barcu foi construyíu a escala real. Al terminar el rodaxe foi ufiertáu a quien pudiera interesa-y, pero a nun apaecer naide comenenciudu, acabó siendo desmontáu.. El 5 d'abril de 2014 Donner anunció que se rodaría una segunda parte con tol repartu orixinal,<ref name="Tmz">{{cita web |url=http://www.tmz.com/2014/04/05/richard-donner-goonies-sequel-finally-happening|títulu='Goonies' Direutor Sequel is Happening|obra=tmz.com |fechaaccesu=5 d'abril de 2014|fecha=5 d'abril de 2014}}</ref> daqué que finalmente non se fizo. El tema principal de la película ye ''[[The Goonies 'R' Good Enough]]'' interpretáu pola cantante [[Cyndi Lauper]]. En 1985 sacó'l discu '''The Goonies 'R' Good Enough''' nel qu'incluyó'l tema ''What a thrill'', que tamién apaez nel llargumetraxe. == Repartu y personaxes == ; Los Goonies {| |- | [[Sean Astin]] || "Mikey" (Michael Walsh) |- | [[Josh Brolin]] || "Brand" (Brandon Walsh), hermanu mayor de "Mikey" |- | [[Jeff Cohen]] || "Gordi" (Lawrence "Chunk" Cohen) |- | [[Corey Feldman]] || "Bocayón" (Clark "Mouth" Devereaux) |- | [[Jonathan Ke Quan|Ke Huy Quan]] || "Data" (Richard Wang) |- | [[Kerri Green]] || "Andy" (Andrea Carmichael), novia de "Brand" |- | [[Martha Plimpton]] || "Stef" (Stephanie Steinbrenner), amiga de "Andy" |} ; Los Fratellis {| |- | [[Anne Ramsey]] || Ma Fratelli |- | [[Robert Davi]] || Jake Fratelli |- | [[Joe Pantoliano]] || Francis Fratelli |- |[[John Matuszak]] || Sloth Fratelli |} ; Otros personaxes {| |- | [[Mary Ellen Trainor]] || Irene Walsh (madre de "Mikey" y "Brand") |- | [[Keith Walker]] || Irving Walsh (padre de "Mikey" y "Brand") |- | [[Lupe Ontiveros]] || Rosalita (emplegada doméstica de la familia Walsh) |- | [[Steve Antin]] || Troy Perkins (fíu del millonariu Mr. Perkins que pretende mercar la urbanización) |- | [[Curtis F. Hanson]] || millonariu Mr. Perkins (padre de Troy) |- | [[Paul Tuerpe]] || Xérif |} * El direutor de la película, [[Richard Donner]], fai un curtiu caméu como policía llocal. * Personaxes de los que namái apaez la so cadarma: "Chester Copperpot" y "Willy el Tuertu". == Recaldación == {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#efefef" ! País !! Fecha d'estrenu !! Recaldación |- | {{GER}} || Xueves 19 d'avientu de 1985 || 1.075.690 |- | {{ARG}} || Miércoles 25 d'avientu de 1985 || 1.266.300 |- | {{AUS}} || Xueves 12 d'avientu de 1985 || 1.070.800 |- | {{AUT}} || Vienres 20 d'avientu de 1985 || 330.000 |- | {{BEL}} || Miércoles 20 de payares de 1985 || 720.500 |- | {{BLZ}}, {{CRI}}<br />{{SLV}}, {{HND}}<br />{{NIC}}, {{PAN}}<br />{{GUA}} || Miércoles 25 d'avientu de 1985 || 145.380 |- | {{BRA}} || Xueves 19 d'avientu de 1985 || 994.100 |- | {{CHI}} || Llunes 23 d'avientu de 1985 || 1.004.768 |- | {{COL}} || Xueves 20 de marzu de 1986 || 884.300 |- | {{KOR}} || Sábadu 19 de xunetu de 1986 || 944.737 |- | {{DAN}} || Vienres 11 d'ochobre de 1985 || 415.000 |- | {{ESP}} || Miércoles 24 de xunetu de 1985 || 3.124.279 € |- | {{USA}}<br />{{CAN}} || Vienres 7 de xunu de 1985 || 61.400.000 $<ref name="imdb.com">[http://akas.imdb.com/title/tt0089218/business The Goonies (1985) - Box office / business<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> |- | {{PHI}} || Miércoles 30 d'ochobre de 1985 || 255.340 |- | {{FIN}} || Vienres 6 d'avientu de 1985 || 476.910 |- | {{FRA}} || Miércoles 4 d'avientu de 1985 || 570.623 |- | {{GRE}} || Vienres 20 d'avientu de 1985 || 971.660 |- | {{HKG}} || Xueves 28 de payares de 1985 || 280.074 |- | {{HUN}} || Xueves 29 de marzu de 1990 || 317.810 |- | {{ISL}} || Miércoles 11 d'avientu de 1985 || 752.480 |- | {{ISR}} || Vienres 22 de payares de 1985 || 192.440 |- | {{ITA}} || Xueves 5 d'avientu de 1985 || 683.190 |- | {{JPN}} || Sábadu 21 d'avientu de 1985 || 826.300 |- | {{MAL}} || Xueves 7 de payares de 1985 || 178.100 |- | {{MEX}} || Xueves 12 d'avientu de 1985 || 356.200 |- | {{NOR}} || Xueves 30 de xineru de 1986 || 945.271 |- | {{NZ}} || Vienres 13 d'avientu de 1985 || 880.733 |- | {{NLD}} || Xueves 19 d'avientu de 1985 || 567.140 |- | {{PER}} || Miércoles 25 d'avientu de 1985 || 882.119 |- | {{POR}} || Vienres 29 de payares de 1985 || 773.289 |- | {{UK}}<br />{{IRE}} || Vienres 29 de payares de 1985 || 1.077.674 |- | {{SIN}} || Xueves 12 d'avientu de 1985 || 151.473 |- | {{ZAF}} || Vienres 29 de payares de 1985 || 476.339 |- | {{SWE}} || Vienres 20 d'avientu de 1985 || 4.368.645 SEK<ref name="imdb.com"/> |- | {{SUI}} || Miércoles 4 d'avientu de 1985 || 37.021 |- | {{THA}} || Sábadu 12 d'abril de 1986 || 80.059 |- | {{TWN|Taiwán}} || Domingo 9 de febreru de 1986 || 66.710 |- | {{URU}} || Miércoles 25 d'avientu de 1985 || 103.084 |- | {{VEN}} || Miércoles 25 d'avientu de 1985 || 215.663 |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.carteles.metropoliglobal.com/paginas/ficha.php?qsec=peli&qid=437 Ficha en Cartelos de Cine] * [https://web.archive.org/web/20060427225942/http://www.tepasmas.com/datos.php/goonies.htm Intereses de la película] * [http://www.angelfire.com/ca3/goonies/ Páxina dedicada n'esclusiva a la película] * [http://www.cromosrepes.com/coleccion/ficha/LOS-GOONIES Intercambiu de cromos de la película] * [http://peliculasdeculto.blogspot.com/2006/11/los-goonies.html Reseña de la película] * [https://archive.is/20130827221108/cineboleto.blogspot.com/2013/05/ver-goonies-1985-llatín-online-espanol.html actuación] * [http://www.dcine.org/llocalizaciones/localizacion-de-los-goonies Llocalización de la sablera onde se desenvuelve parte de la película] {{ORDENAR:Goonies, Los}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Películes d'Amblin Entertainment]] [[Categoría:Películes de Warner Bros.]] [[Categoría:Películes d'aventures]] [[Categoría:Películes infantiles]] [[Categoría:Películes de pirates]] [[Categoría:Películes doblaes al asturianu]] b0x0yzrav6mt3ctlo2z2hnmv33qt29q Kremlin de Moscú 0 102672 3714494 3705137 2022-08-29T05:46:34Z XabatuBot 43102 iguo testu: la águila => l'águila wikitext text/x-wiki {{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá | Nome = El Kremlin y la [[Plaza Roja]] de [[Moscú]] | Imaxe = | Tamañu = 250 | Pie = El Kremlin de Moscú. {{Mapa de llocalización |Moscú Central |etiqueta = Kremlin de Moscú |tamañu_etiqueta = 100 |alt = |posición = right |fondu = |lon_dir=Y |lat_dir=N |lat_gra = 55 |lat_min = 45 |lat_seg = 6 |lon_gra = 37 |lon_min = 37 |lon_seg = 4 |long = |marca = |tamañu_marca = 6 |border = none |pie = Llocalización en Moscú |alliniación = center |anchu = 270px }} | País = {{bandera2|Rusia}} | Tipu = '''<span style="color:#F4A460">Cultural</span>''' | Criterios = i, ii, iv, vi | ID = 545 | Rexón = [[Patrimoniu de la Humanidá n'Europa y América del Norte|Europa y América del Norte]] | Añu = 1990 | Extensión = | Peligru = }} El '''Kremlin de Moscú''' ({{lang-ru|''Моско́вский Кремль''}}, [[treslliteráu]]: Moskovskiy Kreml') ye un conxuntu d'edificios civiles y relixosos asitiáu nel corazón de [[Moscú]], frente al [[ríu Moscova]] nel sur, la [[Plaza Roja]] nel este y el [[Xardín d'Alejandro]] nel oeste. Ye'l más conocíu de los [[kremlin]] [[Rusia|rusos]] ya inclúi cuatro [[palaciu|palacios]] y cuatro [[catedral]]es, arrexuntaos nel interior d'un recintu delimitado pola [[Muralla y les torres del Kremlin de Moscú|Muralla del Kremlin, qu'inclúi les torres del Kremlin]]. El so nome tresformóse dende la dómina de la [[Xunión Soviética]] en sinónimu del gobiernu de [[Rusia]], de manera similar a como asocede cola [[Casa Blanca]] pal gobiernu de los [[Estaos Xuníos]]. == Historia == Nos [[sieglu XI|sieglos XI]] y [[sieglu XII|XII]] yera una población [[pueblu eslavu|eslava]], con una pequeña ciudadela, la morada fortificada del [[boyardo]] de la llocalidá Kuchka. Na antigüedá la pallabra "''kreml''" usar pa denominar la parte cercada nel centru d'una ciudá. En [[1147]] fíxose mención de Moscú per primer vegada en [[1156]] escavóse un foso y alzóse una muralla de tierra. Pa finales del sieglu XII construyó un fuerte cercáu alredor de la colonia de mercaderes y artesanos que se rexuntaben en Moscú como nun abellugu. Nesi entós, toa Moscú ocupaba una tercer parte del área del actual Kremlin. En [[1238]] la ciudá oponer a les [[invasión mongola de Rusia|hordas mongoles]] y nel sieglu XIII, mientres el país recuperar de la devastación fecha polos [[tártaros]] y los mongoles, Moscú ganaba prominencia. A principios del [[sieglu XIV]] Moscú apuerta a capital del principáu. Nel Kremlin constrúyese una fortaleza de piedra blanca y pasa por un periodu de reconstrucciones radicales: * Álzase una nueva y sólida muralla alredor de la fortaleza d'un perímetru de más de 1.600 metros y cávase un foso escontra l'este, frente al llanu (1339-1340). * El Kremlin convertir na residencia del Príncipe y la familia real de Moscú. * Construyéronse les catedrales de piedra blanca en partir sur de la llomba del Kremlin: la catedral de l'Asunción (1326), la Ilesia d'El nuesu Salvador (1330), la [[Catedral del Arcánxel Miguel (Moscú)|Catedral de San Miguel]] (1333), y nel centru del Kremlin foi llevantada una talaya, conocida como la torre del campanariu de San Iván (1329). De [[1344]] a [[1346]] decoráronse toles ilesies con frescos ya iconos. So les órdenes del príncipe [[Dmitri Donskói]] llevantóse la xigantesca fortaleza de piedra blanca con nueve torres. La construcción terminar en dos años. Escontra finales del [[sieglu XV]] el Kremlin convertir nel centru de la cultura rusa. El principáu convertir nel estáu de [[Moscovia]]. Los doscientos años de llucha pa unificar a Rusia remataron cola nacencia del estáu centralizáu más grande d'[[Europa]]. Mientres los sieglos XV y XVII construyeron los monumentos arquiteutónicos que se caltuvieron hasta los nuesos díes. La construcción tresformó'l Kremlin, dándo-y una imaxe singular y tan común a tol mundu: * 2,25 quilómetros de muralla almenada y 19 grandes torres, arrodiaos por un foso y pol [[ríu Neglínnaya]], que'l so nivel d'agua foi alzáu per mediu de diques (1485-1495). * La [[Catedral de l'Asunción (Moscú)|Catedral de l'Asunción]] (1475-1479), construyida por [[Aristóteles Fioravanti]], convertir na catedral central del estáu rusu. * La [[Ilesia de la Deposición del Mantu de la Virxe]] (Conmemoración de la fiesta de la Imposición) * La [[Catedral de l'Anunciación (Moscú)|Catedral de l'Anunciación]] (1485-1489). * La [[Catedral del Arcánxel Miguel (Moscú)|Catedral del Arcánxel Miguel]] (1505-1508) construyida por [[Alevíz Novy]]. * El campusantu de los príncipes y zares de Moscú, etc. Nel sieglu XVII los vieyos edificios del Kremlin son modificaos y sometíos a un arreglu xeneral. Mientres les varies invasiones a Rusia (1605-1618), debilitada pol [[Tiempu de problemes]], les tropes de la [[Mancomunidá de Polonia-Lituania]] tomaron Moscú y Kremlin del [[27 de setiembre]] de [[1610]] al [[4 de payares]] de [[1612]], hasta que fueron espulsaos pol alzamientu patrióticu de Rusia. De [[1635]] a [[1656]] son construyíes les [[Cámares del Patriarca]] y la pequeña [[Ilesia de los Dolce Apóstoles (Moscú)|Ilesia de los Dolce Apóstoles]]. La quema de [[1710]] destruyó tolos edificios de madera de la parte del noroeste del Kremlin. En [[1713]], Moscú dexa'l sitiu a la nueva capital, [[San Petersburgu]], y el Kremlin pasa a ser residencia temporal de la corte zarista. De [[1776]] a [[1788]] alzóse'l [[Palaciu del Senáu (Rusia)|Senáu]]. En [[1812]], les fuercies de [[Napoleón]] ocuparon el Kremlin. Ente [[1815]] y [[1835]] realícense obres de restauración colos meyores arquiteutos de la dómina: O. Bové, K. Rossi y D. Gilardi. De [[1838]] a [[1850]] construyóse'l [[Gran Palaciu del Kremlin]] y de [[1844]] a [[1851]] alzar na llomba del Kremlin l'[[Armería del Kremlin|Armería]]. Dempués de la [[Revolución rusa de 1917|Gran Revolución d'ochobre de 1917]], Moscú volvió ser la capital. En marzu de [[1918]] el gobiernu soviéticu treslladar dende [[Petrográu]] a Moscú y ocupó el Kremlin. El Kremlin cerrar pa los visitantes. Los monesterios antiguos (Chúdov y d'Ascensión) fueron baltaos y sustituyíos por un edificiu del gobiernu (1932—1934). En 1935 l'águila bicéfala foi retirada de les torres del Kremlin siendo sustituyíes en [[1937]] por estrelles de rubinos (dimensión:3-3,75 metros). De [[1946]] a [[1958]] restauráronse les catedrales, palacios y otros monumentos arquiteutónicos del Kremlin. En [[1961]] construyóse'l Palaciu de Congresos. Dende [[1955]] el Kremlin ta abiertu al públicu y dende [[1990]] el Kremlin foi incluyíu, xuntu cola [[Plaza Roja]] na llista de [[Patrimoniu de la Humanidá]] d'[[Unesco]].<ref name="Unesco">{{cita web|títulu=Kremlin and Rede Square, Moscow |url=http://whc.unesco.org/es/list/0545|editorial=UNESCO Culture Sector|fechaaccesu=7 d'abril de 2015}}</ref> En [[1991]] foi fundáu'l Muséu Estatal d'Historia y Cultura del Kremlin. Consta de l'Armería, Catedral d'Asunción, Catedral del Arcánxel Miguel, Catedral d'Anunciación, Muséu d'Artes Aplicaes y Usu Corriente de Rusia del sieglu XVII, conxuntu del Campanariu d'Iván el Grande y otros monumentos arquiteutónicos. Nel complexu arquiteutónicu atópense tres edificios que son usaos como residencies oficiales del [[Presidente de Rusia|presidente]] de la [[Federación Rusa]]: el [[Palaciu del Senáu (Rusia)|Palaciu del Senáu]], el [[Gran Palaciu del Kremlin]] y l'Escuela Militar o edificiu nᵘ14. == Arquiteutura del Kremlin == [[Ficheru:Russian Air Force Mil Mi-8 Victory Day Parade 2012 Beltyukov.jpg|thumb|250px|Vista aérea del Kremlin.]] [[Ficheru:Kremlin Embankment at dusk.jpg|thumb|250px|Los diques del Kremlin al atapecer.]] * [[Catedral de la Dormición (Moscú)|Catedral de la Dormición]] (Uspenski) * [[Catedral del Arcánxel Miguel (Moscú)|Catedral del Arcánxel Miguel]] (Arjánguelski) * [[Catedral de l'Anunciación (Moscú)|Catedral de l'Anunciación]] (Blagovéschenski) * [[Ilesia de los Dolce Apóstoles (Moscú)|Ilesia de los Dolce Apóstoles]] * [[Cámares del Patriarca]] * [[Campanariu d'Iván el Grande]] * [[Ilesia de la Deposición del Mantu de la Virxe]] La Plaza de les Catedrales ye'l corazón del Kremlin. Ta arrodiada de seis edificios, incluyendo trés [[catedral]]es: * La [[Catedral de la Dormición (Moscú)|Catedral de la Dormición]] foi rematada en [[1479]] y convirtióse na principal catedral de Moscú, amás de ser el llugar onde tolos [[zar]]es fueron coronaos. La gran fachada fecha de piedra [[caliar]], coronada por cinco [[cúpula|cúpules]] doraes, foi diseñada por [[Aristóteles Fioravanti]]. * En [[1489]], foi construyida la [[Catedral de l'Anunciación (Moscú)|Catedral de l'Anunciación]], coronada por trés [[cúpula|cúpules]] doraes, sicasí, un sieglu más tarde sería remocicada, añedir seis cúpules más pa faer un total de nueve. * Nel [[sudeste]] de la plaza atopa la mayor catedral de los trés esistentes, la [[Catedral del Arcánxel Miguel (Moscú)|Catedral del Arcánxel Miguel]] ([[1508]]), onde tolos monarques moscovitas dende [[Iván I de Rusia|Iván Kalitá]] hasta [[Iván V de Rusia|Iván V]] tán soterraos. Hai amás, dos ilesies pertenecientes a los Patriarques Metropolitanos de Moscú: * La Catedral de los Dolce Apóstoles (1653-56) * La Ilesia de la Deposición del Mantu, construyida por artesanos de [[Pskov]] ente los años 1484-88 y afatada con frescos ya iconos ente 1627 y 1644. La otra gran estructura ye'l [[Campanariu d'Iván el Grande]], na esquina [[nordeste]] de la plaza, que marca'l centru exactu de Moscú y cuenta con una llapada eterna siempres encendida. Completáu en 1600, tien un altor de 81 metros. Hasta la [[Revolución Rusa]], yera la estructura más alta de la ciudá, yá que taba prohibida la construcción d'edificios con un altor cimeru a la del campanariu. Cuenta con 21 campanes dispuestes pa dar l'alarma en casu d'un ataque enemigu. [[Image:Dvenadsatapostolov2.jpg|thumb|left|Ilesia de los Dolce Apóstoles]] La estructura non relixosa más antigua del Kremlin ye'l [[Palaciu de les Facetes]] ([[1491]]), que contién los tronos imperiales rusos. Foi mandáu construyir por [[Iván III de Rusia|Iván III]] (el Grande). El siguiente por orde d'antigüedá ye'l que foi'l primer llar de la familia imperial rusa, el [[Palaciu de los Terems]]. El Palaciu orixinal foi construyíu en dómina d'Iván III, pero la mayoría del mesmu data del [[sieglu XVII]]. El Palaciu de los Terems y el Palaciu de les Facetes tán coneutaos al traviés del [[Gran Palaciu del Kremlin]]. Ésti foi mandáu construyir por [[Nicolás I de Rusia|Nicolás I]] en [[1838]]. Ye la mayor estructura del Kremlin, costó la suma de 11 millones de rublos pa la so construcción y más d'un billón de dólares pa la so renovación na década de los noventa. Contién, amás del apartamentu priváu del [[zar]], el pisu inferior de la ilesia de la Resurreción de Lázaro (1393), que ye la estructura esistente más antigua del Kremlin y de too [[Moscú]]. La esquina nordeste de la plaza ta ocupada pol [[Arsenal del Kremlin (Moscú)|Arsenal]], que foi construyíu en dómina de [[Pedru I de Rusia|Pedro'l Grande]] en [[1701]]. La seición noroeste cunta cola [[Armería del Kremlin]]. Construyida en [[1851]] al estilu del [[Neorrenacimientu]], anguaño ye un muséu. == Edificios alministrativos y los museos del Kremlin == * [[Palaciu del Senáu (Rusia)|Palaciu del Senáu]] * [[Arsenal del Kremlin (Moscú)|Arsenal del Kremlin]] * [[Armería del Kremlin]] * [[Gran Palaciu del Kremlin]] * [[Palaciu de les Facetes]] * [[Palaciu de los Terems]] * [[Palaciu Poteshny]] * [[Palaciu Estatal del Kremlin]] '''Monumentos''' * [[Tsar Pushka]] (Cañón del Zar) * [[Tsar Kolokol|Tsar Kólokol]] (Campana del zar) == Política == La pallabra Kremlin ye frecuentemente utilizada pa referise al gobiernu de la [[Xunión Soviética]] (1922-1991) y a los sos miembros de mayor rangu (como xenerales, secretarios, xefes d'estáu, presidentes, ministros y miembros del comisionado). De la mesma que ''[[Downing Street]]'' referir al [[gobiernu]] [[Inglaterra|inglés]], l'[[Palaciu del Eliseo|Eliseo]] al [[gobiernu francés]], [[Palaciu de la Moncloa|la Moncloa]] al [[gobiernu]] d'[[España]], la ''[[Casa Rosada]]'' al [[gobiernu d'Arxentina]], la ''[[Palaciu de la Moneda]]'' al [[gobiernu de Chile]], la [[Torre Executiva]] al [[gobiernu]] d'[[Uruguái]] o la ''[[Casa Blanca]]'' fai referencia al [[gobiernu]] d'[[Estaos Xuníos]]. Hasta ciertu puntu ''[[Kremlin]]'' sigue utilizándose pa referise a la política de Rusia. ''[[Kremlinoloxía]]'' referir al estudiu de la política Soviética. == Galería == {| | [[Ficheru:Plan of Moscow Kremlin.jpg|thumb|180px|Planu del Kremlin en 1917]] | [[Ficheru:Церковь Иоанна Предтечи, Боровицкая Башня и Конюшенный приказ.jpg|thumb|180px|Nun sobrevivió l'edificiu nel Kremlin: la Ilesia de San Xuan Bautista, la torre Borovítskaya y los Establos reales. VF Alekséiev, 1800]] | [[Ficheru:G.Quarenghi - Views of Moscow and its Environs - Sobornaya Square at the Moscow Kremlin - 1797.jpg|thumb|180px|[[Giacomo Quarenghi]]. Vista de la Plaza de les Catedrales del Kremlin de Moscú. 1797. [[Muséu del Hermitage]]]] |} <gallery> archivu:Vasnetsov Kreml pri Ivane kalite.jpg|Kremlin de Moscú so Ivan Kalitá ([[Iván I de Rusia]]) archivu:Moscow Kremlin under Dmitry Donskoj.jpg|Kremlin de Moscú baxu [[Dmitri Donskói]] (A. Vasnetsov) archivu:VasnecovA VMoskovskom.jpg|La construcción del Kremlin baxu [[Iván III de Rusia|Iván III]] (A. Vasnetsov) archivu:Vasnetsov Moskovsky Kreml pri Ivane III.jpg|Kremlin de Moscú baxu [[Iván III de Rusia|Iván III]] (A. Vasnetsov) archivu:Vasnetsov Staroye ustye Neglinnoy 17 vek-1924.jpg|Estuariu del ríu Neglínnaya nel sieglu XVII (A. Vasnetsov). Borovítskaya visible y la Torre de Nicolás archivu:Vasnetsov V Osadu Troitsky Most.jpg|Sitiu na Ponte de la Trinidá (mientres la [[Guerra polacu-rusa (1605-1618)]]). (A. Vasnetsov) archivu:Vasnetsov Plocshad Ivana Velikogo.jpg|Plaza d'Iván el Grande (Vasnetsov A.) archivu:Heralds. Early morning in Kremlin. Beginning of XVII century.jpg|Tempranu na mañana nel Kremlin nel [[sieglu XVII]] (A. Vasnetsov) archivu:Tsarskaya plocshadka.jpg|Sitiu Real y l'Antoxana Colorada (A. Vasnetsov) archivu:Alexeev Boyarskaya Ploschadka 1810-e.jpg|Sitiu de los [[Boyardos]] en 1810. (F. Alekséiev) archivu:Alekseev Spasskie Vorota.jpg|Puerta de Spassky, Conventu de l'Ascensión, en 1810. (F. Alekséiev) archivu:Alekseev Spas na Boru.jpg|Ilesia de San Salvador del Bor (Pinar), en 1810. (F. Alekséiev) archivu:Alekseyev Blagoveschensky sobor i Granovitaya palata.jpg|Catedral de l'Anunciación y el Palaciu de les Facetes en 1810. (F. Alekséiev) archivu:Moskow-2.jpg|Vista del Kremlin na metá del sieglu XIX archivu:Chernetsov Parad v-Kremle 1838 godu 1841.jpg|El desfile nel Kremlin en 1838 (G. Chernetsov) archivu:Spasskiy vorota Voznesensky Monastyr.jpg|Puerta Spassky, el monesteriu de l'Ascensión na metá del sieglu XIX. archivu:Bodri krestny hod 1860.jpg|Procesión na Catedral de l'Anunciación (W. Beaudry, 1860) archivu:Benoist et Aubrun 1.jpg|El monesteriu Chúdov, el Senáu y el Monesteriu de l'Ascensión (Benoit y Obryuna, mediaos del [[sieglu XIX]]) archivu:Benoist et Aubrun-9.jpg|Torre Borovítskaya, Xuan el Bautista, el nuevu edificiu de la Sala d'Armes y el Gran Palaciu del Kremlin (Benoit y Obryuna, mediaos del [[sieglu XIX]]) archivu:The Kutafya and Troitskaya towers.jpg|Kutafya, la Torre de la Trinidá y la Ponte de la Trinidá. Detrás del edificiu son visibles l'Arsenal y el Palaciu de Congresos. archivu:Kremlin birds eye view-1.jpg|Vista aérea de Kremlin. archivu:Kreml-Mauer Moskwa b.jpg|Vista de la nueche del Kremlin archivu:Tsar Pushka 2005.jpg|[[Tsar Pushka]]. Kremlin de Moscú archivu:Cathedral Square.jpg|Plaza de les Catedrales. Puede vese la d'Asunción y Anunciación, el Palaciu de les Facetes. archivu:Moscow in XXIII Century. Kremlin. 1914.jpg|El Kremlin de Moscú nel [[sieglu XXIII]]. Tarxeta postal [[1914]]. archivu:SUR 100 1947 B.jpg|El Kremlin nun billete de cien ''[[Rublu rusu|rublos]]'' del proyeutu de llei [[1947]]. Revés archivu:SUR 100 1961 reverse.jpg|El Kremlin nun billete de cien ''[[Rublu rusu|rublos]]'' [[Xunión Soviética]] [[1961]]. Revés </gallery> {| | [[Ficheru:Kremlin Spasskaya Tower.jpg|thumb|Torre Salvador ([[Moscú]])]] | [[Ficheru:Moscow 05-2012 Kremlin 15.jpg|thumb|180px|Torre de Constantino y Helena. Una vegada que la puerta principal del Kremlin. A principios del [[sieglu XIX]]. Puertes taben previstes pa rellenales parcialmente]] |} == Ver tamién == * [[Kremlin]] * [[Kremlinoloxía]] * [[Muralla y les torres del Kremlin de Moscú]] * [[Necrópolis de la Muralla del Kremlin]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Moscow Kremlin}} * [http://www.moscu-tours.com/content/tour-kremlin Páxina esplicativa sobre la organización de visites empuestes pol Kremlin en [[idioma español]].] * [https://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=moscu&ie=UTF8&om=1&z=17&ll=55.750678,37.616286&spn=0.002651,0.010815&t=h Allugamientu en google maps] * [http://www.openkremlin.ru El Kremlin virtual {{ru}}] * [http://whc.unesco.org/es/list/545 UNESCO {{en}}] {{Tradubot|Kremlin de Moscú}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Krémlines|Moscu]] [[Categoría:Arquiteutura de Moscú]] [[Categoría:Patrimoniu de la Humanidá en Rusia]] [[Categoría:Arquiteutura de Rusia]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] [[Categoría:Moscú]] 3l5i1n516d2ajgl8tgmetmrpze9fr4v Shogunato Tokugawa 0 104525 3714499 3695219 2022-08-29T08:57:31Z Artanisen 49472 /* El bakumatsu */ Japanese Soldiers Marching Shimonoseki Campaign by Wirgman 1864.png wikitext text/x-wiki {{Ficha d'estáu desapaecíu}} El {{Nihongo|'''shogunato Tokugawa'''|徳川幕府|Tokugawa bakufu}} tamién conocíu como '''shogunato Edo''', '''bakufu Tokugawa''' o, pol so nome orixinal en [[idioma xaponés|xaponés]], '''{{Nihongo|bakufu Edo|江戸幕府|Edo bakufu}}''', foi'l tercer y postreru [[shogunato]] qu'ostentó'l poder en tou [[Xapón]]; los dos anteriores fueron el [[shogunato Kamakura]] ([[1192]]-[[1333]]) y el [[shogunato Ashikaga]] ([[1336]]-[[1573]]). Esti shogunato foi instauráu pol [[shōgun]] [[Tokugawa Ieyasu]], fundador del '''{{Nihongo|[[shogunato]] Tokugawa|徳川氏|Tokugawa-shi}}''' y descendiente del [[cla Matsudaira]], el [[24 de marzu]] de [[1603]] (que correspuende al 12º día del segundu mes del añu 8 de la [[yera Keichō]] nel [[calendariu xaponés|calendariu tradicional xaponés]]). Mientres el periodu de los shogunatos, esistía una especie de [[dictadura militar]] sometida específicamente al [[emperador de Xapón]]. El shōgun, convertíu polo xeneral en xefe de les fuercies armaes de Xapón, tenía'l poder militar y políticu del país; ente que al emperador fuéron-y asignaos poder espiritual y relixosu, a manera d'enllaz ente les persones y los [[dios]]es, y poder nominal na [[Corte Imperial de Kioto]]. Esta situación yera análoga, en parte, a la dominante nel universu políticu européu mientres la [[Edá Media]], cuando'l sacru emperador romanu-xermánicu detentaba el poder político y militar, y el [[papa]], el poder relixoso. Quince shōgun alministraron el poder del clan Tokugawa y del país mientres 264 años, subordinando a los demás cles en cuenta de un poder secundario o provincial. Nesti periodu la cla ye conocíu por adoptar una política que centralizó y unificó al país afaráu poles guerres de l'antigua [[yera Sengoku]], y llogró establecer un sistema de clases na sociedá xaponesa. Tamién ye conocíu por adoptar una postura d'aislamientu absolutu frente al restu del mundu (''[[sakoku]]''), que desaguó na prohibición y espulsión d'estranxeros y na eliminación d'influencies esternes per cualesquier mediu. Tal foi'l casu del esterminiu de [[cristianismu|cristianos]] mientres el shogunato, lo mesmo que de otros resolvimientos drásticos, que'l so propósitu foi caltener el balance del poder en Xapón. El poder nominal del shogunato taba na ciudá d'[[Edo]] (actual [[Tokiu]]), a diferencia del poder imperial, establecíu en [[Kioto]]. Ye asina que esti periodu de dominiu del shogunato Tokugawa ye conocíu como [[periodu Edo]] o periodu Tokugawa. Dichu periodu terminó baxu múltiples presiones cola entrega del poder de [[Tokugawa Yoshinobu]] al [[emperador Meiji]], el [[9 de payares]] de [[1867]] (que correspuende al 14º día del décimu mes del añu 3 de la [[yera Keiō]] nel calendariu tradicional xaponés). A partir d'entós el shogunato foi abolíu y l'emperador llogró'l poder militar y políticu del país, desencadenando la [[Restauración Meiji]] que tresformaría al país radicalmente mientres el restu del [[sieglu XIX]]. == Antecedentes == El poder del clan Tokugawa primeramente surdió de '''[[Matsudaira Takechiyo]]''' del clan Matsudaira; el poder d'esta cla llindar a l'antigua [[provincia de Mikawa]], al este de l'actual [[prefeutura d'Aichi]], nel centru de Xapón. Takechiyo nació en [[1543]] y yera fíu de Matsudaira Hirotada, un [[daimyō]] de baxa clase. Nel momentu de la so nacencia, el país taba envolubráu nuna cruenta guerra civil, productu de la decadencia del débil shogunato Ashikaga. En [[1548]] Takechiyo foi fechu rehén d'[[Oda Nobuhide]], xefe del [[clan Oda]], pa torgar que'l Hirotada se coligara col [[cla Imagawa]], rival d'Oda. En [[1549]], tanto Hirotada y Oda Nobuhide morrieron y, por aciu un intercambiu ente'l clan Oda y la cla Imagawa, Takechiyo pasó a formar parte del clan Imagawa. Tando con [[Yoshimoto Imagawa]], que yera'l caudiellu del clan, batalló contra [[Oda Nobunaga]], fíu de Nobuhide y nuevu líder del clan Oda, hasta que Yoshimoto morrió na [[batalla d'Okehazama]] en [[1560]]. Con esti fechu, Kurando Motoyasu (Takechiyo camudó'l so nome a '''Matsudaira Jirosaburo Motonobu''' en [[1556]] y a '''Matsudaira Kurando Motoyasu ''' en [[1557]]) aliar con Oda Nobunaga, que pretendía llograr la unificación de Xapón y el fin de la guerra civil. Asina se fixeron reformes dientro del clan Matsudaira y algamóse la pacificación de Mikawa. En [[1567]] camudó definitivamente'l so nome y apellíu a '''Tokugawa Ieyasu''' y proclamó ser descendiente del [[cla Minamoto]]. [[Ficheru:Tokugawa Nobunaga territory.PNG|Territoriu so Oda Nobunaga en 1582 (en gris) y Tokugawa Ieyasu dende 1560 a 1589 (en colloráu).|thumb|200px]] Mientres los siguientes quince años, Ieyasu consiguiría anexonase dellos territorios por aciu lligues con cles de provincies vecines; y otros, por aciu batalles en xunto con Nobunaga: n'[[batalla de Anegawa|Anegawa]] ([[1570]], contra los clanes [[cla Asai|Asai]] y [[cla Asakura|Asakura]]), [[batalla de Mikatagahara|Mikatagahara]] ([[1572]], contra'l [[cla Takeda]]), [[batalla de Nagashino|Nagashino]] ([[1575]], contra la cla Takeda) y [[batalla de Temmokuzan|Temmokuzan]] ([[1582]], na que la cla Takeda y el so exércitu fueron aniquilaos). Sicasí, col asesinatu de Nobunaga, en 1582, dio la oportunidá a los vasallos d'esti de faese col poder. Foi asina que, en [[1583]], asocedió la [[batalla de Shizugatake]], onde [[Toyotomi Hideyoshi]] y [[Shibata Katsuie]], antiguos aliaos de Nobunaga, llucharon pol títulu del daimyō más poderosu de Xapón; Ieyasu nun participó nesta guerra. Finalmente, vencería Hideyoshi. Ente [[1585]] y [[1590]], Ieyasu permaneció al marxe de les actividaes de Hideyoshi,{{harvnp|Kondo|1999|p=187}} hasta que la última cla poderosa en Xapón, el [[cla Hōjō tardida|cla Hōjō]], foi ganáu nel [[sitiu de Odawara (1590)|sitiu de Odawara]]. Hideyoshi propunxo a Ieyasu qu'esti controlara los territorios qu'apoderaba la cla Hōjō, na [[rexón de Kanto]] al este del país, en cuenta de los territorios de Ieyasu, incluyendo la so provincia natal. Ieyasu aceptó'l treslláu y pacificó la rexón de Kanto, propunxo delles polítiques que motivaron el desenvolvimientu de dicha rexón, que taba aisllada del restu de Xapón; tales iniciatives valdríen-y a Ieyasu ser consideráu'l segundu daimyō más poderosu de la nación.{{harvnp|Kondo|1999|pp=187-189}} En [[1593]] nació'l fíu y herederu de Hideyoshi, [[Toyotomi Hideyori]].{{harvnp|Kondo|1999|p=185}} Sicasí, Hideyoshi atopábase bien vieyu y enfermu, y dispunxo en [[1598]] el [[Conseyu de los Cinco Rexentes]] p'alministrar el país mientres la minoría d'edá de Hideyori. El Conseyu taba conformáu por [[Maeda Toshiie]], [[Mōri Terumoto]], [[Ukita Hideie]], [[Uesugi Kagekatsu]] y Tokugawa Ieyasu, y este gociaba d'una influencia preponderante. == L'ascensu al poder == {{AP|Batalla de Sekigahara}} [[Ficheru:Sekigahara Battlefield.jpg|250px|thumb|Sitiu exactu de la batalla de Sekigahara, na [[prefeutura de Gifu]].]] Cola muerte de Hideyoshi en 1598,{{harvnp|Kondo|1999|p=185}} pocu dempués de conformáu'l Conseyu de los Cinco Rexentes, l'equilibriu de poder ente ellos empezó a esbaratase. Ente los clanes vasalles de Hideyoshi, apaecieron los primeros signos d'impaciencia por llograr el poder efectivo: Hideyori apenes yera un neñu y el poder taba concentráu na rexencia. Ieyasu, mientres los próximos dos años, consiguiría pacientemente l'ayuda de diversos [[daimyō]] que sofitaben la so causa o que taben descontentos col clan Toyotomi. Tomar del poder aceleróse más en [[1599]], cuando morrió'l rexente Toshiie. Esto causó que Ieyasu tomara'l [[castiellu d'Osaka]], onde s'atopaba Hideyori, y proclamárase ''Tenka Dōnon'' (''Señor del País''). Esi títulu yera nominal, yá que entá esistía una severa oposición de parte de los trés rexentes restantes y de dellos clanes que nun aceptaron a Ieyasu como xefe, ente ellos [[Ishida Mitsunari]], un poderosu daimyō que nun pertenecía a la rexencia. A finales de 1599 y gran parte de [[1600]], tolos samurái y daimyō de Xapón arrexuntar en dos bandos bastante definíos: el bloque oriental, conformáu por cles que sofitaben a Ieyasu; y l'occidental, formáu polos que respaladaban a Mitsunari y a los trés rexentes.{{harvnp|Kondo|1999|p=190}} La situación de crisis algamó'l so puntu culminante'l [[21 d'ochobre]] de 1600 (15º día del novenu mes del añu 5 de la era Keichō), cuando se produció una de les batalles más grandes ente cles rexistraes en Xapón: la [[batalla de Sekigahara]].{{harvnp|Kondo|1999|p=190}} Asocedida na [[provincia de Mino]], nesta batalla combatieron 88 888 soldaos del bloque oriental contra 81 890 del occidental. La batalla duró ente les 8 a. m. y 5 p. m. d'aquel día. La traición de dellos clanes del bloque occidental, como'l [[cla Kobayakawa|Kobayakawa]], traxo de resultes la derrota d'este. Esta batalla, na que vencieron alredor de la metá de les fuercies occidentales, condució a la desapaición de 87 cles y a un amenorgamientu significativu d'otros cuatro (ente ellos, la cla Toyotomi). Amás apurrió la ganancia de 7572 millones de ''[[koku]]'' (un ''koku'' equivalía 180 llitros d'[[arroz]], y usábase como referencia monetaria) al bloque oriental, el cese de les aspiraciones de los rexentes y, sobremanera, confirmó la llexitimidá de Ieyasu como ''Tenka Dōnon''. Poco dempués, Ieyasu encetó la redistribución del poderíu de tolos clanes xaponeses.{{harvnp|Kondo|1999|p=191}} Aquellos que sofitaren al clan Tokugawa dende antes de Sekigahara, llamaos ''[[fudai]] daimyō'', llograron mayor poder y rangu que los ''[[tozama]] daimyō'', que yeren los sobrevivientes que lo fixeron dempués de la trascendental batalla.{{harvnp|Kondo|1999|p=192}} Finalmente, Ieyasu consolidó'l so poder en [[1603]], cuando recibió del [[emperador Go-Yōzei]] el títulu de ''[[shōgun|Seii Taishōgun]]'',{{harvnp|Kondo|1999|p=190}} comandante en xefe de les fuercies militares de Xapón, y empezó asina un periodu de dominiu de parte del clan Tokugawa mientres los siguientes dos sieglos. == La cla Tokugawa == {{AP|Cla Tokugawa}} [[Ficheru:Tokugawa family crest.svg|thumb|200px|Símbolu del clan Tokugawa, conocíu como ''mitsuba aoi'' ("tres fueyes de [[malva (planta)|malva]] real").]] El {{Nihongo|cla Tokugawa|徳川氏|Tokugawa-shi}} fundáu por Ieyasu, quien orixinalmente perteneció al clan Matsudaira, estendió la so poder personal y familiar nel país dende 1603 por aciu el mandatu de los shōgun, que totalizaron quince mientres el [[periodu Edo]]. Sicasí, Ieyasu, nun intentu de perpetuar la llinia de los shōgun so la cla Tokugawa, estableció tres rama adicionales que seríen encabezaes polos fíos non herederos de Ieyasu. Conocíes como {{Nihongo|[[Gosanke]]|徳川御三家|Tokugawa Gosanke|lliteralmente ''"los trés cases honorables de los Tokugawa"''}}, les sos cañes yeren les cases de: [[provincia de Owari|Owari]], fundada pol novenu fíu de Ieyasu, [[Tokugawa Yoshinao]]; [[provincia de Kii|Kii]], fundada pol décimu fíu de Ieyasu, [[Tokugawa Yorinobu]]; y [[Mitu (Ibaraki)|Mitu]], fundada pol oncenu fíu de Ieyasu, [[Tokugawa Yorifusa]].{{harvnp|Kondo|1999|p=194}} Cada xefe tenía'l so ''han'' y yera consideráu daimyō de categoría cimera a los ''shinpan'', aquellos que yeren bien cercanos al shōgun. Mientres el mandatu de [[Tokugawa Yoshimune]], a empiezos del sieglu XVIII, establecióse'l {{Nihongo|[[Gosankyō]]|御三卿}} qu'amestaba tres rama adicionales al clan: Tayasu, Hitotsubashi y Shimizu; ocupaes por dos fíos de Yoshimune y el segundu fíu de Ieshige, anque estes cañes nun tener el so propiu ''han''. Tamién la mayoría de los daimyō del clan Matsudaira baxaben del clan Tokugawa; y amás dellos miembros del clan casóse con poderosos daimyō y miembros de la Familia Imperial. Delles cles allegaes a los Tokugawa fueron: el [[cla Abe de Mikawa]], [[clan Baba|Baba]], [[clan Honda|Honda]], [[cla Ii|Ii]], [[cla Ishikawa|Ishikawa]] y [[cla Sakai|Sakai]], ente otros. La cla Tokugawa construyó los sos templos dedicatorios, conocíos como [[Tōshōgū]], ente los que destaca'l templu [[Nikkō Tōshōgū]], que foi dedicáu a la memoria de Ieyasu y llugar actual de los sos restos. == El shogunato Tokugawa == {{AP|Shogunato}} [[Ficheru:Tokugawa bakufu structure.PNG|thumb|250px|right|Estructura del shogunato Tokugawa.]] Cola unificación del poder en Xapón a principios del sieglu {{SIEGLU|XVII}} por Tokugawa Ieyasu, establecióse'l shogunato o {{Nihongo|[[bakufu]]|幕府}} a manes d'esta cla. Sicasí, esti nuevu shogunato sería distintu a los anteriores, yá que se formalizó una alianza ente'l clan dominante y los clanes vasalles, conocida como'l sistema ''baku-han'', que derivó na unión del shogunato Tokugawa y de los [[feudu|feudos]] o ''[[han (Xapón)|han]]'', que pertenecíen a los daimyō. Esta alianza alministrativa sofitóse primordialmente na duplicación de poderes; los daimyō contrarios al clan Tokugawa fueron quitaos de los sos privilexos y señoríos:{{harvnp|Kondo|1999|p=191}} o bien-y los esanició o bien se los reasignó ente los {{Nihongo|''[[hatamoto]]''|旗本||extra=lit. ''estandartes de los caballeros''}}. Tamién se sometieron a un control estrictu les propiedaes relixoses de los templos [[shinto]] y monesterios [[budismu|budistes]]. Ente les funciones alministratives del shogunato Tokugawa tuvieron: * arbitraxe ente los intereses de los daimyō en Xapón; * control de la representación esterior del país; * control del poder militar xaponés; y * direición de la política interna del país por aciu direutrices más o menos comunes. Sicasí, les funciones del ''han'' yeren autónomes y suxetes a la soberanía del daimyō que gobernaba esi territoriu.{{harvnp|Kondo|1999|p=200}} Sicasí, esti poder soberano yera controláu por una institución especial del shogunato: la residencia alterna o {{nihongo|''[[sankin kōtai]]''|参勤交代}}.{{harvnp|Kondo|1999|pp=197, 200-201}} El ''sankin kōtai'' consistía nuna toma llegal de [[rehén|rehenes]], na que'l daimyō yera obligáu a caltener a la so familia na ciudá de Edo, capital del shogunato, y a tener una doble residencia —un añu na capital y el siguiente nel so feudu—.{{harvnp|Kondo|1999|pp=197-198}} Esti sistema portaba pal daimyō grandes gastos, llindaba'l so poder y obligába-y a caltenese en contautu col shogunato.{{harvnp|Kondo|1999|p=198}} == Los ''shōgun'' Tokugawa == {{nombrejaponés}} === Tokugawa Ieyasu === [[Ficheru:Tokugawa_Ieyasu2.JPG|200px|thumb|Tokugawa Ieyasu.]] {{AP|Tokugawa Ieyasu}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ieyasu|徳川 家康}}''' foi'l fundador del clan y del shogunato que lleva'l so apellíu. Gobernó como ''shōgun'' Tokugawa dende [[1603]] hasta [[1605]], cuando abdicó en favor del so fíu mayor Hidetada y tomó el títulu de ''Ōgosho'' o shōgun enclaustrado.{{harvnp|Kondo|1999|p=190}} Al momentu de tomar posesión como shōgun yá tenía 60 años d'edá y mientres el so curtiu mandatu convirtió a la ciudá d'[[Edo]] na sede{{harvnp|Kondo|1999|p=190}} del shogunato y empezó a reconstruyir el [[Castillo Edo]], ordenando a los daimyō ayudar na reconstrucción y espansión de la ciudá. Como Ōgosho, nominalmente tenía'l poder de gobernante en Xapón; supervisó al empiezu les rellaciones esteriores con [[España]], [[Portugal]] y los [[Países Baxos]], anque dende [[1609]] prefirió caltener distancies con estos países, lo que nun evitó que darréu (en 1611) a los Países Baxos fóra-yos aprobáu un permisu pa comercializar de manera llindada na ciudá de [[Hirado]]. Dende [[1605]] hasta la so muerte, recibió l'asesoría del pilotu inglés al serviciu de los holandeses [[William Adams (marín)|William Adams]], artífiz de les polítiques shogunales contra España, Portugal y la [[Ilesia católica]]. En [[1606]] Ieyasu autorizó los primeros decretos anticristianos; en [[1610]] espulsó a tolos misioneros españoles y portugueses y finalmente en [[1614]] proclamó l'Edictu d'Espulsión de Cristianos, que prohibió toa actividá cristiana nel país, col fin d'asegurar una estabilidá político y relixoso y adicionalmente llindaba'l comerciu colos países estranxeros nes ciudaes de Hirado y [[Nagasaki]]. Por cuenta de la promulgación d'esti decretu, munchos xaponeses cristianos fuxeron a les colonies en [[Filipines]]. En [[1611]] encabezó una delegación a Kioto pa ser testigu de la coronación del [[emperador Go-Mizunō]], y ordenó la remodelación de la Corte Imperial, y forzó a los daimyō del bloque occidental a roblar un xuramentu de llealtá a la so persona.{{harvnp|Kondo|1999|p=191}} En [[1613]], promulgó l'edictu ''Kuge Shohatto'', que sometió a los daimyō a estricta supervisión y apostrar al estáu de señores títeres ceremoniales. Ente [[1614]] y [[1615]] entamó'l [[sitiu d'Osaka]], nel que s'enfrentó a la última resistencia del clan Toyotomi. El mozu Toyotomi Hideyori, fíu de Hideyoshi, empobinaba a los samuráis descontentos, que s'axuntaren nel [[Castillo d'Osaka]]. Magar que primeramente la resistencia tuvo ésitu, dempués d'un añu Ieyasu, xuntu col so fíu Hidetada, llograron entartallar la rebelión y asesinar a tolos rebeldes, incluyendo a Hideyori, la so madre y el so fíu. Acabaron{{harvnp|Kondo|1999|p=191}} asina col clan Toyotomi y allanaron con ello'l so camín al poder absolutu nel Xapón. En 1615 promulgó'l ''Buke Shohatto'' onde establecería les bases del réxime;{{harvnp|Kondo|1999|p=196}}{{#tag:ref|Los diversos decretos gubernamentales llindaron el poder de distintes categoríes que suponíen una amenaza pal nuevu réxime: acutaben l'actividá de les ordes relixoses y los monesterios; apostraben a la corte a les actividaes artísticu y cultural, tarazando los sos contactos colos señores feudales; y amenorgaben el poder d'estos, que quedaben sometíos a una vixilancia estricta.{{harvnp|Kondo|1999|p=196}}|group=nota}} y el [[1 de xunu]] de [[1616]] finó a la edá de 73 años, non ensin antes promulgar el ''Gosanke'', onde esistiríen tres rama familiares, establecíes por si la principal escastar por falta herederos, coles mires de perpetuar asina la cla mientres el shogunato. === Tokugawa Hidetada === {{AP|Tokugawa Hidetada}} [[Ficheru:Hidetada2.jpg|thumb|200px|Tokugawa Hidetada.]] '''{{Nihongo|Tokugawa Hidetada|徳川 秀忠}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1605]] hasta la so abdicación en [[1623]]. Nació'l [[2 de mayu]] de [[1579]] col nome de Nagamaru y foi'l tercer fíu de Ieyasu. En [[1592]] camudó'l so nome a Hidetada y foi nomáu herederu del clan Tokugawa, por cuenta que'l so hermanu mayor Nobuyasu fuera asesináu por Takeda Shingen y el so segundu hermanu fuera adoptáu por Hideyoshi cuando yera entá mozu. Ente 1590 y 1593 foi fechu rehén de Hideyoshi y dempués de la muerte d'esti adomar nel exércitu de Ieyasu; en [[1600]] nun tuvo una participación direuta na batalla de Sekigahara, por cuenta de que daquella taba na [[provincia de Shinano]] conteniendo al [[cla Uesugi]], rival a los Tokugawa, y esto torgó-y participar na lid. Esta ausencia agrió la rellación ente Hidetada y el so padre. Cuando Ieyasu foi fechu shōgun en [[1603]], Hidetada darréu volvióse'l so herederu y en 1605 asumió de la mesma el títulu de shōgun, anque'l poder realmente caltener el so padre. En [[1612]] fizo que la so fía [[Senhime]] casóse con Toyotomi Hideyori, lo qu'amenó tensiones con Ieyasu. Mientres el sitiu d'Osaka, onde de casualidá Hideyori encabezaba la resistencia, causó otru disgustu a Ieyasu, yá que este quería resolver el conflictu con paciencia, ente que Hidetada prefería faelo por aciu la violencia; a la fin Hidetada impunxo'l so criteriu y llogró vencer. Anque'l fíu de Hideyori yera miembru del clan Tokugawa, nun foi perdonáu, pero sí Senhime, que yera la nieta favorita de Ieyasu. Esta situación anició desavenencies ente Ieyasu y Hidetada, que perduraron hasta'l fallecimientu de Ieyasu en 1616. Dempués de la muerte de Ieyasu, Hidetada tomó control del shogunato y aumentó el so poder, llogrando rellacionar familiarmente el shogunato cola Corte Imperial. Asina la so fía Kazuko casóse col emperador Go-Mizunō y de esa rellación nació la [[emperatriz Meishō]], [[emperador de Xapón|109ª emperatriz de Xapón]]. Tamién mientres el so mandatu promovió'l desenvolvimientu de la ciudá de Edo. En [[1623]] abdicó en favor del so fíu mayor Iemitsu, y convirtióse en ''Ōgosho''; anque tuvo al tantu en promover midíes anti-cristianes, más severes que les realizaes por Ieyasu. Prohibió los llibros cristianos que llegaben al país y en [[1628]] ordenó la execución de 55 cristianos (xaponeses y estranxeros) en Nagasaki. Morrió'l [[14 de marzu]] de [[1632]] a la edá de 52 años. === Tokugawa Iemitsu === {{AP|Tokugawa Iemitsu}} [[Ficheru:Iemitu.jpg|thumb|250px|Tokugawa Iemitsu.]] '''{{Nihongo|Tokugawa Iemitsu|徳川 家光}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1623]] hasta [[1651]]. Nació'l [[12 d'agostu]] de [[1604]] y yera el primoxénitu de Hidetada y nietu de Ieyasu. En [[1617]] foi proclamáu herederu del shogunato Tokugawa, anque'l so hermanu [[Tokugawa Tadanaga]] apostar hasta la so muerte en 1633. En 1623 asumió'l cargu de shōgun, anque'l so padre collaboró con él nel exerciciu del poder; en 1626 visitó Kioto pa conocer a la Corte Imperial, yá que la so hermana yera emperatriz consorte. Regaló oru y dineru a la Corte; esto deterioró les rellaciones ente Iemitsu y l'emperador Go-Mizunō, qu'abdicó a favor de la so fía y sobrina de Iemitsu. Cola muerte de Hidetada en 1632, Iemitsu llogró despidir a los conseyeros del so padre y esaniciar a los daimyō que yeren aliaos al so padre. A cambéu, los nuevos conseyeros de Iemitsu yeren amigos d'infancia y llogró crear les bases institucionales del shogunato, esto provocó disgustu ente los daimyō. En [[1633]] fixo una de les reformes más radicales nel shogunato: proclamó oficialmente l'aislamientu de Xapón del restu del mundu prohibiendo'l viaxe interoceánico, llindando la entrada de naves estranxeres nel puertu de Nagasaki ya imponiendo a les naves xaponeses el llogru d'una certificación; prohibió amás el cristianismu, ordenó'l censu de tola población xaponesa nun santuariu o templu y encetó la persecución de los xaponeses cristianos.{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|p=5}} En [[1635]] estableció la ''[[sankin kōtai]]'' o ''residencia alterna'', pola que los daimyō teníen de morar obligatoriamente en Edo mientres la metá del añu y cuando nun taben en Edo, la esposa y la familia del daimyō quedaben como rehenes nel Castillo Edo; esta situación obligaba a que'l daimyō gastara grandes sumes de dineru pa la mantención y treslláu y trataba de caltener la llealtá d'estos al shogunato. Tamién en 1635 revocáronse les llicencies a les naves xaponeses, y prohibióse-yos la so salida del país so pena d'execución. En [[1637]] encaloró violentamente la [[Rebelión de Shimabara]], cerca de Nagasaki, desamarrada por xaponeses cristianos; alredor de cuarenta mil persones fueron executaes, incluyendo muyeres y neños. En [[1639]] prohibió la entrada al país de naves portugueses, empecipiando formalmente'l periodu de ''[[sakoku]]''. En [[1641]] confinó a los holandeses na islla de [[Dejima]]; como l'interés de los holandeses nun yera promover el cristianismu, dexóse-yos sicasí comerciar col shogunato. En [[1643]] les sos rellaciones cola Corte Imperial deteriorar cola llegada al tronu del [[emperador Go-Kōmyō]], quien yera detractor del shogunato. Morrió'l [[8 de xunu]] de [[1651]]. === Tokugawa Ietsuna === {{AP|Tokugawa Ietsuna}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ietsuna|徳川 家綱}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1651]] hasta [[1680]]. Nació'l 7 de setiembre de [[1641]] y foi'l fíu mayor de Iemitsu; foi un gobernante bien fráxil y enfermizu. Tuvo qu'asumir el papel de shōgun al cumplir los diez años, anque tuvo sometíu a cinco rexentes asignaos pol so padre, que gobernaron nel so nome. Mientres los sos primeros años, hubo de trepar cola apaición de los [[rōnin]] o «samurái ensin amu», que protagonizaron el [[llevantamientu Keian]] de [[1651]] nel que pretendieron amburar y apoderase de la ciudá de Edo. En 1652 unos ochocientos d'ellos alzáronse na [[isla de Sado]]. Los dos revueltes fueron reprimíes con durez. Darréu, en [[1657]], asocedió la gran quema en Edo; les estroces fueron tan grandes que se tardaron dos años en reconstruyir la ciudá, actividá na que participó'l shogunato y que concluyó na refundación de la ciudá a manes de Ietsuna. Ente [[1663]] y [[1671]], esti entá nun exercía un poder absoluto, pese a la fin de la rexencia; el so poder distribuyir ente conseyeros del shogunato qu'actuaben por él. Dende [[1671]] pudo gobernar pola so cuenta; la so asunción total del poder solo amenó pequeños disturbios. En [[1679]] empezó a carecer y pollo empezó la eleición del so socesor. A pesar de qu'hubo opiniones en favor de nomar shōgun a un fíu del [[emperador Go-Sai]], finalmente decidióse en 1680 qu'asumiera'l puestu'l so hermanu menor Tsunayoshi; Ietsuna finó'l [[4 de xunu]] del mesmu añu. === Tokugawa Tsunayoshi === [[Ficheru:Tsunyaoshi.jpg|thumb|200px|Tokugawa Tsunayoshi.]] {{AP|Tokugawa Tsunayoshi}} '''{{Nihongo|Tokugawa Tsunayoshi|徳川 綱吉}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1680]] hasta [[1709]]. Nació'l [[23 de febreru]] de [[1646]] y yera l'hermanu menor de Tokugawa Ietsuna. Tuvo un ciertu grau de retrasu mental, que yera común nos familiares del clan. Mientres los sos primeros años tuvo bien influyíu pola so madre, una fía adoptada del [[cla Honjo]]. Mientres el periodu del so hermanu Ietsuna como ''shōgun'', Tsunayoshi yera'l daimyō de Tatebayashi; pero cuando Ietsuna morrió en 1680, pudo salir llibráu d'una disputa de la socesión y convirtióse en ''shōgun''. Darréu empezó con una llucha contra la corrupción del shogunato, confiscando alredor de 1,4 millones de koku, y ordenando el [[seppuku]] a los vasallos acusaos por corrupción. En [[1682]] ordenó a los sos censores y a les fuercies policiales que les persones pudieren vivir d'una manera digna, prohibiendo la prostitución, la non contratación de camareres nes cases de té, y el zarru de delles fábriques. Ye bien probable que'l [[contrabandu]] empecipiar en Xapón pocu dempués d'entrar a valir estes lleis. Tamién en [[1684]] fixo amenorgar el poder del [[tairō]], un oficial d'altu rangu nel shogunato. Sostuvo un cobarde acercamientu con Occidente, cola audiencia del embaxador holandés [[Engelbert Kaempfer]] en [[1692]], que taba axenciando informaciones xenerales avera del país que darréu publicó nun llibru en [[1727]]. Este foi traducíu a dellos idiomes, al ser la única referencia del aislláu país n'Europa. Tsunayoshi foi un promotor y difusor del [[neoconfucianismo]] y yera aficionáu al arte y al teatru [[nō]]; esto fizo que mientres la [[yera Genroku]] diérase un espardimientu mayor del teatru [[kabuki]], el [[ukiyo-e]] y [[bunraku]]. Tamién tuvo una obsesión col cuidu de los [[Canis lupus familiaris|perros]], yá que'l so añu de nacencia coincidía col añu del perru; promulgó edictos que protexíen a los perros vagamundos y franxonos sobre les ciudaes. En [[1695]] la cantidá de perros yera tan grande que'l golor en Edo yera insoportable; esto fizo que les persones empezaren a matalos, sicasí tolos que maltrataben a un perru yeren executaos al desobedecer los edictos. Finalmente, decidió treslladase 50.000 perros a una gran perrera alcontrada nos suburbios y que seríen alimentaos con arroz y pexe a cuenta de eleváu impuestos sobre los ciudadanos. Por estes aiciones Tsunayoshi foi moteyáu como ''Inu Kubō'' o ''Shōgun Perru''. En [[1701]] tuvo qu'intervenir nel incidente de los [[47 rōnin]], onde'l daimyō [[Asano Naganori]] entamó asesinar al samurái [[Kira Yoshinaka]] dientro del Castillo Edo; al ser executáu Asano, los 47 sirvientes d'este vengaron la so muerte; esti fechu tuvo un impautu dientro de la cultura xaponesa. A la fin del so gobiernu Tsunayoshi tuvo qu'enfrentar la destrucción de Edo por un tifón en [[1706]] y l'erupción del Monte Fuji en [[1707]]. Poco dempués el [[17 de febreru]] de [[1709]] fina, en nomando al so sobrín Tokugawa Ienobu como shōgun. === Tokugawa Ienobu === [[Ficheru:Tokugawa Ienobu.jpg|thumb|Tokugawa Ienobu.]] {{AP|Tokugawa Ienobu}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ienobu|徳川 家宣}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1709]] hasta [[1712]]. Nació'l [[11 de xunu]] de [[1662]] y foi'l fíu mayor de Tokugawa Tsunashige, ''daimyō'' de [[Kōfu]] y sobrín de Ietsuna y Tsunayoshi, per ende yera tataranieto de Ieyasu. Orixinalmente foi daimyō en 1680 dempués de la muerte del so padre, y foi educáu pol ''rōnin'' [[neoconfucianismo|neoconfucionista]] [[Arai Hakuseki]], quien foi'l so tutor personal y conseyeru mientres el restu de la so vida. Foi escoyíu shōgun en 1709 por cuenta que'l so tíu Tsunayoshi nun dexó herederu y Ienobu yera l'únicu que tenía una descendencia direuta con Ieyasu. Reformó dellos elementos de la sociedá xaponesa, completó'l tresformamientu del shogunato d'una institución militar a una civil. Abolió los edictos y les lleis represives de Tsunayoshi, flexibilizando la [[censura]] y esaniciando les persecuciones y castigos crueles, reformando asina'l sistema xudicial. Estabilizó la economía cola creación d'una moneda d'oru. En 1711 intentó crear rellaciones ente l'[[emperador Nakamikado]] y la so corte en Kioto, siendo unu de los primeres en crear una rellación de poderes ente la nobleza y el shogunato. Morrió'l [[12 de payares]] de [[1712]]. === Tokugawa Ietsugu === {{AP|Tokugawa Ietsugu}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ietsugu|徳川 家継}}''' foi shōgun Tokugawa dende [[1713]] hasta [[1716]]. Fíu de Ienobu, nació'l [[8 d'agostu]] de [[1709]]. Convertir en shōgun a la edá de trés años, dempués de la muerte del so padre y tuvo so la proteición y conseyu de Arai Hakuseki, que controlaba les decisiones del shogunato. En [[1714]] introdució una nueva unidá monetaria metálica, que namái produció un amenorgamientu na producción del arroz. En [[1716]] emitió un documentu nel que'l shogunato nomaba a dos comisionados de comerciu esterior —unu en Edo y unu en Nagasaki— y qu'ordenaba que solamente venti naves chines y dos holandeses pudieren aportar al país cada añu; por aciu esta disposición Xapón calteníase totalmente aislláu del mundu esterior. Morrió'l [[19 de xunu]] de [[1716]], a la edá de 6 años y nun dexó herederu. === Tokugawa Yoshimune === {{AP|Tokugawa Yoshimune}} '''{{Nihongo|Tokugawa Yoshimune|徳川 吉宗}}''' foi ''shōgun'' dende [[1716]] hasta [[1745]].{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|p=6}} Nació'l [[27 de payares]] de [[1684]] col nome de Genroku, y foi fíu de Tokugawa Mitsusada, nietu de Tokugawa Yorinobu y bisnietu de Ieyasu. El so llinaxe provién de la caña [[provincia de Kii|Kii]], una de los trés del [[Gosanke]] del clan Tokugawa. En [[1697]] camuda'l so nome a Shinnosuke y foi asignáu como daimyō de Kii en [[1705]], onde camuda'l so nome a Yorikata ya intentó caltener el ''han'' a pesar de que tenía un gran déficit presupuestariu. Cola muerte prematura ensin herederos de Ietsugu en 1716, y los demás fíos de Ienobu yeren bien nuevos, el shogunato escoyó ente les cañes del clan, onde Yorikata tenía un llinaxe más direutu con Ieyasu, asina foi escoyíu shōgun nesi añu y camuda el so nome a Yoshimune. Yoshimune foi unu de los shōgun más poderosos y capaces de los quince, refugó los luxos de los sos antecesores y vivía d'una manera humilde y tuvo en contautu colos plebeyos, rompiendo col protocolu del confinamientu nel castiellu Edo. Estableció'l {{nihongo|''[[Gosankyō]]''|御三卿}}, col propósitu d'aumentar el llinaxe del Gosanke, amestando tres rama adicionales al clan. Realizó una reforma económica en contra del so conseyeru, el confucionista [[Arai Hakuseki]], al traviés de les [[reformes Kyōhō]] dende 1716 hasta 1736 y onde pudo flexibilizase en ciertu grau'l bloquéu de llibros importaos d'Occidente, cola escusa de llograr solvencia económica. Escribió una compilación de precedentes llegales y sofitó l'estudiu científicu. En 1745 abdica a favor del so fíu Ieshige y toma el títulu de ''Ōgosho'', el mesmu que tomó Ieyasu cuando abdicó. Morrió'l [[12 de xunetu]] de [[1751]]. === Tokugawa Ieshige === [[Ficheru:Tokugawa_Ieshige.jpg|thumb|Tokugawa Ieshige.]] {{AP|Tokugawa Ieshige}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ieshige|徳川 家重}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1745]] hasta [[1760]]. Nacíu'l [[28 de xineru]] de [[1712]], foi'l primer fíu de Yoshimune. Nació crónicamente enfermu y tenía un defectu na so forma de falar. Tuvo poco interés en gobernar, y tenía talentu pal [[axedrez]], sobre'l qu'escribió un llibru. Abdicó en 1760 a favor del so fíu Ieharu y convirtióse en ''Ōgosho'' hasta la so muerte'l [[13 de xunetu]] de [[1761]]. === Tokugawa Ieharu === {{AP|Tokugawa Ieharu}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ieharu|徳川 家治}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1760]] hasta [[1786]].{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|p=6}} Nacíu'l [[20 de xunu]] de [[1737]], foi'l fíu mayor de Ieshige y nietu de Yoshimune. Incapaz d'imponer autoridá, foi fechu risión polos sos detractores y munchos creíen que taba llevando al país a la ruina. Mientres el so mandatu asocedió la [[Fame de Tenme]] (1782-1787), na cual morrieron ente doscientes y novecientes mil persones y na qu'hubo casos de saquéu y canibalismu, práutiques que'l shogunato foi incapaz de controlar. Morrió'l [[17 de setiembre]] de [[1786]]. === Tokugawa Ienari === [[Ficheru:Tokugawa_Ienari.jpg|thumb|left|Tokugawa Ienari.]] {{AP|Tokugawa Ienari}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ienari|徳川 家斉}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1786]] hasta [[1837]].{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|p=6}} Nació'l [[18 de payares]] de [[1773]] y convirtióse en ''shōgun'' a la edá de 13 años. El so periodu foi'l más llargu ente los ''shōgun'' Tokugawa,{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|p=6}} con cincuenta años de mandatu, mientres el cual hubo estabilidá política y bones colleches. Tuvo cincuenta y cinco fíos con cuarenta consortes y creó una rede de llinaxes de parentescu col clan al traviés del matrimoniu, adopciones, regalos y favores. En [[1825]] emitió una orde pa repeler les naves estranxeres que taben tratando d'entrar a Xapón, sobremanera los barcos balleneros que saleaben n'agües xaponeses. En 1837 abdicó a favor de Ieyoshi y morrió el [[22 de marzu]] de [[1841]]. === Tokugawa Ieyoshi === [[Ficheru:Tokugawa_Ieyoshi.JPG|thumb|Tokugawa Ieyoshi.]] {{AP|Tokugawa Ieyoshi}} '''{{Nihongo|Tokugawa Ieyoshi|徳川 家慶}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1837]] a [[1853]]. Nació'l [[22 de xunu]] de [[1793]] y foi'l segundu fíu de Ienari. Foi conocíu por asignar al ''[[rōjū]]'' [[Mizuno Tadakuni]] les {{Nihongo|[[reformes Tenpō]]|天保の改革|Tenpō non kaikaku}}, que consistieron nuna serie de cambeos económicos, militares y políticos. Foi'l shōgun que recibió la llegada de les naves de [[Matthew Perry (militar)|Matthew Perry]] a Edo en [[1853]] y pocu dempués cayó enfermu. Morrió'l [[27 de xunetu]] del mesmu añu. === Tokugawa Iesada === [[Ficheru:Tokugawa_Iesada.jpg|thumb|left|Tokugawa Iesada.]] {{AP|Tokugawa Iesada}} '''{{Nihongo|Tokugawa Iesada|徳川 家定}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1853]] a [[1858]]. Nació'l [[6 de mayu]] de [[1824]]; foi fíu de Ieyoshi y asumió'l shogunato a los 29 años d'edá. Sicasí, tuvo incapacitado mentalmente pa gobernar y nun dexó herederu. Mientres el so mandatu tuvo qu'axustar l'apertura de Xapón con naves estauxunidenses, europees y ruses, lo que traxo'l fin del ''sakoku'' en [[1854]] col Tratáu de Kanagawa. Morrió'l [[14 d'agostu]] de [[1858]]. === Tokugawa Iemochi === [[Ficheru:Toku14-2.jpg|200px|thumb|Tokugawa Iemochi.]] {{AP|Tokugawa Iemochi}} '''{{Nihongo|Tokugawa Iemochi|徳川 家茂}}''' foi ''shōgun'' Tokugawa dende [[1858]] a [[1866]]. Fíu mayor de Tokugawa Nariyuki y nietu de Ienari, nació col nome de Kikuchiyo el [[17 de xunetu]] de [[1846]]. En 1847 foi asignáu como herederu del ''daimyō'' Tokugawa Narikatsu, y camudó el so nome a Yoshitomi en 1851. Sicasí en 1858 foi asignáu herederu del shogunato Tokugawa, por cuenta de que Iesada morrió ensin dexar herederu. Cuando asumió'l poder del shogunato camudó'l so nome a Iemochi. Mientres el so periodu tuvo que soportar desordes y baturicios tres la llegada de Matthew Perry, que desencadenó l'empiezu del ''bakumatsu''. Foi parte del movimientu ''Kobu-Gattai'', que defendía la estabilidá del shogunato creando un llinaxe combináu ente'l clan Tokugawa y la nobleza imperial. Abolió'l sistema ''sankin kōtai'' y foi'l primer shōgun en dir a Kioto dende [[1634]], y casóse cola Princesa Imperial [[Kazu non Miya Chikako]]. Sicasí, morrió prematuramente el [[29 d'agostu]] de [[1866]] a la edá de 20 años ensin dexar herederu. === Tokugawa Yoshinobu === [[Ficheru:Tokugawa yoshinobu.jpg|200px|thumb|Tokugawa Yoshinobu.]] {{AP|Tokugawa Yoshinobu}} '''{{Nihongo|Tokugawa Yoshinobu|徳川 慶喜}}''' tamién conocíu como ''Keiki'' foi'l postreru ''shōgun'' Tokugawa, dende [[1866]] hasta [[1867]]. Fíu de [[Tokugawa Nariaki]], daimyō de Mitu, nació'l [[28 d'ochobre]] de [[1837]] col nome de Shichiroma y pertenecía a la caña inferior de les families elegibles nel shogunato. Foi educáu puramente n'artes, milicia y política, demostrando grandes habilidaes, polo qu'a pidimientu del so padre foi darréu adoptáu na cla Hitotsubashi pa tener una meyor oportunidá na socesión del shogunato. Col nome de Keiki convertir en daimyō de Hitotsubashi, y en 1858 foi nomáu shōgun Tokugawa dempués de la muerte de Iesada por cuenta de les sos mañes. Sicasí, los sos detractores superar y Iemochi foi nomáu nuevu shōgun, non ensin antes poner a Keiki baxu arrestu domiciliariu xunto a la so familia y siguidores. Darréu foi aceptáu en [[1862]] como miembru del ''[[rōjū]]'', y pudo aselar delles rebeliones antishogunales. En 1866 asocedió a Iemochi, quien nun dexó herederos y exerció escasu control del país poles constantes rebeliones. Entós camudó'l so nome a Yoshinobu y recibió el sofitu de tolos Tokugawa y los sos aliaos. Fixo una revisión xeneral del shogunato y entamó reformes pa fortalecer el gobiernu; amás, buscó asistencia militar [[Francia|francesa]] p'ameyorar l'exércitu. Sicasí, esto punxo n'alerta a los ''daimyō'' de Satsuma, Chōshu y Tusa, que se coligaron contra'l shogunato sol lema de ''[[sonnō jōi]]'' pa restituyir el poder imperial, y proclamaron la guerra Boshin. Sicasí'l sofitu de los daimyō al shogunato foise debilitando, lo que desaguó na so derrota na guerra civil. Yoshinobu tuvo que vencer{{harvnp|Steinberg|Menning|Van Der Oi|Wolff|Yokote|2005|pp=14-15}} el so poder al [[emperador Meiji]] en 1867, cola condición de que'l país volviera unificase y terminara la guerra civil. Darréu en [[1868]] foi-y impuestu otru [[arrestu domiciliariu]] y desaposióse-y de los sos títulos, tierres y poder; anque darréu foi lliberáu. Retirar a [[Shizuoka]], el mesmu llugar onde Ieyasu retiróse dempués de ser shōgun, mientres se desenvolvía la [[Restauración Meiji]]. En [[1902]] l'emperador restableció-y el so títulu nobiliariu cola so propia caña y el títulu de príncipe (''kōshaku'') pol so lleal serviciu a Xapón. Morrió'l [[22 de payares]] de [[1913]] dexando una llinia de príncipes, el {{Nihongo|[[Tokugawa Yoshinobu-ke]]|徳川慶喜家}}, qu'inda esiste anguaño. == Dominiu del shogunato == [[Ficheru:Map of Japan by Keampfer.jpg|thumb|250px|right|L'Imperiu de Xapón coles sos provincies, fechu por Englebert Keampfer en 1727.]] El poder del shogunato estendíase de primeres a les islles de [[Honshu]], [[Kyushu]], [[Shikoku]] y a les axacentes a estes. A pesar de que'l shogunato nun tenía intenciones d'espandir los sos territorios más allá de les sos fronteres, cuantimás invadir [[Coria]] o la [[China]] de la [[dinastía Qing]] como lo fixeron los dirixentes antecesores al shogunato, llogró dellos territorios adicionales que precedieron a les invasiones posteriores qu'acometió Xapón ente la [[Dómina Meiji]] y la [[Segunda Guerra Mundial]]. * '''[[Hokkaidō]] o Ezo''': el sur d'esta islla yera apoderáu pol [[cla Matsumae]], una cla lleal al shogunato, ente que'l restu d'esta foi convertida nuna [[marca]], onde habitaben los [[ainú]] y estos convivieron pacíficamente col ''han''. Esta situación duraría hasta la llegada de la [[Restauración Meiji]], onde esta marca foi esaniciada y anexada a Xapón. * '''[[Islles Ryūkyū]]''': Estes islles constituyíen el [[reinu de Ryūkyū]], tributariu de la China [[dinastía Ming|Ming]] y establecíu en [[1429]]. En [[1609]], el shogunato autorizó al [[cla Shimazu]] o Satsuma de la islla Kyushu pa conquistar el reinu, y foi amestáu ensin mayores inconvenientes. A pesar de que les islles tuvieron ciertu grau d'autonomía dientro del shogunato y caltúvose la monarquía del reinu, el control verdaderu del poder taba en manes del clan Shimazu, qu'usó al reinu pa caltener pequeñes rellaciones comerciales con China mientres el periodu d'aislamientu. La monarquía ryukyuense foi abolida mientres la Restauración Meiji. * '''[[Islles Kuriles]]''': estes islles fueron apostaes por [[Rusia]] y la cla Matsumae dende la segunda metá del sieglu XVIII cuando dambes naciones establecieron delles guarniciones temporales, esti conflictu solucionaríase temporalmente en [[1855]] col [[Tratáu de Shimoda]] nel cual Xapón tendría control de les islles meridionales de Kunashiri (actual [[Kunashir]]), Etorofu ([[Iturup]]), [[Shikotan]] y [[Habomai]]. * '''[[Isla de Sajalín]] o Karafuto''': A pesar de que la islla yera reclamada pola China Qing, los rusos y xaponeses intentaron colonizala. La cla Matsumae estableció la guarnición de Ōtomari en [[1679]], anque nun s'estendió pol restu de la isla. En [[1845]] reclamó'l restu de la islla de manera unillateral, lo que desencadenó disputes con Rusia y China. A la fin Rusia y Xapón tomaron posesión d'ella nel Tratáu de Shimoda de 1855; el shogunato llogró partir sur de la isla, anque cola condición de desmantelar la guarnición de Ōtomari. Xapón caltuvo esti territoriu hasta [[1875]] y recuperar de nuevu en [[1905]]. * '''Otros''': Mientres el [[periodu comercial Nanban]] del shogunato Tokugawa ([[1603]]-[[1636]]), Xapón goció de poderíu comercial nel sudeste d'Asia, gracies a les naves ''[[shuinsen]]''. Esistíen colonies xaponeses en [[Dilao]], [[Filipines]] y en [[Ayutthaya]], [[Siam]] que yeren puertos importantes nes rutes de los barcos nipones. Los shuinsen tamién mercadearon con [[Macáu]] (actividá prohibida por Ieyasu en [[1609]]), [[Indonesia]], [[Cochinchina]], [[Camboya]], [[Annam]], [[Taiwán]] y la [[India]]. Sicasí, cola imposición del ''sakoku'', prohibióse'l comerciu esterior y los shuinsen fueron esmantelaos. Les colonies xaponeses fueron abandonaes, dexar a los sos colonos a la so suerte y nun se-yos dexó tornar a Xapón. == Economía == [[Ficheru:NagasakiNavalTrainingCenter.jpg|250px|thumb|El Centru Comercial de Nagasaki y la islla de [[Dejima]] (al fondu cola bandera holandesa) yeren los únicos puntos onde podía faese comerciu esterior dende y escontra Xapón.]] Mientres el réxime de shogunato, el país va algamar distintos niveles económicos, nos primeros años hai una crecedera económica, tou esto cola pacificación de Xapón y la redistribución del mapa político y social dientro del país. La población torna a los sos llugares d'orixe, la mayoría desallugaos de los campos rurales polos sucesu de la guerra civil; con esti sedentarismu reflexar nuna crecedera de los ingresos d'unos 18,5 millones de ''koku'' al entamu del shogunato en 1603, hasta unos 25,8 millones de ''koku'' en 1700. Anuévase la teunoloxía [[agricultura|agrícola]] col establecimientu de sistemes de riego y nueves ferramientes, colo que trai de resultes un aumentu de la producción. Col ameyoramientu económicu del campesinado aplíquense los trabayos d'asalariaos y de contratos por arrendamientu. A la fin, la producción d'[[arroz]] que taba por demás, aplicar pa productos manufacturados como [[sake]], ente otros productos derivaos del arroz. Al haber un aumentu na producción agrícola y de manufactura, tamién hai un aumentu del [[comerciu]] internu y esternu, dando de resultes un aumentu de la población nes ciudaes. Col aumentu del comerciu nel país, los ''daimyō'' ven esta actividá como bien codalosa pal sostenimientu y crecedera de los sos dominios; polo que dellos clanes vasalles al shogunato como'l [[cla Chōshu]] y [[cla Satsuma|Satsuma]] estableceríen el [[monopoliu]] comercial como fonte de riqueza. Adicionalmente el shogunato Tokugawa tomó control del acuñamientu de [[moneda|monedes]] y na recaldación d'[[impuestu|impuestos]]. Sicasí, dempués hubo problemes económicos, en gran parte pola autonomía que teníen los ''daimyō'' dientro del sistema ''baku-han'', cuantimás cola concesión de la política fiscal a éstos, asina obligando al shogunato una dependencia de los sos propios recursos. Arriendes d'ello, les inversiones y la desdexada política de gastos socavaron el presupuestu del shogunato hasta a finales del sieglu {{SIEGLU|XVII}}, cuando'l ''shōgun'' [[Tokugawa Tsunayoshi]] aplicó reformes fiscales, fixo un nuevu censu y llogró anular la delda del shogunato cola clase comerciante, que dempués d'esti fechu cesó d'emprestar dineru al shogunato. Por cuenta de que l'agricultura yera la principal actividá económica del país, les males colleches asocedíes en [[1675]], [[1680]] y [[1732]] desencadenaron crisis económiques que desaguaron en rebeliones populares, sobremanera nel últimu añu mentáu. Col amenorgamientu de les colleches, el shogunato y los ''daimyō'' teníen amás mayores problemes en llograr ingresos y obligaron a los llabradores a aumentar la so producción más allá de les sos llendes, lo que causó un baxón na industria manufacturera, artesanía y comerciu, que de la mesma llindó la capacidá financiera del shogunato. Esta situación veríase desaniciada con delles reformes económiques mientres el sieglu {{SIEGLU|XVIII}} y empiezos del SIEGLU|XIX}}. == Sociedá y cultura == {{AP|Periodu Edo}} [[Ficheru:Tokugawa society structure.svg|thumb|upright=2|right|Pirámide estructural de la sociedá xaponesa sol shogunato Tokugawa.]] El shogunato Tokugawa amás d'enllantar un nuevu orde políticu nel país, introdució cambeos sensibles nel estratu social xaponés mientres dos sieglos y mediu. Mientres esti réxime, el poder social de los [[samurái]] rescamplaba, ente que los [[cortesanu|cortesanos]] y [[noble]]s (''kuge''), magar que calteníen el so estatus anterior, escarecíen d'influencia política, cultural, económica y social nel país. Con esto, los samurái encabezaos pola cla Tokugawa, escurrieron una nueva estructura social, basada primordialmente nel [[confucianismu]]. Nel cumal del sistema atopaba la clase samurái, siguida de la nobleza y les cortes; más embaxo taben les clases relixoses y d'últimes topábense, nuna categoría inferior, les clases urbanes, artesanos, comerciantes y delincuentes. Esti sistema social imponer a tola comunidá xaponesa y la so influencia foi tal que la sociedá xaponesa actual conserva dalgunos de les sos traces. [[Ficheru:Toshusai Sharaku- Otani Oniji, 1794.jpg|thumb|200px|left|Grabáu d'[[ukiyo-e]] amosando a un actor de [[kabuki]]; estos dos formes d'arte desenvolver mientres el shogunato Tokugawa.]] Otru tresformamientu social asocedida mientres el shogunato ye la persecución del [[cristianismu]] decretada por Tokugawa Ieyasu en [[1614]] y la so posterior eliminación. El cristianismu, qu'apaeciera cola llegada de los esploradores portugueses en [[1543]], foi vistu pol shogunato como una amenaza social y política que podía acabar col réxime. Mientres la persecución y prohibición, obligar a la población a inscribise en monesterios budistes, pa rexistrar y confirmar la so afinidá al budismu; con esta situación, los monesterios convertir n'axencies de censu patrocinaes pol bakufu. A delles families de los samurái y del ''kuge'' yéra-yos dexáu censase en templos shinto, que tamién cumplíen cola mesma función. A esta prohibición sumóse otra que decretó l'aislamientu de Xapón del restu del mundu en [[1639]] (''[[sakoku]]''); tenía como escusa torgar la penetración de misioneros relixosos españoles y portugueses, pero darréu torgó cualquier penetración de navíos estranxeros y de los sos tripulantes. Amás, prohibióse la torna de xaponeses que s'atopaben en [[China]], [[Coria]] y [[Filipines]]. Tamién se prohibía la salida de xaponeses del país so [[pena de muerte]]. Anque virtualmente el país atopábase blindáu ante'l restu del mundu, esistíen pequeños venceyos d'intercambiu: los [[Países Baxos|holandeses]] estableciéronse comercialmente na pequeña islla artificial de [[Dejima]], cerca de [[Nagasaki]]. Sicasí, les actividaes que se faíen na islla yeren bien acutaes y taben so vixilancia continua del shogunato, que torgaba'l pasu d'holandeses de la islla a Xapón. Tamién esistíen pequeños intercambios comerciales con navíos chinos que llegaben a Nagasaki. Esta situación d'aislamientu duraría hasta [[1853]]. Mientres el shogunato establecióse una nueva categoría social, la de los {{nihongo|''[[rōnin]]''|浪人}}, que yeren samurái que nun taben sol control de los daimyō; munchos d'estos rōnin pertenecíen a cles derrotaes mientres l'ascensu del clan Tokugawa al poder. El shogunato vio'l surdimientu d'esta clase social como un problema y encargóse d'asignar a estos guerreros a otros daimyō o de reinsertarlos n'otres clases sociales; dalgunos volviéronse comerciantes o artesanos y los rōnin de menor categoría convertir en llabradores. Tou esto foi en devanéu, una y bones el númberu de rōnin foi en medría, convirtiéndose nun grupu problemático y diverso que tuvo implicaciones culturales y hestóriques. Mientres el shogunato nacieron nueves espresiones culturales, que teníen calter urbanu y sincretista. Nesti periodu surdió'l teatru [[nō]], deriváu de los rituales [[shinto]] y que ye realizáu de manera austera y ceremonial, qu'aportó nuna forma d'entretenimientu pa los samurái y la nobleza. Apaeció tamién el teatru [[kabuki]], similar al nō y que yera'l favoritu de les clases populares, con representaciones de fechos históricos. Tamién surdieron otres formes d'espresión teatral como'l [[bunraku]] (teatru de marionetes), el [[ukiyo-e]] (dibuxu artísticu antecesor del [[manga]]) y la [[danza]], ente otros. Con esta crecedera cultural, nos centros urbanos estableciéronse distritos de diversión onde s'atopaben locales d'entretenimientu tales como teatros, cases de té y prostíbulos; unu de los más famosos foi'l de [[Yoshiwara]], en Edo. Otra espresión cultural única mientres esti réxime foi la ''[[rangaku]]'' o {{nihongo|''escuela holandesa''|蘭学}}, aniciada pol cobarde contautu de los comerciantes holandeses con los xaponeses en Dejima mientres el ''sakoku'' y que traxo de resultes la entrada de nueves corrientes de pensamientu científicu provenientes d'Occidente a Xapón. Introdució nel país conceutos de [[medicina]] y de [[ciencies naturales]] y alla pertenecieron eruditos como [[Arai Hakuseki]], [[Hiraga Gennai]], ente otros. Esta influencia, anque llindada, yera lo único que caltenía a Xapón nel camín de la occidentalización. Sía que non, esta corriente científica sería opacada en [[1853]] col principiu del ''bakumatsu''. == El bakumatsu == {{AP|Bakumatsu}} [[Ficheru:Matthew Calbraith Perry.jpg|thumb|200px|Comodoro Matthew Perry.]] El '''{{Nihongo|''bakumatsu''|幕末}}''' foi'l periodu de cayente del shogunato Tokugawa, que toma ente [[1853]] y [[1867]], cuando Xapón sufrió un tresformamientu políticu radical, principalmente pol fin del ''sakoku'' y la división política ente'l ''[[Ishin Shishi]]'', qu'arrexuntaba a los partidarios de la restauración imperial, y les fuercies shogunales, incluyendo a encomalo selecta de los [[Shinsengumi]]. Estes disputes desaguaron en desorde y caos nel país y remataron cola [[guerra Boshin]], la entrega del poder del shōgun [[Tokugawa Yoshinobu]] en 1867, la so rindición ante les fuercies imperiales en [[1868]] y la posterior implantación de la [[Restauración Meiji]], por cuenta de la cual l'[[emperador Meiji]] llogró'l control absolutu de Xapón. Sicasí, fuercies lleales al shogunato siguieron batallando hasta xunu de [[1869]]. El sucesu que marcó l'empiezu d'esti periodu foi la llegada del comodoro [[Matthew Perry (militar)|Matthew Perry]], qu'aportó a la [[badea de Tokio|badea de Edo]] con dellos buques de guerra en xunetu de 1853, esixó enérxicamente l'apertura de Xapón a barcos estauxunidenses nel plazu d'un añu y amenació con aiciones militares al shogunato si esti nun s'avenía a ello. A pesar de la vixencia de la política de ''sakoku'' y de que dellos daimyō taben dispuestos a lluchar contra los estranxeros, el shogunato reparó con esmolición la superioridá teunolóxica de los buques d'Estaos Xuníos, y prefirió por ello roblar el [[Tratáu de Kanagawa]] en [[1854]], qu'abrió dos puertos a naves estauxunidenses, garantizó'l bon tratu a los náufragos d'esta nacionalidá y dexó la instalación d'un cónsul de los Estaos Xuníos en [[Shimoda]], al sudoeste de Edo. Esto causó un dañu a la imaxe del shogunato, que taba en franca debilidá y al que criticaben los daimyō radicales; asina [[Abe Masahiro]], quien axustó colos estauxunidenses, decidió realizar la [[Reforma Ansei]] de [[1854]] a [[1856]], coles mires de fortalecer al réxime shogunal por aciu la construcción de defenses y naves cola ayuda del Gobiernu holandés, y col entrenamientu naval de parte de dichu país. Estes reformes amenaron la oposición de parte de los ''fudai daimyō'', polo que Abe foi reemplazáu por [[Hotta Masayoshi]] en [[1855]]. Entrín y non la disidencia taba empobinada por [[Tokugawa Nariaki]], que tenía una llealtá militante al emperador y sentimientos xenófobos. La [[escuela de Mitu]], que tenía bases neoconfucianistas y sintoístes, tamién tuvo como meta la restauración del emperador, en xunto con un acercamientu a les potencies estranxeres. Nos años finales del shogunato aumentó'l contautu coles potencies estranxeres, al igual que les concesiones que'l shogunato dio a dichos países. Un tratáu colos Estaos Xuníos en [[1859]], que dexaría más llibertaes incluyendo la extraterritorialidad, foi'l puntu de discordia ente los opositores. Hotta perdiera'l sofitu dientro del shogunato; esto yera una señal del inmiscuimiento del emperador na política interna, sucesu que nun asocediera en sieglos. Nariaki aprovechar y apeló ante la Corte'l sofitu del so fíu Tokugawa Yoshinobu, que de la mesma tenía'l sofitu de los shinpan y los ''tozama daimyō''. Sicasí los ''fudai daimyō'' primieron ya instalaron a [[Tokugawa Iemochi]] como shōgun, arrestaron a Nariaki y a Yoshinobu y fixeron axusticiar a [[Yoshida Shōin]], impulsor del movimientu intelectual ''sonnō-jōi'' que s'oponía al tratáu estauxunidense y fomentaba una revolución contra'l shogunato. [[Ficheru:Japanese Soldiers Marching Shimonoseki Campaign by Wirgman 1864.png|thumb|350px|Tropes del shogunato Tokugawa (1864).]] Mientres los siguientes años, l'Exércitu y la Marina fueron modernizaos y afitáronse les bases del [[Exércitu Imperial Xaponés]] y la [[Marina Imperial Xaponesa]]. Nos años finales, el shogunato tenía ocho naves de guerra d'estilu occidental, ente los que sobresalía'l [[acorazáu]] [[Kaiyō Maru]]. Adicionalmente en [[1867]], una [[Misión Militar Francesa al Xapón (1867)|misión militar francesa]] ayudó nel ensayamientu de les tropes del shogunato. Per otru llau, la figura del [[emperador Kōmei]], símbolu de la unidá xaponesa, foi usada polos estremistes como chivu espiatoriu pa realizar asesinatos contra les autoridaes shogunales, feudales y estranxeros mientres la [[años 1860|década de 1860]]. Unu de los más graves foi'l del llamáu [[Incidente de Namamugi]] de [[1862]], nel que pereció un británicu. Destacó coles mesmes el surdimientu de los [[Cuatro Hitokiri del Bakumatsu]], samuráis qu'utilizaben l'asesinatu de figures shogunales como mediu de represión. Otros fechos encendieron l'odiu a los estranxeros, tales como'l [[Bombardéu de Kagoshima]] de [[1863]], col que los británicos vengar del incidente del añu anterior y que causó daños al clan Satsuma. La situación tornóse más crítica cola repentina muerte del shōgun Tokugawa Iemochi en 1866 y la del emperador Kōmei en 1867. Asumieron los sos puestos respeutivamente Tokugawa Yoshinobu y l'[[emperador Meiji]]. Yoshinobu intentó reorganizar el gobiernu restaurando al emperador, pero calteniendo'l lideralgu del shōgun, no que se denominó ''kōbu gattai''. En 1866, los feudos disidentes de [[Satsuma (Kagoshima)|Satsuma]] y [[Dominiu Chōshū|Chöshü]] teníen un mayor poder y llograron ganar una fuercia del shogunato que pretendía amenorgalos. Yoshinobu decidió nun empiorar el conflictu y abandonó la llucha, lo qu'en realidá dio ventaya a les fuercies de Satsuma-Chōshū, que se dirixeron a Kioto pa primir a la Corte Imperial por qu'emitiera un edictu qu'aboliera'l shogunato. [[Ficheru:Satsuma-samurai-during-boshin-war-period.jpg|thumb|300px|Fotografia de dellos samurái del clan Satsuma, rivales acérrimos del shogunato Tokugawa mientres la Guerra Boshin. Sería la última guerra xaponesa onde los samurái tendríen participación, siendo reemplazaos pol exércitu regular mientres la Restauración Meiji. Fotografía de [[Felice Beatu]].]] Pocu dempués realizóse una conferencia colos daimyō, y la Corte Imperial promulgó un edictu que quitó de poder al shogunato a finales de [[1867]]. Sicasí, los líderes de Satsuma y Chōshū, xuntu con otros estremistes, decidieron remontase y tomar el Palaciu Imperial y anunciar l'empiezu de la restauración el [[3 de xineru]] de [[1868]]. Yoshinobu nun tuvo más remediu qu'aceptar l'edictu y arrenunciar como shōgun, sucesu qu'acabó col gobiernu autoritariu qu'apoderara Xapón por más de doscientos sesenta años. Aun así, tarreciendo que los aliaos del clan Tokugawa intentaren consolidar el poder del shogunato, les fuercies de Satsuma, Tusa y Chōshū declararon la [[guerra Boshin]], que tuvo una duración de dieciséis meses y terminó en mayu de [[1869]], y na qu'adulces les fuercies antishogunales ya imperiales forzaron la rindición de la ciudá de Edo y l'arrestu de Yoshinobu. Esto motivó'l treslláu de les fuercies shogunales a la islla de [[Hokkaidō]], empobinaes pol almirante [[Enomoto Takeaki]], qu'instauró la efímera [[República d'Ezo]], que duró de finales de 1868 a mediaos de 1869. En xunu de 1869, los últimos remanentes de les fuercies lleales al shogunato Tokugawa fueron vencíos y asina se consolidó de manera absoluta la [[Restauración Meiji]] en tola nación; esta abolió pa siempres los feudos, fixo sumir los samurái en Xapón y empecipió un procesu d'espansión y modernización impulsáu pol emperador Meiji, quien a partir d'entós ostentó'l poder absoluto nel país, que'l so nome camudó a [[Imperiu de Xapón]]. == El shogunato Tokugawa na lliteratura y el cine == Nel añu [[1954]], el direutor xaponés [[Akira Kurosawa]], retrató parte de la sociedá d'esta dómina na so película ''[[Los siete samuráis]]''. Nella, un grupu de llabradores cansaos de ser costantemente atacaos per una banda de foraxíos, contrata los servicios de siete ronin pa defendelos. La película sirvió más palantre como base pa otru clásicu de la historia del cine, ''[[The Magnificent Seven]]''. Años más tarde, en [[1980]], Kurosawa dirixe ''[[Kagemusha]]'', rellatu alrodiu de [[Takeda Shingen]] y la [[batalla de Nagashino]] ente los clanes de Tokugawa y Takeda. [[George Lucas]] y [[Francis Ford Coppola]] fueron los productores executivos de la versión internacional, gracies a que convencieron a la [[20th Century Fox]] de qu'ayudara a la productora orixinal, [[Toho Studios]] a terminar la película en cuenta de los derechos de distribución a nivel mundial. En [[1975]] l'escritor británicu [[James Clavell]] publicó la novela titulada ''[[Shogún, señor de samuráis]]''. La hestoria narra les aventures d'un marín inglés, convertíu en samurái, en llancando'l so barcu nes mariñes de [[Xapón]]. Anque se trata d'una ficción, los sos personaxes principales tán basaos nes siguientes figures históriques: * Goroda: [[Oda Nobunaga]] * Nakamura: [[Toyotomi Hideyoshi]] * Toranaga: [[Tokugawa Ieyasu]] * Blackthorne: [[William Adams (marín)|William Adams]] * Ochiba: [[Yodu-Dono]] * Yaemon: [[Toyotomi Hideyori]] * Sudara: [[Tokugawa Hidetada]] * Ishido: [[Ishida Mitsunari]] * Mariko: [[Hosokawa Gracia]] * Martin Alvito: [[João Rodrigues]] Darréu, la novela foi llevada a la televisión en forma de miniserie, protagonizada por [[Richard Chamberlain]] y [[Toshirō Mifune]] nos papeles de Blackthorne y Toranaga respeutivamente. L'autor de cómics, [[Osamu Tezuka]], reflexó la etapa final, décades de 1850 y 1860, del shogunato na obra ''L'árbol que da solombra''. Nesta obra comparar al shogunato con una gran zrezal, qu'apurre solombra, pero vivió yá 250 años, l'interior del so tueru ta podre y foroñosu polos parásitos, colo qu'un simple emburrión bastaría por que se esbarrumbara. == Llinia de tiempu == <timeline> ImageSize = width:800 height:auto barincrement:12 PlotArea = top:10 bottom:30 right:130 left:20 AlignBars = early DateFormat = yyyy Period = from:1600 till:1875 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:25 start:1600 Colors = id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97) id:PA value:blue id:GP value:red Backgroundcolors = canvas:canvas BarData = barset:Shogun PlotData= width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till barset:Shogun from:1603 till:1605 color:PA text:"[[Tokugawa Ieyasu|Ieyasu]] (1603-1605)" from:1605 till:1623 color:PA text:"[[Tokugawa Hidetada|Hidetada]] (1605-1623)" from:1623 till:1651 color:PA text:"[[Tokugawa Iemitsu|Iemitsu]] (1623-1651)" from:1651 till:1680 color:PA text:"[[Tokugawa Ietsuna|Ietsuna]] (1651-1680)" from:1680 till:1709 color:PA text:"[[Tokugawa Tsunayoshi|Tsunayoshi]] (1680-1709)" from:1709 till:1712 color:PA text:"[[Tokugawa Ienobu|Ienobu]] (1709-1712)" from:1713 till:1716 color:PA text:"[[Tokugawa Ietsugu|Ietsugu]] (1713-1716)" from:1716 till:1745 color:PA text:"[[Tokugawa Yoshimune|Yoshimune]] (1716-1745)" from:1745 till:1760 color:PA text:"[[Tokugawa Ieshige|Ieshige]] (1745-1760)" from:1760 till:1786 color:PA text:"[[Tokugawa Ieharu|Ieharu]] (1760-1786)" from:1786 till:1837 color:PA text:"[[Tokugawa Ienari|Ienari]] (1786-1837)" from:1837 till:1853 color:PA text:" [[Tokugawa Ieyoshi|Ieyoshi]] (1837-1853)" from:1853 till:1858 color:PA text:" [[Tokugawa Iesada|Iesada]] (1853-1858)" from:1858 till:1866 color:PA text:" [[Tokugawa Iemochi|Iemochi]] (1858-1866)" from:1866 till:1867 color:PA text:" [[Tokugawa Yoshinobu|Yoshinobu]] (1866-1867)" barset:skip </timeline> == Notes == {{llistaref|group=nota}} == Referencies == {{llistaref|4}} == Bibliografía == * ''Buruma, I., '''La creación de Japón, 1853-1964'''''. Mondadori, Barcelona, 2003 * ''Collcut; Jansen; Kumakura. '''Japón. El imperio del sol naciente'''''. Atles Culturales del Mundu, Ediciones Folio, Barcelona, 1995 * ''Hall, J. W. '''El imperio japonés'''''. Hestoria Universal Sieglu XXI, Madrid, 1993 (1ª edición, [[Frankfurt del Main]], 1968) * ''Kondo, Agustín Y. '''Japón: Evolución histórica de un pueblo (hasta 1650)'''''. Ed. Nerea. Edición 1999. ISBN 84-89569-39-8. * ''Mikiso, H. '''Corta historia de Japón'''. Alianza Editorial, Madrid, 2003 (1ª edición, 2000) * ''Japan: Memoirs of a Secret Empire''. [http://www.pbs.org/empires/japan/timeline_1500.html Sieglu XVI], [http://www.pbs.org/empires/japan/timeline_1600.html Sieglu XVII], [http://www.pbs.org/empires/japan/timeline_1700.html Sieglu XVIII], [http://www.pbs.org/empires/japan/timeline_1800.html Sieglu XIX]. *{{cita llibru |apellíu= Steinberg |nome= John W. |apellíu2= Menning |nome2= Bruce W. |apellíu3= Van Der Oi |nome3= David Schimmelpenninck |apellíu4= Wolff |nome4= David |apellíu5= Yokote |nome5= Shinji |títulu=The Russo-Japanese War in Global Perspective: World War Zero |idioma= inglés |añu= 2005 |editorial=Brill |isbn= 9004142843 }} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.aikiwest.com/shogun.htm La estructura militar de la sociedá Tokugawa: el shogún] * [http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://artehistoria.com/historia/contestos/1826.htm El Shogunato Tokugawa] * [http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/historia/contestos/2154.htm Xapón mientres el sieglu XVII y XVIII] * [https://web.archive.org/web/20060705194132/http://campus.uab.es/~2130078/Yera%20Edo.htm Ser Edo] {{Tradubot|Shogunato Tokugawa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Historia de Xapón]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] rc89p4u0q9t79i66pm4vuvd8gpjiggk Xunta de Castiella y Llión 0 117376 3714487 3679749 2022-08-28T22:17:05Z TomyViss 50149 /* Presidentes dende la so creación (1983) */ wikitext text/x-wiki {{Ficha d'organismu oficial |nome = Xunta de Castiella y Llión |acrónimu = JCYL |logo = Escudo de la Junta de Castilla y León.svg |anchu_logo = 60px |títulu_logo = <small>Escudu logotipado</small> |sello = Escudu de Castiella y Llión - Versión heráldica oficial.svg |anchu_sellu = 60px |títulu_sello = <small>[[Escudu de Castiella y Llión|Escudo heráldicu]]</small> |sistema = |tipu = Institución de gobiernu y alministración |creáu = [[Estatutu d'Autonomía de Castiella y Llión|1983]] |xurisdicción = {{bandera2|Castiella y Llión}} |sede = [[Colexu de l'Asunción]], [[Valladolid]] |region_code = ES-CL |latd= |latm= |lats= |latNS= |longd= |longm= |longs= |longEW= |emplegaos = 84.327 <small>(xineru 2015)</small> |presupuestu = 10.859,22 millones de [[€]] <small>(2018)</small> |ministru = |ministru_par = |direutor = |direutor_pos = |ámbitu = {{ESP}} |titular_tipu = [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente]] |titular_nom = [[Alfonso Fernández Mañueco]] |titular_pos = [[Partíu Popular|PP]] |predecesora = [[Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] |sitio_web = http://www.jcyl.es/ |notes = }} [[Ficheru:Logotipo de la Junta de Castilla y León.svg|250px|thumb|Logotipu usáu pol Gobiernu rexonal.]] La '''Xunta de Castiella y Llión'''<ref>[http://www.academiadelallingua.com/wp-content/uploads/2014/10/Nomenclator.pdf Noménclator ALLA] Páxina 11.</ref> ye l'órganu de gobiernu y alministración de la [[comunidá autónoma]] [[España|española]] de [[Castiella y Llión]] y exerz la función executiva y la potestá reglamentaria.<ref>[[Estatutu d'Autonomía de Castiella y Llión]].</ref> Ta compuesta pol [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|presidente]], el vicepresidentes y los [[#Vicepresidentes y conseyeros|conseyeros]]. La función de la Xunta ye la d'exercer el gobiernu y l'alministración de l'autonomía. == El Presidente y la sede == El [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente de la Xunta]] ye la máxima representación de la Comunidá, dirixe les aiciones de la '''Xunta de Castiella y Llión''' y coordina a los sos miembros. La sede de la presidencia atopar nel [[Colexu de l'Asunción]] de [[Valladolid]], que los sos planos del proyeutu orixinal fechaos en [[1902]] correspuenden a Santiago Guadilla. Ye escoyíu poles [[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]], pue ser destituyíu por éstes si pierde'l sofitu de más de la metá de los Procuradores, y tien la capacidá de nomar y destituyir a los Conseyeros. El so mandatu ordinariu ye de 4 años, pudiendo ser reelixíu ensin llende de mandatos. == Presidentes dende la so creación ([[1983]]) == * [[Demetrio Madrid López]] ([[PSOE]]) ([[1983]]-[[1986]]) * [[José Constantino Nalda García]] ([[PSOE]]) ([[1986]]-[[1987]]) * [[José María Aznar López]] ([[Partíu Popular (España)|PP]]) ([[1987]]-[[1989]]) * [[Jesús Posada Moreno|Jesús María Posada Moreno]] ([[PP]]) ([[1989]]-[[1991]]) * [[Juan José Lucas Giménez]] ([[PP]]) ([[1991]]-[[2001]]) * [[Juan Vicente Herrera Campo]] ([[PP]]) ([[2001]]- [[2019]]) * [[Alfonso Fernández Mañueco]] ([[Partido Popular|PP]]) ([[2019]]-) === Llinia temporal === <timeline> #Toes los llargores midir en píxeles ImageSize = width:600 height:550 #Tamañu de la imaxe: anchu, alto PlotArea = width:50 height:530 left:50 bottom:10 #Tamañu de la gráfica en sí dientro de la imaxe: anchu, alto, marxe esquierdu, marxe derechu DateFormat = yyyy #Formatu de feches= y-cifra d'añu, m-cifra de mes, d-cifra de día. Period = from:1983 till:2022 #Periodu representáu: dende, hasta TimeAxis = orientation:vertical #Orientación de la exa de tiempos: horizontal o vertical ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1983 #Escala # Nun se da cuenta de cuándo topeten dos frases, asina qu'hai # que moveles a mano cola variable $dx Define $dx = 20 # shift text to right side of bar PlotData= #barra, color, anchu, ?, alliniadura, tamañu de fonte (XS,S,M,L,XL) bar:Líderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M #dende hasta desplazamientu($dx, píxeles) testu y enllaz from:start till:1986 shift:($dx,0) color:red text:[[Demetrio Madrid López]] from:1986 till:1987 shift:($dx,-6) color:red text:[[José Constantino Nalda García]] from:1987 till:1989 shift:($dx,-5) color:blue text:[[José María Aznar]] from:1989 till:1991 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Jesús Posada Moreno|Jesús Posada]] from:1991 till:2001 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Juan José Lucas]] from:2001 till:2019 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Juan Vicente Herrera]] from:2019 till:2022 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Alfonso Fernández Mañueco]] </timeline> === Preautonomía === Na etapa preautonómica, el [[Conseyu Xeneral de Castiella y Lleón|Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] ([[1978]]-[[1983]]) tuvo presidíu por [[Juan Manuel Reol Tejada]] ([[Unión de Centru Democráticu|UCD]]) mientres el periodu [[1978]]-[[1980]] y por [[José Manuel García Verdugo|José Manuel García-Verdugp Candón]] ([[Unión de Centru Democráticu|UCD]]) mientres el periodu [[1981]]-[[1983]].<ref>{{cita web |url=http://castillayleon.elnortedecastilla.es/instituciones-de-castilla-y-leon/origenes-preautonomicos |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160227182200/http://castillayleon.elnortedecastilla.es/instituciones-de-castilla-y-leon/origenes-preautonomicos |fechaarchivu=27 de febreru de 2016 }}</ref> La sede del Conseyu Xeneral de Castiella y Llión foi'l [[Palaciu de la Isla (Burgos)|Palaciu de la Isla]] de [[Burgos]]. == Vicepresidentes y conseyeros == El presidente va poder nomar y dixebrar llibremente unu o más vicepresidentes. Al mandu de cada conseyería hai un conseyeru, que ye nomáu y separáu llibremente pol presidente, y caúna subdivídese en direiciones xenerales que coordinen y dirixen los servicios alministrativos. Delles conseyeríes inclúin na so estructura la figura d'unu o dellos viceconseyeros. Amás cada conseyería tien un secretariu xeneral, delles direiciones xenerales ya inclusive diversos organismos autónomos y empreses públiques. Nel [http://bocyl.jcyl.es/boletines/2015/07/08/pdf/BOCYL-D-08072015-1.pdf Decreto 2/2015, de 7 de xunetu, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, de reestructuración de conseyeríes] (modificáu pol [http://bocyl.jcyl.es/boletines/2016/09/14/pdf/BOCYL-D-14092016-2.pdf DECRETO 2/2016, de 13 de setiembre]), recuéyese l'actual estructura orgánica básica de la Xunta de Castiella y Llión. Les conseyeríes actuales y los sos titulares son: <center> {| {{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" |+'''Composición 2015-2019''' |- | colspan="5" align='center' | ''Presidente de la Xunta de Castiella y Lleón:'' [[Juan Vicente Herrera Campo]] |- | colspan="5" align='center' | ''Vicepresidenta y vocera:'' [[Rosa María Valdeón Santiago]]<br /><small>(hasta setiembre de 2016)</small><ref>{{Cita web|url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/2016/09/12/pdf/BOCYL-D-12092016-3.pdf|títulu=ALCUERDO 1/2016, de 11 de setiembre, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, pol que se dispón el cese de la Vicepresidenta, Vocera y Conseyera d'Empléu, de la Xunta de Castiella y Llión.|fechaaccesu=12 de setiembre de 2016|autor=|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=|editorial=}}</ref> ''Vicepresidente:'' [[José Antonio de Santiago-Juárez|José Antonio de Santiago-Juárez López]]<br />''Voceru:''[[Milagros Marcos Ortega]]<br /><small>(dende'l 12 de setiembre de 2016)</small><ref>http://www.20minutos.es/noticia/2835849/0/rosa-valdeon-positivu-tasa-alcoholemia-dimision-nuevu-vicepresidente-castilla-leon/</ref> |- bgcolor="EFEFEF" ! Conseyería !colspan=2 | Titular |- | ''Conseyeru de Presidencia'' | [[José Antonio de Santiago-Juárez|José Antonio de Santiago-Juárez López]] | [[Ficheru:José Antonio de Santiago-Juárez 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera d'Economía y Facienda'' | [[María Pilar de la Llamera Mora|Pilar de la Llamera Mora]] | [[Ficheru:Pilar del Olmo 2013 (cropped).jpg|65px]] |- | rowspan=2 | ''Conseyeru d'Empléu'' | [[Rosa María Valdeón Santiago]]<br /><small>(hasta setiembre de 2016)</small> | [[Ficheru:Rosa Valdeón 2015b (cropped).jpg|65px]] |- | [[Carlos Fernández Carriedo]]<br /><small>(dende'l 12 de setiembre de 2016) </small><ref>http://cadenaser.com/emisora/2016/09/12/radio_palencia/1473699279_650042.html</ref> | |- | ''Conseyeru de Fomentu y Mediu Ambiente'' | [[Juan Carlos Suárez-Quiñón Fernández]] | [[Ficheru:Juan Carlos Suárez-Quiñones 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera d'Agricultura y Ganadería'' | [[Milagros Marcos Ortega]] | [[Ficheru:Milagros Marcos 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyeru de Sanidá'' | [[Antonio María Sáez Aguado]] | [[Ficheru:Antonio María Sáez Aguado 2014 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera de Familia ya Igualdá d'Oportunidaes'' | [[Alicia García Rodríguez]] | [[Ficheru:Alicia García Rodríguez 2013 by Ángel Cantero (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyeru d'Educación'' | [[Fernando Rey Martínez]] | [[Ficheru:Fernando Rey 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera de Cultura y Turismu'' | [[Josefa García Cirac|María Josefa García Cirac]] | [[Ficheru:María Josefa García Cirac 2014 (cropped).jpg|65px]] |- | colspan="5" align='center' bgcolor="EFEFEF"| ''[[Boletín Oficial de Castiella y Llión|BOCyL]]'' núm. 130 de 8 de xunetu de 2015<ref>Castiella y Llión: {{Cita publicación|formatu=pdf|url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/2015/07/08/pdf/BOCYL-D-08072015-6.pdf|títulu=ALCUERDO 8/2015, de 7 de xunetu, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, pol que se nomen Conseyeros de la Xunta de Castiella y Llión|publicación=[[Boletín Oficial de Castiella y Llión]] n. 130 de 8 de xunetu de 2015|issn=1989-8959|páxina=44356}}</ref> |} </center> == El [[Conseyu Consultivu de Castiella y Llión|Conseyu Consultivu]] == El Conseyu Consultivu de Castiella y de Llión ye l'órganu consultivu superior de la comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien la so sede na ciudá de [[Zamora]] y la so función esencial ye la emisión d'informes xurídicos sobre los asuntos sometíos a la so considerancia, a solicitú de les alministraciones, local y autonómica, de Castiella y Llión. Ta integráu pol presidente y dos conseyeros electivos más los conseyeros natos, si haber. == Ver tamién == * [[Castiella y Llión]] * [[Cortes de Castiella y Llión]] * [[Presidente de la Xunta de Castiella y Lleón|Presidente de la Xunta de Castiella y Llión]] * [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Lleón|Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Llión]] * [[Conseyu Consultivu de Castiella y Lleón|Conseyu Consultivu de Castiella y Llión]] * [[Conseyu de Cuentes de Castiella y Lleón|Conseyu de Cuentes de Castiella y Llión]] * [[Conseyu Económicu y Social de Castiella y Lleón|Conseyu Económicu y Social de Castiella y Llión]] * [[Procurador del Común]] * [[Conseyu Xeneral de Castiella y Lleón|Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.jcyl.es Xunta de Castiella y Llión] * [http://www.cccyl.es/ Conseyu Consultivu de CyL] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Junta de Castilla y León}} [[Categoría:Xunta de Castiella y Llión| ]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] h91jg8bwea7jvqnfxuyik9f8woozgoh 3714488 3714487 2022-08-28T22:17:19Z TomyViss 50149 TomyViss treslladó la páxina "[[Xunta de Castiella y Lleón]]" a "[[Xunta de Castiella y Llión]]" sobre una redireición wikitext text/x-wiki {{Ficha d'organismu oficial |nome = Xunta de Castiella y Llión |acrónimu = JCYL |logo = Escudo de la Junta de Castilla y León.svg |anchu_logo = 60px |títulu_logo = <small>Escudu logotipado</small> |sello = Escudu de Castiella y Llión - Versión heráldica oficial.svg |anchu_sellu = 60px |títulu_sello = <small>[[Escudu de Castiella y Llión|Escudo heráldicu]]</small> |sistema = |tipu = Institución de gobiernu y alministración |creáu = [[Estatutu d'Autonomía de Castiella y Llión|1983]] |xurisdicción = {{bandera2|Castiella y Llión}} |sede = [[Colexu de l'Asunción]], [[Valladolid]] |region_code = ES-CL |latd= |latm= |lats= |latNS= |longd= |longm= |longs= |longEW= |emplegaos = 84.327 <small>(xineru 2015)</small> |presupuestu = 10.859,22 millones de [[€]] <small>(2018)</small> |ministru = |ministru_par = |direutor = |direutor_pos = |ámbitu = {{ESP}} |titular_tipu = [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente]] |titular_nom = [[Alfonso Fernández Mañueco]] |titular_pos = [[Partíu Popular|PP]] |predecesora = [[Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] |sitio_web = http://www.jcyl.es/ |notes = }} [[Ficheru:Logotipo de la Junta de Castilla y León.svg|250px|thumb|Logotipu usáu pol Gobiernu rexonal.]] La '''Xunta de Castiella y Llión'''<ref>[http://www.academiadelallingua.com/wp-content/uploads/2014/10/Nomenclator.pdf Noménclator ALLA] Páxina 11.</ref> ye l'órganu de gobiernu y alministración de la [[comunidá autónoma]] [[España|española]] de [[Castiella y Llión]] y exerz la función executiva y la potestá reglamentaria.<ref>[[Estatutu d'Autonomía de Castiella y Llión]].</ref> Ta compuesta pol [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|presidente]], el vicepresidentes y los [[#Vicepresidentes y conseyeros|conseyeros]]. La función de la Xunta ye la d'exercer el gobiernu y l'alministración de l'autonomía. == El Presidente y la sede == El [[Presidente de la Xunta de Castiella y Llión|Presidente de la Xunta]] ye la máxima representación de la Comunidá, dirixe les aiciones de la '''Xunta de Castiella y Llión''' y coordina a los sos miembros. La sede de la presidencia atopar nel [[Colexu de l'Asunción]] de [[Valladolid]], que los sos planos del proyeutu orixinal fechaos en [[1902]] correspuenden a Santiago Guadilla. Ye escoyíu poles [[Cortes de Castiella y Lleón|Cortes de Castiella y Llión]], pue ser destituyíu por éstes si pierde'l sofitu de más de la metá de los Procuradores, y tien la capacidá de nomar y destituyir a los Conseyeros. El so mandatu ordinariu ye de 4 años, pudiendo ser reelixíu ensin llende de mandatos. == Presidentes dende la so creación ([[1983]]) == * [[Demetrio Madrid López]] ([[PSOE]]) ([[1983]]-[[1986]]) * [[José Constantino Nalda García]] ([[PSOE]]) ([[1986]]-[[1987]]) * [[José María Aznar López]] ([[Partíu Popular (España)|PP]]) ([[1987]]-[[1989]]) * [[Jesús Posada Moreno|Jesús María Posada Moreno]] ([[PP]]) ([[1989]]-[[1991]]) * [[Juan José Lucas Giménez]] ([[PP]]) ([[1991]]-[[2001]]) * [[Juan Vicente Herrera Campo]] ([[PP]]) ([[2001]]- [[2019]]) * [[Alfonso Fernández Mañueco]] ([[Partido Popular|PP]]) ([[2019]]-) === Llinia temporal === <timeline> #Toes los llargores midir en píxeles ImageSize = width:600 height:550 #Tamañu de la imaxe: anchu, alto PlotArea = width:50 height:530 left:50 bottom:10 #Tamañu de la gráfica en sí dientro de la imaxe: anchu, alto, marxe esquierdu, marxe derechu DateFormat = yyyy #Formatu de feches= y-cifra d'añu, m-cifra de mes, d-cifra de día. Period = from:1983 till:2022 #Periodu representáu: dende, hasta TimeAxis = orientation:vertical #Orientación de la exa de tiempos: horizontal o vertical ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1983 #Escala # Nun se da cuenta de cuándo topeten dos frases, asina qu'hai # que moveles a mano cola variable $dx Define $dx = 20 # shift text to right side of bar PlotData= #barra, color, anchu, ?, alliniadura, tamañu de fonte (XS,S,M,L,XL) bar:Líderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M #dende hasta desplazamientu($dx, píxeles) testu y enllaz from:start till:1986 shift:($dx,0) color:red text:[[Demetrio Madrid López]] from:1986 till:1987 shift:($dx,-6) color:red text:[[José Constantino Nalda García]] from:1987 till:1989 shift:($dx,-5) color:blue text:[[José María Aznar]] from:1989 till:1991 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Jesús Posada Moreno|Jesús Posada]] from:1991 till:2001 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Juan José Lucas]] from:2001 till:2019 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Juan Vicente Herrera]] from:2019 till:2022 shift:($dx,-5) color:blue text:[[Alfonso Fernández Mañueco]] </timeline> === Preautonomía === Na etapa preautonómica, el [[Conseyu Xeneral de Castiella y Lleón|Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] ([[1978]]-[[1983]]) tuvo presidíu por [[Juan Manuel Reol Tejada]] ([[Unión de Centru Democráticu|UCD]]) mientres el periodu [[1978]]-[[1980]] y por [[José Manuel García Verdugo|José Manuel García-Verdugp Candón]] ([[Unión de Centru Democráticu|UCD]]) mientres el periodu [[1981]]-[[1983]].<ref>{{cita web |url=http://castillayleon.elnortedecastilla.es/instituciones-de-castilla-y-leon/origenes-preautonomicos |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160227182200/http://castillayleon.elnortedecastilla.es/instituciones-de-castilla-y-leon/origenes-preautonomicos |fechaarchivu=27 de febreru de 2016 }}</ref> La sede del Conseyu Xeneral de Castiella y Llión foi'l [[Palaciu de la Isla (Burgos)|Palaciu de la Isla]] de [[Burgos]]. == Vicepresidentes y conseyeros == El presidente va poder nomar y dixebrar llibremente unu o más vicepresidentes. Al mandu de cada conseyería hai un conseyeru, que ye nomáu y separáu llibremente pol presidente, y caúna subdivídese en direiciones xenerales que coordinen y dirixen los servicios alministrativos. Delles conseyeríes inclúin na so estructura la figura d'unu o dellos viceconseyeros. Amás cada conseyería tien un secretariu xeneral, delles direiciones xenerales ya inclusive diversos organismos autónomos y empreses públiques. Nel [http://bocyl.jcyl.es/boletines/2015/07/08/pdf/BOCYL-D-08072015-1.pdf Decreto 2/2015, de 7 de xunetu, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, de reestructuración de conseyeríes] (modificáu pol [http://bocyl.jcyl.es/boletines/2016/09/14/pdf/BOCYL-D-14092016-2.pdf DECRETO 2/2016, de 13 de setiembre]), recuéyese l'actual estructura orgánica básica de la Xunta de Castiella y Llión. Les conseyeríes actuales y los sos titulares son: <center> {| {{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" |+'''Composición 2015-2019''' |- | colspan="5" align='center' | ''Presidente de la Xunta de Castiella y Lleón:'' [[Juan Vicente Herrera Campo]] |- | colspan="5" align='center' | ''Vicepresidenta y vocera:'' [[Rosa María Valdeón Santiago]]<br /><small>(hasta setiembre de 2016)</small><ref>{{Cita web|url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/2016/09/12/pdf/BOCYL-D-12092016-3.pdf|títulu=ALCUERDO 1/2016, de 11 de setiembre, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, pol que se dispón el cese de la Vicepresidenta, Vocera y Conseyera d'Empléu, de la Xunta de Castiella y Llión.|fechaaccesu=12 de setiembre de 2016|autor=|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=|editorial=}}</ref> ''Vicepresidente:'' [[José Antonio de Santiago-Juárez|José Antonio de Santiago-Juárez López]]<br />''Voceru:''[[Milagros Marcos Ortega]]<br /><small>(dende'l 12 de setiembre de 2016)</small><ref>http://www.20minutos.es/noticia/2835849/0/rosa-valdeon-positivu-tasa-alcoholemia-dimision-nuevu-vicepresidente-castilla-leon/</ref> |- bgcolor="EFEFEF" ! Conseyería !colspan=2 | Titular |- | ''Conseyeru de Presidencia'' | [[José Antonio de Santiago-Juárez|José Antonio de Santiago-Juárez López]] | [[Ficheru:José Antonio de Santiago-Juárez 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera d'Economía y Facienda'' | [[María Pilar de la Llamera Mora|Pilar de la Llamera Mora]] | [[Ficheru:Pilar del Olmo 2013 (cropped).jpg|65px]] |- | rowspan=2 | ''Conseyeru d'Empléu'' | [[Rosa María Valdeón Santiago]]<br /><small>(hasta setiembre de 2016)</small> | [[Ficheru:Rosa Valdeón 2015b (cropped).jpg|65px]] |- | [[Carlos Fernández Carriedo]]<br /><small>(dende'l 12 de setiembre de 2016) </small><ref>http://cadenaser.com/emisora/2016/09/12/radio_palencia/1473699279_650042.html</ref> | |- | ''Conseyeru de Fomentu y Mediu Ambiente'' | [[Juan Carlos Suárez-Quiñón Fernández]] | [[Ficheru:Juan Carlos Suárez-Quiñones 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera d'Agricultura y Ganadería'' | [[Milagros Marcos Ortega]] | [[Ficheru:Milagros Marcos 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyeru de Sanidá'' | [[Antonio María Sáez Aguado]] | [[Ficheru:Antonio María Sáez Aguado 2014 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera de Familia ya Igualdá d'Oportunidaes'' | [[Alicia García Rodríguez]] | [[Ficheru:Alicia García Rodríguez 2013 by Ángel Cantero (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyeru d'Educación'' | [[Fernando Rey Martínez]] | [[Ficheru:Fernando Rey 2015 (cropped).jpg|65px]] |- | ''Conseyera de Cultura y Turismu'' | [[Josefa García Cirac|María Josefa García Cirac]] | [[Ficheru:María Josefa García Cirac 2014 (cropped).jpg|65px]] |- | colspan="5" align='center' bgcolor="EFEFEF"| ''[[Boletín Oficial de Castiella y Llión|BOCyL]]'' núm. 130 de 8 de xunetu de 2015<ref>Castiella y Llión: {{Cita publicación|formatu=pdf|url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/2015/07/08/pdf/BOCYL-D-08072015-6.pdf|títulu=ALCUERDO 8/2015, de 7 de xunetu, del Presidente de la Xunta de Castiella y Llión, pol que se nomen Conseyeros de la Xunta de Castiella y Llión|publicación=[[Boletín Oficial de Castiella y Llión]] n. 130 de 8 de xunetu de 2015|issn=1989-8959|páxina=44356}}</ref> |} </center> == El [[Conseyu Consultivu de Castiella y Llión|Conseyu Consultivu]] == El Conseyu Consultivu de Castiella y de Llión ye l'órganu consultivu superior de la comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien la so sede na ciudá de [[Zamora]] y la so función esencial ye la emisión d'informes xurídicos sobre los asuntos sometíos a la so considerancia, a solicitú de les alministraciones, local y autonómica, de Castiella y Llión. Ta integráu pol presidente y dos conseyeros electivos más los conseyeros natos, si haber. == Ver tamién == * [[Castiella y Llión]] * [[Cortes de Castiella y Llión]] * [[Presidente de la Xunta de Castiella y Lleón|Presidente de la Xunta de Castiella y Llión]] * [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Lleón|Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Llión]] * [[Conseyu Consultivu de Castiella y Lleón|Conseyu Consultivu de Castiella y Llión]] * [[Conseyu de Cuentes de Castiella y Lleón|Conseyu de Cuentes de Castiella y Llión]] * [[Conseyu Económicu y Social de Castiella y Lleón|Conseyu Económicu y Social de Castiella y Llión]] * [[Procurador del Común]] * [[Conseyu Xeneral de Castiella y Lleón|Conseyu Xeneral de Castiella y Llión]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.jcyl.es Xunta de Castiella y Llión] * [http://www.cccyl.es/ Conseyu Consultivu de CyL] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Junta de Castilla y León}} [[Categoría:Xunta de Castiella y Llión| ]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] h91jg8bwea7jvqnfxuyik9f8woozgoh Las Ventas con Peña Aguilera 0 122425 3714496 3650915 2022-08-29T06:08:52Z XabatuBot 43102 iguo testu: la águila => l'águila wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Les Ventes con Peña Aguilera''' ye un [[Conceyu d'España|conceyu]] y llocalidá d'[[España]] na [[provincia de Toledo]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella-La Mancha]]. Atiesta colos términos municipales de [[Retuerta del Bullaque]] na [[provincia de Ciudá Real]] y [[Menasalbas]], [[Cuerva]], [[Pulgar (Toledo)|Pulgar]], [[Mazarambroz]] y [[San Pablo de los Montes]] na de Toledo. == Toponimia == El términu de "Les Ventes con Peña Aguilera" derivaría de caúna de les pallabres que la componen: :Ventes, pol de los agospiamientos nos que d'antiguo s'agospiaben los viaxeros, :Peñes, pela zona montascosa onde s'atopa, :Aguilera, pola virxe patrona del conceyu == Historia == Atopáronse restos arqueolóxicos de distintes cultures que s'afincaron nel términu municipal.{{ensin referencies}} Nel sieglu XV, la población de Las Ventillas xunir cola más antigua de Peña Aguilera, dando orixe a la población de Les Ventes con Peña Aguilera con [[carta puebla]] dada en 1423 por [[Xuan II de Castiella|Xuan II]].{{ensin referencies}} Acordies coles rellaciones topográfiques de [[Felipe II]], les piedres pa la Catedral y l'Alcázar de Toledo sacar en 1576 de les canteres d'esti pueblu. == Escudu == Escudu d'un solu cuartel: d'oru, una peña, con una águila exployada, de sable, sosteniendo dos tales ruedes, de sinople, coles sos garres. Al timbre, corona real zarrada. L'escudu de Les Ventes con Peña Aguilera foi encargáu pol Conceyu a los heraldistas ya historiador José Luis Ruz Márquez y Bonaventura Leblic García, quien lo realizaron sofitándose na unión nel sieglu XV de les poblaciones de Peña Aguilera y Las Ventillas. Escudu ya informe llograron l'aprobación de la Real Academia de la Historia en xunta de 30 de xunu de 1989. == Alministración == [[Ficheru:Ayuntamiento de Las Ventas con Peña Aguilera.jpg|thumb|Casa consistorial]] {{Alcalde_España | Alcalde_1 = Mariano Utrilla Gómez | Partíu_1 = [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] | Alcalde_2 = Ángel Gutiérrez Serrano | Partíu_2 = [[Alianza Popular|AP/PDP/UL]] | Alcalde_3 = Javier Romero Cid | Partíu_3 = [[PSOE]] | Alcalde_4 = Visitación Parrilla Utrilla | Partíu_4 = PSOE | Alcalde_5 = Visitación Parrilla Utrilla | Partíu_5 = PSOE | Alcalde_6 = Jesús Medina Isabel | Partíu_6 = PSOE | Alcalde_7 = Francisco Izquierdo Gómez | Partíu_7 = PSOE | Alcalde_8 = Francisco Izquierdo Gómez | Partíu_8 = PSOE | Alcalde_9 = Luis Celestino de la Vega Partíu_9 = [[PP]] | Alcalde_10= Luis Celestino de la Vega Partíu_10= PP }} == Demografía == Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del [[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]]. {{Evolución demográfica |1996=1.405|1998=1.411|1999=1.380|2000=1.367|2001=1.410|2002=1.420 |2003=1.441|2004=1.410|2005=1.405|2006=1.351 |fonte=<!-- INE-es -->}} <small>NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.</small> {{Gráfica d'evolución |tipo=demográficu |anchor=692 |posición_1=6 |1900|2221|1910|2448|1920|2917|1930|3712|1940|2995|1950|3136|1960|3039|1970|1852|1981|1411|1991|1415|1996|1405|1998|1411|1999|1380|2000|1367|2001|1410|2002|1420|2003|1441|2004|1410|2005|1405|2006|40=1351 |notes=Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia }} == Economía ya industria == Les principales actividaes económiques son l'agricultura, l'artesanía y la industria del cueru, con numberoses tiendes qu'ufierten variaos productos de marroquinería y prendes de vistir. Son conocíes estes tiendes poles xentes del mundu del toru, numberosos espaes formen parte de la vecería habitual. == Monumentos == [[Ficheru:Iglesia de San Pedro Apóstol, Las Ventas con Peña Aguilera 02.jpg|thumb|[[Ilesia de San Pedro Apóstol (Les Ventes con Peña Aguilera)|Ilesia de San Pedro Apóstol]]]] A destacar les ermites de [[Ermita de La nuesa Señora de l'Águila (Les Ventes con Peña Aguilera)|Nuesa Señora de l'Águila]] y [[Ermita de Santa Lucía (Les Ventes con Peña Aguilera)|Santa Lucía]], la [[Torre de los moros (Les Ventes con Peña Aguilera)|Torre de los moros]] y la [[Ilesia de San Pedro Apóstol (Les Ventes con Peña Aguilera)|ilesia parroquial de San Pedro Apóstol]]. Etnomuseo de los pueblos de Siberia y Asia Central.[http://www.etnomuseosiberia.org] == Fiestes == *Llunes y Martes de [[Pascua]]: [[Virxe del Aguila]]. *Llunes siguiente del [[domingu de pascua]]: Fiesta del [[Arroz con Lleche]]. *Primer fin de selmana de [[Setiembre]]: Virxe del Milagru (Romería con xarrés) *Del [[23]] al [[27 de setiembre]]: Fiestes n'Honor a La nuesa Señora del Aguila. *Nueche del [[12 d'avientu]]: [[Santa Lucia]]. Lluminaries per tol pueblu. == Enllaces esternos== {{commonscat|Les Ventes con Peña Aguilera}} * [http://www.diputoledo.es/global/areas/turismo/muni_datos.php?id_area=11&id_cat=169&f=169&codine=45182&id_ent=235 Diputación de Toledo]. * Llistáu d'alcaldes ufiertáu pol [https://web.archive.org/web/20070510213039/http://www.map.es/index.html MAP]. {{Tradubot|Las Ventas con Peña Aguilera}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de la provincia de Toledo]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Toledo|Ventes con Penza Aguilera, Les]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos ensin plantía llistaref]] h1xzq4meyxca08dqkbtvn8jdqhj7gvk Los Yébenes 0 122433 3714504 3695927 2022-08-29T10:57:43Z XabatuBot 43102 iguo testu: la águila => l'águila wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Los Yébenes''' ye un [[Conceyu d'España|conceyu]] [[España|español]] perteneciente a la [[provincia de Toledo]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella-La Mancha]]. == Toponimia == El vocablu ''Yébenes'' provién de la pallabra [[Llingua llatina|llatina]] ''geminis'', que significa 'ximielgos', porque nos sos oríxenes los Yébenes fueron dos poblaos que se xunieron a principios del [[sieglu XIX]]. El plural ta determináu poles dos poblaciones, Yébenes de Toledo, que pertenecía al Conceyu de Toledo y Yébenes de San Juan, que perteneció a dicha Orde. Dambes poblaciones taben dixebraes pel Camín Real. La evolución de *geminis a ''Yébenes'' produzse gracies a la preservación nel [[idioma mozárabe]] de los grupos GUE-, GI-, IX- llatinos:<ref>JIMÉNEZ DE GREGORIO, Fernando. 1999 "Materiales pa una toponimia de la provincia de Toledo". Añales toledanos, Nᵘ 37, (283-304). Ed. Diputación Provincial de Toledo</ref> ''Yunqaira'' 'junquera', ''yenair'' 'xineru' < *ienuarius, ''yenesta'' 'hiniesta' < *genista, ''yermanella'' 'compañera', ''Yinés'' 'Ginés' < *genesius, top. ''[[Yuncos]],'' 'xuncos' (Toledo). == Xeografía == [[Ficheru:Los colores del verano (3611528799).jpg|thumb|Paisaxe nel términu municipal]] Ta asitiada a 42 km al sur de la capital castellanu-manchega ([[Toledo]]) pela carretera [[N-401|<span style="background-color:red;color:white"> '''&nbsp;N-401&nbsp;'''</span>]] de la Rede Nacional de [[Carretera|Carreteres]] del [[Estáu]]. Nel términu municipal esisten delles entidaes: Estación del Emperador, Estación de Los Yébenes, Estación d'Urda, [[Montes de Mora]] y Villa de Los Yébenes. Presenta un [[Relieve terrestre|relieve]] variáu onde alternen montes y llanu que resulta d'un complexu procesu teutónicu y de la [[erosión]] diferencial so distintos sistema morfogenéticos. De norte a sur asoceden les alliniaciones montascoses de Los Yébenes y la sierra de Manzaneque; les [[Serranía|sierres]] de les Guadalerzas, el Rebollarejo, Fuenteblanca, el Comendador y la Alberquilla; y les [[Serranía|sierres]] de Pocín y de la Calderina. Sacante esta postrera, exemplu d'[[inversión]] de relieve plegáu, nun sinclinatorio, les demás correspuenden a anticlinorios. Toes elles tán formaes por materiales duros y resistentes paleozoicos: [[cuarcita|cuarcites]], [[cayuela (roca)|cayueles]] xilizes y caliares cristalines. Ente medies abren les depresiones del [[ríu Algodor]], valle de les Navas y llanada d'Urda, que les sos agües arramen al [[Tajo]] y al [[Guadiana]]. Cubiertes de sedimentos pliocuaternarios de [[raña]], dispuestos en dos sistema de glacis d'acumuladura, los dos primeres asiéntanse sobre dos talos sinclinorios, y la tercera, sobre'l nucleu del anticlinatorio y desventrado de les Guadalerzas. == Víes de comunicación == La [[N-401|<span style="background-color:red;color:white"> '''&nbsp;N-401&nbsp;'''</span>]] enllaza Los Yébenes con [[Toledo]]. La [[CM-4017|<span style="background-color:green;color:white"> '''&nbsp;CM-4017&nbsp;'''</span>]] qu'enllaza [[Mora (Toledo)|Mora]] hasta [[Horcajo de los Montes]] (Ciudá Real). Del k 121 de la [[N-401|<span style="background-color:red;color:white"> '''&nbsp;N-401&nbsp;'''</span>]] parte la [[TO-3249|<span style="background-color:yellow;color:black"> '''&nbsp;TO-3249&nbsp;'''</span>]] qu'enllaza Los Yébenes con [[Los Cortixos]] ([[Provincia de Ciudá Real|Ciudá Real]]). [[CM-4025|<span style="background-color:green;color:white"> '''&nbsp;CM-4025&nbsp;'''</span>]] qu'enllaza Los Yébenes con [[Consuegra]] (25 km de llargor). Del km 132 de la [[N-401|<span style="background-color:red;color:white"> '''&nbsp;N-401&nbsp;'''</span>]] empieza la [[TO-3360|<span style="background-color:yellow;color:black"> '''&nbsp;TO-3360&nbsp;'''</span>]] qu'enllaza la Estación d'[[Urda]] cola finca los Ballesteros (tien 25 km de llargor) y, finalmente, del km 137 de la [[N-401|<span style="background-color:red;color:white"> '''&nbsp;N-401&nbsp;'''</span>]] empieza la [[TO-3365|<span style="background-color:yellow;color:black"> '''&nbsp;TO-3365&nbsp;'''</span>]] que llega hasta la Estación del Emperador (11 km de llargor). == Historia == La etimoloxía de la pallabra Yébenes procede del árabe ''yebel'', que significa ''monte'', quiciabes porque la villa allugar nel estremu oriental de los [[Montes de Toledo]]. describir en tiempos ''como una bandada de palombos posaos nun monte, pos los sos níveas cases y los munchos árboles qu'hai nel pueblu, danlu tal aspeutu''. La presencia humana remontar a la [[Edá del Bronce]], como lo demuestren los xacimientos conocíos como Montón de Trigu y Chorreras (esti postreru con pintures rupestres esquemátiques del Bronce Manchego Tardíu). La so fundación hai d'asitiase nel gobiernu del emperador romanu [[Traxanu]]. Queden restos de la presencia romana nesta zona de la [[Carpetania]], como lo atestigüen la IV Calzada romana, que'l so trazáu entá subsiste, y les numberoses muertes qu'apaecen na paraxa conocida como ''Llomba del Carpinteru'', xuntu al [[ríu Algodor]]. Esisten noticies de la dominación árabe yá dende l'añu 930, cuando'l califa cordobés Abderramán III acampó colos sos huestes a veres del [[ríu Algodor]], pa tomar, dende esta posición privilexada, les poblaciones de [[Mora (Toledo)|Mora]] y [[Toledo]]. La importancia estratéxica del área foi crucial por que fuera socesivamente ocupada por musulmanes y cristianos. Les fortaleces, talayes y castiellos que se emplazan sobre'l términu municipal atestigüen lo dicho. Asina, dempués de la batalla d'[[Alarcos]] (Ciudá Real), los árabes ocupen les tierres qu'abandona'l rei cristianu refuxáu nes Guadalerzas. Pela so parte, Alfonsu VIII acampa, dieciocho años dempués (1212), nes cercaníes de l'actual finca de Torneros (llamada asina porque parte del exércitu cristianu volvióse o "tornó" pol escesivu calor), antes d'alzase victoriosu na batalla de [[les Navas de Tolosa]]. A partir d'equí, el caprichosu orde qu'imponen los señoríos medievales, estrema a la población en dos metaes, dixebraes pola sola anchor del [[Camín Real de Sevilla]], quedando una de les partes (l'asitiada na fastera de la sierra) sol dominiu de la Ciudá de Toledo, y l'otra, gobernada polos Caballeros de la Orde de San Juan de [[Xerusalén]]. Yébenes de Toledo ye más antiguu que la villa gobernada polos sanjuanistas. Sicasí, dende l'antigua Noliva de los carpetanos (pola que pasó'l pretor romanu Quintu Fulvio Flacu camín de Toledo y una vegada ganaos los celtíberos en [[Consuegra]]), hasta la donación del rei Enrique I al arzobispu toledanu D. [[Rodrigo Ximénez de Rada]], nun hai noticia histórica de la población. Nel añu 1243, el rei [[Fernandu III de Castiella|Fernandu III]] el Santu, recibe del arzobispu toledanu l'acta de cesión d'estos territorios. Tres años más tarde, el rei viende esti llugar por 45&nbsp;000 maravedinos alfonsíes al Conceyu de Toledo, quien va conceder la [[Carta Puebla]] el 24 de setiembre de 1258. Polo que se refier a la villa de Yébenes de San Juan, dicir que foi propiedá de los templarios. Tiense constancia que foi repoblada pola [[Orde de San Juan]] nel sieglu XIII, al traviés de les cartes puebles que dieron el comendadores d'esta orde en toa'l Llurdiu. Nel casu de Yébenes de San Juan envalórase qu'esta concesión hubo tener llugar ente 1238 y 1241. Mientres seis siglos conviven dos nucleos urbanos, con parroquies, conceyos y xurisdicciones distintes, hasta que nel gobiernu del llamáu [[Trieniu Lliberal]] (1822) llega'l primer ensayu unificador, anuláu al añu siguiente. Ente 1833 y 1835 consíguese la unión definitiva qu'acaba con 564 años de división xurídica y alministrativa. L'escudu heráldicu da cuenta d'esta secular división representando l'águila toledana y la cruz de San Juan. == Recursos naturales == [[Ficheru:Algodor08112006.jpg|thumbnail|[[Ríu Algodor]].]] El paisaxe en Los Yébenes identificar col [[monte mediterraneu]] ibéricu. La estensión del términu municipal (1º de la provincia de Toledo, el 7º de Castiella-La Mancha y el 31º d'España), facúlta-y p'acoyer nel so senu les posibles variaciones a esti modelu descritu, siendo asina que poques pueden ser, si non nenguna, les especies mediterránees que falten nel catálogu yebenoso. Nel mediu montés, la especie vexetal predominante ye la [[encina]], siendo'l [[sufrera]] más escasu; habiendo [[sauce]]s, [[Fraxinus excelsior|fresnos]] o [[áceres]]. Na sierra esiste una carba trupa de [[coscoja]], [[enebro]] y [[caxigal]], ente mares de [[retama]], [[jara]] y [[Rosmarinus officinalis|romeru]], especialmente naquelles árees que se dedicaron al [[pastor]]eo. Les [[rañas]] son adehesdas y dacuando dedíquense a la ganadería brava. Respectu de la fauna, destacar [[aves]] esteparias, como'l [[sisón]] y l'[[avutarda]]; anátidas; aves montunas, como la [[perdiz]]; aves de presa, nocherniegues y diurnes. Mamíferos como la [[llondra]], la [[papalba]] y el [[Erinaceinae|corcuspín]]. O d'interés cinexéticu (nun va faer falta recordar la fama que se-y reconoz a esta villa), como'l [[venáu]] o'l [[corzu]]. [[Ficheru:almendro en flor.jpg|thumbnail|[[Prunus dulcis|Almendral]] en flor.]] La [[vexetación]] ta compuesta por [[encina|encines]], [[chaparros]], [[jara]] y [[caxigal]], llurdios de [[Quercus pyrenaica|rebollar]] y [[Pinus|pinos]] de [[repoblación]] nes [[Serranía|sierres]], y [[encina|encines]] esclariaes con [[coscoja]] y [[caxigal]], y cultivos de [[cebera|ceberes]], [[olivar]], [[viña (vide)|viñéu]] y [[Prunus dulcis|almendrales]] nes depresiones. La propiedá tópase pocu partida onde s'alterna la pequeña esplotación con grandes finques ([[llatifundios]]), delles especializaes na cría de ganáu vacuno, inclusive de reses bravos, caballar y, sobremanera, actividá cinexética. La ganadería porcina y lanar, según l'[[avicultura]] tienen menos importancia. Namái les industries de l'alimentación y del trabayu del [[mueble]] y de la [[madera]], con dellos pequeños [[taller]]es, tienen un significáu mayor que'l de simple atención a les necesidaes de los vecinos del propiu conceyu. L'actividá comercial tien ciertu interés pol calter nodal de la villa, al pie del puertu de Los Yébenes nuna encruciada de caminos. == Renta per cápita == 18388 € (2016). Puestu 1504 sobre 2964 poblaciones con más de mil habitantes (1000) == Demografía == Los Yébenes ye una llocalidá enmarcada dientro de la contorna de los [[Montes de Toledo (Comarca Toledo)|Montes de Toledo]] que la so llocalidá atopar nel valle sur de la sierra del mesmu nome. La población de Los Yébenes nel añu 2006, según l'[[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]], ronda los 6500 habitantes que se ven notablemente aumentaos pel branu, pontes y festivos llegando a pasar de los 8000 <center> {{Gráfica d'evolución |tipo=demográficu |anchor=500 |posición_1=6 |1900|4828|1910|4824|1920|5069|1930|6253|1940|5909|1950|6342|1960|6830|1970|6265|1981|5891|1991|6720|2001|6154|2011|24=6405 |notes=Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia }} </center> == Monumentos y llugares d'interés == [[Ficheru:Iglesia de los Yébenes.jpg|thumb|Ilesia de Los Yébenes.]] Los Yébenes destaca polos sos dos [[molín de viento|molino de vientu]] na sierra de Los Yébenes, que tán totalmente restauraos. Esisten un tercer y cuartu molín en ruines na redoma (términu municipal d'[[Orgaz]]). Tamién destaquen les ilesies de San Juan (sieglu XVIII) y la de Santa María (sieglu XVIII), el palaciu de la Encomienda (sieglu XIX), les ermites de San Blas (sieglu XVI), Soledá, Veracruz y Concepción, y les pintures rupestres na sierra de Los Yébenes. Nos Yébenes atópase'l cotu nacional de los Quintos de Mora, llugar onde se realicen estudios cinexéticos. A unos 20 km al sur de la llocalidá, diendo pela carretera nacional [[N-401]] direición [[Ciudá Real]], atópase'l [[castiellu de les Guadalerzas]] (sieglu XII), apoderando la sierra de les Guadalerzas. Ye de destacar la ponte medieval, sobre'l ríu [[Bracia]], nes cercaníes del castiellu de les Guadalerzas. Tamién cabo destacar La Torrecilla, una torre defensiva medieval asitiada nes cercaníes de la confluencia del Ríu Bracia col Algodor, xunto a la carretera de Los Yébenes a Consuegra. === Paraxes naturales === * Sierra de Los Yébenes * Devesa Boyal (Área Recreativa del Conceyu) con 1463 [[hectárea|hectárees]] * Boca del Congosto (Valle de les Guadalerzas) * El Rinconcillo (Área recreativa) * [[Quintos de Mora]] (Finca Cinexética) con 6864 [[hectárees]] * Valle de San Marcos * [[Ríu Algodor]] * [[Ríu Bracia]] == Artesanía == Los Yébenes ye villa artesana de siempre. Famoses son los sos llabores de la piel dende antaño, cuando la estremaba como primer nos trabayos de cinches y tiros de carruaxes. Güei, esi primor aplicar a zahones de gala y a la marroquinería fina. Les alfombres de Los Yébenes fueron famoses n'España entera, pola so fidelidá a los anoyaos propios y pola guapura de los sos fondos y cenefes. Los talleres actuales gocien del valor añedíu qu'adquieren los bienes escasos. == Fiestes == * 16 de xineru: [[Antonio Abad|San Antón]]. * [[3 de febreru]]: día de [[Blas de Sebaste|San Blas]], patrón de Los Yébenes. * Segunda fin de selmana de xunetu: festividá de [[Cristóbal de Licia|San Cristóbal]], la xente baxo escontra'l polígonu industrial y la zona sur del pueblu pa bendicir el so coche. * [[10 de setiembre|10]] al [[14 de setiembre]]: feries y fiestes n'honor de la patrona de Los Yébenes, la [[Virxe de Finibusterre]]. *El puertu *El pensador == Referencies == {{llistaref}} * [http://www.diputoledo.es/global/areas/turismo/muni_datos.php?id_area=11&id_cat=&f=&codine=45200&id_ent=253 Diputación de Toledo] * [https://www.elmundo.es/especiales/2007/05/elecciones_mayo_2007/html/resultados/municipales/45/ye9benes2028los29.html/ Eleiciones municipales 27 de mayu de 2007] * [http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/07/45/200.html Eleiciones municpales mayu 2015] == Enllaces esternos == {{commons|Los Yébenes}} * [http://yebenescity.galeon.com/ Guía preséu de Los Yébenes] * [http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/yebenes-los-id45200 Previsión Meteorolóxica de la AEMET pa Los Yébenes] {{Tradubot|Los Yébenes}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de la provincia de Toledo]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Toledo|Yebenes, Los]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] bvp34utm97sw5s0wmfppm54ky9dm1jr Emmanuel Macron 0 127592 3714475 3657347 2022-08-28T18:12:10Z 86.241.77.242 Démonte bâtiment maison papillon 6impasse de l'Orangeraie 14730/giberville allumé extincteurs sécurité incendie rouge pompiers brûlé bâtiment maison papillon 6impasse de l'Orangeraie 14730/giberville enlève ça covid France Normandie Calvados giberville la guerre feux d'artifice sauté 2022.copie collez température collez tempête collez viré bâtiment maison papillon 6impasse 2022 collez internet copie collez journal ouest France photographe collez dossier blanc copie collez Emmanuel Macron présid… wikitext text/x-wiki 3714480 3714475 2022-08-28T19:54:37Z Born2bgratis 12662 Revertíes les ediciones de [[Special:Contributions/86.241.77.242|86.241.77.242]] ([[User talk:86.241.77.242|alderique]]) hasta la cabera versión de [[User:XabatuBot|XabatuBot]] wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron''' {{nym}}, conocíu como '''Emmanuel Macron''', ye un políticu [[Francia|francés]] que dende'l 14 de mayu de 2017 ye'l vixesimoquintu [[Presidente de Francia|presidente de la República Francesa]], [[Copríncipes d'Andorra|copríncipe d'Andorra]] y gran maestre de la [[Lexón d'Honor]]. Ex funcionariu públicu y [[Banca d'inversión especialista n'inversión bancaria]]; emplegáu y asociáu del bancu francés [[Rothschild & Cie]], exerció darréu d'asesor económicu del presidente de la República [[François Hollande]] (2012). El 26 d'agostu de 2014<ref>{{Cita web|url=http://cincodias.com/cincodias/2014/08/26/economia/1409037594_644522.html|títulu=El lliberal Emmanuel Macron, nuevu ministru d'Economía francés|fechaaccesu=12 de xunetu de 2016|apellíu=DÍES|nome=CINCO}}</ref> foi nomáu [[Gobiernu de Francia|ministru d'Economía, Recuperación Granible y Asuntos Dixitales]]. Dimitió'l 30 d'agostu de 2016 pa dedicase al movimientu políticu de [[centru (política)|centru]]<ref>{{cita noticia|url=http://www.bbc.com/news/world-europe-37994372|títulu=France's Macron joins presidential race to 'unblock France'|date=16 de payares de 2016|publisher=BBC | fechaaccesu= 26 d'abril de 2017}}</ref> [[En marcha|En Cole!]] que llanzara n'abril.<ref>{{Cita web|url=http://www.noticiasdenavarra.com/2016/08/31/mundo/el-polemico-ministru-de-economia-emmanuel-macron-presenta-el so-dimision-a-hollande|títulu=El polémicu ministru d'Economía Emmanuel Macron presenta la so dimisión a Hollande|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|obra=Diariu de Noticies de Navarra}}</ref> En payares de 2016 anunció la so candidatura pa les [[Eleiciones presidenciales de Francia de 2017|eleiciones presidenciales de Francia n'abril de 2017]], que la so primer vuelta ganó con una votación cercana al 24%. El 7 de mayu de 2017 llogró la victoria na segunda vuelta, frente a la líder del [[Frente Nacional (Francia)|Frente Nacional]], [[Marine Le Pen]]. Macron imponer col 66,1% de los votos sobre Le Pen, quien algamó'l 33,9% de los sufraxos.<ref>{{cita noticia|url=http://www.lemonde.fr/-yos-decodeurs/article/2017/05/07/-yos-resultats-du-second-tour-de-l-election-presidentielle-2017_5123789_4355770.html|títulu=Les résultats en graphes du second tour de l'élection présidentielle 2017|títulotrad=Resultáu de la segunda vuelta de les eleiciones presidenciales franceses 2017|obra=Le Monde idioma=francés|fechaaccesu=8 de mayu de 2017}}</ref> A los 39 años, convertir nel presidente más nuevu de la hestoria francesa y el xefe d'Estáu francés más nuevu dende [[Napoleón Bonaparte]].<ref>{{cita web|url=http://www.torontosun.com/2017/05/07/tense-france-chooses-new-president|títulu=Emmanuel Macron becomes France's youngest president|títulotrad=Emmanuel Macron convertir nel presidente más nuevu de Francia|apellíos1=Leicester|nome1=John|apellíos2=Corbet|nome2=Sylvie|obra=Toronto Sun|idioma=inglés|fechaaccesu=14 de mayu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sfchronicle.com/news/article/Anger-underlying-French-elections-is-roiling-11108051.php|títulu=Anger underlying French elections is roiling California too|títulotrad=La roxura que subyace a les eleiciones franceses ta faciendo taramellar a California tamién|apellíos=Schnur|nome=Dan|obra=San Francisco Chronicle|idioma=inglés|fecha=28 d'abril de 2017|fechaaccesu=7 de mayu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.reuters.com/article/us-france-election-macron-profile-idUSKBN1830XP|títulu=Macron the mould-breaker – France's youngest leader since Napoleon|títulotrad=Macron el rompemoldes - el líder más nuevu de Francia dende Napoleón|apellíos=Rose|nome=Michel|obra=Reuters|idioma=inglés|fecha=7 de mayu de 2017|fechaaccesu=7 de mayu de 2017}}</ref> == Biografía == Fíu de Jean-Michel Macron, médicu y profesor de [[Neuroloxía]] na CHU d'[[Amiens]] y de Françoise Macron-Noguès, doctora y conseyera, estudió nesa ciudá nel colexu de los [[Xesuites]] ''La Providence'' con bones notes, de la que cursaba siquier seis años d'estudios de pianu nel [[Conservatoriu de Amiens]].<ref name=":0">{{Cita web|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/30/actualidad/1409389503_257568.html|títulu=Macron, el revulsivo de Hollande pa la izquierda francesa|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|apellíu=País|nome=Ediciones La fecha=30 d'agostu de 2014|idioma=es}}</ref><ref>''88 notes pour pianu solu'', [[Jean-Pierre Thiollet]], Nieva Editions, 2015, p.193. ISBN 978-2-35055-192-0 </ref> Acabó'l bachilleratu nel [[Lycée Henri IV|licéu ''Henri IV'']], de [[París]]. En dichu establecimientu cursó tamién los sos trés primeros años universitarios, nes [[clases preparatorias a les grandes escueles]] de Lletres y Ciencies sociales (1995-1998), ensin llegar a entrar na [[Escuela Normal Superior de París|Escuela Normal Superior]].<ref>{{Cita web|url=http://www.la-croix.com/Actualite/France/Emmanuel-Macron-ancien-conseiller-du-Prince-aux-manettes-de-Bercy-2014-08-26-1197132 |títulu=Emmanuel Macron, ancien conseiller du prince aux manettes de Bercy |fechaaccesu=27 de xunetu de 2017 |autor=Vincent de Féligonde|fecha=26 d'agostu de 2014 |idioma=fr |sitiuweb=[[La Croix]]}}</ref>&nbsp;Llogró'l títulu de [[Filosofía]] na [[Universidá de París X Nanterre|Universidá de París-Nanterre]], fixo la tesis sobre [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], graduar en Ciencies Polítiques nel [[Institutu d'Estudios Políticos de París]] (2001) de la que se convirtió en militante del [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista]], a los 24 años.<ref name=":0" /> Siguió los sos estudios y en 2004 salió de la [[Escuela Nacional d'Alministración]] (ENA), onde se formen les élites franceses, como inspeutor de finances.<ref name=":0" /> === Trayeutoria profesional === Como alto funcionariu, foi relator de la «Commission Attali» en [[2007]]. Un añu dempués, en 2008 fichó pola [[Familia Rothschild#La casa bancaria Rothschild na actualidá|Banca Rothschild]],<ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2014/08/26/53fcbbca268y3y274d8b458y.html Valls anuncia'l gobiernu llibre de 'rabeliscos' y asitia al mandu d'Economía a Emmanuel Macron, en diariu El Mundo, 26/08/2014]</ref> onde permaneció mientres cuatro años. Como sociu d'esta banca<ref>{{Cita web|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/26/actualidad/1409073520_163909.html|títulu=Hollande y Valls apurren la cartera clave d'Economía a un tecnócrata|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|apellíu=País|nome=Ediciones La fecha=26 d'agostu de 2014|idioma=es}}</ref> encargar de la OPA de [[Nestlé]] a una filial de [[Pfizer]],<ref>{{Cita web|url=http://economia.elpais.com/economia/2012/04/23/actualidad/1335169377_724822.html|títulu=Pfizer viende a Nestlé el so negociu de nutrición infantil|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|apellíu=País|nome=Ediciones La fecha=23 d'abril de 2012|idioma=es}}</ref> por un preciu de 9000 millones de dólares y sustanciosos dividendos.<ref>{{Cita web|url=http://noticias.lainformacion.com/mundo/macron-la nala lliberal-del-ps-facer con-les riendes-de-la-economia-gala_QfsIyZVtbhhbpfq2NhK9Y7/|títulu=Macron, la nala lliberal del PS, facer coles riendes de la economía gala|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|apellíu=Diximedia}}</ref> Cultivó contactos y fixo amistá con persones influyentes como'l gran patrón de [[Nestlé]], [[Peter Brabeck-Letmathe|Peter Brabeck]], el prestixosu economista [[Jacques Attali]] col que redactó en 2008 un informe sobre crecedera económica encargáu por [[Nicolas Sarkozy]] o [[Jean-Pierre Jouyet]], amigu d'[[François Hollande|Hollande]] y secretariu xeneral nel [[Elíseo]]. Estos dos últimos fueron quien lu introducieron nel círculu del presidente francés ente 2006 y 2007.<ref name=":0" /> ==== D'asesor económicu de Hollande a ministru d'Economía ==== En 2011, Macron apostó pola candidatura d'[[François Hollande|Hollande]] y participó na ellaboración de los sos discursos y programa. En ganando les eleiciones, en 2012 el presidente incorporar al so gabinete y encargó-y l'área económica, según los preparativos y les negociaciones nel G-20 o la XE.<ref name=":0" /> Macron dexó la Banca pol [[Palaciu del Elíseo]]. Macron foi nomáu secretariu xeneral axuntu de la Presidencia'l [[15 de mayu]] de [[2012]], en tándem con Nicolas Revel y a les órdenes del nuevu secretariu xeneral Pierre-René Lemas. Yá entós la nala izquierda del [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista francés]] criticó la so designación xuntu al presidente. “Ye un error potenciar a esa clase de collaboradores”, comentó la senadora [[Marie-Noëlle Lienemann]].<ref name=":0" /> Macron tenía l'enfotu de les empreses y nos sos dos años nel Elíseo foi l'encargáu de caltener el nexu del presidente colos grandes patronos.<ref name=":0" /> El [[26 d'agostu]] de [[2014]] foi nomáu ministru d'Economía, Recuperación Granible y Asuntos Dixitales del [[Gobiernu Valls|segundu gobiernu]] de [[Manuel Valls (políticu)|Manuel Valls]]<ref name=":1">{{Cita web|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2016/08/30/actualidad/1472558413_953374.html|títulu=Dimite Emmanuel Macron, el ministru estrella de François Hollande|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|apellíu=País|nome=Ediciones La fecha=31 d'agostu de 2016|idioma=es}}</ref> sustituyendo a [[Arnaud Montebourg]], una decisión especialmente criticada per parte de dellos parllamentarios socialistes opuestos a les midíes reformistes de Hollande inspiraes por Macron. “''Queremos caltener el modelu social francés. Nun vamos faer una política en desterciu de los asalariaos, pero hai que reconocer la necesidá de tener un motor na economía, y esi motor ye la empresa''” esplicó Macron nuna entrevista, sintetizando les reformes de Hollande.<ref name=":0" /> N'agostu de 2016 dimitió como ministru pa dedicase de llenu al movimientu políticu qu'acababa de crear: [[En Marcha|¡En Marcha!]], del centru políticu. === Trayeutoria política === Empezó a militar nel ''Movimientu de los Ciudadanos'' mientres cuasi dos años, pero l'adhesión a esti partíu nun foi estable. Votó a [[Jean-Pierre Chevènement]] na primer vuelta de les eleiciones presidenciales franceses de 2002. Miembru del [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista]] dende los 24 años foi activu y pagó la cuota de militante de 2006 a 2009. Tamién collabora cola Fundación Jean-Jaurés.<ref name=":2">{{Cita web|url=http://www.lexpress.fr/actualite/politique/la-bombe-macron_1572205.html|títulu=La bombe Macron|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016|autor=Corinne Lhaïk, Marcelo Wesfreid y Marie Simon |fecha=2 de setiembre de 2014|idioma=fr|sitiuweb=L'Express}}</ref> En 2006 conoció a [[François Hollande]] al traviés de Jean-Pierre Jouyet y comprometióse al so llau como asesor a partir de 2010. Nes eleiciones presidenciales de 2007 formó parte del grupu de los [[Gracques]], compuestu por antiguos altos funcionarios y empresarios socialistes que reclamaben una alianza ente [[Ségolène Royal]] y [[François Bayrou]]. Nestes feches intentó ser escoyíu candidatu a les eleiciones llexislatives del [[Partíu Socialista de Francia|Partíu Socialista]]en [[Picardía]] pero los socialistes d'esta rexón refúguenlu. El so fracasu sumáu a la victoria de Sarkozy nes eleiciones presidenciales de 2007 anímen-y a dar un nuevu entorno a la so carrera. En 2010 refugó la propuesta plantegada por Antoine Gosset-Grainville y validada pol [[Palaciu del Elíseo]] de convertise en direutor axuntu del gabinete del primer ministru [[François Fillon|François Fillion]].<ref name=":2" /> En 2012 cuando Hollande llegó al [[Palaciu del Elíseo]] incorporar al so gabinete. El 15 de mayu foi nomáu Secretariu Xeneral axuntu de la presidencia. La so estrecha collaboración col presidente socialista dio un xiru a la política económica de Hollande cuestionada pol nala izquierdista del socialismu francés. N'agostu de 2014 foi nomáu [[Ministeriu d'Economía, Finances ya Industria de Francia|Ministru d'Economía, Recuperación Granible y Asuntos Dixitales]] y apostó paralelamente pola creación d'un nuevu movimientu políticu.<ref name=":0" /> ==== Movimientu (En Cole!) ==== {{Artículu principal|En Marcha|l1=En Cole!}} N'abril de 2016 llanzó'l movimientu políticu [[En Marcha|¡En Marcha!]] un nome que coincide coles sos iniciales. Ante les crítiques sobre la creación del movimientu dende les files socialistes [[François Hollande]] acoyó con "naturalidá" la so creación señalando que se trata de “''un políticu que quier faer política''”.<ref name=":1" /> El 30 d'agostu de 2016 dimitió como Ministru d'Economía pa dedicase al proyeutu políticu de centru, ensin refugar convertise en candidatu nes eleiciones presidenciales de Francia de 2017 si [[François Hollande]] arrenunciaba. Dexó'l cargu siendo'l ministru meyor valoráu del Gobiernu y el políticu de la izquierda preferíu de los franceses. Alloñar de los postulaos socialistes Macron declaró n'agostu: "''La honestidá obliga dicir que yá nun soi socialista''".<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=http://www.huffingtonpost.fr/2016/08/19/emmanuel-macron-socialiste-ministre_n_11611624.html|títulu=-y coming out de Macron: "l'honnêteté m'oblige à vous dire que je ne suis pas socialiste"|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016 |fecha=19 d'agostu de 2016|idioma=fr|sitiuweb=-y Huffington Post }}</ref> En 2015 yá esplicara que fuera militante del Partíu Socialista pero yá nun lo yera.<ref>{{Cita web|url=http://www.huffingtonpost.fr/2015/02/18/emmanuel-macron-pas-carte-parti-socialiste_n_6703374.html|títulu=Non, Macron n'a pas sa carte au PS|fechaaccesu=3 de setiembre de 2016 |fecha=18 de febreru de 2015|idioma=fr|sitiuweb=-y Huffington Post }}</ref> En payares de 2016 confirmó la so candidatura a les eleiciones presidenciales de Francia de 2017.<ref>{{Cita web|url=http://www.huffingtonpost.es/2016/11/17/emmanuel-macron-candidatu_n_13039572.html|títulu=¿Quién ye Emmanuel Macron, el nuevu candidatu a la presidencia de Francia?|fechaaccesu=12 de febreru de 2017|sitiuweb=El Huffington Post}}</ref> El 7 de mayu de 2017, Macron ganó la segunda vuelta de les [[Eleición presidencial de Francia de 2017|eleiciones presidenciales franceses]] con un 66,1% de los votos válidos frente al 33,9% consiguíu pol so rival del [[Frente Nacional (Francia)|Frente Nacional]] [[Marine Le Pen]], convirtiéndose, a los 39 años, nel presidente más nuevu na historia del país.<ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2017/05/07/590f745bca47412f378b4639.html Emmanuel Macron: "Voi Defender a Francia y a Europa"]</ref> == Presidente de Francia == Tres la so victoria eleutoral nes [[Eleición presidencial de Francia de 2017|eleiciones presidenciales franceses]], foi proclamáu y investido [[presidente de Francia]] el [[14 de mayu]] de [[2017]] en socesión de [[François Hollande]]. La so primer midida foi la designación como [[primer ministru de Francia]] del políticu conservador [[Édouard Philippe]], el 15 de mayu de 2017. == Posiciones polítiques == === Refundación d'Europa === {{AP|Refundación de la Xunión Europea}} Macron defende una “refundación histórica” d'Europa. Señalar nel so discursu de toma de posesión como presidente de [[Francia]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Macron toma posesión como presidente y afirma que "Europa va ser refundada y rellanzada" - RTVE.es|url=https://www.rtve.es/noticias/20170514/macron-toma-posesion-del cargu presidente-hollande-abandona-eliseo/1546480.shtml|fecha=14 de mayu de 2017|fechaaccesu=20 de mayu de 2017|periódico=RTVE.es|idioma=es-ES}}</ref> Foi tamién el mensaxe llanzáu mientres la so primer visita a [[Berlín]] p'axuntase con [[Angela Merkel]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Macron llapada a una “refundación histórica” d'Europa ante Angela Merkel|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20170515/422606394586/macron-refundacion-historica-europa-merkel.html|fechaaccesu=20 de mayu de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> === Yihadismu nel Sahel === Considera que Francia tien de caltener tropes nel Sahel y que la operación militar tien de caltenese pero pide sofitu a Alemaña y a otros países europeos. El so segundu viaxe esterior n'asumiendo la presidencia del país, dempués d'[[Alemaña]], foi pa visitar les [[Operación Barkhane|tropes franceses que s'atopen en Mali]]. Viaxó con [[Sylvie Goulard]], ministra de los Exércitos, y col ministru d'Europa y d'Asuntos Esteriores, [[Jean-Yves Le Drian]] impulsor, como ministru de Defensa nel gabinete anterior d'[[François Hollande|Hollande]], de la intervención militar en Mali qu'empezó en xineru de 2013 sol nome d'[[Intervención militar en Malí|Operación Serval]] y que sigue, ampliada a la rexón del [[Sahel]] ([[Malí]], [[Burkina Fasu|Burkina-Faso]], [[Mauritania]], [[Níxer]] y [[Chad]]) sol nome d'[[Operación Barkhane]] dende agostu de [[2014]]. Tamién viaxó'l direutor xeneral de l'Axencia francesa de Desarrollu, Rémy Rioux. Macrón aseguró que la llucha militar contra'l yihadismu va de la mano col desenvolvimientu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Ayuso|nome=Silvia|títulu=Macron enfatiza con un viaxe al Sahel la llucha de Francia contra'l yihadismu|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2017/05/19/actualidad/1495192899_189499.html|fecha=19 de mayu de 2017|fechaaccesu=20 de mayu de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> == Vida personal == Casóse'l 20 d'ochobre de [[2007]]<ref>{{Cita web|url=http://www.leparisien.fr/laparisienne/actu-people/personnalites/video-les-images-du-mariage-d-emmanuel-macron-et-de-brigitte-trogneux-diffusees-22-11-2016-6360852.php|títulu=VIDEO. les images du mariage d'Emmanuel Macron et de Brigitte Trogneux diffusées|fechaaccesu=4 d'abril de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=22 de payares de 2016|idioma=francés|sitiuweb=leparisien.fr|editorial=}}</ref> con [[Brigitte Trogneux]] ([[Amiens]], 13 d'abril de 1953),<ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/26/actualidad/1409040104_242948.html De Rothschild a celebru económicu de François Hollande, en diariu El País, 26/08/2014]</ref> la so antigua profesora de francés nel colexu de los [[xesuites]], perteneciente a una familia d'empresarios chicolateros de Amiens. N'agostu de 2017 el presidente tuvo envolubráu nun discutiniu. La revista "Le Point" reportó que nesi curtiu periodu de tiempu, el mandatariu gastó 26.000 euros, unos 30.700 dólares, namái en maquillaxe. Los representantes de Macron esplicaron que'l considerable gastu deber a una situación de “emerxencia” y que los costos futuros de maquillaxe van menguar significativamente.<ref>{{Cita web|url=http://cnnespanol.cnn.com/2017/08/25/macron-maquillaxe-gasto-popularidá-escandalo-nepotismu-primer-dama-brigitte/|títulu=Esti presidente gastó 30.000 dólares en maquillaxe|fechaaccesu=26 d'agostu de 2017|apellíu=Kottasova|nome=Por Ivana|fecha=26 d'agostu de 2017|sitiuweb=CNNEspañol.com}}</ref> == Ver tamién == * [[Gobiernu Valls]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikinoticies|Categoría:Emmanuel Macron}} *[http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/francia/emmanuel_macron Biografía de Emmanuel Macron por CIDOB] (n'español) {{Socesión |predecesor = [[Jean Castex]] |títulu = [[Ficheru:Armoiries république française.svg|25px]]<br />[[Secretariu xeneral|Secretariu xeneral axuntu]] de la<br />[[Presidente de Francia|Presidencia de la República francesa]] |periodu = [[2012]]-[[2014]] |socesor = [[Laurence Boone]] | títulu2 = [[Ficheru:Armoiries république française.svg|25px]]<br />[[Ministeriu d'Economía, Finances ya Industria de Francia|Ministru d'Economía, Industria y<br /> Nueves Teunoloxíes de Francia]] | periodu2 = [[2014]]-[[2016]] | predecesor2 = [[Arnaud Montebourg]] | socesor2 = [[Michel Sapin]] <br />{{small|(Economía y Finances)}}<br />[[Christope Sirugue]]<br />{{small|(Industria)}} | títulu3 = [[Ficheru:Logo En Marche !.svg|85px]]<br />[[Presidente]] d'[[En Marcha]] | periodu3 = [[2016]]-[[2017]] | predecesor3 = ''Nengún'' | socesor3 = [[Catherine Barbaroux]] | predecesor4 = [[François Hollande]] | títulu4 = [[Ficheru:Armoiries république française.svg|25px]]<br />[[Presidente de la República Francesa]] | periodu4 = [[2017]]- | socesor4 = ''Nel cargu'' | predecesor5 = [[François Hollande]] | títulu5 = [[Ficheru:Coat of Arms of the high authorities of Andorra.svg|25px]]<br />[[Copríncipe d'Andorra]]<br /><small>(xuntu con [[Joan Enric Vives]])</small> | periodu5 = [[2017]]- | socesor5 = ''Nel cargu'' }} {{Tradubot|Emmanuel Macron}} {{NF|1977||Macron, Emmanuel}} [[Categoría:Ministros y ministres de Francia]] [[Categoría:Banqueros de Francia]] [[Categoría:Presidentes de Francia]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] 9zy1vjmzjoifjagrocay3ir1c51e2xx Llista de centrales hidroeléctriques más grandes del mundu 0 128443 3714502 3710291 2022-08-29T10:51:31Z XabatuBot 43102 iguo URL wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centrales hidroeléctricas del mundo}} [[Ficheru:Three gorges dam from space.jpg|thumb|350px|Presa de los Trés Gargüelos (izquierda), presa Gezhouba (derecha), el mayor sistema hidroeléctricu del mundu.]] Esti artículu recueye les '''centrales hidroeléctriques más grandes del mundu''', incluyendo namái aquelles [[Central hidroeléctrica|centrales hidroeléctriques]] con una capacidá de xeneración que supere los 1.000 MW ([[vatio|megavatio]]). El complexu de la [[Presa de los Trés Gargüelos]], na provincia de [[Hubei]], en [[China]], tien la mayor capacidá de xenerar enerxía del mundu, anque la central de Itaipú xenera, nuna sola presa, la mayor lletricidá del mundu. El complexu chinu inclúi dos centrales de xeneración: la [[presa de los Trés Gargüelos]] (22.500 MW) y la [[presa Gezhouba]] (2.715 MW) nel añu 2009; la capacidá total de xeneración d'esti complexu algamaría los 25.615 MW. En 2008, esti complexu xeneró 97,9 TWh de lletricidá (80,8 TWh de la presa de los Trés Gargüelos y 17,1 TWh de la presa Gezhouba). La central hidroeléctrica d'[[Itaipú]], alcontrada na [[frontera ente Brasil y Paraguái]], tien anguaño la más alta producción d'enerxía hidroeléctrica del mundu nuna sola presa. Con 20 unidaes de xeneración y 14.000 MW de capacidá instalaos, en 2013 la central hidroeléctrica de Itaipú algamó un nuevu récor históricu na producción d'enerxía llétrica al algamar los 98,6 TWh. Ye importante recordar qu'anque una central hidroeléctrica pueda tener una capacidá de xeneración d'enerxía realmente grande (xeneradores) tamién precisa que la corriente fluya de manera siguida a lo llargo del añu, como asocede na presa de Itaipú. El complexu del [[ríu Jinsha]] (la cabecera cimera del [[ríu Yangtsé]]) ye potencialmente'l sistema de xeneración hidroeléctrica mayor del mundu anguaño en construcción. Tien tres fases: * la fase I, qu'inclúi cuatro preses nel cursu inferior del ríu Jinsha: la [[presa Wudongde]], la [[presa Baihetan]], la [[presa Xiluodu]] y la [[presa Xiangjiaba]], con una capacidá de xeneración de 7.400 MW, 14.000 MW, 12.600 MW y 6.000 MW respeutivamente. La capacidá xeneradora total d'estos cuatro preses ye de 40.000 MW. La construcción de la [[presa de Xiluodu]] empezó'l 26 d'avientu del añu 2005 y la de [[presa de Xiangjiaba]] el 26 de payares de 2006. La fase I créese que va terminar en 2015; * la fase II, qu'inclúi ocho preses nel cursu mediu del ríu Jinsha, con una capacidá xeneradora total de 21.150 MW; * la fase III, qu'inclúi ocho preses nel cursu cimeru del ríu Jinsha, con una capacidá xeneradora total de 8.980 MW. La capacidá total combinada del complexu de Jinsha col complexu de los Trés Gargüelos va ser de 95.745 MW. == Centrales hidroeléctriques más grandes del mundu == Les grandes centrales hidroeléctriques suelen entrar progresivamente en funcionamientu, a midida que vanse instalando les turbinas, recoyendo la fecha de finalización la postrera de les entraes. Puesto que hai importantes proyeutos bien avanzaos, recoyer con un avisiegu en color azul claru y entrepólense con un asteriscu na posición que-yos va corresponder cuando tean totalmente operativos. Hai munches centrales en construcción en China de les qu'hai escasos datos. {|border="0" style="border: 1px solid #999; background-color:#ffffff;width:360px;clear:right;font-size:90%;line-height:130%;margin-left:8px;" align="right" |-align=center |bgcolor=#FFF0F5 | [[Xeografía d'África|África]] |bgcolor=#F0FFF0 | [[Xeografía d'América del Norte|América]] |bgcolor=#FAF0e6 | [[Xeografía d'Asia|Asia]] |bgcolor=#e6e6FA | [[Xeografía d'Europa|Europa]] |bgcolor=#e0FFFF | [[Xeografía d'Oceanía|Oceanía]] |} {| class="sortable" border="0" align="center" valign="top" style="vertical-align:top; border: 1px solid #999; background-color:#ffffff; font-size:100%" |+ style="background:black; color:white" |<big>'''Centrales hidroeléctriques de más de 1.000 MW'''</big> (actualizáu, xineru 2012) |-bgcolor="#D8D8D8" align=center ! &nbsp;!! !! !! !! !! !! !! !! !! |-bgcolor="#D8D8D8" align=center | class="unsortable"| Imaxe | | | Nome | width= 180px| País | width= 180px| Ríu | width= 80px| Año terminación | width= 80px| Capacidá total<br />([[Vatiu|MW]]) | width= 80px| Producción añal máxima <br />([[TWh]]) | width= 70px| Área anubierta<br /> ([[quilómetru cuadráu|km²]]) |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:ThreeGorgesDam-China2009.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 001 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-01 || [[Presa de los Trés Gargüelos]]<ref name="3 gorges">26 xeneradores instalaos n'ochobre de 2008, 6 más a instalar en 2011, en que'l so momentu algamar la capacidá xeneradora total de 22.500 MW.</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Yangtsé]] || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum:22500}}<ref name="3 gorges" /> || align=right| {{formatnum: 80.8}} || align=right| {{formatnum:1045}} |-valign=top | [[Ficheru: Itaipu 195.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 002 || bgcolor=#F0FFF0 | BRA-01<br />PAR-01 || [[Represa de Itaipú]] || {{BRA}}<br /> {{PRY}} || [[Ríu Paraná]] || align=center| 1984/91/2003 || align=right| {{formatnum:14000}} || align=right| {{formatnum: 98.6}} || align=right| {{formatnum:1350}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: Guri Dam in Venezuela.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 003 || bgcolor=#F0FFF0 | VEN-01 || [[Central Hidroeléctrica Simón Bolívar]] (presa de Guri) || {{VEN}} || [[Ríu Caroni]] || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum:10200}} || align=right| {{formatnum: 46}} || align=right| {{formatnum: 4250}} |-valign=top | [[Ficheru:Usina de Tucuruí.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 004 || bgcolor=#F0FFF0 | BRA-01 || [[Presa de Tucurui]] || {{BRA}} || [[Ríu Tocantins]] || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum: 8370}} || align=right| {{formatnum: 41}} || align=right| {{formatnum: 3014}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Grand Coulee Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 005 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-01 || [[Presa Grand Coulee]] ([[llagu Franklin D. Roosevelt]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1942/80 || align=right| {{formatnum: 6809}} || align=right| {{formatnum: 20}}<ref> {{cita web | títulu = Generation Records Fall at Grand Coulee Dam | editorial = U.S. Bureau of Reclamation | url = http://www.usbr.gov/pn/news/02new/gcrecord.html | fechaaccesu = 18 de payares de 2006 }}</ref> || ? |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 006 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-02 || [[Presa de Longtan]] || {{PRC}} || [[Ríu Hongshui]] || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 6426}} || align=right| {{formatnum: 18.7}}<ref>http://energy.people.com.cn/GB/7650064.html</ref>|| ? |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Саяно-Шушенское водохранилище, 2007.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 007 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-01 || [[Central hidroeléctrica Sayano–Shúshenskaya]]<ref>El 17 d'agostu de 2009 parar tres un accidente y piénsase va tar nuevamente operativa, a plena capacidá, en 2013.</ref> || {{RUS}} || [[Ríu Yeniséi]] || align=center| 1985/89 || align=right| {{formatnum: 6400}} || align=right| {{formatnum: 26.8}} || align=right| {{formatnum: 621}} <!-- Del artículu ru.wp --> |-valign=top 0f0 | [[Ficheru: Krasnoyarsk hydroelectric station 2.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 008 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-02 || [[Presa hidroeléctrica de Krasnoyarsk]] || {{RUS}} || [[Ríu Yeniséi]] || align=center| 1972 || align=right| {{formatnum: 6000}} || align=right| {{formatnum: 20.4}} || align=right| {{formatnum: 2130}} |-valign=top bgcolor=#ecf3fc | || 009 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-02* || [[Presa de Nuozhadu]] || {{PRC}} || [[Ríu Nanpanjiang]] || align=center| 2012/2014 || align=right| {{formatnum: 650}}<ref>Operativa dende xunetu 2013 la primera turbina de los nueve previstes, con 650 MW. Vease na entrada «Yunnan's largest hydroelectric dam goes online» del sitiu GoKunming.com, publicáu en 7 de setiembre de 2012, disponible en: [http://www.gokunming.com/en/blog/item/2788/yunnans_largest_hydroelectric_dam_goes_online].</ref><br/>{{formatnum: 5850}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum:320}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: Déversoir, Centrale hydro-électrique Robert-Bourassa.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 009 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-01 || [[Central Robert-Bourassa|Robert-Bourassa]] || {{CAN}} || [[Ríu La Grande]] || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 5616}}<ref name="HQ2008"> {{cita llibru |títulu=Powering Our Future : Annual Report 2008 |autor=Hydro-Québec |allugamientu=Montreal |añu=2009 |fecha=abril de 2009 |páxines=125 |isbn=978-2-550-55046-4 |url=http://www.hydroquebec.com/publications/en/annual_report/pdf/annual-report-2008.pdf |formatu=pdf}}</ref><ref>Combinada con [[Central xeneradora La Grande-2-A|La Grande-2-A]], asitiaría'l complexu LG-2 nel quintu llugar</ref> || || align=right| {{formatnum: 320}} |-valign=top | [[Ficheru: Churchillfalls08.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 010 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-02 || [[Churchill Falls]] || {{CAN}} || [[Ríu Churchill]] || align=center| 1971 || align=right| {{formatnum: 5429}} || align=right| {{formatnum: 35}} || align=right| {{formatnum: 6988}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: Wasserkraftwerk-Bratsk.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 011 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-03 || [[Central hidroeléctrica de Bratsk]] || {{RUS}} || [[Ríu Angara]] || align=center| 1967 || align=right| {{formatnum: 4500}} || align=right| {{formatnum: 22.6}} || align=right| {{formatnum: 5470}} |-valign=top | [[Ficheru:Ust-Ilimsk.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 012 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-04 || [[Banzáu de Ust-Ilimsk]] || {{RUS}} || [[Ríu Angara]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 4320}} || align=right| {{formatnum: 21.7}} || align=right| {{formatnum: 1873}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:PA I II III.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 013 || bgcolor=#F0FFF0 | BRA-02 || [[Complexu hidroeléctricu Paulo Afonso]] || {{BRA}} || [[Ríu São Francisco]] || align=center| 1979 || align=right| {{formatnum:4279}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 014 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-03 || [[Presa de Laxiwa]] <ref>http://www.sasac.gov.cn/n1180/n1226/n2410/n314274/7508740.html</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum:4200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 015 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-03 || [[Presa de Xiaowan]] <ref>http://www.yn.xinhuanet.com/newscenter/2010-08/25/content_20718495.htm</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum:4200}} || || align=right| {{formatnum:190}} |-valign=top | [[Ficheru:Central vista externa en gris.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 016 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-01<br />PAR-01 || [[Represa de Yacyretá|Presa de Yacyretá]] || {{ARG}}<br /> {{PRY}} || [[Ríu Paraná]] || align=center| 1998 || align=right| {{formatnum: 4050}} || align=right| {{formatnum: 19.2}} || align=right| {{formatnum: 1600}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Pubugoushigongxianchang.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 017 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-03 || [[Presa de Pubugou]] || {{PRC}} || [[Ríu Dadu]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum:3600}} || || align=right| {{formatnum: }} |-valign=top | [[Ficheru:Tarbela Dam during the 2010 floods.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 018 || bgcolor=#FAF0e6 | PAK-01 || [[Presa de Tarbela]] || {{PAK}} || [[Ríu Indo]] || align=center| 1976 || align=right| {{formatnum: 3478}} || align=right| {{formatnum: 13}} || align=right| {{formatnum: 250}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 019 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-04 || [[Presa de Ertan]] || {{PRC}} || [[Ríu Yalong]] || align=center| 1999 || align=right| {{formatnum: 3300}} || align=right| {{formatnum: 17}} || align=right| {{formatnum: 101}} |-valign=top | [[Ficheru: Ilha Solteira Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 020 || bgcolor=#F0FFF0 | BRA-03 || [[Represa de Ilha Solteira]] || {{BRA}} || [[Ríu Paraná]] || align=center| 1974 || align=right| {{formatnum: 3200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Ciudad guyana.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 021 || bgcolor=#F0FFF0 | VEN-02 || [[Represa de Les Macagua]] (centrales Macagua I, II ya II || {{VEN}} || [[Ríu Caroní]] || align=center| 1961, 2010 || align=right| {{formatnum: 3167.5}} || align=right| {{formatnum: 15.2}} || align=right| {{formatnum:47.4}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Xingo.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 022 || bgcolor=#F0FFF0 | BRA-04 || [[Presa de Xingó]] || {{BRA}} || [[Ríu São Francisco]] || align=center| 1994/97 || align=right| {{formatnum: 3162}} || || align=right| {{formatnum: 60}} |-valign=top | [[Ficheru: Nurek Dam.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 023 || bgcolor=#FAF0e6 | TAY-01 || [[Presa de Nurek]] || {{TJK}} || [[Ríu Vajsh]] || align=center| 1985 || align=right| {{formatnum: 3003}} || align=right| {{formatnum: 11.2}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 023*|| bgcolor=#F0FFF0 | USA-01* || [[Central reversible del Condáu de Bath]] (con dos banzaos, de 2 y 1 km²) || {{USA}} || [[Regueru Back (ríu Jackson)|Regueru Back]] || align=center| 1958/73/79 || align=right| {{formatnum: 2620}} || || align=right| {{formatnum:3.00}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 024 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-05 || [[Presa de Goupitan]] || {{PRC}} || [[Ríu Wu]] || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum:3000}} || align=right| {{formatnum: 9.667}} || align=right| {{formatnum: 94.29}} |-valign=top | [[Ficheru: Boges1.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 025 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-05 || [[Central hidroeléctrica de Boguchany]] || {{RUS}} || [[Ríu Angará]] || align=center| 2012/2014 || align=right| {{formatnum:2997}} || align=right| {{formatnum:17.6}} || align=right| {{formatnum: 2326}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Minamiaiki Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 026 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-01 || [[Central hidroeléctrica de Kannagawa]] || {{JAP}} || [[Ríu Minamiaiki]] (bombéu)<ref>La planta lleva en funcionamientodesde 2005, pero solamente con una de los seis turbinas. En 2012 empezara a funcionar la segunda y los seis van tar operatives en 2.020. Ye la mayor planta reversible del mundu.</ref>|| align=center| 2005<br />(2020) || align=right| {{formatnum: 2832}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Williston lake aerial.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 027 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-04 || [[Presa W. A. C. Bennett]] || {{CAN}} || [[Ríu de la Paz (Canadá)|Ríu de la Paz]] || align=center| 1968 || align=right| {{formatnum: 2820}} || align=right| {{formatnum: 13.1}} || align=right| {{formatnum: 1761}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Barrage évacuateur LG4.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 028 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-03 || [[Central xeneradora La Grande-4|La Grande-4]] || {{CAN}} || [[Ríu La Grande]] || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum: 2779}}<ref name="HQ2008"/> || || align=right| {{formatnum: 765}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: Gezhouba-downstream-4816.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 028* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-06 || [[Presa de Gezhouba]] || {{PRC}} || [[Ríu Yangtsé]] || align=center| 1988 || align=right| {{formatnum: 3115}} || align=right| {{formatnum: 17.01}} || |-valign=top | [[Ficheru: Chief Joseph Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 029 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-02 || [[Presa de Chief Joseph]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1958/73/79 || align=right| {{formatnum: 2620}} || || |-valign=top bgcolor=#ecf3fc | || bgcolor=#D8D8D8 | - <br/>(029)* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-07 || [[Presa de Dagangshan]] || {{PRC}} || [[Ríu Dadu]] || align=center| 2014/15 || align=right| {{formatnum: 2600}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Barrage Daniel-Johnson2 edited.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 030 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-05 || [[Presa de Daniel-Johnson]] ([[banzáu Manicouagan]], qu'alimenta les centrales Manic-5, 1592 MW, y Manic-5-PA,1064 MW)<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Ríu Manicouagan]] || align=center| 1968, 1989 || align=right| {{formatnum: 2592}} || || align=right| {{formatnum: 1950}} |-valign=top | [[Ficheru:Volga Hydroelectric Station 002 (cropped).JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 031 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-06 || [[Central hidroeléctrica de Volgogrado]] || {{RUS}} || [[Ríu Volga]] || align=center| 1961 || align=right| {{formatnum: 2572}} || align=right| {{formatnum: 12.3}} || align=right| {{formatnum: 3117}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Robert moses niagara power plant 01.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 032 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-03 || [[Central llétrica Robert Moses Niagara]] || {{USA}} || [[Ríu Niágara]] || align=center| 1961 || align=right| {{formatnum: 2515}} <ref>Capacidá combinada Estaos Xuníos-Canadá >= [[Centrales hidroeléctriques Sir Adam Beck|1,6 MW más grande]] qu'esta de manera que sería alredor de la décima.</ref> || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 032* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-08 || [[Central hidroeléctrica reversible de Huizhou]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum:2448}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 033 || bgcolor=#F0FFF0 | MEX-01 || [[Presa Manuel Moreno Torres Chicoasén]] || {{MEX}} || [[Ríu Grijalva]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 2400}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 034 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-06 || [[Central llétrica La Grande-3]] || {{CAN}} || [[Ríu La Grande]] || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum: 2418}}<ref name="HQ2008"/> || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 035* || bgcolor=#F0FFF0 | COL-01 || [[Hidroituango]]<ref name=Colombia>{{cita web |url=http://geni.org/globalenergy/library/national_energy_grid/colombia/EnergyOverviewofColombia.shtml |títulu=Energy overview of Colombia |fechaaccesu=13 d'agostu de 2010 |editor=Global Energy Network Institute |añu=2003 }}</ref> || {{COL}} || [[Ríu Cauca]] || align=center| 2018 (est) || align=right| {{formatnum: 2400}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Tehri dam india.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 036 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-01 || [[Presa de Tehri]] || {{IND}} || [[Ríu Bhagirathi]] || align=center| 2005 || align=right| {{formatnum: 2400}} || align=right| {{formatnum: 6.532}} || align=right| {{formatnum: 52}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 035* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-09 || [[Presa de Guandi]] || {{PRC}} || [[Ríu Yalong]] || align=center| 2013 || align=right| {{formatnum: 2400}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 035* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-10 || [[Presa de Liyuan]] || {{PRC}} || [[Ríu Jinsha]] || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 2400}} || || align=right| {{formatnum: 14.73}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 035* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-11 || [[Central hidroeléctrica reversible de Guangdong]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum:2400}} || || align=right| {{formatnum:5.2}} |-valign=top | [[Ficheru: Ataturk_dam_1-GAP.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 036 || bgcolor=#FAF0e6 | TUR-01 || [[Presa de Atatürk]] || {{TUR}} || [[Ríu Éufrates]] || align=center| 1990 || align=right| {{formatnum: 2400}} || align=right| {{formatnum: 8.9}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 037 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-12 || [[Presa de Jinanqiao]] || {{PRC}} || [[Ríu Jinsha]] || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum:2400}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Kuib-vodoh-oliv.jpg|80px]]|| 038 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-08 || [[Banzáu de Kúibyshev]] || {{RUS}} || [[Ríu Volga]] || align=center| 1957 || align=right| {{formatnum: 2300}} || align=right| {{formatnum: 10.5}} || align=right| {{formatnum: 6450}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Caruachi Dam in Venezuela.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 039 || bgcolor=#F0FFF0 | VEN-03 || [[Represa de Caruachi]] || {{VEN}} || [[Ríu Caroní]] || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 2196}} || align=right| {{formatnum: 12.95}} || align=right| {{formatnum:238}} |-valign=top | [[Ficheru: IJzeren Poort Stuwdam.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 040 || bgcolor=#e6e6FA | ROM-01 || [[Central hidroeléctrica Porţile de Fier I|Iron Gates-I]] || {{ROM}}<br /> {{SRB}} || [[Ríu Danubiu]] || align=center| 1970 || align=right| {{formatnum: 2192}} || 13|| |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Caruachi Dam in Venezuela.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 041 || bgcolor=#F0FFF0 | VEN-04 || [[Represa de Tocoma]] || {{VEN}} || [[Ríu Caroní]] || align=center| 2014 || align=right| {{formatnum: 2160}} || align=right| {{formatnum: 12.10}} || align=right| {{formatnum:87}} |-valign=top | [[Ficheru: JhnDyDam1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 041 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-04 || [[Presa de John Day]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1949 || align=right| {{formatnum: 2160}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Déversoir, Centrale hydro-électrique Robert-Bourassa.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 042|| bgcolor=#F0FFF0 | CAN-07 || [[Central llétrica La Grande-2-A]] || {{CAN}} || [[Ríu La Grande]] || align=center| 1992 || align=right| {{formatnum: 2106}}<ref name="HQ2008"/><ref>Combinada con [[Central llétrica Robert-Bourassa|Robert-Bourassa]], asitiaría al complexu LG-2 en quintu llugar.</ref> || || align=right| {{formatnum: 2835}} |-valign=top | [[Ficheru: BarragemAssuão.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 043 || bgcolor=#FFF0F5| EGY-01 || [[Presa d'Asuán]] || {{EGY}} || [[Ríu Nilu]] || align=center| 1970 || align=right| {{formatnum: 2100}} || align=right| {{formatnum: 11}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 044 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-05 || [[Central hidroeléctrica reversible Bath County|Bath County PSP]] || {{USA}} || Back Creek y Little Back Creek || align=center| 1985 || align=right| {{formatnum: 2100}} || align=right| {{formatnum: 3.32}} || |-valign=top | [[Ficheru:RioParanaiba-Furnas-RepresadeItumbiara-2007.JPG|80px]] || 045 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-05 || [[Presa de Itumbiara]] || {{BRA}} || [[Ríu Paranaíba]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 2082}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:HooverDam2009.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 046 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-06 || [[Presa Hoover]] || {{USA}} || [[Ríu Colorado]] || align=center| 1936/61 || align=right| {{formatnum: 2080}} || || |-valign=top | [[Ficheru:STS51B-51-14- Lake Cahora Bassa.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 047 || bgcolor=#FFF0F5| MOZ-01 || [[Cahora Bassa]] || {{MOZ}} || [[Ríu Zambeze]] || align=center| 1975 || align=right| {{formatnum: 2075}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: GrandeDixence1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 048 || bgcolor=#e6e6FA | SUI-01 || [[Presa de Grande Dixence]] || {{SUI}} || [[Ríu Dixence]] || align=center| 1965 || align=right| {{formatnum: 2069}} || align=right| {{formatnum: 4.51}} || |-valign=top | [[Ficheru: Epa-archives the dalles dam-cropped.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 049 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-07 || [[Presa The Dalles]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 2038}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:BureyaHPP9.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 050 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-09 || [[Presa de Bureya]] || {{RUS}} || [[Ríu Bureya]] || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 2010}} || || align=right| {{formatnum:750}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 051 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-01 || [[Presa de Karun-1|Presa Karun I]] || {{IRN}} || [[Ríu Karún]] || align=center| 1976 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || align=right| {{formatnum: 54.8}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 052 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-02 || [[Presa de Masjed Soleyman]] || {{IRN}} || [[Ríu Karún]] || align=center| 2001 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Karun-3 Dam.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 053 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-03 || [[Presa de Karun-3|Presa Karun III]] || {{IRN}} || [[Ríu Karún]] || align=center| 2007 || align=right| {{formatnum: 2000}} || align=right| {{formatnum: 4.1}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 054 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-13 || [[Presa de Lijiaxia]] || {{PRC}} || || align=center| 2000 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || align=right| {{formatnum: 383}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 055 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-14 || [[Presa de Cihaxia]] || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || || align=right| {{formatnum: 2000}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 056 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-15 || [[Presa de Ahai]] <ref>[http://www.internationalrivers.org/files/Jinsha%20factsheet%20final%20web%20version_0.pdf Jingsha River Hydropower Projects] - International Rivers, 2008. Besøkt 23 de xunetu de 2010.</ref> || {{PRC}} || [[Chang Jiang]] || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 2000}} || {{formatnum:9.00}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 057 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-16 || [[Presa de Shuangjiangkou]] <ref name=Probe>{{cita web |url=http://www.probeinternational.org/three-gorges-probe/factbox-hydro-development-along-upper-yangtze-and-tributaries |títulu=Hydro development along the Upper Yangtze and tributaries |fechaaccesu=23 de xunetu de 2010 |editor=Probe International }}</ref> || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Dadu He]] || align=center| 2007 (ampliada) || align=right| {{formatnum: 2000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 058 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-02 || [[Presa de Subansiri]] (Nedre) || {{IND}} || [[Ríu Subansiri|Subansiri]]-[[Ríu Kamla|Kamla]] (Brahmaputra) || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Karun4.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 059 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-04 || [[Presa Karun 4]] || {{IRN}} || [[Ríu Karun]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || align=right| {{formatnum: 29}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Spioenkop Dam-001.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 060 || bgcolor=#FFF0F5| RSA-01 || [[Central hidroeléctrica de Drakensberg]]<ref>[http://www.eskom.co.za/content/Drakensburg%20FA%20Pg%2001-06.pdf Eskom] - «Drakensberg Pumped Storage Scheme», informasjon om total effekt nederst på siste side.</ref> || {{RSA}} || Ríos [[Ríu Vaal|Vaal]]-[[Ríu Tugela|Tugela]] (5 bombéu) || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 2000}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Aeriel picture, Revelstoke Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 061 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-08 || [[Presa de Revelstoke]]<ref name="BCH2009"/> || {{CAN}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum: 1980}} || || align=right| {{formatnum: 115.34}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Kurokawa Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 062 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-02 || [[Central hidroeléctrica de Okutataragi]] || {{JAP}} || Ríos [[Ríu Kako|Kako]]-[[Ríu Tataragi|Tataragi]] (bombéu) || align=center| 1975, 2003 || align=right| {{formatnum: 1932}} || || align=right| {{formatnum: 13.4}} |-valign=top | [[Ficheru: Koyna-Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 063 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-03 || [[Presa del Koyna]] || {{IND}} || [[Ríu Koyna]] || align=center| 1963 || align=right| {{formatnum:1920}} || || align=right| {{formatnum:891.78}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 064 || bgcolor=#FAF0e6 | VIE-01 || [[Presa de Hoa Binh]] || {{VIE}} || [[Ríu Da]] || align=center| 1994 || align=right| {{formatnum:1920}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 065 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-09 || [[Presa de Beauharnois]]<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Ríu San Llorienzo]] || align=center| 1932 || align=right| {{formatnum:1903}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 066 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-17 || [[Presa de Huangdeng]] || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || || align=right| {{formatnum:1900}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Represa_Salto_Grande_-_satellite_image.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 067 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-02 || [[Represa de Reblincu]] ||{{ARG}} <br />{{URU}} || [[Ríu Uruguái]] || align=center| 1982 || align=right| {{formatnum:1890}} || 3,60 || align=right| {{formatnum:783}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 068 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-08 || [[Central hidroeléctrica de Ludington]] || {{USA}} || [[Ríu Pere Marquette]] (bombéu) || align=center| 1973 || align=right| {{formatnum:1872}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 068* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-18 || [[Presa de Shuibuya]] || {{PRC}} || [[Ríu Qingjiang]] || align=center| 2008 || align=right| {{formatnum:1840}} || align=right| {{formatnum:3.985}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 069 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-19 || [[Presa de Mengdigou]] || {{PRC}} || [[Yalong Jiang]] Planstadium || || align=right| {{formatnum:1840}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Xiaolangdi.png|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 070 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-20 || [[Presa de Xiaolangdi]] (Wanjiazhai 2) || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || align=center| 2001 || align=right| {{formatnum:1836}} || align=right| {{formatnum:5.1}} || align=right| {{formatnum:277.8}} |-valign=top | [[Ficheru:JiangNanTianChi.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 070 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-21 || [[Central hidroeléctrica de Tianhuangping]]<ref name=CNTIC>{{cita web |url=http://web.archive.org/web/http://en.cntic.com.cn/h/dlnyyl/ |títulu=Power and Energy |fechaaccesu=16 de xunu de 2010 |editorial=China National Technology Import & Export Corp. |añu=2004 }}</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Daxi]] (bombéu) || align=center| 2001 || align=right| {{formatnum: 1836}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 071 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-06 || [[Banzáu de Porto Primavera]] (Sérgio Motta) || {{BRA}} || [[Ríu Paraná]] || align=center| 2003 || align=right| {{formatnum:1815}} || align=right| {{formatnum:}} || align=right| {{formatnum:2250}} |-valign=top | [[Ficheru:MicaDam.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 072 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-10 || [[Presa de Mica]]<ref name="BCH2009"/> || {{CAN}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1972 || align=right| {{formatnum:1805}} || || align=right| {{formatnum:430}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 073 || bgcolor=#e6e6FA | FRA-01 || [[Central hidroeléctrica de Grand-Maison]] || {{FRA}} || [[Eau d'Olle]] (bombéu) || align=center| 1987 || align=right| {{formatnum:1800}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Karakaya dam-GAP.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 074 || bgcolor=#FAF0e6 | TUR-02 || [[Presa de Karakaya]] || {{TUR}} || [[Ríu Eúfrates]] || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum:1800}} || || align=right| {{formatnum:168}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 075 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-22 || [[Central hidroeléctrica de Jixi]] || {{PRC}} || [[Chang Jiang]] (bombéu) || align=center| 2013 || align=right| {{formatnum:1800}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 076 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-23 || [[Presa de Longkaikou]] ||{{PRC}} || [[Chang Jiang]] || || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 077 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-24 || [[Central hidroeléctrica de Fengning]] || {{PRC}} || (bombéu) Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 078 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-25 || [[Central hidroeléctrica de Baishan]]<ref name=Justice>{{cita web |url=http://www.justice.gov/atr/public/eag/232668.htm |títulu=''Electricity Restructuring in China: The Elusive Quest for Competition'' |fechaaccesu=31 d'agostu de 2010 |editor=Russell Pitman og Vanessa Zhang, Uses justisdepartement |añu=Abril de 2008 }}</ref> (Beishan) || {{PRC}} || [[Ríu Songhua]] (ampliada 300 MW) || align=center| 1986, 2006 || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 079 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-26 || [[Central hidroeléctrica de Wendeng]] || {{PRC}} || (bombéu) Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 080 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-27 || [[Presa de Yabiluo]] <ref name=Colby>{{cita web |url=http://web.archive.org/web/http://www.colby.edu/economics/faculty/phbrown/papers/BrownMageeXuCER2008.pdf |títulu=Socioeconomic Vulnerability in China's Hydropower Development |fechaaccesu=23 de xunetu de 2010 |editorial=Philip Brown & Yilin Xu, [[Colby College]] |añu=2008 }}</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Salween]] || align=center| Planstadium || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 081 || bgcolor=#e6e6FA | GBR-01 || [[Central hidroeléctrica de Dinorwig]]<ref>[http://www.fhc.co.uk/dinorwig.htm First Hydro] - «Dinorwig Power Station».</ref> || {{UK}} || [[Snowdonia]] (bombéu) || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum:1800}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 082 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-03 || [[Presa de Garabi-Roncador]] ||{{ARG}} || [[Ríu Uruguái]] || Ampliada || align=right| {{formatnum: 1800}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 083 || bgcolor=#FFF0F5| COD-01 || [[Presa de Inga]] || {{COD}} || [[Ríu Congo]] || align=center| 1982 || align=right| {{formatnum: 1775}} || 3,10 || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 084 || bgcolor=#e6e6FA | ESP-01 || Aprovechamientu hidroeléctricu [[Cortes-La Muela]] || {{ESP}} || [[Ríu Júcar]] (bombéu) || align=center| 1989, 2012 || align=right| {{formatnum: 1762}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 085 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-28 || [[Presa de Bengshui]]<ref name=Justice/> (Pengshui) || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Wu|Wujiang]] || align=center| 2008 || align=right| {{formatnum: 1750}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 086 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-29 || [[Presa de Manwan]]<ref>[http://www.internationalrivers.org/en/node/3126 Dam begins power generation]</ref><ref>{{cita web|títulu=Manwan Hydropower Station|url=http://www.hudong.com/wiki/%E6%BC%AB%E6%B9%BE%E6%B0%B4%E7%94%B5%E7%AB%99|editorial=Hudong|fechaaccesu=23 d'agostu de 2011|idioma=chinu}}</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || align=center| 1996 || align=right| {{formatnum: 1750}} || align=right| {{formatnum: 7.81}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 087 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-30 || [[Presa de Jinghong]] || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 1750}} || align=right| {{formatnum: 8.06}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 088 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-07 || [[Banzáu de São-Simão]]<ref name=Brasil>{{cita web |url=http://www.portalbrasil.net/brasil_hidrografia.htm#usinas |títulu=Maiores usinas hidrelétricas brasileiras |fechaaccesu=16 de xunu de 2010 |editor=Portal Brasil |idioma=portugisisk }}</ref> || {{BRA}} || [[Ríu Paranaíba]] || align=center| 1979 || align=right| {{formatnum: 1710}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 7222}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 089 || bgcolor=#F0FFF0 | MEX-02 || [[Presa d'El Infiernillo]] || {{MEX}} || [[Ríu Balsas]] || align=center| 1966 || align=right| {{formatnum: 1705}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 090 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-04 || [[Presa de Itati-Itacora]] || {{ARG}} || [[Ríu Limay]] (Patagonia) || Ampliada || align=right| {{formatnum: 1700}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 091 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-08 || [[Represa de Foz do Areia]]<ref name=Brasil/> (Bento Munhoz da Rocha Neto) || {{BRA}} || [[Ríu Iguazú]] (utbygging til 2511 MW planlagt) || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 1674}} || || align=right| {{formatnum: 167}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 092 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-04 || [[Central hidroeléctrica de Srisailam]] || {{IND}} || [[Ríu Krishna]] (bombéu) || align=center| 1983, 2003 || align=right| {{formatnum: 1670}} || || align=right| {{formatnum: 800}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 093 || bgcolor=#FAF0e6 | TWN-01 || [[Central hidroeléctrica de Mingtan]] || {{ROC|Taiwán}} || [[Sol-måne-sjøen]], [[Ríu Shuili]] (bombéu) || align=center| 1994 || align=right| {{formatnum: 1620}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Kamihikawa Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 094 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-03 || [[Central hidroeléctrica de Kazunogawa]]<ref>Anguaño, solo funcionen dos de los cuatro turbinas previstes, con 800 MW.</ref> || {{JAP}} || [[Kazunogawa]] (bombéu) || align=center| 1999 || align=right| {{formatnum: 1600}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 095 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-31 || [[Presa de Datengxia]] ||{{PRC}} || [[Perlefloden]]-[[Xijiang]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1600 }} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 097 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-32 || [[Presa de Houziyan]] <ref name=Probe/> ||{{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Dadu He]] || || align=right| {{formatnum: 1600}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Adam Beck Complex.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 098 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-11 || [[Complexu Sir Adam Beck]] (I-II) || {{CAN}} || [[Ríu San Llorienzo]] || align=center| 1930, 1958 || align=right| {{formatnum: 1600}} || || align=right| {{formatnum: }} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: HidreletricaJupia.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 099 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-09 || [[Represa de Jupiá]]<ref name=Brasil/> (Y. Souza Dias) || {{BRA}} || [[Ríu Paraná]] || align=center| 1955, 1974 || align=right| {{formatnum: 1551}} || || align=right| {{formatnum: 330}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 100 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-09 || [[Central hidroeléctrica de Raccoon Mountain]] <ref>[http://www.tva.com/power/pdf/hydro.pdf Tennessee Valley Authority] - ''TVA's hydro plants''.</ref> || {{USA}} || [[Ríu Tennessee]] (bombéu 1652 MW) || align=center| 1978 || align=right| {{formatnum: 1532}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 101 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-05 || [[Central hidroeléctrica de Nathpa Jhakri]] || {{IND}} || [[Satluj]] || align=center| 2004 || align=right| {{formatnum: 1530}} || align=right| {{formatnum: 7.00}} || |-valign=top | [[Ficheru:Presa de Buendía.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 102 || bgcolor=#e6e6FA | ESP-02 || [[Banzáu de Buendía]] || {{ESP}} || [[Ríu Tajo]] || align=center| 1955 || align=right| {{formatnum: 1515}} || || align=right| {{formatnum: 81.95}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Дніпрогес.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 103 || bgcolor=#e6e6FA | UKR-01 || [[Estación Hidroeléctrica Dniéper]] (DneproGES I-II) || {{UKR}} || [[Ríu Dnieper]] || align=center| 1939, 1947, 1980 || align=right| {{formatnum: 1500}} || || align=right| {{formatnum: 410}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 104 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-05 || [[Presa de Bakhtiari]] || {{IRN}} || [[Ríu Dez|Dez]]-[[Ríu Bakhtiari|Bakhtiari]] || align=center| 2016 (est) || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Kamiosu Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 105 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-04 || [[Central hidroeléctrica de Okumino]] || {{JAP}} || [[Ríu Ibi]] (bombéu) || align=center| 1995 || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 106 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-33 || [[Central hidroeléctrica de Liyang]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2017 (est) || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 107 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-34 || [[Presa de Gongbaixia]] (Gongboxia) || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] ||2006 || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 108 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-35 || [[Presa de Maerdang]] || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 109 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-36 || [[Presa de Yangfanggou]] || {{PRC}} || [[Yalong Jiang]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 111 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-37 || [[Presa de Bijiang]] <ref name=Colby/> || {{PRC}} || [[Salween]] || align=center| Planstadium || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 112 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-38 || [[Central hidroeléctrica de Xianju]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2013 || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 113 || bgcolor=#e0FFFF | AUS-01 || [[Central hidroeléctrica de Tumut 3]] || {{AUS}} || [[Ríu Tumut]] || align=center| 1974 || align=right| {{formatnum: 1500}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 114 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-10 || [[Banzáu de Itaparica]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu São Francisco]] || align=center| 1975 || align=right| {{formatnum: 1500}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 180}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 115 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-10 || [[Central hidroeléctrica de Pyramid Lake]] (Castaic) || {{USA}} || [[Piru Creek]] (bombéu) || align=center| 1984, 2007 || align=right| {{formatnum: 1495}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Kvilldal kraftverk.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 116 || bgcolor=#e6e6FA | NOR-01 || [[Central hidroeléctrica Kvilldal]] || {{NOR}} || [[Sandsavatnet]] || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum: 1480}} || align=right| {{formatnum: 3.00}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 117 || bgcolor=#FAF0e6 | PAK-02 || [[Presa de Ghazi Barotha]]<ref>[http://www.power-technology.com/projects/ghazi/ Power Technology] - «Ghazi Barotha Run-of-River Hydroelectric Project, Pakistan».</ref> || {{PAK}} || [[Ríu Indo]] || align=center| 2004 || align=right| {{formatnum: 1450}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Usina Itá.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 118 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-11 || [[Represa de Itá]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Uruguái]] || align=center| 2001 || align=right| {{formatnum: 1450}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 141}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 119 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-12 || [[Represa de Marimbondo]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Grande (Mines Gerais)|Ríu Grande]] || align=center| 1977 || align=right| {{formatnum: 1440}} || || |-valign=top | [[Ficheru:LG1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 120 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-12 || [[Central hidroeléctrica La Grande 1]]<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Ríu La Grande]] || align=center| 1995 || align=right| {{formatnum: 1436}} || || align=right| {{formatnum: 70}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 121 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-13 || [[Represa de Salto Santiago]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Iguazú]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 1420}} || || align=right| {{formatnum: 208}} |-valign=top | [[Ficheru:LG1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 122 || bgcolor=#e6e6FA | ESP-03 || [[Banzáu de Alcántara|Banzáu de José María Oriol-Alcántara II]] || {{ESP}} || [[Ríu Tajo]] || align=center| 1970 || align=right| {{formatnum: 1410}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:View from Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 123 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-10 || [[Banzáu de Cheboksary]] || {{RUS}} || [[Ríu Volga]] || align=center| 1988 || align=right| {{formatnum: 1404}} || align=right| {{formatnum: 2.10}} || align=right| {{formatnum: 2274}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 124 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-39 || [[Presa de Shuikou]]<ref name=DongFang>{{cita web |url=http://web.archive.org/web/http://www.dongfang.com.cn/html/shuidianyeji.htm |títulu=Hydropower Projects |fechaaccesu=16 de xunu de 2010 |editor=DongFang Electric Co |añu=2002 }}</ref> (Suikou) || {{PRC}} || [[Ríu Min (Fujian)|Ríu Min]] ||1996 || align=right| {{formatnum: 1400}} || align=right| {{formatnum: 4.95}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 125 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-40 || [[Presa de Yangeng]] || {{PRC}} || [[Yalong Jiang]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1400}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 126 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-41 || [[Presa de Miaowei]] || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || || align=right| {{formatnum: 1400}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:ISS010-E-18725 Limay River, Piedra del Águila.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 127 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-05 || [[Banzáu de Piedra de la Águila]]<ref>[http://www.industcards.com/hydro-argentina.htm Industcards] - «Hydroelectric Plants in Argentina».</ref> || {{ARG}} || [[Ríu Limay]] (Patagonia) || align=center| 1994 || align=right| {{formatnum: 1400}} || || align=right| {{formatnum: 305}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 128 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-14 || [[Represa de Água Vermelhan]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Grande (Mines Gerais)|Ríu Grande]] || align=center| 1979 || align=right| {{formatnum: 1396}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 647}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Sar vodohran.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 129 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-11 || [[Banzáu de Sarátov]] || {{RUS}} || [[Ríu Volga]] || align=center| 1971 || align=right| {{formatnum: 1360}} || || align=right| {{formatnum: 1831}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 130 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-42 || [[Presa de Dachaoshan]]<ref name=DongFang/> || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || align=center| 2003 || align=right| {{formatnum: 1350}} || {{formatnum: 7.02}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 131 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-13 || [[Presa de Limestone]]<ref name="MH2009">{{cita llibru | títulu = 58th Annual Report: The Manitoba Hydro-Electric Board, for the year ending March 31, 2009 | autor = Manitoba Hydro | allugamientu = Winnipeg | añu = 2009 | formatu = pdf | idioma=inglés | url = http://web.archive.org/web/http://www.hydro.mb.ca/corporate/ar/2008/ar_0809.pdf | páxina = 121 | idioma = inglés}}</ref> || {{CAN}} || [[Ríu Nelson]] || align=center| 1990 || align=right| {{formatnum: 1340}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 132 || bgcolor=#FFF0F5| RSA-02 || [[Central hidroeléctrica de Ingula]] || {{RSA}} || [[Drakensberg]] (bombéu) || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 1333}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:KebanDam.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 133 || bgcolor=#FAF0e6 | TUR-03 || [[Banzáu de Keban]] || {{TUR}} || [[Ríu Eufrates]]|| align=center| 1975, 1982 || align=right| {{formatnum: 1330}} || || align=right| {{formatnum: 675}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 134 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-12 || [[Banzáu de Zeya]] || {{RUS}} || [[Ríu Amur]] || align=center| 1972, 1980 || align=right| {{formatnum: 1330}} || || align=right| {{formatnum: 2419}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 135 || bgcolor=#e6e6FA | UKR-02 || [[Central hidroeléctrica de Tasjlyk]] (Tasjlysk) || {{UKR}} || [[Ríu Bug Meridional]] (bombéu) || align=center| 2007 || align=right| {{formatnum: 1325}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 136 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-43 || [[Central hidroeléctrica de Tiansheng Qiao 2]] (Tianshengqiao 2) || {{PRC}} || [[Ríu Nanpan]] || || align=right| {{formatnum: 1320}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru: Kariba dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 137 || bgcolor=#FFF0F5| ZAM-01<br />ZWE-01 || [[Presa de Kariba]] || {{ZAM}} <br />{{ZWE}} || [[Ríu Zambezi]] || align=center| 1959 || align=right| {{formatnum: 1320}} || || align=right| {{formatnum: 5400}} |-valign=top | [[Ficheru:Glen Canyon Dam From River.jpeg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 138 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-11 || [[Presa del Cañón de Glen]] || {{USA}} || [[Ríu Colorado]] || align=center| 1966 || align=right| {{formatnum: 1300}} || || align=right| {{formatnum: 658}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:RockyReachDam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 139 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-12 || [[Presa de Rocky Reach]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1969 || align=right| {{formatnum: 1300}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 140 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-05 || [[Central hidroeléctrica de Okawachi]] || {{JAP}} || [[Ríu Kanzaki]] (bombéu) || align=center| 1993 || align=right| {{formatnum: 1280}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Takase Dam 2008-10-13.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 141 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-06 || [[Central hidroeléctrica de Shin-Takasegawa]] || {{JAP}} || [[Ríu Fudōsawa]] (bombéu) || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1280}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 142 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-44 || [[Central hidroeléctrica de Qingyuan]] ||{{PRC}} || (bombéu) || || align=right| {{formatnum: 1280}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 143 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-45 || [[Presa de Longyangxia]]<ref name=DongFang/> || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || align=center| 1989 || align=right| {{formatnum: 1280}} || align=right| {{formatnum:6.0}} || align=right| {{formatnum:383}} |-valign=top | [[Ficheru:Corumba3constr288.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 144 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-15 || [[Represa del Corumbá]] || {{BRA}} || [[Ríu Corumbá]] || align=center| 1997, 2006 || align=right| {{formatnum: 1275}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 145 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-16 || [[Banzáu de Serra da Mesa]] || {{BRA}} || [[Ríu Tocantins]] || align=center| 1998 || align=right| {{formatnum: 1275}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 1784}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 146 || bgcolor=#e6e6FA | SUI-02 || [[Central hidroeléctrica de Grande Dixence]] (Bieudron) || {{SUI}} || Ríos [[Dixence]]-[[Ródano]] || align=center| 1965, 1998, 2008 || align=right| {{formatnum: 1269}} || align=right| {{formatnum: 1.50}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 147 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-17 || [[Represa de Saltu Segredo]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Iguazú]] || align=center| 1992, 1995 || align=right| {{formatnum: 1260}} || || align=right| {{formatnum: 82}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 148 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-14 || [[Manic-3]] (René Lévesque)<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Manicouagan]] || align=center| 1976 || align=right| {{formatnum: 1244}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Geheyan Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 149 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-46 || [[Presa de Geheyan]] || {{PRC}} || [[Ríu Qingjiang]] || align=center| 1994 || align=right| {{formatnum: 1240}} || || |-valign=top b | [[Ficheru:Usina Hidrelétrica de Salto Caxias.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 150 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-18 || [[Represa de Saltu Caxias]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Iguazú]] || align=center| 1999 || align=right| {{formatnum: 1240}} || || align=right| {{formatnum: 131}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 151 || bgcolor=#F0FFF0 | COL-01 || [[Central hidroeléctrica de San Carlos]]<ref name=Colombia>{{cita web |url=http://geni.org/globalenergy/library/national_energy_grid/colombia/EnergyOverviewofColombia.shtml |títulu=Energy overview of Colombia |fechaaccesu=13 d'agostu de 2010 |editor=Global Energy Network Institute |añu=2003 }}</ref> || {{COL}} || [[Ríu Magdalena]] || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum: 1240}} || || align=right| {{formatnum: 3.2}} |-valign=top | [[Ficheru:6058-Liujiaxia-Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 152 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-47 || [[Presa de Liujiaxia]]<ref name=DongFang/> || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || align=center| 1994 || align=right| {{formatnum: 1225}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 153 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-19 || [[Presa de Luiz Gonzaga]] || {{BRA}} || [[Ríu Sáo Francisco]] || align=center| 1988 || align=right| {{formatnum: 1225}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 180}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 154 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-48 || [[Central hidroeléctrica de Tiansheng Qiao]] <ref name=CNTIC/><ref>[http://www.chincold.org.cn/news/li080321-2-Tianshengqiao.pdf ''Tianshengqiao 1''] - ChinCold. Besøkt 11. setiembre 2010.</ref> (Tianshengqiao 1) || {{PRC}} || [[Ríu Nanpan]] || align=center| 2000 || align=right| {{formatnum: 1225}} || || align=right| {{formatnum: 173.7}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 155 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-49 || [[Central hidroeléctrica de Bailianhe]] || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Hanjiang]] (bombéu) || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 1224}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 156 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-50 || [[Presa de Wanjiazhai]] (Wanjiazhai 1) || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] ''Utvidet fra 1.080 MW'' || align=center| 2000 || align=right| {{formatnum: 1224}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 157 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-15 || [[Presa de Kettle]]<ref name="MH2009"/> (Kettle Rapids) || {{CAN}} || [[Ríu Nelson]] || align=center| 1974 || align=right| {{formatnum: 1220}} || || |-valign=top | [[Ficheru: 2012-01-12-Furnas-Barragem.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 158 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-20 || [[Banzáu de Furnas]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Grande (Mines Gerais)|Ríu Grande]] || align=center| 1974 || align=right| {{formatnum: 1216}} || align=right| {{formatnum: }} || align=right| {{formatnum: 1440}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 159 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-13 || [[Central hidroeléctrica de Mount Elbert]]<ref>[http://www.usbr.gov/projects/Powerplant.jsp?fac_Name=Mount+Elbert+Powerplant Mount Elbert Power Plant] - U.S. Bureau of Reclamation.</ref> || {{USA}} || [[Twin Lakes]] (bombéu) ''Nominelt 230 MW'' || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1212}} || || |-valign=top | [[Ficheru: Bhakra Dam Aug 15 2008.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 160 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-06 || [[Presa de Bhakra]] (Bhakra-Nangal) || {{IND}} || [[Ríu Sutlej]] || align=center| 1963, 1968 || align=right| {{formatnum: 1209}} || || align=right| {{formatnum: 168.5}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Asahi Dam (Totsukawa, Nara).jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 161 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-07 || [[Central hidroeléctrica de Okuyoshino]] || {{JAP}} || [[Ríu Yoshino]] (bombéu) || align=center| 1979 || align=right| {{formatnum: 1206}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 162 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-13 || [[Central hidroeléctrica de Nizjnekamsk]]<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.tatenergo.com/generating.jsp Tatenergo] - oversikt over produksjon og kraftverk.</ref> ||{{RUS}} || [[Ríu Volga]]-[[Ríu Kama]] || align=center| 1987 || align=right| {{formatnum: 1205}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Zagorsk pumped storage station-5.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 163 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-14 || [[Central hidroeléctrica de Zagorsk]] || {{RUS}} || [[Zagorsk]] (bombéu)|| align=center| 1994 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Hasankeyf.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 164 || bgcolor=#FAF0e6 | TUR-04 || [[Presa de Ilisu]] || {{TUR}} || [[Ríu Tigris]] || align=center| 2016 (est) || align=right| {{formatnum:1200}} || align=right| {{formatnum:3.60}} || align=right| {{formatnum: 526}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 165 || bgcolor=#FAF0e6 | KGZ-01 || [[Presa de Toktogul]] || {{KGZ}} || [[Ríu Naryn]] || align=center| 1976 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum: 4.10}} || |-valign=top | [[Ficheru:Matanogawa Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 166 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-08 || [[Central hidroeléctrica de Matanoagawa]] || {{JAP}} || [[Ríu Doyo]] (bombéu) || align=center| 1996 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Tambara Dam lake survey.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 167 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-09 || [[Central hidroeléctrica de Tamahara]] || {{JAP}} || [[Ríu Tone]] (bombéu) || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 168 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-51 || [[Central hidroeléctrica de Xianyou]] (bombéu) || {{PRC}} || || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 169 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-52 || [[Presa de Yantan]]<ref name=CNTIC/>(ampliable a 1.810 MW) || {{PRC}} || [[Perlefloden]]-[[Hongshui He]] || align=center| 1997 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || align=right| {{formatnum: 107.5}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 169* || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-53 || [[Presa de Wuqiangxi]] || {{PRC}} || [[Ríu Yuan (Yangtsé)|Ríu Yuan]] || align=center| 1996 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum:5.37}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 170 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-54 || [[Central hidroeléctrica de Baoquan]] <ref>[http://www.powerfoo.com/old_news/newcenter/112381389114324263375.html Powerfoo Sichuan] - Henan Baoquan.</ref> || {{PRC}} || (Donggou Baoquan Wenyuhe, Henan) (bombéu) || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum: 2.64}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 171 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-55 || [[Central hidroeléctrica de Huanggou]] || {{PRC}} || || Ampliada || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 172 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-56 || [[Central hidroeléctrica de Heimifeng]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 173 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-57 || [[Presa de Wuqiangxi]]<ref name=CNTIC/> || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Yuan (Yangtsé)|Yuan]] || align=center| 1996 || align=right| {{formatnum: 1200}} || 5,40 || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 174 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-58 || [[Central hidroeléctrica de Huheaote]]<ref name=Justice/> (Hohhot) || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] (bombéu) || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 175 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-59 || [[Central hidroeléctrica de Pushihe]] <ref name=Justice/> || {{PRC}} || [[Ríu Yalu]] (bombéu) || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 176 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-60 || [[Presa de Yangxu]] || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 177 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-61 || [[Central hidroeléctrica de Xilongchi]]<ref name=Justice/> || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] (bombéu) || align=center| 2008 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 178 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-62 || [[Presa de Yingliangbao]] || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Dadu He]] Planstadium || || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 179 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-63 || [[Presa de Tuoba]] || {{PRC}} || [[Ríu Mekong]] || || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 180 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-64 || [[Central hidroeléctrica de Tongbai]]<ref name=Justice/> (Tongbo) || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 181 || bgcolor=#FAF0e6 | MYA-01 || [[Presa de Htamanti]] <ref>[http://www.burmalibrary.org/docs2/myanmar-elec.pdf Burma Library] - side 77-78. Consultáu'l 11 de setiembre 2010.</ref> || {{MYA}} || [[Irrawaddy]]-[[Chindwin]] || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum: 6.69}} || |-valign=top | [[Ficheru: Sardar Sarovar Dam partially completed.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 182 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-07 || [[Presa Sardar Sarovar]] || {{IND}} || [[Ríu Narmada]] (bombéu) || || align=right| {{formatnum: 1200}} || || align=right| {{formatnum: 375.33}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 183 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-14 || [[Central hidroeléctrica de Helms]] || {{USA}} || [[California]] (bombéu) || align=center| 1984 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 184 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-15 || [[Central hidroeléctrica de Blenheim-Gilboa]] (George L. Ingalls) || {{USA}} || [[Schoharie Creek]] (bombéu) || align=center| 1973 || align=right| {{formatnum: 1200}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Central Hidroeléctrica El Chocón 2007-Sep.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 185 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-06 || [[Represa El Chocón]] ||{{ARG}} || [[Ríu Limay]] (Patagonia)|| align=center| 1977,1995 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum: 2.70}} || align=right| {{formatnum: 830}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 186 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-07 || [[Cuetos Coloriaos|Presa de Cuetos Coloraos]]<ref>[http://www.industcards.com/hydro-argentina.htm Industcards] - «Hydroelectric Plants in Argentina».</ref> (Planicie Banderina) ||{{ARG}} || [[Ríu Neuquén]] || align=center| 1978 || align=right| {{formatnum: 1200}} || align=right| {{formatnum: 2.70}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 187 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-21 || [[Banzáu de Emborcação]]<ref name=Brasil/> (Theodomiro Sampaio) || {{BRA}} || [[Ríu Paranaíba]] || align=center| 1983 || align=right| {{formatnum: 1192}} || || align=right| {{formatnum: 446}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 188 || bgcolor=#F0FFF0 | COL-02 || [[Presa d'Alberto Lleras]] <ref name=Ingetec/><ref name=Colombia/> ([[banzáu del Guavio]]) || {{COL}} || [[Ríu Guavio]] || align=center| 1989, 1994 || align=right| {{formatnum: 1189}} || || align=right| {{formatnum:150}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Entracque diga Chiotas1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 189 || bgcolor=#e6e6FA | ITA-01 || [[Central hidroeléctrica de Chiotas]] || {{ITA}} || [[Llagu del Chiotas]] (bombéu) || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1184}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 190 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-16 || [[Presa de Bersimis 1]]<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Ríu Bersimis]] || align=center| 1956 || align=right| {{formatnum: 1178}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 191 || bgcolor=#F0FFF0 | PER-01 || [[Central hidroeléctrica del Mantaro]] (Mantaro-Tablachaca) || {{PER}} || [[Ríu Mantaro]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 1156}} || || |-valign=top | [[Ficheru:MeroweDam01.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 192 || bgcolor=#FFF0F5| SDN-01 || [[Presa de Merowe]] || {{SDN}} || [[Ríu Nilu]] || align=center| 2009 || align=right| {{formatnum: 1150}} || || align=right| {{formatnum: 476}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 193 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-06 || [[Central hidroeléctrica de Siah Bisheh]] || {{IRN}} || [[Ríu Chalus]] (bombéu) || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum: 1140}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 194 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-22 || [[Central hidroeléctrica de Machadinho]] || {{BRA}} || [[Ríu Pelotes]] || align=center| 2002 || align=right| {{formatnum: 1140}} || || align=right| {{formatnum: 79}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 195 || bgcolor=#e6e6FA | ESP-01 || [[Presa de Aldeadávila]] I ya II || {{ESP}} || [[Ríu Duero]] || align=center| 1964 || align=right| {{formatnum: 1139}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 196 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-65 || [[Presa de Wujiangdu]]<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.wjdfdc.com.cn/ CHD] - Wujiangdu vannkraftverk.</ref><ref name=DongFang/><ref name=Probe/> || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Wujiang|Wujiang]] || align=center| 1979, 2004 || align=right| {{formatnum: 1130}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Shintoyone-1229-r1.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 196 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-10 || [[Presa de Shintoyone]] (Shin-Toyone) || {{JAP}} || [[Ríu Tenryu]] (bombéu) || align=center| 1973 || align=right| {{formatnum: 1125}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 197 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-17 || [[Manic-2]] (Jean-Lesage)<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Manicouagan]]||1967 || align=right| {{formatnum: 1123}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Sima2.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 198 || bgcolor=#e6e6FA | NOR-02 || [[Central hidroeléctrica de Torca]] || {{NOR}} || [[Bjoreio]], [[Torca]], [[Osa (Ulvik)|Osa]] || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 1120}} || align=right| {{formatnum: 2.70}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 199 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-66 || [[Presa de Shatuo]]<ref name=Probe/> || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Wujiang|Wujiang]] || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 1120}} || || |-valign=top ||| bgcolor=#D8D8D8 | 200 || bgcolor=#e6e6FA | ECU-01 || [[Central hidroeléctrica Paute - Molín]] || {{ECU}} || [[Ríu Paute]] || align=center| 1991 || align=right| {{formatnum: 1100}} || align=right| {{formatnum: 6.29}}|| |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Coo-I-Superieur-27jan2010.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 201 || bgcolor=#e6e6FA | BEL-01 || [[Central hidroeléctrica de Coo-Trois-Ponts]] || {{BEL}} || [[Ríu Amblève]] (bombéu) || align=center| 1978 || align=right| {{formatnum: 1100}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 202 || bgcolor=#e6e6FA | LUX-01 || [[Central hidroeléctrica de Vianden]] || {{LUX}} || [[Ríu Our]] (bombéu) || align=center| 1964, 1976 || align=right| {{formatnum: 1100}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 203 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-67 || [[Presa de Tingzikou]] <ref>[http://www.powerfoo.com/news/sdkf/gnsdzjxm/2010/312/10312163317BHGD23I842CKIC2D0CHC.html Powerfoo] - Jialing Tingzikou Hydroproject.</ref><ref>La orde d'hinchente foi dada'l 18 de xunu de 2013, esperando algamar el nivel pa producir lletricidá en xunetu. Vease na entrada «Jialing Tingzikou Dam impoundment», disponible en: [http://www.best-news.us/news-4697427-Jialing-Tingzikou-Dam-impoundment.html].</ref> || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Jialing|Jialing]] || align=center| 2014 || align=right| {{formatnum: 1100}} || {{formatnum:3.20}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Tominaga Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 204 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-11 || [[Central hidroeléctrica de Okuyahagi II]] (presa de Tominaga) || {{JAP}} || (bombéu) || align=center| 1980 || align=right| {{formatnum: 1095}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 205 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-68 || [[Presa de Kala]] || {{PRC}} || [[Yalong Jiang]] || Planstadium || align=right| {{formatnum: 1080}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 206 || bgcolor=#F0FFF0 | MEX-03 || [[Presa de Malpaso]] || {{MEX}} || [[Ríu Grijalva]] || align=center| 1977 || align=right| {{formatnum: 1080}} || {{formatnum:4.22}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 207 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-16 || [[Central hidroeléctrica de Northfield Mountain]] || {{USA}} || [[Ríu Connecticut]] (bombéu) || align=center| 1973 || align=right| {{formatnum: 1080}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 208 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-23 || [[Represa de Saltu Osório]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu Iguazú]] || align=center| 1975 || align=right| {{formatnum: 1078}} || || align=right| {{formatnum: 51}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 209 || bgcolor=#FAF0e6 | LAO-01 || [[Central hidroeléctrica de Nam Theun II]] || {{LAO}} || [[Nam Theun]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 1075}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 210 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-17 || [[Central hidroeléctrica de Muddy Run]] || {{USA}} || [[Ríu Susquehanna]], PA (bombéu) || align=center| 1968, 2010 || align=right| {{formatnum: 1071}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 211 || bgcolor=#e6e6FA | SUI-03 || [[Central hidroeléctrica de Oberhasli]] (Grimsel 2) || {{SUI}} || Grimselsee (bombéu) || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1070}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 212 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-18 || [[Central hidroeléctrica de Bad Creek]] || {{USA}} || [[Keowee]]-Bad Creek (bombéu 1360 MW) || align=center| 1991 || align=right| {{formatnum: 1065}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Goldisthal-PSW-Unterbecken.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 213 || bgcolor=#e6e6FA | ALE-01 || [[Central hidroeléctrica de Goldisthal]]<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.vattenfall.de/www/vf/vf_de/Gemeinsame_Inhalte/DOCUMENT/154192vatt/Bergbau_und_Kraftwerke/P02115223.pdf Vattenfall] - beskrivelse av Goldisthal vannkraftverk.</ref> || {{DEU}} || [[Ríu Saale]] (bombéu) || align=center| 2004 || align=right| {{formatnum: 1060}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 214 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-24 || [[Banzáu de Estreito]]<ref name=Brasil/> (Estreito II) || {{BRA}} || [[Ríu Grande (Mines Gerais)|Ríu Grande]] || align=center| 1961 || align=right| {{formatnum: 1050}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Barragem de Sobradinho-BA.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 215 || bgcolor=#F0FFF0 |BRA-25 || [[Banzáu de Sobradinho]]<ref name=Brasil/> || {{BRA}} || [[Ríu São Francisco]] || align=center| 1982 || align=right| {{formatnum: 1050}} || || align=right| {{formatnum: 4214}} |-valign=top | [[Ficheru:Markersbach Talsperre.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 216 || bgcolor=#e6e6FA | ALE-02 || [[Central hidroeléctrica de Markersbach]] || {{ALE}} || [[Erzgebirge]] (bombéu) || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1050}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Bonneville Dam 2359.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 217 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-19 || [[Presa de Bonneville]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1981 || align=right| {{formatnum: 1050}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Imaichi Dam left view.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 218 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-12 || [[Central hidroeléctrica de Imaichi]] || {{JAP}} || Ríos [[Ríu Tone|Tone]]-[[Ríu Ta-gawa|Ta-gawa]] (bombéu) || align=center| 1988 || align=right| {{formatnum: 1050}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Wanapum Dam from West Shore - downstream 10360031.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 219 || bgcolor=#e6e6FA | ITA-02 || [[Central hidroeléctrica de Roncovalgrande]] || {{ITA}} || [[Llagu Delio]] (bombéu) || align=center| 1971 || align=right| {{formatnum: 1040}} || align=right| {{formatnum: 0.983}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 220 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-69 || [[Presa de Guangzhao]]<ref name=Probe/> || {{PRC}} || [[Perlefloden]]-[[Hongshui He]]-[[Beipanjiang]] || align=center| 2008 || align=right| {{formatnum: 1040}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Wanapum Dam from West Shore - downstream 10360031.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 221 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-20 || [[Presa de Wanapum]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1963 || align=right| {{formatnum: 1039}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 222 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-08 || [[Central hidroeléctrica de Sharavathi]]<ref name=KPCL>{{cita web |url=http://www.karnatakapower.com/projects.asp |títulu=Projects |fechaaccesu=30 de xunu de 2010 |editor=Karnataka Power Co Ltd }}</ref> || {{IND}} || [[Ríu Sharavathi]] || align=center| 2007 || align=right| {{formatnum: 1035}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 223 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-18 || [[Central hidroeléctrica de Outardes 3]]<ref name="HQ2008"/> || {{CAN}} || [[Ríu Outardes]] || align=center| 1969 || align=right| {{formatnum: 1026}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 224 || bgcolor=#F0FFF0 | USA-21 || [[Presa Boundary]] || {{USA}} || [[Ríu Columbia]] || align=center| 1967 || align=right| {{formatnum: 1024}} || || align=right| {{formatnum: 6.75}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Akosombo Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 225 || bgcolor=#FFF0F5| GHA-01 || [[Presa de Akosombo]] (llagu Volta) || {{GHA}} || [[Ríu Volta]] || align=center| 1972 || align=right| {{formatnum: 1020}} || align=right| {{formatnum: 5.00}} || align=right| {{formatnum: 8502}} |-valign=top | [[Ficheru:Entracque diga della piastra.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 226 || bgcolor=#e6e6FA | ITA-03 || [[Central hidroeléctrica de Piastro Edolo]] || {{ITA}} || [[Llagu della Piastra]], [[ríu Oglio]] (bombéu) || align=center| 1987 || align=right| {{formatnum: 1020}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Parr3m.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 227 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-15 || [[Banzáu de Votkinsk]] || {{RUS}} || [[Ríu Kama]] || || align=right| {{formatnum: 1020}} || || align=right| {{formatnum: 1120}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 228 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-70 || [[Presa de Jishixia]]<ref>[http://www.powerfoo.com/news/sdkf/gnsdzjxm/2010/322/10322155234AKBD4KG892965A5BID0I.html Powerfoo Sichuan] - Jishixia.</ref> || {{PRC}} || [[Ríu Mariellu]] || align=center| 2010 || align=right| {{formatnum: 1020}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 229 || bgcolor=#FAF0e6 | BHU-01 || [[Central hidroeléctrica de Balta]] || {{BHU}} || || || align=right| {{formatnum: 1020}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 230 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-08 || [[Banzáu de Alicurá|Represa de Alicurá]]<ref>[http://www.industcards.com/hydro-argentina.htm Industcards] - «Hydroelectric Plants in Argentina ».</ref> ||{{ARG}} || [[Ríu Limay]], Patagonia || align=center| 1987 || align=right| {{formatnum: 1020}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 231 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-71 || [[Central hidroeléctrica de Fengman]]<ref name=Justice/> || {{PRC}} || [[Ríu Songhua]] || align=center| 1953 || align=right| {{formatnum: 1010}} || align=right| {{formatnum: 1.89}} || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 232 || bgcolor=#F0FFF0 | CAN-19 || [[Presa de Long Spruce]]<ref name="MH2009"/> || {{CAN}} || [[Ríu Nelson]] || align=center| 1979 || align=right| {{formatnum: 1010}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 233 || bgcolor=#FAF0e6 | IDN-01 || [[Presa de Cirata]] || {{IDN}} || [[Ríu Citarum]], Java|| align=center| 1988 || align=right| {{formatnum: 1008}} || align=right| {{formatnum: 1.40}} || |-valign=top | [[Ficheru:Futai Dam.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 234 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-13 || [[Central hidroeléctrica de Okukiyotsu]] (Okky I) || {{JAP}} || Ríos [[Ríu Shinano|Shinano]]-[[Ríu Uone|Uone]] (bombéu)|| align=center| 1996 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Shimogo power station.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 235 || bgcolor=#FAF0e6 | JAP-14 || [[Central hidroeléctrica de Shimogo]] || {{JAP}} || [[Ríu Agano]] (bombéu) || align=center| 1991 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 236 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-72 || [[Central hidroeléctrica de Xiangshuijian]] || {{PRC}} || (bombéu) || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum: 1000}} || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 237 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-73 || [[Presa de Sanbanxi-demningen]] || {{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Qingshui|Qingshui]] || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 238 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-74 || [[Central hidroeléctrica de Zhanghewan]]<ref name=Justice/> || {{PRC}} || [[Ríu Gantao]] (bombéu) || align=center| 2008 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 239 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-75 || [[Presa de Yixing]]<ref name=Justice/> || {{PRC}} || [[Huai He]] (bombéu)|| align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 240 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-76 || [[Presa de Silin]]<ref name=Probe/> ||{{PRC}} || [[Chang Jiang|Chang]]-[[Ríu Wujiang]] || || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 241 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-77 || [[Central hidroeléctrica de Tai'an]]<ref name=Justice/>|| {{PRC}} || (bombéu)|| align=center| 2007 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 242 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-78 || [[Presa de Saige]] <ref name=Colby/> || {{PRC}} || [[Salween]] || align=center| Planstadium || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 243 || bgcolor=#FAF0e6 | CHN-79 || [[Presa de Yansangshu]] <ref name=Colby/> || {{PRC}} || [[Salween]] || align=center| Planstadium || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 244 || bgcolor=#FAF0e6 | KOR-01 || [[Central hidroeléctrica de Yangyang]] || {{KOR}} || [[Ríu Namdae]] (bombéu) || align=center| 2006 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 245 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-09 || [[Central hidroeléctrica de Karcham Wangtoo]] <ref>[http://www.projectsmonitor.com/POWDIST/jaypee-to-commission-karcham-wangtoo-three-months-earlier ''Jaypee to commission Karcham Wangtoo three months earlier''] - Projects Monitor, 22 de xunu de 2010.</ref> (Baspa II) || {{IND}} || [[Ríu Satluj]] || align=center| 2011 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 246 || bgcolor=#e6e6FA | LIT-01 || [[Central hidroeléctrica de Kruonis]] || {{LIT}} || [[Nemunas]] (bombéu) || align=center| 1998 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 247 || bgcolor=#F0FFF0 | ARG-09 || [[Complexu Hidroeléctricu Ríu Grande]]<ref>[http://www.rocscience.com/hoek/pdf/6_The_Rio_Grande_project_-_Arxentina.pdf RocScience] - «The Rio Grande project - Arxentina».</ref> ||{{ARG}} || [[Ríu Grande (Arxentina)|Ríu Grande]] (bombéu) || || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 248 || bgcolor=#FAF0e6 | RUS-16 || [[Banzáu de Chirkey]] || {{RUS}} || [[Ríu Sulak]], Dagestan || align=center| 1976 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || align=right| {{formatnum:42.4 }} |-valign=top | [[Ficheru:Mosul Dam in hill.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 249 || bgcolor=#FAF0e6 | IRQ-01 || [[Presa de Mosul]] || {{IRQ}} || [[Ríu Tigris]] || align=center| 1986 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || align=right| {{formatnum: 371}} |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | [[Ficheru:Manglapowerhouse.JPG|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 250 || bgcolor=#FAF0e6 | PAK-03 || [[Presa de Mangla]] || {{PAK}} || [[Ríu Jhelum]]|| align=center| 1977, 1994 || align=right| {{formatnum: 1000}} || align=right| {{formatnum: 6.15}} || align=right| {{formatnum: 245}} |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 251 || bgcolor=#FFF0F5| RSA-03 || [[Central hidroeléctrica de Sterkfontein]] || {{RSA}} || [[Drakensberg]] || || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 252 || bgcolor=#FAF0e6 | IRN-07 || [[Presa de Gotvand]] (Nedre) || {{IRN}} || [[Ríu Karun]] || align=center| 2012 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 253 || bgcolor=#e6e6FA | ITA-04 || [[Central hidroeléctrica de Presenzano]] (Domenico Cimarosa) || {{ITA}} || [[Volturno]] (bombéu) || align=center| 1992 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 254 || bgcolor=#FAF0e6 | IND-10 || [[Presa de Indrasagar]] || {{IND}} || [[Ríu Narmada]] || Ampliada || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | || bgcolor=#D8D8D8 | 255 || bgcolor=#FAF0e6 | IDN-02 || [[Central hidroeléctrica de Øvre Cisokan]] || {{IDN}} || || Ampliada || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top bgcolor=#f0f0f0 | || bgcolor=#D8D8D8 | 256 || bgcolor=#FAF0e6 | TWN-02 || [[Central hidroeléctrica de Minghu]] || {{ROC|Taiwán}} || [[Sol-måne-sjøen]] (bombéu) || align=center| 1985 || align=right| {{formatnum: 1000}} || || |-valign=top | [[Ficheru:Embalse la esmeralda - front.jpg|80px]] || bgcolor=#D8D8D8 | 257 || bgcolor=#F0FFF0 | COL-03 || [[Central Hidroeléctrica de Chivor]]<ref name=Colombia/> ([[banzáu la Esmeralda]]) || {{COL}} || [[Batá]] || align=center| 1977 || align=right| {{formatnum: 1000}} || 0,94 || align=right| {{formatnum: 12.6}} |} == Ver tamién == * [[Banzaos por volume|Los banzaos más grandes por volume]] * [[Preses más grandes del mundu|Les preses más grandes del mundu]] * [[Récores mundiales d'edificios y estructures]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|List of largest hydroelectric power stations}} {{traducíu ref|no|Liste over verdens største vannkraftverk}} * [http://geni.org/globalenergy/library/national_energy_grid/ National Energy Grid Library] - Global Energy Network Institute. * [http://www.industcards.com/ppworld.htm IndustCards] - Power plants around the World. Consultáu'l 12 d'agostu de 2010. * [http://business.highbeam.com/542/article-1G1-103088400/world-pumped-storage-plants The world's pumped storage plants] - HighBean. Consultáu'l 11 de setiembre de 2010. * [http://www.symbioticsenergy.com/projects/pumped/pdfs/Worldwide%20PS%20Capacity.pdf 1000 MW and Larger Pumped Hydro Installations Worldwide] - Electronic Storage Association. Consultáu'l 11 de setiembre de 2010. * [http://www.infoplease.com/ipa/A0001334.html Info Please] - «World's Largest Dams». * [http://www.infoplease.com/ipa/A0001336.html Info Please] - «World's Largest Hydroelectric Plants». * [http://www.infoplease.com/ipa/A0113468.html Info Please] - «World's Highest Dams». * [http://www.chinadam.com/dam/list.htm China Dam] - «China Major Hydro Power Station Reservoir and Dam List». * [http://www.carboninternational.com/presentations/Guinness%20presentation.pdf Guinness AEF «Chinese Hydro» (s 7)] - Carbon International. Consultáu'l 27 d'agostu de 2010. * [http://www.justice.gov/atr/public/eag/232668.htm ''Electricity Restructuring in China: The Elusive Quest for Competition''] - Russell Pitman og Vanessa Zhang, Uses justisdepartement, april 2008. Liste over kraftverk i Kina. * [http://www.chincold.org.cn/news/li080319-jjs.pdf Dam construction in China, 2006] - Chinese National Committee on Large Dams. * [http://www.sea-user.org/download_pubdoc.php?doc=2586 Chang Mai University] - «Yunnan Hydropower Expansion», liste side 20-21. * [http://www.ieahydro.org/reports/Annex_VIII_CaseStudy1102_LargeScalePS_Japan.pdf Large-scale Hydro Power Stations in Japan] - IEA Hydro. Consultáu'l 11 de setiembre de 2010. * [http://web.archive.org/web/http://n225h099.pub.nf.ca/hydro2007cap/files/rfi/IC-1.pdf Liste over alle vannkraftverk i Canada] - Statistics Canada. * [http://www.cbdb.org.br/site/listabarragens.asp Cadastro de Baragens] - Llista de preses de Brasil, CBDB (ICOLD). * [http://www.cfe.gob.mx/QuienesSomos/queEsCFE/publicaciones/Documents/POISE20082018.pdf CFE Mexico] - «POISE 2008-2017» - side 2-5. * [http://www.atcold.at/index.php?option=com_sobi2&Itemid=9 Talsperren] - Llista de preses d'Austria. ATCOLD (ICOLD). * [http://web.archive.org/web/http://www.svenskenergi.se/sv/Om-el/Vattenkraft/ Om vannenkraft] - Svenskenergi.se. Consultáu'l 16 d'agostu de 2010. * [http://web.archive.org/web/http://www.kuhlins.com/sweoversikt.php Oversikt over svenske vannkraftverk og utbygde elver] - Kuhlins AB. * [http://www.ethiopians.com/Engineering/hydropower_of_ethiopia.htm Hydropower of Ethiopia] - EA CE Bulletin, 1998 / 2001. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centrales hidroeléctriques|*]] [[Categoría:Récores mundiales d'edificios y estructures|Centrales hidroeléctriques más grandes]] [[Categoría:Llistes]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] ezf2h0tbeadh4obge61iccbt3os1g6f Usuariu alderique:Praxidicae 3 130839 3714468 2378619 2022-08-28T15:59:25Z БРАНИМИР ЈЕ УСТАША 107595 wikitext text/x-wiki 3714469 3714468 2022-08-28T16:01:03Z Praxidicae 42840 Revertíes les ediciones de [[Special:Contributions/БРАНИМИР ЈЕ УСТАША|БРАНИМИР ЈЕ УСТАША]] ([[User talk:БРАНИМИР ЈЕ УСТАША|alderique]]) hasta la cabera versión de [[User:Praxidicae|Praxidicae]] wikitext text/x-wiki phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1 Pangur Bán 0 134029 3714497 3706631 2022-08-29T06:12:44Z YoaR 37624 removed [[Category:Literatura d'Irlanda]]; added [[Category:Lliteratura d'Irlanda]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{Documentu}} [[Archivu:Reichenauer Schulheft 1v 2r kl1.jpg|thumb|Páxina del ''Reichenau Primer'' na que ta escrita'l poema ''Pangur Bán''.]] '''''Pangur Bán''''', tamién '''''Mise agus Pangur Bán''''', ye un [[poema]] n'[[Idioma irlandés antiguu|irlandés antiguu]], escritu nel [[sieglu VIII]] alredor de l'[[abadía de Reichenau]]. Foi escritu por un monxu [[Irlanda|irlandés]] y trata del so [[gatu]], llamáu «Pangur Bán», «batán blancu». A pesar de que'l poema ye anónimu, tien semeyances cola poesía de [[Seduliu Escotu]], lo que fizo que dellos estudiosos especulen que Seduliu ye l'autor. N'ocho estrofes de cuatro llinies, l'autor compara les actividaes de gatu coles sos propies actividaes académiques.<ref>Greene y O'Connor, 1967</ref> El poema calténese nel ''Primer de Reichenau'' (tift St. Paul Cod. 86b/1 fol 1v), agora curiáu n'[[abadía de San Pablo de Lavanttal]]. Una edición crítica del poema foi publicada en 1903 por [[Whitley Stokes]] y [[John Strachan]] nel segundu volume del ''Thesaurus Palaeohibernicus''.<ref>Stokes y Strachan, 1904, p. 293–294</ref> La más famosa de les munches traducciones al inglés ye la de [[Robin Flower]]. Na traducción de [[Wystan Hugh Auden]], el poema foi clasificáu por [[Samuel Barber]] como l'octavu de los sos diez ''Cantares d'ermitañu'' (1952-3). Na película animada de 2009 ''El secretu de Kells'', fuertemente inspirada na mitoloxía irlandesa, unu de los personaxes secundarios ye un gatu blancu llamáu Pangur Bán, que llega en compañía del monxu Aidan d'[[Iona]]. Más tarde na película, el personaxe Aisling, cantando, llánza-y un conxuru que-y dexa convertirse temporalmente nuna criatura fantasmal. == Referencies == {{llistaref}} == Referencies == * {{cita llibru | apellíos=Greene| nome=David| coautores=Frank O'Connor| añu=1967| títulu=A Golden Treasury of Irish Poetry, AD 600–1200| ubicación=Londres| editorial=Macmillan. 1990, Dingle: Brandon| isbn=0-86322-113-0}} * {{cita llibru | apellíos=Stokes| nome=Whitley| autor2=John Strachan| añu=1904| títulu=Thesaurus Palaeohibernicus: A Collection of Old-Irish Glosses, Scholia, Prose and Verse| volumen= II| editorial=[[Cambridge University Press]]|url=http://www.archive.org/details/thesauruspalaeoh02stokuoft}} * {{cita llibru | apellíos=Tristram| nome=Hildegard L.&nbsp;C.| año=1999| capítulo=Die irischen Gedichte im Reichenauer Schulheft| editor=Peter Anreiter and Erzsebet Jerem (eds.)| títulu=Studia Celtica et Indogermanica: Festschrift für Wolfgang Meid zum 70. Geburtstag| ubicación=Budapest| editorial=Archaeolingua| páxines=503–29| isbn=963-8046-28-7}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|es|Pangur Bán}} * [http://letraclara.blogspot.com/2009/10/el-monje-y-el-gato-versiones-y.html El monxu y el gatu (versiones y diversiones)] * [http://fuegoconnieve.blogspot.com/2010/09/pangur-ban.html Reseña del poema] * [http://www9.georgetown.edu/faculty/jod/pangur.html Compendiu de distintes versiones] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Edá Media]] [[Categoría:Lliteratura d'Irlanda]] [[Categoría:Poesía]] 0fk3v21xsiubpcx8k9ovwpb41u1m0ft The Dark Knight 0 144025 3714476 3712253 2022-08-28T18:22:30Z Richardkiwi 39299 ([[c:GR|GR]]) [[c:COM:FR|File renamed]]: [[File:GT2 - Flickr - CarSpotter.jpg]] → [[File:A Porsche 997 GT2 in front of Boutique de parfumerie Guerlain, 356 rue Saint-Honoré.jpg]] [[c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] (meaningless or ambiguous name) wikitext text/x-wiki {{Tradubot|The Dark Knight}} {{película}} '''''The Dark Knight''''' ye una [[película de superhéroes]] de [[2008]] dirixida por [[Christopher Nolan]], escrita por Nolan y el so hermanu [[Jonathan Nolan]] y producida por [[Emma Thomas]], Charles Roven y el mesmu Nolan. Basada nel personaxe [[Batman]] de [[DC Comics]], la película ye la segunda parte de la [[The Dark Knight (triloxía)|serie fílmica ''Batman'' de Nolan]] y una secuela de ''[[Batman Begins]]'' de 2005, protagonizada por [[Christian Bale]], [[Michael Caine]], [[Heath Ledger]], [[Gary Oldman]], [[Aaron Eckhart]], [[Maggie Gyllenhaal]] y [[Morgan Freeman]]. Cola ayuda del teniente de policía [[James Gordon (cómic)|James Gordon]] y l'apocayá escoyíu [[fiscal de distritu (Estaos Xuníos)|fiscal del distritu]] [[Harvey Dent]], Batman alza l'apueste na so guerra contra'l crime al proponese desmantelar los grupos mafiosos restantes que plagan les cais. La sociedá ye efeutiva, hasta que la mafia abasnar al combate pa evitar qu'un allunáu criminal conocíu como «[[Joker]]» desamarre un reinu de caos que sumiría a [[Ciudá Gótica]] na [[anarquía]]. La inspiración del direutor pa la película foi'l debú en cómic del Joker en 1940, la novela gráfica de 1988 ''[[Batman: The Killing Joke|The Killing Joke]]'', y la serie de 1996 ''[[Batman: The Long Halloween|The Long Halloween]]'', que recontó l'orixe de [[Dos Cares (cómic)|Dos Cares]]. L'héroe recibió'l llamatu «Dark Knight» per primer vegada en ''Batman'' #1 (1940), una hestoria escrita por [[Bill Finger]].<ref>{{cita llibru |apellíu=Nobleman |nome=Marc Tyler|añu=2012|títulu=Bill the Boy Wonder:The Secret Co-Creator of Batman|editorial=Charlesbridge Publishing|ubicación=EE.XX.|isbn=978-1580892896}}</ref><ref>{{cita web |url=http://noblemania.blogspot.com.ar/2008/07/what-dark-knight-is-missing.html|títulu=What "''The Dark Knight''" is missing|editorial=Noblemania|fecha=18 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=7 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''The Dark Knight'' foi rodada principalmente en [[Chicago]], según en dellos otros allugamientos nos Estaos Xuníos, el Reinu Xuníu y Hong Kong. Nolan usó cámares [[IMAX]] de 70&nbsp;mm pa rodar delles secuencies, ente elles la primer apaición del Joker na cinta. El 22 de xineru de 2008, dellos meses depués de completar el rodaxe de ''The Dark Knight'' y seis meses antes del so estrenu, Heath Ledger morrió d'una combinación tóxica de melecines recetados, llevando a una intensa atención de la prensa y el públicu cinéfilu. [[Warner Bros.]] primeramente creó una campaña de [[marketing viral|comercialización viral]] pa ''The Dark Knight'', desenvolviendo sitiu web promocionales y trailers resaltando captures de pantalla de Ledger como'l Joker. Una co-producción de los Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu, ''The Dark Knight'' estrenóse'l 16 de xunetu de 2008 n'Australia, el 18 de xunetu en Norteamérica, y el 24 de xunetu nel Reinu Xuníu. Considerada polos [[críticu de cine críticos de cine]] como una de les meyores películes de la década del 2000 y una de les meyores películes de superhéroes,<ref name="Pastie">{{cita noticia|url=http://edition.cnn.com/2008/SHOWBIZ/Movies/01/24/ledger.films/index.html?iref=mpstoryview|títulu=The 50 Best Movies of the Decade (2000-2009)|obra=Pastie|fecha=3 de payares de 2009 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref name="Metadecade">{{cita web |url=http://www.metacritic.com/feature/film-critics-pick-the-best-movies-of-the-decade|títulu=Film Critics Pick the Best Movies of the Decade|apellíu=Dietz|nome=Jason|editorial=[[Metacritic]]|fecha=3 de xineru de 2010 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> recibió reseñes altamente positives y estableció numberosos récores mientres la so temporada en cines.<ref>{{cita web |url=http://www.the-numbers.com/movie/records/|títulu=Movie Records|editorial=TheNumbers |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''A''paeció en más llistes de los diez meyores de críticos (287) que cualesquier otra película de 2008 cola esceición de ''[[WALL·E]]'', y más críticos (77) nomar la meyor película de 2008.<ref>{{cita web |url=http://criticstop10.com/best-of-2008/|títulu=Best of 2008|editorial=CriticsTop10 |fechaaccesu=7 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Con más de [[USD|$]]1000&nbsp;millones en ganancies mundiales, ye la [[Llista de películes coles mayores recaldaciones|27ª película más recaldadora]] de tolos tiempos, non afecha a la inflación.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/world/|títulu=All Time Worldwide Box Office Grosses|editorial=[[Box Office Mojo]] |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> La película recibió ocho nominaciones a los [[Premios Óscar]]; ganó'l premiu a [[Óscar a la meyor edición de soníu|meyor edición de soníu]] y Ledger recibió'l premiu póstumu a [[Óscar al meyor actor de repartu|meyor actor de repartu]].<ref>{{cita web |url=http://www.oscars.org/oscars/ceremonies/2009|títulu=The 81st Academy Awards|editorial=[[Premios Óscar]] |fechaaccesu=7 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''[[The Dark Knight Rises]]'', la tercera y última película na [[The Dark Knight (triloxía)|triloxía]], estrenóse'l 20 de xunetu de 2012. == Argumentu == Nueve meses dempués de los eventos de la [[Batman Begins|primer película]], una banda de lladrones amarutaos con mázcares de [[payasos]] lleven a cabu un violentu robu n'unu de los bancos de la [[mafia]] de [[Gotham City]], pero los asaltantes desconocen qu'ente ellos s'atopa'l [[Joker]] ([[Heath Ledger]]), quien los ordenara traicionase y asesinase unos a otros, cola cuenta de partir ente menos el botín. Finalmente'l Joker asesina al postreru de los sos cómplices y escapa nun autobús escolar. Más tarde, un grupu d'asonsañadores de Batman intenta atayar una xunta de traficantes col [[L'Espantuxu|Dr. Jonathan Crane]] ([[Cillian Murphy]]), cuando de secute el verdaderu [[Batman]] ([[Christian Bale]]) apaez y aprehende a tolos delincuentes xuntu con el impostores, pero sufre mancadures que lu conducen a diseñar un traxe nuevu que-y dexe mayor movilidá, rapidez y proteición contra perros. Sicasí, el [[Delincuencia entamada|crime entamáu]] convirtióse nel problema más irritante en Gotham. Batman y el [[teniente]] [[James Gordon (cómic)|James Gordon]] ([[Gary Oldman]]) contemplen la posibilidá d'incluyir al nuevu fiscal de distritu, [[Harvey Dent]] ([[Aaron Eckhart]]) nel so plan pa combatir a la mafia, como l'héroe públicu que Batman nun puede ser, de la que Bruce afaya que Dent ye'l nuevu noviu de [[Rachel Dawes]] ([[Maggie Gyllenhaal]]). Magar que Dent ta saliendo con [[Rachel Dawes]], Bruce Wayne ta impresionáu col so idealismu y ufiérta-y llanzar una recaldación de fondos. Mientres, nes Empreses Wayne, [[Lucius Fox]] ([[Morgan Freeman]]) fai negocios con Lau ([[Chin Han]]), un prestixosu empresariu chinu pero l'enorme ésitu de la so empresa fai abarruntar hasta al mesmu Bruce quien-y pide a Fox atayar el tratu d'asociación con él, non ensin antes revisar los llibros contables de la so empresa. Mentanto, los líderes mafiosos [[Salvatore Maroni]], Gambol, y el checheno axuntar p'aldericar sobre qué van faer con Batman. Gordon y el nuevu fiscal Dent y caltienen una [[videoconferencia]] col contable chinu Lau, quien los informa de que la policía pretendía confiscar tol dineru que guardaben nos bancos de la ciudá, pero qu'él s'había antemanando al plan de Gordon, quien con Batman identificara los bancos con billetes marcaos, escondiendo los fondos de Gordon, Dent y Batman y escapáu a [[Ḥong Kong]]. De secute, la xunta ye atayada pol allunáu criminal Joker, quien los alvierte que Batman nun tien xurisdicción y que sabe que lo buscará pa delatar a los sos cómplices. Joker ufierta matar al héroe pola metá del so dineru, pero'l xefes mafiosos niéguense, y un fúrico Gambol pon-y preciu a la so cabeza. Como resultancia, el Joker mata a este y toma el control de los sos homes. Sicasí, la so predicción prueba ser correuta cuando Bruce y Fox viaxen hasta ende. Fox pide aplazar les negociaciones pa evitar problemes cola xusticia y da-y a Bruce un nuevu traxe fechu de plaques de [[titaniu]] y [[kevlar]], dándo-y mayor movilidá y resistencia, inclusive proteición contra taragañaes de perros (anque lo vuelve vulnerable a navayes y disparos), un nuevu capiellu que-y dexa mover la cabeza, y un prototipu orixinal de Fox d'un sistema de [[sonar]] integráu al traxe. Lau ye secuestráu por Batman nuna brillosa maniobra táctica y depués ye apurríu a la policía de Gotham City, pero ye calteníu na Comisaría Central pola medrana de lo que pudiera asocede-y na prisión. Lau axusta'l so testimoniu en tantu pueda caltener el dineru de la mafia pa sigo mesmu. Nesti puntu y colos sos fondos en peligru, la mafia acepta contratar al Joker. El Joker, en matando a un asonsañador de Batman, anuncia en televisión a les persones que van morrer acaldía nun siendo que Batman quítese la mázcara y revele la so identidá; primero matando al [[Gillian B. Loeb|comisionado Loeb]] con ácidu na so botella de güisqui al momentu de beber un tragu, y a la xueza Surrillo ([[Nydia Rodriguez Terracina]]) al esplotar el so auto con una bomba oculta, quien enantes condergara a dellos centenares de mafiosos gracies al testimoniu de Lau. Tamién se dirixe a Dent, que ye otru de los oxetivos del Joker, quien s'atopaba na fiesta de recaldación de fondos ufiertada por Wayne, pero sale ilesu al ser salváu pol so anfitrión quien lo escuende y ponse el batitraje pa detener a los intrusos na fiesta mientres Rachel demoranza al Joker. Mientres la engarradiella, este la llanza pela ventana, asina qu'en cuenta de dir tres él, Batman la salva y asegúralu que Dent ta a salvo. La nueche siguiente, Batman y Gordon investiguen l'asesinatu de dos homes, obra del Joker, que los sos apellíos formaben el nome de Dent, y entérense de que'l próximu oxetivu sería l'alcalde Anthony García ([[Nestor Carbonell]]), que presentaría'l funeral de Loeb na mañana. El Joker y los sos secuaces, amarutaos como la escolta d'honor del funeral, apunten les sos armes a García p'asesinalo nel últimu minutu, pero Gordon ataya'l plan, aparentemente sacrificándose nel procesu. Ante l'aumentu de violencia Batman entama revelar la so identidá, comunicar a Dent -quien vanamente trata d'entrugar a unu de los secuaces del Joker, un paciente psicóticu fugáu del asilu mental Arkham-, nuna próxima conferencia de prensa qu'iguó con aquél, y diz-y que'l destín de Gotham agora ta nes sos manes. Wayne allega a la rueda de prensa dispuestu a dicir la verdá, pero antes de poder faer daqué, sorpresivamente Dent nomar a sigo mesmu como Batman pa protexer la verdá y por que el verdaderu nun caya presu. Rachel apúrre-y una carta a Alfred ([[Michael Caine]]) pidiéndo-y que la apurra a Bruce cuando "sía'l momentu". Dent ye tomáu en custodia proteutora, y Rachel clámia-y a Harvey que revele la verdá, pero esti niégase; primero que lo lleven nun convói, Harvey da-y el so moneda de la suerte a Rachel, quien se decata que ye una moneda trucada, reforzando asina'l lema de Harvey de "''Fabrico la mio suerte"''. Más tarde, ye escorríu pol Joker, quien aparentemente muerde l'anzuelu ya intenta emboscar el convói de la policía que tresporta a Dent al traviés de la ciudá, asina que Batman apaez p'ayudar ganando a cada matón de Joker. Gordon, qu'asonsañó la so muerte pa protexer a la so familia, ayuda a aprehender al Joker y finalmente Gordon ye promovíu a comisionado. Más tarde esa nueche, Dent y Rachel sumen. Una vegada na estación de policía, Batman entruga al Joker y ésti revéla-y (non ensin antes faelo enfurecer) que Dawes y Dent fueron secuestraos, llevaos a llugares opuestos de la ciudá y zarraos n'almacenes apinaos de barriles de gasolina y esplosivos. El payasu revela los sos allugamientos pero'l so oxetivu ye que Batman nun pueda salvar a dambos y tenga qu'escoyer a cuál de los 2 va salvar, rompiendo la so ética moral. Batman va por Rachel, ente que Gordon, va rescatar a Dent, solo p'afayar que foi engañáu p'atopar a Dent. Gordon y la policía lleguen onde s'atopa Rachel momentos primero que dambos edificios esploten, matando a Rachel, quien-y dixera a Dent vía telefónica qu'aceptaba casase con él. La brutal esplosión quema la metá esquierda de la cara de Dent, quien tratando d'escapar había quedáu papáu en [[gasolina]] y sufre horribles quemadures de tercer grau nel llau esquierdu de la so cara tres la esplosión. Mentanto, el Joker toma por rehén a Stephens, un honestu policía que lo curiaba al faelo enoxar, españa una tercer bomba qu'él mesmu metió nel cuerpu d'otru presu matón d'él na estación policial y escapa con Lau. Mientres Batman repara los restos d'onde morrió Rachel, Alfred llee la carta de Rachel onde diz que se va a casóse con Harvey, yá que sabe Bruce nunca va dexar de ser Batman y diz-y a Bruce que nun pierda la fe nos demás. Batman dexa la moneda trucada de Dent cerca a la so cama nel hospital. Ende a otru día, Dent ye visitáu por Gordon y este, primíu por el mesmu Harvey, revéla-y que cuando taba n'Asuntos Internos yera conocíu como Dos Cares. Dent refárta-y non esaniciar los elementos corruptos de la policía, y Maroni delata al Joker a Gordon pa salvar el so pescuezu. A la mañana siguiente, Coleman Reese, un contable d'Empreses Wayne que deduz la verdadera identidá de Batman, entama revelalo en televisión. Antes d'ello, Reese preséntase ante Fox con planos del supuestu equipu y armamentu de Batman, sabiendo que salieron de Ciencies Aplicaes, y trata de chantajear a Fox pidiéndo-y una fuerte suma de dineru en cuenta de nun revelar lo qu'afayó; sicasí, fracasa. El Joker mata a Lau amburándolo xuntu cola so metá del dineru y al checheno, y depués ataya la entrevista televisiva fecha a Reese amenaciando esplotar un hospital nun siendo que Reese sía asesináu en 60 minutos, lo que desamarra'l [[caos]] en Gotham. Los atentaos sobre Coleman Reese asoceden en dos llugares, siendo a la fin el mesmu Bruce Wayne el qu'acaba salvándo-y la vida nuna interseición, faciéndo-y camudar de paecer. Mentanto, el Joker visita a Dent nel hospital amarutáu como una enfermera y fai esplotar l'Hospital Xeneral de Gotham, non ensin antes emburriar a Dent a la llocura, convenciéndolo por qu'empiece una implacable misión de vengación y "xusticia" cola cuenta de castigar a los policías corruptos y mafiosos que los asitiaron a Dawes y a él nos almacenes, según a Batman y Gordon que, al contrariu qu'él, nun perdieron nada. Amás de faer esplotar l'hospital, el Joker escapa nun autobús llenu de rehenes. Dent, agora por aciu un antiguu llamatu, «Dos Cares», empieza a dir tres les persones responsables pola muerte de Rachel, decidiendo los sos destinos llanzando la so moneda, agora con una cara quemada aldovinando de momentu'l destín de Rachel. Primero, matu a Wuertz, un policía corruptu qu'ayudara a secuestralo, y dempués a Maroni ([[Eric Roberts]]) (aparentemente) y al so xofer depués d'entrugalo pa esponer la identidá del secuestrador de Rachel. Antes de matalos, dexa que la so moneda de la suerte decida'l destín de les sos víctimes; si sale cara perdóna-yos la vida, pero si sale cruz (la otra cara de la moneda que se quemar na quema) los matu. Batman píde-y a un ronciegu [[Lucius Fox]] qu'use'l prototipu d'un dispositivu de rastrexu en tola ciudá p'atopar al Joker usando'l sonar como un micrófonu en cada teléfonu de Gotham, polo que puede ver tola ciudá, invadiendo la privacidá de los ciudadanos. Fox apuerta, pero diz que va arrenunciar darréu dempués si la máquina sigue n'Empreses Wayne, a lo que Batman respuende que cuando termine, teclee el so nome. El Joker anuncia al públicu que cualquier persona que quede en Gotham al anochecer va tar suxeta a la so llei, pero coles pontes y túneles de la ciudá zarraos, por cuenta d'amenaces de bomba, les autoridaes empiecen la evacuación de les persones a traves de los [[Tresbordador|ferrys]] de la ciudá. Sicasí esto forma parte tamién del plan maestru del Joker qu'asitió esplosivos combinaos con [[Gasóil|diésel]] y [[nitratu d'amoniu]] nos dos ferrys, unu llenu de los convictos más buscaos por Harvey Dent y otru de civiles, y pretende que s'esploten ente ellos nun retorcigañáu esperimentu social, por aciu el cual pretende demostrar que tol mundu puede ser emburriáu al mal. Amás, l'amenaza del Joker inclúi'l fechu de que si los pasaxeros d'un barcu nun destrúin al otru, él va faer esplotar los dos ferrys a medianueche; coles mesmes alviértelos que naide intente xubir a botar salvavides o tamién los fadrá esplotar. Mientres en dambes embarcaciones alderícase sobre si faer esplotar al otru barcu o non, Batman alcuentra al Joker y avísa-y a Gordon del allugamientu d'ésti, una vegada nel edificiu vecín al que s'atopa'l Joker, Batman píde-y a Gordon solamente cinco minutos pa entrar y detenelo; pero Gordon niégase por que piensa que Dent ta de rehén colos otros nel edificiu. Entós Batman decide actuar solo, polo cual Gordon dalu solu dos minutos primero que ente l'equipu [[SWAT]], mientres los francotiradores apunten a los payasos que s'atopaben colos rehenes preparar pa dispara-yos. Sicasí cuando Batman ataca a unu de los payasos, afaya de qu'en realidá se trata de los verdaderos rehenes del hospital; afayando asina que'l Joker vistió a los rehenes como los sos secuaces y los sos matones tán amarutaos como doctores, atrayendo al equipu de SWAT de Gordon a una trampa por que los ataquen, polo que decide detener a los policías primero que maten a les persones equivocaes. Mientres esto pasa, Gordon recibe una llamada de la so aterrada esposa que foi secuestrada por Dent. Gordon pregúnta-y ónde ta la so familia y Harvey respuéndelu: ''"Onde la mía morrió"'' (refiriéndose al edificiu onde morrió Rachel). Batman combate tantu al equipu de SWAT como a los homes del villanu, rescatando a los rehenes. L'equipu SWAT informa depués a los demás equipos que los payasos son los rehenes y que los doctores son el blancu. La destrucción de los ferrys ta cerca, pero Batman finalmente atopa al Joker; este paez controlar a Batman, primero unviando a los sos perros [[Rottweiler]] a atacalo. Metanes la engarradiella'l Joker estropia'l sonar de la mázcara de Batman, y depués atrapa a Batman mientres aguarda ver dalgunu de los ferrys esplotando; sicasí los pasaxeros de dambos ferrys decidieron nun destruyise mutuamente pa nun cayer nel macabru xuegu del Joker. Al ver que nun asocede nada, el Joker como últimu recursu saca'l detonador que carga na so chaqueta, que va faer esplotar dambos ferrys, pero nel postreru segundu confíase demasiáu y Batman llánza-y les escames afilaes del so brazu, depués refundiar fora del edificiu pero darréu salvar col so dispositivu d'amarre. Depués aprehende al Joker y quíta-y el detonador de dambos barcos, pero ésti presume que ganó, una y bones Gotham va perder la esperanza una vegada que los asesinatos de Dos Cares fáiganse públicos. Tamién el Joker reconoz a Batman como una persona verdaderamente incorruptible, a diferencia de Dent, y reconoz que nunca va matar a Batman porque-y paez bien risonderu, decide que'l so destín ye faer «eso» eternamente. Batman entruga al Joker sobre qué fixo con Dent, y ésti revéla-y el so plan maestru, diciendo ente risaes que rebaxó a Dent al nivel d'ellos y que lo emburrió a la llocura. L'equipu de SWAT llega pa tomalo en custodia. Dos Cares atrai a Gordon al edificiu onde Rachel morrió y toma de rehenes a la so familia, a pesar de les súpliques desesperaes de Gordon. Batman llega y confronta a Dent, y empieza un discutiniu na que Dent llamentar de que namái él perdió tou na guerra contra'l crime entamáu; Batman diz-y que foi la víctima escoyida pol Joker porque de los trés él yera'l meyor, el "caballeru blancu" de Gotham que realmente podía ser l'héroe que la ciudá precisa. Dempués d'escuchar los argumentos, Dent decide'l destín del héroe, el suyu propiu y el del fíu de Gordon con tres lanzamiento de moneda. Dispáralu primero a Batman, depués sálvase, y d'últimes llanza una vegada más pa determinar el destín del neñu. El mazcaráu, usando la so armadura corporal, ataca a Dos Cares tirándolo del edificiu, matándolo y salvando al neñu.<ref>{{cita web |url=http://www.superherohype.com/features/97411-aaron-eckhart-on-two-face|títulu=Aaron Eckhart on Two-Face|editorial=SuperHeroHype|fecha=3 de setiembre de 2008 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Anque Batman tamién cai dellos escombros amortiguan la so cayida, pero sale mancáu. Más tarde, convence a Gordon de que lo culpe polos asesinatos por que Harvey Dent permaneza como un símbolu d'esperanza pa la ciudá o de lo contrario entraría en crisis por ser malváu pol Joker usando una frase de Dent: ''"Muerres siendo un héroe o vives lo suficiente pa volvete nun villanu"''. Batman escapa de la policía acoxando d'una pierna productu de la cayida. Díes dempués, Gordon da un discursu nel funeral de Dent y destrúi la [[batiseñal]] y empecipia una cacería humana contra Batman, mientres el mayordomu de Bruce, [[Alfred Pennyworth]], quema una carta escrita por Rachel pal so amu anunciando'l so compromisu con Dent, y Fox tres teclerar el so nome ve con tranquilidá al rastreador de señales autodestruirse. Batman fuxe nel Bat-pod, ante la mirada del fíu de Gordon, quien pregunta por qué van escorrer a Batman. Gordon respuende: ''"Porque tenemos d'atrapalo. Porque ye l'héroe que se merez la ciudá, pero non el que precisamos. Asina que lo escorreremos hasta'l final de los díes. Porque él nun ye un héroe, ye un guardián silenciosu, un vixilante proteutor, un Caballeru de la Nueche."'' == Repartu == [[Ficheru:The Dark Knight European Premier - Leicester square.jpg|thumb|Parto y equipu de ''The Dark Knight'' na premier europea en Londres. D'esquierda a derecha: el direutor [[Christopher Nolan]], los productores [[Emma Thomas]] y Charles Roven, los actores Monique Gabriela Curnen, [[Michael Caine]], [[Aaron Eckhart]], [[Maggie Gyllenhaal]] y [[Christian Bale]].]] * [[Christian Bale]] como [[Batman|Bruce Wayne / Batman]]: : Un multimillonariu que se dedica a protexer a Ciudá Gótica del mundu criminal como un vixilante nocherniegu con aspeutu d'esperteyu. Bale dixo que confiaba na so eleición de repitir el papel por cuenta de la respuesta positiva a la so actuación en ''[[Batman Begins]]''.<ref name="wizardworld">{{cita noticia|url=http://www.wizarduniverse.com/movies/dark_knight/005609461.cfm?|títulu='''The Dark Knight''' Panel|editorial=Wizard Universe|fecha=11 d'agostu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930154942/http://www.wizarduniverse.com/movies/dark_knight/005609461.cfm |fechaarchivu=30 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> L'actor siguió entrenando col métodu de llucha Keysi y realizó la mayoría de les sos propies escenes de riesgu,<ref name="wizardworld"/><ref>{{cita web |url=http://www.keysikfm.com/darkknight.php|títulu=''Dark Knight'': Christian Bale: Batman/Bruce Wayne|editorial=Keysi |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011063217/http://keysikfm.com/darkknight.php |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> pero nun adquirió tantos músculos como na primer película por cuenta de que'l nuevu Batitraje dexába-y movese con más axilidá.<ref name="wild">{{cita noticia|url=http://www.wizarduniverse.com/020108darkknightsetvisit.html|títulu=Joker's Wild|editorial=Wizard Universe|fecha=11 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080208105447/http://www.wizarduniverse.com/020108darkknightsetvisit.html |fechaarchivu=8 de febreru de 2008 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Describió'l dilema de Batman como «daqué que tien un final. ¿Puede arrenunciar y tener una vida ordinaria? El tipu d'intensidá maniaca que daquién tien de tener pa caltener la pasión y l'enoxu que sintió de neñu, toma un esfuerciu dempués d'un tiempu, siguir faciendo eso. En ciertu puntu, tienes que exorcizar los tos demonios.»<ref name="Beale">{{cita noticia|url=http://www.newsday.com/entertainment/movies/ny-fffast5289821jul15,0,3894445.story?coll=ny-movies-mezz|títulu=Fast Chat: Christian Bale|apellíu=Beale|nome=Lewis|obra=Newsday|fecha=15 de xunetu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070717185008/http://www.newsday.com/entertainment/movies/ny-fffast5289821jul15,0,3894445.story?coll=ny-movies-mezz |fechaarchivu=17 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Depués amestó, «Agora non solo hai a un mozu doloríu qu'intenta atopar una especie de respuesta, hai daquién qu'en verdá tien poder, que ta aforfugáu por esi poder, y tien de reconocer la diferencia ente algamar esi poder y enferronase a él.»<ref name="Halbfinger">{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2008/03/09/movies/09halb.html?_r=0|títulu=Batman's Burden: A Direutor Confronts Darkness and Death|apellíu=Halbfinger |nome=David M.|periódicu=[[The New York Times]]|fecha=9 de marzu de 2008 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Bale sintió que la personalidá de Batman fuera fuertemente establecida na primer película, asina que yera pocu probable que'l so personaxe fuera clisáu polos villanos, diciendo: «Nun tengo problema con competir con daquién más. Y eso va faer una meyor película.»<ref name="Jolin1">{{cita noticia|url=http://www.empireonline.com/magazine/covers/image.asp?id=24227&gallery=1365&caption=%23223%20%28January%202008%29|títulu=Fear Has a Face|apellíu=Jolin|nome=Dan|obra=[[Empire (revista)|Empire]]|fecha=xineru de 2008|volume=223|páxines=87-88 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111107025226/http://www.empireonline.com/magazine/covers/image.asp?id=24227&gallery=1365&caption=%23223%20%28January%202008%29 |fechaarchivu=7 de payares de 2011}}</ref> * [[Michael Caine]] como [[Alfred Pennyworth]]: : El confiable mayordomu de Bruce. La so cantidá de conseyos útiles pal protagonista y la so semeyanza a una figura paterna haber lleváu a ser etiquetáu l'ayudante [{{lang-en|batman}}] de Batman».<ref>{{cita noticia|url=http://www.theguardian.com/film/2005/oct/21/dvdreviews|títulu=''Batman Begins'' review|apellíu=Mackie|nome=Rob|periódicu=[[The Guardian]]|fecha=21 d'ochobre de 2005 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://jam.canoe.com/Movies/Artists/C/Caine_Michael/2005/06/13/1084190.html |títulu=Michael Caine one tough butler|apellíu=Tilley|nome=Steve|periódicu=Edmonton Sun|fecha=13 de xunu de 2005|llocalización=[[Beverly Hills]], [[California]] |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Heath Ledger]] como [[Joker]]: : Una maniática mente maestra del crime que se describe a sigo mesmu como un axente del caos», y álzase al poder dominante apavorando a Gótica y sumiéndola na [[anarquía]]. Primero que el direutor confirmara a Ledger pal papel en xunetu de 2006, [[Paul Bettany]],<ref>{{cita noticia|url=http://www.latinoreview.com/news.php?id=233|títulu=Bettany Talks ''Batman Begins'' Sequel! |apellíu=Chávez|nome=Kellvin|editorial=Llatín Review|fecha=28 de xineru de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060211045737/http://www.latinoreview.com/news.php?id=233 |fechaarchivu=11 de febreru dde 2006 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Lachy Hulme]],<ref>{{cita noticia|url=http://news.moviefone.com/2006/05/30/lachy-hulme-talks-joker/|títulu=Lachy Hulme Talks Joker|apellíu=Beall|nome=Mark|editorial=MovieFone|fecha=30 de mayu de 2006 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Adrien Brody]],<ref name="Stax2">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2006/01/09/that-joker-adrien-brody|títulu=That Joker Adrien Brody|autor=Stax|axencia=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|fecha=9 de xineru de 2006 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Steve Carrell]]<ref>{{cita noticia|url=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a24568/steve-carell-to-play-the-joker.html#~pnQpot91kQkpaC |títulu=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a24568/steve-carell-to-play-the-joker.html#~pnQpot91kQkpaC|apellíu=Saney |nome=Daniel|obra=[[Digital Spy]]|fecha=21 de setiembre de 2005 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y [[Robin Williams]]<ref>{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2006/06/26/robin-williams-joker|títulu=Robin Williams, Joker?|apellíu=Otto|nome=Jeff|axencia=IGN|fecha=26 de xunu de 2006 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> espresaron públicamente interés nél. Sicasí, Nolan quixera trabayar col actor nun númberu de proyeutos nel pasáu (ente ellos primeramente averase a él pal papel de Batman en ''Batman Begins'', pero nun fuera capaz de faelo), y prestó-y el so interpretación caótica del personaxe.<ref name="Stax1">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2007/12/06/ign-interviews-christopher-nolan|títulu=IGN interviews Christopher Nolan|autor=Stax|axencia=IGN|fecha=6 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Cuando Ledger vio la primer película, asocedióse-y qu'una forma de que'l personaxe funciona y fuera consistente col tonu xeneral:<ref name="Lesnick">{{cita noticia|url=http://www.iesb.net/index.php?option=com_content&task=view&id=3691&Itemid=99|títulu= IESB Exclusive: Heath Ledger Talks the Joker!|apellíu=Lesnick|nome=Silas|editorial=IESB|fecha=10 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071111133029/http://www.iesb.net/index.php?option=com_content&task=view&id=3691&Itemid=99 |fechaarchivu=11 de payares de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> describió al so Joker como un payasu [[sicópata]], [[asesín en masa]] y [[esquizofrénicu]] con cero [[empatía]].»<ref name="Lyall">{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/movies/moviesspecial/04lyal.html|títulu=In Stetson or Wig, He's Hard to Pin Down|apellíu=Lyall|nome=Sarah|periódicu=The New York Times|fecha=4 de payares de 2007|llocalización=Londres |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> A lo llargo de la cinta, el villanu amuesa'l so deséu d'alteriar l'orde social per mediu del crime, y defínese a sigo mesmu pol so conflictu con Batman. Pa preparar pal papel, Ledger vivió solo nun cuartu d'hotel per un mes, formulando la postura, la voz y la personalidá del personaxe, y escribió un diariu, onde anotaba los pensamientos y sentimientos del Joker.<ref name="Jolin1"/><ref name="Richards">{{cita noticia|url=http://www.empireonline.com/news/story.asp?nid=21560|títulu=World Exclusive: The Joker Speaks|apellíu=Richards|nome=Olly|obra=Empire|fecha=28 de payares de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Mientres de primeres atopar difícil, finalmente xeneró una voz distinta a la de la encarnación de [[Jack Nicholson]] na película de [[Tim Burton]] de [[Batman (película de 1989)|1989 ''Batman'']].<ref name="Lyall"/><ref name="Richards"/> Tamién-y dieron ''[[Batman: The Killing Joke]]'' y ''[[Arkham Asylum: A Serious House on Serious Earth]]'', que «en verdá trató de lleer y dexar.»<ref name="Lesnick"/> Citó amás a ''[[A Clockwork Orange (película)|A Clockwork Orange]]'' y a [[Sid Vicious]] como «un primer puntu de partida pa Christian [Bale] y yo. Pero alloñámonos d'eso abondo rápido y entramos n'otru mundu dafechu.»<ref name="noempathy">{{cita noticia|url=http://moviesblog.mtv.com/2007/11/10/heath-ledger-says-his-joker-has-zero-empathy/|títulu=Heath Ledger Says His Joker Has 'Zero Empathy'|apellíu=Horowitz|nome=Josh|axencia=[[MTV]]|fecha=10 de payares de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150908152758/http://moviesblog.mtv.com/2007/11/10/heath-ledger-says-his-joker-has-zero-empathy/ |fechaarchivu=8 de setiembre de 2015}}</ref><ref name="Carroll">{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/movies/news/articles/1583563/story.jhtml|títulu='''Dark Knight''' Stars, Direutor Want Film To 'Celebrate' Heath Ledger's Work|apellíu=Carroll|nome=Larry|axencia=MTV|fecha=17 de marzu de 2008 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> «Hai un pocu de too nél. Nun hai nada bien consistente», Ledger dixo, y amestó, «Hai delles sorpreses más pa él.»<ref name="noempathy"/> L'actor pudo rodar y na so mayoría dirixir los videos que'l Joker unvia como alvertencies. Cada toma que fizo yera distintu de l'anterior. Nolan quedó tan impresionáu col primera video que decidió nun tar presente cuando rodara'l video col reporteru secuestráu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.aintitcool.com/node/39348|títulu=Nolan Talks ''DARK KNIGHT'' Blu-Ray, A 100,000 Person Screening Of The Film (Featuring Live Q & A w/ Nolan), ''TDK'' Sequel, And More!!|axencia=[[Ain't It Cool News]]|fecha=5 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> El 22 de xineru de 2008, dempués de completar el rodaxe de ''The Dark Knight'', Heath Ledger morrió d'una [[sobredosis|sobredosis de melecines recetados]], llevando a una intensa atención de la prensa y homenaxes conmemorativos. «Yera por demás emotivu, xusto cuando finó, tener que volver y miralo tolos díes [mientres el montaxe],» recordó'l direutor. «Pero la verdá ye que me siento con suerte de tener daqué granible que faer, tener una actuación de la qu'él taba tan, tan arguyosu, y que me confiara pa terminala.»<ref name="Carroll"/> Toles escenes de Ledger apaecen como les completó nel rodaxe; nel montaxe de la película, Nolan nun amestó nengún efeutu dixital» qu'alteriara la so verdadera actuación póstuma,<ref name="Brown">{{cita noticia|url=http://archive.wired.com/entertainment/hollywood/magazine/16-07/ff_darknight?currentPage=all|títulu=''Dark Knight'' Direutor Shuns Dixital Effects For the Real Thing|apellíu=Brown|nome=Scott|obra=[[Wired]]|fecha=23 de xunu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y dedicó la cinta en parte a la so memoria.<ref name="Hough">{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/7477095.stm|títulu=''Dark Knight'' dedicated to Ledger|axencia=[[BBC News]]|fecha=27 de xunu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jolin2">{{cita noticia|títulu=''The Dark Knight''|apellíu=Jolin|nome=Dan|obra=[[Empire (revista)|Empire]]|fecha=xunetu de 2008|volume=228|páxines=92-100 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Gary Oldman]] como'l [[James Gordon (cómic)|Tte. James Gordon]]: : Un teniente nel [[Departamentu de Policía de Gotham City|Departamentu de Policía de Ciudá Gótica]] y unu de los pocos policías honestos de la ciudá, que forma una débil alianza estraoficial con Batman y Dent. L'alcalde de la ciudá otorgar la posición de Comisionado de la Policía depués del recién asesinatu del Comisionado Loeb. Oldman describió al so personaxe como «incorruptible, virtuosu, fuerte, heroicu, pero subestimado.»<ref>{{cita web |url=http://www.darkhorizons.com/features/317/gary-oldman-for-the-dark-knight|títulu=Exclusive Interview: Gary Oldman for "''The Dark Knight''"|apellíu=Fischer |nome=Paul|editorial=Dark Horizons|fecha=9 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nolan esplicó que «''[[Batman: The Long Halloween|The Long Halloween]]'' amuesa una gran rellación triangular ente Harvey Dent, Gordon y Batman, y eso ye daqué no que basamos abondo.»<ref name="carroll">{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/news/1590648/in-dark-knight-the-often-incompetent-jim-gordon-actually-knows-what-hes-doing/|títulu=In '''Dark Knight''', The Often-Incompetent Jim Gordon Actually Knows What He's Doing|apellíu=Carroll|nome=Larry|axencia=MTV|fecha=9 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> L'actor amestó que l'oficial «tien una gran almiración por [Batman] a la fin, pero ye más que nada agora'l caballeru de la nueche, el foresteru. Agora m'intriga ver: si hai una tercera [película], ¿qué va faer?»<ref name="carroll"/> Sobre la posibilidá d'otra secuela, dixo, «El mio regresu a ella nun depende de si'l papel foi más grande que l'anterior.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.ropeofsilicon.com/gary_oldman_discusses_his_role_as_jim_gordon_in_the_dark_knight/|títulu=Gary Oldman discusses his role as Jim Gordon in '''The Dark Knight'''|apellíu=Brevet|nome=Brad|editorial=Rope of Silicon|fecha=18 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Aaron Eckhart]] como [[Dos Cares (cómic)|Harvey Dent/Dos Cares]]: : Un fiscal del distritu de Gótica aclamáu como'l caballeru blancu» de la ciudá, que la so batalla col mundu criminal déxa-y trestornu mentales, convirtiéndolo nun asesín desfigurado con una doble personalidá sedientu de vengación.<ref name="Boucher">{{cita noticia|url=http://www.latimes.com/entertainment/la-ca-echkart-2008may04-story.html|títulu=Aaron Eckhart: Not just another pretty face in '''The Dark Knight'''|apellíu=Boucher|nome=Geoff|periódicu=[[Los Angeles Times]]|fecha=4 de mayu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref name="Purdin">{{cita web |url=http://www.wizarduniverse.com/030408eckhart.html|títulu= [''Dark Knight'' Exclusive] Aaron Eckhart Q&A|apellíu=Purdin|nome=Rickey|editorial=Wizard Universe|fecha=4 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080308170405/http://www.wizarduniverse.com/030408eckhart.html |fechaarchivu=8 de marzu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nolan y [[David S. Goyer]] orixinalmente consideraren usar a Dent en ''Batman Begins'', pero reemplazar col nuevu personaxe Rachel Dawes, yá que se dieron cuenta de que «nun podríen face-y xusticia.»<ref name="NolanGoyerintrod">{{cita llibru |títulu=Absolute [[Batman: The Long Halloween]]|apellíu=Nolan|nome=Christopher|enllaceautor=Christopher Nolan|apellíu2=Goyer|nome2=David S.|enllaceautor=David S. Goyer|añu=2007|isbn=1-4012-1282-4|páxina=§Introduction|idioma=inglés}}</ref> Antes de la eleición de Eckhart en febreru de 2007, [[Liev Schreiber]],<ref>{{cita noticia|url=http://www.latinoreview.com/news.php?id=607|títulu=Video Interview: Schreiber & Stiles On ''The Omen''!|apellíu=Chavez|nome=Kellvin|editorial=Llatín Review|fecha=31 de mayu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060614061325/http://www.latinoreview.com/news.php?id=607 |fechaarchivu=14 de xunu de 2006 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Josh Lucas]]<ref name="Carroll2">{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/movies/news/articles/1529088/story.jhtml|títulu=Movie File: Brad Pitt, Chevy Chase, Ben Stiller, Owen Wilson, Josh Lucas & More|apellíu=Carroll|nome=Larry|axencia=MTV|fecha=19 d'abril de 2006 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y [[Ryan Phillippe]]<ref name="Stax3">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2007/02/02/phillippe-talks-two-face|títulu=Phillippe talks Two-Face|autor=Stax|axencia=IGN|fecha=2 de febreru de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> espresaren interés nel papel,<ref>{{cita noticia|url=http://www.variety.com/article/VR1117959570.html?categoryid=13&cs=1|títulu=Eckhart set as Two-Face|apellíu=McNary|nome=Dave|obra=[[Variety]]|fecha=15 de febreru de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> mientres [[Mark Ruffalo]] llegó a audicionar.<ref>{{cita noticia|url=http://splashpage.mtv.com/2008/10/02/mark-ruffalo-discusses-his-try-out-for-harvey-denttwo-face-role-in-the-dark-knight/|títulu=Mark Ruffalo Discusses His Try-Out For Harvey Dent/Two-Face Role In '''The Dark Knight'''|apellíu=Seijas|nome=Casey|axencia=MTV|fecha=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Hugh Jackman]] tamién foi consideráu pal papel. Nolan optó por Eckhart, a quien considerara pal papel principal en ''[[Memento]]'', citando la so «estraordinaria» capacidá como actor, la so encarnación de «esa calidá d'héroe americanu esculpíu» proyeutada por [[Robert Redford]], y el so «cantu» subtextual.<ref name="Jolin2"/> L'actor taba «interesáu en mozos bonos vueltos malos,» ya interpretara a homes corruptos en películes como ''[[La Dalia Negra]]'', ''[[Gracies por fumar]]'' y ''[[En compañía d'homes]]''. Mientas que Dos Cares ye retratáu como un xefe criminal na mayoría de les carauterizaciones, el direutor escoyó retratalo como un [[vixilante clandestín|vixilante]] retorcigañáu pa enfatizar el so papel como contraparte de Batman. Eckhart esplicó que'l personaxe «entá ye lleal a sigo mesmu. Ye un combatiente del crime, nun ta matando xente bono. Nun ye un tipu malu, non puramente.»<ref name="Boucher"/><ref name="Purdin"/> Como inspiración pal papel, l'actor «pensó nos [[familia Kennedy|Kennedy]],» en particular [[Robert F. Kennedy]], que yera «idealista, rensiosu y enfrentóse a la mafia.» Esclarióse y estilizó el pelo pa paecer más apuestu. Nolan díxo-y que nun faiga a la personalidá de Dos Cares «chanciosu con soníos de suerbos o [[tic]]s.»<ref>{{cita noticia|url=http://usatoday30.usatoday.com/life/people/2008-07-28-eckhart_N.htm|títulu=Aaron Eckhart puts on his best acting face|apellíu=Keck|nome=William|periódicu=[[USA Today]]|fecha=29 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Maggie Gyllenhaal]] como [[Rachel Dawes]]: : L'asistente del fiscal del distritu de Gótica y amiga de la infancia de Bruce, que-y diz que si dalguna vegada decidiera dexar de ser Batman, ellos taríen xuntos. Rachel ye una de les poques persones que saben la identidá de Batman. Gyllenhaal reemplazó a [[Katie Holmes]], quien tuvo'l papel en ''Batman Begins''. N'agostu de 2005, Holmes informó qu'entamaba repitir el so papel,<ref>{{cita web |url=http://www.mania.com/49367.html|títulu=''Batman Begins'' Sequel is Moving Along|editorial=Mania|fecha=10 d'agostu de 2005 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071213213601/http://www.mania.com/49367.html |fechaarchivu=13 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> pero eventualmente refugar pa faer ''[[Mad Money]]'' con [[Diane Keaton]] y [[Queen Latifah]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.vh1.com/movies/news/articles/1579619/20080114/story.jhtml |títulu='''Dark Knight''' Absentee Katie Holmes Full Of Regrets? 'Not At All', Actress Says|apellíu=Adler|nome=Shawn|obra=[[MTV News]]|fecha=14 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080116154447/http://www.vh1.com/movies/news/articles/1579619/20080114/story.jhtml |fechaarchivu=16 de xineru de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Pa marzu de 2007, Gyllenhaal taba en conversaciones finales» pal papel.<ref>{{cita noticia|url=http://variety.com/2007/film/markets-festivals/gyllenhaal-joining-batman-sequel-1117960782/|títulu=Gyllenhaal joining Batman sequel|apellíu=McClintock|nome=Pamela|fecha=8 de marzu de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> L'actriz reconoció que Rachel ye una [[damisela n'apuros]] hasta ciertu puntu, pero diz que Nolan buscó maneres de da-y poder al so personaxe, asina que «tien bien claro qué ye importante pa ella y niégase a comprometer la so moral, lo que ye un bon cambéu» de los personaxes conflictivos a quien interpretó primeramente.<ref>{{cita noticia|url=http://metro.co.uk/2008/01/06/gyllenhaal-talks-sexy-underwear-370602/|títulu=Gyllenhaal talks sexy underwear|apellíu=Williams|nome=Andrew|periódicu=[[Metro (periódicu inglés)|Metro]]|fecha=6 de xineru de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Morgan Freeman]] como [[Lucius Fox]]: : L'apocayá xubíu direutor executivu de Wayne Enterprises que, agora totalmente al tantu de la doble vida del so xefe, sirve más direutamente como l'armeru de Bruce amás de les sos funciones corporatives.<ref>{{cita noticia|url=http://nypost.com/2008/07/13/morgan-freeman-how-i-mentored-batman/|títulu=Morgan Freeman: How I Mentored Batman|apellíu=Getlen|nome=Larry|periódicu=[[New York Post]]|fecha=13 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * [[Eric Roberts]] como [[Sal Maroni]]:<ref name="Eric&Nestor">{{cita noticia|url=http://variety.com/2007/scene/markets-festivals/eric-roberts-and-nestor-carbonell-1117965091/|títulu=Eric Roberts and Nestor Carbonell|apellíu=Dodd|nome=Stacy|obra=[[Variety]]|fecha=16 de mayu de 2007 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> : Un gánster que s'apoderó de la mafia de [[Carmine Falcone]]. [[Bob Hoskins]] y [[James Gandolfini]] audicionaron pal papel.<ref>{{cita noticia|url=http://www.nypost.com/seven/05142007/entertainment/heroic_save_entertainment_michael_kane.htm?page=0|títulu=Heroic Save|apellíu=Kane |nome=Michael|periódicu=New York Post|fecha=14 de mayu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929155454/http://www.nypost.com/seven/05142007/entertainment/heroic_save_entertainment_michael_kane.htm?page=0 |fechaarchivu=29 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> * Chin Han como Lau:<ref>{{cita noticia|url=http://www.bbc.com/news/world-radio-and-tv-19168756|títulu=Chin Han's first day on a Hollywood movie|axencia=[[BBC]]|fecha=31 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> : Un contador chinu que remana'l dineru de la mafia. * Colin McFarlane como [[Gillian B. Loeb]]: : El Comisionado de Policía de Gótica hasta'l so asesinatu a manes del Joker.<ref>{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/news/1576589/dark-knight-trailer-shot-by-shot-analysis-uncovers-clues-about-batmans-next-fight/|títulu='''Dark Knight''' Trailer: Shot-By-Shot Analysis Uncovers Clues About Batman's Next Fight|apellíu=Adler|nome=Shawn|axencia=MTV|fecha=17 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Ente la repartida de la película atópense [[Nestor Carbonell]] como l'Alcalde Anthony García;<ref name="Eric&Nestor"/> [[Keith Szarabajka]] como'l Detective Gerard Stephens, un policía honestu na unidá de Gordon;<ref name="fullcast">{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt0468569/fullcredits?ref_=tt_ov_st_sm|títulu=''The Dark Knight'': Full Cast & Crew|editorial=[[IMDb]] |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Monique Gabriela Curnen y Ron Dean como los Detectives Anna Ramírez y Michael Wuertz, dos policías corruptos na unidá de Gordon y arreyaos na mafia —anque Ramírez solo facer pola so desesperación por cuenta de la so madre enferma— que traicionen a Harvey Dent y Rachel Dawes col Joker.<ref>{{cita noticia|url=http://www.peopleenespanol.com/article/monique-curnen-una-hispana-en-ciudá-gotica|títulu=Monique Curnen: una hispana en Ciudá Gótica|apellíu=Quintela|nome=Lisa|obra=[[People n'Español]]|fecha=20 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.chicagonow.com/the-blue-streak/2012/05/you-want-a-chicago-actor-meet-ron-dean/|títulu=You Want A Chicago Actor? Meet Ron Dean|obra=ChicagoNow|fecha=18 de mayu de 2012 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La repartida tamién incluyó a [[Anthony Michael Hall]] como'l reporteru Mike Engel;<ref>{{cita noticia|url=http://www.slashfilm.com/the-dark-knight-anthony-michael-halls-character-revealed/|títulu=''The Dark Knight'': Anthony Michael Hall's Character Revealed|apellíu=Sciretta |nome=Peter|obra=/Film|fecha=21 d'agostu de 2007 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nydia Rodríguez Terracina como la Xuez Janet Surrillo;<ref>{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/movies/person/70309/Nydia-Rodriguez-Terracina/filmography#mostrecentfilm|títulu=Nydia Rodriguez Terracina: Filmography|periódicu=[[The New York Times]] |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Joshua Fartu como Coleman Reese, un abogáu de Wayne Enterprises que deduz la identidá de Batman a partir de Fox y entama revelalo a la prensa hasta que'l Joker amenacia la so vida;<ref name="fullcast"/> Melinda McGraw y [[Nathan Gamble]] como la esposa y el fíu de Gordon;<ref>{{cita noticia|url=http://moviesblog.mtv.com/2008/07/16/does-batgirl-have-a-secret-cameo-in-the-dark-knight/|títulu=Does Batgirl Have A Secret Cameo In '''The Dark Knight'''?|apellíu=Carroll|nome=Larry|axencia=MTV|fecha=16 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y Tom Lister, Jr. como un prisioneru n'unu de los barcos cargaos con bombes.<ref name="fullcast"/> Ente los villanos secundarios atópense [[Michael Jai White]] y Ritchie Coster como'l xefes de la mafia Gambol y el checheno, respeutivamente.<ref>{{cita noticia|url=http://www.comicbookmovie.com/spawn/news/?a=17923 |títulu=Michael Jai White talks about Gambol, ''Spawn'', and ''Black Panther''|obra=ComicBookMovie|fecha=7 de mayu de 2010 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[William Fichtner]] interpretó al xerente del Bancu Nacional de Gótica.<ref>{{cita noticia|url=http://news.moviefone.com/2007/04/20/william-fichtner-has-joined-the-dark-knight/|títulu=William Fichtner Has Joined '''The Dark Knight'''|apellíu=Barnes|nome=Jessica|obra=MovieFone |fechaaccesu=20 d'abril de 2007 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[David Banner]] orixinalmente fizo una audición pal papel de Gambol.<ref name="Carroll3">{{cita noticia|url=http://moviesblog.mtv.com/2007/07/03/spawn-star-takes-a-gamble-on-dark-knight-role/|títulu='''Spawn''' Star Takes A Gamble On '''Dark Knight''' Role|apellíu=Carroll|nome=Larry|axencia=MTV|fecha=3 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Cillian Murphy]] tornó nun cameo como'l [[L'Espantuxu|Dr Jonathan Crane / Espantuxu]], a quien Batman aprehende cerca del principiu de la película.<ref>{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/movies/news/articles/1591147/20080718/story.jhtml?rsspartner=rssColdFusion|títulu='''The Dark Knight''': Ledgerdemain|apellíu=Loder|nome=Kurt|axencia=MTV|fecha=18 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El músicu Dwight Yoakam foi contatado pa los papeles de xerente o d'un policía corruptu, pero escoyó centrase nel so álbum ''Dwight Sings Buck''.<ref>{{cita noticia|url=http://www.sfexaminer.com/entertainment/dwight-yoakam-pays-tribute-buck-owens|títulu=Dwight Yoakam pays tribute to Buck Owens|apellíu=Lanham|nome=Ton|obra=The Examiner|fecha=16 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111216145702/http://www.sfexaminer.com/entertainment/dwight-yoakam-pays-tribute-buck-owens |fechaarchivu=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Otru cameo facer el [[Senador de los Estaos Xuníos]] [[Patrick Leahy (políticu)|Patrick Leahy]], un fan de los cómics de ''Batman'' que primeramente foi un extra na película de 1997 ''[[Batman y Robin]]'' y tamién foi un actor de voz convidáu en ''[[Batman: la serie animada]]''. Leahy apaez como un invitáu que desafía al Joker cuando esti y los sos secuaces aprucen na recaldación de fondos de Bruce, diciendo «nun van amedranar nos unos criminales.»<ref>{{cita noticia|url=http://politicalticker.blogs.cnn.com/2007/08/14/senator-patrick-leahy-d-gotham/|títulu=Senator Patrick Leahy (D-Gotham)|apellíu=Mooney|nome=Alexander|apellíu2=Kornreich|nome2=Lauren|axencia=[[CNN]]|fecha=14 d'agostu de 2007 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Matt Skiba]], cantante principal de la banda [[punk]] de Chicago [[Alkaline Trio]], tuvo una pequeña apaición na película.<ref>{{cita web |url=http://www.absolutepunk.net/showthread.php?t=370141|títulu=Alkaline Trio|apellíu=Pham|nome=Jamie|editorial=[[AbsolutePunk]]|fecha=6 de xunu de 2008 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> == Producción == === Desenvuelvo === {{Caxa de cita|Cuando miramos al traviés de los cómics, apaeció esta idea fascinante de que la presencia de Batman en Gótica realmente atrai a los criminales a ella, atrai llocura. Cuando se trepa con conceutos cuestionables como xente que faiga xusticia per mano propia, hai que preguntar, ¿a ónde lleva eso? Eso ye lo que fai al personaxe tan escuru, porque espresa un deséu de vengación.|Nolan, sobre la tema de la intensificación.<ref name=Halbfinger/>|alliniación=derecha|anchu=22em}} Antes del estrenu de ''[[Batman Begins]]'', el guionista [[David S. Goyer]] escribió un [[tratamientu (cinematografía)|tratamientu]] pa dos secuela que presentaben al [[Joker]] y Harvey Dent.<ref name="treatment is good">{{cita web |url=http://www.moviechronicles.com/batman-dark-knight/batman-news/2007-06/a-round-up-so-far/|títulu=A Round Up so Far|editorial=Movie Chronicles|fecha=15 de xunu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101229092126/http://www.moviechronicles.com/batman-dark-knight/batman-news/2007-06/a-round-up-so-far/ |fechaarchivu=29 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La so intención orixinal yera que'l Joker encarnara a Dent mientres el so xuiciu na tercer película, convirtiéndolo en Dos Cares.<ref name="prem">{{cita web |url=http://www.superherohype.com/features/88561-premiere-features-batman-begins|títulu=Premiere Features ''Batman Begins''|editorial=SuperHeroHype|fecha=9 de mayu de 2005 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Goyer, quien escribió'l primer borrador de la película, citó a la [[serie llindada]] de 13 volumes de [[DC Comics]], ''[[Batman: The Long Halloween]]'', como la mayor influencia na so llinia argumental.<ref name="NolanGoyerintrod"/> Según l'artista veteranu de ''Batman'', [[Neal Adams]], atopar col guionista en Los Angeles, y la trama finalmente asemeyaríase a la hestoria de Adams y [[Dennis O'Neil]] de 1971, «''The Joker's Five-Way Revenge''», qu'apaeció en ''Batman'' #251, na que dambos reintroducieron al Joker.<ref name=BleedingCool>{{cita llibru |editor=Bleeding Cool|editorial=[[Avatar Press]]|títulu=Neal Adams: Up Close and Personal|añu=febreru de 2014|volume=8|páxines=57-63|idioma=inglés}}</ref> Mientres de primeres nun yera seguru si tornaría a dirixir la secuela, Nolan quería reinterpretar al Joker en pantalla.<ref name="Jolin1"/> El 31 de xunetu de 2006, Warner Bros. oficialmente anunció l'entamu de la producción pa la secuela de ''Batman Begins'', titulada ''The Dark Knight'';<ref name="robinov">{{cita noticia|url=http://www.superherohype.com/features/91653-batman-sequel-title-casting-confirmed|títulu=Batman Sequel Title & Casting Confirmed!|editorial=SuperHeroHype|fecha=31 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ye la primer película de Batman d'aición en direuto ensin el nome del héroe nel so títulu, lo que según Bale señala que «esti abordaxe de Batman mio y de Chris ye bien distintu a cualesquier de los otros.»<ref name="Stax4">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2006/08/04/dark-knight-talks-dark-knight|títulu=Dark Knight talks ''Dark Knight''|autor=Stax|axencia=IGN|fecha=4 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Dempués de muncha investigación, l'hermanu y co-escritor de Nolan, [[Jonathan Nolan|Jonathan]], suxurió les primeres dos apaiciones del Joker, publicaes nel primer númberu de ''[[Batman (comic book)|Batman]]'' (1940), como les principales influencies.<ref name="Stax1"/> Consultaron a [[Jerry Robinson]], unu de los co-creadores del Joker, sobre la interpretación del personaxe.<ref>{{cita noticia|url=http://www.insomniacmania.com/news_default.php?id=3543|títulu=Updates on ''The Dark Knight'' Plus Our Own Exclusive on the Involvement of Joker Creator Jerry Robinson in the Batman Sequel!|editorial=Insomniac mania|fecha=24 d'agostu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060830183556/http://www.insomniacmania.com/news_default.php?id=3543 |fechaarchivu=30 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El direutor decidió evitar sopelexar una hestoria d'orixe fonda pal Joker, y en vegada retratar el so ascensu al poder, pa nun menguar l'amenaza que representa, esplicándo-y a [[MTV News]], «el Joker qu'atopamos en ''The Dark Knight'' ta dafechu formáu... Pa mi, el Joker ye absolutu. Nun hai tonos de gris pa él; seique tonos de púrpura. Ye increíblemente escuru. Apruz tal como lo fixo nos cómics.»<ref name="opening">{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/news/1575671/dark-knight-opening-scenes-reveal-radical-new-joker/|títulu='''Dark Knight''' Opening Scenes Reveal 'Radical' New Joker|apellíu=Horowitz|nome=Josh|axencia=MTV|fecha=3 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Más tarde repitió-y a [[IGN (sitiu web)|IGN]], «Nunca quixímos faer una hestoria d'orixe pal Joker nesta película,» una y bones «l'arcu de la hestoria ye muncho más de Harvey Dent; el Joker ye presentáu como un absolutu. Ye un elementu bien emocionante na película, y [unu] bien importante, pero queríamos trepar col ascensu del Joker, non [el so] orixe».<ref name="Stax1"/> Suxurió que ''[[Batman: The Killing Joke]]'' influyó una seición del diálogu del Joker na película, onde diz que cualesquier puede convertise en daquién como él daes les circunstancies fayadices.<ref name="convention">{{cita noticia|url=http://weblogs.variety.com/thompsononhollywood/2008/07/dark-knight-rev.html|títulu=''Dark Knight Review'': Nolan Talks Sequel Inflation|apellíu=Thompson |nome=Anne|obra=[[Variety]]|fecha=6 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080710052656/http://weblogs.variety.com/thompsononhollywood/2008/07/dark-knight-rev.html |fechaarchivu=10 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Tamién citó a ''[[Heat (película de 1995)|Heat]]'' como «una especie d'inspiración» pal so oxetivu de «cuntar una bien llarga historia de la ciudá o la hestoria d'una ciudá»: «Si quies encetar a Gótica, quies da-y una especie de pesu, amplitú y fondura ellí. Asina que termines trepando coles figures polítiques, les figures mediátiques. Eso ye parte de tol texíu de cómo una ciudá ta xunida.»<ref name="Stax1"/> Según Nolan, una tema importante na secuela ye la «intensificación», estendiendo'l final de ''Batman Begins'' y notando que «les coses tienen d'empiorar por que puedan ameyorar.»<ref name="Horowitz">{{cita noticia|url=http://www.betterthanfudge.com/?p=925|títulu=Exclusive! Dirt on ''The Dark Knight''!|apellíu=Horowitz|nome=Josh|editorial=Better Than Fudge|fecha=23 d'agostu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060919201124/http://www.betterthanfudge.com/?p=925 |fechaarchivu=19 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Mientres indicó que ''The Dark Knight'' siguiría coles temes de la so predecesora, incluyendo la xusticia contra la vengación y los problemes de Bruce Wayne col so [[Thomas Wayne|padre]],<ref name="Stax5">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2006/10/03/exclusive-nolans-dark-knight-revelations|títulu=Exclusive: Nolan's ''Dark Knight'' revelations|autor=Stax|axencia=IGN|fecha=3 d'ochobre de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> enfatizó que la secuela tamién retrataría a Bruce más como un detective, un aspeutu del personaxe non del tou desenvueltu na primer cinta.<ref name="wild"/> El direutor describió a l'amigable rivalidá ente Bruce y Harvey Dent como la columna vertebral» de la película.<ref name="opening"/> Tamién escoyó estruyir la hestoria xeneral, dexando que Dent convertir en Dos Cares en ''The Dark Knight'', dándo-y asina a la película un arcu emocional que l'antipáticu Joker nun podría ufiertar.<ref name="convention"/> El cineasta reconoció que'l títulu non solo yera una referencia a Batman, sinón tamién al caballeru blancu» cayíu que ye Dent.<ref name="GBoucher">{{cita noticia|url=http://herocomplex.latimes.com/uncategorized/thors-cartoon-s/|títulu=Thor's cartoon, Stan Lee's medal and Dick Tracy's fate all in Everyday Hero headlines|apellíu=Boucher|nome=Geoff|periódicu=[[Los Angeles Times]]|fecha=17 de payares de 2008 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> === Rodaxe === Mientres esploraba allugamientos de rodaxe n'ochobre de 2006, el xefe d'allugamientu Robin Higgs visitó [[Liverpool]], concentrándose principalmente a lo llargo de la mariña de la ciudá. Ente otros candidatos incluyéronse [[Yorkshire]], Glasgow, y partes de Londres.<ref>{{cita noticia|url=http://icliverpool.icnetwork.co.uk/entertainment/previewsandreviews/tm_headline=batman-filme-may-swoop-into-liverpool&method=full&objectid=17926461&siteid=50061-name_page.html|títulu=Batman filme may swoop into Liverpool |apellíu=Jones|nome=Catherine|editorial=icLiverpool|fecha=13 d'ochobre de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080807045029/http://icliverpool.icnetwork.co.uk/entertainment/previewsandreviews/tm_headline%3Dbatman-filme-may-swoop-into-liverpool%26method%3Dfull%26objectid%3D17926461%26siteid%3D50061-name_page.html |fechaarchivu=7 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> N'agostu de 2006, unu de los productores de la película, Charles Roven, dixo que la fotografía principal empezaría en marzu de 2007,<ref name="Newgen">{{cita noticia|url=http://www.superherohype.com/features/91709-producer-chuck-roven-on-the-dark-knight|títulu=Producer Chuck Roven on ''The Dark Knight''|apellíu=Douglas|nome=Edward|editorial=SuperHeroHype|fecha=12 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> pero'l rodaxe retrasar hasta abril.<ref name="Lowman">{{cita noticia|url=http://www.dailynews.com/entertainment/ci_5260002|títulu=Tricks of the Trade|apellíu=Lowman|nome=Rob|periódicu=[[Los Angeles Daily News]]|editorial=MediaNews Group|fecha=19 de febreru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070227151255/http://www.dailynews.com/entertainment/ci_5260002 |fechaarchivu=27 de febreru de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Pal so estrenu en cines [[IMAX]], Nolan rodó cuatro escenes principales nesi formatu, incluyendo'l robu inicial del Joker al bancu y la persecución d'autos a la metá de la película, siendo esta la primer película en ser rodase parcialmente nel formatu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.filmwad.com/nolan-to-shoot-i-dark-knight-i-in-imax-format-2642-p.html|títulu=Nolan to Shoot ''Dark Knight'' in IMAX Format|apellíu=Burch|nome=Anthony|periódicu=[[USA Today]]|editorial=FilmWad|fecha=29 de mayu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070531055221/http://www.filmwad.com/nolan-to-shoot-i-dark-knight-i-in-imax-format-2642-p.html |fechaarchivu=31 de mayu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Les cámares qu'usó pa les escenes de 35&nbsp;mm en formatu estándar fueron Panaflex Millennium XL y Platinum de [[Panavision]].<ref>{{cita web |url=http://www.theasc.com/ac_magacín/July2008/TheDarkKnight/page4.php|títulu=Batman Looms Larger|editorial=The American Society of Cinematographers|fecha=xunetu de 2008 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Por quince años, el direutor quixera rodar en dichu formatu, y tamién lo usó pa escenes seles que gráficamente pensamos que seríen interesantes.»<ref name="opening"/> L'usu de cámares IMAX propunxo dellos nuevos desafíos pa los cineastes: los aparatos yeren muncho más grandes y pesaos que los comunes, y producíen ruios qu'enzancaben la grabación de diálogos.<ref name="Slash">{{cita web |url=http://www.slashfilm.com/how-the-dark-knight-went-imax/|títulu=How ''The Dark Knight'' Went IMAX|apellíu=Sciretta |nome=Peter|editorial=/Film|fecha=14 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Amás, los rollos teníen una curtia duración, diendo dende 30&nbsp;segundos a dos&nbsp;minutos,<ref name="Slash"/> y el costo yera enforma mayor que'l común de 35&nbsp;mm.<ref name="Wrap">{{cita noticia|url=http://www.thewrap.com/movies/article/inception-cinematographer-3-d-may-be-flash-pan-22480/|títulu=3D a 'Flax in the Pan' — '''Inception''' Cinematographer|apellíu=Molloy|nome=Tim|obra=The Wrap|fecha=12 de payares de 2010 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, dixo que deseyaba, si fuera posible, rodar tola película en IMAX: «si pudieres llevar una cámara IMAX al [[Monte Everest]] o l'espaciu esterior, podríes usala nuna película.»<ref>{{cita noticia|url=http://usatoday30.usatoday.com/life/movies/news/2007-05-28-dark-knight-firstlook_N.htm|títulu=First look: Enter the Joker — in the IMAX format|apellíu=Bowles|nome=Scott|periódicu=USA Today|fecha=29 de mayu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Amás, el realizador escoyó [[montaxe|montar]] dalgunes de les secuencies en IMAX usando'l negativu de cámara orixinal, que al esaniciar la perda por xeneración, aumentó la [[resolución d'imaxe|resolución]] de la película a 18&nbsp;000&nbsp;llinies.<ref name="ColliderIMAX">{{cita noticia|url=http://collider.com/david-keighley-imax-interview-the-dark-knight-rises-tron-legacy/|títulu=Exclusive: David Keighley (Head of Re-Mastering IMAX) Talks ''The Dark Knight'', ''The Dark Knight Rises'', ''Tron: Legacy'', New Cameres, More|apellíu=Weintraub|nome=Steve|obra=Collider|fecha=22 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> Warner Bros. escoyó rodar en [[Chicago]] por 13&nbsp;selmanes, yá que Nolan tuvo una «esperiencia realmente notable» rodando parte de ''Batman Begins'' ellí.<ref name="Armour">{{cita noticia|url=http://articles.chicagotribune.com/2007-01-28/news/0701280414_1_fred-claus-story-of-ernie-davis-christian-bale|títulu=Quiet on the set? Not in this town|apellíu=Armour|nome=Terry|periódicu=[[Chicago Tribune]]|fecha=28 de xineru de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En cuenta de usar el [[Chicago Board of Trade Building]] como l'allugamientu del cuartel xeneral de Wayne, como na película anterior,<ref>{{cita web |url=http://www.rogerebert.com/reviews/batman-begins-2005|títulu=''Batman Begins''|apellíu=Ebert|nome=Roger|enllaceautor=Roger Ebert|fecha=13 de xunu de 2005 |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''The Dark Knight'' amuesa a Wayne Enterprises alcontrada nel Centru Richard J. Daley.<ref name="MG">{{cita web |url=http://landmarksocietywny.blogspot.com.ar/2008/07/miess-gotham.html|títulu=Mie's Gotham|apellíu=Palmer|nome=Dan|obra=Confessions of a Preservationist|editorial=The Landmark Society of Western New York, Inc.|fecha=29 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Mientres rodaben en Chicago, la película tuvo'l títulu falsu de ''Rory's First Kiss'' p'amenorgar la visibilidá de producción, pero los medios locales finalmente afayaron el trucu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.theguardian.com/film/2007/jul/19/news |títulu=Chicago journalists smell a Bat in '''Rory's First Kiss'''|periódicu=[[The Guardian]]|fecha=19 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Richard Roeper]] del ''[[Chicago Sun-Times]]'' comentó lo absurdo de la téunica, «¿Hai dalgún fan de Batman nel mundu que nun sepa que ''Rory's First Kiss'' ye en realidá ''The Dark Knight'', que tuvo rodándose en Chicago per selmanes?»<ref name="Roeper">{{cita noticia|url=http://www.highbeam.com/doc/1P2-7516070.html|títulu=''Potter'' leaks won't ruin book's magic; Piracy usually hits movies, but publishers also affected|apellíu=Roeper|nome=Richard|enllaceautor=Richard Roeper|periódicu=[[Chicago Sun-Times]]|fecha=18 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La producción de la cinta en dicha ciudá xeneró $45&nbsp;millones na economía del llugar y creó miles de trabayos.<ref name="chicagoeconomy">{{cita noticia|url=http://www.chicagobusiness.com/apps/pbcs.dll/article?AID=9999200025284|títulu=Batman movie filming to start Saturday|apellíu=Yue|nome=Lorene|editorial=Crain's Chicago Business|fecha=8 de xunu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Pal prólogu de la película col Joker, l'equipu rodó ellí del 18 al 24 d'abril de 2007,<ref>{{cita noticia|url=http://www.nbc5.com/entertainment/12403161/detail.html?dl=headlineclick|títulu=Batman's Back In Chicago|axencia=[[NBC]]|fecha=18 d'abril de 2007|llocalización=[[Chicago]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071015185202/http://nbc5.com/entertainment/12403161/detail.html?dl=headlineclick |fechaarchivu=15 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/dark-knight-heeds-imax-signal-137418|títulu='''Dark Knight''' heeds IMAX signal|apellíu=Giardina|nome=Carolyn|periódicu=[[The Hollywood Reporter]]|fecha=29 de mayu de 2007 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y tornó pa completar la so xera del 9 de xunu a principios de setiembre del mesmu añu.<ref name="chicagoeconomy"/> Notablemente, al contrariu que ''Batman Begins'', usáronse menos imáxenes xeneraes por ordenador p'amarutar a Chicago. Apaecieron dellos allugamientos reconocibles na película, como la [[Torre Willis|Torre Sears]], Navy Pier, [[330 North Wabash]], el Centru James R. Thompson, [[Trump International Hotel and Tower (Chicago)|Trump International Hotel and Tower]], LaSalle Street, The Berghoff, Randolph Street Station, y l'Hotel 71. Pal Hospital Xeneral de Gótica la producción escoyó una vieya fábrica de Brach. La oficina de correos de Van Buren Street fora de serviciu fai una apaición como'l Bancu Nacional de Gótica na escena inicial. Delles secuencies, incluyendo una persecución d'autos, rodar nel nivel inferior de Wacker Drive.<ref name="MG"/><ref name="AKTR">{{cita noticia|títulu=A Knight to Remember: Death, drama and a Chicago setting – ''The Dark Knight'' blasts onto screens this month|apellíu=Gardener|nome=Chris|periódico=Chicago Social|fecha=xunetu de 2008|páxina=66|idioma=inglés}}</ref> Les torres de [[Marina City]] tamién pueden vese no fondero a lo llargo de la película.<ref name="MG"/> Los [[Pinewood Studios]], cerca de Londres, fueron l'espaciu d'estudiu primariu que la producción usó.<ref>{{cita web |url=http://www.pinewoodgroup.com/production/dark-knight|títulu=''The Dark Knigh'' (2008) |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Mientres entamaba una escena de riesgu col [[Batimóvil]] nuna instalación d'efeutos especiales cerca de [[Chertsey]], Inglaterra, en setiembre de 2007, el téunicu Conway Wickliffe finó cuando'l so auto topetó.<ref>{{cita noticia|url=http://www.reuters.com/article/2007/09/25/us-britain-batman-idUSL2576601720070925|títulu="''Batman''" filme technician dies in accident|apellíu=Hough|nome=Andrew|editorial=Reuters|fecha=25 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nolan dedicó la película tantu a Ledger como a Wickliffe.<ref name="Hough"/> La secuencia del restorán tuvo llugar nel Criterion Restaurant en [[Piccadilly Circus]], [[Londres]].<ref>{{cita web |url=http://www.movie-locations.com/movies/d/DarkKnight.html#.VfRvLBF_Okq|títulu=''The Dark Knight'' filme locations|obra=The Worldwide Guide To Movie Locations|fecha=1 de xineru de 2015 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El mes siguiente en Londres na abandonada [[Battersea Power Station]], rodóse una esplosión calculada de {{convertir|200|pie|m|0|lk=on}}, según informes pa una secuencia d'apertura, provocando llamaes de los residentes locales que tarrecíen un ataque terrorista a la estación.<ref>{{cita noticia|url=http://www.thelondonpaper.com/thelondonpaper/news/london/battersea-power-station-explosion|títulu=Battersea Power Station explosion|periódicu=The London Paper|fecha=12 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100817003047/http://www.thelondonpaper.com/thelondonpaper/news/london/battersea-power-station-explosion |fechaarchivu=17 d'agostu dde 2010 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Asocedió una situación similar mientres la filmación en Chicago, nel momentu de la esplosión de la tienda de dulces Brach abandonada, que foi l'Hospital de Gótica na película.<ref>{{cita noticia|url=http://articles.chicagotribune.com/2007-08-30/news/0708291053_1_candy-industry-confections-dark-knight|títulu=That's A Wrap|apellíu=Kridel|nome=Kristen|apellíu2=Garcia|nome2=Monique|periódicu=Chicago Tribune|llocalización=Chicago|fecha=30 d'agostu de 2007 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El rodaxe llevar a cabu en Hong Kong del 6 al 11 de payares de 2007, en dellos allugamientos en [[Central (Hong Kong)|Central]], incluyendo l'edificiu más altu de Hong Kong nel momentu, el [[International Finance Centre]], pa la escena onde Batman captura a Lau.<ref name="nine">{{cita noticia|url=http://news.ninemsn.com.au/article.aspx?id=317405|títulu=New Batman flick to be filmed in HK|editorial=ninemsn|fecha=3 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071107050252/http://news.ninemsn.com.au/article.aspx?id=317405 |fechaarchivu=7 de payares de 2007 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref name="hkend">{{cita noticia|url=http://www.iht.com/articles/ap/2007/11/12/arts/AS-A-Y-MOV-Hong-Kong-Batman.php|títulu=New Batman movie completes high profile shooting in Hong Kong|periódicu=[[International New York Times|International Herald-Tribune]]|fecha=12 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080120003922/http://www.iht.com/articles/ap/2007/11/12/arts/AS-A-Y-MOV-Hong-Kong-Batman.php |fechaarchivu=20 de xineru de 2008|llocalización=[[Ḥong Kong]] |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.thestandard.com.hk/news_detail.asp?pp_cat=12&art_id=53868&sid=15486249&con_type=3|títulu=Holy chaos, Batman!|apellíu=Chiang|nome=Scarlett|obra=The Standard|llocalización=Hong Kong|fecha=21 de setiembre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071029022951/http://www.thestandard.com.hk/news_detail.asp?pp_cat=12&art_id=53868&sid=15486249&con_type=3 |fechaarchivu=29 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Tomar riquió helicópteros y aeronaves [[C-130]].<ref name="nine"/> El oficiales espresaron esmolición sobre la posible contaminación sonora y el tráficu.<ref name="hkend"/> Como respuesta, les cartes unviaes a los residentes de la ciudá prometieron que'l nivel de ruiu averar a los decibeles de ruiu de los autobuses.<ref name="nine"/> Los ecoloxistes tamién criticaron que los cineastes pidiéren-yos a los inquilinos de los rascacielos frente al mar que dexaren les sos lluces prendíes tola nueche pa realzar la fotografía, describiéndolo como un bagazu d'enerxía.<ref name="hkend"/> Según el direutor de fotografía [[Wally Pfister]], el oficiales de la ciudá fueron una velea», y finalmente Nolan tuvo que crear el saltu de Batman dende un rascacielos digitalmente.<ref name="Brown"/> === Diseñu === [[Ficheru:The Dark Knight Rises (7590753720).jpg|180px|thumb|right|Batitraje ameyoráu usáu por Christian Bale pa ''The Dark Knight'']] La diseñadora de vestuariu [[Lindy Hemming]] describió al aspeutu del Joker como un reflexu de la so personalidá, amosando que nun s'esmolez por sigo mesmu n'absolutu»; y evitó diseñalo como un [[vagamundu]], pero igualmente facer paecer «androxu y puerco», por que «cuando lo veas movese, sía llixeramente nerviosu ya inquietu.»<ref name="Jolin1"/><ref name="Richards"/> Nolan fixo notar que-y dimos un xiru a lo [[Francis Bacon (pintor)|Francis Bacon]] a [la so cara]. Esta corrupción, esta decadencia na testura del aspeutu mesmu. Ye puercu. Casi puedes imaxinar cómo güel.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.today.com/id/22653902|títulu=Indy, Batman, Narnia all return in 2008 |apellíu=James|nome=David|obra=[[MSNBC]]|editorial=[[NBCUniversal]], [[Microsoft]]|fecha=20 de xineru de 2008 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Al crear l'aspeutu anarquista» del Joker, la diseñadora inspirar n'artistes [[contracultura]]-yos de la [[cultura popular]] como [[Pete Doherty]], [[Iggy Pop]] y [[John Lydon]].<ref name="IGNStaff">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2008/02/25/dressing-the-joker|títulu=Dressing the Joker|axencia=IGN|fecha=25 de febreru de 2008 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Ledger describió a la so propia mázcara de «payasu», fecha de tres pieces de [[silicona]] sellaes, como una «nueva teunoloxía», tomando menos d'una hora d'aplicación pa los [[maquillador]]es, muncho más rápido de lo que les prótesis faciales más convencionales de normal riquen. Tamién dixo que sentía que nun usaba nada de maquillaxe.<ref name="Jolin1"/><ref name="sfx">{{cita noticia|títulu=Joker in the Pack|obra=SFX|volume=164|fecha=2007|páxina=18|editorial=Future Publishing|idioma=inglés}}</ref> El diseñu del Joker de Hemming y Ledger tuvo un impautu na cultura político y popular na forma del póster del «Joker» de [[Barack Obama]], y dende entós convirtióse nun [[meme]] en sí mesmu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/barackobama/6050807/Creator-of-Barack-Obama-Joker-image-was-bored-student.html|títulu=Creator of Barack Obama 'Joker' image was bored student|periódicu=[[The Telegraph]]|fecha=18 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El diseñadores ameyoraron el [[Batitraje]] de ''Batman Begins'', amestando bandes elástiques anches p'ayudar a xunir el traxe a Bale, y suxuriendo teunoloxía más sofisticada. Construyir a partir de 200&nbsp;pieces individuales de goma, fibra de vidriu, malla metálica y nailon. Modelaron la nueva mázcara basándose nun cascu de motocicleta y separáu de la pieza del pescuezu, dexando que Bale moviera la so cabeza a los llaos y de riba a embaxo.<ref name="suit">{{cita noticia|url=http://www.ew.com/article/2007/06/18/first-look-batmans-new-suit|títulu=First Look! Batman's new suit|apellíu=Jensen|nome=Jeff|periódicu=[[Entertainment Weekly]]|fecha=18 de xunu d 2007 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La mázcara ta fornida p'amosar lentes blancos sobre los güeyos cuando'l personaxe activa la so detección con [[sonar]], lo que-y da a Batman l'aspeutu con güeyos blancos de los cómics y dibuxos animaos.<ref name="kino">{{cita noticia|url=http://www.kino.de/news/batman-flattert-nach-hongkong/242400/nr-242400,channel-kino,ref-rssfeed.html|títulu=Bye Bye Gotham|obra=Kino.De|fecha=15 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071016114459/http://www.kino.de/news/batman-flattert-nach-hongkong/242400/nr-242400,channel-kino,ref-rssfeed.html |fechaarchivu=16 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=alemán}}</ref> Les [[manopla|manoples]] tienen navayes retráctiles que pueden disparase.<ref name="suit"/> Anque'l nuevu traxe pesa {{convertir|8|lb|kg|0|lk=on}} más, Bale atopar más cómodu y non tan calorosu al usalo.<ref name="wild"/> La representación de [[Ciudá Gótica]] ye menos polvorienta qu'en ''Batman Begins''. «Traté de reordenar la Gótica que creamos na película anterior», dixo'l diseñador de producción Nathan Crowley. «Gótica ta en caos. Siguimos esplotando coses, asina que podemos caltener les nueses imáxenes llimpies.»<ref name="Halbfinger"/> === Efeutos === La película introduz a la [[Batimoto]] a esta nueva saga. El [[diseñu de producción|diseñador de producción]] Nathan Crowley, que diseñó'l [[Batimóvil#L'Acróbata de Christopher Nolan|Acróbata]] pa ''Batman Begins'', escurrió seis modelos —que construyó'l supervisor d'efeutos especiales Chris Corbould— pa usar na producción de la película, por cuenta de les escenes de choques necesaries y posibles accidentes.<ref name="goy"/> Crowley construyó un prototipu nel garaxe de Nolan, primero que se realizaren seis meses de pruebes de seguridá.<ref name="wild"/> La Batimoto ye conducida polos costazos en cuenta de les manes, y hai escudos con forma de mangues que protexen los brazos del conductor. La moto tien neumáticos delanteros y traseros de {{convertir|20|in|mm|0}}, y ta fecha pa paecer armada con gabitos d'agarre, cañones y ametralladores. Los motores tán allugaos nes exes de les ruedes, que tán a {{convertir|3.5|pie|cm|0}} de cada llau del tanque. El conductor ta pámpana abaxo nel tanque, que puede movese escontra riba y embaxo pa tornar cualquier disparu con que Batman atópese. El doble de riesgu Jean-Pierre Goy tomó'l llugar de [[Christian Bale]] mientres les secuencies de conducción en ''The Dark Knight''.<ref name="goy">{{cita noticia|url=http://www.latimes.com/business/autos/la-hy-throttle18jun18redo-story.html|títulu=Wholly high-tech, Batman. It's the Batpod!|apellíu=Carpenter|nome=Susan|periódicu=Los Angeles Times|fecha=18 de xunu de 2007 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La Batimoto yera bien inestable al conducila, y Goy foi l'únicu doble que llogró banciala, comentando inclusive que tuvo que «casi ''des-aprender'' cómo conducir una motocicleta» pa llograr conducir esti nuevu vehículu. Bale aportunó en faer tomar na Batimoto él mesmu, pero l'equipu prohibió tarrecer pola so seguridá.<ref name=Batpod_safety>{{cita web |url=http://www.gq-magazine.co.uk/entertainment/articles/2011-04/26/gq-filme-christian-bale-interview/viewall|títulu=Christian Bale: behind the mask|apellíu=Heaf|nome=Jonathan|obra=[[GQ]]|fecha=26 d'abril de 2011 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nolan diseñó l'apariencia de Dos Cares na película como una de les menos perturbadoras, esplicando, «Cuando miramos versiones menos estremes d'él, yeren demasiáu reales y más espantibles. Cuando mires una película como ''[[Pirates del Caribe]]'', daqué como eso, hai daqué sobre un efeutu visual bien falambaldre y detalláu, qu'al mio pensar ye más poderosu y menos repulsivo.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.theobserver.ca/2008/07/15/eckhart-gets-two-faced-2|títulu=Eckhart gets Two-Faced|apellíu=Williamson|nome=Kevin|obra=Sarnia Observer|editorial=Quebecor Media|fecha=15 de xunetu de 2008|idioma=inglés}}</ref> Framestore creó 120&nbsp;tomes xeneraes por ordenador de la cara encarnada de Dos Cares. El direutor sintió qu'usar maquillaxe nun se vería realista, una y bones esti amestar a la cara, al contrariu de les quemadures reales. Dicha empresa d'efeutos especiales reconoció que reordenaron les posiciones de güesos, músculos y articulaciones pa faer que'l personaxe viérase más dramáticu. Pa cada toma, asitiáronse trés cámares&nbsp;HD de 720&nbsp;píxeles en distintos ángulos en pos de prindar dafechu l'actuación de Aaron Eckhart. L'actor usó marques na so cara y una prótesis de bóveda cranial, qu'actuaben como una referencia de llume. Dalgunes tomes de la bóveda cranial caltener na película. Framestore tamién integró tomes de Bale y Eckhart a les de la esplosión del edificiu onde Dent sufre les quemadures. Foi difícil asemeyar fueu sobre Eckhart por cuenta de que ye de por sí poco realista que solo la metá de daqué quémese.<ref name="cinefex">{{cita web |títulu=Batman Grounded|apellíu=Duncan|nome=Jody|obra=Cinefex|volume=115|páxines=64-88, 116-117|idioma=inglés}}</ref> === Música === {{AP|The Dark Knight (banda sonora)}} El compositores de ''Batman Begins'' [[Hans Zimmer]] y [[James Newton Howard]] tornaron pa orquestar la secuela. La composición empecipió antes del rodaxe, y mientres ella Nolan recibió un [[iPod]] con diez hores de grabaciones.<ref name="brass">{{cita noticia|url=http://variety.com/2008/film/columns/a-different-kind-of-knight-music-1117988909/|títulu=A different kind of '''Knight''' music|apellíu=Gallu|nome=Phil|obra=[[Variety]]|fecha=14 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El so [[suite]] de nueve minutos pal Joker, «Why So Serious?», basar en dos notes. Zimmer comparó'l so estilu col de [[Kraftwerk]], una banda de la so Alemaña nativa, según bandes como [[The Damned]].<ref name="Martens">{{cita noticia|url=http://latimesblogs.latimes.com/extendedplay/2008/06/batman-the-dark.html|títulu=Zimmer brings 'punk attitude' to Batman with '''The Dark Knight'''|apellíu=Martens|nome=Todd|periódicu=Los Angeles Times|fecha=2 de xunu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080603083528/http://latimesblogs.latimes.com/extendedplay/2008/06/batman-the-dark.html |fechaarchivu=3 de xunu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Cuando Ledger morrió, Zimmer sintió que tenía de refugalo y componer una nueva tema, pero decidió que nun podía ser sentimental y comprometer la maldá que [l'actuación de Ledger] proyeuta».<ref name="Wolf">{{cita noticia|url=http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/archive/pc_0185.html|títulu=Singing the Joker's Praises|apellíu=Wolf|nome=Jeanne|obra=[[Parade (revista)|Parade]]|fecha=1 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080702200853/http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/archive/pc_0185.html |fechaarchivu=2 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Howard compunxo les temes elegante y formosu» de Dent,<ref name="Martens"/> que se basen en [[preseos de vientu-metal]].<ref name="brass"/> == Comercialización == [[Ficheru:Why so serious?.svg|thumb|left|La frase del Joker «''Why So Serious?''» foi utilizada pa promocionar la película]] En mayu de 2007, 42 Entertainment empecipió una campaña de comercialización viral utilizando la frase de la película «''¿Why So Serious?''» col llanzamientu d'un sitiu web cola campaña política ficticia de Harvey Dent, tituláu «''I Believe in Harvey Dent''».<ref name="IBHD">{{cita web |url=http://ibelieveinharveydent.com/|títulu=Harvey Dent for Gotham District Attorney: Harvey Dent: Latest News|editorial=[[Warner Bros.]]|obra=I Believe in Harvey Dent |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080501001703/http://ibelieveinharveydent.com/ |fechaarchivu=1 de mayu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La páxina pretendía interesar a los fanes faciendo que trataren de ganase lo que queríen ver y, en nome de Warner Bros., 42 Entertainment tamién estableció una versión «[[vandalismu|vandalizada]]» del sitiu, llamada «''I believe in Harvey Dent too''», onde los correos electrónicos que los fanes unviaben removíen amodo los [[píxeles]], revelando la primer imaxe oficial del Joker, foi a la fin reemplazada con dellos «Haha» y un mensaxe ocultu que dicía «''see you in December''».<ref>{{cita noticia|títulu=Now You See Him...|obra=[[Empire (revista)|Empire]]|volume=228|fecha=xunetu de 2008|páxina=26|editorial=[[Grupu Bauer Media|Bauer Verlagsgruppe]]}}</ref> [[Ficheru:Jarno Trulli 2008 Britain.jpg|thumb|Auto de carreres [[Fórmula 1]] de [[Toyota Racing|Toyota]] cola insinia de Batman, nel [[Gran Premiu de Gran Bretaña de 2008]]<ref>{{cita web |url=http://www.itv-f1.com/news_article.aspx?id=43173|títulu=Toyota brings Batman to Silverstone|obra=ITV-F1|fecha=1 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080704013043/http://www.itv-f1.com/news_article.aspx?id=43173 |fechaarchivu=4 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2015|idioma=inglés}}</ref>]] Mientres la [[Convención Internacional de Cómics de San Diego]] de 2007, 42 Entertainment llanzó ''WhySoSerious.com'', unviando a los fanes nuna busca de l'ayalga pa desbloquiar un teaser tráiler y una nueva semeya del Joker.<ref>{{cita noticia|url=http://variety.com/2007/film/awards/jokes-join-joker-at-comic-con-1117969414/|títulu=Jokes join Joker at Comic-Con|apellíu=Graser |nome=Marc|apellíu2=Thompson|nome2=Anne|obra=Variety|fecha=29 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El 31 d'ochobre de 2007, el sitiu web de la película tresformar n'otra busca de l'ayalga con mensaxes ocultos, instruyendo a los fanes p'afayar pistes en ciertos allugamientos en ciudaes principales a lo llargo d'Estaos Xuníos, y tomar fotografíes de los sos descubrimientos. Les pistes combinaes revelaben una nueva fotografía del Joker y un clip d'audiu so de la película diciendo «Y esta nueche, tu vas romper la to única regla.» Completar la busca de l'ayalga tamién llevaba a otru sitiu web llamáu ''Rory's Death Kiss''<ref name="treat">{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2007/10/31/the-jokers-halloween-treat|títulu=The Joker's Halloween Treat|autor=Stax|axencia=IGN|fecha=31 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> (una referencia al falsu títulu provisional ''Rory's First Kiss''), onde los fanes podíen xubir fotografíes de sí mesmu amarutaos del villanu. A aquellos qu'unviaron semeyes unvióse-yos una copia d'un periódicu ficticiu llamáu ''The Gotham Times'', que la so versión electrónica llevaba al descubrimientu de dellos otros sitios web.<ref name="GT">{{cita web |url=http://www.thegothamtimes.com/page1.htm|títulu=''The Gotham Times''|editorial=Warner Bros. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071213021850/http://www.thegothamtimes.com/page1.htm |fechaarchivu=13 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.superherohype.com/features/95173-update-12-the-dark-knight-viral-campaign|títulu=UPDATE #12: ''The Dark Knight'' Viral Campaign|editorial=SuperHeroHype|fecha=30 de payares de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La secuencia d'apertura de ''The Dark Knight'' y el montaxe de zarru d'otres escenes de la película, foi proyeutáu con funciones [[IMAX]] selectes de ''[[Soi lleenda (película)|Soi lleenda]]'', estrenada'l 14 d'avientu de 2007.<ref name="opening"/> Un teaser tráiler cinematográficu tamién s'estrenó con funciones estándar de la mesma película, y nel sitiu web oficial.<ref>{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/news/1576559/dark-knight-trailer-shows-a-joker-hellbent-on-chaos-see-it-here/|títulu='''Dark Knight''' Trailer Shows A Joker Hellbent On Chaos — See It Here!|apellíu=Adler|nome=Shawn|axencia=[[MTV]]|fecha=14 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La secuencia formó parte la edición [[Blu-ray]] de ''[[Batman Begins]]'' el 8 de xunetu de 2008.<ref>{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2008/03/17/batman-begins-anew-3|títulu=''Batman Begins'' Anew|apellíu=McCutcheon |nome=David|axencia=IGN|fecha=17 de marzu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Tamién esi mesmu día, l'estudiu llanzó ''[[Batman: Gotham Knight]]'', una película animada [[direutamente pa vídeu|direutamente para DVD]], que trescurre ente ''Batman Begins'' y ''The Dark Knight'' y cuenta con seis histories orixinales, dirixida por [[Bruce Timm]], co-creador y productor de ''[[Batman: la serie animada]]'', y protagonizada pol veteranu actor de voz de Batman [[Kevin Conroy]]. Cada unu d'estos segmentos, escritos por John Olson, [[David S. Goyer]], [[Brian Azzarello]], [[Greg Rucka]], Jordan Goldberg y Alan Burnett, presenta'l so propia estilu artísticu distintivu, teniendo en paralelu a numberosos artistes collaborando nel mesmu [[Universu DC]].<ref>{{cita web |url=http://www.wizarduniverse.com/022608gothamknightpr.html|títulu='''Batman: Gotham Knight''' set for July 8 release|editorial=WizardUniverse|fecha=25 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080303075851/http://www.wizarduniverse.com/022608gothamknightpr.html |fechaarchivu=3 de marzu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Ficheru:A Porsche 997 GT2 in front of Boutique de parfumerie Guerlain, 356 rue Saint-Honoré.jpg|thumb|left|[[Cartelu de cine|Póster]] de ''The Dark Knight'', vistu na Rue Saint-Honoré de París n'agostu de 2008]] Dempués de la muerte de [[Heath Ledger]] el 22 de xineru de 2008, Warner Bros. afixo'l so focu promocional nel Joker,<ref name="CrookSanders">{{cita noticia|url=http://www.wsj.com/articles/SB120113527501911813|títulu=Will Marketing Change After Star's Death?|apellíu=Crook|nome=Marshall|apellíu2=Sanders|nome2=Peter|periódicu=[[The Wall Street Journal]]|fecha=24 de xineru de 2008 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> modificando dalgunos de los sos sitios web dedicaos a la película, publicando un homenaxe conmemorativo a Ledger nel sitiu web oficial<ref>{{cita web |url=http://thedarkknight.warnerbros.com/HeathMemorial.html|títulu=Heath Memorial|editorial=Warner Bros.|fecha=23 de xineru de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y superponiendo una cinta negra conmemorativa nel colax de semeyes en ''WhySoSerious.com''.<ref name="WSSrev">{{cita noticia|url=http://www.42entertainment.com/work/whysoserious|títulu=Why So Serious?|editorial=42 Entertainment|axencia=Warner Bros. |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El 29 de febreru de 2008, ''I Believe in Harvey Dent'' actualizóse por que los fanes pudieren unviar les sos direiciones de corréu electrónicu y númberos de teléfonu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2008/02/29/harvey-dent-wants-you|títulu=Harvey Dent wants you|axencia=IGN|fecha=19 de febreru de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En marzu de 2008, la campaña ficticia de Dent informó-y a los fanes que los verdaderos buses de campaña, moteyaos «Dentmóviles» fadríen escursiones per delles ciudaes pa promover la so candidatura pa fiscal del distritu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.scifi.com/scifiwire/index.php?id=50270|títulu="Dentmobiles" Promote ''Dark Knight''|obra=[[Syfy|SciFi Wire]]|fecha=13 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080621074118/http://www.scifi.com/scifiwire/index.php?id=50270 |fechaarchivu=21 de xunu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El 15 de mayu de 2008, los parques temáticos Six Flags Great America y [[Six Flags Great Adventure]] abrieron el [[monte rusu]] ''[[The Dark Knight Coaster|The Dark Knight]]'', que costó $7.5&nbsp;millones en desenvolver y qu'asemeya ser [[acoso físicu|acosáu]] pol Joker.<ref>{{cita noticia|url=http://prev.dailyherald.com/story/?id=46662|títulu=Great America getting new '''Dark Knight''' coaster next year |apellíu=Files|nome=Llee|periódicu=Daily Herald|fecha=27 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Mattel]] produció xuguetes y xuegos de la película, figures d'aición, amarutes de xuegos de rol, xuegos de mesa, ruempecabeces, y una edición especial del xuegu de cartes [[UNU (xuegu)|UNU]], qu'empezaron a distribuyir en xunu de 2008.<ref name="mattel">{{cita noticia|url=http://www.superherohype.com/features/94079-mattel-on-board-for-speed-racer-the-dark-knight|títulu=Mattel on Board for ''Speed Racer'' & ''The Dark Knight''|editorial=SuperHeroHype|fecha=19 de xunu de 2007 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Warner Bros. dedicó seis meses a una estratexa anti-piratería qu'incluyía rastrexar a la xente que tenía una copia previa al estrenu coles mesmes. Tamién alternó los horarios d'unviada y entrega, y realizó controles tantu nel país como nel estranxeru p'asegurase de que naide realizara copies illegales nos cines.<ref>{{cita noticia|url=http://www.webtvwire.com/batman-the-dark-knight-movie-how-warner-bros-stopped-filme-leaking-to-internet/|títulu='''The Dark Knight''' Pirate Movie Update - Batman's 38 Piracy Free Hours Deemed Success|apellíu=Parrack|nome=Dave|obra=WebTVWire|fecha=29 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Una copia piratiada apaeció en llinia aprosimao 38&nbsp;hores dempués del estrenu de la película. El motor de busca de [[BitTorrent]], [[The Pirate Bay]], moflar de la industria cinematográfico pola so habilidá d'aprovir una película gratis, reemplazando la so logo con un mensaxe burllón.<ref>{{cita noticia|url=http://www.webtvwire.com/the-dark-knight-torrent-used-to-mess-with-hollywood-the-pirate-bay-uses-batman-hype/|títulu=''The Dark Knight'' Torrent Used To Mess With Hollywood - The Pirate Bay Uses Batman Hype|apellíu=Parrack|nome=Dave|obra=WebTVWire|fecha=26 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> == Estrenu == Warner Bros. llevó a cabu la premier de ''The Dark Knight'' na [[Ciudá de Nueva York]] el 14 de xunetu de 2008, nun cine IMAX con el compositores de la película [[James Newton Howard]] y [[Hans Zimmer]] tocando una parte de la banda sonora en vivu.<ref name="buzz">{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/y3icbacc817cd9y1b4y40577f631ccf89fc|títulu='''Dark Knight''' buzz keeps building|apellíu=Zeitchik|nome=Steven|periódicu=[[The Hollywood Reporter]]|fecha=14 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080802095431/http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/y3icbacc817cd9y1b4y40577f631ccf89fc |fechaarchivu=2 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Antes del so estrenu comercial, la cinta llograra «reseñes previes abrumadoramente positives y rumores sobre la interpretación de Heath Ledger como'l Joker». Estrenóse comercialmente el 16 de xunetu de 2008 n'Australia, recaldando aprosimao $2.3&nbsp;millones nel so primer día.<ref name="high">{{cita noticia|url=http://www.canada.com/calgaryherald/news/entertainment/story.html?id=643de942-3feb-4cbf-b829-6d5aee0d0b30|títulu="''Dark Knight''" set to open north of $100 million|autor=[[Reuters]]|periódicu=The Hollywood Reporter|editor=Canada.com|fecha=17 de xunetu de 2008|llocalización=Los Angeles |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140516101633/http://www.canada.com/calgaryherald/news/entertainment/story.html?id=643de942-3feb-4cbf-b829-6d5aee0d0b30 |fechaarchivu=16 de mayu de 2014}}</ref> Nos Estaos Xuníos y Canadá, ''The Dark Knight'' distribuyir en 4366&nbsp;cines, rompiendo'l récor anterior del mayor númberu de cines de ''[[Pirates of the Caribbean: At World's End]]'' (4362) en 2007. De dichu total, 94 fueron cines IMAX, con un envaloráu de proyeiciones en 9200&nbsp;pantalles nos Estaos Xuníos y Canadá.<ref name="high"/> En llinia, los servicios d'entraes vendieron enormes cantidaes p'aprosimao 3000&nbsp;funciones de medianueche, según funciones a horarios anormalmente tempranos pal primer día de la película. Toles entraes de los cines IMAX proyeutando ''The Dark Knight'' escosar pa la primer fin de selmana.<ref>{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/film/news/y3ic89034626f7645c385ca5977ca529ca2|títulu='''Dark Knight''' sells out quickly online|apellíu=DiOrio|nome=Carl|periódicu=The Hollywood Reporter|fecha=17 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080719014332/http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/film/news/y3ic89034626f7645c385ca5977ca529ca2 |fechaarchivu=19 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> === Receición === [[Ficheru:Heath Ledger.jpg|thumb|L'actuación de Heath Ledger foi bien emponderada y finalmente valió-y un Premiu Óscar.]] La película recibió aclamación de la crítica. El sitiu web [[Rotten Tomatoes]] informó que'l 94% de los críticos reaccionaron de manera positiva a la película, con una puntuación promediu de 8.6/10 basada en 314 reseñes.<ref name="rt"/> El consensu del sitiu diz, «Escura, complexa ya inolvidable, ''The Dark Knight'' trunfa non solo como una película de cómic entretenida, sinón como una saga de crime con abondosa emoción.»<ref name="rt">{{cita web |url=http://www.rottentomatoes.com/m/the_dark_knight/|títulu=''The Dark Knight''|editorial=[[Rotten Tomatoes]] |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En comparanza, [[Metacritic]], dio-y a la cinta una puntuación [[Media ponderada|promediu]] [[Unidá tipificada|normalizada]] de 82, basada en 39&nbsp;reseñes.<ref name="meta">{{cita web |url=http://www.metacritic.com/movie/the-dark-knight|títulu=''The Dark Knight''|editorial=[[Metacritic]] |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Les encuestes de CinemaScore informaron que los cinéfilos promediu diéron-y una «A» nuna escala de l'A+ a la F, y que l'audiencia foi llixeramente mayor tocantes a homes y a mayores d'edá.<ref>{{cita noticia|url=http://www.ew.com/article/2008/07/22/dark-knight-nabs-biggest-opening-ever|títulu='''The Dark Knight''' nabs biggest opening ever|apellíu=Rich|nome=Joshua|periódicu=[[Entertainment Weekly]]|fecha=22 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Roger Ebert]] del ''[[Chicago Sun-Times]]'', dándo-y cuatro estrelles de cinco, describió a ''The Dark Knight'' como una película frecuentada que salta más allá de los sos oríxenes y conviértese nuna traxedia apasionante.» Emponderó les actuaciones, la direición y el guión, diciendo que la cinta «redefine les posibilidaes de la película de cómic'.» El críticu dixo que l'actuación clave» ye la de Heath Ledger, y consideró si convertir nel primer actor ganador d'un [[Premiu Óscar]] póstumu —lo cual finalmente asocedió— dende [[Peter Finch]] en 1976.<ref name="ebert">{{cita noticia|url=http://www.rogerebert.com/reviews/the-dark-knight-2008|títulu=''The Dark Knight''|apellíu=Ebert|nome=Roger|enllaceautor=Roger Ebert|periódicu=[[Chicago Sun-Times]]|fecha=16 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nomar una de les sos películes favorites de 2008.<ref>{{cita noticia|url=http://www.rogerebert.com/rogers-journal/the-best-films-of-2008-and-there-were-a-lot-of-them|títulu=The best films of 2008... and there were a lot of them|apellíu=Ebert|nome=Roger|periódico=Chicago Sun-Times|fecha=5 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> [[Peter Travers]] de ''[[Rolling Stone]]'' escribió que la película ye más fonda que la so predecesora, con un guión «arteru» que se niega a esaminar al Joker con [[psicoloxía popular]], nel so llugar atrayendo al espectador con un exame de la [[psique]] de Bruce Wayne.<ref name="TraversDK">{{cita noticia|url=http://www.rollingstone.com/reviews/movie/16155928/review/21477208/the_dark_knight|títulu=''The Dark Knight''|apellíu=Travers |nome=Peter|enllaceautor=Peter Travers|obra=[[Rolling Stone]]|fecha=18 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080626224800/http://www.rollingstone.com/reviews/movie/16155928/review/21477208/the_dark_knight |fechaarchivu=26 de xunu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Travers emponderó a tou la repartida, diciendo que cada unu pon «lo meyor de sigo» nel filme. Cuntó que Bale ye «electrizante» —remembrando a [[Al Pacino]] en ''[[The Godfather II]]''—, que la interpretación de Eckhart como Harvey Dent ye «aterradoramente conmovedora», y que Oldman «ye tan talentosu que fai virtú emocionante como Jim Gordon».<ref name="TraversDK"/> Diz que los cineastes alloñen a la cinta del cine de cómic y averar a ser una xenuina obra d'arte, citando que la direición de Nolan y la «polvorienta realidá» de la fotografía de [[Wally Pfister]] ayuden a crear un [[universu ficticiu|universu]] que tien daqué «crudu y elemental» na obra dientro d'él. En particular, cita que la coreografía d'aición de Nolan na secuencia del robu fecha pa IMAX anda a la tema cola de ''[[Heat (película de 1995)|Heat]]'' (1995).<ref name="TraversDK"/> [[Manohla Dargis]] de ''[[The New York Times]]'' escribió, «Na fienda ente l'arte y la industria, la poesía y l'entretenimientu, escurezse y afonda más que cualquier película de Hollywood del so tipu de cómic.»<ref name="Dargis">{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2008/07/18/movies/18knig.html?ref=movies&_r=1&|títulu=Showdown in Gotham Town|apellíu=Dargis|nome=Manohla|enllaceautor=Manohla Dargis|periódicu=[[The New York Times]]|fecha=18 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''[[Entertainment Weekly]]'' asitiar na so llista de lo meyor de fin de la década, diciendo, «Tou gran héroe precisa un gran villanu. Y en 2008, el Batman de Christian Bale atopó'l suyu nel derviche allunáu de Heath Ledger, el Joker.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.ew.com/article/2009/12/04/100-greatest-movies-tv-shows-and-more|títulu=100 greatest movies, TV shows, and more|periódicu=Entertainment Weekly|fecha=4 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El críticu de la [[BBC]] Mark Kermode, nuna reseña positiva, dixo que Ledger ye «bien, bien bonu» pero que la interpretación de Oldman «ye la meyor actuación na película, por una ''milla''.»<ref>{{cita noticia|url=https://www.bbc.co.uk/programmes/p02qq0jm|títulu=Mark Kermode reviews '''The Dark Knight'''|apellíu=Kermode|nome=Mark|editorial=Kermode and Mayu's Film Review|axencia=[[BBC]]|fecha=25 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Emanuel Levy escribió que Ledger «meter por completu» nel papel,<ref name="Levy">{{cita noticia|url=http://www.emanuellevy.com/search/details.cfm?id=10176|títulu=''Dark Knight, The'': A|apellíu=Levy|nome=Emanuel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081216111309/http://www.emanuellevy.com/search/details.cfm?id=10176 |fechaarchivu=16 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y que la película representa la obra «más llograda y madura» de Nolan, y la más resonante ya impresionante téunicamente de toles películes de ''Batman''. Según Levy, les secuencies d'aición son dalgunes de les más impresionantes vistes nuna película d'Estaos Xuníos per años, y refierse a la parte de la película trescurrida en Hong Kong como visualmente impresionante en particular.<ref name="Levy"/> Tanto él como Travers conclúin que la película ye «engañadora y visionaria»,<ref name="TraversDK"/><ref name="Levy"/> mientres el primeru sigui diciendo que ''The Dark Knight'' ye «nada menos que brillosu.»<ref name="Levy"/> Per otru llau, David Denby de ''[[The New Yorker]]'' dixo que la hestoria nun ye lo suficientemente coherente pa dar cuerpu a les disparidades de manera fayadiza. Dixo que l'ambiente de la película ye de «clímax constante», y que se siente azotada y demasiáu llarga. Tamién criticó escenes qu'a si paecer yeren irrelevantes o «escenes cruciales que se corten nel so puntu más interesante».<ref name="denby">{{cita noticia|url=http://www.newyorker.com/magazine/2008/07/21/past-shock|títulu=Past Shock|apellíu=Denby |nome=David|periódicu=[[The New Yorker]]|fecha=21 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Amás, remarca que'l conflictu central ye funcional, pero que «solo la metá del equipu puede actualo», diciendo que'l «plácidu» Bruce Wayne y el «obstinado pero pocu interesante» Batman de Bale son costantemente clisaos pola «siniestra y apavoriante» actuación de Ledger, que según él ye l'únicu elementu esitosu de la película. Denby conclúi que'l difuntu actor ye «hipnotizante» en cada escena.<ref name="denby"/> La vocalización del Batman de Christian Bale —que foi en parte alteriada mientres la posproducción— foi'l suxetu de crítiques particulares de delles comentaristes, como David Edelstein de [[NPR]], quien describió que'l protagonista apurre la so actuación con «una voz más fonda y sobreactuada que nunca». Alonso Duralde de [[MSNBC]], sicasí, referir a la voz del actor en ''The Dark Knight'' como un «esmolecedor tonu aspru», n'oposición a la voz usada en ''Batman Begins'', que según la so opinión «sonaba absurdamente fonda, como un neñu de diez años faciendo una voz adulta' pa faer chancies telefóniques».<ref>{{cita noticia|url=http://www.huffingtonpost.com/2008/08/04/christian-bales-batman-wa_n_116679.html|títulu=Christian Bale's Batman: Was The Voice Ridiculous?|apellíu=Coyle|nome=Jake|periódicu=[[The Huffington Post]]|fecha=12 d'agostu de 2008|llocalización=[[Nueva York]] |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.vulture.com/2008/08/everyone_knows_why_batman_talk.html|títulu=What's Up With Batman's Voice in '''The Dark Knight'''? Isn't It Obvious?|apellíu=Holmes|nome=Linda|obra=Vulture|fecha=4 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''[[Empire (revista)|Empire]]'' asitió a ''The Dark Knight'' nel 15ª llugar na so llista de les «500 meyores películes de tolos tiempos» de 2008, basada nos votos ponderaos de 10&nbsp;000&nbsp;llectores, 150&nbsp;direutores, y 50&nbsp;críticos principales de cine.<ref>{{cita noticia|url=http://www.empireonline.com/500/93.asp|títulu=The 500 Greatest Movies of All Time|obra=[[Empire (revista)|Empire]] |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La revista tamién asitió interpretación de Heath Ledger como'l Joker nel tercer puestu na llista de los «100 meyores personaxes de cine» de 2008.<ref>{{cita noticia|url=http://www.empireonline.com/100-greatest-movie-characters/default.asp?c=3|títulu=The 100 Greatest Movie Characters|obra=Empire |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En xunu de 2010, ''Entertainment Weekly'' asitió al Joker na quinta posición de les sos «100 meyores personaxes de los postreros 20 años».<ref>{{cita web |url=http://www.ew.com/article/2010/06/01/100-greatest-characters-of-last-20-years-full-list|títulu=The 100 Greatest Characters of the Last 20 Years: Here's our full list!|apellíu=Vary|nome=Adam B.|periódicu=Entertainment Weekly|fecha=1 de xunu de 2010 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La revista ''Pastie'' nomar una de les 50 meyores películes de la década (2000-2009), asitiándola nel oncenu llugar.<ref name="Pastie"/> ''The Dark Knight'' atopar ente los diez primeres «películes meyor rodaes de 1998-2008» de ''American Cinematographer''. Más de 17&nbsp;000&nbsp;persones nel mundu participaron na votación final.<ref>{{cita web |url=http://www.theasc.com/asc_news/News_Articles/News_304.php|títulu=Best-Shot Film of 1998-2008|editorial=The American Society of Cinematographers|obra=American Cinematographer|fecha=29 de xunu de 2010 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110903101106/http://www.theasc.com/asc_news/News_Articles/News_304.php |fechaarchivu=3 de setiembre de 2011}}</ref> En marzu de 2011, los oyentes de [[BBC Radio 1]] y [[BBC Radio 1Xtra]] votaron a la cinta como la so octava favorita de tolos tiempos.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.ukblogsradio1movies|títulu=Your favourite movies!|axencia=[[BBC]]|fecha=10 de marzu de 2011 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En 2012, ''Total Film'' asitió al filme como la sesta película meyor llograda de los pasaos 15&nbsp;años, escribiendo que'l drama policial psico-[[operísticu]] de Christopher Nolan foi'l so superproducción más emocionante de la década; y la más griespa.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.totalfilm.com/features/50-best-movies-of-total-filme-magacín-s-lifetime/the-dark-knight-2008|títulu=50 Best Movies Of Total Film Magacín's Lifetime|obra=Total Film|fecha=26 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121028235726/http://www.totalfilm.com/features/50-best-movies-of-total-filme-magacín-s-lifetime/the-dark-knight-2008 |fechaarchivu=28 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En 2014, ''Time Out'' encuestó a dellos críticos, direutores, actores y dobles de riesgu pa listar les sos meyores películes d'aición.<ref>{{cita web |url=http://www.timeout.com/newyork/filme/best-action-movies|títulu=The 100 best action movies ever made|obra=Time Out|fecha=22 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''The Dark Knight'' quedó nel 80ᵘ puestu na llista.<ref>{{cita web |url=http://www.timeout.com/newyork/filme/the-100-best-action-movies-80-71|títulu=The 100 best action movies:80-71|obra=Time Out|fecha=22 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Esi mesmu, ''Empire'' clasificar la tercera meyor película enxamás fecha na so llista de les «301 meyores películes de tolos tiempos» a partir de los votos de los sos llectores.<ref>{{cita web |url=http://www.empireonline.com/301/list.asp?page=36|títulu=''The Dark Knight''|obra=Empire |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''[[The Hollywood Reporter]]'' asitiar nel 57ᵘ puestu nes «100 películes favorites de Hollywood», reconociendo «xefes d'estudiu, ganadores d'Óscar y realeza televisiva».<ref>{{cita web |url=http://www.hollywoodreporter.com/gallery/100-greatest-films-all-time-714192/1-the-godfather|títulu=Hollywood's 100 Favorite Films|periódicu=The Hollywood Reporter|fecha=25 de xunu de 2014 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ''The Dark Knight'' tuvo nel 96ᵘ llugar na llista de [[BBC]] de les «100 meyores películes d'Estaos Xuníos», votada polos críticos de cine d'alredor del mundu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.bbc.com/culture/story/20150720-the-100-greatest-american-films|títulu=The 100 greatest American films|axencia=BBC|fecha=20 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Comentarios ==== L'escritor de misteriu Andrew Klavan, en ''[[The Wall Street Journal]]'', comparó les midíes estremes que Batman toma pa combatir el crime coles del presidente de los EE.XX. [[George W. Bush]] na [[guerra contra'l terrorismu]]. L'escritor afirma que, «en dalgún nivel» ''The Dark Knight'' ye «un himnu d'allabancia a la fortaleza y la valentía moral que George W. Bush demostró nesta dómina de [[terrorismu|terror]] y guerra», y sofita la so llectura de la película diciendo que Batman —como Bush— «dacuando tien d'ampliar les fronteres de los [[derechos civiles]] pa trepar con una emerxencia, cuidao que va restablecer aquelles fronteres cuando la emerxencia pase.»<ref>{{cita noticia|url=http://online.wsj.com/public/article_print/SB121694247343482821.html|títulu=What Bush and Batman Have in Common|apellíu=Klavan|nome=Andrew|periódicu=[[The Wall Street Journal]]|fecha=25 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El so artículu recibió crítiques na Internet y nos principales medios de comunicación, como en «The Plank» de ''[[The New Republic]]''.<ref>{{cita noticia|url=http://blogs.tnr.com/tnrblogsthe_plank/archive/2008/07/25/batman-as-bush-ctd.aspx|títulu=Batman as Bush, Ctd.|apellíu=Orr|nome=Christopher|periódicu=[[The New Republic]]|fecha=25 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080801043405/http://blogs.tnr.com/tnrblogsthe_plank/archive/2008/07/25/batman-as-bush-ctd.aspx |fechaarchivu=1 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Reseñando la película en ''[[The Sunday Times]]'', Cosmo Landesman llegó a la conclusión contraria a la de Klavan, argumentando que ''The Dark Knight'' «ufierta un montón de pallabres moralistes sobre cómo tenemos d'enferronanos a un terrorista; bien, esaxero. Nel so corazón, sicasí, ye una llarga y aburrible discutiniu sobre cómo los individuos y la sociedá nunca tienen d'abandonar l'[[imperiu de la llei]] na llucha contra les fuercies de l'anarquía. Na llucha contra bisarmes, tenemos de curianos de nun convertinos en bisarmes; esi tipu de coses. La película defende'l reclamu de la coalición contra la guerra de que, al tener una guerra contra'l terrorismu, créanse les condiciones pa más terrorismu. Amuésasenos que morrió xente inocente por cuenta de Batman; y [l'héroe] cai por eso.»<ref>{{cita noticia|url=http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/film/film_reviews/article4386375.ece|títulu=''The Dark Knight'' - the Sunday Times review|apellíu=Landesman|nome=Cosmo|periódicu=[[The Sunday Times]]|fecha=27 de xunetu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615131755/http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/film/film_reviews/article4386375.ece |fechaarchivu=15 de xunu de 2011 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Benjamin Kerstein, escribiendo en ''Azure'', diz que tanto Klavan como Landesman «tienen un puntu», porque «''The Dark Knight'' ye un espeyu perfectu de la sociedá que la ta viendo: una sociedá tan estremada sobre los problemes de terrorismu y cómo combatilo que, per primer vegada en décades, yá nun esiste una corriente principal d'Estaos Xuníos.»<ref>{{cita web |url=http://azure.org.il/article.php?id=477&page=all|títulu=Batman's War on Terror|apellíu=Kerstein|nome=Benjamin|obra=Azure|fecha=2008 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Temes y analises ==== Según David S. Goyer, la tema principal de ''The Dark Knight'' ye la intensificación.<ref>{{cita noticia|url=http://www.mtv.com/news/1557699/batman-writer-david-goyer-spills-dark-knight-invisible-details/|títulu='''Batman''' Writer David Goyer Spills '''Dark Knight''', '''Invisible''' Details|apellíu=Adler|nome=Shawn|axencia=MTV|fecha=20 d'abril de 2007 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Ciudá Gótica ta débil y los ciudadanos culpen a Batman pola violencia y corrupción de la ciudá según poles amenaces del Joker, y esto emburria les sos llendes, faciéndolo sentir que faer xusticia per mano propia ta rebaxando más a la ciudá. [[Roger Ebert]] notó, «A lo llargo de la película, [el Joker] escurre situaciones atélites que fuercen a Batman, al Comisionado Gordon y al fiscal del distritu Harvey Dent a faer decisiones [[ética|étiques]] imposibles. Pal final, toles bases morales de la lleenda de Batman vense amenaciaes.»<ref name="ebert"/> Otros críticos mentaron la tema del trunfu del bien sobre'l mal. Harvey Dent apaez como'l caballeru blancu» de Gótica al entamu de la película pero'l mal termina seduciéndolo.<ref name="GBoucher"/> El Joker, per otru llau, vese como la representación de l'anarquía y el caos. Nun tien motivos, órdenes, nin deseos amás de causar estragos y «ver amburar el mundu.» La tarrecible lóxica del error humanu tamién ye otra tema. La escena de los barcos amuesa cómo la enconía puede seducir fácilmente a los humanos, y cómo eso podría llevar al potencial desastre.<ref>{{cita web |url=http://www.slashfilm.com/assessing-the-themes-of-the-dark-knight/|títulu=Assessing the Themes of ''The Dark Knight''|apellíu=Chen |nome=David|editorial=/Film|fecha=20 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Premios ==== {{AP|Premios recibíos por The Dark Knight}} [[Ficheru:The Dark Knight Tumbler at European Premiere.jpg|thumb|left|El ''Acróbata'' n'usu na premier europea de la película]] Ente les distinciones más notables, atopóse trunfu casi total de más de venti premiu a l'actuación de [[Heath Ledger]], incluyendo'l [[Óscar al meyor actor de repartu]], el [[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor actor de repartu]], el [[Globu d'Oru al meyor actor de repartu]], y el [[BAFTA al meyor actor de repartu]]. ''The Dark Knight'' tamién recibió nominaciones del [[Writers Guild of America|Sindicatu de Guionistes d'Estaos Xuníos]] —al meyor guión adautáu—, el Sindicatu de Productores d'Estaos Xuníos y el [[Sindicatu de Direutores d'Estaos Xuníos]], según un montón d'otres nominaciones y premios sindicales. Foi nomada a [[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor película|meyor película]] nos [[Premios de la Crítica Cinematográfica]] y el [[American Film Institute]] nomar una de los diez meyores películes de 2008. ''The Dark Knight'' tuvo nomada a ocho [[Premios Óscar]] na [[Premios Óscar de 2009|81ᵘ ceremonia]],<ref name="Oscars2009">{{cita web |url=http://www.oscars.org/oscars/ceremonies/2009|títulu=The 81st Academy Awards|editorial=[[Premiu Óscar]] |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> rompiendo'l récor previu de siete en poder de ''[[Dick Tracy (película)|Dick Tracy]]''<ref>{{cita web |url=http://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1991|títulu=The 63rd Academy Awards|editorial=Premios Óscar |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> pola mayor cantidá de nominaciones recibíes por una película basada nun cómic, [[tira risible]] o [[novela gráfica]]. La cinta ganó dos premios: [[Óscar al meyor actor de repartu|meyor actor de repartu]] para [[Heath Ledger]] y [[Óscar a la meyor edición de soníu|meyor edición de soníu]]. Tamién tuvo nomada a otros seis, siendo estes [[Óscar a la meyor direición artística|meyor direición artística]], [[Óscar a la meyor fotografía|meyor fotografía]], [[Óscar al meyor soníu|meyor soníu]], [[Óscar a los meyores efeutos visuales|meyores efeutos visuales]], [[Óscar al meyor maquillaxe|meyor maquillaxe]] y [[Óscar al meyor montaxe|meyor montaxe]]. Heath Ledger foi'l primer ganador póstumu del premiu al meyor actor de repartu, y solo el segundu ganador póstumu de toos —[[Peter Finch]] foi ganador póstumu del premiu al meyor actor pol so desempeñu na película de 1976 ''[[Network]]''—. Amás, la victoria de Ledger marcó la primera en cualquier categoría principal de los Óscar (producción, direición, actuación o guión) pa una [[película de superhéroes]]. Notablemente, la victoria de Richard King na categoría d'edición de soníu evitó'l trunfu total de la nueche de la ganadora a [[Óscar a la meyor película|meyor película]], ''[[Slumdog Millionaire]]''. Anque nun recibió una nominación a meyor película, el cantar d'apertura del espectáculu foi un homenaxe a ''The Dark Knight'' xuntu colos cinco nomaes a dicha categoría, incluyendo al anfitrión [[Hugh Jackman]] montando un retruque de la Batimoto fecha de chatarra. A pesar del so ésitu críticu, Foi notable l'ausencia de la película na llista de nomaes a esa categoría, xenerando discutiniu y llevando a munchos a criticar a los Premios Óscar por «repulsar[la]».<ref>{{cita noticia|url=http://www.theguardian.com/film/filmblog/2009/jan/28/oscars-sciencefictionandfantasy|títulu=The week in geek: ''The Dark Knight''{{'}}s Oscars snub is a disgrace|apellíu=Child|nome=Ben|periódicu=[[The Guardian]]|fecha=28 de xineru de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.wired.com/2009/01/why-so-serious/|títulu=Why So Serious? Oscars Snub Dark Knight for Top Awards|apellíu=Wallace|nome=Lews|obra=[[Wired]]|fecha=22 de xineru de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Hubo especulación de que l'[[Academia d'Artes y Ciencies Cinematográfiques]] depués camudó'l so númberu de nomaos a meyor película de cinco a diez por cuenta de la omisión de la película. Nuna sesión d'entrugues y respuestes depués del anunciu, Sidney Ganis, l'entós presidente de l'Academia, dixo; «Nun-yos diría la verdad si dixera que les pallabres ''Dark Knight'' nun apaecieron.»<ref>{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2009/06/25/movies/25oscars.html?_r=2&hp|títulu=Academy Expands Best-Picture Pool to 10|apellíu=Cieply |nome=Michael|periódicu=The New York Times|fecha=24 de xunu de 2009|llocalización=[[Beverly Hills]] |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Siendo una producción británicu-americana, la película tuvo nomada a los [[Premios Goya]] de 2009 por [[Premiu Goya a la meyor película europea|meyor película europea]].<ref>{{cita web |url=http://premiosgoya.academiadecine.com/descargas/ediciones/finalistes_premios_goya_2009_edicion_23.pdf|títulu=Candidatos (XXIII)|editorial=[[Premios Goya]] |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015}}</ref> Tuvo una nominación en Xapón a los Premios Seiun de 2009 so la categoría de ciencia ficción<ref>{{cita noticia|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-04-14/japanese-science-fiction-con-award-nominees-revealed|títulu=Japanese Science Fiction Con Award Nominees Revealed|editorial=Anime News Network|fecha=14 d'abril de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> con un Japan Academy Prize Award por meyor película estranxera.<ref>{{cita web |url=http://www.japan-academy-prize.jp/prizes/?t=32|títulu=32nd Japan Academy Prize Award prizes page |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=xaponés}}</ref> Nel 2016, la empresa d'arte, investigación y teunoloxía en redes sociales y plataformes comerciales, [https://www.facebook.com/3QF.AIT 3QF], incluyir na so llista de les 100 meyores sagues y triloxíes del cine y tv de los postreros 100 años. === Taquilla === [[Ficheru:The Dark Knight - PR - Barcelona.jpg|thumb|right|Un cartelu del preestreno de la película nel cine [[Coliseum (Barcelona)|Coliseum]] en [[Barcelona, España]]]] ''The Dark Knight'' recaldó $534.9&nbsp;millones en Norteamérica y $469.7&nbsp;millones n'otros territorios, llegando a un total internacional de $1000&nbsp;millones. Mundialmente, ye la [[Llista de películes coles mayores recaldaciones|23ª película más recaldadora]], la más taquillera de [[2008]] y la cuarta en llograr más de dicha cantidá.<ref>{{cita noticia|títulu=The Billion-Dollar Film Club: 29 Movies to Reach $1 Billion Worldwide|autor=IMDb Picks|url=https://www.imdb.com/imdbpicks/29-billion-dollar-grossing-movies/ls063095038?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=2969723262&pf_rd_r=05B194JWAE63SBK6FQ84&pf_rd_s=right-3&pf_rd_t=15011&pf_rd_i=nm2576486&ref_=nm_ecw_bfc_rhs_sm |fechaaccesu=23 d'abril de 2017}}</ref> Llogró $199.7&nbsp;millones na so primer fin de selmana mundial, lo que la asitió'l 40ᵘ puestu na llista de les meyores fines de selmana d'estrenu de tolos tiempos.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/world/worldwideopenings.htm|títulu=All Time Worldwide Openings|editorial=[[Box Office Mojo]] |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Col propósitu d'aumentar les chances de que la película superara los $1000&nbsp;millones en recaldaciones mundiales y ganara premiu Óscar, Warner Bros. reestrenó la cinta en cines tradicionales y IMAX nos Estaos Xuníos y otros países el 23 de xineru de 2009.<ref>{{cita noticia|url=http://www.reuters.com/article/2008/09/11/us-batman-idUSN1044022120080911|títulu="''Dark Knight''" plans re-release for Oscar push|apellíu=Diorio|nome=Carl|editorial=[[Reuters]]|periódicu=[[The Hollywood Reporter]]|fecha=11 de setiembre de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.superherohype.com/features/97867-wb-to-re-release-the-dark-knight-jan-23|títulu=WB to Re-Release The Dark Knight Jan. 23|editorial=SuperHeroHype|fecha=4 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Antes del dicha decisión, les ganancies llegaren hasta $997&nbsp;millones,<ref>{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2551&p=.htm|títulu=Billion Dollar Batman|apellíu=Gray|nome=Brandon|editorial=Box Office Mojo|fecha=20 de febreru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090224123938/http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2551&p=.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> pero en febreru de 2009, la cinta crució la marca deseyada.<ref>{{cita noticia|url=http://www.eonline.com/news/101032/the-dark-knight-breaks-a-billion|títulu=''The Dark Knight'' Breaks a Billion|apellíu=Finn|nome=Natalie|axencia=[[Y!]]|fecha=20 de febreru de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Norteamérica ==== ''The Dark Knight'' estrenóse'l vienres 18 de xunetu de 2008. Estableció un récor de funciones de medianueche, llogrando $18.5&nbsp;millones de 3040&nbsp;cines<ref name="BOM-opening">{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2504&p=.htm|títulu='''Dark Knight''' Begins Smashingly|apellíu=Gray|nome=Brandon|axencia=Box Office Mojo|fecha=23 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> (''[[Harry Potter and the Half-Blood Prince (película)|Harry Potter and the Half-Blood Prince]]'' superar con $22.2 millones).<ref>{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2604&p=.htm|títulu=Sixth '''Harry Potter''' Posts Franchise-Best Opening Day|apellíu=Gray|nome=Brandon|axencia=Box Office Mojo|fecha=16 de xunetu de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> D'esi total, $640&nbsp;000 fueron de funciones IMAX.<ref>{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/dark-knight-sets-midnight-record-115948|títulu='''Dark Knight''' sets midnight record|apellíu=Kilday|nome=Gregg|periódicu=The Hollywood Reporter|fecha=18 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El filme tuvo proyeiciones en 9200&nbsp;pantalles nun récor de 4366&nbsp;cines (''[[Iron Man 2]]'' devasar con 4380 cines),<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/widest.htm?page=WIDESTOPEN&p=.htm|títulu=All Time Widest Releases|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> tamién estableciendo un récor del primer día y de un solu día, con $67.2&nbsp;millones<ref name="BOM-opening" /><ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/days/?page=open&p.htm|títulu=All Time Opening Day Grosses|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> (''[[The Twilight Saga: New Moon]]'' rompió dambos con $72.7 millones),<ref>{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2626&p=.htm|títulu='''New Moon''' Shatters Opening Day Record|apellíu=Gray|nome=Brandon|axencia=Box Office Mojo|fecha=21 de payares de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y un récor de la primer fin de selmana, con $158.4&nbsp;millones<ref name="BOM-opening" /><ref name="spidey">{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/batman-beats-spidey-1584-mil-115972|títulu=Batman beats Spidey with $158.4 mil haul|apellíu=DiOrio|nome=Carl|periódicu=The Hollywood Reporter|fecha=20 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/weekends/|títulu=Biggest Opening Weekends at the Box Office|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> (''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2]]'' superar con $169.2 millones).<ref>{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=3211&p=.htm|títulu=Weekend Report: '''Harry''' Makes History|apellíu=Gray|nome=Brandon|axencia=Box Office Mojo|fecha=18 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El promediu de la fin de selmana por cine de $36&nbsp;283 ye'l quintu mayor de tolos tiempos.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/weekends/theateravg.htm?page=THTRWAVG&p=.htm|títulu=Top Weekend Theater Averages for Wide Releases|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Vendió un envaloráu de 22.37&nbsp;millones d'entraes mientres la so primer fin de selmana con un ingresu promediu de $7.08, lo qu'indica que la película vendió más entraes que ''[[Spider-Man 3]]'' —que vendiera 21.96&nbsp;millones con un preciu promediu de $6.88 en 2007—.<ref>{{cita noticia|url=http://news.medill.northwestern.edu/washington/news.aspx?id=95261|títulu='''Dark Knight''' sets record with help of ever pricier tickets|apellíu=Detrixhe |nome=John|editorial=[[Universidá Northwestern]]|fecha=22 de xunetu de 2008|llocalización=[[Washington, D.C.]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080727072419/http://news.medill.northwestern.edu/washington/news.aspx?id=95261 |fechaarchivu=27 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Amás, la cinta estableció un récor de la primer fin de selmana en IMAX, con $6.3&nbsp;millones<ref name="BOM-opening" /> (''[[Star Trek (película)|Star Trek]]'' devasar con $8.5 millones).<ref>{{cita noticia|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2585&p=.htm|títulu=Weekend Report: '''Star Trek''' Prospers|apellíu=Gray|nome=Brandon|axencia=Box Office Mojo|fecha=11 de mayu de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Llogró la mayor recaldación de domingu, con $43.6&nbsp;millones,<ref name="BOM-opening" /> y la mayor primer selmana del vienres al xueves, con $238.6&nbsp;millones (''[[The Avengers (película de 2012)|The Avengers]]'' rompió dambos con $57 millones y $270 millones, respeutivamente).<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/days/f-th.htm?page=Sun&p=.htm|títulu=Single Day Records: Highest Grossing Sundays at the Box Office|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/openingweeks.htm|títulu=Biggest Opening Weeks at the Box Office|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Tamién llogró la mayor recaldación acumulativa pol so tercer y cuartu día d'estrenu (''Les Reliquies de la Muerte - Parte 2'' devasó dambos), y asina socesivamente hasta'l so décimu día d'estrenu (toos superaos por ''The Avengers'').<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/grossbydays.htm?days=3&p=.htm|títulu=Top Movies Opening Grosses After 3-Days in Release|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Per otra parte, foi la película que más rápidu algamó los $100&nbsp;millones (''New Moon'' superar por menos d'un día), los $150&nbsp;millones y cada $50&nbsp;millones adicionales pasando por $450&nbsp;millones (''The Avengers'' rompió'l récor por diez díes), y $500&nbsp;millones (''[[Avatar (película de 2009)|Avatar]]'' facer en trece díes menos).<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/fastest.htm?page=100&p=.htm|títulu=Fastest Movies to Hit $100 Million at the Box Office|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Finalmente, llogró la mayor recaldación de la segunda fin de selmana (lo que tamién superó ''Avatar'').<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/weekends/moreweekends.htm?page=2&p=.htm|títulu=Top Grossing Movies in Their 2nd Weekend at the Box Office|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Llogró la cuarta mayor recaldación de sábadu ($51&nbsp;336&nbsp;732). Nel so primer llunes, ganó $24.5&nbsp;millones, que sigue como la mayor recaldación d'esi día fora de les vacaciones y la cuarta mayor del mesmu día polo xeneral, y nel so primer xueves recaldó otros $20.9&nbsp;millones, que sigue como la mayor recaldación del mesmu día que nun sía estrenu y la segunda mayor d'esi día polo xeneral.<ref name="The Dark Knight - Charts">{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=darkknight.htm|títulu=''The Dark Knight''|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Notablemente, lideró la taquilla mientres el segundu mayor fin de selmana de tolos tiempos en Norteamérica (con un total amestáu de $253&nbsp;586&nbsp;871)<ref>{{cita web |url=http://boxofficemojo.com/alltime/weekends/top12sum.htm|títulu=Top Grossing Overall Weekends at the Box Office, 1982-Present|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y foi la única película de 2008 que permaneció nel visu por cuatro fines de selmana consecutives.<ref>{{cita web |url=http://boxofficemojo.com/alltime/weekends/top12sum.htm|títulu=Weekend Box Office Index, 1982-Present}}</ref> ''The Dark Knight'' ye la película más recaldadora de 2008, la segunda del [[película de superhéroes|género de superhéroes]] y basada en cómics, y la cuarta de tolos tiempos en Norteamérica. Sicasí, afecha a la inflación nos precios de les entraes, ta nel 28ᵘ puestu.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/adjusted.htm|títulu=All Time Box Office Adjusted for Ticket Price Inflation|editorial=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> En contraste con ''Avatar'' y ''[[Titanic (película de 1997)|Titanic]]'', dambes de les cualos recaldaron más que la cinta en Norteamérica y tuvieron ganancies lentes pero constantes, ésta rompió récores na so primer fin de selmana y afloxó'l pasu significativamente dempués d'unes selmanes.<ref name="The Dark Knight - Charts"/><ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=weekend&id=titanic.htm|títulu=''Titanic''|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Otros territorios ==== Nel estranxeru, ''The Dark Knight'' ye la película más recaldadora de 2008<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/intl/weekend/yearly/?yr=2008&p=.htm|títulu=2008 Overseas Total Yearly Box Office Results|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> y la cuarta más recaldadora del xéneru de superhéroes. Tuvo'l so premier n'otros 20&nbsp;territorios en 4520&nbsp;pantalles, recaldando $41.3&nbsp;millones na so primer fin de selmana.<ref name="beater">{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/dark-knight-eyes-world-beater-116056|títulu='''Dark Knight''' eyes world-beater status|apellíu=Hollinger|nome=Hy|periódicu=[[The Hollywood Reporter]]|fecha=21 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> La cinta quedó detrás de ''[[Hancock]]'', na so tercer fin de selmana, con funciones en 71&nbsp;territorios. El territoriu más esitosu del filme foi Australia, onde recaldó $13.7&nbsp;millones na fin de selmana, estableciendo un récor del mayor estrenu d'una película de superhéroes.<ref>{{cita noticia|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/hancock-holds-overseas-115974|títulu='''Hancock''' holds on overseas|apellíu=Segers|nome=Frank|periódicu=The Hollywood Reporter|fecha=20 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Lideró la taquilla de fin de selmana fora de Norteamérica tres veces consecutives y cuatro en total. Citando les sensibilidaes culturales a dellos elementos de la película, y una reticencia a xuntase a condiciones previes al estrenu, Warner Bros. abstener d'estrenar la película en [[China continental]].<ref>{{cita noticia|url=http://variety.com/2008/film/awards/china-to-miss-out-on-dark-knight-1117997740/|títulu=China to miss out on '''Dark Knight'''|apellíu=McNary|nome=Dave|obra=[[Variety]]|fecha=23 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> El so mercáu más recaldador dempués de Norteamérica foi'l Reinu Xuníu, Irlanda y Malta, onde ganó $89.1&nbsp;millones. Tamién, n'Australia, atropó $39.9&nbsp;millones, entá permaneciendo ente los diez meyores del país.<ref>{{cita web |url=http://boxofficemojo.com/intl/australia/yearly/|títulu=2015 Australia Yearly Box Office Results|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Los cinco mercaos con más ganancies fora de Norteamérica tamién inclúin a Alemaña ($29.7&nbsp;millones), Francia y la rexón de Magreb ($27.5&nbsp;millones), y Corea del Sur ($25&nbsp;millones).<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=intl&id=darkknight.htm|títulu=''The Dark Knight'' International Box Office Results|editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> === Versión casera === La película foi llanzada en DVD y Blu-ray Disc en Norteamérica'l 9 d'avientu de 2008. Los llanzamientos inclúin una edición en DVD d'un discu, una edición especial en DVD de dos discos; una edición {{abbr|BD|Blu-ray Disc}} de dos discos; y un paquete d'edición especial BD con una estauína de la Batimoto.<ref>{{cita noticia|url=http://www.ign.com/articles/2008/09/29/dark-knight-swoops-in|títulu=''Dark Knight'' Swoops In|apellíu=McCutcheon |nome=David|axencia=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> La versión en BD/iTunes presenta a la película nun formatu variable, coles secuencies en IMAX encuadraes en 1.78:1, mientres les escenes rodaes en [[35&nbsp;mm]] tán encuadraes en 2.40:1.<ref>{{cita noticia|url=http://www.homemediamagazine.com/high-def/%E2%80%98dark-knight%E2%80%99-ready-turn-blu-14002|títulu='''Dark Knight''' Ready to Turn Blu|apellíu=Tribbey|nome=Chris|obra=Home Media Magacín|fecha=3 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> Les versiones en DVD amosar encuadrada dafechu nun formatu 2.40:1 uniforme. El discu 2 de la edición especial en DVD de dos discos amuesa los seis secuencies en IMAX principales nel formatu 1.44:1 orixinal. Tomar en IMAX adicionales a lo llargo de la cinta que tán presentaes en 1.78:1 nel llanzamientu en Blu-ray, sicasí, nun s'inclúin nes carauterístiques especiales del DVD. Amás de los llanzamientos en DVD estándar, delles tiendes llanzaron les sos propies ediciones esclusives de la película. Nel Reinu Xuníu, la película combinara ventes de 513&nbsp;000 unidaes nel so primer día de llanzamientu, de les cualos 107&nbsp;730 (21%) fueron de Blu-ray, el númberu más altu de ventes del primer día nesi formatu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a137931/the-dark-knight-breaks-blu-ray-records.html#~poAYzOAwE24uhB|títulu='''The Dark Knight''' breaks Blu-ray records|apellíu=Reynolds|nome=Simon|obra=[[Digital Spy]]|fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Nos Estaos Xuníos, ''The Dark Knight'' estableció un récor pola mayor cantidá de DVD vendíos nun día, con más de 3&nbsp;millones d'unidaes nel so primer día de llanzamientu (600&nbsp;000 de les cualos fueron Blu-ray Disc).<ref>{{cita noticia|url=http://articles.latimes.com/2008/dec/11/business/fi-darkknight11|títulu='''Dark Knight''' DVD selling at brisk pace|apellíu=Chmielewski|nome=Dawn C.|periódicu=[[Los Angeles Times]]|fecha=11 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref> Les ediciones DVD y Blu-ray Disc fueron llanzaes n'Australia'l 10 d'avientu de 2008 en forma d'una edición en DVD d'un discu; una edición en DVD de dos discos; una edición de dos discos incluyendo una mázcara de Batman en DVD y BD; una edición llindada en BD de dos discos con una estauína de la Batimoto; una edición en BD de dos discos; y un paquete de ''Batman Begins''/''The Dark Knight'' de cuatro discos en DVD y BD. Pal 19 d'avientu de 2008, el llanzamientu de DVD yera la película más vendida nel mercáu en DVD australianu.<ref>{{cita web |url=http://www.sanity.com.au/charts/charts_daily.asp?dpt=&kwd=visual|títulu=Top 20 DVD – Daily Charts|editorial=Sanity|fecha=19 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070902120913/http://www.sanity.com.au/charts/charts_daily.asp?dpt=&kwd=visual |fechaarchivu=2 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> La película tamién vendió copies Blu-ray d'un valor de [[yen|¥]]370&nbsp;millones ($4.1&nbsp;millones) en Xapón, asitiándola nel tercer llugar de los meyores diez na categoría xeneral de dichu formatu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-12-26/2009-top-selling-blu-ray-discs-in-japan-continued|títulu=2009's Top-Selling Blu-ray Discs in Japan (Continued)|axencia=Anime News Network|fecha=26 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://av.watch.impress.co.jp/docs/news/20091225_339731.html|títulu=BDソフト年間売上1位は9.6万枚の「ヱヴァ新劇場版 1.11」-オリコン調べ。2位は「ダークナイト」の7.5万枚|editorial=AV Watch|fecha=25 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2015|idioma=xaponés}}</ref> En marzu de 2011, Warner Bros. ufiertó ''The Dark Knight'' pa renta en [[Facebook]], convirtiéndose na primer película en llanzase al traviés de distribución dixital nun sitiu de redes sociales.<ref>{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2011/03/09/technology/09facebook.html?ref=technology&_r=0|títulu=Warner Tests Renting Film on Facebook for Web Cash|apellíu=Helft |nome=Miguel|apellíu2=Barnes|nome2=Brooks|periódicu=[[The New York Times]]|fecha=8 de marzu de 2011 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2015|idioma=inglés}}</ref> == Bibliografía == * {{cita llibru |títulu=The Dark Knight: Featuring Production Art and Full Shooting Script|apellíu=Byrne|nome=Craig|añu=2008|editorial=Universe|isbn=0-7893-1812-1|formatu=tapa dura|idioma=inglés}} * {{cita llibru |títulu=Absolute [[Batman: The Long Halloween]]|apellíu1=Nolan|nome1=Christopher|enllaceautor1=Christopher Nolan|apellíu2=Goyer|nome2=David S.|enllaceautor2=David S. Goyer|añu=2007|editorial=[[DC Comics]]|llocalización=Nueva York|isbn=1-4012-1282-4|capítulu=Introduction|formatu=tapa dura|idioma=inglés}} * {{cita llibru |títulu=The Dark Knight|apellíu=O'Neil|nome=Dennis|enllaceautor=Dennis O'Neil|añu=2008|editorial=Berkley|isbn=0-425-22286-1|formatu=bolsu|otros=Novelización de la película}} == Referencies == {{llistaref|anchu=30em}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikiquote|The Dark Knight (filme)|The Dark Knight}} * {{páxina web|http://thedarkknight.warnerbros.com/dvdsite}} * {{IMDb títulu|0468569}} * {{filmaffinity|867354}} * {{tcmdb títulu|661470}} * {{Amg película|v357349}} * {{Mojo títulu|darkknight|The Dark Knight}} * {{Rotten Tomatoes|the_dark_knight|The Dark Knight}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Batman]] [[Categoría:Películes del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Películes de Legendary Pictures]] [[Categoría:Películes de Pinewood Studios]] [[Categoría:Películes de Warner Bros.]] [[Categoría:Películes ganadores del premiu Óscar a la meyor edición de soníu]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] gkp5ivvn0lcmai63zcud323a376cmww Lizardo Montero 0 155592 3714498 3671043 2022-08-29T07:51:33Z XabatuBot 43102 iguo testu: Montero de la Águila => Montero del Águila wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Juan Lizardo Montero Flores''' {{nym}} foi un [[militar]] y [[políticu]] [[Perú|peruanu]] qu'ocupó la [[Presidentes de Perú|Presidencia provisoria de Perú]] de [[1881]] a [[1883]], reemplazando al presidente [[Francisco García Calderón Landa]], mientres la ocupación chilena. Foi tamién [[Alcalde de Lima]] mientres un curtiu periodu, en [[1879]]. Amigu y compañeru d'armes de [[Miguel Grau Seminario]], [[Manuel Ferreyros]] y [[Aurelio García y García]], toos ellos fueron conocíos como los '''Cuatro Garres de la Marina de Guerra de Perú'''. Foi un home culto y atento que gustaba de la vida social. Viaxó a España en 1858, retornó en 1862 y secundó la revolución del coronel [[Mariano Ignacio Prau]], quien lo nomó comandante xeneral de la Escuadra, interviniendo nel [[combate del Callao]] de 1866. Depués desempeñó actividaes polítiques como [[senador]] por [[Piura]], y foi unu de los fundadores del [[Partíu Civil (Perú)|Partíu Civil]]. Mientres el gobiernu de [[Manuel Pardo]] foi xubíu a l'alta clase de [[Contralmirante]]. Al españar la [[guerra del Pacíficu]] foi designáu Xefe militar de los departamentos del Sur con sede en [[Tacna]]. Tres la derrota del exércitu aliáu peruanu-bolivianu na [[batalla del Altu de l'Alianza]] en 1880, pasó a Lima pa intervenir na defensa de la ciudá, lluchando nes batalles de [[Batalla de San Juan y destrucción de Chorrillos|San Juan]] y [[Batalla de Miraflores|Miraflores]], en 1881. Col cargu de Xefe militar de los departamentos del Norte treslladar a [[Huaraz]] y, ostentando'l cargu de vicepresidente de la República, fíxose cargu del Poder Executivu cuando'l presidente [[Francisco García Calderón Landa]] foi prindáu y confináu a Chile. Estableció la sede del [[Congresu de la República de Perú|Congresu]] n'[[Arequipa]] y tres la firma del [[Tratáu de Rancón]] pol xeneral [[Miguel Iglesias]] en [[1883]], abandonó'l país pa dirixise a [[Bolivia]] y depués a [[Arxentina]]. Volvió en 1890 y foi escoyíu senador por Piura, retirándose de la vida pública en 1895. Foi'l tercer alcalde de Lima en convertise depués en Presidente de la República de Perú. == Biografía == === Carrera militar y política === Foi fíu de José Casimiro Montero del Águila y de Gregoria Flores Izaga. Empecipió estudios na Universidá de [[Quitu]] y, treslladáu a [[Lima]] en 1851, ingresó a la [[Escuela Naval de Perú]] en calidá de [[guardiamarina]]. Col grau d'[[alférez de fragata]] pasó a sirvir a bordu de la [[goleta]] ''Mercedes'' y topóse nel so naufraxu frente a [[Casma]], el 3 de mayu de 1854, onde pereció heroicamente el so comandante [[Juan Noel|Juan Noel y Lastra]], al negase abandonar la so nave hasta que tuvieren a salvo tola so tripulación.<ref name="ETdP">{{cita enciclopedia |apellíu= Tauro del Pino |nome= Alberto |enllaceautor= Alberto Tauro del Pino |editor= |enciclopedia= Enciclopedia Ilustrada de Perú |títulu=MONTERO, Lizardo |idioma=español |edición= 3ª |añu= 2001 |editorial=PEISA |volume=11 |allugamientu=Lima |isbn=9972-40-149-9 |páxines=1708-1709 }}</ref> Yera yá [[teniente segundu]] cuando pasó a la [[fragata]] ''[[BAP Apurímac|Apurímac]]'', onde, al mandu de un grupu de marinos (ente ellos l'entós alférez de fragata [[Miguel Grau]]) remontar na rada d'[[Arica]] y sumóse a la revolución del xeneral [[Manuel Ignacio de Vivanco]] contra'l gobiernu del mariscal [[Ramón Castilla]] (1856). Otres unidaes navales sigueron el so exemplu y formóse asina una escuadra rebalba. Formando parte d'ella, Montero incursionó a lo llargo de la mariña peruana en 1857, y participó nel ataque al [[Callao]] del 22 d'abril d'esi añu, que foi unu de los episodios más memorables de la sangrienta [[Guerra civil peruana de 1856-1858|guerra civil ente vivanquistas y castillistas]]. Pero Vivanco foi derrotáu, y una tres otra, les unidaes de la marina rebalba fuéronse rindiendo. La postrera en faelo foi'l ''Apurímac'', con Montero a la cabeza, que s'apurrió'l 17 de marzu de 1858. Los marinos vivanquistas fueron dixebraos del serviciu activo y borrar del escalafón oficial, pero dexóse-yos la llibertá de decidir: permanecer nel país o dise al estranxeru.{{Harvnp|Arosemena Garland|1979|pp=16-17}} [[Ficheru: CuatroAses.jpg|250px|thumb|left| Los Cuatro Garres de la Marina Peruana”. Paraos, d'esquierda a derecha, Miguel Grau (piurano), Lizardo Montero(piurano) y Aurelio García y García (limeñu). Sentáu: Manuel Ferreyros(limeñu).]] Por mesma voluntá, Montero viaxó a España en 1858, retornando en 1862. Foi reincorporáu al serviciu y reconocióse-y el grau de [[capitán de corbeta]], pasando a ser comandante del [[bergantín]] ''Lerzundi''. Secundó la [[Guerra civil peruana de 1865|revolución restauradora]] empobinada pol coronel [[Mariano Ignacio Prau]] contra'l gobiernu del xeneral [[Juan Antonio Pezet]] en 1865, que resultó triunfante.<ref name="ETdP" /> Foi xubíu a [[capitán de navío]] y nomáu comandante xeneral de la Escuadra, mientres la [[Guerra hispanu-suramericana|guerra contra España]]. Mientres el [[combate del Callao]] del [[2 de mayu]] de [[1866]], asitió a los buques peruanos ente les naves españoles y la población del Callao, torgando asina que esta fuera afeutada pol fueu enemigu, coles mesmes que ponía a los atacantes so los disparos de les bateríes de tierra.<ref name="ETdP" /> Topar al mandu de la escuadra peruana fondiada en Valparaíso, cuando, xuntu con otros marinos, protestó contra la decisión del gobiernu de contratar al comodoro estauxunidense [[John R. Tucker]] pa dirixir l'armada peruana na proyeutada espedición naval a [[Filipines]], a la que quería lliberar la del dominiu español (1866). Acusáu de insubordinación, foi prindáu, confináu na [[isla de San Llorienzo]] y sometíu a xuiciu, pa finalmente ser declaráu inocente (1867).{{Harvnp|Arosemena Garland|1979|pp=48-51}} En 1871 tuvo ente los fundadores del [[Partíu Civil (Perú)|Partíu Civil]], qu'en 1872 llevó al poder a [[Manuel Pardo]]. Foi escoyíu [[senador]] pol [[departamentu de Piura]], en dos oportunidad (1872-1876 y 1878-1879). Al mandu de tropes de tierra, contribuyó cola derrota de la revolución que [[Nicolás de Piérola]] empecipiara en 1874 contra'l gobiernu de Pardo (la llamada “Espedición del Talismán”).<ref name="ETdP" /> En 1875 postuló a la presidencia de Perú, pero perdió les eleiciones frente al xeneral [[Mariano Ignacio Prau]]. En 1876, gobernando inda Pardo, foi xubíu a l'alta clase de [[contralmirante]].<ref name="ETdP" /> === Na guerra del Pacíficu === Tres la declaratoria de la [[guerra del Pacíficu]], dizse que [[Miguel Grau]] aconseyó al presidente [[Mariano Ignacio Prau]] que nomara a Montero comandante de la Escuadra. Pero Prau, faciendo cálculos políticos (nun yera conveniente que Montero, siendo'l so rival políticu, tuviera importante figuración), optó por dar a Montero'l mandu de les bateríes d'[[Arica]]. Depués, el 23 payares de 1879, yá nes acabadures del gobiernu de Prau, Montero foi nomáu xefe políticu y militar de los departamentos del sur.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=46}} D'esa manera, asocedió nel mandu del exércitu del Sur al xeneral [[Juan Buendía]], depués del escalabru que sufriera ésti na [[batalla de San Francisco o Dolores]].{{harvnp|Vargas Ugarte|1984|p=70}} Entós que tomó'l poder [[Nicolás de Piérola Villena|Nicolás de Piérola]], Montero nun recibió les tropes y los suministros bélicos que riquía la defensa de [[Tacna]] y [[Arica]]. Especulóse si ello debió a l'agafada rivalidá política qu'esistía ente dambos, que databa d'años tras; al paecer, Piérola quería formar un exércitu totalmente adictu a la so persona.{{harvnp|Vargas Ugarte|1984|pp=79-83}} Tres la [[batalla del Altu de l'Alianza]] de 26 de mayu de 1880, Montero replegar escontra Arequipa. Pasó depués a Lima, onde foi alcalde de la ciudá por un curtiu periodu. Por disposición de Piérola, formó parte del Estáu Mayor y lluchó nes batalles de [[Batalla de San Juan y destrucción de Chorrillos|San Juan]] y [[Batalla de Miraflores|Miraflores]], llibraes los díes 13 y 15 de xineru de 1881, respeutivamente.<ref name="ETdP" /> Tres la [[Ocupación de Lima|ocupación chilena de Lima]], coló a [[Provincia de Huaraz|Huaraz]], como xefe políticu y militar de los departamentos del norte.<ref name="ETdP" /> Ente qu'en Lima, el 22 de febreru de 1881, una Xunta de Notables escoyó al xurista arequipeño [[Francisco García Calderón Landa|Francisco García Calderón]] como presidente de Perú, qu'instaló la sede del so gobiernu nel pueblu de La Madalena, el 11 de marzu.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|pp=176-177}} Depués, axuntóse'l Congresu Nacional na afarada [[Chorrillos]], que los sos miembros escoyeron a Montero como primer vicepresidente de la República del gobiernu de García Calderón, conocíu tamién como'l Gobiernu de [[Distritu de Pueblu Llibre|La Madalena]].<ref name="ETdP" /> Los chilenos quixeron roblar col nuevu gobiernu peruanu un tratáu de paz que consagrara les sos ambiciones territoriales (anexón de Tarapacá, Tacna y Arica). Pero García Calderón nun favoreció los planes chilenos y buscó caltener la integridá territorial, polo que foi prindáu y deportáu a Chile'l 6 de payares de 1881.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=192}} === Presidente de la República === [[Ficheru: Lizardo Montero 2.jpg|300px|thumb|right|El contralmirante Lizardo Montero. Semeya Courret.]] Tres la deportación de García Calderón, Montero convertir nel encargáu del Poder Executivu. Primeramente la sede del so gobiernu tuvo en [[Cajamarca]], depués en [[Huaraz]] y finalmente n'[[Arequipa]].{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=193}} La ''ciudá blanca'' convirtióse asina na capital de Perú, por cuenta de la so posición estratéxica. Montero ingresó a Arequipa el 31 d'agostu de 1882, el mesmu día en que'l xeneral cajamarquino, [[Miguel Iglesias Pino de Arce|Miguel Iglesias]] –xefe militar del Norte– remontar contra'l so gobiernu y daba el [[berru de Montán]], nel que plantegaba la reconocencia de la derrota de la guerra y la firma de la paz con cesión de territoriu.<ref name="carp">{{cita publicación |autor=Elizabeth Huanca Urrutia |títulu=Arequipa y la lleenda "negra" mientres la guerra con Chile |añu=26 de xineru de 2014 | revista = [[La República (Perú)|La República]] |allugamientu=Lima, Perú |url=http://larepublica.pe/26-01-2014/arequipa-y-la lleenda negra-mientres-la guerra-con-chile }}</ref> Esti fechu foi condergáu por dellos pueblos de Perú, incluyíu Arequipa, que se negaron a aceptar la mutilación de la patria.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=245}} Montero instaló'l [[Congresu de la República de Perú|Congresu de la República]], que funcionó de 22 d'abril a 20 de xunetu de 1883. Esti Congresu ratificó a García Calderón como presidente y a Montero como primer vicepresidente encargáu del mandu; y nomó al xeneral [[Andrés A. Cáceres]] (nesos momentos caudiellu de la [[Campaña del Argañal|resistencia del Argañal]]) como segundu vicepresidente.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=246}} Pero'l gobiernu de Montero nun llogró consolidase. Chile nun lo reconoció; l'únicu gobiernu estranxeru que-y acreditó una representación diplomática foi'l de Bolivia, rexíu entós pol xeneral [[Narciso Campero]].{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=247}} Montero permaneció 14 meses n'Arequipa. Nesi ralu, la población arequipeña entamar pa caltener a les tropes peruanes. «Arequipa participó de forma activa na campaña del sur, con dellos batallones de mozos y caltuvo al gobiernu de Montero», diz al respeutu l'historiador Juan Guillermo Carpio Muñoz.<ref name="carp" /> Siguiendo la llinia del so antecesor, Montero siguió les negociaciones de paz col [[Gobiernu de Chile|gobiernu chilenu]], pero ensin aportar a concesiones territoriales. Coles mesmes trabayó intensamente pa prosiguir la guerra xunto a [[Bolivia]], adquiriendo armamentu n'[[Europa]] y [[Estaos Xuníos]] que, con gran esfuerciu, llegó a puertos arxentinos, dende onde foi lleváu a Bolivia y a [[Puno]]. Brindó coles mesmes importante ayuda a la resistencia empobinada pol xeneral Andrés A. Cáceres, reforzando'l so exércitu del Argañal hasta en tres oportunidad. Tou ello desmiente la lleenda negra que la acusa de nun faer nada en favor de la resistencia y de caltener na inactividá al exércitu acantonáu n'Arequipa.<ref name="lalag">{{cita llibru |apellíos= Parodi Revoredo |nome=Daniel |añu=2001 |títulu=La llaguna de los villanos. Bolivia, Arequipa y Lizardo Montero na Guerra del Pacíficu (1881 - 1883) |url=https://books.google.com.pe/books?id=TZ15quV0-tMC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |editorial=Fondu Editorial PUCP-IFEA |allugamientu=Lima |isbn=9972-42-388-3 }}</ref> Sicasí, l'episodiu más revesosu del so gobiernu foi la retirada de les tropes peruanes d'Arequipa, ciudá que foi aína ocupada polos chilenos, constituyéndose asina nel últimu episodiu incruento de la guerra. Ello asocedió dellos díes dempués de la firma de la paz con Chile nel [[Tratáu de Rancón]], alcordada'l 20 d'ochobre de 1883 pol gobiernu del xeneral [[Miguel Iglesias]], que se consolidara col sofitu de los fusiles chilenos. Hai posiciones atopaes en redol a esti episodiu: pa unos, Montero fuxó de la ciudá pa nun presentar batalla a los chilenos, polo qu'actuaría como un desertor; pa otros, quixo en realidá caltener la resistencia, pero la rebelión d'una parte del pueblu a favor de la capitulación obligar a retirase de la ciudá pa evitar un enfrentamientu civil.<ref name="lalag" /> ==== La ocupación chilena d'Arequipa ==== Los fechos asocedieron asina: En setiembre de 1883, l'exércitu chilenu decidió tomar Arequipa. Magar que la intención esplícita fuera caltener la resistencia, les defenses arequipeñas abandonaron los puntos claves de Jamata y Puquina ensin combatir, lo que dexó la meyora de los chilenos escontra la ciudá, ensin atopar resistencia.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} Ante la inminente llegada de los chilenos, el conceyu, encamentáu por un grupu de notables (ente ellos Enrique Gibson), dialogó con Montero por qu'evitara la llucha dientro de la cortil de la ciudá (24 d'ochobre de 1883). Montero refugó'l pidíu y foi enfáticu en sostener la so intención d'aguantar a los invasores; sicasí, el so Conseyu de Ministros y un conseyu de guerra de xefes del exércitu y de la guardia nacional opinaren pola retirada.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} Esta retirada sería estratéxica: l'exércitu colaría escontra Puno, pa reorganizase ellí y contraatacar al enemigu.<ref name="lalag" /> Al ver Montero la división del pueblu arequipeño (unos queríen apurrir la ciudá a los chilenos y otros aguantar a estos), el día 25 convocó na Plaza d'Armes al pueblu pa preguntar si queríen aguantar combatiendo, y que, en casu afirmativu, encamentába-yos a entamase. Desamarráronse encaloraes discutinios na plaza; depués, producióse un motín de la guardia nacional, integrada por civiles arequipeños, resultando muertu Diego Furaca, teniente alcalde que yera partidariu de la paz.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} Montero viose atacáu polos partidarios de la resistencia, que lu acusaben de querer abandonar la ciudá; y polos partidarios de la rindición, que-y reprochaben qu'espunxera a la ciudá a la selvaxe devastación del enemigu. A midida que pasaba'l tiempu, caldiábense más los ánimos, al puntu de ser el mesmu Montero atacáu a balazos por una alteria; salvóse inclusive de morrer, pos una bala travesó-y el kepí, saliendo ilesu, pero esi mesmu proyeutil mató a unu de los sos ayudantes.{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} Al trate devasáu polos acontecimientos, Montero decidió retirase, con cuenta d'evitar una guerra civil dientro de la ciudá, lo que constituyiría un episodiu vergonzosu, vista la cercanía de les tropes chilenes.<ref name="lalag" /> Mientres la so retirada, que dalgunos pintaron como una fuxida, les picanteras llanzáron-y agua ferviendo, como señal de refugo.<ref name="carp" /> El 27 d'ochobre, Enrique Gibson unvió una carta al xefe de la espedición chilena, [[José Velásquez Bórquez|José Velásquez]], pidiéndo-y sostener una xunta en Paucarpata, antes del so ingresu a la ciudá. Terminada la cita, llevantóse una acta que dicía: «que por causa de la retirada del Exércitu (peruanu) y l'abandonu del gobiernu, el pueblu d'Arequipa ver na necesidá de reorganizar les sos autoridaes, xuntándose a la causa de la paz por creer imposible la so resistencia (…) polo que representantes d'Arequipa ponen la ciudá a disposición del xefe del Exércitu Chilenu, esperando que se cinxa a los principios de derechu de xentes».<ref name="carp" /> Pela so parte, Montero dexó'l poder nel segundu vicepresidente, que yera Cáceres, a quien unvió una carta'l día 28 d'ochobre, onde dicía textualmente:<ref name="lalag" /> {{cita|… el mio alloñamientu d'Arequipa nun tien por oxetu reconocer el gobiernu impuestu per Chile, so la presidencia del sr. Iglesias, sinón namái esaniciar la mio persona, con cuenta de que V.Y. como segundu vicepresidente encargar del gobiernu provisorio constitucional, que ye'l que reconoz la nación peruana.}} Montero abandonó Arequipa con direición a Puno, acompañáu d'una pequeña comitiva, que nel trayeutu de Chiguata tuvo entá que soportar el tirotéu de la xente enardecida. En Santa Lucía, tomó'l [[tren]] escontra Puno; d'ellí pasó a [[Bolivia]] y depués a [[Buenos Aires]].{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} Una fonte chilena menta que n'Arequipa les tropes invasores atoparon nicios de la capacidá defensiva que podría tener la ciudá y que sosprendentemente foi desmantelada: {{cita| “De los catorce cañones recoyíos hasta'l 8 del presente [8 de payares de 1883] dalgunos taben clavaos, otros inutilizaos por completu, y, especialmente a los ''Krupp'', faltáben-yos los obturadores y les rosques, que les sos pieces nun foi posible recuperar hasta la fecha. Fora d'estos catorce cañones, había non menos de cinco de gruesu calibre montaos en diversos puntos de la ciudá, y esti total de diecinueve pieces d'artillería, superior al que traía'l nuesu exércitu [chilenu], demuestra qué eficaz pudiera ser la resistencia de los arequipeños".|''El Mercurio.'' Correspondencia dende Arequipa, 8 de payares de 1883. (Afumada 1891, VIII: 376)}} Basadre menta tamién que l'armamentu y vituallas proporcionaos dende Bolivia a Montero n'Arequipa nun yera escasu: «8000 rifles, dos millones de municiones, una batería de cañones Krupp, sables, mules pa les brigaes del exércitu, más de cien mil vares de tela pa uniformar a los soldaos y vistir a los guardias nacionales, calzáu y hasta recursos pecuniarios…»{{harvnp|Basadre Grohmann|2005|p=291}} === Últimos años === Mientres los años siguientes, el Perú vivió una dómina d'anarquía, con Iglesias detentando el poder en Lima y [[Andrés Avelino Cáceres|Cáceres]] apoderando la sierra central. Finalmente, Cáceres trunfó y asumió constitucionalmente el poder, en 1886. En 1890, yá de vuelta al Perú, Montero foi nuevamente escoyíu senador por [[Departamentu de Piura|Piura]], cargu nel que se caltuvo hasta 1894. Al trunfar la [[Guerra civil peruana de 1894-1895|revolución cívicu-demócrata]] que favoreció la elevación a la presidencia de [[Nicolás de Piérola]] en 1895, retirar de la vida pública. Escepcionalmente, aceptó ser vocal del Conseyu Supremu de Guerra y Marina. Finó en Lima en 1905.<ref name="ETdP" /> {{Socesión | predecesor = [[Francisco de Paula Ensugada]] | títulu = [[Alcalde de Lima|Alcalde Metropolitanu de Lima]]<br />[[Ficheru:Escudo de Lima.png|50px]] | periodu = [[1879]] | socesor = [[Manuel María del Valle]] | predecesor2 = [[Luis La Puerta]] | títulu2 = [[Vicepresidente de Perú|Primer Vicepresidente de Perú]]<br />[[Ficheru:Escudo nacional del Perú.svg|40px]] | periodu2 = [[29 de setiembre]] de [[1881]] - [[6 de payares]] de [[1881]] | socesor2 = [[Aurelio Denegri]] | predecesor3 = [[Francisco García Calderón Landa|Francisco García Calderón]]<br /><small>Presidente Provisorio</small> | títulu3 = [[Presidente de Perú|Presidente Provisorio de Perú]]<br />[[Ficheru:Escudo nacional del Perú.svg|50px]] | periodu3 = [[6 de payares]] de [[1881]] - [[27 d'ochobre]] de [[1883]] | socesor3 = [[Miguel Iglesias]]<br /><small>Presidente Rexenerador</small> }} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | apellíos= Arosemena Garland |nome=Geraldo |enllaceautor=Geraldo Arosemena Garland |títulu=L'Almirante Miguel Grau |añu=1979 |editorial=Bancu de Creitu de Perú |edición=7ª |allugamientu=Lima-Perú }} * {{cita llibru | apellíos= Basadre Grohmann |nome=Jorge |enllaceautor=Jorge Basadre |títulu=Historia de la República de Perú (1822-1933) |añu=2005 |edición=9 |volume=9 |editorial=Empresa Editora El Comerciu S. A. |allugamientu=Lima-Perú |isbn=9972-205-66-5 }} * {{cita llibru | apellíu= Vargas Ugarte |nome=Rubén |enllaceautor=Rubén Vargas Ugarte |títulu=Historia Xeneral de Perú. La República (1879-1884) |añu=1984 |volume=10 |editorial=Editorial Milla Batres |edición=2ª |allugamientu=Lima-Perú }}. == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20110907024158/http://www.laguerradelpacifico.cl/Heroes%20y%20Biografias/Peru/Lizardo%20Montero.htm Los héroes escaecíos] {{NF|1832|1905|Montero, Lizardo}} {{Tradubot|Lizardo Montero}} [[Categoría:Marineros y marineres de Perú]] [[Categoría:Militares de Perú]] [[Categoría:Gobernantes de Perú]] [[Categoría:Alcaldes y alcaldeses de Perú]] [[Categoría:Persones de Piura]] [[Categoría:Senadores de Perú]] [[Categoría:Vicepresidentes de Perú]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] bag5ocpsjz1b45qwp0jmlycspry4zib Guerra Boshin 0 167497 3714500 3712972 2022-08-29T08:59:14Z Artanisen 49472 /* Descontentu contra'l shogunato */ Japanese Soldiers Marching Shimonoseki Campaign by Wirgman 1864.png wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Guerra Boshin}} {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra Boshin<br />戊辰戦争 |imaxe = Satsuma-samurai-during-boshin-war-period.jpg |descripción_imaxe = Samuráis del [[cla Shimazu]], aliaos cola faición imperial mientres la guerra Boshin. Fotografía de [[Felice Beatu]]. |fecha = xineru de [[1868]] - mayu de [[1869]] |llugar = [[Xapón]] |resultáu = [[Shogunato Tokugawa|Fin del Shogunato]]<br />[[Restauración Meiji|Restauración del poder imperial]] |combatientes1 =[[Ficheru:Flag of the Japanese Emperor.svg|22px]] [[Emperador de Xapón|Faición imperial]]:<br />[[Ficheru:Flag of Satsuma domain.svg|10px]] [[Dominiu de Satsuma]],<br />[[Ficheru:Flag of Choshu domain.svg|10px]] [[Dominiu de Chōshū]],<br />[[Ficheru:Flag of Tosa domain.svg|10px]] [[Dominiu de Tusa]],<br />[[Ficheru:Flag of Hiroshima domain.svg|10px]] [[Dominiu d'Hiroshima]],<br />[[Dominiu de Saga]] |combatientes2 = [[Ficheru:Tokugawa family crest.svg|22px]] [[Shogunato Tokugawa]]<br />[[Ficheru:Flag of Ouetsu Reppan Domei or the Northern Alliance in Japan.svg|22px]] [[Ōuetsu Reppan Dōmei]]<br/>[[República d'Ezo]] |comandante1 = Gobernante: [[Emperador Meiji]],<br />[[Comandante en Xefe]]: [[Saigō Takamori]],<br />Exércitu: [[Kuroda Kiyotaka]] |comandante2 = '''[[Shogunato]]:'''<br />Comandante: [[Tokugawa Yoshinobu]],<br />Exércitu: [[Katsu Kaishu]],<br />Marina: [[Enomoto Takeaki]],<br />'''[[República d'Ezo]]:'''<br />Presidente:[[Enomoto Takeaki]],<br />[[Comandante en Xefe]]: [[Otori Keisuke]],<br />Marina: [[Arai Ikunosuke]] |baxes1 = cerca de 1000 muertos<ref name="Estimate">Envaloráu en Hagiwara, p. 50.</ref> |baxes2 = cerca de 3000<ref name="Estimate" /> }} La {{nihongo|'''Guerra Boshin'''|戊辰戦争|Boshin Sensō|extra="Guerra del Añu del Dragón"}}<ref>{{nihongo|Boshin|戊辰}} ye la designación del quintu añu del [[ciclu sexaxenariu]] nos calendarios orientales asiáticos. 戊辰 tamién puede lleese como «tsuchinoe-tatsu» en xaponés, lliteralmente «Hermanu mayor del Dragón de Tierra». Na terminoloxía [[idioma chinu|china]], traduzse como «Dragón de la Tierra [[Yang]]», que s'acomuñar con esi añu en particular nel ciclu sexaxenariu. Etimológicamente, 戊 y 辰 nun tienen nada a ver con «dragón» o «hermanu más vieyu de la tierra», con éses la llectura «tsuchinoe-tatsu» tien de considerase como un tipu de llectura [[kun'yomi]] asociativa. En términos de [[Yera xaponesa|yeres]], el conflictu empezó'l cuartu añu de [[Yera Keiō|Keiō]], que tamién se convirtió nel primer añu de Meiji n'ochobre d'aquel añu, y terminó'l segundu añu de Meiji.</ref> ye'l nome que se-y dio a la [[guerra civil]] que tuvo llugar ente [[1868]] y [[1869]] en [[Xapón]] ente los partidarios del gobiernu del [[shogunato Tokugawa]] nel poder y la faición que pretendía la devolución del poder políticu a la corte imperial. La guerra tuvo'l so orixe na insatisfaición esistente ente munchos nobles y nuevos [[samurái]]s col tratu a los estranxeros per parte del gobiernu de resultes de l'apertura de Xapón na década precedente. L'alianza ente cles del sur, especialmente de dominios como Chōshū y Satsuma, y funcionarios de la corte consiguió asegurar el control de la corte imperial ya influyó al nuevu [[Emperador Meiji]]. [[Tokugawa Yoshinobu]], el ''[[shōgun]]'' gobernante, al dase cuenta de la futilidad de la situación decidió abdicar del poder en favor del emperador. Yoshinobu esperaba que con ello'l [[cla Tokugawa]] pudiera caltenese y tuviera la oportunidá de participar nel futuru gobiernu. Sicasí, movimientos militares de les fuercies imperiales, violencia partidaria en [[Edo]] y un decretu imperial promovíu por Satsuma y Chōshū qu'abolía'l gobiernu del clan Tokugawa, llevó a Yoshinobu a llanzar una campaña militar coles mires de tomar la corte del emperador en [[Kioto]].<ref>Yamakawa Kenjirō. ''Aizu Boshin Senshi''. Tokyo: Tokyo Daigaku Shuppankai, 1933, páxs. 89-90</ref> La ventaya militar rápido tuvo del llau del bandu imperial, que taba relativamente modernizáu. Dempués d'una serie de batalles que remataron cola rindición de Edo,<ref name="books.google.com">[https://books.google.com/books?id=t2-OmUA-EscC&pg=PA8 ''Japan Goes to War'' Dorothy Perkins, p.8]</ref><ref>[https://books.google.com/books?id=3bf4g447YdcC&pg=PA342 ''The making of modern Japan'' Marius B. Jansen, p.342]</ref> Yoshinobu rindióse personalmente, anque dalgunos de los sos siguidores replegar escontra [[Honshū]] y darréu a [[Hokkaidō]], onde fundaron la [[República d'Ezo]]. La derrota mientres la [[batalla de Hakodate]] terminó con esti últimu focu de resistencia, colo que'l gobiernu supremu del Emperador estender a tol país, completando la fase militar de la [[Restauración Meiji]].<ref>{{cita llibru | apellíos = Hillsborough | nome = Romulus | coautor = | año = 2005 | títulu = Shinsengumi: The Shogun's Last Samurai Corps | editorial = Tuttle Publishing | allugamientu = | isbn = 0804836272 }}</ref> Alredor de 120&nbsp;000 soldaos fueron movilizaos mientres el conflictu, de los cualos cerca de 3500 finaron en combate.<ref name="Estimate" /> A la fin, la victoriosa faición imperial abandonó'l so oxetivu d'espulsar a los estranxeros de Xapón y nel so llugar adoptó una política de continua modernización coles mires de eventualmente renegociar coles potencies occidentales los [[trataos desiguales]]. Gracies a la persistencia de [[Saigō Takamori]], prominente líder de la faición imperial, los partidarios de los Tokugawa recibieron [[Misericordia|clemencia]] y a munchos líderes del shogunato concediéronse-yos posiciones de responsabilidá dientro del nuevu gobiernu. La guerra Boshin da testimoniu del avanzáu estáu de modernización algamáu per Xapón apenes catorce años dempués de la so apertura a Occidente, l'eleváu nivel de involucramiento de países occidentales (especialmente'l [[Reinu Xuníu]] y [[Francia]]) na política del país, y la bastante aturbolinada instalación del poder imperial. Col tiempu, el conflictu foi idealizáu por quien consideren a la Restauración Meiji como una revolución ensin sangre» pol númberu relativamente moderáu de baxes rexistraes. En Xapón amás realizáronse una gran cantidá de recreaciones, por casu dalgunos de los elementos del conflictu incorporar na película de 2003 ''[[The Last Samurai]]''. == Contestu políticu == === Descontentu contra'l shogunato === [[Ficheru:BoshinCampaignMap - es.png|thumb|290px|Mapa de la campaña de la Guerra Boshin (1868-1869). Los dominios al sur como Satsuma, Chōshū y Tusa (en colloráu) xuntaron fuercies pa ganar a les fuercies del shogunato en [[Batalla de Toba-Fushimi|Toba-Fushimi]] y entós fueron tomando un control progresivu de tol país hasta la batalla final na isla de [[Hokkaidō]], al norte.]] {{AP|Bakumatsu}} Mientres los dos sieglos que precedieron a [[1854]], Xapón había [[sakoku|llindáu severamente el comerciu estranxeru]] —principalmente con naciones europees—, con esceición de [[Corea]] (al traviés de [[Isla de Tsushima|Tsushima]]), la [[Dinastía Qing|China de la dinastía Qing]] (al traviés de les [[Islles Ryūkyū]]) y los [[Países Baxos]] (al traviés del puestu comercial de [[Dejima]]).<ref>Gracies a la interaición colos holandeses, l'estudiu de les ciencies occidentales siguió mientres esi periodu sol nome de ''[[Rangaku]]'', dexando a Xapón estudiar y siguir la mayor parte de los pasos de les revoluciones científica ya industrial. Aldericáu en «La teunoloxía de Edo» (見て楽しむ江戸のテクノロジー), 2006, ISBN 4-410-13886-3 (xaponés) y «El mundu intelectual de Edo» 江戸の思想空間) Timon Screech, 1998, ISBN 4-7917-5690-8 (xaponés).</ref> En 1854, el [[Matthew Calbraith Perry|Comodoro Matthew Perry]], so l'amenaza implícita del usu de la fuercia, abrió Xapón al comerciu global, empecipiando d'esta miente un periodu de rápidu desenvolvimientu del comerciu esterior y de la occidentalización del país. Debíu en gran parte a los términos humillantes de los «[[Trataos Desiguales]]» impuestos pol Comodoro Perry, el [[shogunato]] tuvo llueu que faer frente al descontentu internu que se materializó nun movimientu [[xenofobia|xenófobu]] y radical: el {{nihongo|''[[Sonnō jōi]]''|尊王攘夷|extra=«Reverenciar al Emperador, espulsar a los bárbaros»}}.<ref>Hagiwara, páx. 34.</ref> [[Ficheru:Kanrinmaru.jpg|thumb|250px|left|El primer navío de guerra movíu por hélices de Xapón, el ''[[Kanrin Maru]]'', [[1855]]. El shogunato buscó viviegamente la modernización, pero tamién tuvo qu'enfrentase al creciente descontentu internu causáu pola inxerencia de les naciones occidentales na soberanía nacional.]] El [[Emperador Kōmei]] simpatizaba con tales sentimientos, y —rompiendo con sieglos de tradición imperial— empezó a tomar un papel activu n'asuntos d'Estáu: en cuando tuvo la oportunidá denunció los trataos ya intentó influyir na socesión del ''shōgun''. Los sos esfuercios remataron en marzu de [[1863]], col so «[[Orde d'espulsar a los bárbaros]]». A pesar de que'l shogunato nun tenía la más mínima intención de faela cumplir, la orde sicasí inspiró ataques contra'l mesmu shogunato y contra estranxeros en Xapón. L'incidente más famosu foi l'asesinatu del comerciante inglés [[Charles Lennox Richardson]], por que la so muerte'l gobiernu Tokugawa tuvo que pagar una indemnización de cien mil [[Llibra esterlina|llibres esterlines]].<ref>Jansen, pgs.314-5.</ref> Otru ataque notable foi'l bombardéu de barcos estranxeros en [[Shimonoseki]].<ref>Hagiwara, páx. 35.</ref> [[Ficheru:Japanese Soldiers Marching Shimonoseki Campaign by Wirgman 1864.png|thumb|250px|Tropes del shogunato en 1864. [[Illustrated London News]].]] Mientres 1864, los actos xenófobos fueron respondíos con ésitu poles potencies estranxeres por aciu represalies, como'l [[bombardéu de Kagoshima]] per parte de los británicos y el multinacional [[bombardéu de Shimonoseki]]. Al empar, les fuercies de [[Chōshū]], xuntu colos [[rōnin]]s xenófobos, desencadenaron la [[rebelión Hamaguri]] coles mires de tomar el control de la ciudá de [[Kioto]], onde taba establecida la corte imperial, pero'l futuru ''shōgun'' [[Tokugawa Yoshinobu]] dirixó una espedición de castigu y ganar. Nesti puntu, la resistencia de los líderes de Chōshū y la corte menguó, pero a lo llargo del siguiente añu los Tokugawa amosaríense incapaces de caltener el control del país, una y bones munchos [[daimyō|daimyos]] empezaron a inorar les órdenes y les reclamaciones de Edo.<ref>Jansen, pgs. 303-5</ref> === Asistencia militar estranxera === A pesar del bombardéu en Kagoshima, el dominiu de Satsuma estableciera rellaciones colos británicos y, col so sofitu, empecipió la modernización de les sos tropes y de la so marina.<ref>Hagiwara, páx. 34-5.</ref> El comerciante escocés [[Thomas Blaker Glover]] vendió barcos de guerra y fusiles a les provincies del sur.<ref>Dende empiezos de 1865, Thomas Blake Glover vendió 7.500 [[rifle Minié|rifles Minié]] al dominiu de Chōshū, dexando la so completa modernización. Nakaoka Shintaro notó dellos meses dempués que «en tolos aspeutos fueron anovaes les fuercies del han; namái esisten compañíes de rifle y cañón, y los rifles son Minié, el cargadores de la recámara del cañón usen proyeutiles» (Brown).</ref> Ye posible qu'espertos militares angloamericanos (na so mayoría ex-oficiales) pudieren tener implicación direuta nesi esfuerciu militar.<ref>[[Jules Brunet]], nuna carta a [[Napoleón III]], escribió: «Tengo De informar al Emperador de la presencia de numberosos oficiales americanos y británicos, xubilaos o en llicencia, nesi grupu [los daimyos del sur] que ye contrariu a los intereses franceses. La presencia de líderes occidentales ente los nuesos enemigos puede poner en peligru'l mio ésitu dende un puntu de vista políticu, pero nada podrá torgame rellatar esta información de campaña que Vuesa Maxestá va atopar ensin dulda interesante». Cita orixinal (en [[Idioma francés|francés]]: «''Je dois signaler à l'Empereur la présence de nombreux officers américains et anglais, hors cadre et en congé, dans ce parti hostile aux intérêts français. La présence de ces chefs occidentaux chez nos adversaires peut m'empêcher peut-être de réussir au point de vue politique, mais nul ne pourra m'empêcher de rapporter de cette campagne des renseignements que Votre Majesté trouvera sans doute intéressants.''» Polak, p. 81.</ref> L'embaxador británicu [[Harry Smith Parkes]] sofitó a les fuercies anti-shogunato nun esfuerciu pa establecer un gobiernu imperial unificáu y lexítimu en Xapón y pa compensar la influencia francesa nel shogunato. Mientres esi periodu, líderes xaponeses del sur como [[Saigō Takamori]] de Satsuma, o [[Itō Hirobumi]] y [[Inoue Kaoru]] de Chōshū cultivaron conexones personales con diplomáticos británicos, cuantimás con [[Ernest Mason Satow]].<ref>Estos alcuentros describir en ''Un diplomáticu en Xapón'' (1869, títulu orixinal: ''A diplomat in Japan'') escritu por el mesmu Satow, onde describe a Saigō como un home con «un güeyu que rellumaba como un gran diamante negru».</ref> [[Ficheru:Franco-JapaneseInfantryTraining.jpg|thumb|350px|Entrenamientu de tropes del shogunato per parte de la Misión Militar Francesa mandada a Xapón en [[1867]].]] El shogunato tamién taba preparar para futuros conflictos modernizando les sos fuercies. En llinia colos proyeutos de Parkes, los británicos, hasta esi puntu los principales aliaos del shogunato, amosáronse ronciegos a apurrir ayuda.<ref>Por casu, un pidíu de 1864 a Sir [[Rutherford Alcock]] pa suministrar conseyeros militares británicos de los 1.500 homes destinaos en Yokohama quedó ensin respuesta, y cuando Takenaka Shibata visitó Gran Bretaña y Francia, en setiembre de 1865, pidiendo asistencia, namá'l franceses respondieron a los pidíos.</ref> Entós, los Tokugawa decantar por conseyeros franceses, respondíos por pol prestíu militar de [[Napoleón III]] entós daquella, prestíu ganáu polos sos ésitos na [[Guerra de Crimea]] y na [[Segunda Guerra d'Independencia Italiana|Guerra d'Italia]].<ref>Darréu al alcuerdu con Francia, l'embaxador francés en Xapón [[Léon Roches]], intentando non alienar a Gran Bretaña, indució a que'l ''shōgun'' solicitara una misión naval británica que llegó pocu dempués de la misión militar francesa de 1867. Polak, páx. 53-5.</ref> El shogunato realizó mayores cambeos pa la construcción d'un exércitu modernu y poderosu: tres dellos años construyérase una marina con un nucleu d'ocho barcos de guerra a vapor, y yá yera la más poderosa de toa Asia.<ref>Ta disponible una presentación detallada de la Marina del shogunato [http://page.freett.con/sukechika/ship/ship02.html nesta web] (xaponés).</ref> En [[1865]], construyir en [[Yokosuka (arsenal)|Yokosuka]] el primer arsenal naval modernu de Xapón, so la direición del inxenieru francés [[Léonce Verny]]. En xineru de [[1867]], llega una misión militar francesa pa reorganizar l'exércitu del shogunato y crear una fuercia d'élite y realízase un pidíu a los [[Estaos Xuníos]] pa mercar la nave de guerra acorazada [[CSS Stonewall|CSS ''Stonewall'']], construyida polos franceses. Por cuenta de declaración de neutralidá de los poderes occidentales, los americanos negar a apurrir el navío, pero una vegada llevantada la declaración de neutralidá, la faición imperial llogró'l navío de guerra y usar na batalla de Hakodate sol nome de ''Kōtetsu'' (lliteralmente «blindáu»).<ref>Keene, páx. 165-6.</ref> === Golpes d'Estáu (1866-1868) === [[Ficheru:TokugawaYoshinobu.jpg|thumb|150px|[[Tokugawa Yoshinobu]] n'uniforme militar francés, c. 1867.]] De resultes d'un golpe d'estáu en Chōshū que devolvió'l poder a la faición estremista opuesta al shogunato, este anunció la so intención d'unviar una [[segunda espedición a Chōshū]] pa castigar al dominiu rebalbu. Esto, de la mesma, movió a Chōshū a establecer una alianza secreta con [[provincia de Satsuma|Satsuma]]. Nel branu de 1866 les fuercies de Chōshū ganaron a la espedición unviada pol ''shōgun'', lo que llevó a una considerable perda d'autoridá. Sicasí, a finales de 1866 morrieron el ''shōgun'' [[Tokugawa Iemochi|Iemochi]] y el [[Emperador Kōmei]], siendo asocedíos respeutivamente por [[Tokugawa Yoshinobu]] y el [[Emperador Meiji]]. Tales acontecimientos «fixeron inevitable una tregua».<ref>Jansen,p. 307.</ref> El [[9 de payares]] de [[1867]], Satsuma y Chōshū crearon una orde secreta en nome del Emperador Meiji ordenando «la muerte del súbditu traidor Yoshinobu».<ref>L'autenticidá de tal orde ta aldericada, por cuenta del so llinguaxe violentu y al fechu de que, a pesar d'emplegar el pronome imperial ''chin'', nun tener la firma de Meiji. Keene, pgs. 115-6.</ref> Sicasí, primero que ello asocediera, a propuesta del ''[[daimyō]]'' de Tusa, Yoshinobu arrenunció a la so autoridá y el so puestu apurriéndo-ylos al emperador. Amás, aportó a convocar una asamblea xeneral de daimyos pa crear un nuevu gobiernu. El shogunato terminara.<ref>Keene, páx. 116. Vease tamién Jansen, pgs. 310-1</ref> Magar l'arrenunciu de Yoshinobu creara un vacíu nominal nel nivel más altu de gobiernu, el so aparatu estatal siguía esistiendo. Amás, el gobiernu del shogunato y la familia Tokugawa en particular siguiríen siendo una fuercia importante nel nuevu orde y caltendríen un gran poder políticu,<ref>Keene, pgs. 120-121, y Satow, páx. 283. Amás, Satow (páx. 285) especula sobre'l vistu bonu de Yoshinobu por que se celebrara una asamblea de daimyos, seique cola esperanza de qu'un organismu como ésti pudiera restablecer la so posición.</ref> una perspeutiva que los miembros más intransixentes de Satsuma y Chōshū consideraron inaceptable.<ref>Satow, p. 286.</ref> Los fechos bastiáronse cuando'l [[3 de xineru]] de [[1868]], éstos últimos tomaron el control del palaciu imperial de Kioto y, a otru día, fixeron que l'Emperador Meiji, de tan solo 15 años, declarara la restauración de la so poder absolutu. Anque la mayor parte de l'asamblea consultiva imperial amosóse satisfecha cola declaración formal del control imperial y fuera favorable a siguir la collaboración colos Tokugawa (sol conceutu de {{nihongo|«gobiernu xustu»|公議政体派||kōgiseitaiha}}, [[Saigō Takamori]] primió a l'asamblea por que proclamara l'abolición del títulu de ''shōgun'' y se confiscaran les tierres de Yoshinobu.<ref>Cuando l'asamblea declaróse favorable a siguir collaborando col shogunato, Saigō Takamori comunicó que «Eso puede resolvese con una simple daga». (Keene, p. 122). Cita orixinal (en xaponés): "短刀一本あればかたづくことだ." En Hagiwara, p.42. La pallabra específica usada pa «daga» foi «[[tantō]]».</ref> [[Ficheru:SatsumaPalaceDestruction.jpg|thumb|left|225px|Fuercies del shogunato destrúin el Palaciu de Satsuma en [[Edo]].]] Anque nun principiu Yoshinobu aceptó les demandes, el [[17 de xineru]] de [[1868]], declaró que nun se sentía obligáu a aceptar la proclamación de la Restauración» y apeló a la corte pa rescindila.<ref>Keene, páx. 124.</ref> El [[24 de xineru]], Yoshinobu decidió preparar un ataque contra [[Kioto]], ocupada poles fuercies de Satsuma y Chōshū. Esta decisión tuvo motivada por una serie de quemes provocaes en Edo, empezando pola quema pela redolada del [[Castillo Edo]], la principal residencia de los Tokugawa. Culpar del incidente a dellos ''rōnin'' de Satsuma qu'atacaren esi mesmu día una oficina del gobiernu. A otru día, les fuercies del shogunato respondieron atacando la residencia del ''daimyō'' de Satsuma en Edo, onde munchu opositores del shogunato a les órdenes de Takamori tuviérense escondiendo pa crear disturbios. L'edificiu foi quemáu, y munchu opositores morrieron o fueron executaos más tarde.<ref>Keene, páx.125</ref> == Les primeres batalles == {{AP|Batalla de Toba-Fushimi}} [[Ficheru:TobaFushimiBattle2.jpg|thumb|350px|Escena de la [[Batalla de Toba-Fushimi]]. Les fuercies del shogunato atópense a la izquierda, incluyíos los batallones d'[[Aizu]]. A la derecha atópense les fuercies de [[Chōshū]] y [[Tusa]]. Estos son batallones modernizaos, pero delles fuercies tamién fueron samuráis tradicionales (especialmente del llau del shogunato).]] [[Ficheru:SatsumaBattery東征軍絵巻.jpg|thumb|225px|Una batería de Satsuma n'aición en Toba-Fushimi.]] [[Ficheru:DoctorWillis.jpg|thumb|110px|El Doctor [[William Willis]], de la Llegación Inglesa, dirixó l'hospital militar pa les fuercies de Satsuma mientres la batalla de Toba-Fushimi y tola Guerra Boshin.<ref>"Saigo Takamori y Okubo Toshimichi", p.63</ref>]] El [[27 de xineru]] de [[1868]], les fuercies del shogunato atacaron a les fuercies de Chōshū y Satsuma, y enfrentáronse na [[Batalla de Toba-Fushimi]], cerca de [[Kioto]]. Parte de los 15.000 homes del shogunato fueren entrenaos por conseyeros militares franceses, pero'l gruesu del exércitu del ''shōgun'' taba conformáu por samuráis tradicionales. Pela so parte les fuercies de Chōshū y de Satsuma, anque yeren numbéricamente superaes nuna proporción de trés a unu, taben totalmente modernizaes con [[Cañón Armstrong|cañones Armstrong]], fusiles Minié y dalgunes [[Ametralladora Gatling|ametralladores Gatling]]. Tres un entamu pocu concluyente,<ref>Saigō, anque escitáu pol principiu de los combates, preparó la eventual evacuación del emperador de Kioto si la situación riquir. Keene, pgs. 125-6.</ref> el segundu día unvióse un estandarte imperial a les tropes que-y sofitaben y el príncipe [[Komatsu Akihito]] ([[1846]]-[[1903]]), un pariente del emperador, foi nomáu comandante en xefe, reconociendo d'esta forma'l estatus oficial de {{nihongo|exércitu imperial|官軍|kangun}}.<ref>L'estandarte colorao y blanco fuera concebíu y diseñáu, ente otros, por [[Okubo Toshimichi]] y Iwakura Tomomi. Al xefe nominal del exércitu, el príncipe Ninnajinomiya Yoshiaki, foi-y dada una espada especial y foi nomáu «gran xeneral, conquistador del este». Les fuercies del shogunato, contraries a la corte imperial, fueron etiquetaes como «enemigues de la corte». Keene, pgs. 126-127.</ref> Amás, convencíos por funcionarios de la corte imperial, dellos daimyos locales, fieles hasta esi momentu al ''shōgun'', pasar a la faición imperial. Ente ellos atopaben el ''daimyō'' de Yodu, que camudó de bandu'l [[29 de xineru]], y el de [[Tsu]], que fizo lo propio'l [[30 de xineru]], desequilibrando asina la balanza militar a favor del bandu imperial.<ref>Atópase una descripción detallada de la batalla en Hagiwara, p. 42.</ref> El [[30 de xineru]], Tokugawa Yoshinobu, aparentemente angustiado pola aprobación imperial dada a les aiciones de Satsuma y Chōshū, fuxó d'[[Osaka]] a bordu del ''[[Kanrin Maru]]'' y retiróse a [[Edo]]. Desmoralizados pola so fuga y pola traición de Yodu y Tsu, les fuercies del shogunato retiráronse, dando la victoria de la batalla de Toba-Fushimi a la faición imperial.<ref>«Militarmente, les fuercies Tokugawa yeren bien cimeres. Teníen de trés a cinco veces más soldaos, el control del [[Castillo Osaka]] qu'usaron como base, cuntaben coles fuercies de Edo modernizaes polos franceses y cola flota más potente d'Asia oriental, que s'atopaba na badea d'Osaka. Nun combate regular, la faición imperial perdería. Tamién Saigō Takamori, previendo una derrota, treslladó al emperador a los montes de Chugoku y taba preparando una guerra de guerrilles». Hagiwara, p. 43. Traducíu del orixinal en xaponés.</ref> El [[Castillo Osaka]] cayó'l [[31 de xineru]], poniendo fin a la batalla de Toba-Fushimi.<ref>Hagiwara, p. 43-5.</ref> Coles mesmes, el [[28 de xineru]] de [[1868]] tuvo llugar la [[batalla naval de Awa]] ente la marina del shogunato y la de Satsuma. Foi'l primer enfrentamientu ente dos marines modernes en Xapón.<ref>''Togo Heihachiro in images, illustrated Meiji Navy''</ref> Anque la batalla foi d'escasa importancia, concluyó a favor de les fuercies del shogunato. [[Ficheru:Sakai Incident Tosa Domain 1868 Le Monde Illustré.png|thumb|225px|left|Asesinatu de marineros franceses nel [[incidente de Sakai]]. ''[[Monde Illustré]]''.]] Nel frente diplomáticu, dellos ministros de naciones estranxeres axuntar nel puertu abiertu de Hyōgo (anguaño [[Kōbe]]) a principios de febreru y emitieron una declaración según la cual el shogunato entá se consideraba l'únicu gobiernu de derechu de Xapón, dando la esperanza a Tokugawa Yoshinobu de que naciones estranxeres (especialmente Francia) pudieren considerar una intervención nel so favor. Sicasí dellos díes dempués una delegación Imperial visitó a los ministros declarando que'l shogunato fuera abolíu, que los puertos abriríense acordies colos trataos internacionales, y que los estranxeros seríen protexíos. Los ministros decidieron finalmente reconocer al nuevu gobiernu.<ref>Polak, páx. 75.</ref> L'aumentu de los sentimientos xenófobos llevó, sicasí, a que se produxeren dellos ataques a estranxeros mientres los meses siguientes. Once marineros franceses de la [[corbeta]] ''Dupleix'' fueron asesinaos a manes de samuráis de [[Tusa]] nel [[incidente de Sakai]], asocedíu'l [[8 de marzu]] de 1868. Quince díes dempués, un grupu de samuráis atacó al embaxador británicu Sir [[Harry Smith Parkes|Harry Parkes]], nuna cai de Kioto.<ref>Monde Illustré, Nᵘ 583, 13 de xunu de 1868.</ref> == Rindición de Edo == [[Ficheru:KoshuKatsunuma.jpg|thumb|225px|right|Kondo Isami, líder de forzar pro-shogunato [[Shinsengumi]], lluchando contra soldaos de [[Tusa]] na [[batalla de Kōshū-Katsunuma]].]] [[Ficheru:Fleet-of-Enomoto-Takeaki-Photo-1868.png|thumb|225px|Parte de la flota de Enomoto Takeaki frente a [[Shinagawa]]. D'esquierda a derecha: ''Mikaho'', ''Chōgei'', ''Kanrin'', ''Kaiyō'', ''Kaiten''. Tán ausentes el ''Banryū'' y el ''Chiyodagata''. Fotografía de 1868.]] A principios de febreru, preparar cola ayuda del embaxador francés [[Léon Roches]] un plan pa detener la meyora de la corte imperial a [[Odawara]], l'últimu puntu estratéxicu d'entrada a Edo, pero Yoshinobu oponer a él. Sosprendíu por ello, Léon Roches dimitió. A principios de marzu, sol patrociniu del ministru británicu [[Harry Smith Parkes|Harry Parkes]], les naciones estranxeres roblaron un alcuerdu d'estricta neutralidá, según el cual nun podríen intervenir o aprovir d'ayuda militar a nengún de los bandos hasta'l resolución del conflictu.<ref>Polak, páx. 77.</ref> [[Saigō Takamori]] condució a les victorioses fuercies imperiales al norte y al este al traviés de Xapón, venciendo na [[Batalla de Kōshū-Katsunuma]]. Abarganó Edo en mayu de 1868 y llogró la so rindición incondicional de manes de [[Katsu Kaishu]], ministru del exércitu del ''shōgun''.<ref>Hagiwara, páx. 46</ref> Dellos grupos siguieron aguantando tres la capitulación, pero fueron ganaos na [[batalla de Ueno]]. Mentanto, el xefe de la marina del ''shōgun'', [[Enomoto Takeaki]], negar a rindir tolos sos buques. Unvió cuatro navíos —ente ellos el ''[[Fujisan]]''—, pero'l [[20 d'agostu]] de 1868 escapó col restu de la flota del ''shōgun'' (ocho barcos de guerra: ''[[Kaiten]]'', ''[[Banryū]]'', ''[[Chiyodagata]]'', ''[[Chōgei]]'', ''[[Kaiyō Maru]]'', ''[[Kanrin Maru]]'', ''[[Mikaho]]'' y ''[[Shinsoku]]'') y 2.000 miembros de la marina cola esperanza d'empecipiar un contraataque xuntu colos daimyos del norte. Acompañar un grupu de conseyeros militares franceses (ente los que destacaba [[Jules Brunet]], que dimitiera de la Marina francesa pa poder acompañar a los rebeldes).<ref>Polak, páx. 81</ref> == Resistencia de la Coalición del Norte == [[Ficheru:SendaiTroops.jpg|thumb|225px|right|Tres la so movilización n'abril, les tropes de Sendai xunir na alianza del norte contra les tropes imperiales en mayu de 1868.]] [[Ficheru:Sendai1868Cannons.JPG|thumb|225px|Cañones de madera usaos pol feudu de Sendai mientres la Guerra Boshin. [[Muséu de la ciudá de Sendai]].]] Tres la rindición de Yoshinobu,<ref>Tokugawa Yoshinobu foi puestu so arrestu domiciliariu, y perdió tolos sos títulos, tierres y poder. Más tarde foi lliberáu, cuando demostró nun tener interés nin ambiciones nos asuntos nacionales. Retirar a [[Shizuoka]], la tierra onde tamién se retiró'l so ancestru, Tokugawa Ieyasu.</ref> la mayor parte de Xapón aceptó l'autoridá imperial, pero un grupu de dominios del norte siguió la resistencia, sofitando al dominiu d'[[Aizu]]. En mayu, dellos daimyos del norte formaron una alianza pa lluchar contra les tropes imperiales, la {{nihongo|''[[Ōuetsu Reppan Dōmei|Coalición del Norte]]''|奥羽越列藩同盟|Ōuetsu Reppan Dōmei}}, compuesta fundamentalmente polos dominios de [[Sendai]], [[Yonezawa]], [[Aizu]], [[Shonai]] y [[Nagaoka]], con un total de 50.000 homes.<ref>Polak, pgs. 79-91.</ref> Un Príncipe Imperial, [[Kitashirakawa Yoshihisa]], fuxera escontra'l norte con partidarios del shogunato Tokugawa y foi nomáu xefe de la Coalición del Norte, col enfotu de nomalo «Emperador Tobu». La flota de Enomoto axuntar nel puertu de [[Sendai]] el [[26 d'agostu]]. A pesar de que la Coalición del Norte yera numberosa, taba mal fornida y confiaba nos métodos de llucha tradicionales. Arralecíen les armes modernes y realizáronse esfuercios d'última hora pa construyir [[Cañón (artillería)|cañones]] de madera reforzaos con cuerdes que refundiaben proyeutiles de piedra. Dichos cañones, instalaos n'estructures defensives, namái podíen refundiar cuatro o cinco proyeutiles antes d'esplotar.<ref>Puede trate una presentación detallada de los artefautos d'aquella fase de la guerra nel [[Muséu de la ciudá de Sendai]], en [[Sendai]], [[Xapón]].</ref> A pesar d'eso, el ''daimyō'' de Nagaoka llogró consiguir dos de los trés [[Ametralladora Gatling|ametralladores Gatling]] esistentes en Xapón y 2.000 rifles franceses modernos del traficante d'armes alemán [[Henry Schnell]]. [[Ficheru:ShirakawaKomineCastle.jpg|thumb|225px|left|Ruines del castiellu de [[Castillo de Komine|Shirakawa-Komine]], mientres la [[Batalla de Aizu]].]] En mayu de 1868, el ''daimyō'' de Nagaoka infligió grandes perdes a les tropes imperiales na [[Batalla de Hokuetsu]], pero [[Castillo Nagaoka|el so castiellu]] finalmente cayó'l [[19 de mayu]]. Les tropes imperiales siguieron avanzando escontra'l norte, ganando al [[Shinsengumi]] na [[Batalla del Pasu de Bonari]], lo que dexó expedito el camín pal ataque al [[Castillo Aizuwakamatsu]] na [[batalla de Aizu]], n'ochobre de 1868, faciendo insostenible la posición en Sendai. [[Ficheru:BakufuTroopsToEzo.jpg|thumb|200px|Tropes del antiguu Bakufu, siendo tresportaes a Hokkaidō.]] La coalición se desmoronó, y el [[12 d'ochobre]] de 1868, la flota dexó Sendai y dirixóse a [[Hokkaidō]], n'habiendo consiguíu dos navíos más (''Oe'' y ''Hoō'', enantes vencíos al feudu de Sendai pol shogunato), y aprosimao otros 1.000 homes adicionales: restos de les tropes del shogunato, sol mandu d'[[Otori Keisuke]], tropes del [[Shinsengumi]] sol mandu de Hijikata Toshizo, les guerrilas (''yugekitai'') al mandu de [[Katsutaro Hitomi]], y dellos conseyeros franceses (Fortan, Garde, Marlin, Bouffier).<ref>Polak, p. 81.</ref> El [[26 d'ochobre]], Edo foi renombráu como [[Tokiu]], y empecípiase oficialmente la [[Dómina Meiji]]. En Aizu, el [[Castillo Tsuruga]] llevaba so asediu dende principios de dichu mes, lo que llevó al [[seppuku|suicidiu masivu]] de los mozos guerreros del ''[[Byakkotai]]'' (Cuerpos del Tigre Blanco), como una forma de morrer honorablemente en cuenta de rindise. Tres una llarga batalla d'un mes, [[Aizu]] finalmente almitió la derrota'l [[6 de payares]].<ref>Puede aportase a un rellatu de la resistencia de los ''Byakkotai'' [https://web.archive.org/web/20070206055143/http://www.ne.jp/asahi/minako/watanabe/byakkoeng.htm equí] (inglés).</ref> == La Campaña de Hokkaidō == === Creación de la República d'Ezo === {{AP|República d'Ezo}} <imagemap id=Victuallers> Image:French Military Advisors Jules Brunet and Japanese Allies Boshin War 1868-1869.png|thumb|225px|Los conseyeros militares franceses y los sos aliaos xaponeses en Hokkaido. - Pase'l cursor sobre les figures o pulsie pa engrandar. poly 0 350 18 341 48 315 47 304 36 305 22 283 22 246 36 220 65 210 69 194 62 171 66 136 94 132 109 152 104 201 140 219 150 231 156 285 145 369 118 391 68 391 54 433 49 462 10 457 [[#Victuallers|Hosoya Yasutaro]] poly 224 555 152 405 172 353 186 294 184 237 216 224 219 202 211 165 229 146 250 146 267 156 271 168 284 171 272 182 273 216 304 224 323 289 323 349 333 388 339 431 326 450 339 529 306 552 [[Jules Brunet|Capitán Jules Brunet]] poly 324 560 355 524 348 388 337 375 334 343 342 299 369 265 393 230 410 224 404 202 404 185 392 185 399 175 399 163 435 150 454 159 463 169 463 205 468 224 498 241 509 257 517 308 519 330 496 394 473 558 [[Matsudaira Taro|Comandante en xefe Matsudaira Taro]] poly 548 372 531 327 528 285 529 244 545 231 575 212 558 192 558 175 556 175 554 147 560 138 577 131 594 131 609 159 605 165 610 187 610 212 646 227 679 261 708 299 670 363 666 383 657 387 664 396 671 449 716 503 714 517 658 453 654 534 528 535 [[#Victuallers|Tajima Kintaro]] poly 162 365 148 235 109 184 117 144 135 106 164 92 175 78 169 49 169 31 178 24 195 24 208 35 215 41 215 47 207 55 208 72 217 82 225 91 253 104 263 141 193 365 [[Cazeneuve|Capitán Cazeneuve]] poly 265 227 267 150 272 139 297 129 293 106 287 91 294 66 305 60 321 60 333 71 338 78 344 81 344 89 340 97 336 103 334 122 360 139 365 139 376 149 391 179 398 226 358 245 371 305 315 362 [[Jean Marlin|Sarxentu Jean Marlin]] poly 380 222 386 171 404 151 405 134 399 116 403 114 396 99 410 86 444 97 451 104 451 109 442 115 444 133 441 142 460 170 [[#Victuallers|Fukushima Tokinosuke]] poly 457 166 461 121 475 104 503 89 509 82 499 72 496 48 489 21 523 17 539 37 541 48 534 71 534 78 547 91 565 99 580 104 627 185 623 210 545 307 577 481 469 493 [[Arthur Fortant|Sarxentu Arthur Fortant]] rect 0 0 713 561 [[#Victuallers|Pulsia pa engrandar o usa'l cursor pa ver información adicional.]] desc none </imagemap> Tres la derrota en [[Honshū]], [[Enomoto Takeaki]] fuxó a [[Hokkaidō]] colo que quedaba de la marina y un puñáu de conseyeros franceses. Xuntos entamaron un gobiernu, coles mires d'establecer una nación insular independiente dedicada al desenvolvimientu de Hokkaidō. El [[25 d'avientu]] establecieron formalmente la [[República d'Ezo]], la única república de Xapón hasta los nuesos díes, tomando como exemplu'l modelu estauxunidense. Enomoto foi escoyíu presidente por una gran mayoría. La república intentó establecer rellaciones con delles delegaciones estranxeres presentes en Hakodate, como los estauxunidenses, los franceses, y los rusos, pero nun consiguió nenguna reconocencia nin sofitu internacional. Enomoto ufiertar a otorgar el territoriu al ''shōgun'' Tokugawa sol gobiernu imperial, pero la so propuesta foi refugada pol Conseyu de Gobiernu Imperial.<ref>Nuna carta de Enomoto al Conseyu de Gobiernu Imperial: «Rezamos por que esta porción del Imperiu pueda ser dada al nuesu postreru señor, Tokugawa Kamenosuke; y nesi casu, vamos pagar la so benevolencia siendo los fieles guardianes de la puerta del norte». Black, pgs. 240-241</ref> Mientres l'iviernu, les tropes de Enomoto fortificaron los sos defenses alredor de la península meridional de [[Hakodate]], cola nueva fortaleza de [[Goryokaku]] nel centru. Les tropes entamar so un mandu francu-xaponés: el comandante en xefe sería [[Otori Keisuke]], asistíu pol capitán francés [[Jules Brunet]], estremaes en cuatro [[brigada|brigaes]]. Caúna d'elles mandar un suboficial francés ([[Arthur Fortant]], [[Jean Marlin]], [[Cazeneuve]], [[François Bouffier]]), y estremaríense en 8 semi-brigaes, caúna so mandu xaponés.<ref>Polak, pgs. 85-89.</ref> === Derrota y rindición === [[Ficheru:EugeneCollache.jpg|thumb|left|150px|L'oficial de la marina francesa [[Eugène Collache]]. Participó na [[batalla naval de Miyako]] vistíu de samurái.]] La marina imperial llegó a la ensenada de [[Miyako (Iwate)|Miyako]] el [[20 de marzu]], pero previendo la llegada de los navíos imperiales, los rebeldes d'Ezo entamaron un ardigosu plan pa tomar el control del buque blindáu ''[[Kōtetsu (1869)|Kotetsu]]''. Unviar a tres barcos de guerra nun ataque sorpresa, na que foi conocida como la [[batalla naval de Miyako]]. L'ataque fracasó pola mor del mal tiempu, a problemes nes máquines y al decisivu usu d'[[ametralladora Gatling|ametralladores Gatling]] per parte de les tropes imperiales.<ref>Collache taba a bordu d'unu de los barcos que participó nel ataque. Tuvo que fundir el so barcu y fuxir tierra adientro hasta que se rindió xuntu colos sos compañeros y foi treslladáu a una prisión de Tokiu. Finalmente, volvió a Francia sanu y salvu pa cuntar la so hestoria. L'alcuentru detallar nes memories de Collache ''Une aventure au Japon''.</ref> [[Ficheru:Stonewall-Kotetsu.jpg|thumb|225px|''[[Kōtetsu (1869)|Kotetsu]]'', el primer buque blindáu de la [[Armada Imperial Xaponesa|Marina Imperial]].]] Les fuercies imperiales aseguraron prontamente el so dominiu nes principales islles del archipiélagu xaponés y, n'abril de 1869, mandaron una flota y una fuercia d'infantería de 7.000 homes a Ezo, empecipiando la [[batalla de Hakodate]]. Les fuercies imperiales avanzaron rápido y ganaron la [[Batalla naval de Hakodate|batalla naval de la badea de Hakodate]] de la que la fortaleza de [[Castillo Goryōkaku|Goryokaku]], con namái 800 defensores, yera abarganada. Viendo que la situación tornárase desesperada, los conseyeros franceses fuxeron a un navío francés atracáu nel puertu de Hakodate —el ''[[Coëtlogon]]'', que taba sol mandu de [[Bergasse du Petit Thouars|Dupetit Thouars]]– col que navegaron a [[Yokohama]] y depués a Francia. Los xaponeses pidieron que fueren xulgaos en Francia. Sicasí debíu al sofitu popular que les sos aiciones ganárenlos en Francia, nun fueron castigaos. Enomoto decidiera lluchar hasta'l fin, y unviara les sos pertenencies al so adversariu por que les guardara a recaldu,<ref>Ente eses pertenencies atopaben los Códigos Navales que traxera de los Países Baxos, que confió al xeneral de les tropes imperiales, [[Kuroda Kiyotaka]]</ref> pero Otori convenciólu de que se rindiera, diciéndo-y que'l camín verdaderamente valiente sería siguir viviendo tres la derrota: «Si lo qu'usté quier ye morrer, puede faelo en cualquier momentu».<ref>Polak ''et al''.</ref> Enomoto rindióse'l [[18 de mayu]] de [[1869]], y aceptó el mandatu del [[Emperador Meiji]]. La República d'Ezo dexó d'esistir el [[27 de xunu]] de [[1869]]. == Consecuencies == {{AP|Dómina Meiji}} [[Ficheru:MeijiJoukyou.jpg|thumb|L'[[Emperador Meiji]], de 16 años, treslladándose de [[Kioto]] a [[Tokiu]], finales de 1868.]] Tres la victoria, el nuevu gobiernu llevó a cabu la unificación del país sol poder único y lexítimo de la corte imperial. La residencia del emperador treslladar de [[Kioto]] a [[Tokiu]] a finales de 1868. El poder político y militar de los [[han (Xapón)|feudos]] foi suprimíu progresivamente y llueu fueron tresformaos en [[prefeutures de Xapón|prefeutures]], que los sos gobernadores yeren nomaos pol emperador. La clase samurái foi abolida, lo que dexó a munchos samuráis dedicase a trabayos alministrativos o comerciales, pero que condució a munchos otros a la probeza.<ref>Munches distinciones llegales ente samuráis y el pueblu llanu aboliéronse tempranamente, y el tradicional pagu en forma d'arroz sustituyir por pagu en metálicu y, darréu, en grandes descuentos pa l'adquisición de bonos gubernamentales.(Gordon pgs. 64–65).</ref> Los dominios de Satsuma, Chōshū y Tusa, que desempeñaren un papel decisivu na victoria, ocuparon la mayor parte de los puestos clave del gobiernu mientres décades, situación que dacuando ye conocida como la «[[oligarquía Meiji]]» y que se formalizó cola institución de los ''[[genrō]]''.<ref>Por casu [[Saigō Takamori]], [[Okubo Toshimichi]], y [[Tōgō Heihachirō]] yeren de Satsuma. Comentáu en ''Togo Heihachiro in images: Illustrated Meiji Navy''</ref> En 1869 construyir en Tokiu el [[Santuariu Yasukuni]] n'honor de les víctimes de la Guerra Boshin.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4789905.stm BBC News, Martes, 15 d'agostu de 2006]</ref> Dellos líderes partidarios del antiguu ''shōgun'' fueron encarcelaos, pero salvar de la execución ''in extremis'' gracies a la intervención de [[Saigō Takamori]] y [[Iwakura Tomomi]], y al pesu de los conseyos de [[Harry Smith Parkes|Parkes]], l'embaxador británicu. Esti postreru comentára-y a Saigō, según Ernest Satow, que «la severidá escontra Keiki [Yoshinobu] o los sos siguidores, especialmente en forma de castigu personal, estropiaría la reputación del nuevu gobiernu a la vista de les potencies europees».<ref>Citáu en Keene, 143.</ref> Dempués de dos o trés años de prisión, la mayoría fueron llamaos pa ocupar cargos nel nuevu gobiernu y dellos realizaron brilloses carreres. [[Enomoto Takeaki]], por casu, sería embaxador en Rusia y China y ministru d'educación.<ref>Comentáu en Polak ''et al.'' Vease tamién, Keene.</ref> El bandu imperial non yá arrenunció de la so postura d'espulsar a los estranxeros, sinón qu'ésta evolucionó escontra una política de modernización progresiva del país y de renegociación de los [[Trataos Desiguales]] coles potencies estranxeres sol lema {{nihongo|«[[Fukoku kyōhei|un país ricu, un exércitu fuerte]]»|富国強兵|fukoku kyōhei}}. El cambéu d'actitú escontra los estranxeros tuvo llugar mientres los primeros díes de la guerra civil: el 8 d'abril de 1868, llevantáronse nuevos lletreros en Kioto (y más tarde por tol país) que refugaben espresamente la violencia contra los foranos.<ref>Keene, p. 142.</ref> Mientres el cursu del conflictu l'emperador Meiji recibió personalmente a embaxadores europeos, primero en Kioto, depués en Osaka y Tokiu.<ref>Keene, pgs. 143–144, 165.</ref> Tampoco tenía precedentes la receición que l'emperador Meiji fixo a [[Alfred, Duque d'Edimburgu]], en Tokiu, como'l so «''igual'' de sangre».<ref>Parkes, citáu en Keene, p. 183-7. En cursiva nel orixinal.</ref> [[Ficheru:MikadoWithFrenchMission.jpg|thumb|L'emperador Meiji recibe a la [[misión militar francesa a Xapón (1872-1880)|segunda misión militar francesa a Xapón]], 1872.]] Anque mientres los alboreceres de la era Meiji ameyoraron les rellaciones ente la corte imperial y les potencies estranxeres, les rellaciones con Francia esfreciéronse temporalmente pol sofitu que nun principiu ésta dio al ''shōgun'', pero puestu una [[misión militar francesa a Xapón (1872-1880)|segunda misión militar francesa a Xapón]] foi convidada en 1874, y [[misión militar francesa a Xapón (1884)|una tercera]] en 1884. Francia ayudó a construyir la flota imperial, la primer flota moderna a gran escala de Xapón, so la direición del inxenieru naval [[Louis-Émile Bertin]].<ref>Mentáu en Evans y Peattie.</ref> La modernización a gran escala del país yá empezara mientres los últimos años del shogunato, y el gobiernu Meiji finalmente adoptó la mesma actitú, anque foi capaz de movilizar tol país escontra la modernización d'una forma más eficiente. [[Ficheru:SaigoWithOfficers.jpg|thumb|left|225px|[[Saigō Takamori]], n'uniforme con oficiales de la [[Rebelión Satsuma]].]] Tres la so coronación, l'Emperador Meiji publicó'l so [[Carta de xuramentu]], pidiendo la creación d'asamblees deliberativas, prometiendo meyores oportunidaes pa la xente corriente, aboliendo la "males costumes del pasáu" y buscando conocencia per tol mundu "pa reforzar los cimientos del gobiernu imperial". Ente les notables reformes del gobiernu Meiji cúntase l'[[Abolición del sistema han|abolición del sistema feudal]], pola que los dominios feudales y el so señores hereditarios fueron reemplazaos respeutivamente por [[Prefeutures de Xapón|prefeutures]] y gobernadores nomaos pol emperador.<ref>Nos primeros años de la era, munchos daimyos fueron nomaos gobernadores y recibieron [[Kazoku|títulos nobiliarios]] y grandes pensiones. Nos años posteriores los trescientos dominios fueron amenorgaos a cincuenta prefeutures. Jansen, pgs. 348–9.</ref> Ente les otres reformes destaquen la introducción de la enseñanza obligatoria o l'abolición de les clases sociales confucianes. Les reformes remataron en 1889 cola proclamación de la [[Constitución Meiji]]. Sicasí, a pesar del sofitu que los samuráis daben a la corte imperial, munches de les reformes Meiji considerar perxudiciales pa los sos intereses: la creación d'un exércitu de reclutes compuestu por plebeyos, según la perda del prestíu hereditariu y los estipendios contrariaron a munchos antiguos samuráis.<ref>Jansen, 367–8.</ref> La tensión foi particularmente alta nel sur, y remató nes rebeliones de [[Rebelión de Saga|Saga]] en 1874, y la de Chōshū en 1876. Los antiguos samuráis de Satsuma, dirixíos por [[Saigō Takamori]], que dexara'l gobiernu por diferencies al respective de la política esterior, empezaron la [[Rebelión Satsuma]] en 1877. Combatieron en nome del caltenimientu de la clase samurái y de un gobiernu más virtuosu. El so lema yera {{nihongo|«nuevu gobiernu, gran moralidá»|新政厚徳|shinsei kōtoku}}. La rebelión terminó nuna derrota total pa los samurái na [[batalla de Shiroyama]].<ref>Hagiwara, pgs. 94–120.</ref> Saigō proclamóse lleal al Emperador Meiji y llevó el so uniforme del exércitu imperial mientres el conflictu. Suicidóse antes de la carga final y foi darréu perdonáu póstumamente pol emperador.<ref> Jansen, pgs. 369–70.</ref> == Visiones modernes del conflictu == [[Ficheru:Land And Naval Battle of Hakodate.JPG|thumb|250px|Una visión xaponesa idealizada de la batalla de Hakodate (函館戦争の図), pintada aprosimao hacia 1880. L'ataque de la caballería, con un barcu fundiéndose no fondero, ye comandado polos líderes de la rebelión, afatiaos con unes anacróniques armadures samuráis.<ref>Los líderes del shogunato, d'esquierda a derecha, son: [[Enomoto Takeaki|Enomoto (Kinjiro) Takeaki]], [[Otori Keisuke]], [[Matsudaira Taro]]. El samurái con prendes marielles ye [[Hijikata Toshizo]].</ref> Detrás de la caballería, pueden vese soldaos franceses con pantalones blancos. A la derecha atópense les tropes imperiales, vistíes con uniformes modernos, con un navío de guerra al fondu.<ref>Les peluques {{nihongo|"Osu coloráu"|赤熊|Shaguma}} caractericen a los soldaos de [[Provincia de Tusa|Tusa]], les {{nihongo|"Osu blancu"|白熊|Haguma}}, a los de [[Chōshū]], y les {{nihongo|"Osu negru"|黒熊|Koguma}} a los de [[provincia de Satsuma|Satsuma]]).</ref>]] Nes rellaciones modernes de los fechos, la Restauración Meiji suel describise como una revolución incruenta» que condució a la rápida modernización de Xapón. Pero la realidá ye que la Guerra Boshin foi un conflictu violentu: movilizáronse cerca de 120.000 homes y hubo unes 3.500 baxes en total.<ref>Hagiwara, páx.50.</ref> Les descripciones posteriores de la guerra tienden a tar bien idealizaes, pos amuesen al bandu del shogunato lluchando con métodos y armamentos tradicionales, frente a un exércitu imperial yá totalmente modernizáu; y anque s'usaron téuniques y armamentos tradicionales, dambos bandos emplegaron dalgunes de les táctiques y les armes más modernes de la dómina, como [[ironclad]]s, [[ametralladora Gatling|ametralladores Gatling]] y téuniques de combate estudiaes por conseyeros militares occidentales. Munches representaciones xaponeses inclúin una gran cantidá de dramatizaciones pasando por dellos xéneros. Por casu, [[Jirō Asada]] escribió una novela de cuatro volúmenes del acontecimientu llamada ''[[Mibu Gishi-dean]]'', de la cual fíxose una adautación pal cine, nel añu 2003, dirixida por [[Yōjirō Takita]] y que foi titulada homónimamente, conociéndose n'español como ''The Bushido Blade''. La novela coles mesmes sirvió tamién de base d'un ''[[Jidaigeki]]'' de diez hores de duración pa la televisión que foi protagonizáu por [[Ken Watanabe]]. Dientro del [[anime]] xaponés, ''[[Bakumatsu Kikansetsu Irohanihoheto]]'' fai una dramatización parcial de la Guerra Boshin, ente que ''[[Rurouni Kenshin]]'' ta ambientada diez años dempués. Na película de 2003 ''[[The Last Samurai]]'' combínense situaciones históriques pertenecientes a la Guerra Boshin, la [[Rebelión Satsuma]] de 1877 según otros llevantamientos armaos per parte de samuráis mientres entamos de la era Meiji. Los elementos de la película tales como la modernización de les tropes imperiales según la implicación de tropes estranxeres, principalmente de Francia, correspuenden a la dómina de la Guerra Boshin. Sicasí, l'últimu ataque suicida per parte de samuráis tradicionalistes contra l'exércitu imperial correspuende a la posterior Rebelión Satsuma. == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíos=Black |nome=John R. |títulu=Young Japan: Yokohama and Yedo, Vol. II |añu=1881 |editorial=Trubner & Co. |allugamientu=London}} * {{Cita web |url = http://www.uwosh.edu/home_pages/faculty_staff/earns/meiji.html |fechaaccesu = 28 d'abril de 2007| añu = 1994 | títulu = Nagasaki in the Meiji Restoration: Choshu loyalists and British arms merchants |apellíu = Brown |nome = Sidney DeVere }} * Collache, Eugène. "Une aventure au Xapón" ''Le Tour du Monde'', Non. 77, 1874 * {{cita llibru |apellíos =Evans |nome =David and Peattie, Mark |títulu =Kaigun: Strategy, Tactics, and Technology in the Imperial Japanese Navy, 1887–1941 |añu=1997 |editorial=Naval Institute Press |allugamientu=Annapolis, Maryland |isbn=0-87021-192-7}} * {{cita llibru |apellíos =Gordon |nome =Andrew |títulu =A Modern History of Japan|añu=2003 |editorial=Oxford|allugamientu=New York |isbn=0-19-511060-9}} * Hagiwara, Kōichi (2004). 図説 西郷隆盛と大久保利通 (''Vida Ilustrada de Saigō Takamori y Okubo Toshimichi''), 2004. ASIN 4309760414 {{ja}} * {{cita llibru |apellíos=Jansen |nome=Marius B. |títulu=The Cambridge History of Japan Volume 5: The Nineteenth Century, Chapter 5, "The Meiji Restoration"| añu=1999 |editorial=Cambridge |isbn=0-521-65728-8}} * {{cita llibru |apellíos =Jansen |nome =Marius B. |títulu =The Making of Modern Japan |añu=2002 |editorial=Harvard |isbn=0-674-00991-6}} * {{cita llibru |apellíos =Keene |nome =Donald |títulu =Emperor of Japan: Meiji and His World, 1852–1912 |añu=2005 |editorial=Columbia |isbn=0-231-12340-X }} * ''Monde Illustré'', Non. 583, 13 de xunu de 1868 * Polak, Christian (2002). 日仏交流の黄金期 ''Soie et Lumière, L'Âge d'or des échanges Franco-Japonais'' (en xaponés y francés). Hachette Fujingaho. * Polak, Christian, et al. (1988). 函館の幕末・維新 "End of the Bakufu and Restoration in Hakodate." ISBN 4-12-001699-4 {{ja}}. * {{cita llibru |apellíos=Ravina |nome=Mark |títulu=The Last Samurai: The Life and Battles of Saigō Takamori |añu=2005 |editorial=Wiley |allugamientu= |isbn=0-471-70537-3}} * {{cita llibru|apellíos =Satow |nome =Ernest |editorial=Oxford |títulu =A Diplomat in Japan |añu=1968 |añu-orixinal=1921 |allugamientu=Tokiu}} * Tōgō Shrine and Tōgō Association (東郷神社・東郷会), ''Togo Heihachiro in Images: Illustrated Meiji Navy'' (図説東郷平八郎、目で見る明治の海軍). {{ja}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20071107021553/http://www.eonet.ne.jp/~chushingura/p_nihonsi/episodo/151_200/167_03.htm La Guerra Boshin] {{ja}} * [https://web.archive.org/web/20070304071130/http://homepage3.nifty.com/naitouhougyoku/sub55.htm La Batalla d'Ezo] {{ja}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres de Xapón|Boshin]] [[Categoría:Guerres civiles|Boshin]] [[Categoría:Restauración Meiji|Boshin]] lgxgmc6akvb6oy7ihn9yiyoqiohd5og Usuariu alderique:WikiBayer 3 171751 3714467 3330310 2022-08-28T15:58:21Z БРАНИМИР ЈЕ УСТАША 107595 wikitext text/x-wiki 3714470 3714467 2022-08-28T16:01:04Z Praxidicae 42840 Revertíes les ediciones de [[Special:Contributions/БРАНИМИР ЈЕ УСТАША|БРАНИМИР ЈЕ УСТАША]] ([[User talk:БРАНИМИР ЈЕ УСТАША|alderique]]) hasta la cabera versión de [[User:WikiBayer|WikiBayer]] wikitext text/x-wiki {{bienvenida}} --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 15:37 26 mar 2019 (UTC) ok3wvnd120u8u686grkba9bszgmjthk Giberville 0 218310 3714472 3714458 2022-08-28T17:33:51Z 86.241.77.242 Démonte bâtiment maison papillon 4 impasse de l'Orangeraie 14730/giberville allumé extincteurs sécurité incendie rouge pompiers brûlé bâtiment maison papillon 4 impasse de l'Orangeraie 14730/giberville enlève ça covid France Normandie Calvados giberville la guerre feux d'artifice sauté 2022.copie collez température collez tempête collez viré bâtiment maison papillon 4 impasse de l'Orangeraie 14730/giberville copie collez internet copie collez journal ouest France photographe oui ok copie collez wikitext text/x-wiki 3714481 3714472 2022-08-28T19:55:02Z Born2bgratis 12662 Revertíes les ediciones de [[Special:Contributions/86.241.77.242|86.241.77.242]] ([[User talk:86.241.77.242|alderique]]) hasta la cabera versión de [[User:RsgBot|RsgBot]] wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20210329201437}} {{llocalidá}} '''Giberville''' ye una [[Comuñes de Francia|comuña]] [[Francia|francesa]] del [[Departamentos de Francia|departamentu]] de [[Calvados]], na [[Rexones de Francia|rexón]] de [[Normandía]]. Llenda con {{llenda con}}. Tien una población de {{persones}} y una superficie de {{superficie de|Giberville|1}} km². {{llocalidaes hermaniaes}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Comuñes de Calvados]] 95ci9dj5eds758e1dg6fz9k1vdzfqvw Usuariu alderique:DarkMatterMan4500 3 253942 3714471 3532752 2022-08-28T16:14:07Z DarkMatterMan4500 98275 wikitext text/x-wiki == Hello: == Hello there everyone. Just popping in here. [[Usuariu:DarkMatterMan4500|DarkMatterMan4500]] ([[Usuariu alderique:DarkMatterMan4500|alderique]]) 11:39 27 avi 2021 (UTC) j1np4nhjs78d1f5ws9husn1kn2l6rn6 Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022 0 254679 3714484 3574680 2022-08-28T21:41:35Z TomyViss 50149 wikitext text/x-wiki {{Eventu futuru|eleición}} {{Ficha d'eleición | compacto = no | nombre_elección = Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022 | país = Castiella y Llión | tipo = [[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión|Autonómiques]] | ancho = 50 | endisputa = <small>[[Cortes de Castiella y Llión]] pa la so [[XI llexislatura de Castiella y Llión|XI llexislatura]]</small> | endisputa2 = 81 [[Procurador en Cortes|procuradores]] | elección_anterior = Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2019 | fecha_anterior = 2019 | siguiente_elección = | siguiente_fecha = | fecha_elección = Domingu 13 de febreru de 2022 | lugar = [[Castiella y Llión]] |cargu=[[Ficheru:Escudo de Castilla y León - Versión heráldica oficial.svg|40px]]<br />[[Presidente de la Junta de Castilla y León]]|predecesor=[[Alfonso Fernández Mañueco]] |partido_predecesor=[[Partíu Popular|PP]] |partido_sucesor= |sucesor= }} Les '''eleiciones a les [[Cortes de Castiella y Llión]]''' van ser un procesu eleutoral nel que van elexise a 81 [[Procurador en Cortes|procuradores]] pa la XI llexislatura autonómica. == Repartu d'escaños por circunscripción == <center> {| class="wikitable" ![[Provincia d'Ávila|Ávila]] ![[Provincia de Burgos|Burgos]] ![[Provincia de Llión|Llión]] ![[Provincia de Palencia|Palencia]] ![[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ![[Provincia de Segovia|Segovia]] ![[Provincia de Soria|Soria]] ![[Provincia de Valladolid|Valladolid]] ![[Provincia de Zamora|Zamora]] !Total |- | align="center" |7 | align="center" |11 | align="center" |13 | align="center" |7 | align="center" |10 | align="center" |6 | align="center" |5 | align="center" |15 | align="center" |7 | align="center" |'''81''' |- | colspan="10" align="center" |[[Ficheru:Procuradores por circunscripción (elecciones a las Cortes de Castilla y León, 2019, 2022).svg|200|mapa]] |} </center> == Calendariu electoral<ref>{{cita noticia |url = https://juntaelectoral.ccyl.es/pdf/2023/CALENDARIO_2022.pdf|títulu = Calendario elecciones a Cortes de Castilla y León 13 de febrero de 2022|periódicu = Xunta Eleutoral de Castiella y Lleón|fechaaccesu = 26 d'avientu de 2021}}</ref> == * ''20 d'avientu'': Anunciu informal de la firma del decretu de convocatoria d'eleiciones. * ''21 d'avientu'': Disolución de les Cortes de Castiella y Llión y publicación de la convocatoria nel [[Boletín Oficial de Castiella y Lleón|BOCYL]]. * ''26 d'avientu'': Publicación del Censu Eleutoral. * ''31 d'avientu'': Fecha límite pa la presentación de coaliciones. * ''9 de xineru'': Fecha límite pa la presentación de candidatures. * ''16 de xineru'': Proclamación de candidatures. * ''17 de xineru'': Publicación de candidatures nel [[BOCYL]]. * ''19 de xineru'': Últimu día pa sortéu públicu de los miembros de les meses eleutorales. * ''28 de xineru'': Entamu de la campaña eleutoral a les 00:00. * ''31 de xineru'': Debate eleutoral ente PP, PSOE y Cs. * ''7 de febreru'': Últimu día pa publicar sondeos eleutorales. * ''9 de febreru'' Debate eleutoral ente PP, PSOE y Cs. * ''11 de febreru'': Fin de la campaña eleutoral a les 24:00. * ''12 de febreru'': Xornada de reflexión. * '''''13 de febreru'': Xornada eleutoral. * ''10 de marzu'': Constitución de les Cortes de Castiella y Llión. == Candidatures == El 18 de xineru publicáronse nel ''[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón|Boletín Oficial de Castiella y Llión]]'' (BOCYL) les llistes de les candidatures proclamaes en cada circunscripción eleutoral<ref name="Candidatures">{{Cita publicación|url=https://bocyl.jcyl.es/boletines/2022/01/18/pdf/BOCYL-D-18012022-15.pdf|títulu=CANDIDATURAS proclamadas a las Elecciones a las Cortes de Castilla y León convocadas por Decreto 2/2021, de 20 de diciembre, del Presidente de la Junta de Castilla y León.|fecha=2022-01-18|publicación=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] núm. 11, de 8 de xineru de 2022|fechaaccesu=2022-01-23|páxina=2037}}</ref> : <center> {| class="wikitable" ! colspan="2" |Candidatura !Ávila !Burgos !Llión !Palencia !Salamanca !Segovia !Soria !Valladolid !Zamora |- |[[Ficheru:Centrados.svg|center|40px]] |[[Centrados]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Logo oficial Ciudadanos.svg|center|40px]] |[[Ciudadanos (España)|Ciudadanos-Partíu de la Ciudadanía]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo CB.svg|centro|sinmarco|47x47px]] |[[Coalición por El Bierzo]]-El Bierzo Existe | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Despierta]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:EB ESCAÑOS-EN-BLANCO logotipo v3.png|centro|sinmarco|47x47px]] |[[Escaños en Blancu]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Revuelta de la España Vaciada.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[España Vaciada (plataforma)|España Vaciada]]{{refn|group="n"|En Burgos preséntase como ''Vía Burgalesa''.}} | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Falange Española de las JONS (logo sin texto).png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Falange Española de las JONS (1976)|Falange Española de las JONS]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Logo PACMA.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Animalista Contra'l Maltratu Animal]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:PCAS-TC logo.png|centro|sinmarco|35x35px]][[Ficheru:Logos Recortes Cero.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Castellanu-Tierra Comunera]]-[[Recortes Cero]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo PCTE.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partido Comunista de los Trabajadores de España]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Partido de Integración Comunitaria]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:PREPAL (sigloide).svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partido Regionalista del País Leonés]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logotipo del PSOE.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Socialista Obreru Español]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | align="center" |[[Ficheru:Logo PP 2019.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Popular]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | |[[Partido del Progreso de las Ciudades de Castilla y León]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Partido Unionista del Estado de España]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Por Ávila.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Por Ávila]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Por Zamora]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo PUM-J.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Por un Mundo Más Justo]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Tú Aportas]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Logo SoriaYa.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Soria ¡Ya!]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Unión del Pueblo Leonés.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Unión del Pueblo Leonés]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:UPsimbol.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Xuníes Podemos]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | |[[Unidad Regionalista de Castilla y León|Unión Regionalista de Castilla y León]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Logo of Volt.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Volt Europa]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:VOX logo.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Vox (partíu políticu)|Vox]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[File:Logo ahora decide zamora.jpg|35px]] |[[Ahora Decide]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |''•'' |- | colspan="11" |{{listaref|group="n"}} |} </center> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'España]] [[Categoría:Política de Castiella y Lleón]] 3w5pu6axxm1tlqosmk84oic5g6nn3y9 3714485 3714484 2022-08-28T21:41:47Z TomyViss 50149 TomyViss treslladó la páxina "[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2022]]" a "[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022]]" wikitext text/x-wiki {{Eventu futuru|eleición}} {{Ficha d'eleición | compacto = no | nombre_elección = Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022 | país = Castiella y Llión | tipo = [[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión|Autonómiques]] | ancho = 50 | endisputa = <small>[[Cortes de Castiella y Llión]] pa la so [[XI llexislatura de Castiella y Llión|XI llexislatura]]</small> | endisputa2 = 81 [[Procurador en Cortes|procuradores]] | elección_anterior = Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2019 | fecha_anterior = 2019 | siguiente_elección = | siguiente_fecha = | fecha_elección = Domingu 13 de febreru de 2022 | lugar = [[Castiella y Llión]] |cargu=[[Ficheru:Escudo de Castilla y León - Versión heráldica oficial.svg|40px]]<br />[[Presidente de la Junta de Castilla y León]]|predecesor=[[Alfonso Fernández Mañueco]] |partido_predecesor=[[Partíu Popular|PP]] |partido_sucesor= |sucesor= }} Les '''eleiciones a les [[Cortes de Castiella y Llión]]''' van ser un procesu eleutoral nel que van elexise a 81 [[Procurador en Cortes|procuradores]] pa la XI llexislatura autonómica. == Repartu d'escaños por circunscripción == <center> {| class="wikitable" ![[Provincia d'Ávila|Ávila]] ![[Provincia de Burgos|Burgos]] ![[Provincia de Llión|Llión]] ![[Provincia de Palencia|Palencia]] ![[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ![[Provincia de Segovia|Segovia]] ![[Provincia de Soria|Soria]] ![[Provincia de Valladolid|Valladolid]] ![[Provincia de Zamora|Zamora]] !Total |- | align="center" |7 | align="center" |11 | align="center" |13 | align="center" |7 | align="center" |10 | align="center" |6 | align="center" |5 | align="center" |15 | align="center" |7 | align="center" |'''81''' |- | colspan="10" align="center" |[[Ficheru:Procuradores por circunscripción (elecciones a las Cortes de Castilla y León, 2019, 2022).svg|200|mapa]] |} </center> == Calendariu electoral<ref>{{cita noticia |url = https://juntaelectoral.ccyl.es/pdf/2023/CALENDARIO_2022.pdf|títulu = Calendario elecciones a Cortes de Castilla y León 13 de febrero de 2022|periódicu = Xunta Eleutoral de Castiella y Lleón|fechaaccesu = 26 d'avientu de 2021}}</ref> == * ''20 d'avientu'': Anunciu informal de la firma del decretu de convocatoria d'eleiciones. * ''21 d'avientu'': Disolución de les Cortes de Castiella y Llión y publicación de la convocatoria nel [[Boletín Oficial de Castiella y Lleón|BOCYL]]. * ''26 d'avientu'': Publicación del Censu Eleutoral. * ''31 d'avientu'': Fecha límite pa la presentación de coaliciones. * ''9 de xineru'': Fecha límite pa la presentación de candidatures. * ''16 de xineru'': Proclamación de candidatures. * ''17 de xineru'': Publicación de candidatures nel [[BOCYL]]. * ''19 de xineru'': Últimu día pa sortéu públicu de los miembros de les meses eleutorales. * ''28 de xineru'': Entamu de la campaña eleutoral a les 00:00. * ''31 de xineru'': Debate eleutoral ente PP, PSOE y Cs. * ''7 de febreru'': Últimu día pa publicar sondeos eleutorales. * ''9 de febreru'' Debate eleutoral ente PP, PSOE y Cs. * ''11 de febreru'': Fin de la campaña eleutoral a les 24:00. * ''12 de febreru'': Xornada de reflexión. * '''''13 de febreru'': Xornada eleutoral. * ''10 de marzu'': Constitución de les Cortes de Castiella y Llión. == Candidatures == El 18 de xineru publicáronse nel ''[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón|Boletín Oficial de Castiella y Llión]]'' (BOCYL) les llistes de les candidatures proclamaes en cada circunscripción eleutoral<ref name="Candidatures">{{Cita publicación|url=https://bocyl.jcyl.es/boletines/2022/01/18/pdf/BOCYL-D-18012022-15.pdf|títulu=CANDIDATURAS proclamadas a las Elecciones a las Cortes de Castilla y León convocadas por Decreto 2/2021, de 20 de diciembre, del Presidente de la Junta de Castilla y León.|fecha=2022-01-18|publicación=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] núm. 11, de 8 de xineru de 2022|fechaaccesu=2022-01-23|páxina=2037}}</ref> : <center> {| class="wikitable" ! colspan="2" |Candidatura !Ávila !Burgos !Llión !Palencia !Salamanca !Segovia !Soria !Valladolid !Zamora |- |[[Ficheru:Centrados.svg|center|40px]] |[[Centrados]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Logo oficial Ciudadanos.svg|center|40px]] |[[Ciudadanos (España)|Ciudadanos-Partíu de la Ciudadanía]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo CB.svg|centro|sinmarco|47x47px]] |[[Coalición por El Bierzo]]-El Bierzo Existe | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Despierta]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:EB ESCAÑOS-EN-BLANCO logotipo v3.png|centro|sinmarco|47x47px]] |[[Escaños en Blancu]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Revuelta de la España Vaciada.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[España Vaciada (plataforma)|España Vaciada]]{{refn|group="n"|En Burgos preséntase como ''Vía Burgalesa''.}} | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Falange Española de las JONS (logo sin texto).png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Falange Española de las JONS (1976)|Falange Española de las JONS]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Logo PACMA.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Animalista Contra'l Maltratu Animal]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:PCAS-TC logo.png|centro|sinmarco|35x35px]][[Ficheru:Logos Recortes Cero.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Castellanu-Tierra Comunera]]-[[Recortes Cero]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo PCTE.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partido Comunista de los Trabajadores de España]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Partido de Integración Comunitaria]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:PREPAL (sigloide).svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partido Regionalista del País Leonés]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logotipo del PSOE.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Socialista Obreru Español]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | align="center" |[[Ficheru:Logo PP 2019.png|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Partíu Popular]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | |[[Partido del Progreso de las Ciudades de Castilla y León]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Partido Unionista del Estado de España]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | align="center" |[[Ficheru:Por Ávila.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Por Ávila]] | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Por Zamora]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:Logo PUM-J.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Por un Mundo Más Justo]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- | |[[Tú Aportas]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Logo SoriaYa.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Soria ¡Ya!]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Unión del Pueblo Leonés.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Unión del Pueblo Leonés]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' |- |[[Ficheru:UPsimbol.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Xuníes Podemos]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- | |[[Unidad Regionalista de Castilla y León|Unión Regionalista de Castilla y León]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:Logo of Volt.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Volt Europa]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |'''•''' | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | |- |[[Ficheru:VOX logo.svg|centro|sinmarco|35x35px]] |[[Vox (partíu políticu)|Vox]] | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' | align="center" |'''•''' |- |[[File:Logo ahora decide zamora.jpg|35px]] |[[Ahora Decide]] | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" bgcolor="#e0e0e0" | | align="center" |''•'' |- | colspan="11" |{{listaref|group="n"}} |} </center> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'España]] [[Categoría:Política de Castiella y Lleón]] 3w5pu6axxm1tlqosmk84oic5g6nn3y9 Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2022 0 258612 3714486 2022-08-28T21:41:47Z TomyViss 50149 TomyViss treslladó la páxina "[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Lleón de 2022]]" a "[[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022]]" wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Eleiciones a les Cortes de Castiella y Llión de 2022]] 56ve62553gr34hvb4b8udhp7d9x4ibs Xunta de Castiella y Lleón 0 258613 3714489 2022-08-28T22:17:19Z TomyViss 50149 TomyViss treslladó la páxina "[[Xunta de Castiella y Lleón]]" a "[[Xunta de Castiella y Llión]]" sobre una redireición wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Xunta de Castiella y Llión]] ecrpggz7w22jgjhtcsjncdb5w6n1107 Guerra d'El Líbanu 0 258615 3714495 2022-08-29T06:07:56Z YoaR 37624 Páxina creada con «'''Guerra d'El Líbanu''' pue referise a: * [[Guerra civil libanesa]] (1975–1990) * [[Guerra d'El Líbanu de 1982]], parte de la guerra civil libanesa, tamién conocida como la Primer Guerra d'El Líbanu o Operación Paz para Galilea * [[Conflictu del sur d'El Líbanu]] (1985-2000) * [[Guerra d'El Líbanu de 2006]] o Segunda Guerra d'El Líbanu * [[Conflictu d'El Líbanu de 2007]] * [[Conflictu d'El Líbanu de 2008]] {{control d'autoridaes}}» wikitext text/x-wiki '''Guerra d'El Líbanu''' pue referise a: * [[Guerra civil libanesa]] (1975–1990) * [[Guerra d'El Líbanu de 1982]], parte de la guerra civil libanesa, tamién conocida como la Primer Guerra d'El Líbanu o Operación Paz para Galilea * [[Conflictu del sur d'El Líbanu]] (1985-2000) * [[Guerra d'El Líbanu de 2006]] o Segunda Guerra d'El Líbanu * [[Conflictu d'El Líbanu de 2007]] * [[Conflictu d'El Líbanu de 2008]] {{control d'autoridaes}} qg701wlv0196bvzun8wugk1gbziseek